EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 201424 |

Un estudi constataque l’augment delturisme fa davallarla quantitat deconquilles

Menyspetxines ales platgesSocietat

Demografia Evolució de la població

Catalunya lidera l’emigrPoblació a l’Estat espanyolCreixement poblacional relatiu en el primer semestre del 2013

Població a 1 de juliol del 2013.

Entre parèntesis, creixement

gener-juliol 2013FONT: INE NavaPaís BascCantàbriaAstúriesGalícia

Castella i Lleó La Rioja

M

2.753.960(-8.010)

1.063.241(-4.560)

588.638(-1.399)

2.170.16(-6.843

316.474(-2.166)

6.388.735(-25.974)

Extremadura1.098.749

(-2.219)

Castella-la Manxa2.084.635

(-9.756)

1.46(1

2.507.574(-10.953)

8.390.6248.390.6248.8 39939000.662624448.8 39939000.66262448.8 39939000.6626244Andalusia

Ceuta 84.672 (139)

La Rioja

Castella-la Manxa

Melilla

Castella i Lleó

Astúries

Madrid

Catalunya

País Valencià

Navarra

País Basc

Galícia

Aragó

TotalCantàbria

Extremadura

Andalusia

Múrcia

Ceuta

Canàries

Illes Balears 0,48%

-0,68%

-0,47%

-0,44%

-0,43%

-0,43%

-0,40%

-0,40%

-0,38%

-0,36%

-0,31%

-0,29%

-0,28%

-0,25%

-0,24%

-0,20%

-0,03%

0,07%

0,16%

0,23%

Moviments migratoris durant

el primer semestre del 2013* per nacionalitats

EspanyoNascuts a l’Est

Nascuts a l’estrang

Tota

EstrangerNascuts a l’Est

Nascuts a l’estrang* Dades provisionals

Melilla 83.251 (-368)

CENS El Principat encapçala lesautonomies que van perdent poblacióMARXA La majoria són immigratsamb els fills ja catalans ROLS Moltspateixen en la readaptació al seu país

Carles SabatéBARCELONA

Catalunya lidera el lent pe-rò continu flux emigratoride l’Estat espanyol. Du-rant la primera meitat del2013, prop de trenta milpersones van marxar deCatalunya, la majoria im-migrats que havien arri-bat fa menys d’una dècadao fills d’aquestes parellesque ja són catalans, ambnacionalitat espanyola,però d’origen estranger.

El saldo migratori delsemestre de gener a junydel 2013 dobla el del se-mestre anterior a l’Estat ia Catalunya, segons l’estu-di de l’Instituto Nacionalde Estadística (INE). Untotal de 259.227 personesvan marxar de l’Estat elsprimer mesos de l’any pas-sat, i només hi van arribarpoc més de 134.000, demanera que el saldo se si-tua en 118.000 personesmenys. Una quarta partd’aquesta pèrdua de po-blació correspon a Catalu-nya, que va perdre 29.640persones en sis mesos,un fet que va deixar elPrincipat en 7.451.281ciutadans censats.

Si Catalunya va baixantdel rècord màxim de setmilions i mig, tot l’Estatespanyol ha anat rebai-xant també els 47 milionsd’habitants els dos anys.Només la comunitat deMadrid registra una pèr-dua de població semblant,tot i que la Rioja és la queen perd més, percentual-ment. Mentrestant, no-més les Balears, les Canà-ries, Múrcia i Ceuta vanaugmentar de població.

La tipologia dels emi-grants continua sent cla-

ra: famílies d’origen onacionalitat estrangera.Quatre de cada cinc emi-grants de l’Estat van néi-xer fora, i havien arribata l’Estat durant l’últimadècada de bonança econò-mica. La majoria dels quevan marxar provenien deRomania i el Marroc, lesdues nacionalitats d’ori-gen amb més immigrats.

Els ciutadans amb na-cionalitat espanyola bus-quen refugi i feina al’Equador, principalment,i a França i la Gran Breta-

nya. Si bé el gran gruixdels qui marxen a l’Equa-dor són espanyols, peròfills d’immigrats, entre elsqui proven sort cap a Eu-ropa ja hi ha més ciuta-dans d’origen autòctonque no pas immigrats. Ésl’emigració d’universita-ris, un fenomen encara in-cipient, però real.

Segona immigracióMés enllà de les xifres, lasegona emigració cap alpaís d’origen no resulta fà-cil. “A moltes personesse’ls repeteix la síndromed’origen”, explica JavierGarcia, portaveu de Fede-latina, l’ONG que ha orga-nitzat una setantena deretorns de famílies de totEuropa cap a Llatinoamè-rica. “Ni els qui tornen sóniguals que quan van mar-xar ni el seu estat d’origenés el mateix”, adverteixGarcia. En aquest sentit,la segona arribada esdevé

també complicada. Noméshi ajuda el fet que “ja conei-xen els codis culturals delpaís de retorn i això els hofacilita”, recorda ÀgataSol, experta en immigra-ció. Tot i això, Sol receladels programes de retorn,perquè no s’ha resolt enca-ra la integració i es mante-nen legislacions restricti-ves d’estrangeria, però encanvi s’ofereixen les màxi-mes facilitats per marxar:“Això pot arribar a perpe-tuar els maltractes”.

La problemàtica delscatalans cap a Europa ésuna altra. La majoria sónllicenciats universitarisque ocupen “llocs de tre-ball per sota de la seva qua-lificació”, coincideixen adefinir els experts.

Enginyers cambrers“Els catalans que treba-llen a Londres de cam-brers, encara que siguinenginyers, viuen una dis-criminació laboral sem-blant a la que van patir els

7,4milions de personesestaven censades a Ca-talunya durant la segonameitat del 2013.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La gran majoria dels immi-grats arribats a l’Estat durantl’última dècada estan satis-fets de la seva elecció i tambésatisfets de viure-hi, malgratels efectes de la crisi. La ma-jor part resideix a la comuni-tat de Madrid o a la demarca-ció de Barcelona. Entre lesdues comunitats ja sumen lameitat dels estrangers de totl’Estat. Vuit de cada deu hi re-sideixen “de gust”, i no esplantegen tornar al seu paísd’origen, segons un estudi dela integració de les personesimmigrades de la FundaciónSM. Potser és perquè gairebéla meitat (un 42%) reconeixque pot anar mantenint lesseves tradicions i fins i totusa habitualment la llenguaoriginària del seu país. No-més un 45% admet que el

“La immigraciósempre treballa enllocs de treball demenys qualificació dela que es disposa”Àgata SolEXPERTA EN IMMIGRACIÓ

segon idioma oficial d’algunacomunitat esdevé un fre i unadificultat per a la integració.L’atur i la crisi econòmica re-presenten una dificultat moltmés gran, ja que el 60% ad-met que trobar feina, ambuna contractació fixa, és laveritable dificultat a vèncerper trobar-se plenament in-tegrat. Un cop s’han atrevit adeixar el seu país, el principalanhel d’aquest segment depoblació és trobar una feinaestable. Per això, menys d’unterç preveu retornar al seupaís d’origen, mentre que laresta ja no s’ho planteja.

L’enquesta entre la po-blació estrangera revela,a més, que, contràriamentals habitants oriünds, el77% dels immigrats viuenen règim de lloguer.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Immigrats satisfets, tot i la crisi

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els estrangerspateixen unasegona síndromed’origen

| Societat | 25EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 2014

vida agitada i habitual de la premsa del cor, i un alcal-de, Xavier Garcia Albiol, de formes poc ortodoxes, perdir-ho suaument–, la notícia sona a acudit. Una facè-cia que, un cop més, recau sobre els soferts badalo-nins, atònits de la deriva que ha adoptat la política do-mèstica. Regenerar Badalona, la tercera ciutat delpaís, ja hauria de començar a ser una qüestió d’estat.

Garcia Albiol, debracet amb la noblesa

L’APUNT

Francesc Espiga

Concedim-li, d’entrada, el benefici del dubte. És possi-ble, fins i tot probable, que el conveni que acordaràl’Ajuntament de Badalona amb una entitat presididaper Cayetano Martínez de Irujo acabi aportant algunrèdit a la política esportiva local. Pot ser. Però, és clar,donada la singularitat dels dos personatges que per-sonifiquen el fet –un cognom il·lustre de la noblesa de

a predicció no pot sermés catastrofista. Siles parelles espanyolesno es posen les piles icontinuen amb els ac-

tuals índexs de fecundació –unamitjana d’1,3 fills–, “a finals desegle, sense tenir en compte laimmigració, acabarem amb unpaís buit, amb un quart de la po-blació actual”. No ho diu qualse-vol. És la valoració pessimistadel prestigiós catedràtic de so-ciologia de la Universitat Pom-peu Fabra, Gosta Esping-Ander-sen, coordinador de l’estudi de laFundació La Caixa El dèficit denatalitat a Europa. La singula-ritat del cas espanyol.

El resultat de l’estudi ha estatuna sorpresa fins i tot per als ma-teixos investigadors. La natalitat

LVirtudes PérezBARCELONA

SOLS · Un estudi sobre dèficit de natalitat revela que un de cada tres joves de l’Estat espanyol creix sensegermans FRUSTRACIÓ · L’informe evidencia que les parelles desitgen tenir més descendència, peròel fet que la igualtat entre homes i dones encara és lluny, la crisi i la falta de suport institucional els frenen

“Amb tants fills únics,tindrem un país buit”

ha baixat a tot arreu, però Espa-nya ja es troba a la cua d’Europa.Què ha passat perquè, com des-taca l’informe, un de cada tres jo-ves creixi sense germans? Es-ping-Andersen argumenta queen alguns països com Suècia elnombre de fills s’ha mantingutestable en totes les generacions

nascudes durant el segle XX. Al’Estat espanyol, no. D’una mitja-na de 3,4 fills el 1900, s’ha passatals 1,3 actuals. Amb prou feinesel 12,5% de les dones nascudesl’any 1965 tenen tres fills o més,comparat amb el 60,7% de lesdones nascudes l’any 1940.

La primera reacció és pensarque les dones espanyoles s’hancontagiat de les seves veïnes ale-manyes i italianes i han perdutles ganes de ser mares. Tampoc.“A l’Estat espanyol no es dónael cas, a diferència del que pas-sa a Alemanya i Itàlia, peròtambé a Àustria i el Regne Unit,que un 20% de les dones optenper no tenir cap fill.” Aquí,aquesta proporció, que als anysquaranta era només del 9%, arase situa prop del 13%, encaralluny d’Europa. L’explicació, aparer dels experts, cal buscar-laen els baixos índexs de progres-sió cap al segon fill i fills poste-riors. “Les dones espanyoles de-sitgen més fills, però hi acabenrenunciant”, subratlla.

Els motius de la renúncia sónmúltiples, però l’estudi els agru-pa en tres: la incorporació de ladona al món laboral, acompa-

nyada d’una desigualtat de gène-re no superada; la falta de suportinstitucional per conciliar la fei-na i la vida familiar, i un alt nivelld’atur i d’incertesa de cara al fu-tur. “Als països escandinaus, quetenen les taxes de natalitat mésaltes d’Europa, tenen més ajuts iun nivell més igualitari de l’or-ganització familiar”, indica Es-ping-Andersen. I assenyala unadada per prendre’n nota: el 30%dels homes suecs fan més tas-ques a la llar que les seves dones.

Així que, encara que ningútingui fórmules màgiques percanviar la tendència, semblaevident que si no volem acabarsent un “país buit”, cal intentarimitar el model nòrdic, ambmesures per conciliar feina ifamília, més inversió en edu-cació de 0 a 3 anys i polítiquesper promoure la igualtat de gè-nere. Déu n’hi do... ■

Una parella amb un fill. De l’excepció a la norma en el model de família de l’Estat espanyol ■ JUDIT FERNÀNDEZ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Calen més mesures perconciliar feina i família, ipolítiques per promourela igualtat de gènere

racióTotal

CatalunyaAragó

arra

Múrcia

Illes Balears

Canàries

633)

1.334.588(-3.721)

88

Catalunya

88

CCCCaatttaalllluunnyyyaaaCCaaatttaaallluuunnnyyyaaaCCCaaatttaaallluuunnnyyyaaa7.451.281(-29.640)

1.115.255(5.410)

País Valencià4.968.093(-18.924)

63.0281.041)

2.110.039(4.806)

636.652(-2.297)

46.609.652(-118.238)

olstatger

14.8317.0797.751

39.69026.28113.409

-24.860-19.202

-5.658

al 134.312 259.227 -124.915

119.4823.701

116.411

219.53710.905

208.633

-100.056-7.834

-92.222

rstatger

Immigració Emigració Balanç migratori

economistes peruans quevan acabar fent aquí depaleta”, manté Sol.

Els dos experts coinci-deixen en el fet que l’allaumigratori dels primersanys del mil·lenni a Cata-lunya no es repetiran, “pe-rò l’emigració no seràtampoc un èxode”, segonsavisa Sol, ja que “la matei-xa crisi econòmica fa mar-xar catalans a altres pa-ïsos i encara empeny ciu-tadans africans cap a Eu-ropa, per exemple”.

Els protagonistes delsdos fenòmens migratorisacabaran que no se senti-ran de cap lloc: “Al Marrocconsideren catalans elsemigrants que tornen, iaquí els considerem ma-gribins, més enllà del seucarnet d’identitat oficial.”Per això, hi afegeix Sol,“es poden acabar sentintuna mica apàtrides”. ■