La meva filosofia de vida és que amb esforç pots fer el que vulguis
2
14 15 DIUMENGE 2 DE JUNY 2013 Text Sònia Sánchez ARA ENS EN SORTIM “La meva filosofia de vida és que amb esforç pots fer el que vulguis” La Beatriz Garcia és la primera dona diabètica que participa en una de les curses d’ultraresistència més dures del món. A la 4 Deserts travessarà corrent les zones amb els climes més extrems del planeta. És corredora d’ultrafons des de fa sis anys, però l’esport ha estat sempre present a la seva vida. Perquè la diabetis mai no l’ha fet renunciar a aquesta passió. I l’ha convertida en la prova que aquesta malaltia no ha de frustrar cap somni Q uan, amb només deu anys, una infermera li va dir que era diabè- tica, la Beatriz va arrencar a plo- rar. “Et diuen que t’hauràs de punxar cada dia de la teva vida i és realment impactant. No m’ho creia, els deia que no era veritat si no m’ho de- ia la meva mare”, recorda rient. Ara, amb 31 anys, la Beatriz Garcia fa xerra- des arreu de l’Estat i a l’estranger sobre esport i diabetis, i sempre mira d’enviar “un missatge als pares”. “Sé que els meus pares ho van passar molt mala- ment i, ara, quan se m’acosta algú amb un fill a qui li acaben de diagnosticar di- abetis, sempre li dic que el nen pot con- tinuar fent la seva vida com fins ara i que no ha de deixar de fer res que el faci feliç, ni tan sols el futbol”, subratlla. Ella n’és l’exemple més clar. Avui ma- teix, 2 de juny, és al desert de Gobi, a la Xina, per iniciar la segona etapa d’una de les curses d’ultraresistència més dures del món, la 4 Deserts. Després de traves- sar amb èxit, el març passat, el desert més sec del món, el d’Atacama, a Xile, s’enfronta ara a l’estepa xinesa, la més ventosa del planeta. En set dies, haurà de recórrer 250 quilòmetres –40 quilòme- tres per dia excepte en la penúltima fase, en què cal fer-ne 80 sense parar– de ma- nera totalment autosuficient. “L’organit- zació només dóna aigua i una tenda per dormir”, explicava abans de marxar. La Beatriz Garcia és la primera catala- na i la primera dona diabètica que partici- pa en aquesta competició, en què el 80% dels participants són homes. Només un cop abans hi ha participat un home diabè- tic. Però això no l’espanta gens. Al contra- ri, la motiven els reptes. A més, segons ella, “l’única diferència” que la separa de qualsevol altre corredor “és el pes de la motxilla”. A més de portar-hi més menjar de l’estrictament necessari, per si li sobre- vingués una baixada de sucre, hi ha de dur prou insulina per a tots els dies, el glucò- metre, les tires i el punxador. En compe- ticions internacionals, a més, d’aquests aparells en porta dos de cada. “Si perdo un glucòmetre o se m’espatlla i no en por- to de recanvi, per a mi s’acaba la cursa”, apunta. A Atacama, la seva era la segona motxilla que més pesava de la competició (17 quilos) i, de fet, el primer dia va acabar deixant menjar en un dels punts de con- trol per alleugerir-la. Convicció i molta preparació El seu dietista l’assessora a l’hora de fer- se la bossa. Però, un cop al desert –on “ets tu sola i el medi”, diu–, són els seus anys d’experiència en la gestió d’aques- ta malaltia els que li diuen quina dosi d’insulina li cal en cada moment o quan ha de menjar alguna cosa ràpidament perquè comença a tenir una baixada de sucre. I és que, per molt que ella insistei- xi que l’única diferència és el pes a la motxilla, la diabetis és un desafiament afegit a aquest esport –les curses d’ultra- fons– que en si ja posa el cos al límit. De fet, com admet la mateixa Beatriz, hi ha encara molts metges que desacon- sellen qualsevol tipus d’esport als diabè- tics. Els seus, per sort, sempre l’han ani- mada a tirar endavant. Això sí, amb totes les precaucions i amb molta preparació. Des dels 12 anys, la Beatriz no ha dei- xat mai de fer esport, tot i que no s’ha de- dicat professionalment a cap. Fa només sis anys que va començar a córrer, quan una amiga la va animar a apuntar-se a la Cursa de la Dona contra el càncer de mama. Però de seguida es va passar a la llarga distància. “M’agraden les coses noves i els reptes”, al·lega. La seva pri- mera cursa de 70 quilòmetres, de Vila- drau al Masnou, va ser al mateix temps “un calvari” i “una gran experiència”, se- gons el seu relat. “Però arribar a la meta després de 18 hores corrent va ser un sentiment tan fort que em vaig dir: «Ai- xò és per a mi»”, conclou. Des de llavors no ha deixat d’entrenar-se, en totes les
-
Upload
bea-garcia -
Category
Documents
-
view
217 -
download
1
description
Diari ARA
Transcript of La meva filosofia de vida és que amb esforç pots fer el que vulguis
1415
DIUMENGE 2 DE JUNY 2013
Text Sònia Sánchez
ARA ENS EN SORTIM “La meva filosofiade vida és queamb esforç potsfer el que vulguis”
La Beatriz Garcia és la primera donadiabètica queparticipa en unadeles curses d’ultraresistènciamésdures del món. A la 4 Desertstravessarà corrent les zones ambels climesmés extrems delplaneta. És corredora d’ultrafonsdes de fa sis anys, però l’esportha estat sempre present a la sevavida. Perquè la diabetismai no l’hafet renunciar a aquesta passió. Il’ha convertida en la prova queaquestamalaltia no ha de frustrarcap somni
Quan, amb només deu anys, unainfermera li va dir que era diabè-tica, laBeatriz va arrencar a plo-rar. “Et diuen que t’hauràs depunxar cada dia de la teva vida i
és realment impactant. No m’ho creia,els deia quenoera veritat si nom’hode-ia la meva mare”, recorda rient. Ara,amb31 anys, laBeatrizGarcia fa xerra-des arreu de l’Estat i a l’estranger sobreesport i diabetis, i sempremira d’enviar“un missatge als pares”. “Sé que elsmeus pares ho van passar molt mala-ment i, ara, quan se m’acosta algú ambun fill a qui li acabendediagnosticar di-abetis, sempre li dic que el nenpot con-tinuar fent la sevavida comfins ara i quenohadedeixarde fer resqueel faci feliç,ni tan sols el futbol”, subratlla.
Ellan’és l’exemplemésclar.Avuima-teix, 2 de juny, és al desert de Gobi, a laXina,per iniciar la segonaetapad’unadeles curses d’ultraresistència més duresdelmón, la4Deserts.Desprésde traves-sar amb èxit, el març passat, el desertmés sec del món, el d’Atacama, a Xile,s’enfronta ara a l’estepa xinesa, la mésventosadelplaneta.Ensetdies, hauràderecórrer250quilòmetres–40quilòme-tresperdiaexcepteen lapenúltima fase,enquècal fer-ne80senseparar–dema-nera totalmentautosuficient. “L’organit-zació només dóna aigua i una tenda perdormir”, explicavaabansdemarxar.
LaBeatrizGarciaés laprimeracatala-na i laprimeradonadiabèticaquepartici-paenaquestacompetició, enquèel80%dels participants són homes. Només uncopabanshihaparticipatunhomediabè-
tic.Peròaixònol’espantagens.Alcontra-ri, la motiven els reptes. A més, segonsella, “l’únicadiferència”que la separadequalsevol altre corredor “és el pes de lamotxilla”.Amésdeportar-himésmenjardel’estrictamentnecessari,persi li sobre-vinguésunabaixadadesucre,hihadedurprou insulinapera tots elsdies, el glucò-metre, les tires i elpunxador.Encompe-ticions internacionals, a més, d’aquestsaparells en porta dos de cada. “Si perdounglucòmetreosem’espatlla inoenpor-to de recanvi, per ami s’acaba la cursa”,apunta.AAtacama, la sevaera la segonamotxillaqueméspesavade lacompetició(17quilos) i,de fet,elprimerdiavaacabardeixantmenjar enundels punts de con-trolperalleugerir-la.
Convicció imolta preparacióEl seudietista l’assessora a l’horade fer-se la bossa. Però, un cop al desert –on“ets tu sola i elmedi”, diu–, són els seusanys d’experiència en la gestió d’aques-ta malaltia els que li diuen quina dosid’insulina li cal en cadamoment o quanha de menjar alguna cosa ràpidamentperquè comença a tenir una baixada desucre. I ésque, permolt queella insistei-xi que l’única diferència és el pes a lamotxilla, la diabetis és un desafiamentafegit a aquest esport–les cursesd’ultra-fons–que en si ja posa el cos al límit.
De fet, comadmet lamateixaBeatriz,hi ha encaramoltsmetgesquedesacon-sellenqualsevol tipusd’esport alsdiabè-tics.Els seus, per sort, sempre l’hanani-madaa tirarendavant. Aixòsí, ambtoteslesprecaucions i ambmoltapreparació.
Desdels 12 anys, laBeatriz nohadei-xatmaide fer esport, tot i quenos’hade-dicat professionalment a cap.Fanoméssis anys que va començar a córrer, quanunaamiga la va animar a apuntar-se a laCursa de la Dona contra el càncer demama. Però de seguida es va passar a lallarga distància. “M’agraden les cosesnoves i els reptes”, al·lega. La seva pri-mera cursa de 70 quilòmetres, deVila-drau alMasnou, va ser almateix temps“uncalvari” i “unagranexperiència”, se-gons el seu relat. “Però arribar a lametadesprés de 18 hores corrent va ser unsentiment tan fort que emvaig dir: «Ai-xò és per ami»”, conclou.Desde llavorsno ha deixat d’entrenar-se, en totes les
DIUMENGE 2 DE JUNY 2013
CÈLIA ATSET
hores lliures que li deixen la feina alma-tí i la carrera a distància que estudia a latarda. “Dormopoc”, admet.
“M’atreu la llibertat de córrer en unmedinatural, onets tumateix, tu sol.Nom’importa el cronòmetre, no sóc de vo-ler fermarques. Intento no arribar tarda lameta, però elmeuobjectiu ésdisfru-tar-ho. Fins i tot em paro a fer fotos enplenacursa”, explica.Tot i així, reconeixquehi hapatiment. “Hihamomentsqueplores de fatiga”, admet, peròmai li pas-sapel capabandonar. “Emdefraudaria amimateixa si ho fes–s’explica–, i aixòhoaplico a tot. Si vull fer una cosa, la faig.Ésuna filosofia de vida: amb treball i es-forç aconsegueixes tot el que vols”.
Després de desafiar el Gobi aquestasetmana, li quedaràencara, l’anyvinent,travessar el Sàhara–el desertmés calo-rós– i mesos després el repte més dur:l’Antàrtida. LaBeatriz ja s’imagina atu-rant-se a fotografiar els pingüins enmigde la sevamarxaper laneu.Les tempera-turesde fins a40graus sota zerono l’es-panten. Tot i que diu que no porta gensbépassar fred, l’Antàrtidaés l’etapade lacompetició que li famés il·lusió. “És unparadís per a tots els que ens agrada lanatura”, defensa.Aldesertd’Atacamavaquedar terceraen lasevacategoriad’edat(de30a39anys) i va ser la 12adona.Pera la resta deproves, diuque “quedar en-tre lesdeuprimeres seriaun triomf”, pe-
ròel seuobjectiuprincipal és arribar a lameta. Només això ja serà una victòria,perquèes convertirà en laprimeradonadiabèticaa superar la4Deserts.
Però sobretot serà un èxit personal,l’acomplimentd’un somni gràcies a l’es-forç i la convicció. Perquè la Beatriz téclar que lamalaltia no li pot frustrar capsomni. “Lamevavidahaestat lamateixaque sinohagués tingutdiabetis”, assegu-ra. Bé, amb una excepció: ella hauriavolgut ser bombera, unaprofessió veta-da als diabètics. Aquesta trava legal “ésl’única cosa” que l’ha “desviat del camíquepodria haver fet”, admet. Però en elcamí queha fet fins ara, sempre ha arri-bat tan lluny comhavolgut. I corrent.
DiabetisLa malaltiaLa Beatriz Garcia es punxa insulinaentre 10 i 12 cops al dia, en dosispetites. I ho fa ella sola d’ençà quetenia uns 12 anys. “Vaig entendremolt ràpidament que només tupots saber la insulina que t’has deposar”, explica, perquè varia cadadia en funció del que es menja il’esforç físic que es fa. Després devint-i-un anys amb la malaltia,aquest gest diari –igual que elcontrol mesurat de la seva dieta– ésper a ella tan rutinari com “llevar-se i esmorzar”. Com ho és per a les500.000 persones que tenenaquesta malaltia crònica aCatalunya, un 8% de la població.
La diabetis sorgeix quan elpàncrees no produeix prouinsulina, l’hormona encarregadade portar la glucosa a les cèl·lulescom a font d’energia. Llavors esgenera un augment del nivell desucre a la sang. Per ajudar el cos ametabolitzar bé aquest sucre, calinjectar insulina cada dia i, alhora,seguir una dieta que elimina elssucres i aliments ensucrats,restringeix els greixos saturats i,en definitiva, prioritza unaalimentació equilibrada.
#RetoDiabetesLa cursa de la Beatriz Garcia através dels quatre deserts amb elsclimes més extrems del món espodrà seguir al Twitter amb elhashtag #RetoDiabetes. Avui, 2 dejuny, arrenca la fase al desert deGobi, a la Xina, que durarà set dies.Cada dia, la Beatriz explicarà lesseves impressions al blog obert perl’organització del 4 Deserts, que espodrà seguir també al Facebook ial web de DiaBalance, l’empresa deserveis i productes per a diabèticsque patrocina la corredora.
Quan arriba al campament quehi ha en acabar cada etapa diària,la Beatriz passa una estona a lacibertenda per actualitzar el seublog i llegir missatges. “Arribesesgotada –explica–, però llegir elsmissatges de gent que t’enviaforces per a mi és el millormoment del dia”.
