El Servicio de Estrategias Profesio-nales (SEP) se ha puesto de gala es-trenándose con la nueva versión de la Jornada Universidad-Empresa. Este año, la séptima edición de la jornada se ha especializado abrien-do las puertas a todo el alumnado de las facultades de Ciencias Econó-micas y Sociales y de Ciencias Jurí-dicas y Políticas. Es, en palabras de Edith Castellarnau, coordinado-ra del SEP, “un modo de facilitar el acceso al mundo profesional de nuestros estudiantes, y conocer de forma personalizada los procesos de selección de cada empresa”. Así es como, gracias a las presencia de casi treinta empresas distintas del sector económico y del derecho, los alum-nos y alumnas pudieron intercam-biar ideas, proyectos y currículos con los representantes de cada una de las entidades que se colocaron en stands, en el Paseo de la Fontana del Campus Barcelona.

La jornada, que tuvo lugar du-rante la mañana del 19 de noviem-bre, tuvo una gran acogida y todas las empresas se marcharon “con una buena impresión –dice la responsa-ble del SEP– gracias a que vieron gran interés por parte de todos los alumnos”. P.6

ENTRENOSALTRES P.3

núm. 24 | gener-març de 2010 | any VII | UnIVersItat InternacIonal de catalUnya

NOTÍCIES

CAMPUSEs convoquen dues sessions per expli-car “bolonya” al professorat P.4

S’ha elegit el nou Consell d’Estudiants P.6

INTERNACIONALBuen inicio del Máster en Gestión Cultural en inglés P.13

ESPORTSAntic alumne de Fisioteràpia, a l’equip mèdic del Racing de Santander P.11

Manuel Meseguer, cap del servei de gestió acadèmica de la UIc

OPINEN

campUsalUmnIopInIórecercaInternacIonalesports tendèncIes

La butaca, Jordi Cervós P.5La veu dels experts, I. Viladomiu P.7Capellania Universitària, M. Castelló P.7Carta del director, Roger Jiménez P.9Not all the..., Víctor Küppers P.9Món de butxaca, Joaquín Luna P.12Mens sana, J. Santamaria P.14

Permeti’m..., Toni Sellas P.15I acció!, Jaume Figa P.15

ADE y Derecho, enfocando su futuro profesional

Més sosteniblesINTERNACIONAL

Cooperant a l’Índia l’alumne d’arquitectura eloi meléndez ha estat tres setmanes a l’Índia, convidat per la Fundació Vicente Ferrer, per a la realització d’un projecte . P.12

Amb el rerefons de la signatura del “Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat” amb l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona, des de Newsuic hem volgut posar en con-text aquesta decisió i fer un repàs de les accions que s’han posat en marxa a la UIC, així com les que ja funcionen des de fa temps PP. 2-3

Fa uns anys el dr. cervós sortia a la premsa parlant sobre aquest tema i, com es veu a la imatge, l’anomenaven “el neuropatólogo catalán que burló el muro”

CAMPUS

20 anys sense el mura Newsuic hem volgut rememorar la caiguda del mur de Berlín des de la columna habitual del dr. cervós i des del cap de taula, amb una entrevista a dieter Wendland P.5

Amb l’objectiu de compartir i conèixer els nous avenços en implantologia oral, la Fa-cultat d’Odontologia organitza cada dos anys aquest simposi internacional, al qual assisteixen experts en implantologia oral d’arreu del món.

Organitzada durant els dies 19 a 21 de novembre, aquesta sisena edició ha comptat amb la presència d’odontòlegs d’universitats de Nova York, Florida, Madrid, Santiago de Compostel·la, Va-lència i Lisboa.

Una de les grans novetats que pre-sentava aquest simposi eren els proto-cols de control en 3D dels tractaments realitzats utilitzant sistemes informàtics i la presentació dels resultats i dels pro-jectes de recerca de la Facultat d’Odon-tologia en medicina regenerativa, utilit-zant cèl·lules mare adultes.

Aquest simposi mostra que, tot i ser una universitat jove, “som –en paraula d’ Eduard Ferrés, president del comitè or-ganitzador del simposi– molt coneguts en al món universitari odontològic”. P.12

Universitats americanes i europees al IV Simposi d’Implantologia

Facebookfacebook.com/UICbarcelonaTwittertwitter.com/UICbarcelonaFlickrflickr.com/UICbarcelonaYoutubeyoutube.com/uic

Follow us on...

2 gener-març 2010newsuicCAMPUS

Sobre la sostenibilitat, se’n parla força, darrerament. Per a molts és sovint un terme buit i, fins i tot, molest: quelcom que forma part d’una sèrie d’imposicions i legislacions cuinades en cimeres globals, fetes de parlaments que s’allunyen del dia a dia de les persones concretes. Es pot pensar que hi ha postures massa ideologitzades. La història de la sostenibilitat és llarga i és fàcil fer-ne un calaix de sastre que no correspon a la realitat... En tot cas, ser sostenibles no només és cosa d’ideologies, sinó també d’humanitat i justícia. La universitat, formadora de futurs professionals, és un marc excel·lent per aprendre a aplicar la sostenibilitat. És per això que la UIC s’ha immergit en una reflexió transversal que porti a l’acció tant en la mateixa universitat com en els llocs de treball i de vida de tota la comunitat universitària.

E l desenvolupament sostenible no és només la cura del medi ambient. També afecta tres àrees en què l’ho-

me pot (i ho ha de fer) intervenir: de-senvolupament econòmic, desenvolu-pament ambiental i desenvolupament social. Pensar que sostenibilitat equi-val a reciclatge és quedar-se amb un enfocament miop del vertader sentit de la paraula. Els interessos econòmics i mediambientals no poden discórrer de manera oposada, sinó que han de convergir en un punt per aconseguir, finalment, un desenvolupament social sostenible.

Després d’anys de moviments ecologistes, cimeres mundials i pactes globals, molts es pregun-

taven –fem-ho entenedor– si, per conservar el planeta, haurien de tornar a viure als camps, tornar a anar en carros de cavalls i oblidar el benestar que havia portat la in-dustrialització. No sembla una so-lució real. Així, doncs, l’any 1987, arran de l’Informe Brundtland, aquesta dissociació entre ecolo-gisme i benestar social i econòmic va desaparèixer i es va començar a parlar de “desenvolupament sos-tenible”. És a dir, el terme sosteni-bilitat no es renyia amb el progrés

ni es casava amb un ecologisme salvatge que podia portar a oblidar el mateix home, sinó que es referia a totes les necessitats del present sense comprometre les de les ge-neracions futures.

D’altra banda, si partim de la idea que el món no és només pro-pietat nostra, la visió de la sosteni-bilitat canvia de manera dràstica. Ja no s’intenta fer un ús utilitaris-ta del món i els seus recursos, sinó un ús just, equitatiu i, en definiti-va, ètic.

En aquest sentit, la professo-ra d’Educació Sílvia Albareda, coordinadora del programa “UIC + sostenible”, diu que “en el fons, sostenibilitat és solidaritat”. Pen-sar en els altres, en definitiva. I això és quelcom que és part im-portant de l’ideari de la UIC.

Darrerament, la nostra uni-versitat s’ha sumat a la iniciativa de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona, un “pacte” signat fins

TRANSvERSALITATLa sostenibilitat no ens parla només de reciclatge, sinò també de desenvolupament econòmic, social i ambiental

ara per més de 350 entitats de tots els colors. Aquesta agenda detalla una sèrie d’accions que s’han d’em-prendre en l’àmbit mundial, naci-onal i local en les àrees en què es donen impactes humans sobre el medi ambient. I això no només són normatives o imposicions governa-mentals. Cal una implicació de tota la població; una tasca educativa i de conscienciació des de qualsevol àmbit d’actuació humana.

Ens arromanguem

En aquest sentit, en la cerca d’un pla d’acció per a la UIC convenia elabo-rar primer una diagnosi de quin és l’estat de la qüestió a la institució. Es van fer tres passos: un taller per a la sostenibilitat obert a tota la comuni-tat, un estudi de camp en profundi-tat i una sessió amb els diferents sta-keholders.

El taller, organitzat en envelats al passeig de la Fontana del Cam-pus Barcelona, va acollir una espè-cie de brainstorming col·lectiva en la qual tothom que ho va voler va poder donar la seva visió. Un altre dels objectius era sensibilitzar, amb la col·laboració d’Intervida, a través de dades concretes sobre aigua, fam i empremta ecològica –impacte me-diambiental– al món. Hi va haver dos estands més lúdics, que ense-nyaven, entre altres coses, el prin-cipi de les “tres erres”: reciclar, re-duir i reutilitzar (ara també es parla d’altres “erres”, com reparar, evitar residus...). Paral·lelament, a l’Aula Jardí es van projectar diferents do-cumentals sobre alguns aspectes de la sostenibilitat. La jornada va tenir una bona acollida i això es el que es volia, ja que la implicació de tothom des del principi és important.

Un altre dels materials essenci-als ha estat un estudi en profundi-tat elaborat per una part de l’alum-nat de magisteri en què es detallava quin és l’estat de la UIC en aquest moment i les possibles necessitats per millorar. L’estudi recull, en-tre altres coses, una enquesta feta a gairebé 900 alumnes que indica que la majoria de l’alumnat té l’hà-

bit de reciclar a casa i a la UIC vo-len continuar fent-ho. La darrera acció de la fase de diagnosi va ser una primera sessió amb represen-tació de tota la comunitat univer-sitària, una primera aproximació al dia a dia dels departaments en aquest aspecte i a les inquietuds del PDI, PAS i alumnes. Una de les conclusions d’aquestes primeres tres accions és que, de moment, la UIC ha d’atacar dos dels 10 punts de l’Agenda 21 municipal: el de co-municar i sensibilitzar i el del re-ciclatge.

En els plans d’estudis

Com a institució educativa la UIC té un fort impacte en la societat, a tra-vés dels professionals que forma a les aules. La idea és formar professionals que no vegin la sostenibilitat com un afegit en el seu camp d’actuació, sinó quelcom que és en la concepció de nous projectes. Un dels casos em-blemàtics de l’aplicació del desenvo-lupament sostenible als plans d’es-tudis és el de l’Escola d’Arquitectura (ESARQ), i no és res absurd si tenim en compte que, segons el llibre 34 kg de CO2, un dels autors del qual és el professor de l’escola Toni Solanas, la construcció consumeix un 50% dels recursos naturals i el 40% de l’energia alhora que genera un 50% dels residus i un terç de les emissions de CO2.

Des dels inicis, l’ESARQ ha dis-posat d’una àrea de sostenibilitat. Amb l’inici dels nous graus, ha aga-fat un nou impuls, i l’alumnat de 4t i 5è de grau tenen una assignatura obligatòria de sostenibilitat, coordi-nada pels arquitectes Felipe Pich-Aguilera i Toni Solanas, coautor del llibre 34 kg de CO2. Un dels exer-cicis de l’assignatura és l’estudi de 10 o 12 edificis emblemàtics del món i analitzar-ne l’impacte ecològic: se-gurament ni la Casa Batlló, ni l’Òpe-ra de Sidney ni alguns altres edificis que s’hi analitzen s’haurien tornat a fer de la mateixa manera que es van fer aleshores. Ara és possible fer cases amb un impacte mínim en el medi ambient, no gaire més cares i

ROSER SANTIgOSALAURA dÍAzCARLA bONAdONAjAvI qUINTANO

3gener-març 2010 CAMPUSnewsuic

ENTRENOSALTRES

Manuel MeseguerCap del Servei de Gestió Acadèmica

“Penso que la UIC continuirà atraient per l’estil i l’ambient fundacional”

En Manuel Meseguer és responsable del Servei de Gestió Acadèmica, l’oficina central del qual està emplaçada a la Secretaria General, i també és present en cadascuna de les secretaries de les diferents facultats i de l’ESARQ.

1 En què consisteix la seva feina?Globalment, es tracta

de treballar pel compliment correcte dels procediments de la gestió acadèmica, i si anem al detall de les feines, et parlaria d’un ventall ampli: tenim a càrrec nostre els expedients físics dels alumnes; la custòdia i el tancament de les actes de qualificacions; la tramitació dels títols oficials davant del Ministeri i d’altres títols propis; i treballem amb el Servei d’Informàtica per actualitzar la gestió integrada dels alumnes; trametem els plans d’estudi perquè es publiquin al BOE i un llarg etcètera. No fa gaire vaig assistir a Madrid a unes jornades convocades pel Ministeri d’Educació, en què es va tractar del decret que ha de regular l’expedició dels nous títols de grau, màster i doctorat i que ens obligarà a fer canvis. Aquí, al Campus Barcelona, treballo en equip, i molt a gust per cert, amb la Lina Viver i la Maria Lluïsa Vélez.

2 Vostè és aquí des del començament: hi

veus molta diferència en aquests 12 anys?Efectivament, hem anat creixent en titulacions i programes acadèmics, en nombre d’alumnes, en instal·lacions, i en personal que treballa en els diferents àmbits; tant es així, que ara seria impensable no disposar d’un departament de comunicació.

3 Com veu els alumnes d’ara i els d’abans?

Segueixo veient persones –amb un percentatge molt alt de gent jove–, que s’afanyen a tirar endavant uns estudis i tot un seguit d’activitats acadèmiques; alumnes que passen una etapa de la seva vida entre nosaltres, compartint esforços i moltes il·lusions, i fent amistats, també. Els veig pels passadissos, per les aules, per la cafeteria...

És interessant, i fins i tot curiós, comprovar l’evolució dels gustos en la roba que porten i la influència de la moda.

4 Suposo que, tècnicament, també la cosa

haurà canviat força, no?Al començament vam haver d’aprendre moltes coses noves. Ara, des de casa, ens sembla molt normal inscriure’s on line en un programa de postgrau, però el 1997 s’havia de començar dissenyant el full de matrícula o definint els tipus de certificacions acadèmiques que necessitàvem. Ara ens toca tornar a començar per adaptar els sistemes als nous ensenyaments de Bolonya.

5 Quin paper creu que té el PAS en el bon funcionament

d’una universitat i concretament de la UIC?El paper del PAS és tan important com el del PDI o el que tenen els alumnes. Som una comunitat on cada persona desenvolupa la seva funció. No seria una bona cosa si no tinguéssim un servei de neteja i manteniment, un servei d’informàtica, el suport administratiu que sempre requereix la tasca docent, els serveis econòmics, biblioteca, recepció i telèfon, i tants d’altres sense els quals seria impossible de mantenir aquesta casa. Quan tothom està pel que ha d’estar, la UIC funciona. És tot un entramat.

6 Com veu la UIC d’aquí a uns 10, 20, 30 anys?

Com una universitat que seguirà sent present, amb una oferta de titulacions que donarà respostes a la demanda social de titulats superiors. Penso que la UIC continuarà atraient per l’estil i l’ambient que li dóna l’esperit que la va fer néixer. Veig professionals que s’hauran format aquí i que seguiran en contacte, ja sigui per fer-hi programes de postgrau o per altres activitats que els permetin estar al dia en coneixements i en recerca, perquè una institució d’educació superior mai no pot quedar estancada. També confio que es podrà disposar de més espai, potser de noves seus. Qui sap quan arribarà!

amb possibilitat d’amortitzar les des-peses “de més” en pocs anys. Són les anomenades Passivhaus, que re-dueixen substancialment l’emissió de CO2 al llarg d’un any, gràcies als materials, l’orientació, la concepció que se’n fa, etc. Aquest tipus de ca-ses, per exemple, preveuen pràctica-ment l’eliminació de sistemes d’es-calfament a l’hivern i de refrigeració a l’estiu. A Alemanya, per exemple, aquest tipus de cases gasten un 80% menys d’energia en el condiciona-ment tèrmic que els habitatges habi-tuals. Ara per ara estan molt esteses al nord d’Europa, però el Parlament Europeu vol estendre-les a tot Euro-pa en pocs anys.

En aquest mateix Newsuic, se-guint amb l’arquitectura, el professor Pere Vall ens parla de la recerca que fa sobre el reciclatge urbanístic, i en la secció d’internacional també parlem sobre Eloi Meléndez, un alumne que en l’assignatura de Cooperació ha projectat per a l’Índia, finançat per la Fundació Vicente Ferrer, cases més ecològiques i més econòmiques: la cooperació internacional és una part

important de l’economia sostenible. En altres ocasions hem parlat sobre el Màster en Cooperació Internacio-nal, que, dins del programa Erasmus Mundus, ofereix la UIC conjuntament amb una universitat francesa, una d’italiana i una d’alemanya.

Però no només és important la cooperació internacional des de les assignatures. El rector, Dr. Josep Argemí, el mes de setembre, en la sessió de benvinguda dels estudiants de 1r de grau, els deia específicament que una part de la seva formació uni-versitària hauria de ser participar en un projecte de cooperació, ja fos in-ternacional, nacional o local. Estiu rere estiu alguns components de la comunitat universitària marxen al Perú, a Costa d’Ivori, a Guatemala a donar un cop de mà en el que po-den. També hi ha col·laboracions, per exemple, amb projectes al barri del Raval de Barcelona durant tot el curs i intensificats a través de la Campa-nya Solidària de Nadal, etc. La reali-tat de moltes persones ens fa pensar, com reflexionava el professor d’ADE Pedro García del Barrio en una

sessió del Fòrum UNIV, si el mo-del econòmic que segueix Occident és un bon model. Justament, el Fò-rum UNIV és una iniciativa en què els alumnes de totes les titulacions poden presentar ponències sobre els valors que poden sustentar una cul-tura global. És una bona oportunitat per reflexionar-hi personalment de manera científica.

És cosa de tots

Impulsar un projecte d’aquest tipus en una institució gran i amb tants perfils professionals no és cosa fàcil. En una assignatura de Comunicació Institu-cional, un dels casos que l’alumnat estudia és com fer arribar a tothom la necessitat de ser respectuós amb el medi ambient i sensibilitzar-los per reciclar... i és que no és quelcom que es pugui fer de manera institu-cional, a base de legislacions. Asso-lir-ho dependrà de tota la comunitat universitària, amb accions concre-tes, que la mirada de cadascú vul-gui incloure a tothom, perquè, en el fons, sostenibilitat és solidaritat.

A IGUA: Més de 1.000 mili-ons de persones (1/6 part

de la població mundial) no té accés a l’aigua potable.

b IODIVERSITAT: En els úl-tims 100 anys s’ha perdut

un 75% de les varietats de cul-tius, això significa que la huma-nitat, actualment, depèn de 45 plantes per sobreviure.

C ONSTRUCCIÓ: Aquest sector consumeix un 50%

dels recursos naturals i el 40% de l’energia, alhora que genera un 50% dels residus i un terç de les emissions de Co

2

d ESNUTRICIÓ: L’any 2009 1.020 milions de persones

passen fam en el món, segons la FAO.

E l passat 16 de novembre, els líders mundials van

adoptar per unanimitat una de-claració prometent un renovat compromís per eradicar la fam al món, de forma sostenible i tan aviat com sigui possible. El Secretari General de l’ONU, Ban Ki Moon, va denominar a l’actual crisi alimentària “una veu d’alarma per al demà”. A la mateixa cimera, el papa Benet XVI assegurava que “l’opulèn-cia i el malbaratament ja no són acceptables, quan la tragèdia de la fam adquireix una proporció cada vegada més gran”.

4 XIFRES

Un llIbre34 Kg de CO2

toni solanes, sani calatayud, coque claret

dos InForMesInforme Stern Informe Brundtland

organIsMes

www.uic.es/sostenibilitatwww.fao.orgwww.bcn.cat/agenda21

dades generals

www.ipcc.chwww.indexmundi.com

PER SAbER-NE +HAN dIT

L’HISTÒRIC

A: la carpa d’informació i participació va comptar amb molts curiosos que s’apropaven per fer les seves propostes. b: si visqués avui gaudí, hauria fet la casa Batlló com la va fer? C: per aconseguir que a la UIc funcioni aquest projecte fa falta la participació de tota la comunitat universitària. Vols participar? envia les teves propostes a sostenibilitat@uic.es i entra a www.uic.es/sostenibilitat

LA UIC AL MÓN

E l professor de l’ESARQ Mauro Costa va ser con-

vidat com a membre del jurat al Festival CineEco 2009, el festi-val més important sobre docu-mentals de temàtica ecològica. Entre els convidats va destacar Yann Arthus-Bertrand, rea-litzador del documental Home, amb milers de reproduccions a Youtube. Costa organitzarà una conferència a Barcelona en la qual Pedro Barbosa, premiat al festival, exposarà els projec-tes desenvolupats pel grup de recerca d’Arquitectures Genèti-ques de la UIC.

L ’any 1972 es publica “Los límites del crecimiento”. En

la Conferència sobre Medi Humà de l’ONU (Estocolm) es manifes-ta la preocupació mundial per la problemàtica ambiental global.

E l 1992 se celebra la Confe-rència sobre Medi Ambient

i Desenvolupament a Rio. S’es-tableix un acord sobre canvi cli-màtic que es concretarà al 1997 en el Protocol de Kioto. S’aprova l’Agenda 21 i es consolida el concepte “desenvolupament sostenible”.

E l 2002, en la Conferència Mundial sobre Desenvo-

lupament Sostenible de l’ONU (Johannesburgo) es dóna una empenta en la lluita global con-tra la pobresa i la protecció del medi ambient.

4 gener-març 2010newsuicCAMPUS

adecco i Valentine aposten un any més per l’accessibilitat

Ambdues institucions han tornat a confiar en el caràcter educatiu i integrador de l’assignatura Accessibilitat i Projectes de l’ESARQ i en el potencial que té per sensibilitzar els arquitectes del futur sobre la necessitat de crear entorns accessibles per a totes les persones. L’assignatura, dirigida per Enrique Rovira-Beleta, arquitecte amb discapacitat, inclou classes teòriques amb professorat especialista, ponències amb diferents arquitectes, tècnics o usuaris amb discapacitat que treballen en l’àmbit de l’accessibilitat, així com diferents exercicis i visites a entorns en els quals s’analitzen les solucions d’accessibilitat.

Castanyada internacional

Desenes d’alumnes van passar el dia 2 de novembre pel passeig de la Fontana per participar en la castanyada més internacional, organitzada per la Unitat de Català, el Servei d’Estudiants i el Servei de Relacions Internacionals. El motiu de la jornada, en la qual es repartien castanyes i moscatell, va ser promoure el “tàndem lingüístic”: una iniciativa que fomenta l’intercanvi lingüístic entre l’alumnat de mobilitat i l’alumnat autòcton, cosa que afavoreix el coneixement d’idiomes i, alhora, de gent nova. En total es van repartir més de 300 paperines de castanyes i es van formalitzar més de 100 inscripcions per participar en aquesta activitat de dinamització lingüística.

la Cecot i la UIC treballaran juntes en matèria de formació

Les dues institucions han signat un conveni marc de col·laboració que té per objecte impulsar activitats conjuntes en els àmbits de la docència i la recerca; fer estudis conjunts en les àrees de recerca que es considerin d’interès i facilitar llocs per a pràctiques curriculars de l’alumnat de les diferents titulacions de la UIC a través de la Fundació Cecot Formació. El conveni posa de manifest la voluntat, per ambdues parts, d’intensificar les relacions entre el món universitari i la realitat empresarial. En la signatura del conveni hi van ser presents el Sr. Antoni Abad, president de la Cecot, i el Dr. Josep Argemí, rector de la UIC.

d’UN COPd’ULL

Tots recordem cada ve-gada que hi ha pro-ves d’accés per a nous alumnes el dia en què

érem nosaltres mateixos els qui de bon matí, amb neguit, omplíem si-lenciosament l’Aula Magna.

No obstant això, la tasca de-senvolupada al Servei d’Informa-ció i Admissions va molt més enllà. Treballar-hi suposa estar en tots els detalls. El dia a dia és un no parar i, sovint, a contratemps. Només co-mençar, cal tenir al dia el correu. És important actualitzar el web, resol-dre inquietuds i dubtes dels futurs estudiants, estar pendents que la documentació s’hagi lliurat correc-tament, informar sobre les pròxi-mes dates de proves d’accés, sortir a atendre alguna visita al taulell...

L’objectiu és clar: omplir totes les places que s’ofereixen a cada ti-tulació. Una gran responsabilitat que suposa hores i hores de feina, de compromís.

Tot i que cadascú és responsa-ble de certes titulacions en concret, el treball en equip també és clau. El Josep Maria, amb més de 10 anys a la UIC, és qui s’encarrega d’Edu-cació Infantil i Primària; el Borja és el responsable de Medicina, ADE i Dret; la Mercedes es mou més en el camp de la salut; la Mercè, la més jove del grup, gestiona Publici-tat, Periodisme i Comunicació Au-diovisual; la Glòria, Arquitectura, Ciències de la Cultura, Ciència Po-lítica i Gestió Pública i Criminologia. D’altra banda, la Maria és l’encar-regada de tota la formació de post-grau, i la Marianna, de promoció i de màrqueting. Tots tenen el suport del Salvio, el més veterà i qui coneix millor les escoles, és el representant de tot l’equip al Campus Sant Cugat. I, al capdavant de tot, la Isabel i la Nuria.

Però això no és tot; a part de tenir aquestes responsabilitats “individuals”, treballen conjunta-ment per donar a conèixer la UIC: el Saló de l’Ensenyament, el Con-curs Preuniversitari de treballs

de recerca, el Concurs Excellen-ce UIC, la Jornada per al Profes-sorat de Batxillerat, la jornada de Formació de Líders, les sessions informatives a les famílies, les “vi-sites-IN”, l’orientació a l’escola, el ComuniK’... n’hi ha per a tots els gustos i colors!

Per dur a terme aquestes tas-ques sovint necessiten l’ajuda d’al-tres departaments de la Universitat: el servei informàtic; les telefonis-

tes; gestió acadèmica, professorat, manteniment... La interacció entre serveis i departaments és bàsica.

I el secret és senzill: un grup ben avingut amb gran capacitat per treballar en equip. Un petit gran departament en el qual el tracte amb les persones és constant.

Més enllà del seu dia a dia, de les proves d’admissió, els arxiva-dors, les diverses bases de dades, els expedients... destaquen l’entusi-asme, l’alegria, la bona disposició i paciència que mostren dia rere dia, i curs rere curs, i que són capaços d’assolir el seu objectiu essencial i satisfer els desitjos professionals i personals de molts estudiants que han confiat en la UIC.

El camí, la trajectòria, està principalment en mans de l’alum-nat, però una bona entrada al món universitari és clau.

La porta de la universitatUn equip que dóna a conèixer la UIC. El primer contacte directe amb el futur alumnat

La Mare de déu del Carme de la UIC, acollida en una estructura biodigitalDes del novembre passat el Campus Barcelona

té un nou espai al jardí que acull la Mare de Déu del Carme, beneïda el maig del 2008 pel prelat de l’Opus Dei, Mons. Javier Echevarría.

La nostra gent

Al Campus

E l projecte és obra del professor de l’ESARQ Alberto T. Estévez, que es va presentar al

concurs que va convocar oberta-ment el rector de la UIC en el claus-

tre universitari del curs passat, animant la comunitat uni-

versitària a presentar pro-jectes per acollir la nova

imatge de la Mare de Déu del Carme, que

ocuparia un lloc al Campus Barcelona.

La Mare de Déu del Carme va ser beneïda el maig de 2008 pel prelat de l’Opus Dei, monsenyor Javier Eche-

varría, i entro-nitzada el passat 5 de novembre.

El projecte guanyador, presen-

tat per Estévez, amb el títol “Pavelló biodigi-

tal de Barcelona”, és una estructura de geometria

abstracta creada amb mitjans digitals i formes organicobiolò-

giques, essència del Màster en Ar-quitectura Biodigital, que dirigeix Alberto T. Estévez a la UIC. La inspiració d’aquest pavelló va sor-gir inicialment, segons Estévez, de l’estudi microscòpic de les estruc-tures dels radiolaris i grans de pol-len, elements orgànics presents a la natura.

El treball s’ha realitzat al llarg d’un any, durant el qual s’ha po-gut investigar, dibuixar i produir digitalment el projecte, i en què han col·laborat una dotzena de persones, entre les quals alumnes de grau i de postgrau, que amb el treball i la coordinació del tècnic de laboratori Daniel Wunsch de l’ESARQ han executat i mate-rialitzat definitivament el dibuix digital.

REdACCIÓ

junts, cap a bolonyaDues sessions informatives sobre el procés Bolonya, a Barcelona i a Sant Cugat

E l vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professo-rat, el Dr. Jaume Ar-

mengou, va obrir els actes -un al Campus Barcelona i l’altre al Campus Sant Cugat- el bon procés d’adaptació que està tenint la Universitat cap a la nova era Bolonya. Treballar en xarxa, ser emprenedors i ori-entar sempre la docència cap a l’excel·lència van ser alguns dels seus missatges.

També hi va intervenir la vicerectora de Recerca, la Dra. Núria Durany, que va expli-car el procediment per acredi-tar-se i cursar el doctorat.

Dues sessions tècniques van arrodonir la jornada: d’una ban-da, es va fer especial èmfasi a la reactualització constant de la guia docent pel professorat, amb l’objectiu últim d’assegurar-ne la qualitat. D’altra banda, es va parlar sobre el procés d’autoa-valuació, al qual s’ha de sotme-tre el professorat en el nou espai europeu, amb la finalitat d’asse-gurar-hi l’excel·lència. També es va comentar la importància de la participació i comunicació del professorat en fòrums externs.

En definitiva, es va tractar d’una fructífera sessió informati-va on poder intercanviar experi-ències i posar-se al dia per cami-nar junts cap a Bolonya.

Institucional

d’esquerra a dreta, i de dalt a baix, nuria marsal, mercè Ferrer, mercedes Viñas, Isabel Zárate, gloria tramuns, maría ponce, marianna Zanuy, salvio casals, Josep m. agustí i Borja de alarcón

INTERACCIÓ CONSTANTEl Servei d’Informació i Admissions és un petit gran departament on el tracte amb les persones és constant

MARIA bALLbè3r ade I perIodIsMe

INTERACCIÓ CONSTANTEl Servei d’Informació i Admissions es un petit gran departament en el qual el tracte amb les persones és constant

5gener-març 2010

A l celebrar el aniversario de su caída he recordado lo que fue para mí el muro de Berlín.

Hasta 1961, tres millones de personas abandonaron la zona co-munista a través del Berlín Orien-tal. Durante la reunión de los países miembros del Pacto de Varsovia en Moscú, se acordó cerrar hermética-mente la frontera. En la noche del 12 de agosto de 1961, sin previo aviso se construyó el muro. Se extendía por 45 kilómetros que dividían Berlín en dos y 115 kilómetros que separa-ban Berlín Occidental de la zona co-munista. Para muchas familias que quedaron desgarradas fue una tra-gedia. La tensión de la guerra fría escaló al máximo. Tanques soviéti-cos se apostaron, listos para un po-sible combate en la frontera donde se habían apostado también tanques americanos. Las imágenes transmi-tidas por televisión eran alarmantes, aún para los que estábamos a 600 km de Berlín.

En 1968 al hacerme cargo de la cátedra en Berlín, me comunicaron que el ministro había declarado mi actividad de especial importancia para la República Federal Alemana y para el Berlín Occidental. Por este motivo, como funcionario del esta-do alemán mantendría mi naciona-lidad española. Solo tenía que jurar la constitución alemana. Manifesté mi sorpresa que todavía fue mayor cuando el canciller me aclaró que el ministro no tenía ni idea de mi acti-vidad científica. Desde la construc-ción del muro, no existía ninguna comunicación con la Humbold Uni-versität del Berlín Oriental, ni tam-poco con universidades al otro lado del telón de acero. Desde el resto de la República Federal Alemana, se podían recibir invitaciones para los llamados países socialistas, pero a los habitantes del Berlín Occidental, no se les permitía visitarlos. El mi-nistro esperaba que yo pudiera esta-blecer esas relaciones. Una misión que no me había podido imaginar.

Al principio tenía la sensación de estar enjaulado, pero pronto me olvidé del muro. En el día a día su existencia se olvidaba, igual que es posible vivir en Barcelona un año sin ver el mar. El primer día fui a ver el muro en la puerta de Brandem-burgo, que había sido escenario de acontecimientos de triste recuerdo, como el desfile de los nazis el 30 de enero de 1933, para celebrar Hitler como canciller. Ahora un cartel avi-saba: ¡ATENCIÓN! A PARTIR DE ESTE PUNTO ABANDONA USTED BERLIN OCCIDENTAL.

Jordi Cervós es Neuropatólogo y Rector Fundacional de la UIC

Dr. Jordi Cervósjcervos@csc.uic.es

Berlín (I)

CAMPUSnewsuic

La butaca

“Lobo” CarrascoExjugador del FC Barcelona

“El futbolista ha de pensar en una segona carrera”Aquesta va ser una de les mol-tes reflexions que va compar-tir l’exjugador del FC Barcelona Francisco “Lobo” Carrasco amb els alumnes del Postgrau en Periodisme Esportiu el 20 de novembre passat. Carrasco, de 50 anys, va passar a l’altre costat de la barrera quan va deixar de jugar i es va dedicar a treballar com a comentarista esportiu en diversos mitjans de comunicació, com Ca-nal Plus, Cadena SER o Intereco-nomía. “El periodisme és la meva segona professió, i espero poder donar-li algunes de les moltes co-ses que m’ha donat a mi.”

L’economista David Vegara va impartir el 14 d’octubre una conferència sobre els reptes que planteja l’actual escenari de crisi a l’alumnat de la Facultat de Cièn-cies Econòmiques i Socials. L’acte va ser impulsat per la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials, i Vegara va estar acompanyat per Eduard Sagarra, president de l’ANUE (Associació per a les Na-cions Unides a Espanya).

L’exsecretari d’Estat d’Eco-nomia va dibuixar les causes de l’actual escenari de crisi mundial, i posteriorment va obrir la sessió al diàleg entre els assistents. Segons Vegara, “estem en el pit-jor comportament de l’economia mundial des de l’economia d’en-treguerres”. Vegara va comentar que la crisi ha posat de manifest una sèrie de fallides: de mercat, de l’esquema regulatori i de disseny

de polítiques macroeconòmiques. En opinió de Vegara, “s’ha do-

nat massa importància als aspec-tes microeconòmics de l’economia i poca als macroeconòmics”. La crisi, va afegir, “és l’acumulació de desequilibris macroeconòmics a escala mundial”. David Vegara va assegurar que “la crisi no s’ha aca-bat” i que “els efectes perduraran al llarg del temps”.

Vegara va ser nomenat l’any

2004 Secretari General del De-partament de Sanitat i Segure-tat Social de la Generalitat de Catalunya. Nou mesos després, el Consell de Ministres el nome-na Secretari d’Estat d’Economia, convertint-se en el número dos de Pedro Solbes. El mes d’abril de 2009, fruit de la remodelació del govern i la substitució de Solbes, Vegara va dimitir al·legant motius personals.

“Estem en el pitjor comportament de l’economia mundial des de l’economia d’entreguerres”

David VegaraEconomista i exsecretari d’Estat d’Economia

El ministro esperaba que yo pudiera establecer esas relaciones. Una misión que no me había podido imaginar

Francesc HomsPresident de RJC Consultors

Dissenyar complements de formació especialitzatsLa primera edició del Màster en Direcció Asseguradora, impulsat in-icialment pel despatx de consultors Roca Junyent i promogut també per l’associació ICEA (Investigació Cooperativa entre Entitats Asse-guradores), va ser clausurada el 12 de novembre. A l’acte hi va assistir Francesc Homs, president de RJC i professor de la UIC. Homs va destacar la importància de dissenyar complements de formació especia-litzats amb màsters com aquest i va explicar que, malgrat la conjuntu-ra econòmica actual, la crisi no ha afectat tan profundament el sector assegurador com d’altres.

Pep MolistEscriptor

“Abans és el valor literari dels contes que el didàctic”L’escriptor Pep Molist va im-partir el 9 de novembre una sessió sobre el conte infantil a l’alumnat de la Facultat d’Edu-cació. Molist va afirmar que el més important d’un conte és el missatge, que la història de fons arribi als menuts. En aquest sen-tit, va dir, “és més important el valor literari que el valor didàc-tic”. L’escriptor, i també bibliote-cari, va narrar amb èmfasi contes infantils escrits per ell i va desta-car que el principal objectiu dels contes és que “els infants passin una estona agradable desvetllant sentits i emocions”.

Anna TarrésSeleccionadora de l’equip espa-nyol de natació sincronitzada.

“Sense esforç i treball no es va enlloc”Anna Tarrés va participar el 16 d’octubre en la Jornada de Forma-ció de Líders, que va organitzar la UIC, dirigida a l’alumnat de bat-xillerat. Tarrés va donar algunes claus per saber liderar un projec-te; la seleccionadora, que treballa amb l’equip de natació des que es va crear l’any 1991, va explicar que la clau de l’èxit és sumar esforços, saber treballar en equip i, sobre-tot, treballar el talent: “el talent és important, però cal treballar-lo, si no, no s’arriba enlloc”. Tarrés va apuntar també “l’entusiasme” i “la motivació” com les claus de l’èxit col·lectiu”.

LES CARESdE LA NOTÍCIA

Irene RigauDiputada i portaveu d’Educació de CIU al Parlament de Catalunya

“La LEC és una llei de país i no de partits”Irene Rigau va oferir el 13 d’octubre una sessió sobre la Llei d’educació de Catalunya (LEC) a la Facultat d’Educació. La diputada es va mostrar sa-tisfeta pel fet que la nova Llei, aprovada el juliol al Parlament per àmplia majoria, “és una llei de país i no de partits”, cons-truïda amb la participació de la societat civil. Rigau va reco-nèixer que volíen que “la llei perdurés en el temps, indepen-dentment del partit que gover-nés”, i que servís per “donar estabilitat i millorar la qualitat del sistema”.

Magali YusDirectora del Departament de Co-municació de Moda d’El Corte Inglés

“La moda no és un àmbit su-perficial: té molt de potencial”Magali Yus va inaugurar el 9 d’octubre la tercera edició del Postgrau en Comunicació de Moda i Tendències. Yus va centrar la ses-sió a explicar el funcionament del Departament de Comunicació d’El Corte Inglés i, en concret, va ana-litzar el pla estratègic que hi de-senvolupa per obtenir credibilitat a través dels mitjans i, en defini-tiva, per arribar als clients. Yus va argumentar que “la moda no és un àmbit superficial, sinó que té molt de potencial”, i va destacar que la clau de la comunicació de la moda és “saber actuar i saber el que es vol comunicar”.

Antoni TrillaCap del Servei de Medicina Pre-ventiva i Epidemiològica del Clínic

“La pitjor epidèmia és la falta de sentit comú”El Dr. Antoni Trilla va oferir el 18 de novembre una sessió sobre la grip A a l’alumnat de Periodisme Científic. Trilla va explicar que no és necessari anar directament a un hospital si presentem símptomes gripals: “la pitjor epidèmia és la falta de sentit comú”, va afirmar. L’epidemiòleg també va explicar que no podem distingir els símptomes de la grip A respecte els de la grip estacional, tret que al pacient se li’n faci la prova. Respecte a les vacunes, Trilla va assegurar que “les multinacionals han tingut la sort de col·locar un producte relativament eficaç en un bon moment”.

Steve BuchananDiplomat per l’American Board of Endodontics

Conferència amb el número 1 en endodònciaEl Dr. Steve Buchanan, expert en el camp de l’endo-dòncia i diplomat per l’Ame-rican Board of Endodontics, va impartir el 2 de novembre passat una conferència sobre instrumentació en endodòncia a la Facultat d’Odontologia de la UIC. El Dr. Buchanan va ser convidat per l’Àrea d’Odonto-logia Restauradora, dirigida pel Dr. Antoni Santos, per participar en la xerrada amb l’alumnat del màster, que va poder gaudir de l’àmplia ex-periència del doctor en aquest camp.

Institucional

gener-març 2010newsuicCAMPUS6

LA FOTOdESTACAdA

Fa un any, un bon grapat d’alumnes d’Arquitectura van tenir una idea: muntar un equip de rugby a la UIC. No n’hi havia i ells van entendre allò de “qui vulgui peixos, que es mulli el cul”... i s’hi van posar de valent. Van entrenar gran part del curs passat per preparar-se per a competir aquest curs. Com sem-

pre, les coses, les idees, els pro-jectes, neixen petits i poc a poc es van aconseguint noves fites...; tot depèn del ritme que els pro-motors imprimeixin al projecte i els Rhinos-UIC -i això els hono-ra- han estat sempre molt per-severants. La seva darrera fita ha estat aconseguir l’equipació UIC. Els queda prou bé, no?

l’equip de rugby de la UIc

A menudo, no sabe-mos cómo podemos participar de una manera más activa

en la Universidad. Es por eso que año tras año se elige a un grupo de estudiantes que for-man el Consejo de Estudian-tes para reunir todas nuestras fuerzas.

Este curso ha sido elegido como presidente del Consejo Ignacio Garriga, estudiante de cuarto de Odontología. Ga-rriga se ha propuesto dinami-zar algunas actividades dirigi-das a los estudiantes. El nuevo representante parece tener las ideas propuestas muy claras: “una universidad que tenga en cuenta la voz de los estudian-

tes tiene garantizado el éxito”.Nos comentaba, tras ha-

ber sido elegido, que todos so-mos responsables de mejorar nuestra Universidad en la me-dida que nos sea posible, “para ello no solo hay que implicar-se en la formación profesio-nal de cada uno sino también en lo personal. Hay que aca-bar la carrera con espíritu de liderazgo, superación, mejora y con una de las valoraciones más importantes entre casi to-das las profesiones: el compa-ñerismo”.

“Esta universidad –decía Ignacio– es relativamente jo-ven, pero está creciendo a un ritmo de vértigo y para mejo-rarla, las personas que la for-mamos tenemos que tener el convencimiento de que pode-mos aportar algo”.

Nuevo consejo de estudiantesUn año más, la implicación de los estudiantes en la comunidad universitaria se refleja en su consejo, la “voz del estudiante”

bRIgITTE ARENAS3º dereCho

CONSELLACAdèMIC I SOCIAL

La universitat en el S.XXI

E n aquests temps actuals, quan sovint sembla que la velocitat del canvi exterior desborda la del canvi inte-

rior, la universitat és, sense cap mena de dubte, l’entitat fonamental en el desenvolupament i la transmissió del coneixement en l’economia i la socie-tat en general, sense oblidar la ciència bàsica de tots els coneixements. Al se-gle XXI, la transferència de tecnologia a les empreses des de la institució uni-versitària és un factor clau de la seva competitivitat, de manera que es fa difícil concebre uns recursos humans empresarials sense la titulació uni-versitària que en garanteixi la qualitat tècnica i capacitat professional. Tant és així que en les anàlisis i proves del personal per incorporar-lo a les em-preses es té molt en compte la proce-dència acadèmica, el centre o la uni-versitat on han cursat estudis.

És evident, per tant, que s’ha d’anar aprofundint cada vegada més la connexió universitat-empresa, una tasca en què treballen intensament diverses organitzacions i que és ab-solutament necessària per progressar com a país en el futur. En aquest sen-tit, s’ha de pensar que la producció, l’administració i la comercialització de l’empresa exigeix de manera creixent unes competències que transformaran la majoria dels mercats de treball i pro-fessionals en àmbits en què serà condi-ció sine qua non la formació professio-nal o universitària. Més concretament, en el futur serà difícil desenvolupar ac-tivitats d’ensenyament, recerca, admi-nistració, direcció i comercialització sense coneixements de les noves tec-nologies –específicament en el camp de la informació i la comunicació– i sense coneixement d’idiomes, en par-ticular l’anglès. En definitiva, cal cer-car la promoció de l’excel·lència i la in-novació, que són valors universitaris i, per tant, universals.

Tots aquests canvis tècnics i tec-nològics són perfectament compatibles amb la formació de persones amb qua-litat humana, responsables de les seves accions, gent amb coratge cívic i capa-citat d’argumentar, competent en tot allò que es requereix per ser ciutadans en una societat avançada. La nostra, en concret, és un exemple de progrés po-lític, econòmic, social i mediambiental en la seva història recent, que no vol pas dir que no existeixin encara mol-tes insuficiències i deficiències, i que no calgui esforçar-se, de forma constant i tenaç, a aconseguir les millores neces-sàries en tots els sentits.

Cal cercar la promoció de l’excel·lència i la innovació, que són valors universitaris i, per tant, universals

E l Servicio de Estrate-gias Profesionales de la UIC (SEP) organi-zó, durante la maña-

na del 19 de noviembre pasa-do, la VII edición de la Jornada Universidad-Empresa.

Una de las novedades de esta jornada era que, además de enfocarse exclusivamente a las carreras de Derecho y ADE, las casi treinta empresas participan-tes han tenido la posibilidad de instalar stands en el Paseo de la Fontana del Campus Barcelona.

Esta nueva estructura de stands hizo posible que los alumnos pudieran conocer más de cerca algunas empresas influ-yentes de su ámbito profesional. Pudieron preguntar cuáles son los perfiles profesionales más solicitados y establecer así una toma de contacto con el comple-jo proceso de inserción laboral.

“La participación de 28 empresas en esta jornada –re-conoce Edith Castellarnau, responsable del SEP– refleja la confianza, interés y apoyo que

el ámbito empresarial y jurídi-co de Cataluña demuestra por la tarea formativa que imparte la UIC”.

El acto inaugural de la sép-tima edición de esta jornada se celebró en el Saló de Graus de la universidad. El acto contó-Contó con la presencia de Ge-mma Massana, responsa-ble de “Atracción Talento” de Manpower y la propia Edith Castellarnau.

Des del SEP se dará con-tinuidad a esta Jornada con otras actividades de formación en materia laboral, motivación, liderazgo, autoconocimiento, redes profesionales online, pro-cesos de selección o entrevista personal, entre otros.

Interacción entre alumnos y empresa

APOyO EMPRESARIALLa participación de 28 empresas refleja la confianza e interés del ámbito empresarial y jurídico por la UIC

28 empresas acuden a la Jornada Universidad Empresa dirigida a los alumnos de Derecho y ADE

jornada

E l passat 14 de no-vembre va tenir lloc aquesta jornada, im-pulsada pel vicerecto-

rat de Comunitat Universitària, en què els alumnes de nou accés acompanyats de les seves famí-lies van poder visitar els campus on cursen les titulacions. Unes 300 persones hi van participar.

L’acte va ser presidit pel rector, el Dr. Josep Argemí, que, després d’agrair la confi-ança posada en la institució, va pronunciar unes paraules de benvinguda a l’Aula Magna de la Universitat.

Tot seguit, la vicerectora de Comunitat Universitària, la Dra. Belén Zárate, es va di-rigir a les famílies i l’alumnat presents per explicar-los les lí-nies d’actuació de la UIC, així com els grans reptes de futur.

Després de la presentació,

va tenir lloc el recorregut per ambdós campus: els alumnes que cursen titulacions al Cam-pus Sant Cugat, com Odontolo-gia, Fisioteràpia o Medicina, es van desplaçar en un autocar fins a Sant Cugat del Vallès i allí van poder mostrar a les seves famí-lies les instal·lacions de què dis-posen, com també ho van fer els alumnes que estudien al Cam-pus Barcelona.

Paral·lelament, a primera hora del matí va tenir lloc una reunió informativa dirigida a possibles futurs alumnes en la qual van assistir un centenar de persones.

EL EqUIPO AL COMPLETO de izquierda a derecha, mª José pérez ma-tallanos (2o enfermería) e Iván marín rosal (2o Fisioterapia), vocales; Ignacio garriga Vaz (4o de odontología) delegado; eva perdiguer Florido (1o educa-ción primaria), vicepresidenta; y carla Bonadona nicolás (1o periodismo, 3o comunicación audiovisual) secretaria.

Josep Ferrer i Sala és president del Consell Acadèmic i Social de la UIC i President d’Honor del Grup Freixenet

visiten la UIC

REdACCIÓ

Josep Ferrercas@uic.es

REdACCIÓN

Pares i familiars del nou alumnat van visitar la Universitat

gener-març 2010 7CAMPUSnewsuic

M ás de una vez nos habremos preguntado por qué Dios no se

muestra de forma más clara para que podamos creer en Él. En la sociedad en la que vivimos llena de reclamos para atraer nuestra atención cuesta entender que Dios no busque hacerse notar.

¿Qué le vamos a hacer? Dios es silencioso, segura-mente porque nos quiere mu-cho y el amor verdadero no busca imponerse, sino que se

esconde detrás de sus dones, como hace Dios.

En Navidad celebramos que Dios se acerca a nosotros haciéndose hombre. Pero entra en el mundo como de puntillas para no imponernos su amor. Y lo hace por la puerta de atrás, naciendo en un pesebre. Así es Dios: Sencillo y Humilde... por-que es el Amor con mayúscula que sostiene toda la creación in-cluida nuestra pobre existencia.

Quizá una historieta pue-da ayudarnos a entender el si-lencio de Dios.

Cierta mañana, cuando era pequeña, mi abuelo, me in-vitó a pasear por el bosque y yo acepté encantada. Después de caminar un rato, se detuvo en un claro y, tras un breve silencio, me preguntó: -Niña, ¿escuchas algo además del piar de los pájaros?

Presté atención unos se-gundos y respondí: -Oigo el ruido de un carro.

-Exactamente, un carro vacío - dijo mi abuelo.

Curiosa, le pregunté: -¿Cómo puedes saber que está vacío si aún no lo hemos visto? Mi abuelo me respondió: -Es fa-cilísimo saber si un carro está vacío. Gracias al ruido: ¡cuanto más vacío, más ruido hace!

Me hice mayor y, hasta hoy,

cuando oigo a alguien hablando de más, imponiéndose a base de gritos, interrumpiendo las con-versaciones o vanagloriándose de lo mucho que ha hecho, ten-go la sensación de estar oyen-do la voz de mi abuelo diciendo: “Cuanto más vacío va el carro, más ruido hace...”

A veces, nuestro corazón está lleno de ruido: nos tomamos de-masiado: nuestros planes, nues-tros intereses, nuestra imagen... Es difícil escuchar a Dios en me-dio de tanto barullo interior por-que, como decía Madre Teresa de Calcuta, Dios habla en el si-lencio del corazón. Escucha en el silencio, porque si tu corazón está lleno de otras cosas, no po-drás oír la voz de Dios.

CAPELLANIAUNIvERSITÀRIA

belén o el silencio de dios

LA vEUdELS EXPERTSwww.uic.es/guia-experts

Isabel Viladomiuiviladomiu@cir.uic.es

E l X Congreso “Cul-tura Europea”, ce-lebrado hasta aho-ra en el Centro de

Estudios Europeos (CEE) de la Universidad de Navarra, ha tenido lugar en la UIC. Aquí, el que ya entonces dirigió el CEE y hoy dirige el Institut Car-lemany d’Estudis Europeus (ICEE), Enrique Banús, ha llevado a cabo la organización de este congreso, en colabora-ción con la Cátedrá Jean Mon-net y la European Community Studies Association (ECSA). En él, estudiantes de la UIC y gentes venidas de diversas partes del mundo (unas vein-te nacionalidades) han queri-do aprovechar los puntos de

tangencia de las distintas cul-turas que conviven en el seno de Europa para crear nuevas oportunidades, así como im-plementar los conocimientos y acervo cultural de sus parti-cipantes.

El Congreso no tuvo un tema único, sino que se carac-terizó por la amplitud temáti-ca que permitió acercamien-tos interdisciplinares y estuvo organizado a través de sesio-nes plenarias, sesiones de co-municaciones, un programa especial para universitarios (a los estudiantes, sobre todo de tercer ciclo, se les ofrece la posibilidad de presentar co-municaciones) y un programa cultural.

Dos de las sesiones plena-rias, estuvieron relacionadas con Barcelona y el espacio eu-

ropeo y fueron impartidas por la profesora de Humanidades Conxa Peig y por Peter G. Xuereb, director del Centro de Estudios Europeos de la Universidad de Malta y cate-drático Jean Monnet.

Las sesiones de comuni-caciones trataron temas muy variados como la teoría de la cultura, la identidad cultural, multiculturalismo, migración y encuentro entre culturas, identidad europea…

El congreso reunió a par-ticipantes de muchos países del mundo, y fue una oportu-nidad para que estudiantes y profesionales hicieran un in-tercambio cultural. El congre-so terminó con una excursión al monasterio de Montserrat y a las bodegas de Codorniu la tarde del domingo.

Cultura, sinónimo de civilización y progreso intelectual

El aborto, crisis de humanidad

E s difícil cambiar la postura de cada uno sobre el aborto y más aún cuando el debate ha sido llevado al terreno de

las libertades y de la autodeterminación de la mujer; siendo verdades a medias, han generado el subjetivo derecho de la madre a disponer de la vida de su hijo. Una mayoría parlamentaria, omitien-do los abundantes datos científicos y la evidencia de que siempre nacen niños, se otorgará el poder de no reconocer en el feto humano, un ser vivo, indefenso y digno de respeto. Esta reforma es causa de división y cada vez son más los que se oponen, según las encuestas.

Los abortos declarados en 2008 han sido 115.812. Suman más de 1.300.000 desde que en 1985 se despe-nalizara en los tres supuestos: por viola-ción, por malformaciones fetales y por peligro de salud psíquica o física de la madre. La ley, por falta de voluntad po-

lítica de control, ha sido un coladero du-rante estos años. El peligro para la salud materna –con un 96,96 % de abortos por esta causa y el floreciente negocio de clínicas privadas, con el 98,09 % realizados en sus centros, frente al 1,91 % en públicos–, así lo demuestra. Los fraudes han sido notorios y el Gobier-no responde desprotegiendo la vida de los no nacidos como si los niños fueran el problema. El problema está más bien en nuestras cabezas y egoísmos.

El Anteproyecto de ley establece un cambio conceptual del aborto que pasa-rá de ser un delito a un derecho exclusi-vo de la mujer en las primeras 14 sema-nas “porque en esa fase de la gestación prevalece el derecho a la autodetermina-ción de las mujeres”, y hasta las 22 sema-nas, cuando exista un grave riesgo para la vida o la salud de la madre. Entre los motivos de salud sexual y reproductiva por los que la mujer podrá abortar cita el “bienestar sociocultural” y “la libertad de tener hijos y de decidir cuándo tenerlos”, que en la práctica puede ser aborto libre hasta las 22 semanas, cuando el no naci-do sería ya viable.

A la crisis económica y política de nuestros días se suma la crisis de hu-manidad, cuyo centro es el desprecio al primer y fundamental derecho huma-no: la vida. Todo cambia cuando uno contempla al otro y reconoce en él a un semejante que debe ser respetado y amado. Es necesaria una reflexión per-sonal bien informada, que quiera cono-cer la verdad. Colaborar con iniciativas de ayuda a la mujer embarazada para que geste y dé a luz a su hijo es una bue-na forma de poner en práctica las ideas, ya que siempre se constata que ninguna mujer que alumbra a su hijo, lo abando-na o se arrepiente por hacerlo; no suce-de lo mismo cuando lo aborta.

Isabel Viladomiu es profesora del Departa-mento de Medicina

PASSARÀAqUEST TRIMESTRE

Siempre se constata que ninguna mujer que alumbra a su hijo lo abandona o se arrepiente por hacerlo

C onocer mundo abre la mente. Conocer otras gentes ayuda más a ponerte en

el lugar del otro. Uno descubre modos de ser y decir muy dis-tintos a los acostumbrados. Di-cen que el húngaro –el idioma– es de los más difíciles que hay en este planeta. Un buen amigo mío decía que es el idioma del Cielo, porque necesitas toda una eternidad para entender-lo… Y doy fe de ello. No lo del Cielo, sino lo de que es muy di-fícil. Es como si te hablaran en chino, pero cuando lo lees ves

que usan los mismos caracteres que tú. No se entiende absolu-tamente nada. Algo así como “koshonön” significa “gracias”; “salida” es “kijárat”; “viajar”, “járás”; y metro, es una cosa parecida a “méróeszköz”. Gra-cias a Dios, los húngaros son

conscientes de esta dificultad y la mayoría, por lo menos cha-purrean el inglés… Eso sí: en ningún momento dudé de lo que me estaban ofreciendo en este anuncio, mientras espera-ba el metro. ¡Lo que hace la glo-balización, verdad?

Unos 150 inscritos de una veintena de nacionalidades diferentes participaron en la décima edición del Congreso Cultura Europea que se celebró durante los días 22 a 24 de octubre, en la UIC. El congreso estuvo organizado por el Institut Carlemany d’Estudis Europeus (ICEE). Su director, Enrique Banús, es Cátedra ad Personam Jean Monnet de Cultura Europea.

FOTObLOg

ANA gARMENdIA4o dereCho

18-28//01//10Exàmens de GrauCampus Barcelona i Sant Cugat

21//01//10Jornada Comunik’Campus BarcelonaMés informació:www.uic.es/comunik

23//01//10Excellence UICCampus BarcelonaMés informació:www.uic.es/excellence

04//02//10Jornadas Internacionales sobre EEES: evaluaciónCampus BarcelonaMés informació:www.uic.es/jornadas-eees

08//02//10Mostra gastronòmicaCampus BarcelonaMés informació:www.uic.es/jornadas-eees

13//02//10Sessió clausura Forum UNIV de la UICCampus BarcelonaMés informació:www.uic.es/univ2010

Mn. Miquel Àngel Castellómacastello@uic.es

Jaume Figa

8 gener-març 2010newsuicALUMNI

D es de l’agost de 2008, el Xavi és periodista a Gol TV, la nova te-

levisió de pagament del grup de comunicació Mediapro. Gol TV és el primer canal de pagament de la TDT que des de fa pocs mesos ha començat a emetre.

Segons ens explica, tre-ballar en aquest nou canal es-portiu és una sort per als que són apassionats pel futbol com ell. Actualment Gol TV és un canal de referència del futbol espanyol, amb gairebé un mi-lió d’abonats en tan sols qua-tre mesos d’història. Fa poc temps, però, quan el Xavi va començar a Gol TV, era difí-cil d’imaginar-se aquest èxit: “gairebé no hi havia ni ordi-nadors a la redacció, i això ens satisfà més encara, si és possi-ble; formar part d’aquest nou

canal de televisió i anar veient els bons resultats obtinguts”.

Des dels 14 anys el Xavi volia ser periodista esportiu, i ara que en té 27 diu que li ha arribat la gran oportunitat professional. A més de periodista esportiu tam-bé volia ser un periodista inter-nacional, i amb aquesta feina ha aconseguit aglutinar els dos som-nis, ja que pot emetre partits in-ternacionals, com ho ha fet amb la retransmissió de lligues estran-geres com la Premiere League o Lo Scudetto (lliga italiana).

Dels anys a la Universitat s’enduu els amics que li han que-dat per a tota la vida i, especial-ment, l’avantatge de poder esco-llir les pràctiques en el mitjà de comunicació que ell volia, no en qualsevol altre lloc. En el futur afirma que vol ser millor periodis-ta, “no un periodista conegut, sinó un periodista reconegut”.

Xavi RieraPeriodisme ‘04

Unint dues passions: l’esport i la internacionalitat

Ens agradaria que poguessis compartir amb tota la comunitat universitària els teus progressos professionals. Escriu-nos a newsuic@uic.es

E l VI Encuentro Anual de la Asociación de An-tiguos Alumnos, con-tó con la presencia de

Eduardo Verástegui, el pasado 20 de octubre. El actor y produc-tor levantó pasiones. Los que no lo conocéis, quizá os preguntaréis qué ha hecho este hombre para ser aclamado. Pues bien: empezó su carrera como modelo y cantante, y posteriormente como actor de te-lenovelas en México hasta que al-canzó la fama en Hollywood. Pero, en el año 2003 tuvo una profunda conversión católica que cambió su vida. A partir de entonces, Veráste-gui dejó de participar en proyectos que no estuvieran de acuerdo con sus principios. Tal y como dijo el actor “jamás podría trabajar en un proyecto que ofenda mi fe, mi fami-lia o mi comunidad latina”.

Después de su experiencia en Hollywood, Verástegui se dio cuen-ta de que la figura del actor en sí se reduce a dar vida a un personaje, es decir, no tiene poder de controlar el

mensaje y el contenido moral de la obra. Por ello decidió crear su pro-pia empresa productora junto con el director Alejandro Montever-de y el abogado y productor Leo Severino. Metanoia Films nació en Los Ángeles en el año 2004 con una misión muy clara: “la de –en palabras del actor mexicano– pro-ducir películas que tengan el poten-cial de entretener a la audiencia y de elevar, sanar y respetar la dignidad del ser humano”.

La película Bella ha sido el pri-mer fruto de la productora, un film que ha ganado el premio People’s Choice Award en el Festival Inter-nacional de Cine de Toronto y que se ha convertido en un estandarte en defensa de la fe, la esperanza por la vida: “Hasta el día de hoy, más de 100 bebés –que nosotros conozca-mos– han sido salvados del aborto gracias a la película Bella”.

Verástegui también ha realiza-do un vídeo llamado “Dura reali-dad” con el fin de mentalizar sobre el aborto: su activismo en defensa del no-nacido, es bien conocido en todo el mundo. De hecho, hacía po-cos días había estado en la multitu-dinaria manifestación de Madrid.

Así, también, el actor creó la Fun-dación Manto de Guadalupe con el objetivo de promover la adopción y construir casas para quienes las

condiciones son extremadamente precarias.

Está claro, que Eduardo Verás-tegui ha enamorado con sus actos y su forma de pensar a muchas perso-nas. El cine es un arte con el poten-cial de cambiar muchas vidas. Qui-zá se necesiten más verásteguis en el mundo para que funcione mejor; el está decidido a cambiarlo. Por lo menos, es lo que se desprende de su actitud.(En la libería Garbí de la UIC se vende una copia de la conferencia en DVD)

Antics alumnes de la UIC al món laboral

EL SALTAL MÓN LAbORAL

En sortir de la UIC va exercir de consultor en un parell de consultories i després, va accedir a formar-se en ventes, direcció d’equips i ges-tió de petites unitats de negocis. Més tard va

acceptar una oferta de FCC Construcción S.A. per conèixer l’àmbit comptable i administratiu. Del seu pas per la UIC recorda grans mestres i professionals, els companys d’estudi, la manera d’impartir les assignatures i haver descobert la fascinació per la consultoria. En un futur vol seguir pujant esglaons en el món empresarial i no descarta la idea de fer un doctorat o dedicar-se a la docència.

Xavi SentísADE ‘02

L’Enric és sotsdirector del Periòdic d’Andorra. El més emocionant de la seva feina és que constantment s’ha d’adaptar a qualsevol situació. Cada dia ha de tornar a començar de zero i oferir un producte de

qualitat i rigor. És una tasca que exigeix responsabilitat i un gran ni-vell de motivació. El que més agraeix del seu pas per la UIC, a banda dels coneixement adquirits són les amistats fetes amb les que en-cara manté contacte. En el futur, no descarta la possibilitat de em-prendre algun projecte personal, però de moment està molt content amb el que fa, amb el que aprèn cada dia i amb com el valoren.

L’Anna és de la segona promoció d’Infermeria de la UIC. En l’actualitat és coordinadora sanitària de la residència Els Arcs de Figueres. Diu que a la UIC hi va viure uns dels millors anys de la seva vida.

Ara que ha passat el temps, recorda amb nostàlgia els nervis dels exàmens orals, la formació humana i en valors respecte a la per-sona, i l’ètica i el sentit de responsabilitat inculcat des de les au-les. Agraeix l’esforç i la professionalitat de tot el professorat que la va ajudar a formar-se. A vegades s’imagina que en un futur podrà crear la seva pròpia residència.

Anna Gómez PonceInfermeria ‘01

Nuevo encuentro de AlumniEduardo Verástegui, actor y productor de cine cautivó a los participantes en el VI Encuentro Anual de la Asociación de Antiguos Alumnos y Amigos

Enric GuinartPeriodisme ‘04

LAURA dÍAz OñATE2o CoMUnICaCIón aUdIoVIsUal

M iguel Alonso Belza, prestigioso letrado donostiarra y antiguo alumno de

la UIC, ha sido nombrado Miembro de Honor del Instituto Vasco de Criminología (IVAC) durante el acto de apertura del curso 2009-2010 de esta institución.

Alonso es licenciado en Dere-cho por la UPV, diplomado supe-rior en Criminología por el IVAC, licenciado en Criminología por la UIC, Máster en Asesoría Jurídica Procesal y vocal de la Junta Elec-toral de la Comunidad Autónoma Vasca.

Está considerado uno de los penalistas más importantes de Guipúzcoa y, además, compagina su profesión de abogado con la labor docente en la Universidad del País Vasco, donde es profesor asociado del Departamento de Derecho Público, dentro del Área de Derecho Penal.

Con este nombramiento Mi-guel Alonso se une al grupo de prestigiosos profesionales que también han sido nombrados Miembros de Honor por dicha ins-titución como el escultor Eduar-do Chillida, el escritor Julio Caro Baroja o el presidente de la Sociedad Internacional de Cri-minología Tony Peters.

Un antiguo alumno de Criminología, Miembro de Honor del Instituto vasco de Criminología

CON UNA MISIÓN CLARA:Producir películas que tengan el potencial de entretener a la audiencia y de elevar, sanar y respetar la dignidad del ser humano

“LA TRIbUNA dE LA UIC TUyA ES” con esas palabras entró en la sala, al más puro estilo Holywood, eduardo Verástegui. estuvieron en la mesa junto a él Xavier amat, presidente de la asociación de antiguos alumnos y amigos de la UIc y la dra. Belén Zárate, Vicerrectora de comunidad Universitaria

La maLària aL món

A raíz de una en-

trevista que hizo Jaume Figa –redac-tor jefe de Newsuic– a

Eduardo Verástegui en diciembre de 2008, nació este pequeño libro: Una bella historia. La conversión de Verástegui y las vidas que ha cambiado. En él, Figa recoge la particular visión de este actor, después del cambio que sufrió –y lo que ella supone en un lugar como Hollywood. Es un libro que, además de ser una breve biografía del actor –la única hasta el momento–, reedita un conjunto de entre-vistas y artículos entorno a su conversión. Además, buena parte del libro es la traducción de Behind Bella, the amazing stories of Bella and the lives it’s changed, del periodista estadounidense Tim Drake. En él, Drake cuenta cómo surgió la idea de Bella (2006) –película con que el actor ha querido mostrar el “nuevo Verástegui”– y cómo nació la productora Metanoia Films, cuyo único fin, con palabras del mismo Eduardo Veráste-gui, es “mostrar un cine que toque el corazón de la gente y sane”. Un libro ameno y reco-mendado para quienes quie-ren conocer más a Eduardo Verástegui.

EL LIbRO

9gener-març 2010 OPINIÓnewsuic

dIgUES,

Què et sembla que els Jocs Olímpics 2016 siguin a Rio?

Bultos peludos y con patasU na sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans ha revifat el debat sobre la

presència del crucifix a les aules, ja que considera que viola “el dret dels pares a educar els seus fills” així com la “llibertat de religió dels alumnes”. El tribunal d’Estrasburg no pren en consideració que l’exposició del cruci-fix en llocs públics està en harmonia amb el reconeixement dels principis del catolicisme com a part del patri-moni històric d’aquests pobles, i que amb aquestes decisions es corre el risc de separar artificialment les identitats nacionals dels seus orígens espiritu-als i culturals. I també incorre en una gran contradicció, atès que la creu om-ple l’espai públic europeu més enllà de l’espai institucional. Apareix en ban-deres, monedes, documents públics, als museus i en altres manifestacions culturals, i si pot estar en una bande-ra no s’entén que no pugui estar a la paret d’una escola. Val aquí recordar una reflexió de Miguel de Unamu-no davant una campanya similar: “La presència del crucifix a les escoles no ofèn cap sentiment, ni encara el dels racionalistes i ateus; i treure’l ofèn el sentiment popular, fins i tot el dels que manquen de creences i confes-sions. Què s’hi posarà en el lloc del tradicional Crist agonitzant? Una falç i un martell? Un compàs i una esqua-dra? Perquè, s’ha de dir clar, la cam-panya és d’origen confessional, però de confessió anticatòlica i anticristia-na.” Tornem al punt de partida: a qui pot molestar aquest símbol de pau i reconciliació?

L’EdITORIAL

Un patrimoni històric

Por primera vez se organizan en Latinoamérica y creo que están lo suficientemente preparados. Pero Madrid los conseguirá también.

Es un tema al que nunca le he dado demasiadas vueltas; me sabe mal por Madrid pero ya me está bien que sea en Rio de Janeiro.

Madrid tenia part del treball fet... i ha guanyat Rio perquè mai s’ha-vien fet en aquell continent. Penso que hauria de primar el treball.

Jaume Serra2n d’ADE

Sense menysprear altres tipus de candidatures i opinions, estava a favor de Rio. Així que per a mi va ser una bona notícia i una bona elecció.

Oriol Guerrero2n d’Educació Primària

Carolina Barroso1º de Humanidades

Javier Olóndriz2º de Arquitectura

Victor Küppers es profesor del Depar-tamento de Economía y Organización de Empresas

NEWSUICSTAFF

dIreCTor: roger JiménezdIreCTors adJUnTs: núria marsal, elena castellarnau, roser santigosaredaCTor en Cap: Jaume FigadIreCTor d’arT: Javi Quintano

Col·laboraCIonspatricia almarcegui, mn. miquel a. castelló, Jordi cervós, sergi doria, Victor Küppers, Joaquín luna, Jordi santamaria, toni sellas, Isabel Viladomiu.

FoTograFIaArxiu fotogràfic, FOTOGRUP, Miquel Llonch, Paula Barroso (retoc fotogràfic).

redaCCIó Brigitte arenas, maria Ballbè, carla Bonadona, Ferran cabòs, marina díaz-cabrera, laura díaz oñate, ana garmendia, alicia pijuan, pep roca, raquel romero.

reVIsIó d’esTIl CaTalÀIncyta multilanguage, sl

IMpressIó IMGESA Gràfiques del Llobregat

E ste mes lo he dedicado, con la ayuda inestima-ble de mis alumnos, a

realizar unos trabajos de in-vestigación un poco chapuce-rillos. Más que investigación, creo que sería mejor llamar-los experimentos.

Experimento número 1: mis 93 alumnos tenían que ha-cer encuestas a tres personas en cuanto salieran de un taxi. Primera pregunta: ¿conducía un hombre o una mujer? Se-gunda: ¿con o sin bigote? (tam-bién es válida, ¿no?). Tercera: ¿con o sin gafas?, cuarta: ¿co-lor de su vestimenta? Última: ¿cómo se llamaba? Los por-centajes de respuestas acerta-das fueron, por este orden, 99, 21, 16, 18 y 0%. El resto de res-puestas fueron “no me he fija-do o no lo sé”. ¡¡Increíble!! De una muestra de casi 300 per-sonas, ¡tres no saben si condu-cía un hombre o una mujer! La inmensa mayoría no sabían si tenía bigote, gafas, el color de su camisa…; y nadie –nadie–, se fijó en su nombre que consta en la licencia que está a la vista del cliente. Conclusión: condu-cía un bulto peludo con patas, brazos y orejas.

Experimento número 2: subo a un autobús y cuento el número de personas: 32. De ellas, solo hay dos que conver-san, el resto se ignora. Alguien sube en una parada, ni mira al conductor y se sienta sin ni si-quiera decir “buenas tardes” a la persona que tiene sentada a su derecha con la que se toca pantalón con pantalón (por cierto, rápidamente separa su pierna y hace un gesto como si limpiara su pantalón). Un extraterrestre desde fuera ob-servaría a 32 seres humanos encerrados en una caja que no se dirigen ni una sola pala-bra. Conclusión: el conductor del autobús es un bulto peludo con patas que conduce, las per-sonas del autobús son bultos peludos con patas que uno es-quiva hasta llegar a un asiento donde unos se sientan junto a otro bulto peludo con patas.

Experiencia número 3: salgo de casa en moto con mi hijo mayor y saludo a una vecina que pasa cerca de no-sotros. Con cierta sensación de ridículo me quedo con la

mano levantada sin recibir respuesta alguna de mi ve-cina pero sí de mi hijo: “eres un pringado”. Conclusión: mi vecina habrá visto dos bultos con patas –uno más peludo que otro– encima de una moto.

Experiencia número 4: le pido a Marga –que así se

llama el bulto con pelo largo que me dejó sentar un rato en su silla–, ver el mundo desde esa perspectiva que me pare-ce inquietante. ¡Lo que debe sentir ella viendo pasar tan-tas personas por delante sin que la miren siquiera! Conté 27 personas que pasaron por delante y sólo siete me mira-ron. ¡¡Cuando a alguien le dé los buenos días y le llame por su nombre se puede caer de la silla del susto!!

Experiencia número 5: entro en un centro comercial y me paso quince minutos den-tro del ascensor subiendo y bajando. Decido no saludar a nadie si antes no me saludan. Cuento veintisiete encuentros con personas. Mentalmente llevo la estadística: siete salu-dan, cuatro gesticulan con la cabeza y dieciséis ¡no me di-cen nada y me confunden con un bulto peludo con patas que decora el ascensor!

Conclusión: vivimos en un mundo cada vez más in-humano, donde el portero de casa es un bulto que nos deja las cartas, el camarero es un bulto que nos pone el café, el vecino es un bulto que ayuda a pagar los gastos comunita-rios, el kiosquero es un bulto que nos da el periódico y la señorita que está en el super-mercado es un bulto expende-dor de bolsas de plástico.

Vivimos en un mundo cada vez más inhumano, donde todo el mundo es un simple bulto

Victor Küpperskuppers@kuppers.com

Not all the mountainis oregan

Roger Jiménezrjimenez@cir.uic.es

Carta del director

S embla com si els casos de corrupció que s’afegeixen a la crisi ens portin a la

moda de mostrar en excés la tristor, el desengany i la frustra-ció, uns sentiments alimentats, en part, per alguns mitjans de comunicació que presenten so-vint la visió que tot és malaltís i deplorable. Només es veuen els aspectes més negatius i mo-lesta, fins i tot, sentir a parlar de regeneració, d’entusiasme col·lectiu, de grups de treball i de dinàmiques socials. Però, de cap manera no es pot gene-ralitzar ni treure conclusions globals a partir d’uns fets con-crets. La grandesa d’una socie-tat oberta permet conèixer les desviacions i el mal ús de les institucions, i aquest coneixe-ment exigeix a una ciutadania madura intervenir amb la força necessària per canviar allò que s’ha fet malament sense gene-ralitzar ni caure en el desànim. Es tracta de veure les coses tal com són, saber què es vol, no enganyar-se a un mateix i no interpretar un paper tràgic que no resulta gens útil.

El president de “La Caixa”, Isidre Fainé, explicava dies enrere des de La Vanguardia que, per assegurar les bases d’un futur esperançador, resul-ta imprescindible la recupera-ció de valors que semblaven cai-guts en oblit, com ara l’esforç, la capacitat de sacrifici, el com-promís, el respecte, el diàleg,

la humilitat i l’aspiració i cer-ca del bé comú. I posava com a exemple una frase del drama-turg irlandès Bernard Shaw: “Alguns es miren les coses com són i es demanen, per què? Jo prefereixo mirar-les com hau-rien de ser i demanar-me, per què no?”

Per què no?

La grandesa d’una societat oberta permet conèixer les desviacions i intervenir sense caure en el desànim

L’equip de Newsuic us desitja bon Nadal i bon any 2010: que vingui carregat

de bones notícies... nosaltres ens encarregarem de publicar-les!

Signat: Roger, Nuria, Elena, Roser, Jaume, Javi, Paula, Brigitte, Maria,

Carla, Ferran, Marina, Laura, Anna, Alicia, Pep, Raquel

10 gener-març 2010

La Facultat d’Odontolo-gia de la UIC ha inau-gurat el nou laboratori de recerca que, junta-

ment amb el de biologia mole-cular i cel·lular i la Clínica Uni-versitària d’Odontologia, dota la Facultat d’Odontologia de l’autonomia necessària per a la recerca en els diferents camps d’aquesta especialitat mèdica.

El nou espai d’investigació ha estat dissenyat principal-ment per a la recerca en bioma-terials i biologia d’odontologia. Té aproximadament 70 me-tres quadrats destinats a l’ús del personal de recerca, beca-ris d’investigació, professorat i l’alumnat que cursen màsters, postgraus, i residències clíni-ques en odontologia.

El laboratori ha estat equi-pat amb alguns instruments i maquinària que, segons comen-ta el Dr. Juan Ricardo Mayo-ral, director del nou laboratori, molt poques universitats euro-pees ofereixen per fer recerca. Algunes d’aquestes màquines han estat dissenyades dins de la mateixa universitat, com ara

la màquina termocicladora i la màquina de càrrega cíclica per a l’estudi de materials.

Aquest nou espai era espe-rat i necessari per a la recerca in vitro en odontologia. S’obren així les portes i es proporcionen les eines necessàries per dur a terme diversos projectes de re-cerca de materials d’odontolo-gia.

L’acte d’inauguració va ser el 21 d’octubre i hi van assistir el degà de la Facultat d’Odonto-logia, el Dr. Miquel Cortada, i el vicedegà, el Dr. Lluís Giner, que van ser acompanyats pels membres del Departament de Recerca i de la Comissió Cien-tífica, professors i alumnat dels màsters i personal de la Clíni-ca Universitària d’Odontologia (CUO), entre d’altres.

LAbORATORI A MIdAEl laboratori s’ha equipat amb alguns instruments i maquinària poc oferts en universitats europees per fer recerca

RECERCA newsuic

aprovació de dos nous grups de recerca

L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha aprovat recentment el reconeixement com a Grup de Recerca al grup coordinat pel degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials, el Dr. Miquel Bastons, amb el títol “Direcció d’organitzacions al segle XXI. DOS-XXI”. El grup està format per experts de l’IESE, la UB, la UAO i la URL i la seva finalitat és la investigació sobre nous models de direcció i presa de decisions en les organitzacions modernes.

D’altra banda, la Generalitat de Catalunya també ha concedit el mes de novembre el reconeixement de Grup de Recerca Emergent al “Grup de Homeostasi Energètica”, format pels professors Núria Casals, Josep Clotet, Pau Mezquita, Esther Gratacós, Sandra Menoyo i Natalia Rico, i per Patricia Carrasco, becària de recerca de La Marató de TV3.

sisena edició de la Càtedra Ceràmica

Setze alumnes d’Arquitectura que han cursat la sisena edició de la Càtedra Ceràmica van ser avaluats el 2 de desembre davant un jurat que va premiar els seus projectes realitzats durant tot el trimestre.

Els alumnes van presentar i defensar un a un els seus projectes, i els resultats van ser avaluats per un grup de professionals d’alt nivell format pels arquitectes Efrén García i Cristina Díaz (Estudio Cero9) i Mónica Rivera (de l’estudi Emiliano López – Mónica Rivera Arquitectos), juntament amb el ceramista Toni Cumella i una representant d’ASCER.

L’alumnat ha treballat durant tot el trimestre en el desenvolupament de peces ceràmiques per a paviments urbans, seguint una de les línies per les quals aposten ara les empreses del sector ceràmic espanyol. Els 16 treballs es podien incloure en tres famílies de peces: “Tessel·les”, “Volum” i “Multimatèria”.

El jurat va decidir guardonar un projecte pertanyent a cadascuna d’aquestes famílies: els premiats han estat Pablo Alonso, pel projecte “2 in 1”; Luis Miguel Toscano, pel projecte “Brick Kat”, i Eva Sanllehí, per “Memory”.

d’UN COPd’ULL

Millores per a la recercaLa Facultat d’Odontologia disposa d’un nou laboratori per a la recerca en el seu afany de formar professionals amb perfil investigador

Noves instal•lacions

U s escric des de Bos-ton, on faig una es-tada de recerca du-rant aquest curs

acadèmic. L’objectiu general de la meva estada és aprendre les tèc-niques per regenerar el territori periurbà. A l’Amèrica del Nord ja fa uns quants anys que s’hi assa-gen, i en diuen retrofitting subur-bia. Aquest terme comprèn un es-pectre molt ampli d’intervencions orientades a regenerar les nostres perifèries: reciclatge d’urbanit-zacions, reconversió de centres comercials, parcs d’oficines i po-lígons industrials obsolets, trans-formació de corredors comercials

en eixos cívics, etc. Darrere aques-ta línia de treball s’identifica una consciència àmpliament compar-tida sobre la crisi del model tradi-cional de desenvolupament basat en autopistes i consum del sòl a demanda. A l’Amèrica del Nord, aquest corrent disposa de recer-ca ben estructurada i realitzaci-ons concretes. Un corrent tècnic i social molt transversal, anomenat New Urbanism, aglutina investi-gadors, professionals i sectors di-nàmics de la societat civil, consci-ents de la necessitat d’articular un model alternatiu capaç de donar resposta al consum d’energia ex-cessiu, canvi climàtic, canvi de-

mogràfic i social, i degradació del paisatge. A Europa hi trobem bones produccions conceptuals, però són fragmentàries i anem endarrerits pel que fa a realitzaci-ons concretes.

A partir d’aquest àmbit d’in-terès general, la meva feina con-creta es reparteix principalment en dos fronts. En primer lloc, avançar en la recerca sobre la regeneració de les urbanitzaci-ons catalanes que estem desen-volupant amb la Dra. Carmen Mendoza i els investigadors del laboratori d’urbanisme de l’ESARQ, en col·laboració amb la School of Geographical Sciences and Urban Planning de la Arizo-na State University. Per això, em proposo publicar els resultats de

la nostra feina en revistes ameri-canes especialitzades i participar en congressos. Això ens perme-trà aconseguir projectes de recer-ca finançats sobre aquest tema en la mesura que disposarem de coneixement especialitzat acre-ditat. En segon lloc, també em proposo entrar en contacte amb investigadors i professionals ex-perts vinculats a centres de re-cerca americans i europeus per tal de conèixer de forma siste-màtica les aportacions més relle-vants. La construcció d’aquesta xarxa ens servirà per futurs pro-jectes de formació.

Encreuem els dits i a treba-llar! Molta sort per aquí, estem amb vosaltres. Des de Boston molt records i bon Nadal.

Pere Vallperevall@cir.uic.es

ENS ESCRIUEN

Arquitectura de reciclatge

REdACCIÓ

A lberto T. Estévez de-fendió el 23 de noviem-bre la plaza de Cátedra-

tico en el área de Composición Arquitectónica de la Escuela Técnica Superior de Arquitectu-ra (ESARQ) de la UIC.

Estévez, primer director de la ESARQ, defendió la cátedra ante un tribunal de excelencia presidi-do por el rector, el Dr. Josep Ar-gemí. Como vocales, estuvieron presentes la Dra. Lourdes Cir-lot (UB), el Dr. Carles Ferrater (UPC), el Dr. Josep Quetglas (ETSAB. UPC), y como secretario el Dr. José Morales (ETSAS. Universidad de Sevilla). Tras la presentación de su trayectoria

ante el tribunal, el nuevo catedrá-tico ofreció una lección magistral titulada “Arquitectura Biodigital y Genética”.

Estévez es licenciado y doc-tor en Arquitectura (UPC) y li-cenciado y doctor en Historia del Arte (UB). Lleva 27 años im-partiendo docencia e investiga-ción, y fue el primer director de la ESARQ, desde que se creó en 1997 hasta 2005. Actualmente, dirige el Máster en Arquitectu-ra Biodigital. Alberto T. Estévez, con estudio profesional en Bar-celona desde 1983, ha colabora-do con diversas universidades en las áreas de proyectos arqui-tectónicos, composición arqui-tectónica e historia del arte. Hoy, cuenta con la plaza de catedráti-co por la UIC.

El primer director de la ESARQ, catedrático de Arquitectura

REdACCIÓN

LARgO bACKgROUNdLleva 27 años impartiendo docencia e investigación, y fue el primer director de la ESARQ, hasta 2005

L a Dra. Marian Loren-te rep del Col·legi Ofi-cial de Metges de Bar-

celona el Premi a l’Excel·lència Professional 2009 per la seva trajectòria professional. Loren-te, Directora de l’Àrea d’Estruc-tura i Funció del Cos Humà, declara que aquest guardó rea-firma el que pretén inculcar als seus alumnes: ser excel·lent és possible en qualsevol situació, però requereix tenir un cert ni-vell de coneixements i una ac-titud de generositat davant la vida. En el seu àmbit d’actua-ció busca un ambient de res-pecte, exigència màxima i col-laboració amb tot l’equip. En la tasca de docència ensenya que, per ser un bon metge, a banda de tenir una clara vocació pro-fessional, s’ha d’estar disposat a estudiar moltes hores al llarg de la vida, tot i que això suposa molts cops haver de fer renún-cies personals, independent-ment de l’estatus social o eco-nòmic.

La Dra. Lorente és llicenci-ada en Medicina per la Univer-sitat de Navarra (’87); Doctora en Fisiopatologia Clínica (‘90) per la mateixa universitat; ha cursat diversos Màsters i Post-graus i ha publicat nombrosos articles científics i quatre lli-bres sobre la metodologia de-nominada SCAT.

Dra. Marian Lorente, Premi a l’exel·lència

REdACCIÓ

la dra. lorente rep el guardó de mans de la consellera de salut, marina geli

a la sala central del laboratori (esquerra) hi ha aparells com la màquina termocicladora. Una de les sales laterals alberga la màquina de càrrega cíclica (dreta), que prova permanentment la resistència de materials

newsuic 11gener-març 2010

T raditional cosmological symbolism in Ancient Board Games és fruit del meu interès pel món

lúdic en general i dels meus estudis sobre simbòlica tradicional.

Totes les civilitzacions de l’antiguitat deixen traspuar la cos-mologia de forma conscient o incons-cient a través de les seves manifesta-cions culturals. Estudiant aquestes manifestacions, podem arribar a en-tendre millor l’ésser humà i com in-terpreta el món que l’envolta. Això s’ha aplicat tradicionalment a les arts plàstiques, a la música, la litera-tura, etc. El que és curiós és que tots els pobles del món juguen i han ju-gat des del principi, però la impor-tància dels jocs en la cultura ha estat menystinguda. El que aquesta tesi reivindica és que els jocs també són una manifestació cultural universal i que, per tant, poden ser estudiats se-riosament.

La recerca és bàsicament una anàlisi hermenèutica dels jocs de tauler més antics que es coneixen. Això permet reconèixer en les seves formes i regles traces del pensament tradicional, a través de la simbòlica. En estudiar jocs d’arreu del món,

comparant-ne els resultats, s’hi de-tecta una coherència simbòlica in-teressantíssima, que ens ajuda a en-tendre les claus del pensament antic, i alhora les del nostre.

Així, en aquests jocs de tau-ler hem buscat i analitzat els sím-bols geomètrics essencials: el punt, el quadrat, el cercle i la creu, i com es desenvolupen. En analitzar-ne el valor simbòlic, hem aconseguit veure-hi una sèrie de patrons que es repeteixen arreu del món amb uns paral·lelismes notables.

Com a exemple podem dir que el punt representa la idea de centre, i, si ens hi fixem, és en els jocs on hi trobem l’objectiu final o les peces més importants. La creu ordena l’espai, així com la graella, i aquestes són les formes predilectes d’ordenar els taulers. El quadrat ens parla de límits, com podem veure rere la idea de “casella”, o en la limitació que el tauler representa. El cercle ens remet als cicles, com ho són el pas dels torns, o el moviment de les peces al voltant del tauler. En aquestes idees, coherents arreu del món, hi trobem una manera comuna d’entendre el món, que és el que ens configura com a és-sers humans.

Els jocs, a estudi

Tecnologia 3d informàtica d’última generació aplicada a l’Odontologia

RECERCA

TESIdOCTORAL

Gaspar Pujolgaspar@cir.uic.es

E l novembre passat, van tenir lloc el IV Simposi Internacio-nal d’Implantologia.

Aquest anys, el simposi es va cen-trar en qüestions com l’estètica en implantologia, la cirurgia guiada en implantologia, la cà-rrega funció immediata, la ci-rurgia preprotètica i recons-tructiva, l’enginyeria tissular i la pròtesi en implantologia. “És un simposi amb grans innovacions –diu Eduard Ferrés, presi-dent del comitè organitzador del simposi– entre d’altres, s’hi han utilitzat protocols de control en 3D dels tractaments realitzats utilitzant sistemes informàtics”. A més, durant aquest simposi

s’han pogut presentar els resul-tats de projectes de recerca en medicina regenerativa, utilit-zant cèl·lules mare adultes.

També es va revisar l’estat actual de la cirurgia guiada i dels nous programes de diagnòstic i planificació de tractament, i es van donar a conèixer els últims avenços en cirurgia preprotèti-ca i regeneració òssia per a la re-habilitació oral amb pròtesis im-plantosuportades (pròtesis que se subjecten en implants dentals).

El simposi va reunir una vintena de ponents de reconegut prestigi, tant nacionals com in-ternacionals. Entre d’altres, cal destacar la presència dels doc-tors Andrea Chierico des de Verona; Rafael Martín-Gra-nizo de l’Hospital Clínic San Carlos, o Federico Hernán-

dez-Alfaro de la UIC. A més, en el simposi hi participaren professors d’altres universitats amb la finali-tat de fomentar l’intercanvi de co-neixements i experiències docents. Entre les universitats participants hi van estar presents la Nova York University, la Universitat de Flori-da, la Universitat Europea de Ma-drid, la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat de Va-

lència i la Universitat de Lisboa. Paral·lelament al simposi,

va tenir lloc una exposició en la que més de quinze empreses re-lacionades amb la implantologia oral van presentar les seves últi-mes novetats. A més, en el marc del simposi s’ha celebrat un con-curs de comunicacions orals i de pòsters. Un comitè científic espe-cialitzat va valorar-ne les millors, durant el darrer dia.

El simposi, que se cele-bra biennalment, està impulsat per la Facultat d’Odontologia de la Universitat, a través del Màster en Implantologia: Ci-rurgia i Pròtesi Oral. Aquesta és una aposta més del que diu Eduard Ferrés: “la Facultat d’Odontologia de la UIC sempre ha volgut tendir cap a un perfil d’odontòleg–investigador”.

EdUARd FERRÉS:“La Facultat d’Odontologia de la UIC sempre ha volgut tendir cap a un perfil d’odontòleg–investigador”

dELS NOSTRESPROFESSORS

Carlos Alber-to Marmela-da, professor de la Facultat d’Educació, és un expert en Darwin i l’evo-lucionisme.

Amb aquest nou llibre, Marme-lada s’atreveix a publicar una biografia del científic que va capgirar la manera d’entendre l’origen de les espècies d’aquell S. XIX: Charles Darwin. Mar-melada presenta aquell viatge com un camí de superació personal i professional que el va portar a presentar, amb total autonomia, les seves novedoses teories sobre l’evolució. Un bon llibre mentre esperem la pel-lícula d’aquest mateix perso-natge, Creation.

Els sentiments aporten a la vida gran part de la seva riquesa. Tots els homes creiem que és possible con-trolar els nostres sentiments, encara

que en moltes ocasions ens compor-tem com si no poguessin educar-se. Així, l’educació dels sentiments s’ha convertit en els temps actuals en una de les grans tasques per a l’ésser humà, perquè vulguem o no són els quals condueixen la nostra forma d’actuar. El llibre és una faula per a harmonitzar la difícil tasca d’harmonitzar els sentiments. El llibre persegueix la unitat de l’ésser humà, l’harmonia vital, trobar aquell principi de vida que, més que unir, fon les nostres parts en una sola realitat anomenada persona.

Tradicionalment, el segle XVII català s’ha entès com un període de decadència, que engloba tots els àmbits de la societat: política,

economia, demografia i cultura. Aquesta obra pretén apropar-se a com es dugué a terme el cultiu de la història i de la cultura històrica en el segle XVII, tot allunyant-se dels prejudicis pejoratius heretats de la Renaixença vuitcentista. L’escriptura de la història tingué en el Principat de Catalunya una bona pila d’historiadors (Jeroni Puja-des, Francesc de Montcada o Esteve de Corbera), que ens van deixar un llegat que aquesta obra pretén redescobrir i ubicar dins el seu context sociocultural.

CARLOS A. MARMELAdACharles darwin. evolución y vida

2009, editorial casals // 190 pàgs.

jAvIER vIdAL-qUAdRASUn paseo en bicicleta por la vida

2009, editorial styria // 103 pàgs.

XAvIER bARÓLa historiografia catalana en el segle del barroc

2009, publicacions de l’abadia de montserrat // 264 pàgs.

REdACCIÓ

Gaspar Pujol va defensar la seva tesi, Tra-ditional cosmological symbolism in Ancient board games, dirigida pel Dr. Josep Olives, el passat 20 de setembre.

La UIC va acollir més de 400 persones en el IV Simposi d’Implantologia, per intercanviar coneixements sobre els nous avenços en implantologia oral.

Simposis

L’autor ofereix una aproximació politicojurídica a la naturalesa, l’evolució i el con-cepte d’intimitat o privacy des d’una perspectiva

comparada. Al llarg d’aquesta nova monografia s’analitzen diferents conflictes entre els interessos empresarials i la privadesa dels treballadors, a partir de casos de grups trets de la pràctica diària, en funció tant dels mitjans de vigilàn-cia i el control emprats (sistemes de videovigilància, detectius privats o certes mesures especials en atenció a la perillositat del personal treba-llador), com de la tipologia delictiva (delictes econòmics, revelacions de secrets d’empresa, delictes contra la llibertat sexual, etc.).

jOSÉ R. AgUSTINAprivacidad del trabajador versus prevención del delito en la empresa2009, BdeF-edisofer // 226 pàgs.

ALS dOS CAMPUS tant el campus Barcelona com el de sant cugat van ser seus d’aquest simposi internacional

jOCS A TOT EL MÓNÉs curiós comprovar que tots els pobles del món juguen i han jugat des del principi, però els jocs han estat menystinguts

12 gener-març 2010newsuicINTERNACIONAL

C onviene precisar aque-llo de que “a la hora de escribir estas líneas”,

España es uno de los cinco paí-ses europeos que no reconoce diplomáticamente a Kosovo. La precisión es de rigor porque la política exterior de nuestro país no se caracteriza por la firmeza en las convicciones y lo que hoy es blanco, mañana no lo es. Se supone que durante un tiempo, España va a ignorar una reali-dad: Kosovo es un nuevo estado europeo cuya existencia es irre-versible porque entre los más de 50 estados que han establecido relaciones diplomáticas figu-

ran Estados Unidos, Alemania, Francia o el Reino Unido. Cier-tamente, sólidos compañeros de viaje.

Kosovar no es uno de los gentilicios más valorados por la opinión pública española. Uno

viaja a este país balcánico y to-dos sus amigos le despiden con afecto: cuídate, vigila, nos ve-mos a la vuelta. He aquí el país descubierto tras una semana de estancia: una sociedad especial-mente dinámica, multilingüe –es sorprendente el conocimiento y buen acento del inglés– donde un 57% de los 1,9 millones de habitantes es menor de 27 años. El desempleo es galopante, un 40% según los datos oficiales (afortunadamente hinchados), y las remesas de la “diáspora” (los emigrantes instalados en Ale-mania y Suiza, especialmente) suponen el 15% del PIB.

Nunca antes una decisión diplomática española ha teni-do tanto impacto en un lugar de Europa. Kosovo es un país de mayoría musulmana (de un lai-cismo incuestionable) castigado por la historia. Y de qué manera. Aquí, en 1989, comenzó la trage-dia yugoslava cuando Slobodan Milosevic hizo de la defensa de la minoría serbia en Kosovo su plataforma para hacerse con el poder. Y aquí se fraguó el final de aquel populismo: la OTAN no tuvo otra opción que bombardear Belgrado en 1999 para evitar que los serbios consumasen un ge-nocidio en Kosovo. Fue el fin de Milosevic, el fin de Yugoslavia y el principio de una nación. Durante diez años, la ONU ha gestionado este país a modo de protectorado, una operación sin precedentes. Diez años bajo el paraguas del despliegue de fuerzas de la OTAN

que se saldan con un éxito rotun-do: hay una convivencia acepta-ble entre la mayoría albanesa y la minoría serbia (nadie habla de cariño) y Kosovo es, sin vuelta de hoja, un estado que se quedará en el mapa aunque no ha recibido to-davía el certificado de nacimiento que debe de expedir la ONU. El recurso serbio ante el Tribunal In-ternacional de La Haya frena esta legalidad y es la razón oficial que aduce España para el no recono-cimiento. Kosovo no es un prece-dente peligroso de independentis-mo en Europa, es una excepción fruto de la encrucijada balcánica. Y sin reconocimiento de la UE –algo que impide la postura de Madrid y Atenas-, esta sociedad joven nunca tendrá porvenir.

M i nombre es Jonatán Santa-na y curso 3º de Enfermería. Desde antes de empezar la

carrera, tenía muy claro que aprovecha-ría todas las oportunidades que se nos brinda a los estudiantes y una de mis ilusiones era irme de Erasmus a un país extranjero.

Al final, me fui a Irlanda, donde he tenido la oportunidad de ver muy de cerca las diferencias que existen entre los dos países. A pesar de que la enfer-mería ahí no está tan avanzada como en España he intentado no verlo como un obstáculo para mi aprendizaje, de todo siempre se aprende algo y aquí he aprendido a ver y a valorar las mínimas cosas y siempre bajo un punto de vista positivo.

Lo mejor que me llevo de esta ex-periencia es sin duda las personas que he conocido. Es increíble los lazos que se llegan a formar entre personas que están en tui misma situación. Es una mezcla de cultura y costumbres que te enriquecen como persona y que te ha-cen ver más allá de lo que estamos acos-tumbrados.

No sé si este periodo que he estado fuera de España será positivo o negativo para mi carrera, no sé si he aprendido todo lo que debería o si estaré a la altu-ra de mis compañeros cuando regrese, pero lo que si se, es que es una experien-cia que nunca olvidaré. Me ha servido para romper barreras, para perder te-mores y apreciar y valorar cosas que an-tes de estar aquí ni siquiera me paraba a pensarlas. Estoy sumamente agrade-cido a la UIC por brindarme esta opor-tunidad.

d’AqUÍ Id’ALLÀ

Me llamo Inga y soy de Alema-nia. Estudio Económicas des-de octubre 2007 en Leipzig.

Estoy aquí desde finales de agosto has-ta finales de marzo, para estudiar parte de mi carrera, para aprender español y para obtener una impresión de la cul-tura española y del modo de la vida en España. Hice esta elección porque me interesa mucho la cultura y el idioma, además de tener un clima muy agrada-ble. Además, en Barcelona tienes todo, el mar, la playa, la gente, las montañas, la cultura, el arte...

Con la universidad estoy conten-ta. Es verdad que me cuesta mucho entender todo lo que hacemos en cla-se y a veces me parece bastante difí-cil seguir el contenido, pero voy mejo-rando poco a poco.

Siempre podemos preguntar a al-guien en la universidad cuando tene-mos preguntas aunque en los primeros días estaba un poco perdida en cuanto a la orientación y la vida en la ciudad. Cosas tan sencillas como buscar una habitación, llegar aquí a Barcelona, etc, me resultaban muy difíciles. Y es que tenía que tener muchas cosas en la ca-beza, y eso me perdía me hacía sentir un poco desamparada. Pero eso pasó.

La vida en Barcelona es muy dife-rente que la de Leipzig. Los horarios de la comida, la siesta y la mentalidad de la gente española... La gente en Espa-ña habla muy alto y eso se nota mucho. El trato con las citas es más informal, y normalmente los españoles vienen más tarde (la vida es menos cuadriculada). Pero cuando te has acostumbrado a es-tas cosas, te gusta mucho.

û

ÚÚÚ

Ú ade, UIC

Universidad de leipzigWaterford institute of technology

enfermería, UIC

Joanatán Santana Inga Koreng

Món de butxaca

Joaquín Luna jluna@lavanguardia.es

Joaquín Luna es profesor de Periodismo en la UIC y Jefe de la sección Internacio-nal de La Vanguardia.

Arquitectura de cooperació amb l’Índia

Sin reconocimiento de la UE –algo que impiden Madrid y Atenas-, esta sociedad joven no tendrá porvenir

¿Qué hacer con Kosovo?

A rquitectura i Cooperació In-ternacional és el nom de l’as-signatura optativa que s’im-parteix des del curs passat a la

UIC i que, en col·laboració amb la Funda-ció Vicente Ferrer, dóna la possibilitat a l’alumnat de l’ESARQ perquè pugui pre-sentar i portar a terme els seus projectes a llocs on aquesta fundació desenvolupa la seva tasca solidària. L’Eloi Meléndez és un dels afortunats que ha estat a l’Índia durant tres setmanes.

El repte era molt clar: desenvolupar un projecte d’una colònia de vint habi-tatges a la regió d’Anantapur, una de les zones més pobres de l’Índia, on la Fun-dació Vicente Ferrer està construint, des de fa 30 anys, cases rurals. La Fundació volia que, amb aquesta col·laboració, els alumnes de l’ESARQ d’aquesta assigna-tura fes noves propostes per millorar el que fan, però sense augmentar les des-peses. “S’havia de repensar la tipologia de casa rural”, diu Raquel Colacios, professora –junt amb dos professors més– d’aquesta assignatura, “mante-nint la mateixa superfície que les que es construeixen actualment, però millorant aspectes climàtics, constructius i econò-mics”. Calia pensar en un habitatge entre 25 i 30 metres quadrats, construït amb recursos molt limitats, mà d’obra especi-alitzada, i els costos no podien sobrepas-sar els 1.500 euros.

Durant l’últim trimestre del curs pas-sat, alumnes dels últims cursos d’Arquitec-tura van començar a desenvolupar aquest projecte. Comptaven amb la col·laboració activa de la Fundació, que va venir a la UIC per explicar en diferents sessions la tasca que estan fent a l’Índia, i la participació

d’un tercer professor arquitecte, que venia periòdicament i que havia estat dos anys de cooperant a la Fundació Vicente Ferrer: Ricardo Morató.

Finalment, s’hi van presentar 15 pro-jectes, i se’n van seleccionar tres: un de gua-nyador –Eloi Meléndez– i dos de finalistes –Enric Martínez i Nicol Biancheti. Al guanyador, la Fundació el va convidar a fer una estada de tres setmanes a l’Índia, du-rant el mes d’octubre, per poder comprovar de primera mà el que s’hi fa.

Així doncs, l’Eloi, des de l’Índia, i for-mant part de la Fundació, ha estat treballant en aquest projecte seu. Gràcies a aquesta proposta, per cada casa s’estalvien 500 eu-ros, perquè només es faria servir formigó. Un bloc de 29 centímetres de llargària per 14 d’amplada té un cost de vuit cèntims a l’Índia; d’aquesta manera, amb la mateixa peça es farien els murs, pilars, finestres... I també es crearia una xarxa de clavegueram. “Consisteix a fer un joc amb el bloc de for-migó per construir tota la casa”, explica.

Finalment, la idea d’aquesta assigna-tura ha estat bona. Un dels objectius im-portants, –fer que l’alumnat aprengui i visqui directament situacions en regions pobres–, ha estat assolit. Una bona mane-ra, també, de donar un cop de mà –encara que sigui petit– als més necessitats.

UNA EXPERIèNCIACalia pensar en un habitatge entre 25 i 30 metres quadrats, construït amb recursos limitats, mà d’obra especialitzada, i uns costos de 1.500 euros.

AMb LA dONA dE vICENÇ FERRER eloi meléndez, ricard morato, Jordi pujol, ana Ferrer, raquel colacios i Ivan llach

ALICIA PIjUAN3r CoMUnICaCIó aUdIoVIsUal

13gener-març 2010 INTERNACIONALnewsuic

AT A gLANCE

la UIC, present en una fira d’educació a TaiwanClara Clemente, coordinadora de Relacions Internacionals, i Mercè Ferrer, del Servei d’Informació i Admissions, van participar en la Fira d’Educació Superior Europea (EHEF 2009), que es va celebrar a Taipei (Taiwan) el 7 i 8 de novembre. En aquesta fira, dirigida a l’alumnat interessat a estudiar a l’estranger, tant de grau com de postgrau, hi van participar unes 10.000 persones. Pel que fa a la UIC, es van interessar, principalment, per programes en anglès d’odontologia, arquitectura i estudis hispànics.

Visita del cònsol de Xile a la UICMauricio Ugalde Bilbao, cònsol general de Xile a Barcelona, va fer el 8 d’octubre una visita institucional per ajudar a promoure possibles col·laboracions acadèmiques de la UIC amb diverses universitats xilenes. Ugalde va ser acompanyat del degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials, el Dr. Miquel Bastons, del vicedegà de la Facultat, el Dr. Toni Mora, i del director de Relacions Internacionals, el Sr. Matthew Kwiatkowski. Un dels objectius de la UIC és mantenir vius els acords bilaterals amb empreses i universitats estrangeres per reforçar la seva presència en el mercat internacional, especialment a l’Amèrica Llatina.

l’Institut Cervantes convida patricia almarcegui al MarrocLa professora d’Humanitats Patricia Almarcegui va ser del 13 al 20 d’octubre al Marroc, convidada per l’Institut Cervantes. Allà va impartir quatre conferències sobre orientalisme i viatge, a la Universitat de Casablanca, a l’Institut Cervantes de Tetuan, a l’Institut Cervantes de Tànger i a l’Institut Cervantes de Rabat, respectivament. Així mateix, va participar en un tribunal de tesi a la Universitat de Tànger.

REdACCIÓN

MEMORAbLESOUNd -bITES

“We were brothers long before you were”(Groucho Marx to Warner Bros (1948)

Warner, the studio which had made “Casablanca”, was seeking to prevent the Marx Brothers calling their new film “A night in Casablanca”. Groucho Marx (1895-1977), the leader of the Marx Brot-hers comedy, wrote them a letter:

“Dear Warner Brothers,Apparently there is more than one way of conquering a city and holding it as your own. For example, up to the time that we were contemplated making this picture, I had no idea that the city of Casablan-ca belonged exclusively to Warner Brothers. However, it was only a few days after our announcement appeared that we received your long omi-nous legal document warning us not to use the name of Ca-sablanca.

It seems that in 1471, Fer-dinand Balboa Warner, your great-great-grandfather, while looking for a shortcut to the city of Burbank, had stum-bled on the shores of Africa and, raising his alpenstock, na-med it Casablanca. I just don’t understand your attitude. Even if you plan on re-releasing your picture, I am sure that the ave-rage movie fan could learn in time to distinguish between Ingrid Bergman and Harpo. I don’t know whether I could, but I certainly would like to try.

You claim you own Casa-blanca and that no one else can use that name without your permission. What about Warner Brothers? Do you own that too? You probably have the right to use the name War-ner, but what about Brothers? Professionally, we were brot-hers long before you were (…) Even before us there had been other –the Smith Brothers; the Brothers Karamazov; Dan Brothers, and ‘Brother, Can You Spare a Dime?’ (…) We are all brothers under the skin and we’ll remain friends till the last reel of “A Night in Ca-sablanca” goes tumbling over the spool”.

S i las paredes ha-blasen, cuánto sa-brían de culturas y experiencias. Son

cada vez más los alumnos del extranjero que aprovechan los programas internacionales de la UIC para disfrutar de una enseñanza más completa que les aporta categoría a sus cu-rrículum por estudiar fuera de su país.

Este es el primer año que se imparte el Máster de Ges-tión Cultural (MAGIC) en in-glés después de celebrarse ocho ediciones en castellano. Las demandas de extranjeros para que el programa de es-tudios se realizara en inglés “llevó a la dirección del Más-ter y a la Junta del Gobierno de la Universidad a impulsar decisivamente que hubiera un grupo en éste otro idioma”, in-dica Enrique Banús, direc-tor del MAGIC y decano de la Facultad de Humanidades.

Un buen contexto

Tratándose de un programa de estudios de índole cultu-ral es el mejor contexto don-de alumnos internacionales pueden compartir los modos de vida y costumbres de sus países. Se convierte en un es-cenario en el que intervienen tradiciones y experiencias muy variadas que se consigue gracias a la diversidad de es-tudiantes que provienen de puntos del planeta como Es-lovenia, Finlandia, Turquía, Bulgaria, Croacia y Emiratos Árabes, entre muchos otros.

Mohamed Elrazzaz más conocido como ‘Camel’, es de origen egipcio y es el dele-gado de la clase de inglés. Ca-mel considera que una las ma-yores ventajas de estar en una clase con personas de diferen-tes países es “estar expuesto a un ambiente multicultural, no sólo superficialmente sino de una manera más profunda, ya que tenemos la oportunidad de compartir largas horas juntos no sólo en las aulas sino fuera de ellas realizando proyectos y tareas, o disfrutando momen-tos de ocio descubriendo la ciudad”. A lo que añade Banús, que “lo más positivo es la aper-tura de mente, de perspecti-va, la práctica del idioma, y los contactos que luego se pueden mantener durante la vida pro-fesional, generando proyectos conjuntos e intercambios”.

de otras universidades

Es interesante, también la posibilidad de conocer a pro-fesores de otras universida-des europeas y del resto del mundo. Así, el alumno recibe una visión más amplia de los conceptos estudiados avala-dos por sus experiencias pro-fesionales. Este curso arrancó con las ponencias del austria-co Peter Bendixen, profe-sor de la asignatura Sociedad y Cultura en el siglo XXI, ac-tual director del Studienzen-trum Hohe Warte de Viena, con el que los estudiantes pu-dieron compartir sesiones de intensa introducción no sólo teórica sino de aportación fi-losófica. Bendixen, tras su paso por la UIC, consideró éste “uno de los mejores gru-

pos internacionales” con los que ha trabajado.

Entre otros profesores han pasado por el aula expertos como Léonce Bekermans de Bruselas, actual colabo-rador del Consejo Europeo; Diane Dodd, especialista en Políticas Culturales Inter-nacionales de Reino Unido; y la profesora María Mut, en el área de aspectos legales, quien forma parte del grupo de investigación del Institute of Commonwealth Studies de la Universidad de Londres.

Más allá de las aulas conti-núan las relaciones entre alum-nos, en este caso entre el grupo de castellano y “los internacio-nales”, gracias a las actividades y visitas que organiza el MA-GIC, favoreciendo el intercam-bio de experiencias, opiniones e impresiones. Una visita al barrio del Raval en Barcelona, acompañados por el profesor de la UIC Pau Serra, ha sido el primer punto de contacto entre ambas clases. Enrique Banús comenta, al respecto de estas salidas: “nos parece muy importante que a la reflexión en las aulas se una el conoci-miento pie a tierra de las rea-lidades culturales explicadas por expertos que las conocen de cerca”, puntualiza.

Interacción cultural para la formación cultural

ENRIqUE bANúS:“Lo más positivo es la apertura de mente, de perspectiva, la práctica del idioma y los contactos para el futuro”

El Máster de Gestión Cultural de la UIC celebra su primera edición en inglés con estudiantes de todo el planeta favoreciendo su enriquecimiento y crecimiento como profesionales de la cultura

Másters y Postgrados

CARLA bONAdONA3r CoMUnICaCIó aUdIoVIsUal

dE TOdO EL MUNdO Un 60% de los alumnos del máster Universitario en gestión cultural son extranjeros. en total son 38 alumnos venidos de casi todos los rincones del mundo. cuenta con alumnos de países como portugal, Francia, Italia, Brasil, méxico, Islandia, turquía o corea.

MARINA dÍAz-CAbRERAalUMna del M. gesTIón CUlTUral

14 gener-març 2010

E n la vida pasan cosas inesperadas. En un momento, te puede cambiar todo y dar

un giro de 360 grados. O si no, que se lo digan al catinense Gui-llermo Adell Beltrán, actual fisioterapeuta del Club de Fútbol Racing de Santander.

Hasta hace unos cuatro me-ses, antiguo alumno de la UIC, Guillermo era un chico con una vida muy normal: durante la se-mana trabajaba en su consulta privada de Fisioterapia en Cas-tellón y los fines de semana en el gimnasio DIR de Diagonal, en Barcelona, donde alternaba su trabajo con los estudios de docto-rado de INEF. Además, el fisiote-rapeuta era jugador del Club Catí de Castellón.

Un día de verano, el direc-tor del departamento médico del Racing de Santander le ofreció la oportunidad de entrar en el equi-po verdiblanco como fisiotera-peuta de los jugadores. Guiller-mo no lo dudó ni un instante. Una vez le ofrecieron fichar por el Getafe, pero no aceptó: “Le dije

que no porque en esos momen-tos estaba haciendo el doctorado en INEF”. Ahora ha aceptado la propuesta del Racing con un sí rotundo.

Lleno de alegría e ilusión, el

catinense dejó a su tierra valen-ciana, gente y club, y se trasla-dó a Cantabria. Actualmente, la función de Adell en el equipo de primera división es desarrollar el tratamiento fisioterapéutico y la rehabilitación de lesiones de cor-ta y media duración, además de hacer ejercicios de prevención específica de fútbol.

La vida de Guillermo ha cambiado de la noche a la ma-ñana en todos los aspectos. A nivel profesional, el valenciano tiene una mayor exigencia para optimizar los procesos de recu-peración y regeneración; este

asegura estar siempre con los “seis sentidos” mientras realiza su trabajo. A nivel social, pese a que ha tenido que renunciar a estar cerca de los suyos, el fi-sioterapeuta afirma que el cam-bio es para mejor: “Formar par-te de la plantilla médica de este equipo es una oportunidad que profesionalmente me formará y enriquecerá”.

Ahora, lo único que podemos desear a Guillermo es que tenga mucha suerte en su futuro como fisioterapeuta en general, pero sobre todo, en estos momentos, en el club verdiblanco.

newsuicESPORTS

S í, sí, muy bueno tu artículo, pero no en-tiendo cómo alguien como tú le da tanta

importancia al fútbol en particular y al deporte en general”. Con es-tas palabras reaccionaba una gran amiga mía ante mi última colum-na en el Newsuic (“Te da vida”). Al principio, con ímpetu y rabia contenida, pensé en responderle de inmediato, pero en un ejercicio de raciocinio decidí ofrecerle mi mejor respuesta a través de estas líneas con las que cada dos meses me brinda mi universidad.

Primero, situemos al lector. En mi anterior artículo, defendía que el deporte es uno de los me-jores antídotos contra el estrés y que, consecuentemente, mejora el nivel de vida de todos aquellos que lo practican. Creo que hasta este punto, todos estamos de acuerdo. Mi amiga, en mayor o menor gra-do, parecía que también, hasta que empezamos a profundizar y surgió el gran dilema: ¿se puede conside-rar el deporte como cultura?

Siempre he entendido el de-porte como una expresión cultu-ral. Es cierto que no se puede ca-talogar como el octavo arte, pero tampoco infravalorarlo, porque el deporte, desde todos sus ángulos, derrocha cultura. Desde el depor-tista que se concentra, se emocio-na y crea, hasta el aficionado que disfruta de todas sus acciones. Cantidad de rituales, de estrate-gias, de movimientos imposibles y de bellas recreaciones se pueden visualizar día tras día en cada pun-to del planeta en el que se está de-sarrollando alguna actividad de-portiva.

Sé que muchos lectores me darían ahora un argumento que podría destrozar todo mi artícu-lo, recordándome que para que algo sea reconocido como cultura, debe ser creado a través del inte-lecto. Pero el deporte no es ajeno a la inteligencia. Detrás de cada balón, de cada golpe, de cada zan-cada, hay una gran labor de cono-cimiento. Muy probablemente, a menor escala que cualquier otra expresión cultural, como la pintu-ra o el cine, pero existe y es paten-te. Yo, como mínimo, la percibo.

Y muchos, ahora me exhorta-rían: “primero, defíneme cultura”. Pero no puedo ni sé definirla, sólo logro entenderla. Con la literatura y la música, sí; pero también con el deporte.

Jordi Santamaria és antic alumne d’Humanitats i Periodisme i del Postgrau en Periodisme Esportiu

del Catí al RacingEs cultura

Pepe Agustinamail@csc.uic.es

El deporte es una expresión cultural. Es cierto que no es el oc-tavo arte, pero no hay que infravalorarlo

MENSSANA...

Jordi Santamariajsantamaria@meanings.es

T orna la Champions UIC, la lliga de fut-bol sala de la nos-tra universitat, amb

molt d’èxit, i és que tant la lliga femenina com la masculina han augmentat el nombre d’equips. Tenim onze equips a la lliga mas-culina i quatre a la femenina, i s’hi preveu una gran competèn-cia entre totes dues. Aquest any, la novetat és el terreny de joc: el poliesportiu de l’Escola Pia de Sarrià (al costat de la UIC), i el poliesportiu de la UPC, al carrer de Girona.

El millor de tot és que, grà-cies a les xarxes socials, tot l’equip –i qui hi vulgui parti-cipar– pot entrar als diferents

grups d’Internet. L’Ivan Ma-rín, capità dels Ekaitza FC, per exemple, va crear una pàgina al Facebook per poder parlar en-tre els integrants de la lliga i així fer que la comunicació sigui més fàcil i propera. A més, aquests nous sistemes fan que realment tots els que hi participen puguin gaudir de l’esport, un dels mo-

tius principals, segons reconeix Marín, d’apuntar-se en aques-ta lliga: “passar-s’ho bé, gaudir amb quelcom que ens agrada a tots, conèixer més gent de la UIC i, per descomptat, fer una bona cervesa fresca després del partit”.

Ha estat bastant difícil compaginar els partits perquè s’ha volgut continuar la filosofia de no afectar els exàmens, tot i que amb la introducció del grau s’hi afegia el problema que al-guns equips tenien trimestres i d’altres semestres. Això va po-sar en marxa el servei d’esports, al capdavant del qual hi ha la Núria Rovira que, amb caute-la i meticulositat, va poder or-ganitzar un calendari que val-gués tant per a uns com per als altres.

Rècord de participació en la Champions UIC 09-10

LAURA dÍAz OñATE2o CoMUnICaCIón aUdIoVIsUal

COMPETèNCIAOnze equips a la lliga masculina i quatre a la femenina, i s’hi preveu una gran competència entre totes dues

Guillermo Adell, antiguo alumno de Fisioterapia es el nuevo fisioterapeuta del Club de Fútbol Racing de Santander

T ot va començar com sempre comencen les coses: en una conver-

sa que cada cop va anar aga-fant més força. Avui, després d’uns sis mesos de preparació, l’equip de rugbi comença els partits oficials. Durant l’any passat es van entrenar i van poder fer uns quants partits amistosos, i ara l’equip dels Rhinos en comença a veure els fruits. Gràcies al seu grup del Facebook, està ben situat al món social i, dia a dia, s’ac-tualitza amb fotos dels partits. Es nota que és un grup format per amics.

L a nova temporada de l’equip femení de bàs-quet va començar

l’abril passat amb uns quants partits de preparació. El millor d’aquest grup és que es manté: ningú no se’n va i aquest any hi ha noves incorporacions. Núria Rovira, l’entrenado-ra, comentava que “el més im-portant és mantenir el bloc de l’any passat, i sobretot diver-tir-nos i passar-nos-ho molt bé”.

UNA OPORTUNIdAd“Formar parte de la plantilla médica es una oportunidad que profesionalmente me formará y enriquecerá”

dE jUgAdOR A TÉCNICO a la izquierda, foto de partido del catí: controlando el balón, guillermo adell. a la derecha, foto de la plantilla del club de Fútbol racing de santander. guillermo es el primero por la derecha.

FERRAN CAbÒS1r pUblICITaT

L’equip de rugby, actiu a les xarxes socials

Incorporacions a l’equip de bàsquet de la UIC

anima’t a participar als Campionats Universitaris de Catalunya en la teva modalitat d’esports individuals! escriu-nos a esports@uic.es

anima’t a participar als Campionats Universitaris de Catalunya en la teva modalitat d’esports individuals! escriu-nos a esports@uic.es

15gener-març 2010 TENdèNCIESnewsuic

Sergi Dòria

Quan s’escauen noranta anys del tractat de Versalles –colofó de la Gran Guerra–, ens arriba aquesta antologia de les cròniques que Agustí Calvet (1887-1964), cone-gut periodísticament com a Gaziel, va publicar a La Vanguardia entre el 1914 i el 1928 i que van ser recollides en la seva època en quatre volums. Reportatges, refle-xions, descripcions del camp de batalla i perfils humans traçats per un dels millors periodistes del segle XX. Una lúcida mirada sobre l’Europa que va tancar en fals el conflicte fins a l’auto-destrucció del 1939.

EN LAS TRINCHERASgazieldiëresis, 2009382 pàgs.

Tria de llibres...

Sergi Doriasdoria@cir.uic.es

El novembre del 1957 el búlgar Vesko Branev arriba a Berlín per estudiar cinematografia i poc després es detingut per les forces de seguretat de l’Estat i retornat a Bulgària. No ha conspirat contra el sistema comunista, però des d’aquell moment serà sotmès a un control policial exhaustiu. Esdevindrà, sense saber per què, l’home vigilat. Al cap dels anys, arran de la caiguda del Mur, Branev va accedir a aquells informes i hi va constatar que alguns dels seus amics eren delators. Un document sobre l’anihilació de la vida privada pel totalitarisme.

EL HOMbRE vIgILAdOVesko branevgalaxia gutenberg, 2009415 pàgs.

Apareix per primera vegada en espanyol la gran novel·la autobiogràfica de l’autor de Colmillo blanco. A 18 anys, Jack London (1876-1916) va fer un cruel aprenentatge de la vida com a rodamón: va passar fam i necessitat fins que va ser detingut i empresonat. El 1892 es va integrar en una marxa que demanava ajuts per als aturats. Un segle més tard, la prosa de London esdevé tan autèntica i captivadora com les seves novel·les d’aventures: una lliçó per a aquests temps de crisi econòmica i social.

EL CAMINOJack londonediciones buck, 2009203 pàgs.

Sergi Doria és Professor del Departament de Ciències de la Comunicació i crític literari del suplement cultural del diari ABC.

L’estudiant hauria d’assumir responsa-bilitats, desenvolupar la seva capacitat crí-

tica i adonar-se que el seu futur dependrà d’ell mateix (...). No hi ha carreres amb sortida, sinó persones amb sortida.” Això deia Enrique Banús, degà de la Facultat d’Humanitats, el no-vembre passat, durant la sessió en què es va tractar la nova se-lectivitat, en una jornada per al professorat de batxillerat. En la sessió també hi van ser Pi-lar Gómez Cardó, coordina-dora de les Proves d’Accés a la Universitat de Catalunya (les PAU), i Jesús M. Prujà, cap de l’Oficina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat de Ca-talunya. Varen parlar d’un exa-men que ha provocat molts mal de caps. Per què?

La nova prova d’accés a la universitat canvia d’estructura i d’enfocament per oferir a l’estudiant la possibilitat de dissenyar-la a la seva mida se-gons els estudis que es vulguin cursar. De totes maneres, pro-

fessors i alum-nes es queixen que aquest nou format provoca greu-ges compara-tius entre es-tudiants d’una modalitat i l’altra.

A par-tir de 2010 es faran dues convocatòries anuals de les PAU, les quals s’estructuraran en dues fa-ses, una de general i una d’específica. La general –obli-gatòria i amb validesa indefini-da– constarà de cinc exàmens (enlloc de set, com fins ara): les tres llengües, història o filoso-fia i una assignatura de moda-litat, triada per l’estudiant. A més, els estudiants podran fer voluntàriament fins a tres exà-mens, per apujar nota i acce-dir a la universitat; d’aquestes notes, les dues millors es tin-dran en compte i es donarà més valor als exàmens de les matèries que estiguin més re-lacionades amb el que es vul-gui estudiar.

Com en l’anterior batxi-

llerat, algu-nes de les matèries tin-dran més pes que d’altres. Però si fins ara se supe-rava l’examen amb un qua-tre, en la nova PAU s’haurà de treure un

mínim de cinc, o, si es treu un quatre, caldrà tenir una nota mitjana de sis al batxillerat. Així, doncs, la nota final seria: 0,6 de batxillerat, més 0,4 de la fase general, més les dues mi-llors notes de la fase específica (que podran tenir un valor de 0,1 o 0,2, segons si la univer-sitat considera que té a veure més o menys amb la titulació de grau que es vulgui fer).

On rau el problema? Doncs que si, per exemple, un alumne vol estudiar Arquitec-tura, té més valor fer l’examen de Biologia que el de Dibuix Tècnic o Disseny; o que si vol-gués fer ADE, es dóna més va-lor a Física que a Economia de l’Empresa. I és que les ponde-racions de la nova selectivi-

tat es basen en l’organització de l’antic batxillerat: unes as-signatures tenien més pes en l’horari que d’altres.

L’altra polèmica és pel canvi de branca de coneixe-ment que han rebut estudis com Psicologia o Ciències de l’Activitat Física i l’Esport que, a partir d’ara, passen a ser de la branca de Ciències de la Sa-lut. Què passa amb les perso-nes a qui aquest canvi els ha “agafat” a mig batxillerat?

Amb la nova selectivitat, sembla que les coses es po-sen més fàcils. No serveix per decidir si l’alumne està capa-citat o no per entrar a la uni-versitat, sinó que és un pur mecanisme d’ordenació dels estudiants. El 2012, aquest examen tindrà un nou afegit: l’oral d’anglès. Potser alesho-res la polèmica ja no estarà tan servida; potser començarem a plantejar-nos l’examen d’accés a la universitat com ho fan al-tres països. De totes maneres, valdrà la pena tenir en comp-te allò que deia, també, el pro-fessor Banús aquell dia de no-vembre: “el bé ardu dóna una satisfacció extraordinària”.

2010: nou accés a la universitat

... i acció!

Jaume Figa i Vaellojfiga@cir.uic.es / cineforum2028.wordpress.com

Permeti’m twïtejar-lo

Toni Sellastsellas@cir.uic.es

V oluntàriament, estic visquent dins d’un nú-vol (Sopa de Cabra)

Ja ho deien, els Sopa, fa anys. I qui sap, potser acaba-rem tots vivint als núvols. A mi m’agraden, sobretot quan jugo a veure-hi formes i figures ca-

muflades… Però aquí no par-lem d’això. Ni tampoc vull dir que anem tot el dia distrets, o sense tocar de peus a terra. Em refereixo al cloud compu-ting. No és un concepte sen-zill, i de fet hi ha discrepàncies a l’hora de definir-lo. Però, re-sumint, podríem dir que cloud computing és la tendència a basar les aplicacions que fem servir al nostre ordinador en serveis allotjats externament,

és a dir, al web. O sigui, te-nir-ho tot (correu, documents, presentacions, fulls de càlcul, contactes, xarxes socials…) a Internet.

A primer cop d’ull, és molt llaminer. De fet, els usuaris de l’univers Google (gmail, gtalk, etcètera, etcètera) ja en tenim l’experiència, d’aquesta do-lçor: no instal·les res al PC, no hi ha dependència d’un or-dinador determinat, no hem d’anar guardant-ho tot en un llapis de memòria o en un disc dur extern, gaudim de la ubi-qüitat… Però també té el seu costat fosc, o com a mínim dubtós: què passa quan em fa-lla l’accés a Internet? I si no ho tinc jo, qui ho té, allà dalt? Dit d’una altra manera, serà Goo-gle el gran germà que va anun-ciar-nos Orwell? De moment, prepara el sistema operatiu web Chrome OS. A Catalunya, mentrestant, ja fa temps que uns nois que no arribaven a la vintena van posar en marxa l’escriptori web EyeOS... Feu-li una ullada, s’ho val.

Toni Sellas és professor del Departa-ment de Ciències de la Comunicació

Dins un núvol

PROvA A MIdALa nova prova

ofereix a l’estudiant la possibilitat de

dissenyar-la segons els estudis que es vulguin

cursar

S i Charles Dickens le-vantara la cabeza de la tumba, se sorprendería

al ver que su breve cuento de na-vidad se ha llevado tantas veces al cine. Y, hablando de tumbas, quizá la adaptación de Robert Zemeckis sea de las más lúgu-bres y sórdidas. No solo porque sigue casi al pie de la letra el am-biente dickensiano –lugares os-curos, pobreza, soledad, frente a la alegría de una vida pura (la de los niños)–, sino por la “realidad” con que describe a los fantasmas que visitan a Scrooge, nada re-comendable para los más pe-queños… En verdad, son pocos los que no conocen la historia del avaro y malvado prestamis-ta, para quien la Navidad no es más que un alimento más de su odio a todo el mundo; a éste, una noche le visitan los fantasmas de las navidades pasadas, presentes y futuras, para mostrarle que su vida debería hacer un giro si no quiere acabar siendo pasto de los gusanos y el olvido de todos sus conocidos.

En pocas páginas, Dickens conseguía hacer una metáfora de la bondad del ser humano y de la necesidad de ser hom-

bres de conciencia capaces de andar leguas con el calzado de los demás. Siempre pensando en el prójimo: como el mensa-je cristiano que se desprende y Zemeckis no olvida, sabien-do dar otra vuelta de tuerca al cuento mostrándolo, esta vez, con la técnica que tanto le gus-ta y probó con Polar Express y Beowulf: la motion capture (filmar con sensores, y “pintar-lo” en paisajes 3D). Además, ha sabido combinar muy bien las escenas de acción, lo terrorífi-co –que me ha llamado la aten-ción–, lo cómico, lo que se pres-ta a alguna lagrimilla… ¿Qué queréis que os diga? A mí siem-pre me han gustado los cuen-tos y entre ellos, el de Dickens ocupa un buen lugar. Además, Jim Carrey pienso que hace una muy buena caracterización de Scrooge: odioso al principio; viejo loco simpático, al final. Eso sí: alargar una historia de por sí breve, hasta las dos horas, puede provocar un poco de abu-rrimiento. Dependerá de cómo se mire.

Jaume Figa es Redactor Jefe de Newsuic

Bienvenido, Mr. Dickens

No has d’instal·lar res al PC, no hi ha dependència. Gaudim de la ubiqüitat…

RAqUEL ROMERO2n edUCaCIó prIMÀrIa

Newsuic és una publicació gratuïta editada per la Direcció de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya. Les tasques de com-paginació, fotografia, redacció i coordinació editorial són dutes a terme per estudiants, assessorats per un consell editorial compost per profes-sors, membres del personal d’administració i serveis de la Universitat i alumnes becaris. S’hi afegeixen col·laboracions de professors o d’altres professionals, fixes o bé esporàdiques. El Consell Editorial, que no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus redactors o col·laboradors, convida els professors, alumnes i antics alumnes de la Universitat a col·laborar al Newsuic i a expressar les seves opinions sobre els continguts i la manera de tractar-los. El Consell Editorial es reserva el dret de publicar aquelles col·laboracions o anuncis que no es corres-ponguin amb la línia editorial o els principis estètics que regeixen aquesta publicació.

pubLicitat, opinions i coL·Laboracions: newsuic@uic.es │direcció de Comunicació. Immaculada, 22 e-08017 barCelona

Crónicas japonesas

H ace tres meses que volví de Japón. Desde entonces, solo he leído literatura ja-

ponesa y he visto el cine de Ozu y Mizoguchi. Si el objeto hubiera sido leer solo textos contemporáneos no es extraño, pues el país ha dado escritores extraordinarios, como Kawabata, Soseki o Tanikazi, cercanos a algunos de los referentes occidentales introducidos en la épo-ca Meiji o colonial. Pero sí lo es, si se piensa en que he leído, casi como una necesidad, las obras tradiciona-les de Shikibu, Kenko o Bascho de los siglos XI al XVI. Será quizás porque así se puede continuar reco-nociendo el país. Porque en Japón lo antiguo no desaparece sino que es absorbido por lo nuevo. Su cultura es integrativa. Solo así puede existir una ciudad trepidante como Tokio o multitud de ciudades futuristas, las más interesantes, como Hakata, Nagoya o Kagoschima, resultado de su manera de contemplar el mundo, minuciosa y perpleja, desde la Edad Arcaica.

Un rasgo de la cultura japonesa es la forma en que se detiene en la fragilidad del mundo cambiante y se abandona a él. De allí, posiblemente la razón por la que antes que nadie ha sabido crear (pues es capaz so-bre todo de asimilar) algunas de las propuestas que le hacen ser conside-rada la segunda potencia mundial. Su característica principal es el mo-vimiento; todo está continuamente desplazándose. Trenes, personas, coches, autopistas y horizontes. Por esa razón los negocios y las estructu-ras sociales se vinculan a dicho des-plazamiento. No es que sean veloces o eficaces, como se cuenta, sino que su relación con el espacio es diferen-te. Escaso y frágil, se percibe con el refinamiento y la sofisticación típica japonesa con la que nada se deja al azar. Todo se halla enmarcado, como un encuadre fílmico con el que con-templar fragmentos de la naturaleza, pero también de los edificios del ar-quitecto Toyo Ito. Y, de esta forma, la mirada del viajero se acostumbra poco a poco a reparar en lo frágil. Como el poeta que, dice la tradición, necesita de un corazón muy delgado para penetrar en el universo, pues las cosas son bellas porque son débi-les y un barco en medio de las aguas basta para despertar el sentimiento o la inmensidad del mar.

Patricia Almarcegui es profesora del Depar-tamento de Humanidades

Jaume Figajfiga@cir.uic.es /rescrito.blogspot.com

La ColumnaCap de taula

Dieter WendlandEstuvo casi 40 años detrás del Muro de Berlín

Sabíamos que nos espiaban, pero no hasta qué punto llegaba ese espionaje

Patricia Almarceguipalmarce@uic.es

“Imagina que, de la noche al día, aparecen las Ramblas partidas en dos. De un lado, la gente mira sorprendida, pero hace vida normal; del otro, el mundo está encerrado. Separados por un gran muro con alambres, perros de caza, hombres armados y… quien intente cruzarlo, es automáticamente fusilado”. Así describe Dieter Wendland lo que vivió la noche del 13 de agosto de 1961. Tendría entonces 12 ó 13 años y su familia quedaba dividida por una barrera infranqueable. Él, con sus padres y dos hermanos, en el este; y al otro lado, un hermano. Fueron casi 40 años vividos sin ningún tipo de libertad. Wendland estuvo en la UIC con su mujer en un acto conmemorativo de los 20 años de la caída del muro, organizado por el Institut Carlemany d’Estudis Europeus. Ahí contó su experiencia.

Vivir en Berlín Oriental era una situación asfixiante. Si no fue-ra por el apoyo de los amigos y familia, hubiera sido imposi-ble aguantarlo. Mi hermano fue condenado a prisión dos años y medio por –según decían– “ca-lumnias al estado”. Era un asun-to completamente ficticio. Siem-pre nos quedábamos en casa porque sabías que fuera había enemigos; alguien que te espia-ba. Incluso entre los más allega-dos podía haber gente que infor-mara.

¿Qué tipo de información pasaban?De todo. Desde conversacio-nes que teníamos por teléfono o por la calle, a cosas tan absurdas como lo que leímos en los docu-mentos que tenían los servicios secretos sobre mi mujer: “ha col-gado ropa a secar en el balcón”. ¡Absurdo!…; pero era así.

¿Eran plenamente cons-cientes de esta situación?Sabíamos que nos espiaban, pero no teníamos ni idea de las dimen-siones a las que llegaba ese es-pionaje. Cuando lo supimos, nos asustamos mucho y, en parte, nos entristeció. En mi documenta-ción, en lo que existe de mí, se ve que había diecisiete personas in-formando sobre mi vida. Y mien-tras yo lo leía, a mi lado había una persona leyendo su información y llorando. En los textos se pro-ponían medidas que había que tomar contra las personas. Cosas como “entrar en la vida íntima de las personas y disolverlas”. ¡Qué significaba eso de “disolver”? In-cluso el lenguaje que se utilizaba nos asustó mucho.

No es para menos…Entre los años 53 y 61 hubo tres millones de personas que consi-guieron pasar de la parte orien-tal de Berlín a la occidental, para luego huir o emigrar –como se lo quiera llamar– a la RFA. Muchos más lo intentaron sin éxito: en coche, con escaleras, vehículos voladores de todo tipo… Unos, fusilados; a otros se les implan-taba unos castigos draconianos; “violadores de las fronteras”, se les llamaba. La pésima situación económica llevó a las negocia-ciones con la Alemania Occiden-tal: petróleo, carbón… Además, desde esa Alemania se intentaba sacar a los encarcelados injusta-mente, pagando por ellos entre 20 y 120 mil marcos alemanes [un marco alemán de entonces costaba unas 80 pesetas]. Ni si-quiera el gran crédito de mil mi-llones, otorgado por occidente en 1981, sirvió para recuperar la situación económica.

¿Y por qué no hacían nada?Piensa que eso no era como Bar-celona, donde puedes levantar-te cada mañana e ir a tomar un café con tus amigos y pasear por donde quieras… Viviendas va-cías, faltaban médicos: la vida social se iba deteriorando poco a poco. No se podía organizar nada con sentido y los que real-mente eran capaces de asumir riesgos intentaban irse o tenían dinero para pagar la salida al go-bierno…

Esto era cada vez más in-sostenible, ¿no?A finales de los 70, principios de los 80 muchos buscaron es-pacios de diálogo dentro de co-

munidades protestantes, en las iglesias. Se animaban y buscába-mos motivos por los que luchar y vivir.

¿Qué hacía el gobierno?Honecker, el jefe de estado de la RDA, estaba convencidísimo de que íbamos por el buen camino hacia el socialismo y que, por lo tanto, todo pasaba por ahí. Pero el país estaba cada vez peor y el pueblo quería vivir en paz. To-dos los años, el 8 de enero había manifestaciones oficiales en re-cuerdo de Rosa Luxemburg. En 1988, aparecieron unos ma-nifestantes que, al margen de la oficialidad, llevaban una pan-carta citando a Luxemburg: “la libertad sólo existe si realmente es libertad para el que piensa de otra manera”.

¿Eso fue la gota que colmó el vaso?Sí. Ese año fue la revuelta de Tiananmen, y aquí el gobier-no hablaba de la “solución chi-na” como lo correcto. Teníamos mucho miedo. Después Hungría abría las puertas hacia Austria, con lo que un éxodo de alemanes salía hacia la RFA por ahí. Cuan-do Honecker cerró las fronte-ras, cerca de cinco mil personas se refugiaron en la embajada de la Alemania Occidental, en Pra-ga. Por si fuera poco, en esos momentos se celebraban los 40 años de la constitución del país y todo el mundo retransmitía en directo lo que pasaba: miles de personas comenzaron a mani-festarse en torno al lugar donde se estaba conmemorando el ani-versario. Hubo más de mil de-tenciones, muchas de ellas per-

sonas que no tenían nada que ver, pero que estaban ahí. Fue-ron maltratadas: se vio cómo pe-gaban –con toda la intención–, al estómago de una mujer em-barazada; trataron a las perso-nas como animales…

Y entonces…Entonces sucede lo que todo el mundo conoce del 9 de noviem-bre de 1989. Por un malenten-dido sobre quién era el respon-sable de autorizar que alguien viajara, en un momento deter-minado, a occidente, se comen-zó a reunir mucha gente frente a los pasos fronterizos. Miles de personas que exigían pasar por-que –decían– “el gobierno de este país ha declarado que pode-mos viajar donde queramos”.

¿Así? ¿Sin más?Hay que imaginarse la situa-ción: puestos fronterizos ce-rrados; el muro; el alambre de espino; la vigilancia… Y varios centenares de personas que se acercan. Los guardias no sabían nada de lo que les decían, y al te-léfono, nadie respondía. Ningún responsable. Miles de personas: cada vez más. ¿Qué hacer? O disparar y provocar una sangría, o abrir.

No hubo sangríaCruzamos la frontera, en me-dio de una masa de gente ab-solutamente eufórica que veía que nadie impedía la salida. Una auténtica locura. La úni-ca pregunta que nos hacíamos era: “¿por qué ha durado 40 años? ¿Por qué no habíamos venido antes a decir que nos dejaran pasar?”