DILLUNS · 28 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15163 - AVUI / Any XLI. Núm. 14033 - EL PUNT

1,20€

8168

04-1

1578

30®

8011

75-1

1273

22w

ENTREVISTA Jordi Sànchez EXPRESIDENT DE L’ANC I EXDIPUTAT. CONDEMNAT A NOU ANYS DE PRESÓ

“Mai havíem estat tan fortsi l’Estat tan desorientat”

P6-8

BUCH · “No dubto queels excessos d’algunsagents de la Brimo seranmotiu de sanció”

ELECTORALISME · “Noentenc les deslleialtatscontinuades entre socis. Lamanca d’unitat em fa mal”

SÁNCHEZ · “No pot ferdeixadesa de funcions, laseva obligació és parlar;pagarà cara la seva vanitat”

La Colla Vella i la Joves (dreta), carregant per primer cop el 3 de 9 net, durant la diada de Santa Úrsula a Valls ■ JOSEP LOSADA

NACIONAL P18-19

Homenatge als presos polítics i doble castell inèdit, a Valls

Fer història i clamar llibertat

L’unionisme desfila pelcentre de Barcelona

Nacional P10

La manifestació de SCC reuneix 80.000persones per exigir la fi del procés

Troben un tercer morta causa dels aiguats

Nacional P16

EUROPA-MÓN P22-23

Temor per l’arribada a Europade gihadistes evadits a causade l’ofensiva turca a Síria Abu Bakr al-Baghdadi, l’abril passat ■ ACN

Mor el líderd’EI a mansdels EUA

EUROPA-MÓN P24

Fernándezs’entreveuguanyadordels comicisa l’ArgentinaSegons sondejos previsal recompte de vots

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’OCTUBRE DEL 2019

a notícia en capcas hauria de ser

que després de 44anys de la seva mort,finalment s’han tret lesrestes de Franco del

Valle de los Caídos. Al contrari, allò quehauria de suscitar l’interès de tota lapremsa que dijous passat es va reunir aCuelgamuros és que la tomba del dicta-dor ha estat ubicada al centre d’un espaipúblic –per tant, pagat amb diners detots– durant prop de quatre dècades imitja. Algú s’imagina un mausoleud’aquestes característiques per a Hitlero Mussolini? És normal la perpetuacióde la dictadura durant tots aquests anysen un complex que va ser construït, engran part, amb mà d’obra esclava pro-cedent dels perdedors de la Guerra Ci-vil? És raonable que la mòmia de Francomarxi cap al seu nou panteó feixista deMingorrubio i que es quedin en aquestlloc infame les restes de les més de tren-ta mil persones, molts d’ells republicansprocedents de fosses comunes, que vanser traslladats sense permís de les se-ves famílies a finals dels anys 50 del se-

gle passat? És de sentit comú fer elec-toralisme amb aquest tema, com ha fetaquest gran irresponsable anomenatPedro Sánchez?

La sortida de Franco del Valle de losCaídos podria haver estat una mesurade justícia, una mesura reparadora ambels centenars de milers de damnificatsper la dictadura, enlloc d’un segon fune-ral d’estat en versió cutre. La retirada deles restes del tirà, amb la vista posada alproper 10-N, ha acabat convertida pelPSOE en una operació buida, de màr-queting. En una pel·lícula en blanc i ne-gre d’Andrés Pajares i Fernando Esteso,amb papers estel·lars per al prior delmonestir, per al colpista Tejero i el seu fillcapellà, per als militars que es van qua-drar davant dels familiars del criminal iper als centenars de nostàlgics que vanvomitar les seves proclames a les portesdel nou panteó. Mentrestant, més de114.000 persones continuen en fossescomunes. Si Sánchez vol saber com esfa per dignificar els morts del seu inte-rior ho té molt fàcil. Només li cal anar aLledoners i demanar visita a un tal RaülRomeva.

L

Keep calmJordi Creus

Sánchez iRomeva

Més de 114.000 personescontinuen en fosses comunes.Si Sánchez vol saber comdignificar-les, només ha devisitar Raül Romeva

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

n vídeo que circula fa temps perles xarxes mostra un nen petit,d’uns dos anys no pas més, que

avança per un camí a la clariana d’unbosc amb un gos agafat de la corretja.L’animal és gros, tot i que potser no-més en relació amb la menudesa delseu guia, i prou dòcil per obeir aquestaminúscula autoritat amb una pesantorde mamut fidel. Ha plogut fa poc i aprop d’un marge hi ha quedat una bas-sa, l’única que es distingeix des de laperspectiva de la càmera –presumible-ment maternal o paternal– que estàfilmant l’escena. De lluny estant, elnen ja distingeix una petita anomaliaal terreny, i comença a tibar la corret-ja per obligar el gos a seguir-lo fins a lavora d’aquest fenomen irresistible,que trepitjarà per primer cop sense al-terar el ritme ni aturar-s’hi, per puraexperimentació de saber què deu seraixò de passar per damunt d’un clotd’aigua enfangada. Aquí podria acabarla gravació d’un passeig tardoral en fa-mília, i tindria la bellesa gràcil de l’ins-tint inevitable. Però el nen fa algunacosa més que satisfer els deures imme-morials de la infància amb totes les

U

basses del món. Un cop l’ha tastada,enyora la repetició, i persuasivamentperò amb fermesa obliga el gos a atu-rar-se, diposita delicadament la cor-retja a terra i recula per ficar una altravegada els peus dins l’aigua, primeramb precaució, una immersió lenta detempteig, amb un saltiró a la passadasegüent, ara xipollejant-hi una mica,tot just per agafar arrencada i entrar-hi a mitja correguda, quasi astorat quela bassa, en girar-se tot de sobte, enca-ra hi sigui i es deixi conquerir de nou.

Són cinquanta segons exultants,una explosió de vida. Quan en té prou,el nen torna al costat del gos, que l’ha

esperat impertèrrit, recull el cap decorretja i segueix el camí amb ell comsi res. Pel que he pogut esbrinar,aquesta filmació circula per internetalmenys des de l’any 2012, penjada enalguns llocs amb l’enunciat “Nen, gos,bassa”, i l’han vista ja més de vint-i-tres milions i mig de persones, totesmeravellades perquè fa somriure, per-què emociona, perquè deixa estupefac-te comprovar com s’obre pas l’alegriaen la més insignificant de les circums-tàncies. Tot això hi és, sense cap dub-te, i també l’esquerda, perquè aquestnen joiós de fet no riu ni un momenten tota la seqüència, com si d’una ma-nera irreprimible i poderosa la vida fosun imperatiu, i no pas una opció, unjoc. El goig, entès d’aquesta manera,seria a l’origen mateix de l’existència,i “nen, gos, bassa” podria ser el sortile-gi per invocar aquest gaudi seminal,com “bicicleta, cullera, poma” ho és dela salvaguarda de la cognició per alsmalalts en risc de perdre la memòria.Potser estaria bé visualitzar aquest ví-deo cada dia, per recordar que la felici-tat, si no és un deure, com a mínimhauria de ser un joc seriós.

“El vídeo sóncinquanta segonsexultants, unaexplosió de vida

Eva VàzquezCaiguda lliure

Nen, gos, bassa

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’OCTUBRE DEL 2019

Les cares de la notícia

L’arribada de Pablo Machín a la banqueta de l’Es-panyol ha fet reaccionar l’equip, que ahir va tancarla seva setmana més rodona de la temporadaamb les victòries de dijous al camp del Ludogo-rets (0-1) i d’ahir al del Llevant (0-1), que li permetesquivar l’última posició de la lliga.

MINISTRE DE L’INTERIOR ESPANYOL

La reacció arriba

El ministre en funcions i en campanya la va dirahir grossa magnificant els aldarulls contra lasentència a Catalunya, segons ell, “de més impac-te” que la violència al País Basc amb ETA. La fillad’Ernest Lluch (víctima d’ETA) ja el va desautorit-zar i el mateix Iceta el va contradir.

-+=

-+=

Èxit de convocatòriaLluís Bernabé

Violència verbalFernando Grande-Marlaska

-+=

Pablo Machín

Unes 5.000 persones van respondre a la crida deLa Marató de TV3 per participar en l’espot de LaMataró d’aquest any, que ha volgut transmetre laimatge d’una pinya en suport a les malalties mi-noritàries. També hi van participar una desena decolles castelleres i un centenar de voluntaris.

DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ MARATÓ TV3

ENTRENADOR DE L’ESPANYOL

Tot i l’arxivament d’absurdesacusacions per delictes d’odi

mai no comesos, els professionalsde l’ensenyament públic catalàcontinuen sota la pressió social ipolítica dels que pretenen senten-ciar-los pel simple fet de defensar lallengua i la cultura pròpies d’aquestpaís. Els sindicats del sector hodescriuen amb encert quan afir-men que la por inicial generada apartir de l’onada repressiva de l’1-Oha estat complementada amb qua-dres d’angoixa a l’hora d’exercir laseva feina. Les energies dels do-cents, que haurien d’estar comsempre centrades en el repte deformar els nostres fills en els valorsd’una societat moderna, democrà-tica i solidària, s’han de destinard’aquesta manera a gestionar tam-bé la fiscalització malaltissad’aquells que no accepten el dret al’autodeterminació i que estan dis-posats a torpedinar-lo des de totsels fronts, també irresponsable-ment a través de les aules. El penúl-tim exemple, l’acabem de tenir ambel president d’Aragó, Javier Lam-bán, quan ha afirmat amb total des-vergonyiment que “els energú-mens dels CDR han sortit de la fà-brica de l’escola catalana i de TV3.”

Afortunadament, davantaquesta pressió ambiental destina-da a dificultar la seva tasca, els en-senyants continuen desenvolupantuna feina admirable. No pas adoc-trinant a favor de cap opció políticasinó aprofundint en la formaciód’un alumnat crític amb les injustí-cies i exigent amb els governants,siguin del signe que siguin. Això ésel que pretenen destruir els que encanvi voldrien noves generacionsdomesticades i sense ambició defutur, ni tampoc confiança en unasocietat millor i, sobretot, més lliu-re. Que els nostres ensenyants for-min en aquests valors és un tresorirrenunciable.

El mèritdels nostresensenyants

EDITORIAL

ll amb què escric, no fos cas quesigui acusat d’adoctrinar. Éscom s’han sentit i se senten els

mestres i professors des de l’endemàde l’1-O, o durant les Marxes per la Lli-bertat, o avui mateix després d’un capde setmana de manifestacions de sig-ne oposat. Atemorits, com els profes-sors d’institut que es mosseguen lallengua tot i veient que una part del’alumnat fa vaga i la que no pot fer-lali reclama debatre la situació del país.És l’autocensura i la repressió.

No parlar-ne a l’institut o a la uni-versitat, ni amb els seus referents mésenllà de la família, com són els profes-sors, no els ajuda a canalitzar la impo-tència. Un factor que explicaria, entred’altres com la violència policial del’1-O, l’enfrontament cos a cos d’algu-nes manifestacions de joves contra elsagents de seguretat. No hi ajuda tam-poc l’absència del diàleg entre els par-tits polítics, permanentment pen-

U “L’excés policial, larepressió o els políticsque no parlenempenyen els jovesal cos a cos si no escanalitza la indignació

dents de la campanya i de la pesca devots a les xarxes dels partits que elsperden. És pel que ha optat el socialis-me, abans que per la recerca d’una so-lució. Minimitzar la xifra dels manifes-tants com va fer Batlle, o acusar l’inde-pendentisme de ser més violent que elbasc –el terrorisme hi va causar 854

morts– com fa Marlaska, demostraque prefereixen servir-se del conflicteque no mirar de resoldre’l.

L’ambivalència del govern, entre lacrida a la protesta contra la sentència ila repressió policial per no perdre lescompetències, no ajuda els joves amantenir la calma. La resposta institu-cional minimitzada i sense consensuarper la por de la intervenció estatal tam-poc no hi contribueix, de manera que,a la fi, ni joves, ni adults, ni grans sesenten representats. Els joves s’ex-pressen com poden mentre tothom la-menta que ningú no canalitzi la riuadad’indignació, més enllà de reprimir-la.Com bé diu Jordi Sànchez en l’entre-vista d’avui: “Fa molt temps que la ciu-tadania dona lliçons a la classe política,inclosa la independentista. L’electora-lisme d’alguns i la por d’altres han im-pedit que hi hagués una resposta insti-tucional a l’altura.” Per aquesta clarivi-dència els han empresonat.

Acanalar la riuadaCarles Sabaté / csabate@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Enganxatsal Tsunami

esprés d’una primera acció impactant i amb unaresposta aclaparadora, com va ser el col·lapse de

l’aeroport del Prat, molta gent es preguntava ons’havien amagat els impulsors de Tsunami Democràtic.De fet, amagats ho han estat sempre perquè el seu èxites basa en això, en l’anonimat, que cou tant a lesclavegueres de l’Estat. El Tsunami no ha deixat mai decomunicar-se però començava a haver-hi una remorreclamant més accions.I ja hi ha noves cites marcades alcalendari, en què es manté aquella aura enigmàtica que

té els ciutadans enganxats. Noméscalia veure com la gent anava debòlit aquests dies buscant el famóscodi QR que els permetés obrirl’aplicació de mòbil.El Tsunami s’ha convertit en unfenomen, i els seus seguidors escompten per centenars de milers. Iel seu èxit rau en mèrits propis però,

també, perquè ara mateix no hi ha cap lideratge mésenllà del que virtualment ells exerceixen, en un contexten què la gent vol sortir al carrer i demostrar la sevaindignació. Perquè hi ha ganes de sentir-se útil i no unmer espectador del que decideixen els altres. Hi ha elconvenciment que cal posar l’Estat en escac perquè laporta del diàleg està tancada i barrada. S’ha perdut lapor a la repressió i a la violència policial. I, davant de totaixò, el Tsunami és un oasi al mig de desert. Hi hagi qui hihagi al darrere, són ara el gran referent de la ciutadania. Ino acabo de tenir clar si això és bo o dolent.

D

Ara mateix nohi ha caplideratge mésenllà del quevirtualmentexerceix

http://epa.cat/c/j5he7u

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’OCTUBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

La Crida es presenta com avehicle cap a la independència.El moviment es proposa serl’eina per arribar a laindependència.

10anys

20anys

L’operació Pretòria contra lacorrupció acaba amb ladetenció de l’alcalde socialistade Santa Coloma de Gramenet,Bartomeu Muñoz.

Els proveïdors denuncien que elnou Carrefour producte de lafusió amb Promodès esconvertirà en compradordominant.

Crida Nacional Operació Pretòria Fusió comercialTal diacomavui fa...

ls defensors de launitat de la pàtria

espanyola insisteixenobsessivament a des-criure el seu com unestat democràtic ga-

rantista. Però la sola existència del de-licte de rebel·lió al Codi Penal ja de-mostra unes ganes d’encotillar elsdrets socials que altres països autènti-cament democràtics –Alemanya ma-teix, com hem pogut feliçment com-provar– estalvien a la seva ciutadania.En resum, com menys tipus penals,més llibertat, aquesta és l’obvietat jurí-dica sobre la qual hauria de girar laconfiança a tenir un judici just si mai ettoca el rebre. També com a Holanda,on els debats polítics no busquen ex-pandir els tipus penals sinó al revés,suprimir les injúries a la corona delscomportaments penalment punibles.Mentrestant, aquí ens toca indignar-nos amb sentències injustes, erradesescandaloses en l’atribució de respon-sabilitats de les processades o la ver-gonyosa criminalització del dret demanifestació. I, a sobre, n’hi ha de

sempre insatisfets que encara recla-men més mà dura i una reforma ur-gent per adaptar el delicte de rebel·lióals futurs desafiaments que puguinprovenir de Catalunya.

En canvi, passen per alt l’activitatd’una figura emprenyadora que últi-mament sovinteja amb total impunitatles concentracions pacífiques amb ga-nes d’encendre els ànims. Una figurarepresentada per persones que no te-nen gaire clar on acaba la teva llibertati on comença la dels altres: els provo-cadors. Gent amb una tendència ma-laltissa a trepitjar el camp contrari, òr-fena de causes pròpies on expandir lesseves proclames, que disfruta provantde rebentar les convocatòries alienes,que es fica on no la demanen ni l’espe-ren amb vocació distorsionadora i quedesprés es mostra sorpresa quancomprova que no hi és benvinguda.Una mena de personatges lamenta-bles als quals estaria bé que algú ambautoritat els fes l’advertiment seriósque, al capdavall, provocar també ésalterar l’ordre.

E

Full de rutaXevi Sala

Provocadorsimpunes

Com menys tipus penals,més llibertat, aquesta ésl’obvietat jurídica sobrela qual hauria de girar laconfiança a tenir un judicijust si mai et toca el rebre

lgú es recorda d’aquest cas –l’ex-plosió de gas natural que va ha-ver-hi en aquest carrer de Sar-

rià-Sant Gervasi de Barcelona– el marçdel 1972? El periodista Santiago Vila-nova (Olot, 1947), perfectament, per-què en va fer les cròniques inicials aDiario de Barcelona i, durant quatreanys, també a El Correo Catalán, finsque el sumari es va sobreseure, indul-tats pel rei els enginyers de Catalana deGas portats a judici, indemnitzats elsfamiliars dels divuit morts en l’explosiói –com es resolien i encara es resolenles conxorxes entre poders– “aquí pazy allá gloria”. Gairebé cinquanta anysdesprés, amb tota una vida dedicada alperiodisme lliure, independent i críticamb aquests mateixos poders, desve-lant i denunciant tantes situacions in-justes que s’ha trobat, Santiago Vilano-va, que ha fet de la defensa ecològica idel reportatge d’investigació la sevaidentitat professional i personal, ha re-fet i ampliat les seves cròniques pione-res sobre l’accident i n’ha tret en llibreun memoràndum –complet, verídic icommovedor– que ha titulat L’explo-

A sió de Capità Arenas. La trama del gasnatural a la Barcelona preolímpica,que acaba de publicar l’editorial Apos-troph, que dirigeix Bernat Ruiz Domè-nech. El llibre detalla les investigacionsque el jutge ordenà sobre la causa i elsefectes de la deflagració, uns capítolsde caràcter tècnic en què es barregen,també, les tensions polítiques entre lavella guàrdia franquista, que tenia elmonopoli dels hidrocarburs del petroli,i la nova burgesia industrial i finance-ra, espanyola i catalana, representadaentre nosaltres pel president de Catala-na de Gas (després Gas Natural SDG),Pere Duran Farell, introductor tambéde l’energia nuclear a Vandellòs (1972)i, a nivell bancari, per Jordi Pujol, im-plicat igualment en la modernitzacióenergètica de Catalunya, com una for-ma –a més de la política– de distanciar-se del moribund règim de Franco, perbé que un i altre hi tenien excel·lentsrelacions a través dels tecnòcrates, queera el que eren tots. En aquest sentit, elllibre –trufat de dades i del protagonis-me dels diferents actors de l’alta comè-dia del poder– és una excel·lent mostra

del que va ser l’altra cara de la Transi-ció política, aquella cara invisible queels grans mitjans de comunicació novan deixar veure als ciutadans, unaaliança perfecta i secreta entre fran-quistes moderats i tecnòcrates, lídersdel socialisme emergent, adaptació dela jerarquia comunista, nacionalistesperifèrics que només toleraven un re-formisme controlat, el poder judicial(intocat), el gran empresariat indus-trial i financer i, al seu nivell, els sec-tors mediàtic, eclesiàstic i militar. Totsunits en franca camaraderia, sotal’atenta mirada dels americans. Qui go-sava destapar el tinglado, ja havia be-gut oli. És el que li va passar a Vilanova,marginat dels diaris i difamat de sercontrari al progrés per alguns compa-nys de professió –molt d’esquerrescontra Franco– que, gràcies a aquellatransició invisible, assumiren posi-cions directives en els mitjans. Fidel al’ètica professional i al compromís ambla veritat, el seu nom –al costat dels deMartí Gómez, Huertas, Barricart, Vi-nader, Batista i Roglan– no pot quedaresborrat de la memòria col·lectiva.

Xavier Garcia. Periodista

El cas Capità Arenas 1972Tribuna

On són elspolítics?b 14 d’octubre, un dia quequedarà marcat a la ment demolts. Des d’aquell dillunsmolts han sortit al carrer a fersentir la seva veu. Però els po-lítics han sabut estar a l’altu-ra? Crec que l’aparició de Ga-briel Rufián a Arc de Triomfmostra que no. Els ciutadansestem cansats d’esperar queels polítics pactin entre ellsprioritzant la seva cadira i nola voluntat d’un poble. Podemparlar més fort però no mésclar. Què més hem de fer pertal que es posin a treballarjunts per avançar en políti-ques reals?LAURA CASTELL ALMUNIUlldecona (Montsià)

Enmig del caos,Catalunyab A Xile han decretat l’estatd’emergència a la capital des-prés de les revoltes contra

l’augment dels preus. A Dac-ca, activistes islamistes esmanifesten després que la po-licia disparés contra musul-mans. A Haití, marxen per exi-gir la renúncia del presidenthaitià Jovenel Moïse. A HongKong, protesten contra la tira-nia democràtica del governcentral. A l’Equador, el poblees mobilitza contra la reformaeconòmica que vol instaurarel president Lenin Moreno.Catalunya se suma al caos,manifestacions i tensió políti-ca mundial després de la sen-tència de presó a polítics ca-talans per convocar un refe-rèndum d’autodeterminació.IRENE GIRONELLA GUZMÁNSant Cugat del Vallès (Vallès Oc-cidental)

Avui fa un any...

b Avui fa un any la meva pa-rella ingressava a l’Hospital dela Santa Creu i Sant Pau deBarcelona després d’haver-liestat diagnosticat un sarcoma

d’alt grau. Aquella tarda del 28d’octubre de 2018 començavaun llarg viatge que la portariaa passar per una quimioterà-pia, que van haver de suspen-dre per no posar en perill laseva vida, per sessions de ra-dioteràpia i finalment per serintervinguda el passat mes defebrer, on van haver d’extirpar-li un gluti degut a l’alta tumo-ració existent.

Avui fa un any i la Montse sen’ha sortit... per la seva força iper afrontar-ho amb optimis-me des del primer dia. Però ai-xò que resumeixo en quatre lí-nies no hauria estat possiblesense l’equip de professionalsde l’hospital, amb un grantracte humà: oncòlegs, trau-matòlegs, radiòlegs, hematò-legs, personal d’infermeria...així com el suport de tots elsfamiliars i amics que ens hanfet costat.

A tots els professionals dela salut us animo a continuarendavant, per fer de la nostrasanitat pública un gran pilar

de la nostra societat. Gràciesde tot cor.XAVIER CASILLANIS I COMASCalella (Maresme)

L’Hospital delSagrat Cor deBarcelonab Amb 85 anys he tingut lameva primera experiènciahospitalària: un càncer de cò-lon, tot ha anat bé.

Destacar la professionalitati el seguiment de l’equip delDr. Ramón Soliva i, sobretot,remarcar el personal sanitaride la planta 10, que amb elseu bon fer, l’actitud amable,el tracte atent i les seves aten-cions han fet que uns mo-ments complicats es conver-teixin en una situació més dol-ça de passar.

Només puc dir-vos una pa-raula mot senzilla: de tot cor,gràcies.ROBERT SURROCA TALLAFER-ROBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’OCTUBRE DEL 2019 | Punt de Vista | 5

Miquel Buch, CONSELLER D’INTERIOR

“No podia permetre que ens traguessin el controldels Mossos”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“Per posar fi aaquest règimdespòtic al nostrepaís, cal combatresense vacil·lació elselements queapuntalen aquestedifici construïtsobre diferentsformes deparasitisme

esprés de la duresa de la sentèn-cia de l’aparell judicial de la mo-narquia, i després del nivell de

consciència política del poble català de-mostrat aquests dies i l’enduriment dela repressió que ens ha acompanyat, esfa imprescindible treballar activamentper posar fi a l’ofec d’aquest règim. Co-mençant per tenir clar, sobretot, qui eldefensa. La monarquia espanyola,d’origen franquista, és un sistema polí-tic feble (no arriba, segurament, ni al10% de suport al nostre país); una do-minació que no existiria si no fos per-què és apuntalada per unes estructu-res parasitàries que se’n beneficien.

AQUEST RÈGIM no es manté només perunes forces armades heretades delfranquisme (conegudes com a “forcesd’ocupació”), ni tampoc només pel sis-tema judicial del mateix origen, sinótambé pel suport d’instruments que ensón beneficiaris: les empreses del rè-gim (de l’Ibex-35), els mitjans de comu-nicació monàrquics i els partits de lamonarquia (amb els seus aliats autonò-mics).

SÓN PARTITS MONÀRQUICS el PP i Ciuda-danos, igualment com el PSOE, un delspuntals essencials del règim. És un er-ror considerar el PSOE (i sucursals:PSC, PSPV, PSI) com una organitzaciód’esquerra o socialista perquè cada diaes posa de manifest que defensa els in-teressos dels poderosos: nega el dret adecidir del poble català, i es posa d’unamanera incondicional al costat del rè-gim monàrquic i la seva repressió.També és sabut que Ciudadanos va re-bre el suport econòmic i moral de sec-tors financers del règim (Ibex-35) i quepractica una propaganda de caire fa-langista inspirada en la manipulacióideada per Goebbels, uns mètodes dia-metralment oposats al contrast demo-cràtic i lliure de les idees. Es pot com-provar fàcilment. (https://www.lliber-

D tat.cat/2019/09/principis-de-la-pro-paganda-segons-goebbels.-46091)

LA IDEOLOGIA BÀSICA del règim és moltsimple: seguint la dictadura que li vaobrir el camí, es fonamenta en el mitemedieval d’Espanya, creat pel milita-risme expansiu castellà per sotmetreels territoris annexats per les armes,després d’haver esclafat el seu propipoble. Un mite ideat per viure dels im-postos arrabassats per la força. Aques-ta concepció, obsoleta al segle XXI, al-guns la voldrien fer eterna, emparant-se en la monarquia. La idea d’Espanyano té cap fonament natural-geogràfic:només l’existència de Portugal, com aestat independent dins la Penínsulaibèrica, n’és ja una prova irrefutable.És important tenir clar que el concepted’Espanya, en la seva forma actual, noés altra cosa que una construcció ideo-lògica de l’oligarquia. Caldrà, doncs, re-batre activament els mites i els fanatis-mes entorn d’aquesta invenció interes-sada que és una font de greus conflictes

i manipulacions.

DAVANT AQUESTA REALITAT el neoautono-misme (polítics o periodistes), en llocde combatre-la, dona corda als partitsmonàrquics i es posa al costat de la re-pressió, com hem vist aquests dies enla figura del conseller Buch, un perso-natge nefast que ja hauria d’haver estatdestituït per haver permès els abusosde la policia; una responsabilitat quecal atribuir igualment al govern auto-nòmic, per passivitat i connivència.

COSTA D’ENTENDRE que hi hagi partitsque autoproclamant-se independentis-tes, hagin facilitat (com ho han fet ERCi JxCat, per exemple) l’acció dels par-tits monàrquics com el PSOE, que de-fensa activament els abusos del règim.O d’altres que, com Podemos o els Co-muns, aspiren a aliar-se amb aquestamena de partit dinàstic dels nostresdies. Els sectors més descaradamentautonomistes es posen altre cop en evi-dència quan ara, per mitjà de l’amena-ça i la criminalització, pretenen desac-tivar la revolta del poble català contrala injustícia.

PER PODER POSAR FI a aquest règim des-pòtic al nostre país, caldrà anar des-muntant aquest edifici construït sobrediferents formes de parasitisme, iden-tificant-ne els diversos elements quecal posar a la llum i combatre sense va-cil·lació. És per això que és tan impor-tant conèixer qui està apuntalantaquest règim, amb totes les seves con-seqüències opressives. I aquells partitsque ho fan, afavorint unes minories alpoder, s’han de veure privats de suportpopular. Una idea que caldria tenir encompte en qualsevol política d’alianceso consulta electoral. Cap suport a cappartit monàrquic; ni tampoc als seusaliats incondicionals. Tot per la Repú-blica catalana independent. Ni un pasenrere.

Carles Castellanos i Llorenç. Professor de la UAB i membre de Poble Lliure

Els puntals monàrquicsTribuna

embla que s’acos-ta una nova crisi

econòmica. Si voleu,per ser prudents, di-guem-ne una desac-celeració, un alenti-ment del creixement

econòmic. Repunta l’atur. Aquesta no-va crisi ens arriba en un moment espe-cialment delicat de descrèdit de la po-lítica i dels polítics. Aquest descrèditha arribat també a les institucions degovern i d’autogovern. No hi ha con-fiança en el sistema institucional i nosembla que hi hagi ningú disposat a fergestos en la direcció de retornar ambescreix el crèdit perdut.

Una vegada més la revolució dels jo-ves apunta a una distància enorme en-tre els marges de la política convencio-nal i les aspiracions de noves genera-cions que busquen uns horitzons mésamplis i denuncien totes les hipote-ques que pesen sobre la nostra socie-tat, a escala local i a escala mundial.

El símptoma més evident de la crisique ens tenalla i del descrèdit que ensencercla és una crisi d’autoritat i una cri-si de governança. La manca d’autoritates tradueix en una manca de respecte ide reconeixement i és la conseqüènciade governs que no governen, de parla-ments que no parlen, de decisions i pro-meses que no es compleixen, de debatseixorcs i tacticistes, de manca de mira-da ampla i de grandesa de mires. La in-activitat, la inèrcia i l’acomodació s’apo-deren d’una vida política sota mínims,sense pressupost, sense propostes,sense decisions. La manca de respostaa les demandes més elementals és ex-asperant i les actituds dels governantssemblen més pensades per destruirque per construir, per dividir i no per su-mar. La frivolitat senyoreja gratuïta-ment.

És urgent una esmena a la totalitatde la situació que vivim i el coratge perplantejar un reset amb totes les conse-qüències.

S

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

La crisi

és de dues hores deconversa, diven-dres, a la presó deLledoners, i s’han

fet curtes. Al locutori, rere elsvidres, hi ha Jordi Sànchez.Veig, i saludo, Josep Rull, que ésen un altre locutori uns metresmés avall parlant amb un advo-cat. I en sortir veig, de lluny,Jordi Cuixart.

Com esteu? Una setmana des-prés que s’hagi fet pública lasentència, quina lectura enfeu? S’ha paït?La resposta ciutadana ens hacarregat les bateries. Ha fet evi-dent, per si algú en dubtava,que som molts i que estem mésdeterminats que mai a guanyar.Nosaltres no defallirem.

Hi ha moltes protestes.La força de la ciutadania és ex-cepcional i d’una dignitat histò-rica. Una lliçó de democràcia ivoluntat política. Les mobilitza-cions són la prova que els po-ders de l’Estat han fracassat.Ens poden empresonar a unsquants, però no poden silenciaruna majoria del país.

Era previsible, però, que algu-nes de les protestes derivessinen enfrontaments?En absolut.

L’independentisme continuapodent afirmar que és un movi-ment pacífic?

M

I tant. Les grans mobilitzacionsa l’aeroport o les Marxes per laLlibertat són ja fites històriquesde la mobilització no-violenta aEuropa. N’hem d’estar orgullo-sos. La no-violència no és resig-nació ni indiferència. Tenimdret a la protesta i hem de se-guir per aquest camí.

Hi va haver provocacions? Infil-trats?No sé si hi havia infiltrats o agi-tadors habituals que s’apuntena totes les festes. Sí que sé quehi havia molts dels nostres fills,joves indignats, emprenyats,amb ira. I jo els entenc. Però dela mateixa manera que dic queels entenc, també dic que els al-darulls i menys encara la violèn-cia (llançament de llambor-des...) no es poden justificar.Per conviccions no-violentes pe-rò també per estratègia política:amb violència l’Estat sempreguanya.

Algunes imatges d’actuacions

policials feien mal d’ulls. N’hihan fet, a vostè? Interior ha ditque recopila imatges per si caldepurar responsabilitats. N’hihauria d’haver?Em diuen que hi ha desenes devídeos a les xarxes on és ben vi-sible la mala praxi policial, ambviolència gratuïta. N’he vist al-gunes per la televisió i m’indig-nen. No tinc cap dubte que elsexcessos d’alguns agents de laBrimo seran motiu d’investiga-ció i sanció. M’indigna la impu-nitat que tindran els excessosde la Policía Nacional. Buch noés Marlaska ni els protocols delsMossos són els de la Policía Na-cional.

El conseller Buch ha actuatamb la celeritat que calia? Hade dimitir?Comunicativament crec que vafallar els dos primers dies. Lamala praxi policial no es pot to-lerar. I el conseller Buch és lagarantia que el mateix cos san-cionarà cada mala praxi detec-

tada. Per justícia amb els colpe-jats i ferits però també per pres-tigi democràtic del cos. Buch haassumit una gran responsabili-tat que molt pocs polítics estandisposats a assumir, la de l’or-dre públic en un moment d’in-dignació popular. La seva dimis-sió la setmana passada hauriaobert la porta a la confusió iamb ella a l’aplicació de la llei deseguretat ciutadana. Cap delspolítics, com ara Rufián o el ma-teix Torrent, que li han dema-nat la dimissió o l’han criticat,tenen el coratge d’assumir laconselleria. Recordo que ERCes va negar en rodó a assumir-laquan es va fer l’acord de govern.Estarien ara disposats a assu-mir-la? Buch és la garantia ques’investigaran excessos i, si és elcas, es depuraran responsabili-tats davant les males praxis. Séque ho farà.

El balanç és d’unes quantespersones a la presó.No és tolerable la presó per a 28persones. És una actuació judi-cial injustificada feta amb vo-luntat d’escarment. Em dol im’indigna l’abús que els jutgesfan de la presó preventiva. Nopodem deixar aquests jovessols. Ens hem de bolcar ambells. Els aldarulls que s’han vistno justifiquen la presó preventi-va. Aquesta decisió judicial tam-bé és violència i genera més ira irisc de nous aldarulls. L’Estatha de deixar d’alimentar l’espi-ral de la tensió.

La resposta a la sentència, pe-

rò, ha semblat més unànime icoordinada al carrer que no pasentre les forces polítiques inde-pendentistes. Hi està d’acord?Fa molt temps que la ciutadaniadona lliçons a la classe política,inclosa la independentista.L’electoralisme d’alguns i la pord’altres han impedit que no hihagués una resposta institucio-nal a l’altura.

Què pensa del Tsunami Demo-cràtic? Marlaska diu que els in-vestigaran per si és terrorisme.Associar Tsunami Democràtic aterrorisme és el termòmetre dela democràcia avui a Espanya.Del Tsunami Democràtic n’es-pero molt. De fet espero que li-derin les mobilitzacions no-vio-lentes i pacífiques que facincapgirar la negativa de l’Estat adialogar. Crec que la ciutadaniaestà a punt, cal que TsunamiDemocràtic faci el pas.

Hem vist el president Torraconvocant unes reunions peranalitzar la situació i, paral·le-lament, el president Torrentconvocant-ne unes altres. Nosembla normal.No haver assistit a la trobadaconvocada pel president Torraamb els alcaldes és inaccepta-ble. La manca de visió d’estatd’alguns és impròpia del mo-ment. Sembla que Torrent esti-gui en una cursa amb Aragonèsper saber qui serà el candidat ala Generalitat d’ERC. L’excésd’electoralisme té això i té elrisc d’ofegar la carrera de moltspolítics.

“Pedro Sánchez no pot ferdeixadesa de funcions,pagarà cara la seva vanitat”Xevi XirgoSANT JOAN DE VILATORRADA

FORÇA · “L’Estat és més conscient que nosaltres de la nostra força” TORRA · “El volen aïllar, però no ho aconsegueixen”BUCH “Buch no és Marlaska, és la garantia que s’investigaran els excessos. Comunicativament, va fallar els dos primers dies”

Jordi Sànchez Expresident de l’ANC, exdiputat al Congrés, condemnat a 9 anys de presó

Ni Rufián ni Torrent,que han demanat ladimissió de Buch,tenen el coratged’assumir Interior

❝No tinc cap dubteque els excessosd’alguns agents de laBrimo han de sermotiu de sanció

❝

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’OCTUBRE DEL 2019

Torra visita lesGarrigues i laConca i n’anunciauna primera líniademà a l’executiu

L’acusa d’alimentaramb les actuacionsdels Mossos el relatde la violència, i ellels defensa

L’ANC posamés pressiósobre MiquelBuch

Activen elsajuts públicsals afectatsper la riuadaNacional

Deia vostè aquesta setmana enuna entrevista a ‘La Vanguar-dia’ que veu “amb preocupació itristesa” la desunió entre ERC iJxCat. Què volia dir?No entenc les deslleialtats con-tinuades entre socis de govern.L’electoralisme ha de tenir un lí-mit. I el mateix diria afegint-hila CUP.

ERC ha insinuat en diferentsocasions la possibilitat d’uneseleccions al Parlament. Seriauna resposta a la sentència,anar a les urnes també a Cata-lunya?Què faria ERC després d’uneseleccions que ara no pugui fer?Un govern d’unitat? Els co-muns i la CUP ja han dit que no.Crec que simplement demaneneleccions perquè les enquestesels són favorables. És legítim,però no sé si responsable.

Hi ha una manca de lideratgepolític en la reacció a la sentèn-cia?La reacció a la sentència l’haprotagonitzat la ciutadania, elpoble. I m’agrada que hagi estataixí. És coherent amb el que haestat i és el Procés.

No podria ser que el que passaés que la manca de lideratgespolítics hi és igualment, inde-pendentment de la reacció a lasentència?Els lideratges polítics van serescapçats per l’Estat fa dosanys. Ara són a la presó i l’exili.Cal ser pacients, en sortiran denous, cada vegada som més aprop.

Hem vist la CUP fent una cridaa una trobada als càrrecs elec-tes de Catalunya. No hauria es-tat més lògic que la convocatò-ria l’hagués fet l’Assemblea deCàrrecs Electes? La CUP va a la

seva? Què en pensa del fet quela CUP es presenti a les elec-cions espanyoles?Una prova més de l’electoralis-me que ens ofega, aquest cop dela CUP. En tot cas cal dir que el30 d’octubre l’Assemblea deCàrrecs Electes es constituiràimpulsada pel Consell per la Re-pública, ajudat per l’AMI i totsels partits independentistes.

Aquest és el camí.

Què resoldran unes noves elec-cions a Espanya? Veu PedroSánchez de president?Sánchez pagarà cara la seva va-nitat. Probablement serà presi-dent, però ho serà més debilitatque ho hauria estat si haguésacceptat l’acord amb Podemosel juliol passat. Els polítics espa-

nyols han d’aprendre a dialogari pactar.

Amb un pacte entre PSOE i elPP? El PSOE i Ciudadanos?Amb Podemos?No ho sap ningú. Però que elPSOE pugui arribar a governaramb la col·laboració del PP o Csja ho diu tot. Com hem retroce-dit!

Pedro Sánchez no es posa al te-lèfon quan el president Torra litruca. Què en pensa? Creu ques’hi posarà l’endemà de ser pre-sident, si ho és?És la combinació de maleducat,irresponsable i covard. Maledu-cat per raons òbvies. Irrespon-sable perquè la seva obligació ésparlar quan el president de laGeneralitat li truca. Ell és unservidor públic, el primer d’Es-panya, i no pot fer deixadesa defuncions. Tard o d’hora agafa-ran el telèfon i dialogaran. Enaquest sentit hem de persistiren aquesta demanda, ens faforts, però sobretot és l’únicasolució.

Veu cap diàleg possible ambl’Estat?Ara no. Cap acord polític impor-tant ha estat fàcil. Costarà, peròarribarà. No hi veig alternativa.I que ningú cregui que exigirdiàleg és abaratir el somni. Ésportar l’Estat al camp que mésl’incomoda. L’Estat se sent forten la repressió, els tribunals iels aldarulls. Nosaltres, en el dela política, el diàleg i el referèn-dum.

Serà difícil girar full, quan a lacantonada hi ha el judici al ma-jor Trapero, a la mesa al TSJC,al jutjat 13… S’ha fixat un pre-cedent, amb la seva sentència.Hem de mirar endavant i fugirdel que ens pugui paralitzar. Lanostra aposta pel diàleg no ca-duca ni s’atura. No hi ha pretextper abandonar l’exigència dediàleg.

La sentència pot ser un prece-dent per a les futures manifes-tacions o protestes, que podenser interpretades com a delicti-ves.Cert, però no ens pot paralitzar

Llegeix. I llegeix molt, queés el que es pot fer a lapresó a partir de les vuitdel vespre, quan tornen aentrar a la cel·la –indivi-dual– i ja no en surten finsl’endemà a quarts de vuitdel matí. Fa res que acabad’enllestir ‘Les veus delPamano’ i ‘Senyoria’ deJordi Cabré i aquests diesté a les mans ‘Massa foc’,de Vicenç Villatoro. Dinara les 13.30, sopar a les 20,algun taller –ell fa el de fo-tografia– i pati i gimnàs.“La mateixa rutina cadadia, tant si és dimecrescom si és diumenge, comsi és Nadal”, explica. “T’hiacostumes.” Ben informat–entre d’altres, per El PuntAvui, que rep cada dia–,s’estalvia la tele quan pot(en té una a la cel·la i, comtots, intenta no posar-laperquè s’hi queda engan-xat i després té la sensa-ció de perdre el temps) is’estalvia, per norma, se-gons quines cadenes. “ASoto del Real, quan nomésteníem La Sexta, Cuatro,TVE, vaig quedar col·lap-sat, i no em vaig adonar del’angoixa que em creavafins que vaig optar per nomirar-la més”, explica. Unaangoixa que ara se li trans-forma en mala bava quansent les declaracions delslíders de Ciutadans acu-sant-los de beneficis deLledoners i exigint quecompleixin tota la con-demna. “És indignant. Vo-len venjança. Saben queés fals que ens tractin di-ferent, i tot i això hodiuen.” “No tenen vergo-nya.”Sànchez, el dia que va anar a prendre possessió com a diputat al Congrés ■ EFE

Vida pautada,molta lectura iindignat pelque es diu❝Em dol i m’indigna

l’abús de la presópreventiva. Nopodem deixaraquests joves sols

No entenc lesdeslleialtats entresocis. L’electoralismeha de tenir límit.També per a la CUP

❝

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’OCTUBRE DEL 2019

L’endemà deldesastre

L’APUNT pública, això sí, és tan brutal com fugaç. Aquell foc fatemps que ha sortit dels focus i aviat segurament pas-sarà el mateix amb els aiguats. Per això són tan im-prescindibles iniciatives com ara el Rebrotem de la Ri-bera o la Riuada Solidària que neix ara a l’Espluga: perrecordar que les càmeres se’n van però els efectes, iels afectats, es queden. I els cal tot el nostre ajut.Òscar Palau

Una riuada descomunal va endur-se cinc persones di-marts –i una sisena al Maresme– i va provocar danysgravíssims a la llera del Francolí a la Conca i també ales Garrigues. Voluntaris, administracions i mitjanss’hi han bolcat els últims dies, com ho van fer en l’in-cendi del juny a la Ribera d’Ebre. L’impacte que gene-ren les imatges de desastres naturals així en l’opinió

EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’OCTUBRE DEL 20198 | Nacional |

ni fer renunciar al dret a la pro-testa i manifestació.

Les desavinences entre les for-macions independentistesdeuen costar més de pair desde la presó. L’indignen? Li fanpensar que està pagant un preumassa car, veient que no hi haunitat?La meva cultura política, el meubressol de compromís va ser elde la unitat a través de la Cridaa la Solidaritat. La manca d’uni-tat i les desavinences em fanmal perquè ens debiliten com apaís i com a projecte. Dit això, elcompromís ciutadà i les mobilit-zacions ciutadanes fan que lapresó tingui sentit.

No sembla reconduïble, la divi-sió independentista… Potserens hem de preparar per a unaetapa en què l’independentis-me tindrà diferents estratègies,no?Fins ara la manca d’unitat noera per estratègies diferencia-des sinó per rivalitat electoralis-ta. Des de les eleccions del 21-Dcrec que es comencen a intuirpràctiques i camins diferents.

Tampoc sé si n’hi ha, d’unitat, al’espai exconvergent. Com s’hade reordenar, aquest espai?Carles Puigdemont i Artur Mascoincideixen que la marca ha deser JxCat, però no aclareixenquè passa amb el PDeCAT i ambla Crida.Certament els processos deconfluència no són tan senzillscom semblen. Soc partidari defer bé les coses encara que aixòrepresenti anar més lents. Entot cas, que ningú pateixi, lesconverses avancen positiva-ment. La Crida no ha estat niserà mai cap problema per a launitat. La nostra aposta és benclara: unim persones i no sigles.Aquesta és la nostra fórmula defutur. I és evident que la Cridava fent camí sense fer sorollamb ningú. Avui té més de7.000 associats i 40.000 simpa-titzants que han entès que calsumar i no dividir. Aquest espaiserà fort si es produeix una con-fluència de totes les personesper constituir-lo.

Artur Mas seria un bon candi-dat a les eleccions per JxCat?Certament la seva contribucióal Procés va ser molt importantamb el 9-N. Sense la seva visió ideterminació no s’hauria portata terme. No és el moment, però,de parlar de candidats i menysde fer especulacions amb perso-nes d’un partit que no és el meu.Sí que afirmo que la meva pro-posta és que els candidatsd’aquest espai que avui és JxCat

siguin escollits a través de pri-màries.

El jutge Llarena ha activat l’eu-roordre només per a Puigde-mont. Creu que serà extradit?Crec que ho té tan difícil comabans.

Que vostès estiguin condem-nats i a la presó i que Llarenano demani l’extradició ni per aComín ni per a Serret, ni Puig,ni Ponsatí, li fa pensar que lamillor opció era l’exili?No. Em fa pensar que Llarenaprevarica deixant de perseguira qui creu que ha comès delictessimplement per càlculs d’opor-tunitat.

A vostè i a Cuixart els condem-nen pel mateix delicte que alsmembres del govern, tot i nohaver participat mai en capacord ni tenir cap responsabili-tat executiva…És una de les múltiples irregula-ritats del sumari i vulneracionsde la defensa. Donen per des-

comptats fets que en cap cas esvan provar en el judici, ni tansols se’n van aportar proves.Forma part del seu relat crimi-nalitzador de la societat civil iles mobilitzacions.

Hi ha membres de l’anterior go-vern (Mundó, Borràs i Vila) pera qui la condemna ha estatmolt inferior, tot i ser membresdel mateix executiu. És la provamés clara que haurien de sertots en llibertat?És la prova que demostra que elSuprem ha castigat i condem-nat els qui hem seguit actius enpolítica, ja sigui al capdavantd’entitats o compromesos ambles eleccions. No hi ha cap altraexplicació. És una vergonya iuna evidència de la persecuciópolítica.

Què creu que ha de passar apartir d’ara?Hem de seguir mobilitzats. Séque portem molt temps actius.Però la mobilització ciutadana,al carrer i a les urnes, acaba do-

nant fruits. Hem de persistir. Hihem de seguir anant. No ensaturem ara o ens costarà molttornar a agafar embranzida. Elnostre Rubicó el vàrem creuarl’1 d’octubre. Només depèn denosaltres, la ciutadania, decidirsi seguim o ho passem a genera-cions futures. Jo aposto per se-guir. No fer-ho seria malbaratarmolts d’esforços i sacrificis.L’Estat és més conscient quenosaltres de la nostra força...Farem bé de no malbaratar-la. Iels partits i la classe política jaes posaran a to. Ja es refarandel cop judicial i l’empresona-ment dels lideratges.

El president Torra ha parlat detornar a votar abans d’acabar lalegislatura. Ha entès com?Amb un nou referèndum? Ambunes eleccions plebiscitàries?Ell i jo encara no n’hem parlat,no ha pogut venir a la presó perla intensitat dels dies viscutsdarrerament. Quan conegui laproposta amb detall podré valo-rar-la, abans no.

La proposta no va ser consen-suada amb les formacions inde-pendentistes i sembla que niamb JxCat. Li va saber greu, noestar-ne al cas? Ja n’han par-lat? Què en pensa?El president té tot el dret depresentar les propostes queconsideri oportunes. Per això ésel president. Com ell ja va dir,aquesta proposta la portaràcom la seva aportació a la mesaque es constitueixi per impulsarun acord nacional per l’autode-terminació.

El veu sol, al president Torra?No. Veig alguns que el volenaïllar, però no ho aconseguei-xen. Volen desgastar-lo perquèaixí creuen que les eleccions ar-ribaran abans. I altres defugenel diàleg i no agafen el telèfonperquè no tenen res a oferir aCatalunya per solucionar el con-flicte.

Ada Colau no va voler anar a lareunió convocada per Torra.Què en pensa, d’Ada Colau?Colau es va equivocar. La sevaobligació era fer pinya amb elsaltres ajuntaments i el presi-dent del país per fer una crida ala tranquil·litat per evitar nousaldarulls. Colau va prioritzartambé l’electoralisme.

Pensa en l’amnistia?Penso en la llibertat. L’amnistiaés una reivindicació perquè esfaci justícia. No sé si arribarà,però cal exigir-la.

Confia en sortir de la presó enbreu, gràcies al tercer grau o aun segon grau flexible?Ningú sortirà en breu. Són pe-nes molt altes. Sortirem en laforma i el temps que la llei pre-veu i el jutge autoritza. En elmeu cas, que és el mateix queen Cuixart, la llei estableix quea partir de la quarta part de lacondemna disposarem de per-misos de 48 o 72 hores amb unmàxim de 36 dies a l’any, comqualsevol altre intern. Ni més nimenys.

Quin missatge els donaria alslectors que estan desorientatsper tot el que està passant?Que no defalleixin. Des del nai-xement del catalanisme políticmai havíem estat tan forts il’Estat tan desorientat. El mo-tor del canvi que Catalunya estàvivint és la mobilització ciuta-dana, al carrer i a les urnes,amb tres generacions compro-meses. Avis, pares i nets.Aquest és el fil roig que està tei-xint la conquesta de la llibertatd’aquest país. No havia passatmai. Estem en plena revolta de-mocràtica. Soc profundamentoptimista. Ens en sortirem.

Jordi Sànchez Expresident de l’ANC, exdiputat al Congrés, condemnat a 9 anys de presó

Una de les entrevistes que li van permetre fer des de Soto del Real durant la campanya electoral ■ ACN

❝ El Suprem hacastigat i condemnatnomés els qui hemseguit actius en lapolítica

La manca d’unitat iles desavinences emfan mal perquè ensdebiliten com a país icom a projecte

❝Que Sánchez notruqui a Torra és lacombinació demaleducat, covard iirresponsable

❝

EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 9

Ahir, a les 11 del matí, ungrup d’unes vint personesembolicades amb bande-res espanyoles i amb elsomriure de felicitat a lacara recorrien els últimsmetres de Via Laietana perarribar fins davant la pre-fectura de la policia espa-nyola. En ser interrogatssobre la seva procedència,van respondre sense va-cil·lar: “Madrid!” Acte se-guit, en arribar davantl’edifici que va ser la casade la tortura de la policiade Franco, es van posar avictorejar els policies uni-formats, majoritàriamentmembres del Cuerpo Na-cional de Policía (CNP),però també dels Mossosd’Esquadra, que el custo-diaven. Retut el correspo-nent homenatge als heroisde la resistència espanyolaque aquests dies han repri-mit els manifestants inde-pendentistes, el grup va gi-rar cua per dirigir-se cap alpasseig de Gràcia.

Aquesta colla de Madridera només una de les mol-tes que ahir van arribar aBarcelona des de fora de laciutat, algunes de bastantlluny, per prendre part enla manifestació convocadaper Societat Civil Catalana(SCC) al migdia al passeigde Gràcia, amb el lema“Per la concòrdia, per Ca-talunya, prou!”. La marxava aplegar desenes de mi-lers de persones, que laGuàrdia Urbana va xifraren 80.000 i que l’organit-zació va elevar fins a400.000.

El cert és que a l’acted’ahir la xifra d’assistentsno arribava als 500.000 in-dependentistes que el 18d’octubre passat, dia de lavaga general, van omplirfins a rebentar el mateixcarrer en el mateix tram,des de la Diagonal fins a laGran Via, però també éscert que n’eren alguns mésque els 80.000 de la xifraoficial. L’assistència podiasituar-se per sobre dels100.000, si es pren com areferència un recompte

que en el seu dia va fer elcol·lectiu Contrastant permatisar la xifra mítica delmilió de manifestants quees van atribuir a la marxade l’11 de setembre del1977, que va discórrertambé pel passeig de Grà-cia. Segons aquells càlculs,a l’àrea que va ocupar ahirla manifestació de Socie-tat Civil Catalana, ambuna densitat d’entre 2 i 1,5persones per metre qua-drat, no hi caben més de140.000 persones.

El fet és que en el mo-ment de començar la mar-xa la gent ocupava l’espaidel passeig de Gràcia desde la Diagonal fins a GranVia, amb diverses densi-

tats i amb acumulació degent en algunes travessiescom ara Provença. Una deles aportacions de mani-festants més importantva provenir de la plaça Ar-tós de Sarrià, on va arren-car una manifestació prè-via que a través de la ViaAugusta i del carrer deBalmes va acabar arribantfins al passeig de Gràcia, alritme del Viva Espanya deManolo Escobar.

A la concentració s’hivan poder sentir els critsde sempre de l’unionis-me, com el ja clàssic“Puigdemont a la presó”.Ahir, però, se n’hi va unirun de nou, conseqüènciadels últims esdeveni-ments, i que va fer moltafortuna: “Barcelona no escrema.”

Al revés del que havienfet els integrants del gru-pet matinal de Madrid,milers de persones vanabandonar el passeig deGràcia abans que acabésl’acte i els parlaments peranar fins a la Via Laietanaa aplaudir, felicitar i peto-nejar els policies que erendavant la prefectura i queahir sí, amablement, esdeixaven retratar i encai-xaven mans i dedicavensomriures un rere l’altre.

A la manifestació s’hivan sentir crits a favor detotes les policies espanyolesi també crits franquistes,com el d’un jove que anantcap a la plaça de Catalunyabramava: “El Valle (de losCaídos) no es toca.” ■

Jordi PanyellaBARCELONA

80.000 unionistes clamen“Barcelona no es crema”a La manifestació de Societat Civil Catalana omple el passeig de Gràcia a Desfilada incessant depersones davant la prefectura de Via Laietana per victorejar i felicitar els policies uniformats

“No es pot negociaramb els que volentrencar aquest país ivolen cremar elscarrers”Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS

A les portes de l’inici de lacampanya electoral pels co-micis del 10 de novembre,l’acte d’ahir era massa atrac-tiu per als polítics espanyolis-tes per deixar-se’l perdre, i ai-xí va ser com ahir Barcelonaes va convertir en un momenten l’epicentre de la políticaespanyola, amb la presènciadels màxims líders del PP, Pa-blo Casado, Cs, Albert Rivera,i de l’aliat del PSOE, el PSC,en la persona de Miquel Iceta.Manuel Valls, Xavier GarcíaAlbiol i Josep Borrell van seraltres dels molts líders polí-tics destacats que hi van ser

“Catalunya s’estàveient moltperjudicada per laderivaindependentista”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

“Exigim a PedroSánchez que diguiabans del 10-N sipensa pactar ambQuim Torra”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

presents. El president de So-cietat Civil Catalana, Fernan-do Sánchez Costa, va dirigir-se als manifestants en unparlament en el qual va de-manar la dimissió del presi-dent de la Generalitat, QuimTorra. Sánchez va llegir unmanifest en el qual s’adver-teix que el sector espanyolis-ta de la societat catalana noes quedarà callat a casa i quepensa plantar cara a l’inde-pendentisme. “Els carrerssón i seran de tots, no de quiintimida per prendre’ls”, deiael manifest llegit ahir perSánchez Costa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Desfilada dominical preelectoral

EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’OCTUBRE DEL 201910 | Nacional |

1805

98-1

2156

59Q

Els aldarulls de dissabte ala nit a Barcelona, saldatsamb tres detinguts i 44 fe-rits, cap dels quals en estatgreu, van desembocar enuna nova allau de crítiquesal conseller d’Interior, Mi-quel Buch, que ahir al matíva comparèixer per defen-sar el dispositiu policialaplicat a la Via Laietana ialtres zones de l’Eixam-ple. Buch va xifrar en8.000 persones les quevan participar en la mani-festació de la Via Laietana,que es va desenvolupar“sense incidents i de ma-nera pacífica” fins que, ales vuit del vespre, “hi vahaver llançament de pilo-tes de plàstic” i després“llançament d’objectescontundents a la línia poli-cial per part d’una minoriade manifestants”. Buch vatornar a parlar de les “duescares” que s’havien mos-trat dissabte en la novajornada de protestes.

Imatges, però, com lesque mostren agents de labrigada mòbil dels Mossosabraonant-se a un grup depersones que sopava a laterrassa d’un restaurantubicat entre Gran Via i elCarrer Bruc, entre d’altresde policies dissipant mani-festants, van provocar re-accions com les del vice-president del Parlament,Josep Costa, company deBuch a JxCat. “La violèn-cia policial era intolerablel’1-O i ho és ara. No depènde l’uniforme de qui lapractica”, va denunciarCosta. D’altra banda, Ro-ger Español, cap de llistade JxCat al Senat, va de-manar via Twitter la di-missió del conseller i, enun comunicat emès a pri-mera hora del matí, elsCDR instaven “totes lesmilitants i càrrecs electesdels partits del govern” a“definir clarament si do-nen suport a l’actuació des-mesurada de la policia”.

La pressió a Buch va in-crementar-se, finalment,

quan, ahir al vespre, l’ANCva emetre un comunicaten què es lamentava queles declaracions del conse-ller haguessin “contribuïta alimentar el relat del’existència de grups vio-lents”. “Ens dolen particu-larment les actuacionsdels Mossos que han se-guit una mala praxi poli-cial, amb ús excessiu de laforça, amb càrregues in-discriminades contra gentmanifestant-se de formapacífica”, exposava l’ANC,que va tornar a demanar elcessament del conseller:“No pot passar ni un diamés sense que s’investi-guin i depurin les respon-sabilitats.”

En una entrevista alconseller publicada ahirper La Vanguardia, però,Buch advertia que “aban-donar el vaixell en un mo-ment com ara seria unagran irresponsabilitat”,tot i assegurar també quedimitirà en cas que elsMossos no facin “autocrí-tica”. ■

G. VidalBARCELONA

Més pressió pera Buch, quetorna a defensarels Mossosa El conseller insisteix en la professionalitat “absoluta”del cos policial a L’ANC el culpa d’haver “contribuït aalimentar el relat de l’existència de grups violents”

Els Mossos, detenint una manifestant, dissabte a la nit ■ ALEJANDRO GARCÍA / EFE

Unes declaracions, ahir, delministre de l’Interior, Fernan-do Grande-Marlaska, que enuna entrevista a La Razón as-segurava que la “violència” alcarrer d’aquests dies a Cata-lunya és ja “de més impacteque al País Basc”, van provo-car la indignació de líders in-dependentistes com ara Car-les Puigdemont i Oriol Jun-queras; de l’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, i devíctimes del terrorisme. Se-gons Grande-Marlaska, els

dispositius policials “no s’ha-vien enfrontat mai a una vio-lència d’aquesta naturalesaper com buscaven el cara acara, a més dels mitjans quevan utilitzar”. Davant d’això,Robert Manrique, víctima del’atemptat d’ETA a Hipercor,va convidar Grande-Marlaskaa venir “a la porta d’Hipercor”a explicar el seu concepte de“violència” i Rosa Lluch, fillad’Ernest Lluch, el va acusarde banalitzar el terrorisme iinsultar les víctimes. El pri-

mer secretari del PSC, MiquelIceta, va intentar rebaixar elto assegurant que Marlaskaes referia al “xoc entre mani-festants i policies” i que laviolència a Euskadi “va sersuperior”, mentre que perl’ANC les declaracions deMarlaska eren l’evidència queel govern d’Espanya està ja“preparant el relat que neces-siten per aplicar la llei antiter-rorista i/o per condemnar perterrorisme desenes de jovescatalans”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“De més impacte que al País Basc”, diu Marlaska

Molts dies ja de mobilitza-cions i l’acció protestaconvocada ahir a les 12 delmigdia a la presó Model deBarcelona es va quedar ales portes del seu objectiu:traslladar-se al vestíbul del’estació de trens de Santsi col·lapsar el servei de Ro-dalies.

Unes 300 personess’havien congregat mi-nuts abans al carrer d’En-tença, davant el centre pe-nitenciari convertit ara enEspai Memorial, per espe-rar ordres. A l’hora enpunt, el canal PícnicxRe-pública, a través de la xar-xa Telegram, convidavaels manifestants a traslla-dar-se a l’estació de trensde Sants en deu minuts i“a pas lleuger”. Però no hivan ser a temps. Ja a l’esta-ció els esperaven els Mos-sos d’Esquadra i nomésuna quinzena de personesvan poder traspassar lesportes automàtiques, queràpidament van quedartancades. Un reduït grupva intentar obrir-les a copsi puntades de peu, una ac-ció que va ser ràpidamentaturada pels Mossos re-partint cops de porra demanera indiscriminada.La policia va establir uncordó de seguretat per evi-tar l’entrada de més mani-festants al vestíbul. Al capd’una hora van decidirtraslladar la protesta a laplaça de Sant Jaume. Elservei de Rodalies no vaquedar aturat a excepcióde la línia Girona-Figue-res, a causa d’un arbre a lavia en el tram gironí.

Falangistes, al centreJa a la plaça, els 200 mani-festants es van trobar ambun grup d’unes 20 perso-nes que havien participaten la manifestació consti-tucionalista. Un cordó do-ble de mossos va actuar debarrera entre els manifes-tants. Enmig de retrets icants de protesta recí-procs, quatre joves situats

a la zona dels constitucio-nalistes no van dubtar aexhibir diverses vegadesla bandera franquista sen-se que res ni ningú del vol-tant els ho recriminés o

impedís, la qual cosa vaprovocar forts crits de pro-testa dels independentis-tes.

Al llarg del dia els CDRtambé van actuar, amb

talls de carreteres al matía Sant Vicenç dels Horts,Pallejà, a la C-16 a Berga, ien trams de les C-17 i C-25al terme municipal deGurb fins al vespre. ■

Emma AnsolaBARCELONA

Els Mossos frenen unpícnic a Barcelona Santsa Picabaralla a SantJaume entreindependentistes iconstitucionalistes Cordó policial a l’estació per impedir-hi l’accés ■ EFE

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’OCTUBRE DEL 2019

1787

40-1

2185

27Q

EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’OCTUBRE DEL 201912 | Nacional |

1972

90-1

2182

85Q

octubre de l’any passatla Fundació Bofill vafer públic un informeque concloïa que el

30% dels mestres s’autocensu-raven per evitar problemes aclasse. Un any després, i a faltad’un nou baròmetre, la sensacióque hi ha a la comunitat educa-tiva és que s’ha fet un salt i queel professorat, llevat d’excep-cions, està tenint una actitud

L’proactiva per poder abordarqualsevol tema controvertitamb garanties. “He anat per-dent la por i aquest any, desprésde la sentència, no he esquivatel debat, cosa que seguramentno hauria passat fa un any”, re-coneix una mestra de Pineda deMar que prefereix, això sí, man-tenir l’anonimat. Una altra pro-fessora, en aquest cas d’un ins-titut del Baix Llobregat, diu queha après molt en aquests dosanys i assegura que se sent mésapoderada per tractar de temes

controvertits a classe, inclòs eltema del Procés. “Al principi es-tava molt descol·locada, però heanat agafant confiança. Quanvan denunciar els professors deSant Andreu de la Barca vaig te-nir por, però ara tinc molt clarque orientar, promoure la refle-xió, encara que expressis la tevaideologia, no és adoctrinar, entot cas seria desadoctrinar”,subratlla.

Àlex Rosa, un exregidor de laCUP que fa de mestre a Badalo-na, també reconeix que ha dis-

minuït l’autocensura. “Ara bé,vigiles molt el que dius i tinc laimpressió que com a col·lectiuhem baixat un esglaó en demo-cràcia interna perquè hem na-turalitzat que dins l’aula no espot parlar de política, quan enrealitat tot és política.”

Ramon Font, de la Ustec, nonega que hi hagi casos d’auto-censura, però també té la per-cepció que s’han reduït respecteal 2017. “Pensem que hi hamenys por, en bona part perquèla gent ha vist que aquelles de-

Mestres contral’autocensuraDEBAT · La comunitat educativa admet que cada cop parla amb més naturalitat sobre el procés i lesseves conseqüències RESPONSABILITAT · Les escoles busquen mecanismes per fomentar eldebat i el contrast d’opinions a l’aula DIFÍCIL · Els docents reconeixen la dificultat del repte

Virtudes PérezBARCELONA

Suggeriments i recurs

debat als centres edu

Cuidar-nos. En

moments de tensió cal

prioritzar el valor de les

relacions i la convivència.

Parlar de tot. Mantenir

silencis enquistats no

ajuda a canalitzar les

diferències.

Treballar l’escolta amb voluntat de

comprendre l’altre i

trobar punts en comú.

Expressar des dels

sentiments. Quan ens

dominen emocions fortes,

cal donar-los espai.

Treure el focus dels

plantejaments

identitaris i centrar-se

en les necessitats

compartides.

Fer reflexionar sobre

el valor de la no

violència en la defensa

dels drets i no caure en la

imatge de l’altre com a

enemic.

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’OCTUBRE DEL 2019

1190

01-1

2176

51L

núncies contra els mestres deSant Andreu de la Barca hanacabat en res.” David Rabadà,portaveu del sindicat Aspepc,majoritari a secundària, opinaque encara que no es pot parlarben bé d’autocensura, sí ques’ha d’admetre que “molta gentintenta parlar el mínim i ho fana petició de l’alumnat, perquècreuen que si es fiquen en políti-ca poden tenir problemes. Elque tenen clar és que primersón les persones i després lesideologies”, diu.

Per a Francina Martí, presi-denta de l’Associació de MestresRosa Sensat, el que s’ha posaten evidència “és que molts mes-tres no saben com afrontar te-mes controvertits a l’aula”. I,des del seu punt de vista, aquestés un dels reptes importantsque té la comunitat educativa.“L’escola no pot eludir parlardel que està passant ara a Cata-lunya, com no pot eludir qualse-vol tema controvertit. El que nopot és fer-ho de manera impro-visada, necessita les eines perpoder fer-ho, perquè la vida had’estar dins l’aula”, opina.

I aquest és també un delsprincipals problemes, perquè,excepte algunes escoles, po-ques, que han incorporat un es-pai per promoure el pensament

crític, a la majoria dels centresels ha agafat per orpresa. Enaquest sentit, l’Escola de Cultu-ra de Pau de la UAB, que ja vaelaborar un document fa dosanys per orientar els centres so-bre com actuar en cas de discre-pància a classe, ha fet públic undecàleg incidint en la necessitatde cura, de practicar l’escolta ifins i tot de treure el focus deplantejaments identitaris. Céci-le Barbeito, una de les autores,informa que des de la sentència

han tingut demandes de quatreescoles. “El document està fetdes de fa dos anys però no ha es-tat fins ara que han reaccionat,quan s’han trobat el problema al’aula.” Ara bé, el que té clar Bar-beito és que “si mai s’ha fet undebat a classe, tampoc ésaquest el millor moment perfer-lo”. I en tot cas, si com pas-sar en la majoria de casos nos’ha treballat amb antelació, re-comana “parlar des del senti-ment que els provoca la sentèn-cia, perquè amb els arguments

més racionals és més difícil quees posin d’acord, i vetllar perquèhi hagi un equilibri d’opinions aclasse fins i tot fent d’advocatdel diable si fos necessari”.

Jordi Nomen, professor del’escola Sadako de Barcelona,una de les poques que tenen unbagatge en espais de reflexió, hoté clar. “El que ha de fer el mes-tre és deixar que els alumnesparlin i expliquin com se sen-ten. Els mestres han d’incidiren principis bàsics, com ara elrebuig a qualsevol violència o ala imatge de l’enemic. Han dedefensar valors acceptats pertothom encara que siguin cons-cients que ni els mateixosadults els complim.”

D’això es tracta. De permetreals nens que facin el que elsgrans, especialment els polítics,no estan fent. “En tot cas, el queno s’ha de fer és vendre bande-res i dogmes simplistes. Cal en-tendre que els joves es cons-trueixen a partir de diversesidentitats. Educar és ensenyar-los a pensar, que aprenguin aviure en la complexitat”, sub-ratlla el pedagog Jaume Funes.

En general, doncs, la comuni-tat educativa té clar que estàdavant d’un repte però tambéd’una gran responsabilitat. Ique si hi ha un espai on es pot

construir convivència i anar in-tegrant els diferents relatsaquest és precisament l’escola.“Com a professionals tots inten-tem fer la feina de manera ob-jectiva i ajudar els alumnes aconstruir el seu propi criteri”,opina Teresa Esperabé, docenta Nou Barris i responsable depolítiques educatives de la fede-ració d’educació de CCOO.

Ismael Palacín, director de laFundació Bofill, confia plena-ment en la capacitat de l’escolade superar la por o la reticènciaque tenen encara alguns do-cents. “L’escola sempre ha tin-gut la capacitat d’absorbir moltbé la controvèrsia. Ha estat laintervenció dels jutges i de lapremsa la que ha desestabilit-zat l’ecosistema“, opina Pala-cín, que considera imprescindi-ble seguir treballant per erradi-car els casos de criminalització iautocensura. “L’educador té eldeure de treballar tot el que elspassa als alumnes”, subratllaPalacín, per a qui és bàsic donara conèixer iniciatives com ara lad’Escola de Cultura de Pau,orientades a “posar fi a la ideaque davant de la controvèrsia ésmillor callar i dissimular”. “Elque cal fer és justament el con-trari. En democràcia la contro-vèrsia és normal.” ■

sos per a un bon ucatius

Marcar límits en

com i què diem.

Reconèixer i explicitar a

l’aula l’existència de diversitat de perspectives.

En cas de confrontació o

baralles, contenir l’enfrontament en

un primer moment i obrir espai de reflexió

col·lectiva.

Crear un grup de suport mutu entre el professorat, ideològicament divers i

amb habilitats de resolució de conflictes.

Comunicar a les famílies el conjunt de

mesures que decidim

prendre a àmbit d’aula.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

‘‘Cal posar fi a la ideaque davant lacontrovèrsia és millorcallar i dissimular’’