1

New

suic 28

. març-jn

uy d

e 2011

Universitat Internacional de Catalunyanº 28. Any 8. Març - Juny de 2011

CEl coaching, un sistema modern per a preparar en valors que s’implanta a la UIC

ELEVAT A LAmàxima potència

Aquest any, la UIC ha celebrat el patró de les universitats amb la imposició de birrets a nous doctors.

Arquitectura Humanidades Gestión Cultural Comunicación Educación Derecho Empresa Familia Medicina Enfermería Fisioterapia Odontología Interdisciplinares

uic.esfacebook.com/UICbarcelonatwitter.com/UICbarcelona

campanyaPostgraus_NewsUIC.indd 1 24/02/2011 10:15:09

3

New

suic 28

. març-jn

uy d

e 2011

COACHING

Welcome!wDes d’aquest curs, la UIC ha volgut donar un valor afegit al seu alumnat i per això compta amb el nou Servei d’Assessorament i Coaching.

El 12 de gener del 2010, Haití va ser sacsejat per un terratrèmol devasta-dor que causà centenars de milers de morts, desplaçaments d’un milió de damnificats i la destrucció de cases, escoles, hospitals així com un seguit d’infraestructures. Avui, Japó està en situació similar. Són desastres que mobilitzen governs i persones d’arreu del món que responden generosament

amb aportacions a les organitzacions internacionals en forma de diners, paquets de queviu-res i materials per ajudar en les tas-ques d’auxili i reha-

bilitació. Malgrat tots aquests recur-sos, més d’un any després del primer cas, el desvalgut i castigat país antillà segueix en una situació ben precària. Paradoxalment, una desgràcia que els mitjans de comunicació van difondre en qüestió d’hores a tots els racons del planeta, no troba la resposta més pràctica i efectiva sobre el terreny. Sembla com si tota aquesta ajuda i els principis d’acció humanitària esta-

blerts per la comunitat internacional estiguessin encara desorganitzats, atès que triguen massa a arribar a les víctimes. Cap país no és immune als infortunis, com ho demostren la tra-gèdia de Nova Orleans provocada per l’huracà “Katrina” o, més recentment, les riuades que han afectat una vasta zona d’Austràlia o el Japó mateix; però en el cas d’Haití, el desastre empitjora les vulnerabilitats existents. És per això que s’imposa un replante-jament per respondre més eficaçment a les situacions que ha provocat i superar les dificultats d’accés a les víctimes. Una millor coordinació, aprendre dels errors i dels èxits han d’anar de la mà del pensament positiu en el sentit de mantenir-se alerta i considerar els desastres no com a fets excepcionals sinó com a emergències recurrents. Aquesta actitud ha de con-tribuir necessàriament a millorar les bones pràctiques i a evitar sentiments de frustració entre totes les persones i organitzacions que contribueixen, amb llurs possibilitats i la millor voluntat, a remeiar tanta desgràcia i desolació.

AVUI TOT SEGUEIX IGUAL A HAITÍ

Sempre presents

A fons (4-5)

Newsuic és una publicació gratuïta editada per la Direcció de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya. Les tasques de compaginació, fotografia, redacció i coordinació editorial són dutes a terme per estudiants, assessorats per un consell editorial. S’hi afegeixen col·laboracions de professors o d’altres professionals, fixes o bé esporàdiques. El Consell Editorial, que no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus redactors o col·laboradors, es reserva el dret de publicar aquelles col·laboracions o anuncis que no es corresponguin amb la línia editorial o els principis estètics que regeixen aquesta publicació.

DIRECTOR: Roger JiménezDIRECTORS ADJUNTS: Elena Castellarnau, Roser Santigosa, Alejandro Vázquez-DoderoREDACTOR EN CAP: Jaume FigaDIRECTOR D’ART: Paula Barroso

COL·LABORACIONS: Salvador Aragonés, M Jesús Castel, Josep Corcó, Sergi Dòria, Empar Lorda, Joaquín Luna, Toni Piqué, Víctor Pou, Josep Lluís Riocabo, Josep Lluís Sanfeliu.

DISSENY ORIGINAL I MAQUETACIÓ: Javi Quintano

FOTOGRAFIA: Arxiu fotogràfic, FOTOGRUP, Miquel Llonch, Jaume Figa.

REDACCIÓ: Cristina Branea, Mario Hernández, Claudia Trujillo, Raquel Ferreño.

IMPRESSIÓ: IMGESA Gràfiques del Llobregat

newsuic@uic.es

EDITORIAL

STAFF& STUFF

Campus (8-13)Nova càtedraEs crea una nova càtedra que crea vincles entre la UIC i empreses del món de l’edificació (p. 8)

Inciativa estudiantilAlumnes del Campus Sant Cugat han creat una

agrupació per aprofundir en els grans temes humans

de la salut (p.10)

Doctors i premisImposició del birrets a nous doctors i entrega dels premis fi de carrera a quatre alumnes de la UIC (p.13)

A la XinaTres Alumni que treballen a la Xina ens visiten i expli-quen la seva experiència. (p. 12)

Alumni(16)

Recerca (12-13)

Arquitectures genè-tiques, un nou mónUna recerca que parla de la

possibilitat de crear plantes

amb llum pròpia (p. 12)EuropaCelebrem que la bandera euro-

pea fa 25 anys

Bàsic! (18)

Artur Mas

Tot fent dissabteDe tant en tant va bé fer dissabte: fer una mica de neteja, repassar, recordar, submergir-se en l’apassionant món dels arxius... N’hi ha un que ja va sent gros-set, el de Newsuic. Hi han passat moltes coses, moltes cares conegudes. En un raconet de l’arxiu hi ha coses que mai hem publicat però que ens agraden. Hi ha una carpeta —és un dir— on hi ha fo-tos de gent coneguda públicament amb el Newsuic a les mans. Fa un temps en vam fer una a l’aleshores cap de l’opo-sició, Artur Mas, quan va visitar les instal·lacions del Campus Sant Cugat. Ara que és president de la Generalitat de Catalunya ens fa gràcia publicar-la.

DES DENEWSUIC

Bioètica i recercaUn debat obert que planteja Josep Lluís Sanfeliu, membre del CAS(p. 7)

Veus (6-7)

Món (18-19)ÀfricaJoaquín Luna, corresponsal de La Vanguardia, reflexiona sobre els canvis al món àrab (p. 19)

4

New

suic

28

. mar

ç-jn

uy

de

2011

La UIC procura, d’acord amb la seva identitat, el desenvolupament integral de les persones de tota la comunitat universitària. Són molts, els factors que hi ajuden: les classes teòriques, les pràctiques, l’esport, les hores a la cafeteria i els passadissos, el temps que es passa a la biblioteca, en un laboratori o en una sala de treball...; però la UIC, vol arribar a més, amb un compromís personal de tu a tu: que cadascun dels passos que donin tots els seus membres ―ja siguin acadèmics, professionals o personals―, els puguin donar de la mà d’un professional que els assesso-ri. És el que, en el món anglosaxó es coneix com a coaching. El coach, en anglès, és l’entrenador d’un esport;

el verb, per tant ―to coach― vol dir entrenar o ensenyar. Entrenar per a la vida, assessorar o ensenyar competències és el coaching, l’asses-sorament al qual també s’ha apuntat la nostra universitat. Aquest és el motiu pel qual el setembre passat es va crear l’anomenat Servei d’Assesso-rament i Coaching.

Es tracta d’ensenyar als alumnes un estil de ser, de treballar, de compor-tar-se propi d’un universitari. És el savoir être et savoir faire: el saber estar i saber fer que tant caracteritza una persona íntegra. A còpia d’en-trenament, de manera pràctica, com els futbolistes: de forma sistemàtica i professionalitzada es posen uns ob-jectius per curs. A primer s’ensenyen

uns valors, i a segon i tercer, unes competències pròpies de la professió determinada. Un bon exemple actual és el que s’està duent a terme amb els alumnes del Grau en Fisioteràpia, que durant sis setmanes tenen un curs de competències comunicati-ves. És una de les parts del servei, l’assessorament, que reforça, durant els primers cursos, els valors i les competències... però cal donar un pas més: que cadascú tingui el seu propi pla d’acció i per això, que cadascú tingui el seu entrenador personal, el coach.

De Wall Street a l’àmbit univer-sitari

El coaching va sorgir a mitjan anys

70 gràcies a Timothy Gallwey, entrenador esportiu d’elit. Uns anys més tard, en els 80, va aparèixer el coaching executiu i personal de la mà de Thomas Leonard, que va treba-llar durant 20 anys, en col·laboració amb centenars d’experts en desenvo-lupament personal de tot el món, per crear-lo i definir-lo. Un entrenament que entén la vida i el treball com un esport en el qual es poden obtenir les fites que ens proposem, si ens com-prometem amb l’esforç adequat.

Aquest mateix mètode que en l’actu-alitat se sol aplicar als alts executius d’empreses multinacionals és el que s’està implantant a la UIC per a tots els alumnes d’últim curs, Alumni, professors i personal administratiu. El curs passat ja es va realitzar una prova pilot de sessions de coaching per a vint alumnes d’ADE, en què cada alumne va disposar de sis ses-sions de coaching en les quals es van treballar les competències transver-sals que necessitaven per al comen-çament de les seves tasques professi-onals. Finalment, la UIC ha creat el Servei d’Assessorament i Coaching, pel qual va fitxar un antic directiu de Recursos Humans d’Agbar, Evaristo Aguado, que ha passat a ser-ne el responsable.

Però, com funciona ben bé el coaching?

Es tracta de portar les persones interessades (el coachee, seguint amb la mateixa terminologia angle-

A fons

Un ENTRENADOR sempre al COSTATTreball en equip, flexibilitat, proactivitat, creativitat, esperit emprenedor, comunicació, lideratge, responsabilitat social… són algunes de les qualitats que defineixen els personatges de la portada. ¿Qui nega a Pep Guardiola la seva capacitat de treball en equip, o a Ferran Adrià la seva passió per innovar? Són coneixements, habilitats i destreses que prenen el nom de “competències”. N’hi ha centenars i faciliten la vida i la feina. No en va, el sistema europeu d’educació superior en vol per als universitaris. Que no només acabin amb coneixements teòrics sinó amb capacitats reals que els facin idonis per al món professional. Els plans d’estudis s’han adaptat perquè això sigui possible; però a la UIC s’ha fet un pas més: un pas que permetrà que tots els integrants de la comunitat universitària donin el seu propi pas endavant, decidint cap a on volen anar.

Javier Quintano

Res

pons

abilita

t Social

5

New

suic 28

. març-jn

uy d

e 2011

sa) a l’autoconeixement, a través de converses personals; a pensar i a descobrir quins són els seus punts forts i els punts de millora… I no queda tot aquí, és clar, perquè això és molt però és poc. El que s’entrena s’ha de marcar uns objectius seguits d’un pla d’acció per aconseguir-los. És exactament el que passa en els en-trenaments de qualsevol esport: no és l’entrenador el que encistella un tri-ple, qui es llança a les pistes d’esquí, o qui aconsegueix un segon menys en arribar a l’altra banda de la piscina... Quina és, doncs, la seva funció? “El coach ―diu Aguado― escolta molt, parla poc, no assessora ni aconsella però ajuda, a través de preguntes socràtiques, a aconseguir els resul-tats”. En l’esport, un ha de saber si xuta amb la posició correcta del peu, o si el revés li surt bé al tennis... Així mateix, en la professió, en la vida, cal saber si un sap defensar els seus projectes o si sap treballar en equip. Només quan es coneix això, es poden fixar resultats concrets: si s’és massa rígid amb les persones a la feina o amb els plantejaments o horaris i es vol ser més flexible... A partir d’aquí, caldrà fer un pla d’acció.

I funciona! En Pablo, un alumne que ha rebut sessions de coaching escriu al seu blog: “La primera sessió va ser per conèixer-nos, per temptejar el terreny… i ja vaig tenir l’oportunitat de descobrir com funciona el mè-tode: el coach no és algú que et diu què és el que has de fer ni et dóna la seva opinió personal sobre els temes

tractats, no! Tot el contrari: es limita a preguntar i a escoltar. La tasca de pensar és teva, respondre i donar els passos necessaris per avançar. És increïble el poder que tenen aques-tes simples preguntes combinades amb una mica d’exigència per la teva banda”.

Les entrevistes es realitzen cada 45 dies. Primer, cal conèixer-se: a través d’una “tempesta d’idees”, a la primera sessió surten els punts forts i els punts de millora. El DAFO sobre un mateix: debilitats, ame-naces, fortaleses i oportunitats. És un treball que cal fer amb profunditat. El coach no ensenya, sinó que ajuda el coachee a adquirir un aprenentatge de si mateix. A cadascuna de les sessi-ons es va seguint el que s’ha fet, i van sorgint nous objectius i nous plans d’acció.

Un procés costós, però molt produc-tiu, a jutjar pel que diu en Pablo: “porto vàries sessions i puc dir que mai havia vist la meva vida amb tanta claredat, sobretot en la part professional. Si hagués de recoma-nar a algú que contracti un coach per millorar la seva vida ho faria sense pensar-m’ho ni un segon”.

La realitat d’un servei que co-mença a caminar

En l’actualitat el Servei està fent co-aching amb seixanta alumnes de les facultats de Ciències Econòmiques i Socials, Ciències Jurídiques i Polí-tiques, Ciències de la Comunicació i l’ESARQ. També hi ha membres del personal administratiu i de serveis que estan utilitzant aquest servei per

treballar problemàtiques molt diferents als que puguin tenir els alumnes: conflictes laborals, dele-gació de funcions, entre-nar-se per a un eventual canvi de lloc de treball o de funcions...

A més, s’està treballant, amb una important consultora de Recursos Humans, un projecte sobre les competències i, en coordinació amb la Facultat d’Humanitats,

un altre sobre els valors de la UIC. D’altra banda, també hi ha en marxa un gran projecte de formació al professorat en l’assessorament: s’ha preparat una guia específica i cap a finals de curs hi haurà tallers con-crets per als futurs assessors.

Són passes d’una realitat que co-mença a caminar. En un camí de millora personal al qual la UIC s’ha volgut sumar. Donant aquest servei per poder assolir la meta final de la formació integral.

Treball en equip

L’APUNTDE L’EXPERT

Per a què serveix el coaching?Per aconseguir els teus objectius, esperances i desitjos.

Ens ajuda a trobar feina?El coaching, miracles no en fa, però sí t’ajuda a treure el millor de tu mateix, a potenciar les teves habilitats, a tenir una altra perspectiva de tu i del que puguis estar buscant. T’ajuda a descobrir tot el que tens per oferir (i no coneixies o no estaves segur de conèixer). El que necessites canviar o començar a fer per aconseguir els teus objectius. T’ajuda a replantejar-te situacions i actituds per millorar (i no només en el laboral). En aquest sentit, sí que t’ajuda. Quant temps mínim dura un bon procés de coaching, quantes sessions? ( i màxim)?El període mínim per obtenir bons resultats és de set sessions durant un període de sis mesos. Mai podem estendre-ho més de 8 o 9 sessions, el necessari per autoconèixer-se, fixar-se uns objectius clars i tenir un bon pla d’acció per aconseguir-los. Quins requisits necessitem per entrar en un procés de coaching en la UIC?El principal tenir desitjos eficaços de desenvolupar el millor que portes dins. Has de ser alumne d’últim curs, o alumni, professor o personal administratiu. Després posar-te en contacte amb Evaristo Aguado, responsable d’Assessorament i Coaching de la UIC. (coaching@uic.es)

Evaristo AguadoResponsable del Servei d’Assessorament i Coaching de la UIC

Comunicació

Cre

ativ

itat

I tu? T’hi animes?

Lideratge

6

New

suic

28

. mar

ç-jn

uy

de

2011

Veus

BIOÈTICA I RECERCA, DEBAT OBERT

Professionalment, en el camp de la inversió privada en empreses (ven-ture capital) em dedico des d’Ysios Capital Partners a avaluar, per invertir, plans de negoci d’empreses en el camp de la recerca biomèdica. Aquestes companyies desenvolupen productes basats en un descobri-ment científic que pot canviar el tractament de malalties.

En l’activitat d’inversió els recur-sos són limitats, és per això que cal prendre decisions i escollir. Escollir vol dir fer-se preguntes científiques, tècniques, clíniques, financeres, etc. Els debats per

escollir quina inversió biomè-dica cal em-prendre ratllen la línia d’allò espiritual/emo-cional (‘bio’: vida, en grec). Un exemple que els farà entendre com és de difícil donar resposta a algunes pre-guntes: “Què és

millor invertir en un producte que pot salvar la vida a 1.000 persones o en un producte que farà desapa-rèixer el dolor a 1.000.000?”. Són preguntes a les quals ens enfron-tem habitualment les organitzaci-ons i gestors de recursos per a la recerca biomèdica.

En tot cas, la resposta a aquestes complexes qüestions és incerta i té matisos, però un cosa és ben clara: aquest tipus de debat és universal i de caire ètic. L’ètica no entén de fronteres ni legislacions, però tam-poc les malalties i estem obligats a avançar aportant solucions als nos-tres problemes (fam, malalties, etc.); això sí que és un imperatiu ètic.

Així, en tota societat valenta com la ca-talana, decidida a emprendre i liderar processos de canvi i millora amb espe-rit internacional i amb molt potencial en l’àmbit de la biomedicina, el més convenient és trobar un compromís amb solucions consensuades sobre fo-naments com: a) el desenvolupament com a humanitat passa per l’avenç en el camp de la salut cuidant de nosaltres i del nostre entorn, b) acceptar que la recerca biomèdica té capacitat trans-formadora de la societat i c) entendre que aquesta transformació ha d’ésser encabida en uns límits que considerin perspectives espirituals, socials i emo-cionals diverses basades en el rigor i la informació.

El que sí que queda molt clar és que si girem l’esquena al progrés científic, estarem conformant-nos amb els ac-tuals nivells de fam, malaltia i privació al món; i això sí que no seria ètic. Sim-plement no ens podem aturar, però no aturar-nos no vol dir passar per sobre d’altres aspectes igual de rellevants, no acceptem els danys col·laterals, i afrontem-los.Com va dir el metge Premi Nobel de la Pau, Albert Schweitzer: “Ethics is nothing else than reverence for life”; tot fent la reverència, parlem-ne.

QUAN LA QUALITAT ÉS UN REPTE A LA UNIVERSITAT

Millora contínua, aquest és el repte. M’agrada resumir així l’esperit de l’Espai Europeu d’Educació Superi-or. En aquest marc, les universitats disposen ara d’un elevat grau de llibertat per proposar plans d’estu-di que fomentin un aprenentatge integral per part de l’alumne. Amb aquesta nova ordenació acadèmica, les institucions universitàries han d’adquirir davant la societat el com-promís de garantir que les seves actuacions assegurin l’assoliment dels objectius formatius planificats, i alhora, potenciar una orientació a la millora contínua.

Però, ¿com s’aconsegueix una gestió de les titulacions orientada a la millora contínua? A la UIC s’està iniciant a cada facultat, amb el suport del Servei d’Innovació i Qualitat Educativa (SIQE), la

implementació d’un Sistema de Ga-rantia Interna de Qualitat conforme al model AUDIT. Aquest model ha estat creat per diverses agències externes de qualitat específicament per a l’àmbit universitari, amb l’ob-jectiu de facilitar la sistematització

dels mecanismes per planificar, desenvolupar i avaluar les actuaci-ons en relació als ensenyaments i la docència.

Aquesta avaluació facilitarà la presa d’accions de millora per aconse-guir els objectius previstos. I ara la pregunta més interessant, qui farà aquesta avaluació? A la UIC, repre-sentants de tots els membres de la comunitat universitària hi podran participar de forma directa. Cada centre comptarà amb una Comis-sió de Qualitat pròpia formada per representats de la seva Junta, del professorat, del personal d’adminis-tració i serveis, dels estudiants, dels ocupadors i del Consell Acadèmic i Social.

A la vegada, hi haurà una avaluació externa: AQU Catalunya, l’Agèn-cia per a la Qualitat del Sistema Universitari Català, farà un segui-ment anual del desenvolupament i millora de les titulacions, i cada sis anys, el Consejo de Universidades, basant-se en els resultats d’aquest seguiment, renovarà o denegarà l’acreditació dels títols.

Millora contínua, aquest és el repte que assumeix la Universitat Internacional de Catalunya i que declara formalment amb la publi-cació de la Política de Qualitat. En aquesta declaració la Universitat es compromet a donar suport a tots els centres en la gestió i millora del seu Sistema de Garantia Interna de Qualitat.

V

Dr. Josep Corcó JuviñáDirector del Servei d’Innovació i Qualitat Educativa (SIQE).

CAL ACCEPTAR QUE LA RECERCA BIOMÈDICA POT CANVIAR LA SOCIETAT

MILLORA CONTÍNUA: ÉS EL REPTE DE LA UIC. COMPROMÍS DAVANT LA SOCIETAT QUE ASSEGURI QUALITAT

Josep Lluís SanfeliuYsios Capital Partner, SGECR. Mem-bre del Consell Social de la UIC.

www.uic.es/qualitat

7

New

suic 28

. març-jn

uy d

e 2011

Trobo “Retrato de un viejo [fotógra-fo] verde” en un d’aquests catàlegs de frivolitats anomenats Revistes Femenines d’Alta Gamma, on trac-ten les dones com a trofeus, penja-dors, vitrines, parets, carn… És un retrat pretesament á-la-Talese d’un ancià fotògraf de modes dels 50 i 60, que mostra la seva decrepitud.

El reportatge té aquella il·lusió impos-tada i la superficialitat habituals del gènere. És fantàstica la capacitat de la reportera de sorprendre’s amb fals es-càndol (deliciós esglai en diria ella) de les grolleries i bajanades que li explica el vanitós personatge. No hi manca el qualificatiu “seductor”, que atribuït a un senyor de 82 anys és com dir “sim-pàtica” a una noia de 22. Còmic.

Em recordí d’un conegut que ja passa dels 70. Es va trobar amb un seu amic de l’escola. No es veien feia temps. El meu amic li pregunta què tal. L’altre, posant el palmell de la mà perpendicular a la sivella del cinturó, li respon:

—D’aquí cap a dalt, fatal. D’aquí cap a baix, com un xaval, tu.

I el meu amic:

—Escolta noi, jo t’he vingut a saludar perquè vam ser amics, no per a que em contis boles.

Per a evitar aquestes sospites rao-nables sobre el personatge, la nostra

periodista executa un recurs clàs-sic: garantir al lector que no té els defectes adients a les seves condici-ons físiques, socials, professionals… Posem per cas una persona gran.

Segons com, no sona autèntica com a testimoni, perquè el temps difumi-na els fets llunyans que evoca. I les naturals xacres de la maduresa fan físicament impossibles alguns com-portaments que se li atribueixen, etc. La nostra periodista ho resol així:

“O* (sempre pel nom de pila, és clar) hace estas reflexiones en voz alta hojeando uno de sus libros […].

Muchas de estas páginas llevan ano-taciones a lápiz o post it amarillos con sus comentarios: “Esta es muy pija”, “A este lo paré por la calle”, “¿Sabías que las hormigas cultivan sus propios huertos?”… Tiene una memoria lúci-da, y lo mismo repasa anécdotas de hace 40 años que me muestra lo que lleva en la cartera […].”

Què tenen a veure la lucidesa de la memòria i ensenyar el que portes a la cartera? En fi. El personat-ge i la periodista transformen un

bon recurs en un artifici. Al següent paràgraf se’ls veu la llauna:

“Pero yo, como Fidel [Castro], no sé mandar […], dice, recordando a continuación su periplo por Cuba junto al dictador. Fui en el año 57 con JAG* para hacer un libro, pero me eché una novia y me quedé unos meses. Fidel era simpático conmigo y me encargó organizar a los españo-les e italianos para un festival de canción protesta. Un día íbamos por un ministerio […]”

Ep. El 1957 en Fidel Castro no circulava per cap ministeri. Això és ben segur. La resta del reportatge… no ho sé. Desconfiem de la “lúcida memoria”? Es va despistar l’editora? És una pífia de teclat? El copia-talla-enganxa de l’edició va barrejar-ho tot? O tal vegada el Veuve Clicquot es va vessar sobre els originals, la majordoma no els va poder netejar amb el mocador de setí i calgué re-construir-los de memòria, sabes?

Patètic.

article publicat al blog de l’autor,paperpapers.blogspot.com

ELS RIDÍCULS DEL PERIODISME PIJO

ENTORNO A LA BEATIFICACIÓN DE JUAN PABLO II

Toni PiquéProfesor de la Facultat de Ciències de la Comunicació

Navarro-Valls me decía hace unos meses que podría ser anunciado a finales de año… Se equivocó por dos semanas. El Papa Wojtyla será proclamado beato, en un proceso muy rápido pero que ha seguido los estric-tos y objetivos pasos que pide el actual Código de Derecho Canónico.

Antiguamente había canonizaciones “por aclamación popular”. Hoy, no faltan los “defensores” y los “fiscales” (el conocido como el “abogado del diablo”): hay que encontrar cualquier posible resquicio o sombra que esté en desacuerdo con la fe católica. En-tonces, los procesos tardaban muchos años y a veces siglos; hoy, gracias a la nueva legislación impulsada por el papa polaco, no es así. Motivo pasto-ral: los santos deben ser ejemplo para el hombre moderno.

¿Por qué el 1 de mayo? Lógicamente porque cae en domingo; pero también porque no es uno cualquiera. Juan Pablo II consiguió que el domingo des-pués de Pascua de Resurrección –que este año es el primero de mayo– fuera el dedicado a la Divina Misericordia; y el día de su fallecimiento, el 2 de abril de 2005, coincidía con la víspera de ese domingo. No es verdad que sea para “enturbiar” –como ha dicho alguno– la Fiesta del Trabajo. Además, para los católicos ese día es la Fiesta de San José Obrero, y San José, unido al mes de la Virgen, con el valor del trabajo de fondo es un acier-to para la beatificación de un papa que supo unir una enorme vida de trabajo con una enorme vida de contemplación.

Salvador AragonésPeriodista y profesor de la Facultad de Ciencias de la Comunicación

8

New

suic

28

. mar

ç-jn

uy

de

2011

NUEVA CÁTEDRA

La UIC cuenta desde este curso aca-démico con la nueva Cátedra de Edi-ficación Industrializada bajo pará-metros Medioambientales (CEIM). La cátedra, nacida en el seno de la ESARQ con el impulso del arquitecto Felipe Pich-Aguilera, se ha cons-tituido con el apoyo inicial de cuatro empresas colaboradoras que repre-sentan a distintos agentes del sec-tor de la edificación: Construcciones Bosch Pascual (empresa constructo-ra), Intemper (empresa de cubiertas y fachadas), Prefabricats Pujol (empre-sa de prefabricados) y Rockwool (em-presa de aislamiento).

La nueva CEIM tiene por objeto esta-

blecer vías de colaboración y de de-sarrollo conjunto entre la UIC y las distintas empresas del sector de la edi-

ficación, para obtener un re-sultado signi-ficativo en la sostenibilidad y el respeto al medio am-biente. Esta iniciativa re-fuerza, según el Dr. Pich-Aguilera, la “voluntad de-

cidida de la Escuela de Arquitectura de participar en cuestiones tan fun-damentales en el sector como son la sostenibilidad medioambiental y las nuevas maneras de construir”. La

transversalidad es, según su director, otro de los valores añadidos de esta cátedra: “El hecho de agrupar empre-sas complementarias entre sí ofrece un amplio espectro y es una garantía, ya que todos los agentes del sector se ven representados”.

Se trata de la segunda Cátedra-em-presa de la ESARQ, tras la constitu-ción, hace ya siete años, de la actual Cátedra de Cerámica impulsada por ASCER. La voluntad de la UIC, aten-diendo a las necesidades del mercado, era crear una cátedra de edificación que permitiera cooperar en un área científico-tecnológica más amplia que la que pueda establecerse en un pro-yecto de I+D, con tres ámbitos claros de actuación: la formación, la genera-ción de conocimiento y la transferen-

cia de tecnología y conocimiento.

Por ello, a lo largo del curso acadé-mico, se desarrollarán tanto activi-dades de formación, como de inves-tigación y divulgación. Supone, para Pich-Aguilera, “abrir un nuevo campo de investigación”, generar un conoci-miento que beneficie no sólo a la co-munidad universitaria sino al sector de la construcción y al mundo de la empresa.

La Cátedra inicia su andadura con cuatro empresas colaboradoras pero pretende aumentar la representativi-dad del sector llegando a un total de diez-doce empresas, tal como prevé Edurne Díaz, directora de la OTRI de la UIC.

Els Campus

CARES DE LA NOTÍCIA

SE TRATA DE LA SEGUNDA CÁTEDRA-EMPRESA DE LA ESARQ, DESPUÉS DE LA CATEDRA ASCER

Jordi PalouAdvocat i mitjancer internacional25 de novembre

Boi Ruiz Conseller de Salut

27 de desembreL’advocat Jordi Palou va parlar sobre pillatge de guerra, drets humans i justícia internacional a l’alumnat de Dret Internacional Públic. Palou es va centrar en el conflicte ruandès, on es veuen implicades multinacionals ame-ricanes pel seu interès en l’explotació d’or, diamants o coltan.

Alex GibelaldeProduct Marketing Manager a Google

24 de febrerEl Màster en Projectes de Comu-nicació Online va convidar Alex Gibelalde per parlar sobre Google i el màrqueting online. Dues dades: el 81% dels usuaris entren als webs a través del buscador, i aproximada-ment un 20% dels usuaris d’Internet ho fan des del mòbil.

El director del Màster de Gestió Sani-tària, el Dr. Boi Ruiz, va ser nomenat Conseller de Salut de la Generalitat, el passat 27 de desembre. Aquest Màster, dissenyat pel mateix professor Boi Ruiz, enguany havia començat la primera edi-ció, i el nou conseller ja havia impartit tota la seva docència al ser nomenat.

Humilitat, contacte amb la realitat i saber prendre distància, van ser els consells que va donar Mas de Xaxàs a l’alumnat de Periodisme, potencials enviats especials a zones de conflicte, en la sessió que va impartir a la UIC. El periodista va explicar la seva expe-riència en la recent revolta de Tunísia.

Xavier Mas de Xaxàs Correponsal de La Vanguardia

11 de febrer

Redacción

Nace la “Cátedra de Edificación Industrializada bajo parámetros Medioambientales”

9

New

suic 28

. març-jn

uy d

e 2011

E-World és un grup format per alum-nes d’ADE de la Universitat Interna-cional de Catalunya, que va néixer l’any 2009 quan els tres fundadors –Gerard Fluxà, Fermín Ginestà i Antoni Prats– estaven al primer curs dels seus estudis. Buscaven una plataforma que els ajudés a donar resposta a les inquietuds que tenien –volien fer més, auto formar-se– per això van prendre la decisió de formar un grup.

L’objectiu d’aquest grup és anar més enllà de les classes, organitzant conferències amb personalitats de di-ferents àmbits professionals, un blog literari, concursos bursàtils...

D’aquesta manera va ser com E-World, amb el suport de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials, es va donar a conèixer l’octubre de 2010 amb una conferència que va tenir com a ponent un personatge ben curiós: Josef Ajram. Ajram, tot sol i amb el seu esperit inquiet, es va saber obrir les portes del món dels brokers bursàtils i, a més, és un expert Ultraman (competició on esportistes de dotze països diferents que, durant tres dies, fan un total de 145 kilòmetres corrents camp a tra-vés; 84, de doble marató; 10, nedant; i 276 més, en bicicleta). Un home que

ha fet –com va dir– de l’esport, la seva “filosofia de vida, compaginant-lo amb la feina en la borsa”. Amb la seva vitalitat, aquest broker-atleta assegurava que “en la vida mai hi ha fracassos, de tots pots acabar sortint-te’n; és qüestió de no deixar mai de lluitar”.

Una altra perspectiva

També va parlar de la motivació, però des d’un altre punt de vista, Víctor Küppers, professor de la Facultat on estudien els components d’E-World i autor del llibre El efecto

actitud, qui creu ferma-ment en “la importància del nostre com-portament per tal de desenvo-lupar el nostre potencial”.

Durant la conferència, el ponent es va centrar en explicar als

assistents el que ell nomena la seva “fórmula bàsica davant la vida”: (Co-neixements + Habilitats) x Actitud; és a dir: els coneixements sumats a les habilitats de cadascú, es multipli-quen amb l’actitud que es té davant la vida.

Des de la política.Mirant al futur

E-world també ha tingut altes perso-nalitats polítiques. Així, el passat 25 de gener, l’expresident de la Genera-litat, el senyor Jordi Pujol, va par-lar de l’esperit emprenedor que han de tenir les noves generacions que pugen. En aquest sentit, es va dirigir als joves instant-los a tenir inicia-tiva i els va recordar que “no hi ha absolutament res fàcil a la vida”. “El que necessita el món –seguia–, són joves amb voluntat, motivació, i amb formació de valors i acadèmica, que portin endavant el món”. Per això, Pujol els animava a ser optimistes i a exigir-se: “no us autocompadiu, no teniu dret a compadir-vos! I encara que en tingueu, no ho feu!”, concloïa.

Una bona experiència

Miquel Bastons, degà de la Facul-tat de Ciències Econòmiques i Socials reconeixia que “totes les conferències han tingut èxit entre els estudiants, i se n’ha sabut escollir molt bé el ponent i el contingut”. “Han estat els mateixos estudiants els que ho han muntat –seguia Bastons– i per això han sabut què interessa als seus com-panys”. L’objectiu d’E-World –diuen els seus organitzadors– és seguir una vegada deixin la universitat, i que es consolidi com a organitzador de con-ferències i altres. Els agradaria que

qui s’encarregués

d’això fossin els propis alumnes d’ADE de la UIC amb l’ajuda d’una autoritat, tal i com ells ho fan.

Potser E-World és encara molt nou, però potser també, aquest grup pugui fer honor a allò que deia l’expresident de la Generalitat: “una generació que es prepara, és seriosa, va endavant amb esforç i no és frívola, és una generació que té molt de futur...”.

GRUP D’ESTUDIANTS

Clàudia Trujillo1r Periodisme

L’OBJECTIU ÉS ANAR MÉS ENLLÀ DE LES CLASSES: FORMAR-SE ESCOLTANT

Grup

E-WORLDMón universitari, ser un estudiant més, o un estudiant-emprenedor?

10

New

suic

28

. mar

ç-jn

uy

de

2011

DIGUESLA TEVA

La nena de El laberinto del fauno.“A vegades m’agradaria perdre una mica la realitat de vista i tornar a viure com un infant on tot el que t’envolta és màgic i especial”.

Briselda LópezEstudiant de 3r d’Odontologia

Ricard MamblonaProfessor de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

L’Alexander Supertramp de la pel·lícula Into the Wild. “Valoro la seva valentia i el seu sentiment d’es-perit lliure per deixar-ho tot enrere i enfrontar-se a un viatge, quasi filosòfic, de retrobament personal i de relació directa amb la natura”.

Batman, a Batman, El caballero oscuro. “Per lluitar contra el mal i la corrupció d’una manera neta. A més, té una moto i un cotxe impressionants!”

Mario González Estudiant de 5è d’Odontologia

ESTUDIANTS

Hi ha qüestions que donen peu a discutir. Però no d’aquelles discussions tipus Far West, on sempre acaba gua-nyant el bo i se’n va amb la noia... Són discussions sanes, que porten a pen-sar. És el que els va passar a un grup d’estudiants d’Infermeria, el 2008. Calia aprofundir en aspectes bioètics.

Dit i fet. D’aquell moment ençà s’han anat organitzant fins a constituir el que és avui l’Agrupació de Bioètica d’Estu-

diants de la UIC (ABEU), per discutir i parlar sobre la vida humana i la dignitat de la persona a partir de casos que es trobaven en el seu dia a dia: “ens vàrem adonar de la manca de formació entre els nostres companys sobre

aquests temes”, diu l’Ana Oriol, actual presidenta de l’ABEU.

L’ABEU avui té 12 components (estudiants d’Infermeria i Medicina, i antics alumnes d’Infermeria) i ―segons reconeix l’Ana― estan “oberts a qualsevol titulació”. El resultat de les sessions que han tingut fins ara “ha estat molt positiu: amb una mitja d’uns vint estudiants, d’àmbits tant diversos com la Medicina, el Dret, l’Educació o la Veterinària... De la UIC i de fora”.

El doctor Josep Argemí, antic rector de la nostra universitat i actual direc-tor de l’Institut d’Estudis Superiors de Bioètica de la UIC, quan es va assabentar d’aquesta iniciativa estudiantil, no va dubtar ni un moment a donar-hi suport.

Així doncs, l’ABEU ha organitzat, amb la col·laboració de l’Institut, un curs de bioètica dirigit a tot l’alumnat i durant els mesos de febrer i març han tractat temes com el secret professio-nal, l’inici de la vida, etc.

Una de les sessions impartides va ser titulada: “El sentit de l’humor; una eina molt seriosa”. Podria ser molt defini-dora de l’empenta amb què s’ho han agafat els alumnes de l’ABEU. És més que una iniciativa. Espera ser un fort impuls en la formació integral que es pretén donar a la nostra universitat.

PREMIS

La Càtedra Ceràmica destaca al Cevisama

Teresa Martínez, alumna de la Càtedra Ceràmica de l’ESARQ, s’ha endut el segon premi en el Concurs Internacional de Disseny Cevisama INDI, fira celebrada a València del 8 a l’11 de febrer. Ja és el sisè any que la UIC és valorada i premiada en aquest concurs. Aquest any hi han participat 600 projectes procedents de tot Europa. No és la primera vegada que la peça de Teresa Mar-tínez, “Narciso”, és premiada, ja que aquesta alumna va guanyar un premi en el jury final de la Càtedra Ceràmica, celebrada a finals del primer trimestre.

Una INICIATIVA amb humor

Alumnes d’últims cursos d’Inferme-ria participen durant aquest semes-tre en cinc sessions per millorar tècniques d’expressió oral per parlar en públic en l’entorn laboral i situacions socials. Aquesta activitat, organitzada pel Servei d’Estratègies Professionals (SEP), pretén millo-rar les competències comunicati-ves dels participants. Les sessions compaginen exposicions teòriques amb material bibliogràfic i classes pràctiques que escenifiquen qualse-vol tipus d’intervencions orals. Es treballen aspectes com els nervis, la veu, la comunicació no verbal o l’or-ganització d’idees. Paral·lelament, el SEP desenvolupa altres activitats d’inici en el mercat laboral com l’elevator pitch plus, un curs per a alumnes d’Arquitectura que ensenya a aprendre com vendre un projecte o vendre’s a si mateix en dos minuts.

Un curs ensenya competències comunicatives

ESTRATÈGIES PROFESSIONALS

Redacció

CONVENI

La UIC, empresa adherida a Enginyers Industrials de CatalunyaLa UIC ha rebut la consideració d’em-presa adherida per part d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), arran del conveni marc de col·laboració que ambdues entitats han signat. Empresa adherida és una iniciativa dels EIC destinada específicament a les empreses que compten amb enginyers industrials col·legiats en el seu equip. Amb aquesta iniciativa es pretén ampliar la relació i cooperació entre les institucions dels Enginyers i les empreses i facilitar-los la col-laboració i l’accés a un ampli catàleg d’avantatges i serveis exclusius.

Els EIC ofereixen una àmplia oferta de serveis professionals orientats a les empreses i enginyers en les diferents àrees: tècnica i professio-nal, recursos humans, màrqueting i comunicació, i jurídica.

De quina pel·lícula t’agradaria ser el/la protagonista? Per què?

Els Campus

11

New

suic 28

. març-jn

uy d

e 2011

UNIVERSITARIOS, BUENAS PERSONAS… Y PARECERLO

Muchos cristianos realizan innume-rables acciones buenas: en sus casas, en su trabajo, en su barrio, en su país; acciones de carácter público como son las obras asistenciales, de promoción de los necesitados, obras de solidari-dad; y muchas otras en su vida ordina-ria, callada, que sólo contemplan pocas

personas. In-dudablemente no hemos de hacer las cosas para que nos alaben y “ponernos medallas”, pero es muy bueno que los demás queden edificados al ser testigos del bien hacer.

Intentar ocultarlo sería un error; Dios quiere que nuestras buenas obras sean luz para los demás.

Así como hay personas que aprove-chan la publicidad, Internet y demás formas de comunicación para difundir la duda, la crítica, explotar las pasio-nes, en una palabra, el mal; hemos de aprovechar nosotros esos medios para difundir la verdad, los valores cristianos y las iniciativas que ayudan a las personas. Que los valores cristia-nos son verdaderos valores humanos no está de más subrayarlo en la etapa universitaria durante la cual se apren-de –según recordó al inicio de este curso Benedicto XVI a estudiantes en el Reino Unido- “a ser no sólo buenos estudiantes, sino buenos ciudadanos, buenas personas”.

Pero no basta con ser buenos sino que hay que parecerlo; no basta con hacer cosas buenas, sino que –si se

puede– conviene darlas a conocer. Se pueden elaborar noticias positivas en la prensa, se puede difundir la vida de personas que son ejemplares: podemos hacer muchas cosas. Jesús advirtió que en ocasiones los hijos de las tinieblas espabilan más que los hijos de la luz. Todos podemos influir en el ambiente social, cultural, porque toda actuación tiene, de un modo u otro, una dimensión social. La evange-lización del mundo tiene muchísimas facetas, y todos podemos influir para bien, empezando por nuestro propio campus.

Quienes nos movemos en el ámbito universitario, ¿transparentamos los valores y el bien que intentamos vivir? Dios cuenta con nosotros para poner-le en el candelero de la sociedad, de la cultura.

Del mismo modo que la Iglesia y los cristianos han sido motor de Europa, están llamados a seguir siéndolo. Aho-ra, aprendiendo y hablando el “nuevo lenguaje” de la “cultura digital” como acaba de señalar estos días Benedicto XVI ante expertos de la comunicación de los cinco continentes: “hay que tener el valor de replantear de una ma-nera más profunda, como ha sucedido en otras épocas, la relación entre la fe, la vida de la Iglesia y los cambios que el hombre está viviendo (…). La cultura digital plantea nuevos desafíos a nues-tra capacidad de hablar y de escuchar un lenguaje simbólico que hable de la trascendencia (…). Hoy somos llama-dos a descubrir, también en la cultura digital, símbolos y metáforas signifi-cativas para las personas, que puedan ser de ayuda al hablar del Reino de Dios al hombre contemporáneo”. La contribución de los creyentes, aseguró, debe ayudar “al propio mundo de los medios de comunicación, abriendo horizontes de sentido y de valor que la cultura digital no es capaz por sí sola de entrever y de representar”.

HEMOS DE SACAR PROVECHO DE LOS NUEVOS MEDIOS PARA DIFUNDIR LA VERDAD

Mn. Josep Lluís RiocaboCapellán edificios Gamma - Delta, Campus Barcelona

Aiste Maksimaviciute is an archi-tect from Vilnius, Lithuania, and she is doing a Masters in Cultural Mana-gement at the UIC. After studying ar-chitecture and working in the field, the idea of combining art and architecture came to her, and she came to Barce-lona with this notion. She points out the need for a change towards more sustainable, ecological, earth-friendly architecture. “I see architecture as the expression of the ego: the more I see, the more I feel it’s going in the wrong direction. Everything has already been built, now it just has to be fixed”.

Aiste also enjoys painting and drawing. Her life –and notebooks– are filled with colourful drawings. “When I feel sad, I start to paint. It takes me to another world, where there’s nobody else. Creativity comes naturally; all I do is express it”.

When asked about special places she has been to in the world, she mentions the Dominican Republic, South Africa and Japan, where she went to a confe-rence on architecture. She admits ha-ving had problems with the language, but says these were overcome due to the kind nature of the people she met.

Talking about her long-term plans, she says she has a specific direction in mind, and thinks that the outcome will come naturally. She is currently planning to organise an art exhibition for a friend of hers.

She is worried about the state of people’s relationship with nature and encourages everyone to start asking questions about the future: “What will come next? This is a good question to ask ourselves”.

HISTORIAS

Aiste Maksimaviciute:

“Everything has already been built, now it just has to BE FIXED”

Cristina BraneaEstudiante del Máster en Gestión Cultural

NOMENAMENTS

Nova directora de l’IESF

Gloria Gratacós ha estat nome-nada directora de l’Institut d’Estu-

dis Superiors de la Família (IESF) de la UIC. Pren el relleu de Raúl Sánchez, que ha estat director de l’IESF durant els últims sis anys, i que passa ara a ocupar el càrrec de director de Relacions Institucionals de l’Institut. Gloria Gratacós és llicenciada en Ciències Empresarials (UB), màster en Direcció i Adminis-tració d’Empreses (ESADE) i màster en Educació Familiar (Institut Europeu d’Estudis de l’Educació). Directora del Co·legi Canigó des del setembre del 1992, compaginarà a partir d’ara ambdós càrrecs.

12

New

suic

28

. mar

ç-jn

uy

de

2011

Els Campus

DEPORTES

“Lo mejor de todo es llegar a ganar jugando como el Barça; mientras tanto… mejor que no nos metan 10 goles por partido…”. Éste es el objetivo; y así anima, Raffaele R. Riverso a los jugadores del equipo de fútbol de la UIC del que es entrenador, fichado para el presente curso. Todo un reto, a tenor de lo que cuenta: “este equipo nunca ha ganado ni un partido de liga inter-universitaria, y ese, por lo menos, sería ya un gran avance, ¿no?”.

Y es que para R. Riverso parece que no hay retos imposibles. Periodista italiano licenciado en Bolonia y máster por la Universidad de Padua, colabora con La Reppublica como freelancer y también lo hizo para distintas revistas y webmagazines.

Con ganas de comunicar más deporte vino a Barcelona y descubrió el postgrado de la UIC de esta especialidad. “En Italia –como aquí, sin duda– los piques entre Guardiola y Mourinho venden mucho más que los que pueda haber

entre Zapatero y Rajoy”, por eso cree que es una profesión apasionante. Y esa misma atracción por el fútbol le llevó a aceptar el puesto de entrenador en la UIC: para él, la combinación universidad y deporte es muy interesante y necesaria: “un jugador que quiere llegar a los máximos niveles como deportista no debe abandonar los estudios”. No tienen que ser “cerebros Einstein –dice–, pero sí personas con un vocabulario más amplio que la mayoría de los

nuestros hoy”.

“Fíjate en Mourinho y Guardiola: sólo porque son capaces de meter una frase detrás de otra, siguiendo un sentido lógico, son etiquetados de ‘filósofos’…” Es un tono. El que está dispuesto conseguir Raffaele para el equipo de fútbol de nuestra universidad.

Si los FUTBOLISTAS fueran FILÓSOFOS…Redacción

La campanya de recollida d’ali-ments, promoguda per Universitaris Solidaris durant el mes de desembre passat, va recaptar més de dues to-nes d’aliments. Aquest any l’alumnat s’hi va implicar de manera especial, ja que va sensibilitzar-se amb els més necessitats en moments de crisi.

En aquest sentit, per exemple, l’alumnat de tercer de Medicina va destinar part dels diners que tenia estalviats per a la celebració del seu pas de l’equador a la campanya. Pel

que fa al Campus Barcelona un grup d’estudiants va anar a supermercats de la ciutat a demanar aliments. Entre l’alumnat, els professors i els treballadors de la UIC van desbordar les caixes disposades als campus: tot un èxit!

Els aliments van ser destinats a Ac-ció Social Montalegre, que des de fa anys treballa per ajudar a cobrir les necessitats materials, d’integració social o altres dificultats en el barri del Raval de Barcelona.

Més de dues tones de felicitat!Redacció

SOLIDARITAT

Com cada any, el Consell d’Estu-diants acaba de nomenar el seu president. Aquest any, però, hi ha hagut una novetat: en lloc d’un de sol, en són dos: un per cada campus. En Manel González, de 3r d’ADE i l’Ignacio Garriga, de 5è d’Odon-tologia. Tots dos s’han agafat la tasca amb ganes de ser “portaveus i altaveu de propostes i punts de millora...”

El curs passat va ser l’últim amb un sol president. L’Ignacio Garriga, que repeteix enguany, reconeix que “ha estat una decisió d’allò més encerta-da perquè permet conèixer de més a prop les necessitats de cada campus”.

I és que els nous presidents tenen clar que “no només s’aprèn a les clas-ses o als manuals —diu en Manel—, sinó també participant en activitats de la vida universitària”. “Aquest càrrec —reconeix l’Ignacio— és una

oportunitat per servir des de primera fila i contribuir a millorar el lloc on es formen els seus companys”.Tots dos coincideixen que el contacte personal amb l’alumnat és fonamen-tal per conèixer les necessitats que tenen: des dels passadissos, fent un cafè...; o també per Internet.

Els presidents són representants de la UIC també fora de la nostra universi-tat. En aquest sentit, el mes de gener passat es van reunir a Madrid en una jornada on es va debatre sobre el nou Estatut de l’Estudiant, recent aprovat pel govern. Arran d’aquest estatut s’està creant un Consell d’Estudiants estatal per donar veu als estudiants quant a política universitària. Així doncs, l’Ignacio i en Manel estan par-ticipant en la creació del reglament de funcionament d’aquest consell, que marcarà molts aspectes de la vida universitària en el futur.

Nou president al Consell d’EstudiantsRedacció

ESTUDIANTS

consellestudiants@uic.es

13

New

suic 28

. març-jn

uy d

e 2011

L’acte va consistir en la imposició de birrets als nous doctors de la UIC que han defensat les seves tesis al llarg del curs 2009-2010. En el marc de l’acte, també es va fer lliurament dels premis extraordinaris de final de car-rera als alumnes amb el millor expe-dient acadèmic.

La celebració va començar amb la re-cepció dels nous doctors per part del rector, el Dr. Pere Alavedra, i dels membres de la Junta de Govern. Els nous doctors es van revestir amb els ornaments propis del grau, i la comi-tiva va fer l’entrada al Saló de Graus, on els esperaven familiars i amics.

L’acte va ser presidit pel rector, acompanyat del vicerector de Recer-

ca, el Dr. Frederic Marimon, i del secretari general, Alejandro Váz-quez-Dodero.

En primer lloc, es va fer lliurament dels diplomes als quatre alumnes

que aquest any han obtingut un premi extraordi-nari de fi de car-rera; en concret, de les titulacions d’Educació, Hu-manitats i Dret.

Tot seguit, es va procedir a la investidura de grau de doctor

als llicenciats que han defensat la seva tesi durant l’últim curs, i van re-bre el birret de mans del rector. En

total, es van defensar durant el curs passat setze tesis.

Després de la investidura, va tenir lloc el parlament d’una representant dels doctors, la Dra. Cristina Cullell, qui va agrair especialment el suport de la família, va fer referència al res-pecte pel treball ben fet i a la respon-sabilitat de transmetre, a partir d’ara, el coneixement que la universitat els ha atorgat.

Finalment, el rector va tancar l’acte do-nant la benvinguda als nous doctors i felicitant els llicenciats premiats.

Amb aquest acte, la UIC va voler ce-lebrar el dia de sant Tomàs, patró de les universitats, una celebració que pretén institucionalitzar-se en el temps.

QUATRE ALUMNES VAN REBRE EL PREMI FI DE CARRERA

Redacció

Imposició de birrets als nous doctors amb motiu de sant TomàsEl Saló de Graus va acollir el 28 de gener l’acte acadèmic de celebració de sant Tomàs, patró de les universitats.

Un peligro no poco común: el de aque-llos periodistas que sufren por alguna situación que han vivido. Es lo que de-fine por “trauma” el Manual de Des-órdenes Mentales, en psiquiatría: una situación vivida con miedo, terror o indefensión donde la persona ha visto amenazada su integridad física o la de alguien muy cercano a ella.

Los alumnos de 4º de Licenciatura de Periodismo asistieron, el pasado febre-ro, a una sesión multidisciplinar sobre “Trauma y Periodismo” impartida por el psiquiatra Francisco Orengo, el periodista Mark Brayne, antiguo co-rresponsal de BBC y Reuters, y el pro-fesor de sociología Alejandro Navas, de la Universidad de Navarra.

Según Orengo, es vital que el periodis-ta disponga de recursos psicológicos que le permitan afrontar las situaciones más duras. “Ventilar –dice–; pasar aire fresco por las emociones que acumu-lamos”. Por eso, sigue este psiquiatra, “las relaciones familiares y sociales sa-nas, de cariño, de apoyo, serían los me-jores bálsamos”.

En sintonía con el doctor, Mark Brayne afirmaba: “El reto del periodismo, lo di-fícil, está en ser humano y ser periodis-ta. La realidad es que ambos van jun-tos”. “No podemos olvidar que cuando uno trabaja como periodista –y a veces en situaciones extremas– es, ante todo, humano, con las reacciones emociona-les que le son propias”. Por ello, este pe-riodista animaba a no cerrarse en uno mismo, sino a hablar con los compañe-ros: “No pretendas ser una máquina. No finjas que ese hecho no te ha herido. Sé humilde. Y serás un periodista mu-cho mejor”.

Mark Brayne (BBC):

“Sé humilde y SERÁS un periodista mejor”

htttp://dartcenter.org/

Mario Hernández1º Comunicación Audiovisual

NOUS DOCTORS

Concurs de Pintxos’2011En Pintxo li va dir a en Panxo vols participar en el concurs i ser el guanyador? En Panxo li va dir a en Pintxo: si no hi participes, ho faré jo!

www.uic.es/gastronomia

14

New

suic

28

. mar

ç-jn

uy

de

2011

Arquitecturas Genéticas,investigación de frontera

R Recerca

¿Os imagináis el ahorro que supone tener plantas y árboles luminiscentes en vez de lámparas y farolas? ¿Y si las casas se vendieran en los super-mercados en bolsitas de semillas? ¿O si dibujaseis la vuestra mientras esperáis el autobús, la mandaseis por e-mail, y cuando llegaseis al terreno, una máquina parecida a las que hay en el sótano del edificio Alfa de la UIC, ya os la hubiese construido?

Pocos son los recursos dedicados a la investigación, pero grande es el pres-tigio que se espera de ella para una institución universitaria como la que somos. Por eso nuestra responsabili-dad es mayor, en hilar fino para darle el máximo rendimiento y visibilidad. Algo que pasa por ser extraordinaria-mente incisivo y equilibrado en el difí-cil combinado de palabras tales como relevancia/impacto, novedad/innova-ción, originalidad/singularidad para la definición de objetivos a investigar. Entonces, otro par de palabras son las que permitirán una más fácil y segura aparición de todas ellas: multidiscipli-nariedad e internacionalización.

Así es como nació el año 2000 este Grupo de Investigación, “Arquitectu-ras Genéticas”, prendiendo la chispa de la insólita aplicación de la genética a la arquitectura. Desarrollando una investigación de carácter multidis-ciplinar y de frontera que busca ser capaz de movilizar el conocimiento complementario de diversos campos científicos a favor de la solución de los problemas que la sociedad española y

europea tienen en el siglo XXI. Y esto entre los departamentos de Arquitec-tura, Bioquímica/Ciencias Básicas y Humanidades de la UIC. Logrando la primera acreditación de Grup de Re-cerca Consolidat de la UIC. Contando además con estudios de postgrado propios, como es su Máster oficial en Arquitectura Biodigital.

Por suerte, justo en momentos tan cruciales para la sostenibilidad de la Tierra, se nos ofrecen unas nuevas técnicas de prometedor horizonte: las biológicas y las digitales. La fusión de ambas es lo que podría llamarse arquitectura biodi-gital, que incorpora las ventajas del entendimiento de la genética desde ambas vías, la biológica y la digital. La idea clave es entender el vasto potencial de trabajar con el ADN como si fuera un software biológico, y las enormes posibilidades de utilizar el software a modo de ADN digital. Esta es la completa aplicación de la gené-tica a la arquitectura, cuando al final ambas cosas, ADN y software son lo mismo, fascinantes cadenas de infor-mación. Esta es justo la doble línea de trabajo del grupo, pionero mundial de la aplicación real de la genética a la ar-quitectura, creando el primer y único laboratorio de arquitectura genética del planeta, y el primer laboratorio español de producción digital con sede en una escuela de arquitectura. Cuan-do se encuentra de lleno ya en una ter-cera fase de la investigación que haga posible el uso de la bioluminescencia en el ámbito urbano y doméstico.

Cuestiones que han llevado a una indudable in-ternacionali-zación de sus

actividades, con miles de

citas en Internet, y a la publicación

de sus resultados en foros de alto impacto

científico y tecnológico como son ACADIA, ECAADE, SIGRADI, Leonardo, etc.

GRUPS DE RECERCA

CRISI, DEMOGRAFIA I IMMIGRACIÓ

Els immigrants estrangers revitalitzen de manera espontània, inesperada, els espais que els autòctons hem anat abandonant. Això, però, no suposa cap novetat, com en moltes altres ocasions, n’hi ha precedents als EUA i a l’Europa occidental: la tòrrida i avorrida Miami dels anys 1950 es revoluciona amb l’arribada dels cubans als anys 1960, com ens expliquen Alejandro Portes i Alex Stepick; els bangladeshis converteixen Spitalfields a Londres, el barri d’immigrants jueus i irlandesos de rufians a Oliver Twist, en una Banglatown amb olor de curry; a París, xinesos i boat people del Vietnam han creat la Petite Asie, un modern basar asiàtic, al Triangle de Choisy. Molts autors destaquen la capacitat revitalitzadora de la immigració estrangera als barris centrals i perifèrics a les ciutats occidentals. La seva força és tal que el “remot occident” (Europa), en expressió de Joaquín Beltrán, és massa petit pels botiguers transnacionals xinesos, els comerços dels quals porten ja anys a Johannesburg, Dakar i Kampala, tot inundant-les de productes barats.

La immigració estrangera és convidada inesperada, tal vegada incòmoda, protagonista de la revitalització urbana espontània, “motor econòmic” a Catalunya (com ens expliquen Muriel Casals i Montse Solsona) i, amb crisi econòmica o sense, suport sense el qual la nostra ciutat global no funciona. Per a l’economista Josep Oliver, a Espanya caldran més milions d’immigrants abans del 2020 per omplir el dèficit de població activa que tindrem: són faves comptades, la demografia és, en certa manera, una ciència ben planera. Si no ho penseu, pregunteu-nos als baby boomers espanyols per què haurem de jubilar-nos als 67 anys.

Pau SerraProfessor de Geografia. UIC

Alberto EstévezCatedrático de ArquitecturaDirector del Grupo de Investigación Consolidado “Arquitecturas Genéticas”, ESARQ (UIC)

“Imagen-emblema” de la investigación de “Arquitecturas Genéticas” de la UIC.

15

New

suic 28

. març-jn

uy d

e 2011

DELS NOSTRES PROFESSORS

Mireia Tintoré (coord.)Manual de Organización de Instituciones Educativas. Un modelo humanista.Publicacions UIC. Sèrie Educació, núm. 3

Aquest llibre, coordinat per la vicedegana d’Educació, Mireia Tintoré, i en què hi participen els professors Antoni Arasanz i José Luis Adam, s’ha concebut com un manual per a l’assignatura d’Organització Escolar que s’imparteix a la Facultat d’Educació. En el llibre s’examinen conceptes relacionats amb la teoria de l’organització (tant en l’àmbit d’empresa com d’institucions educatives) i s’analitza la pràctica de l’educació escolar: com es dirigeix un centre i com s’organitzen els recursos i les relacions.

Martín RuedaLos desequilibrios del pieEditorial Paidotribo.

El professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut ha publicat aquest manual que ofereix gràfics i fotografies que expliquen els desequilibris que pot presentar el peu i com poden influir a la resta del cos. Al llarg dels catorze capítols del llibre, l’autor detalla les característiques generals d’un peu normal o equilibrat i passa a analitzar-ne cada zona en particular. Finalment, dóna solucions lògiques a problemes comuns i estableix uns protocols quant a valoració clínica i metodologia diagnòstica. A més, dedica una atenció especial als nens: subratlla la importància de valorar el peu d’acord amb la seva edat i el seu temps d’aprenentatge.

Foros ESARQ-Roca 2008-2009Publicacions ESARQ/UIC

Surt a la llum aquest llibre que recull les conferèn-cies impartides durant les Jornades d’Arquitectura UIC-Roca el curs 2008-2009. Celebrades setmanal-ment al llarg de tot el curs, hi van participar recone-guts arquitectes de prestigi nacional i internacional, com Alonso i Acebo, Patxi Mangado, Emilio Tuñón o Fernando Menis, entre d’altres. L’ob-jectiu dels Fòrums ESARQ era apropar la realitat arquitectònica a l’alumnat per generar debat i noves idees entorn de projectes arquitectònics, de la mà de grans professionals i des d’una visió internacional. L’activitat va ser impulsada arran de l’acord de col-laboració establert entre la UIC i l’empresa Roca.

INFORMES

Althaia, HGC, FHAG, Quirón i la UIC comparteixen recerca

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut va acollir el passat 20 de gener la primera jornada LINK d’investigació, orientada a donar a conèixer els projectes que s’estan por-tant a terme a la UIC i en els centres sanitaris universitaris i associats amb els quals la Facultat manté concert.

A la jornada van estar representats, a més de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i la Facultat d’Odontologia, la Fundació Hospital Asil de Granollers, la Xarxa hospita-lària Althaia de Manresa, l’Hospital General de Catalunya i l’Hospital Quirón de Barcelona.

En total, hi van participar una tren-tena de ponents, amb presentacions d’un alt nivell i qualitat excel·lent.

Cadascun d’ells va exposar, de ma-nera sintètica, l’essencial de les seves corresponents línies d’investigació i els projectes que se n’han derivat, així com les publicacions científiques de major interès general generades. Uns cinquanta professionals van par-ticipar activament d’aquesta sessió, que va servir per establir nous llaços de col·laboració i generar possibles sinergies entre els propis centres i la Universitat.

L’objectiu principal de les jorna-des LINK©, que periòdicament programa la UIC, és l’intercanvi d’experiències dels professionals susceptibles de millorar la qualitat de la seva feina. En aquesta ocasió, la jornada ha estat plantejada amb el teló de fons de l’excel·lència en la investigació i la voluntat de treballar en xarxa i compartir experiències.

El futur de la cirurgia implantològicaEl reconegut director del Centre d’Implants Dentals de la Universitat de Califòrnia a Los Àngeles (UCLA), Peter Moy, va impartir, els dies 17 i 18 de desembre passats, al Campus Barcelona unes jornades professio-nals orientades a analitzar el present i el futur de la cirurgia implantològi-ca. El Dr. Moy és especialista en Ci-rurgia Oral i Maxil·lofacial i direc-tor del Centre d’Implants Dentals a la UCLA. El reconegut odontòleg, de renom nacional i internacional, ha escrit nombrosos articles relacionats amb els implants i l’osteointegració.

Redacció

L’acte de lliurament de diplomes als cinc nous alumnes que aquest any han obtingut la beca Junior Faculty -gràcies a l’impuls de l’Obra Social “la Caixa”-, va ser presidit el 2 de febrer pel rector de la UIC, el Dr. Pere Alavedra, i va comptar amb la presència del Dr. Enric Banda, director de Ciència, Recerca i Medi Ambient de la Fundació “la Caixa”, el Dr. José M. Ventura, presi-dent de Laboratoris Ordesa, i amb la Dra. Rosa M. Infante, profes-sora investigadora del departament de Tecnologia Química i Tensioactius de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (CSIC). Ja són tretze els alumnes, nacionals i internacionals, que gaudeixen actualment de la beca Junior Faculty.

Més beques de recerca per a joves investigadors

16

New

suic

28

. mar

ç-jn

uy

de

2011

Alumni por el mundo: tres perfiles, tres destinos, tres historias

Mercedes, Carlos y Santiago: son tres Alumni que recientemente nos han visitado y llevan un tiempo en China. “Con el tiempo mejoras los idiomas; contactas con gente de diferentes culturas; aprendes cosas nuevas y aprendes a valorar lo que tienes a tu alrededor”, dice Santiago Depares, que acabó el curso pasado ADE. Santiago está trabajando des-de diciembre pasado para Siemens en Suzhou, una de las ciudades más conocidas de China, con seis mi-llones de habitantes. Trabaja como Project Manager, en el campo de las finanzas y recomienda hacer algo así: “Es importante entender bien el rol que juegan estos países respecto a Europa y Estados Unidos”.

Otro es el caso de Carlos Miranda. Acabó Periodismo en 2006 y trabajó dos años en agencias de comuni-cación, hasta que decidió lanzarse a su aventura asiática. Después de ver qué país tendría más posibili-dades, llegó a la conclusión de que Singapur era bastante estratégico. Sin casa –que encontró el mismo día en el que llegó– y sin trabajo, hasta pasados tres meses, y... sin

idioma: pronto se dio cuenta de que si quería mejorar, tenía que apren-der chino mandarín. “Estuve nueve meses en Nanjing (provincia de Jiangsu) donde centré mis esfuerzos en estudiar el chino mandarín en un universidad y cuando ya tenía una base, aparecieron las oportunidades laborales”. Ahora, considera China una “experiencia única. China no es otro país; es otro mundo”. Un mundo del que se queda con dos aspectos de su cultura: las canciones y los cuentos…

En cuanto a Mercedes (Arquitectu-ra’07), primero empezó en la India. Ahí se dio cuenta que la carrera no sólo no había acabado, sino que estaba por comenzar –y esta vez internacionalmente–; por lo que se fue a Shangai. “Son muchas las oportunidades profesionales que se tienen aquí, muchas las experiencias y el tiempo tiene un ritmo diferente, he vuelto a casa un par de veces pero en cambio he recorrido casi toda China, y países cercanos. Sin duda al menos por ahora esta es tierra de acogida para profesionales que quie-ren crecer, que quieren trabajar, que quieren aprender”. “Con algunas renuncias –añade– pero con muchas oportunidades y experiencias”.

Alumni

Carles Marsal Cervantes Educación Primaria, 2007.

A

¿Dónde trabajas actualmente y qué puesto ocupas?Carlesmarsal.com … ¡mi propia empresa! Ocupo todos los puestos: diseñador gráfico, retocador, ilustrador y formador freelance.

¿Qué piensas cuando te levantas los lunes?“Eres autónomo, para ti no existen los fi-nes de semana, ¡espabila y no te quejes!”

¿Sigues soñando?¡Claro! En tener 90 años y seguir viendo esa expresión de niño risueño en el espejo.

¿Quién fue tu mejor maestro?Mi abuelo; me enseñó a disfrutar de la vida y a apreciar las cosas pequeñas.

¿Qué cosas te gustaría haber hecho en la universidad y te quedaste con las ganas?Un concurso de cultura general alum-nos contra profesores. Aunque no sé si se hubieran atrevido... los profeso-res quiero decir.

¿Un consejo para los que aún estudian en la universidad?Poned pasión a lo que os mueve.

¿Qué refrán no consigues apli-carte a tu vida personal?Si un problema tiene solución, no te preocupes y si no la tiene, tampoco te preocupes. Aunque cierto, es difícil de aplicar.

QÜESTIONARI ALUMNI

Joan Casals Pañella (ESARQ 2005) Director de CSLS arquitectes

¿Qué has hecho de novedoso? Convertir la oficina de una Caja de ahorros en una zapatería.

¿Sigues soñando? Sí, en conseguir emocionar con mi trabajo.

¿Qué asignatura volverías a repetir? Proyectos, del primer curso al último, ¡me apasiona!

¿Qué libro debería leer todo el mundo? Poética, de Aristóteles y Complejidad y contradicción en la Arquitectura, de Robert Venturi.

¿Qué te llevarías a una isla desierta? Un machete.

¿Un personaje de ficción con el que te identifiques?No me gustan los personajes de ficción; me gusta la ficción en los argumentos.

Un consejo para los que aún estudian en la universidad.Aprended a aprender. Nunca debemos pensar que ya no podemos aprender más.

¿Qué día del año laborable que-rrías que fuera festivo?

Los días más importantes de nuestras vidas, porque a veces celebramos otras cosas que no son trascendentales.

Vols participar? Envia’ns un correu electrònic a newsuic@uic.es

Redacción

CHINA

17

New

suic 28

. març-jn

uy d

e 2011

L’Albert Martínez Gallego va estudiar Arquitectura quan s’acababa de crear l’ESARQ, des de 1998 fins a 2003. Un cop finalitzats els seus estudis va exercir d’arquitecte juntament amb la Maria Escudero i en Salvi Ros, també estudiants de l’ESARQ. Durant aquest període va passar de la construcció d’edificis a l’emprenedoria per vocació. Un cop finalitzat el màster de posicionament en cercadors a l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra va fundar Sekuenz Internet Business Solutions d’on actualment és CEO. Sekuenz és una consultoria especialitzada en el desenvolupament, posicionament i consolidació de marques, negocis, productes i serveis a Internet amb seu a Barcelona i Madrid. Des de 2010 també col·labora en dos nous projectes d’especialització en la formació in company de màrqueting online i disseny.

De la construcció d’edificis a la de marques

Cristian Rovira (ADE 02) va rebre, de mans dels Prínceps d’Astúries, el Premi Nacional Jove Empresari al Compromís Social. Rovira és conseller delegat del Grup SIFU, un dels centres especials d’ocupació més importants d’Espanya. El Premi Nacional Jove Empresari està dirigit a tots els joves empresaris espanyols, de menys de 40 anys, que hagin aconseguit consolidar el seu projecte empresarial amb èxit i viabilitat. Cristian es va incorporar al Grup SIFU amb 22 anys, quan la com-panyia comptava amb una plantilla de 100 treballadors. Actualment, és soci i conseller delegat d’aquesta empresa de serveis capdavantera a Espanya i Portugal en la inserció de persones amb discapacitat i compta amb una plantilla de 2.500 empleats. Més del 90 % de la seva plantilla té algun tipus de discapacitat.

El millor emprenedor social d’Espanya

SÓN NOTÍCIA

FORMACIÓ CONTÍNUA

Máster en Gestión Sanitaria Ofrece formación y capacitación útil, tanto para el médico como para titulados en el ámbito de las ciencias de la salud u otras disciplinas universitarias en relación transversal con éstas (Economía, Ciencias Empresariales, Derecho, Ingeniería, etc.).

Para muchos profesionales asistenciales, las tareas gestoras se añadirán a sus tareas clínicas. La adquisición de formación y capacitación sanitarias no debe obte-nerse únicamente en el momento de alcanzar niveles de responsabilidad que lo exijan. Para alcanzar los mejores resultados clínicos posibles se requerirá de amplios cono-cimientos de gestión.

Máster en Periodismo DeportivoDirigido a quienes quieren dedicarse al periodismo deportivo o a la dirección de comunicación de empresas, clubes o instituciones deportivas. Aproximación al estilo y la técnica comunicativa de la información deportiva. Así mismo también proporciona los recursos para deter-minar y ejecutar con rigor las estrategias de comunica-ción corporativa más idóneas en cada caso.

Máster Universitario en Organización y Direc-ción de Centros Educativos Es un máster oficial que ofrece herramientas de gestión y liderazgo para formar en los más diversos ámbitos a directivos o potenciales directivos de establecimientos de enseñanza, dando respuesta al interés cada vez mayor por profesionalizar la dirección de centros educativos.

Fòrum UNIV 2011 148: els alumnes inscrits en el fòrum i un total de 65 comunicacions per al congrés “Viure la llibertat amb decisió”. Un equip de la UB ha estat el grup guanyador.

www.uic.es/univ2011

www.uic.es/gestion-sanitaria

www.uic.es/ppe

www.uic.es/cedu

BREUS

Matías Welling (ADE 10) ha rebut del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya el Premi al millor currículum universitari. Després d’haver treballat en diverses empreses mentre estu-diava ADE, Welling va començar en el seu últim any de carrera la seva marxa com a emprenedor a cocosui-tes.com, empresa dedicada al món del turisme de luxe. A més, des d’octubre treballa com a sales manager al club de negocis internacional Gild, de Bar-celona. Welling ha obtingut el premi ex aequo amb la resta d’alumnes que es presentaven provinents de diverses universitats catalanes.

Premi al millor currículum universitari del Col·legi d’Economistes

El Govern de la Generalitat va nome-nar, el 18 de gener passat, Montse-rrat Suari (Dret 02) com a directora general de l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ). L’ACJ és una entitat de dret públic que depèn del Depar-tament de Benestar Social i Família encarregada d’executar les polítiques de joventut a Catalunya. L’Agència gestiona, entre d’altres, programes d’emancipació per a la joventut, l’Observatori Català de la Joventut, el Carnet Jove, etc. Montserrat Suari treballava com a advocada a Vic des del 2007 i fins a l’actualitat. En l’àmbit del dret, Suari també va fer pràctiques jurídiques al Tribunal de Justícia del Canton du Jura (Suïssa) en el marc del programa “Eurodyssee” (Assemblee des Regions d’Europa).

Nova directora general de l’Agència Catalana

18

New

suic

28

. mar

ç-jn

uy

de

2011

M Món

EL DESPERTAR DE CHINA

HOY, EL GIGANTE ASIÁTICO ESTÁ EN CAMINO DE TRANSFOR-MARSE EN LA PRIMERA POTENCIA ECONÓMICA MUNDIAL.

Victor PouProfesor de Economía Mundial

XILE I

ARGENTINAEl professor d’Odontologia,

Dr. Santiago Costa, va formar part del servei mèdic del ral•li Dakar.

Entre participants, vehicles d’assistència i organització s’han mogut un total de 2.500 per-sones. Cal destacar les 50 persones del personal sanitari, entre les quals aquest any s’ha incorpo-

rat Costa. El professor és un gran aficionat als ral•lis i a la conducció per pistes de desert, això ha contribuït al fet que fos seleccionat

per formar part de l’equip sanitari del Dakar. Sens dubte, una aventura

professional més enllà de les aules.

EUA, NY

Borja Ferrater ens saluda des de Nova York. El

professor d’Arquitectura està fent una estada de sis mesos als EUA com a professor de projec-

tes al Pratt Institute i desen-volupant paral•lelament la

seva tesi doctoral.

Hoy, el gigante asiático está en camino de transformarse en la primera potencia económica del mundo. En los últimos tiempos, China ha desbancado a Japón como segunda potencia y a Alemania como primera nación exportadora. Aca-ba de superar a España como potencia turística, colocándose en el tercer lugar mundial después de Estados Unidos y Francia. Las últimas previsiones de la revista The Economist estiman que la economía china superará la de los Estados Unidos en el año 2019.Hay que remontarse a 1978, cuando China adoptó el modelo asiático con-sistente en confiar al sector exportador la tarea de modernizar la estructura productiva del país. A diferencia de lo

ocurrido en Japón y en Corea del Sur, puso ese sector en manos de grandes mul-tinacionales. Aprovechó la existencia de una enorme re-serva de mano de obra rural para ofrecerse como platafor-ma manufac-turera de bajo coste: a la vez que se conso-

lidaba como gran fábrica del mundo, lograba sacar de la pobreza a una gran parte de su población y mantener así la estabilidad social.

Este gran éxito se enfrenta a dos tipos de obstáculos en el futuro: las posibi-lidades, por una parte, de conflictos

políticos a lo largo de las fronteras de China y, por otra parte, las posibilidades de complicaciones en el proceso de de-sarrollo económico y político internos. Además, gracias a sus enormes superá-vits en comercio exterior, China ha ido acumulando a lo largo de los últimos años una cifra enorme de reservas en su banco central, estimadas en dos billones y medio de dólares. La mayoría de estas reservas son en dólares y en bonos del Tesoro americano (por eso, Hillary Clinton puede decir que “China es el banquero de Estados Unidos”). Junto con los dólares, también tiene euros. Por esto, China está interesada en la buena salud de la moneda única euro-pea. Así, no es de extrañar que en mayo del año pasado el gobierno chino, junto con la UE y Estados Unidos, avisara al gobierno español que debía rectificar su política económica, caracterizada por la ausencia de un verdadero ajuste y de un plan completo de reformas estructu-rales. Era importante no perjudicar al euro y, con la posible caída e interven-ción subsiguiente de España, arrastrar consigo al conjunto de la zona euro. Úl-timamente, China se ha mostrado bien dispuesta a comprar deuda española, como también hace poco lo estuvo con la deuda griega o de otros países euro-peos periféricos en dificultades. Europa es su principal mercado de exportación y una importante fuente de tecnología. Comprar bonos europeos ayuda a evitar una caída del euro que podría perjudi-car las exportaciones chinas al hacerlas más caras; protege sus activos en euros; diversifica sus reservas (la mayoría son todavía en dólares). Todo ello es una buena muestra de la voluntad china de cooperación con Europa y de su estra-tegia a largo plazo de mantenimiento de buenas relaciones con las grandes potencias económicas todavía dominan-tes en el mundo.

EUA, CALIFÒRNIA

El Dr. José R. Agus-tina, de la Facultat de Ci-

ències Jurídiques i Polítiques, va presentar una ponència a l’American Society of Crimi-nology 62nd Annual Confe-

rence a San Francisco.

PERÚ

L’advocat i professor de Dret de la UIC, Javier Junceda, rep

diverses distincions al Perú. Junceda ha entrat a formar part com a membre

honorari del Col•legi d’Advocats de Lima. A més, també s’ha incorporat com a professor

honorari a la Facultat de Dret de la Universitat Inca Garcilaso de la Vega, i com a professor visitant a la Universitat Alas Peruanas. Al seu torn, el Comitè per a l’Estudi i Difusió

del Dret a Amèrica Llatina (CEDDAL), consorci d’universitats llatinoa-

mericanes, l’ha declarat soci honorari.

19

New

suic 28

. març-jn

uy d

e 2011

NUESTROS VIEJOS AMIGOS

Hay una sensación agridulce en las protestas del mundo árabe: ¿cómo explicar a los jóvenes que muchos de estos gobernantes autoritarios han sido nuestros mejores amigos, los aliados de Occidente? Es un reto intelectual excesivo para un periodista, oficio de prisas, porque lo nuestro es ser el “segundero de la Historia” y dar las horas es tarea de otros. Vamos allá, no obstante, aun-que sea para salvar la cara ante esos jóvenes que piensan que la edad es un viaje al cinismo.

Burguiba y Ben Ali, Mubarak, el Assad, Gadafi, Hassan II, Hussein de Jordania, la familia real saudí… Es una galería del siglo XX que ha conformado una región estancada, oprimida, a disgusto en su piel. ¿Dónde empiezan las culpas? A toro pasado, los occidentales pode-mos flagelarnos. Es la gran herencia del colonialismo: la mala conciencia, que nos hace pensar que estaba en nuestras manos cambiar el destino de otros pueblos. Es una reacción habitual que forma parte del proble-ma porque demuestra que seguimos convencidos del poder de interferir en la vida de los otros, de que tenemos la obligación –desde la superioridad mo-ral– de decirles lo que han de hacer. Creemos, y los jóvenes más, que está en nuestras manos mejorar sus vidas. Y eso nunca ha sido tan sencillo.

Sólo cuando los árabes o los persas o los turcos quieran modernizar sus países y acercarles a los modelos democráticos de Occidente, sólo entonces será posible influir en sus gobernantes. Yo no creo que esta galería de personajes, próximos a la tiranía, sean hijos de Occidente. Han sido amigos porque no había muchas alternativas. Un mal menor que, en general, era preferible a las alternativas. Desde Washington, ni mucho menos desde Barcelona, podemos imponerles hábitos más saludables de vida política, de la misma forma que en El Cairo se fuma y mucho y a ningún extranje-ro se le ocurre pensar que dejarán de hacerlo al modo que nosotros lo hemos hecho. Ya sé lo que me dirían mis amigos egipcios: ¿no tienes otra cosa mejor que hacer o de la que hablar?

Si en España el franquismo no fue una dictadura achacable al exterior, me cuesta caer en la autoflagelación de quienes creen que hemos creado monstruos, como si fuéramos unos sádicos empeñados en amargar la vida a los demás. Los pueblos son más soberanos de lo que creemos por mucho que la globalización su-giera lo contrario. La globalización es un viento positivo que empuja en la buena dirección pero sólo a quie-nes están dispuestos a moverse.

Asia está en plena revolución econó-mica y política, donde la democracia o al menos un respeto mayor a los derechos humanos, avanza a gran-des pasos. Si los pueblos del Magreb y Oriente Medio se levantan, sólo entonces serán nuestros amigos de verdad y no por conveniencia, como hasta ahora.

Joaquín LunaProfesor del Departamento de Ciencias de la Comunicación. Jefe de la sección Internacional de La Vanguardia

FRANÇA

El Dr. Albert Arbós i el Dr. Jaume Camps, de la

Facultat d’Educació, van participar al congrés anual de l’Association pour le Développement des Méthodologies

d’Évaluation en Éducation (ADMEE), a París. El congrés es va centrar en la recer-

ca de les eines i models d’avaluació, els efectes de l’avaluació sobre els actors i les

institucions, l’experiència i qualificació dels avaluadors i la comparació dels

sistemes d’avaluació en l’àmbit internacional.

PER EUROPA

L’equip de promoció de la UIC està visitant diversos països

europeus promocionant els estudis de grau i postgrau. Recentment han participat a la fira

Unitour, a Munich, i al saló Studyrama d’estudis Superiors, a Niça.

El degà de la Facultat d’Humanitats i director de l’Institut Carlemany d’Estudis Europeus de la UIC, el Dr. Enrique Banús, ha estat reelegit per dos anys president de l’European Community Studies Associ-

ation (ECSA World). L’ECSA és una xarxa cientí-fica internacional que agrupa 59 associacions regionals i nacionals de països i que congrega

professorat i personal investigador per treballar a favor de la integració

europea. En total, sumen uns 8.000 membres.

JAPÓ

La Dra. Concepció Peig es va reunir amb personalitats del

món acadèmic, cultural i polític que es dediquen a la cultura i el patrimoni.

Peig va ser convidada per la Universitat de Kyushu, a Fukuoka, i per la Saga University

of Arts de Kyoto per impartir conferències so-bre Gaudí i participar en seminaris. També va participar en una sessió al Prefectural Gender

Equality Center (Àsia - Pacific) de Fukuoka i a la Sato Museum Foundation de Tò-quio junt amb l’escultor Etsuro Sotoo

en una jornada dirigida a artistes contemporanis d’àmbit

internacional.

20

New

suic

28

. mar

ç-jn

uy

de

2011

B Bàsic!

25 anys d’una bandera comuna

Ara fa 25 anys, el 26 de maig de 1986, la Comunitat Europea va adop-tar la bandera que ja el 8 de desem-bre de 1955 havia adoptat el Consell d’Europa. La bandera consisteix en un cercle de 12 estrelles grogues sobre fons blau, o com dirien els pro-fessionals de l’heràldica: en camper d’atzur, dotze estrelles d’or.

La va dissenyar Arsène Heitz,

que es va inspirar en les dotze estrelles que coronen la Mare de Déu en la tipologia de la Immaculada Concepció. Particularment es va inspirar en una repre-sentació que hi ha a la Capella de la Medalla Miraculosa de París. L’origen de representar

Maria d’aquesta manera el trobem a l’inici del capítol 12 de l’Apocalipsi, on diu: “Llavors aparegué al cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles”. Europa —i tot el què hi fa referència— té una significació especial per la UIC, perquè hi ha un institut, l’Institut Carlemany d’Estu-dis Europeus, i el seu president, el Dr. Banús, ho és alhora de l’associació ECSA, que coordina tots els estudis culturals sobre Europa que hi ha al

DRAGONES QUE CORROEN

Hay veces en que, cuando acabas de ver algo grande, te ocurre que no sabes muy bien qué decir. Así me quedé yo habiendo visto Encontrarás Dragones (There be Dragons) en un pase privado: sin palabras. Pasado el tiempo, y asentando cabeza fui dándole vueltas y dándome cuenta de que no era perfecta, pero sí una obra maestra. Después de un tortuoso camino, Roland Joffé -director, guionista y productor de esta película: 100% suya- ha conseguido volver a sus orígenes –las clásicas Los gritos del Silencio y La Misión que le dieron merecida fama–: historia épica llena de humanidad: amor y odio; alegría, tristeza, horror, pasión… Digamos que el director británico acaba de firmar como su redención profesional, y ya veremos si conseguirá mantener con las que ya está preparando.

There be Dragons comienza en los años 80, cuando encargan a Robert, un periodista inglés, investigar y escribir un libro sobre una persona de la que ha empezado su proceso de beatificación y canonización:

Josemaría Escrivá. Mientras está en ello, descubre que su padre –con el que lleva años sin hablarse y se encuentra a las puertas de la muerte– era gran amigo de Escrivá y hasta estuvo con él en el seminario. Por ello, decide ir a Madrid y preguntarle al respecto; y, aunque su padre no quiere remover aguas del pasado, le acaba dando todo lo que quiere. Robert descubrirá algunos secretos que quizá hubiera sido mejor dejar donde estaban… o no. Depende de si está dispuesto a encontrar dragones.

Es una historia de amor y perdón en medio de una guerra fraticida –muy cruel– en la España de los años 30. Una Guerra Civil como nunca antes se ha contado: no hay ni buenos ni malos. Es una guerra: con toda la mierda que conlleva. No se exalta, sino que simplemente se muestra. Es dura, pero, no obstante, hay brotes de esperanza y optimismo. Porque la historia que la enmarca, la del fundador del Opus

Dei (no es una biografía de Escrivá, pero en ella, tiene un papel importante), es una historia de un hombre que supo perdonar. Y una película que te tiene enganchado hasta el final porque Joffé mantiene la

incógnita hasta al terminar, también para los que ya conocen lo que de verdad hay en la historia.

Se trata de una película llena de símbolos, con la que Joffé -agnóstico- ha querido reflejar algo que le ha impresionado sobremanera: ¿es posible el perdón, cuando éste conlleva heroísmo?

Jaume FigaRedactor en cap Newsuic

PER RECORDAR

¿ES POSIBLE EL PERDÓN, CUANDO ÉSTE CONLLEVA HEROÍSMO? ES LA PREGUNTA DE JOFFÉ

www.cineforum2028.wordpress.com

Per celebrar el 75è aniversari, el MNAC va obrir l’any passat les portes dels seus magatzems, uns 2.600 m2 en què s’hi troben 261.000 peces entre pintura, escultura, arts decoratives, cartells, dibuixos i gravats, fotografia, objectes i monedes, i la visita permet veure com estan organitzades les obres en aquests espais de treball. Han tingut tant d’èxit que segueixen obertes les portes, tot i que entrar-hi no és fàcil. La visita, prèvia inscripció al telèfon 93 622 03 75, es fa en grup amb un màxim de 15 persones i amb un guia del MNAC.

PER ADMIRAR

El MNAC ocult Fins al 17 d’abril es pot veure al CaixaForum l’exposició “Construir la revolució. Art i arquitectura a Rússia 1915-1935”. En aquests darrers anys s’han donat a conèixer, a través de diferents exposicions a Catalunya, les avantguardes russes vinculades a les arts plàstiques, però aquesta exposició ens situa en el món de l’arquitectura. Rússia no és aliena al que està passant a Europa. El mateix Le Corbusier farà alguns d’aquests edificis, on també es podrà veure la influència de l’escola de la Bauhaus. L’exposició es basa en fotografies antigues i també fetes a finals del segle XX, on es pot comprovar en molts casos el deterio-rament lamentable en què es troben bona part d’aquests edificis.

Constructivisme rus al CaixaForum

www.mnac.es

www.obrasocial.lacaixa.es

21

New

suic 28

. març-jn

uy d

e 2011

PER LLEGIR (I RELLEGIR)

PER NAVEGAR

PER PASSEJAR

Una ruta medievalL’observança més estricta de la Regla de Sant Benet, que rebutja tot allò que és superflu, féu néixer al segle XI un moviment de renovació monàstica —el Cister— que es mostrava en con-tra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns monestirs. Així és com van néixer els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, a les co-marques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, respectivament. La Ruta del Cister, creada formalment el 1989, és l’únic sender que enllaça els tres monestirs més emblemàtics d’aquest ordre a la Catalunya Nova. La ruta catalogada, el GR175, que es pot fer a peu o en bici, suma un total de 105 quilòmetres.

www.larutadelcister.info

Ezra Koenig, Rostam Batman-glij, Chris Tomson,y Chris Baio son la banda indie-rock

Neoyorkina que suena más british que yankee.

Creada en 2006, se expandió como la pólvora a través de los blogs. Su historia comenzó siendo estudiantes de la Universidad de Columbia don-de rodaron una película de la que

más tarde se apropiarían el nombre para su banda de música.

En enero de 2010, lanzaron su segundo disco: Contra. Estados Uni-dos y Gran Bretaña se han rendido a sus pies y a su contra-look: propo-nen una estética retro-pija como alternativa a lo indie. Un punto desenfadado, divertido, agradable e incluso elegante… ¡fresco! Definible como un grupo de contrastes.

Una referencia: te gustará si hace tiempo que buscas grupos nuevos y nada te sorprende, si eres optimista y conduces con música en el coche.Una curiosidad: su tema “A-Punk”, del primer disco, se incluye dentro del repertorio “Guitar Hero 5”

PER ESCOLTAR

Vampire weekendContra

Finançar bons projecteswww.verkami.com

Verkami és una plataforma de crowdfunding o micromecenatge per a projectes presentats que necessiten finançament. Només els projectes que en els 40 dies de termini arribin com a mínim al 100% del seu objectiu de fi-nançament rebran els diners aportats pels seus mecenes. En cas contrari, les quantitats que els mecenes s’han com-promès a aportar no es fan efectives i el projecte no rebrà el finançament.

www.vampireweekend.com

Narra la història d’una amistat que s’inicia entorn una univer-sitat. Ambientada en la Gran Depressió dels EUA, explica com es van conèixer i el que van viure junts dos matrimonis. El que semblava una relació fàcil al principi sobreviu al pas dels anys a còpia de sinceritat, optimisme i lleialtat, malgrat les dificultats.

En lloc segur va ser la darrera novel·la d’Stegner, un dels màxims exponents del realisme nord-americà de la segona meitat del segle XX, i que es publicà originàriament el 1987.

Alberto CanalsGerent de la UIC

En lloc segurWallace StegnerLibros del Asteroide. 392 pàg.

Una recopilació de referència per copsar com es van viure “en directe” els esdeveniments històrics decisius. Cent cinquanta-tres testimonis de vint-i-sis segles: des de la pesta d’Atenes, l’estiu del 430 a. de C., fins a la guerra de l’Iraq, el 2003. Autèntics reportatges de la història signats per Cèsar, Marco Polo, Colom, Napoleó, Bismarck, Churchill, Adenauer, Mandela, Gorbatxov…

Sergi DoriaProfessor del Departament de Ciències de la Comunicació. Crític literari.

Reportajes de la Historia Martín de Riquer i Borja de Riquer (2010).(2 vols.). Ed. Acantilado. Barcelona

Per a José Antonio Marina el talent és un hàbit. No sorgeix per generació espontània. Els hàbits, morals i intel·lectuals, s’han d’entrenar. Cal fer-los arrelar, repetir, afinar, perquè s’automatitzin i es converteixin en una segona naturalesa. Però cal fer un pas més: els hàbits cal estimar-los, desitjar-los. No s’hi val només amb el pur sentit del deure. S’ha d’aconseguir que el cor s’adhereixi al que la raó li proposa per donar pas a una repetició d’actes de la voluntat. Aquet llibre insisteix en aquest aspecte oblidat: cal educar els sen-timents que ens inclinen cap al bé des de la raó. Cal educar el cor.

Ignasi de BofarullProfessor de la Facultat d’Educació

La educación del talento. José Antonio Marina (2010).Ariel. Barcelona

22

New

suic

28

. mar

ç-jn

uy

de

2011

En Architecture for Humanity rápida-mente nos hicimos muy grandes. No porque hiciéramos algo excepcional, sino porque dimos la oportunidad a muchos arquitectos de hacer ese traba-jo. En las universidades se enseña a di-señar una ópera, un museo, una casa…, pero no a trabajar en una comunidad indígena con construcciones de bajo coste. Y eso es lo que –pienso– vieron en nosotros. Ahora mismo yo diría que tenemos a miles de estudiantes traba-jando con nuestros profesionales…; no tuvimos que ir a buscarlos, ellos vinie-ron a nosotros.

Como una nueva universidad en práctica…Sí… forman parte de un proceso muy enriquecedor… No vale llegar ahí, estar unos días, y ya está. Tienes que estar un tiempo más o menos largo, para implicarte y que esas comunidades vean que realmente formas parte de ellos. Es importante que te des cuenta de que lo que estás haciendo va a conllevar cam-bios… Hoy a menudo somos seducidos por nuestra creatividad y nos creemos tan buenos creativos que la gente tiene que estar encantada de disponer de nosotros… Pero no: hace falta algo más; hace falta esta implicación.

¿Qué es lo que marca la diferencia

de su organización?Nosotros invertimos en personas, no en proyectos. Si trabajas con nosotros vives con esa comunidad durante todo el proceso del diseño y construcción e involucras a la comunidad. A la vez, nuestro gran reto es conseguir un equilibrio: que los arquitectos se impliquen, pero teniendo claro qué es lo que van a hacer. A veces se meten tanto en los problemas del lugar que acaban queriendo hacer un pozo de agua, una clínica… Y el dinero es el que tenemos, no más.

¿Sois bien acogidos?Sí, pero no puedes ir ahí como quien lo sabe todo, ni simplemente transportar contenedores y llamarlos “viviendas”. Tiene que haber una continuidad que genere puestos de trabajo duraderos para la comunidad. Pero, ante todo, hay que saber escuchar. De hecho, muchos de nuestros profesionales acaban pa-sando el primer mes ayudando a elimi-nar escombros, recoger basura, repartir comida…, para que entiendan cómo funciona todo el proceso. No puedes simplemente ir a wikipedia y decir: “a ver, ésta es una isla católica, construyen así y son asá…”. Existen matices que tienes que descubrir.

¿Habéis cometido errores en este sentido?Una vez estuvimos trabajando en Sri Lanka para desarrollar una panadería

cooperativa para mujeres que habían perdido a sus maridos. Durante el proceso, no sólo construíamos el edi-ficio, sino que también ayudábamos a montar el negocio dando formación… A punto estábamos de comprar el equipo e iniciar, cuando todas las mujeres empezaron a recibir serias amenazas de muerte.

¿Por?Aunque hubiéramos considerado la viabilidad económica del proyecto y del modelo de negocio y después de tal desastre, no nos habíamos percatado de que seguía existiendo un cártel de droga en el pueblo y que había una única persona que vendía el pan…; era toda una mafia, vamos.

¿Por qué esto no sale en los me-dios de comunicación?Lo que ocurre es que normalmente los medios llegan al lugar, se van todos al mismo hotel, con el mejor bar y restau-rante y sólo se aventuran dentro de un radio de ocho kilómetros. Si se molesta-ran en viajar más de media hora verían mucho más y empezarían a encontrar, por ejemplo, una escuela en la meseta central de Haití que acabamos de cons-truir, y otras seis más, en proceso…

De todos modos, los medios ayu-dan a concienciar a la comunidad internacional, ¿no?Sí, claro. La prensa está ahí para contar

la historia: no es el enemigo. En este sentido, nosotros tenemos una política muy abierta. Pero es mejor trabajar en voz baja, enfocado sólo a la comunidad, sin esperar que aparezca en los medios. De hecho, me parece que si vas a tra-bajar en reconstrucción post-desastre para salir en los medios, lo más seguro es que no lo estás planteando bien. La prensa se mueve en unos parámetros de inmediatez –tiene una fuerte presión internacional–, y una reconstrucción como lo de Haití conlleva años de trabajo. En ese país, además se añade una grave inestabilidad política –siguen sin presidente– y nadie sabe quién está liderando la reconstrucción.

Supongo que ver todos estos desastres traerán reflexiones…Parece como si nos estuvieran re-tando a que seamos más conscientes de quiénes somos y qué es lo que tenemos. No podemos olvidarnos de que somos sociedad: tú y yo pode-mos ser amigos en el facebook, pero ¿somos realmente amigos? Estamos tan desconectados que nos hemos olvidado qué significa realmente ser sociedad. Cuando trabajo en una pequeña aldea de Sri Lanka, o India, o Malawi… nadie tiene un ordenador, ni una radio; pero el valor de la vida y la relación personal es más fuerte que en cualquier lugar de Occidente. Hay muchos dilemas a los que te enfren-tas cuando tus ojos están abiertos…

The endTCameron SinclairArquitecto. Architecture for Humanity

Texto: Jaume Figa

“No se trabaja en reconstrucciones

POST-DESASTRE para los

medios; ese es un mal planteamiento”

En abril de 1999, ante el sangriento conflicto albano-kosovar, los arquitectos Cameron Sinclair (38) y su colega Kate Stohr vieron la necesidad de poner en marcha un plan de creación de viviendas para los refugiados que tenían que regresar a un país totalmente desolado por las bombas. Ello les llevó a fundar Architecture for Humanity, organización sin ánimo de lucro con la misión de buscar soluciones arquitectónicas en zonas arruinadas por desastres naturales, conflictos bélicos… Sinclair estuvo en la UIC –y por primera vez en España– para dar un seminario en el Máster International Cooperation: Sustainable Emergency Architecture, de la ESARQ.

23

New

suic 28

. març-jn

uy d

e 2011

NOUS COLORS

DES DELDARRER NEWSUICFOTO AFOTO

Ja fa un temps del Nadal, però la UIC es va torna a engalanar. Molts van aprofitar per “penjar” els seus desitjos de l’arbre de Nadal del bar (1), així com uns quants van poder gaudir del concert ofert per la coral de la universitat (2). El concurs de pessebres va tenir molta originalitat (3)

NADALAL CAMPUS

DES DE LES FACULTATS

COMUNIK’COMUNICACIÓ

ENS VISITEN

DEBAT I ACTIVITATS

Amb motiu de la visita de l’arquitecte Cameron Sinclair, l’ESARQ va organitzar una conferència sobre Architecture for Humanity al COAC (4). Alumnes de 3r de Medicina han començat a realitzar les seves pràctiques hospitalàries a Granollers i a Manresa (5). Els alumnes de Periodisme van visitar el Parlament de Catalunya, acompanyats pel professor Pere Buhigas (6)

1 2 3

5 64

8 97

12 131110

15 1714

La Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques va organitzar una taula rodona sobre les recents revoltes que han tingut lloc al nord d’Àfrica (14). El Servei d’Estudiants va organitzar un Torneig de Play Station (15). S’entreguen els premis Excellence UIC, que atorga cada any la nostra universitat a alumnes de primer de batxillerat que han mostrat la seva vàlua (17).

Alumnes de batxillerat van poder gaudir d’unes pràctiques audiovisuals, creant un anunci de la UIC, de la mà del professor Ricard Mamblona i de l’Óscar Sueiro (7). Realitza-dors i actors de TV3 van donar una sessió a alumnes de Comunicació Audiovisual (8)

Una quinzena de representants d’universitats d’Estats Units van ser a la UIC per establir possibles llaços de col·laboració (10). El secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta va visitar les instal·lacions de la UIC (11). El director del Centre d’Implants Dentals d’UCLA, Peter Moy, va donar unes conferències sobre odontologia (12). La historia de Time es presenta a la UIC (13)

Canvis primaverals al jardí del Campus Barcelona

24

New

suic

28

. mar

ç-jn

uy

de

2011

El primer pas per obrir portes internacionals

> 1.475 convenis amb empreses> 138 convenis d’intercanvi internacional i alumnes procedents de més de 65 nacionalitats> Més de 1.200.000 € en beques, ajuts i descomptes> Més de 150 programes de màsters, postgraus i formació contínua

Graus: Medicina Periodisme HumanitatsiEstudisCulturals Odontologia PublicitatiRelacionsPúbliques AdministracióiDirecciód’Empreses Infermeria ComunicacióAudiovisual ADEBusiness Fisioteràpia EducacióInfantil Dret Arquitectura EducacióPrimària CiènciaPolíticaiGestióPública Criminologia(Llic.2ncicle)

DOBLEstItuLACIOns: Dret+Criminologia Dret+CiènciaPolíticaiGestióPública HumanitatsiEstudisCulturals+CiènciaPolíticaiGestióPública

A personal wayA professional stepuic.es

facebook.com/uICbarcelonatwitter.com/uICbarcelona