Diari NacionalDILLUNS · 20 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14464 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13334 - EL PUNT

1,20€

825316-1171967®

8011

75-1

1273

22w

TOTS CAP A BÈLGICA · Lamanifestació organitzada perl’ANC pel dia 7 de desembremobilitza milers de catalans

Catalunya, capital

Brussel·lesBUS, COTXE I AVIÓ · Elsciutadans s’organitzen i ja hi hacentenars d’iniciatives per viatjarfins a la capital comunitària

P2-3

Luis Navajas, substitut provisional delfiscal general, va participar activamenten la redacció de les querelles

Nacional P9

No hi haurà canvisamb la mort de Maza

El pianista Miquel Villalba, durant la seva actuació en el concert d’ahir a Barcelona ■ ORIOL DURAN

CULTURA-ESPECTACLES P30

Ple al Palau en el concert d’homenatge al músic montserratí

Recordant Ireneu Segarra

EUROPA-MÓN P25-26NACIONAL P10

Ferran Mascarell. Exdelegat del govern a Madrid

“El nacionalismeradical i dur ésl’espanyol”

El casWeinsteinpropicia unaallau dedenúnciesEls polítics perdenel poder de l’abús

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

esprés de la mul-titudinària mani-

festació per exigir lallibertat dels preso-ners polítics que vamviure fa uns dies aBarcelona, hem assis-

tit a unes jornades plenes d’autofla-gel·lacions per part de diferents lídersde l’independentisme. Unes autofla-gel·lacions que han anat paral·leles auna ofensiva brutal des dels poders del’Estat, els mitjans de la caverna, elbloc del 155 i algunes veus molt qualifi-cades dels Comuns en el sentit de de-manar una immolació política a lespersones que es troben a la presó o al’exili per la seva gestió després de ladeclaració d’independència.

Què volen que els digui? Autocríti-ca? Tota la que calgui. Que el govern –iles entitats– ha de reconèixer que apartir del gran èxit del referèndum del’1 d’octubre hi ha hagut coses que nos’han fet bé? Imprescindible assumir-ho i, sobretot, analitzar-ho. Que es vaactuar amb massa ingenuïtat davantd’un estat disposat a fer qualsevol bes-tiesa per protegir la seva integritat ter-ritorial? I tant que sí.

Ara bé, dit tot això, prou de lamen-tacions, prou de flagel·lacions públi-ques i prou de donar titulars que, con-venientment manipulats per uns mit-jans que actuen com un aparell mésde la guerra bruta, contribueixin a des-mobilitzar l’independentisme. O ésque no hauríem de sentir amb moltsmés motius les autocrítiques d’aquellsque han fet de la separació de podersuna quimera? D’aquells que, el passat1 d’octubre, van enviar la Policia i laGuàrdia Civil a colpejar persones quenomés volien votar? D’aquells que vanaprovar decrets per afavorir la fugad’empreses? D’aquells que s’han saltatles seves pròpies lleis per destituir,primer, i empresonar, després, elsmembres del legítim govern de Catalu-nya? No hauríem de sentir les autocrí-tiques de Miquel Iceta per haver fet decrossa imprescindible per al desplega-ment de l’article 155? O les d’aquellsque, des de la seva torre d’ivori, s’hanproclamat equidistants entre les vícti-mes i els botxins, és a dir, entre els quevolien votar i els que ho impedien agarrotades?

D

Keep calmJordi Creus

Autocrítiques

Prou de flagel·lacionspúbliques i prou de donartitulars que contribueixina desmobilitzarl’independentisme

La vinyetaFer

niràs al lloc 14, el númerod’en Johan.” D’aquesta ma-nera em va confirmar el

president Puigdemont que aniria a laseva candidatura en les eleccions alParlament del 21 de desembre. “Al fi-nal seràs el número 13. Espero que nosiguis supersticiós”, em va dir l’ende-mà, després que es va confirmar la de-cisió de la consellera Meritxell Borràsde no ser a la llista. No sé si soc su-persticiós i sí que sé que sempre he es-tat molt de Johan Cruyff. I en aquestcas soc molt del president Puigde-mont, la persona que fent-me aquestaconfiança ha desencadenat el que potser un canvi transcendental en la me-va vida, en el cas que surti elegit i emconverteixi en diputat al Parlament.

No es preocupin, no els estic dema-nant el vot. No toca. Simplement esticcompartint amb vostès, com altres ve-gades, les meves sensacions davant elque m’està succeint. Potser és el mi-llor que puc fer, perquè aquesta potser l’última vegada que escrigui aquestarticle dels dilluns després de més devint anys. Hi ha una saludable normaen aquest diari que diu que els articu-

“A

listes que es converteixen en candi-dats deixen de publicar els seus arti-cles. Com que la proclamació oficial decandidatures és el divendres 24, el càl-cul aviat està fet. Jo no sé si vostès emtrobaran a faltar, però jo a vostès,aquesta cita dels dilluns amb els quellegiu l’article, sí.

És el que tenen els canvis més omenys radicals en la vida, que, vulguiso no, et porten a mirar enrere, encaraque sigui per trobar alguna àncora queet salvi del vertigen de pensar on t’es-tàs ficant. De seguida vaig pensar en elmeu avi Josep, a qui no vaig conèixerperquè va morir uns mesos abans que

jo nasqués. És l’únic antecedent fami-liar que conec de dedicació a la políti-ca. No era un home gens polititzat, pe-rò tenia tan bon tarannà i es portavatan bé amb tothom que van ser dife-rents grups els que li van proposaranar amb ells en les eleccions munici-pals a Osor el 1934. No hi va ser gairetemps perquè el 1936 va passar el queva passar. Passada la guerra, va sercridat pel nou alcalde a formar partdel consistori juntament amb altresque ja hi eren abans del conflicte. I, almeu pare, li deien que quan plegués elseu pare s’hi hauria de posar ell. Tot ique en aquella època la designació erad’obligat compliment, va aconseguirescapolir-se’n. Un amic seu que es de-lia per ser regidor va cobrir encantatel lloc que havia de ser per a ell.

I ara em veig a mi aquí i ara com acandidat. I penso en ells. En l’avi Jo-sep, que s’hi va posar perquè creia enl’entesa entre les persones. I en el meupare, que va fer el que creia que haviade fer, tot i que el més fàcil hauria es-tat fer el que li deien. I penso que siaconsegueixo ser digne d’ells també hoseré de tots vostès. A reveure.

“Penso en elmeu avi i en el meupare, i m’inspiroen el seu tarannà

Pep RieraAra torno

13

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/awm2n6

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Les cares de la notícia

El ministre de l’Interior es va afanyar a amenaçartots aquells que dissabte a la nit van riure’s o ale-grar-se de la sobtada mort del fiscal general JoséManuel Maza. Ja ens agradaria que Zoido mos-trés la mateixa diligència amb les amenaces i in-sults fets sovint contra els independentistes.

PRESIDENT DE LA UNIÓ EUROPEA

Amenaces per Twitter

El president de la UE sembla oblidar, sovint, queels catalans també som ciutadans europeus i quetenim tot el dret a ser defensats per unes institu-cions que també contribuïm a mantenir. Ahir, enuna entrevista lamentable a El País, va desacredi-tar de nou el moviment sobiranista català.

-+=

-+=

Adeu al poderRobert Mugabe

Desacreditant els catalansJean-Claude Junker

-+=

Juan Ignacio Zoido

Robert Mugabe, un dels dictadors d’arreu del mónque fa més temps que és en el càrrec –fa 37 anysque s’hi manté– abandonarà finalment el poderdesprés que els militars n’hagin forçat la sortida.Ahir va ser destituït com a cap del seu partit, en-mig de l’alegria general de molts ciutadans.

PRESIDENT DE ZIMBÀBUE

MINISTRE DE L’INTERIOR

Fa poc més de quinze anys, el13 de novembre de l’any

2002, el petrolier ‘Prestige’ va nau-fragar prop de les costes de Galícia.Pocs dies després es va partir endos i el dia 20 van començar a arri-bar a les platges les 77.000 tones depetroli que hi transportava. Aquellava ser la més gran catàstrofe ecolò-gica mai registrada a les costes deGalícia. I també va ser demostracióde tres coses. La primera, l’absolutaineptitud del govern espanyol perentomar aquella crisi. La segona, lagran onada de solidaritat col·labo-rativa que va desfermar arreu: unescent mil persones, per a vergonyad’un Estat incapaç d’articular unaresposta sòlida, s’hi van presentarper contribuir a les feines de neteja.Finalment, va articular un movi-ment de protesta que, malgrat tot,no va poder desallotjar el PP del go-vern autonòmic.

La crisi del ‘Prestige’, en efecte,va ser una demostració de com nos’han de fer les coses. Governava enaquell moment Aznar i el vicepresi-dent i encarregat de coordinar onzeministeris i de donar la cara era Ra-joy. Amb un tarannà que tornaríema veure en altres ocasions, primeres va mirar de minimitzar la crisi ode desviar responsabilitats. Quan lacatàstrofe era innegable, el governespanyol va intentar donar unaimatge de falsa eficiència tot ama-gant la feina dels voluntaris, que eldeixaven en evidència.

Han passat quinze anys desd’aquell desastre i la crua realitat ésque una catàstrofe semblant es po-dria repetir demà mateix. Les cos-tes no estan més protegides que el2002. No s’ha creat cap protocolsobre ports refugi ni s’ha constituïtcap organisme coordinador. Potserperquè al darrere no hi ha cap com-petència que es pugui arrabassar aun govern autonòmic.

Quinze anysdel desastredel ‘Prestige’

EDITORIAL

res mesos després dels atemp-tats del 17 d’agost s’ha confir-mat allò que inicialment era una

sospita: l’imam de Ripoll, el responsa-ble del pitjor atac terrorista gihadistaque ha patit mai Catalunya, havia es-tat confident del Centro Nacional deInteligencia. Aquest fet aixeca moltsdubtes que mereixen una resposta delgovern espanyol i qüestionen, una ve-gada més, la col·laboració entre els di-ferents cossos policials que operen al’Estat i els Mossos d’Esquadra. La si-tuació encara és més greu tenint encompte l’operació politicomediàticaque es va posar en marxa pocs diesdesprés dels atemptats per despresti-giar els Mossos d’Esquadra, cos que esva guanyar el reconeixement de la ciu-tadania per haver desarticulat la cèl-lula gihadista i haver impedit una no-va massacre a Cambrils. El directordel CNI ha demanat comparèixer alCongrés dels Diputats per aclarir la re-

T “El governespanyol had’aclarir la relaciódel CNI ambl’imam de Ripoll

lació des serveis secrets espanyols ambl’imam, si bé ho farà a porta tancadapel fet de tractar-se de matèria reser-vada. Això no treu, però, que el governespanyol hagi de donar explicacionspúbliques sobre la veritable relacióamb Abdelbaki Es Satty, la informacióque tenien sobre ell i si va ser conve-nientment compartida amb els Mos-

sos. La mateixa transparència que vanreclamar als responsables de la policiacatalana quan es va qüestionar la sevaprofessionalitat en matèria de lluitaantiterrorista i se’ls va arribar a acusarde no haver impedit els atemptats.

Els Mossos, i amb ells el govern queara és a la presó i a l’exili, van ser vícti-mes pocs dies després del 17-A d’unaoperació de descrèdit sense precedentsque sens dubte estava més orientada arebentar el referèndum de l’1-O quecap altra cosa. El fet que el govern noabandonés la seva agenda i Catalunyadonés la imatge d’un estat autosufi-cient va encendre totes les alarmes, inovament es va aplicar la política deltot s’hi val. Ara caldrà, doncs, aclarirquina va ser la relació que van mante-nir els serveis secrets i l’imam, perquède dubtes se’n generen, i molts, i calposar-hi llum. És de justícia, per les víc-times i les seves famílies, i necessari enun país democràtic.

Les ombres del 17-APepa Maso / pmaso@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Ballbona

Lesdiscussions

uan era joveneta, li havia discutit força coses al meupare. I això portava a la situació que algú acabés dient

aquella frase de “tot el dia estan com gat i gos” o “semprees barallen perquè són iguals”. I així la realitat quedavadespatxada. Han passat els anys i la relació amb el meupare ha canviat molt, però aquestes dues frases m’hantornat al cap ara, mirant el procés sobiranista en aquestsdos últims mesos. N’hi ha que es queixen perquè tot el diaes parla d’això i simplifiquen el panorama, igualantunionistes i independentistes, com si enlloc existissin els

matisos, els motius i les explicacions.I ho diu algú que a totes les posicions–totes– troba, per sort, actituds queno la representen. Quan diuen: “Ai,que pesats”, en realitat volen dir queaquest problema, el problema real i

palpable, amb repercussions i ressons, de la relació deCatalunya amb Espanya no només no els ha interessatsinó que no ha existit. Quina mandra, oi, dues personesempresonades per haver liderat una manifestació pacíficao uns consellers tractats com a delinqüentsperillosíssims? De la mateixa manera, potser pensen quemai hi ha hagut crisi –o que la crisi va ser una mala ratxa iles condicions laborals s’han restablert per art de màgia–,que no hi ha corrupció salvatge i que tot tornarà a ser “comabans”, com abans en el seu món de “yupi”. I no, per a laseva tranquil·litat, han de saber que, passi el que passi elspropers dos mesos, res tornarà a ser com abans: ni aCatalunya ni a Espanya, per molt que vulguin amagar elcap sota l’ala.

Q

En realitatneguenel problema

EL PUNT AVUIDILLUNS, 20 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

La llei de mesures inclou taxesinèdites, com la de begudesensucrades, i en reformulad’altres tombades pel TribunalConstitucional.

10anys

20anys

El líder de CDC, Artur Mas,llança la seva proposta derefundació del catalanismesuperant els eixos del discurspujolista.

El govern del Partit Populardeclara que té una “disposiciófavorable” a l’indult en el casFilesa, sobre finançamentil·legal del PSOE.

Nova fiscalitat Nou discurs a CDC Indult escandalósTal diacomavui fa...

amón SerranoSuñer, també co-

negut com el cuñadí-simo, ja ens ho va avi-sar: de tots els malsque patia Espanya,

Rússia n’era la culpable. I, apa, tots capa Rússia en format División Azul, per-què ja s’havia acabat la broma.

Semblava que passat el tempsl’amenaça russa havia quedat relegadaals llibres d’història recreativa. Doncsno. Rússia no oblida els seus enemicsseculars. I menys si aquest enemic vaser definit en algun moment com “lareserva espiritual de Occidente”.

Ara, gràcies a les denúncies del tàn-dem mitjans de comunicació-governespanyol –ometré per prudència quiporta el manillar– sabem que un exèr-cit d’informàtics russos s’han dedicata difondre informacions falses i pertor-badores sobre Catalunya i el procéscap a la república. I ja se sap que, aRússia, no es mou ni un paper senseque ho permeti en Vladímir Putin. Jaho tenen. Ja sabem qui és que fa la tra-veta a la nació més antiga d’Europa.

Putin en persona. Però estiguin totsvostès ben tranquils, que el govern es-panyol ha promès que ho investigarà.

Després del referèndum de l’1 d’oc-tubre va quedar clar que el govern es-panyol havia perdut la batalla mundialde la imatge. Davant d’això va fer trescoses: primer, treure importància a lescàrregues policials. Segon: acusar elspacífics votants de ser els responsa-bles de la violència. I tercer: dir que lamajoria de les imatges difoses eren fal-ses, encara que haguessin estat capta-des per la premsa internacional.

Com que tot això no ha servit deres, ara ha calgut recórrer al vell trucd’atribuir la culpa dels propis errors aalguna conxorxa. Durant un temps vaser la llegenda negra. Més a prop, elcontuberni judeomaçònic. Després, elPartit Comunista finançat per l’or deMoscou. Fa unes dècades, el contuber-ni de Munic. L’1 d’octubre del 1975,Franco encara va insistir: “Todo obede-ce a una conspiración masónica e iz-quierdista en la clase política, en contu-bernio con la subversión comunista enlo social.” I, espera, com era allò del’11-M? Ah, sí: que havia estat ETA. I araés Rússia. Espanya canvia?

R

Full de rutaLluís Martínez

Rússia en té laculpa, és clar

Estiguin ben tranquils, que elgovern d’Espanya ens hapromès que ho investigarà

“Els “paisatgestrobats” deSantesmases sónels seus “paisatgesviscuts”

quest és el títol d’un altre dels llibrespublicat per Josep Santesmases iOllé (Vila-rodona, Alt Camp, 1951),

editat per Onada Edicions, de Benicarló, ique guanyà el II Premi de Narrativa Memo-rialística Ciutat de Benicarló. Es tractad’un dietari escrit entre novembre de 2015i el març de 2017, en el qual el paisatge hu-manitzat esdevé el protagonista. I, tantcom el “paisatge humanitzat”, el protago-nisme també recau, naturalment, sobre lahumanitat de l’autor que el passeja, el con-templa, l’observa, el compara, s’hi extasia oen lamenta la desfiguració o, simplement,la destrucció. Els “paisatges trobats” deSantesmases són els seus “paisatges vis-cuts”, els de la seva vida de proximitat al po-ble natal, a la comarca i, en cercles concèn-trics, fins allà on es pugui, comprovant lacontinuïtat i diversitat de la trama de la ter-ra. I és que l’autor d’aquestes proses viatge-res, reflexives i sentimentals, entre el re-cord del que s’ha viscut i el pas del temps, ésun d’aquests homenots del sud que un vol-dria tenir sempre assegut a taula. Discret,prudent i reservat, amb una emoció “con-tinguda i fervent”, com volia Carles Riba,Josep Santemases –que ja fa camí, encara

A que no ho sembli, cap als 70– recull, en laseva persona, diverses condicions: estu-diós de la història i hortolà, així com fusterde professió; caminador pel país i homed’arxius i biblioteques; i, en fi, del local alglobal, president del Centre d’Estudis delGaià, també de la Coordinadora de Centresd’Estudis de Parla Catalana, i vicepresi-dent segon de l’Institut Ramon Muntaner(amb seu al Mas de la Coixa, de Móra la No-va), així com codirector de les revistesPlecs d’Història Local (L’Avenç) i La Res-closa, de Vila-rodona. Tot això, com pot su-posar-se, és una feinada, a la qual cal afegirl’organització de congressos, jornades i ex-posicions sobre els més variats temes, ambla corresponent edició de textos.

TOT S’HA ANAT FENT DES DE VILA-RODONA,prop del monestir de Santes Creus, i per es-campar la boira de tanta lletra impresa,que va castigar-li els ulls, aquest home, desde sempre, ha trobat consol en l’amplitudde la natura que l’envolta i ha fet d’algunsdels seus paratges propers –com la munta-nya i els caserius abandonats de Monta-gut– el seu Macondo particular. Hi ha pàgi-nes molt inspirades en aquest sentit querecorden els clàssics de tots els temps.

PERÒ NO S’HA QUEDAT en el clos natal, per-què s’ha voltat la Ceca i la Meca dels PaïsosCatalans (i de més enllà) i a tot arreu hi hatrobat ressons i reverberacions del lloc d’onprocedeix, que ha estudiat i caminat en to-tes les circumstàncies i condicions.

AQUESTA MEMÒRIA dels seus “paisatgestrobats”, que ha anat redescobrint a còpiad’anys de passar-hi detingudament, calque sigui afegida a la nostra tradició narra-tiva més exigent: la que va de l’Empordà dePla a l’Ebre d’Arbó i Bladé, passant pelsplans de Lleida de Vallverdú, i de tants itants que han descrit amorosament pai-satges que els han parlat al cor.

Xavier García i Pujades. Periodista i escriptor

‘Els paisatges trobats’Tribuna

Una bossa deplàstic i un filb Una bossa de plàstic i unfil: això és tot el que ha neces-sitat avui la meva filla per gau-dir d’un dia de vent i córreramunt i avall amb el seu estel.I els seus ulls brillaven d’emo-ció.

Moments màgics sensecost i sense preu, com cons-truir barques amb fulles decanya i deixar-les navegar pelriu, fer una cabana amb unllençol, trobar nous usos a unacaixa de cartró o dissenyarmandales amb elements de lanatura. Cada cop que els in-fants són capaços de divertir-se amb allò que els envolta,experimentant i inventant, ésun bri d’esperança en aquestasocietat marcada per l’ús (oabús) de les noves tecnolo-gies i el consumisme impulsiu.Que seguim fent volar la ima-ginació!ANNA PINEDA AGUILARCaldes de Montbui (Vallès Or.)

Interlocutora les galàxies

b Curiós que el cap del go-vern espanyol, Mariano Rajoy,–que no vol o no sap parlar,dialogar, treballar en sessionsen equip i d’enteniment peraconseguir resultats positiusentre govern espanyol i laGeneralitat, davant el proble-ma i conflicte del govern delPartido Popular amb la Cata-lunya pagadora– es pugui es-tranyar que el president Puig-demont digui que “una altrasolució que no sigui la inde-pendència és possible”. Rajoy,que no ha ajudat mai a apor-tar cap solució.

Sis anys sense diàleg, perpart de La Moncloa, i senseposar en marxa una comissióde treball. Això sí, en qüestiód’hores, Rajoy va posar enmarxa una comissió formadaper 27 senadors, per tal demal d’aplicar l’article 155 i su-primir l’autonomia de Catalu-

nya. Pel diàleg constructiu, no;pel càstig, sí. Rajoy tanca l’in-terruptor en lloc d’obrir-lo. No-més recursos, acusacions, tri-bunals, fiscals, jutges, inhabili-tacions, operació Catalunya,actuacions policials…

Es va oferir davant Trumpper exercir d’interlocutor delsEUA a Europa i Amèrica Llati-na, el nord d’Àfrica i l’OrientMitjà, però no ho fa amb Cata-lunya, que és molt més a prop.ENRIC FIGUERASPalamós (Baix Empordà)

Fer trampes ambla democràciab En el referèndum del Brexitvan votar sí per sortir de la UE17.410.742 persones, que és el37,44% dels 46.501.241 vo-tants registrats al Regne Unit.Cap demòcrata, ni de dins nide fora del Regne Unit, ha po-sat en dubte la validesa del re-ferèndum i el govern britànic,donant compliment al man-dat dels seus ciutadans, està

implementant totes les me-sures polítiques i econòmi-ques per tal de complir elmandat democràtic sortit deles urnes. A Catalunya hi ha5.313.615 persones amb dreta vot. Bo i que la policia es vaemportar urnes plenes devots i va impedir per la forçabruta votar a uns 700.000catalans, l’1-O van votar sí2.020.144 votants, que repre-senta el 38,018% del cens.Pràcticament és el mateix re-sultat que al Regne Unit. Noes pot entendre que hi conti-nuï havent gent de la “terceravia” que diu que el resultat ésinsuficient per separar-sed’Espanya. Si el 37,44% delcens és bo perquè el RegneUnit foti el camp de la UE, el38,018% és encara més boperquè Catalunya foti elcamp d’Espanya. Es tractasimplement de respectar ono respectar la democràcia.No fer-ho és fer trampes.PERE LLEALTiana (Maresme)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 5

Carles Puigdemont PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“El president de la UE, Jean-Claude Juncker, té caprespecte per l’opinió i els vots dels ciutadans europeus?”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“No hem depermetre, per tant,que ens imposinuns mètodesdespòtics deconcebre lesrelacions entreles persones quearriben fins al límitdel grotesc

ençà del 20 de setembre, i so-bretot, a partit de l’1 d’octu-bre, ens trobem en un estat

d’estupefacció creixent. Sabíem quel’Estat espanyol era (i és) un estat es-cassament democràtic; sabíem també,per experiència, que no té escrúpols al’hora d’aplicar la repressió, però difí-cilment ens podíem arribar a imaginarque fonamentaria la seva actuació abu-siva no sols en la mentida sinó tambéen la tergiversació més barroera de larealitat, regirant els falsos argumentsfins al límit de l’absurd.

AMB ELS INTENTS DE JUSTIFICAR imputa-cions, detencions i empresonamentsaquests darrers dies, l’ús de les fal·là-cies ha arribat a un grau tal que es fa di-fícil de qualificar. L’exemple més estri-dent és el dels mestres acusats d’incita-ció a l’odi per haver comentat les agres-sions de la policia espanyola a les esco-les el dia 1 d’octubre: la víctima conver-tida en botxí. Si no fos tan lamentable,faria riure. No és sols cinisme; és quearriba a ser totalment grotesc: ens tro-bem, doncs, davant un cinisme gro-tesc.

ÉS FÀCIL DE DEDUIR QUE AQUESTA MANERAde rebregar el llenguatge i recargolarl’argumentació podria ser de conse-qüències devastadores per a qualsevolsocietat si s’arribés a imposar: repre-senta la negació de la possibilitat de de-bat, mata qualsevol intent de diàleg so-cial amb intenció constructiva, provo-ca la nul·litat de tota acció política, iporta a la fi de qualsevol via de cons-trucció col·lectiva a partir de l’opinió deles persones.

CAL EXPLICAR AQUEST FRANQUISME GRO-TESC. No podem restar indiferents da-vant aquesta escalada de l’absurd per-què l’objectiu de tot sistema totalitariés habituar a l’arbitrarietat, banalitzarl’absurditat, fer normal la vida domina-

D’ da per un cinisme portat fins a l’ex-trem.

PER AIXÒ ÉS IMPORTANT criticar a fonsaquestes pràctiques, i analitzar com iper què es produeixen aquesta menad’aberracions. En el nostre cas, la raóde fons d’aquestes conductes asocialsés la generalització d’un mite fanatit-zador: el de la unitat d’Espanya com adogma; una invenció que l’aristocràciamilitar de la Castella expansiva vaconstruir per mantenir la dominaciósobre les terres conquistades per la for-ça de les armes. Aquest mite ha fet queles terres conquerides (com els PaïsosCatalans, entre d’altres) siguin consi-derades propietat dels dominadors ique les poblacions sotmeses siguin con-cebudes fonamentalment com a subor-dinades i tributàries. Es pot observar, amés, que, a la pràctica, sotmetre les

terres conquistades comporta benefi-cis i privilegis de tipus burocràtic o so-cial per als que hi col·laboren; és aixícom ben sovint el fanatisme troba la se-va compensació.

DES D’UN ALTRE PUNT DE VISTA hem d’en-tendre que l’absurditat irracionald’aquest sistema de dominació mostrajustament la seva feblesa perquè revelauna forma de poder que, per la sevamanera de ser, no té capacitat per des-plegar relacions de consens. Conei-xent, doncs, el que representa, l’hemde combatre d’una manera sistemàticaposant al descobert les mentides i fal-làcies, i ridiculitzant-ne les absurdi-tats.

DESENVOLUPAR EL MOVIMENT per la Re-pública Catalana. Res no és més dife-rent de la manera de fer del franquismeespanyol que els principis que inspirenla República Catalana. De fet, podemdir que ens trobem realment en dosmons paral·lels. No hem de permetre,per tant, que ens imposin uns mètodesdespòtics de concebre les relacions en-tre les persones que arriben fins al lí-mit del grotesc. Hem de fer créixer, percontra, la vida republicana, cada dia,dins la nostra societat. I una acció uni-tària en aquest sentit ha de ser la vota-ció massiva per la República Catalanael 21 de desembre vinent.

SERÀ AIXÍ COM PODREM ESCAPAR de la do-minació de l’Estat espanyol. Les expe-riències ens mostren que haurem dedepurar les estructures heretades delfranquisme que encara perviuen, unproblema que els creadors del règimparlamentari monàrquic del 1978 novan voler abordar i que, el poder queha continuat, ha volgut perpetuar. Ca-talunya podria ser molt bé la tombad’aquest cinisme grotesc que és d’unabaixesa moral tan gran que es fa huma-nament menyspreable.

Carles Castellanos i Llorenç. Professor de la UAB i membre de l’Ass. Manuel Gonzàlez i Alba

El cinisme grotescTribuna

Avenç acaba depublicar en la se-

va col·lecció de llibresd’assaig i editat per la

professora Maria Campillo La Brigada delVidre. Cròniques del front (1936-1939).Maria Campillo continua així la recerca iel rescat de textos al voltant de la GuerraCivil Espanyola i la revolució que haviacomençat amb els contes de la guerra(1982) va seguir amb l’estudi del paperdels escriptors catalans en el compromísantifeixista (1994) i amb els escrits sobreel pas de la frontera (2010).

En la seva introducció la professoraCampillo analitza l’impacte de la granGuerra en la literatura de guerra, la irrup-ció de les cròniques de guerra (Gaziel,per exemple) i la distinció entre les obrescoetànies i les escrites amb posterioritat.Després desgrana la tipologia del memo-rialisme de guerra i la seva recepció opèrdua posterior, els condicionants esti-lístics, temàtics i polítics en funció delmoment i finalment l’emergència de“l’home comú” més enllà de les escenesde guerra en una reivindicació de la con-dició humana de la vida al front. La tria esconcentra en el material que “prové ex-clusivament de la premsa del moment, iés escrit per aquells que publiquen lesseves cròniques als diaris o a les revistesliteràries”. Joaquim Grau, Guifré i SigfriedBosch, Manuel Cruells, Agustí Bartra, Te-resa Pàmies, Josep Morera Falcó, PereCalders, Josep Sol, Lluís Capdevila, PereGuardiola i Frederic Alfonso Orfila, entred’altres, tenen textos en aquesta selecciórescatats de La Publicitat, del Diari deBarcelona, de Companya, de Meridià,d’Amic, de Treball, del Diari de Catalunya,de Juliol, d’Abril, de Catalans.

Les lectures, el menjar, la política, ellleure, la misèria, el fred, les cançons i perdamunt de tot “l’elegia de la vida civil”adquireixen uns perfils clars en aquestescròniques des del front, algunes escritesper autors que portaven ulleres.

L’

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

La Brigadadel Vidre

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2017

Luis Navajas vatreballar braç a braçamb el fiscal quedissabte va morirsobtadament

L’exdelegat avisaque hi ha unaminoria amb moltpoder que s’haapoderat de l’Estat

Maza seràsubstituït pelseu segon enla fiscalia

Mascarell:“Hem fallat enno eixamplarla majoria”Nacional

L’independentisme catalàs’ha proposat portar unagran manifestació a Brus-sel·les, capital de la UnióEuropea, aprofitant la pre-sència a la ciutat belga delpresident Puigdemont idels quatre consellers delseu govern destituïts perl’executiu de Rajoy i pen-dents de la petició d’extra-dició de la justícia espa-nyola. Ho farà el dia 7 dedesembre, pel pont de laPuríssima, dia feiner deles institucions europees idos dies després que hagicomençat la campanyaelectoral del 21-D, en quèPuigdemont és candidat.

L’Assemblea NacionalCatalana (ANC) i Òmni-um sempre han tingut so-bre la taula la possibilitatde convocar una manifes-tació al cor de la UE peròconsideraven que encarano havia arribat el mo-ment. Amb l’aplicació del155, la destitució del go-vern català i la dissoluciódel Parlament, Puigde-mont i la meitat dels seusconsellers van fugir aBrussel·les per internacio-nalitzar encara més elconflicte i per involucrar lajustícia belga en el procésde l’Audiencia Nacionalespanyola que ja ha portat

a presó els líders de l’ANC iÒmnium i el vicepresidenti sis consellers del seu go-vern.

La comissió internacio-nal del secretariat del’ANC va considerar faquinze dies que havia arri-bat el moment coincidintamb una iniciativa popu-lar que ja s’estava organit-zant sota la crida d’Om-plim Brussel·les. La comis-sió va proposar al ple delsecretariat organitzar

l’acte i el secretariat la vainstar a presentar unaproposta que es votaria enla reunió de la setmana se-güent. A la tarda, una mu-nió de trucades telefòni-ques van “desbordar” laseu central de l’ANC perinformar-se de la manifes-tació. Omplim Brussel·lesja havia llançat la propostaa les xarxes. “És evidentque la gent en tenia ganes”indiquen des de l’entitat.Ja només calia triar data iposar fil a l’agulla.

Tenint en compte que,des de Barcelona, hi ha1.350 quilòmetres fins aBrussel·les, es va triar eldia 7 per aprofitar el pontde la Constitució i la Purís-sima i facilitar el viatged’anada i tornada als ciu-tadans que ho vulguin ferper carretera. També eldia 7 perquè és feiner a lesinstitucions europees. “Estracta de portar a la seu del’UE el missatge d’una na-ció europea que es vol au-todeterminar” explicaFrancesc Bellavista, delsecretariat i la comissió in-ternacional de l’ANC.

La manifestació tindràl’epicentre al gran Parc delCinquantenari de la capi-tal belga. A l’est del parc hiha la parada de metro i busMérode i, segons les previ-sions de la policia de Brus-sel·les, els autobusos vin-

guts de Catalunya s’apar-caran a les avingudes queenvolten el parc Renais-sance: de l’Yser, des Gau-lois i des Nerviens. La ma-nifestació començarà a lesonze del matí d’est a oestdel gran parc, a l’interiordel qual es travessarà l’Arcde Triomf en direcció a lagran rotonda Robert

Schuman, seu de la Co-missió Europea i el Consellde la UE. La manifestaciósortirà per l’oest del parcdel Cinquantenari al car-rer De la Loi, on hi ha la seude la delegació del governcatalà a la UE, el delegat dela qual ha estat destituïtper l’executiu de Rajoy. Lacurta Rue de la Loi fa cap a

la rotonda Robert Schu-man, que té a l’esquerra laseu del Consell de la UE ones reuneixen els ministresdels estats membres i a ladreta l’edifici Le Berlay-mont, seu de la ComissióEuropea.

A la rotonda RobertSchuman es pretén ins-tal·lar un petit escenari on

MANIFESTACIÓ · ANC i Òmnium organitzen laconcentració del 7-D al matí i un acte polític a la tardaOMPLIM · Iniciatives particulars mobilitzen 44.000 usuarisa la xarxa i 150 cotxes compartits per 700 persones

En marxacap aBrussel·les

Xavier MiróBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

44.000usuaris té el canal de Tele-gram d’Omplim Brussel·les,una iniciativa per organitzarel viatge dels particulars

1,03quilòmetres recorrerà lamanifestació de Brussel·lesentre el parc del Cinquante-nari i la seu de la CE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

150cotxes particulars ja s’hanorganitzat a través d’unaxarxa per compartir cotxe,caravana i moto

Omplim Brussel·les és la ini-ciativa particular que fa quin-ze dies va llançar la propostade manifestar-se a la capitaleuropea a través d’un canalde Telegram que ja superaels 44.000 membres. Va serl’empenta que va fer decidirl’ANC i Òmnium a organitzar

els actes del dia 7-D. Però, amés, ha estat la metxa d’unainiciativa paral·lela d’altrespersones per compartir entreparticulars viatge i mitjà detransport. “Una persona vacompartir pel seu compteplaces del seu cotxe. Va serun èxit”, explica Aarón Fortu-

ño, un dels impulsors de lainiciativa que van començarfent un full de càlcul i que avuija té trenta grups territorialsde Whatsapp i quatre llocsweb, tres d’específics percompartir viatge en carava-na, cotxe i moto. Ja són 150cotxes i 700 ocupants.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Omplim Brussel·les escampa la iniciativa a les xarxes

21

3

1 Delegació del Govern de Catalunya a la UE

2 Consellde la UE

3 Seu de la Comissió Europea

Arc de Triomf

EdificiLe Berlaymont

Rue du Cornet

Leys

Des Celte

s

Av. Renaissance

Av. des NerviensAv. des Gaulois

Av. de l’Yser

Archim

ède Mur

illo

Chev

aler

ie

Hob

bem

a

Aparcamentper autobusos

Sentit de la marxa

EdificiLe Berlaymont Gérard

Orme

Archim

ède

De la LoiDe la Loi

Av. J

oyeu

se E

ntré

e

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

l riu Besòs és un curs d’aigua prodi-giós. Ningú diria que entre tantesfàbriques que hi beuen, ciutats que

s’hi pixen, carreteres, autopistes i vies detren que el trepitgen entre el Vallès Orien-tal i el Barcelonès hi pugui sobreviure unriu que quan arriba al seu tram final, en-caixonat entre el ciment de Barcelona,Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma deGramenet, es desplega amb esplendorcreant un parc fluvial que és una de leszones d’oci més singulars de l’àrea me-tropolitana. Qui no ho conegui que hi vagiun diumenge al matí i quedarà meravellatde l’espai.

Els més vells del lloc se’n fan creus ca-da cop que treuen el cap al riu i veuenl’estesa inacabable de gespa que resse-gueix el curs d’aigua, des del nus de laTrinitat i fins a tocar el mar. Tothom re-corda la claveguera al cel obert que erael Besòs, i veure’l convertit ara en un pa-ratge ple de vida, adornat amb peixos,ocells d’aigua i alguna llúdriga, no deixade sorprendre.

Tant sorprenent com aquest miraclede la vida és el fet que en aquesta zonadel cinturó industrial de Barcelona ambpredomini del vot espanyolista, el senti-ment independentista també hi hagi fetniu i, no només això, que sigui capaç desortir d’un cert discret segon pla on s’hamantingut fins ara per mostrar-se sense

E complexos. I això és el que van fer ahir lagent del Comitè de Defensa de la Repú-blica (CDR) Gramenet, que van triar elparc de la llera fluvial del Besòs per dur-hi a terme la primera acció reivindicativa,just una setmana després de la sevaconstitució. La gent d’aquest CDR ja ha-via participat en diverses accions i con-centracions independentistes, però no vaser fins després de la vaga general delpassat dia 8, quan van fer pinya amb lagent de Badalona per tallar el trànsit a laPota Nord, que van decidir constituir-secom a tal i començar a fer feina.

L’acte de presentació dels indepen-dentistes del Besòs, en què també vaparticipar gent de Badalona i Sant Adrià,va consistir a penjar un gran llaç groc desdel pont vell de Santa Coloma fins a lagespa de la llera del riu. Damunt la gespa,unes tres-centes persones es van agru-par per desplegar un mosaic de lletres ones podia llegir “Llibertat presos polítics”.Les lletres s’anaven desplegant a la vega-da que des de la megafonia s’anaven re-citant totes i cada una de les lleis catala-nes invalidades recentment pel TribunalConstitucional.

No gaire lluny del pont vell de SantaColoma, un altre pont, en aquest cas elde Bac de Roda, es va omplir també ahiral matí de llaços de color groc per reivin-dicar la llibertat dels presos. ■

El Besòs, un riude vida i lliberat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CRÒNICA

La concentració va reclamar la llibertat dels presos polítics ■ ORIOL DURAN

Jordi Panyella

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2017

El dia de la veritatper a l’EMA

L’APUNT que fins i tot el rei ha intervingut en l’últim moment.Hi ha unanimitat, fins i tot entre els treballadors del’EMA, que Barcelona és la millor opció des d’un puntde vista tècnic. Reuneix tots els requisits exigibles.Avui és el dia de la veritat. La decisió del Consell d’Eu-ropa podrà tenir diverses interpretacions, però totesseran polítiques.Virtudes Pérez

Fa dues setmanes el Financial Times donava per fetque Barcelona havia perdut definitivament l’AgènciaEuropea del Medicament (EMA). Lluny de donar perbona la notícia, Ajuntament, govern i ministeri hanmultiplicat els esforços diplomàtics en els últims diesper aconseguir que la candidatura de la capital catala-na sigui la més votada pel Consell d’Europa. I diuen

es faran els parlaments decloenda. Molt breus, d’unsvint minuts. I és que les au-toritats de Brussel·les handonat permís per a una ho-ra de manifestació teninten compte que la zona,que probablement s’hauràde tancar al trànsit rodat,és el centre neuràlgic deles dues institucions.

Les autoritats de Brus-sel·les calculen que la mar-xa dels manifestants alllarg del quilòmetre apro-ximat entre l’est del Parcdel Cinquantenari i la ro-tonda Robert Schumandurarà quaranta minuts ien quedaran vint per alsparlaments. Per això, desde l’ANC ja es fa una cridaa la puntualitat estricta.La manifestació duraràuna hora i s’acabarà a les

dotze –a les dotze té llocl’habitual roda de premsade la CE–. En part, teninten compte la limitació detemps, l’ANC i Òmnium jaorganitzen un acte políticper a les 5 de la tarda. Seràun acte que ha de tenir llocen un dels pavellons co-berts de la ciutat amb unbon aparcament per esta-cionar els autobusos.

Els manifestants vin-guts en autobús arriba-rien al matí al parc del Cin-quantenari i, al voltant deles set de la tarda, una ve-gada acabat l’acte polític,serien recollits pels auto-busos a l’exterior del pave-lló. L’objectiu de l’organit-zació és que participin almíting de la tarda repre-sentants de totes les for-ces independentistes, pe-

rò avui no hi ha res concre-tat. L’assemblea territo-rial central de l’ANC ja hacontractat sis vols xàrterque sortiran entre les cinci les set del matí del mateixdia 7 del Prat i arribaran al’aeroport de Brussel·lesZaventem, d’on el passat-ge serà traslladat al parcde la manifestació en bu-sos.

Però les diverses as-semblees territorials del’entitat organitzen pelseu compte autobusos ivols xàrter des dels aero-ports de Girona, Reus iLleida. “L’autoorganitza-ció de la gent és la nostraforça. Des de la central no-més ens hem de preocu-par de tenir-los ben infor-mats dels actes i els hora-ris”. ■

Parc delCinquantenari,concentració a

les 11 h del matí

Arribada dela manifestació

a la plaçaRobert Schuman

Arc de Triomf

EdificiLe Berlaymont

Rue du CornetRue du Cornet

Leys

Des Celte

s

Av. Renaissance

Av. des NerviensAv. des Gaulois

Av. de l’Yser

Archim

ède Mur

illo

Chev

aler

ieCh

eval

erie

Hob

bem

a

Aparcamentper autobusos

Sentit de la marxa

Arc de Triomf

Leys

Gérard

Gérard

Orme

Orme

Des Celte

s

Av. Renaissance

Av. des NerviensAv. des Gaulois

Av. de l’Yser

De la Loi

Mur

illo

Hob

bem

a

Aparcamentper autobusos

Sentit de la marxa

Av. J

oyeu

se E

ntré

e

Av. J

oyeu

se E

ntré

e

“10.000 a Brussel·les”el 2009 i la seu de la CE■ E. BELLA / MAURO

ra a casa. Ja feia uns diesque havien empresonatels Jordis i cada cop sen-tia més impotència. I “rà-

bia”. Estava enfadada. Molt. Pe-rò va saber canalitzar aquestaira cap “a la injustícia que repre-senta tenir presos polítics” enuna iniciativa alegra i pacífica,de les que darrerament han ca-racteritzat el poble català: vabuscar la flauta travessera, quefeia anys que tenia oblidada enun calaix, li va treure la pols i vabaixar al carrer. Se’n va anarfins a l’Ajuntament de SantFruitós de Bages i es va posar atocar El cant dels ocells. Allà.Amb els seus dos fills petits. Almig de la plaça, acompanyadad’un cartell que demanava la lli-bertat dels Jordis. Era l’1 de no-vembre. L’endemà, la bossa depresos polítics va agafar pes ambl’engarjolament de mig governcatalà i a la plaça ja no només hiva ser ella, sinó un grup que cadacop s’ha fet més gran i que, ambels seus instruments, no ha fa-llat cap vespre a la cita. Un fagot,un piano, violins, violoncels,flautes i guitarres han interpre-tat des d’aleshores la cançó queva servir a Pau Casals per acom-panyar el seu profund discurs ales Nacions Unides el 1971, totun cant a la pau i a la llibertat.

Ella és l’Anna Ortega. La sevavida no gira entorn de la música–de fet, és administrativa– i fauns anys tampoc estava massavinculada amb el procés. Però,com diu, l’actuació del governespanyol –sobretot arran de l’1-O– l’ha fet “radicalitzar”. Ara jaés “militant”. I de les convençu-

E

des. Per ganes, agafaria un bar-rot. Però sap que quan això passiel procés cap a la independència“s’haurà acabat del tot”. És pre-cisament d’aquests pensamentsque va sorgir la iniciativa, ques’està estenent arreu del país.Igualada, Manresa, Olesa deMontserrat, els Hostalets de Ba-lenyà, Vilafranca del Penedès,Artés, Collbató, el barri de

Sants, Palma i fins i tot Leuven(Bèlgica), entre molts d’altres.Cada dia són més els pobles quesegueixen l’Anna i que congre-guen músics professionals i afi-cionats de totes les edats per to-

car, plegats, El cant dels ocells.La popularització del que s’ha

batejat com a Música per la lli-bertat ha estat buscada des delprimer dia: “Volem arribar a totsels pobles de Catalunya.” Per ai-xò, de seguida es va crear ungrup de Facebook (que superaels 3.000 seguidors) i un comptede Twitter que ja en té més de600. Ha estat a través de les xar-xes que el projecte s’ha escam-pat. Ja es comptabilitzen més de25 pobles i n’hi ha 11 més quearrencaran aquesta setmana.L’essència del projecte l’explicamolt bé un altre dels partici-pants que fa dies que toca aManresa, Jordi Peiró: “És comresar o posar una espelma; hofas per tu, però esperes que ajudials altres”. I també Montse Cor-rons, que quan ho va veure a lesxarxes, va pensar: “Qualsevoldia agafaré la flauta i hi aniré.” I

ho va fer. Els músics assegurenque tocaran “fins que surtin elspresos polítics”. Saben que el ca-mí serà llarg. I això, reconeix Or-tega, els fa por i els entristeix.Però no defalliran. Estan “men-talitzats”. Volen que els Jordissàpiguen que toquen per a ells iper als consellers empresonats.Els volen fer arribar la seva mú-sica. El seu escalf. A més, ja s’es-tan coordinant per preparar unaacció a Brussel·les. Ortega hianirà. En família i en autocara-vana: “Tocaré a cada lloc on ensparem a menjar o a dormir; heimprès fulls en anglès i en fran-cès i a tothom que em trobi ex-plicaré que a Catalunya tenimpresos polítics, que estan entrereixes per les seves idees i sensecap judici, i que ens han d’aju-dar.” No vol ser l’única. I anima atothom que hi vagi amb vehiclespropis per seguir-la. ■

IDEA · La proposta d’una veïna de Sant Fruitós de tocar cada dia ‘El cant dels ocells’ per demanar el seualliberament s’estén arreu del país UNIÓ · Els grups improvisats barregen professionals i aficionats

C. Oliveras / N. BadrenasSANT FRUITÓS DE BAGES / MANRESA

Música per als presos

Anna Ortega, a la dreta de la imatge, recolzada a l’arbre amb la seva flauta travessera ■ CARMINA OLIVERAS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Primer només era ‘Elcant dels ocells’, peròcada cop hi ha mésconcerts reivindicatius

EL PUNT AVUIDILLUNS, 20 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

132808-1176289®

El Diari oficial de la Gene-ralitat (DOGC) va publi-car ahir el nom i la configu-ració de les candidaturesque es presenten a les elec-cions del 21 de desembre.En total s’hi han registratdisset llistes, però no toteses presenten a totes les de-marcacions. Així, a Barce-lona es podrà triar entresetze paperetes diferents,a Tarragona n’hi hauràdotze i a Lleida i Gironaonze a cadascuna. Els par-tits que es presenten són:Junts per Catalunya, lide-rada pel president CarlesPuigdemont; ERC-CatSí,amb el vicepresident OriolJunqueras; Ciutadans, en-capçalat per Inés Arrima-das; el PSC, amb MiquelIceta de cap de llista, i elPP, que repeteix amb Xa-vier García Albiol. CarlesRiera abandera la forma-ció de la CUP a Barcelonamentre que Xavier Domè-nech és el número u de Ca-talunya en Comú-Podem.Altres llistes que es pre-senten el 21-D i que finsara no han tingut repre-sentació a la cambra cata-lana són: Convergents,amb l’exdiputat de JxSíGermà Gordó de dos; elPacma, Diàleg Republicà,Per un Món Més Just, LaFamília Pau i Llibertat,Retallades Zero-GrupVerd, Democracia Nacio-nal, Família i Vida, Units iSocialistes per la Demo-cràcia, i Ciutadans LliuresUnits, aquests últims úni-cament a Tarragona. ■

Dissetcandidatureses presentena les eleccions

RedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 9

1301

59-1

1765

86w

1328

08-1

1762

87®

El relleu obligat al front dela Fiscalia General de l’Es-tat per la sobtada mort delseu titular, José ManuelMaza, no farà variar –al-menys de manera imme-diata– l’estratègia disse-nyada pel ministeri públicen la querella contra el go-vern de la Generalitat perrebel·lió. El lloc de Mazal’ocuparà de manera pro-visional el tinent fiscal delTribunal Suprem, LuisNavajas, que és el segon enl’escalafó de la fiscalia. Na-vajas va treballar braç abraç amb Maza en el trà-mit de la redacció i presen-tació de l’escrit d’acusació

contra els membres del go-vern de la Generalitat, cir-cumstància que dona a en-tendre que està plena-ment d’acord amb el seucontingut i amb l’estratè-gia de demanar presó in-condicional per als quere-llats.

La presència de Navajasal front de la fiscalia seràper un temps indetermi-nat perquè es desconeixquè pot trigar el tràmit perdesignar el nou fiscal ge-neral de l’Estat. L’eleccióva a càrrec del govern es-panyol i és referendada pelrei. Ha de tenir el vistiplaudel Consell General delPoder Judicial i ha de pas-sar el tràmit de ser escolta-da en la comissió de Justí-

cia del Congrés dels Dipu-tats.

La mort de Maza vacontinuar ahir sumantmostres de condol i va de-rivar també en una polè-mica encetada pel minis-tre de l’Interior, Juan Ig-nacio Zoido, que va adver-tir que no hi haurà impu-nitat per a aquells que hanfet mofa de la defunció através de les xarxes so-cials.

Entre les reaccions a lamort, ahir va destacar ladel portaveu de la UnióProgressista de Fiscals,Emilio Fernández, que vadir en declaracions a Cata-lunya: “Maza no ha estatun bon fiscal general.” I vaassegurar que ha estatcorretja de transmissiódel govern Rajoy.

Les despulles mortalsde Maza, al qual no s’ha fetl’autòpsia, seran repatria-des a l’Estat espanyol enun vol que sortirà avui a latarda, hora local, de l’Ar-gentina. Familiars del fis-cal desaparegut van des-plaçar-se ahir fins a Bue-nos Aires per fer-se càrrecde la repatriació del cadà-ver. ■

RedaccióBARCELONA

La mort de Maza no alteraràel setge de la fiscalia al governa El substitut provisional del fiscal general va participar activament en la redacció de les querellesper rebel·lió a El ministre Zoido obre una polèmica per les piulades a la xarxa sobre la defunció

Familiars del fiscal José Manuel Maza sortint ahir de la clínica de Buenos Aires on va morirel màxim representant del ministeri públic espanyol ■ DAVID FERNÁNDEZ / EFE

EL PUNT AVUIDILLUNS, 20 DE NOVEMBRE DEL 201710 | Nacional |

Ferran Mascarell Exdelegat de la Generalitat a Madrid

ARTICLE 155 · “Molts pensem que s’ha fet un cop d’estat des de les institucions de l’Estat contra el mateix estat de lesautonomies” ESPANYOLISME · “A Madrid hi ha més banderes espanyoles penjades al carrer que banderes catalanes a totCatalunya” ERROR · “Aquesta ingenuïtat nostra ens ha portat a no valorar amb prou força les respostes que podia donar l’Estat”

erran Mascarell és una deles víctimes de l’aplicacióde l’article 155. Ara in-tentarà combatre’l des de

les files de la candidatura deJunts per Catalunya.

El 26 d’octubre vostè haviad’anar al Senat per exposar laposició del govern sobre l’arti-cle 155 i no el van deixar inter-venir. Què hi havia de dir?Jo hi anava a anunciar una cosaque em sembla que s’ha mate-rialitzat, i és que el 155 ques’aplica és il·legal, inconstitucio-nal. Molts pensem que s’ha fetun cop d’estat des de les institu-cions de l’Estat contra el mateixestat de les autonomies. Tambévolia explicar que havíem arri-bat a aquest punt per la negati-va de l’Estat a admetre procedi-ments democràtics per resoldreles diferències polítiques, i defet aquest és el problema defons: que l’Estat és autoritari.I hi anava a explicar que, darre-re d’això, l’anhel que hi haviaper part dels catalans no erauna abstracció anomenada “se-parar-se d’Espanya”, sinó unavoluntat de crear un país mésjust socialment, més sòlid de-mocràticament i amb més capa-citat de progrés. I per això nonomés hi havia un cop d’estat,sinó un cop contra el sentit ma-teix de la democràcia.

El delegat a Madrid és una deles víctimes del 155...El meu és un cas clar d’expulsióper censura política. Dos diesdesprés, hi va haver un acte dereconeixement i el que es va po-sar en relleu és que en aquelladelegació s’havia dialogat sem-pre, fins al punt que una deles coses que més satisfaccióm’han donat és que la delegacióés un dels llocs on més a fons esdiscuteixen els problemes d’Es-panya. Doncs, paradoxalment,com més fomentes el diàleg, laresposta és expulsar-te.

F

“Cal que ens carreguemde mala llet política”

Jordi PanyellaBARCELONA

S’ha respost a l’oferta de diàlegamb l’‘A por ellos’. Com s’ha vis-cut des de Madrid?Jo m’he passat dos anys dialo-gant. He vist periodistes, polí-tics, empresaris, molt personaldiplomàtic, acadèmics... Allà elque vaig veure és un gran canvi.Al principi, tot l’argument eraque hi havia tres polítics cata-lans que havien embogit i quehavien fet embogir la societatcatalana, i tu els deies que no,que hi ha una societat mobilit-zada amb desig de justícia, de-mocràcia i progrés que conside-ra que l’Estat espanyol la perju-dica. I jo ho crec: penso que l’Es-tat espanyol és un mal estat.Ara, a aquests tres elements, hihan afegit TV3, els mitjans decomunicació i l’escola. Aquestés el seu paquet ideològic. És l’Apor ellos que té la unitat d’Espa-nya com a símbol suprem i, enel fons, això no és sinó el vestit

ideològic d’una qüestió que és laclau de tot això: que hi ha unaminoria, minoritària i molt po-derosa, que s’ha apoderat del’Estat i les seves institucions.

Qui integra aquesta minoria?És una minoria amb una rendaper càpita molt alta que es no-dreix, entre altres coses, de lesrendes que venen de Catalunyai que no vol que disminueixin.La integren la direcció dels par-tits polítics (del PP, del PSOE ide Ciutadans), una part subs-tancial dels alts funcionaris del’Estat, una part dels funciona-ris intermedis, una part de lagent de l’Íbex, els principals di-rigents dels mitjans de comuni-cació de Madrid i el nucli dur del’empresariat vinculat a les pri-vatitzacions històriques, aixícom molts franquistes o famí-lies franquistes que encara sónper allà. Aquest és el problema

d’Espanya, aquesta minoria ques’ha apoderat de l’Estat. I, quantu els expliques que el problemad’Espanya és el seu estat, no elscaus bé. Aquesta gent, al costatdel debat sobre la unitat, hi haposat l’enfortiment i l’exacerba-ció del nacionalisme espanyol.A Madrid hi ha més banderesespanyoles penjades a les fi-nestres que no pas banderescatalanes a tot Catalunya.

Però quan els dius que són na-cionalistes espanyols, alesho-res s’ofenen.El nacionalisme radical i dur ésl’espanyol, perquè el nacionalis-me neix essencialment dels es-tats, no neix de les societats, il’estat català no existeix. JoanFuster ja ho va descriure moltbé: el catalanisme és aquellaideologia que ha inventat la so-cietat catalana per tal de ferfront al nacionalisme espanyol.

És una actitud de resistència?Efectivament. El nacionalismecatalà és de supervivència. Ésla resposta a un nacionalismeprofundament agressiu, que ésel que utilitza aquesta elit permantenir-se en el poder, ambCatalunya com a boc expiatori.Això ho he repetit centenars devegades a Madrid. Potser per ai-xò em foten fora.

Al final no hi ha llista única...Jo n’era partidari i vaig signarel manifest a favor de la candi-datura unitària, perquè pensoque l’Estat és i serà molt duraquests anys i l’únic llenguatgeque entén és el de la unitat polí-tica, el de la mobilització, el dela majoria social i el de la inter-nacionalització del procés. Elllenguatge de la unitat és moltimportant, perquè Madrid sapactuar unitàriament per defen-sar els seus interessos, i el 155n’és la mostra més genuïna. Eltema de la majoria és molt im-portant, i aquí és on jo crec quehem fallat una mica, ja que nohem entès que s’havia d’eixam-plar, eixamplar i eixamplar.

S’han pujat molts esglaons. Al’últim replà, però, no s’hi haarribat. Què ha fallat?Tenim al davant un estat auto-ritari. Davant l’Estat, nosaltressom una mica ingenus. Crèiemque, amb la raó, la mobilitzaciói una mínima unitat, l’Estat ac-ceptaria unes regles del joc de labona fe, de la bona pràctica políti-ca. I l’Estat no admet la democrà-cia com a regles del joc. Aquestaingenuïtat nostra ens ha portat ano valorar amb prou força les res-postes que podia donar l’Estat.

Cal carregar-se de mala llet?Sí. De mala llet política, sí. Per-què hem de saber que al davanttenim uns autoritaris que novolen perdre les rendes que te-nen, ni el poder. Davant d’això,no s’hi val a badar, perquè nos-altres anem de bona fe i la políti-ca espanyola va a defensar allòque té al preu que sigui. ■

Espanya,Catalunya,BarcelonaFerran Masca-rell ha tornat aCatalunya des-prés d’exercirdurant gairebédos anys el càr-rec de delegatde la Generalitata Madrid. El seudestí immediatés la llista deJunts per Cata-lunya. Aquestanova estaciópolítica fent cos-tat a la llista queencapçala Car-les Puigdemontl’obliga a apar-car el seu pro-jecte de repen-sar Barcelonai proposar unaopció guanya-dora per a lacapital delpaís. ■ JUANMA

RAMOS

EL PUNT AVUIDILLUNS, 20 DE NOVEMBRE DEL 201712 | Nacional |

an passat només dos diesdel cop d’estat de Primo deRivera, i Francesc Maciàdecideix travessar la fron-

tera i emprendre el camí cap a l’exili.Pocs dies després, s’instal·la a Per-pinyà, on deixa escrit que “la dicta-dura militar no és sinó el comença-ment de la gangrena que corroeixl’Estat espanyol i de la qual ja no hihaurà manera de salvar-lo”. I, totseguit, hi afegeix que, “després dela dictadura, no es veu que puguivenir res més que el caos”. L’acti-tud d’abandonar el país i la posiciócontrària a la dictadura, expressa-des des del primer moment, con-trasten amb la dels dirigents de laLliga Regionalista, amb els qualsMacià havia compartit projecte po-lític. L’endemà mateix del cop d’es-tat, el president de la Mancomuni-tat, Josep Puig i Cadafalch, visita elgeneral Primo de Rivera a capita-nia. Segons la crònica que apareixl’endemà a La Veu de Catalunya,“parlen de Catalunya amb la màxi-ma cordialitat” i, quatre dies des-prés, proclama que “entre un fet

Hextralegal i la corrupció del siste-ma, la Lliga opta pel primer”. Benaviat, però, es comença a descobrirl’autèntic rostre del dictador. Cincdies després del cop d’estat, Primode Rivera aprova un reial decret“de repressió del separatisme”;quatre mesos després, trenca ambels regionalistes, i, just un any des-prés, aboleix la Mancomunitat.

A milers de quilòmetres de dis-tància, Macià malviu a l’exili i iniciauns anys abocats a la conspiració.En aquell moment, té 63 anys, i elseu currículum és impressionant,sense gaires equivalents en la po-lítica catalana. Malgrat l’edat, estracta d’una persona extraordinà-riament vital, d’una empenta en-comanadissa. De fet, aquesta qua-litat i el prestigi que ha adquiritcom a diputat al Congrés, junta-ment amb la capacitat innata delideratge, expliquen que sigui ca-paç d’engrescar un munt de cata-lans a adherir-se a algunes ideesque, encara avui, poden arribar asemblar forassenyades.

L’adaptació a l’exili no resultagens senzilla. En alguna ocasió, es-criurà als seus familiars: “Tan béque podríem estar, i tan tranquils!”

Però Macià sempre ha triat el camímés costerut. Ho va fer el 1905,quan va gosar alçar la veu contra lafòbia anticatalana dels seus com-panys militars; ho va tornar a ferel 1907, quan es va afegir a la can-didatura solidària i va ser marginati expulsat de l’exèrcit, i ho ha tor-nat a fer el 1923, quan ha escollitla incertesa de l’exili. Malgrat tot,Macià retornarà triomfalment el1931, amb una aurèola d’autènticmàrtir, elevat a la categoria de mi-te, mentre que aquells que han do-nat suport a la dictadura seran fo-ragitats de manera cívica, a travésde les urnes. El crit de “Visca Ma-cià, mori Cambó!”, que retrunypels carrers de Barcelona el 14d’abril del 1931, dos dies desprésde les eleccions municipals, ex-pressa perfectament l’encert deMacià aquell 15 de setembre del1923, i es converteix, d’altra ban-da, en un premi reconfortant a lacoherència i la fidelitat al país.

Macià no quedarà de braços ple-gats esperant la caiguda de la dic-tadura; ans al contrari. Ben aviat,es posarà en contacte amb grupsd’exiliats de Perpinyà i bastirà unnucli de fidels. Des de fa anys, a

Perpinyà i arreu d’Occitània esconcentren molts joves catalans.N’hi ha que es neguen a ingressara l’exèrcit espanyol; d’altres sim-plement busquen noves oportu-nitats. Els contactes amb grupsd’exiliats són el pa de cada dia.Entre els quals, destaquen els quemanté amb els anarquistes de laCNT, amb qui crea el Comitè d’Ac-ció de la Lliure Aliança, que ha depermetre aglutinar totes les forcesde l’exili contràries a la dictadurai lluitar per les repúbliques inde-pendents de Catalunya i el PaísBasc, amb el compromís de millo-rar les condicions de la classe obre-ra. Una vegada definida d’estratè-gia, el principal repte rau en la ne-cessitat d’aconseguir els recursosmilitars i financers.

L’atenció de Macià es dirigiràcap a la Rússia soviètica, un paísque genera una notable atraccióen molts altres catalans. L’apostade Francesc Macià per la III Inter-nacional no és el resultat d’unaidentificació ideològica, sinó d’unaactitud pragmàtica. El dirigent se-paratista necessita trobar aliatsper a la seva causa independentis-ta, i la nova Rússia es converteix

EXILI · L’any 1923, Francesc Macià es veu obligat a refugiar-se a Perpinyà i, a partir d’aleshores, centra bona part de la sevaestratègia en l’enderrocament de la dictadura de Primo de Rivera a través de la via militar ALIATS · El futur president de laGeneralitat intentarà trobar suports externs per a la seva causa, entre els quals destaca l’aposta per la nova Rússia soviètica

El secretaride MaciàDisposem d’un testi-moni excepcional de lavisita que va fer Fran-cesc Macià a Moscou.Es tracta de JosepCarner i Ribalta, queva deixar escrit un lli-bre de memòries enquè aquell viatge il’acompanyament aMacià des de l’exili te-nen un pes remarca-ble: ‘De Balaguer a No-va York, passant perMoscou i Prats de Mo-lló’ (Edicions Catala-nes de París, 1972). Lacrònica també es pottrobar en una selecciórecent d’Eduard Riu-Barrera: ‘Viatge a laRússia soviètica’(L’Avenç, 2017).

La diàspora de Macià

Pere Bosch i CuencaBARCELONA

A l’esquerra, Francesc Macià davant la muralla del Kremlin en la visita a Moscou que va fer la tardor del 1925; a la dreta, en l’Assemblea Constituent del Separatisme Català a l’Havana ■ FUNDACIÓ IRLA

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDILLUNS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2017

en un candidat de primer ordre.La Revolució Russa ha estat deter-minant perquè Finlàndia hagi as-solit la independència i també perdonar impuls a la III Internacional,que recull en els seus estatuts ladefensa de l’alliberament de lescolònies i les nacionalitats oprimi-des. A finals del 1925, Macià hafracassat en l’intent de trobar su-port financer per a la causa; elsfons que rep dels catalans d’Amèri-ca són cada vegada menors i fins itot els seus recursos personals escomencen a esgotar. El desplaça-ment cap a Rússia es converteix,doncs, en un dels últims recursosque li queden per tal d’aconseguirsuport a la insurrecció.

Macià, acompanyat de JosepCarner i Ribalta, arriba a Moscou

el 24 d’octubre del 1925. Les pri-meres impressions no poden sermés optimistes. El secretari inter-nacional del comitè central delPCR i de la Internacional Comunis-ta, Nikolai Bukharin, els asseguraque la Comintern ajudarà “el movi-ment d’alliberament de Catalunya,seguint la seva norma de sostenirtots els plets nacionalistes”. A par-tir d’aquí, però, comencen les dis-crepàncies. Macià intenta jugar lacarta de comparar la situació d’Es-panya amb la de la Rússia del 1917i emfasitza especialment l’anquilo-sament del sistema polític espa-nyol i la conflictivitat social latent.

El polític català fins i tot elaborados informes per donar a conèixerla situació que es viu al nostre país:l’un es titula La tradició revolucio-nària de Catalunya i l’altre, Perla revolució a Espanya. Es tractad’una estratègia intel·ligent, quepretén que la III Internacional esfaci seva la causa catalana. Per dura terme aquesta insurrecció, Maciàproposa un pla que podria recordarperfectament l’assalt al Palau d’Hi-vern a Petrograd el novembre del1917. Es tracta de disposar d’uns1.000 homes, perfectament ar-mats i amb el suport logístic de dosavions, que llançaran una ofensivanocturna a la franja entre Andorrai la costa Mediterrània.

Macià explica els seus plans alsrepresentants de la III Internacio-nal en una reunió el 13 de novem-bre, però ells no estan d’acord quela revolució es limiti a Catalunya i,encara menys, que hagi de ser im-mediata. La proposta, a més a més,no prové del Partit Comunistad’Espanya, sinó d’una personalitatque no forma part de l’estructurade la III Internacional. I encaramés: els independentistes catalanstampoc garanteixen l’establimentd’un model comunista, un ele-ment, val a dir, que constitueixl’objectiu prioritari de l’organismeinternacional. Finalment, el 25 denovembre, el comitè executiu dela III Internacional aprovarà unaresolució en què s’assegura que“l’URSS mira amb simpatia el plede Catalunya” i que “està disposa-da a ajudar”, però sense cap com-promís ferm. Aquell dia es va tan-car l’última porta a un suport in-ternacional. Macià, malgrat tot,no llançarà la tovallola. ■

La documentaciódel presidentL’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) de SantCugat del Vallès conserva un volum considerablede material sobre Francesc Macià. A banda deles referències en altres fons particulars, val lapena destacar la documentació sobre l’etapacom a president. En aquest sentit, és molt reco-manable la correspondència particular. El fonspersonal, datat entre el 1907 i el 1933, incloudocuments sobre l’etapa com a diputat a lesCorts pel districte de les Borges Blanques, sobreEstat Català i Exèrcit Català, així com el directoride Primo de Rivera, i també sobre els fets dePrats de Molló. Per a aquells que vulguin seguirla seva trajectòria de manera visual, l’ANC tambéconserva un munt de fotografies i fins i tot diver-sos documents sonors.

Per saber-ne més

Hi ha un munt de llibres sobreMacià, entre els quals destaquenel de Josep M. Roig (L’Esfera delsLlibres, 2006) i el d’Enric Ucelay-Da Cal i Joan Esculies (Edicionsde 1984, 2014). El segon, centraten les gestions amb la Rússia so-viètica, permet complementar lavisió biogràfica del primer.

Francesc Macià i Llussà (Vilano-va i la Geltrú, 1859 - Barcelona,1933). Quan va iniciar la sevadiàspora arreu del món per talde buscar aliats a la causa inde-pendentista, Francesc Maciàacumulava un currículum políticespectacular. Poc després de lamort del seu pare, quan noméstenia 16 anys, va ingressar al’acadèmia militar de Guadala-jara i, a partir d’aleshores, va se-guir una carrera ascendent queel va portar a assolir el grau detinent coronel. En tot cas, la sevatrajectòria militar es va capgirardel tot a finals del 1905, quan esva mostrar en contra de l’assaltd’un grup de militars de la ca-serna de Barcelona a les seusdel setmanari Cu-Cut! i del diariLa Veu de Catalunya, així comde la reacció del govern espa-nyol, que va aprovar una llei quedeixava en mans de la justíciamilitar els delictes contra la pà-

Dos estudisde referència

Un espai dedicata l’AviTot i que va néixer a Vilanova i la Geltrú, Maciàsempre va tenir una vinculació molt especial ambel municipi de les Borges Blanques, tant pels seusorígens familiars com, sobretot, per la seva vocaciód’esdevenir, en la seva etapa al Congrés, el grandefensor dels interessos dels pagesos de les Garri-gues. L’Espai Macià, que es va inaugurar el 14d’abril del 2011, s’ha convertit en una cita obligadaper a aquells que vulguin conèixer la figura del pre-sident. El visitant disposa d’una sala d’actes, unespai audiovisual i una exposició permanent quepermet reconstruir el viatge de Francesc Macià ientrar de ple en la seva dimensió emocional, ideo-lògica i èpica. Tot plegat, a través d’un munt de re-cursos museístics, des de plafons fins a recursosaudiovisuals.

tria espanyola. Com a represàlia,va ser destinat a Cantàbria. Encomptes d’encongir-se, Maciàes fa afegir al moviment de Soli-daritat Catalana, i el 1907 va ini-ciar una nova etapa com a polí-tic, al mateix temps que aban-donava l’exèrcit. Malgrat la fi dela coalició, es va mantenir com a

diputat a les Corts pel districtede les Borges Blanques elecciórere elecció. El seu èxit no pro-venia d’unes grans aptitudscom a polític, ja que en realitatera un orador mediocre, deparlaments breus i sense gairecontingut. Però aquesta debi-litat la suplia perfectamentamb una presència imponenti una imatge d’integritat queva trencar els motlles dels polí-tics de la Restauració. A mésa més, es va saber erigir en elgran defensor dels interessosdels pagesos de les Garrigues.A poc a poc, el seu discurs po-lític es va anar radicalitzant.A partir del fracàs de la campa-nya a favor de l’Estatut d’Auto-nomia del 1918, es va situaren l’àmbit del nacionalismeradical. Cinc anys després, vaparticipar en la creació d’EstatCatalà, una organització nítida-ment independentista.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Macià intenta obtenir el suportdels dirigents comunistescomparant la situaciód’Espanya amb la de Rússia

2ELS PRESIDENTS REPRESALIATS Francesc Macià (1) Demà: Francesc Macià (i 2)