DILLUNS · 16 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14699 - AVUI / Any XL. Núm. 13569 - EL PUNT

1,20€

1479

71-1

1915

21L

8167

66-1

1858

70L

DEBAT · La norma europea empeny govern i empreses a eliminar elsd’un sol ús i el sector químic vol una utilització sostenible del material

NACIONAL P6-7

El Parlament estudia lafórmula per aplicar laresolució del jutge Llarena

Torrent garanteix que nis’alteraran les majories niningú haurà de deixar l’escó

“No farem renunciara l’acta cap diputat”

P8

Els SIE, vitals en l’atencióa la violència masclista

Nacional P13

Nacional P9

Carme Forcadell, en una imatge d’arxiu ■ ACN

Forcadell demana eltrasllat de Figueresa la presó del Catllar

Punt de Vista

Anna PuigMiriam Díez Bosch

Les religionsdel vi

De reüllSobrevocabularis

Tribuna

La pluriocupació éshabitual a l’Eurocambra

Europa-Món P18

Els de Deschamps vencen una Croàcia que no abaixa el cap (4-2)

L’ESPORTIU

Segon mundial per a FrançaEls jugadors francesos celebrant la seva victòria en la final del mundial de futbol de Rússia 2018 ■ EFE

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 16 DE JULIOL DEL 2018

ots els problemesde fons que van

generar el conflicte deCatalunya amb Espa-nya continuen exis-tint. El govern espa-

nyol defensa la Constitució amb totesles armes, com és lògic. Mentrestant,el govern català defensa l’objectiu d’in-dependència sobre el qual va poderformar un govern i una majoria parla-mentària després de les eleccions del21-D. Cada govern defensa amb ferme-sa tot allò que creu que pot mantenir-lo en el poder i en aquest cas, català iespanyol, és pràcticament impossibleposar-se d’acord. Ningú renunciarà aobjectius. És possible, com s’està ve-ient, canviar les maneres dient-se lesveritats a la cara. Els dos presidentsconvocaran eleccions respectives –ge-nerals i catalanes– més aviat que tard iseria tot un èxit arribar-hi amb bonesmaneres, un fet que despitaria totsaquells que s’han situat en el discursde la confrontació permanent.

En el seu període governamental, niQuim Torra ni Pedro Sánchez tenen gai-

re res a perdre. No creien que arribariende la manera que ho han fet a les res-pectives presidències, un fet que és po-sitiu. Des de fa dies que tots dos s’estancomunicant a l’hora que volen i des d’onvolen per WhatsApp. Tot obert amb el lí-mit que ni l’un insisteixi amb la Consti-tució ni l’altre insisteixi amb l’autodeter-minació. Caldrà veure quin serà el límitde la Generalitat per aguantar la negati-va de Sánchez i el límit del govern espa-nyol per aguantar les peticions inde-pendentistes. Tot indica que hi haurà unllargs temps d’espera.

La relació entre els dos presidentspinta bé i seria injust pensar que Torrano fa cas de l’advertència que Pujol feia:“Els catalans van a Madrid i amb doscopets a l’esquena marxen satisfets.” Elpresident no pot estar satisfet per moltbona relació de fons que hi hagi davantd’un dia a dia més complicat i estranyque mai. El principal escull: la qüestiójudicial que manté empresonats, exi-liats i diputats suspesos. El segon: el fi-nançament, que difícilment es resoldràamb comissions bilaterals. Un tercer: eldubte ciutadà de saber si viu en unaprerepública catalana o en una autono-mia establerta.

T

Keep calmLluís Falgàs

Dia a diacomplicat

És possible, com s’estàveient, canviar les maneresdient-se les veritats a la cara

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

finals dels seixanta, l’editorialMeseguer va començar a comer-cialitzar la col·lecció de làmines

de dibuix d’Emili Freixas, un dels il-lustradors més populars de la post-guerra. Eren uns sobres de color ver-mell, numerats i ordenats per temes,dins dels quals hi havia una dotzenade làmines que havies de copiar pa-cientment per introduir-te en el ma-neig del llapis. Jo devia tenir vuit anysquan les vaig veure per primera vega-da al mostrador de la papereria delbarri. Cada setmana o cada quinzedies demanava els dinerets a la mare ime n’anava a buscar una carpeta novad’aquelles Lecciones de dibujo artísti-co que posaven a prova les meves apti-tuds per donar una forma convincentals pètals d’una flor, al barret emplo-mallat d’un mosqueter o als comple-xos tirabuixons d’una senyorassa ro-cocó. En vaig copiar molts, d’aquellsdibuixos: cérvols, castells, vestitsd’època, arbres vora el riu, un poltre algalop. Avui encara, si mai he de dibui-xar un cavall, sé que més important itot que perfilar bé la corba de la gropaés copsar la veneta que li travessa el

A

cap des del front fins al musell i la lleuombra oliosa de l’anca, com si el mus-cle s’estremís. El famós “mètode EmiliFreixas” per aprendre a dibuixar con-sistia a familiaritzar-te amb la formade les coses més que amb les coses ma-teixes. Et cenyies al model que ja etvenia donat, i acabaves dibuixant unull o una cornamenta a còpia d’imitarun traç, de dosificar els ombrejats, deprémer amb una mica d’intenció elgrafit aquí o allà i de deixar-hi un puntcec al mig per despertar-hi una llu-ïssor. Recordo que vaig proposar-mel’exercici de dibuixar cada any la ma-teixa figura d’una de les làmines per

comprovar com guanyava seguretat.Al cap de molt de temps, els vaig posartots, potser quatre o cinc, l’un al cos-tat de l’altre, i em va sorprendre que elprimer, el que havia fet amb pols inex-pert, fos el que tingués més vivesa.Tots volien assemblar-se a l’original,però com més s’hi acostaven, méss’aprimaven i allargassaven. Perdienconsistència i fins al traç li faltava vi-gor, com avorrit de repetir-se. Nomésel primer, que em va sortir boterut inerviós, guardava l’encant d’una certaespontaneïtat, el goig d’aquella prime-ra ratlla que, com diu Berger, alteratot el full, com ficar un peix dins unapeixera buida. Els moviments d’avant-guarda han desprestigiat aquests mè-todes imitatius perquè sembla que re-frenen la imaginació, però la veritat ésque contenen una lliçó molt estimable.Tot és forma. Una flor dibuixada no ésla flor que has vist, ni tan sols la quehas imaginat, sinó la suma dels gar-gots amb què l’has buscada porfidiosa-ment dins el paper, vencent la resis-tència d’una superfície dura. Les làmi-nes d’Emili Freixas tenien aquest do:t’assenyalaven els camins de l’abisme.

“El mètode EmiliFreixas consistia arevelar-te la formade les coses

Eva VàzquezCaiguda lliure

Làmines de dibuix

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 16 DE JULIOL DEL 2018

Les cares de la notícia

Actuacions genials com les de David Byrne, uncartell sensible amb els músics catalans i iniciati-ves pioneres com les d’implementar gots de plàs-tic 100% biodegradables han tornat a fer del Fes-tival Cruïlla, aquest cap de setmana al Fòrum, unesdeveniment únic en el mapa musical del país.

DIRECTORA GENERAL DE FAMÍLIES

Un festival diferent

En el combat contra la xacra de la violència mas-clista és remarcable el paper dels Serveis d’Inter-venció Especialitzada, els SIE, que depenen deldepartament de Treball, Afers Socials i Famílies.Els vuit SIE desplegats ara pel territori van aten-dre 4.126 dones i 977 fills durant l’any 2017.

-+=

-+=

Comprendre la històriaJordi Monés Pujol-Busquets

Atenció a les víctimesRoser Galí

-+=

Jordi Herreruela

Historiador de l’educació, pedagog, escriptor i en-ginyer de professió, el badaloní Jordi Monés i Pu-jol-Busquets acaba de publicar el seu darrer llibre,Educació, país, llengua. Una contribució fonamen-tal per conèixer i per comprendre la història del’educació dels Països Catalans.

HISTORIADOR DE L’EDUCACIÓ

DIRECTOR DEL FESTIVAL CRUÏLLA

Les xifres d’accidentalitat ales carreteres catalanes cor-

responents als primers sis mesosde l’any són alarmants, amb un no-table increment dels accidentsmortals (+30%), que es tradueix enun augment encara més pronunciat(+42%) de la xifra de morts a la car-retera respecte al mateix períodedel 2017. Noranta-dues personeshan perdut la vida a les carreterescatalanes i 362 n’han sortit greu-ment ferides i això és un tràgic ba-lanç, un retrocés respecte a anysanteriors i un viratge respecte a l’ob-jectiu del Servei Català de Trànsit(SCT) de reduir l’accidentalitat un50% en el període 2010-2020.

Les causes dels accidents sóndiverses i per tant no hi ha una solasolució que permeti recuperar latendència a la baixa. No obstant ai-xò, la causa més repetida és la dis-tracció del conductor, per sobre del’excés de velocitat, l’alcohol o lesdrogues, i això assenyala un cert ca-mí respecte a les mesures a pren-dre. En aquest sentit, la principal ei-na del SCT a Catalunya i la DGT al’Estat espanyol, més enllà de ra-dars, controls d’alcoholèmia o man-teniment i senyalització de la xarxaviària, ha de ser conscienciar elsusuaris de les carreteres de les con-seqüències irreversibles que té dis-traure’s durant la conducció.

El carnet per punts, implantat el2006, va tenir un impacte positiudestacable i una de les mesures queja s’anuncien des de la DGT és justa-ment l’actualització del carnet depunts, amb sancions més dures perals comportaments que més acci-dents provoquen; entre aquests, lautilització del mòbil pel conductor.Caldrà un temps per poder valorar-ne el resultat. Mentrestant, a lesportes d’un mes especialment densa les carreteres com és l’agost, calapel·lar una vegada més al seny delsconductors per evitar la pèrdua devides a la carretera.

Guerra a ladistracció

EDITORIAL

na de les recomanacions mésrepetides i segurament més fei-xugues dels darrers anys és

aquella que diu que el govern català iels partits independentistes “s’hau-rien de preocupar dels problemes re-als” dels catalans. La sentència, no caldir-ho, no reconeix cap gestió als ex-ecutius sobiranistes i obvia intencio-nadament que apos per un país nouimplica fer una reflexió, que es vol col-lectiva, sobre tot allò que no funcionao que podria millorar del dia a dia delsciutadans. La desgastada frase ha es-tat el salvavides on agafar-se de lesanomenades forces constitucionalis-tes i, junt amb la Carta Magna, l’excu-sa perfecta per no abordar la situacióa Catalunya. Si no consideres “real”que més de dos milions de catalansvulguin un estat i que el 80% demaniun referèndum, per què t’hauries demolestar a donar cap resposta?

Entonava ahir l’enfadosa cantarella

U “Apostar per unpaís nou implica feruna reflexió, que esvol col·lectiva, sobreallò que no funcionao que podria millorar

el ministre espanyol d’Exteriors. Jo-sep Borrell afirmava que els governstenen l’obligació de buscar solució als“problemes reals” i, en una tonada deltot coneguda, insistia que el dret in-ternacional no empara el dret d’auto-determinació, tret del cas de les colò-nies. La cançó acabava amb una crida

del veterà socialista a no reconèixer“cap superioritat moral” en l’indepen-dentisme. I ho deia ell, que fa uns me-sos –quan no era ministre ni PedroSánchez president– parlava de “desin-fectar Catalunya” abans de “cosir lesferides” que, al seu parer, havia provo-cat l’independentisme. És allò de veu-re la palla en els ulls dels altres i no labiga en els teus.

No és casualitat que Sánchez elegísa Borrell, un perfil que podria encai-xar perfectament a Ciutadans, per aExteriors. El socialista valorava ahirque s’hagi obert una via de diàleg en-tre el presidents espanyol i el catalàdesprés de molts mesos sense interlo-cució institucional. Benvinguda sigui.Però el veritable pas endavant seriaque aquesta, més enllà de fotos ama-bles, serveixi per trobar sortida a la si-tuació que es viu a Catalunya i que,malgrat el que digui Borrell, és un pro-blema molt real.

Un problema molt realAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Sobrevocabularis

esglaç. La paraula més utilitzada la darrerasetmana, ara que estem en plena onada de calor.

Distensió. Cordialitat. Diàleg. També han estatprotagonistes unes quantes vegades. La represa delscontactes amb l’Estat espanyol han obert un nou ventallde paraules que semblava que havien desaparegut deldiccionari. Algú les havia esborrat. Intencionadament iamb ganes de fer mal. Una pista: de dues lletres,comença per P i acaba per P. Encara, però, no tenimnotícies d’on deu ser la paraula més important:

negociació. Se la buscadesesperadament perquè, senseella, quedem curts. També seria boque a Madrid ampliessin encaramés el vocabulari. Ara mateixpuntua negatiu utilitzar lacombinació dret a decidir i laparaula que provoca més butllofesés independència. Si poguessin, la

farien prohibir per alguna reial acadèmia. Quina fòbia ala riquesa del llenguatge!

Però, per sobre de tot, el més important és passar deles paraules al fets. De poc en fem, d’ampliar vocabularisi al final tot queda en literatura. Els ciutadans tampocs’empassen ni el teatre ni la poesia. Estem parlant dedrets i de presos polítics. I ja no es pot engalipar ambquatre paraules boniques. Va quedar clar dissabte enla manifestació a Barcelona. El clam era nítid. Ni presó,ni exili. Ni un pas enrere. Independència. Aquestesparaules no les hem perdut mai del vocabulari.

D

La represadel contacteamb l’Estatha obert unnou ventallde paraules

http://epa.cat/c/ccfbq4

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 16 DE JULIOL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El nou conseller de laPresidència, Jordi Turull,defensa els canvis en el govern“en el compte enrere definitiu”per fer el referèndum.

10anys

20anys

L’Estat reconeix per primercop el que paga i rep Catalunya.Pedro Solbes redueix de 2.000milions les xifres del consellerAntoni Castells.

Considera provada la connexiódel diari amb la xarxa definançament d’ETA. Cap partitqüestiona la decisió, llevat delPNB.

Entrevista a Turull Espoli al descobert Garzón tanca ‘Egin’Tal diacomavui fa...

o no vaig celebrarcomiat de solter, ni

tampoc recordo haverparticipat en gaires.Potser perquè la mevacolla no es casava. I, si

era el cas, es tractava d’una festa com-partida de la parella com a pròleg de lacelebració de l’endemà. I no comaquest ritual ancestral, normalment depèssim gust, que ha anat a més. Maim’han agradat els comiats de solter. Nicom a concepte, ni tampoc per la sevaestètica de celebració. I no ho dic no-més pels ridículs penis que dansen perdamunt dels caps de joves (a vegadesacompanyades per la mare) que aspi-ren a fer passar a la futura esposa unanit, el record de la qual li farà superarels moments difícils del seu matrimo-ni. Ni per l’ encara més ridícula disfres-sa de nadó que solen usar els quasimarits que vestits amb bolquers mos-tren el simbolisme de la seva immadu-resa. Per fer festa no cal perdre el sen-tit del gust. I hi estic en contra perquèmai són una celebració privada, que enprivat cadascú és ben lliure de fer el

que li plagui. Sempre demanen la com-plicitat dels vianants o, com és el meucas, dels passatgers que en un vol re-cent des de Lió vam haver de patir noun, sinó dos, comiats de solter/a. Afegiraquest suplici als que comporta el viat-jar en low cost ja és tibar massa dels lí-mits de la paciència dels viatgers. I en-cara més quan l’hostessa, per la mega-fonia de la nau, va donar la benvingudaals celebrants. Haurien d’anar ambcompte, perquè un cop t’enlaires és dedifícil controlar. Així va passar dissabtepassat quan la Policía Nacional va des-allotjar, en un tren AVE que feia el trajec-te de Madrid a Màlaga, els participantsen tres comiats que s’havien fet forts alcotxe restaurant tot destorbant els pas-satgers. Es tracta de persones que pen-sen que les seves gràcies són per com-partir. En un hotel de Lloret em vaig tro-bar tres comiats de soltera (per l’edatcrec que eren de divorciada) en què lesparticipants literalment empaitaven elscambrers. La gent que com jo érem allàamb fills no sabia on ficar-se. I la canalla,atònita, tampoc.

J

Full de rutaJaume Vidal

Comiats desolter/a

El problema dels comiats desolter/a no és la seva pèssimai ridícula estètica, sinó volerfer còmplices de la sevacelebració la resta dela ciutadania

“Es veu que elsamericans són elscampions mundialsde l’insomni

om moltes altres modes o cor-rents, això de donar tanta impor-tància al problema de l’insomni,

diuen que també ha vingut d’Amèrica.Ara, arreu, cada dia se sent més gentqueixar-se de no dormir bé, cada dia elshotels han de tenir llits més durs (omés fustes sota el matalàs), cada dia esprenen més potingues i cada dia tenimmés raons per ficar-nos al llit intran-quils o directament emprenyats. Aranomés es veuen als museus aquells im-mensos, venerables llits dels besavis,aquells jaços de ploma, de llana o de pe-llons, aquelles estructures de baldaquípontifical i capçaleres amb angeletsque ensenyaven un pito de confiteria.Ara tothom vol superfícies dures, ma-talassos aplanats, horitzontalitats sen-se onades.

ES VEU QUE ELS AMERICANS són els cam-pions mundials de l’insomni, però a Eu-ropa els que dormen pitjor i alhorausen mes somnífers i tranquil·litzants,són els francesos. Més de la meitat delsadults han de prendre alguna mena depastilla per tenir un bon son i, en canvi,

C una enquesta de Le Monde (fa pensarque deu haver preguntat els francesosque no prenen mai res per anar al ca-tre), diu que el quaranta-vuit per centel tenen molt dolent. Sembla un con-trasentit, però ja se sap que això de lesenquestes sol resultar una aixecada decamisa. Badouin de Borinat, un mora-lista del nostre temps segons Le NouvelObservateur, diu que les enquestes sóncom una senyora complaent: semprediu que sí, si saps preguntar bé. Si fa nofa com aquell resultat d’una que va ferLe Matin ara fa uns anys, on s’assegu-rava que el setanta per cent de les do-

nes casades franceses eren infidels alseu marit. El setanta per cent…! Ales-hores vaig pensar que, en la meva llargaetapa a l’hostaleria, vaig tractar preci-sament i només el trenta per cent res-tant.

DORMIR BÉ ÉS IMPORTANT, ja se sap, so-bretot a l’estiu. Per això segueixo demés a prop, en temps de calor, les reco-manacions i investigacions del meu ad-mirat doctor Eduard Estivill, que, totcantant i tocant la guitarra, deu serl’home que més sap sobre insomni, hi-persòmnia, roncaments nocturns, ap-nees, síndrome de cames cansades, jetlag i tot això. No sé el percentatge degent que dorm malament a casa nos-tra, però m’és igual; crec molt poc (ogens) en les enquestes i, a més a més, elsenyor Pla m’ensenyà a no creure tam-poc gaire en els refranys. “Qui paga ma-na” hauria de ser “qui mana, cobra” i,amb la calor que afavoreix una mandraquasi còsmica, soc devot practicantd’aquest antirefrany que diu així: deixaper a demà el que hauries de fer avui,potser demà ja no ho hauràs de fer.

Josep Valls. Escriptor

Insomni, mandra, calorTribuna

Emergènciaviàriab Les estadístiques demos-tren que la sinistralitat viàriaha augmentat en el primer se-mestre d’aquest any respecteals mateixos mesos de l’anyanterior. Accidents que s’hanproduït sobretot en cap desetmana. Es diu que una deles causes pot ser l’augmentde cotxes a la carretera arrandel creixement econòmic; pe-rò jo crec que la causa princi-pal té més a veure amb la ma-nera de comportar-se a la car-retera. Com a usuària diàriade vehicle propi, només pucdir que cada dia veig créixer elnombre d’infraccions a la car-retera. Hi ha vehicles que norespecten els límits de veloci-tat o la distància mínima, comtambé hi ha vianants que norespecten els semàfors i elsvehicles els han d’anar esqui-vant com poden. El més pre-ocupant és l’ús del mòbil ambuna mà, amb l’altra al volant,

fet que ja ha esdevingut comel més normal. I un altre as-pecte molt important és elmanteniment d’aquestes vies.Aspecte que hauria de serprioritari per a qualsevol go-vern.EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZTorroella de Montgrí i l’Estartit(Baix Empordà)

Soraya Sáenz deSantamaría il’‘apartheid’b Acabo d’escoltar les impre-sentables declaracions que harealitzat la senyora SorayaSáenz de Santamaría en quèacusa el govern de la Generali-tat de practicar l’apartheid encontra de tots aquells cata-lans que se senten espanyols ique, segons ella, no podenviure ni parlar en llibertat. Sónunes acusacions gravíssimes,i encara més venint d’una per-sona que ha estat vicepresi-denta de l’anterior govern delPP i que ara aspira a liderar

aquest partit per tornar a go-vernar Espanya. Denunciarque aquelles persones que aCatalunya se senten espanyo-les estan oprimides perquè nopoden exercir els seus dretspolítics ni expressar-se (en lesseves idees o la seva llengua)lliurement, és un autèntic des-propòsit. I encara més el fetd’haver de recórrer a establirodioses comparacions amb elrègim racista i criminal del’apartheid de la Sud-àfrica delsegle passat, en què els ne-gres havien de viure segregatsde la població blanca, en bar-ris i escoles separades, sensecap mena de dret polític iveient les seves protestes vio-lentament reprimides. Les se-ves paraules són un insult a lamemòria de persones comNelson Mandela, qui va haverde viure 27 anys empresonatsota aquella dictadura racistaabans de convertir-se en elprimer president negre delseu país.

El més greu de tot plegat és

la mala fe amb què actua lasenyora Soraya, perquè, coma persona culta i instruïda queés, sap perfectament en quèva consistir aquell detestablerègim polític. Crec que perdignitat s’hauria de disculpar.JOSEP VILÀ BATLLEOlesa de Montserrat (Baix Llobre-gat)

Prysmian i elmenyspreub Els treballadors de Prys-mian a Vilanova acumulensetmanes d’aturades parcialsper exigir millores salarials. Elstreballadors hem patit enaquests últims anys una reta-llada de sou d’un 18%. L’em-presa, en la negociació delnou conveni, ens ofereix un1% per recuperar el que s’haperdut. Aquesta proposta témolts qualificatius, però que-da palesa la desídia d’unamultinacional com Prysmian.ALBERT CAPDET CASANOVASVilanova i la Geltrú (Garraf)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 16 DE JULIOL DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Elsa Artadi, CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

“Allarguem la mà al PSC, però hauria de reconèixer queser còmplice de la repressió i agent del 155 no era el camí”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“El vi, enpresència, memòria,absènciao abstinència, formapart de les religions,sobretot de les mésmediterrànies

l vi i les religions ostenten un vin-cle d’amor i odi, com tota relacióque estigui viva. El vi l’associem

al passat pagà amb libacions i festesdionisíaques. Però les religions tambése l’han fet seu, acceptant-lo amb pas-sió o rebutjant-lo amb decisió. El vi haformat part de la cultura pagana i reli-giosa sigui per acceptar-lo, donar-negràcies, oferir-lo, o per abstenir-se’n. Elvi embriaga, i pot dur, en segons quinesquantitats ingerides, al límit entre laraó i una altra dimensió.

UNA DE LES BONDATS del catolicisme ésque ha redimit menjar i beure, i no no-més n’ha fet el centre del seu ritual(l’Eucaristia), sinó que no ha separataliments purs i impurs. De fet compar-tir un àpat és un dels actes més frater-nals que existeixen, i en la major partde les denominacions cristianes es potregar amb vi, i no és mal vist. Ara bé, enalgunes tradicions protestants el vi noés problemàtic, però en algunes deno-minacions és prohibitiu. Als EstatsUnits, per exemple, en un ambientevangèlic, podrien convidar-te a un di-nar de feina però el vi no l’acceptarienmai, tot i que te’l podries beure. En al-tres contextos, ja ni se t’acut, o directa-ment no n’hi ha, com seria el cas d’al-guns restaurants de cultura musulma-na.

A CATALUNYA ES FABRICA el vi de missamés exportat del món. A més, també te-nim el vi Kosher, que encara és una reali-tat que es coneix poc. No és estrany,també als Estats Units, que a la secció devi Kosher en una enoteca s’hi trobi so-bretot vi d’Israel i vi del Priorat.

EL SANT SOPAR amb Jesucrist i els seusapòstols ha immortalitzat en l’imaginaricol·lectiu el calze i dins del cristianismetenim vinyes del Senyor, raïms, donarfruit, vi a les noces de Canà, vi en moltsmoments determinants. Dins del catoli-

E cisme hi ha històries i llegendes com arala de Miguel Ángel Almodóvar, que asse-gura que el vi de l’últim sopar en què Je-sucrist va distribuir el pa i el vi entre elsseus deixebles era una varietat del queconeixem com a sirah, un vi molt tànic,aspre i de graduació més aviat alta. N’hiha per a tots els gustos.

ELS PRIMERS VINS de la història van sor-gir a la zona del Caucas i a Armènia, quecuriosament també és la primera naciócristiana de la història. La vinificació ésuna tècnica antiquíssima i, com diuenels experts, tant l’escriptura, la rodacom el vi no han estat inventats: eren allíesperant ser descoberts. Vi i cultura, pertant, no són àmbits separats.

BRUIXOTS, XAMANS, SACERDOTS… han fetservir el vi i l’embriaguesa com a estatper acostar-se al diví. També els cultesals morts l’han tingut present. Fins i totexisteix l’enomància o l’art de fer presa-gis després de veure quin color té el vi iquins efectes causa sobre determinadespersones. Una inscripció de 2.700 anysabans de Crist menciona la deessa sumè-ria Gestí sota l’advocació de mare cep.Gilgamesh, que s’ha exhibit ara al Festi-val Grec, explica com quan l’heroi va en-trar al regne del sol es va trobar unes vi-

nyes de la deessa Siduri. Tot l’arc medi-terrani ha estat terreny de vins, i en lesnarracions èpiques de sumeris, babilo-nis, grecs i romans hi trobem al·lusionsal vi, però també dins dels egipcis. El vis’anomenava llàgrimes d’Horus. Vi i Me-diterrània, però també vi en altres zonesdel món i en altres tradicions religioses.Els textos bíblics es refereixen més de150 vegades al vi: la primera tasca deNoè quan surt de l’arc va ser plantar unavinya. Tenir vi, donar fruit a la vinya… esconsidera bíblicament ser beneït perDéu, tenir abundància. A la terra prome-sa de la Bíblia, el vi no falta, ans al contra-ri.

EN LA TRADICIÓ GREGA, el déu Dionís vaoferir a Ampelus una vinya, i ell la va dura la humanitat. Amb l’Islam tenim ambi-güitats: hi ha alguns poetes àrabs quehan lloat el vi –amb moderació–, i moltspaïsos musulmans eren productors devi. A casa nostra, el celler de Capçanes vaser pioner en l’elaboració de vi Kosher(pur), i ja és un referent mundial. No estracta només de com ha estat tractat elvi i el seu procés, sinó ja des de les vinyes,quants anys han de tenir, quan de tempsel terreny ha de deixar-se erm... tradicio-nalment un 1% de la producció del viKosher es destina a les persones més ne-cessitades. Una de les benediccions jue-ves sobre el vi diu: “Baruj ata Adonai,Eloheinu Melej Haolam bore pri haga-fen”; és a dir: “Beneït ets tu Senyor Nos-tre Déu Rei de l’Univers, que va crear elfruit de la vinya”.

EN EL JUDAISME se santifiquen molts mo-ments i el vi és un ritual habitual. La co-pa ha d’estar plena fins vessar, simbolit-zant l’abundància. També són abun-dants les associacions que vinculades atradicions religioses ajuden persones al-coholitzades. El vi, en presència, memò-ria, absència o abstinència, forma partde les religions, sobretot de les més me-diterrànies.

Miriam Díez Bosch. Directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura

Les religions del viTribuna

assejant per Ca-lella de Palafru-

gell, una botiga a peude carrer em crida.Veig complements,cistells de vímet, pol-

seres de turmell amb turqueses i pica-rols diminuts. Al penja-robes, nomésenfoco una samarreta blanca amb es-trelles platejades. Un dia em van dirque jo era una porta i que darrere meuhi havia una habitació molt més gran,una cambra que no es corresponiaamb la mida d’aquesta porta que erajo. Començo a pensar que dinsd’aquesta estança hi ha molts cablesconnectats amb d’altres estancesd’altres persones. Poques. Especials.Úniques. Al vespre, a casa, descobrei-xo que a vuit-cents quilòmetres de mi,mentre jo badava a la botiga, tu canta-ves amb la mateixa samarreta blancad’estrelles platejades. Feia vint anysque no recordava un somni. El primerde juliol em vaig llevar amb una esce-na nítida a la retina: dues persones-planeta sortien de dos núvols espes-sos i blanquíssims. Només se’ls veia eltors i el cap. Eren un home i una donaflotant en un espai celeste. Sensemoure’s de lloc. Potser recolzaven elspeus descalços en algun cable (blau)elèctric. “Què hi fas, aquí?”, “Ni idea, itu?”, “Doncs ja ho veus.” Ella allargavael braç i li tocava el deltoides. Ell reia.“Caram, no?”, “Sí mira, aquí dalt hi haun gimnàs i per fi tinc temps.” L’equili-bri és impossible. Pels cables transita-ven estrelles platejades, també. I pa-raules. Mots accelerats de dues o méssíl·labes que fluïen per una ruta invisi-ble cap a les boques d’aquells dos pla-netes humans, que seguien xerrantmentre arribava la nit, cada vegadamés blava. Ells reien mig submergitsen els seus núvols. Fins que un llam-pec groc els va emmudir. I els va en-rampar.

P

De set en setAnna Carreras

Pels cables

EL PUNT AVUIDILLUNS, 16 DE JULIOL DEL 20188 | Nacional |

1301

93-1

1916

72L

El president del Parla-ment, Roger Torrent, volque la cambra respongui ala interlocutòria del jutgePablo Llarena que ordenala suspensió de sis dipu-tats independentistesamb una fórmula que ga-ranteixi que no s’alterenles majories i que no s’hagide renunciar a cap acta.

En una entrevista al’ACN, difosa ahir, Torrentassegura que no es concre-tarà la manera d’abordarla suspensió fins que lamesa rebi l’informe encar-regat als lletrats, previsi-blement abans de di-marts, però, en tot cas, elpresident assegura que“tota decisió que es pren-gui s’ha de basar en duespremisses irrenunciables:no permetre que s’alterinles majories parlamentà-ries per part d’un jutge ique no es faci renunciar al’acta cap diputat”.

En aquest sentit, Tor-rent ha demanat que laresposta que es doni a lainterlocutòria de Llarenasigui amb molt consens.“M’agradaria la màximaunitat política possible,desbordant fins i tot la ma-joria parlamentària quedona suport al govern”, de-

sitja. En qualsevol cas, elpresident afirma que lamesura concreta a pren-dre es debatrà a la mesa,convocada per dimarts, “iallà es parlarà de la respos-ta que s’ha de donar a unainterlocutòria que refer-ma el relat fictici que esconstrueix en acusacionsfalses”. El president tam-bé ha criticat que Llarenaparli de la possibilitat denomenar un diputat subs-titut: “La fórmula que pro-posa és un despropòsit ju-rídic, polític i des de laperspectiva de la defensadels drets polítics i civilsdels diputats i dels ciuta-dans que els han votat.” ■

Torrent garanteix que elsdiputats suspesos nohauran de renunciar a l’actaa El president del Parlament sosté que no s’alteraran les majories a lacambra per la resolució del jutge a És partidari de fer-ho amb un acord ampli

RedaccióBARCELONA

El ministre d’Exteriors, JosepBorrell, va assegurar ahir a lacloenda de l’escola d’estiu deSocietat Civil Catalana queels referèndums són “profun-dament divisoris” i va descar-tar que el dret a l’autodeter-minació estigui reconegut in-ternacionalment. Borrell vaafirmar que els independen-tistes no tenen “superioritatmoral” respecte de la resta decatalans. En aquest sentit, vadestacar que els caps políticstenen l’obligació de constatarel pluralisme social i de tro-bar “solucions” als proble-

El president del Parlament, Roger Torrent, en l’acte de la seva investidura ■ ORIOL DURAN

mes “reals”. Així, va destacarl’“esforç” del govern espanyolper establir el diàleg mos-trant “empatia”, “simpatia” i“bona voluntat”.

Borrell no va voler opinarsobre la demanda dels inde-pendentistes d’instar la fiscalgeneral de l’Estat a retirarl’acusació per rebel·lió. Bor-rell va assegurar que és unaqüestió judicial i que el go-vern espanyol “no hi pot ferres”. El ministre també va de-fensar que les euroordresajuden a “construir” un espaijurídic europeu.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Borrell nega l’autodeterminació Dues mil persones van for-mar ahir al matí un granllaç groc a la plaça del’Ajuntament d’Igualada,en una iniciativa que, sotael nom de Revoltats, va re-clamar la llibertat dels pre-sos independentistes i elretorn dels exiliats, i va re-captar fons per a l’Associa-ció Catalana pels Drets Ci-vils. El llaç humà el vancrear amb persones vesti-des íntegrament de groc id’altres de negre. Poste-riorment, els participantsvan formar la bandera ne-gra d’Estat Català.

Els organitzadors del’acció van destacar “la

gran resposta dels cata-lans de tot arreu que hanvingut a Igualada per viureuna jornada familiar, fes-tiva, participativa, plenad’emocions i sorpreses,però a la vegada molt rei-vindicativa”.

Des del balcó de l’ajun-tament d’Igualada, l’ac-triu Lloll Bertran va llegiruna carta en nom de la pa-rella de Josep Rull, Merit-xell Lluís, que havia de sera l’acte però a qui li van as-signar una visita familiar ala presó de Lledoners. Lacarta denunciava que hiha set persones innocents“empresonades per haverestat lleials a la voluntatdemocràtica de la ciutada-nia”. ■

Un gran llaç aIgualada fet per2.000 persones

RedaccióIGUALADA

a Iniciativa per recaptar diners per al’Associació Catalana pels Drets Civils

Vista aèria del gran llaç groc humà que es va fer ahir al matía la plaça de l’Ajuntament d’Igualada ■ ACN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 16 DE JULIOL DEL 2018 | Nacional | 9

1424

53-1

1913

94Q

1344

45-1

1919

78Q

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

EDICTEReferència: Expedients núms.: UA70/17/02 iUA94/17/04 Projecte d’urbanització i projecte dereparcel·lació del polígon inclòs dins l’àmbitdel Pla de millora urbana de l’illa delimitadapels carrers Cerdanya, Vic, av. Graells i carrerVallespir del sector industrial II de Sant Ma-met, de Sant Cugat del Vallès, respectivamentData acord: 22 de maig de 2018Expedient núm. UA70/17/02: La Junta de Go-vern Local, en sessió ordinària del dia 22 demaig de 2018, va acordar l’aprovació inicialdel projecte d’urbanització del polígon inclòsdins l’àmbit del Pla de millora urbana de l’illadelimitada pels carrers Cerdanya, Vic, av. Gra-ells i carrer Vallespir del sector industrial II deSant Mamet, de Sant Cugat del Vallès, ambobertura del període d’informació pública pertermini d’UN MES i audiència a les personesinteressades amb citació personal, d’acordamb el que disposa l’article 119.2 del Decretlegislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’apro-va el Text refós de la Llei d’urbanisme (TR-LUC).Expedient núm. UA94/17/04: Així mateix i acontinuació, la mateixa Junta de Govern Localen la mateixa sessió va acordar l’aprovació ini-cial del projecte de reparcel·lació del polígoninclòs dins l’àmbit del Pla de millora urbana del’illa delimitada pels carrers Cerdanya, Vic, av.Graells i carrer Vallespir del sector industrial IIde Sant Mamet, de Sant Cugat del Vallès,amb obertura del període d’informació públicaper termini d’UN MES i audiència a les perso-nes interessades amb citació personal, d’a-cord amb el que disposa l’article 119.2 del TR-LUC.Durant l’esmentat termini d’UN MES, comptatdes del dia següent al de la data de l’últimapublicació del present Edicte en el Butlletí Ofi-cial de la Província, en la premsa escrita, aixícom en la pàgina web municipal www.santcu-gat.cat, d’acord amb el que determina l’article23.1.b) i 2 del RLUC, tota la documentaciótècnica i administrativa de l’expedient podràexaminar-se a les dependències del Servei dePlanejament i Gestió Urbanística, plaça de laVila, número 1, i s’hi podran presentar al·lega-cions mitjançant qualsevol dels procedimentsprevistos en l’article 16 de la Llei 39/15, d’1d’octubre, del procediment administratiu comúde les administracions públiques.La qual cosa es fa pública per al coneixementgeneral.Sant Cugat del Vallès, 4 de juny de 2018L’alcaldessaMercè Conesa i Pagès16

6508

-119

1966

Q

Ajuntament deSant Sadurní d’Anoia

ANUNCIEl Ple de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, en sessió ordinària de data 26 de juny de 2018,va aprovar inicialment la proposta de Modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística munici-pal (POUM) del municipi de Sant Sadurní d’Anoia per la modificació de la zona ubicada en l’anti-ga Unitat d’actuació número 6 i que afecta al canvi de qualificació de tres parcel·les: Carrer Aver-nó 24, Carrer Indústria 40 i Carrer Indústria 38, amb un total de 99,47 m2 afectats per aquest can-vi que es correspon a un 0,63% de la superfície total de la Unitat d’actuació número 6 “La Timba”,de conformitat amb l’article 85,4 del Text refós de la Llei d’urbanisme aprovat pel Decret legislatiu1/2010, de 3 d’agost, i sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini d’UN (1) MES,comptat des de l’endemà de l’última de les publicacions d’aquest anunci, al BOPB, en un delsdiaris de més divulgació de l’àmbit supramunicipal i al tauler d’anuncis de la pàgina web, d’acordamb allò establert als articles 8, 85, 96 i 99 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprovael Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya –TRLUC–, i articles 23 i 107 del Decret305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

L’expedient administratiu amb referència URB/229/2018 es podrà consultar tots els dies feinersen hores d’oficina de 08:00 h a 15:00 h a la Secretaria de la Corporació, plaça de l’Ajuntament, 1de Sant Sadurní d’Anoia, i a la pàgina web municipal www.santsadurni.cat, al tauler d’anuncis dela seu electrònica dins de l’apartat d’urbanisme.

Queden suspeses les aprovacions, autoritzacions i llicències urbanístiques en aquelles àrees lesnoves determinacions de les quals suposin una modificació del règim urbanístic vigent.

L’alcalde president,

Josep Maria Ribas i FerrerSant Sadurní d’Anoia, 9 de juliol de 2018.

1409

79- 1

1919

92L

Ajuntament deMóra la Nova

ANUNCIEl Ple de l’Ajuntament de Móra la Nova, en lasessió extraordinària celebrada el dia21/06/2018, va aprovar inicialment el Regla-ment de l’ús i ocupació de la via o espais pú-blics amb taules i cadires i altres elements pera terrasses de bars i similars de Móra la Nova.De conformitat amb el que estableix l’art. 63.2del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel quals’aprova el Reglament d’obres, activitats i ser-veis dels ens locals, se sotmet a informaciópública l’esmentat acord juntament amb el textdel reglament, pel termini de TRENTA DIES(30 DIES), mitjançant anuncis al BOPT, alDOGC, en un diari dels de màxima difusió dela província, al tauler d’anuncis municipal i alweb municipal www.moralanova.cat, mit-jançant la plataforma e-Tauler.En el cas de no presentar-s’hi reclamacions nial·legacions, l’acord d’aprovació inicial esde-vindrà definitiu, d’acord amb l’art. 65 del De-cret 179/1995, de 13 de juny.Móra la Nova, 5 de juliol de 2018.Francesc X. Moliné RoviraAlcalde

1350

20-1

1918

72Q

Ajuntamentd’Alella

EDICTEPer Decret de l’Alcaldia núm. 849/2018,de 3 de juliol, s’ha ordenat l’inici del trà-mit d’informació pública, durant un perío-de d’un mes, de la proposta del Projectede reparcel·lació que desenvolupa lesprevisions contingudes al PMU de l’av.Badalona 17 i av. Barcelona, 49-53, for-mulada pel propietari únic del Polígond’Actuació Urbanística que abasta la fin-ca objecte del PMU, comptat des del diahàbil següent al de la darrera publicaciódel corresponent edicte en el Butlletí Ofi-cial de la Província, en un dels diaris demés circulació, a la pàgina web de l’Ajun-tament i al tauler d’anuncis municipal, a fii efecte que s’hi puguin formular les al·le-gacions que s’estimin pertinents.

Alella, 10 de juliol de 2018El secretari general,Félix-José Valdés Conde

L’expresidenta del Parla-ment Carme Forcadell hasol·licitat el trasllat a la pre-só de Mas d’Enric, situadaal municipi del Catllar(Tarragonès), per poderestar més a prop de la famí-lia, segons van confirmarahir fonts del Departa-ment de Justícia a l’ACN.Forcadell, nascuda a Xer-ta, és a la presó de Puig deles Basses, a Figueres, desdel 4 de juliol passat. Eltrasllat es farà previsible-ment a finals de la setmanaque ve.

L’expresidenta del Par-lament està en presó provi-sional des de finals de marçpassat, quan novament vacomparèixer davant deljutge del Tribunal Suprem,Pablo Llarena, i aquest vaordenar l’estricta mesura

cautelar, adduint el risc defuga i de reiteració delicti-va, després de processar-lapel delicte de rebel·lió i demalversació de fons pú-blics. Va fer el mateix ambla consellera Dolors Bassa,amb qui fins fa dues setma-nes eren a la presó d’AlcaláMeco, a Madrid, i amb elsconsellers Raül Romeva,Jordi Turull i Josep Rull.Tots cinc engreixaven lallista de presos polítics,amb Jordi Sànchez i JordiCuixart, que hi són des del16 d’octubre, i l’exvicepre-sident Oriol Junqueras il’exconseller JoaquimForn, des del 2 de novem-

bre del 2017.La setmana passada es

va completar el trasllatdels polítics a presons cata-lanes. Els homes són al mò-dul 2 de la presó de Lledo-ners, al Bages. Les donesvan escollir el centre dePuig de les Basses, a Figue-res, on l’exconsellera

d’Afers Socials té la famí-lia, i on compartien mòdul iles cel·les ocupades de ma-nera individual.

Ara l’expresidenta For-cadell, per qüestions fami-liars, ha sol·licitat anar alpenal de Mas d’Enric, elmés modern i inauguratper la Generalitat el 2015,

després que l’equipamentestigués acabat el 2011 pe-rò no els accessos. La presódel Catllar té una capacitatper a 1.020 reclusos. Ac-tualment, aquest centredel Tarragonès està ocupatper 709 homes i 32 dones,segons l’estadística peni-tenciària. ■

a El canvi del penal de Figueres al del Catllar és per estarmés a prop de la família a Serà a finals d’aquesta setmana

RedaccióBARCELONA

Forcadell seràtraslladada a la presódel Tarragonès

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

24.03.18entra a la presó Carme For-cadell, com els exconsellersBassa, Romeva, Rull i Turull,per ordre del jutge Llarena.

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell amb l’escriptora Isabel-Clara Simó, enl’assemblea general de l’ANC, el febrer passat a Barcelona ■ ANDREU PUIG