Baldaqui_Avaluacio_sociolinguistica.pdf

!"#$%&$'(% ')

Cap part daquesta publicaci no pot ser reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap

manera ni per cap mitj, ja siga electrnic, qumic, mecnic, ptic, de gravaci o de fotocpia,

sense el perms previ de leditor.

Espagrafic

Estos crditos pertenecen a la edicin impresa

de la obra

Edicin electrnica:

Director de la collecci: Josep Martines

Els autors

Daquesta edici: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

Primera edici: Novembre de 2003

Portada: Lloren PizIllustraci de la coberta: Motiu del cartell del Congrs

Llengua, societat i ensenyamentImprimeix: TBULA Diseo y Artes Gr cas

ISBN (Volum I): 84-608-0015-6ISBN (Obra completa): 84-608-0014-8

Dipsit legal: A-1.024-2003

LLENGUA, SOCIETAT I

ENSENYAMENT

Edici a cura de Vicent Martines (coord.),Patrcia Alberola, Josep M. Baldaqu,

Vicent Beltran, Joan Borja, Vicent Brotons,M. Antnia Cano, Hctor Gonzlvez,Josep Martines, Sandra Montserrat,

Miquel Nicols i Carles Segura

Volum I

Avaluaci sociolingstica dels

programes valencians densenyament

bilinge

Josep M. Baldaqu Escandell

INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE

FILOLOGIA VALENCIANA

SYMPOSIA PHILOLOGICA, 6

Alacant, 2003

ndex

Portada

Crditos

Avaluaci sociolingstica dels programes valencians

densenyament bilinge .................................................. 5

Els programes educatius bilinges al Pas Valenci ...... 8

Lmbit de realitzaci de la investigaci ........................11

La mostra ..................................................................... 13

Alguns resultats de lavaluaci sociolingstica dels

programes educatius bilinges de lAlacant ................ 15

El predomini lingstic .................................................. 17

Les identitats valenciana i espanyola ........................... 23

Ladscripci lingstica dels estudiants ........................ 27

Lactitud envers la varietat valenciana de la llengua

catalana ........................................................................ 31

Cloenda ........................................................................ 34

Referncies Bibliogr ques ......................................... 35

Annex ............................................................................ 39

Notas ............................................................................. 52


densenyament bilinge

5NDEX

Avaluaci sociolingstica dels programes

valencians densenyament bilinge

Lavaluaci dels resultats dels programes educatius

bilinges sha realitzat sobretot des de perspectives

didctiques o psicolgiques. Boix i Vila (1998: 41)

han destacat la poca atenci que ha dedicat la sociolingsti-

ca catalana a lestudi de laprenentatge escolar del catal, a

diferncia de les aportacions valuoses fetes des dels camps

de la psicolingstica i de la pedagogia. Els estudis realitzats

sobre els programes educatius bilinges analitzen aspectes

com ara el coneixement del catal i del castell, el rendiment

en les altres matries del currculum acadmic, la interdepen-

dncia lingstica i cognitiva, la predicci de lxit o del fra-

cs escolar, les actituds lingstiques, les motivacions cap als

aprenentatges, ls de les llenges, els processos densenya-

ment i daprenentatge, els processos dadquisici de la sego-

na llengua en els programes dimmersi o la valoraci que

els professors fan dels programes (Arnau et alii1992; Artigal


6NDEX

1995; Vila 1995; Forns & Gmez 1995). Alguns daquests te-

mes no sols interessen la psicologia o la didctica de les llen-

ges, sin que tamb interessen, i molt, la sociolingstica.

La investigaci que presentem en aquest treball s una con-

tribuci a lanlisi i lavaluaci dels resultats dels programes

educatius bilinges en els territoris valencians. Per a difern-

cia daltres estudis, la perspectiva daquesta investigaci s

sobretot sociolingstica. El procs de normalitzaci lings-

tica al Pas Valenci, des de la restauraci de la democrcia

i laprovaci de lEstatut dAutonomia ha sigut molt tmid en

tots els mbits. Possiblement, s en el camp de lensenya-

ment en lnic on shan fet progressos que, si b sn limitats,

permeten parlar duna certa recuperaci lingstica. I dins del

terreny de lensenyament, s lextensi dels programes edu-

catius bilinges els programes dimmersi lingstica i els

programes densenyament en valenci, el fenomen ms in-

teressant des del punt de vista de la recuperaci lingstica i

de la conscienciaci social. (nota 1)

Lestudi sociolingstic que hem fet sobre els programes edu-

ca-tius bilinges toca una diversitat de temes. En un primer

moment, el nostre inters primordial era lanlisi del model

de llengua dels jvens. Ens proposvem mesurar la incidn-

cia de lensenyament sobre els models de llengua emprats,



7NDEX

tant per la poblaci escolaritzada en catal com a llengua

vehicular, com per la que noms rep classes de catal com a

assignatura, i utilitzar com a punt de comparaci el model de

llengua de les generacions adultes. De seguida, per, vam

veure linters de valorar tamb altres resultats dels progra-

mes educatius. Aix, es van incloure en el treball aspectes

com ara el coneixement i ls de les llenges entre els jvens,

el predomini lingstic, lanlisi de lactitud lingstica, la per-

cepci que tenen de la vitalitat duna i daltra llengua o la se-

guretat lingstica. Cal destacar que tots aquests fenmens

han estat ns ara poc o gens estudiats al Pas Valenci.

El context territorial on sha realitzat la investigaci que pre-

sen-tem s la comarca de lAlacant. (nota 2) Aquesta comar-

ca destaca dins del conjunt de les comarques catalanopar-

lants del Pas Valenci per ser la que t una menor vitalitat de

la llengua autctona (Conselleria 1989: 62-63). De fet, la vita-

litat de la llengua catalana a lAlacant es troba entre les ms

baixes de tot el domini de la llengua catalana (Valls 1995:

265), ns al punt que es pot a rmar que s la comarca valen-

ciana que pateix un procs de substituci lingstica de major

intensitat. Aquest fet fa ms necessria i urgent la realitzaci

destudis que analitzen la realitat sociolingstica actual i que

puguen contribuir si s que aix s possible a redrear una


8NDEX

situaci en qu la llengua catalana est sent desplaada o,

ns i tot, ja ha quedat quasi totalment submergida en alguns

llocs, com ara la ciutat dAlacant (Montoya 1996).

La novetat que aporta aquest treball s, per tant, que analitza

els resultats dels programes educatius bilinges des duna

perspectiva diferent a la que s habitual (sociolingsitca), en

uns aspectes poc coneguts en el nostre context i en un terri-

tori, la comarca de lAla-cant on, a ms, es dna la circums-

tncia que la vitalitat de la llengua catalana s menor.

Els programes educatius bilinges al Pas Valenci

Als territoris de predomini lingstic valenci que estableix la

Llei ds i Ensenyament del Valenci (nota 3) (LUEV) hi ha

en lactualitat tres tipus de programes educatius bilinges per

a les etapes de lEducaci Infantil i de lEducaci Primria: el

Programa dImmersi Lingstica (PIL), el Programa dEnse-

nyament en Valenci (PEV) i el Programa dIncorporaci Pro-

gressiva (PIP). (nota 4) Per a lEducaci Secundria Obliga-

tria noms es preveu lexistncia del Programa dEnsenya-

ment en Valenci (on con ueixen el Programa dImmersi i el

dEnsenyament en Valenci de lEducaci Infantil i Primria)

i del Programa dIncorporaci Progressiva ( gura 1, vegeu

annex) (Pascual & Sala 1991: 107-132).



9NDEX

Encara que tots els programes educatius que simparteixen

en els territoris de predomini lingstic valenci sn o cial-

ment bilinges, en la prctica no tots ho sn en el mateix

grau. Per a valorar aquest punt, ens servirem de la classi-

caci feta per Baker (1997: 219-220), que agrupa els pro-

grames educatius bilinges en dos grans blocs: les formes

dbils densenyament per al bilingisme, i les formes fortes

densenyament per al bilingisme i la biliteracitat.

El programa dImmersi Lingstica i el dEnsenyament en

Valenci (tots dos vehiculats principalment en la llengua mi-

noritzada, el catal) (nota 5) estarien dins de les formes fortes

per al bilingisme i la biliteracitat, s a dir, serien programes

autnticament bilinges perqu tenen com a objectius el bi-

lingisme i el pluralisme cultural. (nota 6) Per no sempre es

pot dir el mateix del Programa dIncorporaci Progressiva. De

fet, aquest programa admet dissenys molt diferents segons

les circumstncies de la seua aplicaci. Ac distingirem dues

possibilitats que sn les que en la prctica hem trobat en la

nostra investigaci:

(a) PIP on lnica llengua vehicular dels aprenentatges s el-

castell, i el valenci noms simparteix com a assignatura.

(nota 7) Aquest disseny segueix el model que Baker anome-

na model general amb ensenyament de la llengua minoritza-


10NDEX

da com una llengua estrangera, i lobjectiu lingstic que per-

segueix s, simplement, un bilingisme limitat. De fet, Baker

(1997: 225) assenyala que sn pocs els estudiants daquests

programes que arriben a tenir udesa en la segona llengua.

Alguns autors (Arnau et alii 1992: 11) consideren simplement que aquest disseny correspon al dun programa monolinge,

i altres (Pascual & Sala 1991: 120-121) alerten del perill que,

per als alumnes de llengua minoritzada (els alumnes valenci-

anoparlants), aquest programa es convertesca en un progra-

ma de submersi que promoga un bilingisme subtractiu.

(b) PIP on els alumnes sescolaritzen en castell i tenen el-

valenci com a assignatura, per on a partir del 3r curs de

primria sintrodueixen progressivament altres matries (Ex-

perincies, Dibuix...) en valenci, de manera que al nal de

lensenyament pot haver-hi un equilibri entre les matries ex-

plicades en cadascuna de les llenges. (nota 8) Aquest mo-

del seria el que Baker anomena Ensenyament Bilinge Ge-

neral, que considera dins dels programes educatius forts per

a promoure el bilingisme i la biliteracitat i que persegueix,

per tant, el bilingisme i el pluralisme cultural. En la prctica,

si b considerem que es tracta dun programa educatiu bilin-

ge, no ho s en el mateix grau que el programa dImmersi

Lingstica i el dEnsenyament en Valenci.



11NDEX

En la majoria de centres de lAlacant el PIP funciona com

un programa educatiu monolinge, on la llengua prpia que-

da relegada al paper de simple assignatura o t un s molt

redut com a llengua vehicular dels aprenentatges. (nota 9)

En algun centre, en canvi, el desplegament del PIP comporta

la incorporaci de la llengua prpia del territori a diferents

rees de coneixement de manera que en els darrers cursos

de lensenyament obligatori hi ha un s equilibrat de les dues

llenges o cials com a llenges dinstrucci.

La major part dels centres educatius de la comarca de lAla-

cant que tenen un programa educatiu bilinge han optat pel

Programa dImmersi Lingstica, que en principi s un pro-

grama dirigit a alumnes de llengua dominant (castellanopar-

lants) i que implica el canvi de llengua llar-escola. Ara b,

en aquesta comarca shan incorporat al PIL un cert nombre

dalumnes que tenen com a primera llengua el catal, ja que

no hi havia ni hi ha encara en lactualitat una oferta edu-

cativa su cient que cobresca les necessitats descolaritzaci

dels alumnes catalanoparlants en programes educatius dEn-

senyament en Valenci. (nota 10)

Lmbit de realitzaci de la investigaci

Hem dit anteriorment que la situaci de la llengua catalana

a lAlacant s excepcional, ja que shi est produint un pro-


12NDEX

cs de substituci lingstica de gran intensitat que fa que

siga la comarca catalanoparlant del Pas Valenci on lestat

de la llengua catalana s ms precari. La nostra investigaci

sha realitzat en tres localitats daquesta comarca (Alacant,

Mutxamel i Xixona) amb situacions sociolingstiques molt

diferents (nota 11) i un grau dimplantaci dels programes

educatius bilinges tamb molt desigual. La descripci de-

molingstica de lAlacant permet a rmar que aquesta situ-

aci de citria s deguda sobretot a la in uncia de la ciutat

dAlacant, amb el seu enorme pes demogr c (Alacant, amb

265.473 habitants el 1991, agrupa el 7734% de la poblaci

de lAlacant). Per, de fet, en la comarca conviuen realitats

demolingstiques molt heterognies.

En la taula 1 (vegeu annex) hi ha un resum de lalumnat que

segueix els programes educatius bilinges al Pas Valenci,

i en la taula 2 hi ha les mateixes dades referides a la comar-

ca de lAlacant, desglossades per localitats. El percentatge

global densenyament en llengua catalana al Pas Valenci

(172%) sha de valorar com a molt redut desprs de disset

anys de laprovaci de la Llei ds i Ensenyament del Valen-

ci, i s especialment preocupant el baix nivell dutilitzaci

que sen fa a lensenyament secundari (988%).



13NDEX

La situaci a la comarca de lAlacant s molt heterognia

segons les localitats, i globalment s molt pitjor que la del

conjunt del pas. Lndex global ds de la llengua catalana

en lensenyament no universitari s noms del 59%, resultat

que s degut sobretot a la reduda implantaci dels progra-

mes bilinges en la capital (34%). La realitat de les altres po-

blacions que sinclouen en aquest estudi s substancialment

millor: a Mutxamel, lndex ds del catal arriba al 295% (i se

situa, per tant, per damunt de la mitjana del pas), i a Xixona

s encara una mica millor (374%).

La inclusi en aquest treball de subjectes procedents de lo-

calitats amb per ls demolingstics molt diferents (Alacant,

Mutxamel i Xixona), i on la introducci dels programes bilin-

ges s tamb de diferent intensitat, ha perms descriure la

realitat comarcal duna manera ms objectiva, ja que sovint el

pes de la capital fa oblidar el rerefons de localitats que formen

lAlacant. Lestudi de situacions demolingstiques diverses

permet tamb millorar la validesa externa de la investigaci,

ja que les conclusions a qu sha arribat poden ser ms fcil-

ment extrapolades a daltres realitats.

La mostra

La investigaci que presentem sha realitzat entre alumnes

de vuit curs dEGB i de segon curs dESO (la majoria en-


14NDEX

tre tretze i catorze anys) descoles situades en poblacions de

la comarca de lAlacant (Alacant, Mutxamel i Xixona). Sha

triat aquest nivell perqu era, en el moment de realitzaci

del treball de camp (quan encara no shavia generalitzat la

implantaci de la LOGSE), el darrer curs de lensenyament

obligatori.

En la mostra estudiada sinclou la totalitat de lalumnat de

la poblaci de Xixona que en el moment de realitzaci del

treball de camp estava escolaritzat en vuit dEGB o segon

dESO. La poblaci escolar daquesta localitat resulta molt

interessant, perqu hi ha grups dalumnes escolaritzats en

tota la gamma possible de programes educatius: PIL, PEV,

PIP amb presncia equilibrada de les dues llenges en el

currculum i PIP amb desequilibri a favor del castell com a

llengua dinstrucci. Aix mateix, tamb sha incls en lestudi

tot lalumnat de vuit dEGB o de segon curs dESO de les

poblacions dAlacant i de Mutxamel que seguia programes

bilinges en els dos casos sn alumnes del PIL, aix com

lalumnat dels grups parallels que seguien el PIP. (nota 12)

Resumint amb xifres, aquest treball es basa en un total de

202 alumnes: 67 que cursaven el Programa dImmersi Lin-

gstica, 14 que seguien el Programa dEnsenyament en

Valenci, 33 del Programa dIncorporaci Progressiva amb



15NDEX

equilibri entre les rees de coneixement impartides en catal

i les rees impartides en castell i 88 alumnes de programes

dIncorporaci Progressiva, impartits totalment o molt majori-

triament en castell.

Les dades que saporten sn plenament representatives

dels alumnes que en el moment de lenquesta seguien el

darrer curs obligatori del programa dImmersi Lingstica o

el dEnsenyament en Valenci, per no es pot dir el mateix

dels alumnes del Programa dIncorporaci Progressiva. En

conjunt, per al total de la comarca de lAlacant, els resultats

sn plenament representatius de lunivers estudiat pel que

fa al programa educatiu dImmersi Lingstica i el dEnse-

nyament en Valenci, per noms sn un indici que mostra

les tendncies per als alumnes escolaritzats en el Programa

dIncorporaci Progressiva.

Alguns resultats de lavaluaci sociolingstica dels

programes educatius bilinges de lAlacant

La investigaci que hem realitzat dels programes educatius

bilinges s complexa, ja que shi han incls nombrosos as-

pectes: histria lingstica, adscripci lingstica, coneixe-

ment i s de les llenges, identitat, predomini lingstic, acti-

tud envers la llengua minoritzada, percepci de la vitalitat de

les llenges i dels grups etnolingstics, model de llengua i


16NDEX

seguretat lingstica. bviament, no s possible descriure en

aquest escrit tots els resultats daquesta investigaci, per la

qual cosa ens hem decantat per explicar els que estan ms

relacionats amb el que haurien de ser els objectius dels pro-

grames educatius autnticament bilinges.

Ja hem explicat abans que tots els programes educatius que

simparteixen en les poblacions de predomini lingstic valen-

ci que determina la LUEV (PIP, PIL i PEV) sn o cialment bi-

linges. Els objectius generals dels programes veritablement

bilinges no poden ser altres que el bilingisme i la pluralitat

cultural o, el que s el mateix, el biculturalisme (Arnau et alii 1992: 17; Baker 1997: 219--220; Skutnabb--Kangas 1988:

27). (nota 13) De fet, tots dos objectius, bilingisme i bicul-

turalisme, sarrepleguen directament o indirectament en els

currculums de lEducaci Primria i de lEducaci Secund-

ria Obligatria de la Conselleria de Cultura Educaci i Cincia

de la Generalitat Valenciana. (nota 14) Fins i tot la mateixa

Llei ds i Ensenyament del Valenci assenyala el bilingis-

me i la biliteracitat com a objectius de lensenyament obliga-

tori al Pas Valenci:

[...] al final dels cicles en qu es declara obligatria la incorporaci

del valenci a lensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua

habitual en iniciar els estudis, els alumnes han destar capacitats



17NDEX

per a utilitzar, oralment i per escrit, el valenci en igualtat amb el

castell. (nota 15)

Sn aquestes les raons per les quals centrem aquest tre-

ball en els resultats de la nostra investigaci que mostren en

quina mesura els alumnes dels diferents tipus de programa

educatiu aconsegueixen (o no) aquests objectius terics de

bilingisme i biculturalisme. Per aix, presentem tot seguit els

resultats referits al predomini lingstic, la identitat, els canvis

dadscripci etnolingstica i lactitud envers la llengua mino-

ritzada.

El predomini lingstic

Hem valorat el grau daconseguiment de lobjectiu del bilin-

gisme amb lestudi del predomini lingstic dels estudiants,

aix s, del major o menor domini relatiu de les llenges cata-

lana i castellana. Aquesta anlisi sha realitzat amb un proce-

diment de tipus indirecte: els tests denumeraci de paraules

(word naming task). (nota 16)

Els tests denumeraci lxica consisteixen a produir en un

perode de temps limitat la major quantitat de mots diferents

possibles referits a uns determinats contextos que proposa

linvestigador (Cooper 1971: 286). Exemples de la utilitzaci

daquestes proves per a la mesura del predomini lingstic

entre les llenges catalana i castellana sn les investigacions


18NDEX

de Bastardas (1986: 20-24) i de Boix (1991: 214-216;1993:

141-144). La prova que sha utilitzat en aquest treball s un

test denumeraci de paraules que sacosta al model emprat

per aquests autors.

En el nostre disseny es va demanar als alumnes que escri-

guessen la major quantitat de mots que coneguessen dels

centres dinters peces de vestir i objectes ds personal

i aliments i begudes. En una primera sessi, els alumnes

havien delaborar dues llistes: una primera llista en catal

referida al centre dinters peces de vestir i objectes ds

personal, i una segona llista en castell referida al tema ali-

mentos y bebidas. Els alumnes disposaven de vuit minuts

per a la realitzaci de cadascuna de les llistes, amb un petit

descans entremig. En una segona sessi, realitzada com a

mnim dues setmanes ms tard, es van tornar a realitzar les

mateixes proves per canviant la llengua dels centres din-

ters: ara la primera llista a realitzar era en castell sobre el

tema prendas de vestir y objetos de uso personal i la sego-

na llista es feia en llengua catalana sobre el tema aliments

i begudes. Una vegada que sha disposat dels resultats,

shan corregit les proves comptabilitzant el total de mots en

cadascuna de les llenges i sha calculat un ndex del pre-

domini lingstic relatiu anomenat Coe cient de Bilingitat.



19NDEX

Aquest nou ndex combina el coneixement absolut de totes

dues llenges i serveix per a valorar el predomini relatiu duna

llengua sobre laltra.

En el gr c 1 (vegeu annex) sha representat la relaci entre

el domini absolut de cada llengua (utilitzant com a ndex la

quantitat absoluta de mots que han enumerat els alumnes) i

la primera llengua. Shi comprova que mentre el domini de la

llengua catalana est directament relacionat amb la primera

llengua dels individus, el domini de la llengua castellana no

ho est: tots els grups dalumnes tenen un bon domini del

castell independentment de quina haja estat la seua primera

llengua. Lanlisi de la varincia con rma aquesta interpreta-

ci. (nota 17)

Igualment, en representar la relaci entre el coneixement ab-

solut de cada llengua (nota 18) i el programa educatiu (gr c

2) sobserva amb claredat que mentre la mitjana aritmtica

del total de mots enumerats en llengua catalana augmenta

progressivament en la mesura que els alumnes cursen pro-

grames que fan un major s vehicular daquesta llengua, la

mitjana de mots enumerats en castell presenta oscillacions

ms redudes que no sembla que estiguen relacionades

amb el programa educatiu. Lanlisi de la varincia con rma

aquesta interpretaci. (nota 19) Les dades indiquen amb cla-


20NDEX

redat que tots els alumnes tenen un bon domini de la llen-

gua dominant, independentment de la primera llengua i del

programa educatiu. Per pel que fa a la llengua minoritzada,

el grau de domini s inferior al del castell i est directament

relacionat amb laprenentatge familiar (primera llengua) i el

tipus de programa educatiu.

Hem dit abans que el Coe cient de Bilingitat s un ndex del

predomini relatiu del castell o del catal. Per a calcular-lo es

resta del total de mots catalans (es parteix del catal perqu

s la llengua minoritzada) el total de mots castellans, i es di-

videix el resultat obtingut per la suma total de mots enunciats

en catal i en castell. (nota 20) La frmula utilitzada s, per

tant:

total de mots en catal total de mots en castell

total de mots en catal + total de mots en castell

El gr c 3 mostra amb gran claredat les relacions entre el

coe cient de bilingitat, el programa educatiu i la primera

llengua dels alumnes. En primer lloc, es comprova que la mit-

jana aritmtica del coe cient de bilingitat t valors negatius

per a tots els grups dalumnes segons les combinacions de

programa educatiu i primera llengua, cosa que con rma el

predomini lingstic del castell en tots els grups dalumnes



21NDEX

de 8 dEGB o 2n dESO de lenquesta, independentment de

la primera llengua i del programa educatiu.

De tota manera, shi observa tamb com hi ha un major acos-

tament a lequilibri lingstic en la mesura que el catal t

una major presncia en el programa educatiu i en la mesura

que els alumnes han aprs aquesta llengua en lmbit fami-

liar. Lanlisi de la varincia con rma que les diferncies que

hi ha en el gr c sn estadsticament signi catives (F9,173

=

3.6195, p < 0.0001). (nota 21) De fet, el gr c 3 mostra que

els nics alumnes que sapropen a lequilibri bilinge sn els

de primera llengua catalana escolaritzats en els programes

educatius bilinges (PIL i PEV) i, en un grau una mica menor,

els alumnes bilinges del PIL. (nota 22)

Lanlisi del gr c 3 tamb permet fer algunes apreciacions

importants respecte del grau de bilingitat dels alumnes cas-

tellanoparlants del Programa dImmersi Lingstica. Com

shi pot veure, aquests alumnes presenten un equilibri lings-

tic menys esbiaixat cap al castell que qualsevol dels grups

dalumnes del PIP bsic i del PIP bilinge, incloent-hi els alum-

nes catalanoparlants daquests programes. Aquesta aprecia-

ci permet valorar com a molt positiu el grau dacompliment

de lobjectiu lingstic del PIL que els alumnes arriben a ser

bilinges, i permet a rmar que els programes educatius bi-


22NDEX

linges, el PIL i el PEV, sn els nics que aconsegueixen el

precepte de la Llei ds i Ensenyament del Valenci segons

el qual tots els alumnes del Pas Valenci, independentment

de quina haja estat la seua llengua habitual en comenar les-

colaritzaci, han destar capacitats per a utilitzar el valenci

en igualtat amb el castell en acabar lensenyament obliga-

tori. (nota 23)

En corregir els test denumeraci de paraules tamb hem

comptabilitzat la quantitat de mots que sn interferncies

duna llengua en laltra. Aix, els resultats del test denume-

raci lxica tamb han perms fer un estudi quantitatiu de la

interferncia lxica. De fet, els percentatges dinterferncies

shan considerat de vegades com a indicadors del predomini

lingstic (Macnamara 1967: 69-70; Jakobovits 1970: 181-

182; Baetens 1989: 144; Baker 1997: 56). En aquest punt es

pot destacar com a conclusi ms important la relaci entre

els percentatges dinterferncies i els programes educatius:

sha comprovat que els alumnes que assisteixen als progra-

mes educatius bilinges fan menys interferncies del castell

en el catal que els alumnes dels programes monolinges.

s un resultat que s un indicador tant del millor coneixement

de la llengua com de la millor qualitat de ls lingstic. La

contrapartida s que els alumnes dels programes educatius



23NDEX

bilinges tamb fan ms interferncies del catal en el caste-

ll, per els percentatges en aquest sentit sn prcticament

inapreciables. En conjunt, lestudi de la interferncia lings-

tica ha alertat de lempobriment qualitatiu del model de llen-

gua de les generacions ms jvens en ls del catal. Aquest

empobriment afecta, sobretot, els alumnes que segueixen els

programes educatius monolinges, i s una altra prova que

aquests programes proporcionen una competncia lingsti-

ca molt reduda en la llengua minoritzada.

Les identitats valenciana i espanyola

En lenquesta que van contestar els alumnes hi havia un pa-

rell de preguntes destinades a valorar el grau didenti caci

que expressaven respecte de les identitats valenciana i espa-

nyola. (nota 24) Les preguntes no estan formulades de ma-

nera que es puguen interpretar duna manera excloent, sin

que cada alumne pot tenir al mateix temps puntuacions altes

(o baixes) en luna i laltra identitat.

Lestudi de la identitat dels alumnes ha posat de manifest

que les identitats valenciana i espanyola no sn excloents: es

pot tenir una identitat valenciana alta i, al mateix temps, tenir

tamb una identitat espanyola elevada. s un resultat simi-

lar a lobtingut per Viladot (1991) a Catalunya. Els resultats

mostren que la identitat espanyola s relativament elevada


24NDEX

en tots els grups dalumnes, amb independncia de la pri-

mera llengua i del programa educatiu, mentre que la identitat

valenciana s molt ms variable.

En el gr c 4 hi ha representada la relaci entre les identitats

valenciana i espanyola i la primera llengua. Mentre que la

identitat espanyola s elevada en tots els grups (la mitjana

oscilla entre 45 dels alumnes de primera llengua castellana i

el 39 dels alumnes bilinges familiars), no es pot dir el mateix

del grau didentitat valenciana, que s notablement ms baix

(26) entre els alumnes castellanoparlants. (nota 25) Cal des-

tacar tamb en aquest gr c lequilibri en les identitats dels

alumnes bilinges, que s realment notable. Uns resultats

semblants sobserven en el gr c 5, que representa la rela-

ci entre la identitat i els diferents programes educatius. Shi

observa un notable equilibri didentitats en el Programa dIm-

mersi Lingstica i un cert equilibri una mica decantat cap a

la identitat valenciana en el PEV. En les dues modalitats del

Programa dIncorporaci Progressiva sobserva el predomini

de la identitat espanyola, per hi ha una diferncia entre les

identitats molt notable en el PIP bsic, lnic programa que

podem considerar estrictament monolinge. (nota 26)

Tot seguint Ros, Cano i Huici (1987: 248, 251) hem calculat

un nou ndex, anomenat ndex Subtractiu de la Identitat Es-



25NDEX

panyola (ISIE), que combina el grau didentitat valenciana i el

grau didentitat espanyola. El nou ndex sobt restant el grau

didenti caci amb la identitat espanyola del grau didenti ca-

ci amb al identitat valenciana. (nota 27)

El gr c 6 mostra les relacions entre les identitats valenciana

i espanyola, combinades en lndex Subtractiu de la Identitat

Espanyola (ISIE), el programa educatiu i la primera llengua.

La lectura daquest gr c posa de manifest que:

(a) Els alumnes de primera llengua castellana sidenti quen-

sempre predominantment com a espanyols, per en la mesu-

ra que han assistit als programes bilinges, tenen tendncia

a identi car-se com a valencians en major grau.

(b) Els alumnes bilinges familiars varien entre una claraiden-

ti caci espanyola (si es troben matriculats en el PIP bsic),

lequilibri (si es troben matriculats en el PIP bilinge) i el pre-

domini de la identi caci valenciana (si es troben matriculats

en el PIL).

(c) Els alumnes de primera llengua catalana varien entre

unasituaci de lleuger predomini de la identi caci espanyola

(si es troben matriculats al PIP) i el predomini de la identitat

valenciana (si es troben matriculats en el PIL o en el PEV).

(nota 28)


26NDEX

Dins del grup de jvens de primera llengua castellana cal

destacar els resultats obtinguts pels alumnes del Programa

dImmersi. Es comprova que no experimenten una prdua

de la seua identitat cultural originria (bsicament espanyo-

la) en relaci als alumnes del seu mateix grup etnolingstic

escolaritzats en la prpia llengua, que s la llengua dominant

del context. Sn dades coincidents amb les conclusions de

les avaluacions realitzades en altres contextos (Swain & Lap-

kin 1982: 73-75; Genesee 1987: 103-106), que indiquen que

els alumnes dimmersi mantenen la seua identitat originria.

(nota 29)

Aquests resultats mostren amb claredat que mentre els pro-

grames bilinges (PIL i PEV) ajuden a preservar la identitat

del grup etnolingstic minoritzat (el grup valenci), els pro-

grames monolinges (PIP) no aturen el procs de minorit-

zaci de la identitat valenciana. Per tant, tot sembla indicar

que, duna manera parallela al que ha passat amb la llengua

catalana al Pas Valenci, la identi caci valenciana tamb

ha sofert un procs de minoritzaci que va aparellat amb ls

de les llenges. (nota 30)

Ladscripci lingstica dels estudiants

Lestudi de la histria lingstica dels alumnes ens ha perms

conixer les relacions entre els programes educatius i els di-



27NDEX

ferents aspectes que han contribut a formar la seua perso-

nalitat lingstica: la llengua en qu van aprendre a parlar, la

transmissi lingstica familiar, levoluci de les preferncies

lingstiques i ladscripci actual a un grup lingstic deter-

minat. En aquest escrit ens cen-trarem en la relaci entre el

canvi dadscripci lingstica dels estudiants i els programes

educatius que segueixen.

Per a valorar el canvi dadscripci lingstica hem comparat

la primera llengua en qu els alumnes declaren haver aprs

a parlar (nota 31) amb ladscripci lingstica preferent amb

qu els alumnes sidenti quen en lactualitat. (nota 32) Lgi-

cament, la primera llengua dels alumnes marca habitualment

la seua adscripci lingstica, per no duna manera de niti-

va. Per aix, volem esbrinar si hi ha alumnes que hagen can-

viat la seua adscripci lingstica, i en quin sentit. Laspecte

que ms ens interessa del canvi dadscripci lingstica s la

in uncia que els diferents programes educatius hi puguen

tenir.

El gr c 7 mostra la relaci entre el canvi dadscripci lings-

tica i el programa educatiu de lalumne. Com shi pot observar,

el PEV rex en el seu objectiu fonamental de manteniment de

la prpia llengua i cultura. (nota 33) El 100% dels alumnes

daquest programa, que tenen com a primera llengua el cata-


28NDEX

l, continuen mantenint la seua adscripci lingstica origin-

ria. (nota 34)

Encara que en el PIP hi ha mobilitat en tots els sentits, no tots

els canvis dadscripci lingstica que es donen en aquest

grup tenen la mateixa intensitat. Lanlisi dels residus estan-

darditzats i ajustats de la taula de contingncia indica que

per a aquest grup hi ha una freqncia de canvi major de la

que es podria esperar pel simple atzar en el pas dalumnes

originriament bilinges a lautoadscripci com a castellano-

parlant (99%). Tamb hi ha diferncies estadsticament sig-

ni catives en aquest grup pel que fa a la quantitat reduda

dalumnes bilinges que passen a autoconsiderar-se com a

catalanoparlants (17%). Aquests canvis podrien ser un indici,

encara que sha de ser molt prudent en aquest tipus da r-

maci, que per a un cert percentatge dalumnes aquest pro-

grama actua com un programa de submersi lingstica que,

en comptes denriquir el bagatge lingstic dels alumnes, el

que fa s substituir una llengua per una altra. De fet, el pe-

rill que el Programa dIncorporaci Progressiva puga afavorir

sota certes circumstncies la submersi lingstica ha estat

assenyalat des dun punt de vista teric per Pascual i Sala

(1991: 120-121).



29NDEX

Pel que fa al PIL, cal destacar en primer lloc que presenta

una freqncia dalumnes sense canvis molt baixa, noms

del 597%. Lexamen dels residus indica que aquesta fre-

qncia tan baixa no s deguda a la casualitat, sin que est

relacionada amb el tipus de programa educatiu. Per tant, s

un programa educatiu que afavoreix la mobilitat de ladscrip-

ci lingstica. Lanlisi dels canvis mostra que sn estadsti-

cament signi catius el 194% dalumnes que passen de tenir

com a primera llengua el castell a autoconsiderar-se com a

bilinges o catalanoparlants i el 104% dalumnes daquest

programa que passen de ser bilinges a autoconsiderar-se

com a catalanoparlants. Aix mateix, tamb destaca signi -

cativament el fet de tenir un percentatge molt redut (15%)

dalumnes originriament bilinges que en lactualitat sauto-

consideren principalment castellanoparlants.

En resum, el PIP afavoreix sobretot que els alumnes origi-

nriament bilinges es decanten cap a autoconsiderar-se en

lactualitat com a castellanoparlants, i limita la possibilitat que

aquests mateixos alumnes es decanten cap a la integraci

en el grup que sautoconsidera catalanoparlant. El PIL s el

programa que promou una major mobilitat lingstica i afavo-

reix, sobretot, que els alumnes de primera llengua castella-

na sautoconsideren en lactualitat com a bilinges, i que els


30NDEX

alumnes originriament bilinges sintegren en el grup que

sautoconsidera com a principalment catalanoparlant. Final-

ment, el PEV, integrat en la totalitat per alumnes catalanopar-

lants, destaca per le ccia en el manteniment de la identitat

lingstica originria dels alumnes.

Les conclusions que sacaben de comentar coincideixen amb

els objectius bsics dels programes educatius bilinges. Aix,

el Programa dImmersi Lingstica, que es planteja entre els

seus objectius el bilingisme i el biculturalisme o pluralisme

cultural, aconsegueix que una part signi cativa dels alum-

nes que en formen part passen de tenir com a primera llen-

gua el castell a autoconsiderar-se bilinges i, ns i tot, que

els alumnes que han aprs a parlar en les dues llenges es

decanten cap a una identi caci plena amb la llengua soci-

alment subordinada, el catal. Igualment, el PEV rex en el

seu objectiu primordial de manteniment de la llengua i de la

cultura dels alumnes, que s una llengua minoritzada (Skut-

nabb-Kangas 1988: 27, 129; Arnau et alii 1992: 15, 17; Baker 1997: 219--220, 231--232). Finalment, shan vist indicis del

perill que el Programa dIncorporaci Progressiva afavoresca

el canvi de la llengua minoritzada per la llengua dominant,

afavorint, per tant, el bilingisme subtractiu i actuant, en la

prctica, com un veritable programa de submersi lingsti-



31NDEX

ca (Skutnabb-Kangas 1981: 126-128; Pascual & Sala 1991:

120-121; Arnau et alii 1992: 13; Baker 1997: 220-222).

Lactitud envers la varietat valenciana de la llengua

catalana

En la nostra investigaci sha construt una escala dactituds

tipus Likert per a estudiar lactitud envers la llengua minorit-

zada, sha analitzat lestructura del constructe elaborat amb

lescala mitjanant lanlisi factorial i sha investigat la rela-

ci entre lactitud envers la varietat valenciana de la llengua

catalana i altres variables sociolingstiques, en particular la

primera llengua dels estudiants i els programes educatius

on estan escolaritzats. En aquest treball ens centrarem en

aquest darrer aspecte.

En el gr c 8 podem analitzar la relaci entre lactitud envers

la varietat valenciana de la llengua catalana i la primera llen-

gua. Els resultats sn els esperats, perqu mostren la millor

actitud envers aquesta llengua dels alumnes en la mesura

que lhan apresa com a primera llengua. s interessant va-

lorar les mitjanes dactituds dels diferents grups. En primer

lloc, la mitjana dels alumnes castellanoparlants t un valor

de 3, que coincideix amb la puntuaci neutra del test dacti-

tuds. (nota 35) Per tant, hi ha una notable coincidncia del

grup castellanoparlant amb aquesta puntuaci. Per tamb


32NDEX

s notable que les puntuacions mitjanes dels altres dos grups

(bilinge i de primera llengua catalana) si b se situen en la

zona positiva no sn excessivament elevades, ja que sn,

respectivament, de 36 i 39.

En el gr c 9 hi ha representada la relaci entre lactitud en-

vers el valenci i els programes educatius. Es comprova la

millora de lactitud en la mesura que augmenta la presncia

de la llengua minoritzada en el programa educatiu. En valorar

les puntuacions de cada grup, veiem una altra vegada que els

alumnes del programa monolinge presenten una actitud que

podrem quali car de neutra, i que les puntuacions dels

altres grups, si b es poden considerar globalment positives,

tampoc no mostren una intensitat excessivament elevada.

El gr c 10 resumeix la relaci entre lactitud lingstica, el

programa educatiu i la primera llengua que hem vist en els

dos gr cs anteriors. Shi pot observar com lalada de les

barres que representen la puntuaci mitjana en lactitud en-

vers la varietat valenciana de la llengua catalana augmenta

conforme es passa a un s vehicular daquesta llengua en el

programa educatiu cada vegada major i, dins de cada progra-

ma educatiu, augmenta tamb de manera proporcional a la

major presncia del catal com a primera llengua dels alum-

nes. Shi observa tamb com la diferncia en la puntuaci



33NDEX

dactituds entre els grups bilinge preco i de primera llengua

catalana s, en general, reduda, aix com la diferncia entre

els grups PIP bilinge, PIL i PEV. (nota 36) Lanlisi de la va-

rincia mostra que les diferncies sn signi catives entre els

deu grups que sn el resultat de creuar les variables Primera

Llengua i Programa Educatiu (F9,187

= 12.7598, p < 0.0001).

(nota 37)

En resum, es demostra que els alumnes dels programes

educatius bilinges i els alumnes amb un major contacte fa-

miliar amb la llengua catalana sn els que tenen una acti-

tud lingstica millor. Es tracta dun resultat que con rma els

obtinguts en altres contextos sociolingstics diferents, per

sha dassenyalar que les investigacions realitzades prvia-

ment a Catalunya no demostren lexistncia de relacions en-

tre aquestes variables, probablement perqu a Catalunya la

llengua catalana t un prestigi elevat, situaci que no s gens

habitual entre les llenges minoritzades (Viladot 1992: 389-

390).

Un aspecte a remarcar s la millora signi cativa de lactitud

envers la llengua catalana que experimenten els alumnes

castellanoparlants del Programa dImmersi Lingstica en

relaci als alumnes castellanoparlants dels programes edu-

catius monolinges. La consistncia de les dades obtingudes


34NDEX

amb les dinvestigacions realitzades en diferents contextos de

llenges minoritzades semblants al nostre permeten a rmar

que els programes educatius bilinges (PIL i PEV) saproxi-

men a lobjectiu del biculturalisme, que apareix arreplegat en

els currculums de lEducaci Primria i de lEducaci Secun-

dria del Pas Valenci.

Cloenda

Lavaluaci sociolingstica dels programes educatius bilin-

ges es mostra com una via interessant per a lanlisi dels re-

sultats dels programes educatius bilinges, que no substitu-

eix sin que complementa altres enfocaments metodolgics

realitzats sobretot des de la psicologia social del llenguatge o

des de la didctica de la llengua. Les dades que hem comen-

tat en aquest escrit mostren que els resultats obtinguts pels

programes educatius bilinges en el nostre context sn molt

positius i bsicament parallels als obtinguts en altres parts

dels mn. A ms, permeten a rmar que aquests programes

educatius sn en lactualitat lnica alternativa educativa re-

alista per a posar fre al procs de substituci lingstica que

sobserva en la comarca on sha realitzat lestudi. Per tant, es

con rma que sn els nics programes educatius que respo-

nen vlidament el desidertum de la Llei ds i Ensenyament

del Valenci i els objectius dels currculums de lEducaci Pri-



35NDEX

mria i lEducaci Secundria Obligatria de la Conselleria

dEducaci de la Generalitat Valenciana en el sentit dacon-

seguir el bilingisme, la biliteracitat i el pluralisme cultural dels

escolars valencians.

JOSEP M. BALDAQU ESCANDELL

Universitat dAlacant

Referncies Bibliogr ques

ARNAU, J. & COMET C. & SERRA, J. M. & VILA, I. (1992 ), La edu-cacin bilinge, Barcelona, ICE de la Universitat de Barcelona / Horsori.

ARTIGAL, J. M., (1993), Catalan and Basque Immersion Program-

mes dins BAETENS BEARDSMORE, H., ed., European Models of Bilingual Education, Clevedon, Multilingual Matters, pp. 30-53.

ARTIGAL, J. M., coord. (1995),Els programes dimmersi als territoris de llengua catalana, Barcelona, Fundaci Jaume Bofill.

BAETENS BEARDSMORE, H. (1989), Principis bsics del bilingis-me, Barcelona, La Magrana.

BAKER, C. (1997), Fundamentos de educacin bilinge i bilingismo, Madrid, Ctedra.

BASTARDAS I BOADA, A. (1986), Llengua i immigraci. La segona generaci immigrant a la Catalunya no-metropolitana, Barcelona, La Magrana.


36NDEX

BEL, A. & SERRA, J. M. & VILA, I. (1993), Estudio comparativo del

conocimiento del cataln y el castellano al final del ciclo superior de

EGB dins Siguan, M., ed., Enseanza en dos lenguas, XVI Semi-nario sobre Lenguas y educacin, Barcelona, ICE de la Universitat de Barcelona / Horsori, pp. 97-110.

BOIX I FUSTER, E. (1991), Tria i alternana de llenges entre joves de Barcelona: normes ds i actituds [microforma], Barcelona, Uni-versitat de Barcelona.

(1993), Triar no es trair. Identitat i llengua en els joves de Barcelo-na, Barcelona, Edicions 62.

BOIX I FUSTER, E. & VILA I MORENO, F. X. (1998), Sociolingstica de la llengua catalana, Barcelona, Ariel.

CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACI I CINCIA (1989), Co-neixement del valenci. Anlisi dels resultats del Padr Municipal dHabitants de 1986, Valncia, Generalitat Valenciana.

COOPER, R. L. (1971), Degree of Bilingualism dins FISHMAN, J. A.

& COOPER, R. L. & MA, R., Bilingualism in the Barrio, Blooming-ton, Indiana University, pp. 273-309.

FORNS SANTACANA, M. & GMEZ BENITO, J. (1995), Evaluacin

de programas en educacin dins FERNNDEZ-BALLESTEROS,

R., ed., Evaluacin de programas. Una gua prctica en mbitos sociales, educativos y de salud, Madrid, Sntesis, pp. 241-377.



37NDEX

GENESEE, F. (1987), Learning Trough Two Languages. Studies of Immersion and Bilingual Education: Canadian Perspectives, Cam-bridge, MA., Newbury House.

GMEZ I GARCA, D. (2000), Lescola valenciana: radiografia duna

realitat, Guix, 266-267, pp. 21-25.

JAKOBOVITS, L. A. (1970), Foreign Language Learning, Rowley, Newbury House.

MACNAMARA, J. (1967), The bilinguals Linguistic Performance A

Psychological Overview, Journal of Social Issues, XXIII, 2, pp. 58-77.

MONTOYA ABAD, B. (1996), Alacant: la llengua interrompuda, Valn-cia, Denes 10.

PASCUAL, V. & SALA, V. (1991), Un model educatiu per a un sistema escolar amb tres llenges I. Proposta organitzativa, Valncia, Ge-neralitat Valenciana.

ROS, M. & CANO, J. I. & HUICI, C. (1987), Language and intergroup

perception in Spain, Journal of Language and Social Psychology 6, 3-4, pp. 243-259.

SIGUN SOLER, M. (1999), Conocimiento y uso de las lenguas. In-vestigacin sobre el conocimiento y uso de las lenguas cooficiales en las comunidades autnomas bilinges, Madrid, Centro de In-vestigaciones Sociolgicas.

SKUTNABB-KANGAS, T. (1981), Bilingualism or Not: The Education of Minorities, Clevedon, Multilingual Matters.


38NDEX

(1988), Multilingualism and the education of minority children

dins SKUTNABB-KANGAS, T. & CUMMINS, J., eds., Minority Edu-cation. From Shame to Struggle, Clevedon, Multilingual Matters, pp. 9-

44. SWAIN, M. & LAPKIN, S. (1982), Evaluating Bilingual Education: A Canadian Case Study, Clevedon, Multilingual Matters.

VALLS, I. (1995), Nivell de competncia lingstica en catal a les

comunitats autnomes catalanfones dins INSTITUT DE SOCIO-

LINGSTICA CATALANA, Actes del Simposi de Demolingstica. III Trobada de Sociolingistes Catalans, Barcelona, Generalitat de Catalunya, pp. 264-272.

VILA, I. (1995), El catal i el castell en el sistema educatiu de Cata-lunya, Barcelona, Horsori.

VILADOT I PRESAS, M. A. (1991), Identitat tnica i pluralisme cultu-

ral i lingstic, Revista de Catalunya, 47, pp. 26-40.

(1992),Factors psicosocials, percepci de vitalitat etnolingstica i identitat social [microforma], Barcelona, Universitat de Barcelona.



39NDEX

Annex

FIG

UR

A 1

. Rel

aci

ent

re e

ls p

rogr

ames

edu

catiu

s de

lE

duca

ci

Infa

ntil

i lE

duca

ci

Prim

ria

, i e

ls d

e lE

duca

ci

Sec

und

ria O

blig

atr

ia (

Pas

cual

& S

ala

1991

: 126

)


40NDEX

TAU

LA 1

. Alu

mna

t que

seg

ueix

el P

rogr

ama

dE

nsen

yam

ent e

n V

alen

ci

o el

Pro

-gr

ama

dIm

mer

si

Ling

st

ica

al P

as

Val

enci

. F

ont:

Con

selle

ria d

Edu

caci

, S

erve

i d

Ens

enya

men

t en

Val

enci

. C

itat p

er G

mez

200

0: 2

2.



41NDEX

TAU

LA 2

. Alu

mna

t que

seg

ueix

el P

rogr

ama

dE

nsen

yam

ent e

n V

alen

ci

o el

Pro

gra-

ma

dIm

mer

si

Ling

st

ica

a lA

laca

nt.

Fon

t: In

spec

ci

Edu

cativ

a d

Ala

cant

(el

abor

a-ci

pr

pia

).


42NDEX

GR

F

IC 1

. Rel

aci

ent

re la

qua

ntita

t abs

olut

a de

mot

s qu

e el

s al

umne

s ha

n en

umer

at

en c

atal

i e

n ca

stel

l i

la p

rimer

a lle

ngua



43NDEX

GR

F

IC 2

. Rel

aci

ent

re la

qua

ntita

t abs

olut

a de

mot

s qu

e el

s al

umne

s ha

n en

umer

at

en c

atal

i e

n ca

stel

l i

el p

rogr

ama

educ

atiu


44NDEX

GR

F

IC 3

. Rel

aci

ent

re e

l Coe

cie

nt d

e B

iling

ita

t, el

pro

gram

a ed

ucat

iu i

la p

rimer

a lle

ngua



45NDEX

GR

F

IC 4

. Rel

aci

ent

re e

ls g

raus

did

entit

at v

alen

cian

a i e

span

yola

i la

prim

era

llen-

gua


46NDEX

GR

F

IC 5

. Rel

aci

ent

re e

ls g

raus

did

entit

at v

alen

cian

a i e

span

yola

i el

pro

gram

a ed

ucat

iu



47NDEX

GR

F

IC 6

. Rel

aci

ent

re l

nde

x S

ubtr

actiu

de

la Id

entit

at E

span

yola

(IS

IE),

la p

rimer

a lle

ngua

i el

pro

gram

a ed

ucat

iu


48NDEX

GR

F

IC 7

. Rel

aci

ent

re e

l can

vi d

ads

crip

ci

ling

stic

a i e

l pro

gram

a ed

ucat

iu



49NDEX

GR

F

IC 8

. Rel

aci

ent

re l

actit

ud e

nver

s la

var

ieta

t val

enci

ana

de la

llen

gua

cata

lana

i la

prim

era

lleng

ua


50NDEX

GR

F

IC 9

. Rel

aci

ent

re l

actit

ud e

nver

s la

var

ieta

t val

enci

ana

de la

llen

gua

cata

lana

i el

pro

gram

a ed

ucat

iu



51NDEX

GR

F

IC 1

0. R

elac

i e

ntre

lac

titud

ling

st

ica,

el p

rogr

ama

educ

atiu

i la

prim

era

llen-

gua


52NDEX

1. Noms cal recordar la intensa mobilitzaci ciutadana que es pro-

dueix al voltant de lesTrobades dEscoles Valencianes organitzades

per la Federaci dEscola Valenciana. Possiblement aquest s el mo-

viment cvic del Pas Valenci que aconsegueix reunir ms gent en

lactualitat.

2. El fet de seleccionar aquesta comarca est determinat perqu el

treball sha realitzat dinsdun programa dinvestigaci (Variaci lin-

gstica generacional i ensenyament del valenci, GV2433/94),

que t per mbit la circumscripci universitria dAlacant i, dins de

lorganitzaci, del projecte es va decidir de realitzar els diferents estu-

dis per comarques.

3. Llei 4/1983, de 23 de novembre, ds i Ensenyament del Valenci,

ttol cinqu, article 35.

4. Aquests programes noms sapliquen en els territoris de predomini

lingstic valenci. Enles poblacions de predomini lingstic castell

saplica lanomenat Programa Bsic (Pascual & Sala 1991: 115, 128),

que noms inclou la possibilitat de rebre classes (3 o 4 hores setma-

nals) de lassignatura Valenci. En la prctica, els alumnes daquestes

localitats poden demanar fcilment lexempci daquesta matria, amb

la qual cosa queda reduda a una assignatura voluntria. Es tracta,

doncs, dun programa monolinge on la major part dels alumnes no

tenen classes de llengua catalana ni tan sols com a assignatura.

5. El darrer s un programa de manteniment de la llengua patrimonial

segons la classi cacide Baker.



53NDEX

6. Per aix han estat catalogats com a programes densenyament bi-

linge enriquidor(Pascual & Sala 1991: 107, 111-113).

7. En aquest treball ens referim a aquest model com a PIP bsic, i

el considerem unprograma monolinge.

8. En aquesta investigaci hem anomenat aquest model PIP bilin-

ge.

9. Aquesta era la situaci en el moment que vam realitzar el nostre tre-

ball de camp (segonameitat del curs escolar 1996-97 i primera meitat

del curs 1997-98). En lactualitat, a ha comenat a canviar, encara

que molt lentament.

10. En la mostra amb qu es treballa el 403% dels alumnes del PIL

tenen com a primerallengua el castell, el 358% es declaren bilin-

ges precoos en catal i castell i el 239% t com a primera llengua

el catal. Artigal (1993) ha assimilat aquest model, i en general els

programes dimmersi que sapliquen al Pas Valenci, als programes

anomenats dImmersi Primerenca Total de Dos Sentits (Two-way Early Total Immersion), que es caracteritzen perqu en les aules hi ha percentatges semblants dalumnes de llengua dominant i de llen-

gua minoritzada. Sn programes que poden aplicar-se en contextos

en qu la presncia de la llengua minoritria fora de lescola s molt

lleu o, ns i tot, residual. Aquesta barreja dalumnes intenta compen-

sar la manca de situacions extraescolars en qu els alumnes que

fan immersi els de llengua dominant poden utilitzar la llengua de

lescola, mentre que per als alumnes de llengua minoritzada el progra-

ma sassembla a un programa de manteniment de la prpia llengua i

cultura (Artigal 1993: 47). Si b la descripci daquests programes pot


54NDEX

ajustar-se a la realitat sociolingstica dAlacant, s arriscat estendre-

la a altres realitats com s el cas de les ciutats de Mutxamel o de

Xixona en el present estudi, on la llengua minoritria s que t una

presncia real en el context.

11. Segons el cens de 1991 els percentatges de gent que sap parlar

catal sn: Alacant, 249%;Mutxamel, 473%; Xixona, 743%.

12. En tots dos casos es tracta del PIP bsic.

13. Arnau et alii (1992) parlen explcitament del biculturalisme i Baker (1997) parla de pluralisme cultural, mentre que Skutnabb-Kangas es

(1988) refereix simplement a lenriquiment cultural dels alumnes de

llengua majoritria.

14. Decret 19/1992 de 17 de febrer (DOGV nm. 1727), pp. 1379,

1398; Decret 20/1992 de 17de febrer (DOGV nm. 1728), pp. 1429-

1430, 1469, 1478; Decret 47/1992 de 30 de mar (DOGV nm. 1759),

pp. 3059-3060, 3062-3063, 3068-3069. Aix per exemple, en el curr-

culum de primria podem llegir que lrea de Llengua i Literatura (refe-

rida tant al valenci com al castell) sha de convertir en un instrument

dadquisici duna conscincia didentitat, de pertinena a una cultu-

ra i dassumpci de normalitat i valors compartits (pp. 1429-1430), i

que leducaci institucional ha daconseguir un domini equivalent, per

part dels escolars, de les dues llenges o cials (p. 1469). El currcu-

lum de lESO reitera la idea del biculturalisme quan a rma que apren-

dre una llengua ha de servir per a la integraci social i cultural de

les persones (p. 3060), i assenyala com a nalitat de lensenyament

i laprenentatge de lrea de Llengua i Literatura en aquesta etapa



55NDEX

la formaci de parlants competents en les dues llenges o cials (p.

3059).

15. Llei 4/1983 de 23 de novembre, ds i Ensenyament del Valenci,

ttol segon, captolprimer, article 19 punt 2.

16. Es pot veure una descripci ms detallada daquest tipus de pro-

va en Cooper (1971: 288).Aquest investigador va comparar els re-

sultats de les proves denumeraci lxica amb els dun altre tipus de

prova indirecta molt utilitzat per a valorar lequilibri bilinge, els tests

dassociaci de paraules (word association task), i va arribar a la con-

clusi que les proves denumeraci lxica sn un mtode preferible

per a lavaluaci del predomini lingstic: word naming represents a

promising technique for the contextualitzed description of degree of bi-

lingualism (Cooper 1971: 294). En el decurs de la nostra investigaci

tamb hem avaluat la competncia en les quatre habilitats lingsti-

ques en castell i en catal amb proves dautoavaluaci. La compa-

raci dels resultats obtinguts amb totes dues metodologies (autoava-

luaci i test denumeraci lxica) amb ls de tcniques de triangulaci metodolgica ha perms contrastar la validesa dels diferents ndexs de competncia i de predomini lingstic, i ha demostrat la validesa del

Coe cient de Bilingitat que sha construt com a ndex de mesura

del predomini lingstic.

17. Les diferncies per al total de mots enumerats en catal sn es-

tadsticament signi catives (F2,179

= 27.7653, p < 0.0001), i a ms hi

ha diferncies al nivell 0.05 (Scheff) entre els alumnes de primera

llengua castellana i la resta dalumnes, per no es pot descartar que

les petites oscillacions que sobserven per a la quantitat total de mots


56NDEX

enumerats en castell no siguen degudes a latzar (F2,179

= 0.5381, p

= 0.5848).

18. Sempra una altra vegada com a ndex de la competncia lings-

tica la quantitat absolutade mots enumerats en cada llengua.

19. Mentre que les diferncies que hi ha entre els diferents programes

educatius pel que fa altotal de mots en catal sn estadsticament

signi catives (F3,180

= 36.0616, p < 0.0001), les que hi ha per al total

de mots en castell no ho sn (F3,180

= 1.4900, p = 0.2188). La compa-

raci entre grups (Scheff) con rma que hi ha diferncies estadstica-

ment signi catives (p < 0.05) per al total de mots enunciats en catal

entre: (a) els alumnes del PIP bsic i els de la resta de programes

(PIP bilinge, PIL i PEV); (b) els alumnes del PIP bilinge i els dels

programes autnticament bilinges (PIL i PEV). Per contra, no hi ha

evidncia que les diferncies entre els alumnes del PIL i els del PEV

no siguen fruit de latzar.

20. El coe cient de bilingitat s un indicador de la competncia lxi-

ca dels individus encatal i en castell. La xifra resultant pot oscillar

entre -1 i 1. La puntuaci negativa indica el predomini del castell, la

puntuaci positiva el predomini del catal i el valor 0 indica lequilibri

total entre les dues llenges. Som conscients que aquest coe cient

no mesura la totalitat de la competncia lingstica, sin nicament

una part de la competncia lxica, ms exactament la competncia

lxica activa. Sassumeix, per tant, que la competncia lxica, si b

no coincideix amb la competncia lingstica general, si ns un bon

indicador.



57NDEX

21. La comparaciaposterior i segons el procediment de Scheff per-

met con rmar diferncies signi catives entre els grups segents: (a)

els alumnes castellanoparlants del PIP bsic i tots els grups dalumnes

escolaritzats en el PIL i en el PEV; (b) els alumnes castellanoparlants

del PIP bilinge i: els alumnes bilinges i catalanoparlants del PIL, i els

alumnes del PEV; (c) els alumnes bilinges del PIP bsic, els alumnes

bilinges i catalanoparlants del PIL, i els alumnes del PEV; (d) els

alumnes bilinges del PIP bilinge i els alumnes catalanoparlants del

PIL.

22. Els valors de les mitjanes dels coe cients de bilingitat dels alum-

nes de primera llenguacatalana sn -0.0531 per al PIL i -0.0621 per

al PEV. Lnic grup que es troba relativament a prop s el dels alum-

nes bilinges del PIL (-0.0797), ja que la resta de grups ja es troben

a una distncia apreciable (el segent ms proper sn els alumnes

de primera llengua castellana del PIL, que presenten una mitjana de

-0.1488).

23. Cal destacar que aquesta conclusi s semblant a lobtinguda per

Bel, Serra i Vila per aCatalunya (1993).

24. Les preguntes sn: En quin grau et consideres espanyol? Indica-

ho segons la segentescala: (a) Gens; (b) Poc; (c) A mitges; (d) Molt;

(e) Totalment, i En quin grau et consideres valenci? Indica-ho se-

gons la segent escala: (a) Gens; (b) Poc; (c) A mitges; (d) Molt; (e)

Totalment. Som conscients que, sobretot a la ciutat dAlacant, on hi

ha un cert grau de rivalitat i de rebuig respecte de la ciutat de Valn-

cia, aquesta pregunta podia ser interpretada incorrectament, i ho vam

tractar devitar durant el desenvolupament de les proves, per tenim


58NDEX

el convenciment que no hi ha una altra alternativa a aquesta pregunta.

En la seqncia de les preguntes van collocar primer la pregunta so-

bre la identitat espanyola, perqu els tests previs que havien contestat

els alumnes de Magisteri feien suposar, i aix ho vam con rmar pos-

teriorment, que la pregunta sobre la identitat espanyola estava menys

marcada, s a dir, tenia menys connotacions ideolgiques per a la ma-

joria dels enquestats, que la pregunta sobre la identitat valenciana.

25. Lanlisi de dades (prova H de Kruskal-Wallis) mostra que no hi ha diferncies estadsticament signi catives entre els grups dalumnes

segons la primera llengua pel que fa a la identitat espanyola (p =

0.1547), per s que nhi ha pel que fa a la identitat valenciana (p <

0.0001). La comparaci entre grups a posteriori (feta amb la prova U de Mann-Whitney amb lajustament de Bonferroni) mostra diferncies

estadsticament signi catives entre tots els grups.

26. En aquest cas hi ha diferncies estadsticament signi catives tant

per a la identitat espanyola (p = 0.0001) com per a la identitat valen-

ciana (p < 0.0001). La comparaci entre grups a posteriori (prova U de Mann-Whitney amb ajustament de Bonferroni) noms mostra difern-

cies entre grups per a la identitat espanyola entre el PIP bsic i el PIL,

per per a la identitat valenciana mostra diferncies estadsticament

signi catives entre el PIP bsic i tots els altres grups, entre el PIP bi-

linge i el PEV i entre el PIL i el PEV.

27. Cal recordar que el grau didenti caci amb la identitat espanyola

i el grau didenti caciamb la identitat catalana tenen uns valors que

poden oscillar entre 1 i 5. Per tant, el nou ndex tindr uns valors que

podran oscillar entre -4 i 4. El valor 4 correspon als alumnes plena-



59NDEX

ment identi cats amb la identitat valenciana i gens identi cats amb la

identitat espanyola. El valor -4 correspon als alumnes plenament iden-

ti cats amb la identitat espanyola i gens identi cats amb la identitat

valenciana. El valor 0 correspon a lequilibri entre ambdues identitats.

28. Lanlisi estadstica (realitzada amb la prova H de Kruskal-Wa-

llis per manca dhomogenetat entre les varincies) indica que les di-

ferncies no sn degudes a latzar (p < 0.0001). La comparaci entre

grups (realitzada amb la prova U de Mann-Whitney amb lajustament de Bonferroni) mostra diferncies estadsticament signi catives entre:

(a) els alumnes castellanoparlants del PIP bsic i els alumnes cata-

lanoparlants del PIP bsic, els alumnes bilinges i catalanoparlants

del PIP bilinge, els alumnes bilinges i catalanoparlants del PIL i els

alumnes del PEV; (b) els alumnes bilinges del PIP bsic i els alumnes

catalanoparlants del PIL; (c) els alumnes castellanoparlants del PIP

bilinge i els alumnes bilinges i catalanoparlants delPIL i els alumnes

del PEV; (d) els alumnes castellanoparlants del PIL i els alumnes bilin-

ges i catalanoparlants del PIL i els alumnes del PEV.

29. Aquests estudis tamb indiquen que els alumnes dels programes

dimmersi primerencacom s el cas que estudiem valoren com a

ms reduda la distncia social entre els grups etnolingstics en con-

tacte que no els alumnes de llengua majoritria escolaritzats en la res-

ta de programes educatius: els alumnes dels programes dimmersi

primerenca, com a bilinges que sn, sautoconsideren com a molt

semblants als alumnes del grup etnolingstic minoritzat.

30. Ros, Cano i Huici (1987), en el seu estudi realitzat amb estudiants

universitaris procedentsde les diferents autonomies espanyoles amb


60NDEX

llengua prpia i de Madrid, arriben a la conclusi que els valencians

mostren una identi caci amb el seu propi pas semblant a la que tenen

amb lestat espanyol: Their identi cation with Valencia is practically

the same as their identi cation with Spain (1987: 253). Un treball molt

ms recent lestudi 2299 del CIS, que es va realitzar a loctubre de

1998 mostra una realitat semblant, o que ns i tot ha evolucionat cap

a un major sentiment despanyolitat: el 34% dels habitants del Pas

Valenci sautoconsideren principalment espanyols, noms el 10% es

consideren sobretot valencians i el 53% es consideren igualment va-

lencians que espanyols (Sigun 1999: 74). Conforme indica Sigun

(1999: 83) de totes les nacions amb llengua prpia de lestat espanyol

la major identi caci amb Espanya es dna al Pas Valenci.

31. La pregunta del test s: En quina llengua et van ensenyar a par-

lar? (a) Valenci; (b) Castell; (c) Castell i valenci simultniament;

(d) En una altra llengua diferent.

32. La pregunta per a valorar ladscripci lingstica s: Tu, com et

consideres a tu mateix? (a) Principalment valencianoparlant; (b) Prin-

cipalment castellanoparlant; (c) Igualment valencianoparlant que cas-

tellanoparlant.

33. Cal recordar que el Programa dEnsenyament en Valenci s, se-

gons la classi caci de Skutnabb-Kangas (1981: 125-135; 1988: 22-

27), un programa de manteniment de la primera llengua o, segons la

classi caci de Baker (1997: 220, 231-234), de manteniment de la

llengua patrimonial.

34. Les diferncies trobades en els canvis respecte dels programes

educatius sn estadsticament signi catives (p = 0.00360). Lanlisi



61NDEX

dels residus estandarditzats i ajustats indica que el percentatge de

manteniment de la primera llengua en els alumnes del PEV no s

degut a latzar. Totes les diferncies que comentem en aquest apartat

sn estadsticament signi catives (p < 0.05).

35. Els tems per a construir lescala de Likert tenen 5 possibilitats

de resposta: (a) Totalment dacord; (b) Bastant dacord; (c) No ho s

(o em resulta indiferent); (d) Bastant en desacord; (e) Totalment en

desacord. La puntuaci mxima dels tems formulats positivament

(Totalmentdacord) s 5, i la puntuaci mnima (Totalment en des-

acord) s 1. La puntuaci neutra (no ho s, o em resulta indiferent)

s 3.

36. Les puntuacions mitjanes sn: PIP bsic - castell: 2.8309; PIP b-

sic - bilinge: 3.4899; PIP bsic - catal: 3.5220; PIP bilinge - caste-

ll: 3.1282; PIP bilinge - bilinge: 3.5266; PIP bilinge-catal: 3.8923;

PIL - castell: 3.2436; PIL - bilinge: 3.7965; PIL - catal: 3.9179; PEV

- catal: 4.0137.

37. El contrast a posterioricon rma que hi ha diferncies signi catives

(p < 0.05) entre: (a) el grup PIP bsic - castell i els grups PIP bsic

- bilinge, PIL - bilinge, PIL - catal i PEV - catal; (b) entre el grup

PIP bilinge - castell i el PEV - catal; (c) entre el PIL castell i el PEV

- catal. Sha de tenir present que en dividir els alumnes en deu grups

shan segmentat molt. El fet de tenir grups desiguals i alguns amb

pocs alumnes di culta la possibilitat de demostrar estadsticament les

diferncies que hi ha, encara que siguen apreciables. Cal recordar,

a ms, que el procediment de Scheff s molt conservador i t ten-

dncia a infravalorar les diferncies obtingudes. Sha utilitzat, per,


62NDEX

perqu s lemprat habitualment quan la grandria dels grups formats

segons la variable independent s desigual.

Baldaqui_Avaluacio_sociolinguistica.pdf

Documents

Transcript of Baldaqui_Avaluacio_sociolinguistica.pdf