Nú

me

ro 0

ww

w.e

sfo

rc.c

om

PortadaDEF 14/1/10 20:08 Página 1

Editorial21 13/1/10 18:34 Página 2

Marcel Zamora. 6 vegades guanyador d’IRONMAN

BEGUDA ENERGÈTICA PER A ESPORTISTES

www.recuperation.esRecomanat per especialistes en esport

Recuperat-ion Sport és la beguda energètica que aporta la hidratació i les sals minerals que el teu cos necessita, i aconsegueix una recuperació més ràpida, un augment del rendiment esportiu i una reducció del risc de lesions. Tant si ets esportista professional com a� cionat, no tornaràs a preguntar-te si pots o no aconseguir-ho. Senzillament ho faràs.

EL TEU COS ET RESPON

DE VENDA A FARMÀCIESDE VENDA A FARMÀCIES NOU FORMAT6 UNITATS

AAFF_prensaRCPRsport-220x280-bici_CAT_180110 .indd 1 19/1/10 11:00:44

Sumarileo messi36 · 41

hong kongsevens42 · 47

estrelles delkitesurf48 · 53

esthersabadell54 · 59

esteverabat60 · 65

bcn snowshow

66 · 73

óscar carrillo

74 · 77

joancañellas

80 · 87

césar córdoba

88 · 91

futbolsala92 · 95

zoom

team sp

orts

runn

ing&tria

thlon

snow

outdoor

bikem

otor rac

ing

sailin

g/ rac

ket

combat

reporta

tges

espais

selectes

fitness

i nutr

ició

games &

movies

gadgets

l´altra

cara

L’expressió del titular em ve que ni pintada, perquè no hauria estat possible Internet sense

el naixement dels xips, i és precisament de la xarxa que us vull parlar. I és que, com ja us

comentava a l’anterior número, a partir d’aquest ens hem abocat de cap a Internet, sobre-

tot amb un nou format de revista digital molt innovador. Ja fa temps que publiquem la revis-

ta al web, però és ara quan de veritat la farem pensant també en el format on-line i es podrà

seguir d’una manera molt més adequada pel que representa ser a la xarxa. Hem desenvo-

lupat un entorn molt més interactiu i que ofereix la possibilitat d’incorporar continguts mul-

timèdia. No us descobriré res si us comento que el nostre leitmotiv és la publicació de les

millors fotografies de l’esport. Doncs prepareu-vos ara per gaudir també dels millors víde-

os que puguem produir o que caiguin en les nostres mans. Aprofito també per esperonar-

vos a participar i a enviar-nos tot aquell material que puguem publicar. És la mateixa filoso-

fia amb què va néixer Internet i que l’ha fet tan popular. I gràcies a aquesta gran comunitat

i a l’equip d’Esforç, que per cert s’ha renovat per a aquests nous reptes, és possible fer

Esforç tal com la coneixeu. Com a mostra, un botó. Si us pregunto qui és André Harabara,

segurament a ningú li sonarà de res; a mi, fins fa poc temps, tampoc. Es tracta d’un il·lus-

trador brasiler que, en els seus treballs, s’ha dedicat a dissenyar tipus de lletres i posar-les

a disposició de tothom mitjançant Internet. Doncs, una d’aquestes és la font que hem uti-

litzat per la nova revista que ara teniu entre mans.

Sí, aprofitant l’avinentesa del salt a la xarxa, també hem redissenyat tota la revista. Veureu

que ha estat un bon canvi per fer lluir de nou la part gràfica, mantenint així la nostra perso-

nalitat, i poder-la emprar també en format digital. De fet, també volíem refer totes les sec-

cions per tractar de copsar totes les variants de l’esport.

De l’esport d’aquí i d’arreu; i aquest és un altre nou concepte. Aquest procés d’allò local a

allò global l’entenem de la mateixa manera que el del paper a la xarxa. I, gràcies a aquest

nou enfocament, us portarem, encara més, notícies de tot arreu.

Per acabar d’arrodonir el nostre “canvi de xip”, la revista es podrà seguir en diferents idio-

mes. Amb aquest pas, esperem eixamplar infinitament la comunitat de gent a qui agrada

l’esport, gràcies a les oportunitat que ofereixen Internet i els dispositius mòbils; perquè si

teniu l’iPhone ja podeu cercar-la també al App Store.

Finalment, us vull comentar que Messi va tenir tots els nostres vots per protagonitzar la por-

tada d’aquest número: actualment, el millor jugador de futbol del món i en l’any del Mundial.

Tota una declaració d’intencions.

Per cert, no penseu que esteu patint un déjà vu si us sona algun reportatge. Aprofitant que,

a partir d’ara, la revista serà en diversos idiomes i es convertirà en un nou punt de parti-

da, hem rescatat alguns dels reportatges més destacats. Espero que us agradi el nou for-

mat de les seccions i els reportatges, com sempre.

Josep M. Monteagudo

Canvi de xip

Editor-Director Josep M. Monteagudo Marketing Ivan Delaviuda Redacció Jamie Easton Àlex Rubies Director d’art Àlex RubiesEdició de moda Esther Ferré Website Edgar SeoanComercial Laura Bachs

Fotografies Oriol Roca, Ricard Rovira,Ula Serra, José Juan Gurrutxaga, HenryBrowne, Raimon Palet, FrancescValcarcel, Alfred Farre, Gael Piguillem,Marc Sentís, FC BarcelonaIl·lustracions Àlex Rubies, Wedha AbdulRasyid

Subscripcions subscripcions@esforc.comPublicitat publicitat@esforc.com

Esforç publicacions, SL c/ Papin 24-26.Local 3. Barcelona 08028. Telèfon 933 397 528. Fax. 933 397 531 ·www.esforc.com - info@esforc.com

Impressió Campher Artes GràficasDipòsit legal B-39877-2006

Editorial

Staff

www.esforc.com

EL PILOT ORIOL MEDINA, CAMPIÓ DEL MÓN JÚNIOR D’ENDURO. FOTO: ULA SERRA

ESPECTACULAR REGATA DE TRAINERES. FOTO: JOSÉ JUAN GURRUTXAGA

El jugador internacional Seilila Mapusa aconsegueix un assaig pels London Irish.Es tracta de la millor foto de rugbi de l’any segons la IRB.FOTO: ACTION IMAGES’HENRY BROWNE

TROFEU CIUTAT DE BARCELONA DE CICLISME EN PISTA 2009. FOTO: ORIOL ROCA

Foto: Gael Piguillem

El dissabte 6 de febrer s’inicarà una nova edició del 6nacions de rugby amb el partit Irlanda - Itàlia. Els amfi-

trions són els vigents campions del torneig, que compta, amés, amb les seleccions d’Anglaterra, França, Gal·les i

Escòcia. Durant el mes de febrer es disputaran les tres pri-meres jornades durant els caps de setmana del 6 i 7; 13 i14, i 26 i 27, respectivament. Aquests partits serviran per

determinar les possibilitats reals de casacuna de les selec-cions participants.

L’Europeu d’handbol es disputa en terres austríaques del 19al 31 de gener. Les ciutats de Viena, Graz, Innsbruck, Linz iWiener Neustadt acolliran l’esdeveniment. Les favorites peremportar-se el títol són Croàcia, Dinamarca, Alemanya,França i Espanya.

torna el sis nacions de rugby

Austria acollirà l´europeu d´handbol

6 NACIONS COPA D’ÀFRICA DE FUTBOL FINAL COPA DE LA LLIGA6 i 7 feb / 13 i 14 feb / 26 i 27 feb 10-31 gen ANGLESA3 primeres jornades ANGOLA 28 feb

Wembley (Londres)

EUROPEU D’ HANDBOL SUPERBOWL EUROPEU FUTBOL SALA19-31 gen 7 feb 19-30 genÀUSTRIA MIAMI (EUA) HONGRIA

ALL STAR NBA EUROPEU FEMENÍ HOQUEI SALA11-14 feb 22-24 genDALLAS (EUA) DUISBURG (ALEMANYA)

el millor bàsquet del món a l´NBA All Star

Dallas reunirà el cap de setmana del 12 al 14de febrer a les estrelles de la NBA. Noms com

Kobe Bryant, Lebron James, Allen Iverson, TracyMcGrady, Dwyane Wade, Kevin Garnett o

Carmelo Anthony no faltaran a la cita. El RookieChallenge es disputarà el divendres 12 ,mientreque el concurso d’esmaixades i triples se cele-

brarà el dissabte 13. El diumenge 14 està reser-vat per a l’All Star Game, que es disputará a

l’estadi Arlington dels Dallas Cowboys, amcapacitat per a más de 80.000 espectadors.

Entra a la nostra web

www.esforc.com i guanya unes

botes AdiPure de Lionel Messi que

et regala Adidas.

AGENDA

Noruega acollirà tant l’Europeu com el Mundial de triatló d’hivernamb una setmana de diferència entre ambdós. Les tres modalitatsde què consta el triatló d’hinvern són l’atletisme, el ciclisme i l’es-quí de fons, sent aquesta última la que el diferencia del triatlócomú, el qual té en el seu lloc natación.

El Challenge de Wanaka és un dels iron-man més durs del planeta.

CAMPIONAT MUNDIAL MARATÓ DE TOKIO (JAPÓ) ISRAMANTRIATLÓ D’HIVERN 42,2 km carrera natació 3’8 km / ciclisme 180 km / carrera 42’2 km

13-14 feb EIDSVOLL (NORUEGA) 28 feb 29 gen, EIRAT (ISRAEL)

CAMPIONATO EUROPEU LYBIAN CHALLENGE MALAYSIA IRONMANTRIATLÓN D’HIVERN 190 km carrera natació 3’8 km / ciclisme 180 km / carrera 42’2 km

6-7 feb LYGNA (NORUEGA) 21-28 feb 27 feb (MALASIA)

TRIATLÓ DE CANBERRA VI GRAND RAID SAHARA (MALI) CHALLENGE WANAKA(AUSTRÀLIA) 209 km carrera natació 3’8 km / ciclisme 180 km / carrera 42’2 km

24 gen 23-31 gen 16 feb, WANAKA (NUEVA ZELANDA

noruega, terra de triatlons d´hivern

AGENDA Foto: Ricard Rovira

tota la duresa del desert en el libyan challenge

La regió del Acacus, al sudoest de Llíbiaviurà la quinta edición de la Libyan

Challenge. Aquesta ultramarató, organizatper JMT Organisation, es disputarà entre el23 i el 26 de febrer. Es tracta d’una carrera

a peu d’uns 205 km, en modalitat non-stop. Es pot fer de manera individual o en

equips (de mínim tres corredors). Cadacorredor ha de carregar amb el seu propi

menjar i el material obligatori (como perexemple motxil·la, brúixola, sac de dormirde plomes i GPS) i el tiemps límit final és

de 75 hores. Les temperatures mitjanes enaquestes dates a la zona són de 25 grausdurant el dia i de 10 graus durant la nit. Elpreu d’inscripció és de 2100 euros, sortint

des de París amb destinació a Ghat.

La Marató de Tòquio és una de les més popularsdel món. La prova servirà, a més, com a selecciónacional dels atletes japonesos que participaranals Jocs Asiàtics de Guangzhou que se celebraranaquest any.

Foto: Oriol Roca

tòquio allotja la seva marató

Foto: Gael Piguillem

Vancouver (Canadà) acollirà entre el 12 i el 28 de febrerels XXI Jocs Olímpics d’Hivern. Set esports (esquí, pati-

natge, snowboard, biatló, bob, curling y hoquei sobregel) distribuïts en quinze disciplines diferents repartiran

un total de 86 medalles.

Els amants del bobsleigh i l’skeleton estan d’enhorabona. Amés dels JJOO d’Hivern, se celebra durante el cap de setma-na del 22 al 24 de gener l’Europeu d’ambdós esports a lalocalitat austríaca de Igls, a la regió d’Innsbruck, prova pun-tuable tambié per a la Copa del Món.

EUROPEUS DE BOBSLEIGH ISKELETON22-24 genINNSBRUCK (ÀUSTRIA)

WINTER X-GAMES28-31 genASPEN (COLORADO, EUA)

JOCS OLÍMPICSD’HIVERN12-28 febVANCOUVER (CANADÀ)

europeus de bobsleigh i skeleton

els jocs olímpics d´hivern viatgen a vancouver

AGENDA

torna l´espectacle amb els winter x-games

Aspen (Colorado) és la localitat escollida per lacelebració dels Winter X-Games, que per pri-

mer cop en la seva història, tindran aquest anyla seva versió europea durant el mes de març.

Els Winter X-Games reuneixen diferents moda-litats d’esquí i snowboard. Són ja mítiques la

BIG AIR Competition, on es realitzen salts persobre dels 15 metres d’alçada i les performan-ces en directe que realitzen els diversos parti-cipants. Espectacle pur durant els 4 dies que

dura l’esdeveniment.

Foto: Marc Sentís

Entra a la nostra web

www.esforc.com i guanya un dels

fantàstics trineus Volkswagen que et

regala .

Gorges de Ballandaz, Savoie, França

Comença l’any i amb aquest una nova temporada d’escalada engel. Amb les proves de Rússia i Itàlia disputades, les que es dis-

putaran pròximament a Suïssa i Romania determinaran el cam-pió de la disciplina. A més, a Busteni, Romania, es disputarà

tambén el Campionat Europeu de la modalitat.

Del 9 al 17 de febrer tindrà lloc la Wenger Patagonian ExpeditionRace, un desafíament extrrem en el qual equips de quatre personesrecorren distàncies superiors als 500km. en disciplines tan variadescom la bicicleta de muntanya, el trekking, el kayak de mar, el treballamb cordes i l’orientació.

CAMPIONAT DEL MÓND´ESCALADA EN GEL22-23 genSAAS FEE (SUÏSSA)4-6 febBUSTENI (ROMANIA)

EUROPEU D´ESCALADAEN GEL7 febBUSTENI (ROMANIA)

WENGER PATAGONIANEXPEDITION RACE9-18 febXILE i ARGENTINA

una aventura a la fi del món

escaladors de tot el món s´enfilen pel gel

AGENDA

La Tour Down Under inicia la temporadade ciclisme en carretara de la UCI (Unió

de Ciclisme Internacional). Es tracta de lacarrera que dóna el tret de sortida a un

calendari apassionant amb carreres comel Tour de França, el Giro d’Itàlia o la

Vuelta a Espanya.

MUNDIAL CICLO-CROSS IV PROVA DE LA COPA DEL TOUR DOWN UNDER22-24 gen MÓN DE CICLISME EN PISTA 17-24 genTABOR (REP. TXECA) 30-31 gen ADELAIDA (AUSTRÀLIA)

PEKIN (XINA)

la república txeca acull el mundial de ciclocross

comença la temporada

de ciclisme en ruta

AGENDA

La ciutat de Tabor, a la República Txeca, aco-llirà l’últim cap de setmana de gener el mun-

dial de ciclocross organitzat per la UCI. Elsparticipants intentaran desbancar l’últim cam-pió, el belga Niels Albert, qui va aconseguir el

títol l’any passat a la ciutat holandesa deHoogerheide. El txec i actual subcampió

Zdenêk Stybar és un dels candidats per acon-seguir-ho en córrer a casa.

Foto: Raimon Palet

El cap de setmana del 12 al 14 de febrer es disputarà la primera prova delmundial de rallies d’aquesta temporada. El francès Sebastian Loeb, gran domi-

nador de la disciplina, intentarà revalidar el títol començant per guanyar enterres escandinaves. El subcampió de la passada temporada Mikka Hirvonenintentarà impedir-ho. El finlandès només va aconseguir un punt menys que el

francès en un dels mundials més disputats que es recorden. recorden.

El mundial de supercross, quetranscorre íntegrament en terresnord-americanes, segueix amb elseu calendari. Amb dues proves disputades, l’estat de Califòrnia acollirà les pròximes quatre proves. El 20 defebrer el mundial viatjarà a Indianàpolis, mentre que dia 27 delmateix mes arribarà a la ciutat d’Atlanta, on s’arribarà a l’equador

MUNDIAL DE RALLIES12-14 febSUÈCIA

MUNDIAL SUPERCROSS23,30 gen / 6,13, 20, 27 febANAHEIM, SAN FRANCISCO, SAN DIEGO,ANAHEIM, INDIANÁPOLIS, ATLANTA (EUA)

MUNDIAL TRIAL INDOOR23 gen / 5, 7, 14 febMARSELLA, NIÇA, BARCELONA, A CORUÑA

MUNDIAL FREESTYLE MOTO-CROSS13-14 febBERLÍN (ALEMANYA)

el mundial de rallies dóna el tret de sortida a suècia

AGENDA el mundial de supercross està en marxa

Foto: Francesc Valcarcel

les acrobàcies més espectaculars

El mundial de freestyle motocross sempre deparaespectaculars exhibicions dels pilots, que realitzentrucs (acrobàcies) de tot tipus. El tret de sortida el

marcarà la cita de Berlín del cap de setmana del 13 iel 14 de febrer. La sigüent cita del mundial serà el 13 i

el 14 de marzo a la localitat lituana de Vilnius.

Foto: Oriol Roca

Toni Bou, el gran dominador del mundial de trial de temporadesanteriors,espera revalidar el seu títol començant per guanyar la primera provade trial indoor de la temporada que es disputarà a Marsella el 23 de gener. Elmundial seguirà a França amb la prova del 5 de febrero de Niça per viatjarposteriorment a Espanya amb les proves de Barcelona i A Coruña.

Toni Bou intentarà mantenir la seva hegemonia

Foto: Alfred Farre

La Copa Amèrica 2010, la que será la seva33a edició, tornarà a disputar-se a la costade València. El lloc el va triar el club defen-

sor, la Societat Nàutica de Ginebra (SNG)(Suïssa), guanyadora de l’edició anterior del

trofeu que, en no poder disputar la regata enun llac per imperatiu de les normes del tor-

neig, decideix el camp de regates per a laseva defensa en qualsevol mar obert del

món. Després de molta incertesa causadapels litigis entre el Club de Velers Golden

Gate (GGYC) i la SNG (Suiza) finalment esdisputarà l’edición 2010 en aigües valencia-

nes entre els equips de l’Alighi i l’OracleChallenge, que representaran a la SNG i al

GGYC respectivament.

Iker Martínez y Xabi Fernández han tornat a proclamar-se cam-pions del món de 49er del Campionat del Món de Vela. És el seutercer campionat mundial, als que s’han de sumar dues medallesolímpiques, una d’or i una altra de plata.

COPA AMÈRICA DE VELA8, 10 i12 febVALÈNCIA

iker i xabi imposen el seu domini en 49er

la copa amèrica més mediterrània

AGENDA

Rubén Rivera és l’actual campió del’Europeu absoluto de pàdel. Aquest jovede 19 anys es va proclamar campió noméstres anys després de deixar el tennis, el seu esport base. En l’últim euro-peu va guanyar tanto en parelles, amb Jaime Bergareche, com perequips, amb la selecció espanyola.

l´open d´austràlia, tret de sortida dels 4 grans

L’Open d’Austràlia és el primer gran de la temporadatennística. Es preveu un any molt disputat per conver-

tir-se en el número u del tennis mundial. RogerFederer haurà de suar de valent si vol mantenir-se a

dalt de tot. Rafa Nadal, vigent campión del torneigaustralià, tornarà a sortir amb tot, mientre que

Djokovic, Murray i Del Potro seran també rivals a teniren consideració.

ruben rivera, campeón del europeo de pádel

Entra a la nostra web

www.esforc.com y guanya una pala

de pàdel .

OPEN D’AUSTRÀLIA18-31 genMELBOURNE (AUSTRÀLIA)

1ª RONDA COPA FEDERACIÓ6-7 feb

JP MORGAN TOURNAMENTOF CHAMPIONS22-28 genNEW YORK (EUA)

AGENDA

Foto: Ricard Rovira

La ciutat armènia de Yerevan acollirà elsdies 13 i 14 de febrer la Copa del Món

de Grecorromana, una modalitat de lluitadominada, en aquest ordre, por Rússia,

França, Armènia, Cuba, Kazajistan,Hongria i Xina.

COPA DEL MÓN DE LLUITAGRECORROMANA13 i 14 febYEREVAN (ARMÈNIA)

coneix les curiositats de la boxa femenina

copa del món de grecorromana

AGENDA

Loly Muñoz és, apart de matemàtica, boxejadoraprofessional. La boxa té algunes particularitats

com per exemple ser la única disciplina olímpicaen la qual només participen homes. A més, en laboxa femenina, abans de cada combat les parti-cipants han d’aportar un test d’embaràs i portar

protectors de pit i pelvis. La durada dels com-bats és de 10 rounds de dos minuts cadascun,una mica menys que en la modalitat masculina,

en què són 12 rounds de 3 minuts.

Foto: Oriol Roca

Al món de l'esport, i al del futbol enconcret, hi ha que neixen ambestrella i n'hi ha que neixen estre-llats, hi ha cracs i catacracs.Winston Bogarde (22 d'octubre de1970, Rotterdam), malauradament,va ser en tots dos casos un delssegons. Aquest armari encastatimportat d'Holanda de ben segurque ocuparia un lloc en el top tendels pitjors fitxatges de la LligaEspanyola de Futbol. Va arribar alFC Barcelona provinent del Milánl'any 1997, i després d'haver for-mat part d'un dels millors Ajax dela història recent. Jugava de defen-sa central, tot i que Van Gaal, elseu entrenador al Barcelona, es vainventar un Bogarde lateral que nova fer més que acabar d'enfonsarl'immens jugador. Més proper aMA Barracus que a Paolo Maldini,jugava amb un bon nombre deesparadraps pel cos per tapar pier-cings, polseres i arracades de totamena. A més d'haver passat perl'Ajax campió d'Europa, el Milán iel FC Barcelona de la colòniaholandesa de Van Gaal, el bo delWinston pot presumir d'haver aca-bat la seva carrera en un delsequips importants de la Premier, elChelsea. Els blues van patir la pit-jor cara de l'holandès. Bogarde vaarribar al club londinenc sense elvist i plau de l'entrenador, GianlucaVialli. A mitja temporada, a més,Vialli va ser destituït. Va arribaraleshores Claudio Ranieri que elprimer que va fer va ser demanar que es desfessin del pobre Bogarde. L'holandèsperò tenia un sou de super estrella i no estava disposat a rebutjar-lo. D'aquestamanera el club va començar a pressionar al Winston fent-lo entrenar amb els juvenilsi amb l'equip reserva un dia sí un altre també. Ell però no va faltar mai. Va arribar aafirmar que “potser sóc considerat el pitjor fitxatge de la Premier, però m'és igual”.Així va aguantar quatre anys en els que va omplir-se les butxaques però que van ferque perdés el poc caché que ja tenia després del seu pas pel Barça. No va trobarequip i va decidir retirar-se.Actualment té dues feines força diferents. D'una banda col·labora amb els Suriprofs.Amb exfutbolistes com Aron Winter, Patrick Kluivert o Stanley Menzom, treballa coma tècnic del combinat no oficial de jugadors holandesos amb origen a Surinam.D'altre banda, també treballa per a la empresa Global Music Entertainment cercantnoves promeses de la música.

30 esforç

Gran festa de l’Esport Català amb Xavi Hernández, NatàliaRodríguez i Gisela Pulido com a protagonistes

El passat 11 de gener es va celebrar a l’Institut Nacional d’Educació Físicade Catalunya (INEFC) la XIII Festa de ll’Esport Català, organitzada per la Unióde Federacions Esportives de Catalunya i el diari Sport.Xavi Hernández va ser guardonat com a millor esportista català de l’any encategoria masculina, escollit per primer cop en la història per unanimitat.D’altra banda, Natàlia Rodríguez i Gisela Pulido van compartir el guardó encategoria femenina. Joel González, taekwondista de 20 anys campió delmón, i Marta Xargay, una de les més fermes promeses del bàsquet femení,van ser premiats com a esportistes revelació.El tennista i capità de l’esquip de la Copa Davis Albert Costa va rebre elpremi a l’esperit esportiu. Seguint en el món tennístic, Joan Maria Tintoré vaser guardonat amb el premi al seny espotiu, i Josep Gisbert va recollir elpremi llegendari en reconeixement a tota una vida dedicada al món del ten-nis.Enguany, el premi a la millor gestió federativa va recaure en la FederacióCatalana de Natació, guardó que va recollir el seu president Enric Bertran. Amés, es van lliurar sis premis centenaris: Reus Deportiu (poliesportiu); CEJupiter; CD Tortosa; Futbol Club Palafrugell; Futbol Club Martinenc i CEEusebi Güell de Santa Coloma de Cervelló (Futbol).El jurat de la XIII Festa de l’Esport català va decidir també reconèixer ambuna distinció especial a l’equip de natació sincronitzada per la seva magnífi-ca actuació durant els Campionats del Món de Natació de Roma, i a l’InstitutBarcelona Esports per l’organització d’esdeveniments a la ciutat com laCopa Davis, el Tour de França o el Barcelona Extreme Games.Entre les personalitats destacades que van assistir a l’acte hi havia DavidMoner, president de la UFEC; Josep M. Casanovas, editor del diari Sport;Joan Antoni Samaranch, president d’honor del COI; Josep Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya; Rfel Niubò,secretari general de la Vicepresidència; Anna Pruna, secretària general del’Esport i Josep Monràs, president delegat de la Diputació de Barcelona.

L’esport és un dels motors del nostrepaís. Dos processos molt importants percontinuar desenvolupant el sector espor-tiu són l’Sport Park i la Llei deProfessions de l’Esport. Com s’han ges-tionat?El nostre esforç va encaminat a donar-liels instruments al sector esportiu per-què es consolidi com a tal, ja quel’esport no només és un fet social o estilde vida sinó que és unmotor econòmicdel país. Un sector econòmic necessitaen primer lloc tenir una caracteritzacióprofessional. És a dir, regular l’exercicide les professions de l’esport. Aquestaregulació va arribar amb la Llei deProfessions que es va aprovar l’anypassat. Intentarem que a travésd’aquesta llei dibuixar uns perfils pro-fessionals que evitin l’intrusisme ol’entrada de professionals poc qualifi-cats a ocupar responsabilitats en el sec-tor esportiu perquè no afecti a la segu-retat ni a la salut dels practicants del’esport.Per tant, una primera línia és consolidarles professions de l’esport i l’altra, és totel teixit empresarial i productiu que hi haal voltant de l’esport. En un estudi quetenim fet l’aportació del sector esportiual PIB passa dels 4.000milions d’euros;per tant, no és gens menyspreable.L’aposta que fem des del Govern éscrear l’Sport Park internacional deCatalunya, que és la combinació delsector empresarial amb la creació d’uncentre tecnològic vinculat al parcempresarial perquè hi hagi un nucli ones pugui fer recerca i tot això en unentorn on hi ha el Centre d’AltRendiment de Sant Cugat, és a dir, enun entorn on hi ha les millors ins-tal·lacions i els millors esportistes delnostre país. En principi és un projectenascut i pensat pel sector de l’esportcatalà però que està obert a qualsevolempresa que s’hi vulgui instal·lar.

Hi ha alguna data prevista perquècomencin a instal·lar-se empreses al’Sport Park?En aquests moments s’està constituintuna societat mercantil mixta público-privada, que serà la responsable de tirarendavant la construcció i posterior ges-tió d’aquest parc empresarial i totsaquests equipaments. La previsió ésque durant el 2010 arrenqui la construc-ció i calculem que a partir de 2011/12 jacomençarà a ser una realitat, almenys laprimera part del centre empresarial.

Com s’acredita algú en aquesta Llei deProfessions de l’Esport? És difícil fer-ho?Les titulacions són molt ajustades alque demana el mercat i a més vamintroduir tota una sèrie de garanties per-què tothom que estigués en actiu pro-fessionalment abans de l’entrada envigor de la llei no tingui cap problema.Apart de les titulacions tenen obertesaltres vies, que és la via de validació deconeixements, és a dir, unes provesespecífiques en les quals tu valides quetens els coneixements, les capacitatsequivalents a una titulació i per tant,també serà una altra via d’accés a laprofessionalitat. Després també hi ha lavia del reconeixement de competènciesde qualificacions professionals, que ésuna via que existeix per moltes famíliesprofessionals. Per tant, serà relativa-ment senzill que tots els professionalspuguin passar per una de les portesdiferents que hi hagi cap al reconeixe-ment professional i per tant no generaràper ells cap problema. En el futur, la viaque nosaltres preferim és la via de lestitulacions. És a dir, el nostre objectiutampoc és crear moltes vies paral·lelesen el món de la formació. El que volemés que la gent es formi. També el quevolem evitar és quemolta gent es quedifora de la professionalitat, per no crearproblemes al sector, però no hem trobatgreus dificultats.

Deixem una mica de banda l’esport com-petitiu i entrem en el pla de l’esport enl’escola que sembla ser que és allà onúltimament s’ha posat més èmfasi. Quinaés l’estratègia que s’ha seguit?L’aposta va ser introduir l’esport dintrede l’escola. El plantejament que vam ferva ser el de que l’esport no ha de venirde fora a dintre; no ha de venir algú defora a muntar l’esport escolar, sinó quela pròpia escola ha de crear la seva enti-tat esportiva, la seva associació espor-tiva escolar vinculada al centre. A bandadel canvi conceptual, l’altre canvid’enfocament va ser recursos, perquèamb el voluntarisme no es va enlloc i enaquest cas hi va haver una política moltclara i marcada de recursos tant perquèel professorat s’hi dediqui comdesprésper la pròpia activitat.Hi ha un altre element que podríem dirque ha estat clau per a l’expansió, queés el protagonisme dels propis nois inoies. Quan són ells els protagonistes,quan ells són els que agafen el rol delideratge, l’activitat es sosté molt més

que si no fos una activitat marcada perl’escola com una activitat lectiva o nolectiva més.L’objectiu és que a tot arreu hi hagi unaassociació esportiva escolar quecomenci a fer esport a l’escola. Elsnivells de pràctica esportiva estanpujant molt significativament. Podemestar per tant molt satisfets que elmodel funciona i des d’aquí li donem elmàxim suport i la màxima projecció.

Aquesta pràctica esportiva està conce-buda més com un model de vida sana oper formar futurs professionals del’esport?El punt de partida sempre és la pràcticade l’activitat física i esportiva com a estilde vida. L’important és que hi hagin pei-xos dins la piscina. Després els peixosja els pescarem i els portarem a un altrelloc si fa falta. Però si no hi ha peixets, sino hi ha aquesta pràctica d’incorporarl’esport i l’activitat física com a estil devida als estudiants, l’altra cosa no surt.El tema no és plantejar-nos això comuna escola de campions sinó com unauniversalització de la pràctica. Què és elque passa realment? Quan en un insti-tut aquesta pràctica es consolida il’associació esportiva escolar maduraacaba també teixint ponts i complicitatsamb l’entorn esportiu estàndard del seuentorn. Tenim associacions esportivesescolars que participen en competi-cions federades i els alumnes acabenpassant a l’entorn depenent del tipusd’activitat que hagin fet.També les associacions esportivesescolars estan promovent la poliespor-tivitat i la diversitat esportiva. És a dir,estem sortint del model clàssic de fut-bol, bàsquet i poca cosa més. Hi hamoltes associacions que promouenaltres pràctiques no tan majoritàries ique també ens interessa que ho facin.

Entrant en el tema de l’esport femení,sembla que sigui una altra branca. Espreveu complicat equiparar els dos gène-res en el món de l’esport?La nostra aspiració és la de la normali-tat i la normalitat es dóna en la pràcticaesportiva de base. On comença a fallarés a l’esport federat, que hi ha un majorpredomini masculí, però sobretot quananem al tema de l’alt rendiment del’esport professional, on l’esport femeníté dificultats i ja no parlem del món delsdirigents esportius, on la presènciafemenina és ínfima.

32 esforç

Les polítiques que ajuden a trencaraquest famós sostre de vidre que tenenles dones són les polítiques de discrimi-nació positiva. I també és molt impor-tant disposar de lobbies d’influència,lobbies que es dediquen a pressionar, acrear opinió, a crear un ambient favora-ble a aquesta situació. El fet de tenir unapunta de llança et pot fer obrir moltscamins, reconeixement i visualització.Es conviden esportistes rellevants performar part d’aquesta xarxa perrellançar el tema i que no es quedinomés en una anècdota o una casuali-tat.

El més important per l’esport català éstenir potser projecció internacional. Comes treballa en aquest aspecte?És una suma de moltes actuacions.Nosaltres som un país petit pel que fageogràficament i demogràficament par-lant. Però a nivell esportiu tenim un pesmolt superior al que ens correspondriaper demografia. Tenim un teixit esportiuamb uns clubs i uns esportistes i unesfederacions que tenen molta potència.Aquesta gent no es pot quedar a casa.Han d’anar, a l’igual que les nostresempreses, pel món. Per tant, les políti-ques són vàries. Una d’elles és el fetque les federacions esportives catala-nes tinguin presència internacional. Desdel govern incentivem a que siguin ellsels que vagin a sortir pelmón, per dir-hod’algunamanera. Quan algú va pelmónté tot el nostre suport.Una altra política que tenim és lapresència internacional dels clubs.Tenim tota una línia d’ajuda als clubscatalans perquè puguin participar encompetició internacional i que li diem elprograma “Catalunya al món”. Hi haviaun temps en què tristament un club

renunciava a una competició europeaper no poder desplaçar-se i com amínim ara podem garantir que els nos-tres clubs vagin pel món.L’altre element que també ens projectaal món són les instal·lacions esportivessingulars que tenim al nostre país, i aixòtambé ens visualitza al món. El Circuitde Catalunya és un altre element deprojecció internacional importantíssim.O les competicions internacionals queacaben venint al nostre país, que és unaparador on ens podemmostrar.

Parlant del Circuit de Catalunya, hi ha unprograma de joves pilots. Com es traslla-da això a la ciutadania? Tothom pot arri-bar a ser Jaume Alguersuari o està reser-vat només per a uns pocs?Si tota l’aposta del sistema esportiu fosnomés produir les grans estrelles mun-dials de cada esport seria bastant injus-tificable des del punt de vista social(potser des de l’econòmic no). Però clar,aquests esportistes de molt alt nivell,que efectivament són molt singularsacaben resultant un mirall, un punt

d’atracció per centenar i milers de jovesque diuen “jo vull ser com aquest”.Tot això en el món del motor és méscomplicat, però ja anem fent passes enaquest sentit. El que passa és que dis-posar de les instal·lacions i l’equipnecessari aquí ésmoltmés complex. Laidea és que a poc a poc hi hagi progra-mes que popularitzin aquests esports.De fet, els esports demotor aCatalunyadéu n’hi do el populars que són. El quepassa és que aquí hi ha una diferènciamolt important en els recursos que hasd’abocar en els programes punta comel programa “Joves pilots” i en els debase. Però la filosofia en el fons és lamateixa.

No hi ha dones en el motor?És un món bastant masculinitzat. Enalgunes disciplines de motociclisme notant, però sí... és un món on predominamolt l’home. Els canvis són bastantcomplicats quan són de tipus cultural. Atot arreu passa que fins que no esvisualitza l’esport femení a molt alt nivellno fa aquest efecte de reclam.eç

esforç 33

esforç 37

DeiaelpoetaSantosDiscépoloqueel tangoés "unpensamenttrist que es balla". És l'essència de l'Argentina, el blues llatí, elsentimentd'unpoble.Unball senyornascuta lesbarriades.El

cor de tot argentí batega a ritme de tango. El d'uns és pausat peròintens; el d'altres, vivaç, mogut i amb constants passos de"vaivén", sortides de "traspié" i repetits passos de "toque ienrosque". L'Argentina és tango i el tango és passió,"Recorda el meu nom", podria ser el nom del tango represen-tatiu de la història de Lionel Andrés Messi (Rosario, Argentina,24 de juny de 1987). Fa prop de vint-i-dos anys, a una barria-da de Rosario, un noi menut, feble, molt i molt petit, patejavauna pilota gairebé tan grossa com ell. Passos precisos, girs,tocs subtils. El petit Lio ballava amb una pilota als peus. Lesseves parelles de ball, uns quants anys i desenes de centíme-tres més grans, no podien fer més que acompanyar-lo totseguint els seus gràcils moviments quasi a ritme de tango.Es va guanyar el sobrenom de "La pulga" i no cal explicar elper què. Va ser el seu primer entrenador Grandoli qui elbatejà, el qual recorda que el primer dia que va entrar a uncamp "va agafar una pilota i no va parar".Aquest jove ballarí del futbol tenia un do, però també unamalaltia. Ja a les categories inferiors de Newell's Old Boys, iformant part del millor equip de cantera que es recorda alclub argentí (La Màquina del 87), va rebre dues males notíciesde cop. Ja aleshores començaven a comparar-lo tímidamentamb un altre menut geni del ball futbolístic argentí, de qui jaen parlarem més endavant. Tenia davant seu la possibilitat dedonar el salt a un "gran" d'Argentina com és River Plate, peròel van rebutjar. Amb onze anys, tot i impressionar tots els tèc-nics dels "millonarios", va ser descartat al detectar-li unamalaltia hormonal que afectava el seu creixement i que supo-sava un tractament de 900 dòlars mensuals.En aquest moment va començar la història que algun diarepetiran a Hollywood. El ja conegut com "La Pulga" haviacreuat el gran bassal que suposa l'oceà Atlàntic. Estava aEspanya, buscant una oportunitat per dedicar-se a la sevapassió. Davant l'atenta mirada dels tècnics del FC Barcelonael petit Lio feia el de sempre. Amb companys de ball mésgrans en alçada i edat, impartia la lliçó. Aquells "gambeteos",regats i combinacions no van passar desapercebuts per a unobservador en concret. Era el Charly Reixach. L'exjugador nova necessitar més de deu minuts per a tenir clar que aquellseria el crack del futur. Havia de ser del Barça. El Carles es vadirigir cap a JorgeMessi, el pare de l'astre, i li va oferir un con-tracte amb el millor club del món. Hom pot pensar que uncontracte amb el Barça t'arriba en un sobre, segellat ambcera, amb un elegant segell i amb rivets d'or. Gens més llunyde la realitat. Al Leo Messi li va arribar en forma de tovalló depaper. Un tovalló que avui valdria milions en una subhasta.Aquell tros de paper signat va marcar el futur del Lionel id'una entitat històrica com és el FC Barcelona.A Barcelona va començar el tractament hormonal i va seguircreixent com a persona i com a ballarí del futbol. A cada anyque passava donava dos, tres o fins i tot quatre passes mésque nois més grans que ell. Tothom parlava d'aquell noiet,petit, fins i tot fluix, però de qualitat descomunal, velocitatendiablada i descarat com els més grans. A poc a poc, ambpaciència i amb la bona feina dels tècnics blaugrana, Messies va convertir en un jugador preparat, preparadíssim per a

l'elit del futbol. El somni del debut amb el primer equip es vacomplir un 16 d'octubre de 2004. Sent encara juvenil va saltaral camp en la segona part del partit que enfrontà al Barça ambel rival ciutadà, el RCD Espanyol. Des del debut no ha paratde sorprendre a tothom. El seu primer gol amb el Barça vaaugurar el que vindria. La víctima va ser l'Albacete, i no va serun gol qualsevol. Va ser una subtil vaselina per sobre del por-ter que va fer aixecar el Camp Nou sencer. El primer enabraçar-lo? El jugador que el va ajudar a créixer al principi i dequi va heretar la condició de crack absolut de l'equip,Ronaldinho. Amb el brasiler va créixer, va aprendre i va guan-yar la seva primera Lliga, la seva primera Copa i la primeraChampions.En aquests anys el Leo ens ha deixat moments estel·lars quepassaran a la història del futbol. De ben petit va començar aballar amb els contraris, poc temps després de començar axutar pilotes ja era comparat amb D10s Maradona, ara s'hafet un artista que té en el Camp Nou el seu escenari. Aquí, enel seu teatre, ha ofert obres d'art com el gol contra el Getafede Schuster a la Copa del Rei del 99 (idèntic al de Maradonacontra Anglaterra al Mundial del 86), els tres gols contra elMadrid el 10 de març del 2007 per a empatar 3 a 3 , i tantes itantes meravelles a l'abast només d'uns quants.Tot això en molts pocs anys, i és que només en té vint-i-dos.Avui és el líder d'un equip qualificat com el millor del món, sinóel de la història. S'ha erigit com l'estrella més fulgurant de laúltima dècada i només Cristiano Ronaldo i Ronaldinho en laseva millor època, poden discutir en certa manera la sevacorona de rei del futbol. Des de Zinedine Zidane que no apa-reixia un jugador capaç de fer-se plantejar afegir un més alpòquer de supercracks, format per Di Stefano, Pelé, Cruyff iMaradona. Aquest darrer és actualment el seu seleccionadori és, en certa manera, el que té a les seves mans la possibili-tat de fer de Leo el més gran de tots.Enguany, “la Pulga” ha tingut un any perfecte, ha complert elsomni de tot nen que vol ser futbolista. Ho ha guanyat tot.Amb l'equip, els famosos sis títols (Copa, Lliga, Champions,Supercopes d'Espanya i Europa, i el Mundialet de clubs).Individualment ha superat amb molta diferència els seus rivalsen les votacions de la pilota d'or i en el premi de millor juga-dor de l'any per la Fifa.“I ara què?” es preguntaran molts. Doncs ara “tot”. Messi ésqui ho vol. És ambiciós, lluitador, és un guanyador nat. Vahaver de lluitar moltíssim per a poder jugar a futbol i ningú noli ha regalat res a la vida. Ara ho té tot i no ho vol perdre. Ésper això que va prometre lluitar amb totes les seves forces perigualar la temporada perfecte. A més, i aquí hi entra la respon-sabilitat del mestre Diego Armando, li queda per guanyar unmundial. Aquest estiu tindrà la seva oportunitat.Malgrat els problemes genètics, Messi va néixer amb un do.És capaç de ballar jugant a futbol. El seu cor ha bategat alritme del Tango dels astres, dels artistes de la pilota. Amb elque ha aconseguit amb només vint-i-dos anys, ja el podríemsituar en l'Olimp dels mestres, però encara li queden cops perdonar, gols per marcar i balls que representar al teatre delssomnis. Té davant de sí l'oportunitat de convertir-se en el mésgran de tots els temps, però pas a pas. Ara toca el repte demantenir el nivell amb el Barça i de convertir-se en l'ànimamater i l'estrella absoluta que l'Argentina reclama. Messi és unartista del futbol, però pot esdevenir un 10.eç

TEXT: ÀLEX RUBIESFOTOS: FCBARCELONA.CAT

esforç 39

40 esforç

esforç 41

44 esforç

Costa d’imaginar-se que es creuï migmón per a gaudir d’un torneig derugby de només tres dies, però els

Hong Kong Sevens bé que mereixen lapena i Esforç ha estat allí per fer-vos cinccèntims del que es cou en aquest gran actemundial. Dos són els trets més caracterís-tics d’aquest torneig: un és el gran ambientfestiu que es viu durant els tres dies en quèdura l’acte i un altre és l’alt nivell de joc quees pot observar al llarg de tot el torneig. ElSeven de Hong Kong és la gran cita anualper als amants del rugby a set i ja s’ha con-vertit en tot un clàssic del rugby mundial,igual que el 6 Nacions ho és del XV. Val a dirque si la modalitat de rugby a 7 és fermacandidata a entrar a formar part dels JocsOlímpics gran part de culpa la té el torneigde Hong Kong.El millor de tot plegat és que va començarcom gairebé totes les coses que succeei-xen al rugby; al voltant d’unes cerveses. Elpresident de la federació de rugby de HongKong, el sud-africà “Tokkie” Smith, estavaprenent unes pintes amb McTavish, capitàde la selecció, i el president d’una compan-yia de tabac del qual va sorgir la idea de

patrocinar un torneig de rugby per a fer-hipromoció de la seva firma. McTavish i Smithvan suggerir que un torneig de sevenspodria esdevenir més factible logísticamenti ser un major espectacle que un torneig dequinze. Dit i fet, en menys d’un any naixia el primertorneig, el 1976, amb la participació declubs de Corea, Austràlia, Nova Zelanda,Tonga, Japó, Sri Lanka, Malàisia i Fiji. Totsasiàtics i del Pacífic ja que inicialment lafederació anglesa va refusar la participació.Va ser possible dur-ho a terme en tan poctemps gràcies a la dedicació voluntariosa imolta imaginació de gent amb molta passiópel món del rugby. Al llarg dels anys 70 i 80el torneig va guanyar en popularitat i ennombre d’equips participants, els qualsfinalment van evolucionar de clubs a selec-cions. Tanmateix la demanda d’entrades esva disparar i en els anys 90 es va haver demigrar a un estadi amb més capacitat, elHong Kong Stadium, que es va remodelarper allotjar les 40.000 localitats actuals.La federació internacional (IRB) va prendrebona nota d’aquest fenomen amb el Seveni el 1993 va organitzar la primera Copa delMón a Escòcia, lloc on històricament esreconeix com a lloc de naixement del rugbya set. Però la segona edició va ser innega-ble que l’honor hauria de recaure en la ciu-tat asiàtica el 1997, any històric per a HongKong ja que va ser retornada a l’administra-ció xinesa. Finalment la IRB, reconeixent elgran atractiu d’aquesta modalitat, va orga-nitzar l’any 2000 el primer circuit mundial deSevens, on tenia lloc a Hong Kong la prime-ra prova, que va coincidir amb el 25è. ani-versari del torneig. Actualment les millorsseleccions de rugby a set participen al cir-cuit, que es desenvolupa al llarg de vuit pro-ves: Dubai, Sud-àfrica, Nova Zelanda, EUA,Hong Kong, Austràlia, Anglaterra i Escòcia.Però la joia de la corona del circuit continuasent el Seven de Hong Kong i el 2005 vantornar a organitzar una nova Copa de Món. El Hong Kong Sevens s’ha convertit en unperfecte test per a nous talents del rugby iés cita obligada dels futurs cracs. Això vedonat perquè en el rugby a set el joc ésfonamentalment a la mà, qualitat moltpreuada però que en el quinze no hi ha tan-tes oportunitats de posar en pràctica.Jugadors com Jonah Lomu, ChristianCullen o George Gregan van demostrar pri-mer les seves habilitats en el Seven deHong Kong.

esforç 45

UN NOM PROPIPerò si hi ha un jugador que el seu nomestigui associat al d’aquest torneig és sensdubte Waisale Serevi. El jugador de Fiji esva consagrar en el món dels Sevens gràciesa actuacions estel·lars al torneig asiàtic.Amb ell Fiji va conquerir les dues Copes delMón que s’han disputat a Hong Kong. Lafinal del 97 contra Sud-àfrica, que va finalit-zar 24 a 21 per Fiji, està considerada comun dels millors partits de Sevens de tota lahistòria. A la semifinal del 2005 Serevi vaanotar l’assaig de la victòria davantAnglaterra conduint a Fiji a conquerir laMelrose Cup contra Nova Zelanda. Fins i totla temporada següent com a jugador-entre-nador de Fiji va aconseguir guanyar elCircuit de la IRB, essent la primera vegadaque no el guanyava Nova Zelanda. I l’anypassat Serevi encara va participar a HongKong aconseguint el rècord de 18 torneigsdisputats. Així és com Fiji encapçala actual-ment el palmarès del Hong Kong Sevensamb 11 títols, seguida de Nova Zelanda (8)i Austràlia (5). En l’edició d’enguany Nova

Zelanda s’ha proclamat campiona amb unagran superioritat sobre la resta. Els AllBlacks, però, no guanyaven a la meca delSeven des de l’any 2001. En quarts van eli-minar amb facilitat Gal·les i en semis vandestrossar la totpoderosa Fiji. Ja a la finalvan imposar-se amb comoditat als sud-afri-cans. I si un jugador ha destacat per sobrede la resta aquest ha estat el kiwi LoteRaikabula. Un jugador amb molt de talent,evidentment maori.

LA GRADERIA SUDNo es pot entendre el Hong Kong Sevens sino s’ha estat a la graderia sud de l’estadi.L’ambient que es viu allà és de festa total.Hi ha un cartell que diu que no està perme-sa l’entrada als menors de 18 anys. Gairebétothom va disfressat per grups. I l’esportnacional és apilar els gots de cervesa i ferde streaker. Quina bogeria. El Seven és sens dubte el major esdeveni-ment esportiu anual de Hong Kong i la ciu-tat es transforma per acollir uns bojos pelrugby... i per la cervesa. çe

esforç 47

48 esforç

TEXT: JAMIE EASTON

esforç 49

Aquest jove malagueny vacomençar en el món del kite-surf amb només tretze anys.El fet de tenir patrocinadorscom ara Movistar, Arnette,Balance o Dakine l’ha ajudatmolt a progressar en aquestmón difícil del kiteboarding.El 2002 va aconseguir quedarcampió en el CampionatEuropeu i a l’Europeu deFreestyle.Després d’anys intentant-ho,el 2007 va aconseguir entraren el podi de la PKRA, que-dant en tercera posició. Amés, durant el mateix any, vaguanyar el Campionat

d’Espanya Movistar, tant en lacategoria general com en lade Freestyle.El 2008 va repetir terceraposició en el Campionat de laPKRA i es va proclamar ven-cedor per segon any conse-cutiu del Campionatd’Espanya Movistar.Als vint-i-dos anys ha acon-seguit títols importants aEspanya, Europa i arreu delmón, però l’estrès de la com-petició l’ha portat a empren-dre, almenys de moment, unaltre camí: es dedica a viatjari fer reportatges, i a ensenyaraquest esport.

50 esforç

FITXA PERSONAL:

Nom: Alvaro OnievaPes: 67 kg.Alçada: 1,78 m.Data de naixement:06/05/1987Lloc de naixement: MàlagaLloc de residència: Tarifa(Cadis)Temps practicantKiteboarding: 8 anys

esforç 53

L’any 2004, i després de dosanys en el món del kitesurf,entren en joc els primerspatrocinadors (Rip Curl) i obtéels primers èxits professio-nals de renom: al maig esproclama campiona d’EuropaJúnior sub-21; al juny obté laprimera victòria en una etapadel mundial, a Istanbul; i alnovembre es proclama cam-piona del món del circuit pro-fessional KPWT, amb nomésdeu anys.Els èxits esportius no paren il’any següent es proclamacampiona del món KPWT, títolque repetirà el 2006, per ter-cer cop consecutiu, i aconse-gueix despertar l’interès de lapremsa internacional i nom-brosos patrocinadors.

Amb només tretze anys, elfebrer del 2007, es converteixen l’esportista més jove nomi-nada als Laureus Sport WorldAwards, considerats elsOscar dels esports, en lacategoria d’esports extrems.El novembre del mateix any,rep el Guinness com la cam-piona del món més jove de lahistòria, després de quedarcampiona del PKRA per pri-mera vegada el mes desetembre, títol que repetirà el2008.Al desembre de 2009, es pro-clama per sisena vegada con-secutiva campiona del món. Amés, durant el mateix any,crea la Gisela Pulido ProCenter, la seva nova escolade kiteboarding. .eç

FITXA PERSONAL:

Nom: Gisela PulidoPes: 59 kg.Alçada: 1,65m.Data de naixement:14/01/1994Lloc de naixement: Premiàde Mar (Barcelona)Lloc de residència: Tarifa(Cadis)Temps practicantKiteboarding: 6 anys

TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA

“No pots caure”, diu el principi dels alpinistes. Lagràcia del joc, però, és que la possibilitat hi és. Elcervell reacciona al joc amb la mort, a la por alno-res, a la por de caure, al mal, al patiment.L'adrenalina és una de les raons de l'atracció pelperill d'aquells que viuen “al fil de l'impossible”.L'amor a la natura, la passió per la llibertat i elsimple repte personal de saber que s'és capaç,són altres “excuses”. “No pots caure”, tornem alprincipi. La realitat, de nou, és que sí que potscaure. L'Ester Sabadell ho sap. L'any 2003, enuna expedició a l’Illa de Guadalupe amb l'equipdel programa Al filo de lo imposible, va viure lapitjor experiència a la muntanya, de la seva vida.En un descens a ràpel, ella i el seu companyXabier Iturriaga, van caure després que els arbresi les pedres on s’agafaven cedissin. En la caigu-da, el seu company va perdre la vida i ella varesultar ferida de gravetat. Va trigar un any arecuperar-se. Malgrat això, dotze mesos méstard, i després d'haver suportat la incertesa de nosaber si tornaria a caminar, ja ascendia un vuitmil. Així és ella, una muntanyenca, una amant dela natura i dels reptes. És una lluitadora que vigi-la cada pas que fa, perquè “no pots caure”.

Explica’m una mica com vas començar amb l’es-calada?

Quan tenia setze anys, em vaig apuntar a unscampus als Pirineus, amb el Centre Excursionista

de Catalunya. Van ser tretze dies que em van can-viar la vida. Vaig tornar d’aquella experiència dientque ja sabia què volia fer la resta de la meva vida.Volia fer muntanya. Als setze anys, vaig descobrirels Pirineus.

Per tu, el muntanyisme és una filosofia de vida, oi?

A veure, dintre del muntanyisme, l’alpinisme, hi hadiferents disciplines. Una és amb esquís, l’altra ésl'escalada, l’altra és l’ascensió a altes muntanyes,les expedicions… hi ha moltes activitats. Jo crecque l’alpinisme, com bé dius, és molt més que unesport, és un estil de vida. És apostar per una filo-sofia que t’omple molt i que vius amb molta pas-sió.

He llegit que no t’agrada definir-te, precisament,com a escaladora ni com a alpinista. A tu t’agradaque et diguin que ets muntanyenca. Per què?

Perquè és l’origen de tot. Vaig començar en aixòperquè a mi m’encanta la muntanya. A mi m’agra-da l’alpinisme i l’escalada perquè adoro la mun-tanya. Per això, jo em considero per sobre de totmuntanyenca o muntanyesa. La muntanya va lli-gada a mi en tots els sentits.

Als setze anys, vas veure un programa que et vaenganxar, oi?

Doncs sí. Tornant dels campaments de què parlà-vem, ens van passar un vídeo de Al filo de lo

54 esforç

ESCA

LADA

imposible. Jo vaig començar a fantasiejar ambla idea de treballar amb aquella gent i de fer elque ells feien. Vaig tenir la sort de conèixer lagent d’aquest programa casualment.Necessitaven dues noies per fer una expedicióa l’Himàlaia, i una de les noies que tenien es vaquedar embarassada. Jo, aleshores, tenia vint-i-cinc anys. Tenia experiència d’altitud, i enaquest món no hi ha moltes noies. Per això emconeixien, m’ho van oferir i vaig dir: “on haig designar?”.

Com és viure “al fil de l’impossible”?

La veritat és que és una vida atípica. Entenentcom a normal la vida de la gent que està acos-tumada a aixecar-se cada dia a les set, anar al’oficina, tornar a casa… La meva rutina és moltdiferent. És entrenar, preparar expedicions,viatjar… Pot semblar que els alpinistes somgent que no toquem de peus a terra perquèestem per sobre dels núvols, però no és així. Larealitat és que, com que sabem que el que femté molt de risc, som molt conscients de laimportància de tots els nostres moviments.Som gent que abans de fer un projecte l’estu-diem detingudament per saber-ne els riscos iels perills i poder-los evitar.

Va haver-hi un accident que et va marcar lavida.

Sí, professionalment, vaig estar un any sensefer activitat de muntanya. Vaig passar tresmesos a l’hospital; després, un any de rehabili-tació, primer en cadira de rodes, i després, vaigcomençar a caminar. Psicològicament, va sermolt dur perquè els metges no m’asseguravendel tot si tornaria a caminar i si podria tornar aescalar. Malgrat això, mai no em vaig desespe-rar. M’ho vaig prendre com si pugés una mun-tanya: el repte era curar-me, per tant havia d’in-tentar anar fent els passos per recuperar-me.

ESCA

LADA

Aleshores, vaig anar marcant-me aquestsobjectius a curt termini, sense desesperar-me. I gràcies a això, vaig poder anar a poc apoc i em vaig curar sense problemes.

Podríem dir, doncs, que una persona muntan-yenca afronta la vida d’una altra manera?

Sí. Jo, personalment, aquesta experiènciame la vaig prendre com una ascensió. Peròés que ara, les ascensions, me les plantejocom una superació, com la que vaig haver defer per recuperar-me. La muntanya em vaajudar a superar l’accident, i l’accident m’a-juda ara a superar reptes que em pugui plan-tejar.

Per sobre de tot, se’t veu molt optimista.

És que els alpinistes, per sobre de tot, somgent optimista, i jo en sóc molt. Si des delprincipi m’hagués quedat amb les paraulesnegatives del doctor que deia que segura-ment no tornaria a escalar, m’hauria deses-perat. Ell, però, tampoc no em va tancar lesportes i em deia: “ja ho veurem”. I jo em vaigagafar a aquesta idea i em vaig proposar llui-tar almenys per intentar-ho.

El principi de l’alpinista és que “no potscaure”, però la gràcia de l’alpinisme és que elrisc i la possibilitat de caure, hi són. Comafrontes aquest risc?

Hi ha dos riscos. Un que es pot intentar con-trolar, i un que no pots controlar directament.El controlable, el minimitzem a zero, prenemtotes les mesures perquè sigui zero. El queno podem controlar, per exemple, que caiguiuna allau, l’intentem assumir. Cal jugar ambaixò. Hem d’intentar anar pel lloc més seguri, dintre d’això, encara que hi hagi riscos,assumir-los, conèixer-los i mirar d’evitar-los.Jo, personalment, els afronto pensant queval la pena córrer aquests riscos, perquèrealment és el que m’agrada fer.

A la muntanya, tens temps per pensar i perestar sola. La música hi ajuda?

Com dius, a la muntanya hi ha moltes horesde soledat i passes moltes estones amb tumateix, amb el teu món interior. En aquestsentit, la música m’ajuda i m’acompanya. Ami, la música, em transporta, i ara relacionomúsiques amb viatges. Tornar a escoltar unacançó em fa viatjar desperta al moment que

la vaig sentir i va suposar quelcom d’especial.

En una ocasió, el Sabina va ser més que unacompanyant, oi?

Sí, tornem a l’accident. En aquella ocasió, aGuadalupe, després de l’accident, vam haverd’esperar setze hores que arribés l'helicòpterde rescat. Durant aquesta espera, va seramb mi el Sebastián Álvaro i em va estar can-tant tota la nit, perquè no m’adormís, lacançó Peces de ciudad, del Joaquín Sabina.Va ser molt especial, i ara, cada cop que l’es-colto, per a mi té un valor molt especial. Apart, el Sebas coneix el Pancho Varona, elguitarrista del Sabina. Aleshores, el Panchitoli va explicar la història al Sabina, que es vaemocionar i va dir que em volia conèixer. Undia, vam quedar i el vaig conèixer. Aquell diava ser únic perquè em va dir: “Por una vezpuedo decir que una de mis canciones haservido realmente para algo”.

Abans, hem parlat de la rutina de vida de lagent “normal”. Suposo que tu deus teniramics que porten aquest estil de vida. Com hoentenen, ells, que tu visquis d'aquesta mane-ra?

Doncs, suposo que ells ja ho tenen assumit ipotser sóc una mica el bitxo “raro”. Però jocrec que assumeixen que sóc alpinista, aixícom un altre pot ser arquitecte, metge o eco-nomista. Per ells, dintre de la no-normalitat,la vida que porto és la que em pertoca, per-què sempre he viscut així i m'han conegutvivint d'aquesta manera. El dia que treballi devuit a vuit és quan pensaran que em passaalguna cosa.

Has parlat de bones i males estones, devivències. Però, què diries que t'ha aportat,aquest esport, per sobre de tot?

M'ha aportat vida. La muntanya m'ha fet talcom sóc ara. La muntanya, la natura i l'alpi-nisme m'han transmès molts valors. Heaprès que cal superar-se, que de vegadescal sacrificar-se per aconseguir un objectiu,que les coses materials, a la fi, no són impor-tants... Això és molt important, perquè, allàdalt, l’única cosa que compta és tenir gas perpoder desfer una mica d'aigua i de menjar.Allà, tenir l'últim mòbil que ha sortit no té capmena d'importància. Tot això és el que sóc joara, per tant la muntanya ho ha significat totper a mi.

A més, t'ha permès conèixer llocs espectacu-lars. En una de les darreres entrades del teubloc (red.barrabes.com/EsterSabadell) parla-ves del Pakistan. Què té d'especial, aquestaterra?

He estat set vegades al Pakistan i conecsobretot la part del país de les muntanyes. Hiarribem per la capital, Islamabad, però deseguida agafem el cotxe o l'avió per anar aprop de les muntanyes. Que què té d'espe-cial? Doncs la gent. La gent dels pobles delcostat de les muntanyes són quasi com lameva segona família. Són gent que apreciomolt, que estimo molt i amb qui m'entencmolt bé perquè tenen uns valors molt sem-blants als meus. Viuen en situacions moltextremes, a tres mil metres d'alçada, i tenenun caràcter com el del paisatge, extrem, iaixò a mi em va molt.

I et fa ràbia, la imatge que es dóna sempredel Pakistan?

Doncs sí, és clar. Es generalitza molt. Per ami són la meva segona família, i amb aques-tes generalitzacions és com si insultessin unapart de mi. Hi ha gent molt bona, al Pakistan,i no es mereixen que només surtin notíciesdolentes d'aquell país.

El Pakistan és només un dels teus destins.Has viatjat per tot el món. Com s'ho pot fer, unalpinista, per poder viatjar i viure de la sevapassió per la muntanya?

És difícil, perquè es tracta d'un esport mino-ritari. Jo crec que molt poca gent devemviure de l'alpinisme. Jo intento fer conferèn-cies, treballo amb la gent de Al filo de loimposible, que ens paguen per documental.Però, sobretot, m'he buscat patrocinadors,com ara la marca The North Face. Gràcies aaquesta marca he pogut aconseguir, nonomés el recolzament per al material, sinótambé formar part del grup The North Face iconèixer gent i atletes molt importants quem'han obert moltes portes.

Ester Sabadell, una vida al límit, un amor perla muntanya sense fi. Vivia sota el lema “nopots caure”. Però un dia, va patir un accidentque la va marcar per a tota la vida. Tot i això,es va aixecar i va continuar amb l'ascens capals seus somnis. L'Ester, una muntanyencade cap a peus que ha trobat en la vida “al filde l'impossible” el seu leitmotiv particular. çe

esforç 57

ESCA

LADA

esforç 59

MOTO

R

esforç 61

Esteve Rabat es mostra optimista.Després d’una temporada de nom-brosos problemes per adaptar-se a la

KTM de 125cc, el pilot Repsol torna a l’e-quip que el va veure debutar al Mundial,per fer un pas més en la seva trajectòriamundialista. Després d’una pretemporadamolt satisfactòria coneixent la nova moto,Rabat es mostra plenament confiat en lesseves possibilitats per al 2009, temporadaen la qual aspira aferrar-se entre els millorsdel Campionat del món de 125cc.

Heu fet força quilòmetres aquesta pretem-porada, com ha anat?

Hem tingut dos entrenaments, més laprova oficial de Jerez, i les sensacions nohan estat dolentes. A Jerez, en les duessessions de la tarda vam tenir algun petitproblema que ens va impedir acabar demarcar un bon registre, però en general ensha anat força bé. Jo sóc el que s’enfila a lamoto i sé que tots els temps els he marcatsol, sense seguir cap roda de ningú. Aixòés positiu i em dóna confiança. He pogutanar marcant un ritme de carrera i conèixercada cop més la moto.

Què t’ha semblat la moto? Quins sónels punts forts?

El millor que té és la velocitat. És una motoque corre molt i això es nota. A més, tambéés d’una mida superior que les motos quehe portat anteriorment, i la piloto molt méscòmode.

Ha costat adaptar-se a una nova marca?

No, la veritat és que no. Quan vaig pujarper primer cop a l’Aprilia, de seguida m’hivaig trobar còmode. M’he adaptat molt bé,perquè és una moto molt evolucionada ique es comporta molt bé.

On ha de millorar l’Aprilia?

En la fiabilitat. Vam tenir alguns problemesa Jerez, perquè és una moto molt potentperò també força delicada. Si no està totmolt ben ajustat, poden sorgir problemes iens obliga a vigilar bastant.

I tu?

Haig d’aprendre a centrar-me més, a estarconcentrat en el que toca en cada moment,i tranquil quan ho haig d’estar. M’esforçosempre tant com puc, i si tingués la recep-ta màgica la utilitzaria, però de moment emcentro en exigir-me sempre el màxim.

� Quan vaig pujar per primer cop a l’Aprilia, de

seguida m’hi vaig trobar còmode. M’he adaptat

molt bé

� És una moto molt potent però també força

delicada

� Haig d’aprendre a centrar-me més, a estar

concentrat en el que toca en cada moment, i

tranquil quan ho haig d’estar

62 esforç

MOTO

R

64 esforç

MOTO

R

Estar lluitant al davant en totes les carreres.Intentarem ser al grup del davant, per poderacabar com a mínim entre els cinc primers.

Fa dos anys vas aconseguir el primer podi,fet que no vas poder repetir l'any passat.Què és necessari per tenir opcions de lluitarpels llocs d’honor?

Es necessita tenir una bona moto i un bonequip. A més, personalment has d’estartranquil, amb moltes ganes, i tenir con-fiança en les teves possibilitats.

Com has vist els teus rivals aquesta pre-temporada? Qui creus que seran els mésforts?

Crec que els més forts seran Iannone iSimón. Ells han estat els més ràpids finsara, així que m’imagino que seran els quehi haurà al davant en cada carrera.

Com valoraries cadascuna de les teves tem-porades (2006, 2007 i 2008), pel que fa anivell de pilotatge, evolució, resultats...?

Crec que el meu primer mundial complet(2007) va estar molt bé. Va ser una tempo-rada en la qual ho vaig fer força bé, teninten compte que era la primera completa.Però l'any passat, amb la KTM, vam tenirmés problemes dels esperats. Em va costarmolt adaptar-me a la moto, la qual tambéva tenir problemes de fiabilitat, i no va sor-tir com ens hauria agradat, fins i tot pitjorque l’anterior. Ara tocarà lluitar per recon-duir la situació i tornar a fer-ho bé. çe

Aquest any tornes a BQR. Quines sensacionstens amb un equip que ja coneixes?

M’hi trobo molt bé. Rebo molt suport d’ungrup excel·lent de gent que a més ja conei-xia. Tots els mecànics, tècnics, i la gent del'equip, són com una família per a mi, i aixòs’agraeix molt. Em permet sentir-me ambmolt de suport, així que quan va bé, tot vamolt bé, però quan les coses no van tan bé,saps que són allà per ajudar-te quan facifalta.

A punt de començar el que és ja el teu quartMundial (tercer complet), ara amb una deles potents Aprilia RSA, quines sensacionstens?

Aquests anys he pogut anar acumulantexperiència i això es nota, perquè arribomolt més tranquil que en les temporadesanteriors. A més, em noto força confiat.Tenim una moto que pel que he vist demoment, és molt competitiva. Em sentoamb molt de suport per part de l'equip, iem veig molt millor que els altres anys.

On et veus en la primera carrera, a Qatar, denit?

Crec que hem fet una bona feina, i arribempreparats a Qatar. Tant pel que fa a la moto,com jo mateix, de cap; així que vaig tran-quil i confiant que podem fer les coses bé.Estic molt motivat.

Quins objectius et marques per a aquestatemporada?

66 esforç

FOTOS: ORIOL ROCA

esforç 67

S'acosta el fred, Nadal i la neu. Elsaficionats a l'esquí treuen la polsdels equips i inicien una nova tem-porada blanca. Fa unes setmanes,es va viure, a manera de tret de sor-tida de la temporada de neu, unesdeveniment únic i pioner a l'estatespanyol, el Barcelona Snow Show.Els millors riders i esquiadors delmón es van citar a l'Estadi Olímpicde Barcelona, els passats 6, 7 i 8 denovembre, per disputar un Big Airurbà de la Federació Internacionald'Esquí (FIS), inclòs al calendari dela Copa del Món LG.Milers d'aficionats de la capitalcatalana van anar a l'Estadi que desdel 92 ha estat escenari de tantsdies de glòria. A banda del'espectacle esportiu de màximnivell, els que s'hi van arribar vanpoder gaudir d'una fira amb exposi-tors de les millors marques del sec-tor de la neu, d'activitats paral·lelesi de tot el bo i millor que s'esperad'un esdeveniment d'aquestesdimensions.El primer dia, divendres 6, s'haviad'estrenar l'espectacular rampasituada al bell mig del LluísCompanys. Les classificadoresd'esquí tindrien l'honor d'inaugurarl'estructura i la festa. Tan bon puntvan veure l'espectacular rampa (lamés gran d'Europa), tots els riders lavan elogiar. Des de dalt de la rampa,els principals esquiadors es prepa-raven per al salt. Des d'allà veien laplaça Espanya, la Catedral, laSagrada Família, tot Barcelona, delport a Collserola.El millor rider va ser l'australià RussHenshaw, amb una puntuació de91,60 aconseguida en la segonamànega. El seguia de prop el mone-gasc d'origen suec, Jon Olsson. El

campió dels X-Games del 2008, vaobtenir 88,70 punts i va dir, de laprova, que era “el millor salt urbà dela meva vida”. Altres vuit riders esvan classificar per a la final que esdisputaria l’endemà. Entre aquests,alguns dels millors del món, com arael campió del slopestyle els darrersX-Games, TJ Schiller, que va quedarcinquè. El canadenc va destacar l'altnivell “de competència”, fet que vapropiciar que tots els riders tiressinde “trucs increïbles, poc habitualsen eliminatòries”. Amb un somriureal llavis, va afegir: “Ens hem emo-cionat una mica”. La sorpresa de laclassificació la va donar l'andorràNoah Albadalejo, que es va sumar ala final gràcies a una actuació que liva valer 81,30 punts en la primeramànega. Els espanyols, per la sevapart, van quedar tots eliminats, tot ique van recalcar la sort d'haverpogut participar en una provad'aquest nivell.

S'havia donat el tret de sortida a laBarcelona Snow Show. Unes quan-tes hores d'esquí i un petit tast delque seria la fase final de la competi-ció. I encara faltava l'snowboard!Dissabte, la prova de la LG FISSnowboard Cup i diumenge la fina-líssima de l’International Freeski BigAir.

Els 35 metres de rampa i la presèn-

68 esforç

Els millors riders i esquiadors delmón es van citar a l'Estadi Olímpicde Barcelona, els passats 6, 7 i 8de novembre

esforç 71

esforç 73

cia dels millors especialistes delmón en Big Air van servir com areclam perquè més de dinou mil per-sones s'acostessin a la muntanyamàgica.Un cop començats els salts, ja no vahaver-hi lloc per sorpreses.L'austríac Stefan Gimpl, campió delmón de l'any passat, va superar elsseus rivals. Tot i això, no ho va tenirfàcil. El suís Gian-Luca Cavigelli esva mantenir fins al final amb opcionsde guanyar. Però, Gimpl va jugar-s'ho a la darrera ronda de la final i,amb una puntuació global de 52,3,va aconseguir la victòria. Cavigelli,amb 51,3 punts, va haver de confor-mar-se amb la segona posició,seguit del noruec GjermundoBraaten, que en va sumar 49,5.

Una cop acabada la LG SnowboardFIS World Cup, arribava el torn delfreestyle amb la disputa del’International Freeski Big Air i elsmillors especialistes del món, inclòsel vigent campió dels X-Games, elcanadenc TJ Schiller.Al final, a més de Gimpl, RussHenshaw, va acabar com un delstriomfadors del Barcelona SnowShow. L'austríac va confirmar laseva supremacia a la Copa del Món.L'australià, per la seva banda, va

demostrar a estrelles com TJSchiller o Jon Olsson que a partird'ara tindran un altre rival en els X-Games del 2010. El que va ferHenshaw va tenir molt de mèrit. Elguanyador final de l’InternationalFreeski va haver de lluitar contra uncartell de luxe. Va deixar pel camí totun campió dels X-Games al 2008com és Jon Olsson. I, per si això fospoc, entre els quatre millors delBarcelona Snow Show es trobava unaltre campió dels X-Games, el de ladarrera edició, el canadenc TJSchiller. Al final, l'únic que no vacometre errors, va ser RussHenshaw, i així ho van entendre elsjutges i el públic de Montjuïc. Laseva actuació va merèixer 189 puntso, el que és el mateix, l'or.

El diumenge va ser una festa per atothom. Els aficionats que es vandeixar caure per l'Estadi Olímpic vanpoder provar la rampa amb els pro-pis materials. A més, les marques iles organitzacions van presentar elsseus plans de cara a la temporadavinent. Entre d’altres coses, elsorganitzadors van citar el públic, elsriders i les marques per al BarcelonaSnow Show de l'any que ve, queservirà per inaugurar la Copa delMón de la Molina.

L'austríac Stefan Gimpl i l’australià RussHenshaw van ser els triomfadors de laBarcelona Snow Show 09, fent-se el pri-mer amb la victòria en la Copa del Mónd’snowboard, i el segon amb el títol decampió de l’International Freeski

eç

74 esforç

WAT

ERPO

LO

esforç 75

WAT

ERPO

LO

Va debutar jove, molt jove. Al club,amb catorze anys; a la selecció,aquesta mateixa temporada,

només amb disset. Sembla mentida, peròno ho és. Òscar Carrillo (18 d’octubre de1991) és tota una realitat, el veritable futurdel waterpolo estatal. Es va donar aconèixer amb un golàs a l’Eurolliga, lamàxima categoria continental. Era l’any2005, el CN Sabadell s’havia d’enfrontar al’Eger. Els de la capital vallesana tenienmoltes baixes i van haver de recórrer a unnoi que destacava a les categoriesinferiors del club i de la selecció. Aquelldia, el jove Carrillo va entrar a la piscinalentament, com dissimulant. Tenia alcostat Dani Ballart, el seu ídol. I, davant,un equip d’homes que podrien haverestat els seus pares. Ell, però, va tenir elseu moment de glòria. En un momentdeterminat, va rebre una pilota alcontraatac, va encarar Violetti, el porter, iva aixecar-se enlaire. Va treure mig cos dela piscina. Com a càmera lenta, l’Òscarsemblava haver decidit que aquell fos elmoment de donar-se a conèixer. Vaamenaçar un cop i un altre. Després, ambel porter caient, va deixar anar suaumentuna vaselina quasi perfecta. Era ÒscarCarrillo, i ara tothom el coneixeria. Han passat tres anys d’això. L’Òscar haanat creixent i ja és un jugador de“veritat”. És membre a tots els efectes delprimer equip del seu club, el CN Sabadell.De fet, s’ha convertit en un pilarfonamental del conjunt vallesà. És elmàxim golejador i un jugadorimportantíssim, cosa que ha tingutrecompensa. El 24 de gener el destí vadecidir que el seu nom es tornés a aliaramb la història i que el somni es convertísen una realitat. Que es fes veritable.Encara sense haver complert la majoriad’edat, era convocat per Rafa Aguilar perdebutar amb la selecció espanyola.

Com recordes el moment que et van dir quedebutaries com a internacional absolut?

O.C.: Amb moltíssima il·lusió. Ensacabàvem d’entrenar i em van agafar perbanda els entrenadors, Quim Colet i ÀlexFerran. Aleshores em van felicitar, senseque jo sabés per què. Després, em vandonar la noticia i, evidentment, em vaigposar molt content.

Què et va dir Rafa Aguilar abans queentressis a la piscina?

O.C.: Em va dir que estigués tranquil, quesi havia anat allà era perquè confiava enmi i que jugués com sempre.

Tot i no haver entrat en aquesta darreraconvocatòria, ja hi has anat unes quantesvegades. Esperes que continuïn confiant entu?

O.C.: Això no se sap mai, però jo esperoque sí, que continuïn cridant-me.

Diuen de tu que ets el futur del waterpoloespanyol...

O.C.: Que diguin això m’omple d’orgull,però cal continuar treballant i millorarcada dia una mica. He de demostrar queno és cosa només d’un dia.

Fa unes temporades, quan tu tenies noméscatorze anys, el primer equip del Sabadellva requerir els teus serveis per a un partitd’Eurolliga. Com ho recordes?

O.C.: Era el primer cop que anavaconvocat amb l’absolut, tot i que ja feiauns quants mesos que m’hi entrenava.Va ser molt especial i va significar moltper a mi, perquè em va demostrar queconfiaven en mi per a la primeraplantilla.

Com és això de jugar amb homes quepodrien ser els teus pares?

O.C.: La veritat és que t’hi acostumes,Jugo tan bé com puc i no em preocupo.Al principi, sí que recordo que els teniamolt de respecte i molta por.

En aquell partit vas tenir la sort ol’habilitat de marcar una vaselina a Violettique ha quedat en la retina de moltsaficionats.

O.C.: La veritat és que vaig sentir unaalegria immensa quan vaig aconseguiraquest gol. Tothom em va felicitar i fins itot Dani Ballart, que sempre ha estat unreferent per a mi, em va dir que li haviasemblat un gol molt bonic. Va ser el debutsomiat.

Com vas decidir dedicar-te al waterpolo?

O.C.: Jo feia cursets de natació i alhorajugava a futbol. Llavors em van fer unesproves de waterpolo i em van dir si hi voliajugar. Sona una mica ridícul, però jo vaigpensar: futbol i natació? Doncs,waterpolo! I així em vaig decidir.

On et sents més còmode, a dins de l’aiguao tocant de peus a terra?

O.C.: Ara ja fa tants anys que em dedico alwaterpolo que gairebé em sento millor adintre l’aigua.

Ets la mateixa persona dins i fora de lapiscina?

O.C.: Jo crec que no. A dintre emtransformo, en certa manera. Crec quedesconnecto de tota la resta i noméspenso a jugar i fer-ho el millor possible.

De qui és el mèrit que siguis el màximgolejador d’un dels millors equips de la lliga?

O.C.: De tot l’equip, que confia en mi i emdóna responsabilitats. Després, és clar,cal marcar els gols, però els que creen elsespais són els altres jugadors i lestàctiques dels entrenadors.

Quines aspiracions tens en el món delwaterpolo?

O.C.: Doncs mantenir-me a la seleccióabsoluta i, si pot ser, participar en els jocsolímpics de Londres el 2012. Pel que faals clubs, m’agradaria quedar-mesempre, si no passa res d’estrany, al CNSabadell.

La renovació d’Aguilar fins al 2012 és unabona notícia per a tu de cara a Londres?

O.C.: No em preocupa gaire. Sigui ell o unaltre, si jugo bé hi aniré i si no estic a unbon nivell em quedaré fora. És matemàtic.

- Tot plegat no ha estat un somni, ha estatverídic. Es tracta d’una magnífica històriaque va començar ja fa uns quants anys,quan l’Òscar només en tenia catorze,però que encara té moltes pàgines perescriure. çe

esforç 77

Àlex Rubies

TEXT: ÀLEX RUBIESFOTOS: ORIOL ROCA

Les escenes del crim sempre expliquen unahistòria. Com la majoria de les històries, uncrim presenta uns personatges, un

conflicte, un començament, un nus i undesenllaç. Normalment el desenvolupamentdels esdeveniments depèn dels actors o del’autor que l’ha ideat. En la història d’un crim, eldesenllaç depèn de les habilitats delsinvestigadors per analitzar i resoldre el qui, elquè, el com i el perquè de tot allò que laconfigura. Joan Cañellas (Santa Maria dePalautordera, 30 de setembre de 1986) s’haespecialitzat a resoldre situacions complicades.Analitza l’escena, cerca pistes i pren la millordecisió. Recentment va resoldre un cas delscomplicats, en el qual ell mateix era la víctima.Estava embussat, li havien tallat les ales. Lespistes i les declaracions dels testimonisindicaven una cosa, els fets una altra de moltdiferent. El cas semblava que quedaria obert,que per trobar la solució caldria continuaresperant. Al final, però, el jove Cañellas vatrobar una nova via. La solució passava pertornar al passat.

Fitxar pel Granollers ha estat com tornar acasa?

Es podria dir que sí. Tot i que vaig començar ajugar a Palautordera, on vaig fer el pas mésimportant i on vaig començar a dedicar-meprofessionalment a l’handbol va ser aquí, aGranollers. Hi vaig estar cinc anys. Lacircumstància de ser un club “petit”, on tot

l’esforç està dedicat a l’handbol, fa que sigui unafamília. Ja coneixia a tothom, entrenadors,companys i aficionats. Ja sabia on anava i quèem trobaria, i això és una de les coses que emva fer tornar. A més, em fa l’efecte que hi hahagut una voluntat de créixer i millorar.

Com has canviat en aquests tres anys al Barça?

D’entrada, físicament. Només per l’edat el canvija es nota. Vaig marxar amb divuit anys i tornoamb vint-i-un. He crescut i he guanyat pes.D’altra banda, el fet d’haver estat entrenant-me ijugant amb jugadors de màxim nivell al Barçatambé m’ha fet créixer com a jugador.

En quin sentit?

Doncs des de millorar el llançament veient comllançava l’Iker, fins a aprendre la intensitat detots els entrenaments. Sobretot he après asuportar la pressió i a ser més ambiciós, ja queal Barça s’ha de guanyar sempre sí o sí.

Llavors es podria dir que en el Barça, tot i notenir gaires minuts, no has perdut el temps.

És ben clar que no he jugat els minuts que empensava quan em van fitxar. A banda d’això,jugar al Barça també m’ha ajudat a evolucionarcom a jugador més de pressa que si m’haguésquedat a Granollers. He millorat molt, jugo mésde pressa, amb més precisió, i físicament hemillorat considerablement.

80 esforç

82 esforç

Amb el canvi de clubbuscava un lloc per tenirmes responsabilitats i serimportant, tant en ataccom en defensa

Per què creus que no et van donar oportunitats?

Això encara m’ho pregunto jo també. Potser haestat perquè a la meva posició, al Barça, tenenun jugador importantíssim com és l’Iker[Romero]. Tots els entrenadors que han anatpassant durant aquests tres anys hi confiavenmolt. El problema és que, com que hi confiaventant, potser no confiaven en els altres. Jo diriaque ha estat per això, per falta de confiança.

Què deuen pensar ara que veuen que t’hasconvertit en la revelació, de moment, de la LligaSabadellAtlantico ASOBAL?

Doncs no ho sé… Jo estic content de com vanles coses, i ara mateix el que pensin no va gaireamb mi. Estan fent una bona temporada i esperoque les coses els continuïn anant bé.

A qui li van perfecte és a tu. Jugador revelació,màxim golejador de l’equip, llançador delspenals, amb la confiança de l’entrenador…

Sí, es podria dir que sóc un jugador importantdintre de l’equip. No m’esperava ser el màximgolejador, però les coses m’han anat bé. Elsentrenadors de mica en mica m’han anat tenintconfiança i he aconseguit un lloc de pes al’equip. De fet, amb el canvi de club ja era el quebuscava. Buscava un lloc per tenir mésresponsabilitats i ser important, tant en atac comen defensa.

En defensa també?

Sí. Els últims anys semblava que en defensa nopodia jugar, no sé per quina raó. Ara, però, hedemostrat que ho puc fer i ser important.

Et va sorprendre la convocatòria amb la seleccióestatal?

Sí, home, evidentment. Feia uns anys que nojugava gaire i, tot i que l’entrenador que m’haconvocat és temporal, ha estat una gratasorpresa. Sí que pensava que, si aquestatemporada em sortia bé i continuava treballant,de cara al futur podia tenir alguna opció, peròmira, la cosa ha arribat abans.

I en vas quedar content?

Vaig intentar que em sortís el millor partitpossible per aprofitar l’oportunitat. A vegadesles coses no surten com vols o com imagines,però n’estic força content. Sóc conscient queera una convocatòria per veure gent jove i perveure qui pot rellevar el grup actual, que ja famolt temps que competeix.

Aquest any passat acabaves contracte. Tenint encompte, a més, la progressió i el talent que estàsdemostrant, suposo que devies tenir unesquantes ofertes sobre la taula.

Sí que n’hi havia, però ja no vaig voler mirarofertes de fora perquè estic estudiant Farmàcia ivolia centrar-me a acabar la carrera. D’altrabanda, em van oferir l’opció de renovar per alBarça, que no era una mala opció. Però, comt’he dit, feia un temps que estava estancat isemblava que les coses no canviarien desprésde parlar amb l’entrenador. Aleshores, vaigpensar que la millor opció per no canviar gairel’estil de vida que portava, tenint en compte amés que és un club que conec de dalt a baix, eravenir a Granollers.

I estàs més content que un gínjol.

Doncs de moment sí. Fixa’t que m’ha servitperquè la gent em conegui. La gent, a bandadels que em seguien en categories inferiors, noem coneixia, i aquí tinc l’oportunitat de ser unjugador important en un club amb història.

A banda de tu, han arribat a Granollers jugadorscom ara Salva Puig o Ohlander, que han ajudat afer un salt de qualitat. Veus l’equip amb opcionsde tornar Granollers al lloc que va ocupar anysenrere?

Ara mateix el Granollers no té el pressupost quetenen altres equips de la Lliga, ni molt menys. Al’handbol, com a quasi tots els esports, els quetenen més diners són els que tenen mésnúmeros per guanyar títols. Tornar a guanyarlligues com aquell Granollers? No crec que siguiel nostre objectiu, estem en un altra lliga.

esforç 87

A quina?

Estem treballant per estar com més amunt millori les coses van molt bé. El que vingui benvingutserà, però crec que guanyar la lliga queda unamica lluny. És molt complicat competir ambequips amb pressupostos tan elevats. Estem enla línia correcta, treballant amb el grup quetenim, que és jove, amb ganes i amb molt defutur.

Això potser és la clau: gent jove, amb ganes ifutur…

Sí, el Granollers és un club de planter. Fixa’t queen el primer equip, dels quinze jugadors queformem la plantilla, a banda dels quatreestrangers i de Raúl Campos que ja fa sis anysque és aquí, els altres són jugadors sortits de labase. És la política del club.

Com veus el futur?

Segurament s’ha de continuar en aquesta bonalínia en què s’està treballant. Una de les raonsper les quals vaig decidir tornar a Granollers vaser veure que s’havia deixat enrere l’esperit unamica conformista dels últims anys i que estreballava, com diu la directiva, perprofessionalitzar una mica més el club.

Parles tota l’estona de la bona línia.Concretament, a què et refereixes?

Doncs a això, que des de la directiva s’estan fentles coses bé. Al primer equip tothom ha agafatuna il·lusió nova i tots els jugadors treballem peraportar-hi una mica més.

L’entrenador ens demana el màxim i ensentrenem molt i molt bé. En definitiva, tothom téla voluntat de canviar la dinàmica i treballar perser a dalt.

Aleshores, ja esteu bé?

Sí, però jo crec que no ens hem de conformaramb el que tenim i que hem de voler més,perquè quan et conformes les coses noevolucionen.

Se’t veu sincerament involucrat en el projecte,però què et podria fer canviar d’equip?

Ara mateix estic molt content. La voluntat delclub de millorar i de no conformar-se, quan vaigmarxar cap al Barça, no hi era, i aquest va ser undels motius que em van fer decidir pel canvi.Actualment sembla que sí que hi és i hi esticmolt a gust. Evidentment, si arribéssim en unpunt que les coses no anessin bé o que el clubno apostés per la filosofia amb què s’estàtreballant actualment, que penso que ésl’encertada, i veiés que no hi ha evolució, podriaarribar a pensar-hi. Però ara tinc un contracteper aquesta temporada i dues més i pensocomplir-lo. Estic fins i tot sorprès gratament percom ha evolucionat el club des que vaig marxar.Estic molt content i espero que les cosescontinuïn anant com fins ara.

Va caldre un treball acurat de recerca, però lasolució final sembla idònia per a tothom. Haguanyat confiança i s’ha convertit en un delsmillors en la seva posició. El Joan ha esdevingutun veritable CSI: un Cañellas amb unaSuperioritat Incontestable. çe

88 esforç

esforç 89

TEXT: ÀLEX RUBIESFOTOS: ORIOL ROCA

90 esforç

Fa relativament poc es va celebraruna diada poc coneguda a terresoccidentals. El 17 de març va ser el

Dia del Muay Thai (boxa tailandesa). Famés de dos-cents anys, concretament el1774, un presoner es va guanyar la llibertati la glòria gràcies a aquest esport. Com sid’una pel·lícula de Hollywood es tractés, icom si fos Jean Claude Van Damme o TonyJaa, un presoner anomenat NhaiKhanomtom es va enfrontar a totes lesadversitats per ser lliure. El rei brumèsAngwa havia organitzat una celebracióespectacular per a la pagoda de Ragoon.Hi van participar els millors boxejadors i elsmillors lluitadors. Per primer cop a lahistòria, es podien veure lluitadors thai forade Siam (una regió del que ara coneixemcom a Tailàndia). Khanomtom havia estatempresonat per Angwa i havia de lluitar. Unrere l’altre li van anar presentant guerrers,cada cop més forts i cada cop amb mésganes de derrotar-lo. Fins a deuboxejadors van caure davant seu. NhaiKhanomtom acabava de protagonitzar unagesta que li va valdre la llibertat i que vainscriure el seu nom en la història. El 17 demarç es considera des d’aleshores el Diadel Muay Thai. I, des d’aquell dia,Khanomtom és el pare d’aquest esport.Cèsar Córdoba Avilés (Barcelona, 23d’octubre de 1980) és un dels que sí queconeixia la data, i de ben segur que la vacelebrar a la seva manera. Aquestbarceloní de 29 anys forma part de lafamília del thai, però també de les famíliesdel kick-boxing, de la boxa i de moltesaltres arts marcials. És un lluitador de capa peus. Va començar amb quinze anys, percuriositat, per un amic, pel que fos. Lalluita el cridava. Abans havia provat el judo,el karate, res de seriós. El muay thai, o K1com és conegut actualment, era el seu

destí. Hi va arribar, va veure quines eren lesbases i els secrets d’aquest esport, i vatriomfar. Si volem destacar alguns títols delseu palmarès, hem de començar pels doscampionats del món de thai-boxing,continuar pels tres europeus (un de thai-boxing i un de kick-boxing) i acabar dientque és campió d’Espanya en totes lesmodalitats (thai-boxing, full-contact, kick-boxing i boxa). És un lluitador complet.S’adapta a la perfecció a qualsevol menade modalitat i és un mestre de la tècnica.Té una base boníssima de peus i mans, iaixò li confereix una facilitat superior a lamitjana per lluitar contra qui sigui en lamodalitat que faci falta. Malgrat aquesta gran versatilitat, en Cèsarconsidera que la seva modalitat és la boxatailandesa o muay thai. És un lluitadorcompletíssim i en aquesta disciplina treu elmillor de si mateix. La boxa tailandesa és lamodalitat en què es poden fer méscombinacions i més tipus de cops. Com elfundador Khanomtom, domina a laperfecció la posició, el moviment i latècnica. I, com va passar amb el pare delthai, a Córdoba la lluita li ha canviat la vida.L’ha fet com a persona, li ha donatl’oportunitat d’inscriure el seu nom en lahistòria. “Ho ha estat tot”, diu ell mateix.L’ha fet sentir-se segur d’ell mateix, li haservit per aplicar a la vida la sang freda quemostra al ring. Al cap i a la fi, l’ha convertiten un lluitador de dia i de nit, les vint-i-quatre hores del dia. Es podria pensar queés nerviós, que és violent. Ben al contrari:a la vida real, és un noi tranquil i alegre,precisament gràcies a la lluita. Fa un any que no competeix. Tot i això, noha deixat d’entrenar-se cada dia i depreparar-se per estar a punt quan calgui.Porta la lluita a la sang i, quan no

s’entrena, se’l mengen els neguits. A més,recorre el país ensenyant les seves arts itransmetent els seus secrets en classes aquè acudeixen desenes d’amants de lalluita. Actualment s’està preparant per a uncombat. No ha pogut evitar la crida delthai-boxing. Ha pujat de pes i ha deixatvacant el títol mundial. Fins fa pocostentava el títol de la categoria desetanta-nou sis-cents. Ara en pesanoranta. L’edat no perdona i els músculs iels ossos cada any que passa pesen unamica més. Córdoba no pot quedar-se debraços plegats. El barceloní comença ambaquesta cita, però el seu objectiu és lluitarper al campionat del món del pes que téactualment. Seria el tercer en el seupalmarès i li serviria per ampliar una micamés la seva llegenda dintre del K1 o muaythai.A banda dels rings, hi ha més coses a lavida de Cèsar Córdoba. Fa poc s’haapuntat a les proves d’accés a launiversitat per a persones de més de vint-i-cinc anys, ja que té la intenció d’estudiarperiodisme. El procés de Bolonya, però, liha trastocat els plans. Té un negoci, té unafamília, una parella i vida social, a més hiha la lluita. Ell se sent capaç de sortir-se’n.És un lluitador i no sembla que s’hagi derendir. No ho ha fet mai. Cèsar Córdoba potser no serà tan recordaten la història del thai com Khanomtom. Toti això, al nostre país de ben segur quemolts tindran en ell un ídol, un referent. Pera molts, serà tan conegut, o més, com elmateix pare del muay thai.

Actualment s'està preparantper a un combat, peròl’objectiu és lluitar per alcampionat del món del seupes actual

çe

Les seleccions catalanes estan d’enhorabona. A més d’haver sigut reconegudes dues selecciones més (Futvolei i Bike trial), i ja ensón vint, els bons resultats i les bones actuacions no cessen. l darrer esport en donar alegries a l’afició catalana ha estat el futbolsala.

Per primer cop en la història, la selecció sots 21, participava en un Campionat d’Europa de la categoria. L’equip entre-nat per Juan Antonio Fernández marxava el passat dia vint-i-tres de novembre cap a Praga (República Txeca) amb laidea i les ganes de fer un bon paper. Per a l’entrenador, aquest campionat suposava quelcom “molt important ja quela selecció sub-21 és el futur del futbol sala català i per tant hem de treballar amb ell”. Abans de començar el campio-nat, el tècnic català tenia claríssims quins serien els revals a batre serien “Russis i la República Txeca, que juga a casa”.

La selecció va començar amb força. El dia 23 es va enfrontar a la favorita, Russia, i va oferir un joc físic i amb molt ordre tàctic.Gràcies a això va poder debutar amb una victòria ajustada (2 a 1) i situar-se amb els primers punts en la classificació.En el segon partit s’havien de veure les cares amb Bélgica, una selecció que va presentar més ressistència de la que es pensa-va. Els catalans van demostrar maduresa i ganes d’endur-se el títol al remuntar el marcador en tres ocasions per acabar enduent-se el partit per 4 a 3. Va arribar el tercer partit, i amb ell la primera derrota. L’equip local de la República Txeca va ser massa perals de Fernández que van anar sempre al darrera del marcador i van perdre per 5 a 2. En el darrer partit semblava que Catalunyano s’havia de jugar el títol doncs ningú pensava en una derrota dels txecs en front Russia. Però va passar i els catalans tenienopcions d’endur-se el campionat. La selecció va fer la seva feina, i es van imposar a una selecció francesa molt lluitadora per 3a 2. Els txecs però havien marcat més gols, motiu pel qual els nostres van tornar amb el sotscampionat a sota el braç.

FOTOS : ORIOL ROCA

No només els nois del futbol sala estan de festa. Les noies també volien dir la seva. En aquest cas la selecció absoluta feme-nina tenia en les seves mans fer història a l’Europeu que s’havia de disputar a Pacskow (Polònia).El Toni Marchal debutaba a la banqueta de la selecció després de la dimisió de l’anterior entrenador, Enric Gimeno. Havien dedebutar el 8 de desembre, contra Italia. No ho podrien haver fet millor. Debut i pallissa. Les italianes es van endur un 15 a 0que deixaba clares les intencions de les catalanes, volien el títol. El segon partit però va sentar a les nostres com un jerrod’aigua freda. El rival eren les russes, una de les seleccions favorites, i al final campiones. Van quedar 2 a 3, tot i que ningús’hauria sorprés d’haver-se decantat pels interessos catalans. Les de Marchal es jugarien la final contra la selecció de Galícia.Una semifinal marcada per la decepció que havia suposat la derrota contra Russia. El partit va acabar amb un resultat final de4 a 1 a favor de les gallegues, que hauríen d’haver-se jugat la final contra Russia. Això però no va passar. Galicia no es va pre-sentar i, d’aquesta manera, va quedar desqüalificada de la competició. Catalunya per la seva banda va quedar en una mésque meritòria tercera posició, empatades amb la República Txeca. A aquest títol col·lectiu, cal sumar l’individual que es vaendur la Mònica Masero com a millor jugadora del torneig.

96 esforç

L’activitat esportiva i els valors culturals,educatius i socialitzadors que la sevapràctica implica són un dret al qual totésser humà hauria de tenir accés. Aixídoncs, la pràctica esportiva adaptada ales necessitats de les persones és tambéun dret i una de les expressions d’igualtatd’oportunitats que mereix tothom.

S’entén per esport adaptat aquella activi-tat esportiva que és susceptibled’acceptar modificacions que permetin laparticipació de les persones amb discapa-citats motrius o intel·lectuals. El seu origenés relativament recent. Es remunta al juliolde 1948, a partir de la iniciativa del doctorSir Ludwig Guttmann, considerat avui elfundador de l’esport adaptat a personesamb discapacitats. Coincidint amb la cele-bració dels Jocs Olímpics de Londres,aquest neuròleg anglès va començar aorganitzar competicions esportives, ambla finalitat d’oferir teràpia i recolzamentpsicològic als seus pacients, ferits de laSegona Guerra Mundial.

Actualment, la pràctica de l’esport s’haconvertit en un fenomen col·lectiu que no

només omple els moments d’oci sinó que,a més, implica relacions de convivència,integració i, sobretot, superació. Peraquest motiu, l’esport té un enorme poten-cial com a factor d’inclusió social peraquelles persones que presenten alguntipus de discapacitat.

Si parlem dels beneficis dels esports prac-ticats a la natura, podem afirmar que sónmolts, i una raó de pes és, precisament, larelació que s’estableix amb l’entorn on esdesenvolupen. Avui en dia, estan compro-vats els efectes beneficiosos d’aquestapràctica esportiva, que es tradueixentambé en una millora de la qualitat de vida,amb beneficis específics, físics, psicolò-gics i socials.

La Diputació de Barcelona, des de l’Àread’Esports, organitza unes jornades espor-tives adaptades adreçades a les personesamb discapacitats. Són les jornades devela adaptada i d’equitació adaptada.

La finalitat principal d’aquestes jornadesés oferir al col·lectiu de persones amb dis-capacitats de la província una jornada

JORNADES DE VELA IEQUITACIÓ ADAPTADAÀREA D’ESPORTS DIPUTACIÓ DE BARCELONA

esforç 97

La finalitat d’aquestes jornades és oferir alcol·lectiu de persones amb discapacitatsuna jornada d’activitats esportives, per talde donar la possibilitat d’experimentar lessensacions que aporten elsesports en contacte amb lanatura i contribuir així a lamillora de la qualitat devida del col·lectiu

d’activitats esportives, de caire recrea-tiu, al medi natural, per tal de donar lapossibilitat d’experimentar les sensa-cions que aporten els esports en con-tacte amb la natura i contribuir així amillorar la qualitat de vida del col·lectiu.Les jornades estan dissenyades per-què hi puguin participar persones ambtot tipus de discapacitat (física, psíqui-ca, sensorial i malaltia mental) i senselímit d’edat, aplicant-hi les adaptacionspertinents.Alhora, amb aquesta acció, l’Àread’Esports pretén donar suport als ser-veis d’esports dels municipis de la pro-víncia perquè puguin oferir una ofertamés àmplia a la ciutadania amb disca-pacitats, cooperant, mitjançant suporteconòmic, amb els ajuntaments.En aquest sentit, el diputat de l’Àread’Esports, Josep Monràs, afirma: “Lesadministracions públiques tenen unpaper primordial. Han de ser les enca-rregades de dur a terme accions espor-tives que permetin a qualsevol personaaccedir als valors socials i educatiusque aporta l’esport, tenint especial curad’aquells col·lectius amb més dificul-tats. Aquest impuls és possible gràciesals governs locals, administracions deproximitat que han fomentat el paperde l’esport com a instrument capaç demillorar la qualitat de vida i, alhora,d’afavorir la integració, la solidaritat i latolerància entre els ciutadans”.Les jornades adaptades de vela i equi-tació segueixen unes pautes i uns hora-ris molt concrets. Amb la finalitat dedonar un servei de qualitat, els grupsestan formats per un mínim de sis per-sones i un màxim de quinze.Els grups solen arribar a les deu delmatí. Els monitors de les activitats elsdonen la benvinguda i els ensenyen les

instal·lacions que estan adaptadesamb els suports necessaris a fi quedestaquin les capacitats dels partici-pants. A continuació, i abans d’iniciarl’activitat pròpiament dita, es distri-bueix el material i s‘expliquen les nor-mes que cal seguir per al correctedesenvolupament de la jornada.Les jornades de vela se celebren desde l’any 2002, al municipi d’Arenys deMar, amb la col·laboració del’Ajuntament i de l’entitat Vela senseLímits. Enguany, s’han desenvolupat alterme municipal de Sitges, i en la sevaorganització hi han col·laboratl’Ajuntament de Sitges i l’Escola deVela Adaptada.L’activitat dura una jornada i es porta aterme durant els mesos d’estiu, en elsquals el clima és més propici per sortira la mar.Els participants són conduïts o acom-panyats, segons el grau d’autonomia,fins a les barques o els caiacs, que sesituen en el lloc més idoni per gaudir del’activitat, proporcionant un ambientsense limitacions i afavorint la integra-ció al mitjà. Aquesta part començaaproximadament a les onze del matí i,

esforç 99

“Les administracions públ iques tenenun paper pr imordial . Aquestes han deser les encarregades de dur a termeaccions esport ives que permet in quequa lsevo l persona pugu i acced i r a lsvalors socials i educat ius que aportal ’esport”

Josep MonràsDiputat de l’Àrea d’Esports

Participació global d’ambdues jornades l’any 2009Evolució nombre de persones participants en les jorna-des d’equitació adaptada del 2007 al 2009

Evolució nombre d’ajuntaments participants en les jor-nades d’equitació adaptada del 2007 al 2009

Evolució nombre de persones participants en les jorna-des de vela adaptada del 2007 al 2009

Evolució nombre d’ajuntaments participants en les jor-nades de vela adaptada del 2007 al 2009

Sovint , a l pr incipi de les act iv i tats elsnois i noies se senten insegurs però amida que avancen, van agafant auto-conf iança . L’ac t i v i ta t re fo rçal ’autoconf iança i augmenta la sevaautoest ima.

esforç 101

segons com estigui el mar, s’allarga finsa la una. A la part principal de l’activitat,i a través del joc, els participants apre-nen a navegar, els conceptes bàsicsd'aquest esport (com ara les parts delvaixell: proa, popa, babord i estribord),com identificar la direcció i la intensitatdel vent, com controlar l’equilibri dinsl’embarcació, etc. Però en definitiva, elveritable objectiu de les jornades no éstant que els participants aprenguin anavegar sinó oferir-los una activitatcompletament diferent d’allò que fancada dia, és a dir, que gaudeixin d’unajornada a l’aire lliure en contacte amb elmar, que es puguin mullar, que sentin lasensació de lliscament i del vent.Sovint, al principi de l’activitat, els noisi noies se senten insegurs. Però amesura que avança, van agafant con-fiança. L’activitat reforçal’autoconfiança i augmental’autoestima. Tenir l’oportunitat de con-duir ells mateixos una embarcació o uncaiac és un fort estímul, ja que normal-ment estan acostumats a ser portats.Després de dinar, trien i participen enun dels tallers de manualitats relacio-nats amb el món de la navegació quese’ls ofereixen: taller de nusos mari-ners, de confecció de la rosa dels ventso de meteorologia. A la tarda, un copfinalitzada la jornada, s’emporten acasa, com a record, el que han fet altaller.L’any 2005, amb la voluntat d’ampliar eltipus de jornades adaptades i a peticiódels ajuntaments i usuaris, es van ini-ciar les jornades d’equitació adaptada.Les jornades d’equitació adaptada esporten a terme al municipi de Malla,amb la col·laboració de l’Ajuntament deMalla i de l’hípica Vall de Camprodon,situada en el mateix municipi.L’activitat es desenvolupa durant elsmesos de juny a novembre. La jornadapermet fer una primera aproximació almón de l’hípica i s’inicia amb una breuexplicació per part del monitor a fi queels nois i noies prenguin consciènciaque el cavall és un ésser viu i que coma tal cal tenir-ne cura. Per això, els pri-mers exercicis d’apropament al cavalls’inicien amb el coneixement de la curai el raspallat i, després d’una progressiómolt acurada, s’arriba al passeig acavall per les instal·lacions de l’hípicasituades en plena natura.Els exercicis a desenvolupar varien enfunció del grau de discapacitat i de laconfiança que la persona tingui en el

cavall. De vegades, el fet de muntar-loja és una gran proesa! Un participantcomentava: “Ha estat una experiènciaimpressionant, semblava increïble nocaure sense agafar-me al cavall. Avuim’ho he passat molt bé.”Els responsables d’aquesta activitatens fan arribar les seves experiències apartir del treball diari amb els grups:“Normalment, els nanos que vénen ales jornades són de ciutat i la majoriano han tingut la possibilitat de viure elmón del cavall. Al principi, el veuencom un element estrany; però el cavallés una animal molt sensible i nosaltresque el coneixem veiem que, quan hipuja una persona amb discapacitat, elcavall canvia d’actitud i s’hi adapta. Laveritat és que nosaltres fem aquestaactivitat molt a gust perquè els nenssón molt agraïts, s’entreguen molt,gaudeixen i viuen sensacions que nohan viscut mai; sincerament, aixòt’omple”.Enguany, la jornada incorpora una acti-vitat paral·lela que recupera la tradicio-nal passejada en carro i que permetmantenir actius els participants mentreesperen el seu torn. La jornadad’equitació també inclou el dinar a lesinstal·lacions i finalitza amb un taller demanualitats. Cada participant tambés’emporta a casa un bon record: unafotografia muntant a cavall.L’any 2009, han participat en ambduesjornades al voltant de mil persones pro-vinents de més de quaranta municipisde la província.Pel que fa a la jornada de vela adapta-da, hi han participat vint-i-nou ajunta-ments, amb un total de 438 personesamb tot tipus de discapacitats. Quant ala participació en les jornadesd’equitació adaptada, hi han participattrenta-tres ajuntaments, amb un totalde 555 persones amb tot tipus de dis-capacitats.

A les activitats de vela adaptada, han par-ticipat 29 ajuntaments amb una participa-ció global de 438 persones amb tot tipus dediscapacitats. Quant a la participació deles jornades d’equitació adaptada, han par-ticipat 33 ajuntaments amb una participa-ció global de 555 persones amb tot tipus dediscapacitats.

eç

Torremirona SportGolf & Spa Resort102 esforç

esforç 103

Característiques

Al cor de l’Alt Empordà, només a 7km de Figueres, hi ha TorremironaGolf Resort & Spa. Es tracta d’uncomplex de 122 hectàrees, rodejatd’un paisatge de camps amb unatranquil·litat inigualable, a pocsminuts de la Costa Brava, en el quales poden practicar diverses activi-tats per gaudir d’una estada inobli-dable.

Sport & Spa

A Torremirona et pots posar enforma, practicar esport, relaxar-te icarregar energia lluny de les tensionsdiàries, en un incomparable entornde tranquil·litat.

Exercicis, circuits termals, relaxació,tractaments d’estètica i tractamentsdietètics són els pilars en què es basala filosofia holística del centre per cui-dar la salut.

Estètica i bellesa

Tractaments facials i corporals, medi-cina estètica, massatges, hidroteràpia,bellesa de mans i peus, depilació,fotodepilació, solàrium... Les tècni-ques més avantguardistes, ambequips de medicina estètica, tracta-ments termals i balneoteràpia d’últimageneració, formen part d’una ofertalúdica i relaxant per desconnectar delritme estressant de les grans ciutats.

Torremirona SportGolf & Spa Resort

DirecciónCtra. N-260Km. 46

17744 Navata (Girona)Tel. 972 553 573

www.wellnesscostabrava.comwww.torremirona.com

104 esforç

esforç 105

Una bona alimentació i una correcta hidratació sónels requeriments nutricionals indispensables per aqualsevol esportista. Al fer esport, la disminució d’hi-drats de carbó en l’organisme i la pèrdua de líquids ielectròlits mitjançant la suor, impedeix assolir l’òptimrendiment i augmenten les possibilitats de lesions.Beure únicament aigua no només no es suficient perevitar la deshidratació, sinó que a més pot ser perju-dicial per la salut.

L’objectiu és que l’esportista ingereixi la quantitat delíquids suficients que li permetin mantenir el balançhidroelectrolític i el volum plasmàtic adequat a lesseves necessitats. Depenent de la mena d’exercicies recomana beure entre 6 i 8 mil·lilitres de líquid perquilogram de pes i hora d’exercici. Si es beu més, espot caure en una hiponatremia o excés de hidrata-ció. Si es beu menys es pot patir deshidratació. Elideal, per lo tant, es comptar amb una begudaenergètica eficaç, que aporti les sals i electrolíticsque el cos requereix, i anar prenent-les en funció deles pròpies necessitats de cada esportista.

Hidrats de carboniLa concentració d’hidrats de carboni pot serisotònica (la mateixa concentració que elsfluids corporals) o hipotònica (més diluïda queels fluids corporals). Les que contenen unaalta proporció de maltodextrina són, normal-ment, les més fàcils de digerir i proporcionenuna alliberació d’energia més estable que lesque contenen majoritàriament sucres senzillscom la sacarosa, la glucosa i la fructosa.

ElectrolitsAjuden a reposar les sals perdudes per lasuor i a reduir la possibilitat de rampes. Elpropòsit del sodi en les begudes esportivesés estimular la beguda (la sal fa que es tinguised) i ajudar a l’organisme a retenir millor elsfluids.

Entra a la nostra web

www.esforc.com i guanya 1 caixa de

beguda energètica, 1

tovallola de gimnàs i 1 bidó

DESHIDRATACIÓ

Tant atletes com entrenadors li donen especialimportància a aconseguir i mantenir un pes cor-poral òptim que faciliti un major rendimentesportiu. La composició corporal es pot modifi-car de manera important mitjançant dieta i l’e-xercici adequats.

Aquesta composició corporal varia segonsl’esport, però en línees generalspodem dir que quant menor sigui elpercentatge de greix corporalmillor resultarà l’execució.L’excés de greix té efectesnegatius sobre aspectesclau per al rendimentcom velocitat, resistèn-cia, equilibri, agilitat...Halterofília i natacióserien dues possibles excep-cions a aquesta regla.

Molts esports han adoptat pesosde referència amb l’objectiu d’assegu-rar que la mida i la composició corporal delsatletes siguin adequades per un màxim rendi-ment, però això ha portat a diferents pràctiquesde dietes amb restriccions calòriques i d’altresmètodes de pèrdua de pes inefectius i fins i totperillosos. Per evitar aspectes indesitjables dedietes incorrectes el mètode més adequat perperdre pes serà un adequat entrenament i unadieta amb una restricció calòrica de 200-500kcal/dia. Cal dir que això és una orientaciógeneral, cada cas és específic i com a tal ha deser revisat per un dietista.

L´ ESTAT FÍSIC IDEAL

No és estrany, ja que en ser tan interactiva i endetectar els moviments dels jugadors, possibili-ta múltiples opcions a l’hora de “practicaresports diversos a casa”. Durant 2009 Nintendova treure al mercat el joc Wii Sports Resort, unvideojoc esportiu per a la Wii seguint el camíobert per Wii Sports. Aquest joc requereix deldispositiu Wii Motion Plus, a banda dels coman-daments Wiimote i el Nunchuk, que possibilitala recreació amb gran fidelitat dels movimentsdel jugador. El joc transcorre en una illa anomenada “Wuhu

Island” i s’hi poden jugar 12esports diferents: wakeboard,frisbee, tir amb arc, bàsquet,tennis de taula, golf, moto aquà-tica, piragüisme, ciclisme, vol ibitlles.

Així com Nintendo es preocupa molt per l’esport amb laseva consola Wii, hi ha una empresa que té llarga tradi-

ció en el món dels videojocs esportius i que els distri-bueix per a les diferents plataformes existents (Wii,

PlayStation, X-Box, PSP...) que no es otra que EA Sports ésla branca de videojocs esportius de Electronic Arts. Cada

any treu versions actualitzades dels ja mítics FIFA, NBA,HHL o NFL. Aquest 2010 treu jocs com el FIFA 10, el NBA

Live 10, el Tiger Woods PGA 10, el NHL 10, el 2010 FIFAWorld Cup, el Madden NFL 10 i el NASCAR

Kart Racing. Tot plegat, per intentar oferir l’o-ferta el més variada possible pels amants dels

diferents esports existents.Altres marques que es preocupen també pel

tema esportiu present en el mercat dels video-jocs són SEGA, amb jocs com el Virtua Tennis, i

KONAMI, amb el ja mític Pro Evolution Soccer.

NINTENDOWII, LACONSOLAPERAFERESPORT

108 esforç

EVASIÓ O VICTÒRIAJohn Colby, capità anglès, es enviat a un camp de presonersnazi. Ha esclatat la II Guerra Mundial, i Colby ha vist truncada laseva carrera professional com a futbolista en ser reclutat. Elmajor Kart Von Steiner, màxim oficial dels alemanys, li propasaun extrany repte. Colby haurà de reunir jugadors per jugar unpartit amb un equip alemany.John Houston va obtenir un gran èxit amb aquesta cinta esporti-va sobre fugues de presoners. Van participar astres del futbolcom el mític Pelé i el britànic Bobby Moore.

LESTRESMILLORSPEL·LÍCULES D´ESPORT DELAHISTÒRIA

Comencem l’any presentant-vos tres de les millors pel·lícules esportives de la història. Els films seleccionatssón Evasió o victòria (futbol), Carros de foc (atletismo) i Million Dollar Baby (boxe). Així, doncs, pel·lícules amb

trames i esports diferents perquè qualsevol aficionat pugui gaudir-les amb unes bones crispetes assegut alsofà de casa.

CARROS DE FUEGOHarold Abrahams i Eric Liddell són dos atletes extraordinaris, l’un

jueu i l’altre cristià. Ambdós tenen objectius, familia i idees dife-rents, però volen comnpetir en les Olimpíades de 1924 i ser els

millors. Admirable resulta l’afany de superació dels dos nois perassegurar-se la seva plaça a la Universitat de Cambrigde. Es tractad’una meravellosa pel·lícula guanyadora de quatre Oscars per ves-

tuari, fotografia, guió i la inolvidable banda sonora de Vangelis.

MILLION DOLLAR BABYMillion Dollar Baby narra la història d’un veterà entrenador deboxe al final de la seva carrera i els esforços per ajudar unaboxejadora a arribar fins el més amunt posible. Guanyadoradels Oscar a millor pel·lícula, millor director, millor actriz imillor actor secundari amb tot mereixement, constitueix unade les pel·lícules més commovedores dels últims temps,entrant en el debat sobre l’eutanàsia.

�

�

La bossa Wellness s’ha fet pensant en les necessi-tats tant del viatger com per aquell que li apassiona

entrenar-se a casa seva. Un disseny diferent, fàcil d’uti-litzar i construït per treballar tots els grups musculars.

El gimnàs portàtil més elegant del món es pot portarallà on a l’usuari li faci falta, des de viatges de negocis

fins a viatges d’oci. www.techogym.com

Suunto llança el Core Extreme Red, unrellotge amb un cuidat disseny i extremada-

ment precís amb funcionalitats que aportendades exactes per poder explorar les partsmés remotes del planeta. El nou Core ExtremeRed es converteix en instrument òptim perqualsevol activitat a l’aire lliure, ja que aportainformació com hores de sortida i posta de sol,alarma de tempesta i medició d’altura.www.suuntowatches.com

POC, empresa sueca líder en el disseny i fabrica-ció de cascos y proteccions de màxima seguretat

per esports extrems, ha presentat la col·lecció de neu’09-10 composta per cascos, proteccions de cos y màs-

cares. www.pocski.com

Skins™, les prendes esportives quemilloren el rendiment i la recuperació,peresenten la seva col·lecció de Snow,específicament desenvolupada per a l’es-quí i snowboard. La compressió gradual deles prendes Skins™ millora la circulaciósanguínia aportant un major subministra-ment d’oxígen i reduïnt la fatiga muscularaixí com evitant el dolor que produeix l’es-forç en els grups musculars més utilitzatsen aquestes activitats. A més, amb Skins™Snow la temperatura corporal es mantéconstant. www.skins.net

Gadgets

“Lil Mex” és com es denominen els guantsfirmats pels Lacondeguy, i representan fidelmente elseu estil ja que han estat dissenyats en estretacol·laboració entre els dos germans. Cadascú d’ellsha dissenyat un dels guants; en Lluís la mà esquerraen blanc, i l’Andreu la mà dreta en negre.Ambcós són més fins de l’habitual, augmentant lasensibilitat i permetent el contacte directe amb elmanillar i els frens. El teixit de la part superiorpermet una increïble transpiració, i està caracterizatamb gràfics i logos en goma i 3D.

Nascuts per donar el millor de si en lessessions de freestyle, el Punx convençper la seva estètica i per les seves presta-

cions, fins al punt que un dels seus mésfidels defensors és el propi fresskier

Andreas Hatvelt. El norueg va arribar a afir-mar que no podria anar a competir senseells. La rao d’aquesta fidelitat és senzilla,

amb els esquís Punx als peus, AndreasHatvelt i la resta de freeskiers del team

Atomic saben que tenen molt per guanyaramb el millor material i que aquest no els

fallarà.www.skipunx.com

Ferrari ha presentat la col·lecció eyewe-ar 2010, tot un reflex de l’excel·lència i

exclusivitat que sempre acompanyen lafirma italiana. Es tracta de 18 nous modelsque respiren l’essència de Ferrari per totscostats: disseny, comfort, innovació i tecno-logia. www.ferrari.com

L´ALTRA CARA

Marcel Zamora. 6 vegades guanyador d’IRONMAN

BEGUDA ENERGÈTICA PER A ESPORTISTES

www.recuperation.esRecomanat per especialistes en esport

Recuperat-ion Sport és la beguda energètica que aporta la hidratació i les sals minerals que el teu cos necessita, i aconsegueix una recuperació més ràpida, un augment del rendiment esportiu i una reducció del risc de lesions. Tant si ets esportista professional com a� cionat, no tornaràs a preguntar-te si pots o no aconseguir-ho. Senzillament ho faràs.

EL TEU COS ET RESPON

DE VENDA A FARMÀCIESDE VENDA A FARMÀCIES NOU FORMAT6 UNITATS

AAFF_prensaRCPRsport-220x280-bici_CAT_180110 .indd 1 19/1/10 11:00:44

Nú

me

ro 0

ww

w.e

sfo

rc.c

om

PortadaDEF 14/1/10 20:08 Página 1