1

New

suic 29

. juliol-setem

bre de 20

11

CQuè és el que fa tan peculiars les ciutats del Mediterrani?

BENVINGUT A LA ciutat mediterrània

4x4, el grup de teatre de la UIC, celebra els seus primers cinc anys, amb l’obra La reciclada llegenda de sant Jordi.

Universitat Internacional de Catalunyanº 29. Any 8. Juliol - Setembre de 2011

DES DELDARRER NEWSUICFOTO AFOTO

La UIC va tornar al Saló de l’Ensenyament, amb rècord de participació de voluntaris (1). Solidaritzant-nos amb els damnificats de Japó, es va fer una col·lecta per tota la universitat (2). A finals de curs UIC + Sostenible va promoure una plantada d’arbres per promoure el Dia del Medi Ambient (3).

DINSI FORA

DES DE LES FACULTATS

FENTCOMUNITAT

NOVES GRADUACIONS

MÉS UNIVERSITAT

El professor de Comunicació, Salvador Aragonès, va presentar el seu nou llibre Apuntes de Redacción Periodística (4). Alumnes de Fisioteràpia van participar com a voluntaris en la Cursa de l’Alba (5). I al Campus Sant Cugat, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut va organitzar una jornada cientificolúdica amb motiu del Dia Internacional de la Infermeria (6).

1 2 3

5 64

8 97

12 131110

15 1614

Les activitats de la UIC també han tingut el seu vessant més lúdic, amb el campionat de Trivial (14). D’altra banda, l’afany per l’excel·lència s’ha notat en el VII Concurs Preuniversitari, on van ser premiats tres alumnes de 2n de batxillerat (Maria del Carmen Oliva, Pablo Escribano i Marta Morillas) (15). A més, per tancar bé l’any, el mes de maig no pot faltar el romiatge organitzat per Capellania. (16)

A la UIC, volem “fer comunitat”. Per això, les activitats entre alumnes, professorat i personal són molt importants. El grup de teatre ha celebrat els cinc anys, amb l’obra La reciclada llegenda de Sant Jordi (7); per suposat, el torneig rector s’ha repetit i aquest any hi ha hagut un bon grup de noies (8). Al final, tot s’ha conclòs amb el ja tradicional Concert de Primavera (9).

Fins al moment del tancament d’aquest número del Newsuic, ja s’han graduat alumnes de la Facultat d’Educació (10); de la Facul-tat de Ciències Jurídiques i Polítiques (11 i 13); de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials (12); i dels estudis d’Infermeria i Fisioteràpia, i també del Postgrau en Periodisme Esportiu.

3

New

suic 29

. juliol-setem

bre de 20

11

Welcome!wIndignez-vous! és el títol d’un opus-cle de 26 pàgines que figura entre els llibres més venuts al llarg d’aquest any. L’autor, el nonagenari Stépha-ne Hessel, que visqué i sofrí entre la vida i la mort la Segona Guerra Mundial, avisa les noves generacions sobre l’huracà destructor del consu-misme voraç, la distracció mediàtica i la indiferència. “Crear és resistir.

Resistir és cre-ar”, acaba la seva flàmula. Corren temps difícils, però estem molt lluny, afortuna-dament, dels que li va tocar viure

a Hessel, un home que crida a la “insurrecció pacífica”. En els nostres dies, la queixa (de vegades violenta) ha substituït la participació. L’interès pels afers públics baixa, i sembla que en el tema educatiu s’està descui-dant un factor fonamental en tota formació infantil i juvenil, com ara aprendre a llegir, a parlar, a escriure i a contar, a analitzar i comprendre

els llenguatges moderns. Canvien els modes de viure, de pensar, d’orga-nitzar-se, i també els objectius, les finalitats, els mitjans... Ens trobem, doncs, davant d’un canvi cultural d’enorme envergadura. Una tempta-ció recorrent és la de pensar que “no hi ha sortida” i dimitir de la nostra pròpia responsabilitat; o sortir al carrer com els joves irats dels anys 60 i destruir mobiliari urbà (que aca-bem pagant tots, fins i tot els autors de la malesa).

Tampoc no és acceptable la moral de la desvinculació de tot allò que no ens afecta d’una manera estricta i di-recta. Indignez-vous! llença una pro-posta d’optimisme vital i creatiu, una raó de ser i d’esperar, la convicció que els homes i les dones i els pobles estem cridats a fer la feina que ens toca fer en l’indret i els temps que la història ens ha assignat. I que de cap manera podem deixar aquesta tasca a mig fer per desànim o per decepció.

La indignació creativa

Newsuic és una publicació gratuïta editada per la Direcció de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya. Les tasques de compaginació, fotografia, redacció i coordinació editorial són dutes a terme per estudiants, assessorats per un consell editorial. S’hi afegeixen col·laboracions de professors o d’altres professionals, fixes o bé esporàdiques. El Consell Editorial, que no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus redactors o col·laboradors, es reserva el dret de publicar aquelles col·laboracions o anuncis que no es corresponguin amb la línia editorial o els principis estètics que regeixen aquesta publicació.

DIRECTOR: Roger JiménezDIRECTORS ADJUNTS: Elena Castellarnau, Roser Santigosa, Raquel IrisoREDACTOR EN CAP: Jaume FigaDIRECTORA D’ART: Paula Barroso

COL·LABORACIONS: Sergi Dòria, Ildefonso García-Serena, Ramon Ferrer, Fermín Ginestà, Empar Lorda, Joaquín Luna, Manuel Meseguer, Antoni Prats, David Tanganelli, Teresa Vallès, Isabel Viladomiu.

DISSENY ORIGINAL I MAQUETACIÓ: Javi Quintano

FOTOGRAFIA: Arxiu fotogràfic, FOTOGRUP, Miquel Llonch, Jaume Figa.

REDACCIÓ: Carla Bonadona, Mario Hernández, Nuria Meseguer, Laura Diaz.

IMPRESSIÓ: IMGESA Gràfiques del Llobregat

newsuic@uic.es

EDITORIAL

STAFF& STUFF

Medi ambientTot recordant...El temps passa. També per la UIC. Ja fa més d’un any que aquest arbre va deixar de donar un aire majestuós al Campus Barcelona: un fort vendaval el va tirar a terra. C’est la vie!, que di-uen... Però bé: aquest any no hem vol-gut deixar passar més dies. Aprofitant el Dia Mundial del Medi Ambient, ja tornem a tenir-ne: no un, sinó tres. Bé: és una anècdota, sens més, però és que la plantada d’arbres ens hi va fer pensar i per això vam voler recordar-ho amb aquesta foto.

DES DENEWSUIC

A ItàliaTres Alumni que treballen a Itàlia ens expliquen la seva experiència. (p. 12)

Alumni(16)

Mirant el marLes ciutats són el lloc on es relaciona la gent. Barcelona és una ciutat mediterrà-nia relacional. Aquest article és una re-flexió de què vol dir, realment, ser ciutat mediterrània i quins valors aporta.

A fons (4-5)

INDIGNAR-SE ÉS MÉS QUE UNA QUEIXA

Campus (8-13)Estem de celebracióEl grup de teatre de la UIC 4x4 celebra els seus primers cinc anys. (p. 9)

Doctor honoris causaEl Dr. Enrique Banús, degà de la Facultat d’Hu-

manitats, va ser investit doctor honoris causa per

la Universitat d’Oradea, Romania. (p.10)

Parlant del Codi Civil Llibertat, informació i competència, les tres paraules clau del debat sobre el “consentiment informat” en el Codi Civil català. (p.13)

Universitat i lecturaÉs perillós no llegir? A la professora Teresa Vallès sí li ho sembla. Caldria avisar-ho? (p. 7)

Veus (6-7)

Món (18-19)JapóQuelcom passa, quan ens oblidem dels països més petits... (p. 19)

Recerca (12-13)

Alimentació i trastornsUna proteïna podria servir

com a diana terapèutica per

al tractament de l’obesitat o

la bulímia. (p. 12)

GaudíEl Palau Güell obre les portes,

set anys després de l’inici de les

obres de restauració.

Bàsic! (18)

EntrevistaEntrevista a la Presidenta del Parlament de Catalunya, amb motiu de la seva visita a la UIC.

The End (22)

4

New

suic

29

. ju

liol

-set

embr

e d

e 20

11

“La ciutat —diu la professora Concep-ció Peig, de la Facultat d’Humanitats, experta en ciutat relacional— és principalment contacte, regulació, intercanvi i comunicació”, és a dir: relació. Per entendre una ciutat cal passejar-se pels seus barris; els mercats; les esglésies dissemi-nades aquí i allà; els jardins; les places, amb tota la seva munió de gent, o completament bui-des... Diguem que cal perdre-s’hi sense pressa: no n’hi ha prou de conèixer-la teòricament, en els plànols o les guies

d’art i turisme. Cal viure-la. “La ciutat —continua dient la doctora Peig— adquireix el seu màxim sentit si hi caminem”. Des de Tunis a Istanbul o Tessalònica, passant per Dubrovnik o Split; i Marsella, o Nàpols i Alexandria... Són perfils de ciutats mediterrà-nies unides per aquest mar immens amb una cultura pròpia i diversa, amb una dieta, unes tradicions, un art; encara que també unes guerres i uns pactes, uns acords i uns desacords...

Així és la ciutat mediter-rània: un espai públic que, segons Peig, “genera relacions entre els diferents

assentaments socials; no són relacions de classes, tots compartim i usem els ma-

teixos espais i serveis”. Ciutats que no tenen barreres ni fronteres. “Aquest és l’espai relacional de la ciutat mediter-rània —afirma la professora d’Humani-tats—, una imatge viva dels seus espais urbans”, on a cada racó es mou la gent: sempre hi ha algú treballant, divertint-se, descansant o passejant. Uns espais on trobar-se, viure, comprar..., tot ple-gat i al mateix temps. Una ciutat que batega les vint-i-quatre hores del dia. I així és, també, la ciutat de Barcelona. Viure vora el mar crea una identitat: unes formes de fer, de relacionar-se, de negociar, de descansar. Podríem dir que existeix un “estil mediter-rani”.

La ciutat difusa

Ara bé, no és fàcil mantenir un estil així. A causa de l’explosió de creixe-ment demogràfic que produeix una falta de recursos per oferir serveis i l’augment de la pobresa, la compe-titivitat entre ciutats per guanyar la batalla del turisme i inversió estran-gera, la taxa d’urbanització del me-diterrani que ha augmentat gairebé en un 70%... l’estil mediterrani ha anat perdent trets que li són propis o han caigut en reduccionismes. D’una banda, el city branding o city marketing ha anat volent vendre la ciutat —en el cas nostre, la marca Barcelona o BCN— com un producte més del qual ha calgut estudiar-ne la configuració per tal de vendre’l; crear tot un embolcall que el mostri —com els skylines—; i finalment arribar al “comprador” —en aquest cas, els turistes o els inversors.

No és dolent, això. Dos exemples clars dels darrers anys han donat un gran renom a la Ciutat Comtal: els Jocs Olímpics del 92 i la consagra-ció de la Sagrada Família —amb uns 160 milions

d’especta-

A fons

Una finestra

Barcelona és imatge, creativitat, cultura, història; Barcelona és Mediterrània: no en va el “noi del Poble Sec” deia allò de: “nací en el Mediterráneo”... I potser per això, també, molts autors catalans han cantat al mare nostrum, mirant sempre enllà del mar i com creant un pont —un “pont de mar blava”, deia el de Verges—, que unís pobles i vides diferents: “del somni fins als teus ulls, des de l’Alcúdia a Amorgós”. Però, ¿existeix, realment, alguna cosa que pugui aglutinar aquest gran conglomerat de races, colors, maneres de fer...? En què es caracteritzen les ciutats d’aquest mar nostre? Barcelona —deia—, és imatge, creativitat, cultura, història...; però sobretot, Barcelona —i qualsevol ciutat— és —o hauria de ser— la seva gent. Però, segueix viva, la ciutat de la gent? Quelcom està canviant.

Roser SantigosaJaume Figa

AL MAR

5

New

suic 29

. juliol-setem

bre de 20

11

dors potencials a tot el món—. Però és necessari anar més enllà i superar aquesta primera visió espectacular de les ciutats, i descobrir els autèn-tics valors que s’hi amaguen. L’art, l’arquitectura, l’urbanisme o la gent no només responen a l’àmbit dels negocis.

A més, tots aquests factors han fet que, a poc a poc, la ciutat s’hagi anat adaptant a un model més anglosaxó, on, segons Concepció Peig, “impera la ciutat difusa: el barri es transfor-ma exclusivament en zona residen-cial, i deixa de ser un lloc social per convertir-se simplement en un lloc on l’individualisme s’accentua i el nucli familiar —si existeix— es con-verteix en la institució afectiva quasi única”.

Així, la ciutat deixa de ser-ho i es converteix en assentament urbà “on el contacte, l’intercanvi i la comunicació és patrimo-ni només, o sobretot, de les xarxes que treuen al carrer el sentit que fins ara tenia d’espai públic: l’important de la ciutat difusa són les xarxes”, afirma la doctora Peig.

La ciutat mediterrània

Ciutats com Barcelona i Marsella —tan mediterrànies—, precisament “estan perdent aquests trets”, diu la professora Peig. “El sentit relacional tan propi de la ciutat mediterrània, està desapareixent”. La ciutat com-pacta —densa: amb una mitjana d’uns dos milions d’habitants— i diversa, d’ús mixt i heterogènia o complexa —composta de parts de diferent ín-dole— es converteix en un model “on l’espai d’ús quotidià s’estén al llarg de quilòmetres, supeditats al cotxe”.

En realitat, és un repte, el que té la gestió política, de crear projectes inte-gradors i conservadors de la identitat pròpia de les ciutats mediterrànies,

ciutats de cohesió social, fe-tes a la mida de l’home,

al seu abast. Una ciu-tat que va més enllà de la visió turística, de la imatge. Ciu-tats multiculturals, tolerants, diverses. “És increïble veure les diferències tan marcades que hi ha entre els diferents assentaments soci-als en el casc antic i la resta de la ciutat, quan això és més propi de les ciutats allunyades del Mar Mediterrani”, diu la professora d’Humanitats.

Una finestra al mar

És clar: el perfil de la ciutat mediter-rània és diferent del de la resta de ciutats de l’interior. El bon temps, normal en aquestes terres, hi ajuda: la geografia i les condicions climà-tiques de les ciutats mediterrànies són un reclam, tant per turistes com per inversors. Però les ciutats són agents vius, en constant evolució, i aquest fet obre horitzons creatius i constructius mantenint l’essència de la gent i dels estils de vida.

Barcelona pot ser una “finestra al mar”. Una finestra des de la qual mi-rar aquest mar tant nostre i contem-plar. Contemplar les grans ciutats mediterrànies i reflexionar què és el que volem per a les nostres ciutats. És un repte.

La ciutat Relacional

La ciutat és contacte, regulació, intercanvi i comunicació. La ciutat és relacional. Un lloc on aturar-se i mirar: el noi de la bicicleta, la nena que duu una nina que treu el cap per la motxilla, l’home que corre darrera l’autobús de línia, els avis asseguts al banc... “Bon dia!” —canta la coneguda cançó—; és l’hora en què la vella Montserrat desperta el barri a cops d’escombra, tot cantant, i les primeres persianes s’obren feixugues, badallant. I allà, rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal i així es desfà la conversa igual que el sucre del tallat. Bon dia! No veieu com el sol, ben insolent i descarat, il·lumina tot l’espectacle de la gent? Mireu, al bell mig de la plaça, com la peixatera pren paciència amb la Consol que no para de remugar i regalar bafarades d’alcohol. I, per descomptat, al pedrís, reposant, l’avi Josep no es deixa perdre cap detall, que els anys passen de pressa i no sap pas quants dies més té de regal. I mira els nens que van xisclant; sent l’olor del pixum de gat que va marcant territori; escolta com les veïnes, que mirant-lo amb un somriure falsament real, un cop passat el critiquen; veu gent llençant la brossa d’amagat i un nen retardat que amb ulls burletes el mira i li diu: “bon dia!”.

6

New

suic

29

. ju

liol

-set

embr

e d

e 20

11

Veus

REDES SOCIALES: DESAFÍO EN LA EDAD DE PIEDRA (DIGITAL)

La Revolución Digital empezó a de-jar de serlo. Ahora es una realidad que se multiplica y que, como en todas las revoluciones, lo primero que muestra son las víctimas que va produciendo, por un lado, y los ganadores por el otro… Entre los primeros, la hegemónica influencia y poder de los medios convenciona-les, como la prensa y la televisión. Entre los segundos, las redes so-ciales en Internet. Están aquí para quedarse y su influjo no ha hecho más que empezar. Algunos exper-tos afirman que estamos viviendo

en la Edad de Piedra de la Era Digital. Así que conviene saber de qué va este fenómeno que nos afectará a todos sin excep-ción.

Para Charlene Li, probable-mente la mejor conocedera del tema (autora de

Groundswell, Wining in a World Transformed by Social Tecnolo-gies), el fenómeno se describe como el movimiento de personas que utilizan Internet para comunicarse, experimentar y obtener informa-ción. Lo que hizo atractivo original-mente a Internet es que se trataba

de un nuevo medio. Pero las redes sociales son un paso más, con ele-mentos que aportan movilidad (el móvil, mucho más que el teléfono, es ya parte de nuestra vida) instan-taneidad, espontaneidad, interés específico, sentido reputacional, ahorro y economía, etc. Hay quien cree que sólo son una moda. Mucho más allá de ese espejismo, son el inicio real de la Era Digital, una nueva forma de democracia social. Las redes ofrecen como resultado que ningún gobierno, líder, corpo-ración, compañía o marca puede ya abstraerse a su poder e influen-cia. Desde las empresas hasta las universidades, habrán de reconocer que lo que ya es cotidiano para los jóvenes, será la realidad del futuro. Habrá que trabajar en las redes y con las redes. (La prueba del nueve es que nuestros hijos pueden enten-der cómo vivíamos sin ordenador, pero no entienden un mundo sin Facebook). Pero al mismo tiempo las propias redes sociales son un valiosísimo instrumento de creación de valor, una enorme oportunidad para las corporaciones, institucio-nes o personas que sepan utilizarlas en forma apropiada. En gran medi-da, esta gran oportunidad depende de cómo se entienda el juego, un juego abierto, y con qué criterios de riesgo nos adentremos en él. Las recomendaciones se resumen en tres: 1. Estar preparado para enten-der el papel de las redes en nuestro trabajo. 2. No improvisar, trazando un cuidadoso plan de inmersión. 3. Empezar poco a poco, no es necesa-rio tirarse a la piscina directamente. Les deseo mucha suerte.

LA INTERNACIONALIZACIÓN DE LAS PYMES Y ALIANZAS ESTRATÉGICAS

La internacionalización de las empresas es un aspecto estratégi-co en el contexto de globalización de las economías, más aún en una situación coyuntural de fuerte crisis económica como la actual. Con la caída del consumo interno ir al extranjero supone para muchas empresas de nuestro tejido indus-trial una cuestión de supervivencia. Pero la internacionalización es un auténtico reto para las pequeñas y medianas empresas (PYMES, en adelante).

Muchos investiga-dores del management entendieron durante déca-das que los procesos de internacio-nalización de las empresas requerían una dimen-sión grande por parte de sus prota-

gonistas. Así, tradicionalmente se consideró que las PYMES estaban en una clara desventaja respecto las empresas grandes. Esto constituía una importante razón para esperar que la Inversión Directa Extranjera, que es la formalización de la inter-nacionalización de las empresas, fuese una actividad asociada a la gran empresa.

A partir de los noventa esas ideas se matizan. Se empezó a defender que para tener éxito en mercados extranjeros era importante o que la empresa fuese de gran tamaño o que fuese capaz de desarrollar acuerdos de colaboración. Es decir, se apuntó la idea de que las alianzas estra-tégicas pueden ser un importante instrumento para internacionalizar las PYMES.

Este tipo de empresas presentan importantes deficiencias intrínsecas de recursos y capacidades que les imponen serias limitaciones para internacionalizar. En este contexto, las alianzas son un mecanismo para superar estas deficiencias, fortalecien-do sus probabilidades de éxito en la internacionalización de su actividad. Las alianzas permiten minimizar los costes de internacionalización, compartir riesgos, y acceder fácil-mente a recursos clave, como capital y capacidades de los demás socios. Las alianzas son también una fuente importante de conocimiento de los mercados extranjeros que, de otra manera, exigiría a las PYMES acu-mular ese conocimiento por sí solas learning by doing, con el precio de la lentitud, del elevado coste económico, y de la posibilidad de cometer errores que, en el contexto de la PYME, po-drían tener consecuencias mortales. Ahora bien, al acceder al conocimien-to de socios locales vía alianzas, la PYME puede lograr ese conocimiento del mercado extranjero minimizando errores y costes, a la vez que acce-de a recursos de los socios aliados, superando así la escasez de estos que plantea toda PYME.

V

David TanganelliDepartament d’Economia de la UIC.

ALGUNOS EXPERTOS AFIRMAN QUE VIVIMOS EN LA EDAD DE PIEDRA DE LA ERA DIGITAL

LAS ALIANZAS PERMITEN MINIMIZAR COSTES, COMPARTIR RIESGOS Y EL ACCESO A RECURSOS CLAVE

Ildefonso García-SerenaMiembro del Consejo Social, UIC. Decano emérito del Col·legi de Publicitaris de Catalunya. Presidente Compact Response Group.

7

New

suic 29

. juliol-setem

bre de 20

11

Quan un universitari afirma sense embuts un rotund “no m’agrada llegir”, em plantejo si no caldria donar-li el condol, com si ja hagués mort aquella persona que ell podria haver arribat a esdevenir. Potser aquest estudiant considera que és una qüestió de gustos: uns s’avor-reixen amb els llibres, igual que altres es deleixen pels peus de porc o per l’steak tartar. Però no ens en-ganyem, no és el mateix. La lectura és més que una afició de lletraferits. Llegir i “parlar és com respirar, les paraules són l’oxigen del nostre ser” (Lluís Foix).

És clar que no entenc aquí per llegir desxifrar missatges elementals en xats i sms. Parlo d’alimentar el foc vital interior amb obres que siguin llenya de qualitat —perquè qualse-vol que hagi atiat la llar de foc sap que no tots els troncs cremen igual. N’hi ha que s’encenen fàcilment, fan flama però no calor; altres en canvi es consumeixen lentament i desprenen escalfor hores i hores. Els bons llibres són de llarga dura-da: deixen dins teu un rastre fecund durant anys; alguns, tota la vida.

En una societat com la nostra, sa-turada d’informació i marejada pel xateig insubstancial en tota mena de xarxes socials, patim el risc de viure empetitits, amb esperits anèmics, raquítics, infradesenvo-lupats; de mantenir relacions in-terpersonals superficials i trenca-

disses; de desconèixer les veritats més fonamentals sobre la condició humana. “De l’ànima humana en sabem més des de la història de la literatura que des dels estudis mèdics” (Andrzej Szczeklik). Llegim per construir un mapa personal, vital i de pensament, per entendre’ns i comprendre els altres: la literatura dóna l’alterali-tat (Malcom Barral), aquest és el gran tresor que ens regala.

Tot i que no llegir fins ara mai ha estat catalogat legalment com una conducta de risc —a diferèn-cia d’anar en moto sense casc, fer escalada lliure o simplement fumar— em pregunto si no caldria difondre un avís del tipus: Les autoritats sanitàries, polítiques, culturals i acadèmiques advertei-xen que no llegir és perjudicial per

a la salut i el benestar personal, familiar i social.

No llegir és arriscat perquè “el coneixement de la literatura, de la filosofia i de la història ens ajuda a distingir el que és passatger del que és permanent, l’essencial de l’accidental, el que és humà del que és inhumà, el bé del mal. La dona i l’home de moltes lectures és difícil que caigui en els extrems del dogmatisme i l’escepticisme, del relativisme o del fanatisme. Perquè aprendrà que en l’ésser humà con-viuen una vocació sublim i una pro-funda misèria, que l’home supera infinitament l’home i que no hi ha solucions automàtiques o purament tècniques per als problemes socials” (Alejandro Llano). En definitiva, qui no llegeix no només està en perill, sinó que és un perill.

ÉS PERILLÓS NO LLEGIR?

NO TODO VALE CUANDO SE HABLA DE VIDA

Teresa VallèsVicedegana de la Facultat d’Humanitats.

Algunos aspectos de la nueva ley sobre el paciente terminal son positi-vos, otros nos pueden llevar a donde no debemos ir. La ley contempla un nuevo derecho, el derecho a ser sedado a petición del paciente. Esta petición, a criterio de la nueva ley, li-beraría al profesional de la responsa-bilidad por provocar la muerte. Las sociedades científicas reclaman que la sedación siga siendo una decisión clínica sujeta a procedimientos y criterios éticos bien definidos, recor-dando que en sedación no todo vale.

La sedación como tratamiento médico correcto se diferencia de la eutanasia en la intencionalidad, ya que la seda-ción buscaría aliviar unos síntomas y la eutanasia busca provocar la muerte para liberar al paciente de sus pade-cimientos. Se diferencia también en el propio proceso de administración de los fármacos que en la sedación buscará la dosis y respuesta adaptada a cada paciente y en la eutanasia, la garantía de una muerte rápida. Por último, en la sedación el parámetro de respuesta es la del alivio del síntoma con un indeseable efecto de acortami-ento de la vida, siendo en la eutanasia la muerte rápida del paciente.

¿Quién puede distinguir estos mati-ces éticos tan sutiles? El que realiza la acción. Por este motivo lo nece-sario, lo urgente para no vulnerar el derecho fundamental a la vida, es una formación ética profunda para que el profesional siempre respete al enfermo, viviendo o muriendo.

Isabel ViladomiuMembre de l’IESB i professora de Bioètica de la UIC.

8

New

suic

29

. ju

liol

-set

embr

e d

e 20

11

ESPORTS

Con el veranito, mucha gente empieza a acordarse de hacer deporte, pero lo cierto es que en la UIC ya llevamos meses partici-pando en torneos tanto internos como de Cataluña.

Torneo RectorDe octubre a mayo se han ido celebrando los torneos rector de la UIC. Son compe-ticiones de diferentes modalidades: te-nis mesa, fúbol 7, pádel, karts y Play Sta-tion. Ahí caben todos: alumnos, personal de la universidad, profesores, antiguos alumnos... Cada torneo es de un día. Una jornada empapada de emotividad y don-de impera el trabajo en equipo.

TENIS MESA: Santiago Jou y

Asunción Verdera ganaron el tor-neo junto con Miguel Peña y Elia Echeverría.

FÚTBOL 7: se lleva la palma al torneo más concurrido, en el que veinte equi-pos masculinos y tres femeninos se han disputado el premio que finalmente ha conquistado el equipo Rayo Vayaca-ño del capitán Oriol Vives, confor-mado por alumnos de ADE. En este

mismo deporte, en modalidad femeni-na, ganó el Fisio Team, capitaneado por Nerea Bacigalupe e integrado por alumnas de Fisioterapia.PÁDEL: en la modalidad masculina, los triunfadores fueron Albert Mar-cos y Jordi Pérez y en la femenina, Imma Puga y Patricia Pujol. VOLEY PLAYA: en el que Jaime Guinovart y Sergi Baito se hicieron con el trofeo.

Campeonatos de Cataluña UniversitariosHay alumnos y personal de la UIC par-ticipantes en los torneos oficiales de la Generalitat, seis se han llevado medalla. Desde taekwondo hasta esgrima, pa-sando por Pitch & Putt y escalada…: la variedad deportiva es abrumadora.

María Led, por ejemplo, trabaja en

Gestión Económica y se llevó la meda-lla de bronce de Esgrima, o Santiago Jane Ceballos, primero en clasifica-ción handicap en Pitch & Putt, o las hermanas Paulo Rodríguez, que han quedado tercera y cuarta en el campeonato de Cataluña de Taekwon-do. Y en Escalada, Claire Demau-gé-Bost, alumna de Fisioterapia, ha quedado subcampeona.

Ojo al datoSegún unas encuestas realizadas en abril a casi setecientos alumnos de nuestra universidad, sólo el 44,5% de las mujeres encuestadas se considera-ban deportistas, contrastando con el 80,6% de hombres que respondieron que sí a la misma pregunta.

Sin embargo, ¡en la UIC tenemos más campeonas que campeones!

Els Campus

CARES DE LA NOTÍCIA

Joaquín MolinaFuncionari de l’OTAN a Brussel·les30 d’abril

Joan Hortalà President de la Borsa de Barcelona 20 de maig

Molina va oferir una sessió sobre les operacions de l’OTAN en el marc de l’assignatura de Dret Internacional Privat. El convidat va explicar com funciona la unitat política en la qual treballa, concretament a l’àrea dels Balcans, i va posar especial èmfasi en la legitimitat, l’interès polític i la capaci-tat militar com a eixos del procés de

Victoria LeyDirectora de l’ANEP6 de juny

La Dra. Victoria Ley va oferir una sessió sobre el sistema que utilitza l’Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva per avaluar els projec-tes de recerca. L’ANEP depèn del Ministerio de Ciencia e Innovación i té per objectiu avaluar la qualitat cientificotècnica de les propostes que sol·liciten finançament públic.

El president de la Borsa de Barcelona va apadrinar la graduació dels alumnes de la Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses, del Màster en Direcció d’Empreses i Sistemes de Producció i del Màster Universitari en Ciències Humanes, Socials i Jurídiques. Hortalà va parlar de la cultura de l’es-forç o la consistència versus la cultura

García Pagán va impartir una sessió als alumnes de tercer de Periodisme de la UIC sobre l’ús de les fonts d’informació. La redactora va afirmar que per al periodista especialitzat en política les fonts han de ser molt variades i de diferents colors polítics amb l’única finalitat de contrastar la informació.

Isabel García Pagán Cap de Política de La Vanguardia14 d’abril

Mario Hernández1º Comunicación Audiovisual

¿Te atreves con el deporte?

Ha sido apasionante; dentro de lo que es la competitividad que tiene que haber en un campeonato como éste, he tenido la oportunidad de conocer a mucha gente de otras carreras.Alberto Marcos, uno de los ganadores de pádel.

9

New

suic 29

. juliol-setem

bre de 20

11

Hi havia una vegada un grup d’estu-diants de Comunicació Audiovisual que trobaven a faltar el teatre a la Universitat. Un dia van proposar al Servei d’Estudiants la creació d’una Aula de Teatre. Aquests alumnes creien que la iniciativa els ajudaria a desenvolupar la imaginació i a des-connectar dels estudis.

Així va arribar, ja fa sis anys, l’actual professor de teatre Carles Bigorra a la UIC. El primer any va programar classes d’interpretació i tècniques per entrenar els alumnes. No va trobar factible preparar una obra de teatre amb tants pocs mesos d’antelació, ja que van començar al gener i s’havia de representar el 23 d’abril.

L’any següent ja es va crear una obra de teatre: Tourmix. Es va estrenar en la Diada de Sant Jor-di i van actuar a un Concurs Univer-sitari, organitzat per la Universitat Abat Oliba, on van guanyar el primer premi que con-sistia en un viatge a Berlín. Primera obra i primer premi! Començava fort, el grup 4x4!

La segona obra va ser Quack! A la re-cerca de l’oca perduda. A part d’estre-nar-la a la Universitat, la companyia va participar per primera vegada a la Mostra de Teatre Universitari, punt de trobada on cada any ja els espera-

rien per mostrar al públic l’obra del moment (primer Benidorm, després València i, per acabar, Perpinyà!)

Després de l’estrena de Quack!, el pro-fessor va proposar una gira per pobles de Tarragona i, així, van començar els bolos per cinc teatres diferents representant la Universitat. “Va ser una gran experièn-cia”, recorda el director del grup.

El tercer any Il matrimonio forzato o L’amor perdut es va representar a l’Aula Magna de la Universitat, on des de llavors estrenen totes les obres ja que permet acollir fins a 430 perso-nes. Amb la quarta obra, Circ City, la companyia va canviar Molière per un entranyable pallasso!

I ja ha arribat aquest 5è any, amb l’obra La reciclada llegenda de Sant Jordi. Tot i que aquesta vegada no hi havia Mostra Universitària, sí que

van poder represen-tar-la en dos festivals oberts al públic gene-ral: al Festival Mutis i al teatre Lluïsos de Gràcia, impulsat juntament amb les companyies de la UPC i de la Universi-tat Abat Oliba.

Tourmix, Quack! A la recerca de l’oca perduda, Il matrimonio forzato o L’amor perdut, Circ City i La recicla-da llegenda de Sant Jordi. Aquestes són les cinc obres que han nascut del grup de teatre de la Universitat. Trac-ten temes diferents però totes tenen un segell que les caracteritza: comici-tat, humor absurd, joc i creació.

El professor de teatre creu que el millor per als alumnes és que l’hu-mor estigui present en les obres que dirigeix, ensenyar a treballar els actors des del propi cos. Per aquest motiu, no només dóna importància a la veu sinó també a la corporalitat. La creació, explica Bigorra, requereix “valentia al principi, esforç durant el procés i al final, una gran satisfacció”. Així, aposta per la cre-ació pròpia ja que creu que es desenvolupen valors com el treball en equip, la imaginació o la companyonia.

Els alumnes no són actors professionals, per això, en Carles no valora si ho fan bé o malament des de bon principi perquè les “coses s’han d’aprendre i es necessita entrenament i disciplina”.

El grup compta amb una gran complicitat entre els actors ja que si hi ha bon rotllo, el tre-ball en equip dóna millors re-sultats. Bigorra defineix aquest treball com a companyonia: “els actors no només han de pensar en el seu paper sinó en global”. Per això, és necessa-ri tenir una ment oberta per pensar en els altres i “arribar on algú no arriba”.

Actualment, tots els alumnes de la companyia 4x4 són de Comunicació Audiovisual i Periodisme. Repartits en diferents cursos, alguns d’ells

ja porten des dels inicis de la creació del grup de teatre, com és el cas del Josep Serrano, antic alumne de la UIC. D’altres, ja superen els tres anys, com la Maria Catalán, la Cristina Isern o el Magí Aloguín. I, com en tots els grups, sempre hi ha incorpo-racions noves cada any, com és el cas de la Sara Monge, l’Andrea Reco-der i l’Elena Busquets.

Any rere any, el grup de teatre de la Universitat se supera i deixa sorprès el públic. El treball que rea-litzen cada dimecres du-rant els assajos a les aules de la UIC és indispensable per aconseguir un bon resultat, però més enllà hi ha un factor que també influeix i aporta aquesta

complicitat que veiem quan pugen a l’escenari: l’amistat entre tots ells.

GRUP D’ESTUDIANTS

Carla Bonadona i Laura Diaz4t de Com. Audiovisual i Periodisme

Grup de teatre

5 anys fent teatre!

“A mi, m’ha ajudat a conèixer una mica més les meves

limitacions i habilitats. També a ser més extravertida i a

conèixer molta gent que, com a mi, els apassiona el teatre”.

MARIA

“Vaig tenir la sort de començar l’any de Quack!.

Era el meu primer any i el que recordo amb més emoció. Anar de gira en alguns moments era dur però el resultat sempre

valia la pena”. CARLA

“El teatre m’ha servit per confiar molt més en mi i per aprendre

realment què és treballar en equip. Però, sobretot, m’ha ajudat a conèixer-me molt més a mi

mateixa”. CRISTINA

“El teatre m’ha ajudat a superar la por a parlar

davant de molta gent, a potenciar la meva imaginació

i a demostrar com sóc de veritat”. MAGÍ

10

New

suic

29

. ju

liol

-set

embr

e d

e 20

11

DIGUESLA TEVA

Me indigna pensar en un mañana donde los valores tradicionales no sean el fundamento del futuro. Un claro ejemplo sería la cultura del no esfuerzo.

Maria BallbèEstudiante de 4º de ADE y 3º de Periodismo

Jasmina ZaballosEstudiante de 4º de Periodismo

Lo que más me indigna es que uno debe justificarse ante quien sea sobre todo lo que hace y deja de hacer, esté bien o mal. Por ejemplo, lo que uno hace en la vida privada, a nadie debe-ría importarle.

Abans d’indignar-me amb algú, prefereixo asseure’m i conversar amb qui no pensa com jo i mirar de solucionar junts els problemes comuns.

Daniel MolasVicerectorat d’Ordenació Acadèmica i Professorat

ESTUDIANTES

“Pincho” es como se denomina tradi-cionalmente a una pequeña rebanada de pan sobre la que se coloca una pequeña ración de comida. “Un buen pincho es aquél en el que, indepen-dientemente del tamaño que tenga, de un solo bocado puedes degustar toda la combinación de sabores. Porque ha sido concebido como un conjunto y así se debe disfrutar”, afirma Marta Serra, alumna de 5º de Arquitectura y ganadora del Concurso de Pin-chos 2011 que estrenaba su primera edición el pasado abril en el Campus Barcelona y en el Campus Sant Cugat.

Los pinchos pueden ser tanto ca-

lientes como fríos y no hay un patrón fijo para su contenido. Como se trata de un producto típico de la gastronomía vasca suelen

ser de pescado, pimientos rellenos, tortilla… pero en los últimos años, con los avances y experimentación en la cocina, se han ido elaborando recetas muy diversas.

El pincho de Marta Serra, “Dolces bossetes de formatge de cabra”, fue el ganador en el Campus Barcelona y se trata de una elaboración que ya lleva tiempo triunfando en su casa, aunque en una versión más sencilla. Para el concurso, adecuó la receta y cambió los ingredientes para cubrir los tres requisitos del concurso: que fuera original, saludable y económico.

Además, Marta se inspiró en sus co-nocimientos arquitectónicos para la presentación del pincho y decidió col-

garlos del techo. Se preguntaba: “¿Por qué la presentación de la comida tiene que ser siempre encima de una mesa o bandeja o apoyada por la gravedad sobre cualquier otra cosa horizontal? Se me ocurrió darle la vuelta a esto y colgarlos del techo. Además en la manera de cómo colgarlos intenté reproducir las catenarias que hacía Gaudí para diseñar sus arcos.”

Al concurso se presentaron una quincena de pinchos muy trabajados, que destacaron por su originalidad, tanto en su elaboración como en los nombres que se les dieron: “esclat de primavera”, “jardinera”, “pintxuli” o “patxuli”. En el Campus Sant Cugat, el ganador fue Jaime Guinovart de 2º de Odontología con “Pintxo de salmó sweat & salty”. Sobre la experiencia en el certamen Marta termina: “debería repetirse, ¡estas iniciativas son las que enriquecen nuestra experiencia universitaria!”

COL·LABORACIÓ

Alumnes de Periodisme ajuden a ‘La Contra’Els alumnes de quart de Periodisme van col·laborar en la realització de “La Contra” de La Vanguardia del passat dissabte 30 d’abril. Ima Sanchís, periodista del mateix diari i professora d’Entrevista Periodística, va convidar Yogesh Sharda, expert en resolu-ció de conflictes, recursos humans i desenvolupament personal. Entre alumnes i professora van anar fent preguntes al convidat en una entrevis-ta de creació col·lectiva.

Un concurso lleno

de sabores

Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, professors de l’ESARQ, van quedar finalistes dels Premis FAD en l’apartat d’Instal·lacions Efímeres pel projecte “The walls are coming down”. Els premis FAD van ser fundats el 1958 per l’arquitecte Oriol Bohigas i els concedeix anualment Foment de les Arts i del Disseny. Estan dividits en quatre categories: arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers. En la present edició, la 53a, es van presentar prop de 500 obres entre les quals el jurat va escollir 34 finalistes. Els premis s’atorgaran el 14 de juliol en el FADfest, un festival que reuneix l’exposició de les obres fina-listes i guanyadores de tots els premis, així com diverses activitats del món del disseny i l’arquitectura.

Dos professors de l’ESARQ, finalistes dels Premis FAD

RECONEIXEMENT CONVENI

Educació i CanadàPhilippe Maubant i Lucie Roger, de la Universitat de Sherbrooke, van visitar del 3 al 5 d’abril la Facultat d’Educació amb l’objectiu de con-cretar projectes de recerca conjunts i canalitzar possibles intercanvis d’estudiants i professors. Els con-vidats van impartir dues sessions per a l’alumnat d’Educació: sobre el sistema educatiu canadenc i sobre la interculturalitat i l’aprenentatge de les llengües a la regió canadenca del Quebec, problemàtiques molt prope-res a la realitat catalana.

I a tu, què t’indigna més?

Els Campus

Nuria Meseguer4º Periodismo

11

New

suic 29

. juliol-setem

bre de 20

11

RECETA DEL ALMA

El otro día, leyendo un libro de A. Balsera, encontré una receta ori-ginal que recoge los ingredientes de una buena vida cristiana. Digo buena

en el sentido de saludable y nutritiva para el alma, por-que rezar un Padrenuestro por la noche e ir a Misa el domingo sería como tomase un yogur por la noche y una comida caliente a la semana.

Ahí va la receta, un poco modificada por mi poca experiencia culinaria.

1. Antes de nada hay que te-nerlo todo ordenado, porque sin orden no hay quien cocine nada.

2. El recipiente es uno mismo. Así que habrá que aceptarlo tal cual es, con mucha humildad. La suerte es que, para ser un cristiano bueno, no importan demasiado las cualidades personales.

3. Ingredientes para una persona:

• 1 kilo de oración, mejor si la ma-yor parte está hecha a mano.

• 700 gramos de caridad, aunque en esto no importa pasarse.

• Medio litro de abandono en las manos de Dios de TODO lo que nos pasa, que hace el plato muy ligero.

• Añádase entonces un chorrito de desprendimiento de las cosas materiales, para que no se pegue la pasta.

• Una vez hecho esto conviene encender el fuego, echando unos cuantos sacrificios personales. Quizá pueda parecer un rollo, pero sin sacrificio no sale nada.

• La madera se puede conseguir, aunque siempre cueste, pero el fuego del Amor a Dios hay que pedirlo, mucho y con paciencia.

• Se le mete al baño María, que es nuestra Madre.

• A todo se le espolvorea con ale-gría, mucha alegría, y se pone la guinda de las cosas pequeñas.

Como se habrá visto por las cantida-des mencionadas al principio, la vida cristiana es un plato para compartir-lo con los demás, y no para comer-lo solito, porque si no uno acaba hartándose.

Y ahora que llega el verano, quizá convenga recordar que el alma sigue necesitando comer, aunque uno ten-ga que adelgazar algo el cuerpo para meterse el bañador. Qué paséis unas buenas y merecidas vacaciones.

LA VIDA CRISTIANA ES UN PLATO PARA COMPARTIR CON LOS DEMÁS, NO SOLITO

Mn. Miguel Ángel CastellóCapellán del Campus Barcelona

El Dr. Banús recibió el título en reconocimiento a sus méritos científi-cos, por su contribución en la publi-cación de libros y artículos científicos relacionados con la educación y la cultura europea, así como por su constante estudio y desarrollo de las relaciones exteriores, su impor-tante trabajo en el ámbito científico internacional, como el Congreso de Cultura Europea, y su colaboración en los eventos científicos organizados por la Facultad de Historia, Geografía y Relaciones Internacionales de la Universidad de Oradea.

La ceremonia de investidura, que tuvo lugar en la Universidad de Oradea (Ru-manía), se ce-lebró el pasado 31 de marzo. En el marco de la celebra-ción, el recién investido honoris causa impartió

una conferencia que llevaba por título “Líderes de las fronteras, las fronteras de los líderes”.

Enrique Banús es doctor en Filosofía y Letras por la Universidad de Aquis-grán (Alemania). Ha sido profesor en las universidades de Aquisgrán, Colonia, Bonn y Paderborn. De 1988 a 2007 fue profesor en la Universidad de Navarra. Desde diciembre de 2001 es miembro del Comité Scientifique “Dialogue inter-culturel” de la Comi-sión Europea, y en 2003, la Comi-sión Europea le otorgó una Cátedra Jean Monnet ad personam “Cultura Europea”. En el 2009 fue reelegido

presidente de la European Community Studies

Association (ECSA). En la UIC es decano de la Facultad de Hu-

manidades, director del Instituto Carlemany de

Estudios Europeos y director del Máster Universitario en Gestión Cultural.

RECONOCIMIENTOS

El doctor Enrique Banús, investido Doctor Honoris Causa

Redacción

El decano de la Facultad de Humanidades de la UIC fue investido Doctor Honoris Causa por la Universidad de Oradea en Rumanía gracias a sus numerosas contribuciones en el campo de la educación y la cultura europeas.

12

New

suic

29

. ju

liol

-set

embr

e d

e 20

11

Els Campus

INTERNATIONAL CONFERENCE

Unos 30 speakers, ex alumnos de Arquitectura de la UIC, participaron la primera semana de junio en la International Conference Biodigital Architecture, un foro de intercambio de conocimientos promovido por el Máster Universitario en Arquitectura Biodigital de la ESARQ.

El encuentro se inició el mismo lunes con un workshop, que reunió durante dos días a participantes de muy diversas nacionalidades: Italia, Alemania, Serbia, Turquía, Portugal, Ecuador, India, Chile, EE.UU, Bélgica, Rusia, Holanda, México…

La inauguración oficial del congreso tuvo lugar el miércoles 1 de junio. Tras la inauguración -presidida por

Frederic Marimon, Vicerrector de Investigación y con la intervención de Alberto Estévez, Director del máster-, se dio por iniciado el congreso: comenzaron dos días intensos de presentaciones de ponencias, todas ellas a cargo de ex alumnos de la UIC que hoy en día disponen de despachos profesionales o llevan a cabo proyectos muy variados ligados a la arquitectura biodigital.

Finalmente, la semana se cerró el domingo 5 de junio, Día Mundial del Medio Ambiente, con una plantación

simbólica, en el Campus Barcelona, de diferentes especies vegetales.

El Máster Universitario en Arquitectura Biodigital de la UIC es un programa de postgrado pionero, que trata la arquitectura desde puntos de vista biológicos y digitales. El programa se enmarca en el contexto de la línea de investigación de Arquitecturas Genéticas de la ESARQ, y pone especial atención al nuevo proyectar cibernético-digital y ecológico-medioambiental, para desarrollar conceptos como arquitectura biodigital.

Concentración de expertos en arquitectura biodigital

Redacción

L’Institut Carlemany d’Estudis Euro-peus (ICEE) de la UIC va celebrar el 9 de maig passat, amb tota la comunitat universitària, el Dia d’Europa. A l’acte, van assistir-hi José María Bové, cònsol general d’Àustria a Barcelona; João Ribeiro de Almeida, cònsol general de Portugal, i Fernando Turró Omedes, cònsol honorari de Grècia, així com diferents represen-tants d’Eslovènia, Irlanda, Bulgària, Xipre, Itàlia, Luxemburg, Bèlgica i

Eslovàquia. Els convidats van recitar poesies en el seu idioma d’origen.

L’acte es va centrar en la cultura europea en homenatge a la gran diversitat de cultures que conver-geixen entre els 27 països membres de la Unió Europea. El 9 de maig de 1950 Robert Schuman va pre-sentar la proposta per a la creació d’una primera comunitat europea i aquesta data s’ha convertit en un símbol europeu, i ha passat a repre-sentar el Dia d’Europa.

Celebració del Dia d’Europa amb un recital de poesies internacionalRedacció

EUROPA

Daniel Solana, fundador de l’agèn-cia DoubleYou, va oferir una sessió el 31 de maig passat sobre la cultura publicitària en l’era digital, en el marc del Màster en Projectes de Co-municació Online. Solana imparteix precisament un mòdul de Publici-tat dins d’aquest màster impulsat conjuntament entre la Facultat de Ciències de la Comunicació i LaVan-guardia.es.

Solana, un dels professionals més destacats de l’àmbit publicitari espanyol, és autor del llibre Post-publicidad, en el qual reflexiona precisament sobre la nova cultura publicitària: “El llibre tracta de la publicitat a l’entorn de la nova so-cietat digitalitzada en la qual vivim, però no és una simple descripció de les eines, plataformes o tendències

del nou màrqueting online. Parla de la nova publicitat, i del canvi de cultura que subjau en el remolí de transformacions que estem sofrint”.

Durant la conferència, Solana va apuntar precisament que la publi-citat ha de deixar de ser una “mo-lèstia” que interromp l’usuari per passar a ser un “punt de trobada”, de conversa i un element positiu per a la societat.

Daniel Solana és exdirector creatiu en agències com Young & Rubi-cam o Contrapunto, i va fundar a final del 1996 DoubleYou, agència referent de la publicitat digital, de la qual actualment és president. Ha estat jurat en festivals de publicitat com One Show, New York Festivals, Fiap, El Ojo, London Festivals, El Sol, i dues vegades jurat en el Festi-val Internacional de Cannes.

Una nova cultura publicitària en l’era digital

Redacció

PUBLICITAT

La International Conference Biodigital Architecture reúne un centenar de profesionales y una veintena de países en la UIC

13

New

suic 29

. juliol-setem

bre de 20

11

La MH Sra. Núria de Gispert, Pre-sidenta del Parlament de Catalunya, inauguró el pasado 14 de mayo en la UIC la jornada “El consentimiento in-formado en el Código Civil catalán”, en la que se debatieron, desde una perspectiva interdisciplinaria, el de-recho a la autonomía de la voluntad. Participaron en la jornada unas 80 personas y una decena de ponentes de renombre nacional e internacio-nal, tanto del mundo jurídico como médico o incluso antropológico.

El Instituto de Estudios Superiores de la Familia (IESF) y el Instituto de Estudios Superiores de Bioética (IESB) de la UIC organizaron esta jornada con motivo de la entrada en vigor, el 1 de enero de 2011, del nuevo Libro II de Derecho de Familia del Código Civil catalán.

Gloria Gratacós, directora del IESF, destacó en la apertura del acto la transversalidad de la jornada: “Los problemas que plantea la nueva legis-lación sobre el derecho a la autonomía de la voluntad afectan tanto a médicos como pacientes, por lo que era bueno que fueran tratados desde una pers-pectiva multidisciplinaria, implicando transversalmente a profesionales de la Medicina, Derecho y Humanidades”.

El consentimiento informado es la aceptación por parte de un enfermo

competente de un procedimiento diagnóstico o terapéutico después de tener la información adecuada para implicarse libremente en la decisión clínica. “Los requisitos básicos son la libertad, la competencia y la infor-

mación suficien-te”, tal y como explicó uno de los ponentes, el Dr. Màxim Izquierdo, especialista en Obstetricia y Gi-necología.

El doctor en Derecho Alain Sériaux, cate-

drático de la Universidad de Perpi-ñán, habló sobre el consentimiento informado en el derecho francés, cuya jurisprudencia se ha esforza-do desde hace tiempo en lograr una

protección del consentimiento de la persona en las intervenciones médi-cas sobre su propio cuerpo. “Sólo se trata de informar, no de aconsejar y menos aún de convencer. La infor-mación debe ser completa y real, pero respetuosa con la libertad de la persona que tiene derecho a recibir-la”, explicó.

Por otro lado, Jordi Ribot, pro-fesor titular de Derecho Civil de la Universitat de Girona, y uno de los coordinadores de los trabajos prepa-ratorios del Libro II del Código Civil catalán, trató especialmente el caso de los menores de edad y su vulne-rabilidad.

Tras las respectivas ponencias, se abrió un interesante el debate entre los asistentes en los que se analiza-ron casos prácticos sobre el Consen-timiento Informado.

UN DEBATE SOBRE CÓMO INFORMAR Y RESPETAR LA LIBERTAD

Redacción

Debate en la UIC acerca del derecho a la autonomía del paciente a la hora de decidir sus voluntadesLa jornada “El Consentimiento Informado en el Código Civil catalán”, impulsada por el IESF y el IESB, reunió el 13 de mayo a unas 80 personas, implicando transversalmente a profesionales de la Medicina, el Derecho y las Humanidades.

Vicens Castellanos y Juan Haro, impulsores de La Escuela de Inversión, dieron el martes 17 de mayo a alumnos de, principal-mente, Administración y Direc-ción de Empresas (ADE), las cla-ves para conseguir que el dinero trabaje sin necesidad de invertir tiempo en él. La sesión fue impul-sada por el grupo de estudiantes de ADE e-world.

“Cualquier persona puede tener di-nero trabajando para ella”, afirma-ban los ponentes. El método, según los expertos, está en que los ingre-sos no dependan del propio tiempo. Durante la sesión, los ponentes fue-ron analizando los distintos perfiles profesionales que podrían encon-trar los alumnos en su futuro y las ventajas y desventajas que cada uno de estos tenían a la hora de hacer que el dinero “trabaje solo”.

Además, también destacaron cuatro campos en los que invertir, siempre conociendo el riesgo que podrían conllevar: activos financieros, bie-nes inmuebles, propiedad intelec-tual y empresas sistematizadas. Y destacaron que “cualquier cosa en la vida conlleva asumir un riesgo”. La sesión se desarrolló con la parti-cipación constante de los alumnos a quienes los ponentes fueron hacien-do preguntas y sometiendo a prue-bas y situaciones.

Cómo conseguir que el dinero trabaje solo

CONSENTIMIENTO INFORMADO

L’ESARQ obre les portes L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, aprofitant la Jornada de Portes Obertes, va crear una samarreta amb la inscripció “malalts d’arquitectura”.

www.uic.es/esarq

Nuria Meseguer4º Periodismo

De izquierda a derecha, los doctores Jordi Ribot, Alain Sériaux, Josep Argemí y Màxim Izquierdo durante su intervención en la jornada

14

New

suic

29

. ju

liol

-set

embr

e d

e 20

11

Per què tenim gana? I els aliments que ingerim, com afecten les nostres cèl·lules?

R Recerca

Que tinguem gana o no en tinguem depèn d’un complex conjunt de senyals hormonals, sensitius i psi-cològics que són integrats per unes hormones específiques localitzades a l‘hipotàlem del nostre cervell. El nos-tre grup de recerca, anomenat Grup d’Homeòstasi Energètica, estudia com la ghrelina, que és una hormona alliberada per l’estómac quan està buit i que circula per la sang fins a

arribar a l‘hipotàlem, estimula aquestes neurones cerebrals perquè do-nin l’ordre de menjar.

Ratolins als quals s’injecta ghrelina di-rectament a l‘hipotàlem devoren els aliments que tenen al davant com si hagues-sin estat

dejunats tota la nit. En canvi, si a aquests ratolins els manca una prote-ïna específica del cervell anomenada CPT1C, ni se’n recorden del men-jar, la qual cosa demostra la clara

implicació d’aquesta proteïna en el processament del senyal hipotalàmic de resposta a la ghrelina. Aquests resultats identifiquen clarament la proteïna CPT1C com a diana terapèutica per al tractament de l’obesitat o de la bulímia. Però, com sol ser habitual, la realitat és una mica més com-plexa del que voldríem: un dels problemes que hem identifi-cat és que la inhibició d’aquesta proteïna produeix deficiències en l’aprenentatge i la memòria. Aquests resultats han estat obtinguts mitjançant tests conductuals es-pecífics per a ratolins, com el laberint aquàtic o el laberint en creu, etc. El repte que tenim per el futur serà doncs, el disseny de fàrmacs que es dirigeixin de forma específica a les neurones hipotalà-miques sense afectar les neurones d’altres regions cerebrals implicades en les funcions cognitives per tal de poder tractar les patologies associ-ades als trastorns alimentaris sense afectar la memòria i l’aprenentatge.

Però no només el cervell respon a la manca de nutrients. La resta de cèl·lules del nostre cos també presen-ten tot un seguit d’adaptacions: per

exemple redueixen el seu metabo-lisme, redueixen el ritme de divisió cel·lular, engeguen mecanismes d’autodestrucció cel·lular, etc. Alguns d’aquests processos d’adaptació se

sap de fa temps que existeixen, però no es coneix el mecanisme

molecular que les cèl·lules porten a terme per acon-

seguir-ho. El nostre grup té una segona línia de recerca encaminada a esbrinar alguns d’aquests mecanismes i ho fem uti-litzant com a banc de pro-

ves el Saccharomyces cerevisiae, ja que

aquest organis-me unicel·lular

s’ha mostrat una eina molt potent per resol-dre aquest tipus de preguntes.

Aquests estudis han

estat realitzats al laboratori de

recerca biomèdica de la Facultat de Medici-

na i han estat finançats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, l’Institut de Salut Carles III i la Fundació La Marató de TV3 .

El Grup d’Homeòstasi Energètica de la UIC està format pels professors Sandra Menoyo, Natalia Rico, Sara Ramírez, Patricia Carras-co, Sara Hernández, Jordi Jacas, Samuel Bru, Pau Mezquita, Josep Clotet i Núria Casals.

GRUP D’HOMEÒSTASI ENERGÈTICA

FAMILIA, MUNDO Y TENDENCIAS

Las políticas familiares son asunto principal de estudio en todo el mundo. El Instituto de Estudios Superiores de la Familia (IESF) de la UIC nació con el mismo objetivo: colaborar con los agentes sociales dando apoyo científico e interdisciplinario para el nacimiento y desarrollo de políticas que inciden en las familias.

No es de extrañar, por tanto, que el IESF haya entrado a colaborar, recientemente, en un proyecto de alcance mundial, y con gran repercusión social: el World Family Map Project. Este proyecto tiene como objetivo dibujar un mapa de tendencias sobre políticas familiares a nivel mundial, en el que se definirán los puntos fuertes de la familia. Centra su atención en el papel fundacional que la familia desempeña en la generación de bienestar social, físico, económico y psicológico para los niños, los adultos y las comunidades de todo el mundo.

El IESF se ha sumado al proyecto y se le ha encargado la responsabilidad de analizar los datos a nivel español, para exportarlos a este mapa mundial. Con estos datos, podremos determinar si existe realmente o no una coherencia con la realidad española, y estudiar así políticas que den respuesta a estas realidades.

La primera fase del proyecto finaliza en octubre de 2011, cuando se presenten los resultados de estos indicadores. La segunda fase del proyecto consistirá en un estudio sobre familia y educación que se presentará en otoño de 2012. En el proyecto, liderado por la Universidad de Virginia, participan también el Instituto de Familia de Canadá, la Universidad de Los Andes, la Universidad Católica de Milán y la Universidad de Filipinas.

Gloria GratacósDirectora del IESF

Núria CasalsProfessora agregada departament Ciències Bàsiques. Cap de l’àrea de Farmacologia i Nutrició de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salud

UN DELS PROBLEMES QUE HEM IDENTIFICAT ÉS QUE LA INHIBICIÓ D’AQUESTA PROTEÏNA PRODUEIX DEFICIÈNCIES EN L’APRENEN-TATGE I LA MEMÒRIA

15

New

suic 29

. juliol-setem

bre de 20

11

DELS NOSTRES PROFESSORS

Carmen Mendoza, Mbongueni Ngulube i Raquel ColaciosReflections on development & cooperation.Publica ESARQ UIC

Aquest llibre, escrit per tres professors de l’ESARQ, ofereix reflexions multiculturals i interdisciplinàries sobre temes relacionats amb el desenvolupament, la cooperació, el risc i la renovació urbana, tant des del punt de vista pràctic com teòric. Cadascun dels autors aprofundeix en un tema comú i proporciona una perspectiva reflexiva. El seu valor radica en els debats i les preguntes més que en les possibles respostes ofertes.

Consuelo León Diez años de conciliación en España Editorial Grupo 5 y Gestión Social SL

La professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació Consuelo León, juntament amb la professora de l’IESE Nuria Chinchilla, ha publicat aquest assaig que aprofundeix sobre com ha estat tractada la conciliació entre el treball, la família i la vida personal al llarg dels últims deu anys. Les au-tores analitzen com al llarg d’aquesta última dècada s’han produït moviments i s’han generat pràctiques que han afavorit aquesta conciliació, i exposen solucions des del punt de vista polític, empresarial, familiar, social i individual.

Jaume CampsSocialització de gènere a l’escolaPublicacions UIC

El professor d’Educació Jaume Camps acaba de pu-blicar aquest llibre, el número 3 de la Serie Educa-ción que edita la UIC. El llibre tracta la perspectiva de gènere a l’escola, i n’analitza l’evolució al llarg de la història. L’autor planteja la transcendència educativa de la coeducació i la separació dels sexes a les aules i aporta llum al debat sobre els avan-tatges i inconvenients d’aquestes dues tipologies escolars en perspectiva de gènere.

NOTÍCIES

Èxit de l’innovador ‘teixit ceràmic’ a la Fira Construmat

L’arquitecte Vicente Sarrablo, director de l’ESARQ, va presentar a la Fira Construmat la seva última innovació, el ‘teixit ceràmic’, sorgit d’encaixar maons o altres peces cerà-miques en malles trenades d’acer, cosa que dóna lloc a unes làmines ceràmiques flexibles que amplien les possibilitats constructives i estalvien temps i costos a l’hora d’edificar.

La peça va ser presentada a l’estand de la companyia Flexbrick, que comercialitza el producte de Vicente Sarrablo. Gràcies a aquest producte innovador, el director de l’ESARQ va rebre una menció en el Premi Cons-

trumat a la innovació de producte.L’estand va ser visitat pel president de la Generalitat, Artur Mas, acom-panyat del rector de la UIC, Pere Alavedra. De l’àmbit acadèmic, també van visitar l’estand i la Fira els alumnes de tercer, quart i cinquè d’Arquitectura.

La innovació de Sarrablo ha con-sistit a reunir “dos elements cons-tructius que funcionaven pel seu compte per produir un nou produc-te, el teixit ceràmic, en el qual les peces ceràmiques, amb els formats de sempre, s’associen a través d’un trenat per convertir-se en formats molt més grans”.

Amb aquest sistema industrial, “es pot construir revestiments horitzon-tals, verticals, inclinats o corbs”, que poden ser utilitzats en paviments, façanes o cobertes, ha assenyalat Vicente Sarrablo.

Miguel Ángel Lacasta és doctor en Arquitectura des del 14 d’abril. Va defensar la tesi Geometría y comple-jidad. La irrupción de un paradigma entre 1960 y 1973, dirigida pel Dr. Al-berto Estévez.

Fernando Martínez Pintor és doctor en Aparell Locomotor i Esport des del 14 d’abril. La seva tesi titulada Descripción del patrón de conducta en pacientes con lumbalgia crónica inespecífica y fibromialgia ha estat dirigida pel Dr. Félix Cruz.

Cristina Monforte és doctora en Recerca de la Salut des de l’11 de maig. El Dr. Albert Balaguer va dirigir-li la tesi titulada El deseo de adelantar la muerte en pacientes con procesos avanzados de enfermedad.

Elisabet Farré és doctora en Tèc-niques Clíniques i de Laboratori en Odontologia des del 20 de maig. Va defensar la tesi Adipose Stem Cells from Buccal Fat Pad and Abdominal Adipose Tissue for Bone Tissue En-gineering, dirigida per la Dra. Núria Casals.

Manuel Ribera és doctor en Tèc-niques Clíniques i de Laboratori en Odontologia des del 27 de maig. Va defensar la tesi Estudio doble ciego de la eficacia de una solución de áci-do hialurónico (AH) en spray en el alivio sintomático y en la disminuci-ón del tiempo de cicatrización de las lesiones ulceradas de la mucosa oral, dirigida pel Dr. Lluís Giner.

Redacció

TESIS

Han defensat la tesi doctoral

16

New

suic

29

. ju

liol

-set

embr

e d

e 20

11

Vivir la “spaguetty experience”

Si en la anterior edición de Newsuic hablábamos sobre tres alumni que se encontraban en China, en este número nos vamos a visitar algo más cerca-no: la península itálica. Allí viven y trabajan algunos de nuestros alumni. Hemos escogido a cuatro: Marina Diez-Gascón (Arquitectura ‘03), Fernando Rial (Arquitectura ’02), Alberto Chinchilla (Periodismo ’07 y Humanidades ’08) y Tomás Mos-quera (ADE+Ingeniería Torino ’10).

Llevan más o menos medio año viviendo en Roma y coinciden, de entrada, en una cosa: la belleza de la ciudad y el estilo agradable y cercano de su gente y su cultura. Marina, por ejemplo, asegura que “es una maravilla, entre otras cosas, disfrutar del aperitivo de las siete de la tarde” o algo que dice mucho del carác-ter de su gente: “donde yo vivo, en el Trastevere, la gente se saluda y se desea los buenos días...”. Fernando es marido de Marina; él abunda en esta idea: “de alguna manera, parece que el proceso de globalización se paró en la frontera de los Alpes (…) aunque eso no es malo, ne-cesariamente: no he oído ni una sola vez la palabra crisis desde que estoy aquí.” A él le ofrecieron trabajo en el reconocido estudio de arquitectura Fuksas y enton-ces decidieron arriesgarse. Lo que más les costó fue tomar la decisión de irse, aceptar y adaptarse a una situación deri-

vada de la crisis. Pero “una vez superada la fase de readaptación –dice Marina– para mí ha sido una gran oportunidad para formarme, así como para aprender otra lengua, enriquecerme con una nueva cultura y conocer nuevos colegas profesionales y amistades. Ella está cur-sando ahora un máster en Arquitectura digital en la INARCH.

Por su parte, Alberto, de Monzón, cree que el haber aprendido catalán le está facilitando ahora, aprender el italiano. Se define como “aventurero y empren-dedor, de pies a cabeza”. En Barcelona estuvo trabajando en varias consultoras de comunicación, desde 2007, hasta que fundó la suya, Meanings. En enero de 2011, una agencia de noticias, Rome Reports, estaba buscando una persona para el departamento de Márketing y ventas, y “sin dudarlo” envió su candi-datura. La cobertura mediática de la bea-tificación de Juan Pablo II ha sido un momento que le “ha marcado personal y profesionalmente”.

Tomás es argentino, aunque alguno de sus apellidos delata la conexión remota con Italia. Además, como cursó ADE con ingeniería, pasó un año de la carrera en el Politecnico di Torino. Al acabar la carrera ha priorizado no tanto el país como que la empresa que le ha ofrecido trabajo, Enel, es una de las empresas líderes en el sector eléctrico europeo, que tiene su headquarters en Roma.

Alumni

Sara Buira (Periodisme’05)Despatx Uría Menéndez a Portugal

A

Què és el més interessant que has fet últimament a la feina?La veritat és que no tinc una rutina laboral molt marcada i això és el que més m’agrada de la meva feina. Aquests úl-tims mesos estem preparant, juntament amb altres despatxos, d’advocats un gran esdeveniment per recaptar fons per a una obra social. Jo m’encarrego, sobretot, de l’estratègia de comunicació, del segui-ment de la informació amb els periodis-tes, etc. La veritat és que és un treball molt interessant i alhora, reconfortant ja que va dirigit a una bona causa.

Què és el que més recordes de la UIC?Me’n recordo del bon ambient que hi havia a les classes, dels bons professors i sobretot, dels amics que vaig fer allà.

Quina cosa positiva treus de la crisi?Crec que la crisi és una oportunitat per reinventar-se, per ampliar els nostres horitzons buscant oportunitats en altres mercats i en altres països. No podem confiar que tenim una feina segura, fiable i per a tota la vida.

Quina característica essencial penses que ha de tenir un bon professional?Sentit comú. La més simple, i de vegades, la més absent de les qualitats humanes.

Què seria la teva vida sense Internet?En l’era digital en què vivim, no seria fàcil viure sense Internet però suposo que acabaria tenint altres canals de comunicació i de recerca diferents tot i que per la meva feina, Internet és fona-mental. Però, abans sobrevivíem sense Internet, no?

QÜESTIONARI ALUMNI

Edu Marzá (Edu’08/Hum’10)Col·legi Bell-Lloc del Pla, Girona

Què és el més interessant que has fet últimament a la feina?Quan et dediques a l’educació és molt difícil posar nom als avenços que fas, o a les petites batalles guanyades. Em resultaria molt més fàcil posar-hi els noms dels meus alumnes. Quan treballes amb persones t’adones que cadascuna és un món, i et plantejes reptes amb cadascuna.

Què és el que més recordes de la UIC?El bon ambient que hi havia. Penso que aquesta és una característica fonamental de la UIC, fruit del tracte personal que es dóna i crec que no s’hauria de perdre mai.

Quin llibre penses que hauria de llegir tothom? El Petit Príncep. Ofereix, de manera senzilla i clara, molt bones idees i ofereix molts temes per a la reflexió personal.

Quina cosa positiva treus de la crisi?La consciencia que hem de canviar de model social. Quina característica essencial penses que ha de tenir un bon professional?La constància en el treball, d’una ban-da. I de l’altra, penso que de manera inseparable, l’alegria. Si un no està content amb la seva feina, mai podrà rendir al 100% i d’aquesta manera no podem ser mai uns bons professionals.

Quina és la teva cita/frase preferida?Encara que no sigui literal, la idea és: “No és millor qui no cau mai, sinó aquell que, quan cau, sap aixecar-se i continuar endavant”.

Vols participar? Envia’ns un correu electrònic a newsuic@uic.es

Javier Quintano

ITALIA

17

New

suic 29

. juliol-setem

bre de 20

11

SÓN NOTÍCIA

FORMACIÓ CONTÍNUA

Màster en Comerç Internacional, Negoci Marítim i Transport

Pretén formar professionals capaços de crear empreses i organitzacions o exercir-hi una feina de qualitat en qualsevol nivell i en qualsevol de les tasques relacionades amb aquests sectors.

Master’s Degree in Regenerating Intermediate Landscapes

Aquest màster sorgeix de la necessitat de regenerar extensions suburbanes, centres comercials i preservar zo-nes agrícoles o les riberes dels rius que s’acaben barrejant amb les regions metropolitanes. El programa es basa en valors tradicionals del planejament europeu: la promoció de la identitat local, valors mediambientals i el compro-mís de l’equitat social. El màster integra investigacions per experts internacionals en un enfocament integral, on economia i gestió es combinen amb l’ecologia i la cultura.

Màster Universitari en Gestió Sanitària

El Màster en Gestió Sanitaria de la UIC ofereix als alum-nes una formació i capacitació útil, tant per al metge clí-nic i la infermeria, com per a tots els titulats en l’àmbit de les ciències de la salut o altres disciplines universitàries en relació transversal amb aquestes (Economia, Ciències Empresarials, Dret, Enginyeria, etc.). També permet l’orientació professional en altres nivells de gestió que la sanitat, tant pública com privada, necessita.

II Jornada AlumniTorneig de Golf i Pàdel. Dissabte 2 de juliol de 2011 al Golf Serres de Pals.

www.uic.es/alumni

www.uic.es/negocio-maritimo

www.uic.es/intermediatelandscapes

www.uic.es/gestio-sanitaria

BREUS

Pablo Perisco, alumni del Máster en Gestión Cultural dirige, con el apoyo del Consorcio Badalona Sud, la Obra Social de ‘La Caixa’ y profesores y mediadores sociales, un grupo de música muy espe-cial llamado Barris en Solfa. Lo forman 40 niños y adolescentes, muchos de ellos hijos de inmigrantes que han acabado confluyendo en Badalona. Los jóvenes acuden una o dos veces por se-mana a las lecciones que Perisco y otros músicos imparten en el Ateneo de Sant Roc. La música ha centrado, unido e integrado a un grupo nada homogéneo y formado por estudiantes con un alto índice de absentismo escolar. Han teni-do mucha acogida mediática y mucho entusiasmo por parte del público.

Pablo Perisco, alumni del MAGIC, dirige un grupo de “música social”

CatalunyaCaixa ha fichado al hasta ahora director financiero de BMN, Jordi Ruiz-Kaiser (ADE ’99), como responsable del área de Teso-rería y Mercado de Capitales. Ruiz-Kaiser es experto en los mercados internacionales, y pasa a estar al frente de un equipo de 50 personas para reforzar la estructura financie-ra, fuentes de financiación y gestión de tesorería de CatalunyaCaixa. Desde su nuevo cargo también se encargará de la oficina que Cata-Cata-lunyaCaixa tiene en Francia desde hace más de una década.

Jordi Ruiz-Kaiser, fichado por la nueva CatalunyaCaixa

Emprenedors en el social media marketing

El 15 de juny de 2010 naixia Muuby. Marta Alonso (Com. Aud ’09), fundava, amb l’Ivan Caballero, una start-up de base tecnològica dedi-cada a desenvolupar software per a la reputació online de les empreses i donar serveis d’estratègia en Soci-al Media Marketing. Avui, un any després, ja són dotze les persones que hi treballen, quatre de les quals han estudiat o estudien a la UIC: l’Álex Sanmartín (Com. Aud’10), la Sofía Alonso (CAud ’12) i en Jaume Frei-xa (Pub’13).

Una de les últimes campanyes en què han treballat i de la qual estan més contents és “Pastillas contra el dolor ajeno” de Metges Sense Fronteres,

que ha tingut un fortíssim impacte mediàtic i acaba de guanyar el premi a millor idea creativa al festival de publicitat El Sol.

L’Álex diu que si ara mateix es dedica al que es dedica és perquè a les aules de la UIC hi va trobar el 2.0, que des de 2008 li van començar a parlar de Twitter, per exemple, cosa que no a totes les facultats de comunicació es així. També li va aportar molt “l’am-bient de treball, de proximitat amb els professors, etc.” La Marta és clara sobre la crisi: “En un moment com aquest emprendre és un bon camí”.

Des de Newsuic, els desitgem el millor!

18

New

suic

29

. ju

liol

-set

embr

e d

e 20

11

These lines analyse the effectiveness of the vouchers system to improve the educational attainment of schooling population, based on the arguments suggested by some renowned econo-mist who support this proposal.

The context of our analysis is framed within the debate between rules and discretionary policies, since –parado-xically– rules are often the best way to ensure enough freedom for the market to procure economic growth. In a famous article expressing the mainstream of liberalism, “The Role of Government in Education” (1955), Friedman concludes that there was some justification for compulsory schooling as well as for financing of schooling, but “the actual administra-tion of educational institutions by the government (...) is much more difficult to justify, [since finance and adminis-tration] could readily be separated. Governments could require a mini-mum of schooling financed by giving the parents vouchers redeemable for a given sum per child per year to be spent on purely educational services”.

This preoccupation has prompted countries to try various ways of solving the differences between these two kinds of education. Following the lines of Milton Friedman’s contribution in this matter, some governments have also considered adopting a voucher system, as a plausible alternative to solve educational problems. As for the attempts to improve directly the quali-ty of public education, some initiatives have been developed from bolstering the amount of money into the budget educational accounts. However, this type of investment –even if motivated by respectable objectives– has often produced poor results. The voucher system provides an alternative way

to guarantee the access to education without imposing the government management of public schools.

Vouchers introduce the right incen-tives for a sound competitiveness among schools, implying that students will more intensively demand the best schools, either public or private, while the institutions with poor performan-ce will eventually fail for not having enough candidates. The possibility opened up to students for flying away from bad schools (regardless they are public or private) forces all the schools to make their best for improving their teaching methods and quality stan-dards. The implementation of the voucher system would then persuade each and every school, either public or private, to hire the best professio-nals, since the better the teachers, the greater the number of students willing to study in that school.

From an economic point of view, the voucher system does not entail any inconvenient whatsoever, since the to-tal expenditure per student before the implementation of vouchers may not be different than the amount assigned in the old system.

The viability of schools under the voucher system is determined by the will of students. By adopting the free choice system (regarding the centres in which to send their children), fami-lies are immediately entitled with the power to determine the success of failu-re of schools. Hence, this type of arran-gement increases the efficiency level of the educational market, as just the best schools will survive in the industry.

* Essay presented at the Forum UNIV 2011 - UIC (Supervised by Dr. Pedro García del Barrio and Dr. Daniel José Ferrés) by the students Fermín Gi-nestà (UIC), Ramon Farré (UB) and, also, Antoni Prats (UIC).

M Món

THE “VOUCHER” SYSTEMFermín Ginestà, Ramon Farré*

EUA. BOSTONLa vicedegana de la Facultat

d’Educació i directora del Servei de Programació i

Professorat, Mireia Tintoré, va assistir a la Universitat de Harvard per participar en el

programa New and Aspiring School Leaders.EUA. SAN DIEGO

El vicedegà de Recerca de la Facultat d’Odontologia, Dr. Lluís Giner, amb el

Dr. Juan Ricardo Mayoral i la Dra. Deborah Violan van participar amb tres treballs científics

de recerca de la UIC en col·laboració amb les universitats de Ginebra, Tòquio i Boston al Congrés

Internacional de Recerca en Odontologia IADR 2011.

COSTA RICARaul Sánchez, director de l’Observatori

de Polítiques Familiars de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família de la UIC, va ser convidat a

parlar sobre polítiques de família en la societat actual i les politiques públiques a la Universitat de Costa

Rica. A l’Assemblea Legislativa del país també hi va impartir una conferència sobre els desafiaments

de les famílies al segle XXI.

19

New

suic 29

. juliol-setem

bre de 20

11

RUSSIAEl rector de la UIC, Pere Alavedra, va participar

en la II Trobada de Rectors d’Iberoamèrica i Rússia que va tenir lloc a Moscou, i en la qual van estar representades un total de 29 universitats espanyoles.

La Trobada va formar part dels actes previstos per a l’Any Dual

d’Espanya i Rússia.

JAPÓN NO SALE EN EL MAPA

Hay dos imágenes que devuelven el paso del tiempo, nada, dos minucias. Una es la fotografía de los partidos de fútbol en los diarios. Rara vez aparece el “esférico”, el balón, el centro del universo que, extraña-mente, es omnipresente pero no sale en la foto. La otra invisibilidad es más comprensible pero igualmente paradójica. Un año más, los carteles taurinos de la Monumental de Bar-celona anuncian las corridas de julio mediante dos garbosas figuras de toreros abriendo las capas… sin que aparezca toro alguno en la imagen (al parecer, eso incitaba a que los anti-taurinos pintarrajeasen los carteles).

Estas dos anécdotas son muy del mundo en que vivimos, tan proclive a perderse por las ramas. Las dos ausencias –el balón y el toro– evocan cómo también Japón ha ido desapa-reciendo del mapa de Asia en los grandes medios a favor de la Repú-blica Popular China. De repente, el archipiélago no existe. Y si existe este 2011 es porque un terremoto que

habría arrasado toda Barcelona y un tsunami han “rescatado” al país del limbo informativo. Todo es China.

Olvidar a Japón es otro error muy europeo en la relación con Asia. Ya no es la segunda economía del mundo, es la tercera, de acuerdo. El desplazamiento del centro de gravedad geopolítico del mundo al Pacífico, una tendencia imparable, aconseja a EE.UU y Europa tener claras algunas cosas. ¿Qué países van a ser nuestros socios y aliados estables? ¿Qué países contribuirán al buen gobierno internacional? ¿Quiénes sí y quiénes no? A medida que la República Popular China crece y pierde sus complejos, estamos ante un agente mundial muy poco dispuesto a acatar ciertas reglas y normas. El pragmatismo chino en su relación con el mundo es inquietan-te, y si una empresa de aquel tuviese que destruir las pirámides de Egipto para construir una autopista no ha-bría mayor problema. Es una duda, muy personal, que se podría aplicar a la relación con determinados regíme-nes. Cuanto más autoritarios, mejor para Pekín y sus corporaciones.

Dar lecciones de moral en relaciones internacionales sería muy hipócrita. Y no es el objetivo de este artículo. Al contrario, son reflexiones guiadas por el egoísmo –y el convencimien-to– de que el orden internacional será más justo –de acuerdo, diga-mos que menos injusto– mientras lo siga liderando Estados Unidos con el respaldo de la Unión Euro-pea. Para servir a dicho objetivo hay que mantener –como mínimo– la relación privilegiada con Japón, la primera democracia de Asia. Es un socio fiable y predecible que se siente “acomplejado” por la expansión chi-na. Otro día hablaremos de la India, la otra pata de la mesa asiática.

Joaquín LunaProfesor del Departamento de Ciencias de la Comunicación. Jefe de la sección Internacional de La Vanguardia

FRANÇA. PARÍSEls professors de la Facultat

d’Educació el Dr. Pere Puig i Dr. Albert Arbós, van participar a la reunió del

Réseau Observatoire Internacional Sur la Professionnalisation (ROIP) a la qual

pertany la Facultat d’Educació.

TAIWAN + HONG KONGMatthew Kwiatkowski, director de Relacions

Internacionals de la UIC, ha participat en la 2011 APAIE Conference & Exhibition, que es va celebrar a Taipei i en la Going Global 2011 Conference & Exhibition, a Hong Kong, on va promocionar l’oferta educativa

de la UIC al sud-est asiàtic.Cal destacar que els països del sud-est asiàtic es mostren

cada cop més disposats a establir noves vies de cooperació acadèmica amb les universitats

europees i americanes.

REGNE UNIT. KENT El Dr. Josep Clotet, professor de l’àrea

de Biologia Molecular i Cel·lular, va impartir una conferència al VIII Meeting on Yeast Apoptosis celebrat a

Canterbury. Investigadors d’arreu del món es van posar al dia dels darrers descobriments sobre mecanismes d’apoptosi (anomenada també mort programada) en unicel·lulars.

Quin sentit pot tenir que una cèl·lula de llevat (que no forma part de cap cos organitzat) se suïcidi i eviti així morir de mort natural?

Per què es van originar aquests mecanismes d’eliminació cel·lular? Com s’han conservat? Aquestes van ser algunes

de les preguntes que es van intentar respondre en el congrés celebrat a Canterbury.

20

New

suic

29

. ju

liol

-set

embr

e d

e 20

11

B Bàsic!

THE NATIONAL

“High Violet”

Entre publicistas, productoras, jóve-nes arquitectos y esos profesionales que suelen llamarse “¿liberales?” se ha organizado un revuelo entorno al último disco de un grupo al que podríamos definir como indi-rock-pop… Cualquier etiqueta resulta odiosa.

Quinto disco de la banda, que ha salido a la luz este mayo (esperado desde 2008) donde las acústicas se mezclan con las eléctricas, pianos, percusiones, voces, emociones... ¡muchas emociones! La voz del vocalista, Matt Berninger, puede llegar a conmoverte; una voz profunda, melancólica, nostálgica y un tanto triste.

El disco quizá te recuerde a la primera vez que escuchaste Coldplay. Una calma contenida, elegante e indefinida. Una buena primera impresión que te hace preguntar qué contarán sus letras. Y entonces, superada su musicalidad, llegas al contenido; que habla de la insatisfacción, el sentido de la vida, el dolor, el modo de vivir moderno, la soledad, el miedo, las angustias, la crisis y la esperanza.

Es posible que The National sea de esos grupos que empieza a moverse entre pe-queños círculos que por aquí llamamos “friki”, y poco a poco, por el boca-oreja y la varita mágica de las redes sociales, alcance el estrellato de la popularidad. Todo se andará... Por ahora, se trata de un descubrimiento más que interesante.

La canción: “Bloodbuzz Ohio” es el single elegido para el lanzamiento, pero tendrás que llegar a “Conversation 16” para rendirte incondicionalmente a The National.

THE HUMAN EXPERIENCE

¿Nos hemos olvidado de qué significa ser humano? Es una pregunta simple; llana. Y un reto: el que plantea este magnífico documental, que ha recibido grandes aplausos y aún sigue cosechando premios desde su nacimiento, en 2008. Y es que no es fácil ser positivo describiendo la maldad existente en el mundo: odio, guerra, oscuridad, matanzas... The Human Experience, lo consigue. Presenta la realidad tal cual es: muy dura; pero después de verla sales con ganas de ser mejor. “Es algo en lo que todos pensamos; respuestas a las cuestiones más elementales de nuestra vida: ¿quién soy? ¿qué estoy haciendo con mi vida?”...

The Human Experience es la experiencia real vivida por dos hermanos de Brooklyn, Jeff y Cliff Azize. Procedentes de una familia desestructurada: apenas conocen a su madre, y su padre a menudo se emborrachaba y les maltrataba, sobretodo al pequeño, Jeff. Asqueados y, sobretodo, interrogados e intrigados por la vida que les rodea y lo que ven, deciden ir por el mundo para descubrir cuál es el sentido del dolor, de la muerte, de la vida... su vida. Estos deseos de felicidad les llevan a vivir tres experiencias totalmente distintas y distantes una de la otra.

La primera experiencia es la de los sin techo de Nueva York, por lo que se pasan una semana entera por la

calle, a 15 grados centígrados bajo cero. Después, descubriendo el voluntariado en “Los Niños Perdidos de Perú”, una especie de gran orfanato peruano, fundado por el médico Tony Lazzara, cuyo fin es el de acoger a los niños enfermos -con enfermedades muy graves- de familias que no tienen dinero para cuidar de ellos. Finalmente, los dos hermanos se trasladaron hasta Ghana (en la África occidental) para ayudar en la colonia de leprosos y enfermos de SIDA que existe en ese país.

Realmente, la joven productora Grassroot -que trabajó también en otro documental de gran éxito en América, Fish of Men, y en unos cuantos vídeos virales, como el mejor sobre la JMJ que tendrá lugar en Madrid en agosto-, ha realizado algo muy atrevido. No es normal que alguien se plantee, de modo tan directo, buscar un sentido al vivir de cada día.

Y lo hace muy bien. A ritmo de lo que va descubriendo Jeff -narrador de la película-, vamos viviendo también nuestra propia experiencia. “El sufrimiento te lleva al corazón mismo de la vida”, dice... Es una vida que vale la pena vivir. No en vano, en un momento de la película, se ven imágenes de la inmortal obra de Capra, cuando George Bailey descubre que su vida sí ha tenido sentido (¡Qué bello es vivir!). Y es una vida que también regala muchas alegrías, como la que tendrá Jeff al final.

Jaume FigaRedactor jefe Newsuic

PER ESCOLTAR

www.cineforum2028.wordpress.com

Construido ente 1886 y 1888, el Palau Güell, una de las primeras obras de Gaudí, fue residencia de la familia de Eusebi Güell i Bacigalupi. A partir de la guerra civil tuvo varios usos que fueron deteriorándolo. En 2004, des-pués de que se hubieran hecho mu-chas restauraciones menores, se inició la mayor obra de reparación, presu-puestada en nueve millones de euros. El 26 de mayo, después de siete años cerrado, se reabrió un palacio que es Patrimonio de la Humanidad por la Unesco desde 1984 y que muestra el germen de la genialidad de Gaudí: llegó a diseñar 160 tipos diferentes de

PER ADMIRAREl palau Güell, siete años después

techo y un sistema de distribución de las estancias que hace que el edificio parezca mucho más grande de lo que es. Una de las joyas de la corona es el salón principal, en el que se realiza-ron numerosos conciertos privados: su cúpula es una de las causas de la buena acústica de la sala. La restau-ración pone en valor toda la arquitec-tura de Gaudí, por eso los espacios se muestran vacíos. Los visitantes que quieran descubrir el edificio tendrán que hacerlo poco a poco, ya que, por cuestiones de seguridad, sólo podrán acceder al mismo tiempo alrededor de 160 personas, tras pagar una entrada que costará 10 euros.

www.palauguell.cat

www.myspace.com/thenationalwww.americanmary.com

21

New

suic 29

. juliol-setem

bre de 20

11

PER LLEGIR (I RELLEGIR)

PER NAVEGAR

PER PASSEJAR

Vies verdes de Girona A Espanya hi ha més de 1.800 quilò-metres d’infraestructures ferroviàries en desús que han estat reconvertides en itineraris cicloturistes i senderistes. Són les “vies verdes”. A Catalunya, uns 170 quilòmetres repartits entre les quatre províncies; la que més en té és Girona. 28 municipis, uns 125 quilòmetres repartits en quatre vies: la Ruta del Ferro i del Carbó, de 12 quilòmetres, que va des de Ripoll fins a Ogassa; les rutes del Carrilet, d’Olot a Girona; i de Girona a Sant Feliu de Guíxols i la Ruta del Tren Petit. Són vies que ofereixen l’oportunitat de descobrir la riquesa d’aquestes terres. Els anys, el fort ús i la inversió que se’n va fent han fet que es posicionin entre les millors vies verdes d’Europa i siguin molt utilitzades.

www.viesverdes.org/

Este año 2011 celebramos una serie de efemérides redondas que tienen algo en común: todas miran al cielo. Hace 80 años pasaron dos de esas cosas: Willy Post dio la primera vuelta al mundo en avión y ese mismo año Auguste Pic-card fue el primer hombre en alcanzar la estratosfera, al ascender en globo hasta los 16.000 metros de altura.

Un poco más adelante, hace 50 años, en abril, el primer hombre llegó al espacio. Fue el comandante soviético Yuri Gagarin a bordo del Vostok 1. En mayo, Alan Shepard fue el

primer estadounidense en el espacio. Hace 30 años se lanzó por primera vez un Transbordador Espacial, pre-parado para hacer unos 100 vuelos y puesto en órbita para conseguir determinadas misiones. Hace 25 años se consiguió otra meta de las gran-des: el alpinista Reinhold Messner se convirtió en el primer ser humano que logra subir a todos los «ochomi-les» del mundo entero.

También hace 25 años se produjo el lanzamiento de la estación espacial Mir por la URSS. Hace diez años Dennis Tito fue el primer turista del espacio. Pagó 20 millones de dólares por pasar una semana en órbita.

PER RECORDAR

Celebrando las cumbres

www.aceprensa.com Immersos, com estem, en una societat sobreinformada, el món del periodisme en línia ha vist créixer a poc a poc el prestigi dels mitjans de comunicació de referència. Són mitjans que han sabut adaptar-se al canvi... És un periodisme més pausat que troba un lloc a Acepren-sa, una agència especialitzada en l’anàli-si de tendències bàsiques de la societat, corrents de pensament i estils de vida. Amb un enfocament internacional, dóna especial importància als àmbits de la cultura, la família, el treball, la religió, la bioètica, l’educació, les tendències socials i demogràfiques. Posa en context la informació diària i pretén donar elements per jutjar i reflexionar sobre els canvis debatuts que es donen o es donaran en la societat. Acaba de reno-var totalment el portal, adequant-lo al disseny de l’edició impresa. Té un arxiu històric d’articles online des de 1993.

Memòries d’un espectador que abracen fins a meitat del segle XX. Estan escrites amb claredat i franquesa per qui ha estat present en molts llocs i successos importants que conformen la història del país.

De lectura amena, amb un estil periodístic que et situa en el context del moment, relata amb precisió els fets passats. Un llibre a tenir en compte per tal de no perdre històries mentre fem memòria.

Manuel MeseguerDirector de Gestió Acadèmica

Memòries d’un espectadorCarles Sentís (2006)La Campana. Barcelona. 381 pàg.

Autor d’Els relats del pare Brown, històries detectivesques protagonitzades per un sacerdot catòlic, Chesterton (1874-1936) és un mestre en el coneixement de l’ésser humà. Al voltant del seu personatge literari, va dedicar diversos escrits al gènere policial, aplegats ara, per primera vegada, en un llibre que descobreix les claus de les investigacions i els seus mecanismes narratius. Un instructiu i deliciós manual d’intel·ligència “chestertoniana”.

Sergi DoriaProfessor del Departament de Ciències de la Comunicació. Crític literari.

Cómo escribir relatos policíacos G. K. Chesterton. Acantilado, Barcelona. 251 pàg.

El erizo es un animal punzante por fuera, pero muy el-egante por dentro. Así es Renée, la portera de un inmueble burgués parisino, protagonista de esta novela. Y así la ve Paloma, una niña joven y muy lista que está buscando algún motivo por el que vivir.

Una gran obra, magníficamente redactada, que te hace pasar unos momentos muy agradables.

Mabel Diez-CaballeroEncargada de Alumni de la UIC

La elegancia del erizo Muriel Barbery (2007).Seix Barral. Barcelona. 424 pág.

22

New

suic

29

. ju

liol

-set

embr

e d

e 20

11

Han passat nou legislatures per-què arribem a veure una dona al capdavant del Parlament i vostè es va emocionar... Sí, sí: em vaig emocionar perquè veia assolida una meta que ha costat molt de temps i suor... A poc a poc es van fent més realitat uns drets de les dones pels quals sempre he lluitat. Recordo que de jove sempre protestava: volia estudiar una carrera universitària, volia defensar els meus drets... en tots els àmbits.

Això la va portar a la política?No ben bé, però suposo que hi ha ajudat. Vaig poder estudiar la carrera de Dret, i em vaig posar a treballar a l’administració pública. Devia tenir 35 o 36 anys, i el president Tarradellas va demanar que 300 funcionaris anés-sim a ajudar a crear la nova Genera-litat. Per mi era tot un repte i, sent independent com era, m’hi vaig veure molt ben acollida. Al final, vaig pensar que devia tornar aquella confiança que van mostrar en mi i que podia fer política treballant en l’àmbit en què em sabia moure. Veia que hi podia servir i ajudar a tirar-ho endavant; i ho vaig fer: ja fa més de trenta anys que vaig firmar la butlleta d’Unió.

Suposo que aleshores no hi devia haver tanta desafecció política com avui...

Al contrari. Recordo que als anys 70, quan viatjàvem a països com Ale-manya en època d’eleccions vèiem amb delit els mítings que es feien, les pancartes dels candidats... però ens sorprenia l’alt abstencionisme que existia: tant necessitats com estàvem aquí de democràcia, aquest indiferen-tisme no l’enteníem i dèiem que això no ens passaria mai. I tanmateix, la realitat és molt diferent.

Per què?D’una banda crec que avui ens hi hem massa ben acostumat. Passa amb totes les democràcies: comences a veure la via democràtica com a natural, i la vas oblidant... De vegades, a nois i noies que ja han fet els 18 anys i passen per aquí el Parlament, els dic: “podràs votar!”, i ells em miren com dient-me “a mi què m’expliques”. D’altra banda, sovint fa la sensació que els proble-mes dels polítics i els dels ciutadans són completament diferents. Un altre motiu: hi ha eleccions i votes un partit que creus guanyador; no governa per-què sumen amb altres... tot és legítim, però explicar-ho, no és fàcil.

A més pot ser, també, per una pèrdua de valors, no?Sí, també. La situació econòmica actual és molt greu –crec que la pitjor dels darrers cinquanta anys–, i té les seves arrels en una crisis de valors: valors que havíem tingut com a necessaris per al nostre desenvolupament, senzilla-

ment els traiem: la cultura de l’esforç, el valor de l’autoestima, el de la inicia-tiva, el compromís personal... A poc a poc crec que s’està recuperant aquest discurs, pràcticament a tot arreu i a tot l’arc polític, però calia arribar al final del túnel per adonar-nos-en?

On és la solució, doncs?En l’educació. Cal començar des del principi i la implicació de la família és absolutament necessària; no pot ser que siguin compartiments estancs a l’escola i a casa. El problema és que s’ha tingut abandonada la família durant molt temps, i la transmissió de valors que aporta és cabdal. Als alum-nes se’ls ha d’educar bé: no només amb matèria, sinó com a persones; educació integral, des de l’humanisme; amb la inspiració que es vulgui, sí, però cal tenir-la en compte. I si passes cinc, vuit o deu anys en què s’elimina tot això, passa el que està passant i veiem. Ens estranya, doncs, que ens arribin els informes de Pisa que ens arriben?

La llei del consentiment informat va en aquesta línia de tornar a recolzar la família?Bé, sobretot d’informació. És una llei que pretén ajudar a fer que sempre es protegeixi la voluntat del pacient i que estigui assabentat de tot el que li pot passar. Al principi es deia el “testa-ment vital” perquè era una mica una traducció jurídica que es va fer, però en realitat no és un testament sinó un

document de voluntats anticipades. Per part del malalt, que diu què voldria en cas que estigués en una determina-da situació, i del metge, que diu que hi és per assegurar que el que ha demanat el seu pacient ho pot fer des del punt de vista de la seva dignitat professio-nal. Ni de bon tros es pot equiparar a l’eutanàsia, encara que algú pot inten-tar traslladar-ho cap aquí...

De vegades pot semblar que el metge se’n vol desentendre: “tu firma això i anem per feina”Depèn del metge. I per això sempre dic que no es pot anar a qualsevol: que sigui el mateix metge de capçalera el que t’atén: el que ja coneixes. Un altre que no et conegui potser et traurà el paper, però ni te l’explicarà. Tampoc penso que sigui bo anar amb metges parents directes perquè no et sentis coaccionat...

La va espantar que li demanessin ser la presidenta del Parlament?Jo sempre dic que els set anys d’oposició m’han ensenyat més –per ser presiden-ta–, que els anys que vaig estar al govern. Perquè és diferent; la visió és diferent. Si em vaig espantar? Sí, t’espantes una mica quan et diuen quelcom així; però aquest anys passats, el fet d’haver tractat amb polítics de tots els bàndols i grups parlamentaris ajuda a conèixer-los i a saber per on has d’anar... malgrat que puguis tenir relliscades, que tothom en pot tenir. Però bé: serà qüestió d’aixecar-se moltes vegades.

The endTNúria de GispertPresidenta del Parlament de Catalunya

Texto: Jaume Figa

“La FAMÍLIA aporta

uns valors fonamentals que S’HAN ABANDONAT durant molt de temps”Hi ha polítics i polítics. Alguns, sembla que només volen ocupar un lloc. D’altres, un pensa que millor que no s’hi haguessin ficat mai. I vull creure que la majoria, ho són per vocació. La Núria de Gispert –molt honorable– és una d’aquestes. Ella diu que no ho va buscar: va ser la vida que la va anar portant per aquest camí, fins a arribar on és ara. Per primera vegada una dona presideix el Parlament de Catalunya i ella, als 62 anys, ha agafat aquest càrrec amb molta empenta. El 13 de maig passat va ser a la UIC per obrir la jornada sobre el consentiment informat al Codi Civil català.

23

New

suic 29

. juliol-setem

bre de 20

11

Si estàs entre els 100 primers dels resultats de la Selectivitat de Catalunya 2011, la UIC premia la teva excel·lència

Gaudeix d’una beca per la totalitat de la teva carrera universitària*

Informa-te’n! *consulta les bases al web

A personal wayA professional step

www.uic.es/beques