1

New

suic 27. octu

bre-desem

bre de 20

10

Universitat Internacional de Catalunyan. 27. Any 7. Octubre-Desembre de 2010

dedicació de la Sagrada Família 128 anys després de la primera pedra

Relleu al rectorata Newsuic entrevistem el nou rector, el dr. Pere alavedra

w Campusel temple creat per Gaudí s’obre al culte, 128 anys després de la primera pedra, gràcies a la dedicació feta per Benet XVi.

abans de l’acte, d’esquerra a dreta, els vicerectors Jaume armengou i Frederic Marimon, el rector emèrit dr. Jordi cervós, el rector sortint dr. Josep argemí, el conferenciant dr. Manuel Bueno, el comissionat d’universitats i Recerca dr. Joan Majó, el rector entrant dr. Pere alavedra i la vicerectora dra. Belén Zárate. (7) el rector sortint entrega el bastó rectoral al nou rector (8). el dr. Manuel Bueno va impartir la lliçó inaugural (9)

deS deldaRReR NewSuicFOTO aFOTO

amb motiu de la dedicació de la Sagrada Família de mans del Sant Pare Benet XVi, la uic ha organitzat un seguit d’activitats referents a l’obra d’antoni Gaudí. Va impartir una sessió etsuro Sotoo, escultor de la façana del Naixement (10); des de l’escola d’arquitectura es va impulsar una visita guiada (11); el biògraf d’antoni Gaudí, Josep Maria Tarragona va donar una sessió (12) i també ho va fer la dra. conxa Peig (13).

durant el mes d’agost, alguns alumnes de les titulacions de ciències de la Salut han estat a costa d’ivori, on han realitzat unes 2.000 visites mèdiques (1). També hi ha hagut un camp de treball al Perú on han partici-pat alumnes d’Odontologia (2). la cuO també va atendre odontològicament nens orfes ucraïnesos (3).

el passeig de la Fontana del campus Barcelona ha canviat “de color” durant alguns dies, sobretot per l’aparició d’un banc de gespa, obra dels alumnes del Màster en arquitectura Biodigital (15), per la novetat dels cactus a la fontana (16) o per la col·locació del rètol de la uic a l’edifici Gamma (17).

el dr. Pablo Blanco, biògraf de Benet XVi va parlar sobre la llibertat.

UN estiUsolidari

BeNviNgUda NoU alUmNat

Presa de Possessió

activitats sagrada família

qüestió de detall

UNiv2011

com cada any, el mes de setembre ha estat el moment de donar la benvinguda a l’alumnat de nou ingrés, gairebé uns 1.000 alumnes. Hi va haver una sessió conjunta al campus Barcelona en què es van presentar els diferents serveis i aspectes de la uic (4). després, cada un al seu campus, va rebre els materials necessaris (5). els nous edificis del campus Barcelona van acollir els nous alumnes del Grau en educació (6).

1 2 3

5 64

8 97

12 131110

16 171514

3

New

suic 27. octu

bre-desem

bre de 20

10

la Sagrada Famíliaamb altres ulls

Welcome!w

l’obra magna del genial arquitecte antoni Gaudí i cornet vol ser com una gran catequesi explicada a través de la contemplació de la naturalesa.

els canvis revolucionaris que s’han produït al món de la ciència des de finals del segle

XiX pel que fa a la física, la quí-mica, la biologia o les ciències humanes, no s’han assolit tant pel descobriment de nous fets com per noves formes de pensar sobre aquests mateixos fets; o, més ben dit, noves formes de parlar. Perquè, el

que ha estat veritablement important per al progrés és la utilització del llenguatge d’acord amb la informació. en realitat, els fenòmens del llenguatge són fenòmens dels quals no s’adonen les persones que parlen. al món de la política, i també a al-tres sectors, ben sovint hi ha protagonistes que es troben en la necessitat de precisar el sentit de les seves paraules, de manera que és freqüent assistir a espectacles de

rectificació d’expressions “mal interpreta-des” o tractades “fora de context”, com si no tot el que sembla lògic i inevitable en la concepció del món ho fos per a persones acostumades a una llengua i a una cultura que creuen diferents.

l’escriptor nord-americà ernest Hemingway tenia una teoria que ell denominava “de l’iceberg”: el que existeix per sota de les paraules és més important que allò que es diu. a la vida, el comporta-ment humà també té la seva ortografia i, abans d’embeinar-la amb tanta freqüèn-cia, potser fóra millor tractar de conjugar el llenguatge, el pensament i la realitat. O, dit en paraules del savi celta cadoc (segle Vi): “abans de parlar, considera primer el que dius; segon, per què ho dius; tercer, a qui ho dius; quart, qui t’ho ha dit; cinquè, les conseqüències de les teves paraules; sisè, quin profit en resultarà; setè, qui escoltarà el que diguis. després, posa les teves paraules a la punta del dit i fes-les girar d’aquestes set maneres abans de pronunciar-les; i de les teves paraules no se seguirà mai cap mal per a ningú”.

aBaNS de PaRlaR cONSideRa el que diuS i PeNSa eN el que SuRTi de leS TeVeS PaRauleS

llenguatge, pensament i realitat

A fons (4-5)

Newsuic és una publicació gratuïta editada per la Direcció de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya. Les tasques de compaginació, fotografia, redacció i coordinació editorial són dutes a terme per estudiants, assessorats per un consell editorial. S’hi afegeixen col·laboracions de professors o d’altres professionals, fixes o bé esporàdiques. El Consell Editorial, que no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus redactors o col·laboradors, es reserva el dret de publicar aquelles col·laboracions o anuncis que no es corresponguin amb la línia editorial o els principis estètics que regeixen aquesta publicació.

DIRECTOR: Roger JiménezDIRECTORS ADJUNTS: Elena Castellarnau, Roser Santigosa, Alejandro Vázquez-DoderoREDACTOR EN CAP: Jaume FigaDIRECTOR D’ART: Javi Quintano

COl·lAbORACIONS: José Ramón Agustina, Miquel Bastons, Miquel Àngel Castelló, Sergi Doria, Sonia Gutiérrez, Víctor Küppers, Empar Lorda, Joaquín Luna, Eva del Río, Raúl Sánchez, Pere Vall.

DISSENy ORIgINAl I mAqUETACIó: Javi Quintano

FOTOgRAFIA: Arxiu fotogràfic, Fotogrup, Paula Barroso (retoc fotogràfic), Jaume Figa, feedbacktoday.net (foto Víctor Küppers), © Pep Daudé/Temple Expiatori Sagrada Família (foto portada).

REDACCIó: Nuria Meseguer, Cristina Naqui, Claudia Trujillo.

REVISIó D’ESTIl CATAlÀ: bàrbara Serra (U-Cat), INCYTA Multilanguage, SL

ImPRESSIó: IMGESA Gràfiques del Llobregat

newsuic@uic.es

editorial

staff& stUff

els líders que neces-sitem a la políticaPer ser un líder cal molt més que les ganes de dirigir. un líder ha d’estar carregat de virtuts. (p. 7)

Veus (6-7)europa, família i solidaritatla família és la millor “ONG”, però de vegades sembla que no sigui reconeguda (p. 18)

Món (18-19)

Recerca (14-15)cap on va el ManagementModernització de les empreses

per al S. XXi (p. 14)

en

Mas

sagr

ane

s po

sa p

unt i

fina

l al

cent

enar

i del

noi

cat

alà

més

fam

ós d

e to

t el m

ón

(p. 2

0)B

àsic

! (20

-21)

Campus (8-13)uic 2.0la uic, la segona més valorada a Twitter. (p.

12)

des deNeWsUic

la Nuria Marsal recentement ha estat nomenada directora de Màrqueting, Pro-moció i admissions de la uic, cessant en el seu càrrec de directora adjunta de Newsuic. Nuria, et volem agrair l’entu-siasme que sempre ens has transmès i l’empenta i el teu saber fer que ha possibilitat que la nostra revista arribés tan lluny. Tot des de l’ombra -és el teu estil- vetllant sempre perquè gaudíssim de la nostra feina i ens desenvolupéssim al màxim possible. Gràcies Nuria, et de-sitgem el millor i no oblidis que sempre seràs benvinguda a la nostra redacció. Sempre... welcome!

gràcies, Nuria!

4

New

suic

27.

octu

bre-

des

embr

e d

e 20

10

el 1882, uns homes impulsats per Josep M. Bocabella, fundador

de l’associació espiritual de devots de Sant Josep,

promotora del temple, posaven la primera pedra de la Sagrada Família. en aquell moment el projecte consistia en una

església neogòtica ambiciosa per l’època, però lluny del que seria: creu llatina, tres naus, una torre d’uns 100 metres d’alçada... Ningú no imaginava que cent anys després encara seguiríem esperant el final del que acabà sent una magna construcció dirigida per l’aleshores jove arquitecte antoni Gaudí.

Tenia 31 anys quan va agafar el timó d’una obra començada per Francesc de Paula Villar, i no el deixaria fins a la mort. de fet, els últims onze anys de la seva vida els va dedicar

exclusivament a aquesta obra. Tant fou així que, durant la crisi econòmica que hi va haver en la segona dècada, va decidir no rebre les dues-centes pessetes mensuals de salari —el que rebia un treballador a mitja jornada—, i ell mateix es va dedicar a mendicar pel temple expiatori. Gaudí sabia que estava construint “no l’última de les catedrals —deia—, sinó la primera d’una nova sèrie”. “el temple no l’aca-baré, però: una generació, dues, tres...; l’esforç d’un sol home és poc. Sumant generacions assolirem la bellesa”.

Gaudí l’inventor

Michelangelo Buonarotti quan esculpia una obra deia que el que feia era extreure la figura d’aquell bloc de mar-bre. la seva traça consistia no tant a crear una nova forma, sinó a buscar la que hi havia present en aquella peça informe. en el sentit eti-mològic: inventava, trobava. Podríem dir que la feina de Gaudí era semblant: mirant el que ell anomenava “el llibre de l’arquitectura”, la naturalesa, buscava i plas-mava el temple de la Sagrada Família. “quan es va fer càrrec de l’obra —diu Jordi Faulí, arquitecte adjunt del temple—, Gaudí va concebre una església també dedicada a la Família de Natzaret; però va anar molt més enllà”. conscient de la convulsa època en què vivia, l’arqui-tecte volia aixecar un edifici que fos una autèntica catequesi del missatge de pau i d’amor present en les Sagrades escrip-tures. “aquí, tot està impregnat d’aquest missatge”, segueix Faulí: “sants pares, els apòstols, el sanctus, les torres dedi-cades als quatre evangelistes... i al centre de tot, la gran torre de Jesucrist, de

A fons

“ens vindrà a veure GeNT de

Jaume figaRedactor en cap

“el que més em contraria —deia Gaudí— és no veure ni un sol tram de la nau acabat”... antoni Gaudí i cornet moria el 10 de juny de 1926, víctima d’un accident. en aquell moment, només s’havia acabat un dels campanars de la façana del Naixement, el de Sant Bernabé. de fet, l’arquitecte n’era plenament conscient i per això va proposar als promotors quelcom que no deixava de ser meritós: construir completament una façana (normalment els edificis creixen en horitzontal), i així tothom veuria el que seria la Sagrada Família. a canvi, havien de deixar per a les generacions futures el goig de veure una obra conclosa. l’argument era molt senzill: “Vindrà gent de tot el món!”... Hi van accedir; i el 7 de novembre el Papa Benet XVI dedicà el temple i el convertí en basílica; 128 anys després de l’inici de la construcció.

TOT el MóN!”

Gaudí:

5

New

suic 27. octu

bre-desem

bre de 20

10

més de 170 metres d’alçada”.

Heus aquí la qüestió per Gaudí: buscar en les coses creades el seu creador, i mostrar el creador a partir de les coses creades, reordenades —en aquest cas— en la forma de la Sagrada Família. el genial arquitecte —deia en un altre moment l’arquitecte Faulí— “no imita la naturalesa, sinó que l’estudia i en fa una síntesi”. en paraules d’etsuro Sotoo, escultor de gran part de la façana del Naixement i de tots els símbols euca-rístics disseminats pel temple, el que va aconseguir Gaudí fou una aliança amb la naturalesa, “convertint en amic, allò que pròpiament és un enemic per qual-sevol arquitecte, com ara la gravetat”: no va intentar de contrarestar la força de l’atracció, sinó que —seguia Sotoo— “va decidir on posar les forces que demana la gravetat, segons li deia la mateixa gravetat”... És el que va fer amb aquella estructura al revés: cordills lligats al sos-tre, dels quals anava penjant pesos i fent les formes que volia. aquesta estructura, observada a través d’un mirall a terra, formava les forces que havia de tenir el futur temple.

com un gran bosc

“això és un bosc d’arbres”, deia Gau-dí; amb els troncs que es bifurquen a diferents nivells, formant un entramat de

branques “que aguanten al màxim de superfície de sostre —ex-

plica Faulí—, transme-tent-ho directament als fonaments”. És l’aspecte tan particu-lar que té l’interior del temple: realment com un bosc, on “no

hi veiem mai el sol però, gràcies a les més de

dues-centes entrades de llum, no n’estem mai sense”.

en certa manera, Gau-dí va superar el gòtic.

allà, les catedrals són fosques perquè, encara que amb grans vitralls, els con-traforts de l’exterior impedien l’entrada de llum. “l’espiritualitat d’aquí —deia Joan Vila-Grau, vitraller del temple, amb paraules de l’arquitecte— no ha de ser causada per una foscor paorosa, sinó per una llum harmoniosa: el temple de la Sagrada Família serà una llum harmo-niosa”. una llum que Gaudí prenia de la naturalesa: “es preguntava d’on venia la llum —plantejava l’escultor Sotoo—, i l’únic que feia era obeir; d’aquí ve l’hiperboloide”, uns grans finestrals en forma d’embut per recollir al màxim de llum de l’exterior, i un altre embut, per difondre-la al màxim a l’interior. des de fora, sembla que amb aquestes estruc-tures hagi de ser fosc, però no; “tant és així —diu Jordi Faulí— que amb prou feines farà falta la llum artificial durant el dia, més que en alguns punts concrets”.

—quins seran els colors del temple? —preguntaven a l’arquitecte de la Sa-

grada Família. —Tant se val: el sol és el millor pintor...

“Gaudí és el mestre de la llum —afirmava

Vila-Grau—; fa anar la llum per allà on li interessa”. una llum que sempre considerava pres-

tada.

Simfonia arquitec-tònica

“construir! construir Bellesa! —exclamava Gaudí—. Buscar en la naturalesa la imatge del Misteri i convertir-la en arquitectura”. la Sagrada Família, deia etsuro Sotoo, “és com una gran caixa de música... Mai, en la història de la humanitat, ningú no

ha pensat quelcom així.

Gaudí volia construir un instrument de música”...; i la música és l’art més sublim. “les torres són com els tubs d’un orgue —concretava Faulí—, amb deu campanes tubulars en cada una d’elles”.

una gran simfonia; una simfonia, on les notes són cada una de les petites peces; els acords, les diferents parts del temple; i l’harmonia, l’arquitectura, la pintura (els vitralls), l’escultura... antoni Gaudí en la Sagrada Família va saber dissenyar-hi bellesa, en la qual les set arts hi fan presència: el cinema com una conjunció de les altres sis, i la dansa... no és, la litúrgia, com una espècie de dansa?

Joan Maragall, amic personal del ge-nial arquitecte, havia escrit de la Sagrada Família: “no pot aixoplugar, però ja és resguard de l’ànima; (...). Tot just naix, i ja convida...”. deia un sant dels primers segles que era més fàcil que el sol no escalfés ni il·luminés, que no que deixés de donar llum un cristià. antoni Gaudí i cornet ho sabia. Sabia que vindria molta gent a veure la ja basílica de la Sa-grada Família, i sabia que ell no hi seria. Ho sabia, i per això va deixar feta una façana i totes les coses necessàries per tal que es pogués continuar l’obra tal com ell l’havia vista. qüestió de geometria

“l’art –afirmava, també, l’escultor japo-nès– és la capacitat de fer feliç. Gaudí és un artista perquè va seguir el que déu ens ha deixat en el que veiem i, així, fa feliç tanta gent”. Semblantment deia el poeta Maragall a la seva Oda nova a Barcelona: “a la part de llevant, místic exemple, com una flor gegant floreix un temple meravellat d’haver nascut aquí, entremig d’una gent tan sorruda i do-lenta que se’n riu i flastoma i bara-lla i s’esventa contra tot lo humà i lo diví. Mes, enmig la misèria i la ràbia i fumera, el temple (tant se val!) s’alça i prospera espe-rant uns fidels que han de venir”. Gaudí tenia raó: ens ve a veure molta gent.

algUNesdades

18, el nombre final de torres (actualment n’hi ha 8).

8.000 és la capacitat de persones a dins del temple, més els 1.200 cantaires.

4.500 m2, la superfície del temple.

170 m, l’alçada màxima del Temple (la torre de Jesús).

10, el nombre de campanes tubulars previstes per les torres.

2 milions de visitants cada any. Quasi 3 milions, aquest any 2010.

1882, any de la primera pedra.

1889-1894, construcció de la façana de l’absis.

1892-1830, els 4 campanars de la façana del Naixement.

1954-1977, els 4 campanars de la façana de la Passió.

2010, cobriment de l’espai interior.

2026, centenari de la mort de Gaudí. Finalització de la Sagrada Família?

6

New

suic

27.

octu

bre-

des

embr

e d

e 20

10

Veus

uN HuMaNiSMO NeceSaRiO

Si bien las humanidades han propor-cionado formación sobre el pasado, el presente y una previsión sobre el futuro, las propias humanidades son objeto de reforma y avance en su forma de enseñar, pasando de ser estudios sobre fenómenos históricos, culturales o literarios de forma aislada a propor-cionar una visión de conjunto e interre-lacionada de todos ellos. es básico tener conocimientos en los diferentes saberes humanísticos: la an-tropología, la ética, el arte, la filosofía, la geografía, ciencias regionales..., puesto que ese saber ha permitido comprender las manifestaciones de la cultura, así

como entender el desarrollo y las relaciones que pueden tener en el ámbito inter-nacional. en el actual tiempo de cri-sis que vivimos deviene nece-saria la vuelta a un principio fundamental, que las perso-nas no deben

ser tratadas como medios sino como fines valiosos en sí mismos.

cuando el pensamiento postmoderno decretó la muerte de las ideologías o la confusión de las mismas en aras a un

beneficio económico, el vacío existen-cial que creó fue rellenado mediante la acumulación casi compulsiva de bienes y servicios. Se fueron generando necesidades en las personas que en la mayoría de los casos eran falsas. este fenómeno dio lugar al cogito cartesia-no “consumo, luego existo”, “tengo un coche más grande que el de mi vecino, luego soy mejor que él” y así vaya usted creando más ejemplos.

Mientras ha sucedido esto a lo ancho de nuestro mundo o incluso cerca de su casa se han ido cometiendo una serie de injusticias por falta de valores esencia-les: guerras, hambre, robos, atentados, etc…, pero el mundo estaba mirando a otro lado o tapando esos hechos con otros más pintorescos o frívolos. debemos profundizar en el humanismo para que superemos los retos aún no logrados, entre otros, vivir en una socie-dad donde se promocionen las virtudes y se respeten escrupulosamente los derechos humanos y, además, se forme a la persona como ser humano inte-gral, honorable y comprometido con la humanidad, que en momentos como el presente tienda no sólo a trabajar para que la economía se recupere sino también para que el sentido común im-pere, pudiendo afrontar el futuro de una forma más racional, cívica y humana.

el objetivo debe ser comprender in-terdisciplinariamente la naturaleza del humanismo, promoviendo el diálogo y contrastando las aportaciones que puedan darse desde todos los ámbitos para que hagan más universal la dig-nificación del hombre y más habitable nuestro mundo.

TORN BeTweeN PReVeNTiNG cRiMe aNd PROTecTiNG PRiVacy iN a diGiTal eRa

as criminologists have put it, the internet has dramatically altered the way we communicate, live, and conduct business around the world. These quick advancements have modified traditional activities, such as banking, dating, and shopping, into activities in which individuals interact with others but neither leave home nor actually physically meet people. The growth and penetration of computer technology in modern life has provided criminals with efficient tools to commit crime by providing opportunities for crime

that could not exist without cyberspace.

in this sense, crime and di-gital architec-ture interact in a special way. available data on online crimes show there are spe-cific patterns that lead us to an application of the crimi-

nological “Broken windows” Theory argument to cyber space.

as it is well known, the Broken windows thesis claims that crime is related to the architecture of the

environment within which it is committed. Such a theory helps to explain the functioning of crime on the internet from this point of view, especially how digital architecture disorder and user anonymity provide opportunities and encouragement for online criminal activity. is the generation of e-crimes really close to the characteristics of digital architec-ture? Think on employee crimes, or malicious software, such as viruses and Trojan horse programs. it would seem easy to find correlates.

anyway, some control policies should be applied for preventing e-crimes. what is relevant is how public and private surveillance of online crime affects freedom and privacy of the re-gular internet user. How should they be considered at the same time?in this regard, there seem to be two sorts of online crime: the first, which concerns things such as identity theft, is against other users of the internet; the second, which involves things like hate crimes, terrorism and child pornography, is essentially the online coordination of offline criminal activities. interestingly, they point to slightly different architectu-ral design solutions -the first implies more security and privacy for the user is needed; the second implies the user should exist in more visible public spaces.

as virtual reality is increasingly be-coming an important part of our way of life, the dilemma of the regulations and controls over the internet is cru-cial in terms not only of security but also of fundamental rights.

v

José r. agustinaIs coordinating the next Workshop on Cybercrime within the 5th Interna-tional Conference on Legal, Security and Privacy Issues in IT Law

sonia gutiérrezMagistrada. Miembro del Consejo Social de la UIC.

laS PeRSONaS NO deBeN SeR TRaTadaS cOMO MediOS SiNO cOMO FiNeS ValiOSOS eN Sí MiSMOS

HOw PuBlic aNd PRiVaTe ViGilaNce OF e- cRiMe aFFecTS FReedOM aNd PRiVacy OF THe iNTeRNeT uSeR?

7

New

suic 27. octu

bre-desem

bre de 20

10

leía que, según encuestas sobre in-tención de voto la tercera fuerza po-lítica sería el “voto en blanco”. ¡qué bonito! ¡qué poco dice de nuestros políticos! Hay muchas personas can-sadas, desanimadas, hartas de nues-tros políticos; muchas, incluso han perdido toda esperanza, algo muy preocupante teniendo en cuenta que ellos son los que escriben las leyes que ordenan nuestras vidas y deci-den cómo se gasta el dinero de to-dos. No debería estar justificado este pasotismo generalizado con respecto a la clase política. Pero desgraciada-mente sí lo está. Se lo han ganado a pulso, con mucho merecimiento. Tenemos líderes políticos para todos los malos gustos; desde los que publican libros dando consejos cuando fueron líderes del gobierno más corrupto de la historia reciente hasta los que entran en un auditorio saludando con una peineta, pasando por los que recurren un estatuto de otra comunidad incluyendo exacta-mente lo mismo en el estatuto de la que gobiernan. Por supuesto que hay algunos líderes políticos honorables, pero ¿cómo reconocerlos? un líder, en cualquier ámbito, se mueve por una de las 3 “p’s”.

la primera “p” es el poder. Son mu-chos los políticos que han demostra-do que es esta la “p” que les importa, y los hay de todos los colores; por mantener el poder, son capaces de renunciar a su programa, pueden mentir ante millones de personas

en un Palau d’esports prometiendo lo que luego incumplen; tienen la cara dura de criticar al final de un mandato los ideales políticos de un partido con el que han gobernado no una, sino ¡dos legislaturas!, o la desfachatez de pagar cuñas de radio demagógicas para enfrentar territorios, ya que ello les proporcio-na votos en los suyos. en fin, muy desanimante.

la segunda “p” es la pasta, ¡todo por la pasta! Nos hemos acostum-brado desde hace años a ver por la televisión operaciones policiales que intervienen ayuntamientos por corrupción o cobro de comisiones ilegales. Por méritos propios, hoy en día los políticos compiten con ma-fiosos, chorizos y maleantes varios por ser el colectivo que los ciudada-

nos perciben como más corrupto.

la tercera “p” son los principios. los líderes lo son porque arrastran, movilizan, porque gene-ran ilusión, credibilidad y confianza. También los líderes

políticos. aunque pasan desaperci-bidos y a veces son anulados por los políticos de las clases anteriores, los hay también que son fieles a unos principios y valores universales como la generosidad, el servicio a

los demás, la integridad, la honra-dez, la justicia y la defensa de los más desprotegidos. esto es lo que diferencia a los grandes políticos de los chusqueros, a los cracks de los mediocres. los hay que dimiten y renuncian al poder por sus princi-pios, mientras otros renuncian a los suyos y votan leyes que permiten asesinar por mantenerse en el poder. Necesitamos políticos que se pongan al servicio de los demás, que se pre-ocupen por las necesidades reales de la sociedad, que ayuden a mejorar el mundo, que pongan los medios para reducir las injusticias sociales, que actúen primando el interés general por encima del propio, que sean justos...

estamos hartos de que el papel de un político sea el de criticar siste-máticamente a sus rivales y decirnos lo bueno que es su partido. Falta respeto por los demás, falta compro-miso con unos ideales, falta cohe-rencia, responsabilidad, integridad y honradez; en definitiva, lo que hay es una falta enorme de principios. Políticos con valores humanos, esos son los que necesitamos, los que añoramos, los que deseamos y los que merecemos.

la Madre teresa de calcuta decía que los políticos pasan poco tiempo de rodillas, ¡qué gran verdad!, aun-que casi nos conformaríamos con que no se arrastraran. Pero por desgracia muchas veces es así, por eso no es de extrañar que estemos en un país (¡un país de pandereta!) donde Belén es-teban sería la tercera fuerza política más votada si se presentara. espere-mos que no lo haga.

laS TReS p de lOS lídeReS POlíTicOS

OBJeTiVOS OpeN-access

POlíTicOS cON ValOReS HuMaNOS, eSOS SON lOS que NeceSiTaMOS, añORaMOS, deSeaMOS y MeReceMOS

victor KüppersProfesor del Departamento de Ciencias Econòmicas y Sociales

con motivo de la 4ª Semana internacio-nal del Open access o acceso abierto, que se celebró entre el 18 y 22 de octubre, desde el Servicio de Biblioteca y el Vicerrectorado de investigación queremos hacer hincapié en la impor-tancia que este movimiento tiene para la difusión del conocimiento científico. entre los objetivos del Open access están el propagar las publicaciones cien-tíficas mediante un sistema que no sea tan costoso para las instituciones como el basado en la suscripción, aumentar la visibilidad de las investigaciones publi-cadas y maximizar las inversiones en in-vestigación. de esta manera se facilita la capacidad de comunicar los resultados de la investigación y se contribuye a me-jorar el progreso científico en general. este sistema alternativo ofrece el acceso libre a través de internet mediante dos tipos de vías: la vía dorada consiste en publicar en revistas de acceso abierto. es importante tener en cuenta que cuando se elige esta vía no se está descartando el proceso de revisión por pares. de hecho, existen revistas en acceso abierto con altos índices de impacto. la vía verde es la publicación en repositorios digitales y constituye uno de los pilares más impor-tantes sobre el que se asienta el acceso abierto. existen varios malentendidos sobre esta vía, lo que conlleva a que mu-chos autores pierdan la oportunidad de hacer una mayor difusión de su investi-gación. en general se suele pensar que el depositar un artículo en un repositorio no está permitido por las editoriales. Sin embargo, en la mayoría de los casos las revistas permiten a los autores depositar alguna versión de su artículo en un re-positorio, ya sea pre-print o post-print.

eva del ríoServicio de Biblioteca

8

New

suic

27.

octu

bre-

des

embr

e d

e 20

10

NoU rector

Pere alavedra és doctor en enginyeria industrial, i des de fa vint anys està vinculat al món acadèmic: ha estat professor i director del departament d’enginyeria de la construcció de la uPc. abans d’iniciar l’etapa acadèmica, va treballar a aigües de Sabadell i va ser regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Sabadell, la ciutat on va néixer. el 21 d’octubre passat va prendre possessió del càrrec de rector de la nostra universitat, el tercer en la història de la uic.

com afronta el nou càrrec, al llarg dels tres propers anys?amb il·lusió i amb la intenció de ser útil per a la uic. estic molt agraït al Patronat universitari per pensar en mi i assumeixo amb il·lusió aquest nou repte.

Vostè, que ha trepitjat altres universitats, quin creu que és el valor afegit de la UIc?la formació personal de l’alumnat. la uic no només forma alumnes en un àmbit purament acadèmic… Hi ha tres àmbits de les competències en les quals ha de ser formada una persona: l’àmbit acadèmic (saber conèixer), l’àmbit professional (saber fer) i l’àmbit personal (saber ser i estar). actualment, les universitats es focalitzen en el “saber conèixer”, i nosaltres creiem que el “saber ser i estar” és un valor afegit que cal treballar.

ocupa el càrrec de rector tot just quan s’ha presentat el Pla de reflexió estratègica 2010-15. Quins creu que són els aspectes que cal reforçar en els propers anys?la docència, el professorat. Hem tret bona nota en docència, però no hem d’abaixar la guàrdia. Hem de potenciar la

recerca vincu-lada a la transferència de coneixement a la societat, element clau

per al desenvolupa-ment econòmic del nostre país. de fet, la uic és una empresa sense ànim de lucre al servei de la societat.

Què suposarà internament, per al PaS i el PDI, el canvi del rector?

el rector és una peça més en

l’engranatge de la uic. la

meva figura no ha d’alterar el ritme

de la universitat; tan sols agafo el relleu de la tasca magníficament iniciada pels meus predecessors, el dr. Jordi cervós i el dr. Josep argemí.

es parla molt de la relació universitat-empresa… creu que les universitats tenen un paper important per sortir de la crisi?Sí, sens dubte. Sortirem de la crisi quan les universitats aconsegueixin ser el suport tecnològic i de recerca de les empreses catalanes. Però no oblidem tampoc que el principal element per sortir de la crisi és l’esforç dels empresaris! en el meu pas per la uic, m’agradaria fer el que calgui per ser útil als empresaris.

Els Campus

cares de la Notícia

SORTiReM de la cRiSi quaN leS uNiVeRSiTaTS PaSSiN a SeR el SuPORT TecNOlòGic i de ReceRca de leS eMPReSeS

Xavier triasPresident del grup municipal de CiU

16 de setembre

Jaume lanaspa Director general de l’Obra Social ‘la Caixa’

28 de setembre

Va visitar l’exposició dels prototips del Taller Vertical i va elogiar aquesta iniciativa, que “demostra l’interès de la universitat pels temes socials i la capaci-tat d’innovar de l’alumnat”.

gustavo ronDirector de cinema

22 d’octubre

Va impartir una master class sobre direcció cinematogràfica on va mostrar una seqüència en brut de la seva dar-rera pel·lícula, Vivir para siempre, i va explicar el procés de producció del film.

Visita la uic amb Maria Reig, presi-denta de Reig capital, patrocinadora del Taller Vertical, i s’interessa per aquesta activitat que reforça els vincles entre l’empresa i la universitat.

inaugura la 4a edició del Postgrau en comunicació de Moda i Tendències amb una sessió sobre l’evolució històri-ca de la moda, des del seu naixement en el segle XiV fins als nostres dies.

margarita rivièrePeriodista i escriptora

15 d’octubre

redacció

“a la uic creiem en la FORMació PeRSONalde l’alumnat”

9

New

suic 27. octu

bre-desem

bre de 20

10

el Taller Vertical es un workshop que cada año organiza la escuela Técnica Superior de arquitectura (eSaRq) de la uic y que se desarrolla durante la primera semana de curso. alumnos de segundo a quinto de arquitectura se mezclan para trabajar en equipo un proyecto que levantarán a escala real. de ahí el concepto de “vertical”. No se trata sólo de planos, sino de maquetas. un año más, Reig capital ha patrocinado este taller que, en esta ocasión, se ha centrado en la arquitec-tura de emergencia.

tomàs Molina, jefe del servicio de Meteorología de TV3, abrió el pasa-do 8 de septiembre este taller, que finalizaba el 16 de septiembre con la puesta en escena de los prototipos en el campus Barcelona. en tan sólo una semana, los 200 alumnos que participaban en la actividad tenían que construir por equipos diez casas de emergencia lo más confortables, duraderas, económicas y sostenibles posible, para ofrecer una alternativa inmediata a los afectados tras una catástrofe. los alumnos no debían pensar sólo en la estructura de las casas sino también en el lugar en el que estarían integradas, definiendo así su ubicación: desierto, zona tro-pical, zona propensa a terremotos...

a la exposición final de los proyectos se acercaron diversas ONG’s, como Médicos sin Fronteras, arquitectos sin Fronteras y la Fundación Vicente Ferrer, y autoridades políticas como Xavier trias, presidente del Grupo Municipal de ciu en el ayuntamiento de Barcelona.

en diversos escenarios

los distintos grupos se las ingeniaron para conseguir que su prototipo fuera el más vistoso de la muestra. así, por ejemplo, uno de ellos convirtió un

depósito de agua en una gran pecera. la alumna Mariola Borrell, de 2º de arquitectura, explicaba que “lo que hace distinta esta construcción del resto de proyectos presentados es que la cubierta está al revés y tiene un agujero en medio que hace que el agua de la lluvia caiga dentro de la casa y se recoja en un gran depósito que está cavado en el centro. esa agua se puede reutilizar para la huerta y para la ducha”. Precisamente, no faltó la sensibilidad ante la sostenibilidad. uno de los grupos utilizó también en la

construcción de su prototipo, The Hai-ti shelter project botellas, materiales sobrantes de alguna obra y las propias muestras de tela de la empresa que dio apoyo al equipo.

Otro de los proyectos que causó impac-to fue la casa del Viento. este prototi-po, pensado para ser habilitado en el desierto, estaba construido con cartón. la vivienda estaba inspirada en la construcción japonesa, tal y como podía apreciarse en la altura y la distribución de las habitaciones.

una de las novedades de este año fue la participación de los alumnos de 1º, quienes hasta ahora tenían su propio ta-ller “horizontal”. roser Ventura, una de las alumnas de primero, encontró muy enriquecedora esta experiencia: “el trabajo en equipo con alumnos de todos los cursos me ha permitido conocer a mucha gente de la escuela, y sentirme integrada”. Roser formaba parte del grupo que habían diseñado Isótropo. la construcción de esta vivienda no fue fácil porque el material que habían utilizado, madera, era muy pesado. Finalmente, Isótropo quedó como una verdadera obra de arte que tuvo bastante éxito por su diseño: una gran plataforma cubierta por lonas que se sostenía sobre unas paredes con forma de pirámide invertida.

la gran ganadora del Taller Vertical

fue el proyecto a-house, por cumplir, según el jurado, con todos los requisi-tos: facilidad de montaje, de transporte y ligereza... la vivienda, construida con lonas y tubos de PVc, podía desmontar-se y llevarse en una mochila de tan sólo 20 kilos.

Todos los participantes defendieron sus trabajos ante un jurado formado por María reig, presidenta de Reig capital; Vicente Sarrablo, director de la eSaRq y Jordi Balari, Responsable internacional de arquitectos sin Fron-teras. Todos coincidieron en destacar el gran trabajo realizado por los alumnos.

en el mundo real

María reig, impulsora de este pro-yecto, señaló que “el principal objetivo es que todas las buenas ideas que han surgido de este Taller puedan tener una aplicación real y aporten solucio-nes de valor a la sociedad”. además, añadió que “con esta iniciativa Reig capital ha querido contribuir en la formación de futuros profesionales, fo-mentar el talento y estrechar vínculos entre la empresa y la universidad, pilar fundamental para crear progreso”. el subdirector de la eSaRq y coordina-dor del Taller Vertical, Borja Ferra-ter, aseguró que “muchas empresas están interesadas en colaborar e inver-tir en posibles proyectos de este tipo en países en vías de desarrollo”.

taller vertical 2010

Nuria meseguer4º Periodismo

leVaNTaN eN uNa SeMaNa y POR equiPOS caSaSaNTedeSaSTReSNaTuRaleS

uN caMPOde ReFuGiadOS

eN diRecTOun año más, alumnos y profesores de la eSaRq trabajan juntos en el Taller Vertical, patrocinado por Reig capital. en la presente edición diseñaron viviendas de emergencia que debían albergar al menos a seis personas y tener un coste máximo de 500 euros.

10

New

suic

27.

octu

bre-

des

embr

e d

e 20

10

digUesla teva

“No facis als altres el que no vols que et facin a tu”

montse figuerola1r de Ciències de la Cultura

maría luisa vélezSecretaria General

“Haz siempre lo que debes y está en el sitio que toca”

“No val la pena viure sense una cosa per la qual lluitar” i “el més arriscat és no arriscar”.

coral requena1r d’Infermeria

efemèrides

durant el passat S. XX, moltes persones van voler donar un impuls a la cultura catalana. Jaume Vicens Vives n’era una. Historiador, periodista, humanista i educador, es va sentir amb l’obligació de revifar catalunya a través de diverses vies, com les publicacions en premsa.

aprofitant el centenari del seu naixe-ment, la uic –junt amb altres univer-sitats de parla catalana– organitza activi-tats relacionades amb Vicens Vives per tal d’homenatjar-lo.

els actes relacionats amb l’any Vicens Vives van arrencar al febrer a l’institut d’estudis catalans, on el seu president –Salvador Giner– va impartir una

conferència que va tractar del perfil d’historiador, editor i polític de l’homenatjat.

un dels actes més remarcables va ser el lliurament dels “Premis Jaume Vicens Vives”, el passat 15 de setembre, a la universitat autònoma de Bar-celona, coincidint

amb la inauguració del curs acadèmic universitari català.

el 22 de novembre és el torn de la uic, que oferirà una jornada centrada

en “l’activitats periodística de Jaume Vicens Vives”, impulsada per la Facultat de ciències de la comunicació.

Un blog sobre la vessant periodística

Precisament, la Facultat de ciències de la comunicació ha posat també en marxa el blog “vicensvivesperiodista.com”, un blog que vol contribuir a de-mocratitzar la seva figura, especialment el vessant més periodístic, ja que gran part de la seva tasca es va centrar en la difusió de la cultura i del coneixement històric a través de publicacions com Destino, La Veu de catalunya o serra d’Or. el projecte s’ha volgut desenvolu-par en format blog perquè, com indica el vicedegà eduard Martí,“les Tic suposen un gran avenç per a la difusió del coneixement”.

coNfereNcias

“Hay que aprender de los baches”Josef ajram, day trader de la Bolsa de Barcelona y deportista que ha sido noticia por ser el primer español que ha terminado la ultraman de canadá, ofreció el pasado miércoles 6 de oc-tubre una sesión en la uic en la que habló de la lucha por los sueños, de cómo encarar los fracasos y del riesgo para alcanzar el éxito. ajram destacó también que, ante todo, tanto en la bolsa como en el deporte, la constan-cia es fundamental. el ponente fue invitado por un grupo de alumnos de segundo de ade (que han lanzado la plataforma www.e-world.tk), motiva-dos por acercar ponentes del mundo de las finanzas a la comunidad uni-versitaria con el fin de intercambiar experiencias.

els comunicadors de la Uic, pendents de vicens vives

el professor Josep Vilà i el periodista carlos Pérez de rozas van impartir dues sessions sobre les claus del liderat-ge a la Jornada de Formació de líders 2010 que anualment organitza la uic. durant la sessió, Vilà es va centrar en les habilitats al lideratge i Pérez de rozas va relacionar lideratge i mitjans de comunicació. a la jornada hi van participar unes 80 persones provinents d’una dotzena d’escoles públiques i privades de catalunya. entre els par-ticipants hi havia tant delegats de curs com professors de batxillerat interes-sats en la matèria. la jornada s’organit-za des de fa quatre anys, seguint amb la línia de la uic d’apostar per la formació integral de l’alumnat, en aquest cas dels delegats dels respectius centres.

Jornada de formació de líders

JorNades

claudia trujillo1r Periodisme

mÀsters

arrenca el Postgrau en matrimoni i educació familiarel dr. Xavier escribano, professor d’Humanitats de la uic, va impartir el 16 d’octubre una lliçó magistral titulada “Naturalesa, cultura i famí-lia: una visió antropològica” com a acte d’obertura de la sisena edició del Postgrau en Matrimoni i educació Familiar (MeF). Hores després, es va celebrar l’acte de clausura de la cinquena edició del Postgrau, que va finalitzar amb l’entrega de diplomes als alumnes que han cursat aquesta formació integral que relaciona els coneixements sobre la família amb la vida quotidiana, en un format adequat a les possibilitats reals dels pares i dels professionals que tre-ballen en el camp de l’educació o de l’orientació familiar.

quin ha estat el millor consell que t’han donat?

ViceNSViVeS Va VOleRReViFaRcaTaluNyaa TRaVÉS de diVeRSeS VieS, cOM la PReMSa

11

New

suic 27. octu

bre-desem

bre de 20

10

laS ViRTudeS del HOGaR

la vida familiar lleva consigo un gran número de pequeños deberes que, a veces, podemos descuidar y que parecen poco importantes. Hay algu-nas virtudes que nos son ruidosas ni causan admiración, pero que cuando faltan las relaciones familiares se hacen tirantes y frágiles. Virtudes que hacen soportable y agradable la vida cotidiana en el hogar: la gratitud, la paciencia, la puntualidad, la econo-

mía, etc.

Tendemos a dedicar nues-tros mayores esfuerzos al cuidado de las relaciones fue-ra de casa. y con los restos de día, más bien escasos, queremos mantener una buena relación con nuestros padres, hijos

o hermanos. el resultado, desgracia-damente, es que uno puede acabar por encontrarse mejor fuera que dentro de casa. el buen ambiente familiar no crece por la mera convivencia. es necesario que cada uno dé lo mejor de sí mismo para que la familia pueda convertirse en un verdadero hogar. No pocas veces ese sacrificio pasará desapercibido, pero esa es justamente la marca del verdadero amor, del que busca desinteresadamente la felicidad de los que le rodean.

quisiera enumerar algunos detalles que ayudan a construir el hogar sin llamar la atención:

1. Ser pacientes con los pequeños

defectos de los demás. aprender a quererles como son supone asumir con alegría sus imperfecciones.

2. cuando alguien llega a casa pre-guntarle por el día… con intención de escucharle.

3. intentar ser positivos al juzgar las cosas, evitando los comentarios que empiezan por señalar lo que nos disgusta.

4. decir piropos a los demás de la casa.

5. Valorar y agradecer las cosas más normales que hacen los demás en la casa, sin darlas por supuesto.

6. No discutir innecesariamente. aprender a estar de acuerdo, sin preci-sarlo o matizarlo todo. dar la razón sin que se note en las cosas que no tienen demasiada importancia.

7. dominar el mal genio. dejar que se enfríe la situación para no decir las cosas con dureza, reproches, o cajas destempladas.

8. Saber ceder en los propios gustos sin poner cara de cordero degollado.

9. Ofrecerse voluntario cuando alguien pide un favor, en lugar de hacerse el sueco.

10. asumir algunas tareas del hogar. dejarse ayudar, aunque nos parezca que lo haríamos mejor solos.

11. dedicar un tiempo a charlar con los demás preguntándoles por sus cosas.

al llegar a casa no es fácil dejar fuera las cosas del trabajo, sobre todo si uno es profesor o estudiante. lo que vale la pena es cerrar la puerta de casa procurando asumir la convivencia familiar como la tarea más importante de ese día.

daR lO MeJOR de Sí MiSMO Hace que la FaMilia Pueda cONVeRTiRSe eN uN VeRdadeRO HOGaR

mn. miquel Àngel castellóCapellán del Campus Barcelona

cristina Branea es de Hunedora, Rumania, en Transilvania, y está cursan-do el Máster universitario en Gestión cultural de la uic. Filóloga japonesa e inglesa. con tan sólo 17 años viajó fuera de su país; con 19 estuvo un año en París y con 22 vivió en luxemburgo, donde trabajó como traductora del Parlamento europeo. al principio, a su familia le costó aceptar que viajara tanto, pero fi-nalmente vio que era lo que realmente le gustaba. “Viajar me ha hecho crecer; co-noces a mucha gente y eso te abre mucho como persona”. Tiempo después, llegó a la uic. estaba interesada en estudiar algo relacionado con la gestión cultural y encontró el máster. “Me encantaría tra-bajar en una institución cultural, como el Mercat de les Flors, o en un teatro, para organizar eventos culturales, festivales…”

cristina destaca la importancia de los idiomas: “a veces hay expresiones que no se pueden traducir y conocer las palabras, la gramática… te permite entender mejor los matices”. anecdóticamente comenta que uno de los puntos en común en todas las lenguas son los refranes: “es muy interesante com-pararlos. a veces te encuentras que para una misma situación existen diferentes formas de expresarlo. en castellano, por ejemplo, se dice hacer una monta-ña de un granito

de arena y en sueco se dice hacer una gallina de una pluma. Muchos son pare-cidos, aunque la etimología sea totalmen-te distinta. Supongo que tiene que ver con la condición humana”. Sobre qué le depara el futuro aún no está muy segura. “Supongo que volveré a Rumania… de momento, españa me gusta mucho”.

Historias

cristina Branea: “Viajar me ha hecho

cReceR”

Nuria meseguer4o Periodismo

concurs de fotografiad’estiuEl Vicerectorat de Comunitat Universitària va convocar al juliol el Concurs de fotografia d’Estiu. S’han rebut 150 fotografies originals i properament se’n sabran els guanyadors

“cONOceR laS PalaBRaS, la GRaMáTica, Te PeRMiTe eNTeNdeR MeJOR lOSMaTiceS”

NomeNameNts

Nou vicerectorFrederic Marimon Viadiu va ser nomenat vicerector de Recerca de la uic el 5 d’octubre pel Patronat universitari de

la uic. Marimon és professor adscrit al departament d’economia i Organització d’empreses. Porta vinculat a la uic des del setembre de 2001, on ha compaginat tasques de gestió amb l’activitat docent. És membre de la comissió de doctorat de la uic des del maig de 2010 i mem-bre del grup consolidat de Recerca en innovació Tecnològica de Sistemes de Producció. els seus camps de recerca se centren en la direcció de producció, la gestió en l’empresa de serveis, l’anàlisi de decisions i la logística.

www.flickr.com/UICbarcelona

12

New

suic

27.

octu

bre-

des

embr

e d

e 20

10

XarXa

el 18 d’octubre es va publicar l’estudi de marques espanyoles a Twitter “conectar con los consumidores”. la universitat ha quedat en segona posició, per damunt d’altres prestigioses marques com coca-cola, Movistar, el país, Volvo, Telepiz-za, Territorio creativo, Banc sabadell o campofrío. Segons l’estudi, la marca que millor es desenvolupa a Twitter és Gallina Blanca. el treball de camp, a càrrec de la firma cool Insigths, es va realitzar entre el 20 i el 27 de setembre de 2010. Van passar un qüestionari a professionals de la comunitat especialista en social media MktFan (www.mktfan.com) amb els quals van analitzar més de 100 companyies que destaquen per la seva bona gestió al Twitter.

l’estudi revela que la uic (@uicbarcelona) ha estat ben valorada perquè “interactua amb el públic, con-versa, informa, difon, proposa i comparteix; a més està contínu-ament actualit-zant continguts

amb un llenguatge i to adequats”. a la uic això no li ve de nou, ja que reflecteix el tarannà de la institució, ja que sempre ha estat oberta i al servei de la societat.

la posada en marxa de la uic a Twitter des de fa tan sols un any ha permès conèixer molta gent. un dels

col·lectius amb qui més s’ha interactuat ha estat el del professorat universitari. Per aquest motiu, @uicbarcelona va crear una llista que és referent a tota espanya: @uicbarcelona/university-professors.

algunes de les persones que la uic ha conegut a través de Twitter s’han pogut “desvirtualitzar” (així es com se’n diu al món 2.0 quan passes de conèixer una persona de la xarxa a la vida real) i han estat convidades a la universitat. en aquesta línea es va organitzar el darrer curs la i Jornada working Together.

cal també destacar les persones, facul-tats o departaments que s’han posat en marxa i estan treballant per no deixar perdre el tren a aquesta gran oportunitat de comunicació que ofereix Twitter.

la Uic connecta amb twitter! redacció l’èXiT:

la uic iNTeRacTua, cONVeRSa, iNFORMa, diFON, PROPOSa i cOMPaRTeiX

el cicle de conferències ‘el repte de saber: dones singulars de la història i la literatura occidental’, que orga-nitza la uic a l’espai Golferichs, es va iniciar dilluns, 27 de setembre, amb gran èxit d’assistència. Proposa fer un

recorregut per la història de la cultura occidental, des de l’antiguitat clàssica fins a l’època contemporània, a través de diferents personatges femenins: es-criptores, filòsofes, viatgeres o figures literàries. la conferència que va obrir el cicle va anar a càrrec de la dra. alexandra Guzmán, amb la conferència titulada “Hipàtia d’alexandria i les dones sàvies de l’antiguitat”. altres dones presentades en el cicle de conferènci-es són les que apareixen a la Divina comèdia, de dant; la historiadora anna comnè (1083-1153) i la seva visió de la primera croada; Isak Dinesen (pseudònim de l’escripto-ra danesa Karen Blixen-Finecke) o Hannah arendt, filòsofa contem-

porània. la dra. teresa Vallès dóna una visió de les heroïnes clàssiques a la li-teratura catalana contemporània i la dra. Patricia almarcegui, imparteix la con-ferència “Viajar en femenino de isabel Barreto a

annemarie Schwarzenbach”. També participen en el cicle de conferències el dr. enrique Banús, el dr. Xavier Baró, el dr. Xavier escribano i la investigadora Isabel Morales.

www.golferichs.org/conferencies/humanitats

la història a través de les escriptores, filòsofes, viatgeres, figures literàries...

redacció

HUmaNitats

Nova proposta per al nou curs:Ping-pongaquest curs, el Servei d’esports ha pro-gramat un Torneig Rector en una nova categoria esportiva: el ping-pong. unes 40 persones de la comunitat universitària -alumnat, personal docent i administra-tiu- van participar en el campionat que es va celebrar el 29 d’octubre, tant al campus Barcelona com al campus Sant cugat. es van celebrar dos campionats: un de masculí i un de femení. la participació d’homes i dones ha estat molt igualada, i davant l’èxit de participació es preveu repetir aquest torneig l’any vinent.

esPorts

el cicleRecORRe la culTuRa OccideNTala TRaVÉS de dONeS SiNGulaRS a OccideNT

tradicioNs

castanyes internacionalsdesenes d’alumnes es van apropar el 2 de novembre a les recepcions de tots dos campus per participar en la castanyada més internacional, organitzada per la unitat de català (Normalització lingüística), el Servei d’estudiants i el Servei de Relacions internacionals, amb la col·laboració d’alumnat voluntari. el motiu de la jornada, en la qual es repartien castanyes i moscatell, era promoure el “tàndem lingüístic”: una iniciativa que fomenta l’intercanvi lingüístic entre alumnes de mobilitat i autòctons, cosa que afavoreix el coneixement d’idio-mes i, alhora, de gent nova. en total es van repartir més de 300 paperines de castanyes —prop de 17 quilos— i es va aconseguir arribar a 121 inscripci-ons per participar en aquesta activitat de dinamització lingüística.

13

New

suic 27. octu

bre-desem

bre de 20

10

la Núria Durany era una dona d’aquest món global, molt adient per a la universitat internacional de catalunya. Va fer la carrera de ciències Biològiques a Sydney, i això la va ajudar i marcar molt. als congres-sos internacionals no patia, doncs, per l’anglès, la llengua amb què ens entenem en el món científic. També dominava l’alemany, ja que va gaudir d’una beca alexander von Humboldt per treballar amb el professor Peter Riederer a l’universitätsklinikum de würzburg. Tot va ser possible gràcies al seu mestre, Félix cruz Sánchez, catedràtic en Neurologia, amb qui va desenvolupar un intens treball i amb qui va publicar nombrosos articles científics en revistes internacionals d’alt impacte.

la Núria va fer la tesi a la universitat de Barcelona, amb el dr. José carre-ras, amb qui anys més tard signaria altres publicacions científiques. quan

jo vaig arribar de la uni-versitat lliure de Berlín, per ser rector de la uic, vaig de-cidir que la persona més adient per continuar els projectes d’investigació que tenia entre mans amb Ferrer international era ella. i no em vaig equivocar. els seus treballs sobre el

cdP-colina són nombrosos i de gran catego-ria científica, publicats en les millors revistes internacionals.durant la seva carrera inves-tigadora va treballar en di-ferents camps d’investigació, però so-bretot en l’esquizofrènia,

el Parkinson, la demència i, molt parti-cularment, l’alzheimer.

Ha estat una apassionada per la recer-ca, reconeguda nacionalment i inter-

na-cio-

nalment. la gran quantitat

de congressos i conferències inter-nacionals a què va ser convidada ho avalen. era acadèmica numerària de la Reial acadèmia de doctors, i ha deixat un llegat de més d’una vintena de treballs publicats en revistes de gran impacte.

Malgrat que li van diagnosticar un tumor molt agressiu i maligne, va compaginar fins als darrers dies la docència i la investigació, i ha assumit el càrrec de vicerectora de Recerca fins al darrer moment. en el darrer claustre universitari del mes de juliol, el rector li va lliurar la medalla dels 10 anys de la uic, juntament amb altres companys, que van tenir l’honor de compartir escenari amb ella.

Ha estat per a tots nosaltres, i per a la universitat sencera, un exemple d’amistat, de dedicació per la feina i d’alegria. descansa en pau, Núria.

iN memoriam

Ha eSTaT PeR a la uNiVeRSiTaT SeNceRa uN eXeMPle d’aMiSTaT, dedicació PeR la FeiNa i d’aleGRia

el dr. Luis Jorge Bellet Dalmau, cap d’àrea d’Odontopediatria de la Facultat d’Odontologia de la uic, va morir el 31 de juliol passat a l’edat de 49 anys.

Bellet Dalmau era un reconegut odontòleg amb consulta pròpia a Barcelona i fill d’un dels precursors de l’odontopediatria a espanya, el dr. Àngel Bellet cubells (1922-2009).

llicenciat i doctor en Odontologia, feia deu anys que dirigia l’àrea

d’Odontopediatria de la uic. Segons Lluís Giner, vicedegà de Recerca de la Facultat d’Odontologia, “va començar la seva tasca amb gran entusiasme i ple de vitalitat, que va tenir durant tots aquests anys”.

Giner destaca “l’amor que tenia per l’odontopediatria i pels nens que tractava, mirant d’aconseguir que veiessin el tractament dental com un fet rutinari, delicat i d’alguna manera, com una petita festa”. una tasca gens senzilla que va comportar la seva línia de recerca més important, la conducta en el consultori de l’odontopediatre.

a la nostra universitat, Luis J. Bellet va formar un equip de professionals joves que en l’actualitat segueixen l’exemple que ell va donar en l’amor a la feina que feia i en la dedicació als pacients, i esperem que ara la pugui impulsar des d’on ens estigui mirant.

Jordi cervós i NavarroNeuropatòleg i primer rector de la UIC

Va FORMaR uN equiP que aRa SeGueiX l’eXeMPle que ell Va dONaR

SeMPReMÉS, MÉS i MÉSaquest estiu ens han deixat dues persones molt estimades a la comunitat universitària: la dra. Núria Durany, vicerectora de Recerca, i el dr. Lluís Bellet, cap de l’Àrea d’Odontopediatria.

uNa aPaSSiONada PeR la ReceRca

el deNTiSTa delS NeNS

esPorts

facultat d’odontologia

14

New

suic

27.

octu

bre-

des

embr

e d

e 20

10

r Recerca

quelcom es mou en el manage-ment. Per una banda, hi ha mo-viments en l’àmbit acadèmic i científic. Tant en les revistes especialitzades de més prestigi com en els escrits dels experts més reconeguts –inclosos els d’algunes universitats ame-ricanes– ja sovinteja la crida a una revisió dels sistemes de govern de les nostres empreses i organitzacions. Som en una societat d’organitzacions (públiques i priva-des), que són cada vegada més com-plexes. Però hom té la impressió que encara estem dirigint les organitza-cions del segle XXi amb mètodes de govern del segle XX, sinó del XiX.

Però també hi ha canvis en l’àmbit de la pràctica del management. abunden els estudis que ensenyen que les empreses i les organitzacions més sòlides no són les que es limiten a fer el que totes fan ni el que s’ha fet sempre. Són les que han sabut trobar i aplicar noves fórmu-les de direcció, en la majoria dels casos, confiant molt més en la intel·ligència i la qualitat humana de les persones, on rau l’autèntica font de la productivitat i la innovació.

el fet és que l’accés universal a la in-formació i al coneixement, l’impacte de les tecnologies, l’emergència de nous valors, la diversitat cultural, la velocitat del canvi, el creixement dels efectes indirectes a la presa de decisions, la persistència de la mar-ginalitat..., representen nous reptes per a la direcció d’empreses, que es

mani-festen en l’augment de la complexitat dels mecanismes de pre-sa de decisions i posen en evidència límits en els sistemés convencionals de govern, tant de les organitzacions privades com de les administracions públiques.

Podem parlar d’una crisi de governa-bilitat que posa de manifest insufi-ciències en els models racionals que són a la base de l’economia, de la direcció d’empreses i de la política; i, al mateix temps, en fa necessària la revisió i la proposta de millores.

això és el que es proposa fer el Grup de Recerca emergent, acreditat per la Generalitat de catalunya, “direcció d’organitzacions al segle XXi, dOS XXi”, que coordino i compta també amb la participació de la dra. rita cavallotti. l’objectiu és estudiar, revisar i proposar nous principis de

direcció i mo-dels de presa de decisions a les organitza-cions, tenint en compte els nous reptes a què han de fer front, i amb el

reconeixement que les respos-

tes a aquests nous reptes han

de provenir de les aportacions de

diferents disciplines científiques; i, molt especial-

ment, han d’aconseguir articular els aspectes econòmics i els aspectes

ètics i socials en els sistemes de govern. el Grup de Recerca està format per nou investigadors de cinc uni-versitats (uB, uRl, ieSe, uaO i uic) i va néixer a partir d’uns seminaris informals on professors de

diferents universitats es trobaven per tractar temes d‘economia, mana-gement i ètica. ara ja és en premsa un primer llibre amb els primers resultats del treball conjunt i s’estan preparant algunes trobades científi-ques internacionals.

grUPs de recerca

leS eMPReSeS MÉS SòlideS NO SóN leS que eS liMiTeN a FeR el que S’Ha FeT SeMPRe

aMB què eM quedO?

No fa gaire que he tornat de Boston, on he passat el darrer any en una estada postdoctoral. ara que el nou curs ja ha començat em pregunto: què vull conservar d’aquesta experiència que em sigui útil en el meu dia a dia a la uic? Prenc nota d’algunes actituds que m’han agradat:

els nord-americans valoren el talent i la formació de les persones per sobre de l’origen, la raça i les creences. Juguen amb unes regles molt senzilles: llibertat, respecte mutu i molt treball.

Saben treballar en equip perquè entenen que l’èxit individual passa per sòlides comunitats d’interessos.

Planifiquen a mig i llarg termini. No improvisen. Pensen molt bé els processos i els simplifiquen. Revisen el que no funciona i ho rectifiquen.inverteixen, perquè saben que cal posar mitjans per aconseguir quelcom. Són audaços,

s’anticipen, aposten i arrisquen, perquè aquesta és la manera de sobreviure en un mercat competitiu.

i, finalment, i aquesta és la que més m’agrada: s’ho creuen! Són ambiciosos i confien en les capacitats pròpies per fer realitat el seu somni, sempre un pas més enllà del que seria raonable. aquest és l’esperit del yes we can, una combinació de fermesa en els propòsits, càlcul intel·ligent, valentia i confiança.

doncs amb això em quedo.

Pere vallProfessor del Departament d’Arquitectura

miquel BastonsDegà Facultat de Ciències Econòmiques i Socials

S’HO cReueN! SóN aMBiciOSOS i cONFieN eN leS caPaciTaTS PRòPieS

cap a on va el

MaNaGeMeNTdel S. XXi?

15

New

suic 27. octu

bre-desem

bre de 20

10

dels Nostres Professors

toni mora (director)La situació de les matemàtiques a la secundària catalana.Publicacions UIC

aquesta monografia neix amb la voluntat de fer una radiografia que permeti examinar l’estat de la didàctica de les matemàtiques als centres escolars catalans de secundària. alhora, s’examinen quins són els aspectes lligats al rendiment en aquesta matèria i el nivell de satisfacció dels estudiants en aquests tipus d’estudis. cal tenir en compte que l’afecció per les matemàtiques condiciona la selecció d’estudis i que es tracta d’una matèria curricular elemental de qualsevol sistema educatiu. Publicació de la Sèrie educació, que edita la Facultat d’educació amb la participació de diversos professors de la Facultat.

José maría caparrós, magí crusells i ricard mamblona100 documentales para explicar historia. De Flaherty a Michael MooreAlianza editorial

Selecció d’un centenar de documentals que per-meten conèixer la història de les diverses cultures que coexisteixen al nostre món. des dels inicis del documental als anys 20 fins a l’actualitat. així, es troben peces de clàssics com Nanuk, el esqui-mal (1922) o Berlín, sinfonía de una gran ciudad (1927); films de guerra o pel·lícules que van marcar un estil cinematogràfic. 100 documentales para explicar historia és un llibre pràctic i útil, tant per a professors, com per a historiadors o amants del setè art.

J. serrano i Jm. sans travé (coord.)Actes de les Jornades Internacionals d’Estudi so-bre els Orígens i l’Expansió de l’Orde del Temple a la Corona d’Aragó (1120-1200)Diputació de Tarragona

llibre coordinat conjuntament pel dr. Josep Serrano Daura, professor de dret de la Facultat de ciències Jurídiques i Polítiques, i el dr. Josep Maria Sans travé, director de l’arxiu Nacional de catalunya. aquest llibre és fruit de les jornades que van tenir lloc a Tortosa el maig del 2004 i recull totes les conferències, ponències i comunicacions que s’hi van impartir. aporta una sòlida contribució al vessant científic i divulgador sobre els assentaments templers de la corona cata-lanoaragonesa que van tenir lloc, tant territorialment com jurisdiccionalment, a les Terres de l’ebre.

iNformes

Recerca sobre comunicació

Pacte Nacional per a la recercaEl 14 d’octubre el Conseller d’Universitats, Josep Huguet, va presentar al Palau de la Generalitat l’Informe de Seguiment del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovacio (PNRI) signat també per la UIC.

www.uic.es/recerca

el 67% de la recaptació per la campan-ya electoral del president Obama es va fer online. l’empresa dell ha guan-yat en dos anys més de 6,5 milions de dòlars gràcies a la seva campanya online. les empreses són cada vegada més conscients de la necessitat de desenvolupar i prioritzar una estratè-gia que situï el factor online en un lloc preeminent. Són les xarxes socials, una moda passatgera? desapareixerà la premsa escrita? S’hi val tot? cal una legislació internacional que reguli l’ús d’internet? les noves tecnologies estan afectant els mètodes de difusió del coneixement i les relacions huma-nes. impliquen nous problemes ètics, legals, de seguretat, de privacitat, etc., però també nous reptes, noves opor-tunitats socials i econòmiques. com aprofitar-les? com posar-les al servei de la societat i del bé comú?

aquestes són algunes de les preguntes que es fan a la Facultat de ciències de la comunicació i aquesta és la finalitat d’algunes de les darreres tesis defensa-des a la uic, com ara la del dr. antoni Sellas sobre els reptes i el futur de la web 2.0 o l’estudi de la regulació de la Televisió digital a la ue, feta per la dra. cristina cullell. a més, hi ha un grup de joves investigadors treballant aspectes de tanta actualitat com ara la relació de les noves tecnologies i els nous formats documentals (ricard Mamblona), la participació ciutadana a la xarxa (Maria Victòria Mas) o les social Real time web i les estratègies empresarials (chia-ra Grosso). cal afegir el recent inaugu-rat Màster en Projectes de comunicació Online, que vol formar professionals experts en la creació i la direcció de pro-jectes a internet. cap a on van les noves tecnologies? certament encara queda molt camí per fer, però no és menys cert que s’està caminant.

Nou programa de doctorat en infermeria

el consell d’universitats ha aprovat un nou doctorat en infermeria que té com a objectiu formar professionals infermers que desenvolupin la seva ciència des de la recerca en tots els seus àmbits: l’assistencial, el de la gestió i la docència. aquest doctorat propi del departament d’infermeria de la uic suposa un pas endavant en el projecte d’infermeria de la universitat, i com-pleta el Grau i el Màster universitari en ciències de la infermeria. el doc-torat és la continuïtat del màster i, a través de la direcció i la tutorització de doctors amb experiència en infermeria, medicina i assistència, es desenvolu-paran tesis doctorals que milloraran la professió infermera.

redacció

22 de juny cristina cullell defensà la tesi La política del espectro radioeléc-trico en la Unión europea: La armoni-zación del dividendo digital en el Reino Unido y españa.

30 de juny Jordi cano defensà la tesi evaluación mecánica in vitro de tres cementos mediante shear bond strength (test de cizalla) y mediante restauracio-nes unitarias sobre implantes con y sin termociclado.

19 de juliol Jaume camps defensà la tesi socialització de gènere a l’aula: elements per a la comprensió dels condicionants de l’escolarització mixta i diferenciada des de la psicologia social.

27 de juliol rita cavallotti defensà la tesi La conciliació treball-família: un enfocament relacional. principis per a la conciliació des del pensament de Karol Wojtyla.

Nous doctors

redacció

16

New

suic

27.

octu

bre-

des

embr

e d

e 20

10

“en la Uic he adquirido madurez para afrontar futuros retos”

raquel Fernández es licenciada en comunicación audiovisual por la uic (2010) y ahora trabaja en el departamen-to de comunicación de la empresa de calzado Munich. Munich es una empresa familiar catalana con gran proyección internacional (desde Barcelona hasta Japón, y más de 300 puntos de venta en españa). Pronto ha sabido hacerse un lu-gar en la moda streetwear manteniendo la esencia de la línea que los define.

¿que cómo logró encontrar trabajo justo al terminar la carrera? Por medio de una compañera y amiga de clase consiguió una entrevista para un puesto de trabajo vacante en ese departamento. a la semana siguiente entraba a trabajar en la empresa. “es un ejemplo de que nunca sabemos a quién necesitaremos o a quién nos encontraremos en la vida –dice Raquel–; así que es mejor cuidar a la gente con quién compartimos nuestro camino”.

en su departamento preparan eventos, redactan notas de prensa... y en general toda la comunicación que se hace para Munich. además, en su caso también se encarga de las tareas referentes a los sho-ppings que soliciten las revistas. en esa

última tarea le ha sido de gran ayuda un módulo de Técnico Superior en asesoría de imagen Personal que estudió. Puede parecer extraño que con la carrera que ha estudiado –más enfocada al mundo audiovisual–, se encuentre trabajando en este departamento, pero es que, según dice ella misma, “un profesional de la co-

municación au-diovisual aporta una visión más creativa en este campo. en el Brand space somos un equipo de comunica-dores de ramas variadas, lo que crea una buena combinación y repartición de las tareas”.

de su paso por la uic explica que a lo largo de la titulación ha “adquirido madurez para afrontar futuros retos”. además, se lleva una buena base de conocimientos que adquirió “gracias a las prácticas y a su colaboración en UIc productions”. Por supues-to, la entrada al mundo profesional no le impide seguir manteniendo el contacto con antiguos compañeros y profesores.

Alumni

uN PROFeSiONal delaudiOViSual aPORTa uNa ViSióN MáS cReaTiVa eN eSTe caMPO

francesc Buixeda Arquitectura 2005. Despatx propi

a

Què has fet últimament d’innovador, a la feina?la nova seu corporativa d’una empresa farmacèutica, un concurs per a una escola a l’empordà i un altre per a la seu del consell Regulador del cava, la casa d’un futbolista molt conegut...; cada encàrrec es presenta com una novetat.

Quina assignatura tornaries a repetir? Per què?Sense exàmens i amb temps, totes.

Quin és el teu anunci preferit?de petit m’encantava el de “leche, cacao, avellanas y azúcar... ¡Nocilla!” encara que vaig intentar vàries vegades fer la combi-nació sense obtenir-ne el mateix resultat.

Què és el que no suportes?em molesta veure tantes oportunitats perdudes en l’arquitectura construïda. que no sigui per falta d’arquitectes!

Què t’emportaries a una illa deserta?quan era petit veia atractiu ser a una illa sense ningú, però ara m’emportaria un bitllet de tornada.

Què faries si et toqués la loteria?No em tocarà mai perquè mai en compro!

Quin refrany no aconsegueixes aplicar-te a la teva vida?“qui no té memòria, que mengi cues de pansa”, m’encanten les panses, i segueixo sense tenir memòria!

qüestioNari alUmNi

redacción

carlos reyADE 92. Socio-Director General de DpM Consulting

¿Qué es lo más divertido de tu trabajo?encontrar la solución a un problema complejo (¡y acertar!)

¿Qué piensas cuando te levantas los lunes?Repaso mentalmente los hitos más rele-vantes del día: “qué” voy a hacer, “para quién” y “por qué” lo hago.

¿Qué querías ser de mayor cuando eras pequeño?estrella de Rock, ¡lo tenía clarísimo!

¿a quién le darías un premio?, ¿por qué?al Papa. Por su paciencia…

¿Quién fue tu mejor maestro?el silencio.

¿cuál es el mejor consejo que te han dado?quiere a la gente.

Si tuvieras que escoger un país para vivir, elegirías… ¿por qué?la india. Por el caos, la espiritualidad y su gente.

Una película para ver en familiala tercera entrega de Toy story (buení-sima)

¿Qué harías si te tocara la lotería?lo mismo que venía haciendo.

Vols participar? Envia’ns un correu electrònic a newsuic@uic.es

redacción

17

New

suic 27. octu

bre-desem

bre de 20

10

sóN Notícia

BreUs

Jornada alumni-esarqel mes de juliol, l’escola Tècnica Supe-rior d’arquitectura (eSaRq) de la uic va convocar els antics alumnes en una trobada a les instal·lacions de la univer-sitat. el director de l’eSaRq, Vicenç Serrablo, va rebre els assistents, que van poder gaudir de la conferència “una obra privada, una obra pública”, a càrrec dels arquitectes emiliano López i Mónica rivera. a continuació, es van projectar una sèrie d’imatges dels anys de carrera on els antics alumnes van recordar el temps que van estudiar a la universitat. la trobada, que es va clausurar amb un sopar, va permetre reprendre el contacte entre antics companys.

de gran corazónel pasado 2 de septiembre nos dejó el dr. Juan antonio González-Lobato. durante la década de los ochenta fue capellán del iNede –el origen de la uic. Por su simpatía y bondad era un hombre que se dejaba querer. la última vez que se le vio por aquí fue durante la visita del actor de cine eduardo Verástegui, a quien pudo saludar personalmente y explicar que estuvo en los comienzos del Opus dei en México.

èxit en la Jornada d’actualització en odontologia unes 200 persones van participar el 16 d’octubre en la Jornada d’actualització en Odontologia que impulsava la Facultat d’Odontologia de la uic. la jornada tenia com a objectiu oferir als professionals de l’odontologia actualitzacions dels seus coneixements, així com revisions de les seves habilitats com a odontòlegs. les sessions, que es van celebrar durant tot el matí d’aquell dissabte, van anar a càrrec de professorat d’Odontologia de la nostra universitat i van abraçar totes les àrees d’aquest saber: Periodòncia, endodòncia, Odontopediatria, Pròtesi, estètica dental, Ortodòncia, cirurgia, clínica integra-da i preventiva. a l’acte, hi van assistir nombrosos antics alumnes de la uic, així com professionals externs en exercici, motivats per aquesta activitat impulsada per la Facultat i dirigida pel seu degà, el dr. Miquel cortada.

Yearbookaquest curs, des d’alumni s’ha creat el primer Yearbook. És un llibre que recull informació de tot l’alumnat que començà primer, el curs 09/10 i del

seu professorat. d’aquesta manera els nous estudiants poden tenir tota la infor-mació, tant dels seus companys de classe com dels professors. l’objectiu d’aquest llibre és crear xarxa entre la comunitat universitària i, amb el pas del temps, po-der recórrer al llibre per recordar amb qui es van iniciar els estudis. aquest any, com a novetat, tots els alumnes que comencen a la uic ja poden ser membres alumni i es preveu que en endavant i havent acabat els estudis, continuaran sent part d’alumni, part de la uic.

Becas

Banco santander concede un año más 20 becas para alumnos y ex alumnos de la Uic

la uic ofrece por tercer año consecutivo la beca alumni–Banco Santander, una ayuda económica a la que pueden acceder los estudiantes de la universidad que sean miembros de alumni y que cumplan una serie de requisitos.

en total, Banco Santander destina 20.000 euros anuales que se distribuyen entre los 20 mejores candidatos de los alumnos que la soliciten.

Para obtener una Beca alumni -Banco Santander se evalúa el expediente académico del alumno que lo solicita, su situación económica y la situación familiar específica (familias numerosas, familias con desempleo, minusvalías, orfandad, etc.)

la Beca alumni-Banco Santander viene a sumarse a las dos becas ya existentes: la beca de Ministerio de educación y ciencia (Mec) y la beca propia de la universidad. la Beca alumni-Banco Santander es compatible con cualquier otra ayuda que se pida a la universidad.

de este modo, la uic afianza sus alianzas estratégicas con empresas que apuestan por la docencia y la investigación, además de velar por el bienestar de su alumnado, más allá de la mera formación académica.

formació coNtíNUa

master’s degree in scenography and contemporary cities

The Master addresses subject matter rangingfrom the basics of traditional scenography to moderninterpretation and design of

urban atmospheres.

Postgrau ferides cròniques, abordatge integral

les ferides cròniques representen un pro-blema de salut moltdestacable. la manca de preparació específica per abordar aquesta patologia dificulta l’optimització de les accions d’infermeria per tenir

els millors resultats. aquest és un progra-ma que vol abordar el problema.

máster en Proyectos de comunicación online

la apuesta estraté-gica de las empresas por internet es cada vez más patente. Para llevarla a cabo se precisan profesionales que dominen los aspec-tos que intervienen en la gestión de pro-

yectos online. la uic y la Vanguardia.es han aunado

esfuerzos para ofrecer conjuntamente un ambicioso y exigente programa.

8.614 És el número d’antics alumnes que es va presentar en la memòria anual de la UIC

www.youtube.com/uic

www.uic.es/scenography

www.uic.es/ferides

www.uic.es/comonline Digue’ns la teva a newsuic@uic.eswww.uic.es/becasantander

18

New

suic

27.

octu

bre-

des

embr

e d

e 20

10

m Món

mèxicraúl Sánchez, en representació de l’institut d’estudis Superiors de la

Família de la uic, va impartir una con-ferència magistral en la clausura de la II cumbre Iberoamericana de la Familia, celebrada a Mèxic.

república txecaalberto t. estévez, professor de l’escola d’arquitectura va impartir

una conferència convidat per la univer-sitat de Brno. Tanmateix va participar en el workshop internacional 2B2a amb estudiants de la uic i altres arquitectes i artistes, amb el disseny d’una actuació arquitectònica per a la ciutat.

XinaMatthew Kwiatkowski, director de Relacions internacionals de la

uic, va participar el darrer més d’octu-bre a l’iceF china workshop 2010, que va tenir lloc a Pequín. es tracta de la fira d’agents acadèmics més rellevant en la zona d’extrem Orient.

Josep Maria Serra i renom viatjà a lanzhou (Xina) convidat pel govern xinès on va ser nombrat Visiting Professor de la universitat de lan.

Narcís aguiló ha participat en l’edu-cation expo Xina 2010 a les ciutats de Pequín i Shanghái durant els passats dies del 16 al 24 d’octubre. aquesta fira, la més important del sector educativa desenvolupada fins a la data a la Xina,

forma part de les activitats de promoció d’universitats espanyoles organitzat per iceX (eduespaña) i Fundació universi-dad.es

argentinaenrique rovira-Beleta, professor de l’eSaRq, va impartir la conferèn-

cia “disseny universal, inclusió i imple-mentació: l’experiència de catalunya” a la Societat central d’arquitectes (Sca) de Buenos aires. la Sca és una associació civil sense ànim de lucre fundada el 1886 i una de les dues entitats professionals més antigues de l’argentina.

PerúMireia tintoré i Nuria arís van participar en un seminari per a

directors de centres educatius amb dues conferències: la dra. tintoré sobre “lideratge a les institucions educatives” i la dra. arís sobre “comunicació i Gestió emocional a les institucions educati-ves”. Van participar com a membres dels tribunals de Projectes d’investigació del Màster universitari en ciències Huma-nes, Socials i Jurídiques.

alemanyaenrique Banús va impartir una conferència a la universitat d’Heil-

delberg, en el marc del programa de doctorat de la Facultat de dret. Va parlar sobre “el paper de la cultura en la integració europea”; en finalitzar, va mantenir un col·loqui amb estudiants de diversos països que estan realitzant l’esmentat programa de doctorat i amb

euROPe aNd THe laRGe FaMilieS SOlidaRiTy

Solidarity between generations is a reality experienced by many european large families day by day. But the european social model that we are building seems not to be well adapted to this reality. despite the small steps in recent years, all experts agree -and experience show- that the way to get a family-friendly society is still very long.

The general european framework, relat-ed to the family issues, has been charac-terized by many years of a very low birth rate, always below the required number to guarantee the replacement of genera-tions; by the progressive incorpora-

tion of women working outside home with social and economic transformations in relation with, and by a labour market that forgets this phe-nomenon and is not adapted to the family dimension of the workers. a globalized and competitive

market leads to longer the studying years, and also generates high volatil-ity employment among young people, and a greater geographical mobility for everybody, separating them from their closest family network. Furthermore, there is a very high cost of housing. For these reasons people are delaying the age of marriage and the age for the first child also. we can experience a rapid

increase in divorce, in the number of births outside marriage and abortions. in addition, there are very large dif-ferences in measures of public family support among the member countries of the european union.

we have forgotten that the family is the largest NGO, the one that takes the best care of the sick, the elderly, the unemployed, especially in the time of crisis. So, when the family network is missing the social costs in-crease in an incredible way. we have ignored the supportive role that fami-lies with children play in maintain-ing the so famous european welfare system, also as provider of human capital. That is why now the focus is placed on how to reduce pensions or how to extend working life or how to introduce the copayment in health, social or educational services.

with all these facts it seems not to be easy to start a family and, specially, to have several children. How have we been able to ignore such an impor-tant factor for the maintenance of the envied european social model? each survey held in european countries show that women want to have more children than they actually are having. as the women answers show in these surveys, it would be enough to facili-tate to families in exercising their own functions; supporting them to have the children desired, and giving them the possibilities and the necessary time to care and educate the children well.

To get this goal it’s very important to avoid all kinds of social and economic penalizations or discriminations due to the family size, and support them with a series of compensations, either monetary or in services.

wHe HaVe FORGOTTeN THaT THe FaMily iS THe laRGeST NGO THaT TaKeS THe BeST caRe OF THe SicK

raul sánchezInstitute of Advanced Family Studies (IESF). Institutionals Relations Director all over

tHe World

19

New

suic 27. octu

bre-desem

bre de 20

10

el director del programa, el professor dr. Perter-christian Müller-Held, president de l’associació alemanya d’estudis europeus.

albert Gallart , Lola Bardallo i Maria Pilar Fuster van assistir a la reunió anual i al seminari The european academy of Nursing Science (eaNS) a la universität witten/Herdecke (alemanya) el darrer juliol. Participaren en diversos workshops sobre complex intervention Framework en infermeria a fi de compartir línies d’in-vestigació europees d’infermeria, generar col·laboracions i possibilitar la participació en projectes europeus.

els professors de comunicació toni Se-llas i cristina cullell van participar a l’ecRea 2010, a Hamburg. l’ecRea és la principal conferència europea sobre inves-tigació en periodisme i comunicació.

amèrica del sud i rússiaBorja alarcón, de la direcció de Màrketing, Promoció i admissions de

la uic, ha recorregut Mèxic dF, caracas (Veneçuela), lima (Perú), Santiago de Xile i Buenos aires (argentina) promocionant l’oferta formativa de la universitat. Tam-bé ha donat a conèixer la uic a Moscou i a Sant Petersburg. Properament visitarà Medellín i Bogotà (colòmbia).

Ucraïnaarturo Méndiz, professor del depar-tament de ciències de la comunicació

i productor de cinema, va assistir el passat mes d’octubre al Festival internacional de

cine Molodist de Kiev per presentar un dels seus curtmetratges. També va impartir una masterclass als assistents del Festival.

eslovèniaJosé r. agustina va presentar la ponència “Business crime Preventi-

on Strategies and Privacy issues”, en el congrés sobre criminologia “living in (un)regulated Surveillance Society?”.

canadàJosep clotet i Sandra Menoyo van participar en el congrés internacional

de Biologia Molecular de llevats a Van-couver.

rússiael professor Federico Hernández-alfaro, del departament d’implan-

tologia de la Facultat d’Odontologia, va impartir dues conferències sobre preprost-hetic surgery i socket preservation, en el congrés internacional d’implantologia que va tenir lloc a Moscú els passats dies 23 i 24 d’octubre.

Hongriateresa Vallès va presentar la ponèn-cia “Morphological productivity:

at the crossroads of language system and language use” en el congrés internacional Beyond Dichotomies, orga-nitzat pel DIaGram Research Group in Functional Linguistics de la eötvös lor-ránd university, a Budapest.

iNViTacióN al ciNiSMO

las relaciones internacionales descu-bren a menudo los instintos más bajos de los estados. Para mi gusto, la mejor definición sobre la naturaleza de la relación entre un estado y los demás corresponde a Lord Palmerston, dos veces primer ministro a mediados del siglo XiX: “inglaterra no tiene

amigos per-manentes, ni enemigos per-manentes. Sólo tiene intereses permanentes”.

Occidente mantiene con la República Popular china una relación especial, como demuestra la convulsión por la concesión del premio Nobel

de la Paz a Liu Xiaobo, un nombre que escuché por primera vez en el Pekín turbulento del 3 y el 4 de junio de 1989, en plena angustia por la vida de miles de personas –no sólo estu-diantes– que aspiraban a una china más justa y libre. aquella matanza ha determinado el curso de esta relación: no podemos castigar a la República Popular pero al mismo tiempo tra-tamos de exigirles nuestros criterios morales. es un debate entre el idealis-mo –que ciertamente no abundaba en la inglaterra de Palmerston, como

a menudo nos reprochan los chinos, víctimas de las inmorales guerras del opio que les ganaron los británicos– y la dinámica económica.

la matanza de Pekín de 1989 aún determina esta esquizofrenia respecto a china. españa, entonces socialis-ta, fue uno de los pocos países que tuvo muy claro que estaba ante una oportunidad para afianzarse en china. creo que los economistas le llamarían “un nicho” en aquel mercado. Fuimos uno de los países europeos más tibios en la reacción, que habría sido otra de haberse tratado de un país his-panoamericano, por ejemplo. y así ha seguido, con el PP o el PSOe del presidente Zapatero, cuyo discurso exterior se mueve entre el idealismo (aumentar la ayuda al desarrollo) y la realidad (subimos y subimos en el escalafón de exportadores de armas). Han pasado 21 años y la indignación inicial se fue suavizando. Nunca hasta la presente crisis económica, la debili-dad occidental es tan palmaria. desde hace al menos tres años, los occiden-tales hemos dejado de incomodar a los chinos con sus infracciones de los derechos humanos. en paralelo, el gigante asiático ha ganado fuerza en el mundo, más de lo que creen quienes desconocen la penetración china en áfrica y américa latina. así son las cosas pero no deja de ser una satisfac-ción que Occidente no olvide a chinos admirables y determinados como Liu Xiabo, que en lugar de forrarse y mirar a otro lado pelean a un precio personal elevadísimo porque su país sea algo más que una gran potencia económica. aunque también recibió el Nobel de la Paz el Dalai Lama en 1989 y el Tíbet es hoy menos autóno-mo que nunca.

NuNca HaSTa la cRiSiS acTual la deBilidad de OccideNTe Ha SidO TaN PalMaRia

Joaquín lunaProfesor del Departamento de Ciencias de la Comunicación. Jefe de la sección Internacional de La Vanguardia

20

New

suic

27.

octu

bre-

des

embr

e d

e 20

10

B Bàsic!

massagran, el noi català que volia veure món!el 2010 s’ha commemorat el centena-ri de l’obra més coneguda de Josep Maria Folch i torres, aventures extraordinàries d’en Massagran. Va ser publicat en forma de folletó en en patufet (1910), concretament el 7 de maig, amb dibuixos de Junceda

(número 9 de la “Biblioteca Patufet”, que va continuar en el número 10: Noves aventures de Massagran) i es va convertir en un gran èxit. el llibre, que va ser un èxit

de vendes i es va traduir en dife-rents idiomes com el castellà —aventuras

extraordinarias de Noteapures—,

o l’italià: avventure straordinarie di un

Ragazzi catalano. aquesta pot ser una bona ocasió per tornar a llegir o regalar les aventures de l‘eixerit i en-ginyós noi que, amb el seu gos, viatja a l’Àfrica on el sorprendran exòtiques situacions que afrontarà amb gran sentit de l‘humor.

SueñOS de eTeRNidad

Hay muchos modos de vivir para siempre. uno de ellos es convertirse en vampiro, y ya está. Otro es escribiendo una obra… esto es lo que decide hacer Sam (robbie Kay), y su mejor amigo, el

gruñón pero entrañable Félix (alex etel) -que prefiere la opción vampiresca-, está dispuesto a lo que sea para que Sam pueda cumplir su lista de deseos antes de morir… y es que así son

las cosas: los dos protagonistas de Way to live forever, niños de 12 años, están enfermos de leucemia y son perfectamente conscientes de que les queda poco tiempo de vida y tienen que aprovecharla al máximo.

Ésta no es una historia sobre la muerte, sino sobre la vida; “sobre las ganas de vivir que tiene un niño de 12 años”, dice Gustavo ron, guionista y director de la película. Pero es una historia que habla de la muerte, haciéndolo desde la atrevida perspectiva de un cuento. Sam es un niño muy vivo –despierto– que no está dispuesto a aceptar las respuestas simples que su amigo Félix da a los interrogantes que “los mayores no se atreven hacer”. No entiende por qué las cosas son como son y, sobre todo, por qué tiene que morir un niño de 12 años, pero lo acepta. lo acepta y

lucha para que su familia –sus padres y hermana– sufra lo menos posible a causa de su enfermedad… y de su muerte. Si puede, haciendo que todo sea como un juego.

Si con Mia sarah (2007), su opera prima, Gustavo ron pasaba con un más que aprobado, con este su segundo largometraje se supera y demuestra que es capaz de contar grandes historias emocionando a su lector –el buen cine se lee.

Vivir para siempre es un drama muy duro, con momentos para secarse las lágrimas y ratos para reír. es duro no sólo por la historia en sí –adaptación de la novela homónima de Sally Nicholls (en español esto no es justo)–, sino también porque es difícil no prendarse del personaje de Sam –magnífica actuación de Kay–, identificarse con su sencillez y desparpajo al decir y contar las cosas, de su amor para con los demás y ver que no puede hacer nada para ayudarles. es dura la pregunta sobre por qué dios permite algo así, pero más dura ver que algunas de las respuestas son reales, pero difíciles de aceptar. y el contraste con la dulce tosquedad de Félix –caramelo envuelto en papel de lija– obliga al espectador a meterse más en la historia y a reflexionar.

en varios momentos del film, Sam dice que “hay cosas que son perfectas, de principio a fin”. ¿qué significa? Hay que verla para entenderlo… Si alguien se atreve, cuando la vea, que me diga en este blog. yo creo tener alguna respuesta, encerrada en el título. No se refiere a la película en sí, que no es perfecta; pero sí muy buena. No me extrañará ver que tiene un buen boca-oreja…

Jaume figaRedactor en cap Newsuic

Per recordar

GuSTaVO RON Hace uNa Película duRa, PeRO que HaBla SOBRe laS GaNaS de ViViR

www.cineforum2028.wordpress.com

el visitant pot conèixer una selecció de treballs de l’artista realitzats al llarg de quaranta anys. a través del recorregut es pot conèixer el procés creatiu de Mariscal, de la idea al resultat final. es presenta un nombrós grup d’obres que il·lustren com ha anat evolucionant el disseny per respondre a les necessitats de cada època segons l’artista. l’ex-posició contagia l’alegria de les obres pròpies de l’autor i està pensat perquè qualsevol persona, fins i tot nens, pu-gui gaudir d’un passeig màgic.

Fins al 30 de gener a La PedreraPasseig de Gràcia, 92. BarcelonaActivitat gratuïta

miquel Barceló (1983-2009) l’exposició que ens ofereix caixaFòrum no tan sols celebra els èxits d’aquest im-portant artista viu de talla internacional, sino que ens endinsa en el procés creatiu de l’artista al llarg de 25 anys gràcies a 180 peces, que van des de les grans teles creades a partir del 1983 fins a les més recents: ceràmiques, escultures, aquarel-les, dibuixos, pòsters, llibres i quaderns. Barceló ha volgut que el públic visqui l’exposició com una experiència, no com una retrospectiva històrica.

Fins al 19 de gener a CaixaForum BarcelonaAv. Ferrer i Guàrdia, 6-8. BarcelonaActivitat gratuïta

Per admirar

mariscal a la Pedrera

21

New

suic 27. octu

bre-desem

bre de 20

10

Per llegir (i rellegir)

el txecoslovac emil Zátopek va ser el velocista més im-pressionant del segle XX. amb un estil allunyat dels cànons esportius, va arribar el primer a la meta fins que el govern comunista va intentar exterminar-lo per haver recolzat la primavera de Praga. la seva vida constitueix un exemple de resistència individual al totalitarisme.

sergi dòriaProfessor del Departament de Ciències de la Comunicació. Crític literari

Per Navegar

Per PasseJar

583 kilòmetres de mar!Segur que hi has passejat, però sempre n’hi ha més i més. el sender del Meditarrani, GR-92 o camí de ronda, recorre tot el litoral català, des de Portbou fins a ulldecona. Té 31 etapes i 8 variants, a través de 583 kilòmetres. S’havia d’inaugurar l’any 92, en memòria de les Olimpiades i per això es diu GR-92, tot i que li pertoqués un altre número.

correrJean EchenozAnagrama. 140 pàgs.

l’autor ens mostra com quan les persones es troben en el “seu element”, que defineix com “el punt de trobada entre les aptituts naturals i les inclinacions personals”, són felices, se senten “afortu-nades” i creuen que han tingut “èxit a la vida”. desfilen personatges prou coneguts –Paul Mccartney i eric clapton, artistes com Meg ryan, el director de cinema Ridley Scott, l’aventurer i home de negocis richard Branson, i molts altres–, que expliquen com han trobat el “seu element”, molts d’ells fora de l’escola, i com això els ha fet ser persones singulars.

albert arbósDegà de la Facultat d’Educació

el elementoKen RobinsonGrijalbo, 360 pàgs.

http://www.feec.org/

el 16 de novembre es publica el dar-rer disc de Pink Martini, Joy To The World. la banda de

Portland (Oregon) fa un recull de 14 cançons tradicionals de Nadal junt amb altres descobriments. el llançament europeu de Pink Martini fou al Festival de cinema de cannes el 1997.

Pink Martini, fundada el 1994 pel

pianista Thomas M. lauderdale inter-preta diferents gèneres musicals com la música llatina, música lounge, mú-sica clàssica, o el jazz. la seva música ha estat descrita moltes vegades com “vintage”, una descripció que mostra el contingut, l’estil i la durada de les cançons que han inspirat moltes de les seves cançons.

el seu àlbum debut, sympathique (1997), va vendre més d’un milió tres-centes mil còpies, va ser disc de platí a França i l’impacte mediàtic l’ha dut a incloure les seves cançons a pel-lícules com Mr. & Mrs. Smith, sèries de televisió com el ala oeste, i fins i tot, una de les seves cançons està programada com a música de fons del windows Vista.

Per escoltar

Pink martiniJoy to the World

3000 anys d’arquitecturapatarquitectura.gencat.cat

des de Patrimoni de la Generalitat de catalunya ens arriba una gran proposta web, que ens apropa, en un exel·lent excercici de divulgació i tecnologia, l’arquitectura catalana des dels Vilars d’arbeca, a lleida, on van viure els primers ilergetes fins a la cosmopolita Torre agbar, a les Glòries de Barcelona. la pàgina compta amb una cinquantena de construccions i espais urbanitzats, amb les seves fitxes tècniques, informació bàsica, galeries de fotos i altres materials audiovisuals. des de Patrimoni diuen que hi ha una voluntat decidida per seguir fent crèi-xer la pàgina amb noves propostes, emfasitzant especialment l’arquitec-tura i els espais més populars.

pinkmartini.com

una història real narrada per un dels protagonistes que ens ensenya com superar una situació límit gràcies a valors com la lleialtat i la solidaritat entre companys, l’esperit d’unió i sacrifici i la voluntat comuna per suportar l’insuportable i aconseguir sobreviure. una lliçó increïble de superació i companyonia, una lliçó real que pugui canviar l’experiència lectora.

Nuria marsalDirectora de Màrketing, Promoció i Admissions

milagro en los andes. mis 72 días en la montaña y mi largo regreso a casaNando Parrado, Vince RauseBooked. 432 pàgs.

22

New

suic

27.

octu

bre-

des

embr

e d

e 20

10

Què és millor, un periodista cientí-fic o un científic periodista?el que cal és voler fer bé la tasca que fas. quan un fa ciència i societat ha de fer concessions per les dues bandes: has de poder simplificar, però també cal ser rigorós. És un equilibri: la gent t’ha d’entendre; si no, no hi ha comunicació. com una “digestió” prèvia: mirar de fer-se entendre, sense renunciar a anomenar coses que, d’entrada, poden semblar més complicades, com ara parlar de les “línies isòbares”.

això és el que fa que sigueu tan vistos?Sí i no. a mi em sembla que a TV3, a més de fer un programa d’informació, hem fet un espai amb el qual la gent s’identifica, i a nosaltres ens hi relaciona. de vegades dic que el nostre secret és el “veus?!”

...Si avui surts al carrer, i notes que fa fred: “ui, quina fresqueta aquest matí!”... i després poses la tele, i l’home del temps de torn et diu: “quin fred ha fet aquest matí!”... “Veus?!”: et sents reafirmat en

allò que tu has vist. crec que ho aconse-guim bastant perquè tenim contacte amb gairebé tothom.

Però de vegades no s’encerta...Pot ser, efectivament, que no s’encerti del tot, però això no vol dir fallar. el temps és una evolució de moltes coses. Si el mapa s’equivoca, m’equivocaré jo, perquè nosaltres interpretem el que diu el mapa. Si no ho tenim clar, ho compar-tirem amb tu; i si s’apropa un pont o va-cances, et deixarem clar que no ho tenim clar, i t’ho ensenyarem i t’explicarem per què pot passar això o allò altre. És el que jo en dic la “responsabilitat del pronòs-tic”: el socialitzem.

en quin percentatge d’encert ens movem?Si hagués d’encertar el temps de tot arreu en concret et diria que mai, però les prediccions que fem entre avui i demà estan molt per sobre del 90% d’encert. lògicament, a mesura que passen els dies, aquest percentatge disminueix; però només el sisè dia ens movem per l’ordre d’un 60%. de fet, ara s’encerta més el sisè dia que quan jo vaig entrar s’encertava el demà passat.

És entretingut ser home del temps

a catalunya?Sí, bastant: aquí passen força coses. També tenim grans tempestes, tornados, fortes nevades, pluges gairebé monsò-niques amb més de 400 litres per m2 en alguns indrets... Molt de temps fa sol, però desgraciadament encara ens morim per la meteorologia. òbviament no són fenòmens tan potents com poden tenir als estats units, però a l’hora de la veri-tat, t’és igual si ha estat un tornado gran o petit el que t’ha destrossat la casa, no?

encara que ja no ens empaiti la se-quera, seguim tenint el problema de l’aigua?es repetirà. l’aigua és un recurs cada vegada més demandat, perquè som més gent. a Barcelona, durant els mesos de sequera de fa un any, vam aconseguir baixar la mitjana a 100 litres per persona i dia, quan l’habitual ronda els 150. Ja no es podia reduir més! calen noves infraes-tructures de l’aigua, i aquest és el paper, per exemple, de les dessalinitzadores, però que, d’altra banda, són tremenda-ment cares: d’on sortirà l’energia que necessiten, aleshores? És un replanteja-ment de la nostra manera de funcionar. avui tenim la sensació que tot és màgic, i cal tornar a pensar si ho necessito real-ment, no si m’ho puc pagar...

això ens porta a parlar, també, del canvi climàtic; existeix, realment?Sí. És una realitat que està passant, però no ens ho hem de prendre com un cataclisme, sinó com una realitat a la qual ens hem d’adaptar, i ja està. avui tenim el mosquit tigre, i abans no n’hi havia; ens hem acostumat a sentir el crit estrident del lloro enmig de l’eixample: abans era impensable...

De vegades, però, pot semblar massa exagerat, com Una verdad incómoda...el documental d’al Gore va portar una cosa al debat mundial, i això no és gens trivial. que tothom en parli ja és molt: crec que sí es mereixia un premi Nobel... És veritat o mentida? la pujada dels nivells dels oceans és molt probable; de fet, ja està passant en alguns indrets. Per nosaltres potser no és important, però per algunes illes, sí. És difícil posar d’acord a tot el món: hi ha molts de lobbies, contro-vèrsies, punts de vistes diferents... de tot; però la realitat és la realitat: hi ha escalfament i el món està canviant. És bo o és dolent? Tant li fa. d’aquí a trenta anys no seré com als 45. Serà millor o pitjor? M’és igual. M’hi hauré d’adaptar, això sí.

The end

tomàs molina

“avui s’encerta més el TeMPS del SiSè dia,

que fa vint anys s’encertava el de demà passat”

Home del temps a tvc

d’una pel·lícula, fàcilment en recordem la banda sonora que l’ambienta; la del temps a TV3 també és d’aquestes: un “ti-ru-ru-rí” i, abans, una empresa petrolífera que ens l’oferia... Ser home del temps és ser un dels personatges més vistos dins d’un dels programes de màxima audiència de la televisió a les nostres terres. en tomàs Molina (47), físic i periodista, porta més de vint anys parlant-nos del que farà... Recentment el vam tenir a la uic, per inaugurar el Taller Vertical, i parlar-nos de climatologia i del seu paper d’home del temps.

text: Jaume Figa

t

23

New

suic 27. octu

bre-desem

bre de 20

10

SOM LA CUO. ENS CONEIXES?A la Clínica Universitària d’Odontologia de la UIC portem més de 10 anys fent docència des de la innovació i la diversitat.

Com a clínica universitària, la recerca és un dels nostres pilars. A la CUO apostem per estudiar, provar i implantar les noves tècniques que compleixen requisits de qualitat, garantia i fiabilitat, tant en materials, com en tractaments. Una estreta relació amb la indústria odontològica ens fa capaços de donar a l’alumnat una formació de futur, àmplia i d’avantguarda.

És missió de la CUO preparar a l’alumnat perquè assoleixi l’aspecte més determinant de la professió (després d’adquirir tota ciència clínica): un tracte exquisit i de qualitat entre pacient i odontòleg.

Fins ara, més de 1.400 alumnes d’últims cursos d’Odontologia i de màsters de les diferents especialitats han realitzat les seves pràctiques. Unes 5.000 visites al mes permeten derivar els pacients a una de les 14 àrees de tractament més adient. D’aquesta manera, el pacient és tractat en un dels nostres 53 boxs per l’especialista, i l’alumne adquireix l’experiència en l’àrea en què s’està acabant de formar, sempre de la mà d’un professional en actiu.

Les nostres especialitats: Odontologia General, Periodòncia, Ortodòncia, Odontopediatria, Endodòncia, Estètica, Gerontologia, Cirurgia, Implants, Pròtesi, Medicina oral, Disfunció craniomandibular, Servei digital de radiologia: ortopantomografies, teleradiografies, tacs, I.cats, Logopèdia, Servei a l’Odontòleg general.

DOCÈNCIA, INNOVACIÓ, DIVERSITATSOM LA CUO. T’HI APUNTES?

24

New

suic

27.

octu

bre-

des

embr

e d

e 20

10