Esforç 2

000-Portades 24/11/06 11:09 Página 1

[email protected]

València San Vicent Màrtir, 14646007 ValènciaT 963 412 297F 963 808 [email protected]

BarcelonaAribau, 17308036 BarcelonaT 932 008 763F 932 009 [email protected]

Girona Manel Bonmatí i Romaguera, 15 acc17003 GironaT 972 223 757F 972 410 [email protected]

Madrid MártiresConcepcionistas, 1928006 MadridT 914 017 762F 914 010 [email protected]

Sta Cruz de TenerifeEdif. Parquemar.Avda. Manuel Hermoso Rojas, 238003 Sta Cruz de TenerifeT/F 922 595 [email protected]

Palma de Mallorca Miguel Marqués, 2207005 Palma deMallorcaT 971 777 254F 971 777 [email protected]

Per a més informació i inscripcions, contacti amb nosaltres a:

Coneixi el món del vi en els cursos que el Club Torres

li ofereix en els seus Centres Culturals del Vi.

Introdueixi’s de forma clara i senzilla en els secrets del vi

i la viticultura: història, criança, com escollir-los, vi

i gastronomia, el tast, etc.; de la mà d’experts i enòlegs.

Les sessions són de 2 hores durant 2 dies, en horari

de tarda, i finalitzaran amb un tast comentat de vins.

Tots els participants rebran material didàctic, un obsequi

i un diploma acreditatiu del curs. Les places són limitades.

Tot sobre el vi

Programa• Introducció al vi,

l’enologia i la viticultura• El tast de Vins• Vi i gastronomia• Els destil·lats• Vins de finca Torres• Grans vins del Món• Curs de tast avançat

CENTRECULTURAL DEL VI

c u r s o s 2 0 0 6

000-Portades 24/11/06 11:09 Página 2

editorialEsport de debò

Eritropoietina (EPO) tetrahidrogestrinona (THG), ... aquest estiu hem aprèsunes quantes paraulotes lletges més que malauradament s’aniran associantamb l’esport com les ja tristament conegudes testosterona, nandrolona, ...etc.Però al tanto, algú les ha sentit en el seu propi club ? Tot i gaudir d’un nivellcapdavanter en la majoria dels nostres esports, no m’he adonat mai de lapresència de substàncies d’aquesta mena en el meu entorn. Així doncs,perquè ens tracten de vendre la pel·lícula de que tot l’esport està “contami-nat” ? Potser serà l’esport que ens tracten de vendre els grans mitjans embog-its per l’audiència, però en el món esportiu que jo conec això està a anysllum. Com aquest exemple trobaríem molts d’altres i a la fi ens arribaríem acreure que el nostre esport no mereix sortir enlloc, per rar. Doncs de cap deles maneres. Cal continuar lluitant per donar la volta a la truita. Potser calmolt d’ingeni per aconseguir-ho, no ho negaré, però es fa necessari un canvide xip si volem que la nostre societat no es torni boja del tot. Lo dels valorsque aporta el nostre esport està molt be quan ja ets un veterà i t’ho mires desde la distància, però mentre estàs jugant lo que vols és passar-t’ho be i gaudiramb els amics. Doncs aquesta és la pel·lícula que hem de vendre, perquè noconec a ningú que s’ho passi be fotent-se substàncies desconegudes ni fentd’altres actes delictius que sovint son els únics que acostumen a ressaltar lapremsa dels nostres esports “oblidats”. Així doncs os encoratjo a promoure elvostre esport com una de les poques activitats autèntiques, gairebé de patri-moni, que tenim a la nostre societat.

Editor / DirectorJosep M. Monteagudo

Cap de redaccióDavid Pozo

Director d’artJordi Elías

Han col·laborat en aquest númeroCeles Piedrabuena, Álex López Puig, Oriol Olivé, Joan Lluís Ibern, Pol García-Cascón, Iván Mullor, Ramon Balius, Núria Llata, Gustavo Béjer

FotografiesAlfredo Ferrer, Oriol Durán, Pere Cases, Olaf Plà, Fernando Olaizolai Ferran de la Roza

Esforç publicacions, slRafael Casanova, 19 1r. 2a.08750 - Molins de ReiTelèfon 936 805 355Fax 936 805 [email protected]

DistrubucióCoedis, sl Avinguda Barcelona, 22508750 - Molins de Rei.

Disseny gràfic, maquetació i preimpressióEmirimalé, grafistes

ImpressióPrinter, Industria Gráfica, SA

Dipòsit legal: B-39877-2006Preu de l’exemplar: 3,5 euros

El paper que utilitza Esforç publicaconsno perjudica el medi ambient.

Esforç publicacions no es fa responsable de les opinionscontingudes en les feines signades, essent les opinions ex-presades d’única responsabilitat de l’autor o autora. Esforçpublicacions es reserva el dret a publicar qualsevol informa-ció rebuda. No s’autoriza la reproducció del publicat si noés amb l’autorizació expressa i escrita d’Esforç publica-cions, amb l’excepció de cites breus, fent esment , en totcas, de la seva procedència.

Esforç publicacions tampoc no es fa responsable dels con-tinguts o textos de les insercions publicitàries. El client esresponsabilitza, en front d’Esforç publicacions i de tercers,de que totes les dades que apareixen en la publicitat siguincorrectes i no atemptin contra drets de qualsevol mena (usde marques, patents, publicitat enganyosa, venda en ex-clusiva, etc.).

Portada: Atlètic BarcelonetaFotografia: Nacho Juárez

Josep M. Monteagudo

la força de l’equip

001-009-Primeres 22/11/06 17:20 Página 1

correu

Vòlei! Per fi algú se n’ha recordat

d’aquest esport tan fantàstic

que és el Vòlei. Fa temps que

sóc un ferma seguidora i

sempre m’he preguntat com

ningú s’ha decidit a posar un

xic d’atenció en aquest es-

pectacular joc. M’han agra-

dat molt els reportatges que

li heu dedicat així com la co-

lumna d’opinió. He devorat

tant ràpid tots els articles que

la revista fins i tot se m’ha quedat petita.

Espero que aquesta aposta que heu fet pel

Vòlei es contagiï en el futur a d’altres mit-

jans i de mica en mica creixi el vòlei català.

Des de ja, el meu suport a Esforç..

Júlia Fort Tarragona

Hi ha vida més enllàUs vull felicitar per aquesta nova re-

vista. Feia temps que calia una publi-

cació d’aquesta mena on els diferents

esports de Catalunya tinguessin

presència habitualment. Ha sigut un

plaer poder veure fotos de qualitat de

tants esports diferents. Fa goig veure

que hi ha vida més enllà del futbol.

Tampoc vull desmerèixer aquest es-

port però trobo que els mitjans tradi-

cionals li dediquen massa espai i so-

vint tendeixen a donar notícies que

voregen l’extraesportiu, més comuns

de la premsa rosa. Ja mateix, estic es-

perant el proper número amb un gran

neguit sobre quins articles em trobaré.

Potser podríeu afegir una darrera

plana en cada número avançant al-

guns temes del següent. Us encoratjo

de tot cor a continuar aquesta magní-

fica revista.

Pep RieraBarcelona

LesionsEnhorabona perquè són collonuts els continguts de la revista i el seu format. També

trobo força entretinguts les diferents seccions del final, com la de medicina esportiva.

En aquest apartat m’agradaria demanar, si s’escau, una menció a com prevenir lesions

o també ajudar en la seva cura. He patit diferents lesions al llarg de les darreres tem-

porades i algunes d’elles potser me les hagués pogut estalviar de conèixer com real-

itzar bé un exercici o com enfortir certs músculs.

Carles RoigSant Carles de la Ràpita

esforç— 2

Pel bé de la cultura esportivaA través d’aquestes línies vull felicitar-vos per la brillant idea de fer realitat un

projecte com Esforç, una publicació que, en la nostra llengua, tracta la real-

itat poliesportiva de Catalunya.

Per al FC Barcelona és motiu de joia que un mitjà de comunicació català de-

cideixi centrar la seva atenció en disciplines esportives que es practiquen a

casa nostra i que sovint no tenen la repercussió mediàtica que es mereixen.

Molta sort, doncs, en aquest nou camí que enceteu i ens posem a la vostra

disposició per fer realitat un somni compartit: promocionar la realitat polies-

portiva catalana.

Jaume FerrerDirectiu del FC Barcelona

Els valors de l’esportÉs una gran notícia que aparegui una re-

vista d’esports com “esforç” en uns temps

en els que sembla que s’han perdut els

valors tradicionals. Per què no apareixen

amb més freqüència tots aquests esports

en d’altres mitjans? Una assignatura pen-

dent dels mitjans de comunicació és trobar

un equilibri entre la lluita per l’audiència i

els valors dels continguts. Estic convençut

que a la llarga els resultats millorarien.

Joaquim MartínezBarcelona

Resposta de l’editor: És un bon suggeriment que amb molt de gust traslladarem al

Dr. Ramon Balius, encarregat d’aquesta secció.

Fe d’erratesEn el reportatge de Rudy Fernández del nº1 ens vam deixar de dir que les fotografies

d’en Rudy en acció les va realitzar Ramon Tomàs.

001-009-Primeres 22/11/06 17:20 Página 2

Més esportsFelicitats per la creació d’una revista

catalana de l'esport. Voldria saber si in-

cloureu algun apartat sobre l'equitació,

concretament sobre la Doma Clàssica.

Si parlem "d'Esforç" la doma reuneix d'u-

na banda un esforç físic, però també un

gran esforç mental de concentració, dis-

ciplina, constància i paciència, i finalment,

per què no dir-ho, un gran esforç eco-

nòmic. És un esport, a diferència de la

majoria, que no veus resultats fins al cap

de molts anys de dedicació i per això se-

ria bo que s'encoratges, sobre tot als

menors, a seguir endavant amb el seu

treball diari. Al veure que vostès fan una

revista genèrica crec que es el moment

de fer un petit esforç de dedicar unes

línies a aquest esport tant complert, tant

instructiu i creatiu com es la doma clàssi-

ca. Molta sort amb el vostre projecte.

Anna Ponsà

Si en aquesta revista a la pàgina poseu

que “Aquí hi cabem tots”, això vol dir que

pot ser publicada qualsevol notícia sobre

qualsevol esport?. O només hi ha les

seccions que heu especificat en un dels

apartats?. M’agradaria que aquesta re-

vista donés cabuda a tots els esports

catalans, no només els més coneguts. Jo

sóc fan de la gimnàstica artística femeni-

na, i crec que tenim prous representants

catalanes com per poder fer un article.

Així que m’agradaria que en un futur molt

proper poguéssiu incloure aquest esport.

Per si us interessa, el dia 18 de Novem-

bre a Vilanova i la Geltrú es duu a terme

una competició important sobre Gimnàs-

tica esportiva femenina i masculina.

Aquesta competició es diu Memorial

Joaquim Blume.

Si necessiteu informació o qualsevol cosa

estic disposada a col·laborar amb tot el

que pugui. Endavant i gràcies per fer

possible una revista d’esports

en català. Us dono el meu su-

port i espero que la meva petició

pugui ser considerada. Gràcies

per la vostra atenció.

Sílvia DarnéMestra d’educació Física

Una gran idea fer una revista dels princi-

pals esports en equip del nostre país. He

trobat però a faltar alguns que potser son

més minoritaris però no menys impor-

tants com el Korfball, Beisbol o Futbol

Americà. Entenc que heu que posar un

límit en el nombre d’esports però potser

algun dia hi té cabuda en aquesta fantàs-

tica revista. Des d’ara serà la meva

preferida. Moltes gràcies a tots els que hi

esteu al darrera i que heu apostat per l’e-

sport de qualitat. Tant de bo que perduri

en els anys i es converteixi en un referent

de l’esport català.

Francesc Abella Lleida

les vostres opinions a l’esforç. Rafael Casanova 19, 1 - 2. Molins de Rei (Barcelona) o a [email protected]

Esport baseMolt agradable trobar una revista com la

vostra que pretén enaltir la pràctica de l’e-

sport en un mon a on sembla que només

es gratifiqui la consecució de títols. Per

això crec que seria bo que també donéssiu

cobertura de l’esport base, que és el fona-

ment del futur de tot esport. Hi ha molta i

molta gent que dedica part del seu temps

a formar als futurs esportistes i poques ve-

Resposta de l’editor: És cert que poques vegades es reconeix la tasca d’aquests edu-

cadors que sustenten l’esport base . En la mesura que ens sigui possible tractarem de

donar cabuda a tota la gent de casa nostre que destaca en qualsevol faceta de l’esport i

que es mereixerien ésser tractats com a herois.

gades tenen llur reconeixement. Seria bo

destacar de tant en tant la tasca desinter-

essada d’aquestes persones sense les

quals no existiria l’esport tal i com el

coneixem.

Benjamí RocaSabadell

Resposta de l’editor: No ens ha passat per alt que hi ha molts més esports dels que principalment apareixen a la revista. Tot just

hem començat i hem vist que hi ha molts més esports que requereixen del nostre “esforç”. Volem que la revista, de mica en mica,

vagi creixent en continguts i en la mesura que ens sigui possible tractarem més esports com els que ens comenteu.

esforç— 3

001-009-Primeres 22/11/06 17:20 Página 3

001-009-Primeres 22/11/06 17:20 Página 4

HI HA EMPRESES QUE NECESSITAVEN AQUEST ESPAI

anuncieu-vos a l'esforç936 805 355

001-009-Primeres 22/11/06 17:20 Página 5

001-009-Primeres 22/11/06 17:20 Página 6

001-009-Primeres 22/11/06 17:20 Página 7

1 editorial

actualitat2 Cartes al director10 Panoràmica18 Actualitat esports

especial34 Futbol: Barça-Chelsea

voleibol40 Un projecte de referència. El Lubesa

Sant Cugat treballa la base per tornar a estar entre els millors del vòlei estatal.

44 Tornaria a casa. Amaranta Fernández, la jugadora que va deixar Catalunyaper estar a l’elit.

hoquei herba48 El Vaticà de l’hoquei. L’Atlètic Terrassa,

un equip que representa l’arrelament de l’hoquei herba a Catalunya.

54 Joventut i compromís. Esther Termenss’ha convertit en la jugadora referent del CD Terrassa

waterpolo58 A la conquesta d’Europa. L’Atlètic

Barcelona és al seu millor moment per convertir-se en campió continental.

64 Xavi Vallès. La perseverança en el seumàxim exponent.

hoquei patins66 Premi a l’esforç. El Voltregà, cinquanta

anys donant èxits i formant esportistes per Catalunya.

70 Valentia demostrada. Miquel Masoliver,l’home que va saber dir no a la selecció espanyola.

sumari

54

40

5866

001-009-Primeres 22/11/06 17:21 Página 8

rugbi74 Barcelona espera l’USAP. L’equip

de Perpinyà busca una plaça per a la Heineken Cup a Montjuïc.

78 Un llarg camí internacional. Catalunyaespera el dia del seu reconeixement com a fundadora de la federació internacional.

handbol84 Quina passada! Sant Esteve Sesrovires,

un poble entusiasmat per l’handbol.88 Sentir els colors. Estel Gatell,

una jugadora que ho ha donat tot pel seu club.

90 Valor segur. Cristian Malmagro, la joia del Granollers.

bàsquet92 Objectiu: el retorn a l’ACB. El Ricoh

Manresa compta els dies per tornar a jugar entre els millors.

96 Sota l’ombra dels Pistons. Cheikh Samb,la perla de la pedrera blaugrana, juga a Cornellà.

futbol98 Factoria d’estrelles. La DAMM,

25 anys preparant cracks.102 Guanyat a pols. Moisès Hurtado,

un jugador de referència.104 Passió pel futbol sala. Sito Rivera,

un tècnic que viu amb devocióel dia a dia d’aquest esport.

esport convidat: special olyimpics106 Tots campions. Centenars d’esportistes

demostren a Lloret de Mar que no tot és competició.

àrea esportiva114 Moda esportiva120 Preparació física121 Medicina esportiva122 Nutrició124 Bulevard126 Audiovisuals127 Món esforç128 L’altra cara

9892

9078

001-009-Primeres 22/11/06 17:21 Página 9

010-017-Panoramica 24/11/06 12:19 Página 10

Fang, gloriós fangLa fotografia del jugador irlandès James Purue, ha sigut escollida com a millor imatge de la temporadaper la Federació Internacional de Rugbi. Foto: Morgan Treacy/INPHO - IRB/Emirates Airline Rugby Photographof the Year in the IRB World Rugby Yearbook 2007.


Esperit campióLa receptora brasilera Jaqueline Carvalho lluita fins a caure al partitque Brasil disputà davant Xina als Campìonatds del Món del Japó.Foto: Action Images


Lluita aferrissadaEls defenses serbis Martinovic i Simonevic intenten aturar el llançament a porteria d’Ivano Balic al partit de Lliga de Campions entre el RK Bosna i el PortlandSant Antonio. Foto: Action Images


Esforç al màximClaire Visser, jugadora holandesa de l’Atlètic, demostra la intensitat a que es pot arribar a una jugada durant alderbi egarenc davant el CD Terrassa.Foto: Alfredo Ferrer


esforç— 18

Ha perdut tots els partits que ha disputatTal com s’esperava, l’inici de campionat del Volley

Lleida ha estat nefast. Tots els canvis durant

l’estiu, tant a l’equip com a la junta directiva, han

fet trontollar els fonaments d’un conjunt que al-

tres anys lluitava pels llocs de play-off. Fins ara els

lleidatans han perdut tots els seus partits i són úl-

tims amb cinc punts, i el que és pitjor, només han

guanyat dos sets en tot el campionat, un davant

el Celta de Vigo i un altre amb el Sport Aragón, els

dos al pavelló municipal de Pardinyes. L’equip di-

rigit per Ricardo Bollognine mostra uns números

pobríssims: és el pitjor equip en atac (amb una

mitjana de 17 punts per partit), amb el bloqueig

més dèbil de la Superlliga, i amb una defensa i

una recepció més propis d’e-

quips de categories inferiors.

Amb aquestes estadístiques, i

quan ja ha passat el primer terç

del campionat, l’equip de la

terra ferma només pot tenir en

ment evitar el descens, cosa

que per ara sembla una utopia.

El pitjor: si la ratxa es manté, es

podria arribar a estar molt a

prop del ridícul.

voleiactualitatComença la primera divisió La categoria de bronze delvoleibol estatal ja hacomençat i els equips queho han fet amb millortrajectòria han sigut el LlarsMundet, en categoriamasculina, i el Santa Isabelen la femenina. És enaquestes lligues on enstrobem els segons equipsdel Barça i del Sant Pere iSant Pau, que preparen elsseus joves valors per fer elsalt als primers equips.

Catalunya en accióEl proper 23 de desembre alpavelló de la Vall d’Hebronde Barcelona la selecció deCatalunya jugarà un anymés un partit internacional, iserà davant Bulgària.Prèviament, i al voltant delpavelló, la FederacióCatalana de Voleibolorganitzarà moltes activitatsde promoció amb laparticipació de més de 450nens i nenes d’arreu deCatalunya.També durant les festesnadalenques, del 2 a 4 degener, es farà una novaedició del Torneig ArturoCortés a Lloret de Mar. Lesseleccions de cadets ijúniors masculins, i decadets femenins competirandavant conjunts de la restade l’Estat. En les mateixesdates, la selecció catalanajúnior femení participarà alTorneig Internacional deSestao i s’enfrontarà aequips tan potents comItàlia.

El volley Lleida,enfonsat

CV

Lub

esa

San

t C

ugat

018-019-NwVol.qxd 24/11/06 12:25 Página 18

esforç— 19

Incertesa al Lubesa Sant CugatL’inici decebedor del Lubesa Sant Cugat sem-

bla que no té fi i l’equip no està responent a la

confiança dipositada pels aficionats. És ben

cert que des del club s’ha volgut treure pressió

a les jugadores reconeixent que no hi havia un

projecte per pujar de categoria, però el que no

es vol perdre de vista és la possiblitat d’estar

entre els sis primers per ser a la Superlliga”B”

de la propera temporada.

Les dues victòries del conjunt sancugatenc va

ser a terres valencianes i balears ,on va vèncer

en partits durs a l’Universidad Politécnica i el

Ciutat de Palma, però la derrota clara davant un

rival de molta més entitat com el Cajasur Cór-

doba no deixen cap dubte que el conjunt dirig-

it per Xavier Perales haurà de suar molt per

guanyar almenys els partits amb rivals directes,

per evitar un descens que ningú no desitja.

Inici arrassador del Sant Pere i Sant PauEls equips catalans, els millorsde la categoria

Els tres conjunts que militen a

la lliga FEV tenen els seus ulls

posats en la Superlliga “B” que

es crearà l’any que ve, i no

volen deixar escapar l’oportu-

nitat de ser-hi. Qui ha comen-

çat amb millor peu ha sigut el

conjunt de la ciutat de Tarrago-

na, que després de sis jor-

nades compta tots els seus

partits per victòries, i per ar-

rodonir-ho encara més, no ha

perdut ni un sol set de tots els

que ha disputat. Aquestes

xifres no deixen lloc a dubtes i

la promesa del tècnic Blas Or-

tega a principi de temporada,

d’aconseguir resultats i espec-

tacle l’està complint amb nota.

Tampoc no hem de deixar de

banda els altres dos equips

que participen a la divisió de

plata del vòlei estatal. El FC

Barcelona, que ja des de l’inici

aspirava a l’ascens, ha comen-

çat fort, i ha perdut només un

partit, precisament a casa da-

vant el Sant Pere i Sant Pau.

Encara que el conjunt blau-

grana, amb un planter comple-

tament renovat, està fent una

bona feina en atac, encara fal-

ta polir alguns aspectes en de-

fensa i recepció.

El CV Sant Boi, en canvi, està

mostrant alguns dubtes i alts-i-

baixos en el seu joc deguts,

sobretot, a la falta de coordi-

nació en algunes fases del par-

tits, com, per exemple, al que

es va perdre a casa davant el

cvleganes.com en l´últim set

després d’haver remuntat l’a-

vantatge inicial dels madrilenys.

Això sí, el tècnic Daniel Lilov té

encara molts partits per enda-

vant per corregir aquests petits

detalls que poden fer decantar

un partit.

Aquest any, i després de rebre el cop de baixar de cate-

goria, es va decidir fer molts canvis des de la directiva fins

als jugadors que havien de venir, o tornar al Club. Es va

nomenar Dioni Camacho com a president, i es van fer els

fitxatges justos però amb qualitat suficient per jugar a di-

visió d’honor, ja que aquest és l’únic objectiu que el club

s’imposa respecte al primer equip, i així està essent,

portem 5 partits de la lliga regular i no hem cedit cap set

a cap rival, cosa que ens permetrà arribar a la fase d’as-

cens amb avantatges. Per altra banda hem de destacar

l’admirable dedicació de tota la plantilla, que treballa

fortíssim i que no troba rival a l’alçada en aquesta cate-

goria per mirar-se cara a cara, i també la dedicació del

cos tècnic que treballa incansablement per millorar la

base del club. Tot i els bons resultats de l’equip, la tasca

del nou president i dels seus col·laboradors, i el notable

augment d’esportistes, hi ha encara camí per recórrer;

falten infraestructures, patrocinadors, subvencions, es-

pònsors... I això es notarà l’any vinent. Si es torna a la Su-

perlliga ens trobarem sense un pavelló amb els requisits

mínims, sense l’ajuda suficient per mantenir els fitxatges,

etc. És per això que he d’agrair a tota la plantilla i a

tothom que col·labora desinteressadament amb nos-

altres per aquest ansiat retorn a Superlliga, que segur que

s’aconseguirà, i esperem poder fer-ho en les millors

condicions. S’ha de recolzar aquest esport tant com d’al-

tres de la ciutat de Tarragona.

opinió

Projectesòlid Blas Ortega

CV

San

t P

ere

i San

t P

au

Ent

rena

dor S

ant P

ere

i San

t Pau

018-019-NwVol.qxd 24/11/06 12:25 Página 19

esforç— 20

La inversió milionària del Polo en el seu equip d’hoquei està do-

nant els seus fruits des del començament de la Lliga. En els sis

primers partits de la competició el conjunt dirigit per Dani Martín

no està tenint pietat amb els seus rivals. Encara que falten els

partits importants de la primera volta, davant l’Atlètic i el Club

de Campo, fins ara el Polo no ha mostrat cap instant d’inse-

guretat en els seus partits. Es manté la mateixa intensitat des

del primer fins a l’últim minut, i el que és millor, els jugadors

sembla que juguin de memòria i coneixent en cada moment la

posició de la resta de companys al camp. Un altre punt a favor

són els penals, per als quals tenen Jordi Quintana com un

autèntic especialista. Els primers de caure van ser els egarencs

del Terrassa i de l’Egara, i després el Barrocás gallec, nouvingut

aquest any, que va rebre una pallissa al camp de l’avinguda Di-

agonal. Li van caure tretze gols, un marcador que recorda l’ho-

quei d’altres temps, quan les quantitats de gols eren impor-

tants.

La cara amarga d’aquest inici l’està donant el CD Terrassa. La

victòria davant el Club de Campo no ha d’amagar el fet que ha-

gi perdut partits que altres temporades es guanyaven amb

força comoditat, i tan sols el baix nivell de Jolaseta i Barrocás

està fent que no ocupi la darrera posició. Precisament la derro-

ta per 3 a 2 al camp del conjunt canari va fer molt mal. El po-

tencial dels homes de Pedritxes és molt més gran i no s’hauria

de dependre al final de la temporada dels duels directes amb

aquests equips.

Tampoc no està responent a les expectatives el FC Barcelona,

que aquest any havia apostat per estar entre els quatre primers.

És cert que fins ara s’ha jugat davant els rivals més difícils, Po-

lo, Club de Campo i ONO At.Terrassa, però l’equip no està re-

sponent al que voldrien els tècnics.

hoquei herbaactualitat

El primer derbi català acaba amb empatAt. Terrassa i Polo no marquen en el primer enfrontament directe

La divisió d’honor femenina ha

començat i els dos grans

equips catalans ho han fet amb

bon peu, encara que perdent

els primers punts precisament

en el duel directe entre ells. El

partit que va enfrontar egaren-

ques i barcelonines va acabar

amb empat a zero en una

mostra del respecte que es te-

nien els dos conjunts en què

cada moviment era perfecta-

ment vigilat pel rival, amb una

Maite Garreta que tallava con-

tínuament els atacs de les da-

vanteres del Polo. La primera

sorpresa la va donar el Júnior,

que va caure clarament a la

segona jornada davant el

Taburiente canari, un equip que

serà molt difícil al seu camp.

El Polo no té pietatL’ONO Atlètic tampoc coneix la derrota

Alfr

edo

Ferr

er

Alfredo Ferrer

020-021-NwHherb.qxd 24/11/06 12:26 Página 20

esforç— 21

Tenis i Júnior candidats a l’ascens

Tres catalans entre els millors del món Els davanters Santi Freixa i Pol Amat, i la migcampistaSílvia Muñoz Escudé hanestat escollits a la llista del’All Star 2006 com uns dels18 millors jugadors d’hoqueid’aquest any arreu del món.La classificació elaboradaper la Federació Internacionales fa seguint la votació entre tècnics i jugadors de les seleccions nacionals,com també de diversosestaments esportius del’hoquei internacional.

La primera estatalfemenina es posa en marxaSi a totes les categoriesestatals dominen en nombreels equips catalans, laprimera divisió femenina ésuna excepció. Dels dotzeequips que la componennomés hi participen tresconjunts catalans: el RCPolo, el Tenis de Castelldefelsi el Club Egara. Precisamentles de Terrassa són unes deles grans favorites perrecuperar el seu lloc a ladivisió d’honor.

Després de les primeres jornades de la lliga de DH

masculina, sembla que les coses no hagin canviat

gaire respecte a altres temporades. Els equips grans

segueixen estant a dalt, darrere d’ells una “altra” lliga

pel 5è, 6è, 7è i 8è lloc, i pel descens dos clars candi-

dats: els dos equips acabats de pujar.

Els quatre equips considerats grans són: RC Polo,

Atletic Terrassa, Egara i Club de Campo. D’aquests

quatre equips, només un, el RC Polo té a priori un

planter millor que l’any passat. La tornada de Pol Am-

at, Javi Bruses i Nacho Alborch i també el fitxatge del

crack Aussie Jamie Dwyer ha de servir perquè el Polo

guanyi sense cap mena de problema la lliga regular i

arribi als play-offs com a clar favorit al títol. De ben se-

gur que en la història de la lliga no hi ha hagut mai una

plantilla tan completa com la d’aquest Polo.

De la seva banda l’Atlètic s’ha vist bastant minvat com

equip. Els germans Freixa han marxat a jugar a fora

(en Santi a l’Argentina per temes laborals, i l’Uri a Itàlia

pels estudis). L’Albert Sala, que ha anat a Holanda a

jugar i Lucas Cammareri, que ha tornat a l’Argentina,

han deixat uns buits molt importants a la davantera

que els de Can Salas han omplert amb dos jugadors

alemanys i jugadors de la casa. De moment estant

treient resultats positius, però està clar que no tenen la

solvència d’altres anys. Al final de novembre Santi

Freixa torna de l’Argentina i està clar que serà un re-

forç vital per a la davantera groga.

L’Egara i el Club de Campo de Madrid també han sofert

baixes, però potser no tan sensibles com les de l’Atlet-

ic. Cal destacar que l’Egara i l’Atlètic tenen les plantilles

amb la mitjana d’edat més baixa de tota la DH, i totes

dues, evidentment, de jugadors formats al club.

El Barça ha tingut un calendari inicial molt complicat

i això ha fet que a hores d’ara estigui allunyat del

play-off, però fins l’últim moment, com l’any passat,

estarà lluitant per accedir-hi. En aquesta mateixa “lli-

ga” hi trobem l’Atlético San Sebastián. Taburiente i

un CD Terrassa que ha incorporat Mario Almada, ju-

gador de la selecció argentina, que no haurien de

tenir gaire problemes per mantenir la categoria, i els

bascos del Jolaseta i els gallecs del Barrocas són

clars candidats a ocupar les dues places de descens

cap a la DHB.

Entre

nado

r FC

Bar

celo

na

opinió

Sense canvis David Enrich “Mowly”

Per resultats i joc els equips de

Castelldefels i Sant Cugat es

presenten un any més com a

ferms candidats a l’ascens a la

màxima categoria. En una di-

visió d’honor “B” molt des-

cafeïnada a Catalunya es poden

veure moltes de les promeses

de l’hoquei català en els prop-

ers anys. És el cas del Vallès

Esportiu, filial de l’Atlètic Ter-

rassa, i que no podrà ascendir

per aquest motiu. El Tenis ha

començat a marcar el seu ter-

reny amb victòries importants

com l’assolida al camp de l’Al-

cobendas, de la seva banda el

Júnior va començar la tempo-

rada amb un triomf davant el

Vallès a la segona jornada. El

derbi entre tots dos conjunts

serà la prova de foc per conèi-

xer la seva potència actual.

El Pedralbes és un altres dels

equips presents a la categoria,

i encara que el seu objectiu si-

gui la permanència, l’equip de

l’Avinguda Diagonal, està cri-

dat a ser un equip que pot

donar més d’una sorpresa al

llarg de la temporada.

Alfr

edo

Ferr

er

020-021-NwHherb.qxd 24/11/06 12:27 Página 21

El Sabadell jugarà la Copa LEN amb el TerrassaEl CN Barcelona va fer els deures i serà al costat

de l’At. Barceloneta, classificat directament per a

vuitens, un dels dos equips que ens representaran

a la màxima competició europea. Els cenebistes

van dominar el seu grup sense complicacions

guanyant quatre dels cinc partits que van disputar

a la localitat montenegrina d’Herceg Novi.

Precisament el partit més complicat va ser davant

els amfitrions. Quan l’equip de Toni Esteller ja tenia

el partit controlat, un parcial de 5 a 2 a favor del

Jedren Herceg va deixar el partit en empat. Encara

que el primer partit davant el Panionios grec va

costar, sobretot pel cansament acumulat del viat-

ge, la resta de la competició va ser un passeig pels

barcelonins, que amb la primera plaça evitaran els

rivals més forts a vuitens.

A partir del 27 de novembre es veuran les cares amb

equips com el Dubrovnik croat o l’Olimpiakos grec.

La cara amarga de la segona ronda classifi-

catòria de la Lliga europea va ser el CN Sabadell.

Després d’una competició gairebé perfecta, els

de Manel Silvestre es van quedar fora de la com-

petició per la diferència de gols amb els altres

dos equips líders, el Brendon Eger hongarès,

amb qui va perdre clarament per 13 a 5, i el

Posillipo Nàpols, que va donar la sorpresa en

guanyar els amfitrions, i superar així els vallesans

a la classificació final del grup. Ara toca lluitar als

vuitens de final de la Copa LEN, on espera el ri-

val de tota la vida, el CN Terrassa. Per primera

vegada s’enfrontaran els dos equips vallesans en

competició europea.

watepoloactualitatMedalles d’agraïmentLa Federació Espanyola de Natació ha distingit amb la medalla d’or treswaterpolistes que pertanyena la nostra federació. Estracta de Xavi García, XaviVallès i David Martín, que han participat en més d’un centenar de partits de la selecció estatal. Elsguardons, que es van lliurarel dia 24 d'octubre a Madrid, també han arribaten forma d’homenatge alpresident de l’AtlèticBarceloneta, Julián GarcíaGonzález, i al CN Terrassa i elCE Mediterrani, que celebrenel seu 75è aniversari.

Comença la primera divisióCN Molins de Rei i UD Hortasón els dos equips que hancomençat amb més força lanova temporada. Ambdóscompten els seus partits pervictòries. El conjunt del BaixLlobregat té a les seves filesel veterà Sergi Pedrerol, queestà disputant el quepossiblement serà el seuúltim any en actiu.

El CN Barcelona passa ronda i el CN Sabadell es queda fora de l’Eurolliga

Orio

l Dur

an

022-023-NwWat.qxd 24/11/06 12:27 Página 22

opinió

esforç— 23

L’assignatura pendent del waterpolo una temporada

més segueix sent la seva professionalització. La

creació de l’associació de clubs no va solucionar un

problema que el nostre esport arrossega des de fa

temps. Tal com passa en altres esports, en els clubs

de natació hauria d’haver-hi una clara divisió entre la

part social i el que és estrictament la secció profes-

sional. S’han de buscar espònsors forts amb patroci-

nis que inverteixin directament en els equips, i no en

el club en general.

La creació d’una lliga pròpia, com l’OK Lliga de

patins o l’ASOBAL d’handbol, donaria una empenta

important al waterpolo. L’associació hauria de ser in-

dependent de la Federació Espanyola. El problema

es planteja perquè aquesta federació no vol deixar de

tenir domini d’una secció, que juntament amb la de

natació sincronitzada, és la que més medalles i pres-

tigi els aporta.

Aquests nou mesos que queden per endavant, es-

taran dominats pels clubs socialment més forts,

l’Atlètic Barceloneta i el CN Barcelona. A partir

d’aquí, equips com el CN Sant Andreu buscaran un

forat entre els llocs que donin accés als play-off, tot

intentant evitar en quarts els conjunts més potents.

Mataró i Terrassa passen com a primersEls del Maresme tindran el rival més assequible

El Sabadell femení torna a la dinàmica guanyadora

Mataronins i egarencs han passat amb nota la prova de la segona

ronda classificatòria de la Copa LEN. El Mataró Quadis va jugar a

casa i això es va notar. Els homes de Dorin Costras van guanyar

plàcidament els dos primers partits davant el Strakonice txec i el

Chania grec, però el tercer davant el rival més complicat, el Jedren

Herceg grec va ser una altra història. Els hel·lens, que provenien de

l’Eurolliga, van avançar-se amb tres gols de diferència (3 a 6) al

segon quart, però després va aparèixer el coratge d’homes com

Jordi Garcia o Andrei Josep. Albert Pey Garcia va ser el que va ano-

tar el definitiu 10 a 9 en l’últim segon del partit. Ara toca a vuitens el

Sibenik croat, amb el partit de tornada a la piscina del Sorrall.

El CN Terrassa, a qui espera el CN Sabadell, també va patir de va-

lent per aconseguir el primer lloc a l’últim partit. El rival era el

Galatasaray turc, que jugava a casa amb un pavelló ple a vessar i

una parella arbitral d’escàndol. Però ni les 16 exclusions, dos pe-

nals i l’expulsió de Florin Bonca no van evitar que els de Daniel Nart

s’emportessin una ajustada victòria per 15 a 14. Els altres dos par-

tits s’havien guanyat, un espectacular 30 a 0 al Kuhat filandès i un

contundent 14 a 6 davant el Barendrecht d’Holanda.

L’equip femení del Sabadell ja està demostrant que la derrota a

la final de la lliga passada no significa la fi d’una època, sinó el

començament d’una altra. L’equip de Xavi Balaguer no està

tenint pietat dels seus rivals i les victòries són espectaculars.

Potser el més destacat d’aquestes primeres jornades ha estat

la victòria de les vallesanes a casa del seu botxí la temporada

passada, l’Ondarreta d’Alcorcón. El partit, que era l'únic que el

Sabadell es podia permetre perdre durant tota la temporada, va

ser molt disputat fins a l’últim quart i va acabar amb un triomf

per 9 a 7. Ara toca continuar el tràmit de la lliga fins que arribi

de nou el moment de la veritat. Tres clubs catalans més estan

realitzant un bon inici de campanya. Mediterrani, Sant Andreu i

Sant Feliu-Waterfly han guanyat ja cinc dels vuit partits que han

disputat, obrint ja una escletxa important amb els equips situats

a la part baixa de la classificació.

Manolo Suárez

Orio

l Dur

an

ProblemaEndèmic E

ntre

nado

r C

N S

ant A

ndre

u

022-023-NwWat.qxd 24/11/06 12:27 Página 23

esforç— 24

El Barça ferm, però sense títolEl Reus guanya la Supercopa

Barcelona Sorli Discount i Alnimar Reus donen una imatge diferent

en aquest inici de temporada, però el primer títol ha anat a parar del

costat dels tarragonins. Amb aquest antecedent els blaugranes han

de tocar de peus a terra, perquè tenir millor equip i ser favorits no vol

dir campions segurs. Així i tot, els de Quim Paül no estan tenint pro-

blemes a l’OK Lliga, que sembla que si no es produeixen sorpreses

l’acabaran encapçalant fins al final de temporada. Amb Páez com a

gran referència golejadora, els ulls se centren ara a Europa. Després

d’uns plàcids vuitens de final davant l’Iserlohn alemany, ara espera el

més fort, la lligueta a partir de gener amb un altre equip català, el

Roncato Vic, el Barcelos portuguès i el Prato italià com a rivals.

La trajectòria de l’Alnimar Reus, finalista de l’Eurolliga passada, no és

tan brillant. L’equip, que ja ha perdut dos partits de l’OK Lliga, al

Palau Blaugrana i inesperadament a Lloret, no mostra el joc brillant

d’altres temporades, com ho demostra el fet que s’empatés a dos a

casa davant l’Igualada i el Liceo, aquest últim un rival a tenir molt en

compte aquesta temporada. El Mundial d’Angola i la Copa Daniel

Martinazzo a San Juan van fer que la temporada s’iniciés amb un to

físic molt més just, i això els homes de Manel Barceló ho han notat

sobre la pista en moments decisius. Ara esperen rivals durs a

Europa. Amb Porto, Follonica i Bassano, el Reus ha d’estar al cent

per cent si vol tornar a ser a la final a quatre del mes de juny.

hoquei patinsactualitat

Jord

i Elía

s

024-025-NwHPat.qxd 24/11/06 12:28 Página 24

Si hi ha alguna cosa que podem comprovar en aques-

tes primeres jornades és que la igualtat entre els

equips és cada temporada més acusada. La profes-

sionalització de l’OK Lliga ha fet que equips que abans

ni podien somniar guanyar un equip gran, ara ho

puguin fer; és el cas, per exemple, de la victòria del

Lloret sobre el Reus. Així i tot, la diferència entre els

vuit primers que lluitaran per la Copa del Rei i la lliga i

els que lluitarem per la permanència, com el Lleida, ja

s’està deixant veure amb una clara separació de punts

després de tan sols deu jornades. Encara que sembli

que equips com el Reus o l’Igualada no estiguin igual

que altres anys, la recuperació no trigarà a arribar. La

mostra és que encara estant malament els tarragonins

van guanyar la Supercopa al Barça. Els blaugranes

tampoc no estan com altres temporades. Les noves

incorporacions han fet que baixés un graó en el seu

domini, mentre que altres equips com el Liceo o el Vic

estan en línia ascendent.

I a la part baixa la igualtat és encara més gran i fins

a l’última jornada no coneixerem quins seran els tres

equips que abandonaran la màxima competició.

Tot això en una OK Lliga exigent, amb partits entre

setmana, i que té molt de terreny per endavant amb

l’objectiu de millorar. Fer espectacle, amb partits

més ofensius i respectant més els àrbitres, són ele-

ments indispensables que ens hem de posar tots

com a fita, tant entrenadors com jugadors.

opinió

esforç— 25

Vic iIgualada,trajectòriesoposadesEls viguetans han començat

aquesta temporada com van

acabar la passada, és a dir,

amb un joc contundent, una

defensa de llibre (és l’equip

menys golejat de l’OK Lliga) i un

atac efectiu. La classificació per

a la lligueta de la Lliga europea

no presentava cap problema, el

Cronenberg alemany estava a

anys de distància d’un Roncato

Vic que vol aspirar a tot, sent

conscient sempre de les dificul-

tats que posaran altres equips

amb molt més pressupost i ju-

gadors de molta qualitat, com

Barça, Reus i Liceo a casa, i

Barcelos i Prato a Europa.

Molt diferent està sent la trajec-

tòria del Proinosa Igualada,

que havia apostat per arribar

com fos a la Copa del Rei i que

ara mateix es troba just al vuitè

lloc que els classificaria. La

junta directiva presidida per

Fernando Fontanelles es va

veure obligada a destituir al

principi de novembre el tècnic

Cesc Monclús amb l’objectiu de

donar un revulsiu a l’equip, però

de moment de la mà de Albert

Tarrida, aquesta situació no

s’ha donat. Ara toca la Copa

CERS, on espera el Saint

Omer francès.

Joan Carles Colas

Els veterans també juguenEl CP Vilafranca i el GEIEGde Girona han estat els dosequips catalans que ens hanrepresentat en la darreraedició del TorneigInternacional de Veterans deDarmstadt (Alemanya). I handemostrat que encara quepassin els anys l’instintguanyador i la picardia no esperden; els del Penedès vanaconseguir arribar a la final,que van perdre només alspenals davant el Barcelosportuguès per 6 a 5.

Es posa en marxa un sistema de consulta de resultats via mòbilLa RFEP posarà en marxaen poques setmanes unsistema de consulta deresultats de l’OK Lliga i de laprimera divisió a través delmòbil. Solament hauràd’enviar-se un missatge i elsusuaris podran tenir accésals resultats actualitzats almateix moment que lapàgina web. El serveis’implantarà en un programaJava per a telèfons mòbilsque permetrà consultar elsresultats de l’última jornada,la classificació i el calendaricomplet dels partits de latemporada.

L’hoquei femení en acció La lliga de 1a nacionalcatalana ha començat il’Arenys de Munt n’és l’equipmés regular fins ara. Ambcinc victòries lidera laclassificació, ja que haguanyat partits davant rivalsdirectes com Noia-Freixenet iSpandeck Igualada. Osonaja ha tingut el seu primerderbi i de nou la balança s’hadecantat del costat del CPVoltregà, que es va imposarper 5 a 3 a la pista del Vic.

Regna la igualtat E

ntre

nado

r C

P C

astil

lo L

leid

a

El Vilafranca no perdEl CP Vilafranca és, de moment, l’únic equip que no ha

perdut després de set jornades a la primera categoria es-

tatal, i això que aquest any ja s’ha enfrontat a rivals di-

rectes com l’Areces d’Oviedo i el Raspaig d’Alacant. Els

vilafranquins s’estan mostrant forts, sobretot en defensa, i

és dels equips que menys gols ha rebut. Enguany el con-

junt del Penedès compta amb homes tan experimentats

com Juli Anguita i Camprubí, que intentaran tornar l’equip

a l’OK Lliga la temporada que ve. Sitges i Girona són els

altres dos equips que estan sorprenent en aquest inici,

encara que no siguin favorits en principi per estar entre els

finalistes el mes de juny.

024-025-NwHPat.qxd 24/11/06 12:28 Página 25

esforç— 26

El nom del fill de l’expresident de la

Generalitat va sortir a la llum a mitjans de

novembre com a candidat per a president

de l’USAP. Pujol va comptar amb el

recolzament del fins ara president de l’enti-

tat nordcatalana Dagrenat, que va dimitir

després de molts estires i arronses entre

els diferents accionistes de l’USAP.

Marcel Dagrenat sempre es va mostrar

partidari de fer l’ampliació de capital del

holding "USAP per sempre" que controla el

90% del club. Però un sector de l’usa-

pisme tradicional, conegut com "el club

dels 5" i encapçalat per Sobraquès, és

qui controla la majoria d’accions i mai va

tenir intenció de perdre el control de

l’USAP. A més aquests accionistes sem-

pre es van mostrar disconformes amb les

maneres, a vegades molt dràstiques, del

Dagrenat empresari, que mai va amagar

que utilitzava els mateixos mètodes que

feia servir en la seva cadena de superme-

rcats, InterMarché.

Malgrat aquestes mètodes, Dagrenat es va

convertir en el president més important de

la història recent de l’USAP. Després d’al-

guns anys com a directiu durant la dècada

dels 90, va tornar al club l’any 2000 com a

president. El club estava aleshores en una

greu crisis i per molts observadors el destí

del club català no anava precisament cap a

un dels millors clubs d’Europa com ho és

avui en dia. Llavors Dagrenat va imposar el

professionalisme i una gestió rigorosa que

va xocar amb les practiques del rugby

amateur o semi-amateur. Malgrat això, els

seus detractors mai havien despertat les

crítiques ja que tant els resultats financers

com esportius sempre van ser excel·lents i

a més Dagrenat mai va tenir el poder abso-

lut a l’USAP. Al final, però, Dagrenat no va

poder suportar més la pressió i va dimitir.

Després, una de les seves opcions era pre-

sentar un candidat de confiança i Pujol se-

ria qui encapçalaria aquesta candidatura.

Jordi Pujol va jugar a rugby, com a tercera i

mig de melé, en la secció del FC Barcelona

allà pels anys vuitanta i després a l’equip

gironí del GEiEG. Pujol és assidu a l’estadi

rugbiactualitatJordi Pujol fill, assalta l’USAP

Marcel Dagrenat amb el capità Bernard Goutta de visita pel Camp Nou

estructura de l’usap

USAP per sempreEl holding que controla la direcció del club amb el 80% del SASP USAP.

SASP USAPGestiona la part esportiva professional de l’USAP, és a dir el primer equip

Associació USAPGestiona la resta d’equips; des dels"espoirs" fins a l’escola de rugby.

història del club

1902: Fundació de L’AssociacióeSportiva de Perpinyà (ASP).

1919: Fusió entre l’ASP i el SOP(eStadi OlympímpicPerpinyanès) que dona elnom de Unió eSportivaPerpinyà (USP).

1933: Fusió entre l’USP i els Arlequinsde Perpinyà que dona el nomdefinitiu Unió eSportivaArlequins Perpinyà (USAP).

palmarès

Campió de França: 1914 (ASP), 1921, 1925(USP), 1938, 1944, 1955(USAP)

Finalista del campionat de França:1924, 1926 (USP), 1935,1939, 1952, 1977, 1998,2004 (USAP).

Challenge Yves-du-Manoir (equival a la copa de França):

1935, 1955, 1994 (el darrertítol de l’USAP guanyat con-tra l’AS Montferrand , ambun drop de més de 60 me-tres de l’arrier EricTressene.)

Finalista del Challenge:

1936, 1937, 1938, 1956,1965.

Finalista de la Copa d’Europa: 2003.

Aimé Giral i com ell mateix reconeix, en el

seu dia va fer presions per a emetre partits

de l’USAP per TV3. Des de l’any 2.000 és

un dels principals impulsors de la Fundació

Albert Pascual, que ha estat l’entitat motor

de l’USAP Barcelona, ara reconvertit en

secció del FC Barcelona.

026-027-NwRug 24/11/06 12:30 Página 26

pitalet, que malauradament

ara veu de lluny la Divisió

d’Honor que va deixar fa tres

temporades. El Cornellà però

somia pujar a la màxima

categoria i va començar la lli-

ga amb bon peu gràcies a

les dues victòries acon-

seguides; davant Durango i

Tecnidex València.

esforç— 27

Per ser en un mundial de rugbi masculí cal que s’uneixin

una sèrie de condicions que Espanya no compleix. És

una competició amb un nivell altíssim, hem de recordar

que les seves xifres el col·loquen entre els quatre esde-

veniments esportius de més efecte i repercussió interna-

cional, competint amb olimpíades i mundials de futbol.

Davant aquesta realitat no valen nyaps, ni posar pegats

de forma constant. Sintetitzem la problemàtica:

• Nombre de fitxes: fa impensable disputar el campi-

onat, però no és obstacle per participar en tots els

mundials jugats. Autocrítica, si us plau.

• Competicions: amb els calendaris que dissenya la

FER és impossible millorar. Són el millor exemple de

“com no s’han de fer les coses”, i de com es fan.

• Arbitratges: disposem de 10 àrbitres del millor nivell.

Es tracta d’una xifra molt respectable en el context

en què ens movem.

• Jugadors: en unes condicions de professionalitat, o

fins i tot de semiprofessionalitat, podrien estar entre

els millors. Talents mai no ens n’han faltat. Hi ha dades

objectives que avalen aquesta afirmació, des d’èxits

individuals com el d’Oriol Ripol, fins a l’excel·lent ca-

pacitat tècnica que demostren els equips sub-18 en

els seus tests internacionals. A partir dels 19 anys, el

talent és necessari, però insuficient.

• Tècnics: Gled Glyn és un luxe per al rugbi estatal.

• Rivals de referència: Portugal, Georgia, Rússia, Ru-

mania i Uruguai.

• Clubs: són molt pocs els que tenen una estructura

que els permeti adaptar-se a les necessitats de l’es-

port al segle XXI.

• Finançament: aquesta és l’excusa i s’enganyen.

Amb els diners que es gasten es poden fer bé les

coses. Primer pas: optimitzar els recursos, atenent

a criteris estrictament esportius. Hi ha diners sufi-

cients per competir amb els nostres rivals directes.

• Directius: és fàcil descarregar tota la responsabilitat

en ells, amb una vicepresidència esportiva que ha

demostrat molt per sota del que els nous temps exi-

geixen. Però per desgràcia el problema és molt més

greu, no existeix un projecte alternatiu i modern.

La conclusió és que els jugadors i els seus tècnics han

aconseguit canviar l’estat d’ànim d’una afició resignada

al desastre. No és menys cert que tot continua igual en

l’organització i el funcionament de la FER. El resultat,

Espanya fora del Mundial.

opinióCornellà a la Divisió de Plata

El Cornellà ha retornat en-

guany a la segona divisió del

rugby estatal després de l’as-

cens que va assolir la tempo-

rada passada, de la mà de

Jordi Villalante, just l’any del

75è aniversari del club.

Aquest equip del Baix Llobre-

gat ocupa la plaça que va dei-

xar un altre club català, l’Hos-

Espanya fora del Mundial La selecció espanyola s’hatornat a quedar fora d’unaCopa del Món en perdredavant Geòrgia per 37 a 23en la penúltima eliminatòriaclassificatoria per França2007. Amb aquest resultatels espanyols queden en ellloc 25 de la classificaciómundial, per darrera de Xile,Corea i Portugal.

Entrades per França 2007El passat 9 de novembrees van posar a la venda perInternet mig milió d’entradescorresponents a la tercera i definitiva fase per poderveure en directe la Copa del Món de França 2007. El ritme de vendes va serfrenètic i en la primera horaja es van adquirir 60.000;1.000 cada minut, fent queel primer dia es venguessingairebé la meitat.

Catalunya a França 2007La selecció catalana ha estat convidada pelComitè del Llenguadoc aparticipar en un torneig deseleccions que es disputaràa Montpeller paral·lelamentals partits del mundial que tindran lloc en aquestaseu a finals de setembre de l’any vinent.

Els All Blacks de passeig per EuropaEls de negre s’han passejatde nou pel vell continentarrasant a tots els seuscontrincants. Els seusaclaparadors triomfs sobretots els seus rivals,Anglaterra i França inclosos,els tornen a col·locar com a màxim favorit pel mundialde l’any vinent.

Espanya foradel mundial Tommy Garcia E

ntre

nado

r S

antb

oian

a

Jordi Villalante donant instruccions als seus jugadors.

026-027-NwRug 24/11/06 12:30 Página 27

Les derrotes a l’ASOBAL davant l’Ademar de

Lleó i el Valladolid, dos rivals directes, i a Gra-

nollers han tornat a fer aparèixer dubtes i que

es doni la lliga pràcticament per perduda.

Quan semblava que la dinàmica del principi de

temporada estava canviant, arribava la derro-

ta al Pavelló Olímpic de la ciutat vallesana. Així

i tot, els homes de Xesco Aspar, ajudats tam-

bé per la ratxa de victòries a Europa, han re-

cuperat no tan sols la confiança, sinó també

han millorat facetes de joc amb una defensa

6-0 perfectament abrigallada per David Bar-

rufet. El Barça ha tancat la primera fase de la

Lliga de campions guanyant tots els partits

que ha disputat, i només el primer que va ju-

gar, a la canxa del Kozina eslovè, li va repre-

sentar més problemes. La tornada va ser molt

més plàcida i el Barça va guanyar per 17

punts (38 a 21). Les diferències respecte als

primers partits al setembre rauen en la inten-

sitat i seguretat amb què juga ara el conjunt

blaugrana, i, sobretot, han desaparegut aque-

lles fases de falta de concentració. A homes

com Iker Romero, l’experimentat Perunicic i

l’extrem esquerrà Víctor Tomàs se’ls veu molt

més centrats i més potents que abans.

Si el Barça creix, el Fraikin Granollers decreix.

Després de deu jornades de l’ASOBAL, les

cinc victòries comencen a ser ajustades si es

vol estar clarament entre els vuit primers. El

conjunt de Manel Montoya està pagant en al-

guns partits la seva joventut i inexperiència,

però això no pot durar molts partits més, so-

bretot perquè ara vénen partits davant rivals

de més categoria. La creu va ser l’estrepitosa

derrota dels vallesans a Antequera. Els

malaguenys van engolir el Granollers amb un

contundent 35 a 18, i van aconseguir així la

seva primera victòria a la lliga ASOBAL.

handbolactualitat

La Federació es comunicarà amb un SMSLa Federació Catalanad’Handbol disposa desd’aquest mes d’una novaeina de comunicació ambels clubs i agents del’handbol després d’unacord firmat amb l’empresaSITSMS. El servei també elpodran fer servir elsmateixos clubs per posar-seen contacte amb els seussocis i abonats. Cadaentitat tindrà un accés, amblogin i contrasenya, a travésd’un enllaç que ja estàoperatiu a la pàgina web dela Federació.

Festa HANDBOLiCATPer primera vegadaCatalunya s’ha posat degala per retre un homenatgea l’handbol català. Duranttres dies, del 10 al 13 denovembre, el Parc MunicipalGuiera de Cerdanyola delVallès es va convertir en totun referent per a lapromoció d’aquest esport.Jocs per a nens, exhibicionsesportives i la presència dehandbolistes va servird’al·licient per una festa queva acollir l’entrega anual depremis de reconeixementde la Federació.

El Barça Cifec llença la lligaEl Fraikin Granollers, en hores baixes

028-029-NwHand.qxd 24/11/06 12:32 Página 28

El retorn de l’equip de

Sabadell a la divisió de plata

de l’handbol no està sent el

somniat, i avui, després de

deu jornades, la permanèn-

cia de l’equip gracienc

comença a perillar. L’única

victòria a la segona jornada

a casa davant l’Helvetia

Anaitasuna, va se només un

miratge. La junta directiva,

dins del seu pla de construir

un bon equip des de la base,

va apostar per mantenir un

90% del planter de l’any

passat a 1a nacional i l’a-

posta sembla que no ha sor-

tit bé. Al conjunt de Ramon

Cabañas no se li pot atribuir

falta de ganes i esforç, com

al partit a la pista del Tolimar

Tres de Mayo, on es va per-

dre per 26 a 25, però en

molts casos deixa escapar-

se els rivals al marcador, i

després costa moltíssim re-

muntar els marcadors, com

va passar a casa amb el

Barakaldo. A partir d’ara

queden partits importants

amb rivals directes per la

permanènica que s’han de

guanyar si es vol abandonar

la cua d’una divisió d’honor

B que ha costat molt assolir.

esforç— 29

El proper dia 19 de gen-

er començarà el que

serà, sense cap mena de dubte, el millor campionat

del món d’handbol que mai s’hagi dut a terme. El fet

que s’organitzi a Alemanya garanteix uns estàndards

de qualitat i d’afluència de públic inqüestionables, ja

que ens trobem davant del segon esport més impor-

tant del país teutó. No hi ha cap altre lloc on es puguin

omplir pavellons de disset mil persones per veure par-

tits d’una lliga amb la facilitat amb què es fa allà.

El més significatiu de tot, però, és que es tracta d’un

país on la televisió no tracta bé l’handbol. Tot el con-

trari del que passa aquí, on es retransmeten molts

partits i on, paradoxalment, costa déu i ajut omplir

els pavellons. Difícil d’entendre, oi? Tradicionalment

s’ha lligat la televisió a la promoció i al creixement de

l’esport, però els alemanys han demostrat que amb

una presència relativa en aquest mitjà es pot fer

créixer un esport a quotes molt elevades.

La clau està en el producte que ofereixen i en el valor

afegit de què el doten, a més a més del màrqueting

que en fan. És evident que el clima i la localització ge-

ogràfica de la majoria de clubs ajuden a obtenir bons

resultats pel que fa a nombre d’espectadors. Per una

banda el clima alemany convida molt més a les activi-

tats “indoor” que a fer la passejada, i per l’altra la

situació dels clubs en localitats mitjanes limita la com-

petència d’altres esports i activitats, i facilita que el par-

tit d’handbol sigui l’acte més rellevant de la setmana.

Tot i això, que en alguns casos també es dóna a casa

nostra sense gaire bon resultat, la recepta per créixer

és clara: bons jugadors, un partit igualat amb la in-

certesa que comporta el marcador final, ambient festiu

amb espectacles abans, durant i després del partit,

jocs de llums i megafonia amb el més pur estil NBA,

grans zones públiques per prendre alguna cosa, llotges

VIP, zones exclusives de trobada amb els espònsors,

etc. Això és el que atreu la gent i si, a més a més, s’hi

afegeixen actes promocionals dels clubs, jugadors i es-

pònsors per atreure el públic objectiu, s’aconsegueix

que l’assistència augmenti de manera que molts pavel-

lons locals quedin petits i que els equips es vegin

“obligats” a jugar en palaus de més de deu mil perso-

nes en les ciutats més grans de la seva àrea d’influèn-

cia. Un cop aconseguida aquesta massa crítica, un es-

port no pot fer res més que créixer, hi hagi o no televisió.

opinió

Xavi O’Callaghan

L’OAR perilla

L’Associació Lleidatana ha d’evitar l’enfonsament

Enr

ic A

ltim

is

Vivim l’handbol

Res

p.H

andb

ol F

C B

arce

lona

Com ja temíem des de principi de temporada no

corren vents favorables per a l’Associació Llei-

datana, en la que podia ser l’última temporada de

les jugadores de la terra ferma a la màxima cate-

goria. La dada de tenir una diferència negativa de

més de cent punts en deu jornades ens deixa da-

vant un panorama fosc i decebedor, amb un Llei-

da que ha perdut tots els partits que ha jugat. La

malmesa situació econòmica que no va permetre

fitxar cap jugadora de renom per donar consistència a l’equip i la

greu lesió de Jasmina Berenguer ha fet que el tècnic Miroslav Vu-

jasinovic tingui molts maldecaps perquè no pot formar un equip

amb garanties ni en defensa, ni en atac. Aquesta última faceta va

trobar el seu màxim exponent al partit davant l’Itxaco, on les llei-

datanes només van anotar 12 punts. Amb les coses així, les jor-

nades passen i es comencen a perdre partits de forma clara amb

rivals directes, resultats que després costarà molt aixecar en una

segona volta que es presentarà agònica.

Associació Lleidetana

028-029-NwHand.qxd 24/11/06 12:32 Página 29

esforç— 30

El Ricoh Manresa reprèn el bon camíL’Hospitalet, el millor equip català de la LEB

Ara que ja s’ha disputat pràcticament un terç de la temporada

LEB, el Ricoh Manresa ha tornat a donar prou motius per pen-

sar en un possible ascens al final de temporada. L’equip del

Bages ha recuperat un ritme que semblava perdut fa tan sols

unes setmanes. Les victòries a casa davant el Burgos i a domi-

cili en un partit molt ajustat davant La Palma han retornat la

confiança als homes de Quintana.

La sorpresa d’aquest inici de campionat l’està donant l’Hospi-

talet. Un equip jove amb el tècnic Mateo Rubio al capdavant es-

tà donant més d’un mal de cap als seus rivals. Cal destacar es-

pecialment el jove Xavi Puyada, que en partits com davant Los

Barrios va anotar 14 punts, donà 12 assistències, capturà set

rebots i va recuperar tres pilotes. Amb 25 anys, es tracta d’un

dels millors bases de la LEB.

En canvi, la notícia dolenta la trobem a la terra ferma, on estan

veient com pot fracassar el seu projecte de tornar a l’ACB. Edu

Torres, tècnic que ja va entrenar el Plus Pujol Lleida a la seva

etapa a la màxima categoria, ha pres el timó d’un conjunt que

anava a la deriva després de les primeres sis jornades. El pobre

bagatge anotador i la pèrdua de rebots ofensius són part del

problema. Sembla que amb Torres ha agafat un to físic millor i

no hi ha tantes pèrdues de concentració com als primers par-

tits, però això no és l’únic per guanyar. L’arribada del pivot

nord-americà Joseph McNaull no va ser el revulsiu que l’equip

blanc-i-blau necessitava, mentre que d’altres com el veterà

Jaume Comas sí que està responent en els moments crítics de

l’equip.

Inici incert de l’UB Barça

bàsquetactualitat

Primers maldecaps per a l’únic equip català a la màxima cate-

goria del bàsquet femení, i és que quatre victòries en les

primeres vuit jornades és un bagatge pobre per un conjunt fi-

nalista de les sis darreres lligues i subcampió a la passada.

És ben cert que l’equip s’ha renovat gairebé completament i

que el calendari ha sigut molt exigent en els primers partits

amb enfrontaments directes amb els rivals més forts, Ros

Casares i Rivas Futura, però això no treu que les blaugranes

siguin a aquestes alçades l’equip que més punts ha rebut,

amb una mitjana de més de 80 punts per partit. Per molt que

jugadores com Marta Fernández s’esforcin a anotar, si no

funciona la part defensiva l’equip no pot començar a guanyar

els partits d’una forma còmoda.

Miq

uel À

ngel

Cha

zo/F

CB

Q

Orio

l Dur

an

030-031-NwBasq.qxd 24/11/06 12:34 Página 30

esforç— 31

Inici espectacular del Cadí-La SeuÉs l’equip femení més enforma i, si segueix així, ambopcions serioses de tornar ala màxima categoria.Jugadores com Ana MariaMoreno, Ester Farré i SaraRuiz estan realitzant un iniciespectacular amb un jocconsistent en defensa, peròa la vegada ofensiu. Lesestadístiques mostren unequip amb bons percentatgesen tirs de dos i de tres, i enels rebots. Bona mostra vaser el partit que l’equip gironíva guanyar al pavelló de laSeu davant un rival directe,l’Olis Sóller balear, en unpartit ajustat (76 a 73), enquè les noies de Joan CarlesDíez van demostrar unabona concentració en elsúltims minuts.

Les seleccions catalanes es preparenLes preseleccions catalanesde cadets i infantils ja espreparen de cara alsCampionats d’Espanyad’aquestes categories, quees disputaran a SanFernando (Cadis), del 3 al 8de gener. El tècnic del cadetmasculí, Xavi Isern, qualificaels seus nois com un “grupmolt compacte i competitiu, imolt fort mentalment a lapista”. D'altra banda, elseleccionador de l’infantilfemení, Lluís Vergés, estàcercant configurar “un grupmolt treballador en defensa imolt polivalent en atac”.

Joventut, el CB Prat, nou en

aquesta categoria després

d’una fantàstica campanya a

l’EBA, ha combinat un equip

jove amb jugadors com el base

Pau Ribas, que organitza el joc

de l’equip, i una de les grans

promeses de la “Penya”,

l’holandès Henk Norel, que

davant el CB Qalat va acon-

seguir 15 punts, 14 rebots i

quatre taps en 29 minuts a la

pista. A aquests noms cal afe-

gir homes carregats d’expe-

riència com Chus Benito i

Diego Araque. I no li estan

anant gens malament les

coses al jove tècnic Carles Du-

ran, que encara que patint ha

pogut treure partits importants

com davant el WTC Cornellà

amb un pletòric David Martínez

marcant sobre la botzina.

Els equips catalans han co-

mençat de forma incerta la no-

va temporada de la divisió de

bronze del bàsquet estatal. De

moment equips com el WTC

Cornellà, que va quedar tercer

l’any passat, no han trobat el

seu millor estat de forma, com

es va demostrar en partits com

els que es van perdre a casa

davant Ciudad La Laguna Ca-

narias o Grupotel.com Muro.

En petites fases del partit, l’e-

quip perd la concentració i tira

per terra la feina feta per tot el

conjunt, que està duent a

terme una bona tasca en de-

fensa. Els millors números els

tenen de moment el senegalès

Cheikh Samb amb els seus

taps i el badaloní Jofre Lleal

des de la línia de tirs lliures.

De la seva part el filial del DKV

EL WTC Cornellà està vivint aquest any un inespe-

rat problema afegit a la ja de per si dura competiti-

vitat de la lliga LEB. Fer-nos filial del FC Barcelona

ens ha aportat aspectes positius quant a la qualitat

dels jugadors, però ara s’està pagant a causa de la

curta plantilla del primer equip del Barça aquesta

temporada. El fet que només disposin d’onze ju-

gadors fa que nosaltres hàgim de cedir contínua-

ment jugadors, amb el problema que comporta pel

que fa a la composició i concentració d’un equip

que vol aspirar a tot. Naturalment sempre hi ha l’es-

perança que el Barça pugui fitxar algun jugador

més per alliberar-nos d’aquest calvari, però de mo-

ment aquesta situació no es produeix. Anímica-

ment, el planter nota tots aquests canvis i això fa

que es perdin partits per un o dos punts com va

passar amb el Laguna canari. Precisament aquest

conjunt insular és la mostra de com ha canviat la

LEB-2. Si al final de la temporada passada estava

lluitant per no baixar, avui són líders. Tot això des-

prés de fer una aposta important fitxant sis o set ju-

gadors comunitaris que han donat un grau de qua-

litat impressionant al conjunt. És la moda que s’està

imposant en una lliga que ja és de qualitat.

opinió

Agustí Cuesta

Problemesd’un filial E

ntre

nado

r W

TC C

orne

llà

El WTC Cornellà comença decebentEl CB Prat, el més regular de la lliga LEB-2

030-031-NwBasq.qxd 24/11/06 12:34 Página 31

Terrassa i l’Hospitalet, fermsBarça B, Gramenet i Figueres continuen a la cuaL’equip egarenc dirigit per Miquel Álvarez està

donant el millor de si mateix en aquest inici de

temporada i s’ha enfilat fins a la part més alta de

la classificació. Encara que alguns partits a

l’Olimpic que van acabar amb empat han pogut

crear dubtes, sobretot davant el Lleida i el Llevant

B, el Terrassa es veu aquesta temporada practi-

cant un futbol molt tècnic i amb capacitat de

dominar el rival durant llargues fases del partit.

Així ho demostra la dada dels gols rebuts, menys

de vuit en dotze partits.

De la seva banda, l’Hospitalet tampoc no deixa

escapar el tren del play-off i està completant un

inici de temporada magnífic. Els homes de Juan

Carlos Oliva han apostat per un futbol pràctic amb

el pitxixi Felipe Sanchón al capdavant, que li està

donant uns molt bons resultats. L’inici espectacu-

lar és molt semblant al que va tenir l’entitat del

Baix Llobregat fa sis temporades amb José Anto-

nio García Escribano a la banqueta.

La part negativa la continuem veient en tres

equips que per potencial i història haurien d’estar

a dalt. El cas més evident és el del filial blaugrana.

El Barça, que havia format un equip per aspirar a

pujar, està rebent un sever correctiu. Rijkaard,

present a la derrota davant l’Espanyol B, va

poder veure un equip negat de cara a porteria i

amb un Quique Costas que no troba el camí per

millorar el joc de l’equip i evitar fases de falta de

concentració. D’altra banda, el Gramenet, que

sembla que comença a veure la llum al final del

túnel, i el Figueres també continuen en la corda

fluixa, i tots dos ja han canviat de tècnic. L’equip

empordanès és el que n’està sortint més mal

parat. El conjunt que ara entrena Ernesto Calero,

que va perdre per 0 a 3 davant l’Osasuna B en el

debut a la banqueta, és dels equips més golejats

de la categoria.

futbolactualitatApadrina un futbolistaLa nova Fundació PrivadaCatalana de Futbol engegael projecte “Apadrina unfutbolista” amb l’objectiud’ajudar nens i nenes queper la seva difícil situacióeconòmica, estructurafamiliar i perquè molts d’ellsprovenen d’entornsmarginals no tenenl’oportunitat de jugar afutbol. La idea, que comptaamb la col·laboració de lesinstitucions públiques,permetrà que almenys 700nens d’entre 8 i 14 anysd’arreu de Catalunya puguindurant aquesta temporadapagar la quota d’inscripcióals diferents clubs i aixíparticipar en aquestainiciativa de cohesió social.Per col·laborar-hi es potaportar la quantitat desitjadatrucant al 902 48 10 20.

Campionat d’Europaamb CatalunyaLa Federació Catalana deFutbol Sala organitza desdel proper 27 de novembre ifins al 4 de desembre elCampionat d’Europa deSeleccions nacionals,encara que també hiparticiparan equips comAustràlia o St. Elena.Precisament amb aquestapetita illa sud-americana iamb Itàlia ha quedatenquadrada la selecciócatalana en el Grup D de lacompetició.

L’Espanyol estrena el “Canal Soci”Amb l’objectiu d’interactuaramb els socis, el RCDEspanyol ha posat en marxauna iniciativa pionera quepermetrà al soci dirigir-se irebre una resposta del cluben un temps rècord.Cadascun d’aquests socispot sol·licitar l’activació d’unusuari i d’una contrasenyaque els donarà accés aapartats de gestió,informació i bústia desuggeriments.

Orio

l Dur

an

032-033-NwFutb.qxd 24/11/06 12:35 Página 32

esforç— 33

Futbol salaEl FC Barcelona aguanta

Top EspanyolGran nivell de les noies de l’Espanyol

L’equip femení de l’entitat blanc-i-blava està donant les

alegries que no proporciona el conjunt masculí. Les cam-

piones de la lliga passada solament han perdut dos dels

vuit primers partits del campionat, a Bilbao davant l’Athlet-

ic, i amb el líder, el Llevant. La capacitat golejadora de

l’equip dirigit per Santi Fernández, amb Adriana i Marta

Cubí a la punta, ha fet que es guanyessin partits marcant

sis gols, i a més desfer-se de rivals directes com el Puebla

o l’Hispalis sevillà. Solament el Llevant, l’altre gran rival, su-

pera ara mateix les blanc-i-blaves. D’altra banda, l’inici de

lliga del FC Barcelona ha sigut més irregular i es troba al

centre de la taula classificatòria.

Després d’un primer terç de lliga irregular, el conjunt blaugrana di-

rigit per Marc Carmona ha començat a titubejar i es troba més a

prop de la zona de descens. Les victòries a casa davant el Beni-

carló, Carnicer Torrejón, i fora a Vigo van proporcionar uns punts

que donaven tranquil·litat, però que ara es demostren insuficients.

La lesió de Chica, que com Marcelinho estarà sis mesos de baixa,

no són les millors notícies per la nova secció professional del FC

Barcelona. El mateix tècnic reconeix que a l’equip li falta definir les

jugades d’atac, de fet és dels quatre equips que menys marca.

Dins de la aposta que el Barça està fent pel futbol sala, la secció

ha arribat a un acord de patrocini amb la empresa Laiwa, pel qual

l’equip portarà durant les properes tres temporades el logo de la

seva marca comercial SENSEIT.

Pitjor encara és la situació en què es troba el Martorell. L’arribada

de vuit jugadors nous aquesta temporada està fent que el

començament de temporada estigui sent un calvari per a l’afició,

que veu com el conjunt blanc-i-vermell està enfonsat a la classifi-

cació. Només una victòria en onze partits, davant el Barça a la

primera jornada, és insuficient per un equip que aspirava des d’un

principi al play-off. L’excel·lent campanya de l’any passat, en què

es va arribar a les semifinals de la lliga, van fer que puntals de l’e-

quip marxessin i que al seu tècnic, Sito Rivera, li estigui costant

moltíssim recompondre la plantilla.

Ja hi tornem a ser!, ha començat una nova tempo-

rada i tots els participants, jugadors, entrenadors,

presidents, clubs, Federació Catalana de Futbol... ens

hem marcat uns reptes, objectius a assolir en aquesta

llarga i dura competició. Els reptes seran variats i

diversos, i aniran d’acord amb la intel·ligència i

experiència de qui els formuli. Aquests objectius seran

diferents, almenys ho haurien de ser!, segons si

parlem d’equips en etapes de formació o escoles de

futbol, i entitats esportives que busquen el resultat

numèric, i guanyar de la manera que sigui amb el “tot

s’hi val”. En començar la temporada, tothom, des

dels jugadors, entrenadors fins als presidents re-

galimen il·lusió pels quatre costats i pensen que

aquesta serà la temporada que sempre han somniat.

Seran pocs els intel·ligents i experimentats que es

marcaran uns reptes reals, assequibles al potencial

dels jugadors, del club, l’entitat a la qual pertanyen.

En canvi, els inexperts, indecisos i poc coneixedors de

la realitat del futbol català, aniran mutant els objectius

d'acord amb les victòries o derrotes del diumenge, i

seran al llarg de la temporada els que s'enduran més

empipades, canvis d’entrenadors i jugadors, i un gran

desencís per no haver assolit els reptes inicials.

Personalment, m’agradaria que el futbol català tingués

veritablement clar el que és el futbol formatiu i el

competitiu. Seria molt bo que els clubs que apostessin

per la formació del jugador, tinguessin educadors-

entrenadors titulats i capacitats per dur a terme

aquesta funció tan important en la nostra societat.

La realitat ens diu que alguna cosa no estarem fent bé en

el futbol català quan, essent un dels territoris amb més

llicències de jugadors, els equips de futbol base quasi

sempre en les finals nacionals, només tenim tres equips a

primera divisió, cap a segona A!!, i molts a segona B. El

repte esportiu més important segueix essent la formació

integral de l’esportista, esportiva i humana, i treure

jugadors catalans preferentment per als equips catalans,

tot i que altres equips ja s’han adonat de la qualitat dels

joves jugadors catalans i estant fent del futbol català la

seva millor pedrera (Deportivo, Saragossa...).

En l'àmbit competitiu arribar com més equips millor a

assolir i consolidar-se a la segona divisió per intentar,

com el Nàstic l’any passat, fer el salt a la màxima

categoria i poder representar, encara que només sigui

una temporada, la realitat del futbol català.

opinió

Els reptes del futbolcatalà Pere Gratacós i Boix

Orio

l Dur

an

Orio

l Dur

an

Sel

ecci

onad

or d

e C

atal

unya

032-033-NwFutb.qxd 24/11/06 12:35 Página 33

esforç— 34

Cor

don

Pre

ss

futb

ol

els dos gegants Barça i Chelsea s’han convertit en els equips de referència a Europa i això es demostra al camp cada vegada que s’enfronten,encara que no sigui una eliminatòria.Si els espectadors del Camp Nou i Stamford Bridge han pogut gaudir de 180 minuts d’espectacle, aquí hem capturat els millorsmoments en vuit imatges. I ara a esperar un nou capítol que ben segur no trigarà gaire.

Barça i Chelsea s’han convertit en els equips de referència a Europa i això es demostra al camp cada vegada que s’enfronten,encara que no sigui una eliminatòria.Si els espectadors del Camp Nou i Stamford Bridge han pogut gaudir de 180 minuts d’espectacle, aquí hem capturat els millorsmoments en vuit imatges. I ara a esperar un nou capítol que ben segur no trigarà gaire.

034-039-FCBvsChelsea 24/11/06 12:37 Página 34

futb

ol

esforç— 35

Cor

don

Pre

ss

cara a cara


futb

ol

esforç— 36

Cor

don

Pre

ss


futb

ol

esforç— 37

Cor

don

Pre

ssC

ordo

n P

ress


futb

ol

esforç— 38

Cor

don

Pre

ssC

ordo

n P

ress


futb

ol

esforç— 39

Cor

don

Pre

ss


vole

ibol

de refe un projecte

Text d’Àlex López Puig Imatges de Jordi Elías

040-043-Vol01 24/11/06 12:38 Página 40

vole

ibol

esforç— 41

El nou projecte esportiu del Club Voleibol Lubesa Sant

Cugat té, a partir d’ara, un nou repte que no passa, pre-

cisament, per retornar el primer equip de l’entitat, sigui

com sigui, a la Superlliga femenina. Recuperar la catego-

ria més alta del voleibol estatal femení ha deixat de ser el

maldecap constant del club català que més temporades

–sis en total- ha militat en la Superlliga femenina.

Miquel Martínez, vicepresident del CV Lubesa Sant

Cugat, defineix molt bé aquest nou model esportiu: “Des

de les dues últimes temporades, l’entitat treballa amb

l’objectiu de potenciar la base buscant el seu màxim

rendiment esportiu. Així és com ens hem volgut definir”.

Per a Jordi Bosch, vocal del club i, amb Martínez, ferm

impulsor d’aquest projecte, “creiem que a Sant Cugat del

Vallès hi ha molt bones jugadores, que hem de formar i

promocionar”. Martínez i Bosch aposten fort per la base,

amb entrenadors de nivell. En aquesta línia, tots dos

coincideixen a valorar que “perquè una jugadora tingui

un bon nivell als 20 anys ha hagut de tenir un bon entre-

nador als 12”. I és per això que, en les últimes tempo-

rades, el club ha sabut, primer reunir i després consoli-

rència

040-043-Vol01 24/11/06 12:38 Página 41

vole

ibol

dar un equip tècnic “molt qualificat”. “Són entrenadors

preparats, polivalents, i dediquen moltes hores al club.

Són gent que s’estimen l’entitat.” I tot l’equip tècnic

coordinat per Mati Heras que, amb quatre temporades a

l’entitat, ha situat el CV Sant Cugat com un dels clubs

catalans amb més bon nivell en la base. “Estem fent un

treball molt seriós”, conclouen.

Amb un total de nou equips femenins —un centenar de

jugadores de 12 anys cap endavant—, el CV Sant Cugat,

amb divuit anys d’història, ha aconseguit en aquesta

temporada 2006-07 tenir el màxim d’equips en competi-

ció. Mai no havien tingut doble línia, des de la categoria

infantil fins a sènior, tot i que sí que havien tingut con-

junts masculins.

En l'àmbit esportiu, la junta directiva del club santcuga-

tenc es fixa un doble objectiu. Des d’infantil fins a juvenil,

els equips A tenen el repte de superar la primera fase de la

Lliga i, després de passar el tall, lluitar per situar-se entre

els quatre millors de Catalunya. Els B tenen com a fita la

formació i promoció. El juvenil A parteix com un dels

favorits al Campionat de Catalunya després que la tempo-

rada passada s’adjudiqués aquesta competició, malgrat

no superar la primera fase de sector, prèvia al Campionat

d’Espanya de Clubs. Enguany, l’entitat santcugatenca

pretén revalidar el títol i arribar més lluny a l’estatal. El

sènior B i el C, que la campanya anterior va ascendir fins

a dues categories, tenen l’objectiu de mantenir-se.

Per la seva banda, el sènior A femení del CV Lubesa Sant

Cugat s’ha proposat finalitzar entre el sisè i l’onzè lloc en

el grup B de la Lliga FEV. Així, després de la reestruc-

turació de categories previstes per a la pròxima tempora-

da 2007-08, el CV Lubesa Sant Cugat seguiria militant a la

Lliga FEV, però amb dues categories per sobre, la

Superlliga i la divisió d’honor. “L’objectiu el tenim molt

clar: quedar-nos a la Lliga FEV”, asseguren. Per assolir

aquesta fita, el club ha apostat per una renovació comple-

ta del primer equip —la capitana i experimentada Maria

Tortosa és l’única jugadora que continua de la campanya

anterior—, amb jugadores joves de projecció. “Sabem que

és una posició de risc molt important, però si ens mante-

nim a la Lliga FEV tenim un futur per endavant impressio-

nant. Creiem en el primer equip”, argumenten. Martínez i

Bosch projecten “un grup estable de jugadores catalanes

de molt nivell. Volem ser conseqüents amb la nostra

filosofia d’apostar per les jugadores de la base”.

Una història de 18 anys

L’any 1988 va néixer a Barcelona el CV Sarrià, de la mà

de Carles Castro, fundador del club i expresident des del

040-043-Vol01 24/11/06 12:38 Página 42

esforç— 43

desembre del 2003 del CV Sant Cugat. El CV Sarrià va

crear-se per donar continuïtat a les noies de quatre

escoles d’aquest districte que volien seguir jugant a volei-

bol fora de l’horari escolar. Aquests centres eren les

Salesianes, el col·legi Santa Isabel, les Teresianes i el

Sagrat Cor. L’any 1992, amb les Olimpíades de Barcelona,

va construir-se un pavelló esportiu a Valldoreix, districte

de Sant Cugat, perquè els equips poguessin entrenar-hi.

Va ser llavors quan el CV Sarrià va traslladar-se a Sant

Cugat i va canviar el seu nom per passar a dir-se CV Sant

Cugat. Aleshores, però, tan sols tenia un equip sènior,

amb vuit jugadores. A partir d’aquell moment, l’entitat va

començar a crear equips de base fins a passar al centenar

de jugadores que té el club actualment.

Després de tot aquest temps, Carles Castro destaca el fet

que “el CV Sant Cugat hagi pogut arribar a jugar, sis tem-

porades, a la Superlliga femenina”. En una primera

etapa, el CV Sant Cugat va militar en la màxima catego-

ria del voleibol estatal femení, des de la campanya 1995-

96 fins a la 1997-98, quan a mitja temporada va haver de

renunciar a la categoria per problemes econòmics, per

manca de patrocinador. En una segona època, el sènior

femení del CV Sant Cugat va tornar a l’elit, on va militar-

hi des de la temporada 2002-03 fins a la 2004-05. La mil-

lor classificació del CV Sant Cugat a la Superlliga va ser

un cinquè lloc en la primera temporada, la 1995-96.

Maria Tortosa: la insígnia del clubHa estat, sense cap mena de dubte, la jugadora de

referència del Club Voleibol Sant Cugat. Maria

Tortosa, de 27 anys, que medita la seva retirada

del voleibol al final de la temporada actual, des

dels 14 anys juga al club de la seva vida. Capitana

del primer equip durant molts anys, tan sols ha

jugat fora del club una temporada, la 2004-05

amb l’Hospitalet, conjunt amb el qual va ascendir

a la Lliga FEV.

És una enamorada del seu club. La filla de l’actu-

al president, Francesc Tortosa, assegura que el

club “ha aconseguit grans reptes amb el poc temps

que té de vida l’entitat. Ha costat arribar on estem

ara”. “Tinc una estima molt especial per aquest

club. És més que un club”, assegura. La central

també explica que ha après moltes coses amb el

voleibol. “M’ha ensenyat els valors propis d’un

esport d’equip, com la companyonia, l’entrega, el

sacrifici i el compromís.” A més, destaca que, amb

el voleibol, “he fet un munt d’amigues. El voleibol

és una de les meves prioritats a la vida”.

La central del CV Sant Cugat també aposta pel

nou projecte esportiu del club. “És un projecte

superromàntic”, afirma.

En el currículum esportiu de Maria Tortosa hi fi-

guren dos subcampionats d’Espanya de primera

nacional i també un segon lloc al Campionat

d’Espanya de la Lliga FEV (ascens a la Superlliga

femenina).

040-043-Vol01 24/11/06 12:38 Página 43

vole

ibol

torn

esforç— 44

044-047-Vol02 24/11/06 12:39 Página 44

vole

ibol

esforç— 45

Molt jove va deixar casa seva amb l’únic objectiu de tro-

bar un lloc per poder desenvolupar-se com una gran

jugadora de voleibol. Fa deu anys que és fora de

Catalunya i en aquest temps s’ha anat consolidant com a

una de les millors centrals d’aquest esport. Encara li falten

els títols que empenten un esportista cap a la glòria, però

ella té el físic i potencial per aconseguir-ho. La seva dar-

rera parada és Múrcia, després d’haver passat com a pro-

fessional per Burgos i Albacete, i anotar més de 300 punts

en una temporada.

esforç — Amb els teus 23 anys en fa cinc que jugues a

l’elit del vòlei estatal. Què et va portar a deixar-ho tot

enrere i anar-te’n a llocs com Burgos o Albacete?

Amaranta — Això ja va ser als últims anys. Jo vaig haver

de deixar Barcelona amb tan sols tretze anys. Me'n vaig

anar a Galícia perquè allà hi havia gent que va apostar per

mi, i des de llavors he passat deu anys fora de casa.

esforç — Com s’ho va prendre la teva família?

Amaranta — En un primer moment disgustats, però avui,

després de deu anys, sabent que ha sigut i és el millor per

mi, no dubten a donar-me el màxim suport. Com a qual-

sevol activitat és importantíssim que tinguis l’ajuda,

encara que sigui en la distància, de les persones que

estimes.

esforç — Què ha de canviar al vòlei a Catalunya perquè

surtin equips de primera línia?

Amaranta — En esports com el voleibol la inversió priva-

da amb empreses que hi apostin és fonamental. A

Catalunya no s’ha fet. És veritat que no hi ha una tradició

arrelada, però és que mai no s’ha volgut promocionar-lo

de forma important.

esforç — I si una empresa decidís convertir-se en patroci-

nador i donar una empenta a un club per crear un equip

de primera, vindries?

Amaranta — És clar que sí. Jo sempre he tingut clar que si

aquest dia arriba, la meva preferència en igualtat de

condicions seria tornar a Barcelona, i la meva il·lusió seria

jugar en un equip català.

Falta promoció

esforç — Es tracta bé el vòlei al nostre país?

Amaranta — El vòlei mai no s’ha promocionat bé a

Espanya, i se’l tracta com un esport minoritari, rebent el

aria a casaText de David Pozo Imatges de CV Grupo 2002 Murcia

“La meva il·lusió seria tornar a Barcelona”

044-047-Vol02 24/11/06 12:39 Página 45

vole

ibol

mínim de subvencions de part de les institucions. Hi

queda molta feina per fer, si es vol que hi hagi una gran

quantitat d’equips i jugadors competitius.

esforç — I de part dels mitjans hem d’entonar el mea

culpa…

Amaranta — Encara que ara es comenci a retransmetre

algun partit, la veritat és que el seguiment mediàtic és

mínim, molt menys que en altres esports minoritaris. Els

diaris nacionals o les radios només diuen els resultats.

esforç — A països com Itàlia la pràctica del vòlei supera

el bàsquet a les escoles. Què s’està fent a la base?

Amaranta — Tinc constància que des de fa tres o quatre

anys, des de la Federació Espanyola, però també des d’al-

tres com la catalana, s’estan formant persones qualifi-

“El vòlei mai no s’ha promocionatbé a Espanya”

044-047-Vol02 24/11/06 12:39 Página 46

esforç— 47

Nom: Amaranta

Cognom: Fernández

Data de naixement: 11/08/1983

Lloc de naixement: Barcelona

Lloc de residència: Matadepera (Barcelona)

Equips: Universidad de Burgos (2002-03 i 2003-04)Club Voleibol Albacete (2004-05 i 2005-06)CV Grupo 2002 Múrcia (2006-07)

Defineix-te amb dos adjectius: Temperamental i receptiva

Un defecte: Tossuda

Per quina cosa pagaries tots el diners del món: Llevar-me cada matí

veient el mar

Un llibre que t’entusiasma: La Joven de la Perla

La pel·lícula que ningú no s’ha de perdre: Kill Bill (I i II)

Què és el que més et preocupa? Que algun dia deixès

d’enraonar

Et poses vermella si algú t’afalaga? Sempre

Una afició: Cuinar

Un plat deliciós: Un bon plat que no hagi tastat, i si és especiat millor

Una raó per conèixer Amaranta Fernández:Sorprèn-te!

fitxa tècnica

fitxa personal

cades que puguin detectar talents. Així i tot, estem a

quilòmetres de distància de països com Itàlia o França.

esforç — Què té el vòlei que el diferenciï d’altres esports?

Amaranta — És un joc molt dinàmic, i si hi ha igualtat

entre els equips és veritablement bonic de veure. Els atacs

a la xarxa, les alternatives al marcador, les passades,… Tot

forma un conjunt de moments que fa que un partit no hagi

de fer-se llarg i pesat.

esforç — Tornant a Amaranta. Has arribat al cim de la

lliga, quins són els teus objectius a curt termini?

Amaranta — He arribat aquest any a Múrcia i el meu

objectiu és consolidar-me aquí, adaptar-m'hi, i si és possi-

ble guanyar el màxim de títols possibles.

esforç — I anar-te’n a l’estranger?

Amaranta — Tot pot arribar. Amb l’edat que tinc, no des-

carto cap possibilitat, ni tanco cap porta, ni em desagra-

daria. Reconec igualment que és molt complicat.

044-047-Vol02 24/11/06 12:39 Página 47

hoqu

ei h

erba

el vaticà

048-053-Herba01 24/11/06 12:40 Página 48

hoqu

ei h

erba

Text de Pol Garcia-Cascón Imatges de l’Atlètic Terrassa/Alfredo Ferrer

hoquei de l’

Diuen que ser de l’Atlètic és acostumar-se a viure per ser campió, a lluitar amb el seu rival històric, el Club Egara i a sentir els colors del club d’una manera fanàtica. Tal com va dir un dels socis de l’entitat durant la celebració d’una Copa d’Europa:“l’Atlètic ha deixat de ser la catedral d’aquest esport,som el Vaticà de l’hoquei.” Què pot ser millor per il·lustrar què és el sentiment Atlètic?

Diuen que ser de l’Atlètic és acostumar-se a viure per ser campió, a lluitar amb el seu rival històric, el Club Egara i a sentir els colors del club d’una manera fanàtica. Tal com va dir un dels socis de l’entitat durant la celebració d’una Copa d’Europa:“l’Atlètic ha deixat de ser la catedral d’aquest esport,som el Vaticà de l’hoquei.” Què pot ser millor per il·lustrar què és el sentiment Atlètic?

048-053-Herba01 24/11/06 12:40 Página 49

hoqu

ei h

erba

esforç— 50

Què és l’Atlètic per a Catalunya?

L’Atlètic ha estat el gran dominador de l’hoquei

català en els últims anys, tot i que el primer

Campionat de Catalunya no va arribar fins el 1980.

Ja s’han complert 54 anys des de la seva fundació i

el 1984 va estar nominat a ser la millor entitat

esportiva de Catalunya. El club ha rebut diversos

premis més com a millor entitat terrasenca i va par-

ticipar en l’organització dels Jocs Olímpics de 1992,

amb la disputa dels partits d’hoquei herba a

Terrassa. A més, l’Atlètic va ser seu de l’últim partit

que va disputar la selecció catalana d’hoquei davant

d’Argentina. Aquest fet, tot i ser tan sols una anèc-

dota, mostra com el club és referent dins de

Catalunya. En aquesta selecció catalana, que de

moment s’ha de conformar amb partits amistosos

anuals, també hi ha una important presència de

jugadors del club. Precisament en aquest partit

davant d’Argentina, l’Atlètic va aportar-hi cinc

jugadors formats a la pedrera del club. Ha arribat el

moment que quan es parla de l’hoquei català, no es

pot obviar l’existència d’un club com l’Atlètic.

Jugadors amb molta història

És en aquest esport, on més ha destacat l’entitat valle-

sana al llarg de la història. És per això que el club comp-

ta amb 28 internacionals olímpics entre jugadors i equip

tècnic. Dins d’aquest grup de privilegiats es troben les

grans estrelles de la història, entre les quals destaquen

Jaume Arbós, que va disputar quatre jocs olímpics, Nani

Escudé o Quim Malgosa. Però en la història recent de

l’esport, dos jugadors del club han destacat especialment

en el nivell mediàtic i esportiu, Xavi Arnau i Santi Freixa.

El primer d’ells va disputar més de 150 partits com a

internacional i va destacar especialment a Atlanta 96, on

va ser la sensació del torneig. A més de ser un gran

jugador, se’l pot considerar un pioner, ja que va ser un

dels primers jugadors a professionalitzar-se quan va

deixar l’Atlètic per jugar amb el RC Polo. Aquest any, ja

retirat de la pràctica de l’esport, ha estat comentarista

televisiu dels Mundials masculí i femení i ha obert una

altra faceta en signar com a entrenador del Club de

Campo de Madrid. Santi Freixa, tot i ser un jugador vet-

erà i experimentat que va debutar internacionalment

l’any 2000, només té 23 anys. El seu palmarès és enve-

jable i des dels 16 anys participa activament en el primer

equip, on ha guanyat una Copa d’Europa “B”, una

Recopa, tres Lligues, dues Copes del Rei, quatre

Campionats de Catalunya i una Copa d’Europa en la

modalitat d’hoquei sala. Pel que fa a la selecció, en Santi

està vivint un dels moments àlgids de l’equip nacional i

això li ha servit per emportar-se, a títol individual, el

premi al millor jugador mundial sub-23 de l’any 2004 i el

premi a l’Esportista català revelació de l’any 2003.

Després d’un estiu molt mogut, en el qual ha disputat el

“El 1984, el club va estar nominat a ser millor entitat esportiva de Catalunya”

048-053-Herba01 24/11/06 12:40 Página 50

esforç— 51

Campionat del Món, en Santi ha decidit fer un merescut

descans de l’hoquei, i marxar a treballar a Buenos Aires,

on no perdrà el ritme de competició, ja que entrenarà i

jugarà quatre partits amb el Gimnasia y Esgrima de

Buenos Aires.

El centre mundial de l’hoquei

La mostra més recent de la importància del club va arri-

bar l’estiu passat. Durant el mes de juliol es van disputar

a les seves instal·lacions el Champions Trophy, un cam-

pionat amb les sis millors seleccions del món i que va

donar a conèixer la ciutat i l’esport internacionalment. El

camp de l’Atlètic es va convertir en un estadi per a cinc

mil persones i va acollir un dels campionats més impor-

tants del panorama mundial. És el primer equip català

que acull un torneig d’aquestes característiques i va

suposar l’arribada a Terrassa d’aficionats d’arreu del

món. Tot això no va ser més que un premi a tota la trajec-

tòria de la ciutat en els anys d’hoquei a Catalunya.

“L’Atlètic va ser seudel Champions Trophy, on juguen les sis millorsseleccions del món”

La pedrera també fa un equip campió

A l’hora de parlar d’un club, és referència obligada centrar-

nos en els primers equips de la casa, que és on es recullen

els fruits del treball de molts anys. En aquest cas, la radio-

grafia ens mostra un equip guanyador. És el primer equip

masculí, i des d’aquest any ha canviat el seu nom pel

d’ONO-Atlètic per l’acord de patrocini a què s’ha arribat

amb l’empresa espanyola. Dirigit des de la banda per l’ala-

cantí Dani Martín, aquest equip suma els tres últims cam-

pionats de lliga, tot i que a Europa segueix sense acom-

panyar la sort, on suma dues participacions consecutives

amb un 3r i 2n lloc, respectivament. Aquest any toca jugar

a Bloemendal (Holanda), i el títol no es pot escapar.

L’Atlètic s’ha convertit en el gran dominador de la catego-

ria d’honor de l’hoquei herba masculí. Ja suma una

quinzena de títols de lliga, i tot això, seguint una política

de pedrera que ha resultat clau. La semiprofessiona-

lització que ha viscut en els darrers anys aquest esport ha

portat molts jugadors de l’estranger a la lliga espanyola, i

el club també ha aprofitat aquesta obertura de mercats,

això sí, sense deixar de banda la pedrera.

La base d’aquest equip es va començar a formar fa uns

cinc anys i s’ha anat creant un bloc en què es barregen

jugadors veterans i experimentats com Pep Sànchez o

Xavi Ribas, amb la frescor de joves com Carles Ballbé,

Sergi Enrique o Andreu Enrich.

L’aposta del club és fitxar tan sols un jugador per tempo-

rada, un plus de qualitat que serveixi com a mirall per als

més joves i ajudi l’equip a lluitar pels màxims objectius.

L’alemany Mattias Witthaus va ser el primer a arribar al

conjunt terrassenc l’any 2003 i la seva brillant aportació

a l’equip va donar la raó als dirigents. El va seguir l’argen-

tí Lucas Cammareri els dos anys següents, però la carrera

de fitxatges en els últims dos anys s’ha disparat. Tots els

clubs de la divisió d’honor ja compten amb jugadors

internacionals contrastats en les seves files i es fa compli-

cat crear un conjunt competitiu amb la pedrera com a

048-053-Herba01 24/11/06 12:40 Página 51

hoqu

ei h

erba

base. L’Atlètic ho ha intentat un any més, creant una

plantilla amb 16 jugadors formats a les categories inferi-

ors més l’aportació de dos jugadors alemanys: Oliver

Hentschel i Florian Michel, que ha aterrat al club per

motius d’estudis.

El filial de l’Atlètic és el Vallès Esportiu i milita en una

categoria inferior, la divisió d’honor “B”. Aquest equip

està format exclusivament per gent de la casa i serveix

com a formació als jugadors joves sense deixar de banda

l’ànim competitiu de l’equip, que acostuma a lluitar pels

llocs d’honor de la competició. Des d’aquest any, els serà

impossible lluitar per l’ascens, ja que s’han convertit ofi-

cialment en filial de l’Atlètic i les normes impedeixen que

un equip filial estigui a la mateixa categoria que l’equip

superior.

Frases resum: “Setze dels divuit jugadors del primer equip

han estat formats a la casa”

L’hoquei femení, a l’alça

L’hoquei femení ha viscut aquest any un petit “boom” de

la modalitat gràcies a la disputa del Campionat del Món

a Madrid durant el mes de setembre. La bona actuació de

la selecció espanyola, unida a l’atenció mediàtica que es

va donar des dels mitjans de comunicació ha fet que el

creixement dels equips i de la lliga sigui notable. Aquest

creixement ha tingut un dels punts més àlgids en l’Atlètic

de Terrassa. Tot i les grans actuacions que anava oferint

l’equip masculí del club, l’equip femení no s’acabava

d’instal·lar entre l’elit dels clubs espanyols. Sembla que

aquest any tot això pot canviar. L’equip ha incorporat

jugadores importants com la internacional Sílvia

Bonastre o el retorn de Lara Domènech. L’evolució de l’e-

quip ha donat els seus fruits en el recent Campionat de

Catalunya que s’ha disputat al Reial Club de Polo de

Barcelona. El conjunt terrassenc s’ha proclamat per sego-

na vegada en la història, i gairebé vint anys després,

campió de Catalunya i no és una utopia pensar que l’e-

quip pot entrar en els play-offs finals i lluitar també pel

campionat de Lliga.

“L’Atlètic femení s’acaba de proclamar campió de Catalunya per segon cop en la història”

L’aposta per l’hoquei femení té el seu punt de partida al

1992. Aquell any, la selecció nacional va aconseguir la

medalla d’or als Jocs Olímpics però gairebé sense actuació

terrassenca. Les úniques jugadores de l’Atlètic que van

participar en aquella ocasió van ser Cèlia Corres i Núria

Olivé, tot i que la primera d’elles no va arribar a debutar-

hi. A partir d’aquell moment, l’Atlètic va començar a tre-

ballar les categories inferiors dels equips femenins i ja

comença a ser més normal la presència de jugadores atlè-

048-053-Herba01 24/11/06 12:40 Página 52

tiques en l’equip espanyol. Núria Planes primer, i Núria

Armengol després, van agafar el testimoni, i al Mundial

passat disputat a Madrid va haver-hi dues jugadores del

club: Sílvia Bonastre, un dels nous fitxatges d’aquesta

temporada, i Georgina Oliva, de tan sols 16 anys.

Andreu Enrich, la cara i la creu

Andreu Enrich va néixer el 1984, i tot i que només té 22

anys, ja és un dels veterans de la lliga. Compagina els

seus estudis d’empresarials amb l’hoquei, en què ha estat

internacional en totes les categories, inclosa l’absoluta,

amb la qual es va proclamar campió d’Europa a Leipzig

(Alemanya). Però en aquest últim any s’ha convertit en

protagonista per dues notícies que han trasbalsat el món

de l’hoquei. La primera d’elles, molt positiva, ja que va

iniciar un projecte social i esportiu anomenat “Estic amb

l’Índia”, en una regió molt pobra en què treballa la

Fundació Vicenç Ferrer. Aquest projecte també s’ha real-

itzat gràcies a la resta de jugadors de divisió d’honor tant

masculí com femení i ha rebut el suport incondicional de

l’Atlètic. L’Andreu treballa amb un grup de joves als quals

ha proporcionat material esportiu com estics, vambes,

pilotes i suport logístic, a més de realitzar un viatge,

acompanyat de tres jugadors més, per ensenyar el més

important d’aquest esport als futurs entrenadors de

l’escola. Aquesta idea va sorgir en un viatge que va fer

l’Andreu a l’Índia, on va visitar la regió d’Anantapur i es

va reunir amb Vicenç Ferrer, a qui va oferir els seus

serveis per ajudar

amb el que fos possi-

ble. Allà, el jove juga-

dor va veure un fet

singular, ja que tot i la

pobresa de l’indret,

d’allà sortien alguns

dels millors jugadors

de criquet del país. Aquest fet demostrava que no feien

falta grans recursos per aconseguir triomfs, sinó una bona

organització i desig d’èxits. I amb aquesta il·lusió es va

posar a treballar en aquest projecte, amb la intenció de

poder treure grans jugadors pel país, però també per

treure aquests joves valors de la marginació social i oferir-

los una alternativa.

La segona experiència que envolta aquest jove jugador

va ser més negativa. En un partit amistós de pretempo-

rada davant del FC Barcelona l’Andreu va patir una

lesió molt greu al cap que va estar a punt de frenar en

sec la carrera d’aquest gran jugador. Un cop fortuït en

una jugada del partit va fer que patís un esfondrament

del crani i que hagués de ser operat d’urgència per evi-

tar que el cervell patís les repercussions del xoc. La

intervenció va durar prop de tres hores i se li va haver

de reconstruir tota la zona cranial. Encara que va

haver d’estar tres dies a la UCI, la seva recuperació va

per molt bon camí i el jove jugador ja ha començat a

córrer amb naturalitat, tot i que haurà d’estar sis

palmarès• 2 copes d’Europa

• 3 recopes d’Europa

• 15 títols de lliga

• 13 copes del Rei

• 16 campionats de Catalunya

hoqu

ei h

erba

048-053-Herba01 24/11/06 12:40 Página 53

hoqu

ei h

erba

Esther Termens és d’aquelles noies que mai no et

deixarien de parlar dels seus gustos i anècdotes, i el que

és millor, quan se’n va et quedes amb el convenciment

que ha sigut sincera en cadascuna de les seves paraules.

Ella es considera una persona despistada, però a la vega-

da compromesa amb els seus projectes. Porta deu anys

jugant a hoquei herba, encara que ella es declara una

enamorada dels patins i de les pistes de gel, avui s’ha

situat en el més alt de l’hoquei estatal.

esforç — Com és que practiques l’hoquei herba si ets tan

aficionada als patins?

Esther — De petita he viscut l’hoquei en pista de molt a

prop. El meu pare era jugador del Barça d’hoquei gel i jo

sempre l’acompanyava. Però amb 13 anys va arribar el

moment de decidir-me, i l’hoquei herba tenia una projec-

ció que no tenien els patins. Avui no em penedeixo, però

reconec que més d’una vegada m’he plantejat canviar

l’herba per la pista d’un pavelló.

esforç — I no t’ha anat malament…

Esther — La veritat és que no, no em puc queixar. Fins

ara he aconseguit el que m’he proposat, ara només fal-

ten més títols.

esforç — Creus que hi ha equip al CD Terrassa per acon-

seguir guanyar aquest any?

Esther — És clar que hi ha equip, com el Polo o el Club

de Campo que avui dia tenen un pressupost molt supe-

compjoventut i

esforç— 54

Text de David Pozo Imatges de Alfredo Ferrer

“Alguna vegada m’he plantejatcanviar l’herba pels patins”

054-057-Herba02 24/11/06 12:41 Página 54

hoqu

ei h

erba

romís

054-057-Herba02 24/11/06 12:41 Página 55

hoqu

ei h

erba

esforç— 56

rior i això es nota sobre la gespa, però el Terrassa ha fet

aquest any un esforç fitxant algunes jugadores forànies

per completar el planter que pot donar els seus fruits.

esforç — I ara faràs una escapadeta a Roma…

Esther — Seran només dues setmanes que passaré amb

la família i jugant amb l’equip de la ciutat. S’han d’apro-

fitar les oportunitats que et poden donar a conèixer altres

llocs.

esforç — Encara que aquí hi ha nivell, moltes jugadores

d’hoquei busqueu anar-vos-en fora. Per què?

Esther — Som gent que viatgem molt, sobretot amb la

selecció, i això et permet obrir els ulls i veure que hi ha

altres llocs fora d’aquí on pots evolucionar esportiva-

ment i professionalment.

esforç — I on t’agradaria anar...

Esther — Vaig quedar impressionada amb Nova

Zelanda. El pre-olímpic allà va ser de les millors exper-

iències, però segurament aniria a fer algun erasmus a

Holanda, on també podria jugar en algun equip de

primera línia.

esforç — Has sigut una de les jugadores de referència en

aquest mundial. Ho heu passat molt malament?

Esther — Tu què creus? Si avui em diguessin que acon-

seguiríem el quart lloc ho signaria ara mateix, però allà

després de tot el que havíem fet, perdre d’aquella forma

va ser brutal. El gol polèmic i aquell tall de llum,

tapant-nos totes amb tovalloles per no passar fred ens

va desconcentrar molt, semblava una escena tercer-

mundista.

esforç — I és clar, això es va notar amb Argentina…

Esther — Evidentment, només amb un dia de diferència

i aquell pal, va ser impossible recuperar-nos i ens va

caure un sac de gols, però en definitiva estic orgullosa de

tot el que vam fer.

esforç — Portes més de 60 partits amb la selecció. A què

es pot aspirar?

Esther — Hem demostrat que podem aspirar a tot. Ara

venen dos anys importantíssim en que hem de consoli-

dar tota la feina que s’ha fet, i hi ha potencial per fer-ho.

El proper pas és fer un bon paper al gener a la

Champions Trophy d’Argentina.

esforç — Companyes teves han declarat que se sentirien

més a gust amb la samarreta catalana. Tu que faries?

Esther — Jo estic a gust, però em sento catalana i

m’agradaria jugar per Catalunya, encara que deixant de

banda postures extremes. Si arribés el moment en que es

pogués escollir, em decantaria per la nostra. A més, la

majoria de jugadores són catalanes, i tindríem un poten-

cial molt important.

La vida no és només l’hoquei

esforç — Poques vegades veiem a esportistes parlar de

política. Ara han passat les eleccions catalanes, que li

demanaries als polítics?

Esther — Els demanaria claredat i honestedat. No m’a-

graden les postures ambigües per que tothom estigui con-

tent. Vull gent compromesa i conseqüent amb el que diu.

esforç — I tu ets compromesa, i vas anar a votar...

Esther — Clar que sí. I tu?

esforç — Per suposat. Creus que s’està fent suficient per

equiparar a la dona dins la societat?

“Demanaria als polítics claredat i honestedat”

054-057-Herba02 24/11/06 12:41 Página 56

esforç— 57

Esther — S’està avançant molt, però encara hi ha

desigualtat a tot arreu, i per suposat a l’esport. La quan-

titat de pàgines de diaris que ocupem nosaltres respecte

als homes és immensament inferior. El que ha passat al

mundial ha estat una excepció, però tampoc se’ns ha

tractat amb massa respecte.

esforç — I això…

Esther — Ens feien entrevistes i al dia següent posaven

el que els donava la gana.

esforç — Bé doncs, haurem d’entonar el mea culpa.

M’han dit que em pots analitzar psicològicament?

Esther — Una cosa es que estudiï psicologia i un altre

que pugui aplicar-ho. La veritat es que m’agrada aquest

món, encara que és molt difícil combinar-ho si estàs

practicant l’hoquei al màxim nivell.

esforç — I que et diuen els “profes”…

Esther — Alguns m’intenten ajudar i d’altres em diuen

que em busqui la vida amb els apunts o que m’apunti a

la universitat per Internet, el que passa és que m’agrada

molt l’Autònoma i m’agradaria acabar allà els estudis.

esforç — I quan deixi la “uni” i el camp d’herba, què farà

Esther Termens?

Esther — Fer vida social, sortir per Sabadell amb els meus

amics i companys de sempre. Quan puc m’escapo per prac-

ticar hoquei gel o snowboard, però cada vegada menys.

esforç — I és clar a la hora de menjar, controlant-ho tot?

Esther — Què va! Tenim un planning de com ens hem de

cuidar, però sempre es poden fer excepcions.

esforç — I aquestes són…

Esther — Sóc una fanàtica del menjar japonès.

esforç — I quan te’n vas de viatge amb l’equip o la selec-

ció què t’emportes?

Esther — Llibres i ens emportem la Play. M’agrada molt

passar una bona estona competint amb les meves com-

panyes. Són estones divertides que ens serveixen per

desconnectar entre els partits.

esforç — I al sofà veient la televisió, què t’empasses?

Esther — Jo sóc de les que els agrada la premsa rosa i els

programes denominats “televisió escombraries”. Em fan

passar l’estona.

esforç — Llavors, com a bona psicòloga, no et perds

Gran Hermano?

Esther — El segueixo bastant. M’agrada veure com con-

viuen dient-se tonteries i barallant-se entre ells…

esforç — I qui creus que guanyarà?

Esther — Espero que qualsevol menys el “Pulpillo”.

I encara que sigui parlant de Gran Hermano, en un dia

gris a Barcelona, l’Esther marxa amb un somriure als

llavis. Sincerament, admirable.

fitxa tècnicaNom: Esther

Cognoms: Termens Cañabate


Lloc de naixement: Matadepera (Barcelona)

Club actual: CD Terrassa

Internacional: 62 partits

Títols: • Subcampiona d’EuropaSelecció espanyola 2003

• 4 Campionats de Divisió d’Honor

• 2 Copes de la Reina

“Sóc una fanàtica del menjar japonés”

054-057-Herba02 24/11/06 12:41 Página 57

Esforç— 58

a laa la

058-063-Wat01 24/11/06 12:42 Página 58

Després del final de lliga viscut la temporada passada en

què l’Atlètic Barceloneta va demostrar la seva superioritat

davant de tots els rivals, tot fa pensar que aquesta tempo-

rada que acaba de començar no serà gaire diferent de

l’anterior. Per una banda, els seus dos màxims seguidors

continuen amb unes plantilles bastant similars, o en

algun cas inferiors a les de l’any passat. I la resta d’equips

han fet uns conjunts molt competitius i amb garanties de

plantar cara a qualsevol equip, com ara el Terrassa, el

Plaza de Saragossa, el Mataró o els mateixos València i

Sant Andreu.

I per si així no n’hi hagués prou, el club mariner s’ha

reforçat aquesta temporada amb jugadors de la talla de

Xavi Garcia, jugador internacional absolut amb la selec-

ció espanyola, o Sam McGregor. El primer ve a reforçar

una posició que ja fa uns quants anys que no l’ocupa un

jugador esquerrà pur, i després de forjar-se com a jugador

amb el gran rival del seu club actual, el Barcelona, ha fet

una aposta personal pel conjunt mariner refusant ofertes,

econòmicament superiors, per poder estar en un equip

amb aspiracions en el nivell europeu. L’altre jugador, Sam

McGregor, torna a la lliga espanyola després d’haver

conquesta d’Europa

Text de Oriol Olivé Imatges de Nacho Juárez i Oriol Durán

wat

erpo

lo

058-063-Wat01 24/11/06 12:42 Página 59

wat

erpo

lo

debutat amb el CN Terrassa ara fa dues temporades, tot i

que aquest últim any el va passar a la seva terra jugant

amb l’equip de la seva ciutat. Malgrat tot, haver disputat

amb la seva selecció un mundial i uns campionats aus-

tralians, han fet que la seva evolució respecte de quan va

venir per primer cop, hagi experimentat un canvi substan-

cial. A banda d’aquests dos fitxatges, l’equip de Santi

Fernández s’ha reforçat també a la posició de boia, una

posició on Xavi Vallès s’ha trobat una mica sol i sense

gaire ajuda sobretot a Europa, i amb un altre fitxatge, el

del jove porter Albert Fandos, internacional júnior, que

intentarà aprofitar els minuts que li pugui deixar el seu

company de porteria, Víctor Garcia.

Fitxatge accidentat

L’arribada del segon boia a l’equip mariner ha estat una

mica accidentada. El jugador australià Jamie Beadsworth,

que el Barceloneta va contractar en un primer moment,

encara no ha aterrat a la lliga espanyola, i és que el

jugador va tenir un desafortunat accident en ser atropellat

per un cotxe a la seva ciutat. La recuperació ha estat sat-

isfactòria però una mica lenta, i prova d’això és que el

club ha reaccionat de pressa amb la contractació, a última

hora, d’un jugador experimentat com és Luis Mijail Cruz,

un cubà que va aterrar a Catalunya de la mà de Toni

Esteller i que ja ha passat pel CN Barcelona, el waterpolo

Mayve de València i aquest any i durant un temps amb el

Barceloneta fins que el nou fitxatge no arribi amb les

condicions necessàries per poder jugar. Malgrat tot, les

condicions de Cruz el fan ser tota una garantia de poder

ajudar en la posició de boia, no solament als partits de

lliga sinó també en competició europea.

Un bloc ben conjuntat

Però si alguna característica fa ressaltar el conjunt

mariner és el gran bloc que ha format Santi Fernández.

L’entrenador ha aconseguit reunir els millors jugadors en

cada posició de joc, i al mateix temps ha aconseguit una

058-063-Wat01 24/11/06 12:42 Página 60

wat

erpo

lo

esforç— 61

banqueta que ha aportat frescor i ritme de joc en fases

molt intenses de partit. Jugadors de la talla de Xavi Vallès,

Felipe Perrone, Fran Fernández o el ja esmentat Xavi

Garcia, juntament amb David Martin i Sam McGregor,

tots ells internacionals amb les seves respectives selec-

cions, han format un equip molt fort i molt difícil de

superar. Queda enrere aquell gran conjunt format

majoritàriament per jugadors del Real Canoe de Madrid,

entre els quals hi havia els germans Moro, Sánchez-Toril

o el mateix Gabi Hernández, que amb el temps han anat

deixant pas a una generació de jugadors molt més joves i

a la vegada amb molta fam de victòria.

Aquesta evidència de gran equip ja es va fer palesa la

temporada passada, en què els mariners van aconseguir

un doblet sense baixar pràcticament de l’autocar. El

primer títol se’l van endur el mes de gener, quan es van

proclamar campions de la Copa del Rei a Tenerife, en una

final on el CN Sabadell no va tenir cap opció de victòria

des del primer minut de joc.

Més tard va arribar el play off per al títol de lliga, una lliga

on ja havia demostrat amb un joc implacable durant tot

l’any que la podia guanyar amb molta facilitat. I així va ser,

de seguida i sense gaire complicacions es va desfer a la final

del CN Barcelona, que tot i plantar cara als dos partits de la

Nom: David

Cognoms: Martín Lozano

Data de naixement: 2 de gener de 1977

Títols aconseguits:

Palmarès nacional

• 3 Lligues Divisió d’Honor

• 4 Copes del Rei

• 4 Supercopes d’Espanya

Palmarès internacional

• Subcampió del Món (2006, Belgrad)

• Subcampió World League (2006, Atenes)

• 2 Campionats dels Jocs de la Mediterrània(2001/2005)

Un llibre: Código da Vinci

Un programa de tele: Documentals de natura

Una ciutat per viure:Barcelona

Viatge somniat: Safari a l’Àfrica

Una afició: Qualsevol esport

Un esport que no sigui waterpolo: Futbol

Un desitg personal: Bona salut per mi i els meusestimats i jugar uns JJOO

Nom: Fran

Cognoms: Fernández Medina

Data de naixement: 21 juny 1986


Palmarès nacional

• 1 Lliga Divisió d’Honor

• 1 Copa del Rei

• 1 Supercopa d’Espanya

• 1 Campionat d’Espanya Júnior


• Subcampió de Liga Mundial (2006)

• Bronze al Campionatdel Món Júnior de Mar de Plata(Argentina)

Un llibre: Els dimarts amb Morrie

Un programa de tele: House

Viatge somniat: Àfrica

Una afició: Els “Coros” de la Barceloneta

Un esport que no sigui waterpolo: Futbol

Un desitg personal: Salut per a tothom

058-063-Wat01 24/11/06 12:42 Página 61

wat

erpo

lo

esforç— 62

Nom: Josep

Cognoms: Picas Viñals



Palmarès nacional

• 1 Lliga Divisió d’Honor (2006)

• 2 Copes del Rei


Un llibre: Los pilares de la tierra

Un programa de tele: Documentals


Viatge somniat: Safari

Una afició: Llegir

Un esport que no sigui waterpolo: Bàsquet

Un desitg personal: Ser feliç

Nom: Xavi

Cognoms: García Gadea



Palmarès nacional

• 4 Lligues Divisió d’Honor

• 2 Copes del Rei


• 1 Copa LEN


• Subcampió World League (2006, Atenes)

• 2 Campionats dels Jocs de la Mediterrània (2001/2005)

Un llibre: La sombra del viento

Un programa de tele: House y Buenafuente


Viatge somniat: La lluna

Una afició: Estar amb els amics

Un esport que no sigui waterpolo: Bàsquet

Un desitg personal: Ser valorat com a persona

058-063-Wat01 24/11/06 12:42 Página 62

esforç— 63

final es va veure superat per un bloc molt ben armat i molt

disciplinat, tant en defensa com en atac, una evidència més

que la lliga espanyola els havia quedat petita.

I ara, a Europa

Tot i fer una temporada excel·lent, l’any passat es van

quedar fora de disputar els quarts de final de l’Eurolliga.

Després de jugar la lligueta a un gran nivell, i davant

d’uns rivals molt potents com el Jadran Herceg Novi de

Sèrbia, o el mateix Pro Recco d’Itàlia, l’equip de Santi

Fernández va acariciar amb els dits la classificació, mal-

grat que la joventut de l’equip i la poca experiència inter-

nacional d’alguns dels seus jugadors els va fer alguna

mala passada en partits clau. Però aquest any l’aposta és

diferent, l’equip s’ha reforçat mirant de reüll l’Eurolliga,

sense oblidar-se mai de la Lliga espanyola, però el gran

somni del Barceloneta i de tots els seus jugadors passa

per tenir la sort necessària perquè els toqui uns rivals

forts, però no impossibles d’abatre, al sorteig de la lligue-

ta i poder arribar a uns quarts de final amb alguna opció

d’entrar a la tan somiada Final Four, un privilegi a l’abast

de molts pocs equips del continent.

Nom: Sam

Cognoms: Mc Gregor

Data de naixement: 12 d’agost de 1984

Títols aconseguits: • 2 Lligues australianes

• 1 Campionat de la Commonwealth(2006,Perth)

Un llibre: Goosebumps

Un programa de tele: Pare de família

Una ciutat per viure: Crescent Head (Australia)

Viatge somniat: Illa petita amb els meus millors amics

Una afició: Caçar cocodrils

Un esport que no sigui waterpolo: Golf

Un desitg personal: Guanyar els JJOO

palmarès• 6 lligues: 1970, 1973,

1974, 2000-01, 2002-03 i 2005-06

• 4 Supercopes: 2000-01, 2002-03, 2003-04 i 2005-06

• 4 Copes del Rei: 1999-00, 2000-01, 2003-04 i 2005-06

• Copa LEN: 1/8 final: 1998-99; 1/4 final: 1997-98 i 2002-03;Semifinalista: 1999-00

• Recopa d’Europa:sotscampió 2000-01

• Copa d’Europa: 1/8 de final: 2001-02;1/4 de final: 2003-04

Temporada 2005-06:

• Campió de la Copa delRei

• Campió de la Lliga nacional

• Eliminat a la lligueta de l’Eurolligade Waterpolo

058-063-Wat01 24/11/06 12:42 Página 63

wat

erpo

lo

esforç— 64

Text de Oriol Olivé Imatges de la Oriol Durán

El waterpolista català Xavi Vallès és un d’aquells exem-

ples clars que amb molta dedicació i molt d’esforç es pot

arribar lluny en qualsevol esport. Això sí, sempre que les

condicions físiques acompanyin mínimament.

La seva entrada al món del waterpolo podríem dir que va

ser per casualitat, com molts dels joves de la seva època,

ja que primer va intentar provar sort en el món de la nat-

ació però un entrenador el va saber guiar cap al waterpo-

lo. La seva carrera esportiva va començar al Club

Natació Sabadell l’any 1987, on va estar quasi tota la

seva carrera esportiva, fins que fa un parell d’any va

fitxar pel Club Atlètic Barceloneta, després que aquest

pagués un dels traspassos més cars de la història del

waterpolo espanyol al seu club d’origen.

“En el Sabadell m’he format com a jugador i deixo les

portes obertes, així que no descarto poder tornar-hi en

un futur.”

A l’entrenador que va tenir prou ull per conduir-lo cap al

waterpolo li haurien de donar un premi, ja que de ben

segur ocasions com aquestes n'hi ha molt poques en l’e-

sport. Ja en les categories inferiors destacava per sobre

de tothom i els seus equips s’anaven proclamant campi-

ons d’Espanya en totes les categories en què participava.

Les seves aparicions al combinat nacional es remunten a

l’època juvenil, on es va convertir en un fix.

Però la seva trajectòria esportiva al Club Natació Sabadell

la recorda a partir del títol de campió de la Copa del Rei

l’any 1997, quan només amb 16 anys ja va col·laborar acti-

vament a donar el primer gran títol a aquell club que

l’havia vist créixer com a esportista i com a persona. A par-

tir de llavors, el Sabadell va fer un pas més cap a conver-

tir-se en un dels millors clubs de l’Estat espanyol i això va

comportar també el creixement de jugadors com el mateix

Xavi Vallès, que van explotar com a autèntics cracks. El fet

al màxim nivell

la

064-065-Wat02 24/11/06 12:43 Página 64

esforç— 65

de jugar competicions europees de clubs a la seva edat va

provocar que l’explosió com a jugador fos molt més ràpida.

L’única decepció que va viure Xavi Vallès amb el Club

Natació Sabadell es remunta a la seva última temporada

amb els vallesans. Amb un equip fet amb jugadors de la

talla de Jesús Rollan, Sergi Pedrerol i Dani Cercols, més

els Ballart i Marcos, sumat als estrangers Kiss i

Bondarenko, tenia posades moltes esperances per poder

sumar un dels títols en joc i arribar lluny a la Copa

d’Europa de clubs. Després d’un inici molt bo de totes

les competicions, l’equip no va saber estar a l’alçada i va

quedar eliminat de tot. Allò va ser un punt d’inflexió per

a aquest jugador, amb una ambició que el feia lluitar

contra tot i tots només per aconseguir un bon resultat.

Amb només 25 anys ja és un dels puntals de la selecció

espanyola, encara que de totes maneres no tot han estat

alegries per a aquest jugador tan jove, que intenta obli-

dar el gris episodi que va patir amb l’ex-seleccionador

Joan Jané, que el va portar a la dràstica decisió d’haver

de renunciar a l’equip espanyol.

Ara la seva sort ha canviat amb l’arribada del tècnic Rafa

Aguilar, amb el qual està gaudint d’una segona oportuni-

tat, a més de ser un dels fixos de la selecció.

Els estudis abans de tot

Si per alguna cosa es distingeix Xavi Vallès és perquè

mai no ha deixat de banda la seva formació. Un cop va

acabar els estudis bàsics, va fer un cicle de grau superi-

or d’informàtica, que l’ha portat a fer estudis universi-

taris d’informàtica de sistemes, dels quals és al 3er curs,

i recentment ha començat també la llicenciatura de cièn-

cies empresarials. Tota una aventura per un esportista

que dedica més de cinc hores al dia a la seva preparació.

“És el que m’han inculcat a casa des de petit, ja que no

sé si seguiré vinculat a la vida esportiva d’aquí a uns

anys, així que, almenys, podré dedicar-me al negoci

familiar o al que em vingui de gust.”

Tot i que encara li queden molts anys per seguir plantant

cara a les piscines, no solament a la lliga nacional, sinó

també en competicions europees, Xavi Vallès és con-

scient que la seva posició a l’equip, la de boia, és molt

específica, i alhora una de les més buscades per tots els

equips. “No negaré que em faria molta il·lusió si algun dia

vingués un equip italià a buscar-me, ja que estem parlant

de la millor lliga del món i on hi ha els millors jugadors

del planeta.” De totes maneres, Vallès es considera una

persona molt familiar i li costaria haver de renunciar als

seus en cas d’acceptar el repte d’una aventura italiana.

Una olimpíada a la vista

Els Jocs de Pequín estan a tocar i és per això que la

preparació d’aquests dos anys serà clau per afrontar una

cita en què li fa molta il·lusió participar. De moment, el

seu palmarès internacional consta d’una medalla d’or als

Jocs del Mediterrani que es van celebrar a Almeria, on

Vallès va recollir el trofeu com a màxim golejador. Qui

sap si després de Pequín la vida esportiva d’aquest

sabadellenc fa un tomb, o al contrari es reforça en una

lliga on, el dia que es retiri Ivan Pérez, Xavi Vallès no tin-

drà ningú que li faci ombra.

064-065-Wat02 24/11/06 12:43 Página 65

pre

066-069-Pat01 24/11/06 12:45 Página 66

hoqu

ei p

atin

s

esforç— 67

Text de David Pozo Imatges de CP Voltregà / Pere Cases

Sant Hipòlit de Voltregà és per alguns un poble més de

l'àmplia geografia catalana, però, pels entesos dels

patins, una capital del seu esport. Aquesta població de

poc més de tres mil habitants concentra història, afició i

devoció per l’estic.

Victoriano Oliveras de la Riva, a més a més durant molts

anys president de la Federació Internacional de

Patinatge, va portar l’hoquei patins a la comarca

d'Osona, i concretament a Sant Hipòlit.

El primer de novembre de 1955 es va disputar el primer

partit del Club Patí Voltregà davant l’Ausa Hockey Club

(amb qui posteriorment es fusionaria), i tan sols tres anys

després ja estaven a la màxima categoria, lloc que mai no

han tornat a perdre en aquests gairebé cinquanta anys.

Anys d’inversió, anys d’il·lusió

Els grans empresaris han estat des de sempre els mecenes

d’aquest esport i Oliveras de la Riva va donar l'oportuni-

tat a Sant Hipòlit. La seva idea fou no tan sols crear un

gran equip, sinó també fer-ho amb jugadors formats a la

comarca. L’encarregat de portar-ho a terme va ser Jaume

Jucglar. Gran promotor de l’hoquei a la comarca, va

modelar un projecte amb un èxit immens que ha donat

els seus fruits fins el dia d’avui.

A poc a poc l’equip es va anar consolidant a la màxi-

ma categoria amb millors resultats i reforçant-se amb

grans jugadors. Als noms de Ton i Pere Gallén, provi-

nents del FC Barcelona, es va sumar el de Juan

Antonio Zabalia, considerat el millor porter del

món. Els títols no trigarien a ocupar les vitrines.

Abans, però, va arribar el gran premi per a tots

aquells que havien lluitat per l’hoquei i que va

acabar d’apropar definitivament aquest esport a

la comarca, la celebració del XVI Campionat d’Espanya.

Oliveras de la Riva i Juan Antonio Samaranch decidiren

que la millor manera era portar els primers equips per

inaugurar el nou pavelló. L’Arrahona de Sabadell, el

Femsa de Madrid i el R.C.E. Espanyol van acudir a la

cita, i va ser l’equip vallesà qui va emportar-se'n el títol.

mi a l’esforç

066-069-Pat01 24/11/06 12:45 Página 67

esforç— 68

La irrupció a l’elit

Només iniciar-se la dècada, la temporada 1959-60 el

Voltregà aconseguí el seu primer títol rellevant, la Copa

del Generalísimo. Aquest va ser el principi d’una època

gloriosa que duraria més de quinze anys. Després de

guanyar la seva primera lliga estatal l’any 1965, l’equip

blanc-i-blau va aixecar la Copa d’Europa un any després.

Havien passat deu temporades des que l’equip va

començar a la tercera divisió, i ja s’erigia com a un dels

millors equips d’hoquei sobre patins.

La bona notícia afegida era que el planter continuava

donant els seus fruits. En una època en què el jugador era

molt més tècnic tots coneixien els noms dels seus ídols, i

al segon equip anaven apretant noms com Cabanas,

Camprubí, Roma, Nogué i Sala, tots nascuts a Sant

Hipòlit. La quantitat de jugadors formats provocà que s'ha-

gués de formar un nou conjunt, l’Inriva Club d’Hoquei,

per donar sortida a tots aquells jugadors que no volien

marxar del Voltregà. L’èxit va ser tan gran que el filial va

pujar en dues temporades a la primera divisió estatal

sense perdre cap partit. El segon equip, ara amb groc i

negre, era de nou rival directe a la lliga. El 19 de desem-

bre de 1965 el parc esportiu d’Indústries Riva es va vestir

de gala per al derbi. El partit tancava la primera volta del

campionat i tenia el “morbo”de veure dues generacions

de jugadors: la del primer equip, format per homes con-

sagrats de fora de Sant Hipòlit, i la del seu filial, format

per joves del poble que començaven a despuntar. Un

enfrontament molt igualat que va finalitzar amb la vic-

tòria per 3 a 2 dels blanc-i-blaus. L’enfrontament eviden-

ciava l’alt grau d’arrelament d’aquest esport al voltre-

ganès, alhora que simbolitzà el lliurament del testimoni

per un equip que havia apropat l’hoquei al poble, que a

partir d’ara se’l sentiria com gairebé inherent.

Cabanas, Ferrer, Ordeig, Nogué i Recio

El quintet format per cinc jugadors de Sant Hipòlit va per-

metre al Voltregà arribar al cim d’èxits de la seva història.

Amb la batuta del nou president, Josep Sala Arboix, l'enti-

tat es trobaria amb nous rivals. Començarien a aflorar nous

equips arreu de la geografia catalana que semblava que

tancarien el pas. És el cas del Reus, que amb Joan Sabater

al front aconseguí quatre lligues estatals i sis copes

d’Europa consecutives, la primera d’elles al Voltregà, fet

que convertí l’entitat roig-i-negra en el gran rival a batre.

La marxa d'Humbert Ferrer a Madrid i la sanció a Josep

Ordeig presagiava una època difícil. Una vegada extingit

el regnat del Reus i amb la tornada dels jugadors voltre-

ganesos, el club va iniciar la seva gran època daurada.

Sevilla fou la ciutat que va presenciar el retrobament del

Voltregà amb els títols. La victòria a la fase final de la Copa

d’Espanya donaria pas a dues temporades en què es va

guanyar la Lliga i la Copa d’Europa. Durant aquests dos

fitxa tècnicaFundació: 1955

Fundador: Victoriano Oliveras de laRiva

Temporades a divisió d'honor: 31

Títols: • 3 Lligues (1964-65, 1973-74i 1975-76)

• 5 Copes del Rei

• 3 Copes d’Europa (1965-66,1974-75 i 1975-76)

• 1 Copa CERS (2001-02)

• 1 Lliga catalana (1990-91)

066-069-Pat01 24/11/06 12:45 Página 68

hoqu

ei p

atin

s

esforç— 69

anys només es van perdre tres partits i l’equip va acabar

sempre sent el màxim realitzador. El FC Barcelona es con-

vertiria en el gran rival i, davant d'ells, els blanc-i-blaus

aconseguiren les dues copes continentals. Els èxits do-

naven la raó al fundador del club, Victoriano Oliveras de la

Riva, mort l'any 1973, que deia que un dia els nois del

poble es convertirien en els abanderats de l’hoquei escam-

pant el nom de Voltregà arreu del continent.

Vint any d’alts i baixos

La dècada dels vuitanta significà una autèntica revolució

al món dels patins, sobretot després de la designació de

Barcelona com a seu olímpica. L’objectiu era fer l’hoquei

patins olímpic, però no es va aconseguir. L’intent de pro-

fessionalitzar l’esport provocà un augment de pressupos-

tos en alguns clubs, que va crear una escletxa econòmica

entre els diferents equips catalans. Jugadors joves del

Voltregà rebien ofertes econòmiques molt importants i

marxaven, va ser el cas d'Auladell, Buxaderes i Homs.

Durant els primers partits només quedava “Catxo” Ordeig

de la vella guàrdia. L’objectiu era eludir les places de

descens, i a partir d’aquí lluitar pel play-off, i fins i tot es

va aconseguir accedir a unes semifinals de la CERS.

Alguns encara recorden a Sant Hipòlit la remuntada de sis

gols al Benfica portuguès als quarts de final de l’any 1983.

Els noranta van començar amb llocs discrets a la lliga,

alternats amb moments d’eufòria en què s’arribà a dues

finals de Copa del Rei i de l’antiga Recopa. Totes es van

perdre, però això també significava que l’hoquei voltre-

ganès seguia viu i era una referència a Europa. Al mateix

temps el més important s’estava preparant als despatxos.

La creació de l’Escola d’Hoquei del Club Patí Voltregà ha

sigut la font de jugadors que necessitava l’equip per seguir

amunt i a més convertir-se en la pedrera de Catalunya.

Mentre els joves no paraven de guanyar títols, el Voltregà

es jugava a vida o mort la seva continuïtat a la divisió

d’honor. El 24 de març de 1996 el Voltregà estava obligat

a guanyar a Vila-seca. Centenars d’aficionats es van

traslladar fins al Tarragonès per donar suport al seu

equip. No els van decebre, l’equip va guanyar i s’havia

salvat la categoria.

A la temporada següent els patiments continuaven i va

aparèixer la figura de Panchito Velázquez, un argentí que

ha salvat el Voltregà en diverses ocasions. Les quatre jor-

nades del final d’aquella lliga l’equip es trobava en zona

de descens i necessitava guanyar tots els partits que que-

daven. El Voltregà va sortir victoriós salvant un altre

match point. El millor era que una nova generació estava

preparada per fer el salt.

Dos anys de luxe i a patir

Les dues finals de Copa del Rei que es van perdre davant

el Barça, evidenciaven que la cosa canviava i que es

podia aspirar a rememorar fites passades. Jugadors com

Trabal, Teixidó, Panadero, Tibau i Casalí formaven un

quintet inicial que aspirava a molt i així es va demostrar.

Vint-i-cinc anys després de l’anterior títol europeu, el

Voltregà aconseguia la Copa CERS. En una final que es

va haver de decidir als penals, Casalí va ser l’artífex del

llançament que donava la copa als blanc-i-blaus.

De nou es tancava un cicle amb jugadors que deixaven

l’entitat, que tornaria a dependre dels fruits de la pedrera.

Avui, quatre anys després, la lluita se centra una altra

vegada a no baixar, però sempre sense renunciar a estar

en el més alt.

Elles, les millors del mónNo va ser fins l'any 1999 que

el CP Voltregà incorporà la

secció femenina, gràcies en part a la iniciativa

d’Andreu Coromines, jugador durant els setanta. La

decisió ja ha donat els seus fruits. Del primer equip

format només queda la capitana, Maria Ferrón, i

dues jugadores més, però les noves incorporacions

procedents de la pedrera han creat un equip imbati-

ble. Les xifres així ho demostren. En els últims dos

anys ha guanyat totes les competicions en què ha

participat: Campionat d’Espanya, Lliga i Copa de la

Reina. Tot això cedint només un empat en tota la

temporada. La competitivitat dels equips catalans,

referents a Europa, ens permet afirmar que les noies

del Voltregà són les millors del món.

066-069-Pat01 24/11/06 12:45 Página 69

esforç— 70

070-073-Pat02 24/11/06 13:32 Página 70

valentia

hoqu

ei p

atin

s

esforç— 71

Text de David Pozo Imatges de Jordi Elías / Federació Catalana de Patinantge

En els temps que corren estem acostumats a aquells que

diuen el que no pensen i pensen el que no diuen, per això

dóna gust trobar-se gent com Miquel Masoliver. Segur

que molts no senten la samarreta que porten quan

defensen Espanya, però es poden comptar amb els dits

d’una mà aquells que han tingut el valor de dir-ho. De

tarannà tranquil i dialogant, en Miquel encara viu a

Manlleu i no vol ni pensar a anar-se’n a viure a Bar-

celona. Va ser a Roda de Ter on es va calçar per primera

vegada uns patins i a Portugal es va consagrar com un

dels grans d’aquest esport. Amb 28 anys, i a l’elit de l’ho-

quei patins, encara no veu el dia de la seva retirada, però

reconeix que quan hi pensa li té por.

esforç — Hi va haver un dia fa uns mesos que vas alçar

la veu i vas dir que et senties català i no volies jugar més

amb Espanya. Què et va portar a prendre la decisió?

Masoliver — Va ser una decisió emocional. Amb la selec-

ció espanyola ho havia aconseguit tot, i el meu repte era

triomfar amb Catalunya.

esforç — I llavors va arribar el moment en què et van dir

que o amb Espanya o que no jugaves més a l’hoquei…

Masoliver — Vaig sentir indignació i por. Per una part que

et pressionin per una decisió personal és indignant, i por

perquè quan t’amenacen amb el que és la teva forma de

vida t’espantes. A la vegada vaig ser inflexible. Els vaig dir

que no canviaria d’opinió, però que si volien que hi anés

obligat ho faria. La gent havia de saber el que sentia i que

no volia retractar-me de res.

esforç — Creus que en aquests temes se segueix sense

respectar els sentiments personals de cadascú?

demostrada

070-073-Pat02 24/11/06 13:32 Página 71

esforç— 72

Masoliver — El tema de les seleccions catalanes és molt

espinós. Hi ha molts interessos creats per sobre de

l’estrictament esportiu i això serà així durant molts anys.

esforç — Vas tenir el suport de tota aquella gent que

et va fer créixer en aquest esport?

Masoliver — Tothom que em coneixia em donava suport

des de la part personal. Vaig tenir la sort de pertànyer a

un club que em va permetre manifestar-me així, si no és

possible que no ho hagués pogut fer.

esforç — Segurament et vas trobar la hipocresia d’alguns

que et recolzaven de portes endins, i en públic no et don-

aven suport.

Masoliver — Evidentment que va haver-hi gent que em va

decebre. Entenc que hi ha uns interessos que primen,

però no puc entendre l’egoisme d’aquells que de front em

feien una cara i per darrere una altra.

esforç — I els polítics…

Masoliver — No els vaig tractar perquè no volia participar

en un circ. En aquells dies no agafava el mòbil, rebia mis-

satges de suport, però en cap cas no volia convertir una

decisió personal en una decisió política.

esforç — La gent jove que ve per darrere vostre té més

arrelat aquest sentiment de país?

Masoliver — No més fort. Jo visc en una comarca molt

catalana i tancada, i la gent que puja ho fa amb uns sen-

timents i conviccions molt arrelades.

esforç — Algun dia veurem Catalunya jugant amb Itàlia

o Portugal?

Masoliver — Tant de bo!, però és molt complicat. Primer

s’haurien de canviar algunes coses com que la selecció

catalana sigui tractada com una selecció. Si hem de ser

professionals i ens demanen un comportament profes-

sional se’ns ha de tractar del que som.

Nova etapa, vells records

esforç — Ha començat una nova temporada amb aquest

Barça i heu perdut el primer títol oficial amb el Reus. Us

continueu sentint favorits per tots els títols que disputeu?

Masoliver — Som els grans favorits des de fa anys. Això

també provoca que els equips que visitem ens esperin amb

moltes ganes i aquest és un al·licient que ens perjudica.

Quan els equips es posen per davant, es tanquen i deixen

de jugar a hoquei amb l’únic objectiu de guanyar-nos.

esforç — Seria més bonica una lliga sense el Barça?

Masoliver — Jo crec que no. El Barça ha de ser-hi. És l’e-

quip referent i que fa ràbia pel que guanya, però això

passa a tots els esports. Tota competició necessita un

equip bo, un de dolent i un de menys dolent.

esforç — Després de guanyar la lliga la temporada pas-

sada, Laporta us va donar l’oportunitat de sortir pels car-

rers de Barcelona amb els futbolistes campions d’Europa.

Què vas sentir?

Masoliver — És una de les emocions més maques que he

vist a la meva carrera esportiva. Va ser bestial. Recórrer

Barcelona darrere de l’equip de futbol amb tota aquella

gent cridant, va ser espectacular. Això no tornarà a pas-

sar mai més. Encara guardo imatges gravades de la plaça

(Sant Jaume). Va ser impressionant.

esforç — Veiem 90.000 espectadors al Camp Nou i 500

al Palau veient l’hoquei. Un esport que ha estat en el més

alt ha caigut en l’oblit?

“No puc entendre la hipocresia dels que de front em feien una carai per darrere un altra”

“Recórrer Barcelona amb tota aquella gent cridant va ser espectacular”

070-073-Pat02 24/11/06 13:32 Página 72

hoqu

ei p

atin

s

esforç— 73

Masoliver — El primer és publicitat i màrqueting. Entenc

que l’hoquei està maltractat en aquest aspecte. És un

esport que costa molt retransmetre per televisió i els que

ho fan molt bé són els portuguesos. Costa seguir la juga-

da i a més els horaris dels partits són molt tard per a la

gent. A Portugal tots són el diumenge a les sis de la tarda

i això permet que els pares puguin anar amb els seus fills

i puguin gaudir de bon hoquei.

esforç — Què demanaries als mitjans?

Masoliver — S’ho ha menjat tot el futbol. Per retransme-

tre bé l’hoquei s’han de tenir diverses càmeres per donar

diferents angles, com, per exemple, a sobre de les porter-

ies. Això no s’està fent actualment i els partits són avor-

ridíssims de veure.

esforç — Què significa l’hoquei a la comarca d’Osona?

Masoliver — És una tradició molt arrelada. Tothom

coneix algú vinculat, ha vist algun partit, fins i tot molts

han jugat. Es tracta d’una cultura esportiva que falta a

altres llocs de la Península.

esforç — Què va significar per tu el Voltregà?

Masoliver — L’equip de Sant Hipòlit va significar per mi

el canvi de jugar hoquei per passar-m’ho bé amb els com-

panys a veure-ho com alguna cosa amb la qual podia

guanyar-me la vida.

També es viu després de l’hoquei

esforç — A què es dedica Miquel Masoliver quan no juga

a hoquei?

Masoliver — Estic estudiant dret. No faig un horari d’es-

tudi fix perquè estudio per Internet, però jugar a hoquei i

res més no seria per mi factible.

esforç — I quan tot això s’acabi…

Masoliver — Em dedicaré a treballar. Hauré passat una

època en què m’he guanyat bé la vida fent allò que

m’agrada, però tot s’acaba. És el moment a què té por l’e-

sportista, però intentaré tenir-ho clar per quan arribi.

esforç — Quan te’n vas lluny amb l’equip o la selecció

què trobes a faltar del que deixes enrere?

Masoliver — Trobo a faltar la parella i el fet de poder estar

a casa tranquil, sobretot quan són desplaçaments llargs.

Enrere deixes la nòvia, els teus…

esforç — I això de ser pare…

Masoliver — S’acosta el moment de plantejar-se aquest

tema.

esforç — Un cap de setmana que Masoliver no juga què

li agrada fer?

Masoliver — A part de la típica resposta de llegir i cine-

ma, m’agrada moltíssim fer esports com la bicicleta de

muntanya, l’esquaix, l’escalada o anar a la muntanya.

Ara ja només ho puc fer a l’estiu i quan m’ho permeten,

igual que conduir motos o esquiar.

esforç — Com és que encara vius a Manlleu?

Masoliver — Barcelona és una ciutat que se’m fa molt

gran. A un noi que ha viscut sempre en un poble li agra-

da la tranquil·litat i la possibilitat de moure’s en cotxe

sense estrès.

Una ciutat: Porto (Portugal)

Una ciutat per visitar:París i Venècia

Programa de tele: Documentals d’animals

Un llibre: El perfum

Una pel·lícula: Brave Heart

Un altre esport: Bàsquet

Un desig per a Catalunya: Independència i convertir

el català en la llengua de tots

Un objectiu: Acabar la carrera

Nom: Miquel

Cognoms: Masoliver Valdivieso


Lloc de naixement: Vic (Barcelona)

Lloc de residència : Manlleu

Títols : • Campió del Món (2001)

• 3 Campionats d’Europa(2002-2003-2004)

• 3 Lligues (amb el FC Barcelona)

• 2 Copes d’Europa (2003-04 i 2004-05)

• 1 Copa Intercontinental(2005-06)

• 1 Copa CERS (amb el Vic)

• 2 Supercopes d’Europa(2004-05 i 2005-06)

• 2 Copes del Rei (1998-99 i2004-05)

fitxa personal

fitxa tècnica

“S’acosta el moment de plantejar-se ser pare”

070-073-Pat02 24/11/06 13:32 Página 73

esforç— 74

esBarcelonaru

gbi

074-077-Rug01 24/11/06 13:33 Página 74

rugb

i

esforç— 75

Els sang i or busquen la primera plaça del grup que els doni l’oportunitat de jugar els quarts de final de la Heineken Cup a l’Estadi Olímpic de Montjuïc.

peral’USAP

Text de Josep M. Sagarra Imatges d’Olaf Pla

Els nord-catalans de l’USAP tenen un compte pendent

amb Europa d’ençà que el 2003 van deixar escapar l’o-

portunitat de coronar-se com a campions en el vell estadi

de la capital irlandesa, Lansdowne Road. Però també fa

uns anys que persegueixen classificar-se entre els quatre

074-077-Rug01 24/11/06 13:33 Página 75

esforç— 76

millors de grup per poder jugar el partit de quarts com a

locals i triar Barcelona com a escenari. Per l’equip de

Perpinyà suposaria un pas més en la seva cursa per con-

querir el públic català, i per la capital catalana seria un

gran esdeveniment esportiu que durant uns dies catapul-

taria l’esport de l’ovalada a les primeres planes dels mit-

jans de comunicació. L’any passat es van quedar a les

portes d’aconseguir-ho ja que, tot i quedar primers de

grup, els van faltar un parell d’assaigs per ser un dels qua-

tre primers. En canvi, Biarritz sí que va poder jugar per

segon any consecutiu a l’estadi d’Anoeta de Donostia i

superar de nou l’eliminatòria, després arribarien a la final

que es va disputar a Cardiff però la van perdre davant els

irlandesos del Munster, actuals campions. Però per la

capital guipuscoana, i pel País Basc en general, la victòria

ja estava assolida amb un estadi ple de gom a gom amb

32.000 seguidors gaudint d’un partit de rugbi. Fita que

fins ara només estava reservada al futbol.

Començament esperançador

Quelcom semblant pot succeir a Barcelona, i enguany

els sang i or han engegat força bé. En el primer desplaça-

ment van endur-se una victòria davant l’equip italià

Treviso per 10 a 25 amb punt de bonificació ofensiu, pels

quatre assaigs obra de Gaston, Meyer, Guirado i

Bortolaso.

El segon partit es va jugar a Perpinyà davant un dels

equips forts d’Europa; els London Wasps, campions

l’any 2004. L’Aimé Giral va rebre el matx amb un gran

ambient característic de les competicions europees i una

bona entrada de 13.450 espectadors; amb força

seguidors anglesos i gairebé un centenar de catalans del

“sud”. Entre aquests darrers cal destacar la Penya de La

Lleganya de Vilanova i la Geltrú, que no es perd cap par-

tit dels sang i or, i també els veterans del Barça que van

organitzar un desplaçament especial per aquest partit

amb un seguit d’actes per la ciutat.

Jugadors més destacatsBernard Goutta, el capità. Tercera línia perforador

molt físic amb molt caràcter. Nascut a Ribesaltes, va

començar el rugbi al club de Pià, abans d'anar a

l'USAP, el seu únic club professional.

Nathan Hines, segona línia molt fort als reagru-

paments i les touches. És internacional escocès però

nascut i format a Australia. Va començar al Rugby

League.

Olivier Olibeau, segona línia força experimentat i

que aporta molt carisma. Format al club d’Elna JSI

abans d'anar als juvenils de l'USAP, malgrat que va

marxar per falta de confiança de l'entrenador.

Olivier Saïsset, després va militar dues tempo-

rades a Narbona i dues més a Biarritz, on va guan-

yar dos títols de campió de França i va jugar una

final de Copa d'Europa.

La planter catalàL’equip usapista està farcit de jugadors nascuts a la

Catalunya Nord. Actualment podem trobar Nicolas

Mas (pilar), Guillem Guirado (talonador), Olivier

Olibeau (segona línia), Bernard Goutta (tercera línia i

capità), Vincent Pérez (tercera línia), Christophe

Manas (3/4 centre), David Marty (3/4 centre), Pascal

Bomati (3/4 ala) i també els entrenadors Philippe

Boher i David Azema.

074-077-Rug01 24/11/06 13:33 Página 76

Afortunadament, però, aquest cop les Vespes no van

picar com fa un parell d’anys, malgrat comptar encara

entre les seves files amb jugadors de la talla de l’interna-

cional Lawrence Dallaglio. Una de les claus va ser el

plantejament defensiu que van traçar tots dos equips.

Això segurament va perjudicar més els londinencs, ja

que els nord-catalans estan molt acostumats a trencar

aquestes defenses amb joc de davantera i l’empenta del

públic. El matx no fou gaire atractiu, mantenint el pro-

tagonisme els dos xutadors, Steve Meyer i Jeremy

Staunton, i les defenses de tots dos equips. Al final

l’USAP va endur-se la victòria per 19 a 12 i els quatre

punts que li permeten encapçalar el grup 1 de Heineken

Cup, com també mantenir una ratxa europea de set par-

tits consecutius sense conèixer la derrota a l’Aimé Giral.

Aquest mes de desembre es jugaran els dos propers par-

tits davant l’equip francès de Castres Olímpic. Atenció

especial mereix el primer que es jugarà al camp Pierre-

Antoine, ja que el fortí d’Aimé Giral és ara per ara una

plaça infranquejable per la majoria d’equips. També serà

cabdal el penúltim partit de classificació davant les

Vespes a Londres. Com a locals, els anglesos són força

durs i poden tombar les esperances de veure els quarts a

Montjuïc. Però si s’arriba al darrer partit amb opcions de

classificació ningú no dubta que Benetton de Treviso

serà la víctima més òptima per als catalans.

Embranzida pel Top14

El bon resultat davant les Vespes va permetre als

usapistes tornar a agafar confiança de cara a la lluita pel

campionat de lliga. Després d’un començament del

Top14 decebedor amb derrotes davant dos recents

ascendits, Albi i Montauban, el primer partit després dels

anglesos es presentava contra l’Stade Francès a Perpinyà

i els catalans no van desaprofitar l’ocasió per derrotar els

líders i tornar a somiar en el campionat. Un bouclier de

Brennus que se li resisteix fa més de 50 anys, quan el

1955 van conquerir-ne el sisè i darrer.

esforç— 77

Els fitxatges 2006-07Els de Perpinyà s’han reforçat enguany amb la incor-

poració dels tres quarts Federico Martin Arramburu,

que militava al Biarritz; el centre Andre Snyman, que

jugava al Leeds i el mig d’obertura Steve Meyer, que

ve de l’equip sud-africà Natal Sharks. També han fitx-

at un parell de davanters: el segona Olivier Olibeau de

Biarritz i el tercera Richard Parks del Leeds.

Tests Matxs de tardorNovembre ha sigut un mes de Test Matxs interna-

cionals en què França es va enfrontar dos cops als All

Blacks i a l’Argentina. Malgrat aquesta “finestra”

anual de partits internacionals, el Top14 francès va

continuar la competició. L’USAP només va patir dues

“baixes” que es van incorporar al XV del Gall; els tres

quarts David Marty i Julien Laharrague. En canvi

l’Stade de Tolosa va perdre sis jugadors i l’Stade

Francès, cinc, tot un handicap per afrontar els partits

de lliga en les mateixes condicions que la resta.

074-077-Rug01 24/11/06 13:33 Página 77

rugb

i

internacioun llarg camí

078-083-Rug02 24/11/06 11:22 Página 78

rugb

i

esforç— 79

Text de Josep M. Sagarra Imatges d’Olaf Pla / Jordi Elias / Alfredo Ferrer

nalLa selecció catalana de rugbi continua disputant partits internacionals amistosos a l’espera que algun dia se li reconeguin els seusdrets com a fundadora de la federació internacional.

078-083-Rug02 24/11/06 11:22 Página 79

Vestir la samarreta de la Ginesta és quelcom més que

sortir a jugar un partit de rugbi. Darrere hi ha una de

les pàgines més honroses de la història esportiva

catalana. Una història que s’ha escrit amb sang; sang

de melés, de rucks, de tocs o de placatges. Sang ves-

sada per l’honor de defensar una selecció apartada

políticament de l’escena internacional. El fet que un

Decreto Ley promulgat per la dictadura de Francisco

Franco, arrenqués de soca-rel el dret que la selecció

catalana disputés partits oficials internacionals, no

va impossibilitar que aquesta selecció continués

escrivint moltes pàgines glorioses. L’última l’1 de

novembre passat en el camp de l’Hospitalet, quan els

catalans van abatre la potent selecció del

Llenguadoc. Els occitans segurament no s’esperaven

una selecció catalana tan forta, però quan el XV

català s’ho pren seriosament i a més pot comptar

entre les seves files amb força jugadors santboians,

campions de les dues darreres lligues, podem estar

segurs que l’equip contrari haurà de lluitar de valent

si vol superar el sistema de control santboià.

El palmarès de la selecció catalana està farcit de par-

tits històrics, des dels partits oficials que va disputar

davant França i Itàlia abans de la dictadura, fins la

humiliant pallissa per 61 a 17 que van infringir a la

selecció espanyola l’any 1997 al Baldiri Aleu amb

motiu del 75è aniversari de la Santboiana. La llista

d'equips grans i de seleccions que s’han enfrontat a

la selecció catalana és interminable: Sale (Angla-

“El palmarès de la seleccióels partits oficials que va

078-083-Rug02 24/11/06 11:22 Página 80

catalana està farcit de partits històrics, com ara disputar davant França i Itàlia abans de la dictadura.”

078-083-Rug02 24/11/06 11:22 Página 81

rugb

i

esforç— 82

078-083-Rug02 24/11/06 11:22 Página 82

rugb

i

esforç— 83

terra), Rosario (Argentina), Hindú (Argentina), Rússia,

Txèquia, Irlanda, Escòcia, Ulster, Tunísia, Escòcia,

Irlanda... i així una llarga llista d'equips d'arreu del món.

Darrerament s'havia acomodat a les competicions

autonòmiques, però aquests enfrontaments ja no porten

a cap competició europea i ara es tornen a buscar partits

internacionals que tinguin un atractiu per a tothom. Tot

plegat amb l'objectiu de promoure el rugbi a Catalunya i

també amb l'horitzó posat en el dia que la selecció torni

a ser reconeguda internacionalment.

Planter de la Santboiana

El club degà del rugbi al nostre país, la Santboiana, ha

estat sempre el que ha aportat una major quantitat de

jugadors a la selecció. Darrerament es fa encara més evi-

dent amb la base de l'equip que ha conquerit les dues

darreres lligues de divisió d'honor. En el partit del dia 1 de

novembre passat hi havia convocats fins a 12 jugadors,

dels quals finalment van poder anar-hi Xavier Larroy,

Javier Corbacho, Pol Massoni, Sergi Guerrero, Andrés

Martínez, Santiago Serrano, Carles Badia, Oriol Garcia i

José Luis Juidias.

078-083-Rug02 24/11/06 11:22 Página 83

esforç— 84

La història de l’handbol a Sant Esteve Sesrovires va començar l’any 1973, i d'aleshores ençà aquest esport s’ha convertit en una de les pràctiquesesportives més arrelades en aquest municipi del Baix Llobregat; i tot el mèrit és del club que porta el nom de la localitat que l’acull.

Text de Celes Piedrabuena Imatges de Adrià Companys

Poc podia imaginar-se Miquel Montfort que les seves

accions tindrien tanta repercussió. L’any 1973 el senyor

Monfort, llavors jugador veterà de l’equip sènior del Club

Handbol Granollers, va fer una promoció entre el jovent

de Sant Esteve. Després de molt patir va aconseguir for-

mar un equip infantil masculí, que ja va disputar el seu

primer partit a la Festa Major d’aquell any. I va debutar

amb victòria, ja que es va imposar al Sant Vicenç dels

Horts per quatre gols a tres. La tasca del senyor Monfort

va tenir continuïtat en la figura de Francesc Alís.

L’expresident de la Federació Provincial d’Handbol de

Barcelona, i aleshores veí de Sant Esteve Sesrovires, va

inscriure per primer cop un equip sènior en competicions

la temporada següent. Hi ha qui treballa tota la vida i no

obté mai l’èxit que tant ha cercat, però aquest no va ser

el cas del club d’aquesta localitat situada a 30 quilòme-

tres de Barcelona.

Arribar i moldre

La temporada 1975-76, el primer equip masculí va assolir

el títol de campió de tercera provincial de Barcelona, i, tot

i que va ascendir a la segona provincial, tres anys més

tard va baixar de categoria. I, com que fins que es

demostri el contrari tot el que puja baixa, el Club

Handbol Sant Esteve Sesrovires (CHSS) va anar de més

a menys, i a punt va estar de desaparèixer si no arriba a

ser pel concurs dels joves de la localitat, els quals l’any

1981 integraren un equip sènior molt jove. Va ser el

renaixement d’una entitat que ja no ha conegut marxa

enrere. El moment més àlgid probablement va ser el vis-

cut la temporada 1994-95, quan el club va jugar a la cate-

goria de plata de l’handbol estatal, a la divisió d’honor B.

Va ser un premi just a vint-i-dos anys d’història. Diuen

que per créixer correctament no s’ha de deixar mai de

tocar de peus a terra, que no s’ha de perdre el nord de

vista. Els dirigents del CHSS van demostrar conèixer

aquestes paraules en renunciar a seguir jugant a la divisió

d’honor B, per causa de les despeses econòmiques que

requereix, i centrar-se a ser un dels millors equips de la

primera divisió estatal, que és el que són.

El Club Handbol Sant Esteve Sesrovires no és l'única

entitat d’aquest esport a la localitat, ja que també existeix

el Brians Handbol, prova de la passió amb què viu

l’handbol aquesta vila del Baix Llobregat. De les dues

entitats, la que ocupa aquest article, el CHSS, és la més

antiga. Data de 1974, mentre que la seva "col·lega" va ser

hand

bol

quina

084-087-Hand01 24/11/06 12:48 Página 84

hand

bol

esforç— 85

creada l'any 1998. Però, curiosament, ambdós clubs van

ser fundats el mateix dia i el mateix mes: l’1 de gener.

Dues èpoques molt diferenciades

Tota trajectòria necessita les seves aturades tècniques.

Lluís Canals —secretari del club, i que primer va ser

jugador, per seguir com a entrenador, ajudant d’entre-

nador i que actualment fa la feina de secretari— diferen-

cia dues etapes molt clares en la història del CHSS. “La

primera seria quan jugàvem a la pista descoberta.

Jugàvem per jugar. Per passar l’estona. La segona va ser

quan es va fer el pavelló. Va ser l’any 1988, i va suposar

Sant Esteve Sesrovires

passada!

084-087-Hand01 24/11/06 12:48 Página 85

hand

bol

esforç— 86

un canvi radical. Vam fer una escola d’handbol i la tem-

porada 1993-94 van començar a la categoria estatal”.

Malgrat els diferents salts qualitatius que ha anat donant

l’entitat, “el club no ha abandonat mai el seu caràcter

familar”, explica en Lluís.

Mantenir-se entre els millors, sigui de la categoria que

sigui, no és fàcil. El CHSS, que té la sort de comptar amb

el recolzament del poble, no ha tingut uns darrers anys

especialment brillants, ja que bàsicament ha hagut de

concentrar els seus esforços a no perdre la categoria,

sabent que no podien aspirar a jugar en una divisió supe-

rior. “La divisió d’honor B és semiprofessional, i no ens

interessa, ja que econòmicament es dispara. Fa tretze o

catorze anys que som a la primera divisió estatal, i aquest

seria el nostre repte de futur: mantenir-nos en aquesta

categoria.”

Mantenir el patró de joc

Però, per fer que el públic gaudeixi més dels partits i per

garantir un major espectacle, el CHSS s’ha reforçat aques-

ta temporada amb l’arribada de nous jugadors. És el cas

Passió per l’handbolEls equips sense grans recursos econòmics i sense

Abrahamovic —el mànager del Chelsea— al darrere

necessiten el planter com el pa que mengen, i el

CHSS no és una excepció. La font d’on beuen tots

els seus equips es troba en la seva escola d’handbol.

L’any 1984 es va crear l’Escola Municipal d’Hand-

bol, gestionada directament pel club.

Actualment, l’escola està integrada dins de l’Escola

Esportiva Municipal, i té com a finalitat principal la

promoció de l’esport per a la gent de la vila, tant en

persones grans com en els joves. Avui dia, l’escola

d’handbol la formen més de cent noies i nois de la

vila enquadrats en diferents equips. La temporada

passada van iniciar la campanya ‘Handbol, quina

passada!’ per captar nous jugadors, i la crida va

donar els seus resultats. L’escola està oberta a tots

els joves, i s’estructura en tres categories: aleví A i B,

benjamí A i B i prebenjamins. Per a més informació,

Complex Esportiu Sant Esteve Sesrovires (93 775

96 50) i Pavelló Poliesportiu Club Handbol Sant

Esteve Sesrovires (93 771 34 49 i [email protected]).

084-087-Hand01 24/11/06 12:48 Página 86

esforç— 87

de Jordi Baldivia i Rafa Moreno —tots dos vénen del

Terrassa—, de Josep Masachs, de Xavi Rius, que ve del

Sant Cugat, o de Joan Roca, provinent del segon equip de

Granollers. Amb aquestes darreres incorporacions, amb

els jugadors que segueixen el primer equip, el saber fer

del seu entrenador, Jordi Tomás, el suport del públic i

amb una mica de sort, el CHSS mirarà de seguir sent fidel

al seu patró de joc. D’apostar pel joc ràpid i pel contra-

atac, mirant de llegir millor que ningú els partits i procu-

rant oferir el millor joc possible, ja que els integrants del

primer equip saben que són molts els joves que els tenen

com a referència.

De fet, el secretari actual del club afirma amb orgull que

“nosaltres ens basem basant en el planter i en la forma-

ció de jugadors, tant del poble com de la comarca. Ja són

molts anys de vinculació de l’handbol amb el poble i la

comarca. El poble ha crescut paral·lel al club, i qui més

qui menys ha jugat alguna vegada a aquest esport o

coneix alguna persona que l’ha practicat”. D’això se’n diu

arrelament.

Torneig Internacional d’HandbolCoincidint amb l’inici de les festes tradicionals d’estiu

es disputa el Torneig Internacional d’Handbol, que

aquest 2007 arriba a la seva 27a edició. Com indica el

seu enunciat es tracta d’un torneig de caràcter interna-

cional, que es disputa en les categories de sènior mas-

culí, juvenil masculí, cadet masculí, infantil masculí,

aleví mixt, benjamí mixt, sènior femení, juvenil

femení, cadet femení i infantil femení.

El torneig acostuma a disputar-se la darrera setmana

de juliol, i els preus per poder participar-hi varien

segons la modalitat d’allotjament escollida. La com-

petició dura uns quatre dies i l’edició anterior la quota

d’inscripció era de 90 euros, a la qual s’havia d’afegir

la quantitat de l’allotjament, que variava si l’opció tri-

ada era una escola, un alberg-residència, apartaments,

hostal o hotel.

Els àrbitres també poden apuntar-se a aquest torneig,

i a més no han de deixar anar ni un cèntim, ja que el

comitè organitzador del torneig es fa càrrec de l’allot-

jament i del menjar.

084-087-Hand01 24/11/06 12:48 Página 87

Després de vuit anys jugant a la divisió d’honor de l’handbolfemení amb l’Associació Lleidatana, l’equip de la seva vida, Estel Gatell (Torredembarra, 29/09/1976) ha decidit posar punt i final a la seva etapa com a jugadora.

Text de Celes Piedrabuena Imatges de Federació Catalana d’Handbol

Parla tan de pressa com movia els peus en la posició de

pivot damunt el parquet o com deixava anar les seves

canonades amb el braç. Estel Gatell va ser una jugadora

de club, que ho va donar tot per la seva entitat i que, per

una sèrie de circumstàncies, ha decidit posar fi a la seva

etapa com a jugadora, centrar-se en la seva feina com a

interina d’ensenyament, en el seu marit, i seguir donant

suport a l’equip dels seus amors, però des de la grada.

L’Estel, que tot i néixer a Torredembarra ha viscut tota la

vida a Agramunt, va començar a jugar a handbol quan

tenia dotze anys. Com molts altres esportistes joves, en

aquella època també jugava a bàsquet i feia gimnàstica

rítmica, fins que en la seva vida es va creuar Gerard

Lasierra. Ell va ser la persona que li va dir que valia per

l’handbol, la que va la seleccionar per formar part d’un

equip a Tàrrega i la persona que li va obrir les portes del

que havia de ser l’esport de la seva vida.

Compromesa amb l’equip

L’Estel va començar a jugar de lateral i d’extrem, però,

“per les meves característiques físiques i per les necessi-

tats de l’equip vaig acabant jugant com a pivot”. Aquesta

llicenciada en INEF era una jugadora disciplinada, que

anteposa els interessos col·lectius per davant dels indi-

viduals, i que seria capaç de jugar en la posició que li

digués l’entrenador. Molts són els aficionats que l’únic

que retenen en la retina són els moviments dels laterals i

la velocitat dels extrems, però perquè aquests jugadors

puguin fer la seva feina és necessari que d’altres

assumeixen un paper més fosc. I l’Estel ho feia encanta-

da. “Aquest és un esport d’equip, i jo sempre he posat el

col·lectiu per davant. L’handbol és un esport de grup, i no

tothom el sap interpretar bé.”

Els anys passen volant, i l’Estel es va convertir en un dels

referents del club. D’una entitat que “va tenir una època

molt bona fa tres o quatre anys, però que en les darreres

temporades sempre s’ha salvat pels pèls”. Està clar que a

cap jugadora no li agrada perdre i menys a una jugadora

amb el caràcter guanyador com l’Estel, que estima com

poques el seu club, i que representa el passat, el present

i qui sap si el futur d’aquesta entitat lleidatana.

Per una jugadora com ella, que ho dóna tot en els entre-

naments, que se sacrifica com poques, i que ha viscut el

dia a dia del club des de la seva creació, és difícil man-

tenir sempre la concentració, saber estar i donar el màxim

quan sap que es troba en un conjunt amb poques aspira-

cions, que tan sols pot lluitar per mantenir la categoria. I,

si a aquesta realitat se li sumen una sèrie de decisions

tècniques, la foscor augmenta. De mica en mica, els mi-

nuts de banqueta van anar guanyant els de joc, i el cap

de l’Estel va començar a fer història. A recordar els dos

hand

bol

sentir els sentiment de club

088-089-Hand02 24/11/06 12:48 Página 88

esforç— 89

dedica més temps als seus, va pel món sense tants nervis

ni tant d’estrès, tot i que no es pot oblidar de l’esport que

ha donat sentit a la seva existència. “El sentiment que

tens no el pots amagar. Enyoro l’handbol perquè han

estat molt anys jugant. El trobo a faltar.”

Segur que quan li van dir que tornés es va mossegar força

les ungles, va apretar com mai els llavis i va amagar tots

els telèfons per desconnectar-se del món exterior, però en

la vida de tot esportista s’ha de saber trobar el moment

per baixar del tren i deixar que siguin altres les que

comandin la nau. Això no vol dir que la temporada vinent

no puguem veure l’Estel entrenant el cadet, l’infantil o

sent la preparadora física del primer equip. Han estat

molts anys defensant la samarreta de l’Associació

Lleidatana d’Handbol i, passi el que passi, “el sentiment

sempre hi és”.

colors

cops a la setmana que anava a jugar a Tàrrega quan tenia

dotze anys, els bons moments que ha passat defensant la

samarreta del club, les moltes hores d’entrenament, els

pocs dies que ha tingut per gaudir de la seva vida priva-

da, i, tot plegat, va fer que es decidís a penjar la samar-

reta. Probablement, si hagués comptat més per a l’entre-

nador i no tan sols per al joc defensiu de l’equip, hauria

seguit en actiu. Però aquesta no era la realitat, i per tant

no té sentit pensar això.

Saber dir adéu

La veritat és que sense ella l’equip no acaba de funcionar.

S’han quedat sense pivots i l’han tornat a cridar, però

l’Estel és una dona de paraula, que quan diu una cosa va

a missa. Prou li va costar prendre la decisió de deixar de

jugar com per fer-se enrere a la primera oportunitat. Ara

En el marc de la XX Festa de l’Handbol Català, Ester Gatell va rebre la insígnia d’argent de la FCH per la seva trajectòria esportiva

088-089-Hand02 24/11/06 12:48 Página 89

esforç— 90

Text de David Pozo Imatges d’Oriol Durán

Als 23 anys, el jugador del Granollers Cristian Malmagro

(11/03/86 Granollers) s’ha convertit en una de les prome-

ses més fermes de l’handbol estatal. Amb una gran capa-

citat tècnica i dotat d’olfacte golejador, Malmagro va rea-

litzar una temporada excel·lent anotant 153 gols, i fou el

segon jugador estatal a la taula de golejadors, només

superat per Iker Romero.

El tècnic bosni Sead Hasanefendic el va fer debutar quan

tenia 17 anys. “És el que somnies des de petit, però et ve

a sobre el pavelló”, recorda Cristian, que ha anat can-

viant el lloc d’extrem pel de lateral. Amb 1,91 metres i

una gran tècnica és un dels grans especialistes en els

llançaments des dels 7 metres, una especialitat que culti-

va des de jove i que va depurar al costat de Patrick Cavar,

amb qui es quedava fins i tot després dels entrenaments.

El mateix Malmagro es defineix com a jugador amb bas-

tanta visió de joc, àgil i ràpid, i més fintador que llançador.

Al mateix temps reconeix que ha de millorar en molts

aspectes, tant en defensa com en el nivell tàctic, però sem-

pre amb l’objectiu d’arribar al més lluny possible.

hand

bol

agrovalor segur

Cristian

malmagro

090-091-Hand03 24/11/06 12:49 Página 90

esforç— 91

Com a jugador sempre somies o bé guanyar un títol, o bé

ser convocat per anar a la selecció”, afirma Malmagro.

Són molts més els partits que Cristian ha jugat amb la

selecció catalana. Dirigida pel mateix entrenador del

Granollers, Manolo Montoya, el lateral és indiscutible a

l'alineació titular. Com ell mateix reconeix, li agrada jugar

amb Catalunya perquè pot defensar els colors d’on és. El

partit més emotiu per a ell amb la samarreta de les qua-

tre barres va ser el dia de l’adéu a Enric Massip en el par-

tit davant Sèrbia i Montenegro.

Encara no sap el que farà el dia de demà, una vegada

acabi la seva etapa de jugador, però segur que fins que

arribi aquest dia encara gaudirà amb molts èxits i

moments dolços.

Sense presses per sortir del Granollers

Malmagro ha estat a l’agenda d'equips com el Ciudad

Real, Valladolid o Ademar, però no s’ha volgut precipitar

i ha respectat el seu contracte que acaba al final de la

temporada. “A vegades val la pena cobrar una mica

menys. Aquí l’entrenador em dóna tota la seva confiança,

m’està sortint bé i estic en una edat en què explotes com

a jugador o t’estanques”, argumenta, encara que tard o

d’hora s’ho plantejarà si té projecció.

La grata sorpresa va arribar el mes de maig passat quan

el tècnic de la selecció estatal, Juan Carlos Pastor, el va

incloure a la preselecció per a l'Europeu, en el qual dis-

putà quatre partits i va marcar sis gols. “Em va fer molta

il·lusió quan em vaig assabentar que m’havien convocat.

090-091-Hand03 24/11/06 12:49 Página 91

esforç— 92

Ricoh Manresa - LEBText de Joan Lluís Ibern Imatges de Miguel Ángel Chazo i Ricard Rovira / FCBQ

retorna l’ACB

bàsq

uet

objectiu:

El Ricoh Manresa és un dels històrics clubs d’ACB, un

dels únics sis equips que ha aconseguit el títol de la màx-

ima categoria del basquetbol estatal en els 50 anys

d’història de la competició (sota diferents nomencla-

tures). El Madrid, el Barça, la Penya, el TAU i l’Unicaja

són els altres cinc grans que han conquerit la lliga. El club

del Bages afronta la temporada del seu segon descens a

la LEB des que va aconseguir el títol d’ACB la temporada

1997-98 amb els handicaps afegits de les greus lesions de

tres dels seus jugadors, que romandran apartats de les

pistes en el primer tram de temporada.

El cas més sagnant és el de l’escorta Rubén Quintana,

cedit pel Lagun Aro de Bilbao, que quan ja havia rea-

paregut a Lleida després de patir una fractura en un dit

del peu, se li va tornar a diagnosticar la mateixa fractura

en el cinquè metatarsià del peu esquerre en un entrena-

ment del 25 d’octubre passat. Tres dies després el jugador

canari va ser operat, i estarà de baixa com a mínim fins al

final del proper mes de febrer. L’octubre va ser fatídic per

als homes d’Òscar Quintana, ja que van perdre dos inte-

grants més per lesió. El quart pivot del Ricoh, Rubén

Burgos, va passar pel quiròfan a causa d’una hèrnia dis-

cal, i no podrà reaparèixer fins a l’inici de l’any vinent. Un

altre home interior manresà, Guillem Rubio, es va trencar

els lligaments externs del turmell dret durant el partit que

el Manresa va perdre al Nou Congost enfront del Drac

Inca, per la qual cosa no podrà tornar als entrenaments

fins al final d’any. Tres lesions de consideració que mal-

meten el potencial manresà en la duríssima LEB, i tallen

d’arrel l’esperançador començament de la competició.

El Ricoh Manresa afronta el repte de tornar a l’ACB després de baixar a la LEB la temporada passada per segon cop des que l’any 1998 assolís el major èxit de la seva història, la conquesta de la Lliga ACB. Malgrat fer un mes de setembre rodó,amb la victòria a la Lliga catalana LEB i el liderat de la lliga regular,l’octubre es va convertir en un malson amb tres desfetes consecutivesa la LEB i les lesions de Rubio, Quintana i Burgos. L’entitat del Bagess’ha reforçat amb dos pivots comunitaris, Callaghan i Lorant, per tal de redreçar el rumb en aquest final d’any.

092-095-Bask01 24/11/06 12:50 Página 92

092-095-Bask01 24/11/06 12:50 Página 93

esforç— 94

Inici prometedor

Encara sota els efectes d’haver-se hagut de desprendre

d’un dels seus màxims exponents, Ferran Laviña, que ha

anat al Joventut d’Aíto, el Ricoh Manresa va aconseguir

el primer títol oficial en joc de la temporada el passat mes

de setembre en vèncer a la final de la Lliga catalana LEB

al CB Tarragona 2016, campió de les dues darreres edi-

cions, per 88 a 75. Prèviament els jugadors d’Òscar

Quintana s’havien imposat amb claredat al CB Prat

Joventut de la Lliga LEB-2 en el doble enfrontament de

quarts de final (69 a 86 i 94 a 69). Un cop ja a la final a

quatre disputada al Nou Congost, els manresans van

guanyar per un ajustat 75 a 73 al CB l’Hospitalet de

Mateo Rubio a les semifinals.

La victòria a la Lliga catalana LEB va atorgar el dret al

Ricoh a participar a la Lliga catalana d’equips ACB duta

a terme a Girona. A les semifinals disputades contra el

Barça d’Ivanovic, els manresans van estar a punt de

donar la gran sorpresa, però finalment van caure per la

mínima (75 a 76), després de tenir fins a dos tirs en els

darrers tres segons per endur-se el matx, el primer de

Sergi Llull i el segon de Josh Asselin. Els tres triples segui-

ts del Winterthur Barça en el darrer minut van ser claus

per evitar que el somni del Ricoh d’accedir a la final es fes

realitat. El MVP del partit va ser l’escorta català Rafa

Martínez amb 15 punts i fins a 9 faltes rebudes. A més, el

fitxatge enguany de Richard Scott, un autèntic rodamón

de l’ACB, que ha jugat durant 8 anys amb equips com el

Caja San Fernando o el Lagun Aro (amb una incursió al

Turk Telekom), dóna consistència al joc interior. Durant

la pretemporada també va haver una novetat, Jesús

Lázaro, provinent de l’Unicaja, però que en la seva ter-

cera etapa a Manresa només va arribar per substituir

momentàniament Sergi Llull, afectat de mononucleosi.

Després de les bones sensacions ofertes a la pretempora-

da, la LEB no va poder començar millor per als del Bages.

Les dues còmodes victòries del Ricoh a les dues primeres

jornades enfront un dels favorits de la LEB, el Lleó (76 a

57), i a la sempre difícil pista del Melilla (75 a 100) feien

preveure que l’equip manresà romandria a la part alta de

la classificació en els primers mesos de lliga regular.

Contra el Lleó Caja España els homes de Quintana van

passar per sobre del seu rival en la primera part (39 a 23)

gràcies a l’encert dels seus dos nord-americans, Richard

Scott (20 punts) i Joseph Asselin (14), com també la

capacitat rebotejadora de la gran esperança manresana,

Miquel Feliu (8 rebots). El Ricoh va refermar la seva

condició d’aspirant a l’ascens a Melilla (75 a 100), gràcies

a un primer quart trepidant (22 a 34) que va fer emmudir

el Pavelló Municipal Ciutat de Melilla. Novament Asselin

va tornar a ser el màxim anotador del partit (24), a més

de destacar entre els homes de Quintana un Rafa

Martínez molt encertat. L’escorta de Santpedor va anotar

17 punts per ajudar el Ricoh a mantenir la seva condició

de líder per basket average.

Octubre negre

Però va arribar el malaurat mes d’octubre, acompanyat

d’una xifra maleïda: el 3. Tres van ser les derrotes consec-

utives, i tres també els jugadors lesionats de manera

092-095-Bask01 24/11/06 12:50 Página 94

esforç— 95

també seguida. La desfeta al Nou Congost enfront l’Alerta

Cantàbria, que arribava invicte, va ser determinant, no

pas pel fons, sinó per la forma (61 a 88). Els de Pablo

Laso van infligir un sever correctiu als manresans amb

una primera part espectacular (22 a 45), amb Víctor

Cuthbert i Àlex Urtasun exercint de botxins des del

perímetre.

A la jornada següent es disputava el duel entre els dos

equips que van baixar la temporada passada a la LEB, el

Leche Río Breogán i el Ricoh Manresa. Els gallecs es van

endur una victòria psicològica per només dos punts (73 a

71), després d’un partit molt igualat en què el conjunt de

Lugo va assolir una renda de 8 punts al final del tercer

quart que a la fi seria definitiva. La tercera derrota con-

secutiva va arribar de forma inesperada a la cinquena jor-

nada contra el Drac Inca (75 a 83). Els balears van aprof-

itar el desencert general dels manresans i les baixes de

Rubén Quintana i de Rubén Burgos per treure petroli de

la seva visita del Nou Congost.

El derbi català contra el Lleida al Barris Nord de la sisena

jornada es va convertir en un autèntic bàlsam per als man-

resans gràcies al cop d’efecte que va representar la con-

tractació del nord-americà amb passaport italià Craig

Callaghan, i de l’hongarès Peter Lorant, en període de

prova. Els dos pivots substitueixen els lesionats Rubén

Burgos i Guillem Rubio. A més, Rubén Quintana va rea-

parèixer després de la seva lesió, tot i que en els deu min-

uts que va estar en pista no va aportar res destacat.

L’escorta canari es va tornar a trencar durant un entrena-

ment la setmana següent. El 68 a 83 final a Lleida, amb 17

punts de l’aler asturià Diego Sánchez, va ajudar a redreçar

anímicament els jugadors del Bages.

En el darrer partit del mes d’octubre, el Ricoh Manresa no

va poder obtenir un balanç positiu a la lliga regular en caure

a Los Barrios en un partit boig i molt polèmic (110 a 94). Els

manresans van dominar el primer quart (21 a 27) i van

marxar al descans amb una renda curta (47 a 51). Però en

el segon quart van expulsar per dues tècniques l’entrenador

local, Moncho Fernández, i el seu ajudant Hugo López va

haver d’assumir la direcció de l’equip andalús. L’expulsió

del tècnic va produir un efecte bumerang en les decisions

arbitrals, de les quals Quintana es va queixar amargament:

“Sento vergonya del que s’ha vist al pavelló. Ni s’ha jugat

un partit de basquetbol ni s’ha jugat a res. El que ha quedat

palès és que l’equip contrari ha llançat 21 tirs lliures més

que el meu equip.” Ricardo Guillén (millor jugador nacional

l’any passat), amb 29 punts i 32 de valoració en 23 minuts

a pista, va ser un autèntic malson pel Ricoh. Rafa Martínez

(29 punts) i Richard Scott (20) van tornar a liderar l’apartat

anotador dels manresans.

Futur optimista

Malgrat que al tancament d’aquesta edició els del Bages

es trobaven fora del play-off d’ascens amb un balanç de

tres victòries i quatre derrotes, el futur es veu amb opti-

misme. Les incorporacions de Callaghan i Lorant minim-

itzaran les baixes en el joc interior, i la bonança del calen-

dari pot permetre als manresans tornar a les posicions de

privilegi. Els dos primers partits del mes de novembre els

jugava contra equips de la part de sota de la taula, el Ford

Burgos i la UB La Palma. Això sí, després rep al Nou

Congost un dels aspirants a l’ascens, el Ciudad de Huelva,

encara que Gandia a la jornada següent i Tenerife, actual-

ment tercer per la cua, es presenten com a bones oportu-

nitats per sumar victòries. Sens dubte el resorgiment de

l’equip del Bages passa per fer del Nou Congost un autèn-

tic fortí, perquè la duresa de la categoria d’argent del bas-

quetbol estatal es fa palesa jornada a jornada.

092-095-Bask01 24/11/06 12:50 Página 95

Text de Joan Lluís Ibern Imatges de Jordi Elias

bàsq

uet

Els Lakers van sorprendre tothom al darrer draft de la NBA escollint a segona ronda al pivot senegalès del FC Barcelona CheikhSamb, actualment cedit al WTC Cornellà de LEB-2. Els Pistonsde Detroit van aconseguir els seus drets a canvi de Maurice Evans, i ara la jove perla senegalesa descoberta pel president de l’Arona Basket Sursomnia jugar algun dia a la millor lliga del món.

sota l’ombraCheikh Samb, jugador del WTC Cornellà (LEB-2)

dels Pistons

096-097-Bask02 24/11/06 12:51 Página 96

bàsq

uet

Cornellà cedit pel club blaugrana, amb 9,6 punts per par-

tit, 7,7 rebots i 3,1 taps, liderant la lliga en aquest darrer

capítol, mostra palpable de la intimidació dels seus 2,15

i de la seva envergadura. A més, el pivot senegalès va

alternar la LEB-2 amb el Circuit Sots 20 a les files del FC

Barcelona, dirigit per Agustín Cuesta (de la mateixa man-

era que el WTC Cornellà).

Els orígens a Espanya dels germans Samb

Al municipi d’Arona, al sud de Tenerife trobem un club de

bàsquet l’escola del qual és de les més ben treballades de

la província de Santa Cruz de Tenerife, l’Arona Basket

Sur. Cada any s’hi celebra el Campus de bàsquet Arona

amb un bon planter tècnic i un gran nombre de partici-

pants, que supera amb escreix altres campus canaris,

incloent els de clubs ACB o LEB. El president del club de

Tenerife, Eloy García Santamaría, està destacant per la

seva aposta per joves valors africans. El dirigent, desco-

bridor de Cheick i Mamadou, va sovint al continent africà

a la recerca de promeses del bàsquet. L’exemple de

García Santamaría està sent seguit pels clubs peninsu-

lars, com és el cas del Caja San Fernando. Precisament el

mes d’octubre passat el club sevillà va incorporar el jove

senegalès Michel Diouf, de 17 anys i 2,08. El director del

planter de l’entitat andalusa, Pablo Camacho, el va

descobrir a Dakar durant l’estiu passat.

A la localitat senegalesa de Mbour,

a uns 200 quilòmetres de Dakar, va

néixer el 22 d’octubre de 1984

Tidiane Cheikh Samb, pivot del WTC

Cornellà de la LEB-2, que ha jugat les

dues darreres temporades cedit pel FC

Barcelona. El president de l’Arona Basket Sur,

Eloy García Santamaría, va descobrir aquest

jugador de 2,15 i 22 anys al Senegal, i se’l va

endur a Tenerife. Al Nadal del 2003 també va

incorporar el seu germà petit, Mamadou Samb,

que actualment juga a l’Esplugues de Lliga EBA,

equip vinculat al Barça, i que té segons els experts

una projecció encara major. Cheikh cerca enguany

un repte: convertir-se en el pivot dominador de la

tercera categoria estatal per fer el salt al primer

equip del Barça l’any vinent, amb un objectiu

manifest: jugar algun dia a la NBA.

De moment el somni del pivot senegalès té una

base molt ben fonamentada. Després de re-

nunciar a inscriure’s en el draft 2005, al qual

havia estat ja preseleccionat, Los Angeles Lakers

el va escollir a la segona ronda del draft 2006

passat amb el número 51. Poc després, l’entitat

californiana va cedir els seus drets a Detroit

Pistons a canvi de Maurice Evans. El director

general d’U1st Sports (l’empresa de màrqueting

esportiu que representa els germans Samb),

l’exjugador d’Estudiantes Juan Aísa, va

declarar al concloure la cerimònia del

Madison Square Garden que “l’elec-

ció de Cheikh era el nostre gran

objectiu secret que estàvem treballant des

de feia mesos, i per això ens fa molta il·lusió”. El mateix

president del CB Cornellà, Josep Nadal, va manifestar

que “malgrat que això vol dir que en un futur proper

segurament no podrem comptar amb ell, me n’alegro

molt, perquè s’ho mereix”.

La trajectòria de Cheikh Samb està sent vertiginosa. A

Tenerife va jugar al club del seu descobridor, l’Arona

Basket Sur, i va arribar a entrenar amb l’Unelco Tenerife

d’ACB durant la temporada 2004-05, malgrat que jugava

amb el filial. Després el va fitxar el FC Barcelona, i la

temporada passada va disputar la LEB-2 amb el WTC

096-097-Bask02 24/11/06 12:51 Página 97

futb

ol

Al número 49 del carrer de La Selva de Barcelona es

manté, des de fa més de 25 anys, el camp de la Damm,

encara que per poc temps, perquè abans de final d’any

les màquines l’enderrocaran i en construiran un altre,

més o menys en el mateix emplaçament. És evident que

les instal·lacions i el terreny de joc han quedat obsolets,

però evoquen temps pretèrits, quan el futbol era més

genuí, deslligat de l’afany mercantilista actual. Seguint

aquesta línia i des del punt de vista romàntic, sembla

que l’escenari concordi perfectament amb una entitat

que des de fa més de mig segle es dedica exclusivament

al futbol base: a la formació de jugadors, però també de

persones. “Estic molt orgullós perquè d’aquest club

n’han sortit directors generals, catedràdics i també

jugadors de primera divisió”, explica, satisfet, Josep

Barcons, que ha presidit el club els últims 47 anys.

L’entitat cervesera es va començar a gestar l’any 1953

quan uns quants treballadors de l’empresa Damm van

formar un equip i es van inscriure al campionat de

“Educación y descanso”. Però això només va ser l’ini-

ci. L’equip va desaparèixer al cap d’un any per donar

pas a un equip juvenil potenciat des del primer dia per

la fàbrica de cerveses, en un intent de fer una tasca

social tot fomentant la pràctica de l’esport entre la

joventut. El primer president va ser Antonio Carrera,

segons l’acta fundacional del 28 de gener de 1954, i

Ramon Oliver, Ángel Rodríguez i Francesc Barcons el

van precedir abans que Josep Barcons se’n fes càrrec el

1969, dotze anys després que hagués entrat a l’òrgan

directiu de la Damm.

Els èxits esportius no van trigar a arribar. El primer títol

important, la Lliga Primavera de la temporada 1959-60,

no va fer més que constatar que la feina s’estava duent a

terme amb eficàcia i seriositat. Com també ho exemplifi-

cava el fet que ben aviat jugadors cervesers van nodrir les

seleccions catalanes o van fitxar per equips de primera

divisió. Un dels primers de fer-ho va ser l’entrenador

actual del Sant Andreu, Jaume Creixell, que va jugar la

promoció d’ascens a segona amb l’Albacete, i posterior-

ment va anar a parar a la disciplina del Betis.

d’estrellesfactoria

Text de Iván Mullor Imatges de Damm FC

esforç— 98

98-101-Fut01 24/11/06 12:52 Página 98

futb

ol

De la Copa del Generalísimo a l’elit juvenil

Tretze anys després de la seva fundació, la campanya

1966-67, el club català va aconseguir signar una de les

millors fites de la seva història, una gesta que els va fer

sortir de l’anonimat i passejar el nom de l’entitat per

alguns dels camps més importants de l’Estat espanyol. La

Damm es va plantar a la final de la Copa del Ge-

neralísimo juvenil que es va disputar al Santiago

Bernabéu i que va perdre contra l’Athletic. Primer, però,

va haver de derrotar l’Atlètic Catalunya en la final de la

Copa Catalunya. Aquesta victòria li va valer la classifi-

cació per la Copa del Generalísimo en la qual va haver

d’eliminar equips com el Saragossa, el Llevant i l’Añorga

guipuscoà en les successives eliminatòries. Encara que

l’autèntica dificultat se la va trobar en les semifinals que

va disputar contra el Madrid, un dels equips més en

forma del moment. La Damm va sorprendre els

madrilenys en el partit d’anada a Barcelona (3-0) i l’em-

pat a un al Bernabéu li va permetre el passi a la final.

Tanmateix, a l’hora de la veritat, als cervesers els van

pesar les botes davant un equip, l’Athletic, més experi-

mentat i que jugava la seva quarta final. El resultat va ser

favorable als bascos, 2-0, encara que la sort de la final

hauria pogut canviar si Luis Sánchez no hagués fallat un

penal quan el marcador reflectia el zero a zero inicial. En

tot cas, el contratemps final no va ennegrir una trajectòria

excel·lent dels catalans que es van guanyar l’admiració

del món futbolístic estatal del moment i del seu entorn. A

partir d'aleshores, Damm no es limitava a ser una marca

de cervesa catalana sinó que també passava a convertir-

se en la denominació d’origen d’un planter de futbolistes

de prestigi.

Des de llavors, el club va continuar amb una dinàmica

ascendent. Les vitrines cerveseres es van anar engrandint

amb campionats de Catalunya en les diferents categories;

i amb un subcampionat d’Espanya infantil obtingut

després de perdre la final contra el Màlaga irregularment,

ja que els andalusos van alinear alguns jugadors juvenils,

com anys més tard es va demostrar. Aquest reguitzell

d’èxits va tenir ressó a l’estranger i la Damm va disputar

diferents tornejos a països com Suïssa i França contra

equips, entre d’altres, de la talla del París Saint Germain

o l’Olympique de Marsella.

A mitjan de la dècada dels vuitanta la Damm va tornar a

donar mostres de gaudir d’una salut extraordinària. Es va

guanyar el dret de pertànyer a la divisió d’honor juvenil

sub-19, l’elit de l’avantsala del futbol professional, on va

militar en vuit de les nou edicions que va durar la inicia-

98-101-Fut01 24/11/06 12:52 Página 99

A partir de desembre, les màquines entraran al camp sit-

uat al districte de Nou Barris i al cap de tretze mesos, la

Damm comptarà amb un estadi nou semblant al Nou

Sardenya de l’Europa. El camp, dissenyat per l’actual

president de l’Europa, Joan Josep Isern, serà de gespa

artificial d’última generació, tindrà grades als laterals i un

pàrquing a sota. Però tot i el canvi de decorat, la filosofia

no canviarà i serà la mateixa que fa 52 anys: l’esperit de

esforç— 100

tiva. Durant aquest temps, l’entitat es va deixar veure per

les instal·lacions més importants del futbol estatal, i fut-

bolistes com Guardiola, Ivan de la Peña, Julen Guerrero,

Cañizares o Rubén Baraja van desfilar pel camp del car-

rer de La Selva. El club català va aconseguir ser el que

més temporades va jugar a l’elit juvenil sense comptar

amb un equip professional. Al final, les elevades despe-

ses econòmiques es van convertir en un escull insalvable

per als clubs i la campanya 1994-95 va ser l’última de la

divisió d’honor juvenil sub-19 abans de tornar a la com-

petició a nivell regional.

les dades del club

Nom: CF Damm

Data de fundació: 28 de gener de 1954

Camp: c/ La Selva, 49 08016 Barcelona

Telèfon: 93 350 62 88

Fax: 93 354 94 74

Correus electrònics:

Informació general: [email protected]

Departament de premsa: [email protected]

Pàgina web: www.cfdamm.com

Bibliografia: Carles Domènech / Sílvia Sánchez

La Damm fa història,

cinquanta anys del CF Damm

Palmarès:

• 1 cop subcampió d’Espanya Juvenil (1967),

després d’eliminar el Real Madrid i perdre

la final contra l’Athletic de Bilbao (2-0)

• 4 cops campió de Catalunya Juvenil

• 8 cops campió de la Lliga d’Adherits

de Catalunya

• 2 cops campió de Catalunya Infantil

• 1 cop sotscampió d’Espanya Infantil

• 3 cops campió de Catalunya Cadets

• 10 cops campió Trofeu Pablo Porta Juvenils

• 4 cops campió de Catalunya Aleví

• 11 cops campió de Catalunya Benjamí

Jugadors que han passat per laDamm i han jugat a 1a. divisió:• Paco Herrera - Sporting de Gijón

• José Cabezas «Pepín» - R.C.D. Espanyol

• José Manuel Casanova - R.C.D. Espanyol

• Jaume Creixell - Real Betis

• David Linde - FC Barcelona / Atlético de Madrid /

C.D Logroñés

• Cristóbal Parralo - FC Barcelona / R.C.D.

Espanyol / Oviedo / C.D Logronés. Campió

d’Europa 1991-92 amb el FC Barcelona;

Copa del Rei 1999-00 amb el R.C.D. Espanyol

• Jaime Ferrer - Sevilla C.F.

• Joaquín Valerio - Real Betis

• Javi López - R.C. Deportivo de la Coruña /

Racing de Santander / C.D.Tenerife

• Dani Garcia - Real Madrid / FC Barcelona /

Real Mallorca / Real Zaragoza. Campió de Lliga

1994-95 i Campió d’Europa 1997-98

amb el Real Madrid.

• Toribio - R.C.D. Espanyol / U.D. Mérida

• Ramón de Quintana - Rayo Vallecano

• Clotet - Rayo Vallecano

• Ruano - Málaga C.F. / U.D.Mérida / Real

Valladolid / Rayo Vallecano

• David Charcos - C.D.Tenerife

• Curro Torres - Valencia C.F. Campió de Lliga

2001-02 i 2003-04 i Campió UEFA 2003-04 amb

el Valencia C.F.

• Sergio Garcia - FC Barcelona, Llevant, Saragossa

• Ramon Ros - FC Barcelona

• Toni Velamazán- FC Barcelona / Real Oviedo /

C.F. Extremadura / R.C.D. Espanyol. Copa del Rei

1999-00 amb el R.C.D. Espanyol; Medalla de

Plata en els JJOO Sidney 2000

• Juanjo Carricondo - FC Barcelona

• Ivo - Atlético de Madrid / Oviedo

• Àlex Fernández - C.A.Osasuna / R.C.D. Espanyol

• Jordi Masnou - R.C.D. Espanyol

• López - Granada

• Antoni Lima - R.C.D. Espanyol

98-101-Fut01 24/11/06 12:52 Página 100

futb

ol

esforç— 101

superació i l’esportivitat continuarà imperant entre els

jugadors cervesers damunt del terreny de joc i el bon

comportament a fora del camp. Aquestes premisses són

sinònim d’èxit gairebé segur, com ho demostra que

enguany els diferents equips de la Damm són capdavan-

ters en els seus respectius campionats. Sense anar més

lluny, el primer equip, el juvenil A, ocupa una de les

primeres posicions del grup tercer de la divisió d’honor.

Josep Barcons, l’alma mater

Josep Barcons (1930, Barcelona) és l’ànima de la Damm.

La història del club no tindria perquè ser diferent sense

ell, però la veritat és que ara mateix és inimaginable. Ha

estat al capdavant de l’entitat els últims 47 anys, encara

que abans ja formava part de l’equip directiu. La Guerra

Civil va condicionar la seva infantesa de la mateixa ma-

nera que ho va fer la postguerra, i el futbol li va servir

d’evasió. Donar quatre puntades de peu a una pilota pels

carrers de la ciutat el podien allunyar durant uns instants

de les misèries del moment. No va jugar mai en cap

equip, però ho ha donat tot perquè molts joves hagin

pogut gaudir en un club excepcional. Ara, tot i els seus 76

anys, se’l veu vigorós mentre parla del futbol català i for-

matiu. És una autèntica enciclopèdia.

Barcons analitza la situació actual del futbol formatiu:

“El futbol base no ha canviat gaire, però el futbol en ge-

neral sí, perquè ara mateix es mouen molts més diners

que abans. Quan hi ha molts diners damunt de la taula

tots canviem. Un dels canvis més significatius en el fut-

bol formatiu és que ara un nano de 15 anys té un repre-

sentant que ja especula amb ell i abans no. I en el

moment que un representant actua així, el jove adopta

una altra actitud.. És una llàstima que hi hagi gent que

pugui especular amb nanos d’aquesta edat; si és més

gran ja és una altra cosa. Però un noi de quinze anys el

que ha de fer és estudiar i jugar, i el seu representant ha

de ser el seu pare. El que passa és que hi ha molts pares

que es pensen que el seu

fill els ha de retirar. És

una pena perquè els pares

s’haurien de cuidar més

dels nens en aquestes

edats. Si han d’arribar, ja

arribaran.” I té molt clara

la filosofia de l’entitat:

“Som molt competitius,

però també mirem la per-

sona. La imatge també és

important. Del camp cap

a fora tothom és lliure de

fer el que vulgui, però en el club s’ha de seguir una pauta

i uns codis de comportament, s’ha de ser disciplinat. Ens

interessa que s’eduqui a través del futbol. I crec que ho

hem aconseguit. Quan fa dos anys vam celebrar el

cinquantè aniversari es va comprovar, perquè no només

hi havia futbolistes, sinó que també hi havia directors

generals, catedràtics… I això és molt important. A més,

els ex-jugadors comenten que la seva estada a la Damm

els ha anat molt bé per a la vida. El futbol és una escola

de la vida. Si estàs a la banqueta t’has d’espavilar, quan

jugues has de saber guanyar, perdre i tenir una ètica, i

això s’aprèn en una activitat d’equip. Hauria d’haver-hi

més empreses que fessin el que fa la Damm, perquè no

solament forma esportistes sinó que també forma per-

sones.” Quan jugadors formats al club com Dani Garcia

li diuen “presi, que no canviï mai res a la Damm”,

s’adona que la feina s’ha fet i s’està fent correctament.

A l’hora de parlar de records, Barcons, per damunt de

qualsevol èxit esportiu, lamenta dos instants de tristesa

que va viure l’entitat. El primer va succeir el 1994, quan

va morir el cadet Cristian en un accident amb bicicleta; i

l’altre, cinc anys més tard, quan un altre jugador, Chiqui,

va perdre la vida en un accident de cotxe.

Finalment, el president cerveser està convençut que “el

futbol no desapareixerà mai. Però les quantitats eco-

nòmiques que es paguen avui són una bogeria i arribarà

un dia en què no s’hi podrà fer front i el futbol tornarà al

que era: el futbol és d’espardenya i no de sabata”. Fa

pocs dies, Televisió de Catalunya va retransmetre un par-

tit del cadet de la Damm i aquesta iniciativa sembla que

no va agradar gaire al president cerveser: “La televisió no

fa cap bé al futbol perquè treu la gent dels camps. Cada

vegada ens tornem més còmodes”, manifesta des del seu

petit despatx del camp. No vol ni sentir parlar de la reti-

rada. Mentre tingui força continuarà al timó de la factoria

d’estrelles per excel·lència.

98-101-Fut01 24/11/06 12:52 Página 101

futb

ol

Paco Flores el va fer debutar l’11 de maig de 2002 a

Montjuïc amb l’ànim de donar minuts als més joves quan

la temporada ja estava finiquitada i l’equip blanc-i-blau ja

estava salvat. Aquells 14 minuts que va jugar davant el

Màlaga van ser l’inici d’un futur prometedor que avui es

confirma amb la seva participació activa en el nou pro-

jecte engegat per Ernesto Valverde. “Aspiro a convertir-

me en un fix en els plans del tècnic i triomfar a

l’Espanyol, encara que si no pogués fer-ho i el club no

comptés amb mi, me n’aniria”, reconeix Moisès. També

treu pit i afirma: “He tingut la sort que jugant un any amb

el primer equip hagi guanyat un títol (la Copa del Rei), i

d’altres que en porten deu no en tenen cap.”

Estimat pels seus

Al principi d’octubre el sabadellenc visitava l’Escola de

Futbol de Badia del Vallès, lloc on va jugar per primera

vegada. Allà l’esperaven desenes de nens i nenes que

volien compartir una estona amb el seu exemple a seguir.

El Mercantil, equip que ha nodrit durant molts anys

equips d’arreu de Catalunya, va ser la seva segona

estació. Allà es va acabar de preparar per donar poste-

riorment el salt a l’equip espanyolista, on ja es va incor-

porar al cadet amb tretze anys.

Des de llavors ha anat guanyant-se el lloc a totes les cate-

gories. No ha sigut d’aquells a qui han regalat l’oportuni-

tat de jugar perquè sí, sinó que s’ho ha hagut de guanyar

a pols sobre el terreny de joc. La temporada passada va

ser la primera en què va jugar regularment amb el primer

equip, amb un total de vint partits disputats a la lliga.

Aquesta continuïtat va permetre que el mes de febrer fir-

més la seva renovació fins al 2009.

Text de David Pozo Imatges de RCD Espanyol

esforç— 102

etapa basca

La temporada 2004-05 el jugador sabadellenc la

recordarà pel seu pas per l’Eibar. Va participar en

trenta-tres partits, vint-i-sis com a titular. Era un fix

de l’equip dirigit per José Luis Mendilíbar, que va

col·locar l’equip a un pas de pujar a primera divisió,

en la millor classificació de la història de l’equip

basc. Hurtado es va convertir en la parella de

Gaizka Garitano al centre del camp, fet que donà

una consistència a l’equip que l’entrenador biscaí

no havia trobat fins llavors. Aquell any Moisès va

marcar un sol gol, un dels tres que el seu equip va

anotar al camp del Xerez, on va guanyar per 0 a 3.

Moisés Hurtado

102-103-Fut02 24/11/06 12:59 Página 102

esforç— 103

Encara que la seva especialitat no és el gol, cada tempo-

rada en cauen un o dos. “Quan marques un gol sents una

alegria del treball ben fet per un mateix i per tot l’equip.”

“Defensa disciplinat i constant.” D’aquesta manera es

defineix aquest sabadellenc de 25 anys, que s’estima més

pronunciar-se sobre si defensaria o no la samarreta cata-

lana, sobretot, perquè no vol que les paraules d’un

esportista puguin ser utilitzades políticament. ”El que no

m’agrada és que es barregi esport amb política, i que s’u-

tilitzi esportistes per corregir situacions polítiques.”

Amant del ciclisme

El mes de juliol, pràcticament l’únic en què els futbolistes

solen tenir vacances, Moisès pot gaudir d’una de les

seves passions, el ciclisme. Ja sigui a sobre d’una bicicle-

ta, com al sofà veient el Tour, el jugador blanc-i-blau

gaudeix d’un esport que no pot practicar habitualment. I

pel que fa a la cuina, Hurtado es queda amb els pro-

ductes de casa. “Res de menjars xinesos o japonesos, on

es posi la cuina catalana o gallega que es treguin les

altres.”

guanyat a pols

102-103-Fut02 24/11/06 12:59 Página 103

futb

ol

Nascut a Mataró fa 50 anys, Sito Rivera és un dels tèc-

nics més constants que ha donat el futbol sala de casa

nostra. Un home amb idees clares del futbol sala que li

agrada i de la manera com s’ha de posar en joc a la pista.

Aquesta temporada ha tornat al Martorell amb un equip

jove i renovat que ha vist com les seves estrelles han

marxat després d’una campanya en què l’equip blanc-i-

vermell va posar el llistó molt alt. El resultat és que el

Martorell es troba en la part baixa de la classificació, una

situació que Rivera ja presagiava. “Era previsible, potser

esperàvem tenir algun punt més, però la competició és

molt exigent i el planter massa jove”, reconeix.

Inicis humils

Els inicis de Sito Rivera ese situen a la població costanera

de Vilassar de Mar, on va participar durant vuit tempo-

rades en la formació del club posant les bases d’un equips

que començarien a donar els seus fruits anys després amb

ascensos a categories superiors. “Estudiava llibres d’ho-

quei patins i de bàsquet per aprendre, perquè no n’hi

havia de futbol sala”, apunta. Rivera se sent orgullós

d’haver entrenat de benjamins a fèmines, una experiència

acumulada que l’ha portat a dirigir un dels millors equips

de la divisió d’honor. “Em llevo cada dia a les set del matí

i a les nou ja estic al pavelló repassant vídeos. Això només

ho pots fer quan sents de veritat el que estàs fent i quant

sents devoció per aquest esport”, apunta.

Una època daurada

El mataroní va viure la seva etapa d’or com a tècnic

del Polaris World Cartagena fa dues temporada, quan

va arribar amb l’equip murcià a les semifinal de la

lliga, on va caure clarament amb els veïns d’El Pozo de

Múrcia. Rivera destacà d’aquesta etapa la possibilitat

d’haver compartit la seva feina amb els millors, i

haver-se pogut dedicar per primera vegada professio-

nalment al futbol sala.

Però la temporada passada tot es va estroncar i, després

d’una sèrie de mals resultats, Sito va abandonar Car-

tagena. “El segon any va haver-hi motius personals que

no em permetien rendir al màxim, i un entrenador està

per ajudar. Si veus que hi ha influències que no t’ho per-

meten, el millor és deixar-ho”, afirma.

Text de David Pozo Imatges de FS Martorell

esforç— 104

passiópel futbol sala

Sito Rivera

104-105-Fut03 24/11/06 13:00 Página 104

futb

ol

Crítiques per millorar

La cosa que a Sito Rivera li fa mal avui dia és com es

continua tractant el futbol sala tant des dels mitjans,

com des de les mateixes federacions. Per aquest motiu

desitja una federació pròpia en què treballi gent que

conegui el futbol sala. “Moltes vegades els dirigents ho

són com a premi per la feina feta en una delegació terri-

torial de futbol terra. Qui no ho sent com un esport dife-

rent, no pot prendre unes decisions pròpies”, matisa.

El tècnic també apunta un altre dels mals del futbol sala,

la pedrera: “S’haurien de posar unes pautes perquè

jugadors sub-20 o sub-23 puguin ser imposats en els

equips, això donaria ànims a aquells que estan pujant”.

Avui, i després de vint anys entrenant, Rivera es marca

com a únic objectiu poder treballar en el que li agrada i

el motiva fins que el cos aguanti.

Nom: Tomàs “Sito”

Cognoms: Rivera Amorós


Lloc de naixement: Mataró (Barcelona)

Equips dirigits: • Vilassar de Mar(Temp.1986-87 a 1994-95)

• Gavà (Temp. 1996-97 a1998-99 i 2001-02)

• Director futbol baseMartorell (Temp. 2003-04)

• Arqué Manresa (Temp.2004-05)

• Polaris Word Cartagena(Temp. 2004-05 i 2005-06)

• Martorell FS (Temp. 1999-00 i 2006-07)

Palmarès: 1 Copa de Catalunya (2000)

fitxa tècnica

104-105-Fut03 24/11/06 13:00 Página 105

esforç— 106

spec

ial o

limpi

cs

tots campionsRecull d’instants d’esforç i satisfacció

El que es podia respirar a l’ambient durant aquells cinc dies d’octubre a Lloret de Mar era l’esport en estat pur.

Sí, hi havia competició, però a cadascun dels camps, al carrer i als pavellons es podia respirar un

esperit d’equip que falta en un món de competitivitat contínua que vivim en els nostres temps.

Durant les hores que vaig tenir la sort de compartir amb ells no van faltar somriures i paraules

que t’omplien a la vegada de força i de tendresa. No importava qui guanyés, al final, al darrere

de cadascun dels participants han quedat moments inoblidables, records i il·lusions. Els que

millor ho han pogut recollir han estat els centenars de voluntaris que vigilaven i acompanyaven

els esportistes. Ells ens podien narrar les mil i una històries dels que venien de lluny, però

també dels que venien de més a prop i que esperaven amb impaciència la cita

des de feia mesos. Les fotografies que us mostrem són tan sols un petit home-

natge a tots els que aquells dies van fer de l’esport un exem-

ple de convivència.

Ferr

an d

e la

Roz

a

106-113-SpecialOlimpics 24/11/06 13:02 Página 106

esforç— 107

spec

ial o

limpi

cs

Ferr

an d

e la

Roz

a


spec

ial o

limpi

cs

esforç— 108

Fern

ando

Ola

izol

a


spec

ial o

limpi

cs

esforç— 109

Ferr

an d

e la

Roz

aFe

rnan

do O

laiz

ola


spec

ial o

limpi

cs

esforç— 110

Fern

ando

Ola

izol

aFe

rran

de

la R

oza


spec

ial o

limpi

cs

esforç— 111

Fern

ando

Ola

izol

a


spec

ial o

limpi

cs

esforç— 112

Fern

ando

Ola

izol

a


spec

ial o

limpi

cs

esforç— 113

Fern

ando

Ola

izol

aFe

rnan

do O

laiz

ola


Esforç— 114

esportivamodaEl jugador del RC Polo Pepe Borrell, i Anastasia (de Flemming Models) presenten la moda esportiva de la temporada 2006/2007 a les instal·lacions del Polo a l’Avinguda Diagonal de Barcelona.

ella

:Pol

o de

màn

iga

llarg

a a

ratll

es d

e C

ante

rbur

y of

New

zela

nd(p

er a

El C

orte

Ing

lés)

. Min

ifald

illa

negr

a am

b ri

bet b

lanc

de

Laco

ste.

Mitj

ons

negr

es d

e R

eebo

k. S

abat

illes

d’e

spor

t bla

nque

s de

Nik

e.

ell:

Sam

arre

ta n

egra

d’A

dida

s (p

er a

El C

orte

Ing

lés)

. Tex

ans

de D

esig

ual.

Saba

tille

s d’

espo

rt d

e R

eebo

k. P

ilota

de

rugb

i de

Gilb

ert

(per

a E

l Cor

te I

nglé

s).

114-119-Moda 24/11/06 13:05 Página 114

mod

a

Fotografia: Nacho Juárez • Estilisme: Gemma Arbiol (Vanity Room) • Asistent d’estilisme: Pamela Bravo (BAU & Vanity Room)Maquillatge: Vero Mejias (Vanity Room ) amb Bourjois • Perruqueria: Vero Mejias (Vanity Room) amb Sebastian

Caç

ador

a bl

anca

i ve

rmel

la d

e R

ip C

url.

Sam

arre

ta s

ense

màn

igue

s de

And

1(p

er a

El C

orte

Ing

lés)

. Pan

talo

ns c

urts

de

And

1(p

er a

El C

orte

Ing

lés)

. Sa

batil

les

de b

àsqu

et d

e R

eebo

k. M

itjon

s de

Ree

bok.

Pilo

ta d

e bà

sque

t de

Ree

bok

(per

a E

l Cor

te I

nglé

s).

114-119-Moda 24/11/06 13:05 Página 115

Sam

arre

ta ta

ronj

a de

tira

nts

de N

ike

Air

. Top

neg

re d

e R

eebo

k. L

eggi

ngs

negr

es d

e R

eebo

k. M

itjon

s ne

gres

de

Ree

bok.

Sa

batil

les

de b

àsqu

et d

e R

eebo

k. C

anel

lera

de

Nik

e. A

rrac

ades

de

H&

M. P

in e

n fo

rma

d’e

stre

lla d

e H

&M

. Pilo

ta d

e bà

sque

t de

Nik

e(p

er a

El C

orte

Ing

lés)

114-119-Moda 24/11/06 13:05 Página 116

ella

:Arm

illa

gris

de

Nik

e A

ir. T

op a

mb

esco

t par

aula

d’h

onor

de

Nik

e A

ir. M

inifa

ldill

a d’

Adi

das

by S

tella

McC

artn

ey (

per

a E

l Cor

te I

nglé

s). M

itjon

s de

Ree

bok.

Sab

atill

es d

’esp

ort d

’Adi

das.

ell:

Pan

talo

ns i

sam

arre

ta d

e l’E

quip

Ofic

ial d

el R

eal C

lub

de P

olo.

Sab

atill

es d

’esp

ort d

’Adi

das.

114-119-Moda 24/11/06 13:05 Página 117

ella

:Sam

arre

ta d

e m

ànig

a cu

rta

taro

nja

fosf

ores

cent

d’A

dida

s. M

inis

hort

de

Cal

zedo

nia.

Mitj

ons

negr

es d

e R

eebo

k. G

ambe

res

de c

olor

taro

nja

de R

eebo

k. S

abat

illes

d’e

spor

t de

colo

r ta

ronj

a de

Mun

ich.

ell:

Sam

arre

ta g

roc-

llim

a fo

sfor

esce

nt d

’Adi

das.

Pan

talo

ns a

con

junt

d’A

dida

s. G

uant

s de

Ree

bok.

Mitj

ons

de R

eebo

k. B

otes

de

futb

ol d

e R

eebo

k. P

ilota

de

futb

ol d

e R

eebo

k.

114-119-Moda 24/11/06 13:05 Página 118

ella

:Caç

ador

a bl

au c

el d

e R

ip C

url.

Sam

arre

ta m

ànig

a cu

rta

d’A

dida

s. P

anta

lons

cur

ts d

’Adi

das

(per

El C

orte

Ing

lés)

. Sab

atill

es d

’esp

ort d

e M

unic

h. P

ilota

d’h

andb

ol d

’Adi

das

(per

El C

orte

Ing

lés)

.

ell:

Caç

ador

a ve

rda

d’A

dida

s. T

exan

s de

H&

M. S

abat

illes

d’e

spor

t de

Mun

ich.

114-119-Moda 24/11/06 13:05 Página 119

Quina quantitati quin tipus de beguda cal beure?La quantitat d’aigua que cal beure du-rant l’exercici físic es calcula que hau-ria d’ésser d’uns 2,5 ml/kg de pescorporal, és a dir, entre 150 i 250 ml.cada 15 o 20 minuts. Una quantitatmenor o major pot enlentir el buidatgàstric i provocar molèsties digestivesdurant l ‘exercici físic. La temperaturaòptima d’aquesta beguda s’aconsellaque sigui entre els 10 i els 15 ºC. Cal a dir, que l’aigua és la beguda quehem de prioritzar, sempre i quan l’es-port no superi 90 minuts d’activitat fí-sica intensa i continuada. L’intensitat,el clima i sobretot, la durada de l’es-port determinarà si cal utilitzar unabeguda amb sals minerals i hidrats decarboni o si només cal beure aigua.Les begudes isotòniques, es diferen-cien de les begudes refrescants osucs, perquè s’absorbeixen força rà-pid, ja que aporten una concentracióde sals minerals i glucosa equivalent ala del nostre plasma, i per tant s’assi-milen millor. De totes maneres, no-més són aconsellables i tenen unajustificació en esports de llarga dura-da ( més de 4 hores).

Desprès de l’exerciciDesprès de la competició o entrena-ment, cal hidratar a l’esportista el mésaviat possible. En funció de l’intensi-tat, la durada i el clima, escollirem labeguda més adient per reparar lespèrdues produïdes durant l’exercici.Doncs, desprès de la competició cal-drà reparar les pèrdues de sodi, po-tassi, hidrats de carboni i aigua quehem perdut durant el partit.Perquè tot el que hem argumentat so-bre la hidratació sigui un èxit, cal pro-gramar bé la nostra alimentació percobrir les nostres necessitats nutritives. Per tant, no té sentit prendre begu-des o productes miraculosos per aesportistes, si la nostra alimentació noestà ben programada.

esforç— 120

Importància de la hidratació en el rendiment esportiuUna correcta hidratació ens pot ajudara retardar la fatiga durant la pràctica es-portiva. L’aigua és un nutrient indispen-sable per al correcte funcionament delnostre organisme. Per aquest motiu, caldonar-li la importància que es mereix.Una persona pot aguantar varies set-manes sense ingerir aliments peròpocs dies sense beure aigua. Cada dia eliminem aigua a través de larespiració, suor, evacuació, etc. L’exer-cici, el clima i la humitat ambiental fanque augmentin aquestes pèrdues, amés a més quan fem esport la calorque generem fa que el nostre cos ne-cessiti més aigua per mantenir la tempe-ratura corporal adequada. Per aquestmotiu, quan es practica un esport, calpensar sempre en beure abans, duranti desprès de la pràctica esportiva. Una correcta hidratació ha de compen-sar les pèrdues hídriques, així evitaremque una manca d’hidratació repercutei-xi en el nostre rendiment esportiu.Per això, es necessari insistir en els es-portistes que han de beure de formavoluntària sense esperar a tenir sed,doncs la sensació de sed es la principalalarma que ens dóna el nostre cos peravisar-nos que comencen a deshidra-tar-nos. Els esportistes, a través de lasuor perden electrolits (sodi i potassi).Per tant és important que en l’àpat an-terior a la competició ingereixin aquests

minerals a partir dels aliments. Durantla competició no cal prendre una begu-da amb electrolits, l’aigua serà suficient. Finalitzada la competició cal que pren-guin aliments rics en potassi (com elplàtan, fruites seques deshidratades:panses, figues seques, etc,).Les begudes per a esportistes enriqui-des amb electrolits, hidrats de carbonii vitamines, només són aconsellablesper a esports de llarga durada e inten-sitat i sobretot quan fa molta calor i lahumitat ambiental és elevada.Un esportista professional de bàsquetpot perdre, aproximadament, un litre imig d’aigua en un partit en condicionsnormals, i un de futbol pot arribar alsdos litres i mig d’aigua.La quantitat d’aigua recomanada escalcula que hauria de ser de 1 ml percada caloria ingerida. Per exemple unesportista que diàriament rep unes4.000 calories necessita uns 4 litresd’aigua diaris dels quals la meitat elsrebrà a través de l’alimentació i elsdos litres restants els haurà de beureen forma de beguda.

Abans del exercici Es recomanable beure entre 30 i 45minuts abans d’iniciar l’activitat, uns300 a 500 ml d’aigua.Abans i desprès d’un partit o entrena-ment s’ha d’evitar la cafeïna, teïna il’alcohol perquè tenen un efecte diü-rètic i per tant deshidratant.

Durant l’exerciciLa ingesta d’aigua durant l’exercici físics’ha de forçar. Moltes vegades la fati-ga anul·la la sensació de sed. Hemd’evitar que l’esportista arribi a tenir lasensació de sed, ja que aquesta arribaquan l’individu ja ha perdut un 1% delseu pes corporal. La rehidratació calfer-la tenint en compte els diferents as-pectes que influeixen en el buidat gàs-tric i la absorció intestinal (temperaturade la beguda, volum, composició,etc.). A partir de la mitja hora d’exerci-ci és quan comença a ser necessarihidratar-se i és a partir d’una horad’exercici quan es fa imprescindible.

nutrició Núria Llata Vidal - Dietista-NutricionistaPasseig Bonanova 9, 2n. 1a. Barcelona. Tel.: 932 113 234 • Sant Jordi, 37. Sant Cugat del Vallès. Tel.: 935 894 344

120-123-Nut+Med+Pfisica 24/11/06 13:12 Página 120

esforç— 121

medicina esportivaCruiximents

Contractura muscular

Què no són?Durant molts anys ha existit la falsa creèn-

ça de que els cruiximents són dipòsits de

cristall d’àcid làctic. Aquests cristalls es

clavarien com unes “petites agulles” en el

múscul. Això no és així.

Què són?Son múltiples microruptures fibril.lars al

llarg d’un segment muscular. Tensions de

caràcter mecànic sobre un múscul inhabi-

tuat a elles, origina un dany sobre el teixit

muscular, amb microlesions, inflamació i fi-

nalment regeneració.

Com identificar-losEs tracta d’un dolor en un segment mus-

cular que ha estat sotmés a un exercici in-

habitual. Apareix un o dos dies després de

realitzar el mateix i és màxim entre el se-

gon i cinquè dia. El quadre sol durar de 7 a

10 dies. En el món anglosaxó, aquesta en-

titat es coneix com a DOMS (“delayed on-

set muscle soreness”), nom que ha estat

importat mèdicament al nostre medi.

Què ferBàsicament tenir paciència i esperar la millo-

ra segura. Al tractar-se d’una lesió molt be-

nigna, és recomendable continuar realitzant

exercici lleuger -encara que no estigui de-

mostrat que això alleugereixi el quadre- i

aplicar gel o compreses fredes. Finalment, si

els cruiximents son dolorosos, el metge pot

prescriure algún analgèsic convencional.

Què és una contractura?Per entendre què és una contractura, hem

de saber que la contracció muscular és el

resultat de la unió de l’actina i la miosina,

(que són dues proteïnes) amb un ió de cal-

ci. Aquesta unió produiex la contracció.

La relaxació del múscul trenca la unió del

calci, l’actina i la miosina. Per trencar aques-

ta unió s’utilitza energia en forma d’ATP.

En situacions de fatiga existeix un dèficit

d’ATP, per la qual cosa la ruptura de la

unió del ió calci amb l’actina i la miosina es

fa impossible, perpetuant la contracció i

esdevenint llavors la contractura.

Com identificar-laEs tracta d’un dolor d’inici insidiós que

afecta una zona muscular en concret i que

apareix després d’exercicis desmesurats o

de la utilització perllongada d’una zona

muscular en concret. En ocasions, podem

palpar clarament una zona dolorosa endu-

rida respecte a les seves veïnes.

Què ferÉs obligat el repós fins que cedeixi el dolor.

Es tracta d’una lesió benigna a la que s’ha

d’aplicar compreses de calor o esterilla

elèctrica. En mans expertes és positiva

l’aplicació de gel durant espais de temps

perllongats. Igualment, són recomenables

els estiraments específics de la zona afec-

tada i el massatge.

El metge ha de valorar la possibilitat de

pautar analgèsic i relaxant muscular;

aquest últim cal fer-ho amb compte en el

cas d’esportistes professionals, ja que els

relaxants musculars poden disminuir l’es-

tat d’alerta.

Per quèels cruiximents no són cristalls d’àcid làctic

• Ningú no ha evidenciat presència de cristalls d’àcid làctic en el múscul

• L’àcid làctic cristallitza a temperatura incompatibleamb la vida

• L’àcid làctic es reutilitza ràpidament i no roman tantes hores en el múscul

Dr. Ramon BaliusConsell Català de l’Esport i

Clínica FIATC. Revista Apunts.org


entrenament personalHem escollit una proposta d'entrenament

de dos dies setmanals en la que ens centra-

rem en la millora tant en la part muscular

com de la cardiovascular sense deixar de

banda l'increment de l'amplitud del movi-

ment (flexibilitat), aspecte fonamental per mi-

llorar el nostre rendiment i prevenir lesions.

Entrenament muscular Beneficis:

Increment del rendiment: et permetrà

millorar la teva potència, ajudan-te a incre-

mentar la velocitat de desplaçament i d'e-

xecució dels moviments, la capacitat de

salt i els canvis de ritme.

Reducció del risc de lesió: l'increment

de la massa muscular que proporciona

aquest treball ens permetrà fixar les articu-

lacions i protegir-les dels impactes.

Compensació: Per tal d'incrementar la

eficàcia del nostre programa, realitzarem

un entrenament de caràcter global, realit-

zant exercicis per a tots els grups muscu-

lars i destacant l'entrenament de la mus-

culatura estabilitzadora (abdominal, lumbar

i erectors de columna) . Si ens centrem en

aquells músculs més protagonistes de la

majoria dels esports d’equip (les cames)

produirem descompensacions que poden

repercutir en lesions.

Característiques i progressióSi ens aturem a analitzar els nostres movi-

ments ens sorprendrà la quantitat de

grups músculs que ens ajuden a despla-

çar-nos, per tant el nostre entrenament se-

rà més eficient si millorem el rendiment

d'aquests grups musculars també.

Podem establir dues fases:

Primera: increment de la força resistència.

Aquest tipus de força és fonamental per

poder realitzar moviments de llarga durada i

baixa intensitat ( per exemple els moviments

que realitzem dintre de la nostra vida diària)

Segona: Transformació de la força resis-

tència a força explosiva. Un tipus de força

molt important en un esport en el que les

accions s'han de realitzar a la màxima ve-

locitat possible.

FASE I: Programa.

FASE II:

Continuem fent un programa de 2 díes

però ara en comptes de centrar-nos en la

millora de la força resistència, incrementa-

rem la intensitat de l'entrenament muscular

(augmentant el número de sèries i reduint

el número de repeticions) per tal de millo-

rar la força explosiva, potenciar la muscu-

latura estabilitzadora i millorar la coordina-

ció. El bossu i la fitball, seran 2 elements

que ens permetran entrenar la musculatu-

ra estabilitzadora.

FASE I: Programa.Dia 1

PECTORAL:• Pressió inclinada de pit

en màquina 3x15 • Papallona màquina 2x15 reps.

DELTOIDES:• Elevacions laterals

en màquina 3x15 reps.

TRÍCEPS:• Extensió colze


CUADRÍCEPS:• Pressió de cames asseguda

en màquina 4x15 reps.• Squat sobre bossu 3x20 reps.

GLUTIS:• Abducció cames


ABDOMINALS:• Flexions de columna

amb cames aixecades 4x25 reps.• Girs de tronc a terra 2x20 reps.


PECTORAL:• Pressió de pit en barra 3x10 reps.• Obertuertures amb manuelles

sobre fitball 2x10 reps.• Flexions sobre

bossu inclinat 2x10 reps.

DELTOIDES:• Elevacions laterals


TRÍCEPS:• Extensió colzes presa dorsal

a la politja 3x10 reps.

QUADRÍCEPS, GLUTIS, ISQUIOTIBIALS I BESSONS:• Esprints de 4 metres

amb cinturó de resistència a la politja 3x10 reps.

QUADRÍCEPS:• Superserie: Squats amb barra

guiada la multipower. 4x12 reps.(Fem una sèrie de 12 reps i després traiem la meitat del pesque hem posat i fem les màximesrepeticions que podem fer a la màxima velocitat.)

.ABDOMINALS:• Flexions de columna sobre fitball

amb politja 3 sèries de 12 reps.• Girs de tronc sobre fitball i politja.

2 sèries de 10 repeticions per cada costat.


DORSAL:• Tracció horitzontal,

assegut en màquina 3x15 reps.• Tracció de politja alta 2x15 reps.

BÍCEPS:• Flexió del braç amb politja 3x15 reps.

ISQUIOTIBIALS:• Flexió cames

assegut en màquina 3x15 reps.• Flexió cames

estirat en màquina 2x15 reps.

BESSONS:• Extensió turmell

dempeus en màquina 3x15 reps.

ADDUCTORS:• Adducció cames

en màquina assegut 2x15 reps.

LUMBAR-PARAVERTEBRAL:• Elevació alternada braços-cames

sobre fitball 2x20reps.

ABDOMINALS:• Flexions de columna

assegut en màquina 3x15 reps.

Amb la col·laboració especial dels centres

Millorar el teu rendimentSenzills consells de com aconseguir-ho

esforç— 122


musculars. A la sala de fitness disposem

de les cintes de córrer, rems, crosstrainers

i bicicletes. A la piscina podem realitzar na-

tació o sessions d'Aquaeròbic, Aquaex-

trem i AquaStep, mentre que a les sales

d'activitats dirigides podem gaudir de l'Spin

DiR, l'Aeròbic, l'Step,el Cardio Kickboxing i

el Bossu-DiR.

Característiques i progressió:

Fase I: L'objectiu d'aquesta primera fase

consisteix en crear una base sobre la qual

després construir la resistència específica

que necessitem per a la pràctica del nostre

esport. Per crear l'esmenada base és im-

portant realitzar activitats on la intensitat es

mantingui relativament constant entre el

70-75% de la freqüència cardíaca màxima

durant un mínim de 20 minuts. A mida que

anem millorant el nostre nivell de forma in-

crementarem els minuts fins a situar-los en

un màxim de 40-45 minuts per sessió. La

cinta de còrrer i la Cross-trainer són 2

grans opcions per portar a terme aquesta

fase de l'entrenament, controlant les pul-

sacions. Altres opcions les podem trobar

en la natació i en les sessions de capacitat

aeròbica de l'SpinDiR;BosuDiR; Step o en

l'aeròbic.

Fase II: L'objectiu és acostumar a l'orga-

nisme als canvis de ritme i intensitat que

tenen lloc durant el partit. Per aconseguir-

ho utilitzarem formes d'exercici en els que

es produeixin canvis importants en la in-

tensitat, la cinta de córrer serà l'estació

Capacitat aeròbicaBeneficis:

Increment del rendiment: l'entrenament

de la capacitat aeròbica permetrà retardar

l'aparició de la fatiga, ens cansarem

menys i podrem estar més estona a un rit-

me més alt. Per assolir aquest objectiu po-

dem utilitzar qualsevol activitat que es per-

llongui en el temps més de tres minuts i

que impliqui un gran nombre de grups

cardiovascular que ens permetrà una ma-

jor transferència al moviment real. Pel que

fa a les sessions col·lectives les intervàli-

ques i de capacitat aeròbica alta d'Spin-

DiR també resultaran una gran alternativa.

Si observem un partit resulta evident que

els jugadors no estan tota l'estona corrent,

que la velocitat de les curses o salts varia

constantment i en funció de la posició al

camp es recorren més o menys metres.

Tot això fa difícil establir la intensitat a la

que hem d'entrenar, però en aquesta fase

recomanarem alternar fases més intenses

on s'assoleixin puntes del 85%-90% de la

freqüència cardíaca màxima amb recupe-

racions actives on la freqüència cardíaca

es redueixi fins al 60% del màxim.

FLEXIBILITAT:

Per completar el nostre entrenament, aju-

dar-nos a recuperar dels esforços realit-

zats i evitar lesions haurem de dedicar

temps a l'entrenament de la flexibilitat.

Després de cada entrenament haurem de

realitzar estiraments de la musculatura im-

plicada, mantenint les posicions un mínim

de 20 segons i sense realitzar rebots. Es

convenient dedicar una especial atenció

als isquiotibials (que degut al gest específic

del xut tenen una major tendència a l'es-

curçament) i als adductors (per prevenir les

pubàlgies). Un increment de la mobilitat ar-

ticular ens protegirà de les ruptures de fi-

bres musculars, davant d'un estirament

brusc i progressiu, produït, per exemple, a

causa d'una caiguda. Les sessions de

Mind Body i Ioga seran un mitjà excel·lent

per potenciar aquesta capacitat.

Resulta important personalitzar l'entre-

nament en funció de la posició que el

jugador ocupa al camp. En funció del

lloc que ocupes al camp, el nombre,

freqüència i intensitat dels desplaça-

ments tindran unes o altres característi-

ques, per tant a més a més de la prepa-

ració de física general i comú a tothom

hauríem de dissenyar un entrenament

específic dirigit a potenciar les qualitats

físiques que més necessita per optimit-

zar el seu rendiment en cadascuna de

les posicions.

Pablo Martos

Supervisor de fitness

dels clubs DiR.


DORSAL:• Traccions en barra

(a la Gravitron) 3x10reps• Rem politja alta altern

(màquina Hammer) 2x10 reps.• Rem politja baixa acompanyada

de flexió de cames sobre Bosu.2x10 reps per cada costat

BÍCEPS:• Flexió de braç alterna

3x10reps dempeus.

ISQUIOTIBIALS:• Supersèrie 1: Flexions cames

en màquina assegut 2x12reps.(Fem una sèrie de 12 reps. i després treiem la meitat del pesque hem posat i fem les màximesrepeticions que podem fer a la màxima velocitat.).

• Supersèrie 2: Flexions cames en màquina estirat 2x12 reps. (seguint la mateixa estructurade la supersèrie anterior).

TRÍCEPS SURAL:• Extensió turmells dempeus

en màquina a la màxima velocitat3x12 reps.

ADDUCTORS:• Desplaçaments laterals en politja

i cinturó de resistència 3x 8 reps.

LUMBAR-PARAVERTEBRAL:• Extensió tronc sobre fit-ball 2x10

reps per cada braç i cama

ABDOMINALS:• Flexions simultànies de columna

i cames en màquina 3x15 reps.

Esforç— 123


esforç— 124

bulevardJaquetaHelly Hansen470 Euros

DVDChampionsLeague UEFA 27 Euros

Ulleres de solACB per INDO 50 Euros

Kit unglesBeter For Men 23,25 Euros

SabatesReebok 76 Euros

PudòmetreOregon Scientific 45 Euros

Bossa de gimnàsPiquadro 191,40 Euros

RellotgeSuunto T4 119 Euros

124-125-Bulevard 24/11/06 13:09 Página 124

esforç— 125

ColòniaEmulsio de Loewe91,50 Euros

Pack de Ploma,Bolígraf i Punta Fina Montblanc “Boheme Oro Rosa” 250 Euros

Jaqueta Fiorucci162,50 Euros

RellotgeNike 67 Euros

Set gel de bany “4 fragàncies” Beter World Emotions 11,95 Euros

Consola Pink PSP Sony250 Euros

Ulleres de sol Prada per Luxotica 155 Euros

SabatesKelme “Per encàrrec”

124-125-Bulevard 24/11/06 13:09 Página 125

PRESENTACIÓ DE L’ESFORÇ

El jugador d’hoquei patins Miquel Masoli-ver, i la jugadora d’hoquei herba Núria Ca-mon van ser els protagonistes de la pre-sentació de la nostra publicació el passat30 d’octubre. Ambdós van fer un gran es-forç per convèncer a un auditori ple de lanecessitat d’una nova revista que tracti elsesports en equip que es practiquen a Ca-talunya. Gràcies a tots dos!

MODA I ESPORT

La Passarel·la Gaudí va fusionar a la sevadesfilada inaugural durant uns minuts mo-da i esport. El jugadors del Reial Club Polovan aparèixer amb la model Esther Caña-das a la presentació de la nova col·lecciód’Armand Bassi.

món esforç

esforç— 127

126-127-AudioMon 24/11/06 13:40 Página 127

esforç— 126

CAMÍ D’ÍTACAOleguer Presas i Roc CasagranMina ISBN: 84-96499-43-0

Són molts els llibres que es poden llegir so-bre jugadors del Barça, però aquest, escriten part pel mateix Oleguer, aporta un afegital que és purament esportiu. Oleguer, enaquest llibre, ens permet posar-nos en laseva pell durant les 24 hores de celebracióde la Lliga 2004-05 que va guanyar el Bar-ça. El jugador ens deixa entrar als vestidorsdel camp del Llevant just després d'haverguanyat el títol, fer amb ell la passejadatriomfal per Barcelona dalt de l'autocar des-cobert del club i sentir els seus nervis i laseva emoció minuts abans de sortir alcamp en el moment de fer els parlaments.El llibre s'estructura en vint-i-sis capítols,tants com lletres de l'abecedari: una estruc-tura molt lligada a un record del seu avi. Enaquest marc, Presas no parla tan sols d’a-quell dia tan especial, sinó també de la sevafamília, de com va arribar al Barça, reflexio-na sobre qüestions com l'especulació, elpaís, la llengua, la importància de la memò-ria històrica, les pasteres i la immigració, elcapitalisme i el liberalisme...

ALBERT MALOGloria LorenteEstudios Far East

Llibre autobiogràfic sobre Albert Malo, undels més importants i destacats jugadorsque han sorgit del rugbi català i espanyol;74 cops internacional amb la selecció es-panyola. Les 272 pàgines del llibre resu-meixen les 18 temporades que va militaramb el primer equip de la Santboiana, iamb la qual va aconseguir un sensacionalpalmarès que va compaginar amb la tascade capità amb la selecció espanyola inclo-ent la participació en l’única Copa del Mónen què va participar Espanya, la de Gal·les1999. Al nostre país hi ha molt pocs llibressobre el rugbi i menys sobre la biografiad’un jugador. Aquest llibre omple un foratmolt important en aquest aspecte. La fina-litat del llibre, a banda de la divulgació delrugbi, és destinar la totalitat dels beneficisde la seva venda a l’escola de rugbi de laUE Santboiana seguint el desig exprés pelmateix Albert Malo i l’empresa editora.

EL FUTBOL ÉS AIXÍJordi PortalsViena EdicionsISBN: 84-8330-371-3

Per què agrada tant el futbol? Què té queno hi ha cap altra cosa al món que s’hi pu-gui comparar? Quina és la màgia queaconsegueix que xutar una pilota i marcarun gol faci embogir el planeta? No se sap; icom deixa ben clar el seu autor, aquest lli-bre tampoc no pretén fer cap estudi socio-lògic per esbrinar-ho. La intenció de JordiPortals és explicar amb una mica d’humor,amanit amb els dibuixos de Fer, com ésaquest esport que tant els apassiona a ellsi a milions d’aficionats més: com són elsfutbolistes, els entrenadors, els directius,els aficionats, els àrbitres, els periodistesesportius, com es viu un partit en directe alcamp, etc. El futbol és així, és una radio-grafia en color del proclamat, sense dis-cussió i des de fa més d’un segle, esportrei. Només amb una mirada a la portada javeiem quin és l’estil d’aquest llibre, amè iamb ganes de fer somriure a tothom quees posi a llegir-lo.

audiovisuals

Mowly.com

La web de l’exjugador de l’Atlètic Terras-sa i del Barça és una de les més comple-

tes del pa-norama del’hoquei her-ba estatal.Tots els afi-cionats po-den trobar-hifotografiesi vídeos dequalitat de

les competicions més importants, a mésd’un ampli arxiu sonor del programa Mi-nut 70 & Mowly que s’emet a la RàdioMunicipal de Terrassa. Evidentment elsequips de la ciutat egarenca són els gransprotagonistes de la pàgina, on podem lle-gir les últimes notícies de l’Atlètic, el CDTerrassa i de l’Egara. La pàgina de Mowlyés també una porta oberta a les opinions isuggeriments de tots els aficionats de l’-hoquei herba, que a més poden jugar aendevinar els resultats dels partits del capde setmana, en la secció anomenada“Quinihockey”. Si t’agrada l’hoquei herbano te l’has de perdre.

Lleidaesports.com

Els aficionats a l’esport de la província deLleida tenen la sort de comptar amb unapàgina que informa i analitza la situacióde tots els equips i esportistes de la terraferma. Els clubs més importants hi tenenla seva secció pròpia, com és el cas de laUnió Esportiva Lleida i del Vòlei Lleida.Tots els divendres es poden trobar lesprèvies del cap de setmana i el dilluns,sense falta, tots els resultats i l’anàlisi delspartits més importants. Des de l’atletismeal tennis, passant pel motor, tots els es-ports en què intervingui un lleidatà allà es-tà aquesta web. Si teniu temps no dubteua entrar al blog i escriure el vostre articled’opinió, a més de participar en les múlti-ples enquestes que es fan.

Locosxelbaloncestofemenino.com

Una web fora del corrent, dedicada a totsels aficionats al bàsquet femení. Actualit-zats cada dia tots el resultats i notícies dela màxima categoria de la lliga femenina,la lliga femenina 2 i totes les competicionseuropees. La pàgina disposa també d’unarxiu fotogrà-fic enriquit pelsmateixos lec-tors que a méspoden intercan-viar comenta-ris sobre ellesi sobre les se-ves protago-nistes. Una deles seccions més interessants és la de lesentrevistes, per on han passat les millorsjugadores del panorama nacional, peròtambé entrenadors, futures promeses ipersonatges curiosos.Una pàgina de consulta obligada si es volestar al dia del que fan les noies dins i fo-ra de la pista.

126-127-AudioMon 24/11/06 13:40 Página 126

126-127-AudioMon 24/11/06 13:40 Página 126

[email protected]

València San Vicent Màrtir, 14646007 ValènciaT 963 412 297F 963 808 [email protected]

BarcelonaAribau, 17308036 BarcelonaT 932 008 763F 932 009 [email protected]

Girona Manel Bonmatí i Romaguera, 15 acc17003 GironaT 972 223 757F 972 410 [email protected]

Madrid MártiresConcepcionistas, 1928006 MadridT 914 017 762F 914 010 [email protected]

Sta Cruz de TenerifeEdif. Parquemar.Avda. Manuel Hermoso Rojas, 238003 Sta Cruz de TenerifeT/F 922 595 [email protected]

Palma de Mallorca Miguel Marqués, 2207005 Palma deMallorcaT 971 777 254F 971 777 [email protected]

Per a més informació i inscripcions, contacti amb nosaltres a:

Coneixi el món del vi en els cursos que el Club Torres

li ofereix en els seus Centres Culturals del Vi.

Introdueixi’s de forma clara i senzilla en els secrets del vi

i la viticultura: història, criança, com escollir-los, vi

i gastronomia, el tast, etc.; de la mà d’experts i enòlegs.

Les sessions són de 2 hores durant 2 dies, en horari

de tarda, i finalitzaran amb un tast comentat de vins.

Tots els participants rebran material didàctic, un obsequi

i un diploma acreditatiu del curs. Les places són limitades.

Tot sobre el vi

Programa• Introducció al vi,

l’enologia i la viticultura• El tast de Vins• Vi i gastronomia• Els destil·lats• Vins de finca Torres• Grans vins del Món• Curs de tast avançat

CENTRECULTURAL DEL VI

c u r s o s 2 0 0 6

000-Portades 24/11/06 11:09 Página 2

000-Portades 24/11/06 11:09 Página 1

Esforç 2

Documents

Transcript of Esforç 2