Esforç 25

ww

w.e

sfor

c.co

mN

. 25

Portadacat.indd 1 11/06/10 13:25

esforc.com 57

Buff.indd 1 17/05/10 13:20

esforc.com 3

EditorialPro

Staff

Monti

En el sector esportiu hi han dos parts ben diferenciades; els esportistes i els professionals que s’encarreguen de que tot funcioni a la perfecció per a que puguem practicar esport en les millors condicions. Fins ara en la revista ens hem dedicat principalment als esportistes però però a partir d’ara també volem donar-vos a conèixer aquest món de professionals. Per això hem contactat amb grans especialistes de diferents matèries, que de seguida han mostrat el seu interès en col·laborar, i que des d’aquí els hi vull agrair enormement, i que en cada número ens exposaran temes d’interès per a tots els que volem estar a la guait del back office de l’esport. Us deixo alguns passatges breus dels articles que trobareu en les noves seccions PRO d’aquest número:Marketing: “Esportistes tals com Andrés Iniesta (@ andresiniesta8), Marcos Díaz (@marcos_ diaz) o Danica Patrick (@DanicaPatrick) sempre han d’aprofitar cada oportunitat per a promoure els aspectes i interessos remar-cables de la seva vida; més allà de l’esport, passant per les seves ambicions, metes, prioritats i les interaccions comercials que s’ajusten a la seva, mitjançant els seus patrocinadors.”Networking: “Un Club al que es vegi molt per televisió, aconseguirà que, a l’hora, els seus patrocinadors tinguin una gran presència en televisió i per lo tant el seu patrocini tendrà més valor i serà més fàcilment rendibilitzat, tant pel Club com pels seus socis comercials. Això també s’aplica a d’altres actius comercials com ho és la publicitat en els estadis, les llicències o el marxandatge. Parlant en termes econòmics, els ingressos de patrocini solen suposar entre el 20% i el 30% dels ingressos d’un club professional; això parla clarament de la seva importància.”Legal: “El Tribunal de Justícia de la Unió Europea entén que la existència dels drets de formació limit la lliure circulació de treballadors dins l’Unió, però ha declarat que es tracta d’una restricció justificada, per que incentiva que els clubs inverteixin en la formació de jugadors”.Nutrition: “Sovint, els esportistes, creient que fan una dieta equilibrada i sana, cauen en alguns errors que faran baixar el rendiment i augmentar el risc de lesió. Assessorar-se amb especialistes, corregir els errors, i saber els que ens convé en cada cas, serà part de l’entrenament.”Medicine: El campió neix o es fa? Es una forma senzilla de preguntar-nos sobre la relació que existeix entre lo innat (factors genètics) i el adquirit (factors ambientals).Physio: “La nostre professió, la Fisioteràpia, es una especialitat que mitjançant medis físics, i amb unes tècniques especials, intentem recuperar les lesions, fins no fa gaire temps això no era això, però ara hem afegit a la nostre professió uns afegits fonamentals i de gran importància com són; la Prevenció i la Readaptació, tant en el món de l’esport, i a cada esport d’una forma concreta, com la readaptació a la vida professional i personal.”Psychology: “Poca gent sap que en Barcelona’92 va haver-hi presència de psicòlegs en 17 de les 22 medalles que es van guanyar, inclòs la de futbol. Evidentment això no vol dir que treballar amb psicòlegs asseguri l’èxit (desconfia de qui digui això), però es cert que el treball dels psicòlegs permet optimitzar els aprenentatges en els entrenaments i estabilitzar el rendiment en competició.”Management: “Es parla d’una baixada mitja de 9% en facturació del sector en 2009, el que significa trencar una tendència ascendent que ja va començar a aturar-se en 2008. Com ha afectat realment als centres esportius?”Jobs: “Els centres esportius, organitzacions prestadores de serveis a partir de la gestió d’unes infraestructures dissenyades per a la pràctica esportiva, acostumen a reproduir uns organigrames similars a qualsevol organització empresarial.”Gym: Sistemes de control de freqüència cardíaca en grup per a classes o plataformes vibratòries amb pantalla incorporada amb jocs esportius interactius, són alguns exemple de les avantatges de la tecnologia al servei del fitness.Shop: “empreses expositores líders i representatives del sector, com Buff, Cade Instalaciones, Fila, Life Fitness, Luanvi, Mizuno, Munich, Myrtha Pools, Powerbalance, Powerplate o Technogym”.

Que gaudiu amb totes aquestes noves seccions.

Editor-Director Josep M. Monteagudo Redacció Oriol Rodríguez Maquetació Ivan Izquierdo/Ignasi SitjarDirecció artística Esther FerréComercial Juan Luis Bandrés

Col·laboradors Àlex Rubies, Jamie Easton, Marc Morató, Rayde Luis Báez, Pablo Cabello, Silvia Tremoleda, Adrià Cots Fernàndez, Toni Bové, Dr. Carles Pedret, Dr. Ramon Balius, Dr. Gil Rodas, Joan Vives Ribó, Jordi Viñas, Pere Solanellas, Joaquín Martínez.Fotografies Oriol Roca, Ricard Rovira, Scott Taylor, Alfred Farre, Joan Maeso, Víctor Salgado, Xavi Gordo, Daniel Santacatalina, Carles Nin.

Il·lustracions Marc Cassola, Saul Zanolari.

Suscripcions [email protected] Publicitat [email protected]

Esforç publicacions, sl c/ Papin 24-26. Local 3. Barcelona 08028.

Tel. 933 397 528Fax. 933 397 531e-mail [email protected]

Impresió Campher Artes Gràficas Depósito legal B-39877-2006

www.esforc.catCol.labora

4 esforc.com

Sumaritoni bou

dani alves

fernandobelasteguin

monicaaguilera

germanstomàs

34 - 39

50 -57

58 - 63

64- 69

74 - 79

Marcel Zamora. 6 vegades guanyador d’IRONMAN

BEGUDA ENERGÈTICA PER A ESPORTISTES

www.recuperation.esRecomanat per especialistes en esport

Recuperat-ion Sport és la beguda energètica que aporta la hidratació i les sals minerals que el teu cos necessita, i aconsegueix una recuperació més ràpida, un augment del rendiment esportiu i una reducció del risc de lesions. Tant si ets esportista professional com a� cionat, no tornaràs a preguntar-te si pots o no aconseguir-ho. Senzillament ho faràs.

EL TEU COS ET RESPON

NOU FORMAT6 UNITATS

DE VENDA A FARMÀCIES

AAFF_prensaRCPRsport-220x280-bici_CAT_180110 .indd 1 19/1/10 10:05:59

6 esforc.com

polespargaró

francescgodoy

usap

germanscabello

mundialfutbol

82 - 87

96 - 101

102 - 109

110 - 115

122 - 129

zoom

team sp

orts

runn

ing&tria

thlon

surf

outdoor

bikem

otor rac

ing

sailin

grac

ket / com

bat

reporta

tges

mark

eting

netw

orking

legalnu

trition

medicine

/ physio

psychology

man

agem

ent

jobsgym

shop

l'altra

cara

TV3.indd 1 17/05/10 13:57

8 esforc.com

L’escalador Chris Sharma rapelant la paret Witness the Fitness a les muntanyes d’Ozark (Arkansas, USA), amb un V14 de dificultat. Aquesta fotografia forma part del concurs fotogràfic Red Bull Illume. Una de les principals dificultats per fer-la, va ser il·luminar amb un reflector l’interior de la cova.Foto: Corey Rich.

esforc.com 9

L’edició de la Pirena 2010 ens ha tornat a deixar imatges espectaculars. Foto: Jordi Feliu

144 esforc.com

esforc.com 145Detalle del multicascos Alinghi en la 33 Copa América 2010 de Valencia. Foto: AlfredFarre.com

14 esforc.com

esforc.com 15

Vasaloppet: La meca de l’esquí de fons. Cada any es celebra a Suècia la cursa d’esquí de fons més antiga, multitudinària i llarga del món. En aquesta última edició, 50.000 esquiadors arribats de més de 50 països es van trobar a la cursa “Vasa” per recórrer els 90 km. que separen les ciutats de Sälen i Mora. La Vasaloppet es celebra anualment des de1992, per commemorar una part important de la història de Suècia, quan, a la guerra amb Dinamarca del 1521, dos soldats van sortir esquiant des de Salen per escortar el Rei Gustau I Vasa i portar-lo fins a Mora, fugint de les tropes daneses que el perseguien. Aquest fet va provocar la insu-rrecció contra el rei danès Cristian II i la posterior independència de Suècia. Història, natura i competició, tres fets que fan d’aquest, una cursa única en el món.

COPA DEL MÓN DE FUTBOL 11 de juny-11 de juliolRepública de Sud-àfrica

CAMPIONAT DEL MÓN D’HANDBOL PLATJA22-27 de junyAntalya (Turquia)

LLIGA EUROPEA DE SELECCIONS DE VOLEIBOL4 de juny- 18 de juliolEspanya

CHAMPIONS TROPHY HÒQUEI HERBA31 de juliol- 9 d’agostMonchengladbach (Alemanya)

Pau Gasol no estarà en el Mundial de Turquia

Pau Gasol, l’ala-pívot de Los Angeles Lakers i el mi-llor jugador català de bàsquet de la història, ha fet públic a través d’un comunicat que no estarà pre-sent en el proper Mundial de Turquia de bàsquet, que es disputarà entre el 28 d’agost i el 12 de set-embre. “Les actuals circunstàncies no aconsellen la meva participació al Mundial”, apunta el jugador de Sant Boi. “Una altra llarga i exhaustiva temporada en la NBA, juntament amb la meva participació al màxim nivell en totes les competicions de clubs i de selecció en els darrers anys, han minvat les meves condicions físiques com per afrontar un repte de la importància del Mundial. Crec que és millor esco-llir el moment adient per descansar que no que el cos decideixi per tu”, comenta el gran dels Gasol recordant les dues lesions musculars que ha sofert aquesta temporada. “Sé que tothom coneix el meu compromís amb la selecció i m’entristeix haver de prendre aquesta decisió, però en els darrers qua-tre anys sóc, segurament, un dels jugadors que més partits ha disputat en el món, a l’haver assolit totes les finals de les competicions disputades tant amb els Lakers com amb la selecció”.

AGENDA

canon.indd 1 17/05/10 14:25

CAMPIONAT D’EUROPA DE TRIATLÓ 26 de juny Vitoria

CAMPIONAT D’EUROPA D’ATLETISMEDel 26 de juliol a l’1 d’agost Barcelona

Vitoria acollirà el 26 de juny el Campionat d’Europa de Trialó de Llarga Distància. Una prova extremadament exigent en què els participant hauran de superar 4 kilòmetres nedant, 120 kilòmetres sobre la bicicleta, per acabar amb 30 kilòmetres de cursa a peu. S’ha de destacar que la península s’està convertint en un dels epicentres mundials d’aquest esport. A la cita del Campionat d’Europa de Vitoria hi ha que sumar-li el Campionat d’Europa de Triatló Olímpic que es durà a terme a Pontevedra el 2011, el Campionat del Món de Duatló de 2011 a Gijón i el Campionat del Món de Triatló de Llarga Distància del 2012 novament a Vitoria-Gasteiz.

AGENDA

Vitoria seu del Campionat d'Europa de Triatló

L’atleta de Viladecans María Vasco es va procla-mar campiona del món dels 20 kilòmetres marxa el passat 17 de maig a la ciutat mexicana de Chihu-ahua. Vasco va enregistrar un temps de 1h31’55”, superant a les portugueses Vera Santos i Inés Hen-riques, segona i tercera respectivament a la clas-sificació final. Destacar l’actuació de Maria José Povés, que va finalitzar decena i Bea Pascual, en la posició 11. Per aquips, la selecció espanyola, va acabar el Mundial ocupant la segona plaça només superada per Portugal. Aquesta és la primera vega-da que Vasco, una de les atletes catalanes en ac-tiu més lloreada, conquereix el Campionat del Món de marxa, confirmant-se com una de les estrelles de la selecció estatal durant el proper Campionat d’Europa d’Atletisme que es celebrarà a Barcelona entre el 26 de juliol i l’1 d’agost. Una oportunitat única perquè Vasco ampliï el seu magnífic currí-culum, on, al costat d’aquest Campionat Mundial, llueixen la medalla de bronze guanyada als Jocs Olímpics de Sydney 2000, la tercera posició en la Copa d’Europa de marxa del 2003, el també tercer lloc a la Copa del Món de marxa de 2004 i a la Copa del Món d’atletisme del 2007, així com l’or al Cam-pionat d’Europa de marxa de 2009.

El triatleta vitorià Eneko Llanos va ser el guanyador de l’última edició de l’Ironman de Lanzarote, prova que es va disputar a l’illa canària el passat 22 de maig. Llano, que amb aquesta victòria aconsegueix sumar el seu segon triomf a Lanzarote, va enregistrar un temps de 8h 37’ 43”, quedant-se a només dos minuts i tres segons del record de la cursa. En categoria femenina la gunayadora va ser l’escocesa Ca-triona Morrison amb un temps de 10h 3’ 52”.

Maria Vasco campiona del món de marxa

Lanzarote, una illa per a homes i dones de ferro

SETMANA OLÍMPICA DE KIEL 201018 al 23 de juny, Kiel (Alemanya)

EUROPEU 2010 DE RSX1 al 10 de juliol, Sopot (Polònia)

BILLABONG PRO-JEFFREYS BAY15-25 juliol, Jeffreys Bay (Sud-àfrica)

KELLY SLATER SEGUEIX A LA CRESTA DE L'ONADA

BLANCA MANCHÓN SUBCAMPIONA

DE LA SETMANA OLÍMPICA DE FRANÇA

Completades les tres primeres proves del Campionat del Món de Surf, el nord-americà Kelly Slater es situa a la pri-mera posició de la classificació. Rere el llegendari surfista de Florida ens trobem al sudafricà Jordy Smith i l’australià Taj Burrow, segon i tercer respectivament. Considerat el millor surfista de la història, Kelly Slater va debutar al cir-cuit l’any 1992 amb només 20 anys, conquerint aquella mateix temporada el seu primer títol mundial, el surfista més jove de la història en conseguir-ho. Des d’aleshores l’ha guanyat en vuit ocasions més. Ara, amb 38 anys, es-pera engrandir el seu palmarès adjudicant-se el que seria el seu desè Campionat del Món de Surf.

La windsurfista sevillana Blanca Manchón (Andalucía/Roxy) es va procla-mar subcampiona de la 42 Setmana Olímpica de França en la classe RS:X, disputada en la localidad de Hyères durant l’última setmana d’abril. Man-chón va conquerir la segona plaça de la prova francesa al sumar 28 punts a les set regates celebrades. Un gran resultat per encarar amb omptimisme el Mundial de Dinamarca que es celebrarà a finals d’aquest estiu.

AGENDA

Surf

tecnogim.indd 1 17/05/10 14:29

Copa d’EspaNYa d’EsClada12 i 13 de juny. Bilbao

CampIoNat d’EspaNYa dE dIfICultat26 i 27 de juny.

2ª proVa dE la Copa d’EspaNYa dE CursEs dE muNtaNYa18 de juliol. Isaba (Navarra)

Edurne Pasaban, la dona 14

Una altra temporada increïble de Kilian Jornet

L’alpinista basca Edurne Pasaban va coronar el 17 de maig el cim del Shisha Pangma (8.027 metres), completant l’últim as-cens que li mancava per completar els 14 vuit mil I convertir-se en la segona dona a la història en aconseguir-ho. La primera va ser la coreana Oh Eun-Sun, que completava la seva epopeia el passat 27 de maig, a l’arribar al cim de l’Annapurna. Però l’aventura de la coreana s’ha vist envoltada de polèmica, ja que són molts els que posen en dubte que el 2009 realment arribés fins el més alt del Kangchenjunga.

Un any més, l’esquiador de la Cerdanya Kilian Jornet ha tornat a completar una temporada increïble, en què s’ha proclamat campió del món d’esquí de muntanya en la modalitat de Vertical Race, campió de la Copa del Món indivi-dual i tercer en la combinada. Arribat l’estiu, Jornet es centrarà exclusivament en el calendari de curses de muntanya, amb la intenció d’ampliar encara més el seu impresionant palmarès.

AGENDA

es4cfut.indd 1 14/06/10 10:15

DAUPHINÉ LIBÉRÉ6-13 de juny

VOLTA A SUÏSSA 12-20 de juny

TOUR DE FRANÇA 3-25 de juliol

Roberto Heras tot un tità

AGENDA

Dos anys de inhabilitació per

a Alejandro Valverde

L’exciclista professional Roberto Heras va guanyar per segona vegada la Nissan Titan Desert, celebrada aquest any entre el 3 i el 7 de maig, convertint-se en el primer par-ticipant en repetir triomf en la marató MTB del dessert. La Titan Desert MTB Marathon és una prova èpica de mountain bike (se-gurament la més dura del planeta), basada en la filosofia del París-Dakar. Els ciclistes competeixen durant cinc dies en el Sahara marroquí, amb recorregutsque poden acabar resultant gairebé interminables, molt pocs senyalitzats, on la navegació i l’orientació juguen un rol fonamental, sota temperatures d’una calor extrema.

El Tribunal d’Arbitratge Esportiu ha sancionat amb dos anys d’inhabilitació al ciclista Alejandro Valverde per la seva presumpta im-plicació en el cas “operació port”. La sanció es vàlida entre els mesos del 2010 i el 2012 i es suma a la ja imposada al corredor murcià pel Comité Olímpic Italià durant dos anys, del 2009 al 2011 I que li va impedir prendre part de l’última edició del Tour de França, ja que pas-sava per territori italià.

peugeot.indd 1 17/05/10 14:39

26 esforc.com

GP DE CANADÀ DE F1 13 de juny, Montreal (Canadà) GP D’EUROPA DE F1 27 de juny, València GP DEL REGNE UNIT DE MOTOCICLISME 20 de juny, Silverstone (Regne Unit) GP D’HOLANDA DE MOTOCICLISME 26 de juny, Assen (Holanda)

Valentino Rossi diu adéu al Mundial.

El pilot italià Valentino Rossi no podrà sumar un nou títol mundial a la seva brillant carrera des-prés de patir una greu caiguda als entrenaments lliures del GP Itàlia, que li va causar una fractura oberta de tíbia i peroné, que l’obligarà a estar un mínim de quatre o cinc mesos de baixa. Il Dotto-re, que arribava a Mugello com a líder de la clas-sificació, va caure a manca d’un quart d’hora per al final de la segona sessió d’entrenaments lliures. Una fractura que, encara que no va to-car cap nervi, va obligar a l’italià a passar pel quiròfan. Sense la participació del que segura-ment sigui el millor pilot de la història, és molt probable que aquest 2010 el Mundial de Moto GP es converteixi en una lluita aferrisada entre Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa per conquerir el tron. Entre les moltes mostres de suport que va rebre l’italià, es troben les paraules que Luca di Montezemolo, president de Ferrari, li va dedicar. “Tornaràs més fort que mai”. Al mateix temps que va tornar a obrir-li les portes de Maranello. “Si vols entrenar una mica sobre quatre rodes, recorda que Ferrari sempre serà la teva llar”. Unes declaracions que han disparat de nou els rumors sobre un possible salt de Rossi a la F1 quan decideixi abandonar el campionat del món de motos GP.

AGENDA

cases.indd 1 17/05/10 14:40

CAMPIONAT D’EUROPA LASER STANDARD4-11 de juny, Tallin (Estònia)

CAMPIONAT D’EUROPA LASER RADIAL4-11 de juny, Tallin (Estònia)

COPA D’ESPANYA KITEBOARDING 11-13 juny, Isla Cristina (Huelva)

Superant rècords

Mallorca ciutat de regates

El 8 d’abril les embarcacions Estrella Damm i W Hotels van sortir de Nova York destí Barcelona amb la intenció d’enregistar un nou rècords de navegació transoceànica. Objectiu complert. La matinada del dimecres 21 d’abril, a les 02.37 hores, l’Estrella Damm, comandat per Alex Pella, Pepe Ribes i Stan Schreyer, arribava al port de Barcelona després d’haver completat el trajecte de 3.670 milles en només 12 dies, 6 hores, 3 minuts i 48 segons. La navega-ció per l’Atlàntic va seguir un rumb extremadament veloç, complicant-se a l’arribar a les aigües de la Mediterrània, on les embarcacions es van topar amb forts vents que van alentir la travesia.

La sèptima edició de la regata Hublot Palmavela, que es va realitzar entre el 15 I el 18 d’abril en aigües de la bahia de Palama de Mallorca, acon-seguí reunir a més de 160 embarcacions entre Monotips, Vela Adaptada, Vela Llatina, RI, ORC, Època, Clàssics I els impressionants Maxi. Tres dies d’alta competició, oferint un magnífic espectacle. Consolidant-se com un a de les cites imprescindibles del calendari nàutic, la vuitena edició es celebrarà entre el 20 i el 24 d’abril del 2011.

AGENDA

esforc.com 29

CATALUNYA ACABA SUBCAMPIONA EN EL TORNEIG DE FEDERACIONS

INAUGURACIÓ DE DUES NOVES INSTAL•LACIONS CICLISTES

La final del Torneig de Federacions en les dues modalitats de ferramenta va acabar fa uns dies a Logroño amb la selecció ca-talana com a subcampiona. Els vencedors van ser els pilotaires de la selecció de Navarra. En el primer partit disputat a paleta amb pilota de cuir, la pare-lla formada per Carles Sanz y Emiliano Skufca va controlar el partit en tot moment i va acabar guanyant per 35 punts a 23 a la parella navarresa, integrada per Ruben Ayarra i Javier Labiano. D’aquesta manera els catalans acabaven els seu partit número divuit com a invictes. Pel que fa a pala curta, Ivan Calbo i Alex García tenien com a rivals la mítica parella navarresa formada per Xabi Zozaya i Miguel Ángel Uros. Després de la baixada de tensió de Calbo, el va substituir Marc Capdevila però tot i així no van poder remuntar el partit i van acabar perdent per 40 a 25, resultat que atorgava la victòria final al conjunt navarrès per tres punts de diferència.

Catalunya compta amb dues noves instal.lacions ciclistes. La pri-mera és el nou circuit de BMX del barri egarenc de Les Arenes. Es tracta d’una pista d’uns 200 metres per la pràctica d’aquesta modalitat. La segona és el Parc Ciclista del Llobregat, una instal.lació per la pràctica del ciclisme de carretera i BTT amb un traçat d’ uns 800 metres de corda que n’envolta un altre per BTT de poc més d’un quilòmetre. En total, el nou Parc Ciclista del Llobregat, compta amb dos cir-cuits de carretera, de 648 i 248 metres respectivament, i dos més per a la pràctica de bicicleta de muntanya (BTT) i podran utilit-zar abonats, federats, escoles de ciclisme i que també acollirà competicions federades, socials i populars, i es converteix així en el segon parc d’aquestes característiques després del que ja existeix a Terrassa.El Parc Ciclista del Llobregat, una instal.lació tancada per la pràctica del ciclisme de carretera i BTT s’obrirà cada dimarts i dijous de 18 a 22 hores per titulars de llicència federativa amb la presència d’un monitor de la Federació Catalana de Ciclisme.

Pilota Ciclisme

WIMBLEDON21 de juny-4 de juliol, Londres (Anglaterra)

CAMPBELL’S HALL OF FAME TENNIS CHAMPIONSHIP5-11 de juliol, Newport (EEUU)

SKISTAR SWEDISH OPEN12-18 de juliol Bastad (Suècia)

Rafa Nadal recupera el número 1

Belasteguín i Martín Díaz

no s'aturen

Rafa Nadal es va proclamar cam-pió de Roland Garros al véncer al suec Robin Soderling en la final del torneig francès, el més important sobre terra batuda del circuit ATP. Nadal es va imposar al que va ser el seu botxí en els vuitens de final de la passada edició per un contundent 6-4, 6-2 i 6-3. Una victòria que va permetre al manacorí recuperar el número 1 del tennis mundial i envidenciar la recuperació del seu millor joc.

Fernando Belasteguín i Juan Martín Díaz van tornar a demostrar la seva hegemonia en el món del pàdel a l’adjudicar-se el XII Torneig Internacional de Pàdel de Catalunya, disputat entre els dies 3 i 6 de juny al Real Club de Polo de Barcelona, sumant així la seva setena victòria consecutiva a la cita catalana. Bela i Juan van imposar-se a la parella formada per Hernán Auguste i Gabi Reca per un clar 6-2 i 6-3. En categoria femenina les vencedores van ser Patricia Llaguno i Iciar Montes, que en un partit jugat a tres sets (6-4, 3-6 i 6-3) van su-perar a la parella Valeria Pavón i Alejandra Salazar.

AGENDA

WORLD CUP MASCULINADE JUDO 20105 i 6 de juny, Madrid

WORLD CUP FEMENINADE JUDO 20105 i 6 de juny, Bucarest (Romania)

CAMPIONAT D’ESPANYA DE KUNG FU6 de juny, Madrid

Retorn de César Córdoba al ring

AGENDA

Soraya Sánchez campiona

d'Europa

César Córdoba va acabar amb el tres anys que portava lluny del ring amb una vetllada celebrada el passat 27 de març en el Pabe-lló de la Vall d’Hebron de Barcelona. El bi-campió del món de boxa tailandesa es va enfrontar a l’holandès Said El Bouanani en un combat pactat a cinc assalts seguint les regles del K1. Va ser una baralla molt dura on el català va acabar guanyant als punts.

Als 31 anys, la boxejadora Soraya Sánchez es va proclarmar campiona de Europa del pes gall al guanyar a la francesa Nadege Szikora, la gran dama de la categoria, en una baralla pactada a 10 assalts disputada el passat 4 de maig al pabelló Duque de Alge-te d’aquesta localitat madrilenya. Sánchez, que en la seva breu carrera com a boxeja-dora només s’ha pujat deu vegades al ring (tot victòries), va dominar el combat durant els cinc primers assalts. La baralla s’igualaria en els restants per acabar imposant-se als punts. Després de conquerir el continent, Soraya Sánchez ja pensa en penjar-se el cinturó de campiona de món.

32 esforc.com 110 esforc.com

Text

: Raü

l Llim

ós, “

Prim

er T

oc” d

e R

AC1.

Fot

o: R

icar

d R

ovira

EL DEUTE DE PARÍS, COBRATVaig anar a la Final Four de París ab-solutament convençut que el Barça de bàsquet guanyaria la segona Eurolliga de la història de la secció. No era una actitut prepotent, ni anava de sobrat, en absolut, era una sensació producte de la barreja de seguretat i confiança que em transmet aquest equip. Un convenciment molt semblant al que tinc quan juga el Barça de Guardiola. Abans de qualsevol cita important, no hi ha marge per als dubtes. Simple-ment, no hi ha motius que m’obliguin a pensar en clau negativa perquè són dos grups (futbol i bàsquet) que s’han guanyat que els fem confiança en la prèvia de tots els partits. Avui patirem? No, avui guanyarem. Evidentment, és esport i, durant un partit, poden pas-sar milions de coses que s’escapen de qualsevol raonament lògic, però a París res d’això no va succeir. La capi-tal de França ja no és un lloc maleït, al

contrari, és la primera ciutat on el Ba-rça fa doblet (Champions 2006, Euro-lliga 2010).

El Regal Barça va guanyar el títol amb la mateixa contundència que el Barça de futbol es va enduur la Champions 2009 a Roma: sent el millor equip des del primer partit fins a la final, jugant el bàsquet més espectacular i destilant un conjunt de valors col.lectius que engrandeixen la victòria. Que el gran Victor Sada no jugués cap minut en la semifinal i, en canvi, participés més en la final que no pas Ricky Rubio, ho explica absolutament tot. I que 5 juga-dors del primer equip de futbol (Xavi, Piqué, Bojan, Busi i Puyol) vulguessin veure la final en directe a París, tam-bé. Aquest detall apropa encara més a dos equips guanyadors que estan fent història viatjant per la mateixa via del camí de l’èxit: entrenadors de la casa, jugadors compromesos, cultura de l’esforç i un referent, en el cas del bàs-quet, Joan Carles Navarro, el Messi de les cistelles, l’ MVP merescut la Final

esforc.com 33

Four de París. Va tornar de l’ NBA per ser l’actor protagonista de la pel.lícula blaugrana i ho està sent. Té uns secun-daris de luxe: Mickael, Ricky, Lorbek, Morris.... serien estrelles en qualsevol altre equip, però el líder és ‘La Bomba’. Quan s’el necessita, apareix. És un pe-cat dubtar d’ell, com de Messi.

Menció i reconeixement especial me-reix Xavi Pascual, el primer entrena-dor català que guanya l’Eurolliga. Amb només 37 anys, ja és un dels tècnics més respectats del bàsquet europeu. S’ho ha guanyat i s’ho ha treballat al costat del seus ajudants, Agustí Julbe, Josep Maria Berrocal i Íñigo Zorzano. Són pencaires del bàsquet, malalts d’aquest esport. Han entrenat en totes les categories no professionals pos-sibles des de ben joves i van saber aprofitar l’oportunitat que el Barça els va donar quan van acomiadar Dusko Ivanovic. El que va ser incapaç de fer el ‘simpàtic’ montenegrí, ho ha fet Xavi Pascual només en 2 anys. ‘Chapeau, Xavi’, ‘Felicitats, Barça’.

esforc.com 33

34 esforc.com

SUPERANT OBSTACLES

34 esforc.com

esforc.com 35

36 esforc.com

Deixeble dels déus d’aquest esport com el llegendari Jordi Tarrés o el no menys rellevant Adam Raga, Toni Bou és actualment la gran figura del trial. Sobre la moto des dels quatre anys, el jove pilot de Piera, com el seu esti-mat Barça, ho ha guanyat però encara ho té tot per guanyar. El seu palmarès és simplement espectacular: als vint-i-quatre anys comptabilitza un total de set campionats mundials: tres d’ells en categoria outdoor, quatre en indo-or, l’últim aquesta mateixa temporada. Vam anar a buscar-lo a una sessió d’entrenament i, mentre de fons ru-gien les motos, ens va explicar com ha arribat a ser el millor “trialer” del món.

Crec que el teu amor pel Barça és igual o fins i tot superior al que sents pel trial!Sí, amb el Barça, a mort. El millor equip del món.

Ho deia perquè la temporada passa-da va conquerir sis títols i tu, amb els teus set mundials, ja l’has supe-rat. (Riu) La veritat és que sí. Encara sóc molt jove, només tinc vint-i-quatre anys i em queden moltes curses enca-ra. El meu somni era guanyar un títol mundial, a partir d’ara simplement es tracta de continuar treballant per no perdre tot el que he aconseguit. Però el més important és que he fet realitat el meu somni i em guanyo la vida amb el que més m’agrada.

A què li dones més valor, als quatre títols en categoria indoor o als tres en outdoor? Tots són importants. En l’indoor és

molt complicat aconseguir el títol: són cinc carreres de vuit minuts, amb regles complicades i pots quedar fà-cilment fora de la final. Això t’obliga a haver de guanyar la resta de cur-ses. En l’outdoor, les carreres són

més llargues, de cinc hores i mitja, i l’aspecte mental hi té un gran pes. Com que vinc del món de la bicicle-ta, pot ser que sigui un pilot més d’indoor. Des d’aquest punt de vis-ta, els títols d’outdoor potser tenen

més valor.

Sobre la moto, ¿quines di-ferències hi ha entre una

modalitat i l’altra?A l’indoor tot és molt més explosiu, i qualsevol mal que tinguis et pot per-judicar molt més que a l’outdoor que, com he comentat abans, és molt més mental. A l’indoor t’ho has de jugar tot a les zones, mentre que l’outdoor és molt més conservador. Aquí el princi-pal objectiu és mantenir regularitat i no cometre grans errades. Són molt diferents.

Fins a quin punt les victòries d’un pilot de trial són mèrit de la seva tècnica i perícia o de la moto que tingui?La moto és vital. Si la moto no empen-ta amb força, per molta tècnica i força que tinguis a les cames, no pots pujar parets. Però, encara que és cert que sense la màquina no pots competir, el pilot sempre serà la part més impor-tant. El 70 o 80 per cent sempre és mèrit del pilot. Aquí no es tracta de có-rrer molt, de tenir la moto més ràpida.

Quina relació tens amb la teva moto? Abans ha estat a punt de caure i has anat a rescatar-la a l’instant, com si fos gairebé un fill. La cuido com si fos la meva xicota. És la que em dóna grans alegries i em fa sentir còmode. Estic enamorat de la meva moto! He arribat a parlar-hi i fer-li petons quan hem guanyat alguna carrera. .

Quantes motos tens?He arribat a tenir-ne moltes. Quan es-tava a Beta, quan les motos no eren tan cares com ara, vaig arribar a tenir-ne cinc. No ho sé, moltes. Perquè et facis una idea, vaig en moto des que tenia quatre anys, així que imagina’t.

Recordes la primera?I tant! Me la van regalar pel meu ani-

versari. Imagina’t. Sempre havia anat en bici, als dos anys ja pedalejava, i als meus pares els tenia amargats de-manant-los una moto. Me la van donar a la nit i no la vaig poder estrenar fins l’endemà al matí.

M’imagino, doncs, que la teva és una passió familiar.Al meu pare sempre li han agradat les motos, però ell sempre s’ho ha pres amb més calma que jo. Era jo qui in-sistia per anar a entrenar matí, tarda, nit… I ell, pobre, sempre em recorda-va que tenia una germana a qui també havia de dedicar temps (riu).

Però els teus inicis en el món de la competició van ser sobre una bici.De petit m’agradava més. Amb sis o set anys no tens prou força per fer se-gons quines coses amb la moto. Però amb la bici és diferent: la mous, aixe-ques la roda, puges per pedreres… Amb la moto, a més, en aquestes edats depens de tercers, en el meu cas el meu pare, perquè et portin a algun lloc on poder entrenar. Amb la bici, sortia del col·legi i ja podia córrer.

Continues agafant-la?Sí, em va molt bé per entrenar, sobre-tot per l’indoor.

Ets company d’equip de la Laia Sanz. Sembla que en l’àmbit femení ara mateix no té rivals.És la millor. Quan érem petits en-trenàvem junts i teníem grans ‘piques’ (riu).

Quin paper creus que podria tenir en un hipotètic mundial mixt?Segur que ho faria bé. De fet, en cate-gories inferiors ja competeix amb nois.

Hem començat parlant del Barça i acabarem pel mateix camí. Guar-diola és un mestre motivant el seus jugadors i d’aquí, gran part dels èxits de l’equip. Tu com t’ho fas per motivar-te?A mi no m’agrada perdre ni a la Plays-tation. Els jugadors del Barça són gent amb caràcter, autèntics guanyadors i això és el més important. Però són esports molt diferents. El trial és un esport individual, on no hi ha contacte amb els rivals i la lluita sempre és amb tu mateix, per això has d’estar molt concentrat, i jo en l’última carrera del mundial ja estic pensant quins aspec-tes he de millorar.

36 esforc.com

esforc.com 37

esforc.com 39

“EL mEU SOmNi ERA gUANyAR UN TíTOL mUNdiAL, A PARTiR d’ARA SimPLEmENT ES TRACTA dE CONTiNUAR TREBALLANT PER NO PERdRE TOT EL qUE hE ACONSEgUiT”

esforc.com 41

LLEGENDA VIVA DE L’SKATE

TEXT: Àlex Rubies FOTOS: Oriol Roca

Pensar en l'skateboard és fer-ho en cul-

tura americana. En carrer, estil urbà, art.

És una cosa que per a molts queda força

lluny però que tenim cada dia als carrers

de les nostres ciutats. Barcelona s'ha

convertit en l'skateparc urbà d'Europa, en

un dels epicentres mundials de l'skate de

carrer. Una llegenda viva d'aquest esport

ha patinat des de sempre pels carrers de

la capital catalana. Ara és tot un tros de

pare que supera la trentena. José Manuel

Roura, un skater dels de tota la vida, que

viu entre el carrer i l'oficina, desplaçant-

se, això sí, damunt del seumonopatí.

És molt més que un esport. És un esport,

un estil de vida, per a mí ho és tot.

És clar, és que a tut t'ha donat molt.

M'ho ha donat tot. Gràcies a l'skate he

pogut viatjar per tot el món, he aprés idio-

mes, he conegut diferents cultures, m'ha

permés conèixer moltíssima gent... És un

esport espectacular que el que passa és

que la gent no el coneix. A més, com és un

esport que es practica al carrer sempre ha

estat molt relacionat amb diferents tribus

urbanes que no tenen bona fama.

En aquest sentit quin és el perfil

de l'skater?És que skaters hi ha de tota mena. Hi ha

que pinten cuadres fan escultores i també

patinen, hi ha gent que fa vida normal i

treballa en una oficina i després són pati-

nadors, hi ha tota mena de gent en aquest

món.a No pots dir que l'skater és d'una

manera o de l'altre perquè hi ha de tot.

Perquè professionals de l'skate hi ha

molt pocs, oi?

Aquí a Espanya sí. Però el que passa és

que la industria de l'skate va arribar fa poc

aquí a Europa i nosaltres som les prime-

res generacions que ens guanyem la vida

amb aquest esport.

Perquè, tu si que ets professional?

Sí, gràcies a déu que fa uns anys que puc

viure d'això. No sóc ric, però em dona su-

ficient com per a viure de forma normal i

corrent.

Ara estàs com a Team Manager de Jart...

Sí, a part tinc una escola d'skate a Pre-

mià, que es diu School Skate. I anem fent

tot el que podem. Com exhibicions, cam-

pionats, tours amb diferents marques, etc.

Viure d'això per a tu que suposa?

Doncs és un somni viure del que

t'apassiona. A més, com deiem no som

gaires les persones que podem fer-ho

aquí a Espanya. De fet, jo sóc el primer

professional d'una marca americana. Tot

i així, jo crec que a partir d'ara s'obrirà la

veda i començarà a ser quelcom més nor-

mal. Som els primers i potser per això ens

veuen una mica com uns “bitxos raros”.

Explica'm una mica que és un Team

Manager.El Team Manager és el capità de l'equip.

Té diversses funcions. Porta la imatge de

la marca i té la responsabilitat de portar a

l'equip a les millors competicions. Escull

és riders que participaràn en les competi-

cions en funció de les seves habilitats. Ho

porta tot una mica. El treball durant l'any

i els entrenaments dels membres profes-

sionals i amateurs de l'equip. És una ba-

rreja de treball de carrer i d'oficina.

esforc.com 43


Qué penses quan parlen de tu com una llegenda viva de l'skate?Per a mí és un gran honor. Quan sento co-mentaris d'aquesta mena se'm posa la pell de gallina i no puc evitar mirar enrrera i ado-nar-me de tot el que he aconseguit.

Però encara et queden coses per a fer, no?Sí, jo crec que sí. Però suposo que la gent, com porto tants anys guanyant campionats, sortint a les revistes i superant-me a mí ma-teix, suposo que, per a aquells que no em tenen a prop, soc en certa manera una lle-genda.

Tu ets una llegenda, però al nostre país potser encara falta una mica per a que tin-guem un Tony Hawk, un Christian Hosoi o un Danny Way.És clar. Però al nostre país aquest esport encara es veu d'una forma completament di-ferent als Estats Units o a altres paisos. Aquí quan et veuen amb un monopatí pel carrer pensen de tot menys coses maques. El ska-te al nostre pais té molt mala premsa. Hi ha gent per a tot i de mala gent hi ha a tot arreu.

Pel que dius, consideres que sou un co-lectiu perseguit.Doncs sí. A més hem de “patir” que Barcelo-na s'ha fet molt famosa a tot al món i ve gent de tot arreu a patinar per aquí. Això ha pro-vocat que la ciutat s'hagi “cremat” una mica com a lloc a on patinar.

Sou els primers interessats en mantenir la ciutat en bones condicions.Hi tant! La ciutat i les instalacions esportives que ens donen per a practicar el nostre es-port. Som els primers que intentem mante-nir-ho tot net i si hi ha un forat tapar-ho.

En quant a la idea que té la gent de vosal-tres, creus que ajuda aquesta imatge que veneu de “bad boys”?Doncs no, però com et dic dintre d'aquest món hi ha tota mena de gent. Tu pots fer bé les coses que sempre pot apareixer algú per a tacar la imatge del teu esport. Quan hi ha tantes persones dintre d'un colectiu és difícil controlar-ho.

Tot i així, aquesta imatge ha estat atrac-tiva per a molts joves i moltes marques.Sí, és veritat que en aquest sentit ens ha anat bé. La industria aprofita el que sigui per a fer negoci i si aquesta imatge ven, doncs la exploten.

Abans hem dit que encara falta per a veure un Tony Hawk o un Chrsitian Ho-soi per aquí. Tot i així, diuen que el nivell d'street és del millor que es pot trobar al món, oi?Si, la veritat és que és dels més alts del pla-

neta. A nivell mundial està reconegut. També es pot dir que aquí a Espanya, patinant en rampes mitjanes i petites, tenim alguns dels millors riders del món.

Potser falta que algún team manager d'una marca americana pesqui en el mercat espanyol algún jove i l'entreni en rampes grosses o en half-pipes com les americanes. Jo per això he fet l'escola. És una forma de descubrir joves promeses i motivar-les. Cal apostar per els joves, veure si valen, parlar amb els seus pares per a que les recolzin, i si valen, cap endavant.

Aleshores no hi ha cap problema! D'aquí res un català pot estar competint en fre-estyle!Home tampoc és tan aixi. El problema que tenim aquí és que no hi ha instalacions. Allà els skaters s'estan dos o tres hores cada dia patinant en unes instal·lacions perfectes. Aleshores és molt difícil competir en igual-tat de condicions perquè nosaltres no tenim instal·lacions. A més pel carrer ens perse-gueixen i ens prohiveixen patinar.

Us tracten com a criminals?Doncs si. Ens tracten de igual manera que a un que està robant carteres quan el que fem és practicar l'esport que ens agrada. El que fa molta rabia és que fan publicitat de la ciutat, produeixen un vídeo de promoció en el que es veu a un noi patinant, i després als d'aquí ens ho prohibeixen. Sembla que vulguin que vingui gent de fora a patinar però que als d'aquí no ens vulguin.

Però més d'un cop s'ha parlat de crear un skatepark a Barcelona.S'ha sentit de tot però al final no s'ha fet mai res. Jo havia sentit fins i tot que a l'skatepark de Montjuïc (un dels rumors que circulava) hi ficarien un half-pipe dissenyat per mi que portaria el meu nom.

Ara ja tens 33 anys, quins projectes tens per al futur?Doncs ara mateix potenciar la meva escola, que es conegui a tota Espanya i vingui gent d'arreu. Continuar com a Team Manager a Jart, a on ara em volen fer un contracte Pro Llegenda i seguir patinant el millor possible.

Fins quan a sobre una taula?Doncs jo em veig patinant tota la vida. El meu cap va evolucionant i el meu estil i la meva taula també.

esforc.com 45

“Per a mi és u

n gran hono

r

que es refere

ixin a mi com

una llegenda

viva de l’sk

ate.

Quan sento c

omentaris

d'aquesta mena s

e'm posa la

pell de gall

ina i no puc evit

ar

mirar enrere

i adonarme

de tot el q

ue he acons

eguit.”

esforc.com 47esforc.com 47

esforc.com 49

Pepe Rubio va néixer a Salardú (Vall d’Aran), el 24 d’abril de 1947, on la seva família havia arribat, des d’Almeria, per treballar, el pare, a la construcció de les centrals elèctriques. Va començar a esquiar, com un joc, als sis anys, amb els altres nens del poble. Aprofitaven les fustes dels vells barrils de vi, se les lligaven als peus amb unes corretges i, així, lliscaven pendent avall. Al 1965, als divuit anys, va començar a treballar a Baqueira com a cap del personal de pistes, i al cap de tres anys ja feia classes d’esquí (i encara no ha parat) a l’estació de Llessui, al Pallars Sobirà, prop de Sort. Primer, sense títol, fins que el 1973 va obtenir el diploma, per després passar a auxiliar d’entrenador i, final-ment, a entrenador nacional. En tancar Llessui va passar a treballar a Baqueira i després a Port Ainé. Des del 2007 és professor de l’Escola d’Esquí d’Espot i formador de professors d’esquí.Pepe Rubio ha tingut dues trajectòries al llarg de la seva vida, l’una com a esquiador, que ha recorregut totes les possibilitats que, al seu

moment, i en aquest país, la neu li oferia; l’altra, com a tècnic espor-tiu, entrenador, que ha format moltes generacions d’esquiadors. Sense oblidar que ha estat un dels gran impulsors en l’organització de les setmanes blanques, les estades a la neu per a nois i noies de dot-ze a disset anys, a demanda de les escoles. Les setmanes blanques han estat uns elements dinamitzadors fonamentals per a la pràctica de l’esquí i ha dut aquest esport més enllà d’altres amb més predicament. El Pepe diu que “són activitats que fan possible la convivència, ja que comporten, d’una banda, l’ocasió de viatjar i allunyar-se de l’entorn fa-miliar, i de l’altra, de viure una intensa experiència esportiva”. Per a ell, “l’esquí té un gran sentit cultural, que ensenya a relacionar-se amb un element de la natura com és la neu”. Un altre aspecte que al Pepe li agrada destacar és que, al mateix temps que els nois i noies esquien, “se’ls mostra la natura i se’ls fa prendre consciència de la seva extraor-dinària bellesa”.

esforc.com 49

50 esforc.com

CBF

IMPRESCINDIBLEText: Oriol Rodríguez Fotos: Oriol Roca

50 esforc.com

52 esforc.com

o intento, però no tinc prou dits a la mà per comptar les vegades que Dani Alves diu la paraula “treball” durant

l’entrevista. I és que termes com ara entrega i constància han marcat la vida del futbolista brasiler. La tenacitat i la perseverància que han portat aquell nen de sis anys que cada matí ajudava els pares a treballar al camp mentre somiava arribar algun dia a ser fut-bolista, a convertir-se en el millor lateral dret del món. Si sobre el rectangle de joc, el de-fensa del F.C. Barcelona és una fera gaire-bé indomable, a les distàncies curtes, Dani Alves és tot afabilitat, cordialitat i simpatia. Un home que recorda amb orgull i estima els seus orígens. Una persona conscient de ser un privilegiat perquè es dedica a allò que més li agrada: donar puntades de peu a la pilota cada cap de setmana, davant de milers d’aficionats que criden entregats les seves vertiginoses cavalcades per la banda. Però molt especialment, un home de família a qui se li il·luminen els magnetitzants ulls verds quan parla d’aquells a qui més esti-ma: la seva dona Dinora i els fills Daniel i Victoria.

H

52 esforc.com

esforc.com 53

Tinc molt de respecte per la meva professio i valoro moltissim tot el que he aconseguit, sobretot perque he hagut de superar me constantment per arribar ins on soc ara.

esforc.com 53

esforc.com 55

Com molts jugadors, vas néixer en un en-torn molt humil.La meva va ser una infància complicada però feliç. Els meus pares treballaven al camp i jo, amb sis o set anys, ja anava amb ells a tre-ballar. La meva família depenia del treball al camp per sobreviure i era normal donar-los un cop de mà per ajudar-los.

Comentaves en una entrevista amb el com-pany de RAC 1, Raül Llimós, que un dels moments més màgics que recordes de la infància va ser el dia que el teu pare va por-tar la vostra primera televisió, perquè així podíeu veure partits de futbol plegats.Sí, va ser una alegria molt gran. Per les dificul-tats amb què vivíem era molt complicat poder tenir televisió i, a nosaltres que ens encantava el futbol, només podíem seguir els partits per la ràdio. Quan el pare va portar la primera tele a casa, per fi vam poder veure la cara que te-nien els jugadors del nostre equip.

I de quin equip eres?Del Sao Paulo. Encara que jo jugava al Bahía, quan vaig començar a aficionar-me al futbol, el Sao Paulo tenia el millor equip de la seva història. Era l’equip de Cafú, Raí, Müller… un “equipàs”, m’encantava com jugaven.

Cafú és el teu gran ídol.Sí, per la forma de jugar, de comportar-se i per tot el que va haver de lluitar per arribar a ser jugador de futbol. Per tot això, Cafú sempre ha estat el meu gran referent.

Precisament, aquell Sao Paulo de què par-les va ser el que va guanyar al Dream Team del Barça, amb Pep Guardiola, el teu actual entrenador, en la Copa Intercontinental de 1992. Pel Barça han passat grans jugadors brasilers: Romario, Ronaldo, Rivaldo… Seguies el teu actual equip, aleshores?No, fins que no vaig arribar a Bahía, que era un club de primer nivell brasiler, només se-guia els equips del meu país. Al poble no po-dia seguir les lligues europees perquè no les retransmetien.

Quan vas començar a jugar a futbol?Des de sempre: al Brasil tots els nens arri-bem al món amb una pilota sota el braç. Però va ser als dotze anys quan vaig començar a prendre-m’ho seriosament, quan vaig deixar el poble i em vaig traslladar a la ciutat amb els meus germans i vaig entrar a l’escola de futbol.

Va ser difícil abandonar la teva llar de tan jove i marxar a la ciutat a la recerca d’un somni que no sabies si mai arribaria?No. Difícil era la vida que teníem al poble, on no hi havia cap esperança ni perspectives de millora, o que alguna cosa important acabés passant a les nostres vides. Gràcies a Déu, les coses van acabar sortint bé.

La teva posició sempre va ser la de lateral dret??No! (riu). La posició de lateral la vaig adquirir a l’última fase de la meva formació com a jugador. Vaig començar de davanter, com tots els nens al Brasil, i mica en mica vaig anar baixant posicions al camp. En aquest sentit, les coses estan canviant al Brasil. Abans tots somiaven ser davanters, però ara hi ha més referents en què fixar-te i les coses estan més repartides.

Haver jugat, de petit, en posicions ata-cants et va ajudar a convertir-te en el jugador que ets ara, amb les teves carac-terístiques ofensives i constants pujades per les bandes?No, simplement sóc el típic lateral brasiler, amb unes característiques molt concretes que em fan diferents de la resta. És la nostra forma de veure el joc. En aquest sentit, quan vaig arribar al Sevilla, al principi ho vaig pas-sar molt malament, perquè els sistema tàctic no em permetia pujar a l’atac i vaig haver de treballar molt per guanyar-me la plaça en el lateral.

Començaves a despuntar al Bahía i va arribar l’oferta del Sevilla. Com vas reac-cionar?Va ser la decisió més fàcil de la meva vida. Era el meu somni, i el del meu pare, arribar a ser jugador de futbol professional. I quan vaig tenir la possibilitat no m’ho vaig pas pensar. Recordo que quedava poc per tancar el mer-cat d’hivern i només tenia dos dies per pensar-

m’ho i prendre la decisió. Només em va caldre mig segon per saber què volia fer. Sabia que seria un canvi brusc i que tindria molts reptes per davant, però no vaig dubtar. Tan bon punt vaig tenir els primers contactes amb el Sevilla, vaig començar a mirar vídeos dels seus par-tits per saber on anava i com jugava l’equip. Va ser meravellós perquè, a més, Sevilla és, d’Europa, el que més s’assembla al Brasil, tant pel clima com pel caràcter de la gent, que em va rebre molt bé.

El primer any no va ser gaire fàcil.Gairebé no vaig jugar. No coneixia res ni nin-gú. Vaig haver d’aprendre els sistemes tàctics, amb un estil de joc diferent del que practicava al Brasil. Vaig arribar a meitat de temporada… Però, quan vaig iniciar la pretemporada se-güent, a força de treballar amb el grup, tot va canviar.

A Sevilla sempre es va elogiar que fossis un jugador disciplinat. Així és com he arribat fins on he arribat: tre-ballant. El temps posa tothom al seu lloc i jo sempre he tingut clar que s’ha de treballar i ser disciplinat. M’ha sortit bé i he acabat ju-gant en el millor equip del món.

En aquest sentit, ets un jugador que s’allunya del prototip de futbolista brasiler, poc disciplinat i no gaire treballador. És per la meva forma d’entendre la professió. Visc el futbol al límit, com si fos una professió com qualsevol altra i on has de rendir i complir com la resta del món a la feina. Sóc futbolista, però podria haver estat mecànic. Tinc molt de respecte per la meva professió i valoro moltís-sim tot el que he aconseguit, sobretot perquè he hagut de superar-me constantment per

arribar fins on sóc ara.

La teva arribada al Sevilla va transformar l’equip. Vau passar a ser un conjunt guan-yador temut per tots els rivals. Va ser un canvi important. Quan vaig arribar al Sevilla se celebrava la permanència. Si acon-seguíem quaranta-tres punts i salvar la cate-goria estàvem satisfets. Quan en vaig marxar, era un dels millors equips de la Lliga. Em sen-to molt orgullós d’haver format part d’una de les millors plantilles de la història del club.

El destí és molt capritxós. L’estiu del 2007 vas tenir molts problemes perquè volies fitxar pel Chelsea i el Sevilla es va negar a traspassar-te. I això et va dur a signar un any més tard pel Barça. Afortunadament la història va tenir un final feliç. El destí em va preparar un desenllaç espectacular, impressionant, i ara puc dir que formo part del millor equip del món. En aquell moment, quan va passar això del Chelsea, no m’ho vaig prendre gens bé, perquè creia que anar en aquell club representava un pas endavant en la meva carrera. Però ben aviat, vaig ser conscient que, perquè es tornés a presentar una oportunitat com aquella, l’única solució era continuar treballant. L’oportunitat va tornar a presentar-se i he acabat guanyant set títols en dues temporades.

En aquell moment, eres el segon fitxatge més car de la història del Barça i hi havia qui no acabava de veure clar que es pa-guessin 35,5 milions d’euros per un defen-sa. Vas sentir alguna mena de pressió, a la teva arribada al Barça?No. ¿Quina pressió hauria de tenir, jugant al costat dels millors futbolistes del món? Si m’haguessin pagat a mi aquests 35,5 milions d’euros, potser sí que m’hauria sentit pressio-nat. Però aquests diners van anar a parar al Sevilla, així que eren ells que havien de sentir la pressió, ja que si el meu fitxatge no sortia bé, potser el Barça hauria volgut retornar-me (riu). Però crec he respost a les expectatives.

Una mica de pressió sí que devies sentir quan, a la teva arribada a Barcelona, vas declarar que no tornaries a ser el mateix jugador del Sevilla.I era lògic, perquè arribava a un equip diferent amb un sistema diferent. La gent es va espan-tar, però al final, amb treball i dedicació, m’he guanyat la seva estima.

És cert. Un diari esportiu de Barcelona va fer una enquesta entre els lectors pregun-tant-los per l’onze ideal de la història del Barça i et van triar en la posició del lateral dret. No està gens malament per algú que fa tan poc de temps que és al club com tu. Estic molt agraït a l’afició, però això no deixa de ser una anècdota. Allò que realment compta és continuar treballant, que el club, l’entrenador i els companys estiguin contents amb el meu rendiment. És bonic rebre aquest reconeixement, però s’ha de continuar al peu del canó.

Aquest equip ha passat a la història. T’has llevat algun dia pensant que no pot ser real tot el que heu aconseguit?Just en el moment en què ho aconsegueixes sí que creus que estàs vivint un somni, però així que passa el temps t’adones que no és

si en un futur he de marxar d,aqui, no trobare un equip que sigui tan perfecte com aquest Barca.

esforc.com 55

56 esforc.com

més que una recompensa per l’esforç i el tre-ball realitzats per l’equip. El futbol ens ha re-compensat i hem de gaudir-ho perquè, tal com hem vist aquesta temporada, és impossible que repetim el que vam aconseguir. No és fàcil guanyar sis títols en un temporada. Si repas-ses la història del futbol te n’adonaràs. Només hi ha un equip que ho hagi aconseguit fins al moment, i és el Barça. Però s’ha de continuar treballant perquè el futbol no té memòria i tot s’oblida molt ràpidament, i allò que vas acon-seguir ahir, avui ja ningú no ho recorda. Aquest és el millor equip en què has jugat mai, oi?No hi ha cap mena de dubte. I estic segur que, si en el futur he de marxar, no trobaré un equip tan perfecte com aquest Barça. No no-més jugo amb els millors futbolistes del món, sinó que a més són un exemple d’esforç, tre-ballant cada dia com el que més. Em sento orgullós de formar part d’aquesta plantilla.

En una plantilla amb tant de talent, quin mèrit té l’entrenador, Pep Guardiola, en tot el que heu aconseguit?Tot. De la mateixa manera que falten qualifi-catius per Messi, no hi ha paraules per expli-car el que ha aconseguit Pep Guardiola.

Has jugat contra els millors futbolistes del món. Quin rival t’ha complicat més la vida en el terreny de joc?Que difícil! He jugat contra tants equips bons que se’m fa difícil escollir-ne només un. Perquè quan, a la meva etapa al Sevilla, m’enfrontava al Barça amb Ronaldinho, Inies-ta o el propi Messi, ja patia molt. Sempre m’ho posaven molt malament.

Si no pots amb ells, uneix-t’hi. I és el que he fet (riu).

Aquest estiu hi ha Mundial i jugaràs contra ells. El Mundial és un dels tornejos més especials i no m’importaria haver-m’hi d’enfrontar en una hipotètica final, sabent que algú de nosaltres ens emportarem el trofeu a casa, encara que espero no ser jo qui torni amb les mans bui-des (riu).

Espanya i el Brasil són els grans favorits? Jo hi afegiria més seleccions, perquè hi ha equips que històricament, tot i que durant la fase de classificació ho hagin fet malament, quan arriba el Mundial es transformen i ho fan molt bé. I encara que no estiguin fent un joc massa brillant se’ls ha de tenir molt de res-pecte. Per tant, a més del Brasil i d’Espanya, segurament hi haurà tres o quatre equips, llui-tant fins al final.

A més del futbol, l’altra gran passió teva són els cotxes.M’encanta la F1, és un esport que m’atreu moltíssim. També m’agrada molt el bàsquet, especialment l’NBA, per tot l’espectacle que comporta.

Una de les teves màximes virtuts com a ju-gador és la teva potència física. No pares de córrer durant els noranta minuts i mai no sembla que arribis cansat al final del partit. Genètica o treball?És un do i cal aprofitar-lo. Però no és menys cert que aquest do l’has de cuidar i treballar. El nostre cos és una màquina, la nostra eina de treball, i s’ha de mantenir sempre en per-fecte estat. No es tracta simplement d’arribar i

endollar-la. S’ha d’entrenar bé i vigilar la dieta. El futbol, la F1... Però la teva autèntica passió, allò que més estimes, és la teva família. Per a mi, la família és el més important. És el que dóna sentit a la meva vida.

Explicaves, com a curiositat, que a Dinora, la teva dona, no li agrada el futbol i quan us vau conèixer ni ho sabia, que eres ju-gador.No ho sabia, no. A hores d’ara, continua sen-se agradar-li el futbol, encara que ja s’atreveix a criticar-me: “no has de pujar tant per la ban-da…” (riu).

I Daniel i Victoria.La meva vida. Els meus fills han donat es-tabilitat i pau a la meva vida. Em falten pa-raules per dir com me’ls estimo.

Et plantes aquí o en tindràs més?Em planto aquí, encara que amb la Dinora ja ens hem plantejat d’adoptar en el futur. Però de moment amb dos ja en tinc prou, perquè a més aquests dos donen guerra per tres o quatre.

Si corren com el pare, m’ho puc imagi-nar.(riu) Doncs si fa no fa…

Juguen a futbol?Al Daniel li agrada moltíssim i la toca bé. Jo no el pressionaré perquè sigui futbolista. Que triï ell què vol ser. Sigui el que sigui jo ho acceptaré, igual que el meu pare va acceptar que jo triés ser futbolista.

DANI ALVES EN XIFRES

Dades estadistiques gràcies a OPTA Sports (@OptaJose) i Digital Video Sport (@DVSSport)

03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10* 7 temporades

Sevilla FC FC Barcelona XIFRES TOTALS

%Encert Passades 70 65 73 69 72 79 80 73%Éxit driblatge 61 61 73 53 62 55 57 60

%Jugades Iniciades 13 11 19 24 25 17 41 21

%Jugades Participa 33 33 44 53 54 43 90 50

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

% E

ncer

ts p

assa

des

% É

xit d

ribla

tge

% J

ugad

es In

icia

des

% J

ugad

es P

artic

ipa

56 esforc.com

esforc.com 57 esforc.com 73esforc.com 57

58 esforc.com FER

NA

ND

O

BELA

STEG

UIN

UN N

OI E

SPEC

IAL

60 esforc.com

Repassant el teu palmarès, la pre-gunta és obligatòria. ¿Què et falta per guanyar? ¿Què et segueix moti-vant per competir com si fos el teu primer dia en aquest esport?Si avui deixés de jugar a padel podria presumir del fet que ho hauria guanyat tot en cada categoria en què he jugat, però encara em queda molta feina per seguir millorant! M’encanta compe-tir i entrenar, així que la motivació és diària. Sé que gaudiré molt dels títols obtin-guts quan no jugui més perquè mentre estigui en actiu només em preocupa una sola cosa: millorar cada dia!

Com ho portes això de ser el millor del món tants anys seguits?Amb un gran orgull, però per sobre de tot, amb mota responsabilitat, ja que sé que hi ha molts jugadors que vol-drien estar en el meu lloc i treballen cada dia per aconseguir-ho. Per això he de treballar des de la màxima res-ponsabilitat.

El padel és un esport molt practicat a nivell amateur o aficionat, però hi ha poc professionalisme. Per què?És l’assignatura pendent del padel professional, però a poc a poc es va aconseguint. Tant de bo d’aquí poc tinguem un programa de televisió on es pugui reflexar el fanatisme que hi ha al voltant de cada torneig, en què s’omplen les graderies amb 3.000 i 4.00 persones.

Sent les parelles de padel una cosa tan efímera, com expliques que en Juan Martín i tu porteu tant temps junts? Una de les claus fonamentals és que hem tingut èxit des del primer moment. Fa 8 anys que som la parella número 1 i ara començarem la nostra novena temporada junts. Però, a més, allò que sempre ressalto és que cadascun de nosaltres sap molt bé el paper que compleix dins la parella i cap dels dos vol ser el protagonista.

La teva dona no té certa enveja de tot això?(Riu). Espero que no! Porto més anys amb en Juan Martín que amb la meva dona, però espero que amb el temps aquesta situació s’inverteixi!

El padel cada cop és més i més po-pular al nostre país. A què creus que es deu aquest fet? És un esport d’una gran acceptació

social a causa que és molt fàcil per co-mençar a divertir-te. A més, els preus de les pales i de les pistes són cada cop més assequibles.

Què li falta al padel per acabar de quallar en la societat? A nivell amateur crec que ja és un es-port molt consolidat i que no para de créixer. Potser hi faltaria un programa de televisió en obert per acabar de fa-natitzar la gent.

Què diries a la gent que segueix pensant que és un esport dirigit a les elits i les classes altes?Que una pala de gamma baixa surt per 40 euros i que s’han fet moltíssims po-liesportius on jugar val 3 euros l’hora.

És difícil poder viure del padel ac-tualment?Nosaltres per sort tenim patrocina-dors que ens permeten dedicar-nos-hi exclusivament, però quan acabi la nostra carrera esportiva haurem de realitzar una altra activitat com qual-sevol persona normal per poder viure. Tant de bo entri aviat la televisió (hi ha un programa a Teledeporte els caps de setmana, però dura 16 minuts) y poder fer un programa de padel més extens per als jugadors tnier més fo-rça a l’hora de negociar amb patroci-nadors seria ideal.

Quina diferència hi ha entre el ran-king Pro Tour, en què tu participes, i el de la Federació Espanyola de Padel?El PPT és un circuit privat on estan els jugadors més competitius. Diguem que és el circuit de major nivell de joc i el que segueixen més aficionats. Se-ria una espècie de ATP del món del tennis.

Per què sembla que el padel sigui cosa de tres països (Argentina, Es-panya i Brasil), i si m’apures, no-més de dos? Bueno, hi ha molt bons jugadors a Brasil, així que jo ho deixaria en tres (riu). Potser perquè encara és un es-port molt jove al que s’hauria de donar temps per poder contagiar altres paï-sos. Jo crec que amb la gran explosió que està tenint a Espanya és possible que contagïi a països limítrofs.

Hem vist que tambié tens una fa-ceta solidària. Explíca’ns una mica com van sorgir aquesta iniciatives i com les portes.

Quan em van proposar ser padrí d’una pastisseria del meu poble i d’una es-cola de padel de nois especials m’ho vaig prendre amb molta responsabili-tat i estic penedit de no haver entrat abans en el món dels nois ESPE-CIALS perquè m’han aportat moltís-sim més del que em podia imaginar. I ho dic en majúscules perquè realment són ESPECIALS: no tenen enveja, no tenen rencor, no són gelosos. Totes les misèries que tenim els considerats “normals” aquests nois no ho tenen. Per això cada dia m’ensenyen coses noves i estic encantat d’estar amb ells!

Tu, a diferència de molts altres en el món del padel, pots dedicar-li exclusivitat gràcies al patrocini de moltes marques. Això fa que et converteixis una mica en un home-anunci? Com portes aquesta face-ta?Això d’home-anunci és el primer cop que m’ho diuen (i riu). Per sort, a l’estar tant temps com a número 1, et converteixes en un referent de l’esport, però les marques que vulguin fer un anunci amb mi que s’ho pensin bé perquè no sóc especialment guapo (torna a riure). Per sort, en totes les produccions que hem fet m’he sentit molt còmode, ja que he tingut la sort de treballar amb gent molt professional.

Quants anys ens queden per gaudir d’en Bela jugant a padel a aquest nivell? Tinc 30 anys i espero poder jugar uns set o vuit anys més. Per això en-treno i em cuido molt a consciència. M’encanta la vida de l’esportista pro-fessional i quan em retiri ja veurem què faig, però m’agradaria seguir lligat al món de l’esport.

Què et veus fent després?Em falten algunes assignatures de la diplomatura d’ADE, però no crec que m’hi dediqui. Ho vaig fer perquè m’agrada molt aprendre coses noves cada dia. Però segurament seguiré lli-gat al món de l’esport.

Quins objectius tens per a aquest 2010? En tens algun a llarg plaç? Intentar mantenir el número 1 del ran-king que tenim des de fa vuit anys. A llargo plaç, doncs que les lesions em respectin i que la meva carrera es-portiva sigui el més extensa possible, perquè encara em queden molts títols per guanyar!

60 esforc.com

esforc.com 61esforc.com 61esforc.com 61


“HI HA MOLTÍSSIMS JUGADORS QUE

VOLEN ESTAR EN LA MEVA POSICIÓ”

64 esforc.com

Mònica aguilerala rosa del desertText: Oriol Rodríguez Fotos: Oriol Roca

64 esforc.com

66 esforc.com

La corredora catalana Mònica Aguile-ra, dues vegades campiona del món de raids, ha estat la guanyadora (la primera catalana en aconseguir-ho) de la 25a edició de la Marathon des Sables, segurament la prova de llar-ga distància més exigent del món. Una carrera en què, no només cal estar preparat físicament de forma excel·lent, sinó que, per la seva du-resa, també cal estar-ho mentalment, si es vol arribar a creuar la meta final. Més de 250 quilòmetres a través de les dunes del desert, en només sis dies i amb unes temperatures que po-den arribar als 50º C. Una setmana després de proclamar-se guanyadora de la prova, ens vam trobar amb ella perquè ens expliqués amb més detall el seu periple per terres marroquines..

Acabes de guanyar la Marathon des Sables. Com ha estat l’experiència?Única. La veritat és que em feia mol-ta il·lusió participar en una prova com aquesta. Volia fer-ho com a mínim una vegada a la vida… I fixa’t, no només ha estat una experiència personal im-pressionat, sinó també esportiva. El meu objectiu era colar-me en el podi, no creia que pogués guanyar. Les úl-times edicions les havia guanyades una atleta marroquina a qui no hauria pensat mai que pogués donar-li tanta guerra.

Aquesta era la primera vegada que participaves. Esparaves trobar una prova tan extrema? No. Els qui ja hi havien participat m’explicaven com era, i més o menys me’n vaig fer una idea, però mai no vaig pensar que se’m pogués fer tan dura. A més, ha estat una edició en què hem arribat als 50º C i això, su-mat al tipus de terreny, al qual no es-tem acostumats els corredors d’aquí, i la pressió d’anar al capdavant, ho va fer molt més complicat.

Durant els sis dies de la cursa, quin va ser el moment més dur? N’hi va haver algun en què pensessis en la retirada?Una vegada superada l’etapa reina, la quarta, de 82,2 quilòmetres, tot el món em deia que ja ho tenia, però encara em quedaven dos dies, de 42 i 21 qui-lòmetres respectivament, i tenia por que em passés qualsevol cosa: des-hidratar-me, una butllofa que arrosse-gava des del primer dia, un constipat que anava de mal en pitjor, el desgast

físic no em deixava sentir-me al cent per cent... Així que vaig patir molt du-rant la cinquena etapa i, quan la vaig acabar, aleshores sí, vaig saber que ho havia aconseguit. No vaig poder evitar les llàgrimes, llàgrimes de felici-tat. Curiosament, l’arribada a la meta d’aquesta cinquena etapa va ser molt més emotiva que la del final de carre-ra.

Què és el que més t’ha ha impres-sionat i què destcaries d’aquesta ultra prova?En destacaria els aspectes humans, la companyonia amb la gent de la teva jaima i també amb la resta de parti-cipants. Formes una petita família. Encara que siguin pocs dies de com-petició sembla que hi hagis sigut tota la vida, amb ells. És inexplicable. La veritat és que acabes sentint autènti-ca admiració per cada un dels partici-pants. Saps el que estàs patint, així que per a la resta ha de ser el mateix o fins i tot pitjor. És digne d’admiració el que han fet alguns corredors per poder acabar.

Passats els primers dies, què pesa més, el cansament físic o el men-tal?Són molts quilòmetres i has d’estar molt ben preparat físicament. És una prova molt exigent, i més quan lluites per estar a les primeres posicions i no pots donar descans al cos. Però tam-bé és veritat que la ment et pot passar factura. Hi ha gent molt forta física-ment que s’enfonsa quan apareixen problemes, així doncs és tan impor-tant estar fort físicament com saber encarar la prova mentalment. És una lluita contra el teu subconscient que et va dient que parís.

En una prova d’aquestes carac-terístiques, amb interminables jornades, corrent tota sola, ¿com distreus la ment?Amb petits detalls com ara estar pendent del rellotge per marcar-te el temps per beure aigua o menjar. Cal-culant els ritmes que portes i el temps que et queda per arribar al següent

control. Mirant el llibre de ruta per saber quan falta, per on vas, quin te-rreny et trobaràs al proper tram… O bé, intentant deixar la ment en blanc, per evitar que arribin els pensaments negatius, que sempre apareixen: que-da molt, fa molta calor, vas al límit de les teves forces, la motxilla pesa mas-sa, el ritme que portes no es l’idoni… i mil coses més.

Un cop acabada la prova, vas co-mentar que no hi tornaries a partici-par. Passats els dies, ¿has canviat d’opinió?Sí, és cert. Mentre corria pensava, “Mònica recorda com ho estàs pas-sant per no tornar-hi a participar”, i la veritat és que miraria de convèn-cer qualsevol que hi volgués partici-par perquè no ho fes. És una carrera en què has d’estar totalment segur de voler anar-hi. Ara que ja fa uns dies que s’ha acabat i amb tota la re-percussió que ha tingut, començo a veure les coses des d’una altra pers-pectiva. O sigui que, no se sap mai. (riu).

Molta gent no acaba d’entendre que pugui haver-hi persones com tu que participen en proves tan extremes com aquesta, portant al límit les pròpies capacitats físiques. ¿Com els ho explicaries? O, dit d’una altra manera, ¿per què ho fas?Ja fa molts anys que vaig iniciar-me en aquest món i he d’admetre que té cert grau d’addicció. Quan has su-perat una prova ja n’estàs buscant una altra de diferent en llocs nous, exòtics, amb més quilòmetres… Su-poso que és perquè finalitzar cada un d’aquest reptes t’enriqueix molt com a persona. De fet crec que sóc com sóc per culpa d’aquestes carreres. He après moltíssim: carreres de su-peració, esforç extrem, de vegades ho passes malament, d’altres estàs eufòrica. Valores les coses de forma diferent, convius amb els companys de forma molt intensa. Això m’ha ser-vit per respectar-los i al mateix temps per fer-me respectar, per aprendre a conviure, per fer i deixar fer. És veritat

"crec que sóc coM sóc per culpa d'aquestes carreres"

66 esforc.com

esforc.com 69

"És una lluita constant contra el teu subconscient que et va dient que paris"

que qualsevol activitat portada al lí-mit no és sana, però dins d’aquesta nocivitat, estic segura que el que fem és molt millor que moltes altres addiccions que tots coneixem. Fer esport i, en el meu cas, córrer per la muntanya, és un hàbit que com-porta molts beneficis personals, de salut, et relaciones amb la resta i et mous en un entorn natural.

Com vas descobrir el món dels ul-tra raids?Jo venia de competir en bicicleta de muntanya i carreres d’orientació. Estic parlant de l’any 1997. Va ser aleshores quan un equip de noies que volia participar en el Raiverd em va demanar d’unir-me a elles. Inconscient de mi, vaig accedir-hi. Durant la primera etapa ens vam perdre; i jo era la responsable de l’orientació! Quan ho recordo, enca-ra ric.

De quin raid guarda un millor re-cord?He estat dues vegades campiona del món de raids. Va ser una èpo-ca molt intensa en la meva vida es-portiva, els anys 2000 i 2001. Vam lluitar moltíssim per ser el millor equip a la Copa del Món. El treball

i la constància de mesos de dedi-cació van tenir la seva recompen-sa. L’equip funcionava molt i molt bé. Van ser dues temporades que sempre recordaré d’una forma es-pecial. També he participat en raids d’expedició, com el Raid Gauloises del Tíbet i del Nepal (vam sortir del Nepal, vam creuar tot el país i vam arribar a la frontera de l’Índia en sis dies de competició), el Raid Gau-loises de Kirgystan, el Desafío de la Volcanes (entre Argentina i Xile) o el Ecomotion Pro del Brasil. De tots en guardo molt bons records de mo-ments irrepetibles.

Com es prepara físicament per poder participar en aquestes competicions tan exigents?És necessari fer entrenaments de volum, acumular molts quilòme-tres a les cames. Combinar entre-naments llargs de córrer i caminar amb una preparació que podria ser la d’una marató de muntanya. De totes maneres, en algunes perso-nes pot arribar a ser tan important la preparació física com la mental. Crec que has d’estar molt motivat per participar en aquests ultra trails. Estar segur que ho pots superar, tenir-ne moltes ganes.

També l’hem pogut veure a televisió participant al programa “Superhu-man” de Cuatro.Se’m va presentar l’oportunitat i al fi-nal em vaig animar perquè vaig pen-sar que seria una bona experiència. El programa et posava a prova en di-ferents situacions límit (a l’aigua, sota terra, a gran altura, amb fred, amb son i gana…). Cada setmana havies de passar per diferents proves i anaven eliminat concursants. Vaig arribar a la final i l’última prova va ser una sorpre-sa per a tots: els mateixos concursants havíem de votar qui crèiem que era el o la “superhumà”. Després de més d’un mes concursant, vaig ser la guanyado-ra entre les noies.

Quins reptes t’esperen ara?L’objectiu de la temporada era partici-par a la Marathon des Sables. No havia volgut planificar la resta de l’any per-què volia veure si em recuperava bé. M’agradaria prendre part d’algun trail més, però encara no ho tinc decidit. És probable que torni a participar a l’Ultra Trail del Mont Blanc i, si no també m’agradaria participar a la Transalpine. A l’octubre tenim previst de participar amb l’equip de raids Salomon-Santiveri al Mundial de raids d’aventura, que se celebra a Àvila i a Salamanca.

esforc.com 69

70 esforc.com esforç70 esforc.com

72 esforc.com esforç

El 7 és un número màgic. La suma del 3, allò que és celest, i el 4, allò que és terrenal. Set són els dies de la semana, set les notes musicals, els colors de l’arc de Sant Martí són set, set els pecats capitas, les set meravelles del món… i els set cims, l’odissea que vol dur a terme l’Albert Bosch: coronar els cims més alts de cada continent i les dues zones po-lars. Un repte que va assolir per primera vegada l’alpinista Dick Bass l’any 1985. Després d’haver participat, una ve-gada més, set vegades al Ral·li París-Dakar, a més d’haver corregut sobre la seva bici la Titan Desert del 2006 i a peu la Marathon des Sables el 2009, l’Albert Bosch es va pro-posar dur a terme la seva nova epopeia. I per què? Perquè no respon ell. “No es tracta de pujar només muntanyes, o descalar-les. Es tracta d’afrontar un repte determinat amb un calendari concret, que fa que tot plegat prengui la for-ma d’un projecte que, de ben segur, tindrà una importància cabdal a la nostra vida. És un repte que vol anar més enllà de la mera sensació de coronar un pic, doncs em permetra acostar-me al des del punt més alt de cada continent de la nostra estimada terra. Viure aventures increïbles, desco-brir i conviure amb pobles i races distintes, coneixent idio-

mes, religions i cultures exòtiques en països remots. Durant aquest llarg i exigent viatge pel planeta em sentiré un verda-der ciutadà del món, en un periple excitant que unirà la vo-cació del viatger, amb l’ambició de l’esportista i la passió per les muntanyes”. Actualment l’Albert ha completat sis dels set cims. Va inciar el seu viatge coronant el Kiliman-jaro africà de 5.895 metres, seguit de l’Ebrus, el cim més alt del continent europeu amb 5.642. L’any 2008 completà l’Aconcagua (6.959 metres) del continent sud-americà i la Piràmide de Carstensz d’Oceania de 4.884 metres. El maig del 2009 co-ronà el llegendari McKinley, un cim co-lossal de 6.194 metres, finalitzant l’any al Mount Vinson de 4.897 a l’Antartida. Una impressionant aventura que l’Albert Bosch està completant metre lle-geixes aquestes línies, fent el cim de l’Everest, el més alt de planeta amb 8.848 metres.

72 esforc.com

esforc.com 75esforc.com 75Text:

Sand

ra As

tor/O

riol R

odríg

uez F

otos:

Oriol

Roca

76 esforc.com

Badalona és sinònim de bàsquet i ho és des de l’any 1930, quan es va crear el Penya Spirit of Badalona (nom que volia retre homenatge al primer avió que va creuar l’oceà Atlàntic, l’Spirit of Sant Louis), avantpassat di-recte de l’actual DKV Joventut. Des d’aleshores, el club ha sigut constant en el seu objectiu: una aposta ferma pel treball amb el planter. En Pere Tomàs és un d’ells. Nascut a Llucmajor i hereu d’una tradició familiar lligada a l’esport de la cistella, l’aler mallorquí ha seguit la seva formació a les categories inferiors del club verd-i-negre. Interna-cional amb la selecció espanyola sub-16, sub-18 i sub-20, on ha aconseguit quatre medalles de bronze, en Pere és un clar exemple de l’esforç i el treball necessaris per a l’ascens d’una carre-ra esportiva cap al primer equip. Amb entrenaments dividits entre la LEB Pla-ta amb el CB Prat i l’ACB, Aíto García Reneses el va fer debutar a la compe-tició continental més important, un 16 de febrer de 2008, contra el Baloncesto Fuenlabrada, però va ser el seu subs-titut, Sito Alonso, qui va apostar per la seva continuïtat al primer equip. Actual-ment, combina la carrera d’INEFC amb la plaça al primer equip del DKV Joven-tut. Seguint les seves passes, trobem en Joan Tomàs, el seu germà petit. A punt de fer els divuit anys, el seu nom ja destaca entre les futures promeses del bàsquet estatal i, actualment, com ja va fer en Pere, té un peu al CB Prat i l’altre al primer equip. Ens vam trobar amb tots dos, encara que a l’hora de parlar (seguint l’encertada política del club badaloní en què els menors d’edat no poden tenir contacte amb la prem-sa), va ser el gran dels Tomàs qui va fer-ho. La cita va ser al Pavelló Olím-pic de Badalona, minuts abans d’iniciar l’entrenament i mentre presenciàvem el treball d’una llegenda: Josep Maria “Matraco” Margall, amb joves jugadors del planter.

Sempre vas tenir clar que volies ju-gar a bàsquet?La veritat és que vaig provar de jugar a futbol una setmana perquè m’encanta aquest esport. Com que el meu oncle és entrenador, va dur-me a fer una prova, però finalment el meu pare em va convèncer i em vaig decidir pel bàs-

quet. De tota manera, també segueixo molt l’actualitat futbolística.

Ara que estàs més consolidat al primer equip, ¿veus la teva carrera professional dedicada del tot a la cistella?No, però tant de bo. Sóc conscient que és molt difícil viure molts anys del bàs-quet, jugant al màxim nivell. És preci-sament per això que trobo essencial disposar d’uns estudis per tenir una al-ternativa si, el dia de demà, no m’hi puc dedicar. De tota manera, el meu desig seria poder seguir jugant a bàsquet i després continuar vinculat a aquest món.

Continues estudiant actualment?Sí, faig INEFC. El que passa és que, amb els entrenaments, no sempre puc assistir a les classes i ara ho faig una mica a distància.

En els darrers anys heu perdut figu-res cabdals per a l’equip, com ara Rudy Fernández, Ricky Rubio i Pau Ribas. Com us ha afectat?Van ser molt importants perquè eren pilars de l’equip. Però s’han fitxat nous jugadors i els que ja hi érem hem inten-tat fer un pas endavant i fer el possible perquè aquestes baixes no ens afec-tessin gaire. Va ser complicat refer-se d’aquesta pèrdua perquè són jugadors increïbles, però no podíem centrar-nos en ells, sinó veure els que som i treure el millor de nosaltres.

Continues tenint-hi contacte?Sí, especialment amb en Ricky i en Pau, encara que amb en Pau és més difícil perquè és a Vitòria, però parlem molt i estem al dia l’un de l’altre.

Darrerament es parla del possible retorn d’en Rudy a l’ACB. M’imagino que t’agradaria poder tornar a com-partir vestuari amb ell, oi?Tant de bo, però no ho crec. Jo només desitjo que tot li vagi molt bé. Ha tin-gut mala sort amb les lesions, aquesta temporada, però quan està al cent per cent, és un jugador imparable, i tard o d’hora ho acabarà demostrant.

El fet que, en els darrers anys, molts jugadors hagin arribat a l’NBA tant

d’hora, creus que provoca falses ex-pectatives als nois que comencen?No sabria què dir-te. És cert que per a un noi que comença a jugar a bàsquet l’NBA es veu com un somni, el millor bàsquet del món. Però a mesura que van pujant i arriben a l’ACB i a les lli-gues europees, molts pensen que és millor quedar-s’hi uns quants anys més i formar-se per poder fer el salt més en-davant. És obvi que l’NBA és un objec-tiu molt atractiu, però crec que és millor fer-se un nom aquí com a jugador. A més, també cal tenir en compte que no tots els jugadors encaixen bé en la filo-sofia de joc de l’NBA, ja sigui pel físic o per l’estil de joc.

En Ricky és un dels teus millors amics. ¿Com porteu la rivalitat Pen-ya-Barça? Fem molta “conya” amb aquest tema, però aquest any prefereixo no fer-ne, perquè hi sortiria perdent.

Es parla molt del Josep Franch com a “successor” del Ricky Rubio a la Penya. Tu que has viscut amb el Ric-ky, ¿veus en el Josep qualitats com per igualar-lo?Sí que té aquell “morro” i atreviment que tenen molt pocs jugadors, i moltes altres qualitats. Però no m’agrada com-parar jugadors

Com veus el planter de la Penya?Molt bé. La Penya és un club que sem-pre s’ha preocupat per les categories inferiors i la formació dels jugadors jo-ves. Es fa un treball increïble amb els nois, el Josep Maria Margall realitza entrenaments individuals amb molts ju-gadors. És un luxe poder comptar amb un entrenador com ell que treballa tan a fons aspectes concrets a millorar de cada jugador.

Quins noms joves destacaries?En David Jelinek, del CB Prat, i en Fe-derico Aguerre, que ve alguns cops a jugar amb nosaltres. Dels júniors, des-tacaria l’Albert Ventura, el meu germà i el Marko Todorovic, un jugador molt alt i amb molt bona tècnica. N’hi ha molts. De cada equip, en podria destacar tres o quatre.

Al bàsquet estatal hi ha molts exem-

esforc.com 77

esforc.com 79

“Va ser complicat refer-se de la pèrdua d’en Rudy, en Ricky i en Pau perquè són jugadors increïbles, però no podíem centrar-nos en ells, sinó veure els que som i treure el millor de nosaltres”.

Pere Tomàs

ples de germans dedicats al món de la cistella que han arribat a fer-se un nom en competicions d’alt nivell. Re-cordem casos com els dels germans Jofresa, Grimau, Reyes, Gasol, etc… Tu i el teu germà Joan seguiu l’estela de la tradició. El vostre cas és resul-tat de la història familiar?Sí. Els meus pares jugaven a bàsquet de petits, i el meu pare, fins i tot, va ser entrenador de l’equip del meu poble, a Mallorca. Sempre hem estat connectats amb el món del bàsquet d’una manera o d’una altra.

Ja que has parlat d’ell, ¿com veus el teu germà, en Joan Tomàs? Què és el que en destacaries, com a jugador?Estic molt content de com li van les co-

ses i que hagi pogut venir aquí. Tot i que no ha tingut gaire sort amb les lesions, aquesta temporada, segur que es re-cuperarà aviat i tornarà a estar al cent per cent. En destacaria el seu caràcter guanyador. Mai no vol perdre en res, ni tan sols quan juguem a la Playstation.

M’imagino que jugueu a l’NBA Live, oi?No, curiosament som més del Pro Evo-lution.

Per curiositat, ¿quins equip esculls?El meu germà sempre agafa el Man-chester i jo, normalment, el Barça.

Hem parlat de les virtuts d’en Joan. I de tu, ¿què en destacaries?

És difícil de dir, però possiblement el joc exterior i l’alçada per anar al rebot ofen-siu i alhora poder córrer al contraatac.

Quan vas començar, qui era el teu ídol?Com per a tothom, en Michael Jordan.

I ara?No tinc un jugador preferit, però intento fixar-me en jugadors de la meva posi-ció, com ara el Pete Mickeal o el Carlos Jiménez.

El teu cinc ideal de l’ACB?Base, en Ricky Rubio; escolta, en Clay Tucker; aler, en Pete Mickeal; de qua-tre, en Tiago Splitter; i de cinc, en Henk Norel.

esforc.com 79

98 esforc.com

sumogp.indd 2 17/05/10 14:43

esforc.com 99

sumogp.indd 3 17/05/10 14:43

esforc.com 83

POL ESPARGARÓJUVENTUT ACCELERADAA les portes de l’arribada del Mundial de Motociclisme al circuit de Montmeló, ens reunim amb Pol Espargaró, un dels màxims aspirants a endur-se el campionat del món en la categoria de 125 cc aquesta temporada. Una entrevista que, lògica-ment, va anar sobre rodes.

Text: Oriol Rodríguez. Foto: Oriol Roca

esforc.com 83

84 esforc.com

Amb quinze anys, Pol Espargaró es va convertir en el pilot més jove que debu-tava en un Mundial de Motociclisme. No content amb poder circular sobre l’asfalt dels millors circuits del món, el petit dels Espargaró va tenir la gosadia de sumar els seus primer punts –una vegada més, el pilot més jove en la història de l’esport sobre dues rodes, que ho aconseguia-. La temporada de 2006 va ser una prime-ra presa de contacte amb la categoria petita, però no suficient per alertar-nos del seu innat talent per obrir gas. Des d’aleshores, el pilot de Granollers no ha fet més que anar escalant esglaons, temporada rere temporada. El 2007, des-prés d’un tercer lloc al circuit d’Estoril, va finalitzar el Mundial en una gens menys-preable 9a posició, la mateixa plaça que ocuparia un any més tard. El gran salt qualitatiu de Pol Espargaró va arribar la temporada passada, en què “Polyccio”, després de pujar al podi en cinc ocasions -dos primers i tres tercers-, va acabar la competició en un més que notori quart lloc. Si continua amb aquesta progressió, 2010 serà la temporada en què Pol Es-paragró es coronarà com a nou campió del món dels 125 cc.

És innegable la progressió que has fet des que vas debutar el 2006. De la 20a posició, l’any del teu debut, has passat a la 4a, la temporada passa-da. ¿Som davant d’un dels pilots amb més futur de la graella?El pilot amb més futur, no ho sé, perquè ningú no sap què pot passar demà. Però el que sí que tinc molt clar és que actual-ment em trobo en el millor moment de la meva carrera i ho he d’aprofitar per acon-seguir els millors resultats possibles. El futur? No tinc ni idea de què passarà al final d’aquesta temporada ni en les futu-res. Encara que, lògicament, el meu de-sig és continuar creixent i pujant a tants podis com sigui possible.

Crec que la teva passió per les motos et va arribar per via genètica. Sí, em ve de família. Al meu pare li agra-den molt les motos, fins i tot de jove corria, tot i que com a aficionat. El meu germà i jo hem viscut aquest món des que vam néixer. De mica en mica, quan el pare es va adonar que gaudíem pujant a la moto i que no ho fèiem malament, ens va apun-tar a diferents curses. Ho feia sense cap mena d’ambició, només per gaudir tota la família unida. I fins a aquí hem arribat.

Vas començar molt jove competint a enduro. Com ha estat el camí fins arri-bar als 125 cc?Molt llarg, tot i que molt ràpid. Vaig co-mençar a enduro, és veritat, i d’allà vaig passar a motocròs. De motocròs a super-motard, després al circuit de motos de 50 cc fins a arribar als 125 cc. Tot ha anat

molt ràpid i, de moment, les coses em van força bé. Però si continuo treballant, esforçant-me i amb ganes de millorar en-cara em poden anar molt millor.

Quin era el teu pilot de referència?El meu ídol era l’Alex Barros. Sempre el tindré com a mite.

Una curiositat. En el món de la moto se’t coneix com a “Polyccio”. D’on ha sortit aquest sobrenom? Me’l va posar un amic, per Internet, un dia de xat que ens avorríem. Em va fer gràcia, me’l vaig posar a la granota, després a la moto i així s’ha quedat.

I lluir el 44, a la moto?L’Alex Barros sempre va dur el 4. Quan vaig debutar al campionat, lògicament no podia portar un número tan alt, així que em vaig decidir pel doble 4.

Quina és la teva prova favorita del Mundial?Per motius obvis, Montmeló, i després València, l’última prova del campionat. Totes dues tenen un encant especial. Montmeló és casa meva. Visc a cinc minuts del circuit i sempre que hi co-rro ho faig envoltat de familiars i amics. València, com he comentat, és l’última cursa i ens acomiadem del Mundial. Si les coses han anat bé es sinònim de ce-lebració. Aquestes dues curses són les que marquen el meu mundial, les que encaro d’una manera més especial.

Qui creus que són els teus principals rivals per endur-te el títol d’aquesta temporada?Nico Terol és un gran rival, una màqui-na de puntuar. Marc Màrquez va molt fort i Efrén Vázquez també. Tot i que, segurament, al llarg del campionat ani-ran sortint més pilots i serà un final molt disputat.

T’hi veus, passant a una categoria superior en un futur no gaire llunyà?Ja ho veurem. De moment he d’estar concentrat en el meu campionat, que és el de 125 cc. Si n’estem contents, ja veurem què fem, si passem a Moto2 o seguim com ara. Actualment estic molt satisfet amb el que faig a 125 i no vull preocupar-me pel que pugui passar en el futur.

Encara que el teu germà, l’Aleix Es-pargaró, corre a Moto GP, ¿us pi-queu?No, de rivalitat no n’hi ha, perquè no competim a la mateixa categoria. Ens ajudem en tot allò que podem. Si l’Aleix, quan corre, necessita la vi-sió d’algú des de fora de la pista, jo sempre sóc molt sincer i ell m’escolta i m’entén. I el mateix a la inversa.

Com el veus aquest any?Molt bé, tot i que es troba en una si-tuació molt complicada. A Moto GP la moto és una part molt important i el fet de no córrer en un equip oficial fa que surti amb desavantatge. Però està lluitant. Ha de lluitar al màxim. Estic convençut que tot aquest esforç que està realitzant, tot el que està suant per ser on és, acabarà produint fruits i serà recompensat.

Quines creus que són les seves princi-pals virtuts com a pilot?Destacaria que és un pilot molt sacrificat, que mai no deixa de lluitar per difícil que ho tingui. Sempre intenta superar-se a si mateix i anar al límit, la qual cosa compor-ta certs riscos, com ara caigudes. Però cal tenir molta ambició i ganes de fer-ho bé.

Tornem a parlar de tu. Tot i que fa anys que t’hi dediques, encara ets un pilot molt jove. ¿Continues amb els teus estudis? Sí, m’estic preparant per a la prova d’accés a grau superior. Ho porto com puc. És molt complicat compaginar els estudis amb la carrera esportiva, i més en el món de la moto en què sempre es-tàs viatjant. Mai no ets a casa i quan hi ets, posar-te a estudiar és molt dur. Però bé, estic intentant compaginar-ho i de moment ho estic fent força bé. Què vull estudiar si passo la prova? Segurament alguna cosa relacionada amb el món del disseny gràfic.

Més enllà de les motos, crec que no hi ha cap esport al qual li facis esca-rafalls.M’encanten tots els esports. M’agrada estar sempre en actiu. M’apassionen les motos d’aigua, l’snowboard, el pàdel, tot el que tingui dues rodes, el que tingui mo-tor… M’agrada fer de tot, sigui per terra, mar o aire (riu).

“Ja veurem si dono el salt

en el futur, de moment el meu

campionat és el de 125 CC”.

84 esforc.com

esforc.com 87

“Em trobo en el millor moment de la meva carrera i ho he d’aprofitar”.

88 esforc.com

La Garmin Barcelona Triatló va tornar a reunir els més reputats atletes internacionals. Francesc Gody, certificant el seu excel·lent moment de forma, va ser el guanyador en categoria masculina, mentre que la britànica Jodie Stimpson ho va ser en categoria femenina.

88 esforc.com

90 esforc.com

Francesc Godoy es va convertir en el guanyador de la Garmin Barcelona Triatló després d’una cursa molt dis-putada en què va acabar imposant-se a Xavi Lobet i a Thomas Springer i es va confirmar com un dels triatletes amb més futur del panorama estatal. Godoy va guanyar la Garmin Barcelona Triatló després d’encapçalar la prova durant tot el recorregut (1.500 metres de na-tació, 40 quilòmetres de bicicleta i 10 quilòmetres de cursa a peu) amb un temps de 1.44.05. El triatleta català va ser el primer en ambdues transicions i va aconseguir mantenir el liderat sense massa problemes tot i l’extraordinària empenta del veterà Xavi Llobet, meritori

segon lloc amb 1.45.33, i de l’alemany Thomas Springer (1.46.01). En catego-ria femenina es preveia una lluita afe-rrissada entre les tres grans favorites, Jodie Stimpson, Radka Vodickova i Eva Ledesma, i totes tres van complir fidel-ment els pronòstics. Vodickova va co-mençar molt forta, va ser la més ràpida en el segment de la natació, superant fins i tot molts dels seus companys de la categoria masculina que competien al mateix temps. La txeca, número u del rànquing europeu per punts, va perdre temps en les transicions i es va veure superada per una altra de les grans del triatló internacional, Jodie Stimpson, que va complir dos excel·lents trams en

la bicicleta i la cursa a peu i que va aca-bar guanyant la prova. Stimpson, sub-campiona del món sub-23 a Gold Coast (Austràlia), va finalitzar amb un temps de 1.52.04, per davant de Vodickova (1.55.14) i de la campiona d’Espanya, Eva Ledesma, que va aconseguir el bronze davant del seu públic amb un crono de 1.57.27. L’Strands.com va ser el guanyador en la modalitat per equips. Javier Gómez Noya juntament amb el nedador Marco Rivera i el ciclista Mikel Elgazábal van completar una cursa ex-traordinària, registrant una gran marca de 1.39.41. El podi el van completar els equips De Boer White (1.41.53) i De Boer Elite (1.42.30)

90 esforc.com

92 esforc.com esforç92 esforc.com

esforc.com 93esforçesforc.com 93

esforc.com 95

El triatleta barceloní, lògicament, es mostrava satisfet després de vèncer la prova, sobretot perquè aquesta es disputava a casa. Un cop creuada la línia d’arribada va declarar que havia volgut planificar “un bon primer parcial nedant al límit des del primer metre, amb la in-tenció de deixar enrere els grans rivals estran-gers, especialment Springer i Becker. Sabia que la natació no és el seu punt fort”. Godoy va formar ràpidament un grup amb uns altres dos triatletes catalans, Xavi Llobet i Santi Pe-llejero, segon i quart a la general respectiva-ment. “Hem pogut col·laborar al segment de la bicicleta, imposant un ritme molt fort, per mar-car les primeres distàncies”, explicava Godoy. “Els conec molt bé perquè he entrenat amb ells i sabia que tindria possibilitats de guanyar. He intentat anar al límit al tram de carrera i quan he arribat a l’Arc del Triomf, a meitat del recorregut, ja sabia que la victòria no se’m po-dia escapar”. Una victòria que qualifica com a “molt especial. Guanyar aquesta triatló és tot un luxe. M’entreno cada dia en aquesta zona i és la meva ciutat; per això estic molt agraït al públic i a l’organització”.Per part seva, la britànica Jodie Simpson, guanyadora a la categoria femenina i que competia per primera vegada a Barcelona, afirmava que havia estat una cursa perfecta. “L’organització ha estat molt bé i el suport del públic ha estat increïble. No m’hauria pogut anar millor: he guanyat i he gaudit, així que ja desitjo tornar-hi l’any vinent”.

esforc.com 95


EL TRIATLÓ ÉS UN ESPORT D’ESTIU, PER AIXÒ NO PATIM GAIRE AMB EL FRED DE L’AIGUA

SOTA L’AIGUA SÍ QUE HI HA CONTACTE, DEPÈN DEL NIVELL DE CADASCÚ I DE LA COMPETICIÓ QUE ES PRACTIQUI

EL TRIATLETA

96 esforc.com


PER DISPUTAR LA CURSA HAS DE NADAR, PER GUANYAR-LA HAS DE CÓRRER

EN EL TRIATLÓ I EN L’ÀMBIT INTERNACIONAL, SÓC UN DELS MILLORS NEDADORS

esforc.com 97

98 esforc.com 98 esforc.com esforç98 esforc.com

esforc.com 99esforc.com 99esforç

EL CICLISME ÉS UN DELS ESPORTS EN QUÈ MÉS M’AGRADA ENTRENAR

TINC UN BON NIVELL DE BICICLETA I M’AGRADA TRENCAR LES CURSES AMB LA BICI

SÓC UN CICLISTA QUE NO ES RENDEIX, I SI PUC GUANYAR LA CURSA AMB LA BICI I DESPRÉS RELAXAR-ME

A LA CURSA A PEU, MILLOR

LA MÀQUINA DEL TRIATLÓ SÓN LES CAMES, PERÒ UNA MAL MANTENIMENT DE LA BICICLETA ET POT DEIXAR FORA

esforc.com 99

100 esforc.com 100 esforc.com esforç

QUAN CORRES NOMÉS PENSES EN QUANT FALTA I EN LA DISTÀNCIA QUE HI HA ENTRE TU,

EL DE DAVANT I EL D’ENRERE

SÓC UNA PERSONA AMB ELS PEUS A TERRA, HUMIL, TREBALLADOR... NINGÚ NO M’HA REGALAT RES

EL TRIATLÓ ÉS UN ESPORT MOLT EXIGENT EN QUÈ TENS QUE ESTAR SEMPRE PENDENT DE TU MATEIX

EL TRIATLÓ ÉS EL MEU TREBALL I, AIXÍ COM HI HA GENT QUE VA A L’OFICINA, A MI EM TOCA

NEDAR, ANAR AMB BICICLETA I CÓRRER MOLT

PER SER UN BON CORREDOR DE TRAITLÓ HAS DE TENIR UN COS D’ATLETA: PRIM, MUSCULAT,

GAIREBÉ COM UN ATLETA DE FONS

PER SER TRIATLETA HAS DE TENIR CONDICIONS I ENTRENAR MOLT

100 esforc.com

esforc.com 101esforc.com 101esforçesforc.com 101

102 esforc.com

Text

: Orio

l Rod

rígue

z Fo

tos:

Alfr

edo F

errer

i Joan

Mae

so

102 esforc.com

106 esforc.com

El sis de juny de 2009, la USAP con-queria la seva setena lliga francesa de rugbi en imposar-se a l’ASM Cler-mont Auvergene a l’Stade de France de París per 22-13. Un trofeu llarga-ment desitjat pels arlequinats, des-prés de cinquanta-quatre anys de sequera i unes quantes finals perdu-des. Un any més tard, tots dos equips es van tornar a veure les cares en la seva lluita per alçar l’Escut de Bren-nus.La del 2009 va ser una temporada ca-rregada d’il·lusions per a la USAP. Per trencar amb cinc dècades que feia ja que el conjunt de la Catalunya Nord no guanyava el Top 14, la lliga fran-cesa de rugbi, així com per conquerir per primera vegada la Heineken Cup, la principal competició europea en el món de la pilota ovalada, el club de Perpinyà va comptar amb els serveis de Dan Carter, l’obertura neozelan-dès, considerat per molts el millor ju-gador de rugbi del món. Però Carter, per compromisos amb la seva selec-ció, no va poder incorporar-se a les files de la USAP fins a finals del mes de desembre de 2008, quan els ar-lequinats ja no tenien cap opció a la competició europea. Encara pitjor, al cap de pocs dies de començar a de-fensar la samarreta dels de Perpinyà, l’All Black va patir una inoportuna le-sió al taló d’Aquil·les que el va allun-yar dels terrenys de joc per a la resta de la temporada. Lluny d’enfonsar-se, l’equip va seguir amb pas ferm fins a assolir el seu objectiu final, i el 6 de juny, en un Stade de France ple de senyeres, va rememorar conques-tes pretèrites en vèncer per 22-13 al quinze de Clermont.El passat mes de maig, la USAP es

trobava en condicions de repetir la seva gesta. El conjunt de sang i or ha comptat gairebé tots els partits de la lliga regular per victòries, i ha finalitzat el torneig en la primera posició amb 80 punts, els mateixos que el Toulon, però superant-lo per una gràcies a la diferència de punts anotats i a un major número de bonus per assaigs realitzats. En la semifinal disputada a l’estadi La Maison de Montpellier va aconseguir vèncer el Touluse per 21 a 13. Ja classificat per a la final, l’esperava l’ASM Clermont Auverge-ne, el mateix rival que l’any anterior, un equip tocat per un malefici, ja que fins al moment havia perdut les deu finals a les quals havia arribat.La cita va ser el 29 de maig, una ve-gada més a l’Stade de France de Pa-rís. Aquesta vegada, però, els homes entrenats per Jacques Brunel no van poder imposar el seu joc i van caure per 6-19. La USAP no podia revalidar el títol, i Clermont acabava amb un història que havia estat molt injusta amb ells. Clermont encarrilava la victòria en els primer minuts de joc. Després d’un xut a pals de Morgan Parra i un assaig de Napoleoni Nagala, els occitans s’avançaven per 0 a 10. El quinze de Perpinyà reaccionava abans d’arribar al final dels primers 40 minuts, grà-cies a dos xuts a pals de Jérôme Po-rical. 6-10. Al segon temps, el mateix Porical podria haver ajustat més el marcador, però va errar els dos xuts a pals de què va disposar, tot el contrari del Clermont, que amb dues transfor-macions i un drop transformats feien pujar al marcador el definitiu 6-19. Fi-nalment, l’escut de Brennus enfilava el camí a Clermont-Ferrand.

106 esforc.com

ALAN

BRENTON I ALAN CABELLOF R A T E R N I T A T SOTA L'AIGUAFotos: Víctor Salgado

BRENTON I ALAN CABELLOF R A T E R N I T A T SOTA L'AIGUA

110 esforc.com

BRENTON

esforc.com 111

esforç

''Del Brenton, jo en destacaria el gran ni-vell tecnic, la cons-tancia en la recerca de les seves fites i l'alegria que trans-met en el dia a dia''. alan Cabello.

''Del Brenton, jo en destacaria el gran ni-vell tecnic, la cons-tancia en la recerca de les seves fites i l'alegria que trans-met en el dia a dia''. alan Cabello.

112 esforc.com

esforç

''L'Alan, per damunt de tot, es un guanyador nat. Aixi que es llan-ca a l'aigua, ja mira de ser el millor''. Brenton Cabello.

''L'Alan, per damunt de tot, es un guanyador nat. Aixi que es llan-ca a l'aigua, ja mira de ser el millor''. Brenton Cabello.

esforc.com 113

Per als germans Cabello, Brenton i Alan, la natació no és només un esport, és un estil de vida. Podríem dir que els neda-dors del Club Natació Sant Andreu, uns dels màxims valedors al costat de noms com Aschwin Wildeoer, Erika Villaécija o Mireia Belmonte de la natació a casa nos-tra, van néixer dins d’una piscina. Com ells mateixos confessen, la natació els ha educat, amb la natació han madurat i la natació els ha donat uns valors com el sacrifici, la constància, la responsabili-tat, el treball en grup… molt apreciats en la societat d’avui en dia. Ens vam reunir amb ells al seu retorn del XI Campionat d’Espanya de Natació, celebrat a Màlaga a mitjan abril i avantsala de l’Europeu de Natació que el proper mes d’agost se ce-lebrarà a Budapest.

Crec que no és exagerat dir que tu, Brenton, ja començaves a sobresortir com a nedador a la guarderia.Brenton: Sí. Una monitora de natació li va dir als meus pares que flotava més del normal per a un nen de la meva edat. Els va comentar que seria un bon ne-dador i que m’apuntessin al Club Nata-ció El Masnou per fer cursets. Com que volien que aprengués a nedar, m’hi van apuntar. Dels cursets vaig passar al club, entrenant amb freqüència i d’allà vaig co-mençar a fer curses. Als tretze anys vaig passar al Club Natació Sant Andreu, on sóc encara.

Amb un germà gran com el teu, m’imagino que tu, Alan, et vas veure gairebé obligat a seguir les seves pas-ses. Alan: Als nou mesos anava amb la meva mare a fer un curs per a nadons, perquè de ben petit perdés la por a l’aigua. Als quatre vaig començar a fer cursets de natació al Natació El Masnou, perquè te-níem piscina a casa i els meus pare vo-lien “estar més tranquils”. I als sis anys vaig entrar a l’equip de natació.

Quina relació tenen els germans Cabe-llo sota l’aigua?Brenton: La veritat és que des que els dos som a l’elit de la natació, “en el ma-teix nivell”, tenim una complicitat molt im-portant. Ja no és una relació normal de germans sinó que el fet de passar moltes hores junts al dia, braç a braç per acon-seguir un mateix somni, fa que hi hagi un lligam molt més fort. El respecte i orgull que ens tenim, fa que, veient com com-peteix l’altre, gaudim molt més del nostre esport.Alan: Jo sempre dic que a l’hora de com-

petir, a l’aigua no tens amics ni germans. A l’hora de competir la rivalitat ha de ser màxima, igual que amb qualsevol altre rival. Però, una vegada aturat el cronò-metre, sempre busco ràpidament el seu resultat com si es tractés de mi mateix. La relació que tenim és molt bona. Més enllà d’aquesta rivalitat en la competició, suposo que, en els en-trenaments, us deveu ajudar i donar consells.Brenton: Doncs sí. A més a més, nedem la mateixa prova, i això és un gran avan-tatge per a tots dos.Quan l’Alan encara creixia com a neda-dor, jo podia ensenyar-li els secrets i les maneres de nedar que jo havia après amb els set anys de diferència que hi tinc. La veritat és que hem tingut molta sort de poder compartir aquest camí en la natació; mai no hem estat sols, en un esport tan individual com aquest. Tam-bé hem competit moltes vegades amb acords previs (riu), jugant entre nosal-tres, sabent els punts forts de l’altre: ara vaig més fort, ara afluixo, ara li porto avantatge, etc. Fets que ens han donat molt bons records.Alan: Sense el meu germà no hauria arri-bat on he arribat. Ell té set anys més que jo i això, gràcies als seus constants con-sells, ha fet que jo anés un pas al davant. Tot el que ell ha anat aprenent per si ma-teix, m’ho ha ensenyat a mi.

Seguiu la mateixa rutina d’entrena-ments?Brenton: Sí. Normalment ens aixequem una mica abans de les set, per començar l’escalfament a les set i l’entrenament a un quart de vuit. Quan acabem l’entrenament, que sol durar dues ho-res, anem a esmorzar. Després tenim una estona lliure fins a l’hora de dinar, aprofitem per descansar, estudiar o anar a classe. Alguns dies també fem tracta-ment de fisioteràpia. Després dinem i a les tres, altra vegada a entrenar. Entre un i dos quarts de sis comencem el gim-nàs. Generalment fem entre una i una hora i quart de treball físic. En acabar, tornem a tenir una estona lliure abans de sopar durant la qual aprofitem per anar a classe, descansar... Després, a sopar i a dormir. En una setmana normal fem deu sessions d’aigua i sis de gimnàs. S’hi inclouen peses, treball de flexibilitat, pro-piocepció... Això signifiquen uns 14.000 metres al dia en setmanes de màxim vo-lum d’entrenament. Com a anècdota po-dríem dir que hem arribat gairebé als 100 km en una setmana!

Quina qualitat us agradaria tenir de l’altre? Brenton: L’Alan, per damunt de tot, és un guanyador nat. Així que es llança a l’aigua, ja mira de ser el millor. Això és, sens dubte, una qualitat que l’ha portat a aconseguir els èxits. També és molt treballador i té molta capacitat de sacrifici; qualitats indispensa-bles en la natació.Alan: Jo en destacaria el gran nivell tèc-nic, la constància en la recerca de les se-ves fites i l’alegria que transmet en el dia a dia. En qualsevol moment et pot arrencar un somriure i fer que les coses siguin molt més fàcils.

Quins reptes us esperen en el futur més immediat?Brenton: Durant cada temporada hi ha un seguit de competicions importants, ja siguin Europeus, Mundials... però l’objectiu prin-cipal és poder participar junts en els Jocs Olímpics de Londres al 2012. Crec que compartir una olimpíada amb el meu germà, seria l’única cosa que superaria la millor ex-periència de la meva vida, que va ser poder participar en els Jocs Olímpics de Pequín.Alan: El gran repte a llarg termini són els Jocs Olímpics de Londres 2012. Durant el camí, tenim objectius per anar assolint que ens portarien pel bon camí amb vista a la preparació per Londres, com són els cam-pionats d’Europa i del Món.

La natació és un esport que, més enllà de personatges aïllats com Mark Spitz, no ha generat grans figures mediàti-ques. M’imagino que la irrupció d’un personatge com Michal Phelps només pot ser positiva per a aquest esport. Brenton: La veritat és que un personatge com ell, un home que pot guanyar vuit ors en una mateixa Olimpíada, fa de revulsiu per al seu esport, fa que es parli de natació, i això es bo per a tots.

És el millor nedador de la història?Brenton: No només el millor nedador de la història sinó el millor esportista de tots els temps! Un home que pot aconseguir vuit medalles d’or en una Olimpíada, batent rècords mundials, avui en dia on l’esport s’ha professionalitzat totalment, fa que si-gui el millor de tots els temps. Mai ningú no ho tornarà a aconseguir.Alan: Ho ha estat demostrant any rere any, batent rècords en les proves principals i fins i tot en secundàries: Però la consagració va ser a Pequín. Vuit medalles d’or en uns Jocs Olímpics és una cosa impensable per a cap altre nedador. No crec que arribem a veure mai ningú amb possibilitats d’igualar aquesta fita.

114 esforc.com

esforc.com 179

116 esforc.com

Jam

ie D

wye

r - H

C B

loem

enda

alText: Marc Morató Fotos: Alfredo Ferrer

116 esforc.com

esforc.com 117

L’Euro Hockey League 2010 va tenir el seu penúl-tim capítol a Rotterdam du-rant el passat mes d’abril, on el Real Club de Polo de Barcelona aconseguia classificar-se per disputar la Final Four que es jugaria el 22 i 23 de maig a Amster-dam, sens dubte, la capital europea de l’hoquei herba. El conjunt barceloní va aconseguir el seu passi a la final al costat de tres dels pesos pesats de l’hoquei europeu. El primer d’ells, amb qui es veuria les ca-res a les semifinals, és el tot poderós Hamburg, que té a les seves files jugadors internacionals com Moritz Fürste o Carlos Nevado, tots dos companys de se-lecció del jugador del Polo Mathias Witthaus. L’altra semifinal, amb un pronun-ciat accent holandès, el partit de màxima rivalitat en què es veurien les ca-res l’Amsterdam i el Rot-terdam; dos conjunts de gran nivell i molt igualats. Els de la capital holandesa compten amb el concurs d’autèntics especialistes en el llançament de penalts còrners, com el veterà ju-gador internacional Teake Taekema. Mentre que els de Rotterdam tenen el golejador de la selecció holandesa Jeroen Hertz-berger i l’australià incom-bustible Mark Knowles. Per als quatre equips, el passi a la Final Four va ser un gran premi a la temporada realitzada.

esforc.com 117

118 esforc.com

MalauradaMent, el caMí en la coMpetició va ser Més curt per als altres dos repre-sentants de l’hoquei herba català. en el Ko16 de rotterdaM, el club egara no va acon-seguir passar als vuitens de final, en caure davant dels aMfitrions. un pas Més enllà va anar l’atlètic terrassa, que va guanyar el gruwland pozan de polònia, a vui-tens, però va perdre aMb el botxí de l’egara a quarts. aquesta fase de l’ehl va coMptar aMb una gran quantitat de fotògrafs acreditats, entre ells, al-fredo ferrer, autor de les iMatges d’aquest reportatge, a qui voleM agrair la feina, testiMoni gràfic d’una coMpetició que ha signifi-cat un pas endavant per a l’hoquei herba internacional.

Pau

Que

mad

a - R

.C. d

e Po

lo

118 esforc.com

esforc.com 119

MalauradaMent, el caMí en la coMpetició va ser Més curt per als altres dos repre-sentants de l’hoquei herba català. en el Ko16 de rotterdaM, el club egara no va acon-seguir passar als vuitens de final, en caure davant dels aMfitrions. un pas Més enllà va anar l’atlètic terrassa, que va guanyar el gruwland pozan de polònia, a vui-tens, però va perdre aMb el botxí de l’egara a quarts. aquesta fase de l’ehl va coMptar aMb una gran quantitat de fotògrafs acreditats, entre ells, al-fredo ferrer, autor de les iMatges d’aquest reportatge, a qui voleM agrair la feina, testiMoni gràfic d’una coMpetició que ha signifi-cat un pas endavant per a l’hoquei herba internacional. Pe

re C

aste

lló -

At. T

erra

ssa

Teun

de

Noo

ijer

Pol A

mat

- C

lub

Egar

a

esforc.com 119

120 esforc.com

Xavi

er R

ibas

- At.

Terra

ssa

Chr

isto

pher

Zel

ler

120 esforc.com

esforc.com 121

Qui

co C

orté

s - C

lub

Egar

a

A la primera semifinal, en un partit que va aca-bar sent apassionant, que no es va decidir fins a la tanda de penals. El Polo va començar do-minant el marcador per 0-2, però els alemanys van ser capaços de capgirar el marcador a la segona meitat. Després d’una pròrroga sense gols, el porter de l’Hamburg, Nico Jacobi, es va convertir en l’heroi del matx en aturar les tres penes màximes llançades pels catalans. Una victòria que duia l’Hamburg a jugar la seva ter-cera final consecutiva de l’EHL. En el duel ho-landès, va ser el Rotterdam qui va aconseguir una plaça a la gran final en vèncer els amfitrions de l’Amsterdam per 3-4. Diumenge 23 es dispu-tà el partit més important del calendari d’hoquei herba europeu pel que fa a clubs. L’Hamburg va acabar conquerint el trofeu en guanyar per 3-1 a l’Amsterdam. És el tercer títol del conjunt alemany en quatre anys, també campió en les temporades 2007 i 2008.

esforc.com 121

122 esforc.com

SOUTH AFRICA

2010Text: Dani G. Mallabrera

El proper 11 de juny a les 16h, l’amfitriona Sud-àfrica i Mèxic obriran la 19a edi-ció de l’espectacle espor-tiu més gran del planeta, amb el permís dels Jocs Olímpics. Només una de les trenta-dues seleccions par-ticipants aixecarà la copa del Mundial de Futbol, exac-tament un mes després.

122 esforc.com

124 esforc.com

Des que tretze països es van dispu-tar a l’Uruguai la primera copa, han hagut de passar vuitanta anys perquè un Mundial es tornés a jugar a Àfrica. Si el de rugbi celebrat el 1995 va aju-dar a tancar les ferides internes al si d’una societat sud-africana que aca-bava de sortir de l’apartheid, el de fut-bol hauria de suposar un pas decisiu en la projecció internacional del país i, per extensió, de tot el continent. De la mateixa manera que a Sud-àfrica li pertoca demostrar que Àfrica és ca-paç d’organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud, segurament, els aficionats locals també donaran suport a qualsevol altra nació africana, presu-miblement Costa d’Ivori o el Camerun, que pugui discutir la tradicional supre-macia del futbol europeu i sud-ameri-cà. En aquest sentit, el favorits vénen a ser més o menys els de sempre. És a dir, els països que ja han guanyat al-gun Mundial prèviament, amb l’única excepció de l’Uruguai, a més de dues seleccions que, per la qualitat de joc, també en tenen totes les possibilitats: Holanda i, sobretot, l’última campiona d’Europa, Espanya.

Groc o vermell?Espanya mai no havia sigut tan favo-rita. Sent una de les grans potències del món pel que fa a clubs, fins fa poc la seva selecció havia tingut un paper secundari a les grans cites internacio-nals i, normalment, veia frustrades les seves expectatives a quarts de final. Ara ja no. Fa dos anys que la “roja” es va treure de sobre una pesada llosa en conquerir amb autoritat i un joc atractiu l’Eurocopa per segon cop en la història. Després que Casillas i companyia al-cessin la copa a Viena, la selecció es-panyola ha assimilat amb naturalitat el canvi de seleccionador. Des de no-vembre de 2006, Espanya només ha perdut un del quaranta-cinc partits que ha jugat: la semifinal de la Copa Con-federacions, celebrada també a Sud-àfrica ara fa un any, davant del Estats Units. Amb Del Bosque s’ha perpetuat l’extraordinària ratxa de resultats inicia-da amb Luis Aragonés, presentant uns números extraordinaris i un joc amb consonància durant la fase de clas-sificació (deu victòries en deu partits; vint-i-vuit gols a favor i cinc en contra) i els amistosos de preparació, en guan-yar rivals com ara França o l’Argentina. Amb el joc al primer toc, de combina-ció “made in Barça”, dut a terme per

124 esforc.com

esforc.com 125

jugadors com Xavi, Iniesta, Busquets o Cesc, un tàndem de davanters letals i decisius com Villa i Torres i una enve-jable nòmina de porters amb Casillas, Reina i Víctor Valdés. L’únic dubte és l’estat de forma d’Iniesta, Cesc i Torres després de les lesions que han patit al tram final de la temporada. Si hi ha un Mundial que pot guanyar Espanya, és aquest.La gran amenaça de la “roja” vesteix de groc. Van ser els anglesos els que ho van inventar, però si hi ha una se-lecció al món que sigui sinònim de futbol és la del Brasil. Només Itàlia amenaça la condició de potència his-tòrica que ostenten els pentacampions, que van guanyar el títol els anys 1958, 1962, 1970, 1994 i 2002. Sinònim de futbol fantasia, alegre i preciosista, el Brasil es vesteix actualment amb el sobri rigor implantat per Dunga, aquell mig centre una mica tosc que va guar-dar les espatlles de Romario i Bebeto al Mundial dels Estats Units. Tot i que astres en declivi com Ronaldinho o Ronaldo hi seran absents, a les seves files no hi manquen cracs com Robin-ho, Kaká, Maicon o Dani Alves. Però segurament la constel·lació d’estrelles no brilla tant com la d’equips campions del passat o fins i tot d’alguns que no ho van ser, com ara els d’Espanya 82 o França 98. Això no significa que el Brasil sigui menys favorit. El rocós estil que Dunga ha imprès a l’equip sembla, de vegades, més alemany que brasiler, però l’avalen les xifres i els títols, com la Copa d’Amèrica de 2007 o l’última Copa Confederacions. Sòlid en defen-sa, tàcticament disciplinat i amb una tècnica superdotada que va impresa al seu ADN, el seu equip ofereix una combinació guanyadora i s’erigeix en el principal escull dels de Vicente Del Bosque en el camí cap al títol. Sense cap mena de dubte, Espanya-Brasil seria la final somiada.

De la màgia de Messi a la disciplina de CapelloTDesprés d’una fase de classificació propera al desastre i amb episodis ver-gonyosos -com el de la derrota per 6 a 1 contra Bolívia o les declaracions de Maradona contra la premsa després de l’agònic últim partit que li va valer la classificació davant de l’Uruguai-, l’Argentina ha fet net i es presenta a Sud-àfrica amb totes les opcions in-tactes. És veritat que el joc ofert per l’“albiceleste” sota la direcció del Pelu-

esforc.com 125

126 esforc.com

sa no es garantia de res, però no és menys cert que les grans potències es transformen quan arriba l’hora de la veritat. No se sap molt bé a què juga l’Argentina, però ningú amb dos dits de front pot descartar del ventall de màxims favorits un equip amb juga-dors de la dimensió de Tévez, Agüero, Higuaín, Mascherano, Zanetti, Diego Milito o Di María envoltant el millor ju-gador del planeta. A Messi només se li demana que guanyi un Mundial per elevar-lo a l’Olimp dels déus al costat de Maradona i Pelé. Va ser infravalo-rat a Alemanya 2006 i ara té la primera oportunitat real per aconseguir-ho. Tot dependrà de si el seleccionador sap (o vol) fer-lo sentir còmode, protegit i estimat, tal com passa al Barça i amb excel·lents resultats. I si això no passa, tampoc s’ha de descartar que Messi guanyi el Mundial tot i Maradona. Seria el tercer Mundial de l’Argentina, des-prés dels de 1978 com a amfitriona i de 1986 a Mèxic. Sense haver conquerit cap títol euro-peu, el prestigi internacional de la selecció anglesa se sustenta en el Mundial que va guanyar a casa seva l’any 1966. Des d’aleshores, la sort ha evitat els anglesos, i potser per això, per encarar la cita sud-africana, s’han encomanat a un tècnic que no creu en la deessa Fortuna sinó en el treball i la disciplina més espartana, com és Fabio Capello. L’eficaç tècnic italià és l’autèntic líder d’un equip farcit d’estrelles que té el repte d’assolir uns resultats que estiguin a l’altura de la que molts consideren la lliga més com-petitiva del món dels darrers anys, la Premier League. Una esquadra amb ju-gadors com Rooney, Gerrard, Lampard o Terry ha d’aspirar a tot, però abans haurà de trencar amb una maledicció similar a la que tenia Espanya abans de conquerir l’última Eurocopa; la de caure a quarts de final. No és aquesta l’única cosa que envegen els anglesos als espanyols. Capello mataria per te-nir els mals de cap de Del Bosque a l’hora de decidir quins porters s’endú al Mundial. Fa anys que la porteria an-glesa està òrfena d’un porter de gran volada, i això es pot pagar molt car en un Mundial.

Competitius fins al finalTot el món sembla estar d’acord que el futbol italià no passa pel seu millor moment. Les més grans estrelles del firmament ja no juguen en la que fins

no fa gaire es considerava la lliga més potent del món, ni tampoc s’hi disputen els partits de futbol més emocionants i atractius. Però la seva situació no és gaire pitjor a la de fa quatre anys, i aleshores Itàlia es va acabar procla-mant campiona del món (després dels títols de 1934, 1938 i 1982). La selec-ció ha tornat a confiar en l’home que la va dur al capdamunt, Marcello Lip-pi, després de caure contra Espanya a la tanda de penals dels quarts de final de la passada Eurocopa. Al seu costat hi seran pràcticament els mateixos de sempre (Buffon, Cannavaro, Pirlo, Gat-tuso, Zambrotta, Grosso, Camorane-si…), formant un equip amb molt poca saba nova, però immillorable si es tracta de representar l’actual estat de decadència del Calcio. Per confirmar-ho, la seva actuació a la passada Copa Confederacions no va ser pas encora-

tjadora, però si una cosa ha demos-trat la història és que els “azzurri” no necessiten jugar bé per guanyar i que la seva és la selecció més competitiva del planeta. Allò que va dir el magní-fic davanter anglès Gary Lineker que el futbol el juguen onze contra onze i sempre guanya Alemanya també es podria aplicar a Itàlia. (Hem de recor-dar quins països han tingut represen-tació a l’última final de la Champions League?).Precisament va ser a Itàlia on Aleman-ya va guanyar el seu últim Mundial ara fa 20 anys. La freda estadística dicta que als alemanys ja els toca guanyar la seva cinquena copa mundial. Sobre-

tot tenint en compte que l’últim torneig que van guanyar va ser l’Eurocopa del 2006. No hi ha grans estrelles en el combinat alemany, menys encara sense un Ballack que no podrà anar a la cita mundialista per lesió, però sí un conjunt jove que va fer un gran paper al darrer Mundial, on va caure a les semifinals, i a l’última Eurocopa, on va arribar a la final. El tècnic Joachin Löw apostarà per una combinació d’experiència i joventut, personifica-da en jugadors com l’etern Klose i en noves perles com ara Özil, per donar guerra fins a l’últim sospir.

Dubtes i esperancesSi no hagués estat pel crèdit guanyat amb el sub-campionat de l’últim Mun-dial, segurament Raymond Domènech no seguiria al capdavant del combinat francès (de fet, moltes veus diuen que serà el darrer torneig de Domènech com a entrenador, que serà substituït per l’actual entrenador del Girondins de Bordeus i exjugador del FC Barcelona, Laurent Blanc). Els gals tenen un equip farcit de futbolistes de primeríssim ni-vell però que no ha sabut plasmar el seu potencial en el terreny de joc, clas-sificant-se per al Mundial in extremis davant d’Irlanda amb un molt polèmic gol amb la mà d’Henry. El selecciona-dor continua confiant cegament en el davanter, encara que la banqueta del Camp Nou hagi estat el seu hàbitat na-tural aquesta temporada. Al seu costat, un altre veterà com Anelka, mentre que Benzema, que no ha respost a les expectatives en la seva primera tem-porada al Reial Madrid, no serà a Sud-àfrica. La irrupció del porter Lloris ha estat una bona notícia per als “bleus”, que també compten amb defenses de garantia com ara Evra, Abidal, Gallas o Sagna, o de destrucció i creativitat al mig del camp amb gent com ara Lass Diarra, Toulalan, l’elegant Gourcuff o un Ribery que ha viscut una tempora-da convulsa. Són arguments per ser optimistes, però si ens hem de guiar per les sensacions transmeses en les fases de classificació i d’eliminació de grups de l’última Eurocopa, tot sembla indicar que els francesos hauran de seguir somniant amb Zidane i aquell Mundial del 98. Els anys passen i Portugal, semifinalis-ta fa quatre anys, continua presentant la seva candidatura a fer alguna cosa gran. Té com a gran líder l’únic súper crac, capaç d’apropar-se a l’estela de

126 esforc.com

128 esforc.com

Messi, Cristiano Ronaldo, però li con-tinua faltant el mateix que a les altres seleccions lusitanes dels darrers deu o quinze anys: un 9. L’absència d’un autèntic killer de l’àrea ha estat una llo-sa per als portuguesos: Però no hi ha dubte que l’estrella blanca té prou gol com per suplir aquesta carència, a més de ser capaç de carregar amb l’equip en qualsevol moment. Les possibilitats de Portugal depenen en gran part d’ell i del recolzament de jugadors com ara Deco, Moutinho, Simao o Nani al mig del camp. És dubte l’estat de forma de l’altre madridista de la selecció, el cen-tral Pepe, que va patir un lesió greu el passat mes de desembre. Però la de-fensa no hauria de ser un problema si tenim en compte que tenen jugadors com ara Bosingwa, Carvalho o Bruno Alves. Al davant, en canvi, ni Nuno Go-mes ni Hugo Almeida semblen estar a l’altura. El grup dirigit per Carlos Quei-roz no ha brillat en la fase de classifica-ció, així que tot apunta que Portugal es jugarà amb Costa d’Ivori el segon lloc del grup de la mort, per acompanyar el Brasil a la següent fase. En aquest cas, es preveu un bonic duel ibèric en-tre Espanya i Portugal vuitens de final. Holanda és l’eterna candidata a cam-piona del món. El futbol li deu un Mun-dial a la selecció “orange” des de 1974 i la màquina de futbol total liderada per Johan Cruyff. Fidels al seu estil de joc sempre atractiu i a l’atac. Bona part de les seves opcions passen per les botes d’Arjen Robben i Wesley Snejder, dos jugadors que amb les seves excel·lents temporades han demostrat l’error que va cometre el Reial Madrid deixant-los marxar l’estiu passat, i que han portat el Bayern de Munic i l’Inter de Milà, respectivament, a dalt de tot del futbol continental pel que fa a clubs. El dub-te és saber si el jugador de l’Arsenal Robin Van Persie arribarà a temps a la cita i en quines condicions ho farà. L’altre gran handicap d’Holanda és l’absència d’un davanter equiparable als Van Basten, Bergkamp o Van Nis-telrooy del passat, si bé Huntelaar in-tentarà demostrar que mereixia més minuts abans al Madrid i ara al Milan.

Amb dret a sorprendreDarrere els grans favorits, hi ha uns quants equips que podrien donar una sorpresa i arribar lluny, de la mateixa manera que ho van fer Turquia o Corea del Sud al Mundial del 2002 o Croàcia el 1998. Aquesta vegada i per raons

òbvies, s’han de tenir presents, més que mai, les seleccions africanes. Els amfitrions tenen opcions pel simple fet d’acollir el Mundial. Sense tenir els grans noms d’altres equips del conti-nent, el suport del públic serà la principal arma dels “bafana bafana” que podrien arribar a vuitens si França i Mèxic es despisten. Tot i el seu decebedor pa-per en la darrera Copa d’Àfrica, Costa d’Ivori aspira a arribar més lluny que mai després de l’experiència adquiri-da el 2006. Amb Drogba i Kalou com a referents a l’atac, els germans Yaya i Kolo Toure i Eboué a la contenció i un equip íntegrament format per futbo-listes criats a les millors lligues euro-pees, només la mala sort de coincidir al mateix grup del Brasil i Portugal podria evitar el seu passi a la següent ronda. Si aconsegueixen funcionar com un equip ben conjuntat i eviten els errors de concentració en què solen a caure els equips africans, els elefants poden ser temibles. El Camerun és l’altra gran potència futbolística de l’Àfrica negra. Samuel Eto’o n’és el líder indiscutible, seguit per Song, Makoun o Emana, encara que amb els “lleons indoma-bles” no han brillat tant com amb els seus grups. El mateix passa amb Ni-gèria que actualment no té el potencial d’aquella selecció de finals dels 90, tot i tenir jugadors com Jon Obi Mikel o Martins. La Ghana d’Essien no aixeca tantes expectatives, però totes dues seleccions tenen al seu abast el segon lloc en els respectius grups. Algèria serà l’única representant ma-grebina. Després d’haver eliminat a la repesca l’actual campiona africana, Egipte, ser a Sud-àfrica és tot un èxit i actuar sense pressió li dóna opcions d’arribar a vuitens. La seva gran rival serà, suposant que Anglaterra no tingui problemes al grup C, la sorprenent Es-lovènia, botxi de Rússia a la repesca, i uns Estats Units que han mostrat una gran progressió en els darrers anys. No és casualitat que hagi estat l’únic equip que ha guanyat a Espanya en els da-rrers tres anys i mig, fent les coses molt difícils al Brasil, en la final de la Copa Confederacions. Disciplinats i molt co-ratjosos, els nord-americans són un os difícil de rosegar, tot i tenir com a líder un jugador fi i elegant com és ara Lan-don Donovan. Els seus veïns mexicans, entrenats per Javier Aguirre, tenen com a objectiu arribar als quarts de final. Els seus jugadors més famosos juguen a Europa (Guardado, Márquez, Vela…), però el bloc està format per jugadors de

la lliga nacional, no massa coneguda en aquesta banda de l’Atlàntic però molt competitiva. A més de francesos i sud-africans, hauran de barallar-se també amb l’Uruguai. La bicampiona del món (1930 i 1950) confia en la mortífera parella de davanters formada per For-lán i Luis Suárez per tornar a reviure la glòria de temps llunyans. No tenen gai-re cosa més, però si treballen fi… Xile és un altre dels equips americans que cal tenir molt en compte. Marcelo Biel-sa ha tingut temps de muntar un com-binat compacte i perillós. Hi destaca el saragossista Suazo, però no espanten tant per les individualitats com pel bloc sàviament conjuntat per l’entrenador ar-gentí. Ni Suïssa ni Honduras tenen op-cions de jugar els vuitens de finals si a Sud-àfrica els xilens es comporten igual que a la fase de classificació, i Espanya farà bé de no confiar-s’hi. Com ells, el Paraguai també es va quedar a un punt del Brasil en la lligueta sud-americana. Santa Cruz, Cardozo, Valdez i compan-yia haurien de passar juntament amb Itàlia al grup F, a menys que Eslovàquia torni a donar la sorpresa, com va fer classificant-se per al seu primer Mundial en eliminar la seva veïna, la República Txeca. Al seu costat, Nova Zelanda aportarà exotisme al grup F, de la mateixa ma-nera que Corea del Nord, al G. Després de l’experiència adquirida en els darrers mundials o amb Park com a estrella, els seus veïns del sud semblen uns rivals molt més perillosos en el grup B per l’Argentina, Nigèria i una Grècia que continua confiant en l’entrenador que, contra tot pronòstic, els va fer cam-pions d’Europa fa sis anys, Otto Re-hhagel. Alguna cosa es podria dir del Japó, que hi posarà voluntat i confiarà en la inspiració de Nakamura i Honda davant d’Holanda, el Camerun i Dina-marca (atenció a Bendtner i companyia, que no criden l’atenció però que es van classificar primers de grup per davant de Portugal i van deixar Suècia fora del Mundial). Austràlia també semblava candidata a rebre la golejada del cam-pionat, però hem de recordar que, l’últim Mundial, va ser eliminada a vuitens per la selecció que més tard seria la cam-piona. És al mateix grup que Aleman-ya, Ghana i la Sèrbia de Radomir Antic, amb el central del Manchester United, Nemanja Vidic, el veterà migcampista Stankovic o els golejadors Jovanovic i Zigic com a baluards, ha tornat la con-fiança als balcànics. Caldrà tenir-hi molt de compte.

128 esforc.com

esforc.com 131

Blanca

Manchon

La reina

dels mars

esforc.com 131

esforc.com 133

Porta tota la vida sobre la taula, esperant que el vent bufi a favor. Competint des dels vuit anys, amb només divuit es va proclamar campiona del món de windsurf en modalitat RS:X. Actual subcampiona mundial, aquesta sevillana de vint-i-tres anys, d’uns ulls d’un blau cel clars com l’aigua cristal·lina, té com a principal repte penjar-se l’or a la pro-pera cita olímpica a Londres, l’estiu del 2012.

Podries explicar com funciona el sistema de la Copa del Món de la ISAF a la teva categoria, RS:X?La Copa del Món consta de set proves a diferents països, al llarg de tot l’any. És com el Mundial de motos o la F1. A cada prova vas sumant punts i al final guanya qui n’hagi aconseguit més.

Com comences en el món del windsurf? Des que vaig néixer em vaig criar en aquest ambient. Des dels vuit anys que viatjo per tot el món, però va ser als quinze que em vaig adonar que hi tenia facilitat, m’encantava i volia que fos la meva professió.

Ets l’actual subcampiona del món en la teva modalitat. ¿Com ho portes?Molt bé, perquè l’únic en què penso és en ser de nou la campiona!

El teu objectiu és tornar a ser la campiona del món?Vaig ser la campiona del món absoluta amb divuit anys, així que tornar-ho a aconseguir no estaria gens malament.

I els teus objectius a llarg termini, quins són? L’única cosa que tinc al cap a tota hora i el meu principal objectiu en aquest moment és aconseguir una plaça per poder lluitar per una medalla als Jocs Olímpics de Londres 2012.

Quina prova de la Copa del Món és la teva favorita?El trofeu Princesa Sofia de Palma, que l’any passat vaig guanyar a nivell absolut, és a dir, en la meva classe i sent la campiona en totes les modalitats..

Quines són les teves grans rivals? La italiana Alessandra Sensini i la meva companya d’equip, la Marina Alabau.

Quina relació mantens amb la Marina, sevillana com tu, companya d’equip i qui et va impedir guanyar el campionat mundial?Ella no m’ho va impedir. Vaig ser jo soleta qui ho va fer malament durant els dies clau del campionat. Som com-panyes de feina que hem d’entrenar-nos juntes per ser les millors.

Quines condicions són necessàries per realitzar una prova perfecta? Es donen freqüentment? Hi ha vegades que sí, però també et trobes amb dies de poc vent en què no pots competir. El millor per al meu esport és vent constant i poca onada.

Què et veus fent quan hagis d’abandonar la competi-ció de RS:X? Continuaràs vinculada al mar? Quan deixi el windsurf professional continuaré vinculada al mar, és la meva vida.

Hem vist fotos teves fent de model. Ho consideres una altra faceta teva o ho fas per diversió? No és una altra faceta. Ho faig perquè em sembla que la imatge de la dona esportista està molt masculinitzada i amb això penso que puc demostrar que es pot ser espor-tista i femenina alhora. Cada vegada que faig un reportat-ge d’aquesta mena m’ho passo genial.

esforc.com 133

esforc.com 57

sports unlimited.indd 1 17/05/10 14:57

PRO

esforc.com 135

PRO Marketing

Netw

orkingLegalN

utritionM

edicinePhysioPsychologyM

anagement

JobsG

ymShop

136 esforc.com

MarketingPROEl patrocini esportiu ocupa bona part dels cent mil milions d’euros que produeix anualment la indústria esportiva, i moltes vegades representa la majoria dels ingres-sos de l’atleta. Per això, l’esportista ha de dissenyar-se, empaquetar-se i vendre’s amb èxit.Una marca és la promesa que un produc-te proveirà els consumidors, de manera consistent, d’una sèrie d’atributs, beneficis, serveis i experiències. Un esportista profes-sional és en si mateix una marca, construï-da a través d’una identitat que es forja en els terrenys de joc i en les idees dels seus assessors. I a la vegada són els anunciants que s’agafen a l’esportista els que busquen connectar amb una audiència que respon als estímuls que aquest transmet. Però, la clau i feina fonamental és la del disseny de la identitat que aquesta marca ha de transmetre. Aquesta és la raó per la qual no totes les celebritats esportives, com Michael Jordan, arriben a convertir-se en una marca (amb totes les lletres). És per això que el més important és el mis-satge que transmet la identitat. Com con-necta amb l’audiència i, sobretot, com pot fer la conversió necessària que permeti ca-pitalitzar una vegada i una altra les associa-cions comercials amb la identitat. Els esportistes han de buscar oportuni-tats d’exposició dins del ventall mediàtic, amb l’objectiu de continuar el procés d’augmentar el reconeixement i la cons-trucció de la identitat i la marca. I aquest procés no té fronteres, perquè en el món actual no hi ha mercats llunyans, ni tantes diferències que els objectius no puguin se-guir una estratègia unitària.

Esportistes com ara Andrés Iniesta (@andresiniesta8), Marcos Díaz (@marcos_diaz) o Danica Patrick (@DanicaPatrick) sempre han aprofitat cada oportunitat per promoure els aspectes i interessos re-marcables de la seva vida, més enllà de l’esport, passant per ambicions, metes, prioritats i les interaccions comercials que s’adapten a la seva forma de ser, a través dels seus patrocinadors. Sense cap mena de dubte, l’objectiu és destacar i connectar. Com passa amb la història de la portada d’aquesta mateixa edició d’Esforç. És una crida, una posada en escena. És una declaració d’intencions en tota regla. L’excel·lent ús del llenguatge visual i el context de la història subjacent que vol transmetre. Li dóna al mercat (anunciants i consumi-dors), diversos missatges sobre intensitat, excel·lència, polivalència, globalitat, com-promís i èxit. No es pot demanar més a una marca que ho englobi tot. Realment, un pas en ferm i endavant. Cada interacció amb l’audiència és un pro-cés nou i diferent, perquè no hi ha mida universal, ni fórmules alienes aprofitables. El procés és únic i sempre és el mateix: definició de la identitat, establiment de l’estratègia, comunicació del missatge i promoció de la marca. És un treball difícil, les 24 hores del dia, perquè l’individu sem-pre és ell i la seva marca, i la petjada que transmet.

Per Rayde Luis Báez (Economista i es-pecialista en màrqueting esportiu; Soci de l’empresa SPORTHINK/Lead My Team. Segueix-lo al Twitter @SportingBull)

esforc.com 137

Networking PROPer parlar del sector esportiu professional, hem volgut abordar alguns temes d’interès general amb José Antonio Cachaza, un dels professionals que millor coneix la indústria del món del futbol. José Antonio va treballar a Santa Monica Sports on s’encarregava del programa de patrocini de la Real Federació Espanyola de Futbol, de la selecció espanyo-la de futbol, de la Final de la Copa del Rei de Futbol, de la Supercopa d’Espanya de Fut-bol, de la selecció espanyola de futbol sala i una llarga llista de responsabilitats, que mostren la seva llarga experiència en l’àmbit esportiu i de patrocini esportiu.

Com veus el negoci del futbol al nostre país? És un negoci que hi és, hi ha estat i hi serà. El futbol té un paper molt rellevant a la so-cietat espanyola, com ho demostra el fet que cent mil persones surtin al carrer per cele-brar un títol del seu equip o la seva selecció. Tot i això, mou milers de milions d’euros a l’any, amb la qual cosa el futbol és un sec-tor importantíssim, però no només com a es-port sinó com a inductor de negoci per a les ciutats. Potser, actualment, els clubs tenen menys diners per fer grans fitxatges, però la gent continua anant als estudis, pagant per veure futbol a la TV i comprant merchan-dising. Al cap i a la fi, això és l’única cosa realment important, ja que demostra que el negoci continua viu.

Quina importància té el patrocini per a la indústria de l’esport? No m’agrada parlar només del patrocini. Al final, els actius comercials d’una entitat es-portiva han d’analitzar-se en conjunt, ja que està interrelacionat. Els clubs aporten una imatge positiva i les marques s’hi volen as-sociar. Aquesta és la base del patrocini. Per això, cal que es vegi, que es conegui. Per això, la televisió és important. Un club que es vegi molt per televisió, aconseguirà que, al mateix temps, els seus patrocinadors tam-bé hi tinguin una gran presència i, conse-qüentment, el seu patrocini tindrà més valor i serà més fàcilment rendibilitzat, tant pel club com pels seus socis comercials. Això també s’aplica a altres actius comercials com són ara la publicitat als estadis, les llicències o el merchandising. Parlant en termes econò-mics, els ingressos de patrocini poden supo-sar entre el 20% i el 30% dels ingressos d’un club professional, això parla clarament de la seva importància.

Diuen que la Premier League és la lliga de futbol més important i innovadora en temes de patrocini esportiu. Quina opinió en tens, de la competició anglesa?Efectivament, dins del marc de l’esport profes-sional al més alt nivell europeu, han estat els pioners en molts aspectes. Per exemple, van ser els primers en donar valor als seus drets audiovisuals cedint-los en exclusiva a Sky, la qual cosa implicava que només es veurien els seus partits per televisió de pagament. Va ser tot un èxit per a la FAPL, quan molts preveien el seu fracàs. També han estat els primers en rendibilitzar al màxim el patrocini de la competi-ció al voltant d’un únic “title sponsor” que dóna nom a la competició. I tot això, en un entorn molt complicat, perquè no hem d’oblidar que les lligues professional europees les formen clubs amb interessos sovint contraposats. A l’esport nord-americà això és molt diferent, ja que són les lligues les que donen les franquícies, una situació totalment oposada a la nostra. Però, a més de ser uns enamorats del seu futbol, An-glaterra sempre ha estat una font d’inspiració, però no només la Premier, també la Football Association, la seva federació. I no em sap greu reconèixer que moltes de les innovacions que es van introduir a l’actual programa de patrocini de la selecció espanyola de futbol deriven de l’estudi que vam realitzar del model de patrocini de la federació anglesa i d’altres federacions, però sens dubte el de l’FA ha estat el model més influent.

Què li falta a l’LFP per arribar al nivell de la Pre-mier, sempre parlant en termes de patrocini? Primer s’ha de tenir en compte que són dues realitats molt diferents. Però principalment és un tema polític, de política futbolística, no ge-neral. Mentre els clubs no siguin conscients que només poden emular la Premier unint esforços, això serà impossible. S’ha de ser conscient que mentre que els clubs anglesos han cedit a la seva lliga la negociació col·lectiva dels drets de televisió, aquí cadascú fa la seva guerra, amb dos guanyadors clars: Real Madrid i FC Barce-lona. Aquest no és un tema menor, perquè no-més controlant els drets audiovisuals i una part mínima dels drets de patrocini es pot potenciar la Lliga. A efecte pràctics, aquí, la gestió comer-cial de la Lliga, està externalitzada al grup Me-diapro, que controla tots els drets audiovisuals i la viabilitat d’un programa de patrocini, ja que controla les vendes publicitàries a la TV en obert a través de la Sexta. En definitiva, Angla-terra és un món totalment diferent, molt difícil de comparar amb el nostre.

D’on traiem avantatge és en la rendibilitat de la selecció espanyola de futbol. Creus que es podria explotar més el gran moment que està vivint? També la Lliga està rendibilitzant molt bé algun dels seus actius, com ho demostra l’acord amb el BBVA. La selecció es troba en un moment esportiu molt dolç i això es tradueix en un ma-jor atractiu comercial. Actualment està força ben explotada, com ho demostren les setze o disset marques que actualment patrocinen la selecció. Em consta que s’està fent un esforç per aproxi-mar més la selecció a l’aficionat amb iniciatives com ara el Club Selección, que es va llançar quan jo era director de màrqueting del Grupo Santa Monica Sports, però en aquesta matèria queda encara molt camí per recórrer, ja que és una cosa relativament nova. De tota manera, gestionar comercialment una selecció té també les seves dificultats, perquè no podem oblidar que només juga deu partits a l’any i quan va a una gran competició et trobes que els patrocina-dors de l’esdeveniment tenen molta més presèn-cia que els de les pròpies seleccions. És un món molt complex. Com veus el futur del futbol espanyol?Viu un moment dolç amb reptes important, com la possible organització del Mundial.

Què et sembla la candidatura conjunta d’Espanya i Portugal per a l’organització del Mundial? Té tot el meu suport. Ajudarà a agermanar-nos encarà més amb Portugal. Crec que és una can-didatura guanyadora i el 2018 podem gaudir d’un Mundial històric, molt diferent del que vam veure el 1982. Aleshores la gent viatjava menys, però ara milions de persones de tot el món es despla-cen per viure la festa del futbol. Els que van estar a Alemanya el 2006 saben de què parlo. Si ales-hores Alemanya va ser una festa total, imagineu què pot passar a Espanya!

Quines diferències hi ha entre l’LFP i l’ACB?Curiosament la “Liga de Futbol Profesional” opera com una associació de clubs amb molts problemes per posar-se d’acord, mentre que la “Asociación de Clubes de Baloncesto” opera com una veritable “lliga”. Jocs semàntics a part, la principal diferència és que l’ACB gestiona de forma centralitzada els seus principals actius co-mercials, inclosos els audiovisuals. Això els per-met treballar molt millor altres aspectes com el patrocini de la competició o la seva pròpia imatge. Pablo CabelloSpain Sports Networkwww.spainsportsnetwork.com

138 esforc.com

LegalPRODRETS DE FORMACIÓEn el món de l’esport, els drets de for-mació són notícia. El passat 11 de març, el Tribunal de Justícia de la Unió Euro-pea va establir que la seva existència no vulnera el principi de lliure circulació de treballadors dins la Unió, com alguns sos-tenien. Per això val la pena aturar-nos un moment i analitzar aquesta figura.A dia d’avui, molts clubs esportius de pri-mer nivell mantenen escoles on entrenen, eduquen i allotgen els joves que integren les categories inferiors dels seus equips. A casa nostra, el cas més conegut és el planter del F.C. Barcelona, que ha estat crucial en la creació de l’actual primer equip de futbol - un equip que ja forma part de la història. Per què existeixen aquestes escoles? Més enllà de motius històrics i culturals, els clubs pretenen formar uns jugadors prou bons perquè la seva venda, o la seva incorporació al primer equip, generi uns ingressos superiors a les despeses que els suposa el manteniment de l’escola. Això és possible gràcies a la despropor-ció que existeix entre els ingressos que genera una estrella del futbol i els costos d’allotjar i educar un noi. Hi ha dos obstacles que impedeixen l’obtenció d’aquests ingressos. El primer és el risc que el planter no generi prou jugadors d’elit perquè els costos del man-teniment de l’escola es vegin compen-sats pels ingressos generats. El segon és el risc que els jugadors de qualitat si-guin fitxats per un altre club poc abans d’esdevenir professionals.Els clubs intenten reduir el primer risc minimitzant el factor d’aleatorietat que existeix en la formació de jugadors. Això

es pot fer optimitzant la selecció inicial, incrementant el planter, i millorant la qua-litat de la formació. El segon risc s’ha afrontat amb els ano-menats “drets de formació”. Per “drets de formació” entenem la indemnització que té dret a percebre el club que ha format un jugador, quan un altre club inscriu aquest jugador com a professional, i cada vegada que aquest jugador és traspassat, fins als vint-i-tres anys. El que es pretén és que el club formador recuperi els di-ners invertits en aquest jugador. L’any 2001, la FIFA va incorporar aquest tipus d’indemnització al seu Reglament de Transferències de Jugadors. Per tal de quantificar-la, la FIFA ha preparat una taula de tarifes, l’objectiu de la qual és que l’import de la indemnització a pagar sigui equivalent al cost que li hauria su-posat, al club adquirent, la formació del jugador. Com dèiem al principi, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea entén que l’existència dels drets de formació limita la lliure circulació de treballadors dins la Unió, però ha declarat que es tracta d’una restricció justificada, perquè incentiva que els clubs inverteixin en la formació dels jugadors. El problema rau en el fet que el Tribunal ha limitat la indemnització al “cost real” de la formació del jugador. Com s’ha de calcular aquest “cost real”? El Tribunal no ens ho ha dit. El que és molt clar és que les tarifes de la FIFA no s’ajusten a aquest concepte. Hi ha debat per estona.

Per Adrià Cots FernàndezDespatx BCD-Iurisportwww.bcd-iurisport.com

esforc.com 139

Nutrition PROMITES I ERRORS DE L’ATLETAEntrenar i entrenar. Però, i la benzina? La benzina per entrenar són els aliments, ba-rretes, begudes isotòniques, suplements dietètics. Tot sovint, els esportistes, creient que fan una dieta equilibrada i sana, cometen al-guns errors que faran baixar el rendiment i augmentar el risc de lesió. Assessorar-se amb especialistes, corregir els errors i sa-ber què ens convé en cada cas, serà part de l’entrenament. Entrenar quan han passat moltes hores des de l’últim àpat o snackSubstituir els menjars per barretes o suple-ments dietèticsMenjar només hidrats de carboniNo menjar res de greixosNo esmorzarFer només un àpat important al diaMenjar poques calories per perdre pes

ENTRENAR QUAN HAN PASSAT MOL-TES HORESMenjar amb l’estómac buit és una pràcti-ca habitual entre els esportistes. Deixar passar cinc, sis o set hores. Molts, perquè creuen que així perdran més pes, d’altres per problemes digestius i d’altres, perquè creuen que, si van més lleugers, correran més. És important deixar passar un parell o tres d’hores des de l’última menjada fins a l’entrenament. Sobretot, en la cursa a peu, on poden haver-hi més problemes diges-tius. Tot i així, és bo menjar hidrats de car-boni abans de córrer, ja sigui una peça de fruita, una barreta o sucs. No hi sol haver tant problemes amb la bici i la natació. En-cara que es recomana, igualment, fer l’àpat més fort dues o tres hores abans.

SUBSTITUIR ELS ÀPATS PER BARRE-TESMoltes vegades, no tenim temps de men-jar o ganes de cuinar, i ens decantem per substituir els principals àpats per barretes energètiques. Si aquesta no és una pràc-tica habitual, no passa res, però si s’acaba convertint en un hàbit, no és correcte. Les barretes no aporten el mateix que ens po-den aportar els aliments, no només en vita-mines i minerals, sinó tot el que aporten els frescos com la fruita o la verdura, els ce-

reals, els fruits secs… L’excés d’aquestes barretes desequilibra la dieta. No només per la falta de nutrients, sinó perquè, al següent àpat (el sopar), la ingesta calòri-ca serà més alta del que és necessari. Les barretes es poden substituir per menjar que preparem a casa i que portem en un “tú-per”; aquesta opció resulta fàcil i ens per-met menjar en poca estona. Les barretes o batuts es poden usar durant entrenaments llargs o com a snack abans d’entrenar, però s’hauran d’evitar com a substitut del men-jar.

MENJAR NOMÉS HIDRATS DE CARBO-NIEls hidrats de carboni són essencials en la dieta de l’esportista, però no es pot viure només d’això. Les proteïnes i els greixos també són essencials i sense aquests el rendiment esportiu serà més baix i pot ha-ver-hi més risc de lesió. L’excés d’hidrats tampoc és adequat, ja que amb els dipòsits de glucosa plens, la resta d’hidrats es con-vertirà en greixos. A més, és bo variar de tipus d’hidrats. No s’ha de menjar només pasta i més pasta; també cal menjar arròs, pa integral o cereals, llenties, cigrons, pata-tes, cereals integrals.

NO MENJAR GREIXOSLa por als greixos, a qualsevol tipus de greix, és habitual entre els esportistes. Els greixos són essencials per a l’organisme i, tot i el seu valor energètic (1g equival a 9 kcal), són necessaris per a la vida diària i per a l’exercici físic. Una dieta baixa en greixos, augmenta el risc de malalties per la baixada de defenses que es pot pro-duir, i també augmenta el risc de lesions. En exercicis de llarga durada és un gran combustible quan les reserves de glucogen s’han esgotat. És bo saber distingir entre els greixos bons (insaturats o poliinsatu-rats) i els dolents (saturats). Així, s’haurà de prendre una aportació de greixos vegetals i els rics en omega3 i omega6. SALTAR-SE L’ESMORZAR O ALTRES ÀPATS Les presses, el temps, els entrenaments, la feina… tot passa davant del menjar. Quan anem cansats, aprofitem aquests cinc mi-

nuts de llit, que sempre acaben sent més. I acabem passant de l’esmorzar per arri-bar a temps a l’entrenament, a la feina… L’esmorzar és el menjar més important del dia. Ens llevem amb la glucosa molt baixa, perquè fa unes vuit hores que no hem men-jat res i el cos necessita aquesta glucosa per funcionar. Si ens llevem sense gana, s’ha d’intentar, com a mínim, prendre ba-tuts complets amb fruites, cereals, iogurts o sucs naturals, i també menjar cereals. Saltar-se àpats pot provocar problemes més o menys importants de salut (diabetis, obesitat, problemes de fetge, de cor…). No serveix de res córrer si hem d’acabar per-dent qualitat de vida.

MENJAR MENYS CALORIES DE LES NECESSÀRIES PER PERDRE PESControlar les calories és important. Sa-ber quina quantitat n’ingerim. Arribar a la quantitat ideal i necessària és essencial per aconseguir qualsevol objectiu, sigui un millor rendiment, o un augment o disminu-ció de pes. Si la ingesta de calories és molt baixa, el cos opta per disminuir el metabo-lisme basal i a més no permet de realitzar l’exercici amb normalitat i seguretat. Sor-giran problemes derivats d’aquesta baixa ingesta, com ara anèmia, lesions, pèrdua de massa muscular, problemes hormonals, cansament, sensació de fred anormal… Per això, per cobrir les necessitats ener-gètiques, de vitamines i de minerals, s’ha d’assegurar la ingesta calòrica necessària.

FER L’ÀPAT IMPORTANT A LA NITEsperar i aguantar tot el dia perquè arribi la nit i poder menjar! Això és el que fan molts esportistes. Entrenar a migdia i no menjar fins a la nit, passant gana tot el dia, en hi-poglucèmia i baixant el rendiment setma-na rere setmana. A vegades, l’objectiu és baixar de pes, però no és un bon mètode, perquè amb el cos famolenc, es menjaran més calories, es picarà més i la digestió serà més lenta… Fer només un àpat al dia provocarà que el metabolisme sigui més lent.

Per Silvia TremoledaNutricionista especialitzada en esporthttp://silviatremoleda.blogspot.com

140 esforc.com

MedicinePROINTRODUCCIÓ A LA GENÈTICA ESPOR-TIVAEl campió, neix o es fa? És una forma sen-zilla de preguntar-nos sobre la relació que existeix entre allò que és innat (factors genètics) i allò que és adquirit (factors am-bientals).Quan fem referència al genoma humà, par-lem de tota la informació genètica que con-té cada una de les cèl·lules humanes. La variació del contingut genètic del genoma humà és la responsable de les diferències de cada ésser humà. El 99,9% del genoma humà és idèntic i és el 0,1% que queda el responsable de les variacions heretades. Aquest petit percentatge i la diferència en l’expressió dels nostres gens ens fa diferents a la resta. És a dir, som el que potencialment està “escrit” en el nostre genoma (genotip) més els canvis que es produeixen per contacte amb diferents fac-tors ambientals. La suma i la interacció del genotip i de l’ambient ens donen com a re-sultat el fenotip.Però els gens poden anar variant de ge-neració en generació. Una font de variació genètica són els canvis anomenats polifor-mismes o “mutacions normals” en la se-qüència del DNA. Es tracta d’una autèntica alteració de la seqüència del DNA, que està present a la població amb una freqüència de com a mínim l’1%.Podem explicar de forma senzilla el terme “expressió genètica” com aquell procés pel qual els gens són activats o reprimits en resposta a un senyal biològic, sigui d’origen intern o extern. El seu coneixement és vi-tal per a la comprensió dels processos de creixement, maduració, envelliment i la seva relació amb l’adaptació a factors ambientals. Un exemple per entendre la importància de l’expressió genètica en la variació entre persones és el de l’expressió del gen de l’eritropoetina: el mateix gen es comporta d’una forma molt diferent se-gons la seva expressió genètica. A veure: totes les persones disposem del gen de l’eritropoetina, però la quantitat de resposta a un senyal extern és diferent entre perso-nes. Imaginem vint esportistes que realitzen una concentració d’altura a 3.000 metres, per beneficiar-se dels efectes de la hipòxia (manca d’oxigen) en l’increment d’hematies

i hemoglobina. ¿Com és que no tots incre-menten de la mateixa manera els seus va-lors? ¿Per què els valors de l’eritropoetina són el doble en la meitat dels esportistes i en canvi en d’altres no hi ha diferències? La resposta la trobem en el fet que hi ha persones que responen bé a la situació d’hipòxia i d’altres que no.Podem tenir un potencial genètic bo perquè hem heretat uns determinats poliformismes de gens clau, però a més, hem de tenir al-tres gens que ens codifiquen per ser uns bons “good responders” a l’entrenament. Això explica que amb un mateix entrena-ment uns millorin molt i d’altres menys o gairebé gens. En l’àmbit de l’esport, és tan important conèixer el potencial genètic dels joves talents com el potencial genètic de patir lesions. ¿És possible que existeixi una pre-disposició genètica a lesionar-se o a tenir un determinat tipus de lesió? De mica en mica, es publiquen treballs que sugge-reixen aquesta predisposició genètica a patir determinat tipus de lesió de tendons i lligaments, com ara la ruptura de la part posterior del taló (ruptura aquilea), lesions del lligament creuat anterior o dels tendons de l’espatlla. Encara que només ha estat en aquesta darrera dècada quan s’ha fet un gran pas en el coneixement dels marcadors genètics que influeixen de forma decisiva en el co-neixement de la relació entre allò que és innat i allò que és adquirit i el seu paper en la predisposició a obtenir grans resultats esportius, cada vegada entendrem més que el campió neix i es fa. Però falten anys d’estudi per poder disposar de mètodes que, mitjançant una gota de sang, perme-tin preveure el potencial genètic per ser un talent esportiu i un campió, així com per identificar clars marcadors genètics del risc de patir determinat tipus de lesió esportiva.

Dr. Carles Pedret. Centro Mapfre de Me-dicina del Tenis. Centre de Diagnòstic per Imatge de Tarragona. Unitat de Medicina de l’Esport Consorci Sanitari del Garraf. Dr. Ramon Balius. Consell Català de l’esport.Agraïments al Dr. Gil Rodas (serveis mè-dics FC Barcelona) per la seva col·laboració.

Feia molts anys que no escrivia de for-ma periòdica en revistes, i quan el Sr. Monti m’ho va proposar vaig acceptar, ja que em va venir de gust iniciar una nova aventura a la revista Esforç. La meva idea és comentar-vos com treballem en la fisioteràpia d’alt nivell esportiu, que no és el treball que es fa normalment; és el que fem en situacions extremes. Hem de recuperar l’esportista perquè pugui com-petir i no es torni a lesionar.

La nostra professió, la fisioteràpia, és una especialitat que, a través de mitjans físics i amb unes tècniques especials, ajuda a recuperar les lesions. Fins no fa gaire, era així; ara, però, ha incorporat uns afegits fonamentals i de gran importància, com són la prevenció i la readaptació, tant en el món esportiu, i d’una manera concreta per a cada esport, com en la vida profes-sional i personal. És a dir, hem de preve-nir, recuperar i readaptar.

És sobre aquests principis que aniré es-crivint els propers mesos. El que sí que voldria, i a més m’ajudaria, és animar-vos a escriure’m al correu electrònic so-bre aquelles qüestions relacionades amb la fisioteràpia que us puguin interessar. Penseu que, pel meu treball al FC Barce-lona i al Comitè Olímpic, he tingut la sort de viatjar una mica i he pogut constatar l’alt nivell de la fisioteràpia al nostre país. Però com que tenim un defecte nacional, que és aquell que ens porta a creure que tot el de fora sempre és millor, hem de treballar i demostrar més que els altres perquè es valori correctament la nostra feina

Però això ja son figues d’un altre pa-ner. Tinc la sort de treballar en allò que m’agrada i tinc la il·lusió de continuar-ho fent perquè hi gaudeixo. En el proper arti-cle us indicaré com hem de preparar una petita, però eficaç, farmaciola de pista i què hem de fer quan un esportista es le-siona.

Per Toni BovéFisioterapeuta-DUE.FCBarcelona, bá[email protected]

PhysioPRO

esforc.com 141

Psychology PROAquestes paraules formen part del voca-bulari bàsic de l’esportista; les sentim en declaracions, rodes de premsa i entrevis-tes; les llegim als diaris; se’n parla a les ter-túlies dels dilluns... Tots sabem a què fan referència i donem per segur que poden condicionar el rendiment d’un esportista o d’un equip.

I és cert. Tots aquests aspectes psicolò-gics expliquen bona part dels progressos i les actuacions dels esportistes. Ara bé, és curiós que sent així, la disciplina que se n’encarrega, la psicologia de l’esport, no estigui tan instaurada com ho estan, en-tre d’altres, la preparació física o la fisio-teràpia. Potser és perquè la psicologia de l’esport és encara desconeguda o potser perquè la majoria de psicòlegs que treba-llen en l’esport saben que els mitjans són un altaveu difícilment controlable i prefe-reixen treballar en l’anonimat. Això els per-met fer la feina millor, però té l’inconvenient que impedeix la divulgació de la disciplina, i això limita la seva consolidació.

Per exemple, poca gent sap que a Bar-celona’92 hi va haver presència de psicòlegs en disset de les vint-i-dues medalles que es van guanyar, inclo-sa la de futbol. Evidentment això no vol dir que treballar amb psicòlegs asseguri l’èxit (desconfieu de qui digui això). Però és cert que la feina dels psicòlegs permet optimitzar els aprenentatges en els en-trenaments i estabilitzar el rendiment en competició. Dit d’una altra manera, la psi-cologia aplicada a l’esport és una ajuda més en la preparació dels esportistes i permet que aquests puguin demostrar el seu nivell real en competició, sense que les possibles alteracions perjudi-quin o condicionin la seva actuació.

Una de les aplicacions més clares de la psicologia fa que l’esportista tingui més consciència sobre els seus objectius i la concentració adequada per poder-los assolir. Al mateix temps, permet que l’entrenador tregui més profit de la seva feina, ajudant que la seva idea arribi a ser també la idea de l’esportista. Per aconse-guir això es vigila molt que la comunicació,

la forma de marcar objectius, de guiar la concentració i de corregir siguin les ade-quades i així poder fer que l’esportista pro-gressi més eficientment.

També es té molt en compte la relació en-trenador - esportista i la dinàmica que es dóna en el grup, de cara a afavorir un am-bient de compromís, confiança i cohesió. El psicòleg ajuda l’entrenador a gestionar els recursos humans a través de tècni-ques de lideratge (comunicació, motivació, presa de decisions i gestió de conflictes, coaching, etc.) i tècniques de team building (outdoor training, cohesió, establiment de rols...).

Per preparar la competició, el psicòleg pot donar pautes (pla de rutines) i entrenar tècniques (relaxació, visualització, cente-ring, paraules clau...) per aconseguir que l’esportista es mantingui estable en la competició. La idea és que l’esportista gestioni correctament els seus pen-saments, emocions i accions, abans i durant la competició, de manera que as-soleixi i es mantingui en el millor estat possible, amb la tensió justa, centrat en la tasca, ocupat en com fer les coses i no en el significat del que hi ha en joc.

Per encarar millor la competició, el psicòleg també pot ajudar l’entrenador a marcar els objectius, gestionar les expectatives i crear l’ambient emocional més adequat perquè els esportistes puguin treure tot el seu po-tencial. Per assolir això, es preparen les consignes motivacionals o les declara-cions prèvies i posteriors a la competició, i s’orienta en el disseny i l’ús del vídeo o en els rituals previs a la competició.

Això és a molt grosso modo el que pot fer la psicologia de l’esport. En propers núme-ros anirem oferint anècdotes o experièn-cies relacionades amb aquests aspectes per poder conèixer millor què hi ha de psi-cològic en l’esport i com es treballa.

Per Joan Vives RibóPsicòleg de l’esport i del rendimentEntrenador Superior de Basquetbolhttp://joanvives.wordpress.com

Què és i què fa la psicologia de l’esport? Motivació, concentració, confiança, autoes-tima, orgull, moral, actitud, nervis, estrès, pressió, bloqueig, distracció, estat d’ànim, fatiga mental, consistència, relaxació, ex-pectatives, comunicació, convicció, deter-minació, frustració...

142 esforc.com

ManagementPROACTUALITAT DE LES INSTALACIONS ESPORTIVESLa situació econòmica en què ens trobem ha afectat de forma significativa el nostre sector. Es parla d’una baixada mitja d’un 9% en la facturació del sector el 2009, el que significa que es trenca una tendència ascendent que ja va començar a frenar-se el 2008. Com ha afectat realment als centres esportius?Les instalacions esportives basen la seva facturació en dos variables que són la massa crítica i el preu. Doncs bé, hi ha hagut un manteniment aparent de la mas-sa crítica però ha disminuït el preu mitjà del client en les nostres instalacions degut a un menor consum d’atípics i a l’esforç comercial per mantenir la primera varia-ble. Aquest seria el resum més econòmic del nostre sector. Però no només ha passat això s’està produint una saturació d’oferta per una menor demanda, amb què la ren-dibilitat del sector ha disminuït i aquest baixada esta influint en l’atracció de pos-sibles inversors, que veuen un mercat ja vell i molt atomitzat per satisfer les seves esperances de rendibilitat. Però per a mi, el més significatiu és el rep-te que té el nostre sector en la innovació i el desenvolupament, entenent-lo com una forma de diferenciació. En el nostre sector tothom fa el mateix: la mateixa concepció de centres esportius, la mateixa disposi-ció de sales, la mateixa maquinària, les mateixes activitats, els mateixos serveis…

Fa falta innovació per poder diferenciar-se més en un mercat ja madur, per poder establir aliances entre operadors, per, fins i tot, abordar operacions corporati-ves, però també per intentar fer les coses del dia a dia que la resta no fan. Aquest, per mi, és el repte del sector, juntament amb la professionalització dels seus ges-tors i directors que han d’assumir que estem en un sector empresarial on es factura, en molts casos, com empreses de mida mitjana, que es gestiona molt personal i que s’ha de mantenir grans espais i instalacions esportives que han suposat una gran inversió. A tot això s’ha d’afegir també la impor-tància de saber que estem en el sector serveis on és molt important la satisfac-ció dels nostres clients a cada moment . Aquesta vocació d’orientació el client és fonamental per la satisfacció d’aquest i serà bàsica per la seva recuperació, per poder-lo fidelitzar i professionalització idòniament. Si a més li afegim el desig de treballar amb eficàcia i amb una cultura de millora, crec sincerament que sabrem sortir de la crisi i ho farem airosament, ja que el sec-tor té moltes palanques de millora, però la més important és que existeix el desig de millorar i això, en qualsevol professió, és la clau del progrés.

Per Pere SolanellasDirector General Grupo Áccurawww.accura.es

esforc.com 143

Jobs PROLLOCS DE TREBALL I NECESSITATS DE FORMACIÓ ASSOCIADES A UN CEN-TRE ESPORTIU

Es presenta el primer d’una sèrie de cator-ze articles en què s’analitzaran els llocs de treball de cada una de les àrees funcionals d’un centre esportiu. Qualsevol organitza-ció empresarial requereix una estructura que garanteixi uns processos de presa de decisions organitzats i una distribució de tasques que permeti una gestió dels recur-sos eficient. Els centres esportius, organit-zacions prestadores de serveis a partir de la gestió d’unes infrastructures dissenya-des per a la pràctica esportiva, acostumen a reproduir uns organigrames similars. A continuació, es presenta l’organigrama més usat i que servirà per a l’anàlisi dels llocs de treball en aquesta sèrie d’articles.

En concret i seguint aquest esquema, en els articles posteriors s’analitzaran els següents llocs de feina:Recepció iAtenció al Client

1.Recepcionista2.Cap de recepció

Comercial

3.Comercial4.Director comercial

Esportiva

5.Director esportiu6.Coordinador esportiu7.Técnic esportiu

Manteniment

8.Responsable de manteniment9.Operari/a de manteniment

Administració

10.Administratiu/va11.Director/a centre

Els articles del 2 al 12 focalitzaran els seus continguts a cada un dels llocs identificats. Els articles 13 i 14 proposaran una eina per a l’anàlisi i avaluació tant dels llocs de treball com de les persones que s’integren en l’organització.

Per a cada un dels llocs de feina s’analitzaran les tasques intrínseques en un lloc de treball. Identificarem tres tipus de tasques. Aquelles que són fonamentals per al desenvolupament del lloc: tasques bàsiques, aquelles que seria desitjable realitzar però que dependrà de la cultura organitzativa i dels processos de treball que realitzarà l’organització. Tasques complementàries. I, finalment, aquelles tasques que, tot i ser fonamentals, evolucionen en un sector tan dinàmic i de creixement tan ràpid com és la gestió de centres esportius: tasques dinàmiques. L’anàlisi de les tasques no conduirà a analitzar les necessitats formatives, tan d’estudis generals com d’específics que es necessitaran per desenvolupar les tasques identificades.

Cal destacar un pas intermedi entre els continguts formatius necessaris per desenvolupar les tasques en un lloc de treball i les pròpies tasques. El pas de la formació de mercat passa per comprendre i interioritzar les competències necessàries per adaptar-se al lloc de feina. Aquest camí respondria al següent esquema:

TasquesLlocs de treball

Evolució per el dinamisme del mercat esportiu

L’anàlisi dels llocs de treball amb les seves competències associades i les necessitats formatives necessàries per realitzar-les seran una eina per dur a ter-me les evolucions en la feina de les per-sones (treballadors/es) que anualment hauria d’implementar qualsevol organit-zació de serveis. En aquest sentit, una anàlisi per separat dels llocs de treball, d’una banda, i de les persones que ocu-pen la direcció, de l’altra, permetrà a la di-recció i als departaments de RH prendre decisions relacionades amb el personal de manera objectiva i sota una percepció de justícia per part de la resta del perso-nal.

Per Jordi ViñasSoci-director Itik consulteriawww.itik.es

DIRECCIÓDirector/a centre

ADMINISTRACIÓAdministratiu/va

ATENCIÓ AL CLIENTCap d’atenció al Client

ÀREA COMERCIALDirector/a Comercial

ÀREA DEPORTIVADirector Esportiu

ÀREA MANTENIMENTResponsable Mantenimient

Recepcionistes Comercials COORDINACIÓCoordinadors Esportius

Operaris/es Manteniment

Tècnics Esportius

CompetenciesFormació

144 esforc.com

ShopPROSports Unlimited és un esdeveniment de gestió de xarxes (networking) esportiu dirigit exclusivament al públic professional i que per segon any

consecutiu se celebra a València. Les em-preses presents es troben amb els com-pradors més importants de la península, en un entorn idoni per potenciar les seves relacions professionals, treballant junts per generar nous negocis i estratègies. A través de la preparació i programació d’entrevistes concertades, empreses expositores líders i representatives del sector com ara Buff, Cade Instalacio-nes, Fila, Life Fitness, Luanvi, Mizuno, Munich, Myrtha Pools, Powerbalance, Powerplate o Technogym, es reuneixen amb uns compradors seleccionats i con-vidats per l’organització. L’esdeveniment es divideix en dos sectors principals: Sports Facilities, que inclou maquinària, accessoris, software, gestió i control d’accessos, infraestructures, vestuari, etc., per a gestors i propietaris de grans clubs i instal·lacions hoteleres, balnearis i ajuntaments; i Sports Retail, distribució comercial de tèxtil, calçat, complements esportius i material dur per als sectors d’outdoor, running, esports d’equip, es-ports de raqueta…El tercer dia de la fira, el Club de Negocis obre les portes als professionals del sector, que tenen l’oportunitat de concertar cites prèvies, gràcies a l’eina “Agendes Online”, cosa que permet organitzar amb anterioritat l’agenda de trobades. D’aquesta manera, el temps que es dedica a establir contac-tes i informar dels serveis i novetats de l’empresa a l’esdeveniment s’inverteix en generar oportunitats de negoci. Els professionals visitants del tercer dia que s’acrediten prèviament a www.sportunli-mited.es obtenen una sèrie d’avantatges com accedir a la fira de forma gratuïta i sense cues, poder assistir a les conferèn-cies de Sports Facilities i Sports Retail, descomptes de fins al 40% en el viatge a València i disposar d’un catàleg virtual de l’agenda en línia. A més, reben actua-litzacions i novetats del sector gràcies als newsletters sectoritzats, que ofereixen notícies sobre productes, serveis, equi-paments i instal·lacions esportives i tota la informació. Un gran esdeveniment per als professionals del retail i facilities.

Jaqueta de running Buff®:Molt lleugera, en un teixit que repel l’aigua i a prova de vent, la nova jaqueta de running Buff® està confecciona-da amb teixits transpirables i disposa de zones especials de transpiració a les aixelles i als la-terals, a més d’un panell a la part posterior amb reixeta per facilitar la ventilació. Resulta ideal per a la pràctica d’esports a l’aire lliure o per viatjar, ja que és pot convertir en una petita bossa per transportar a la cintura quan no s’usa.www.buff.es

Wave Strider: Mizuno introdueix la seva ex-clusiva tecnologia WAVE per caminar incloent la “Walking Wave” inserida a la mitja sola de la sabata de la línia WALKING. Exhaustius estudis biomecànics demostren que les diferències en-tre córrer i caminar són importants. Els diferents punts de pressió, la càrrega de l’impacte i el ci-cle de trepitjada evidencien que les necessitats entre els que corren i els que caminen no són sempre les mateixes. El model Wave Strider i la línia WALKING estan recomanats per a totes aquelles activitats de walking que requereixin un calçat impermeable i amb tracció. En definitiva, una calçat versàtil que s’adapti a múltiples te-rrenys i condicions. www.mizuno.com

Samarreta Grey Map: Samarreta confeccionada amb Coolmax® Extreme, de construcció abso-lutament anatòmica, amb costures planes (flat-lock) per eliminar la fricció amb la pell i altament resistents. El teixit Coolmax® Extreme ofereix comoditat i frescor als atletes que practiquen esports com l’atletisme, ciclisme, escalada, etc. Una estructura de fibra de quatre canals forma un sistema de transport que desplaça la humitat des de la pell fins a l’exterior. Esportistes com Ander Mirambell (olímpic a Vancouver 2010), Jordi Viladoms (podi en la categories de moto al Dakar 2009), Roger Roca (Campió d’Espanya de marató el 2005) l’equip internacional de raids Buff® Thermocool® utilitzen aquesta peça de roba tant en els seus entrenaments diaris com en competició, la qual cosa demostra la fiabilitat i funcionalitat d’aquesta peça. www.buff.es

Fila Racket :La sabatilla Raket és una icona del calçat esportiu inspirada en els models clàssics de tennis dels anys 70. Línies netes i depurades que es tradueixen en un model atractiu per a un consumidor molt selecte, creant com sempre tendència en el mercat. www.fila.com

esforc.com 145

Gym PROHa arribat l’hora de posar-se en forma. Sí, allò que ens repetim tots els anys i que gairebé mai portem a terme perquè el teu centre t’avorreix o no et sembla prou atractiu. Com a gestor esportiu i usuari et recomano que estrenis i utilitzis els ser-veis que el món del fitness posa al nos-tre abast, aquesta última temporada, per motivar-nos d’una vegada per totes. Com a usuari i com a gestor esportiu, quan entrenem en el nostre centre espor-tiu pensem en satisfacció de necessitats, qualitat, benestar, salut, interrelació, di-versió… Quines sensacions et provoca el teu centre?Com a clients, hem canviat, som més ex-perimentats i exigents. És per això que adaptar-se als canvis no ha de ser una opció més, sinó una obligació per aquells centres que vulguin tenir una carta de ser-veis eficients i productiva. Com a gestors, els nostres serveis juguen amb les sen-sacions dels abonats, venem emocions a través de les persones per satisfer neces-sitats. Per això les noves disciplines que s’imposen són les basades en un àmbit més espiritual, holístic i simbòlic.També, les activitats on la diversió i l’esforç són protagonistes, estan de moda en el teu centre, com per exemple les ba-sades en temàtiques diferents: estil mi-litar, dinàmiques socials o aquelles que combinen espectacle i esport. Concreta-ment, algunes tendències que es veuran més en els centres són, per exemple, els programes de baix cost i, tornant a les ac-tivitats bàsiques, entrenament de circuit, 50+fitness, exercicis específics per a es-ports o la figura de l’entrenador personal més desenvolupada. Amb aquesta àmplia oferta de serveis esportius, la piràmide d’edat en les instal·lacions esportives ha augmentat el seu ventall. Són centres esportius per a tothom. Aquesta situació es tradueix en serveis específics per a nens i per a la tercera edat, basats en fer esport a través del joc. Aquesta població és bàsica per a l’estabilitat del paquet d’abonats, per la

seva fidelitat i l’ús de la instal·lació en ho-res de poca activitat. D’altra banda, tenim l’ajuda de la tecno-logia al servei del fitness. A través de la maquinària d’última generació, podem te-nir al nostre centre, innovació, interrelació i motivació que, com a usuaris o com a gestors, ens ofereix infinites possibilitats. Sistemes de control de freqüència car-díaca en un grup per classe, o platafor-mes vibratòries amb pantalla incorporada amb jocs esportius interactius són alguns dels exemples del fitness. La tendència és crear una maquinària atractiva per a l’usuari sense renunciar als resultats. Em-preses líder en maquinàries de muscula-ció aposten per un disseny personalitzat software unit a la màquina i per la simpli-citat de moviments per a tots els públics. Una altra tendència productiva i innova-dora és la socialització a través del nostre personal, per crear xarxes socials entre els nostres abonats, on els dinamitzadors siguin el nostre propi personal. Els cen-tres de fitness són les esglésies del segle XXI, el servei esportiu supera la dimensió esportiva i integra l’afectiva i l’ètica. Gent que mai no havia trepitjat un centre desco-breix ara que es pot permetre una sessió amb els amics. Existeixen tècniques per desenvolupar aquestes noves conductes, com les del web 2.0, activitats de dinamit-zació, serveis esportius en grup i d’altres, on el personal juga un paper fonamental. Amb aquestes i d’altres novetats, que ani-rem descobrint en aquesta secció basa-da en serveis i material esportiu, t’animo, com a usuari i gestor d’instal·lacions es-portives, a ser el protagonista principal dels serveis i productes que donen res-posta a les tendències comentades. Apor-taran productivitat pel centre i motivació per a l’usuari. ¿T’animes a posar-te en forma?

Per Joaquín MartínezGestor i consultor [email protected]/in/gestordeportivojoaquin

CROSSOVER: Technogym llança Crossover, la revolucionària màquina Lateral Total Body que ofereix un entrenament complet de tren superior i inferior i assegura la màxima activació dels glu-tis o de les cames. Crossover és molt fàcil d’usar, intuïtiva i involucra músculs que no s’acostumen a activar amb equips convencionals. Una com-pleta activació facilita el consum calòric i, al ma-teix temps, tonifica. El moviment suau i dinàmic garanteix un entrenament intensiu que, a més, ajuda a millorar la coordinació i l’equilibri. Cros-sover és ideal per a qualsevol usuari, indepen-dentment de la seva condició física, i garanteix un entrenament segur sense carregar les arti-culacions. A més, és el producte perfecte per a qualsevol tipus d’instal·lació o ambient: un gim-nàs, un centre d’estètica, un hotel o gimnàs cor-poratiu o, fins i tot, una casa privada.

esforc.com 57

Jonny Wilkinson Jugador de rugby anglès

autor: Saul Zanolariwww.saulzanolari.com

esforc.com 57

SUBSCRIU-T'HI

Alpinisme, Arts Marcials, Atletisme, Automobilisme, Bàdminton, Bàsquet, Beisbol, Bitlles, Boxa, Críquet, Ciclisme, Culturisme, Curling, Equitació, Escalada, Esgrima, Espeleologia, Esquí, Futbol, Golf, Gimnàs, Halterofília, Handbol, Hípica, Hoquei, Kitesurf, Korfbol, Motociclisme, Natació, Lacrosse, Pàdel, Patinatge, Pentatló, Piragüisme, Pilota, Polo, Rem, Rugby, Running, Skateboard, Snowboard, Softbol, Squash, Submarinisme, Surf, Tennis, Tir, Trial, Triatló, Vela, Voleibol, Vol, Waterpolo, Windsurf...

No et quedis sense la teva revista d'esports favorita . [email protected]

SUBSCRIU-T'HI

ww

w.e

sfor

c.co

mN

. 25

Portadacat.indd 1 11/06/10 13:25

Esforç 25

Documents

Transcript of Esforç 25