EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE MARÇ DEL 201928 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24.08.00 Els matins. S’entrevista la ministra Meritxell Batet,

cap de llista del PSC a les eleccions del 28-A. A més, es tornen a retransmetre les declaracions dels testimonis en el judici del procés: l’exsecretari de Seguretat del Ministeri de l’Interior, José Antonio Nieto; l’exdelegat del Govern a Catalunya, Enric Millo; el supervisor de l’aplicació de l’article 155, Juan Antonio Puigserver; i el president del Parlament, Roger Torrent. Pel plató del programa també hi passa Luis Calvo, un poeta que acaba de publicar un assaig sobre la militància en l’àmbit públic.

13.55 Telenotícies comarques.14.30 Telenotícies migdia.15.40 Cuines. Risotto de bolets.16.00 Com si fos ahir. La Sandra explica

a la Noe que el Miquel volia vendre la seva part de la consultoria a la Gemma. Ara sí, la Noe ja està convençuda que el Miquel la vol deixar. Busca el consol de la Vero, que li confessa que n’estava al cas. L’Andreu i la Marina, mentrestant, tornen a discutir i ell confessa que no li van donar la feina. / El Miquel té la intenció de parlar avui mateix amb la Noe. Abans, però, queda amb la Clàudia i el Joan per celebrar l’aniversari de la Clàudia en un restaurant. I la Noe els veu.

17.00 Tot es mou.20.15 Està passant.21.00 Telenotícies vespre.22.00 Benvinguts a la família. En busca del Leo: Quan l’Àngela i els

seus arriben a casa, es troben amb el Marcos esperant-los juntament amb l’Ayla. Ell i la mossa d’esquadra han descobert que el DNI amb què van canviar el testament de l’Eduardo fa temps era fals.

23.00 Al cotxe. Les convidades d’aquesta setmana són

tres dones que destaquen en àmbits professionals molt diferents: Thais Villas, Judit Martín i Lolita Bosch.

00.00 Més 324.01.40 Gran reserva.

SUPER 3 / 3306.15 Asha. Tenir o no tenir / Més canvis.06.42 Tom & Jerry. 07.00 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir. 07.46 En Grizzy i els lèmmings. 08.39 Comptem amb la Paula.09.00 El xai Shaun. 09.35 Pat, el gos. 09.55 Loopdidoo. 10.14 El Zack i el Quack. 10.46 El xou del Sr. Peabody i en

Sherman.11.51 Doraemon.12.41 Pat, el gos. 13.10 En Grizzy i els lèmmings. 13.46 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir. 14.31 El detectiu Conan. 15.18 Bola de drac Z. 16.08 Dinotrux. El Flynt.16.31 Kazoops!16.58 Comptem amb la Paula. 17.30 El Mic i els seus amics.17.56 Horaci Inuït. 18.14 Oddbods. 18.38 Kikoriki. 19.05 La màgica Do-Re-Mi.19.30 Info K.19.43 En Grizzy i els lèmmings. 20.44 Un drama total, acció!21.06 El detectiu Conan. 21.55 Els Estats Units en color.22.45 60 minuts. L’anarquista accidental.23.50 60 minuts. Rèquiem per al somni

americà.01.00 Els Estats Units en color.01.45 El dia en què... va triar la guerra.02.40 Camins per anar a l’escola.www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 Protagonistes. Jordi Masquef. El Punt

Avui Televisió recupera l’entrevista d’Anna Puiga l’alcalde de Figueres. Reemissió.

10.00 Judici a l’1-O.14.00 Gaudeix la festa.  Reemissió. 14.30 Gastropirineus. Reemissió. 15.00 Notícies locals. 16.00 Judici a l’1-O.18.00 Caminant per Catalunya. Reemissió 18.30 Notícies locals.

20.30 Notícies locals. 21.00 Territori Contemporani. Avui el

programa comença al Museu de l’Art de la Pella Vic. Coneixerem l’artista Marcel·lí Antúnez,reconegut internacionalment com una de lesfigures més rellevants de l’art electrònic il’experimentació escènica, ha desenvolupatun univers visual absolutament personal iiconoclasta.

21.30 L’illa de Robinson. Reemissió. 22.30 Notícies locals. L’informatiu Anoia

i L’informatiu Tarragona. En aquestespai informatiu inclou L’informatiu Anoia iL’informatiu Tarragona

NOTA: Aquesta programació pot quedar alteradapel desenvolupament del judici a l’1-O.

Transmissió en directe des de la sala del Tribunal Su-prem, de la tercera jornada de la fase testifical. Avuiarrenca amb la declaració de José Antonio Nieto, se-cretari d’estat de Seguretat; Enric Millo, ex-delegat delgovern a Catalunya; Juan Antonio Puigserver, secre-tari general d’Interior, i Roger Torrent, president delParlament de Catalunya. La sessió de la tarda comen-çarà amb les declaracions de José María Espejo Saa-vedra, vicepresident segon del Parlament de Catalu-nya;  David Pérez, secretari segon del Parlament; An-tonio Bayona, ex-lletrat major del Parlament; XavierMuro, secretari general del Parlament, i Neus Munté,exconsellera i exportaveu del govern.

Desena jornada del judici

10.00/16.00 JUDICI A L’1-O

La televisió

Entrevista a Lucas Ferro

19.30 L’ILLA DE ROBINSON

El programa conduït per Igor Llongueres analitzarà lasessió d’avui del judici als presos catalans amb l’ad-vocada Natàlia Frigola. A la tertúlia hi haurà Afra Blan-co i Dani Dièguez. I a l’entrevista Lucas Ferro, de Po-dem.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1202872L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

BOURBON‘Rythm and blues’

Sona Amer

Teatre El Casal d’Amer,diumenge 10 de març,

a les 6 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 10 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

EL PREUDirecció: Sílvia Munt

Teatre Municipal de Girona,

divendres 15 de març, a 2/4 de 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 26 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

JAMES WHITEEXPERIENCEBlack Music Festival

Yeah Indie Club de Girona, divendres 8 de març, a 2/4 de 12 de la nit

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 8 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

CASTELL TEMPLER

DE GARDENYTuró de Gardeny, s/n de

Lleida

Tots els caps de setmana i festius,

de 10 a 2/4 de 2 del migdia

Preu de l’entrada: 2,60 euros

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

CENTRE DEVISITANTS DE

L’ESTANY

Plaça del Monestir, 4 del’Estany (Moianès) Més informació:

www.viulestany.cat

Preu de l’entrada: 2 euros

CARNAVALLA BISBAL

DOCTOR PRATSBUHOS + DJ’S

Pavelló Firal de la Bisbald’Empordà,

dissabte 9 de març, a 2/4 d’11 de la nit

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 15 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

DILLUNS · 4 de març del 2019. Any XLIV. Núm. 14927 - AVUI / Any XLI. Núm. 13797 - EL PUNT

1,20€

3539

26-1

1430

82w

Farmàcia iOrtopèdia a mida

(plantilles, mitges...)

M.P. Roca i AlberoORTOPÈDIA - HOMEOPATIA - DIETÈTICA - DERMOFARMÀCIA

FÓRMULES MAGISTRALS - ANÀLISIS DE SANG

C/ Nou, 1 / La Riera, 78 - 08301 MATARÓ - Tel. 93 790 19 57

1215

03-1

1363

83w

EXPECTACIÓ · Els caps policialshauran d’assumir responsabilitatso contradir les declaracions deRajoy, Sáenz de Santamaría i Zoido

L’enigma de les càrregues del’1-O marca el reinici al SupremINICI · El secretari d’Estat Nietoobre avui el judici i dimarts declarael tinent coronel Pérez de losCobos, entre altres comandaments

Tot el judicide l’1-O, aEl Punt Avui TV

P8,9

Avui, a partirde les 10.00 h

Veïns de Vallirana, accedint a la zona d’obres de la variant del municipi, en la jornada de portes obertes d’ahir ■ ORIOL DURAN

NACIONAL P13

El govern espanyol convida els veïns de Vallirana a visitar les obresd’una infraestructura vital per al municipi que té 15 anys de retard

Portes obertes a la variant

NACIONAL P6,7

S’incrementa l’adquisició de firmesautòctones de renom per grans grups

L’empresafamiliar catalanadesperta interès

NACIONAL P10

Mor unaparella de74 i 65 anysen un foc alseu pisCap de setmanatràgic a BarcelonaServeis d’emergències ■ ACN

Moreno manipula elscatalans d’origen andalús

Nacional P10

Assegura que són marginats pel govern

Immigració, estat de dret, economia icanvi climàtic marcaran la campanya

Europa-Món P16

La UE vol enfortir-seamb les eleccions

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE MARÇ DEL 2019

esprés de les in-tervencions dels

acusats, aquesta set-mana han arribat lesprimeres declaracionsdels testimonis en el

judici del Tribunal Suprem. Els errors iles omissions han continuat sent la tò-nica dels interrogatoris dels fiscals il’advocada de l’Estat, que, amb l’aporta-ció de Vox, han format un trident que hadeixat més dubtes que certeses. El te-ma clau continua sent el d’una violènciainexistent. Sempre, és clar, que no par-lem de les agressions de la policia i laGuàrdia Civil contra la gent que l’1 d’oc-tubre només volia votar, o les que vanprotagonitzar els grupuscles feixistes, apartir de l’octubre passat, quan es vanfer amos dels carrers davant la passivi-tat dels cossos policials.

Però buscar la violència en aquellallarga jornada del 20 de setembre que,no ho oblidem, va portar a la presó JordiCuixart i Jordi Sànchez és com preten-dre trobar ossos polars al desert del Sà-hara. O al Regne d’Espanya es conside-ra violència el llançament de clavells iavions de paper o els càntics i clams re-

ivindicatius? Si aquell 20 de setembredavant de la seu d’Economia hi va ha-ver, com afirma el jutge Llarena, “un le-vantamiento y unos disturbios violen-tos” que van deixar els vehicles de laGuàrdia Civil “al albur del vandalismodesplegado” i unes constants apel·la-cions “a la determinación mostrada enla Guerra Civil (¡No pasarán!)”, hi ha al-gunes coses –a banda de la ignorànciadel qui ho ha escrit– que no quadren.Només en diré dues: la primera és quetots els establiments d’aquella zona dela Gran Via i la rambla Catalunya es vanmantenir oberts al llarg de la jornada.Bars, botigues, perruqueries, bancs...No m’imagino els restaurants plens, perexemple, a la plaça Maidan de Kíev el fe-brer del 2014... La segona és que si allòdel 20 de setembre no va ser una pro-testa contra unes detencions, sinó l’inicid’una insurrecció envoltada d’una vio-lència tumultuària, com és que el go-vern espanyol no va prendre cap mesu-ra per aturar-la? Per què La Moncloa,fins i tot, va anul·lar la reunió del Conse-jo de Seguridad Nacional prevista per al6 d’octubre del 2017?

D

Keep calmJordi Creus

Violència?

Com és que el governespanyol no va fer res peraturar una “insurrecció”envoltada de “violènciatumultuària”?

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

o tinc per costum seguir capd’aquests programes televisiusdits de tertúlia que, més que

per l’intercanvi d’opinions, se soste-nen en el guirigall. En general, m’inco-moda veure gent discutint a crits, i emdesconcerta encara més que això tin-gui un públic. Les mateixes cadenescrec que van adonar-se que, escàndolrere escàndol, potser havien tocat sos-tre, perquè ben mirat res ja no escan-dalitzava ningú. Cridar més que l’al-tre, insultar-lo barroerament i aixe-car-se d’un bot de la cadira per aban-donar el plató amb posat altiu haviaacabat sent una variant massa previsi-ble del guió. Per fer front a la devalua-ció a què havia arribat la tertúlia ente-sa com a espectacle de varietés, hancomençat a proliferar uns altres pro-grames que assagen un format pedan-tesc, consistent a sotmetre igualmentels convidats al tercer grau però fentveure que la cita és la mar de cordial ique té lloc en un entorn encorbatat ipolit, res a veure amb aquell podrime-ner a què ens havien acostumat PepeNavarro i la seva tassa llardosa. Ésdoncs en un estat d’ensonyament molt

N

pertinent al cas que, havent rentat elsplats, m’uneixo a la família escarxo-fant-me davant del televisor, i sem’apareix una cosa que en diuen Ches-ter. “Què fas mirant això?”, goso quei-xar-me, ofegant un badall que no emdona gaire convicció. “Mira...”, fa l’ho-me de la casa, com podia haver pesta-nyejat o escopit una ungla rosegadafent punteria a l’aire. A aquella hora ien aquell estat, la conversa ja no evo-luciona més, de manera que donemper bo el que hi ha, fins que un delsdos, arrencant-se de dins un esquerdilld’esperit encara viu, deixa anar: “Hiha nivell, eh?”

Em fa l’efecte que no fem sinó re-produir una escena que ara mateix potestar tenint lloc a centenars de llarscom la nostra; milers de ciutadans dei-xant-se caure al pou per pura vagàn-cia. Es veu que el tema d’avui és el per-dó, i el presentador, que no té l’obliga-ció d’haver llegit Jankélévitx, posemper cas, deixa anar coses com ara “espot perdonar, però no oblidar”, arque-jant molt les celles en un gest que volser d’intel·ligència i que més aviat re-corda un cobrador de la llum amb doscarajillos de més entre pit i esquena.Aquesta classe de programes són elsque dominen tots els rànquings d’au-diència, i tothom ho considera normal.Però si extrapoléssim aquest barem alsistema electoral, basat en el governde les majories, la democràcia queda-ria molt mal parada. Sort que sempres’ha de considerar la meravellosa ir-responsabilitat de l’ésser humà, demanera que em consolo pensant quemés d’un addicte a productes infectespot ser un votant conscienciós. Peròem temo que, per la mateixa regla detres, també hi deu haver fanàtics delsdocumentals afins a l’extrema dreta.

“Han començat aproliferar unestertúlies televisivesde format pedantesc

Eva VàzquezCaiguda lliure

Audiències i eleccions

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE MARÇ DEL 2019

Les cares de la notícia

L’il·lusionista Antonio Díaz és un dels artistes ca-talans més taquillers i ara enceta un vessant em-presarial amb l’adquisició del Teatre Victòria deBarcelona. Amb 32 anys, el Mago Pop agafa el re-lleu del Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa que gestio-naven el teatre des de fa 33 anys.

PRESIDENT DE LA JUNTA D’ANDALUSIA

Un jove amb força i il·lusió

El president andalús del PP es dedica a fabricarnotícies falses en la seva visita a Catalunya. Erigir-se en dic de contenció contra el govern de la Ge-neralitat que suposadament margina els catalansd’origen andalús és mentir i generar una perillosademagògia identitària. Lamentable!

-+=

-+=

Guanyador i compromèsGerard Piqué

Demagògia identitàriaJuanma Moreno

-+=

Antonio Díaz, ‘el mag Pop’

El central del Barça no només va contribuir a ferfeliços dissabte a la nit els culers amb una novavictòria blaugrana al Bernabéu, sinó que va donaruna lliçó de valentia i compromís en la finalitzaciódel partit defensant la innocència dels dirigentsindependentistes i la farsa del judici al Suprem.

FUTBOLISTA DEL BARÇA

ARTISTA IL·LUSIONISTA I EMPRESARI TEATRAL

La venda d’empreses fami-liars a Catalunya és un feno-

men històric però que la globalitza-ció ha accentuat. I que en el darrerexercici s’ha posat de manifest demanera molt evident: Pastas Gallo,Codorniu, Freixenet, Cirsa i Gaessón alguns dels noms més emble-màtics de marques que darrera-ment han passat a mans de capitalforà després de moltes dècades deser bucs insígnia del teixit empre-sarial català d’arrel familiar. Aquestés un model d’èxit que ha servitperquè Catalunya tingui un dina-misme en l’emprenedoria digned’estudi que està molt per sobre dequalsevol altre territori de l’Estat ique ens situa a l’altura dels princi-pals motors econòmics europeus.Però també és una opció que pateixuna doble problemàtica a l’hora dela continuïtat. D’una banda, els pro-blemes de successió familiar alcapdavant de les empreses. O béper desinterès de les noves genera-cions o per disputes familiars. L’al-tre motiu habitual per vendre és lanecessitat de creixement, que obli-ga a buscar recer en grups interna-cionals. Un factor, aquest últim,fruit de l’èxit d’aquestes empresesfamiliars que necessiten expansió ino disposen del capital suficient.

La incorporació de moltes em-preses familiars catalanes a gransgrups és ambivalent. És cert queCatalunya com a país perd el controldirecte d’empreses importants peròmolts cops pot ajudar a eixamplar elteixit industrial generant llocs detreball i assegurant la viabilitat deles empreses. Ara bé, com totes lescoses, cal un equilibri. El modeld’empresa familiar d’èxit és un tretdistintiu del nostre país que no po-dem perdre i que també hauria dedonar lloc a la fusió i concentracióde firmes autòctones que permetincrear algunes multinacionals po-tents de segell purament català.

L’empresafamiliar omorir d’èxit

EDITORIAL

n altres condicions, podríem dirque el president de la sala delTribunal Suprem que jutja els

presos polítics catalans pels fets de se-tembre o octubre del 2017 està entrel’espasa i la paret: l’espasa d’una revi-sió per part d’Estrasburg d’una ins-trucció i judici per criteris polítics –de“venjança” com molt bé va definir elportaveu d’ERC al Congrés, Joan Tar-dà– i la paret dels hooligans del tripar-tit del 155 que volen sang encara quesigui sense cap argument jurídic depes. Això, però, no passa perquè Ma-nuel Marchena té molt clar quin és elseu bàndol i, de fet, és l’instigador quefossin processats per rebel·lió, la tipo-logia penal que, no ho oblidem, facili-tava que els polítics catalans pogues-sin ser suspesos i variava la correlacióde forces sorgida de les eleccions cata-lanes del 21-D al Parlament.

Ara, Marchena no té un pèl de ba-bau. Els que el coneixen i l’han tractat

E “El jutge ja ha triat bàndol i jaestà començant aabandonarl’hipergarantisme

ja ho havien explicat. I ara ho veiemtots. Els primers dies del judici ha es-tat molt garantista, molt més, fins itot, del que és habitual en qualsevol ju-dici. Va arribar, fins i tot, a obrir laporta a un antecedent com era que untestimoni declarés recollint les pre-guntes d’una de les acusacions ell ma-teix; els seus companys li van fer veu-re la impertinència (com li agrada dira ell) de la mesura i va fer fora Antonio

Baños de la sala.La seva actitud, però, ha anat va-

riant conforme passaven els dies. Aixòés perquè apareix el seu veritable ca-ràcter o perquè està pressionat peltemps en voler acabar la fase del judicioral abans de la campanya del 28d’abril? No ho sabem. Però el canvi ésevident en algunes expressions que hadirigit als advocats com ara “quan joparlo vostè calla”, “això no té cap in-terès” o “no té cap sentit”, en el mar-catge a l’advocada de l’Estat, la socia-lista, no ho oblidem, Rosa María Seoa-ne, però sobretot en un canvi de crite-ri que ha perjudicat el dret de defensa.Marchena ha permès a les acusacionsexhibir vídeos i documents i, a partird’aquesta setmana, ho ha limitat a lesdefenses. Ha provocat que acusacionsi defenses hagin jugat el partit amb ei-nes diferents. Marchena treu la pote-ta, i en els propers dies veurem sis’atreveix amb la cama sencera.

I Marchena treu la potetaJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Vostè ésimportant

a fa força temps que l’actualitat política ens donapocs respirs. I encara menys n’hi haurà aquesta

primavera, durant la qual encadenarem pràcticamentuns comicis electorals rere uns altres –primer elsespanyols i després els municipals i europeus, quesapiguem de moment. Això comporta una campanyapermanent. De fet, ja hi som immersos ara cada dia. Ipels voltants hi haurà la fi del judici contra els presospolítics i ja veurem quan arribarà la sentència i quinesrepercussions genera. En definitiva, que no hi haurà

motiu per estar avorrits. Però s’hopoden prendre pel costat positiu. Apartir d’ara, vostès són el mésimportant. Són la prioritat, no entinguin cap dubte. Tots els partitsreivindicaran les seves necessitats ija poden comptar que escomprometran a solucionar-ho enbreu. I rebran un munt de cartes

personalitzades. I es trobaran els polítics a peu decarrer. I els encaixaran les mans. I els demanaranl’opinió. I voldran saber què troben a faltar, quines sónles seves queixes i quines propostes els fan. I elsregalaran algun globus o un bolígraf, fins i tot. I està moltbé aquest interès. De fet, aquesta actitud hauria de sergairebé permanent. Però el problema és que es faexcessivament palès quan es voregen les eleccions. I enocasions és tan artificial, postís i fingit que fa certavergonya aliena. I el ciutadà no és ruc, malgrat quealguns candidats els tractin com a tal.

J

L’interès delspartits pelciutadà esfa palès quanes voregenles eleccions

http://epa.cat/c/iobgcu

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE MARÇ DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Les treballadores continuentenint els salaris més baixosque els homes i les desigualtatsa Catalunya voregen el 24 percent.

10anys

20anys

L’atur dispara la despesa ensubsidis. Al gener augmenta a2.503 milions, un 63% més quefa un any. La xifra d’aturatscreix en 23.700 al febrer.

El govern espanyol revisaràa la baixa la previsió decreixement d’enguany. L’efectede la crisi mundial castigales exportacions espanyoles

Discriminació Més despesa Previsió a la baixaTal diacomavui fa...

la injustícia su-prema que repre-

senta tenir assegutsal banc dels acusatsels presos polítics calafegir-hi petites injus-

tícies paral·leles que agreugen la sevasituació. Per exemple, la incapacitat al’hora de gestionar de manera mínima-ment civilitzada l’accés del públic a lasala per tal d’evitar que els aspirants,entre els quals hi ha familiars i obser-vadors internacionals, hagin de fer cuades de les cinc del matí. La manca deprevisió tècnica per veure abans de co-mençar que caldrien micròfons sensefil per facilitar l’enregistrament de lesdeclaracions. El fet que s’encalli la ses-sió cada vegada que cal projectar undocument sol·licitat per les defenses oper la fiscalia, textos que costa trobar,sovint desenfocats i amb el cos de lle-tra massa petit. I també que aquest si-gui un dels pocs judicis on els acusatses veuen obligats a declarar pràctica-ment d’esquena als inquisidors, for-çats a fer continuades giragonses decoll. Indefensió, també, de les cervi-

cals. A tot aquest festival de despropò-sits s’hi afegeix, és clar, la carcassa.“Una mampara de vidre blindat separaels processats de la resta de personesassistents a la vista, quatre familiarsper cada processat, observadors deles diferents regions militars i públic.”La descripció correspon a la celebra-ció, el febrer del 1982, del judici alsacusats de participar un any abans alcop d’estat liderat pel tinent coronelTejero, seguint la lògica terminològicade la caverna, l’antecedent immediatdel suposat cop d’estat que actual-ment es jutja al Tribunal Suprem. Ales-hores la carcassa era sensiblement di-ferent. Per tal d’encabir amb més co-moditat tribunal, públic i encausats, esvan habilitar més de mil metres qua-drats del Servei Geogràfic de l’exèrcitespanyol a Madrid i els processats vanser interrogats de cara, sense necessi-tat d’agafar mal de coll. I, ho hem ditabans i convé subratllar-ho, protegitsper un vidre blindat. Mampara protec-tora per als militars alçats i morrió lin-güístic per als independentistes cata-lans.

A

Full de rutaXevi Sala

Injustíciesjudicials

Els acusats del cop d’estatliderat per Tejero vandeclarar en un local de milmetres quadrats i protegitsper un vidre blindat

i el govern de Mèxic canvia d’acti-tud respecte de la independènciade Catalunya, no farà altra cosa

que recórrer a la política exterior que an-tany li va donar tant de prestigi interna-cional. Cal recordar que l’ajuda als refu-giats republicans (catalans, espanyols,italians, jueus, etc.) i el permanent repu-di al règim del general Franco imposat isostingut per potències estrangeres,anava perfectament d’acord amb elsprincipis establerts per la Revolució Me-xicana de començaments del segle XX ila Constitució que d’ella va sorgir. Cal re-cordar que molt abans que ho fes el pre-sident Wilson dels Estats Units, la políti-ca exterior mexicana, estructurada perLluís Cabrera, Genaro Estrada i els filo-catalans Narciso Bassols i Isidro Fabela,ja esgrimia el dret d’autodeterminaciódels pobles i l’obligació que aquests re-solguessin llurs controvèrsies semprepacíficament.

AQUESTS PRINCIPIS van tenir un enormevalor també pel que fa a tants exiliats dediversos indrets de l’Amèrica Llatina, amés dels perseguits pel totalitarisme eu-

S ropeu. Era realment motiu d’orgull –jomateix ho vaig sentir amb intensitat–anar pel món, com dèiem, representant“l’àguila i la serp” del nostre escut nacio-nal. Era molta la gent que ho considera-va així. Malauradament va començar afer aigües a mesura que, a partir delsanys noranta, els governs s’anaren de-cantant cap al neoliberalisme, i s’acabàd’ensorrar quan, l’any 2000, un partit dedretes portà successivament dos autèn-tics carallots a la presidència de Mèxic iels feu inclinar-se servilment davantdels grans capitals. Va ser quan la globa-lització esdevingué una nova cara de lacolonització. El mal fou que els manairesdel PRI, quan aquest va recuperar el go-vern l’any 2012, pel que fa a la políticaexterior i a molts aspectes de la interior,van seguir el mateix camí i senzillamentvan trair els seus principis i el que espe-raven les seves bases. Qui els va recollir iconvocar va acabar guanyant d’una ma-nera aclaparadora el passat 2018 i,diuen que d’acord amb les noves cir-cumstàncies, les antigues banderes “re-volucionàries” es tornen a enlairar, mi-rant de rectificar però rectificant moltes

maneres de fer que segueixen sent inad-missibles.

EL GOVERN DE PEÑA NIETO, qui ara s’ama-ga per cert a la capital d’Espanya, es potdir clarament, va ser un autèntic traïdorals qui van votar per ell, quan va declararque no reconeixeria de cap manera la in-dependència de Catalunya i la seva am-baixadora a Espanya va actuar de mane-ra conseqüent, negant-se fins i tot a obrirles cartes que li enviava el govern de Cata-lunya: quina vergonya! Sembla que la po-sició mexicana pel que fa al “procés” can-viarà. L’actitud de l’actual govern respec-te a la situació de Veneçuela, contrària ala llepaculs del govern anterior i cercant,com Itàlia, Uruguai i altres, “una soluciópacífica de la controvèrsia” que no regaliel petroli d’aquest país al neofeixismenord-americà, n’és una prova... i tambésembla que ho és un conjunt de comenta-ris no gaire públics encara, de gent de pri-mera línia. Potser valdria la pena de de-manar a certs personatges catalans, comara Carod-Rovira, que hi van tenir bonstractes fa anys, que recuperin els llaçosque es van establir...

José María Murià. Membre de l’Acadèmia Mexicana de la Història

Cop de timó a MèxicTribuna

Violència degènereb La violència de gènere mal-auradament és encara un te-ma molt comú en aquesta so-cietat. Ja estem al segle XXI iencara seguim així! Cada dia,cada mes i cada any hi ha mésdones que són víctimes demaltractaments i algunesacaben assassinades per lesseves parelles, marits, expare-lles o exmarits.

És cert que fins fa poc estractava la dona com un sim-ple objecte (encara hi ha llocsal món que passa), i les feiensentir inferiors. Fins fa moltpoc, la dona no estava valora-da, no tenia drets i la tracta-ven com una persona que nopodia prendre les seves deci-sions pròpies i això no hauriade ser així, ja que la dona,igual que l’home, és una per-sona. Actualment, malgrat tot,sembla que la societat hagievolucionat, i per això s’estanfent moltes manifestacions i

campanyes contra la violènciade gènere. Potser per aquestmotiu estem avançant i evolu-cionant en aquest tema.

Continuarem avançant?CARLA PAREDES GARSABALL IABRIL MIRÓ RODRÍGUEZBarcelona

A qui puguiinteressarb Aquesta setmana he rebutuna carta de La Caixa/Caixa-bank fent-me saber que tan-quen la nostra sucursal, la nú-mero 1854, situada a l’avingu-da Mas de l’Abelló 16 de Reus.I molt amablement ens indi-quen quin serà a partir d’arael lloc on hem d’anar. Nosal-tres som d’un barri, Mas Abe-lló/Sant Josep Obrer, de mol-ta gent gran, molts jubilats,gent treballadora, gent ambdificultat per desplaçar-se,que quedem amb aquest tan-cament bastant desprotegits,perquè aquesta era l’únicaentitat bancària que hi havia

per aquests topants. Semblamentida que “caixa de pen-sions per a la vellesa i d’estal-vi”, hagi canviat tant enaquests anys. Soc clienta deLa Caixa des del 23 de de-sembre del 1939, i he sigutsempre lleial i ho continuarésent perquè dec ser maso-quista, però em sap molt degreu que els dividends passindavant de les persones.MARIA PALLACH I ESTELAReus

La ciutat del’alegriab Sí, sens dubte, Barcelonaés la ciutat de l’alegria. Tot-hom –aquí no se salva nil’apuntador– campa com unelefant en una terrisseria:conductors de vehicles moto-ritzats que desafien, alegre-ment, els límits de velocitat iels del sentit comú; ciclistes,skaters, segwayters, patina-dors... que envaeixen, alegre-ment, les voreres, fent d’elles

el País de Xauxa (i de Rauxa);vianants víctimes d’un galo-pant daltonisme semafòricque creuen la calçada –sovintaferrats al mòbil com papar-res– oblidant alegrement lesmagistrals lliçons de Barri Sè-sam: Verd: creuar/ Vermell:aturar-se; amos incívics degossos; fumadors que, ale-grement, llencen incessant-ment burilles al terra; arte-sans del gargall ben tirat quecompeteixen, alegrement, perdecidir qui el fa més gros; tra-giners de l’andròmina que,alegrement, encolomen elsseus fòtils (electrodomèstics,mobles, roba, tasses de và-ter!...) a la via pública, fentd’ella un autèntic via crucis;membres de la confraria delbotellón que ens volen de-mostrar, alegrement, que pre-fereixen la graduació alcohòli-ca a l’acadèmica... Sí, sensdubte, Barcelona és la ciutatde l’alegria.ÒSCAR PUJOL ESCANEROBadalona (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE MARÇ DEL 2019 | Punt de Vista | 5

Jéssica Albiach, PRESIDENTA DEL GRUP PARLAMENTARI DE CATECP

“Ja que el govern ha estat incapaç de presentar unpressupost, que impulsi una qüestió de confiança”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“La possibilitatde fer front a unanecessitat futura ialhora ajudar leseconomies arecuperar-se de lacrisi fan aquest plamolt atractiu

l’any 1932, enmig de la Gran De-pressió, la crisi econòmica més pro-funda experimentada en temps

moderns pels Estats Units i les economiesoccidentals, el president F.D. Roosevelt vaproposar un Nou Pacte amb el poble ame-ricà. El New Deal. Eren una sèrie de mesu-res a curt termini per alleugerir els efectesde la crisi en la població, però va esdevenirun veritable canvi en el paper que el governamericà jugaria a la societat americana. Vaser la resposta a una crisi financera degrans dimensions similar a la que ha pro-vocat la darrera Gran Recessió a partir de2008, i que va ser deguda també a l’excésde crèdit i endeutament, mala regulaciódel sector bancari i la influència exageradadel món financer sobre el poder polític. Nova ser un programa perfectament disse-nyat i sovint combinava idees de tipus pro-gressiu amb altres de tipus més conserva-dor com, per exemple, la relaxació de leslleis antimonopoli. En tot cas, va contri-buir a modificar el sistema polític i les se-ves prioritats d’una manera que ha arribatfins als nostres dies.

EL GREEN NEW DEAL és una estratègia simi-lar. Ha estat iniciativa del moviment Sun-rise, un grup de joves activistes creat el2017, que proposa una estratègia d’inter-venció pública per fer front a l’amenaça delcanvi climàtic aconseguint que els EstatsUnits abandonin el model energètic basaten els combustibles fòssils.

ELS OBJECTIUS INCLOUEN que els EstatsUnits passin, en 10 anys, a un model on el100% de l’electricitat s’aconsegueixi mit-jançant fonts renovables. L’estratègia és lacreació d’una xarxa elèctrica intel·ligentque integri els desenvolupaments en engi-nyeria elèctrica i emmagatzematge d’en-ergia i els avenços en les tecnologies de lainformació i la comunicació per aconse-guir eliminar les emissions de gasos d’efec-te hivernacle en la indústria, l’agricultura ialtres sectors. També vol que els EstatsUnits esdevinguin líders en l’exportació de

A tecnologia i serveis “verds”, per liderarl’ajut a altres països per reduir fins a zeroaquestes emissions.

LA INICIATIVA HA GUANYAT importants su-ports en l’àmbit polític, amb figures delpartit demòcrata com Elizabeth Warren,Cory Booker o la recentment elegida con-gressista Alexandria Ocasio-Cortez, queha esdevingut la principal valedora del pro-grama. Darrerament el Green New Dealha rebut també el suport de més de 600grups ecologistes, que el qualifiquen comuna “acció legal tan efectiva com visionà-ria”. És poc probable que aquesta legislaciósigui aprovada pel Congrés en el futur pro-per. Però es mantindrà present en el debatpolític. El seu atractiu entre importantssectors de la població, especialmentaquells políticament més actius, és inne-gable. Algunes veus ja han assenyalat quesi el president Trump fa servir el conceptede seguretat nacional per superar alguneslimitacions del poder presidencial i cons-truir un mur a la frontera amb Mèxic, unaltre president podria en el futur fer el ma-

teix per tirar endavant aquest programa.

TAMBÉ LES EMPRESES estan reaccionant.ExxonMobile, una de les empreses petro-lieres que més reticents s’havien mostrat ala inversió en tecnologies renovables, haanunciat que començarà un pla d’inversióper construir en les seves gasolineres ins-tal·lacions que permetin la recàrrega devehicles elèctrics. L’empresa s’alinea aixíamb la resta de petrolieres, que estan pro-gramant grans nivells de despesa per des-envolupar i produir bateries i cotxes elèc-trics en els propers cinc o deu anys.

UN PARTIDARI CONEGUT del Green NewDeal és el premi Nobel d’Economia Jo-seph Stiglitz. Més enllà de l’evident avan-tatge que suposa per al benestar humà lamillora del medi ambient, hi ha dos puntsque li semblen clau. El programa perme-tria utilitzar plenament un factor pro-ductiu, el treball, que està infrautilitzat. Amés, en la mesura que donaria feina tam-bé a treballadors amb una qualificaciómitjana o baixa, augmentaria la deman-da d’aquest tipus de treball i en faria aug-mentar els seus salaris i el seu nivell de vi-da. Són aquests arguments en la tradicio-nal línia keynesiana per valorar quan unaugment de la despesa pública produeixun efecte positiu per a l’economia. Tambéassenyala Stiglitz que aquests guanys esproduirien ja a curt termini, raó per laqual el programa seria socialment accep-tat amb rapidesa, un fet més difícil si elsguanys d’un programa només es donen allarg termini, com és el cas de la milloradel medi ambient.

LA POSSIBILITAT de fer front a una necessi-tat futura ineludible i alhora ajudar leseconomies a recuperar-se de les encaravisibles conseqüències de la crisi econò-mica, i l’evident contribució al reequilibridels nivells de renda, fan aquest pla moltatractiu. De ben segur es mantindrà alcentre del debat, als Estats Units, peròtambé a Europa.

Josep Manuel Comajuncosa. Professor d’economia d’Esade

Green New DealTribuna

aia Arañó i MireiaCapdevila ens pre-

senten la Topografia dela destrucció. Els bom-bardeigs de Barcelonadurant la Guerra Civil

(1936-1939) (Ajuntament de Barcelona iFundació Carles Pi i Sunyer, 2018).Aquest llibre comprèn des del bombar-deig contra la fàbrica Elizalde del 13 defebrer de 1937 des del creuer Eugenio diSavoia fins al 25 de gener de 1939 i la im-mediata ocupació de la ciutat l’endemà.Amb l’antecedent esmentat del bombar-deig dels dipòsits de Campsa del port el18 de gener de 1937 des del submarí Tor-ricelli. Les autores ens mostren el filideològic terrible que uneix els bombar-deigs de l’aviació italiana a Abissínia l’any1935, els bombardeigs feixistes contral’Espanya republicana durant la GuerraCivil Espanyola i l’ús sistemàtic de l’avia-ció contra la població civil durant la Se-gona Guerra Mundial. “Ningú entre elsmilers de víctimes civils de les bombesfeixistes podia imaginar que estaven pro-tagonitzant un dels canvis de paradigmabèl·lic del segle XX més importants.”S’acabava d’instal·lar com a mètode el“terror aeri” que molt més enllà dels ob-jectius militars i estratègics buscava ate-morir, a un cost altíssim de molts morts,la població civil.

Amb fonts molt detallades les autoresestableixen el cens dels bombardeigs deBarcelona dels anys 1937, 1938 i 1939, elsgeolocalitzen sobre la cartografia i des-granen cas a cas els impactes i els des-perfectes ocasionats a la geografia urba-na. Si hi afegíssim el detall de les vícti-mes i l’incalculable terror psicològiccompletaríem un quadre que és del totesfereïdor. Anglesos i francesos pagarienen la seva pròpia pell l’experiment espa-nyol de la violència aèria feixista desfer-mada sobre el que van mostrar una indi-ferència glacial. El plànol de síntesi ambsuperposició de totes les capes carto-gràfiques de les planes 224 i 225 mostragràficament la magnitud de la tragèdia.

L

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Terror aeri

El judici contra els inde-pendentistes catalans alTribunal Suprem es re-prèn avui, enfilant la quar-ta setmana de sessions,amb interrogants cabdalspendents de resoldre, es-pecialment en els dos ei-xos de la causa: el policial iel polític. La setmana pas-sada els màxims dirigentsdel govern del PP van fer

l’orni davant del tribunalsobre l’abordatge de lacausa catalana, i per aixòserà clau què responencàrrecs polítics i policialssituats en el segon esglaóde poder, com a testimo-nis aquesta setmana.

Informes i armesb Les defenses han rebutamb decepció els informesque el Suprem, a peticiódel penalista Jordi Pina, varequerir al Ministeri de

l’Interior perquè detallésel dispositiu policial de l’1-O. En concret, es demana-va els criteris d’actuaciópolicial en el territori, elnombre d’agents, la identi-ficació de comandaments iquin càrrec polític o poli-cial ordena les càrreguesals centres amb ciutadansfent resistència passiva iqui va dictar el cessamental migdia, davant els im-pactants vídeos que circu-laven per les xarxes.

La secretària d’Estat deSeguretat, Ana María Bo-tella, amb l’actual governdel PSOE, però, no s’hi haescarrassat gaire i la set-mana passada va aportaral Suprem informes genè-rics que el govern del PP jahavia entregat a autori-tats judicials. El primer,datat el 17 d’octubre del2017, era dirigit a la ma-gistrada del TSJC que vaordenar aturar l’1-O; i unsegon informe sobre la co-

ordinació policial a Barce-lona, demanat pel jutjatd’instrucció 7 de Barcelo-na, que investiga irregula-ritats d’alguns agents, el22 de novembre del 2017.En cap d’aquests informeses detalla el nombred’agents de la Guàrdia Ci-vil ni de la policia espanyo-la que van actuar el dia delreferèndum, ni tan sols els6.000 efectius que l’exmi-nistre de l’Interior indica-va com a xifra màxima de

l’operació Copèrnic. Percontra, els Mossos, en elseu informe, detallen queen l’operació Àgora es vanmobilitzar 7.810 agents, ivan tenir suport de poli-cies locals, a més de la se-va major eficàcia en co-missar urnes sense capcop de porra.

En un altre informe,aportat per la Guàrdia Ci-vil, a petició de l’advocatXavier Melero, s’eviden-cia que el cos de la policiacatalana és molt inferioren nombre i també la sevadisposició de fusells(234). Mentre que hi haun fusell per cada 70 mos-sos, al cos armat en tenenun cada dos agents.

Càrrecs de l’1-Ob Amb tants interrogantssobre la taula dels set ma-gistrats del Suprem, el lla-vors secretari d’Estat deSeguretat, José AntonioNieto, serà el primer a de-clarar avui, com a testimo-ni. Nieto és l’autor de la fa-mosa instrucció 4/2017,del 29 de setembre, quedesenvolupa l’ordre de lamagistrada del TSJC detancar centres de votació icomissar urnes i material.En aquest document, comhan insistit les defenses,es fixa primer la “segure-tat” dels agents i dels ciu-tadans, i en segon lloc“l’eficàcia”. S’hi indica que“la fase operativa” de l’1-Oserà de 7.30 del matí a 9 dela nit, prioritzant les pri-meres hores del matí, ambaccions ràpides, ja que a latarda s’han de vigilar edifi-cis públics. Al desmemo-riat ministre Juan IgnacioZoido, el penalista Andreuvan den Eynde va arren-car-li que Nieto era a Bar-celona l’1-O.

L’interrogatori de Nie-to, doncs, no durarà pas lamitja hora marcada per lasala. El seguirà l’exdelegatdel govern espanyol a Ca-talunya, Enric Millo, alqual l’alcaldessa de Barce-lona, Ada Colau, segons vasostenir davant el tribu-nal, va trucar-li perquèaturés les càrregues, comva passar a la tarda. Di-marts, serà cabdal l’inter-rogatori de Diego Pérez delos Cobos, coronel de laGuàrdia Civil i coordina-dor policial de l’1-O. De losCobos ha culpat el majordels Mossos, Josep LluísTrapero, del “fracàs” del’operació. Després decla-raran Sebastián Trapote,llavors cap de la Policía Na-cional a Catalunya, i ÁngelGozalo, exresponsable dela Guàrdia Civil. Per con-

a Nieto, Millo i De los Cobos han d’explicar al tribunal qui va ordenar les càrregues de l’1-O i qui va aturar-lesa Interior aporta informes no aclaridors a S’abordarà el paper de la presidenta del Parlament

Interrogantspolicials i políticsper al Suprem

M. Piulachs / E. AnsolaBARCELONA

DISPOSITIUS POLICIALS L’1-O

Actuació als 2.259 centres de votació

Lesions

6.000 agents entre els dos cossos policials

87 milions d’euros

Guàrdia Civil: xifra no aportada

Policia espanyola (CNP): xifra no aportada Total agents............................... 78.133Total armes llargues(fusells, subfusells i escopetes).........68.982

Ratio agent/fusell........................2,82

Total agents...............................16.610Total armes llargues ................ 1.694 Ratio agent/fusell.......................70,9

Mossos d’Esquadra: 7.850 agents(un binomi a cada centre)

479 agents de Policies Locals

280 vehicles (75 de lloguer)

113 centres de votació tancats

100 centres no van obrir

70 intervencions denuncien passivitat dels Mossos (3 incidents amb ells)

5 agents de la Guàrdia Civil i 5 de la policia espanyola, de baixa

90 tenen contusions

Detencions 5 detinguts per atemptat a l’autoritat

Intervenen en 446 centres de votació:

297 centres no obren per actuació anterior i són vigilats

En 149 centres es deté activitat (99 centres es tanquen i en 50 es comissen 434 urnes)

En 233 centres (83 a Barcelona) demanen ajuda als cossos espanyols

Informes de la Secretaria d’Estat de Seguretat presentats l’octubre del 2017 i pels Mossos d’Esquadra, enviats ara al Tribunal Suprem

ARMES LLARGUESALS COSSOS POLICIALSInforme de la Guàrdia Civil el 13 febrer de 2019. No inclou CNP.

Dispositiu Copèrnic Dispositiu Àgora

Guàrdia Civil

Mossos d’Esquadra

Cossos espanyols Mossos

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE MARÇ DEL 20198 | Nacional |

trastar-ho, també estan ci-tats els comissaris ManuelCastellví, llavors cap de lacomissaria general d’In-formació, i Emili Quevedo,responsable de Planifica-ció i Seguretat dels Mos-sos, i Cristina Manresa,cap de la Regió Policial Me-tropolitana Nord. Queve-do i Manresa han estat im-putats per la seva actuacióen l’1-O en un jutjat deCornellà de Llobregat i enun de Sabadell, respecti-vament, i es podrien aco-llir al seu dret a no decla-rar, com ja han fet altrestestimonis.

Del Toro al terratb Dimecres declararà lalletrada de l’administracióde justícia del jutjat d’ins-trucció 13 de Barcelona,Montserrat del Toro.D’ella la fiscalia asseguraque va sortir per la “teula-da”, tot i ser un terrat, des-prés dels escorcolls del De-partament d’Economia el20 de setembre del 2017,en no voler sortir pel car-rer i pel passadís de volun-taris de l’ANC, malgratque ningú la coneix, niabans ni ara.

El cas de Forcadellb En l’àmbit polític, avuidilluns hi ha previst quedeclarin el president delParlament, Roger Tor-rent, i el secretari general il’exlletrat major, XavierMuro i Antoni Bayona,respectivament. Els trà-mits parlamentaris de se-tembre a octubre del 2017estan en el punt de mira dela fiscalia. La presidenta

Forcadell s’escuda en lasobirania del ple per asse-nyalar la responsabilitatd’aquells actes, especial-ment quan es van aprovarles conclusions de la co-missió d’estudi del procésconstituent i les lleis dedesconnexió a petició dedos grups parlamentarisquan el ple ja havia comen-çat. Caldrà veure doncs si,a parer dels serveis jurí-

dics, la presidenta en po-dia haver impedit la trami-tació d’acord amb les or-dres del TC. Un altre àm-bit diferent és quan la do-cumentació es gestiona ipassa el primer filtre a lamesa del Parlament abansd’arribar al ple.

Lleis del 6-S i 7-Sb L’aprovació de les lleisde desconnexió els dies 6 i

7 de setembre, concreta-ment la del referèndum i lade transitorietat jurídica,tenen especial importàn-cia ja que, a diferència delque s’havia anat aprovantanteriorment, aquesta ve-gada la tramitació afecta-va textos legislatius i nodeclaracions polítiquescom s’havia anat produintamb anterioritat. A més amés, es va utilitzar la via

exprés que oferia l’article83.3 –la fórmula de lectu-ra única, incorporada ex-pressament al reglamentper a l’ocasió, havia estatsuspesa pel TC tot i que vaser aprovada mesos méstard– que no està pensadaper aprovar lleis.

DUI simbòlica?b El 27 d’octubre, a dosquarts de dues del migdia,s’iniciava el ple que haviad’aprovar la declaracióunilateral d’independèn-cia. Es van registrar dostextos, un d’ells feia refe-rència, en el preàmbul, a ladeclaració d’independèn-cia i, en la part dispositiva,s’instava el govern a apli-car les lleis de desconne-xió. La declaració va seraprovada per votació se-creta. L’altre text instavaa obrir un procés consti-tuent per votació ordinà-ria. Les conseqüències ju-rídiques dels textos vanresultar nul·les després decomprovar l’endemà quecap dirigent havia assumitla publicació dels textos,ni en el DOGC ni en elBOPC, com a pas previ pera la seva validesa. ■

Els alcaldes, amb les vares alçades, després de la resolució de la declaració d’independència, el 27-S ■ ANDREU PUIG

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE MARÇ DEL 2019

1190

01-1

2061

69Q

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE MARÇ DEL 201910 | Nacional |

Cap de setmana tràgic. Unmatrimoni, de 74 anysl’home i de 65 anys la do-na, va morir ahir en un in-cendi al seu habitatge, al4t 4a d’un edifici d’onzeplantes a l’avinguda de Xi-le, al barri de les Corts deBarcelona. Les dues víc-times mortals s’afegeixenal veí de 77 anys de Sants,mort dissabte també enun foc al seu pis.

En el sinistre d’ahir, ados quarts de vuit del matíun veí va avisar els bom-bers que hi havia un incen-di al número 42 de l’avin-

guda de Xile. En l’extinció,hi van treballar onze do-tacions dels Bombers deBarcelona i tres dels Bom-bers de la Generalitat. Elcap de guàrdia dels Bom-bers de Barcelona, Anto-nio Cabeza, va explicarque quan els efectius vanaccedir al pis, l’habitatgecremava gairebé de mane-ra íntegra i s’hi van trobarles dues víctimes. A unade les quals se la va inten-tar reanimar, però final-ment va morir. També hivan trobar mort un gosque vivia amb la parella.

De moment, es desco-neixen les causes de l’in-cendi i la policia científica

ha iniciat una investiga-ció. Caldrà esperar, doncs,per saber si el fum ha estatla causa de la mort. Elsbombers van desallotjarpart de l’edifici i van confi-nar altres veïns als seus pi-sos. Així mateix, van ven-tilar l’habitatge afectat ivan comprovar que la res-ta de domicilis no esti-guessin afectats. Desprésd’assegurar-se que el si-nistre no ha provocat capdany estructural a l’edifi-ci, els veïns van poder tor-nar de manera esglaonadaa casa seva.

Pel que sembla, els ve-ïns van sentir algunes ex-plosions, encara que Cabe-

za va explicar que és unasituació normal quan escrema un pis, perquè éspossible que explotin les fi-nestres i alguns objectes, iva posar com a exempleun pot de laca. El regidordel districte de les Corts,Agustí Colom, va lamen-tar la mort d’aquestes per-sones i va traslladar el con-dol de l’Ajuntament alsseus familiars i també alsde l’home de 77 anys morten un incendi al carrer deSants. El president de laGeneralitat, Quim Torra,també es va desplaçar allloc dels fets, on va parlaramb els veïns i amb els ser-veis d’emergència. ■

RedaccióBARCELONA

Mor una parella de 74 i 65anys en un incendi al seuhabitatge a Barcelonaa Els bombers van accedir al pis quan cremava i van intentar reanimar una deles víctimes a Hi troben mort el gos del matrimoni a L’edifici no està afectat

L’habitatge calcinat, al quart pis d’un edifici d’onze plantes a l’avinguda de Xile, al barri de les Corts, ahir ■ TONI ALBIR / EFE

El president d’Andalusia,Juanma Moreno, i el partitde Ciutadans van celebrarel Dia d’Andalusia llan-çant diatribes contra el go-vern català, al qual vanacusar, sense cap justifi-cació prèvia, de “trepitjar”i “marginar” els catalansd’origen andalús. Morenova dir que el seu executiu

vol estar “molt a prop delsandalusos que van emi-grar” a Catalunya i que elsoferirà “empara” i “su-port”, i “orientació jurídi-ca, legal i social perquèningú se senti marginatper la deriva independen-tista”. Segons Moreno, elgovern d’Andalusia serà“dic de contenció” davantde la Generalitat indepen-dentista i per això ha creatuna direcció general d’an-dalusos a l’exterior. Ciuta-dans, amb un discurs en-cès, també acusa la conse-llera Laura Borràs de con-siderar els emigrants an-dalusos “com a colons”. ■

Moreno polititzaels catalansd’origen andalús

RedaccióBARCELONA

a Cs i el presidentd’Andalusia acusenTorra de marginar elsemigrants andalusos

El president d’Andalusia, Juanma Moreno, amb el líderdel PP, Alejandro Fernández, i altres dirigents ■ ACN

Els 40 centres de ServeisSocials de Barcelona vanatendre l’any passat83.960 persones, fet quesuposa el nombre més altdels registres històrics. Al-hora, el temps d’espera vaser el més baix dels últimsquatre anys, ja que els

usuaris van haver d’espe-rar de mitjana uns 20 diesper rebre la primera visita–el 2016 era de 26,9 dies.Al gener, el temps d’esperava ser de 17,7 dies, una xi-fra que no es donava desdel 2015, quan els ServeisSocials de la ciutat tenien10.000 usuaris menys.

Segons l’Ajuntamentde Barcelona, l’increment

del 13% d’usuaris i la re-baixa del temps d’esperahan estat possibles per laposada en marxa del plad’acció Impulsem 2017-2021, que ha suposat la re-forma i actualització mésambiciosa que s’ha fet maials Serveis Socials de laciutat, amb la participacióde centenars de professio-nal, usuaris i entitats.

Aquest pla ha permès,per exemple, posar enmarxa l’Oficina de Presta-cions Socials i Econòmi-ques i el VINE, que s’hainstaurat en una quartapart dels centres com aprova pilot per fer la pri-mera atenció dels ServeisSocials en un context gru-pal per potenciar l’autono-mia de les persones. Elprograma Impulsem voleliminar burocràcia, des-envolupar una organitza-ció més senzilla i flexible,enfortir la vinculació delsServeis Socials amb elsbarris i desplegar la inno-vació permanent. ■

Rècord d’atesos als ServeisSocials de BarcelonaRedaccióBARCELONA

L’Assemblea Nacional deCatalunya (ANC) insisteixa través d’un manifest quecal una llista unitària enles eleccions al ParlamentEuropeu, previstes per al26 de maig, ja que conside-ra que, en un escenarimarcat pel judici, és una“prioritat estratègica” delmoviment independentis-ta que es faci una candida-tura unitària per “bastir

un altaveu potent cap al’exterior que faciliti unaparticipació de l’indepen-dentisme molt per sobrede la mitjana de les op-cions unionistes”. ERC jaha anunciat una candida-tura amb Bildu i el BNG,mentre que el PDeCAT iJxCat i la Crida encara nohan formalitzat les sevesllistes, recull l’Agència Ca-talana de Notícies.

L’ANC diu que cal apro-fitar la campanya electo-ral per fer “una denúnciaconjunta i transversal so-bre les violacions de dretscivils i polítics que pateixel poble de Catalunya pervoler exercir el dret a l’au-todeterminació”. ■

RedaccióBARCELONA

L’ANC demana unallista unitària per ales eleccions europees

a Creu que tan solsaixí es pot denunciarconjuntament lesviolacions de drets