24 EL PUNT AVUI DILLUNS, 13 DE GENER DEL 2014 Societat … · EL PUNT AVUI 24 | DILLUNS, 13 DE...
2
EL PUNT AVUI DILLUNS, 13 DE GENER DEL 2014 24 | Un estudi constata que l’augment del turisme fa davallar la quantitat de conquilles Menys petxines a les platges Societat Demografia Evolució de la població Catalunya l i dera l’em i g r Població a l’Estat espanyol Creixement poblacional relatiu en el primer semestre del 2013 Població a 1 de juliol del 2013. Entre parèntesis, creixement gener-juliol 2013 FONT: INE Nava País Basc Cantàbria Astúries Galícia Castella i Lleó La Rioja M 2.753.960 (-8.010) 1.063.241 (-4.560) 588.638 (-1.399) 2.170.16 (-6.843 316.474 (-2.166) 6.388.735 (-25.974) Extremadura 1.098.749 (-2.219) Castella-la Manxa 2.084.635 (-9.756) 1.46 (1 2.507.574 (-10.953) 8.390.624 8.390.624 8. 8 39 9 390 0 0.6 62 62 4 4 8. 8 39 390 0 0. 62 624 8. 8 39 9 390 0 0.6 62 624 4 Andalusia Ceuta 84.672 (139) La Rioja Castella-la Manxa Melilla Castella i Lleó Astúries Madrid Catalunya País Valencià Navarra País Basc Galícia Aragó Total Cantàbria Extremadura Andalusia Múrcia Ceuta Canàries Illes Balears 0,48% -0,68% -0,47% -0,44% -0,43% -0,43% -0,40% -0,40% -0,38% -0,36% -0,31% -0,29% -0,28% -0,25% -0,24% -0,20% -0,03% 0,07% 0,16% 0,23% Moviments migratoris durant el primer semestre del 2013* per nacionalitats Espanyo Nascuts a l’Est Nascuts a l’estrang Tota Estranger Nascuts a l’Est Nascuts a l’estrang * Dades provisionals Melilla 83.251 (-368) CENS El Principat encapçala les autonomies que van perdent població MARXA La majoria són immigrats amb els fills ja catalans ROLS Molts pateixen en la readaptació al seu país Carles Sabaté BARCELONA Catalunya lidera el lent pe- rò continu flux emigratori de l’Estat espanyol. Du- rant la primera meitat del 2013, prop de trenta mil persones van marxar de Catalunya, la majoria im- migrats que havien arri- bat fa menys d’una dècada o fills d’aquestes parelles que ja són catalans, amb nacionalitat espanyola, però d’origen estranger. El saldo migratori del semestre de gener a juny del 2013 dobla el del se- mestre anterior a l’Estat i a Catalunya, segons l’estu- di de l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Un total de 259.227 persones van marxar de l’Estat els primer mesos de l’any pas- sat, i només hi van arribar poc més de 134.000, de manera que el saldo se si- tua en 118.000 persones menys. Una quarta part d’aquesta pèrdua de po- blació correspon a Catalu- nya, que va perdre 29.640 persones en sis mesos, un fet que va deixar el Principat en 7.451.281 ciutadans censats. Si Catalunya va baixant del rècord màxim de set milions i mig, tot l’Estat espanyol ha anat rebai- xant també els 47 milions d’habitants els dos anys. Només la comunitat de Madrid registra una pèr- dua de població semblant, tot i que la Rioja és la que en perd més, percentual- ment. Mentrestant, no- més les Balears, les Canà- ries, Múrcia i Ceuta van augmentar de població. La tipologia dels emi- grants continua sent cla- ra: famílies d’origen o nacionalitat estrangera. Quatre de cada cinc emi- grants de l’Estat van néi- xer fora, i havien arribat a l’Estat durant l’última dècada de bonança econò- mica. La majoria dels que van marxar provenien de Romania i el Marroc, les dues nacionalitats d’ori- gen amb més immigrats. Els ciutadans amb na- cionalitat espanyola bus- quen refugi i feina a l’Equador, principalment, i a França i la Gran Breta- nya. Si bé el gran gruix dels qui marxen a l’Equa- dor són espanyols, però fills d’immigrats, entre els qui proven sort cap a Eu- ropa ja hi ha més ciuta- dans d’origen autòcton que no pas immigrats. És l’emigració d’universita- ris, un fenomen encara in- cipient, però real. Segona immigració Més enllà de les xifres, la segona emigració cap al país d’origen no resulta fà- cil. “A moltes persones se’ls repeteix la síndrome d’origen”, explica Javier Garcia, portaveu de Fede- latina, l’ONG que ha orga- nitzat una setantena de retorns de famílies de tot Europa cap a Llatinoamè- rica. “Ni els qui tornen són iguals que quan van mar- xar ni el seu estat d’origen és el mateix”, adverteix Garcia. En aquest sentit, la segona arribada esdevé també complicada. Només hi ajuda el fet que “ja conei- xen els codis culturals del país de retorn i això els ho facilita”, recorda Àgata Sol, experta en immigra- ció. Tot i això, Sol recela dels programes de retorn, perquè no s’ha resolt enca- ra la integració i es mante- nen legislacions restricti- ves d’estrangeria, però en canvi s’ofereixen les màxi- mes facilitats per marxar: “Això pot arribar a perpe- tuar els maltractes”. La problemàtica dels catalans cap a Europa és una altra. La majoria són llicenciats universitaris que ocupen “llocs de tre- ball per sota de la seva qua- lificació”, coincideixen a definir els experts. Enginyers cambrers “Els catalans que treba- llen a Londres de cam- brers, encara que siguin enginyers, viuen una dis- criminació laboral sem- blant a la que van patir els 7,4 milions de persones estaven censades a Ca- talunya durant la segona meitat del 2013. ————————————————————————————————— La xifra ————————————————————————————————— La frase La gran majoria dels immi- grats arribats a l’Estat durant l’última dècada estan satis- fets de la seva elecció i també satisfets de viure-hi, malgrat els efectes de la crisi. La ma- jor part resideix a la comuni- tat de Madrid o a la demarca- ció de Barcelona. Entre les dues comunitats ja sumen la meitat dels estrangers de tot l’Estat. Vuit de cada deu hi re- sideixen “de gust”, i no es plantegen tornar al seu país d’origen, segons un estudi de la integració de les persones immigrades de la Fundación SM. Potser és perquè gairebé la meitat (un 42%) reconeix que pot anar mantenint les seves tradicions i fins i tot usa habitualment la llengua originària del seu país. No- més un 45% admet que el “La immigració sempre treballa en llocs de treball de menys qualificació de la que es disposa” Àgata Sol EXPERTA EN IMMIGRACIÓ segon idioma oficial d’alguna comunitat esdevé un fre i una dificultat per a la integració. L’atur i la crisi econòmica re- presenten una dificultat molt més gran, ja que el 60% ad- met que trobar feina, amb una contractació fixa, és la veritable dificultat a vèncer per trobar-se plenament in- tegrat. Un cop s’han atrevit a deixar el seu país, el principal anhel d’aquest segment de població és trobar una feina estable. Per això, menys d’un terç preveu retornar al seu país d’origen, mentre que la resta ja no s’ho planteja. L’enquesta entre la po- blació estrangera revela, a més, que, contràriament als habitants oriünds, el 77% dels immigrats viuen en règim de lloguer. ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— Immigrats satisfets, tot i la crisi ————————————————————————————————— ————————————————————————————————— Els estrangers pateixen una segona síndrome d’origen
Transcript of 24 EL PUNT AVUI DILLUNS, 13 DE GENER DEL 2014 Societat … · EL PUNT AVUI 24 | DILLUNS, 13 DE...
EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 201424 |
Un estudi constataque l’augment delturisme fa davallarla quantitat deconquilles
Menyspetxines ales platgesSocietat
Demografia Evolució de la població
Catalunya lidera l’emigrPoblació a l’Estat espanyolCreixement poblacional relatiu en el primer semestre del 2013
Població a 1 de juliol del 2013.
Entre parèntesis, creixement
gener-juliol 2013FONT: INE NavaPaís BascCantàbriaAstúriesGalícia
Castella i Lleó La Rioja
M
2.753.960(-8.010)
1.063.241(-4.560)
588.638(-1.399)
2.170.16(-6.843
316.474(-2.166)
6.388.735(-25.974)
Extremadura1.098.749
(-2.219)
Castella-la Manxa2.084.635
(-9.756)
1.46(1
2.507.574(-10.953)
8.390.6248.390.6248.8 39939000.662624448.8 39939000.66262448.8 39939000.6626244Andalusia
Ceuta 84.672 (139)
La Rioja
Castella-la Manxa
Melilla
Castella i Lleó
Astúries
Madrid
Catalunya
País Valencià
Navarra
País Basc
Galícia
Aragó
TotalCantàbria
Extremadura
Andalusia
Múrcia
Ceuta
Canàries
Illes Balears 0,48%
-0,68%
-0,47%
-0,44%
-0,43%
-0,43%
-0,40%
-0,40%
-0,38%
-0,36%
-0,31%
-0,29%
-0,28%
-0,25%
-0,24%
-0,20%
-0,03%
0,07%
0,16%
0,23%
Moviments migratoris durant
el primer semestre del 2013* per nacionalitats
EspanyoNascuts a l’Est
Nascuts a l’estrang
Tota
EstrangerNascuts a l’Est
Nascuts a l’estrang* Dades provisionals
Melilla 83.251 (-368)
CENS El Principat encapçala lesautonomies que van perdent poblacióMARXA La majoria són immigratsamb els fills ja catalans ROLS Moltspateixen en la readaptació al seu país
Carles SabatéBARCELONA
Catalunya lidera el lent pe-rò continu flux emigratoride l’Estat espanyol. Du-rant la primera meitat del2013, prop de trenta milpersones van marxar deCatalunya, la majoria im-migrats que havien arri-bat fa menys d’una dècadao fills d’aquestes parellesque ja són catalans, ambnacionalitat espanyola,però d’origen estranger.
El saldo migratori delsemestre de gener a junydel 2013 dobla el del se-mestre anterior a l’Estat ia Catalunya, segons l’estu-di de l’Instituto Nacionalde Estadística (INE). Untotal de 259.227 personesvan marxar de l’Estat elsprimer mesos de l’any pas-sat, i només hi van arribarpoc més de 134.000, demanera que el saldo se si-tua en 118.000 personesmenys. Una quarta partd’aquesta pèrdua de po-blació correspon a Catalu-nya, que va perdre 29.640persones en sis mesos,un fet que va deixar elPrincipat en 7.451.281ciutadans censats.
Si Catalunya va baixantdel rècord màxim de setmilions i mig, tot l’Estatespanyol ha anat rebai-xant també els 47 milionsd’habitants els dos anys.Només la comunitat deMadrid registra una pèr-dua de població semblant,tot i que la Rioja és la queen perd més, percentual-ment. Mentrestant, no-més les Balears, les Canà-ries, Múrcia i Ceuta vanaugmentar de població.
La tipologia dels emi-grants continua sent cla-
ra: famílies d’origen onacionalitat estrangera.Quatre de cada cinc emi-grants de l’Estat van néi-xer fora, i havien arribata l’Estat durant l’últimadècada de bonança econò-mica. La majoria dels quevan marxar provenien deRomania i el Marroc, lesdues nacionalitats d’ori-gen amb més immigrats.
Els ciutadans amb na-cionalitat espanyola bus-quen refugi i feina al’Equador, principalment,i a França i la Gran Breta-
nya. Si bé el gran gruixdels qui marxen a l’Equa-dor són espanyols, peròfills d’immigrats, entre elsqui proven sort cap a Eu-ropa ja hi ha més ciuta-dans d’origen autòctonque no pas immigrats. Ésl’emigració d’universita-ris, un fenomen encara in-cipient, però real.
Segona immigracióMés enllà de les xifres, lasegona emigració cap alpaís d’origen no resulta fà-cil. “A moltes personesse’ls repeteix la síndromed’origen”, explica JavierGarcia, portaveu de Fede-latina, l’ONG que ha orga-nitzat una setantena deretorns de famílies de totEuropa cap a Llatinoamè-rica. “Ni els qui tornen sóniguals que quan van mar-xar ni el seu estat d’origenés el mateix”, adverteixGarcia. En aquest sentit,la segona arribada esdevé
també complicada. Noméshi ajuda el fet que “ja conei-xen els codis culturals delpaís de retorn i això els hofacilita”, recorda ÀgataSol, experta en immigra-ció. Tot i això, Sol receladels programes de retorn,perquè no s’ha resolt enca-ra la integració i es mante-nen legislacions restricti-ves d’estrangeria, però encanvi s’ofereixen les màxi-mes facilitats per marxar:“Això pot arribar a perpe-tuar els maltractes”.
La problemàtica delscatalans cap a Europa ésuna altra. La majoria sónllicenciats universitarisque ocupen “llocs de tre-ball per sota de la seva qua-lificació”, coincideixen adefinir els experts.
Enginyers cambrers“Els catalans que treba-llen a Londres de cam-brers, encara que siguinenginyers, viuen una dis-criminació laboral sem-blant a la que van patir els
7,4milions de personesestaven censades a Ca-talunya durant la segonameitat del 2013.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La xifra— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La frase
La gran majoria dels immi-grats arribats a l’Estat durantl’última dècada estan satis-fets de la seva elecció i tambésatisfets de viure-hi, malgratels efectes de la crisi. La ma-jor part resideix a la comuni-tat de Madrid o a la demarca-ció de Barcelona. Entre lesdues comunitats ja sumen lameitat dels estrangers de totl’Estat. Vuit de cada deu hi re-sideixen “de gust”, i no esplantegen tornar al seu paísd’origen, segons un estudi dela integració de les personesimmigrades de la FundaciónSM. Potser és perquè gairebéla meitat (un 42%) reconeixque pot anar mantenint lesseves tradicions i fins i totusa habitualment la llenguaoriginària del seu país. No-més un 45% admet que el
“La immigraciósempre treballa enllocs de treball demenys qualificació dela que es disposa”Àgata SolEXPERTA EN IMMIGRACIÓ
segon idioma oficial d’algunacomunitat esdevé un fre i unadificultat per a la integració.L’atur i la crisi econòmica re-presenten una dificultat moltmés gran, ja que el 60% ad-met que trobar feina, ambuna contractació fixa, és laveritable dificultat a vèncerper trobar-se plenament in-tegrat. Un cop s’han atrevit adeixar el seu país, el principalanhel d’aquest segment depoblació és trobar una feinaestable. Per això, menys d’unterç preveu retornar al seupaís d’origen, mentre que laresta ja no s’ho planteja.
L’enquesta entre la po-blació estrangera revela,a més, que, contràriamentals habitants oriünds, el77% dels immigrats viuenen règim de lloguer.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Immigrats satisfets, tot i la crisi
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Els estrangerspateixen unasegona síndromed’origen
| Societat | 25EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 2014
vida agitada i habitual de la premsa del cor, i un alcal-de, Xavier Garcia Albiol, de formes poc ortodoxes, perdir-ho suaument–, la notícia sona a acudit. Una facè-cia que, un cop més, recau sobre els soferts badalo-nins, atònits de la deriva que ha adoptat la política do-mèstica. Regenerar Badalona, la tercera ciutat delpaís, ja hauria de començar a ser una qüestió d’estat.
Garcia Albiol, debracet amb la noblesa
L’APUNT
Francesc Espiga
Concedim-li, d’entrada, el benefici del dubte. És possi-ble, fins i tot probable, que el conveni que acordaràl’Ajuntament de Badalona amb una entitat presididaper Cayetano Martínez de Irujo acabi aportant algunrèdit a la política esportiva local. Pot ser. Però, és clar,donada la singularitat dels dos personatges que per-sonifiquen el fet –un cognom il·lustre de la noblesa de
a predicció no pot sermés catastrofista. Siles parelles espanyolesno es posen les piles icontinuen amb els ac-
tuals índexs de fecundació –unamitjana d’1,3 fills–, “a finals desegle, sense tenir en compte laimmigració, acabarem amb unpaís buit, amb un quart de la po-blació actual”. No ho diu qualse-vol. És la valoració pessimistadel prestigiós catedràtic de so-ciologia de la Universitat Pom-peu Fabra, Gosta Esping-Ander-sen, coordinador de l’estudi de laFundació La Caixa El dèficit denatalitat a Europa. La singula-ritat del cas espanyol.
El resultat de l’estudi ha estatuna sorpresa fins i tot per als ma-teixos investigadors. La natalitat
LVirtudes PérezBARCELONA
SOLS · Un estudi sobre dèficit de natalitat revela que un de cada tres joves de l’Estat espanyol creix sensegermans FRUSTRACIÓ · L’informe evidencia que les parelles desitgen tenir més descendència, peròel fet que la igualtat entre homes i dones encara és lluny, la crisi i la falta de suport institucional els frenen
“Amb tants fills únics,tindrem un país buit”
ha baixat a tot arreu, però Espa-nya ja es troba a la cua d’Europa.Què ha passat perquè, com des-taca l’informe, un de cada tres jo-ves creixi sense germans? Es-ping-Andersen argumenta queen alguns països com Suècia elnombre de fills s’ha mantingutestable en totes les generacions
nascudes durant el segle XX. Al’Estat espanyol, no. D’una mitja-na de 3,4 fills el 1900, s’ha passatals 1,3 actuals. Amb prou feinesel 12,5% de les dones nascudesl’any 1965 tenen tres fills o més,comparat amb el 60,7% de lesdones nascudes l’any 1940.
La primera reacció és pensarque les dones espanyoles s’hancontagiat de les seves veïnes ale-manyes i italianes i han perdutles ganes de ser mares. Tampoc.“A l’Estat espanyol no es dónael cas, a diferència del que pas-sa a Alemanya i Itàlia, peròtambé a Àustria i el Regne Unit,que un 20% de les dones optenper no tenir cap fill.” Aquí,aquesta proporció, que als anysquaranta era només del 9%, arase situa prop del 13%, encaralluny d’Europa. L’explicació, aparer dels experts, cal buscar-laen els baixos índexs de progres-sió cap al segon fill i fills poste-riors. “Les dones espanyoles de-sitgen més fills, però hi acabenrenunciant”, subratlla.
Els motius de la renúncia sónmúltiples, però l’estudi els agru-pa en tres: la incorporació de ladona al món laboral, acompa-
nyada d’una desigualtat de gène-re no superada; la falta de suportinstitucional per conciliar la fei-na i la vida familiar, i un alt nivelld’atur i d’incertesa de cara al fu-tur. “Als països escandinaus, quetenen les taxes de natalitat mésaltes d’Europa, tenen més ajuts iun nivell més igualitari de l’or-ganització familiar”, indica Es-ping-Andersen. I assenyala unadada per prendre’n nota: el 30%dels homes suecs fan més tas-ques a la llar que les seves dones.
Així que, encara que ningútingui fórmules màgiques percanviar la tendència, semblaevident que si no volem acabarsent un “país buit”, cal intentarimitar el model nòrdic, ambmesures per conciliar feina ifamília, més inversió en edu-cació de 0 a 3 anys i polítiquesper promoure la igualtat de gè-nere. Déu n’hi do... ■
Una parella amb un fill. De l’excepció a la norma en el model de família de l’Estat espanyol ■ JUDIT FERNÀNDEZ
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Calen més mesures perconciliar feina i família, ipolítiques per promourela igualtat de gènere
racióTotal
CatalunyaAragó
arra
Múrcia
Illes Balears
Canàries
633)
1.334.588(-3.721)
88
Catalunya
88
CCCCaatttaalllluunnyyyaaaCCaaatttaaallluuunnnyyyaaaCCCaaatttaaallluuunnnyyyaaa7.451.281(-29.640)
1.115.255(5.410)
País Valencià4.968.093(-18.924)
63.0281.041)
2.110.039(4.806)
636.652(-2.297)
46.609.652(-118.238)
olstatger
14.8317.0797.751
39.69026.28113.409
-24.860-19.202
-5.658
al 134.312 259.227 -124.915
119.4823.701
116.411
219.53710.905
208.633
-100.056-7.834
-92.222
rstatger
Immigració Emigració Balanç migratori
economistes peruans quevan acabar fent aquí depaleta”, manté Sol.
Els dos experts coinci-deixen en el fet que l’allaumigratori dels primersanys del mil·lenni a Cata-lunya no es repetiran, “pe-rò l’emigració no seràtampoc un èxode”, segonsavisa Sol, ja que “la matei-xa crisi econòmica fa mar-xar catalans a altres pa-ïsos i encara empeny ciu-tadans africans cap a Eu-ropa, per exemple”.
Els protagonistes delsdos fenòmens migratorisacabaran que no se senti-ran de cap lloc: “Al Marrocconsideren catalans elsemigrants que tornen, iaquí els considerem ma-gribins, més enllà del seucarnet d’identitat oficial.”Per això, hi afegeix Sol,“es poden acabar sentintuna mica apàtrides”. ■
