Newsuic 30

1

New

suic 30. octubre-gener de 2012

CEl llarg camí al nostre armari, en mans dels caçadors de tendències

Descobrint LA MODA

Marià Puig, president de la Fundació Puig dóna una lliçó magistral durant la inauguració de curs 2011-2012.

Universitat Internacional de Catalunyanº 30. Any 8. Octubre - Gener de 2012

El doctor Miquel Cortada –el primer

i, fins aquest curs, únic degà de la

Facultat d’Odontologia– és un d’ells.

Avui li ha pres el relleu el doctor Lluís

Giner; una tasca gens senzilla ja que

és el relleu del “culpable” que s’hagi fet

realitat allò que semblava un somni,

fa quatre dies. En tan sols deu anys,

aquesta facultat compta amb, a més del

grau, més d’una desena de programes

de màster i postgrau, jornades d’ac-

tualització, conferències, workshops

amb professionals de prestigi...; per

no parlar de la Clínica Universitària

d’Odontologia, que tant de prestigi ens

dóna. Però això no és tot: a Odonto, la

gent hi torna. No només es té en comp-

te la tècnica, el prestigi professional,

o la innovació tecnològica: a la Facul-

tat d’Odontologia s’hi creen vincles

afectius que es mantenen més enllà de

l’àmbit universitari.

I un altre degà. La UIC no hauria estat

la que és sense la presència del doctor

Josep Olives. ¿Qui no recorda les

simpàtiques “al·locucions” improvisa-

des als claustres acadèmics? De manera

entranyable, potser recordem aquella

del bastó de muntanya que guia amb

la llum que portava al capdamunt de

tot... Sempre estava atent al dia a dia de

la universitat i parlava de la UIC amb

molta estima –com el pare a qui cau la

baba quan sent coses dels seus fills– i

es referia a aquell esperit tan seu –cris-

tià– que ha inspirat la universitat del

començament. A ell, li va tocar arrencar

la Facultat d’Humanitats, que és com

una columna d’aquesta casa i que amb

tant d’afany va portar. I tampoc ens po-

dem oblidar de la seva participació en

l’acte d’inauguració dels Jocs Olímpics

de Barcelona 92.

L’equip que s’emporta un gràcies.

Si sumem els anys de l’INEDE i el Fert (els orígens de la UIC), la nostra universitat ja té uns quants anys a l’esquena. I això es nota. No només per l’experiència acu-mulada de tantes i tants que han viscut una part d’aquesta història, sinó també perquè cada vegada són més, les persones que passen a formar part del que podríem anomenar “l’equip dels jubilats”. Perquè realment ho són: un equip.

Un equip molt important per a la vida universitària. Part d’una comunitat que no podem oblidar mai. El curs passat hi va haver les tres primeres jubilacions.

GGràcies!

Finalment, què faríem a la universitat sense els que donen la cara? Són la porta d’entrada, el primer somriure. En Benito Arenas ha estat aquestes dues coses: la porta i el somriure; però també l’anèc-dota, els correus de Huerva, l’eficàcia, el pintor... “Lo mismo freímos corbatas, como planchamos un huevo”: és la tasca de l’Equipo A, del qual formava part. I, en Benito, amb el seu saber estar –com un autèntic Emidio Tucci– ha sabut fer- amics i s’ha guanyat l’amistat de totes i tots. Ara, de ben segur que el trobaríem al seu huerto per trabahar i viatjant en-tre la seva Huerva natal i Roda de Barà.Als tres, els volem donar les gràcies a tra-vés d’aquest número de Newsuic. Gràcies per la seva feina de tants anys, pel seu somriure constant, per l’amor a les coses petites que tan gran han fet la UIC.

Gràcies!

3

New


Welcome!wTot sovint ens movem per impulsos. Per coses que ens atrauen i ens diuen que així serem algú més viu, més gran, més visible... Algú millor, en definitiva. És el consumisme en què ens veiem ficats i que, quan un no el controla, el controla a ell. És allò que deia algú: “cuando uno no piensa, le apiensan”. La moda és part d’aquest joc consumista, però també és un art i una ciència. L’art de mostrar-se, la ciència de comunicar. I és un art i una ciència perquè la moda real va molt més enllà del fet de deixar-se portar pel primer instint. “Compren-dre l’ésser humà és la base per predir el futur”, així acaba l’article A fons d’aquest número 30. És la base hu-manista que vol transmetre la nostra universitat. Em direu que és poc el que es pot fer, que és com una ovella enmig de llops, i potser teniu raó. Però ja sabeu que l’oceà està fet per una infinitud de gotes molt minses. A Newsuic ens agrada la moda i n’hem volgut parlar, explicar què és cool i quin procés se segueix fins que un producte arriba al nostre calaix.

Aquest número també parla de canvis i relleus, i molt de vida universitària. De la ja llunyana –però encara molt present– JMJ, a l’agost; i de l’experi-ència d’uns quants alumnes de Medi-cina treballant arreu del món; de les obres i la inauguració del nou edifici de la Facultat d’Educació, que suposa una aposta decisiva per la formació del futur professorat, tan necessària en els temps crítics en què estem im-mersos. I de relleus: a la Junta de Go-vern i aquí, a Newsuic. Després de la difícil tasca duta a terme per la Pilar Buil, que va tirar endavant aquesta publicació, amb un estil totalment nou, i de la serena i decisiva direcció d’en Roger Jiménez, que ens ha donat un prestigi i un nom, els prenc el relleu amb gust i una mica de temor: no és fàcil mantenir el nivell i pujar-lo... Déu vulgui que puguem anar mostrant novetats. Esperem que ho faci possible l’empenta que tenim a Direcció de Comunicació. Ara és qüestió d’avançar, comptant –això sí– amb totes aquelles veus que vul-guin col·laborar.

Anem de canvis

Newsuic és una publicació gratuïta editada per la Direcció de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya. Les tasques de compaginació, fotografia, redacció i coordinació editorial són dutes a terme per estudiants, assessorats per un consell editorial. S’hi afegeixen col·laboracions de professors o d’altres professionals, fixes o bé esporàdiques. El Consell Editorial, que no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus redactors o col·laboradors, es reserva el dret de publicar aquelles col·laboracions o anuncis que no es corresponguin amb la línia editorial o els principis estètics que regeixen aquesta publicació.

DIRECTOR: Jaume Figa

DIRECTORS ADJUNTS: Elena Castellarnau, Roser Santigosa, Raquel Iriso

DIRECTORA D’ART: Paula Barroso

COL·LABORACIONS: Ignasi de Bofarull, Miquel A Comas, Raquel Crisóstomo, Sergi Dòria, Carmen Dropez, Josep Faja, Javier Junceda, Empar Lorda, Joaquín Luna, Toni Mora, Julio Mosquera, José Luis Riocabo.

DISSENY ORIGINAL I MAQUETACIÓ: Javi Quintano

FOTOGRAFIA: Arxiu fotogràfic, FOTOGRUP, Miquel Llonch, Jaume Figa.

REDACCIÓ: Mario Hernández, Nuria Meseguer, Elena del Valle.

IMPRESSIÓ: SYL. Creaciones Gr

EDITORIAL

STAFF& STUFF

GràciesDe vegades, poques paraules poden definir millor el que es vol expressar en algunes línies. Newsuic comença una nova etapa d’un camí ja començat fa uns anys. En aquest número, en Roger Jiménez ens ha deixat com a director –el segon que hem tingut, des-prés de la Pilar Buil–, per dedicar-se del tot a la docència. Han estat gairebé quatre anys en què ha ajudat a donar força als continguts i al disseny que va millorar aquesta publicació de la UIC. Per això, pel seu ben faire, i el seu somriure constant, li donem les gràcies molt sincerament des d’aquesta tri-buna, esperant poder-lo seguir llegint entre les nostres pàgines.

DES DENEWSUIC

Des dels EEUUCreuant “la bassa” podrem saber com ho viuen tres joves Alumni. (p. 12)

Alumni(16)

Caçadors de modaEl coolhunter és una de les anelles d’una cadena molt llarga que arriba fins al nostre armari. Descobreix com funciona la moda.

A fons (4-5)

Campus (8-13)Estem de canvisNou curs, noves cares, nous noms. Alguns càrrecs que han canviat. (p. 8)

Nou edificiLa Facultat d’Educació inaugura el nou edifici, amb la participació de Xavier Trias i Andreu Mas-Colell. (p.9)

Reflexionant sobre la JMJLa Jornada Mundial de la Juventut ha deixat una bona impremta a tots el que hi van assistir. Ara toca repensar-hi. (p.13)

Qui retoca la constitucióArran dels canvis que s’han volgut fer a la Constitució Espanyola, el degà de la Facultat de Dret hi reflexiona (p. 7)

Veus (6-7)

Món (18-19)Qué pasa con EuropaDía tras día, la crisis económica va ha-ciendo mella en el viejo continente (p. 19)

Recerca (12-13)

Disney i els nazisTambé el “pato Donald” va ser un nazi... en somnis. (p. 12)

Fundació GodiaPicasso, Zurbarán, Sorolla... Grans possibilitats que ofereix aquesta fundació.

Bàsic! (18)

AlzheimerAlejandro Gella, investigador de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, ens parla de l’Alzheimer.

The End (22)

4

New

suic

30.

oct

ubre

-gen

er d

e 20

12

Arte y ciencia. Metodología y crea-tividad: todos ellos son elementos necesarios a la hora de hablar de algo como la moda; y también otros ámbi-tos como la economía, la sociología, la historia… Las propuestas de moda no sólo hacen referencia a la ropa o el téxtil, hay muchos campos industria-les que influyen en ella y viceversa.

Creadores de tejidos, estampadores, patronistas, diseñadores, confec-cionistas, modistos, estilistas…: no se trata de algo banal o superficial, fruto simplemente de la casualidad. Son muchos sectores, los que tienen parte de un auténtico entramado de puntos de acción: desde la empresa química que crea un pigmento de color, hasta la boutique final que vende vestidos.

Cada uno tiene un tiempo y un papel protagonista en este negocio y todos ellos acaban, como por arte de magia, coordinados para ofrecer, al fin, la moda apropiada en cada temporada.

Moda de largo recorrido

El Colour Index Internatio-nal tiene trece mil nombres de colores registrados y sin embargo, ¿por qué todas las marcas se ponen de acuerdo para ofrecernos cada tempo-rada semejantes gamas de colores? En septiembre las editoriales de moda de todo el mundo hablan de los mismos colores, estampados, patrones…

La moda es el resultado de un estudio profundo de las tendencias en todo el mundo. Cabe destacar los estudios llevados a cabo por los llama-dos laboratorios de tenden-cias o bureaux of Style, en los que trabajan profesionales que aplican rigurosos métodos científicos de análisis de los consumidores y de los mercados. ¿Qué analizan? Ideas y filosofías que rigen el comportamiento del consumidor a todos los niveles y sectores de actividad. Después traducen estos comportamientos en las tendencias que gobernarán

la calle dos años más tarde. I finalmente, llega a nuestro

armario… Ya se ve que es un arte; pero un arte que exige un complejo y abundante trabajo.

Es en este sentido, que la gurú Lidewij Edelkort, afirmaba que “no hay creación sin conocimiento previo, y sin diseño, un

producto no puede existir”. Edelkort fue nombrada en 2003 por TIME Magazine como una de las veinticinco personas más influyentes del mundo de la moda. En su laboratorio, Trend Union, ella y sus colabo-radores orientan a los clientes y equipos pro-

fesionales a interpretar la evolución de la sociedad y los gustos que tendrán los consumidores sin olvidar la

realidad económica. Tra-bajan desde seis meses hasta diez años vista.

Como en otros la-boratorios similares

en Trend Union elaboran los llamados books o “cuadernos

de tendencias”. Son el resultado de un proceso de recogida de infor-mación que llega de todas partes del mundo gracias a su red de coolhun-ters: Buenos Aires, Berlín, Tokio, Londres, Nueva York o Barcelona. Ciudades en constante movimiento y evolución donde nacen esas corrientes de pensamiento y de comportamiento.

Edelkort insiste en que “este don para saber lo que es correcto y cuándo, no es una experiencia mística; las ideas que se desarrollan (en los books) no son mis ideas, están en el aire… la parte creativa es la forma cómo se traducen estas ideas. Nuestros estu-dios ayudan a entender el pasado para visualizar mejor el futuro”.

Gente cool o el cazador 2.0

En esta cadena de descifrar las ten-dencias adquieren un papel funda-mental los coolhunters o “cazadores de tendencias”: personas ubicadas en grandes ciudades en todo el mundo, desde China a Argentina. Alguien que se mueve por la curiositas: la curiosi-dad por descubrir nuevas cosas. Este cazador sabe plantear las preguntas adecuadas, en el momento adecuado, y a las personas oportunas. ¿Qué tipo de personas? Sólo gente cool.

¿Y qué significa ser cool? Al contrario de lo que pudiera parecer, no es gente cambiante por principio, sino gente con carácter individual, que se ha encontrado y hecho a sí misma y sabe qué quiere y por qué. Gente, en defi-

A fons

Más allá de la

Roser Santigosa

MODAMás allá de lo superficial y banal que pueda parecer, la moda tiene un mecanismo de acción y una dependencia entre toda la industria: sus procesos hacen que sea imposible formular propuestas creativas caprichosas, ligeras o ajenas a las realidades industriales, económicas o sociales de un mundo cada vez más globalizado. Sólo en España, en cuanto a la facturación del sector textil se refiere, las tiendas de ropa alcanzaron los 17.373 millones de euros en 2010 según la décima edición del informe El Comercio Textil en Cifras de la Asociación Acotex. Según el estudio hay más de 60 mil puntos de venta minorista y el comercio textil ofreció casi 200 mil empleos el último año. Con estos datos resultaría inapropiado no hablar de la moda con el mismo rigor que se aplica a otros sectores.

5

New


nitiva, que no se pierde entre la masa, sino alguien singular. Los coolhunters se fijan en ellos porque, aunque las tendencias y los entornos cambian constantemente, estos individuos no lo harán, y a través de su estabilidad permitirán descifrar el entorno cambiante.

En marzo de 1997 la revista The New Yorker publicó el artículo “The coolhunt” en el que se abordaba por primera vez esta caza de ten-dencias. El artículo exponía que son cier-tos chicos, en ciertos lugares los que deciden lo que es cool. La función de los coolhunters es reconocerlos y, a partir de su modo de ser o vestir, identificar lo que va a ser tendencia en moda.

De todos modos, no todo es coser y cantar. De hecho, en las últimas déca-das, la moda –y en general la sociedad del consumo– ha dado un giro radical que ha hecho que las empresas necesi-ten, cada vez más, un contacto directo con la calle; saber qué ocurre y cómo se mueve todo. Así pues el papel de estos cazadores y la escucha de nuevos canales de comunicación 2.0 adquie-ren una relevancia inaudita hasta el momento. Y no todo el mundo está capacitado para ello.

De largo recorrido

Después del proceso de recogida del material aportado por los coolhun-ters, los laboratorios cuentan con otro amplio equipo de especialistas que a través de mesas redondas y sesiones

de brainstorming perfilan y definen conceptos; luego se analizan de modo más racional gracias a estudios de mercados y sociológicos que validan las intuiciones iniciales y finalmente se plasman en los llamados books o cuadernos de tendencias.

Los books de tendencias son usados por los fabrican-tes de tejidos, diseñadores y

profesionales del sector para saber

qué quiere el cliente y de qué dispone el mercado para con-feccionar sus productos. Sin ir más lejos, el ya mencionado laboratorio Trend Union cuenta, en su cartera de clientes, con algunos tan prestigiosos como Coca-Cola, Shiseido, Lancô-me, Cacharel, Gucci, Nissan o Estée Lauder.

Los books pueden ser de temáticas como patronaje, estilos de vida, jardi-nería, cosmética, colores, tejidos, etc. Todos beben de las mismas tenden-cias recogidas alrededor del mundo por los coolhunters, pero después se interpretan para cada sector o región.

Y aquellos que acceden a estos books, ¿copian o simplemente se adhieren a las tendencias? No se trata de copiar las propuestas sino de evaluar los conceptos, entender la tendencia so-cial a dos años vista y lo que posible-mente demandará el mercado. Sirven como fuente de inspiración pero no anula la capacidad creativa de cada diseñador o las líneas estratégicas de cada compañía o mercado local.

Cabe destacar además que, en estas tendencias globales existen alteradores como el fenómeno celebritie o los lí-deres de opinión. Personas capaces de imponer su propio estilo a sus segui-dores o fans. Guste o no, estos líderes gozan de autoridad y legitimidad entre su grupo de seguidores y sus criterios o forma de comportarse son conside-rados un referente.

Creadores de futuro

El ampliamente considerado como el padre del management, Peter Druke (Viena 1909 – Claremonst 2005), afirmaba que “la mejor forma de predecir el futuro es creándolo tú mismo”. En este sentido, y aún ha-biendo expuesto primero el mecanis-mo de esta gran industria de la moda, cabe decir que el ser humano no es una marioneta en manos de la indus-tria. A pesar del ritmo que le envuel-ve, cada ser es capaz de adherirse o rechazar o crear sus propias propues-tas. Y de hecho es imprescindible que existan personas “rebeldes” o incluso “inalterables” para poder evaluar el ritmo de las tendencias.

Cazar y prever las tendencias, como afirma Victor A. Gil, en su libro Coolhunting. El arte y la ciencia de descifrar tendencias “no solo consiste en tratar de identificar una innova-ción o movimiento vanguardista en el mundo de la moda, música, arte o diseño (…), los indicios que pueden alumbrar una innovación proceden de varias fuentes, ya sean unas esta-dísticas con las ventas del mes o el titular de un diario”.

La francesa Nelly Rody, otro refe-

rente internacional en tendencias, afirma que “un cazador de tenden-cias no debe tener sólo intuición o ser creativo o tener un estilo propio, debe ser multidisciplinar y dominar conceptos de muy variada índole como son la historia del arte, comu-nicación, psicología, escenografía, sociología, marketing y diseño gráfi-co e industrial. Deben tener un alto nivel cultural”.

Por eso, es cierto que las tendencias empiezan leyendo los periódicos, en las empresas innovadoras en tecno-logía; pero sobre todo, observando a las personas. Las tendencias em-piezan y acaban en la calle. Detrás de cada propuesta existen historias, intenciones y fenómenos vinculados a la ropa que cada uno compra. Nelly Rody habla de la necesitad impe-rante de formación en las ciencias humanistas que pueden ayudar a descifrar la economía y la industria del futuro. Y es que, a la hora de la verdad, comprender el ser humano es la base para predecir el futuro.

Gil Mártil, Víctor Alejandro. 2009. Cool-hunting. El arte y la ciencia de descifrar tendencias. Empresa Activa. Barcelona.

Malcolm Gladwell, Annals of Style, “The coolhunt”, The New Yorker, March 17, 1997, p.78

www.trendslabbcn.blogspot.com

6

New

suic

30.

oct

ubre

-gen

er d

e 20

12

Veus

UNA REFLEXIÓN SOBRE LA UNIVERSIDAD

La universidad en Cataluña es una realidad con muchos siglos de histo-ria. Ha transcurrido mucho tiempo desde que el Rey Jaume II en el año 1300 creara el Estudio General de Lleida, bajo los principios de la uni-versalidad del saber, y más tarde los de Barcelona, Girona, Tarragona…, interrumpidos en 1714 por la guerra de sucesión a la corona de España.

Con la llegada de la democracia y en concreto en 1983, la Ley de Reforma Universitaria (LRU) reconocía la autonomía universitaria, la libertad de programar estudios propios e incorporar la investigación como

elemento fun-damental para la adquisición y difusión de nuevos conoci-mientos.

En este nuevo espíritu, el par-lamento de Ca-taluña, mediante

la ley 26/1984 sentó la bases para el reconocimiento de las universidades privadas de acuerdo con las competen-cias que otorgaba el Estatuto catalán y la LRU, gracias a lo cual se reconoció y aprobó la Universitat Internacional de Catalunya.

En los últimos años, la universidad se ha encontrado en un proceso de cambio importante para los docentes y los discentes, según el llamado “plan

Bolonia” (1999), con un nuevo sistema de control en la adquisición de conoci-mientos y de competencias por parte de los alumnos mediante la evaluación continua. A su vez, este sistema exige al profesor unos nuevos métodos docentes en los que las tecnologías de la información son fundamentales. Con este sistema la clase magistral desaparece y la forma de transmitir los saberes también. ¿Es bueno? ¿Será efi-ciente en el futuro? ¿Nuestros universi-tarios saldrán mejor preparados?

En la mayoría de las aéreas de cono-cimiento ha desaparecido la licencia-tura de cinco años. Las titulaciones se han estructurado en grados (3-4 años), máster (1-2 años) y doctora-do. ¿Es factible esta sustitución para la adquisición de conocimientos en función del tiempo programado? No es fácil; más si tenemos en cuenta el nivel de conocimientos con los que llegan, generalmente, algunos alumnos a nuestras universidades provenientes de la enseñanza secun-daria obligatoria (LOGSE), según los informes PISA de reconocido prestigio internacional.

En cuanto a la selección de alumnos creo que debieran desaparecer las pruebas de selectividad y facultar a cada universidad sus pruebas específi-cas para la selección de los mismos.

Por último, si entendemos que las universidades privadas realizan un servicio público, las autoridades educativas tendrían que reflexionar con la posibilidad de tenerlas en cuenta en sus planes de promoción y soporte político en todos los ámbitos de sus competencias.

QUALITAT I ESCOLA INTEL·LIGENT

Certament, els equips professionals que composen les nostres instituci-ons educatives, constantment pro-mocionen els conceptes de qualitat, innovació, formació continua, excel-lència i, sobretot, talent. Però ens cal potenciar, possibilitar i fer visible la nostra tasca.

La nova fita educativa consolida la idea de que el capital humà i la societat del coneixement esdevinguin un dels principals motors de progrés social i econòmic. Però hem d’obrir portes, compartir experiències i fer visible el nostre dia a dia a l’hora que el fem partícip a tota la comunitat educativa. Molts són els centres que fa temps que treballen per millorar les vies de comunicació i la promoció de les experiències com a element dis-tintiu de la institució. El propi centre, dins de l’equip docent, disposa d’una “gran maleta pedagògica” sorprenent, inesgotable i l’èxit però, en ocasions no veu la llum. Ara, hem de lluir les excel·lents iniciatives pedagògiques tot fent-les extensives per a gaudir-les conjuntament, cooperativament.

Ara, hem d’assumir que l’entorn d’aprenentatge ha canviat i que, per tant, caldrà adaptar-se a les noves necessitats. Els nostres alumnes reben moltes “experiències” de coneixement i tenen un ventall d’in-terpretació molt més obert i flexible. Ens trobem davant d’alumnes que utilitzen Internet i les xarxes socials com a elements d’aprenentatge compartit. Ja no treballem la gestió de dades –que ho fan els sistemes

informàtics– sinó la capacitat de generar pensament global, creatiu i crític. És l’entrada de l’anomena-da “aula intel·ligent”, on el treball interdisciplinari és entès com una eina de superació, repte i aplicació a la realitat quotidiana dels propis estudiants mitjançant una actitud reflexiva, empàtica i col·lectiva.

Degut a la pressió i l’obsessió del sistema per assolir resultats ens hem oblidat de la “màgia del viatge”, el plaer del “descobriment” d’apren-dre, la passió i l’emoció del procés d’ensenyament i aprenentatge. Hem de recuperar el desig, la vocació i el rol d’acompanyar als alumnes en el seu propi procés de descobriment, gestió d’emocions i coneixements, així com en la seva aplicació inter-personal i intrapersonal.

Cal, doncs, centrar l’adquisició de coneixement i competències en una metodologia multidisciplinar, flexi-ble, adaptativa, on el centre de l’acció i la responsabilitat de l’aprenentatge recau en l’alumne. És a dir, fomentar l’assimilació de l’autonomia, la capa-citat crítica i d’adaptació com a fites de desenvolupament personal.

La garantia d’èxit de les escoles competents es fonamenta en la seva capacitat d’adaptabilitat, d’opti-mització i d’eficiència de recursos, permetent així assolir un major grau d’identitat, productivitat i superació. L’excel·lència no és un acte esponta-ni sinó un hàbit i l’escola intel·ligent serà aquella que aprengui de si mateixa, que optimitzi el seu capital humà a l’hora que visualitza les seves potencialitats.

V

Miquel A. ComasProfessor de la Facultat d’Educació

¿SERÁ BUENO EL NUEVO SISTEMA DE BOLONIA?

Carmen Dropez BallarínMiembro del Consejo Asesor Universi-tario de la UIC. Catedrática de Lengua y Literatura Castellana

7

New


Si las constituciones son, conforme a la célebre figura de Hayek, una suerte de ataduras que las socie-dades se imponen cuando están sobrias ante la eventualidad de caer en ebriedad, mal resulta conformar marcos constitucionales desde la coyuntura y el apresuramiento. Con independencia de la idoneidad desde la óptica política de consensos entre las principales fuerzas parlamen-tarias, en el terreno jurídico cuesta aplaudir iniciativas legislativas aleja-das del necesario grado de profundi-dad e idoneidad técnica.

Sin duda, la reciente iniciativa de reforma del artículo 135 de nuestra Constitución se ha fraguado en un ambiente no precisamente propicio para tal sosiego. Los embates del mercado financiero internacional del pasado verano, junto con la pre-sión de nuestros socios europeos, han dado al traste con una modifi-cación de nuestra lex legum que no sólo colma ningún vacío, sino que contradice los problemas que pre-tende combatir (¡permite elevar el techo de deuda ante situaciones de crisis extraordinarias como la que padecemos!), e incluso se ha llevado a cabo desde discutibles cauces procedimentales (los previstos para reformas simples o epidérmicas del texto constitucional, nunca para alteraciones de este calado que precisan del completo debate par-lamentario y no de lectura única, como ha recordado la Sentencia Constitucional 103/2008).

Sostenía con sabiduría Marañón que la rapidez es una virtud que conviene vigilar para evitar que devenga en un vicio, la prisa. Y esto es lo que ha podi-do haber acontecido en este caso, en el que se ha modificado nuestra norma fundamental sin el oportuno grado de rigor que merece por su alta función en nuestro ordenamiento.

Además, si el propósito reformador ha consistido justamente en enviar a los mercados mensajes tranquilizado-res de seria y segura contención del gasto público, ha de coincidirse que dicho propósito se desnaturaliza con

la propia dicción del nuevo cuarto apartado del refor-mado ar-tículo 135, conforme al cual “Los límites de déficit estructural

y de volumen de deuda pública sólo podrán superarse en caso de catástro-fes naturales, recesión económica o situaciones de emergencia extraordi-naria que escapen al control del Esta-do y perjudiquen considerablemente la situación financiera o la sostenibi-lidad económica o social del Estado, apreciadas por la mayoría absoluta de los miembros del Congreso de los Di-putados”, que es precisamente lo que padecemos en el tiempo presente.

Como se verá, en buena medida hemos cambiado para seguir igual, y con el agravante, además, de haber procedido a intervenir sobre nuestra norma de normas no precisamente con la delica-deza de cirujano, sino con modos y ma-neras apresuradas en fondo y forma, algo que sin duda puede transmitir al contexto financiero internacional una imagen contraria al sosiego y tranqui-lidad que tanto se requiere para atajar los súbitos pánicos que padecemos a resultas de esta grave crisis económica.

Bienvenidos los consensos, pero bienvenidas también las cosas bien hechas.

CONSENSO CONSTITUCIONAL Y RIGOR TÉCNICO

EMPRENEDORS DAVANT LA CRISI

Javier JuncedaDecano de la Facultad de Derecho. Abogado.

No sabem com ni quan sortirem d’aquesta crisi. El que sí que sabem és que uns ho faran més ben parats que d’altres. Entre aquests hi ha els empre-nedors: els autènticament optimistes i audaços. Existeix un optimisme intel-ligent, diferent d’aquell que només fa volar coloms. És un optimisme agosa-rat i alhora realista que s’inicia amb la passió per realitzar un somni.

Quina és la diferència entre l’emprene-dor i el comú dels mortals? Potser és la motivació intrínseca, que actua com un autèntic pou d’energia immaterial. Però, a més, l’emprenedor té una altra motivació, anomenada transcendent, que va més enllà del curt termini, del càlcul concret, del benefici immediat. La motivació transcendent porta a ser algú amb responsabilitat social, amb vocació per fer una tasca que redunda en benefici dels altres.

No només amb bones intencions: és un emprenedor optimista i alhora amb un sentit acurat de la planifica-ció, que treballa amb un càlcul refinat dels riscos i amb un disseny financer i de producció precís, valent i estra-tègic. Té lideratge; és valent i alhora resistent, fort davant la dificultat i expert en perseverança. Aristòtil diria que això és un ciutadà virtuós que té com a horitzó la millora de la polis.

L’emprenedor és sovint un equip afinat que sap trobar la informació necessària en recursos i en assessora-ment. Busca i troba el coneixement i el converteix en valor.

Ignasi de BorfarullProfessor de la Facultat d’Educació.

EL CAMBIO EN LA CONSTITUCIÓN NO COLMA NINGÚN VACÍO Y CONTRADICE LO QUE PRETENDE COMBATIR

8

New

suic

30.

oct

ubre

-gen

er d

e 20

12

COMUNITAT UNIVERSITÀRIA

Belén CastroLa nova secretària general és llicen-ciada en Dret per l’Institut Europeu de Dret i Economia (INEDE-UIC) i ha exercit l’advocacia en el bufet d’advocats Roca Junyent al llarg dels últims deu anys, com a especialista en dret mercantil i societari.

Teresa VallèsLa nova Degana de la Facultat d’Humanitats és llicenciada en Filo-logia Catalana per la Universitat de Barcelona, doctora per la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Ciències Cognitives i Llenguatge, per la Univer-sitat Autònoma de Barcelona. Es va in-corporar al claustre de la Facultat l’any 1998. Ha estat cap de Normalització Lingüística de la UIC i vicedegana de la Facultat des del 2009.

Lluís GinerÉs el nou Degà de la Facultat d’Odontologia. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en Estoma-tologia i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1990). Ha estat vicedegà de recerca de la Fa-cultat d’Odontologia del 2007.

Javier JuncedaEl nou Degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques és llicenciat en Dret per la Universitat d’Oviedo i doctor en Dret Administratiu per la Universitat de Valladolid. Ha compa-ginat l’exercici de l’advocacia amb la carrera acadèmica a Espanya i Ibero-amèrica. És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de l’Acadèmia Asturiana de Jurisprudència; membre d’honor del Col·legi d’Advocats de Lima i Libertad (Perú) i del Club Español de Arbitra-je, i també ha estat cònsol honorari del Perú a Espanya.

Evaristo AguadoAssumeix la nova Direcció de Forma-ció, Assessorament i Coaching de la UIC. Té una llarga experiència en la di-recció i formació de persones. Des del 2003 ha estat al grup AGBAR exercint diversos càrrecs de direcció. És llicen-ciat en Dret i Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. També ha desenvolupat una labor docent com a professor d’ètica dels negocis.

Emilee Sarah Moore La nova co-directora del Servei d’Idiomes és llicenciada en Humani-tats i màster en Lingüística Aplicada a la Universitat de Queensland, Aus-tràlia. És doctora en Didàctica de la Llengua per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en les pràc-tiques plurilingües en la universitat ca-talana i la seva relació amb la construc-ció del coneixement.

Raquel IrisoLa nova directora de Comunicació és llicenciada en Ciències de la Informa-ció per la Universitat de Navarra ha realitzat estudis en gestió de la comu-nicació pública per l’ESADE. És també professora de la Facultat de Comuni-cació de la UIC, empresària i compta amb una llarga trajectòria lligada a la consultoria dins del món de la comuni-cació estratègica.

Josep PabloEl Director de Desenvolupament Tecnològic és enginyer industrial en l’especialitat elèctrica per la Universi-tat Politècnica de Catalunya i màster en Desenvolupament de solucions Bu-siness Intelligence. Ha estat director d’informàtica de Ferroberica i a DCM-Detersa.

Leontina VinaixaHa passat a ser la nova directora de la Clínicia Universitària d’Odontologia.

Els Campus

CARES DE LA NOTÍCIA

Marco EspositoProfessor de la Universitat de Göteborg.30 d’abril

Mercè Miralles Redactora en la revista Presència 30 de septiembre

Expert en periodòncia, parlà als alumnes d’Odontologia de les pautes per accedir a la informació científica, seleccionar-la i aplicar-la a una situació clínica particular. “Avui, per augmentar les probabilitats d’èxit i la predictibilitat a llarg termini dels tractaments, els cien-tífics haurien de basar-se en l’evidència científica de què disposen. És a dir, saber treballar i aplicar la informació a la situació clínica de cada moment”.

Llúcia OlivaPres. Consell Informació de Catalunya6 de juny

La que havia estat corresponsal de TV3 als EUA, i de TVE a l’antiga URSS i Rússia, va explicar amb detall el fun-cionament del CIC i les queixes més freqüents que reben del públic sobre el comportament dels mitjans de comu-nicació. En aquest sentit, va animar a l’alumnat a tenir en compte que “els ciutadans tenen dret a una informació veraç per adoptar decisions lliures”, sent valents a l’hora d’informar.

Durante la sesión, en la que habló de los gabinetes de prensa, situó a los alumnos en el contexto del día a día de una redacción y dio una serie de conse-jos sobre cómo mantener una relación fluida entre los gabinetes de prensa y los periodistas de los diferentes medios. “Es necesario que haya un feedback entre el periodista y el ejecutivo, para conseguir un trato cordial sin caer en amiguismos”, explicó Miralles.

L’arquitecte Jordi Tió va impartir una conferència, en el marc del Taller Vertical 2011 de l’ESARQ, titulada “Il·luminació i color”. Estava dirigida a tots els alumnes participants al taller i va parlar sobre com treure el màxim partit d’un espai de 40 m² jugant amb la il·luminació i el color. “La clau d’un bon interiorisme –va dir– és aconseguir una atmosfera que emeti emoció”.

Jordi Tió Arquitecte 12 d’abril

Redacció

Prenent el relleu

Les darrers setmanes a la UIC hi ha noms propis que cal mencionar per les seves incorporacions o nomenaments. A totes aquestes persones els desitgem molts èxits!

9

New


Els nous edificis, situats al car-rer Terré, van ser adquirits l’abril de 2010 per la Fundació Familiar Catalana, entitat promotora de la Universitat. A l’acte d’inauguració, hi van assistir, també, el president del Patronat Universitari, el Sr. Josep M. Pujol, acompanyat per la resta dels membres del Patronat, la Comissió Executiva de la Junta de Govern, la Junta de Centre de la Facultat, i personal docent i d’inves-tigació de la Universitat i d’adminis-tració i serveis.

El rector de la Universitat, el Dr. Pere Alavedra, va destacar que un dels aspectes importants de la Uni-versitat és formar professors compe-tents en coneixements, habilitats i, especialment, en actituds.

Per la seva banda el conseller An-dreu Mas-Colell, després d’agrair la invitació a l’acte, afirmava que ‘es ne-cessiten institucions que formin bons professionals i docents’, destacant tres eixos importants en l’àmbit de l’educació: ‘l’eficiència, la qualitat i la internacionalització’.

FACULTAT D’EDUCACIÓ

Redacció

La UIC inaugura els nous edificis de la Facultat d’EducacióL’Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona, i l’Hble. Sr. Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, van inaugurar, el passat 10 d’octubre, els edificis de la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya. Durant l’acte d’inauguració, l’alcalde va remarcar que és ‘important que la Universitat tingui una actitud positiva i formi a bons educadors en valors i coneixements’.

Què suposa la construcció dels nous edificis per a la Facultat? En primer lloc, una mostra de confi-ança del Patronat de la UIC cap a la nostra Facultat i una aposta decidida pel valor social de l’educació, especi-alment en temps de crisi.

Projectes de futur que teniu pen-sat per a la Facultat d’Educació? Els projectes de futur estan en la línia dels objectius marcats per tota la UIC pels propers anys. La consolidació de les línies de recerca; l’atenció perso-nalitzada a l’alumnat, a través de les tutories acadèmiques i l’assessorament personal; l’ampliació en l’oferta de post-graus i formació contínua; les relacions internacionals; i, finalment, encara que no menys important, la millora docent, mitjançant la formació continuada del professorat de la facultat.

Quin és el futur de l’Educació a Espanya? L’educació a Espanya, sofrirà can-vis importants per les convulsions socials, polítiques i econòmiques que estem sofrint, i que encara no s’han acabat. Cal, des de la nostra posició, contribuir a la millora d’aquest futur. La UIC és que té molt clares les seves finalitats i, donat que són finalitats va-luoses, crec que ajudaran a la millora de l’educació a través de la millora en la formació dels futurs mestres.

Aula Taller: Acondicionada per activitats com psicomatricitat, plàstica o mùsica.

Aula de Ciències Naturals: Dotada especialment per la didàctica de les ciències natural.

Aula d’informàtica: Dotada amb 35 ordinador i pissarra digital.

18 despatxos

18 aules (equipades informàticament)

2 magatzems

3.029 m2 superfície útil

3.574,56 m2 superfície total

2 edificis: Delta i Gamma

7 vestíbuls (descans i altres)

1 copisteria

ALGUNES DADES

Finalment, l’alcalde de Barcelona va felicitar la UIC per apostar per l’edu-cació de qualitat, fent esment a la crisi de valors actual que pateix la so-cietat. Per això, va posar de manifest que ‘les famílies i les escoles tenen un paper important en la formació de virtuts i valors’.

Amb l’adquisició dels dos edificis, la UIC vol donar resposta a les neces-sitats derivades del creixement de la Universitat i aposta per la formació, especialment en aquests moments de crisi, com una aportació de valor a la societat, tal com recordava el degà de la Facultat, el Dr. Albert Arbós. “Per a nosaltres -deia el degà-, ser bons professors vol dir ser bones persones, que busquen el bé i la veritat. També bons professionals, formats en un estudi intens, en una atenta guia per-sonal i professional i en un exemple de coherència de vida per part de la co-munitat universitària que ens envolta”.

Des del punt de vista de les instal-lacions, la Facultat disposa d’una varietat de dimensions en els espais i aules específiques; com ara sales per a les ciències experimentals i aules de llenguatge artístic.

ENTREVISTA AMB EL DEGÀ

10

New

suic

30.

oct

ubre

-gen

er d

e 20

12

IN MEMORIAM

Primer vicerector de Recerca de la UIC, catedràtic de Neuro-patologia i director de l’Institut de Ciències Neurològiques i Gerontològiques.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina) i doctor per la Universitat de Barcelona.

Va ser vicerector de Recerca des del 1997 fins al 2006 i director de l’Institut de Ciències Neurolò-giques i Gerontològiques des del 1997. Era membre de les socie-tats catalana i espanyola de Neu-rologia, i de les societats Italiana de Neuropatologia, Alemanya de Neuropatologia i Neuroanato-mia, Americana de Neuropatò-legs i Britànica Neuropatològica.

Dr. Félix Cruz

ESTUDIANTS

“Les pràctiques a l’Hôpital Pitié Salpetriere de París em van permetre adquirir experiència en un món que em fascina: la medicina”

Alba Rodríguez, de 21 anys i estu-diant de 4t de Medicina, és una de les alumnes de la UIC que, durant el mes d’agost va realitzar les pràctiques de Medicina a la secció de cardiologia de l’Hôpital Pitié Salpetriere de París. Ha estat una de les primeres alumnes de la Facultat de Medicina que ha tingut l’oportunitat de fer les pràctiques en un hospital a l’estranger.

El curs passat, una vegada finalit-zats els exàmens de gener, l’Alba va

començar a planificar l’estiu i se li va ocórrer la idea de fer el practicum fora d’Espanya. Després de valorar dife-rents opcions es va decantar per París: li entusiasmava la idea de veure’s treballant en un gran hospital, aten-dre pacients amb una altra llengua, conèixer l’ambient mèdic, etc.

L’hospital Pitié Salpetriere era l’únic que li permetia estar a la secció de cardiologia, que és on volia realitzar les pràctiques. A partir d’aleshores, la Facultat de Medicina va ajudar a l’Alba a gestionar el conveni i agilit-zar el procés d’acceptació per part de l’Hospital francès.

Durant les quatre setmanes a l’Hôpital Pitié Salpetriere, l’Alba va

tenir la sort de poder estar en tres serveis diferents dins de l’especialitat de cardiologia.

L’Alba ha tornat molt contenta d’haver viscut aquesta experiència, que no només li ha permès estar present en diverses seccions de car-diologia, sinó que també ha adquirit una gran experiència que li ha pro-porcionat seguretat i confiança en ella mateixa, a més de perfeccionar el francès.

La iniciativa que alumnes de Medici-na, com l’Alba, tinguin l’oportunitat de realitzar pràctiques a l’estranger, no només ajuda els estudiants i futurs metges a prendre contacte amb la realitat de la seva professió en altres països, sinó també a estrènyer llaços entre la Universitat i el món assis-tencial, així com establir sinergies i col·laboracions amb hospitals de l’estranger, amb el propòsit d’ampliar el camp de la internacionalització.

COL·LABORACIÓ

Sempre en verdL’ESARQ UIC va obrir i tancar el curs compartint semàfor verd a La Vanguar-dia amb polítics i personalitats de la vida pública. En el primer semàfor, que va sortir publicat el mes de setembre passat, hi va aparèixer Maria Reig, presidenta de Reig Capital Group, empresa que va patrocinar el Taller Vertical d’aleshores. En el segon, publicat el juliol passat, hi figurà la graduada recentment Teresa Martínez, amb motiu dels dos premis d’Arquitectura que va rebre abans que finalitzés els estudis: el primer premi de la Càtedra Ceràmica 2010 i el segon, per la participació al Concurs Internacional de Disseny Cevisama INDI, basat en el disseny industrial i la innovació tecnolò-gica en material ceràmic.

Pràctiques de MEDICINA, per

tot el món

Dissabte 15 d’octubre es va celebrar la inauguració i la clausura del Postgrau en Matrimoni i Educació Familiar (MEF) dels cursos 10-11 / 11-12, orga-nitzat per l’Institut d’Estudis Superi-ors de la Família (IESF) de la UIC.

La inauguració va estar presidida per una de les coordinadores del Postgrau, Pilar Lacorte, que va donar la ben-vinguda als nous alumnes i va presen-tar el programa i els objectius del curs.

L’acte de clausura va estar presidit per la vicerectora de la Comunitat Universitària, Belén Zárate, que va presentar breument la ideologia i els valors que es transmeten a la Universi-tat. També va parlar de la importància de l’IESF, dels objectius i de les línies d’investigació que segueix l’Institut.

Inauguració i clausura del postgrau MEF

POSTGRAUS BIENVENIDA

De todo el mundoLa UIC dio la bienvenida a los alum-nos de nuevo acceso. En distintos grupos, según las titulaciones, la no-vedad de este año fueron las distintas sesiones relacionadas con los valores, la integración y el coaching.

Por otro lado, unos días antes tambi-én se hizo un acto especial, presidido por Matthew Kwiatkowski, Di-rector de Relaciones Internacionales para los alumnos de 18 nacionalida-des diferentes, la mayoría de Italia, Polonia y Alemania, pero también de otras como Corea, Francia o México.

Els Campus

Redacció

Patró de la Fundació Familiar Catalana i membre del Patro-nat Universitari de la UIC des de la seva constitució, va morir el 27 de juny passat a Barcelona als 84 anys. El Sr. Lluís Gila-bert va impulsar la Universitat juntament amb altres membres a través de la Fundació Famili-ar Catalana.

Lluís Gilabert

11

New


NOT NEWS

Para Mario Vargas Llosa, fue un bo-nito espectáculo, el de Madrid invadido por cientos de miles de adolescentes, estudiantes y jóvenes profesionales ve-nidos de todos los rincones del mundo para cantar, bailar, rezar y proclamar su adhesión a la Iglesia católica y su “adic-ción” al Papa. Este Nobel, que remarca la cultura e inteligencia de Benedicto XVI “cuyas encíclicas y libros un agnós-tico como yo –reconoce– puede leer sin bostezar”, concluye que “la cultura no ha podido reemplazar a la religión ni podrá hacerlo”. Pese a ello, la BBC, en su informativo Today, exclusivamente aludió como noticia a los imprescin-dibles manifestantes que se oponen a todo acontecimiento mediático para aprovechar su rebufo, sin mencionar ni una sola vez la Jornada Mundial de la Juventud, y sin referirse para nada a la capacidad de convocatoria que supone reunir a casi dos millones de jóvenes…

La gigantesca fiesta contagió en las ca-lles a los madrileños. Desde el Vicepre-sidente de la Comunidad Judía (“gente sana”, “energía positiva”, “retorno a los valores”, “el Papa ha pedido a los jóvenes que sean muy valientes con sus convicciones”), hasta la mujer que se acercó a un sacerdote, removida y se echó a llorar porque llevaba treinta años apartada de Dios, y decía que no le parecía justo que Dios la perdonara...

Allí estábamos los de este rincón del mundo que es la UIC. “Tenéis interro-gantes –aseguró el Papa en Cibeles– y buscáis respuestas”; “la Verdad que no es una idea, una ideología o un eslógan, sino una Persona, Cristo, Dios mismo que ha venido entre los hombres (…) Él os ama desde siempre y os conoce mejor que nadie”. Oía estas palabras un treintañero que durante la espera se había sentado junto a un sacerdote. Por suerte, paradójicamente, si algo faltaba en Cibeles era agua, pero no tiempo.

Durante dos horas y media expuso sus interrogantes, sus búsquedas, su vida, su fe en la Eucaristía que vivía desde la Comunión aunque ni entonces, ni hasta ahora, nadie le habló de confesar-se; mientras esperaba al Papa, sería la primera de su vida. ¡Cómo escucharía minutos después!: “es Él quien da ver-dadero sentido a nuestra vida. Abramos nuestro corazón a Cristo”.

Un agnóstico, un judío, un no católico... o un católico, ¿será verdad que Bene-dicto XVI llega a “los que compar-ten nuestra fe” tanto como a los que “vacilan, dudan o no creen”? Y, aunque parezca obvio a alguno de mis escasos lectores, finalmente, tuvo lugar la Vigi-lia en Cuatro Vientos: a pesar de la furia del viento, lluvia horizontal; y todo con puntualidad germánica: en el momento en que el Sucesor de Pedro apareció en el impecable estrado. No era una performance sobre aquella arquitec-tura efímera. Ni el arquitecto hubiera soñado tan audaz puesta en escena de Pentecostés sobre Pedro y la Iglesia. Y sin ánimo de ningunear a nadie, ni el Taller Vertical de la ESARQ lo hubiera montado mejor.

“Vuestros amigos querrán saber qué es lo que ha cambiado en vosotros (...): ¿Qué vais a decirles?”. Al final, fue el mismo Papa (reconocido hasta por un ateo como “uno de los filósofos más importantes de la actualidad”) quien sintetizara una respuesta: “os invito a que deis un audaz testimonio de vida cristiana ante los demás. Así seréis fermento de nuevos cristianos y haréis que la Iglesia despunte con pujanza en el corazón de muchos”.

Estoy con la BBC. Que el Papa reúna dos millones de jóvenes puede no ser remarcable, pero porque la noticia sería lo que no se sabrá: la huella de fe y gracia de Dios en los corazones jóvenes cuyos nombres permanecerán anóni-mos... y que se prolongará más allá de aquella “inolvidable experiencia”.

Mn. José Luis RiocaboCapellán del Campus Barcelona. Educació

Con la implantación del Espacio Euro-peo de Educación Superior, todas las facultades de la UIC tienen una comi-sión de calidad que debe contar con la participación de algún estudiante pre-parado. A estos estudiantes se les forma en talleres, como el recién organizado por la UIC y la UPC, en colaboración con la Agencia Catalana para la Calidad del Sistema Universitario.

El perfil medio de los asistentes a este tipo de cursos es el del alumnado de segundo curso de la UIC con un buen expediente, talante colaborador e inicia-tivas para mejorar su facultad. “Busca-mos que entre el alumnado –dice Belén Zárate, Vicerrectora de Comunidad Universitaria– vaya calando esta cul-tura de la participación en los asuntos

universitarios, para que sean muchos los que se impliquen en los procesos establecidos para mejorar la calidad”.

En esta edición se han superado las plazas asignadas. Se trata de un curso que facilita a los estudiantes las herramientas y habilidades que les capacitan para formar parte de las comisiones de calidad. Además, reco-noce Zárate, “esta colaboración entre entidades es muy enriquecedora”.

Gracias al éxito de este año, la Vicerrec-tora de Comunidad Universitaria asegu-ra que se va a repetir el curso que viene. En su opinión, “una de las formas de participación estudiantil más enrique-cedoras para la Universidad es precisa-mente esta colaboración en las comisio-nes de calidad: trabajan con profesores, expertos y empleadores en la continua mejora de formación universitaria”.

FORMACIÓN

Tercer taller de formación de estudiantesMario Hernández2º Comunicación Audiovisual

La Universitat Internacional de Cata-lunya ha fet una aposta per la formació integral de la persona i la transferèn-cia del coneixement a les pimes, a la sessió d’obertura del curs 2011-2012. A l’acte, el rector de la UIC, Pere Ala-vedra, va presidir l’acte acompanyat de Marià Puig, president de la Fun-dació Puig; Antoni Castellà i Clavé, secretari d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixe-ment de la Generalitat de Catalunya, i Belén Castro, secretària general de la Universitat.

Puig, durant la seva intervenció, posà en relleu l’interès de la UIC de formar persones amb “excel·lència, valors i moral”. Va explicar també cóm va néixer la seva empresa familiar i com

ha anat evolucionant al llarg dels anys. L’èxit de la seva empresa, deia, “és fruit d’una construcció basada en la veritat, la justícia, la llibertat i l’amor”.

Tot seguit, Antoni Castellà, va parlar de la universitat com “un motor en temes d’economia i en temes socials. Per Això, és bo que a les universi-tats es reforcin el graus i màsters, es promoguin les càtedres, els doctorats i una recerca d’excel·lència”. Fent referència a la formació integral de les persones, afirmava: “la societat necessita persones cultes, cíviques, respectuoses, solidàries, emprenedo-res i sobretot virtuoses”. El secretari d’Universitats i Recerca ha finalitzat el seu discurs dient que “un profes-sional, abans de tot, és persona, i formar la gent en valors serà la gran-desa del nostre país”.

ACTES ACADÈMICS

Nou curs: formació integral i transferència de coneixements Redacció

CONCURS FOTOGRAFIA El Club de Fotografia de la UIC ha convocat la segona edició del concurs de fotografia “Les vacances d’estiu”. Aquest any s’han presentat més de 150 fotografies.

www.uic.es/fotografia

12

New

suic

30.

oct

ubre

-gen

er d

e 20

12

Els Campus

ARQUITECTURA

Como cada año, el Taller Vertical ha dado el pistoletazo de salida al nuevo curso de la Escuela de Arquitectura de la UIC (la ESARQ). Inaugurado el pasado 7 de septiembre, el Dr. Pere Alavedra, rector de la universidad,

explicó que el Taller Vertical “es una demostración clara de cómo se debe trabajar y fomentar las habilidades prácticas, actitudes y conocimientos en equipo”. Y, como recordaba Vicenç Sarrablo, Director de la ESARQ, “Industria + habitabilidad” ha tenido como objetivo principal

ofrecer soluciones al acceso a la vivienda con un precio asequible y una construcción industrializada. Por eso el reto de los 40m².

Pasada la semana el ganador fue el equipo 6h, liderado por los arquitectos y profesores Marc

Binefa y Miquel Lacasta. Este grupo realizó una vivienda que tituló “Mediando entre lo indispensable y lo bello, la membrana, como captadora de vida, sugiere los diversos rituales domésticos”.

Los otros dos ganadores fueron los equipos UNI9, dirigido por Alberto Micolau y María Caffarena, y el equipo Vapor House, de la mano de los también profesores y arquitectos del taller Javier Peña y Mª José Marco.

Taller Vertical 201115 + 9 x 40 = Industria + habitabilidad

Redacción

El Vicerrectorado de Comunidad Universitaria (VCU) de la UIC, junto con el profesor de la Escuela Superior Técnica de Arquitectura (ESARQ) Rovira-Beleta organizarán un Servicio de Atención a la Dis-capacidad en la Universidad. Este servicio quiere ofrecer una atención personalizada a aquellos alumnos, visitantes o personal de la UIC que presente alguna discapacidad física, cognitiva o sensorial.

El servicio estará liderado por el Profesor de la Asignatura de Accesi-bilidad de la ESARQ Rovira-Beleta, que se encargará de prestar una atención especial a las personas que tengan algún tipo de discapacidad, representar a la Universidad en diferentes foros universitarios que traten el tema y elaborar un conjun-

to de actividades para sensibilizar y formar a la comunidad univer-sitaria, con el fin de que cada uno en su área sepa cómo atender a los discapacitados.

Belén Zárate, Vicerrectora de la Comunidad Universitaria afirma que “por nuestro tamaño podemos atender de manera personalizada a quien lo necesite y además, este trato a medida es uno de los valores fundamentales de la UIC”.

Este servicio, que contará con el apoyo de Unidiscap, entidad que vela por la atención a la discapa-cidad en el sistema universitario, no sólo permitirá a la Universidad trabajar un tema importante como es la accesibilidad, sino también ofrecer un trato personalizado, que es uno de los valores que promueve la UIC.

La UIC impulsa un servicio de Atención a la DiscapacidadRedacción

ACCESIBILIDAD

Les Jornades LINK© de la UIC, orga-nitzades pel Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i Professorat (VOAP), amb la finalitat de transmetre experiències entre departaments, han estat recone-gudes per la Xarxa Telescopi Espanya com a bones pràctiques en direcció i gestió universitària per intercan-viar experiències entre les diferents universitats espanyoles. Aquesta xarxa està coordinada per la Càtedra UNES-CO de Direcció Universitària, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i es va crear amb l’objectiu de compartir bones pràctiques en matèria de direcció i gestió universitària, així com també, promoure l’intercanvi de coneixements, formació i difusió de les diferents activitats de les institucions d’educació superior associades.

El comitè avaluador de la Xarxa

Telescopi va validar positivament quinze bones pràctiques provinents de deu universitats espanyoles, entre les quals aquestes jornades de la UIC, a l’àrea de Persones. Al llarg dels anys, les pràctiques seleccionades han en-trat a formar part d’un banc de dades de la Xarxa amb l’objectiu d’intercan-viar experiències entre les universitats espanyoles que hi estan adherides.

La Xarxa valora que les pràctiques triades a cada àrea contribueixin de manera positiva i eficient a l’enforti-ment de l’àmbit de la direcció i gestió universitària.

Aquest reconeixement suposa per a la UIC intercanviar amb altres universitats una sèrie d’experiències com desenvo-lupar i aprofitar de manera més eficient el coneixement i potencial del personal que treballa a la Universitat per aconse-guir una major transversalitat.

Premi a les jornades LINK©, per la seva qualitat i transversalitatRedacció

PREMIS

15 de septiembre fue la fecha elegida de la presentación ante el jurado. Y el 15, también, los minutos que tenían los 9 grupos para mostrar su proyecto del Taller Vertical 2011 titulado “Industria + habitabilidad”. Durante una semana de trabajo los alumnos de Arquitectura tenían que idear una vivienda en un espacio de 40 metros cuadrados. No más.

13

New


Passats tres anys d’espera, il·lusions, treball, conferències, stands, sama-rretes, preparació, quilòmetres... va arribar la JMJ.

Amb tot el que s’ha parlat d’aquest gran esdeveniment semblava difícil que complís les expectatives que segurament més de 2.000.000 de persones s’havien fet. Però, com moltes vegades, la realitat va supe-rar la imaginació. Fa pensar en les vegades que vivim per a què arribin els caps de setmana, les festes, viat-

ges, trobades i, al cap de poc s’oblida i un se sent una mica més buit perquè no l’ha omplert com esperava.

Després de la intensitat dels missatges del sant Pare, dels 40 graus cen-

tígrads de Madrid, dels dies sense dormir i d’una situació tan extraor-dinària, la tornada a les nostres ciutats es va presentar com sempre: una mica llunyana de tot el que va succeir.

Sembla que ja ha passat moltíssim temps de la JMJ i d’aquelles imat-ges de les rambles amb pancartes de recolzament de Benet XVI o de

gent tan diferent amb un ideal comú quasi impossibles.

Per tot això, el després de la JMJ a la UIC ha començat amb for-ça. La qüestió no és haver-ho viscut, sinó reviure-ho perquè perduri. Aquesta és la idea de les sessions del Feedback JMJ dirigides a tota la comunitat universitària de la UIC. Ens han par-lat del missatge de la JMJ, emfatitzant que la millor manera de trans-metre les pròpies creen-ces i els ideals és que abans hagin transfor-mat a un mateix; sortir del “jo crec” per entrar al “nosaltres creiem”, ja que una persona sola té menys força; cal buscar amb fortalesa la veritat i escollir allò que val la pena amb compromís.

En el fons, és el que deia Mn. Joan Costa, el primer ponent d’aquestes sessions, al Cam-pus Barcelona: “tenim l’opció de triar entre Déu o una cosa i fer-la Déu. La segona opció, és triar la quin-calla”.

ÉS QÜESTIÓ DE REVIURE-HO PERQUÈ PERDURI

Andrea Rodríguez Servei d’Estudiants

La JMJ abans, durant i desprésLa pluja de Cuatro Vientos fou com a metàfora: una lluita o una espera que va valer la pena. És impossible treure’s de la retina les masses que ho ocupaven tot, els minuts de silenci a la vigília d’oració, els somriures d’alegria profunda. Feedback JMJ han estat unes jornades per reflexionar sobre el que vam viure unes quantes persones d’aquesta universitat, organitzades pel Servei d’Estudiants.

La plataforma Moodle va néixer fa 10 anys aproximadament a la Uni-versitat Tecnològica de Curtin, a Austràlia, i durant aquest temps s’ha estès de manera ràpida per tot el pla-neta. A nivell mundial, es fa servir en més de 55.000 institucions de 212 països i a Espanya, en 5.000 institu-cions, xifres que la converteixen el segon país del món amb més implan-tacions.

El nou sistema permet crear fòrums, adjuntar documents o material au-diovisual, realitzar consultes, etc. A més, compta amb l’avantatge que els usuaris cada vegada que es connec-ten poden veure els canvis des de l’última connexió, la qual cosa ajuda a crear la sensació de comunitat.

Per poder implementar aquest siste-ma d’e-learning a la UIC, es van im-partir diverses sessions de formació online i presencials per als profes-sors, amb l’objectiu de proporcionar referents d’aplicació pràctica per a la nova plataforma. També es van dur a terme proves pilot amb alumnes.

La UIC va decidir apostar per la pla-taforma Moodle, perquè és una plata-forma que garanteix la qualitat d’un sistema adaptat a les necessitats de l’educació superior, i perquè evolu-cionarà al ritme necessari per satisfer els requeriments que sorgeixin.

Aquesta aposta ha suposat a la UIC una millora en l’adaptació als estils d’aprenentatge, ja que ha incre-mentat el nivell de motivació dels alumnes, la rapidesa per dispo-sar d’informació; també ha faci-litat la implementació de models d’aprenentatge més actius.

Moodle entra també a la UIC

VIDA UNIVERSITÀRIA

Redacció

LA MARATÓ DE TV3 La Dra. Núria Casals, responsable del Área de Farmacología y Nutrición de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la UIC, participó el pasado 29 de junio en el XII Simpòsium Fundació La Marató de TV3, donde expuso los resultados de la investigación que está llevando a cabo con su equipo sobre la implicación de las enzimas CPT1C en la regulación del hambre.

14

New

suic

30.

oct

ubre

-gen

er d

e 20

12

Walt Disney y la propaganda bélica

durante la II Guerra Mundial

R Recerca

Durante la Segunda Guerra Mundi-al varias productoras de animación realizaron, por encargo del gobierno americano, insignias, manuales ilus-trados, y sobre todo cortometrajes de propaganda de guerra, con un claro contenido anti-nazi. Entre estos estu-dios, uno de los más involucrados fue la Disney Company, que llevó a cabo películas educativas y de formación militar, así como otras encaminadas a levantar la moral en retaguardia. En total se produjeron más de mil cortometrajes de dibujos animados a través de la Corporación de Walt Dis-ney, Warner Bros, la Metro-Goldwyn-Mayer, la Merrie Melodies, la Looney Tunes y la RKO Radio Pictures. Estos cortometrajes parodiaban el nazis-mo, así como sus líderes directos, como en The Ducktators de Looney Tunes (1942) o Blitz Wolf de la Metro Goldwyn Mayer (1942). Pero destaca especialmente Der Fuehrer’s Face (1943): se trata de una parodia crítica contra el nazismo y sus preceptos, que originariamente se llamaba Donald Duck in Nutzi Land, en un juego de palabras humorístico basado en la semejanza sonora entre nazi y nutzi (que en inglés significa tonto).

En el film podemos ver cómo una banda musical, compuesta por los líderes del Eje –Hirohito al saxo-fón, Göring al flautín, Goebbels al trombón y Mussolini de bombo– marcha a través de un pequeño pueblo alemán, donde todo tiene forma o está decorado con la cruz gamada, mien-tras cantan las virtudes del nazismo. Se dirigen a casa del Pato Donald, le despiertan a punta de bayoneta, le obligan a leer el Mein Kampf rápida-mente y le escoltan hacia el trabajo en una fábrica.

Donald comienza su jornada laboral de veinticuatro horas diarias enroscando tapas de obús en una cinta de monta-je. Mezclado con los proyectiles pasan retratos del Führer, teniendo que hacer el saludo nazi cada vez, a la vez que no puede dejar de atornillar las tapas en los proyectiles.

Cada nuevo lote es de un tamaño muy distinto y el ritmo de la cadena de montaje se intensifica hasta que Do-nald termina teniendo un colapso que deriva en alucinaciones de proyectiles de artillería por todas partes. Cuando éstas terminan, el Pato se encuentra

en su cama y se da cuenta de que toda la experiencia ha sido una pesadilla. Al levantarse, abraza emocionado una miniatura de la Estatua de la Li-bertad, dando gracias por su ciu-dadanía estadou-nidense.

La última escena es una caricatura de Hitler a la que se le lan-za un tomate que con su

jugo escribe las palabras

‘The End’.

La película se hizo muy popular:

antes de su estreno, la popular banda de Spike

Jones and His City Slickers dio a conocer una versión del

pegadizo tema musical principal (aún más paródica si cabe), que se convirtió en otra gran arma propagandística además del propio corto: de hecho, incluso se lanzaron copias detrás de las líneas alemanas para que las usaran los grupos de resistencia. Pero debido a la naturaleza propagandística del corto, y a la representación de Donald como un nazi, Disney mantuvo la cinta fuera de la circulación general después de su lanzamiento original. Hasta el 2004 Der Führer’s Face no volvió a ser revisada, incluida más tarde en el DVD de edición limitada Walt Disney Treasures.

*Raquel Crisóstomo Gálvez es doctora en Humanides por la Universitat Pompeu Fabra (2011). Es profesora de la Facultad de

Ciencias de la Comunicación de la Universitat Interna-

cional de Catalunya y ha impartido diversos cursos sobre ficción televisiva en la UPF.

Su tesis “Maus d’Art Spiegelman”. Una disso-

ciació de rols a través de la genealogia semiòtica de

gats i ratolins a la literatura, la novel·la gràfica i la cultura

visual analiza esta novela gráfica desde una perspectiva interdisci-plinar entre les Humanides y las Ciencias de la Comunicación.

Art Spiegelman realizó en Maus una biografía sobre las expe-riencias de su padre, víctima del Holocausto. Lo que normalmente hubiera sido otra narración de supervivencia pasó a ser un antes y un después en este género, por tratarse de una novela gráfica, un soporte muy poco habitual para temas de tanta magnitud. Spiegel-man dibuja a judíos y nazis como ratoncillos y gatos, respectivamen-te. Este planteamiento representa-tivo es asumido de forma natural por el lector, pero en realidad se trata de una inversión de carac-teres entre los dos animales, que sólo se pueden entender si se analizan los precedentes gráficos del autor. La animalización de los judíos por parte de los nazis, la propaganda bélica hecha des del mundo de la animación de la mano de Disney y la carga visual de los dibujos animados desde los años treinta convergen en el imaginario de Spiegelman y en la correcta comprensión de su text.

Dels nostres professors

Raquel Crisóstomo*Professora de Comunicació

15

New


DELS NOSTRES PROFESSORS

Salvador AragonésCómo utilizar los géneros, las fuentes y los rumoresEd. Cultiva Libros

D’aquest llibre, l’autor destaca les tres columnes centrals de tota peça periodística: la columna tècnico-textual, la columna de les fonts i la columna del context. L’autor, a més de desenvolupar els gèneres periodístics, dedica unes pàgines al coneixement de les fonts de la informació, les quals fan que una notícia sigui més o menys veraç.

Vicenç Sarrablo, Jordi Roviras i Cristina García Castelao Materials ceràmics VI

L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ESARQ) de la UIC ha editat un nou llibre, Materials ceràmics VI, on es recopilen tots els treballs realitzats pels alumnes dela VI edició de la Càtedra de Ceràmica, del curs 2009-2010: peces ceràmiques per a paviments urbans, seguint una de les línies per les quals aposten les empreses del sector ceràmic espanyol. Tots els treballs que recull el llibre s’emmarquen en tres famílies de peces: Tessel·les, Volum i Multimatèria.

Rita CavallottiConciliación trabajo-familia: una perspectiva relacional. Principios para la conciliación trabajo familia desde el pensamiento de Karol Wojtyla.Editorial Académica Española

La doctora Cavallotti, professora de la UIC i del Màster en Matrimoni i Família de la Universitat de Navarra, ha publicat recentment aquesta obra que és una contribució al debat sobre la conciliació feina-família realitzada des d‘una perspectiva filosòfica. En aquest context, l’autora es planteja diferents aspectes, com ara què és la persona, què és la família, què és la feina i quin tipus de relacions hi ha entre aquestes realitats. Per respondre aquestes qüestions, Cavalotti recorre al pensament de Karol Wojtyla com a marc conceptual.

NOTÍCIES

Ferrer Pharma International subvenciona un estudi de la UIC

La companyia farmacèutica Ferrer Phar-ma International SA ha concedit una nova subvenció a la UIC per avançar en l’estudi del fàrmac Nucli CMP Forte.

Estudis preliminars realitzats al Labo-ratori de Biologia Molecular i Cel·lular de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UIC van demostrar que el fàrmac podia estimular el creixement cel·lular i incrementar el volum de les cèl·lules. Aquests resul-tats van suggerir que el fàrmac esti-mulava la regeneració de la membrana neuronal, de manera que s’afavoria la recuperació dels pacients.

Ara s’ha fet un pas més en la investi-gació i, havent comprovat l’efecte del fàrmac en cultius de cèl·lules mielinit-zants, se n’estudiarà l’efecte sobre la regeneració neuronal en cocultius de neurones i cèl·lules de Schwann. Si els resultats són tan prometedors com fins ara, el pas següent serà fer-ho sobre organismes vius i veure així nous usos possibles del medicament.

El treball, dirigit inicialment per la Dra. Núria Durany, vicerectora de Recerca, que va morir l’agost de 2010, té al cap-davant la Dra. Núria Casals, directora de l’Àrea de Farmacologia i Nutrició de la UIC, que, juntament amb el seu equip, seguirà de prop aquests avanços.

Cristina Monforte Royo“El deseo de adelantar la muerte en pa-cientes con procesos avanzados de enfer-medad”. Doctorat en Recerca en Salut. 11 de maig de 2011

Elisabet Farré Guasch “Adipose Stem Cells from Buccal Fat Pad and Abdominal Adipose Tissue for Bone Tissue Engineering”. Doctorat en Tècni-ques Clíniques i de Laboratori en Odon-tologia. 20 de maig de 2011

Manuel Ribera Uribe “Estudio doble ciego de la eficacia de una solución de ácido hialurónico (AH) en spray en el alivio sintomático y en la dis-minución del tiempo de cicatrización de las lesiones ulceradas de la mucosa oral”. Doctorat en Tècniques Clíniques i de La-boratori en Odontologia. 27 de maig de 2011

Sra. Marga Gonzalvo Cirac“El descenso irreversible de la morta-lidad en el siglo XX en la provincia de Tarragona. Análisis demográfico y epide-

miológico”. Doctorat en Humanitats. 27 de juny de 2011

Fernando Sánchez Costa “Memòria pública i debat polític a Barce-lona (1931-1936): l’Esquerra Republicana i la Lliga catalana davant el passat i el futur de Catalunya”. Doctorat: Les Humanitats Avui: Educació, Comunicació i Empresa. 6 de juliol de 2011

Montserrat Giner Lladós “Personalidad y psicopatología en el tras-torno por atracón”. Doctorat en Recerca en Salut. 25 de juliol de 2011

Enric Vidal Rodà “Dona, educació i ciència. El cas de la tria en tecnociències”. Doctorat en Ciències Humanes, Socials i Jurídiques (778/98). 23 de setembre de 2011

Miquel Àngel Comas Parra “L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior: origen, fonaments i construcció”. Doctorat: Les Humanitats Avui: Educació, Comuni-cació i Empresa. 23 de setembre de 2011

Redacció

TESIS

Han defensat la tesi doctoral

16

New

suic

30.

oct

ubre

-gen

er d

e 20

12

Fer les Amèriques en ple segle XXI

Si als anteriors Newsuic parlàvem d’antics alumnes que són a Àsia i a Europa, ara és el torn d’alguns Alumni que són als Estats Units. Són tres per-fils diferents: la Vanessa Baustista (ADE’08), l’Esteve Solà (Arquitec-tura’03) i l’Ignacio Blasi (Odontolo-gia’07).

La Vanessa va marxar al març i viu i treballa a Chicago. Va haver de pren-dre una decisió dura: deixar una feina estable en una empresa on feia tres anys que hi treballava, en un context econòmic amb una taxa d’atur del 21%, per llançar-se a l’aventura i fer les Amèriques.

L’Esteve, després d’haver treballat, primer entre Espanya i Itàlia (amb un antic company d’Erasmus) en la seva pròpia empresa i, després, a l’estudi Massip-Bosch Arquitectes, en projec-tes com l’emblemàtica Torre Diago-nal00, va emigrar cap a Amèrica. Si bé “Àsia és el paradís dels arquitectes –diu–, Califòrnia, a més d’haver-hi feina, ofereix una visió que incentiva la creativitat constant, el qüestionament constant d’allò establert i la facilitat per a la creació d’empreses”.

L’Ignacio fa una mica més de temps que hi és, als States: des del juny de 2009, i ha optat per seguir formant-se. Viu a Filadèlfia i és –i ho direm exacta-

ment per no fer-nos un embolic– Or-thodontic Resident a la University of Pennsylvania. Els Estats Units són un país on la recerca puntera i la salut van molt i molt lligades. L’Ignacio reco-mana Amèrica no només professio-nalment, sinó també humana: “poder conviure amb molts tipus de cultures et fa créixer en respecte cap als altres, la qual cosa és molt enriquidora”.

Si els preguntem què recorden de la UIC, l’Esteve no ho dubta “sempre recordaré, a part d’alguns molt bons companys, poder fruir d’una visió de l’arquitectura molt més innovadora que en la resta d’escoles, i sobretot d’esperit lliure”. L’Ignacio diu: “a la UIC ens van motivar molt en el camp professional, sense deixar mai de ban-da els valors humans”.

I, per acabar, dues recomanacions que ens fan per als alumnes actuals. L’Esteve no s’ho pensa: “que siguin in-tegres. L’ètica professional és quelcom que ha mancat durant les darreres dè-cades en moltes professions, sobretot en la nostra, i és l’únic que pot forjar un futur digne per a tots plegats com a societat”. I acabem amb la Vanessa: “Si tenen l’oportunitat de viatjar, estu-diar fora i aprendre idiomes, que no dubtin a fer un pas endavant: sempre hi ha coses bones esperant-nos”. Des de Newsuic, agraïm els consells, ens alegrem de comptar amb els nostres Alumni i els desitgem el millor!

Alumni

Pep Wennberg (ESARQ 2003)Arquitecte director de l’oficina ALEJAN-DRO ZAERA POLO ARCHITECTS (AZPA) a Barcelona

A

Quin creus que és el major repte de la humanitat, actualment? Deixar un món políticament millor, socialment millor, econòmicament millor, ambientalment millor... Al-menys és el meu repte.

Què és el més interessant que has fet últimament a la feina?La nostra proposta per al concurs del Parc Central de València. Amb un equip de persones gran i complex. Ens hi vam deixar la pell i alguna cosa més i on vam fer una presentació que va emocionar el jurat. Vam perdre, però l’experiència va ser intensa i molt enriquidora per a tots.

Què és el que més recordes de la UIC? Recordo els bons amics que encara mantinc i els bons professors, no els que m’explicaven la seva experiència, sinó els que em guiaven i m’obrien portes per viure la meva. Avui encara els ho agraeixo.

Quin consell donaries als alum-nes actuals de la UIC? Que siguin exigents amb ells ma-teixos i amb els seus professors, en aquest ordre.

Quina és la teva cita o frase preferida? Una de local: “Tot està per fer i tot és possible.” i una d’importada: “It’s not how good you are it’s how good you want to be.”

QÜESTIONARI ALUMNI

Pilar Rey. (Derecho 2001)Abogada

¿Cuál crees que el mayor reto de la humanidad actualmente? La coherencia.

¿Qué sacas de positivo de esta crisis? La oportunidad de aprender de los errores.

¿Qué característica esencial crees que debe tener todo profesional?La perseverancia.

¿Qué es lo más interesante que has hecho últimament en tu trabajo? Acudir al Tribunal Constitucional.

¿Qué es lo que más recuerdas de la UIC? El bar...

¿Qué consejo darías a los actua-les alumnos de la UIC? Que siempre quieran aprender.

¿Qué libro crees que tendría que leer todo el mundo? El principito.

¿Qué querías ser de mayor cuan-do eras pequeña? Abogado.

¿Cuál es tu cita o frase preferida? La paciencia es la fortaleza del débil y la impaciencia, la debilidad del fuerte.

¿Qué sería de tu vida sin Internet? Algo mucho más lento.

Vols participar? Envia’ns un correu electrònic a [email protected]

Javier Quintano

USA

17

New


SÓN NOTÍCIA

FORMACIÓ CONTÍNUA

Postgrau Online en Polítiques Familiars Públiques i d’Empresa

L’Institut d’Estudis Superiors de la Família ofereix el Postgrau en Polítiques Familiars Públiques i d’Empresa per fer front a l’exigència de tenir persones preparades en l’àmbit de l’anàlisi de la realitat familiar i del significat i abast de les polítiques socials, per tal de poder implantar polítiques familiars encertades, tant en l’àmbit de les administracions públiques com en el de les empreses.

Postgrau en Comunicació de Moda i Tendències

Aquest postgrau centra la formació específica en tres àrees estretament relacionades amb el món de la moda: la comunicació, l’organització empresarial i la visió an-tropològica del fenomen cultural.

El programa, impartit per professionals reconeguts del sector, combina la comunicació en premsa, revistes, televisió, agències i Internet, amb coneixements em-presarials i organitzatius, basats sempre en la dimensió antropològica, sociològica i estètica que aquesta expres-sió artística comporta.

Postgrau en Matèria, Complexitat i Tècnica

Els sistemes tradicionals constructius s’han vist supe-rats per les noves tecnologies. L’aparició de sistemes constructius nous va associada a processos d’innovació i desenvolupament de nous materials, en complicitat amb la indústria de la construcció.

Aquest curs pretén aprofundir aquests aspectes i aportar eines teòriques i metodològiques noves per millorar i am-pliar coneixements en l’àmbit del projecte arquitectònic.

TROBADA ALUMNI. INEDEHan passat 30 anys des que es va graduar la primera promoció d’INEDE (la gènesi de la UIC). Per aquest motiu, el 17 de juliol passat es va organitzar una trobada significativa. Es van reunir 10 dels 15 membres que es van graduar el 1982.

www.uic.es/alumni

www.uic.es/politicas-familiares

www.uic.es/moda

www.uic.es/mct

BREUS

El 2 de juliol passat, antics alum-nes, familiars i personal de la UIC van participar al Torneig de Golf i de Pàdel que va tenir lloc a Pals; es tracta d’un acte organitzat per segon any consecutiu per Alumni. Al tor-neig, hi van participar una trentena de jugadors, que, juntament amb familiars i amics, van gaudir d’un agradable dinar que va concloure amb el lliurament de premis.

II Jornada familiar Alumni amb torneig de golf i pàdel

Aproximadament un centenar de persones van participar en la Jorna-da d’Actualització en Odontologia, que es va dur a terme el dissabte 1 d’octubre al Campus Sant Cugat. La jornada tenia com a objectiu actua-litzar i adequar el coneixement i les habilitats d’odontòlegs, protèsics i hi-gienistes. La jornada estava dirigida, principalment, a alumnat i Alumni de la Facultat d’Odontologia de la UIC.

Alumni d’Odontologia tornen a les aules

¡Del programa piloto a la radio!“En su punto” nació como proyecto final para la asignatura de radio que imparte el profesor Francesc Cano. Como tribunal de los proyectos parti-ciparon dos profesionales de Cata-lunya Ràdio, que evaluaron con un sobresaliente el trabajo. Impulsadas por tan buena respuesta, Cristina Quintana (presentadora) y Nuria Meseguer (técnico de sonido y pro-ducción) decidieron enviarlo a radios locales de Barcelona por si alguna estaba interesada. Finalmente, Radio Kanal Barcelona (RKB), nos escogió y desde el domingo 18 de septiembre el programa se emite todos los domin-gos del año de 12 a 13h. Al equipo inicial se unieron Miquel Tru-llols, Meritxell Marín, Jasmina Zaballos, Miriam Cusí y Anna Morales, todos recién licenciados de Periodismo en la UIC.

“En su punto” es un programa de cocina en el que cada domingo se habla de un producto distinto, sus propiedades, su uso en la cocina, con la colaboración de expertos y con la participación de los oyentes. Es la es-tructura típica y sencilla de cualquier programa pero es también la demos-tración de que con un poco de ilusión y ganas de empezar desde cero aún en tiempos de crisis se pueden hacer muchas cosas.

Podéis visitar la página web: www.ensupunto.net o sus perfiles en facebook: facebook.com/programaensupunto y twitter: @en_supunto

18

New

suic

30.

oct

ubre

-gen

er d

e 20

12

Durante las últimas semanas se han intensificado las especulaciones acerca de la crisis soberana Europea. La deu-da pública griega es simplemente de-masiado elevada (140% de su PIB y se espera que a finales de año alcance el 170%) y esto hace que Grecia no pueda cumplir con los objetivos impuestos por la “Troika” (delegación compuesta por FMI, BCE y CE). Su economía es muy poco competitiva y anclada en un estado del bienestar impulsado a base de déficit, que hace que en estos momentos sea muy difícil gobernar.

Las medidas de austeridad implementa-das por el gobierno griego han sido tan bruscas que han parado su economía en seco. El resultado es que se encuentran en una nueva fase de contracción eco-nómica, desempleo disparado, menos ingresos fiscales y menor confianza que se traducirá en una recaída del PIB en-torno al 5%. De nuevo alejándose de su objetivo. ¿Podrían hacer más? Sí, pero esto no les solucionaría el problema de fondo que es la contención de la deuda.

Incluso desbloqueando el segundo paquete de ayudas pactado con la UE, el acceso que tendrían los griegos al mercado después del vencimiento en 2014 sería bastante improbable. Por lo tanto, las dos soluciones que quedan son: 1) continuar con el programa de préstamos oficiales durante varios años más o 2) aplicar una reestructuración ordenada de la deuda (en forma de rebaja de los intereses y extensión del plazo de amortización).

La decisión última vendrá del lado po-lítico, seguramente provocada por una nueva intensificación de la volatilidad en los mercados. Pero viendo la poca voluntad y las fuertes reticencias de los mandatarios europeos en ceder poder, me inclinaría por la segunda opción.

Partiendo de esta opción, con el fin de evitar nuevos episodios de pánico sis-témico y limitar riesgos, se deberían ir recapitalizando todos aquellos ban-cos, principalmente griegos, franceses y alemanes, que poseen importantes bonos griegos en sus balances. Tam-bién en esta dirección, los últimos acuerdos alcanzados por distintos fondos soberanos, que han entrado en el capital de varias entidades finan-cieras europeas, dan confianza a los mercados y ayudan a estabilizarlos. A esto, se suman las últimas medidas acordadas por los principales bancos centrales encaminadas a inyectar li-quidez a todas aquellas entidades que lo requieran.

En estos momentos, la principal ame-naza está en un eventual contagio hacia otros socios comunitarios, provocada por la lentitud en la implementación de las reformas. La quiebra de Grecia podría ser el punto de partida para una escalada de defaults. Los mercados financieros entrarían en pánico, se congelaría la financiación interbancaria y estallaría una nueva crisis bancaria que arrastraría a toda la Unión Euro-pea. Los países periféricos serían los primeros en verse afectados por la des-confianza pero terminaría afectando a países “core” como Francia y Alemania.

Así que no nos queda otra. Tenemos que continuar aplicando medidas de auste-ridad que pongan orden interno a cada uno de los países sobre endeudados. Eso sí, orden interno dentro de la Eurozona, no contemplándose ninguna salida uni-lateral por parte de ningún miembro.

Además, deberíamos ser capaces de combinar políticas de recortes de gastos, apoyadas de medidas estructurales que flexibilicen la economía, junto con nue-vos estímulos fiscales llevados a cabo por países con margen para poder aplicarlos (ej. Alemania). De esta forma la zona euro se iría alejando del precipicio.

M Món

¡EUROPA TIEMBLA!Josep Faja PijuanGestor de patrimonios

TORONTO. CANADÀ

El vicedegà de la Facultat

de Ciències Econòmiques i Socials,

el Dr. Toni Mora, va participar

en una comunicació al congrés del

International Health Economics

Association Congress.

POLÒNIAEls investigadors del Departament

d’Àrees Bàsiques Dr. Josep Clotet,

Natalia Ricco, Sandra Menoyo,

Sara Hernández i Samuel Bru van

participar al simposi internacional Yeast

Genetics and Molecular Biology, celebrat a

Olsztyn, Polònia, del 10 al 17 de juliol. Els

investigadors pertanyen al grup de recerca

New Phocco, liderat pel Dr. Clotet, que pre-

tén esbrinar els mecanismes de control del

cicle cel·lular dels llevats per part dels nutri-

ents. Durant el congrés, els investigadors van

presentar els resultats dels seus estudis. D’altra banda, Raúl Sánchez, director

de Observatori de Polítiques Familiars de

l’Institut d’Estudis Superiors de la Família,

va impartir la conferència inaugural del

seminari Polonia para las familias, el 26

de setembre a Varsòvia. Al seminari, hi va

participar el president del país, Bronisław

Komorowski, i alcaldes i representants de

diverses regions, que van ser els destinata-

ris del seminari on Sánchez va parlar sobre

instruments de política familiar a Europa.

XILE

Enrique Rovira-Beleta, professor

d’Arquitectura i responsable del Pla

d’Atenció a la Discapacitat de la UIC, va im-

partir diverses conferències relacionades amb

l’accessibilitat i es va entrevistar amb diferents

persones d’aquest àmbit aquest mes de juny a

Xile. Entre altres activitats també va participar

en xerrades amb l’equip del Servei Nacional de

la Discapacitat (SENADIS) del govern del país.

de les famílies al segle XXI.

19

New


LLOMBARDIA. ITÀLIA

Amb motiu de la signatu

ra de l’acord de col·laboració

entre el Departament de Salut de la

Generalitat i la regió de la Llombardia,

Itàlia, l’Assessore de Salut d’aquesta

regió, el Sr. Luciano Bresciani, va

convocar una reunió amb els degans

de les facultats de Medicina i Ciències

de la Salut i de la Vida de les universi-

tats de Catalunya. El Dr. Albert Balaguer hi va assistir

el 27 de juny, amb l’objectiu, entre d’al-

tres, de crear vincles de col·laboració

entre la regió de la Llombardia i les

facultats de Medicina catalanes i, en

concret, per valorar possibles línies de

recerca entre les dues regions, a través

del paraigua del nou acord.

LOS LÍMITES DE ERDOGAN, HOMBRE DEL AÑO

El año de las “primaveras ára-bes” deja un triunfador… turco: el primer ministro Recep Tayyip Erdogan, ciertamente “el hombre del año 2011”. Desde su elección democrática en el 2003, Erdogan ha superado la tradición laica y kemalista de Turquía hasta asentar

un modelo de islamismo moderado, compatible con la modernidad, el respeto a

los derechos de las mujeres y, sobre todo, aceptable para

la comunidad internacional que se daría con un canto en

los dientes si las primaveras árabes acaban con el mode-

lo turco. El mérito es que le ha ganado el pulso al todopoderoso ejército turco, que era el garante –nada desinteresado– del laicis-mo implantado por el padre de la patria, el general Mustafa Kemal Ataturk, en 1923. Otros primeros ministros turcos ya intentaron re-formas, como Adnan Menderes: fue ejecutado por los militares en 1961. Hoy, el ejército en Turquía ya no es sinónimo de golpismo, ni el kemalismo es la única vía a la democracia.

“Conquistada” Turquía, la figura de se ha proyectado sobre la región con fuerza a lo largo de este año. Con estrategia y con demagogia. Lo segundo, no sólo por el carácter arrogante de Erdogan sino por la torpeza de Israel que no dudó en humillar al aliado más fiel y de pri-mera hora en la región –Turquía, la antigua potencia colonizadora de los árabes hasta 1918– con el episodio del asalto al buque turco Marvi Marmara. Ante la ausencia

de disculpas israelíes, Erdogan se ha sumado al viejo truco, siempre rentable, de la retórica antiisraelí que tan bien suena en los oídos árabes y de una parte de la opinión pública europea. Eso, en el año del hundimiento del régimen de Mubarak que ha dado a Egipto de una invisibilidad sin precedentes, aunque ciertamente la poderosa di-plomacia egipcia no se ha esfumado de la noche a la mañana. De ahí la sorprendente popularidad de un líder turco cuando ha visitado sus antiguas colonias.

“¿Es que Erdogan lo hace todo bien?”, ironizaba un diplomático is-raelí en una conversación reciente. Al parecer, sí. Turquía se ha cansa-do de llamar a las puertas de la UE y se ha volcado en Oriente Medio, en Asia. Su modelo tiene prestigio, Israel camina con el paso cambiado este año y la economía consolida la imagen de gestor de Erdogan. Los israelíes confían, plenamente, que encauzarán de nuevo la estrecha relación con la Ankara de Erdogan. Estrecha y rentable relación. Hay 23.000 judíos que viven en Turquía sin problemas. Además, hay un pe-queño detalle que frena la proyec-ción internacional del líder turco y su tendencia a la “grandeur”: el problema kurdo, tan fácil de avivar desde el exterior, tan difícil de resolver desde Ankara.

Joaquín LunaProfesor del Departamento de Ciencias de la Comunicación. Jefe de la sección Internacional de La Vanguardia

BRUSSEL·LES. BÈLGICA

La directora del Servei d’Idiomes de la UIC i mem-

bre del consorci DYLAN, la Dra. Emilee Moore,

va participar en una reunió per tractar aspectes

relacionats amb la gestió del multilingüisme a

Europa. Des del 2006, el grup de recerca al qual

pertany Moore ha estat investigant les condicions

en els quals la diversitat lingüística a Europa es pot

considerar un avantatge per a la construcció

d’una societat i una economia basades en

el coneixement.

LITUÀNIAEl professor del Departament de Ciències Jurídi-ques i Polítiques de la UIC, el Dr. Josep Ramón Agustina, va impartir una ponència a la 11th Annual Conference of the European Society of Criminology “Rethinking Crime and Punishment in Europe”, on va parlar sobretot d’un estudi que han realitzat amb empreses espanyoles sobre estratègies de prevenció, detecció i reacció davant delictes de treballadors.

CANADÀ. QUÉBEC Els professors Pere Puig i Jaume Camps van participar a finals de maig a un congrés d’educació de l’Association Franco-phone pour le Savoir (ACFAS), que va tenir lloc a la Universitat de Sherbrooke (Québec). També

van aprofitar l’estada per reunir-se amb mem-bres del Réseau Observatoire International sur la Profesionalization (ROIP), entitat a la qual pertany la Facultat d’Educació de la UIC.

LEEDS (G. BRETANYA)

La professora d’Educació

Sílvia Albareda està

treballant al Sustainability

Research Institute (SRI) d

e la

Facultat de Sostenibilitat, al

School of Earth and Environ-

ment de la Universitat de Le-

eds. La seva recerca se centra

a analitzar, d’una banda, les

competències que desenvo-

lupen els membres d’un grup

interdisciplinari quan compar-

teixen un projecte i, de l’altra,

a estudiar els escenaris que

fan possible desenvolupar les

competències en sostenibilitat

a la Universitat.

POLÒNIAEls investigadors del Departament

d’Àrees Bàsiques Dr. Josep Clotet,

Natalia Ricco, Sandra Menoyo,

Sara Hernández i Samuel Bru van

participar al simposi internacional Yeast

Genetics and Molecular Biology, celebrat a

Olsztyn, Polònia, del 10 al 17 de juliol. Els

investigadors pertanyen al grup de recerca

New Phocco, liderat pel Dr. Clotet, que pre-

tén esbrinar els mecanismes de control del

cicle cel·lular dels llevats per part dels nutri-

ents. Durant el congrés, els investigadors van

presentar els resultats dels seus estudis. D’altra banda, Raúl Sánchez, director

de Observatori de Polítiques Familiars de

l’Institut d’Estudis Superiors de la Família,

va impartir la conferència inaugural del

seminari Polonia para las familias, el 26

de setembre a Varsòvia. Al seminari, hi va

participar el president del país, Bronisław

Komorowski, i alcaldes i representants de

diverses regions, que van ser els destinata-

ris del seminari on Sánchez va parlar sobre

instruments de política familiar a Europa.

20

New

suic

30.

oct

ubre

-gen

er d

e 20

12

B Bàsic!

HOLA A TODO EL MUNDO

Salut au monde! Del poema de Walt Whitman, este quinteto madrileño toma nombre tanto para la banda como para su primer disco.

Nacidos en 2006, como muchos tantos, empezaron ensayando en el salón de casa, hasta convertirse en una de las bandas más prometedo-ras del poco pop-folk-indie Español. Rolling Stone los consideró como una de las diez bandas destinadas a triunfar en 2011. Y así ha sido: este año se han “pateado” toda la geo-grafía española y todos los festivales habidos y por haber.

Hipermusicalidad: así definiría el sonido de este grupo que experi-menta con músicas de ayer y de hoy; coros, palmas, violines, guitarras, pianos, bajos, xilófonos, panderetas, voces dulzonas… ¡Pero si sólo son cinco! Canciones larguísimas (¡más de 8 minutos!) que van evolucionan-do de inicio a fin. En definitiva, la

experimentación es la base de unas canciones instrumentales, melancóli-cas y enérgicas a la vez, luminosas, sorprendentes, como un viaje con sus luces y sombras. Como ellos mismo han declarado, “es un poco de esa mística pagana como de ocultismo, pero que no tiende al satanismo, sino a todo lo contrario: partir de lo oscuro para llegar a la luz, a lo vital”.

Para empezar “A Movement Between These Two”.

UNA DE ZOMBIES EN SÚPER 8

Que Super 8 no sea una película de Spielberg debe ser más una cosa formal que una realidad. En esta película dirigida por J.J. Abrams, el “Rey Midas” de Hollywood sólo figura como productor. “Sólo”... porque es un filme cien por cien Steven Spielberg: la temática, los actores, la época...

1979, en un pueblecito de Ohio. Una pandilla de chicos de en torno los 12 años está rodando una película casera de zombies. Para darle un poco de argumento a la historia, Charles, el director, decide contratar a una compañera -Alice, de quien está enamorado Joe, el protagonista de Super 8- y rodar una despedida muy emotiva en el andén de la estación de tren. Mientras filman, algo raro pasa: un coche provoca el descarrilamiento de uno de los trenes que pasa por ahí en ese momento -espectacular de lo que es capaz un simple coche y unos cuantos efectos especiales. Asustados, lo chicos se van rápidamente, sin darse cuenta de que es el mismo ejército y la NASA los que se encargan del tren y poco a poco van ocupando todo el pueblo, bajo un absoluto secreto de lo que está pasando ahí. Todos los ingredientes para ver una película divertida: sentarse en la butaca y pasar un buen rato: aventuras, risas, emoción…; grandes -y exageradísimas- explosiones y extraterrestres. Por supuesto, los más nostálgicos recordarán míticas

películas como E.T., Los Goonies, Tiburón (ese monstruo que aparece sin aparecer)... pero también Planet 51 (otra película nostálgica). Y, para los que no hemos vivido esa época, pero sí los 80, tiene gracia el descubrimiento del walkman y las cosas con las que se entretenían los adolescentes de entonces.

Spielberg..., digo, Abrams, toca muy bien el tema familiar y la importancia de dedicar tiempo a los hijos, si no te los quieres perder. Y dirige muy bien a este grupo de seis chicos, todos marcados con los tópicos del momento: el gordo y feo, pero listo; el hiperactivo amigo de los petardos; el que ha pegado el estirón físico, pero no mental... En definitiva, una película con muchos alicientes para los amantes de las aventuras de siempre; llena de tópicos, pero llevados con mucha gracia.

Otras recomendaciones:

El árbol de la vida - magistral obra de Terrence Malick, sobre la vida y la muerte. Poética y cinematográficamente, un diez.

Win, win; ganamos todos - simpática y profunda. Divertida y entretenida. Del director de The Visitor

Red - Por los que aún no habéis visto lo último de Bruce Willis; aquí, acompañado de John Malcovick, Morgan Freeman, Helen Mirren.

Jaume FigaDirector Newsuic

PER ESCOLTAR

www.cineforum2028.wordpress.com

Al carrer Diputació 250, a l’espec-tacular casa Garriga Nogués, de l’arquitecte Enric Sagnier, hi ha la Fundació Francisco Godia, que acull una exposició de més de 1500 peces artístiques que van des del s. XII al s. XXI. És una de les col-leccions privades més importants del món, especialitzada sobretot en escultura romànica i gòtica, ceràmi-ca, dibuix i pintura del Modernisme i art del s. XX.

PER ADMIRAR

Alguns noms propis de l’exposició permanent són Borrassà, Ber-ruguete, de Zurbarán, Sorolla, Ramon Casas, Santiago Ru-siñol, Picasso, Juan Gris, Joan Miró, Antoni Tàpies, Eduardo Chillida o Miquel Barceló. La Fundació va néixer l’any 1998 impulsada per la filla del gran col-leccionista Francisco Godia i es va traslladar a l’actual emplaçament l’any 2008.

www.fundacionfgodia.org

www.myspace.com/holaatodoelmundo

21

New


PER LLEGIR (I RELLEGIR)

PER NAVEGAR

PER PASSEJAR

Jardines en casa

Un ejercicio fácil: haz un zoom de Montjuic en Google Maps. Verás muchos jardines. ¿Los mejores? Los del Mirador del Alcalde, los de Joan Brossa, los de Laribal, los de Aclima-tación –creados en 1929 para alber-gar especies exóticas–, o los de Joan Maragall. Hay también un jardín que quizá podríamos escribir con mayúscu-las, por ser un difusor de la cultura de las plantas y por conservar cientos de ellas, de todos los países. Se trata del Jardín Botánico, inaugurado en 1999, obra de Carlos Ferrater, Josep Lluís Canosa, Bet Figueras, Artur Bossy y Joan Pedrola. Es una propuesta tan sencilla como desconocida. Adéntrate en los jardines para correr, andar, leer, dormir. No te defraudarán.

Hemos intentado hacer un repaso geopolítico a través de algunos aconte-cimientos que sucedieron hace 25, 20 y 10 años, para ceñirnos a números re-dondos. Hace 25 años España entraba en la Comunidad Económica Europea, hoy Unión Europea. Ese mismo año, hubo un referéndum, también en Es-paña, sobre si mantenerse en la OTAN o no… Hace 20 años sucedieron tres hitos de los fuertes, cada uno a su ni-vel: en junio, en Sudáfrica, se suprimía el apartheid, fenómeno que segregó el país por razas durante 40 años.

Al final del año, el día de Navidad, Mijaíl Gorbachov renunciaba a la Presidencia de la Unión Soviética y de-claraba su disolución: desaparecía la URSS (Unión de Repúblicas Socialis-tas Soviéticas), creada en 1922. Hace 10, en 2001, entraba en circulación, el 1 de enero, el euro. Goerge W. Bush fue elegido como el 43º Presidente de los Estados Unidos. En septiembre de 2001, –todos lo recordamos–, el día 11, se perpetran atentados simultáneos contra las Torres Gemelas en Nueva York y El Pentágono. No pretende este texto que se saquen conclusiones de ningún tipo: 25, 20 y 10 años son los que unen estos hechos…

PER RECORDAR

Cómo hemos cambiado en 25 años

www.ted.com

TED, tres letras que escritas así, en mayús-cula y en color

rojo chillón, van siendo cada vez más populares. TED son las siglas de Tec-nología, Entretenimiento, Diseño y es el nombre de una conferencia funda-da en 1984 cuyo lema es “Ideas que vale la pena difundir”. Desde 1990 se celebra anualmente con los mejores ponentes del mundo sobre los temas más variados. Las entradas para asistir a esas conferencias están en torno a los 6000 $. Desde el año 2005 se celebra también una TEDGlobal, cada año en un escenario diferente y que se proyecta en varios países (en Barcelona se proyectó el curso pasado en el Aula Magna de la UIC). En 2009 se creó el TEDx, que son conferencias que se imparten en ámbito local. Des-de junio de 2006 las mejores ponen-cias se cuelgan en el canal Youtube de TED y en su web. Todo con una filosofía de fondo: transmitir ideas para cambiar el mundo.

Éste es uno de aquellos libros que cumplen con todos los req-uisitos de un buen libro: para leer y recordar toda la vida, para recordar frases sueltas o argumentos… Es un verdadero canto a la vida, aún tratando de la muerte: una auténtica corriente de aire fresco, frente al frenético ritmo de hoy. Se trata de la historia real del profesor Morrie Schwartz que está mu-riendo de esclerosis múltiple amiotrófica (ELA), y su relación con su alumno Mitch Albom. Un libro que te enseña que sólo se sabe vivir si antes no se ha aprendido a morir.

Julio MosqueraServeis Tècnics

Martes con mi viejo profesor Mitch AlbomEd. Oceano MAEVA. 215 páginas

Entre els llibres que caldria llegir en període electoral i sempre, hi ha la biografia de Stefan Zweig sobre Joseph Fouché (1759-1820), encarnació de la manca de moral del polític modern que havia perfilat Maquiavel. En temps de desafecció ciutadana envers la “cosa pública”, l’home que va passar del seminari al saqueig d’esglésies durant la Revolució i de proclamar-se comunista a ser cap de policia amb Na-poleó és el millor exemple de fins a quin punt es pot pervertir la política. Publicat el 1929, Fouché de Zweig esdevé terrible-ment actual.

Sergi DòriaProfessor del Departament de Ciències de la Comunicació. Crític literari.

Fouché Stefan Zweig Acantilado, Barcelona. 279 pàginas

A banda de la seva duresa (la segona part no és apte per tots els estómacs), és un llibre que fa rumiar sobre la societat que vivim. Fins on pot arribar l’alienació d’un home afectat psicològicament pel seu divorci que no presenta lligams amb el seu entorn ni desprèn afeccions. La major aportació però, consisteix en recordar-nos fins a quin punt els fills s’emmirallen en els seus progenitors tot tendint a reproduir el seu comportament i accions quotidianes.

Toni MoraProfessor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

Sukkwan Island David VannEd. Empúries, Narrativa. 176 páginas

22

New

suic

30.

oct

ubre

-gen

er d

e 20

12

El paciente empieza a no recordar cosas que le acaban de suceder, mientras tiene buena memoria para las cosas más antiguas. Lo de las tres palabras es una prueba muy usada; cualquiera: libro, manzana, casa…

Pero, ¿qué es lo que pasa? ¿Por qué dejan de recordar?Es difícil de explicar en pocas pala-bras. Hay una proteína en el cerebro que se procesa mal y se va acumu-lando con el paso del tiempo y al ser tóxica va matando las neuronas. Uno ve una manzana y, entonces, nues-tro cerebro conecta unas neuronas con otras hasta llegar al concepto de “manzana”. Es como un entramado de redes de informática: las neuro-nas van donde la “memoria RAM” ha dejado la “manzana”. Y esa proteína –β-amiloide, se llama–, elimina progresivamente esas “redes”; y es muy rápida: en 5 ó 10 años, desde que se diagnostica, puede provocar la muerte.

¿Por los efectos secundarios, o propiamente por el Alzheimer?Esta proteína va atrofiando el cerebro, lo va contrayendo; hasta el punto que una persona que ha tenido esta en-fermedad tiene un volumen cerebral mucho más pequeño que el de una persona sana. Esta atrofia se produce

especialmente en dos zonas del cere-bro que conocemos como hipocampo y corteza, implicadas en procesos cognitivos y en la memoria.

¿Podemos compararlo con el SIDA, en cuanto a número de personas afectadas?La enfermedad de Alzheimer es peor: es la número 1. Actualmente, en Europa hay 10 millones de afectados y, si segui-mos así, se calculan unos 18 dentro de cuarenta años. La cifra a nivel mundial se va doblando cada diez años… En España hay unos 600 mil pacientes diagnosticados con Alzheimer.

Y no podemos hacer nada.No, de momento: hoy no hay nada para curar a un enfermo de Alzhei-mer. Hasta ahora, los fármacos sólo son capaces de retrasar un poco el deterioro cognitivo, y nada más…

De todas formas, ¿se podría lle-gar a detener o a retrasar?Yo creo que sí seremos capaces de curarla en el futuro: detectándola a tiempo y sabiendo dónde actuar, qué agentes atacar o reparar. Al menos pienso que podremos llegar a detener-lo hasta el punto de que la vejez sea tal que no tenga el impacto socioeco-nómico actual. El problema es que seguimos sin encontrar indicadores que nos digan que esa persona va a desarrollarla con el tiempo. Cuando se

descubre ya es demasiado tarde. Pero en eso estamos.

En algunos medios hablan de algunas “vacunas”, y que para el 2018…¡Ojalá sea cierto! Por ahora, creo que son “disparos al aire”. Las investiga-ciones llevan mucho tiempo: más de 10 años puede durar un proceso desde que se descubre algo, se sintetiza, se hacen pruebas in vitro, después en animales… Si alguien descubriera un fármaco hoy, hasta el 2025 no podría emplearse en humanos.

Pero supongo que cada vez serán más los que la investigan, ¿no?Sí. Poco a poco somos más conscien-tes de la gravedad y se va inyectando más dinero, tanto público como priva-do. Pero aún sigue siendo la patología que más costes origina, y en la que menos se invierte.

Y cuanto mayor es la esperanza de vida…Efectivamente, mayor es la pro-babilidad de padecerlo. No es lo mismo que la demencia senil pero, en el fondo, a la larga todos tenemos muchas posibilidades de padecer Alzheimer…; aunque puedes morir mayor sin tenerlo, lógicamente. En una persona con Alzheimer, digamos que el proceso degenerativo natural de la vejez, se acelera.

¿Cuál es tu experiencia personal, en este mundo?A mis abuelos les conocí con esta enfermedad… Fue muy duro convivir con ella. Perder los recuerdos, viven-cias, olvidarte de tus hijos, nietos…; pero procuro separar las emociones, lo personal, con la investigación, que es muy fría, muy impersonal… De todos modos, uno tiene ganas de encontrar algo que cure; algo que les ayude. Sería una gran satisfacción poder ir y decirle: “mira, este fármaco va a curarte…”

Al final, sólo nos queda ese trato más íntimo.Sí. Lowenthal y Haven desarrolla-ron la llamada “teoría del confidente” que me gusta mucho. El confidente alivia al anciano del temor de en-frentarse a lo desconocido y le da su mano. Es una mano firme, dulce… El ser positivo, el estar bien acompa-ñado y tener una calidad de vida, la familia, la dieta mediterranea…: son factores “ambientales” que influyen mucho en retrasar la aparición de la enfermedad. Hay una frase mítica de Maragall que es muy significativa en este sentido: “en ningún sitio está escrito –decía el president– que esta enfermedad sea invencible”. Por eso creó la fundación en la que está meti-do ahora; y por eso, también, yo soy muy positivo ante lo que podemos llegar a hacer.

The endTAlejandro GellaProfesor e investigador de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la UIC

Texto: Jaume Figa

Sería una gran SATISFACCIÓN poder ir y decirle: “mira, este fármaco va a curarte…” Creo que en un futuro lo conseguiremos.“Bicicleta, cuchara, manzana”…: tres palabras. Tan sólo tres palabras que pueden marcar una vida. Son muy sencillas, pero no todo el mundo las puede recordar. Hoy, son muy famosas gracias al documental sobre Pascual Maragall, que así empieza: “¿me las puedes repetir?” “No; no me acuerdo”… Son los síntomas del Alzheimer. Una enfermedad sobre la que tuve la oportunidad de hablar con el Dr. Alejandro Gella, investigador de la Facultad de Medicina y Ciencias de Salud de la UIC

23

New


www.uic.es

ACTIVITATS UIC 2011-2012

Concurs Preuniversitari (VIII edició)

2n de Batxillerat

· 25 de febrer· 10 de febrer:

límit de lliurament de treballs· 30 de març: lliurament de premis

lnscripció: www.uic.es/concurs-ins

Jornada de Formació de Líders (V edició)

1r i 2n de Batxillerat

· 18 de gener

lnscripció: www.uic.es/liders-ins

Sessions lnformatives

· 9 de febrer, 8 i 29 de març, 26 d'abril, 24 de maig i 18 de juny

· 24 de gener: Medicina

lnscripció: www.uic.es/inscripcio-infor

Jornada de Portes Obertes

· 19 de novembre i 14 d'abril: Arquitectura· 31 de marc i 20 d'abril:

totes les titulacions excepte Arquitectura i Educació

· 21 d'abril: Educació

lnscripció: www.uic.es/inscripcio-jpo

Tallers d’Arquitectura (III edició)

2n de Batxillerat i últim curs de CFGS

· 15 de febrer i 15 de març

Inscripció: www.uic.es/tallerarq-ins

ComuniK’ (IV edició)

2on de Batxillerat

· Febrer, març i abril

Inscripció: www.uic.es/comunik-ins

Taller de Fisioteràpia (III edició)

Batxillerat i CFGS

· 16 de març

Inscripció: www.uic.es/tallerfisio-ins

Taller de Humanitats (III edició)

Alumnes i professors de Batxillerat i CFGS

· Activitats mensuals des de l’octubre del 2011 fins al maig del 2012

Inscripció: www.uic.es/inscripcio-hum

Proves d'Admissió

· 17 de febrer, 16 de març, 20 d'abril, 18 de maig, 22 de juny i 6 de juliol

· 2 de març, 27 d’abril: Medicina

111010_activitatsUP_UIC11-12_NewsUIC_CAT.indd 1 18/10/2011 12:31:41

www.uic.es

GRAUSMedicina Arquitectura HumanitatsiEstudisCulturals AdministracióiDirecciód’EmpresesOdontologia Periodisme CiènciaPolíticaiGestióPública ADEinEnglishInfermeria PublicitatiRelacionsPúbliques EducacióInfantil DretFisioteràpia ComunicacióAudiovisual EducacióPrimària Criminologia(Llic.2ncicle)

DOBLESTITULACIONSADE+Enginyeria(PolitecnicodiTorino)Dret+CiènciaPolíticaiGestióPúblicaHumanitatsiEstudisCulturals+CiènciaPolíticaiGestióPública

CONNECTAAMBELQUEVOLSSER

UICMón professional

Coachingiborsadetreball

1.550convenisambempreses

160convenisd’intercanvi

internacional

1.475.000eurosenbeques,ajudes

idescomptes

111010_grausUIC11-12_NewsUIC_CAT.indd 1 18/10/2011 12:31:56

Newsuic 30

Documents

Transcript of Newsuic 30