La Busca, abril 2013

2. Governem-nos // no a la moció de censura 3. Horitzó 2015 4. les nostres mocions 5. deute municipal, a fons 6. apunts municipals 7. Gestió de residus urbans 8-9. municipalització dels serveis públics 10. ads 11. la cup al parlament // els comptes clars 12-13. de bat a bat 14. litoral cultural 15. un toc d’Humor 16. semàfors i aGenda

abri

l 20

13nú

mer

o 7

La B

usca

de

Vila

nova

i la

Gel

trú Dibuixant

horitzonsatur pels aires, desnonaments, re-tallades a tort i a dret, mala gestió manifesta dels serveis, hisenda i or-ganismes públics, deute i interessos bancaris que ens ofeguen, externa-litzacions i privatitzacions, tranport públic car i nefast, joves sense futur... aquesta és una petita i dramàtica pinzellada del panorama que hem pa-tit i patim a casa nostra de la mà del neoliberalisme econòmic i el seu braç polític, es digui ciu o es digui tripartit. responsables polítics? zero.

És la fotografia d’una Vilanova i d’un país on la democràcia ha passat en un segon o tercer pla, on l’ajuntament i les institucions es dediquen a execu-tar retallades i reduir pressupostos mentre pugen les taxes i els impostos amb l’objectiu de pagar religiosament el deute als bancs i mirar de salvar els mobles d’uns serveis públics en reti-rada. “Hi estem obligats per llei”, “no hi ha alternativa”, “no us penseu que ens fa pas il·lusió”. aquestes són al-gunes de les frases amb les quals ens pretenen fer còmplices de la situació i obligar-nos a estar callats i somrients davant una injustícia inaudita basa-da en socialitzar pèrdues i privatitzar guanys. una estratègia descarada i escandalosa de refinançament del ca-pital financer.

davant això no hi ha canvi possible amb el trencaclosques polític actual de l’ajuntament, ningú està disposat a estripar la baralla i canviar la lògica del joc. no s’arregla donant el poder al psc-icv, actors protagonistes del re-lat que ens ha dut al pou. i menys amb tàctiques partidistes i pactes a porta tancada.

no tenim alternativa, l’alternativa és el poble, vetebrar una proposta polí-tica i social que trenqui amb les lògi-ques partidistes i relacions del poder. l’horitzó de l’esquerra rupturista pas-sa per bastir una alternativa popular des de baix per governar la ciutat, que posi tots els mecanismes i desplegui polítiques que ens permetin als ciu-tadans governar-nos, decidir sobre la nostre vida en comú. i no són només paraules, parlem de municipalitzar i no externalitzar, de crear cooperatives d’estalvi i crèdit que ens deslliguin de la banca tradicional, d’idear mecanis-mes de participació i debat ciutadà so-bre allò que ens afecta, d’anar a l’arrel i no tapar vergonyes, de guanyar espais verds i posar fre a l’especulació, de crear projectes econòmics productius i sostenibles en el camp de l’agricultura, la pesca i el turisme, i un llarg etcètera. l’alternativa no ens fa por, el que ens espanta és continuar obeïnt el sistema i les pautes que ens han dut on som.

com diu el mestre Galeano “la utopia és a l’horitzó i cada passa endavant que fem ella s’allunya deu passes més. llavors per a què serveix la utopia? serveix per caminar”. caminem doncs.LA

BU

SC

A

La Busca de vilanova i la Geltrú2

� podeu trobar la versió sencera del document a www.vilanova.cup.cat

COMPTES MUNICIPALS I COMPROMÍS ÈTIC

X Regeneració democràtica: renovació de càrrecs, la poítica municipal no pot ser un modus vivendi.

X Rebaixa dels sous de l’estructura política i directiva: eliminació dels càrrecs de confiança i racionalització dels sous.

X No duplicitat de càrrecs i limitació de mandat: els re-gidors no haurien d’estar en altres institucions.

X Renegociació deute municipal: Cal renegociar d’immediat les condicions abusives i perverses del deute bancari i recórrer si cal a la desobediència.

X Primer les persones, no els bancs.

X Insubmissió tributària a l’estat espanyol: tal i com va aprovar l’AMI.

X Creació d’una Cooperativa de crèdit i estalvi a la ciu-tat: hem de crear estrustures alternatives als bancs.

TRANSPARÈNCIAI PODER POPULAR

X Accés àgil per part de tots els ciutadans als comptes i documentació municipal.

X Priorització de la democràcia directa i participativa: Creació de les Assemblees Populars Municipals.

X Convocatòria de Referèndums municipals pels temes més importants.

X Municipalització serveis públics externalitzats.

X Regidor de barri i serveis descentralitzats.

REHUMANITZACIÓDE LA CIUTAT

X Repensar urbanísticament la ciutat mitjançant el nou POUM, incloent-hi la requalificació de l’Ortoll.

X Banc de terres.

X Mesures per fer aflorar els pisos buits al mercat de lloguer.

X Reduir, reutilitzar i reciclar.

X Mesures de foment de la bicicleta.

LLUITA CONTRA L’ATURI PROMOCIÓ DE CIUTAT

X Creació d’una Taula de Ciutat per a la Crisi

X Foment del cooperativisme.

X Impuls al sector pesquer i agrícola

X Mesures en favor del turisme a la ciutat.

COHESIÓ SOCIALI IGUALTAT

X Donar una resposta urgent davant la nova situa-ció social i econòmica amb programes ambiciosos d’intervenció social i dinamització comunitària.

X La inclusió com a eina amb la transversalitat de programes i plans.

X Polítiques més intenses pel foment de la igualtat de gènere i de lluita contra el patriarcat.

CULTURA, ELEMENT DETRANSFORMACIÓ IAUTORGANITZACIÓ

X Consell Cultura obert, participat i amb capacitat decisòria.

X Espai multifuncional pel jovent i la cultura La Sala.

X Foment de la vida associativa i facilitats a les en-titats.

X Reforçament del patrimoni cultural i festiu.

X Creació de ciutadans crítics i lliures

X Foment de l’ús de la llengua catalana i consciència nacional dels Països Catalans.

MOBILITZACIÓ POPULAR

X Prioritat en la lluita contra els desnonaments i les seves conseqüències.

X Recolzar totes les lluites en favor dels drets so-cials.

X Liderar les polítiques i lluites per un transport pú-blic de qulitat i a un preu assequible i les mobilitza-cions contra els peatges abusius.

X Lluitar amb totes les forces contra el feixisme i el racisme.

X Posar tots els mitjans per facilitar el camí cap a alliberament nacional.

Els resultats de les passades eleccions municipals van donar com a resultat un govern en minoria de ciu amb només 9 dels 25 regi-

dors. aquest fet fa que la governa-bilitat de la ciutat durant aquests primers dos anys no hagi estat gens fàcil. això s’ha posat de manifest en els dos debats més importants del ple, el de taxes i pressupostos. tant les taxes del 2012 i 2013, com els pressupostos del 2012 es van apro-var a últim moment i amb negocia-cions just abans d’entrar al ple i fins i tot en el mateix ple.

però el pressupost del 2013 es plantejava encara molt més compli-cat. des del govern s’anunciava que s’havien de retallar 4m d’€ per la baixada d’ingressos i l’augment dels diners a retornar als bancs. Ja d’inici, la cup no es va mostrar disposada a retallar aquests 4m d’€ (afectant sous, serveis i subvencions) mentre pagàvem 9m d’€ als bancs (sobre un pressupost d’uns 66m d’€) i ins-tàvem a l’ajuntament a renegociar els crèdits o a pagar els interessos i deixar de retornar unilateralment el capital en cas que no hi hagués voluntat de negociació per part dels bancs. finalment, el govern va poder renegociar tres crèdits i reduir el retorn de capital en 1,4m d’€ (finalment eren 4M de retorn de capital i 3,6m d’interessos), però en algun d’aquests crèdits hem passat de pagar poc més de l’1% a pagar més del 7% d’interessos. tot i així, la proposta final del govern seguia retallant d’una manera molt impor-tant els capítols ii i iv, que afecten les condicions laborals als treballa-dors de serveis municipals privatit-zats i les transferències a totes les entitats vilanovines, a més de re-duir serveis i rebaixar en 500.000€ el capítol del personal municipal. “la reGeneració de-mocràtica Ha de co-mençar per un canvi de cares. no ens Hem creGut els cants de sirenes dels que Ja van Governar 12 anys”

davant d’aquesta proposta tanca-da, vam decidir votar-hi en contra i des del psc i icv es va presen-tar un pressupost alternatiu que contemplava majors ingressos per poder quadrar el pressupost. un augment d’ingressos que a parer dels tècnics municipals i de la cup no eren justificables i per tant, pro-vocarien un dèficit i més deute a l’ajuntament, en la línia de l’anterior govern tripartit.

finalment, el govern davant la im-possibilitat d’aprovar aquests pres-supostos va convocar un ple amb una qüestió de confiança al govern associada als pressupostos. van perdre la qüestió de confiança i llavors, s’obria un període d’un mes per presentar una moció de censu-ra o el pressupost s’aprovava au-tomàticament.

“cal urGentment un can-vi real i substancial de maneres de Governar. un canvi de prioritats i de model que no creiem que siGui capaç de tirar endavant el psc.”

després d’aquest cop de força del govern, la cup va decidir en assem-blea fer un document anomenat go-vernem-nos (el podeu llegir a www.vilanova.cup.cat) on es plasmen els principals punts i què hauria de millorar i canviar un nou govern a la ciutat. en aquesta primera as-semblea també es va decidir que la cup entenia com a element bàsic per canviar la política i la manca de confiança de la societat vers els polítics la regeneració democràtica, i que per tant, no podíem tornar a deixar el govern a aquelles perso-nes que l’havien ostentat durant 12 anys amb els resultats ja coneguts.

després de fer una ronda de contac-tes amb psc, icv i ciu per explicar-los tot això, vam exposar el seu con-tingut en una nova assemblea. allà es va explicar la negativa de psc i icv a renunciar a que les matei-xes persones que havien liderat el tripartit encapçalessin un possible nou govern així com la predisposició a negociar la majoria de la resta de punts proposats per la cup. final-ment, la opció de seguir explorant la possibilitat de fer una moció de censura conjuntament amb el psc i icv no va rebre ni un sol vot favo-rable de la setantena d’assistents. l’assemblea va considerar, majori-tàriament, que no es veia viable la possibilitat de fer un canvi real a la ciutat anant de bracet amb el psc i ICV i sobretot la desconfiança vers aquests dos partits i les seves pro-meses. un psc i icv que encara no havien estat capaços de fer autocrí-tica dels seus 12 anys al govern, que seguien defensant la presència dels principals dirigents d’aquest projec-te caduc en un nou govern i que no tenien un projecte substancialment diferent al de ciu.

“ni ens aGrada com Go-verna ciu, ni creiem que el psc representi una alternativa real de transformació”

així doncs vam decidir seguir fent política institucional des de l’oposició, fent propostes en la línia del nostre programa polític, i que mentrestant començaríem a pensar en l’horitzó del 2015 i a treballar en un projecte prou fort com per esdevenir una alternativa real als governs de ciu i el psc.

*Què és una Qüestió de confiança?

És un instrument que té un govern per visualitzar quin és el suport que té per seguir governant. Seria sem-blant a una moció de censura, però qui la planteja és el propi govern i no l’oposició. En aquest cas, la qües-tió de confiança estava vinculada als pressupostos, això és una pos-sibilitat legal pensada per aquells municipis on hi ha una situació d’estancament polític que impedeix aprovar els pressupostos. Obliga a l’oposició a presentar una moció de censura abans de 30 dies, i si no ho fa s’aproven els pressupostos au-tomàticament.

Per què hem dit no a una moció de censura?

Candidatura d’Unitat Popular 3

Horitzó 2015L’episodi de la “qüestió de confiança” ha posat de relleu, de forma clara, que les alternatives de govern per a la ciutat no haurien de ser sempre o CiU o PSC. El seu estil i la seva gestió s’assemblen massa, en un temps que requereix canvis profunds en la política, en la relació govern-ciutadà, en les alternatives a la crisi i en els plantejaments de futur.

A dia d’avui, com mai abans, la gent té ganes de par-lar de qüestions socials, d’intervenir per canviar la realitat i fer possible alter-

natives, projectes i idees que ens moguin de l’angoixant foto fixa del “no hi ha res a fer”. la societat bull d’iniciatives, as-semblees, lectors crítics, inquietuds polí-tiques i ganes de tornar-se a implicar en un nou disseny d’allò públic i d’allò comú, que hem delegat en excés a administra-cions, partits i empreses.

“la societat bull d’iniciatives, assem-blees, lectors crítics, inquietuds polítiques i Ganes de tornar-se a implicar en un nou disseny d’allò públic i d’allò comú, que Hem deleGat en excés a ad-ministracions, partits i empreses.”

des de la cup sempre hem defensat que la nostra lluita no es basa només en l’ajuntament. en el ple de l’ajuntament podem portar propostes (rarament fetes realitat), podem portar crítiques i podem donar a veu a col·lectius, però poc més. és al carrer on està creixent un teixit social crític, plural i divers, però profun-dament democràtic, lluitador i solidari, que és qui a hores d’ara està parlant de política transformadora en majúscules.

opera en col·lectius, en converses, a les xarxes socials i es manifesta puntual-ment en actes, en reunions, en escrits o en manifestacions. per a la cup és una prioritat destinar la major part dels nos-tres esforços a potenciar aquesta polí-tica, la del carrer, i potenciar també les alternatives que des del carrer s’estan construint.

és clar que la crisi és dura, i l’administració municipal té una impor-tància democràtica central en la vida de la nostra ciutat. en aquest sentit, resulta si més no desesperant que l’única pos-sibilitat de substituir el govern de ciu sigui tornar a un lloc ja conegut de psc i icv. aquesta va ser la dura realitat que la cup va (tornar a) constatar en les negociacions per una possible moció de censura. l’únic argument donat per l’alternativa de govern de psc i icv era el mantra ja a bastament explotat sense ofici ni benifici pel bipartidisme clàssic: cal un govern d’esquerres perquè gover-na la dreta.

la cup hem debatut internament i en assemblea popular la profunditat de l’argument i, a hores d’ara, ens sembla insuficient per encarar una realitat so-cialment dura, democràticament aïllada i políticament ancorada en el passat i en el partit. però, alhora que feiem valora-cions negatives de les dues opcions de govern que té ara per ara la ciutat, la cup ens hem imposat treballar per una altra vilanova possible i més necessària que mai.

“cal un tercer proJec-te per a la ciutat, no a miG camí entre la dre-ta de Gestió empresa-rial i l’autoanomenada esquerra, sinó mani-festament transfor-mador, radicalment democràtic, obert, d’esquerres i popular.”

pensem que cal un tercer projecte per a la ciutat, no a mig camí entre la dreta de gestió empresarial i l’autoanomenada esquerra, sinó manifestament transfor-mador, radicalment democràtic, obert, d’esquerres i popular. i ens hem propo-sat començar a explorar totes les pos-sibilitats reals de conformar unes ma-jories socials que facin realitzable que a vilanova existeixi realment un projecte que depassi la política de partits i que assumeixi un compromís decidit i lleial amb la transformació econòmica, social i democràtica de la nostra ciutat.

“la cup ens Hem imposat treballar per una al-tra vilanova possible i més necessària que mai”

no és una assignatura fàcil. fàcil seria caure en l’autocomplaença i pensar que

la feina, les propostes i les pràctiques polítiques de la cup, ara com ara, ja són suficients per oferir una alternati-va. però, clar i català, l’objectiu no ha de ser mai ni les pròpies sigles ni la recerca del reconeixement egoista, sinó que les idees i els projectes per a vilanova trobin el millor instrument, el més ampli i de-mocràtic possible, per esdevenir realitat.

és per això que la cup hem engegat un procés, que anomenem “Governem-nos”, de debat intern i extern, obert i plural, per explorar les fórmules possibles que, aquí i ara, poden articular un projecte d’esquerra transformadora, democràtica i independentista a la ciutat.

la cup a vilanova viu un dels seus mi-llors moments a nivell de participació popular i implicació en els debats i llui-tes del carrer, a més de fer una feina constant i coherent al ple de vilanova a través dels seus tres regidors. però vo-lem igualment obrir-nos de bat a bat al debat, ara que tenim dos anys fins a les properes eleccions. no estem parlant de coalicions per repartir-se llocs a la llista i sumar vots aritmèticament. no estem pensant en futurs tripartits. estem pen-sant, només pensant i analitzant, si po-dria ser possible un espai de participació popular, de programa d’esquerra trans-formadora i de govern ciutadà per fer de l’ajuntament un motor de canvi, de pro-grés, d’obertura i de representació dels anhels de la majoria social vilanovina.


Les nostres mocions � pots consultar totes les mocions completes a www.vilanova.cup.cat(abril 2012 - març 2013)

Stop bales de goma

Protecció especial de l’ensenyament local d’instruments populars i tradicionals

Audiència Pública lluita contra l’atur

Anul·lació conveni urba-nístic Masia d’en Dimas

Connexions internes amb bicicleta

Campanya de sensibilit-zació sobre els residus urbans

Suport a la campanya “No vull pagar”

Referèndum d’autodeterminació, ja!

Contra la privatització d’Aigües Ter-Llobregat

Vilanova territori català lliure i sobirà

Prioritzar el ciclisme a la carretera del Pantà

Contra la pressió fi nan-cera als Ajuntaments

Creació d’un Consell de Cultura

Eliminació de les plus-vàlues a les famílies desnonades

Negociació col·lectiva i rebaixa de sous dels càrrecs directius

Sobre els terrenys que envolten el Padruell

Suport a la ILP contra els desnonaments

Eliminació sobresous secretaris d’empreses i organismes públics

Suport als menjadors escolars

2 persones han mort, 8 han perdut un ull i 30 són les que han patit lesions permanents per culpa de l’ús de bales de goma com a arma dissuassòria dels cossos policials. la moció demanava l’abolició d’aquest sistema de projectils que, en comptes de protegir, posa en risc la vida dels ciutadans.

la moció pretenia obtenir el compromís del ple en la protecció d’aquest ensen-yament, però l’equip de govern i icv van votar en contra de la rebaixa de la matrícula perquè el nombre d’alumnes matriculats no havia disminuït i a les taxes ja s’han incorporat mesures de tarifi cació social. Va quedar aprovada, però no va prosperar la petició més re-llevant: reduir al 50% la matrícula.

la voluntat és convocar un espai obert a la ciutadania, on els participants, junt amb els diferents grups municipals, puguin exposar iniciatives que puguin estructurar un pla estratègic per com-batre l’atur a la ciutat.

s’hi havia de construir una nova comis-saria de policia i un espai per a la co-munitat musulmana, projectes que no han prosperat. no volem que els drets urbanístics conveniats amb els propie-taris condicionin la redacció del nou poum perquè suposaria augmentar les càrregues urbanístiques que pesen so-bre l’ortoll davant una possible requa-lifi cació del sector.

la cup demanava que el govern local estudiés totes les possibilitats i me-sures plantejables i assequibles per a unir d’una forma fàcil, indicativa, útil i accessible en bicicleta la zona marítima de la ciutat amb el centre i els barris més poblats.

La fi ta era impulsar un campanya de sensibilització ciutadana en forma de guia pràctica per tal d’explicar i aclarir les formes òptimes en què els ciutadans poden actuar per minimitzar l’impacte negatiu de la producció domèstica de residus i el consum domèstic d’energia.

instava el servei català de trànsit a no tramitar les denúncies de les empreses concessionàries als conductors que es neguin a pagar el peatge. també im-pulsava el desmantellament de tots els peatges en aquells trams d’autopista en què ja s’ha amortitzat la inversió que aquesta companyia va fer en la seva construcció.

la moció demanava que l’ajuntament de vilanova intés el parlament de cata-lunya a preparar la convocatòria d’una consulta democràtica vinculant sobre la independència de catalunya en el transcurs dels propers dos anys, i mos-trar així el suport d’aquest ajuntament a la convocatòria.

amb el llum verd a aquesta moció, l’ajuntament de vilanova s’adhereix a la petició impulsada per la plataforma aigua és vida que instava la Generali-tat a evitar l’externalització dels ser-veis que fi ns ara havia ofert l’empresa pública aigües ter-llobregat. per una gestió no mercantil de l’aigua als països catalans.

la moció insta el president de la Gene-ralitat i el parlament de catalunya que iniciïn al més aviat possible el procés de declaració de sobirania nacional catalana i convoquin els referèndums i comicis necessaris per preparar de manera convenient la transició cap al nou estat català.

la cup proposava al ple acordar la possibilitat de tancar la carretera bv-2115 (carretera del pantà de foix) per afavorir la pràctica del ciclisme en ruta cada primer diumenge de mes o amb una altra freqüència que es consideri oportuna.

instava a la federació de municipis de catalunya i l’associació catalana de municipis a posicionar-se públicament i política en favor d’un canvi de legisla-ció que permeti concedir moratòries en el retorn del deute als ajuntaments en difi cultats fi nanceres, i estableixi línies de crèdit públiques a l’1% també per a ajuntaments en situació difícil.

la voluntat de la cup és que vilanova tingui una estratègia cultural sòlida, planifi cada, consensuada amb la ciuta-dania i perdurable al servei de la ciutat. el consell ha de ser l’òrgan de coordina-ció de les línies d’actuació redactades en un document elaborat per entitats, professionals i regidoria aprovat per ple.

des de la cup creiem que és injust que es cobri cap mena d’impost a les famílies que es troben en procés de dació en pagament, per la qual cosa vam proposar al ple que l’Ajuntament bonifi qui al 100% l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana totes les famílies que facin una dació en pagament del seu habitatge habitual per impossibilitat de fer front a la hipoteca.

derogació de tots els decrets d’alcaldia referents al nomenament de cà-rrecs directius fets pel govern per tal d’adaptar-los a la taula de valoració de llocs de treball vigent. a més, explici-tàvem la voluntat que els diferents grups municipals tinguessin un repre-sentant en totes les negociacions amb els treballadors municipals.

l’objectiu era mostrar públicament la disconformitat davant la hipòtesi d’urbanització i creixement de la ciutat entre la variant i l’autopista c32 i el re-buig municipal al projecte del grup im-mobiliari valencià Adefi ca.

suport al procés de recollida de sig-natures per la discussió parlamentària d’una reforma de la llei hipotecària, amb la fi nalitat de regular la dació en pagament amb efectes retroactius, una moratòria immediata dels desnona-ments i la reconversió de les hipoteques en lloguer social.

l’eliminació de les remuneracions ex-traordinàries que perceben els secreta-ris de les empreses i organismes muni-cipals representaria un estalvi d’entre 60.000 i 70.000€, que desitgem que siguin destinats a reforçar polítiques socials. finalment, el text aprovat no-més insta els ens o societats municipals que facin les modifi cacions estatutàries necessàries perquè es minimitzi el cost de l’obligació del lletrat.

mentre el Govern català no es posa al dia en el pagament de les beques al consell comarcal, el ple va aprovar que l’ajuntament es faci càrrec dels enda-rreriments, com a mínim en aquelles escoles on són les ampa les que gestio-nen directament el servei, per garantir que cobrin dins del termini establert i assegurar la continuïtat del servei de menjador a les escoles.

cup, psc i icv sobre la taula

cup, psc, ciu i icv

cup, psc, ciu i icv

unanimitat cup, ciu, psc i icv

pp

unanimitat

unanimitat

unanimitat

unanimitat

unanimitat

pppp

pp

ciu

cup, psc, ciu i icv

pp

unanimitat sobre la taula

cup i psc

ciu i icv

pp

unanimitatcup i ciu

psc i pp

icv

Municipalització servei de neteja dels edifi cis i instal·lacions municipals

Estudiar la municipalització de tots els serveis públics externalitzats

Davant el confl icte laboral a l’empresa selsa, que gestiona el servei, la cup va demanar aturar els possibles aco-miadaments i realitzar un estudi ur-gent de costos i benefi cis de la seva municipalització. la cup calcula que l’ajuntament s’estalviaria uns 200.000 euros.

la voluntat és no prorrogar cap dels contractes de serveis externalitzats per l’ajuntament a no ser que hi hagi un acord del ple municipal; calen-daritzar els terminis dels contrac-tes existents i estudiar amb un any d’anticipació els costos de gestionar públicament cadascun dels serveis.

Tancament dels CIE

demanava el tancament immediat dels centres d’internament per a es-trangers, on es priva de llibertat immi-grants sense papers que es troben en situació irregular i que suposadament han d’entrar en un procés d’expulsió. són centres opacs, on es nega l’entrada a ONgs i fi ns i tot al Síndic de greuges, i han estat l’escenari de diverses de-núncies de maltractaments, i fi ns i tot d’algunes morts.

sobre la taula cup, ciu, psc i icv

pp

PROPOSA MOCIONS O INICIATIVES!

si tens bones idees i propostes polítiques que vols que portem a l’ajuntament, fes-nos arribar les teves propostes de moció o qual-sevol tipus d’iniciativa política, que l’estudiarem i la presentarem al ple. ens esforçarem de valent per tal que pugui prosperar i convertir-se en una realitat.

mentre els mecanismes de participació popular al ple no canviïn, la cup s’ofereix a les entitats per portar les seves iniciatives po-

lítiques al ple. les entitats poden intervenir al ple, però no poden proposar punts a l’ordre del dia, així que nosaltres ens oferim a fer-ho,

de la única manera que ara per ara tenim, a través de mocions. unanimitat cup, ciu, psc i icv

pp

cup, ciu, psc i icv

pp


el deute municipal, a fons

A la pregunta “els deutes s’han de pagar?”, el més probable és que tothom respon-gui que sí, que som lliures de contreure obligacions i que, per tant, és de justícia retornar el que hem demanat prestat. Hi

ha, a més, una qüestió que va més enllà de l’economia: creiem que és una obligació moral pagar allò que ens han deixat. però, i si no érem tan lliures? i si ens de-manaven un interès desproporcionat? i si, a més, les entitats que ens han deixat els diners a préstec s’han enriquit a costa de la necessitat d’habitatge de la gent? a l’estat espanyol, l’any 2007, aquestes enti-tats, bancs i caixes, van tenir benefi cis per valor de més de 25.000 milions d’euros, mentre que es calcula que durant els anys següents s’han hagut de posar al voltant de 185.000 milions d’euros per tal de resca-tar-les, entre injeccions de capital i avals.

La reforma constitucional

quan parlem de deute, les xifres són tan despropor-cionades que sembla una cosa irreal. en canvi, potser sense ser-ne massa conscients, tots som víctimes de la dictadura del deute i ens afecta cada dia, en les coses més petites i en les més urgents. les retallades en serveis són justament l’expressió última d’aquesta dictadura, que es rubricava amb la signatura, un dia d’agost de 2011, de la reforma constitucional més ràpida de la història, en què pp i psoe es posaven d’acord perquè el pagament del deute sigui la prio-ritat absoluta de totes les administracions -per so-bre, evidentment, dels drets universals a la sanitat, a l’educació, al treball i un llarguíssim etcètera.

El deute vilanoví supera el 110% del pressupost

a escala municipal, el deute és un problema gros. aquest mateix any, el govern vilanoví ha tingut mol-tes difi cultats per aprovar els seus pressupostos, amb unes retallades de 4 milions d’euros, una quan-titat gairebé idèntica a la que les vilanovines paga-rem només per retornar interessos de préstecs. cada vilanoví, nadons inclosos, deu 1100 euros a bancs i caixes, que anirà retornant fi ns a l’any 2030. Ara ma-teix, el deute total de l’ajuntament suposa el 110% del pressupost, és a dir, supera de llarg els 66 mi-lions d’euros de què es dota l’ajuntament. mentres-tant, perquè quedi clar l’ordre de prioritats, l’escola pasifae va morint a poc a poc, i en algunes escoles les alumnes tenen problemes per rebre les beques menjador que la Generalitat deu al consell comarcal i aquest a les ampa –i que l’ajuntament és incapaç d’avançar.

El conte del creixement infi nit

el que passa a vilanova és una versió reduïda de les polítiques econòmiques que ens han dut fi ns aquí. el creixement a qualsevol preu, afavorit per l’especulació immobiliària (els barris fantasma de la carrerada i els del llimonet ii i iii, per exemple, te-nen carrers però no tenen cases) s’explica dient que en el període que va del 2000 fi ns al 2007, any en què se situa el començament de la crisi, el pressu-post de l’ajuntament vilanoví va pujar des dels 39 fi ns als 66 milions. Una previsió (ingènua? irrespon-sable?) sobre els impostos indirectes, provinents de les obres, van dur a pensar que vilanova, efectiva-ment, arribaria als 100.000 habitants. impostos que, d’ingressar 4 milions i escaig a les arques el 2006, van passar pràcticament a zero l’any 2012 i que, comptats com a ingressos corrents –quan és evident que no ho eren-, van infl ar els pressupostos.

La hipoteca del crèdit ICO

el deute vilanoví a llarg termini, sense comptar els avals ni les pòlisses de crèdit, s’ha contret, en gran part, per fi nançar equipaments. La Sala, Neàpolis, el centre cívic de la collada, l’auditori, etc., s’han pagat, en alguns casos amb un percentatge molt alt d’altres administracions, mitjançant préstecs amb entitats bancàries i caixes, inversions que en cap cas han estat consultades a la població, però que donen un servei públic. el problema, de fet, sorgeix l’any 2012, quan un reial decret inspirat per la reforma constitucional obliga els ajuntaments a demanar un crèdit ico per pagar les factures pendents a proveï-dors. durant aquells mesos, el banc central europeu havia prestat diners als bancs europeus a un interès de l’1%. doncs bé, el govern espanyol va obligar els ajuntaments, sota amenaça d’intervenir els comptes municipals, a demanar els préstecs a aquelles ma-teixes entitats a un interès del 6%. al ple de març de 2012, tenint en compte que era una decisió pre-sa per una instància superior a la qual s’oposaven i que ni tan sols podien votar-hi en contra, els regi-dors de la cup de vilanova van abandonar la sala. l’ajuntament de vilanova s’havia hipotecat per valor de 25 milions d’euros.

25 milions en factures impagades

això s’explica, en part, perquè sovint, quan es cobra-va una transferència d’una altra institució, sigui la diputació, la Generalitat o qui sigui, els diners no es destinaven a la inversió a què anaven dirigits, sinó que servien per pagar inversions anteriors. i així successivament, fi ns que la roda es va aturar. És en el moment de màxima debilitat que algunes enti-tats com agbar, participada per la caixa, van veu-re l’oportunitat de comprar la companyia d’aigües, operació que es va tirar enrere gràcies a l’oposició.

durant el ple de pressupostos d’aquest any, la cup ha demanat que s’aturi l’engranatge, que no es po-den estrènyer més els serveis públics sense fer un replantejament del deute. si fa falta, cal assenyalar els bancs i les caixes que no vulguin ni sentir a parlar de refi nançar els préstecs que totes les vilanovines tenim amb ells. és important que prenguem cons-ciència del xantatge del poder fi nancer, els riscos del qual van a compte nostre, que no té escrúpols de fer fora de casa persones sense recursos, ni de comprar a baix preu els serveis públics com un voltor afamat.

“la cup Ha demanat que s’aturi l’enGranatGe, que no es poden estrÈnyer més els serveis pú-blics sense fer un replanteJa-ment del deute”

“cada vilanoví, nadons inclo-sos, deu 1100 euros a bancs i caixes, que anirà retornant fins a l’any 2030”

“d’inGressar 4 milions i escaiG a les arques el 2006, van pas-sar pràcticament a zero l’any 2012”

“pp i psoe es posaven d’acord perquÈ el paGament del deute siGui la prioritat absoluta de totes les administracions”


(re)Pensem l’urbanisme a Vilanova!

Feia temps que ho demanàvem i que crèiem absolutament necessari, i més en temps de crisi i aturada del sector im-mobiliari, replantejar-nos ur-

banísticament la ciutat i l’urbanisme depredador dels darrers anys, ele-ment que es troba a l’arrel de la crisi capitalista actual. finalment el gener de 2012 es va aprovar iniciar la re-visió del pla d’ordenació urbanística municipal (poum). des de llavors la lentitud ha estat el denominador comú del procés de revisió. el primer pas va ser crear una comissió de se-guiment d’aquesta revisió on més en-llà de tècnics i regidors, cadascun dels grups municipals podíem proposar un ciutadà/ana que creguéssim vàlid i preparat per aportar visions i expe-riència en el procés. la cup va optar per en Jaume marsé, biòleg i membre del grup ecologista apma, mentre que la resta de grups han sumat a la comissió membres del partit.

el poum és la norma més rellevant d’una ciutat, que pot durar més d’una dècada i que té una importància cab-dal en el desenvolupament urbanístic, econòmic, demogràfic i mediambien-tal de vilanova. per això creiem que la seva revisió ha d’anar acompanya-da d’un procés participatiu exemplar, a l’alçada. defensem que el procés de revisió ha d’acabar amb una consul-ta ciutadana que aprovi o no l’enfoc urbanístic de la ciutat, conscients que no és fàcil, que haurem de redoblar esforços i explicar-nos una i altra ve-gada. creiem que és del tot imprescin-dible per fer de l’urbanisme una eina de consens al servei de la gent i no al servei d’uns pocs que volen fer negoci amb un dret bàsic com l’habitatge.

la cup som partidàries de resoldre temes clau des de la màxima ober-tura i participació, més enllà de les deliberacions i debats de la comissió. temes com la preservació de l’ortoll, la problemàtica de les urbanitzacions il·legals, el futur del macrosector eixample nord o la muntanyeta (als colls, sobre sant cristòfol), el blindat-ge de platja llarga, etc. són de màxim interès ciutadà i ens hem d’esforçar per recollir la seva voluntat.nosaltres estem pel decreixement, per preser-var zones actualment considerades urbanes o urbanitzables (ortoll, pla-tja llarga, la muntanyeta...), per omplir els habitatges buits i barris a mig fer abans de posar una sola gota de ciment, que només posarem si ens hi obliga la demografia i les necessitats de la ciutadania i no per-què l’urbanisme i dret a l’habitatge es converteixin de nou en un negoci depredador.

El Consell de Cultura, més a prop

Des de la cup de vilanova i la Geltrú intentem incidir a mig i llarg termini en els projectes polítics vinculats al món de la cultura. en

aquest sentit, durant els últims anys hem intentat reflexionar sobre el pes de les polítiques culturals promogu-des a la ciutat des de la institució mu-nicipal en una conjuntura de crisi que ha estat aprofitada pels grups polítics hegemònics per fer d’aquesta aposta una víctima propiciatòria àmpliament retallable.

sovint les polítiques culturals han restat sotmeses al caprici del regi-dor de torn i hem trobat a faltar una estratègia cultural sòlida, planifica-da, consensuada amb la ciutadania i perdurable al servei de la ciutat. per aquest motiu, a través d’una moció presentada el març de 2012 i debatu-da durant els mesos següents, ja fa un temps que treballem per tal de crear un consell municipal de la cultura, un òrgan vinculant que dissenyés i coor-dinés les línies d’actuació cultural a la ciutat i estigui integrat per persones de reconeguda trajectòria en el camp cultural vilanoví, representants del teixit associatiu i pels sectors genera-dors de producció cultural a la ciutat.

un dels primers objectius que hauria d’endegar aquest consell municipal és l’elaboració d’un document que servís per diagnosticar l’estat de la cultura a vilanova i la Geltrú, subratllant-ne les potencialitats, els obstacles i els con-dicionants que pesen sobre aquest àmbit. la seva línia d’actuació hauria de ser ratificada a través del ple mu-nicipal.

Revisió del ROM i el Reglament de Participació Ciutadana

Actualment, a l’ajuntament estem en ple procés de revisió del rom i del re-glament de participació ciutadana (rpc). el rom

estableix les normes de funcionament del ple pel que fa als partits polítics i les competències dels diferents òr-gans polítics municipals, mentre que el rpc estableix els mecanismes de participació de la ciutadania i les en-titats. és sobretot aquest segon re-glament el que creiem que és bàsic reformular, per tal que els vilanovins puguin participar de les principals de-cisions que afecten la ciutat.

Hem d’aconseguir apropar la política, la informació i la presa de decisions. la cup treballarà, entre altres qües-tions, perquè les entitats i ciutadans puguin participar al ple (presentant mocions o fent-hi preguntes i precs), per crear espais on es pugui debatre, de manera oberta, entre ciutadans i regidors i prendre decisions conjuntes i on els vilanovins puguin preguntar i plantejar allò que desitgin. i per fer-ho amb garanties, creiem bàsic fer una gestió oberta i transparent de la informació. els ciutadans han de ser capaços de trobar qualsevol dada que els interessi i l’ajuntament ha de po-sar a la seva disposició tota aquesta informació de manera clara i ente-nedora per a tothom. per això, des de la cup proposem crear un portal web on es pugui trobar tota aquesta informació, on s’expliquin tots els me-canismes de participació i des d’on es pugui proposar tot allò que es cregui convenient. L’objectiu final de tot ple-gat ha de ser apropar el poder al po-ble i empoderar els vilanovins perquè siguin corresponsables de les princi-pals decisions que ens afecten a tots.

Què passa amb els equipaments de la ciutat?

A ningú no se li escapa que en molts dels equipa-ments de la ciutat que s’han inaugurat durant les darreres legislatures

hi ha hagut una certa polèmica. al-guns perquè finalment no han acom-plert aquell objectiu pel qual van ser creats, com ara neàpolis, que, a més, va costar una gran quantitat de di-ners. d’altres, segurament no han complert les expectatives i afluència que haurien de tenir unes infraestruc-tures amb aquests costos, com la sala o el centre cívic de la collada –el més gran de la ciutat-. n’hi ha que han costat força més del que estava pressupostat i aquí hi torna a haver el neàpolis (del qual encara no hem esbrinat el cost final), l’Auditori (pres-supostat en 4m d’euros i que n’ha acabat costant 4,6) o la plataforma. i, finalment, hi ha els que han presentat defectes de construcció importants temps després (com la piscina muni-cipal, que ens costarà 357.000 euros d’arreglar) o no tant temps després, com la biblioteca cardona torrandell.

entenem que, per una banda, s’ha de vetllar per un control més important de les desviacions pressupostàries i fer una previsió acurada que asse-guri un bon càlcul dels costos i, per l’altra, un major control de la qualitat en l’obra pública. segurament tots re-cordarem els episodis amb les rajoles de la rambla, les de la vianalització del casc antic o les de francesc macià al mercat.

a més, entenem que s’ha de priorit-zar millor les inversions més neces-sàries a la ciutat i per això, des de la cup, creiem imprescindible co-mençar a treballar amb pressupostos participatius, sobretot en el capítol d’inversions. esperem que amb el pas sota la via del carrer llibertat i el mu-seu “el far” no repetim part d’aquests errors.

Apunts municipals


La gestió dels residus urbans: tenim molt camí per fer!La CUP aposta per un canvi de model a la ciutat, basat en la recollida Porta a Porta. Aquest canvi ha de ser progressiu, per barris i fraccions si cal, amb molta pedagogia i mà esquerra. La sostenibilitat i la cura del medi ambient són un compromís ineludible que requereix superar el model actual.

LA GESTIÓ DELS RESIDUS, UN REPTE COMÚ

en l’actual moment de crisi sistèmica en què ens trobem, un dels reptes que se’ns plantegen com a societat és què fer amb l’enorme quantitat de residus que genera aquest sistema basat en un consumisme depredador i voraç.

el problema dels residus, la seva gestió i tracta-ment, i els elevats costos ambientals, socials i econòmics que suposen, ens obliguen a pensar que possiblement cal fer un pas endavant i replantejar-nos l’actual model imperant, que ens porta a llençar els residus en una bossa, dipositar-la dins la gran boca d’un conte-nidor que tot s’ho empassa i oblidar-nos completament de les nostres deixalles, que per art de màgia han desaparegut del nostre davant, sense importar-nos on i com acabaran.

si observem la bossa tipus d’una llar ca-talana, veurem que el 70% dels residus que generem es poden reutilitzar, reci-clar o compostar sense problemes, i que per tant mai haurien d’arribar a un abo-cador o incineradora. no obstant, la mitjana catalana de recollida selectiva se situa al voltant del 40%, una xifra molt pobra que ens porta a refl exionar sobre què està fallant en la nostra societat, amb un sistema de gestió de residus on s’aboquen milions i milions de diner públic en la gestió i recollida de residus (és el servei públic més on l’ajuntament hi aboca més diners actualment) i en campanyes publicitàries i de comunicació, però que amb dades a la mà es demostra com un fracàs absolut.

VILANOVA, SOSTENIBLE?

a vilanova es van produir el passat 2012 32.733 tones de residus domès-tics, dels quals només se’n recullen se-lectivament un 35,2%, molt per sota del 70% potencialment valoritzable. la resta, el 64,8% dels residus que generem, són dipositats a l’abocador de can mata, a Hostalets de pierola (anoia).

LA GESTIÓ DELS RESIDUS,

en l’actual moment de crisi sistèmica en què ens trobem, un dels reptes que se’ns plantegen com a societat és què fer amb l’enorme quantitat de residus que genera aquest sistema basat en un consumisme depredador i voraç.

el problema dels residus, la seva gestió i tracta-ment, i els elevats costos ambientals, socials i econòmics que suposen, ens obliguen a pensar que possiblement cal fer un pas endavant i replantejar-nos l’actual model imperant, que ens porta a llençar els residus en una bossa, dipositar-la dins la gran boca d’un conte-nidor que tot s’ho empassa i oblidar-nos completament de les nostres deixalles, que per art de màgia han desaparegut del nostre davant, sense importar-nos

si observem la bossa tipus d’una llar ca-talana, veurem que el 70% dels residus que generem es poden reutilitzar, reci-clar o compostar sense problemes, i que per tant mai haurien d’arribar a un abo-cador o incineradora. no obstant, la mitjana catalana de recollida selectiva se situa al voltant

VILANOVA EN RESIDUS

X 66.905 habitants X 32.733 tones de

residus generats X 35,2 % Selectiva

(mitjana Catalunya 40,62%) (mitjana Garraf 36,5%)

X 64,8 % Resta X 1,44 Kg/habitant/dia X 6.521.596� Cost del

servei de recollida i gestió de residus (gairebé un 10% del pressupost municipal)

X 4.478.533,64� Ingressos taxa escombraries (68,67% de cobertura del cost)

X 102.951,46� Recuperació econòmica per reciclatge (1,57%)

MODELS DE RECOLLIDA SELECTIVAal nostre país coexisteixen diferents models de recollida dels residus municipals, que els podem classifi car segons dos paràmetres diferenciats:

Segons la segregació de residus

➲ 5 fraccions: vidre, envasos, paper i cartró, orgànica (FOrM) i resta. Model dominant a catalunya i existent a vilanova i la Geltrú.

➲ residu mínim 4 fraccions: FOrM, paper-cartró, vidre i fracció inorgànica (FIrM: envasos lleugers + resta). Model aplicat sobretot al baix Llobregat. depèn de la construcció d’una planta de triatge com l’existent a molins de rei.

➲ Multiproducte 4 fraccions: orgànica, vidre, resta i multiproducte (paper cartró + envasos lleugers). Es realitza a la Mancomunitat de la plana, a Osona. la fracció multiproducte va destinada a una planta de valorització i trans-ferència, on es separen i es classifi quen els diferents materials recuperables.

Segons la modalitat i ubicació dels sistema de recollida

➲ En contenidors (superfície i soterrats): model tradicional, a través d’àrees de vorera i d’aportació ubicats als carrers dels nostres municipis.

➲ porta a porta (pap): model que consisteix a lliurar els residus ja separats davant la porta de casa, tal com s’havia fet antigament, en uns dies i unes ho-res determinats per a cada fracció. a catalunya hi ha uns 300 municipis que tenen implantat aquest sistema.

EL SISTEMA PORTA A PORTA (PaP)

l’alternativa al model tradicional en contenidors és el sistema de recollida pap. es fonamenta en el fet que els posseïdors dels residus en separen les diverses fraccions, però en comptes de dipositar-les en uns contenidors, són recollides directament en el punt de generació (la porta de l’habitatge o comerç) d’acord amb un calendari preestablert, i sobre les quals s’ha de poder efectuar un mínim control i se-guiment.

la seva implantació pot ser total, és a dir, quan inclou totes les fraccions domèstiques amb recollida a la via pública, o parcial, amb la recollida no-més d’algunes fraccions, com a mínim resta i orgànica, mantenint els conte-nidors per a les altres fraccions.

un dels objectius de la implantació del sistema pap és generalitzar la separa-ció en origen i la recollida selectiva, a fi de recollir més quantitat de residus valoritzables (reciclables, composta-bles i reutilitzables) i de bona qualitat.

des del punt de vista social, el sis-tema pap permet assolir una gestió dels residus municipals basada en l’acceptació, la reducció dels confl ic-tes, la participació i la conscienciació ciutadana, partint sempre d’uns cri-teris tècnics i polítics clars i transpa-rents. a nivell econòmic permet opti-mitzar i distribuir els costos i suposa un jaciment de nova ocupació.

MODEL àREA DE VORERA

MODEL PORTA A PORTA

nivells de recollida selectiva i recuperació escassos (30-40%)

nivells de recollida selectiva i recuperació més alts (fi ns al 80%) i regulars

necessitat de més maquinària així com manteniment i neteja constant dels conte-nidors

menys maquinària. desapareix o es re-dueix moltíssim el manteniment i neteja dels contenidors. Ge-neració de més llocs de treball

s’ocupa l’espai públic per ubicar els conte-nidors

s’ocupa menys o gens espai públic

el ciutadà pot dispo-sar els seus residus als contenidors del carrer diàriament

cal ajustar-se als dies i horaris de recollida preestablerts

l’ús dels contenidors és compartit per molts usuaris

cada usuari dispo-sa del seu cubell a la porta de casa; es pot identifi car els usuaris que ho fan bé i els que no

es necessita menys espai a la llar per di-positar les fraccions de recollida selectiva.

la distància a recó-rrer pel ciutadà per disposar la form fora de la llar és menor (a la porta de casa).

baixa qualitat de les fraccions recollides

alta qualitat de les fraccions recollides

s’aconsegueix poc es-talvi en el cost del ser-vei via reciclatge

el cost del reciclatge tendeix a ser menor i els ingressos supe-riors

FEM EL PAS! voldríem que l’ajuntament fos prou responsable i compromés amb el futur per tal de fer aquest pas, que ha de ser valent, encoratjant la població cap a un sistema de recollida de residus porta a porta. és cert que aquest mètode ens implica a totes una mica més, demana

un canvi d’hàbits. sí, hi hem de col·laborar una mica més, però realment pensem que 4.066.063 tones de residus a catalunya es poden fer desaparèixer sense la implicació de la ciutadania? l’única via per poder-los recuperar i reciclar és la recollida pap. i la seva única alternativa són les incineradores i els abocadors escampats arreu del territori, amb un passiu ambiental incalculable, i sobretot incompensable. el motiu que ha dut molts ajuntaments a no fer el pas cap a sistema pap és la por de perdre vots, les protestes inicials de la ciutadania contra un sistema que ensfa corresponsables de la nostra bossa d’escombraries. però tots serem responsables del territori que deixem als nostres fi lls i néts. Ara podem triar. Fem el pas!


LA mUniCiPALitzACió DeLS ServeiS BàSiCS, una mesura més urgent que mai!

Les polítiques neoliberals de la recentment traspassada margaret thatcher, van repre-sentar un gran canvi en les polítiques econòmiques de bona part dels països europeus a partir dels anys 80. una política basada en el desmantellament de l’estat del benestar i la privatització de tot allò susceptible de ser un negoci i que pogués donar benefici a les empreses privades. aquesta febre privatitzadora i de considerar mal gestionat tot

allò que fos públic va arribar fins als ajuntaments catalans que van començar a externalitzar la majoria dels serveis públics municipals.

a la majoria de ciutadans ens sembla una barbaritat quan sentim a parlar de projectes de priva-titzar pilars bàsics de la nostra societat com l’educació pública o la sanitat. segurament ens sem-blarà que mai es privatitzarà l’escola pública, però hi comencen a haver projectes en aquesta ue manada i pensada des dels grans capitals i les grans empreses que no ens fan ser gens optimistes. per exemple, a la Gran bretanya ja s’estan començant a fer probes pilot per privatitzar la gestió de l’ensenyament públic i deixar entrar a grans corporacions en aquest sector.

Unes empreses que només tenen l’objectiu d’aconseguir beneficis. La idea és que l’estat pagui uns diners per cada alumne a una empresa i que aquesta s’encarregui de la seva educació, òbviament al menor cost possible. i què representarà això? doncs l’augment de les ratios d’alumnes per classe, unes pitjors condicions de les escoles, la rebaixa de les condicions laborals dels mestres i la pèrdua del control de les polítiques educatives per part de les administracions. però perquè ens sembla que aquest cas és un disbarat i en canvi trobem del tot normal que alguns dels serveis bàsics per la nostra societat es gestionin amb els mateixos principis? per què no ens alarma tant que es gestionin guarderies, la recollida de la brossa o la neteja viària d’aquesta manera? doncs segurament perquè fa molts anys que hi ha una campanya continua per desprestigiar tot allò que és públic i per explicar-nos les bondats de tot allò que és privat, amb l’objectiu clar de que grans empreses privades vagin assolint la gestió de tots aquests serveis a canvi de suculents beneficis empresarials.

tornant al nostre país, aquí ja fa molts anys que els nostres ajuntaments, independentment del seu color polític, han decidit que la millor manera de gestionar molts dels serveis públics, és la concessió a empreses privades, que després de guanyar un concurs , presten aquests serveis a canvi d’importants quantitats de diners. aquestes privatitzacions provoquen un empitjorament de la qualitat dels serveis. primer de tot perquè els ajuntaments deixen de controlar-ho directa-ment, i en segon lloc perquè l’objectiu final de les empreses concessionàries no és la qualitat del servei, sinó el compliment d’allò més bàsic que estableix el conveni amb l’ajuntament, que molts cops ni tan sols es compleix, al menor cost possible. això implica, que per aconseguir la reducció de costos, es produeixi una disminució en el nombre de llocs de treball, en les condicions laborals i en els sous de tots els treballadors.

Servei COSt

Neteja d’edificis municipals 1.670.000 €

control d’accés de l’ajuntament 92.758 €

Gestió/manteniment inst. esportives 375.553 €

consergeria inst. esportives 82.000 €

programa infància i adolescència 162.000 €

recollida de vehicles (Grua) * 265.000 €

Gestió dels centres cívics 271.000 €

Oficina jove 62.280 €

Oficina de turisme 50.000 €

Jardineria cespa 2.156.615 €

Jardineria teGar ** 293.601 €

contracte socorristes 190.000 €

manteniment platges 115.180 €

neteja viària i recollida brossa 6.575.838 €

Gestió punt net 120.374 €

transport urbà 1.389.000 €

manteniment enllumenat públic 104.250 €

Gestió guarderies 1.022.312 €

TOTAL 14.997.761 €

Quins són doncs els argu-ments per justificar aques-tes privatitzacions?

primer de tot se’ns expliquen els avantatges de deixar en mans d’empreses especialitza-des la gestió de certs serveis (com si la seguretat a la por-ta de l’ajuntament o la neteja d’edificis municipals necessi-tés d’un gran domini del tema o com si les grans empreses provinents del totxo en fossin grans especialistes). després es defensen aquestes privatit-zacions dient que això permet la rebaixa dels sous dels tre-balladors i per tant rebaixar la factura final per l’ajuntament (òbviament a costa dels sous dels treballadors) i a sobre ens diuen que així es redueix el volum dels treballadors muni-cipals facilitant la negociació col·lectiva al propi ajuntament (una altra vegada a costa de les condicions dels treballadors).

però, és que a més a més, no és cert! No és cert que aques-tes privatitzacions suposin un estalvi per l’ajuntament. el que no ens expliquen, és que com que l’ajuntament a més del propi cost del servei ha pagar l’IVA i el benefici empresarial, els serveis acaben sortint més cars que si els gestionéssim pú-blicament. aquest increment que pot arribar fins al 30% en alguns serveis, es podria desti-nar a la millora del servei i de les condicions dels treballa-dors si es gestionessin els ser-veis directament per part de l’ajuntament.

Quins serveis tenim priva-titzats a l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú?

doncs n’hi ha molts i el nombre ha anat en augment els darrers anys. en aquesta llista hi podem trobar: la recollida de la brossa, la neteja viària, la jardineria, la gestió de les guarderies, la vigi-lància de l’accés a l’ajuntament, la neteja de les dependències municipals i escoles, la gestió dels centres cívics, la neteja de les platges, les oficines de tu-risme, les ludoteques...

* servei prestat per l’empresa pública municipal vnG aparcaments** aquesta part de la jardineria entenem que fa una funció social a través del teGar


Quin és el perfil d’aquestes empreses?

Hem de distingir diferents ti-pus d’empreses. les empreses de les concessions més petites acostumen a ser petites em-preses locals o properes que tenen unes polítiques força responsables socialment. ara bé, les empreses de les grans concessions (jardineria, neteja viària, recollida de brossa o la neteja de dependències muni-cipals) acostumen a ser grans empreses espanyoles, o filials d’aquestes, que normalment provenen del món de l’obra pú-blica i la construcció. són em-preses de l’ibex 35 com oHl, sacyr vallehermoso, acciona, ferrovial, fcc... les mateixes empreses que apareixen als finançaments irregulars de certs partits, les mateixes que han obtingut beneficis astronò-mics gràcies a l’obra pública sense sentit o a la bombolla immobiliària, les mateixes que en alguns casos han pagat co-missions il·legals per aconse-guir obres, i les mateixes que acumulen una part importan-tíssima del deute privat de l’estat espanyol. és en mans d’aquestes empreses que es-tem posant serveis bàsics de la ciutat, com ara la neteja viària i la brossa (6,6m d’€) en mans de Valoriza, filial de Sacyr Va-llehermoso, o la jardineria en mans de cespa (2,2m d’€) , filial de Ferrovial o la neteja de les dependències municipals en mans de Selsa (1,7M d’€), filial de fomento de construcciones y contratas (fcc).

Com estan afrontant aques-tes grans empreses la situa-ció actual i les retallades de l’ajuntament?

molts ajuntaments, el de vila-nova entre ells, degut als seus problemes econòmics estan re-tallant les despeses en aquests serveis externalitzats. davant d’això la majoria d’aquestes empreses estan plantejant aco-miadaments i retallades dels sous sense modificar en cap cas una rebaixa dels seus beneficis. En alguns casos, estan aprofi-tant que l’ajuntament paga fins a 9 mesos vista, per reduir ser-veis i personal amb aquesta ex-cusa i augmentar així els seus beneficis. I d’altres, tot i que la majoria de contractes s’apugen anualment en funció de l’ipc, no estan traslladant aquests augments en les seves plan-tilles i els mantenen els sous congelats.

L’exemple de Selsa

el passat mes de gener es va viure un clar exemple dels in-convenients d’aquestes priva-titzacions. l’entrada en vigor d’un nou contracte de la nete-ja d’edificis municipals supo-sava una rebaixa important de l’import del servei. l’empresa guanyadora selsa va posar sobre la taula l’acomiadament de 21 treballadores entre tem-porals i fixes. Finalment i des-prés de tenses negociacions només es van acomiadar les treballadores amb contractes temporals i la resta van per-dre al voltant d’un 10% del seu sou tot i ser, ja abans, les treballadores de serveis púbics pitjor pagades en aquest mu-nicipi. a més, l’ajuntament va haver d’augmentar l’aportació per aquest servei en 147.000€, fet de dubtosa legalitat, ja que selsa acabava de guanyar un concurs per un import i just després se li feia aquest aug-ment del contracte . des de la cup vam tenir l’oportunitat de fer els números de que su-posaria la municipalització d’aquest servei i el resultat és que amb l’estalvi de l’iva, el benefici empresarial i les despeses generals, es podrien haver mantingut els sous i encara s’haguessin estalviat uns 200.000€ que es podrien haver destinat a millores sala-rials o a d’altres despeses de l’ajuntament. fins i tot, des del govern municipal, posterior-ment, es va reconèixer la mala gestió en l’assumpte de sel-sa i que segurament s’hauria d’haver optat per la municipa-lització.

Quants diners suposen aquestes externalitzacions?

com es pot veure en el qua-dre, totes aquestes externalit-zacions costen a l’ajuntament 15m d’euros (més del 22% del pressupost municipal). això re-presenta el pagament de més de 2m d’euros només en con-cepte d’iva i de més 3m si hi sumem el benefici empresarial i les despeses derivades de la gestió del servei. tot i que és cert que la part d’aquest iva referent a les compres per prestar el propi servei s’haurien de seguir pagant, també ho és que gran part de la despesa és en personal i per tant aquest iva si que ens l’estalviaríem totalment. a més, la gestió pública permetria no haver de pagar res en concepte de bene-fici i s’estalviaria gran part de les despeses de gestió gràcies a una millor economia d’escala i a poder aprofitar la pròpia es-tructura municipal. es fa com-plicat poder dir una xifra del possible estalvi, però des de la cup estem convençuts que si es mantinguessin els sous es podrien estalviar molts diners anualment, uns diners que es podrien destinar a millorar les condicions salarials, millorar el servei i fins i tot a altres despe-ses municipals.

Què podem fer per revertir aquesta situació?

des de la cup creiem que és imprescindible la recuperació de la gestió pública de tots aquests serveis. en aquest sentit vam presentar al ple del febrer una moció, que va ser aprovada per tots els partits excepte el pp, on es demana que un any abans de la finalit-zació de totes les concessions es realitzi un estudi de costos dels serveis i la seva possible municipalització. nosaltres estem convençuts que els nú-meros i el temps ens donaran la raó a l’hora d’estudiar serio-sament quina és la millor opció, ja no només pels treballadors i per a un millor servei, sinó que estem convençuts que la ges-tió pública serà també la més econòmica.

tot i així no serà fàcil aconseguir municipalitzar tots aquests serveis, ja que en la línia de la dèria privatitzadora de la ue, el govern central del pp no permet la creació de nous llocs de treball públic, encara que permetin un estalvi econòmic pels ajuntaments. tot i això, estem convençuts que podrem trobar alguna sortida legal a tots aquests inconvenients, com ara de-clarar-los serveis bàsics pel municipi.

crisi i noves privatitzacions. aquesta mateixa dèria privatit-zadora de la majoria de partits fomentada des de la ue, està fent que veiem les privatitzacions de serveis tan essencials com l’aigua. S’està aprofitant la crisi i la situació econòmica de les administracions per privatitzar empreses públiques com Aigües Ter-Llobregat, per vendre edificis públics per després pagar-ne un lloguer de per vida, o per intentar la privatització parcial de l’empresa d’aigües a vilanova.

és obvi que la crisi afecta molt a algunes capes de la societat i serveix perquè d’altres en surtin més reforçades i puguin com-prar a preu de saldo allò que hem pagat i aconseguit entre tots durant molts anys. és el mateix que ha passat amb els grans bancs espanyols; la socialització de les pèrdues i la privatitza-ció del beneficis.


L’ads Garraf (assemblea pels drets socials) neix al 2009, en un context de crisi incipient, amb l’afany de reunir diferents col·lectius en lluita contra la

precarització laboral, l’acomiadament massiu de treballadors i treballadores i, en general, l’empobriment de l’estat de benestar. la formen algunes entitats de la comarca, moviments anarco-sindica-listes i gent de l’esquerra independen-tista.

fent honor al seu nom, els seus membres actuals formen una llarga marea verd-groga-lila-taronja, o sigui que, pràcti-cament, podríem dir que s’hi veuen re-presentats tots els moviments socials actuals (paH, representant simpatit-zants de la marea taronja, sos Garraf, cGt, l’assemblea per una feina digna, l’associació de dones la frontissa, um9, el Ger, la cup, l’esquerra independista i altres persones que hi vénen a títol per-sonal).

l’assemblea com a tal és una bona eina per generar debat sobre qualsevol tema dels que ens afecten i no hem d’oblidar que el Garraf és una comarca força cas-tigada en aquest sentit (amb 13.593 per-sones sense feina, el desmantellament de fàbriques, la deslocalització produc-tiva dels darrers anys, i el tancament de pimes, amb les segones pitjors xifres de tot l’estat espanyol). per tant, és im-prescindible tenir en compte que l’ads no funciona amb el nom d’una marea per bandera, tot el contrari, busca la màxi-ma participació i unió de lluites, però cap col·lectiu pretén endur-se als altres cap al seu terreny ni fer militància.

cada col·lectiu que forma part de l’ads és independent i lliure de participar en totes les accions proposades en assem-blea, però tots compartim l’objectiu d’unir forces contra el capitalisme sal-vatge que ens imposen. perquè units som més contra el capital i, com deia el lema del 14 d’abril: “Marxem perquè marxin”.

treballem per aconseguir uns objectius comuns que es poden resumir en els se-güents punts:

1. Garantir l’accés a l’habitatge i a l’alimentació per a tothom.

2. defensar uns serveis públics de qua-litat i recuperar els que ja s’han pri-vatitzat.

3. crear mecanismes per afavorir la plena ocupació.

actualment, les línies de treball de l’ads són:

; Donar-se a conèixer entre la pobla-ció, a peu de carrer i també aprofitant les xarxes socials per tal de confor-mar dinàmiques d’acció que cada cop aglutinin més persones i col·lectius amb interessos comuns.

; Denunciar la situació a nivell polí-tic, econòmic, mediambiental i social i la manera en què afecta els nostres drets.

; Proposar alternatives a les estruc-tures del sistema actual.

; Organitzar accions reivindicatives. ; Actuar com un enllaç per establir

una xarxa de suport i ajuda mútua da-vant les diferents problemàtiques de les classes populars.

Les reunions s’han anat intensificant en els darrers mesos, arrel de la propos-ta de fer una marxa pels drets socials, contra les retallades i la corrupció feta el passat 14 d’abril en la qual, a més d’una ruta a peu, o amb qualsevol mitjà de transport, es van dur a terme dife-rents accions en llocs significatius com entitats bancàries, centres sanitaris, ajuntaments, etc., amb una traca final en forma de festa reivindicativa.

es van organitzar diferents comissions de treball per tal de dur a terme la mar-xa: manifest i reivindicacions, comuni-cació-difusió, accions i disseny de ruta, etc, i la nostra primera mostra pública de defensa dels drets socials van ser les mocions presentades als diferents ajun-taments de la comarca. Ha estat un bon punt de partida per consensuar les línies d’actuació de l’assemblea. Gràcies als esforços de totes i tots, es va aconseguir una gran campanya per animar la gent a sortir al carrer. és en moments com aquests quan es comprova l’eficàcia del projecte d’aquesta assemblea i el nivell de compromís amb els seus ideals, per la qual cosa veiem amb optimisme la utili-tat i la continuïtat de l’assemblea.

“volem unir forces da-vant d’aquest capita-lisme salvatGe”

“a l’ads es veuen repre-sentats tots els movi-ments socials actuals”

Creix un front comú per a les lluites socials al Garraf

ADS: pels drets socials, contra les retallades i la corrupció

“la marxa del 14 d’abril va servir per compro-var l’eficàcia de la tas-ca feta per l’ads”

� per als inquiets de tota mena, aquí teniu l’enllaç al bloc de L’ADS: hTTp://ADSgArrAF1.wOrDprESS.COM

“ No et limites a contemplaraquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa.No podran res davant d´un poble

unit, alegre i combatiu”

Vicent Andrés Estellés


Com cada any, la candidatura d’unitat popular de vilanova i la Geltrú presenta els seus comptes a tota la ciutadania.

l’any 2012 ha estat un any excepcional a causa de la presentació de la candidatura cup alternativa d’esquerres a les elec-cions al parlament. com a ingressos més rellevants per a la campanya, destaquem una quota extraordinària dels militants i diferents aportacions mitjançant bons d’ajut i la realització d’una rifa. les despe-ses, les podem agrupar en tres: una apor-tació extraordinària al secretariat nacio-nal, l’elaboració d’una revista comarcal i la realització de diversos actes.

pel que fa a la resta dels comptes anuals, a la CUp financem la nostra activitat princi-palment a travès de tres vies: la subvenció pel grup municipal, els sous dels regidors i les quotes dels militants. altres actes, com la parada per sant Jordi, també han re-portat ingressos.

les despeses són més variades; les més importants són: en primer lloc el mante-niment de la nostra seu social al local de l’ateneu vilanoví a la plaça de les caser-nes i continuar amb l’aportació que es va iniciar l’any 2011. en segon lloc, les compensacions als regidors per la no per-cepció efectiva dels seus sous però que sí que computen en les seves rendes. també l’aportació obligatòria al secretariat de la cup d’un 10% dels ingressos percebuts, així com el cost de la revista la busca de l’any passat i la realització de diferents actes i campanyes durant l’any. volem destacar que enguany hem destinat una part dels ingressos a diferents movi-ments socials com a aposta d’enfortiment d’aquests moviments a la nostra vila. per acabar, continuem fent una aportació a un compte d’estalvi per a les properes elec-cions municipals i, d’aquesta manera, no recórrer a l’endeutament i la conseqüent submissió a les entitats financeres.

BALAnÇ CUP 2012

T inGressosSubvenció Grup municipal14.499,00 €Sou regidors21.622,59 €Quotes militants4.493,00 €Actes1.082,86 €interessos0,92 €Campanya electoralAutonòmiques4.021,67 €

total26.723,08 €

T despesesLocal social10.800,92 €Col·laboració Ateneuvilanoví5.380,00 €irPF regidors2.765,30 €Comprensació regidor2.331,00 €mòbil regidor840 €Quota Secretariatnacional CUP7.169.09 €Secretaria220,54 €material1.296,49 €revista3.103,96 €Campanya i actes3.251,81 €moviments socials1.500,00 €Campanya electoralmunicipals3.000,00 €Despeses financeres352,83 €Campanya electoralAutonòmiques5.576,22 €

total28.279,35

els comptes, clars!

Les candidatures d’unitat popu-lar han estat i són un projecte municipalista, que busca impul-sar en els municipis i els barris espais de lluita d’esquerres i in-

dependentistes enxarxats amb les lluites socials, combinant la feina a les institu-cions municipals amb el treball de carrer i la construcció d’alternatives. aquest continua sent el motor principal, la raó de ser, de les cup i la seva creixent im-plantació al territori, arreu dels països catalans.

el passat mes d’octubre, davant de la convocatòria d’eleccions anticipades, les cup vam haver d’accelerar un debat de fons sobre la necessitat d’aplegar la for-ça i les experiències construïdes munici-pi a municipi per plantejar una proposta política a les eleccions autonòmiques, que finalment es va dir CUp-Alternativa d’esquerres. a la proposta electoral hi va respondre força gent no vinculada a les cup, i bona part dels moviments socials catalans s’hi van acostar, també, com un primer pas, una esperança, per començar a construir una veu i una plataforma de canvi social i nacional al parlament.

d’ençà de novembre, la cup-ae compta amb 3 diputats, fruit dels 126.000 vots obtinguts (2.345 a vilanova i la Geltrú) en unes eleccions que van parlar, sobre-tot, de la consulta per la independència i de la crisi generada pel sistema financer. un d’aquests diputats electes és el quim arrufat, que durant els darrers tres anys i mig ha estat regidor de la cup a vila-nova i que, d’acord amb les normes de la cup, va haver de deixar el càrrec de regidor per assumir l’acta de diputat, acta que, a més, només ostentarà una sola legislatura, d’acord amb aquestes mateixes normes

Però, la CUP al Parlament, amb només 3 diputats, què hi fa i què hi vol fer?

la cup-ae es va presentar a les eleccions per respondre a les tres grans crisis que al nostre parer viu el nostre poble: la crisi nacional, la crisi social i econòmica i, fi-nalment, la crisi profunda de la democrà-cia. Sempre hi ha algú que ens pregunta: però quina prioritzeu? i, per això, un dels dos eslògans de campanya era “ho volem tot”. volem decidir independència com a poble, volem un canvi social i econòmic que posi les persones al centre i volem un canvi en la relació d’obediència del poder al poble. principalment.

resulta, però, evident que amb 3 dipu-tats no som el grup parlamentari més ben situat per fer efectius els canvis que voldríem. per això entenem que la nostra feina és la de tensor polític, denúncia de l’estafa de la crisi i motor de canvis. i so-bretot, perquè així ho creiem, instrument al servei de l’enfortiment del discurs, la participació i l’acció de la gent al carrer, que és, ara i sempre, l’autèntic motor de canvi de la societat.

és per aquestes raons que la cup al par-lament vol ser la força independentista que recordi que les declaracions de so-birania sense fets i consultes concretes poden no ser res, i ser un nou frau, si el

poble organitzat no està darrere fent pressió per provocar el referèndum i aspirar al major canvi polític del nostre país en els darrers (molts) anys: la inde-pendència. per les mateixes raons, la cup s’ha proposat una denúncia permanent del negoci que alguns fan de la crisi: sigui alguns polítics, siguin algunes famílies, sigui el sistema financer o la dotzena de grans empreses que, com la caixa, Gas natural, abertis o endesa, augmenten els seus beneficis a base de concessions i tractes públics. també per les mateixes raons, la cup aspira a explicar a tothom, fins a fer-ho idea majoritària, que la in-dependència ha d’anar acompanyada d’un procés constituent que posi les ba-ses d’un país millor: d’un país sense es-peculació, radicalment democràtic, que garanteixi el dret a l’habitatge, la salut i l’educació i que aposti per models econò-mics diferents al vell capitalisme de les multinacionals.

Què s’ha trobat, però, la CUP al Parlament?

la cup som nous al parlament, i això ens fa pecar de novells, amb tots els errors i imprecisions que puguem cometre, so-bretot al principi. però la cup no som nous del tot en política i algunes coses en les podíem esperar: quatre mesos des-prés d’entrar al parlament, el Govern de la Generalitat no ens ha resost cap de les demandes d’informació que per dret ens corresponen; no s’accepta, per sistema, quasi cap proposta de la cup en forma de proposta de resolució o moció; ningú no considera rellevant informar la cup de les propostes o intencions polítiques que cada grup té. res que no coneguem.

ara bé, altres coses han estat, malgrat l’experiència municipal, una sorpresa no gaire agradable. dels 135 diputats, la majoria no passa pel parlament més que quan hi ha ple, cada dues setmanes, malgrat cobrar igualment sous prou alts. o bé que el parlament és, principalment, un plató de televisió: els grups amb prou feines parlen entre ells, debaten o fan sessions de treball per discutir una o altra qüestió, sinó que tot es fa davant de les càmeres, fet que converteix els mitjans de comunicació en el butlletí del parlament on realment un pot anar se-guint discussions convertides en titulars graciosos. Tampoc no coneixíem fins ara què és compartir comissions i plenari amb tants encausats per corrupció, tot s’ha de dir, cosa que ens provoca estu-por.

així d’entrada, des del parlament podem reafirmar que, sortint més o menys gua-pos a la televisió -sí sortim!-, la CUp de-mana sobretot el compliment dels com-promisos democràtics, entre els quals la consulta per la independència és ara i aquí el més urgent i important de tots. una moratòria urgent de desnonaments, la creació d’una banca pública popular, la realització d’una auditoria pública del deute de la Generalitat, l’aprovació d’una llei de consultes populars, la recuperació de les autopistes privades (i acabar amb el peatge abusiu del garraf!) o l’aprovació d’una renda mínima garantida, són les al-tres urgències amb què treballa la cup, des de la modèstia d’ocupar només 3 es-cons, ubicats a la darrera fila i encerclats pel partit popular i Ciutadans☹

La CUP al Parlamentmarcatge, coherència i impuls al carrer


Qui som?

Unitat contra el feixisme i el racisme va sorgir l’estiu de 2010 arran de l’anunci que plata-forma per catalunya (pxc), un partit feixis-ta disfressat de demòcrata, es presentava

a les eleccions autonòmiques de novembre de 2010. Ja des del primer moment, gent del Garraf hi va ser present impulsant el mes de gener de 2011 la creació d’un grup local que va tenir un paper molt rellevant a l’hora d’impedir l’accés de pxc a l’ajuntament de vilanova i la Geltrú.

Context en que treballemarreu d’europa creix el discurs d’extrema dreta, que es beneficia de la crisi econòmica i la retallada de l’estat del benestar. pxc ha aconseguit d’introduir-se als ajuntaments catalans gràcies a un discurs polític basat únicament en l’atac a la població immigrada i a l’islam, presentant-los com els perills que amenacen el nivell de benestar de la població autòctona.

aquest discurs està arrelant força a causa de les gra-víssimes retallades socials i la taxa d’atur que estem patint, i està proporcionant vots a l’extrema dreta. no podem menystenir aquest avenç del discurs feixis-ta perquè així no l’eliminarem. la situació actual té un precedent nefast. als anys trenta, una altra cri-si econòmica va afavorir l’augment de la ideologia feixista a alemanya, itàlia i l’estat espanyol. amb les conseqüències que tots coneixem.

alguns partits catalans i espanyols han iniciat un camí de seguidisme del discurs xenòfob i racista, per tal de no perdre el vot de certs col·lectius i de guanyar-ne de nous. aquest camí és perillosíssim per-què legitima els plantejaments feixistes i pot dur a un reforçament del vot cap a formacions netament feixistes que utilitzen el joc democràtic per guanyar poder polític. això és el que ha passat a frança, on les propostes xenòfobes de sarkozy han provocat que el front nacional es consolidés com a tercera força política.

vèncer el feixisme a la seva arrel és el pas impres-cindible per afeblir desviacions xenòfobes d’altres partits. per aquesta raó, ucfr concentra l’esforç a impedir que pxc i les opcions clarament feixistes o “identitàries” tinguin cap pes en les institucions polí-tiques. altres col·lectius, membres també de la uni-tat, ja estan fent una tasca molt eficient per comba-tre els trets racistes d’alguns partits parlamentaris.

ucfr és un moviment ampli, format per centenars d’entitats, col·lectius i associacions adherides, amb l’objectiu comú de fer front al creixement del feixisme i el racisme a casa nostra.cadascú treballa des de la seva entitat, en àmbits molt diversos (cultural, veïnal, sindical, social, polític, esportiu…), però tots coincidim en la necessitat de construir un espai, amb uns mínims comuns, per di-vulgar àmpliament la veritable naturalesa del feixis-me, un perill que és entre nosaltres i amenaça de des-truir la convivència, fomentant l’odi des de premisses falses i populistes.

unitat contra el feixisme i el racisme (ucfr) funciona com una xarxa, de manera que tots puguem comu-nicar-nos amb rapidesa i sense jerarquies, facilitant l’autogestió dels grups de treball que puguin anar sorgint i que cadascú continuï treballant a l’àmbit que li és propi, però en contacte amb qui ho fa en un altre sector.

tots els fronts són necessaris en la lluita contra el feixisme, tant la feina del dia a dia als barris o a l’educació, com la tasca de sensibilització i divulga-ció; tant la denúncia com l’acció institucional… calia, però, un moviment unitari per poder mostrar quan convé que som molts i moltes i que plantem cara amb fermesa al feixisme i al racisme, una xarxa basada en la suma d’esforços per fer possible multiplicar els resultats.

� vols participar-Hi?pEr A MÉS INFOrMACIó I pEr A ADhESIONS:[email protected] [email protected]: www.UNITATCONTrAELFEIxISME.OrgFACEbOOk: www.FACEbOOk.COM/UNITATCFrTwITTEr: TwITTEr.COM/UNITATVSrACISMESUpOrT ECONòMIC: 3025-0001-14-143343976

Qui som?

La coordinadora sos Ga-rraf és un col·lectiu de persones que neix de la unió de famílies, docents i estudiants que tenen

com a objectiu defensar la qualitat de l’ensenyament públic, en un moment en què les administracions catalanes i de l’estat espanyol han engegat una cam-panya de retallades en tots els serveis públics i en concret en l’educació. pensem que aquesta és el motor principal d’una societat més lliure, justa i igualitària i rei-vindiquem que l’administració en garan-teixi el seu màxim nivell. defensem una educació amb els recursos necessaris, democràtica, a l’abast de tothom, laica i en català, des de les llars d’infants fins a la universitat. nosaltres som la comu-nitat educativa indignada i plenament conscient que un poble menys culte és un poble més manipulable, menys crític i, per tant, més fràgil en mans del poder.

Per què?

La finalitat de les nostres iniciatives és conscienciar la comunitat educa-tiva del Garraf de l’actual situació de l’ensenyament públic i de les nefastes repercussions socials que això pot tenir en un futur no massa llunyà. malaurada-ment, la comarca està patint en primera persona, com d’altres zones d’arreu, el tancament de centres educatius públics, l’endarreriment en el pagament de be-ques de menjador, la massificació d’aules o la privatització de les llars d’infants.

Com ens organitzem?

a la nostra plataforma hi estan repre-sentats els claustres, les ampa i les as-semblees d’estudiants de molts centres de la comarca, des de les llars d’infants fins als instituts. Tenim clar que aquest és un problema que ha de preocupar

tothom i, per això, la implicació dels mes-tres, en tant que professionals en aquest àmbit, però també de les famílies i dels estudiants, és fonamental. es tracta de dissenyar una xarxa prou coordinada on tothom hi tingui cabuda i on tothom pugui exposar com l’afecten les retalla-des. en aquest sentit, també mantenim contactes i mirem de coordinar-nos amb altres assemblees o col·lectius tant a nivell local com a nivell estatal, ja si-guin de l’àmbit educatiu o no. d’aquesta manera, ens coordinem sempre que és necessari amb la zona sindical del Ga-rraf, l’assemblea Groga de les roquetes, l’assemblea interzones de secundària, el moviment de renovació pedagògica del Garraf o la marea taronja del Garraf, en-tre d’altres.

Què fem?la nostra activitat es basa a posar en escena el descontetament i la indigna-ció de la població en relació a la situa-

ció de l’ensenyament públic mitjançant l’organització de concentracions, xe-rrades informatives i altres actuacions. així, des de la nostra creació, hem or-ganitzat diverses concentracions en fa-vor de l’ensenyament públic, n’hem fet difusió a través de les diferents xarxes socials de comunicació, hem participat en l’organització de xerrades informa-tives sobre la lomce, o hem gestionat la venda de samarretes i pancartes gro-gues. ara també estem treballant en l’elaboració d’un document on es concre-ti, de forma clara i entenedora, la llista de greuges que està patint el sector educa-tiu en l’actualitat.

“ Avui, som nosaltres, orgullosos i plens de ràbia,

que entomem de nou un poder que mai hauríem

d’haver perdut, els que estem disposats a lluitar pel futur dels

nostres nens i nenes.”

COOrDinADOrASOS GArrAFPer una educacióPública de Qualitat

Unitat contra el feixisme i el racisme

De bat a bat La secció De bat a bat vol ser una porta oberta per a totes les entitats, associacions, col·lectius, plataformes i persones que vulguin donar a conèixer les seves reflexions, posicions o plantejaments. En aquest sentit, les seves aportacions no tenen perquè reflectir el parer de la CUP de Vilanova i la Geltrú, que ja té altres mecanismes per donar a conèixer les seves iniciatives i plantejaments polítics.


Plataforma en defensa de l’Ortoll i Sant Gervasi

L’ortoll és un espai de vilanova i la Geltrú amb una superfície aproxi-mada de 98 hectàrees arran de mar. és un paratge únic, amb

presència humana prehistòrica, adja-cent de la vila iberoromana d’adarró. es considera un dels últims reductes sense urbanitzar de què disposa el litoral ca-talà, amb una increïble xarxa de camins1 avui dia mig abandonats i degradats. Hi podem trobar elements de gran valor et-nològic, ecològic o agrari, així com noves perspectives d’oci que podrien esdevenir un nou pol d’atracció per a un turisme de qualitat.

durant aquest any 2013, s’enceta el pro-jecte de redacció d’un nou poum (pla d’ordenació urbanística municipal) que és l’instrument de planejament urbanís-tic bàsic per tal d’ordenar el municipi. actualment, la majoria dels sectors de l’ortoll estan considerats zona urbanit-zable sense cap mena de protecció espe-cífica. Estem a un pas previ a la desapa-rició de l’espai natural. l’ajuntament i el poum han de garantir una implicació de la ciutadania i la protecció dels seus béns públics naturals.2

l’any 2011 es formalitza la creació de la plataforma cívica “salvem l’ortoll”, for-mada per col·lectius i persones preocu-pades per l’estat de degradació progres-siva i per l’abandonament del territori natural. tots els integrants hem volgut implicar-nos i sumar esforços en la pro-tecció, sensibilitzant la població i els seus representants per l’immens valor d’aquest espai. ens proposem retornar els sectors de l’ortoll com a zona no urbanitzable. es vol aconseguir la crea-ció d’un espai natural protegit. per tal d’aconseguir-ho, proposem un model diferent de desenvolupament i custòdia del medi natural. som un projecte que vol impulsar l’equilibri i el desenvolupa-ment d’un espai natural comú aportant a la comarca una recuperació integral paisatgística, custodiant-lo activament, creant un paratge de referència en tots els àmbits.plantegem una recuperació de camps de cultiu, la generació d’activitats res-pectuoses amb el medi ambient o l’agricultura ecològica, generant produc-

tes de proximitat i de qualitat3.

algunes de les accions que realitza la plataforma són:

; Els tercers diumenge de mes: Camí de Darró a Cubelles. Davant l’Ermita de Sant Gervasi. Neteja i recuperació de marges de pedra seca4. L’horari de trobada és a partir de les 9h. Qualse-vol persona amb ganes de col·laborar o donar suport serà benvinguda.

; Periòdicament es realitzen passe-jades interpretatives de les caracte-rístiques del paisatge, fauna, flora i dels seus valors culturals.

; Reunions i assemblees per tal de coordinar i donar vida a la Plataforma.

; Recuperem zones humides, cucons5 i de bosc protector mitjançant vivers, bancs de llavors i sessions de replan-tació de vegetals autòctons al Garraf. Netegem els masos d’abocaments il·legals i protegim l’espai natural que configura l’Ortoll6.

; Hem realitzat col·laboracions amb l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria (UPC) per a la promoció de la investigació en el marc del Se-minari Internacional sobre Desenvo-lupament de Tecnologia Sostenible. També col·laborem amb cooperatives agroecològiques. Compilem una ex-tensa base de dades i arxius documen-tals.

desitgem sumar esforços i tirar enda-vant aquest projecte. activa’t i posa’t en contacte, treballa i gaudeix amb no-saltres fent que la teva veu tingui ressò. Depèn de tots nosaltres!

� [email protected]://pArCNATUrALOrTOLLSANTgErVASI.bloGspot.com.es

1Hi ha documentats antics camins de ronda, de bast, molinants, de transhumància i de carro que connectaven fins a la Cerdanya. S’han trobat vesti-gis de l’edat del ferro i medievals al turó del sèu i sant Gervasi, entre altres.2la defensa administrativa i jurídica d’aquests béns és una competència municipal que recull la llei municipal, la qual estableix que els ens lo-cals tenen plena capacitat per exercir tota mena d’accions i de recursos en defensa de llurs drets i patrimoni sobre els camins i béns públics. tenen capacitat legal per recuperar, en qualsevol mo-ment, la possessió d’aquests. 3actualment, molts dels propietaris es veuen abo-cats inexorablement a abandonar els conreus i boscos hipotecant generacions futures.4tècnica de construcció tradicional i popular que es fa a partir de pedres encaixades sense l’ús de cap tipus d’argamassa per unir-les.5clot en una penya, en una llosa, etc., on la pluja forma un petit bassal.6carrerada de la talaia i altres camins utilitzats durant segles per aprofitar les pastures i conreus.

L’organització juvenil arran neix el Juliol de 2012 de la unió de maulets, la caJei i diversos col·lectius locals, amb la ferma

voluntat d’organitzar i mobilitzar tot el jovent independentista i revoluciona-ri en una sola organització de joves de l’esquerra independentista.

arran és format per centenars de mi-litants organitzats al voltant de més de 60 nuclis locals disseminats al llarg de 36 comarques d’arreu del país, fet que ens converteix en l’organització juvenil independentista i socialista més gran i forta dels països catalans.

pel que fa a la nostra vila, l’antiga as-semblea de Joves de vilanova (que for-mava part de la caJei) passa a conver-tir-se en arran vilanova. l’herència que pren la nova organització prové dels nombrosos anys de lluita juvenil al carrer de l’assemblea de Joves de vi-lanova. portem, doncs, poc més de deu anys oferint una alternativa crítica al sistema econòmic, social i polític en el qual vivim. treballem per ser un espai constituït i consolidat com a eina i alta-veu del jovent vilanoví, que serveixi per compartir inquietuds sobre tots aquells temes que ens afecten com a joves, com a catalanes, com a dones, com a treballa-dores o estudiants o com a immigrants. ens organitzem assembleàriament; el debat, la participació i la presa de deci-sions col·lectives són les nostres prime-res armes per donar resposta i aportar solucions a les problemàtiques que ens afecten de forma més directa a la nostra ciutat.

organitzem la nostra lluita juvenil al vol-tant dels següents tres eixos indestria-bles i irrenunciables:

independentisme. prenem com a marc territorial els països catalans, de fraga a maó i de salses a Guardamar. cal que fem front a les agressions conti-

nuades que patim des de fa més de tres-cents anys per part dels estats espanyol i francès a la nostra cultura, llengua i iden-titat. treballem per assolir l’alliberament nacional dels ppcc com a resultat de la lliure voluntat dels seus ciutadans i ciu-tadanes.

Socialisme. volem acabar amb tot allò que representa el sistema capita-lista, un sistema basat en la injustícia i l’explotació que exerceix una minoria dominant envers la classe treballadora. el poder popular haurà de lluitar per la democràcia, per la igualtat social, econò-mica i política i per l’eliminació de les desigualtats per raó de sexe, d’orientació sexual o de procedència. cal construir una societat sense classes ni opressions de cap tipus.

Feminisme. cal combatre i destruir la imposició històrica del sistema patriar-cal com a pilar del sistema capitalista, basat en la submissió del sexe femení en-vers les voluntats i interessos del mascu-lí. Hem de fer front a la violència sexista i homòfoba i treballar per eliminar els discursos sexistes, més presents que mai en la nostra societat.

també considerem com a pròpies la lluita ecologista, per un habitatge i treball dig-nes, la lluita antifeixista, per l’educació pública i popular, l’ antiracisme i la soli-daritat internacionalista.

Jove, orGanitza’t i lluita, el futur és a les TEVES MANS!a vilanova i la Geltrú i arreu dels països catalans, el Jovent SEgUEM ArrAN!


la commemoració dels cin-quanta anys de la publicació de “nosaltres els valencians” ha de significar, per força, una inci-tació a la lectura (o relectura) d’aquest clàssic de l’assagística catalana. fuster és, sens dubte, un dels pensadors més lúcids que ha donat el nostre país.

la cantant lleidatana ha vol-gut dedicar aquest nou disc al que anomena el seu “poeta de capçalera”, màrius torres. en certa mesura, aquest disc és el pagament d’un deute amb un poeta que l’ha acompanyada des de sempre. una veu sugge-rent i unes melodies intimistes al servei de la poesia.

“Extramurs” es defineix a si mateix com un projecte d’informació internacional en català, que trenca amb el fun-cionament tradicional i amb la versió monolítica de les agèn-cies de notícies internacionals, mitjançant una xarxa de co-rresponsals que eviten el filtre de les agències.

“zuloak” és un experiment cine-matogràfic: un documental de ficció. Muguruza hi explica amb tots els detalls la gestació d’un grup femení de rock a euskal herria: els càstings, les prime-res actuacions, els problemes... representa una interessantís-sima anàlisi de la sovint difícil separació de la realitat amb la ficció.

aquest llibre de pau vidal és molt més que una eina de con-sulta; és una invitació a la re-flexió sobre els problemes que porta l’excessiva interferència de l’espanyol sobre el català. amb tota la rigorositat i un gran sentit de l’humor, l’autor dissecciona els errors més co-muns que la proximitat entre les dues llengües provoca en els parlants catalans.

Des de sempre a la segona fila del panorama musical, els dept. insisteixen a fer un més que merescut pas endavant. amb el seu setè treball han aconse-guit confirmar-se com una de les bandes catalanes amb més projecció internacional, i és que la contudència del seu rock con-trasta amb la calidesa de les se-ves lletres.

a “casalsiateneus” hi trobarem tota la informació sobre la xar-xa de casals i ateneus populars dels països catalans. després de les trobades de sabadell, l’any 2011, i de vilanova, l’any passat, la que se celebrarà aquest mes d’abril a benima-clet vol ser l’impuls definitiu a la col·laboració i coordinació entre aquests espais que treba-llen per l’alliberament nacional i la transformació social.

el documental, conegut també amb els títols de “treball con-fidencial” o “Diners bruts”, se centra en els canvis en la in-dústria financera de les últimes dècades, que han acabat provo-cant la crisi actual. Els conflic-tes d’interessos, l’increment del risc financer i la pressió de la indústria financera en els pro-cessos polítics són alguns dels temes que tracta la cinta.

prologat per feliu ventura, el lllibre recull articles publicats a diversos mitjans entre els anys 2007 i 2011 en què l’autor par-la de temàtiques tan variades com la política catalana, els moviments socials, els mitjans de comunicació, la memòria històrica, la música, etc.

sis anys després, els pirat’s han enregistrat un nou disc que, sense abandonar el seu carac-terístic so jamaicà i el hip-hop, aposta per temes més melòdics. les lletres continuen combinant el vessant més combatiu amb temes de caire més intimista. sense dubte, un gran pas enda-vant dels pirat’s.

espai dedicat a la commemora-ció, l’any, del centenari del nai-xement de tres dels més grans escriptors catalans del segle xx: Joan Sales, Avel·lí Artís-Gener i pere calers. inclou in-formació sobre els autors, so-bre els actes que s’han celebrat i sobre els que encara s’han de celebrar.

pel·lícula que explica la surrea-lista història de l’Èric bertran, jove que, quan tenia 13 anys, va ser acusat de terrorisme per l’audiència nacional espan-yola per haver enviat correus electrònics a diverses cadenes de supermercats demanant l’etiquetatge en català. és una mostra de l’absurd a què pot arribar l’aparell repressiu de l’estat.

aquesta obra col·lectiva analit-za les noves armes amb què el poder exerceix un control sobre les nostres vides. només si co-neixem els seus mètodes, nosal-tres podrem continuar la nostra lluita per canviar el sistema.

nou disc dels orxata, la banda valenciana que fusiona la músi-ca electrònica i el cant valencià tradicional. finançat a través d’una exitosa campanya de mi-cromecenatge i enregistrat a islàndia, el disc porta el grup a la maduresa artística, fruit d’anys de treball i experimenta-ció musical.

aquest blog, tal com s’autodefineix, és un espai lliu-re per compartir, per fer xarxa feminista i antipatriarcal, per poder publicar articles, infor-macions, enllaços, activitats, webs, recomanar llibres, imat-ges, campanyes que aportin elements per a la reflexió, per criticar, per canviar el present cap a la igualtat, cap a la des-trucció del patriarcat i les seves violències masclistes...

documental que s’endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. més de 30 músics, periodistes i professio-nals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps, tant per la quan-titat com per la qualitat.

des de fa uns quants anys, mò-nica oltra s’ha convertit en una de les cares més visibles de la lluita contra la corrupció al país valencià. el llibre, a mig camí en-tre el periodisme i la literatura, és un retrat que intenta explicar qui és aquesta dona i quin és el seu pensament polític.

segon treball dels vilanovins, i primer exclusivament en cata-là. es tracta d’un ep amb qua-tre temes escollits amb el tacte i la delicadesa característica d’aquest grup, que barreja el folk-pop americà amb la genia-litat i ironia més autòctona. en aquest cas, “els títols de crèdit” no són el final, sinó el principi.

web dedicada a la difusió del veganisme. conté informació sobre alimentació, establiments dedicats a la cultura vegana, campanyes, etc, i, alhora, ex-plica les raons que porten cada dia més persones a optar per aquest estil de vida.

aquest documental produït a la Gran bretanya analitza els orígens del conflicte entre catalunya i l’estat espanyol, amb la participació de les dues parts. és un bon treball perio-dístic que permet difondre el conflicte català arreu del món. tres anys després de la seva es-trena, continua sent plenament vigent.

Nosaltres els valencians

� Joan FusterEdicions 62

� Així t’escau la melangia Meritxell GenéAutoeditat, 2013

� www.extramurs.cat

� ZuloakFermín Muguruza, 2012

El catanyol es curaPau VidalBarcanova, 2012

La Perfecció del CaosDept.Chesapik, 2013

� www.casalsiateneus.cat

� Inside jobCharles Ferguson, 2010

Mots incendiarisRoger PalàLo Diable Gros, 2012

� Em bull la sangPirat’s Sound SistemaPropaganda pel fet, 2013

� www.salescalderstisner.cat

� Fènix 11-23Joel Joan, 2012

El Malson d’Orwell. Control social i noves tecnologiesAlerta SolidàriaTigre de paper, 2013

� 3.0Orxata Sound SystemAutoeditat, 2012

� elditalanafra.blogspot.com.es

� València necessita una cançó

2011

Caminaràs entre elefants

Ferran TorrentColumna, 2013

� Els títols de crèditCopa LotusAutoeditat, 2012

� www.veganisme.cat

� Spain’s secret conflict

Enboard Productions, 2010

Pel·lícules / Documentals

Webs

Música

LlibresLi

tora

l Cul

tura

l


X Horitzontals2. ministre espanyol que encara ha d’aprendre que la llengua no es toca 3. va perdre l’escó però li van regalar un càrrec a la Generalitat 6. el que vol l’esquerra indepen-dentista 7. únic espai on es podren prendre les decisions importants 10. faran el que sigui perquè no acabis al carrer 11. a les seves platges, s’hi sent el català més meridional 12. l’únic camí 16. un any més, continuen sense saber què fer-ne 17. faran el que sigui perquè acabis al carrer 18. al voltant del seu castell, s’hi sent el català més septentrional.

Tverticals1. estri lluminós utilitzat especialment la nit del 10 de setembre 4. en mas en vol més 5. al parlament, n’hi ha entrat un que venia de troia 8. rebentar la porta per fugir de l’estat espanyol 9. el de vilanova és el més gran 13. organització internacional especialitzada a enriquir els rics i empobrir els pobres 14. si no la convoquen aviat, tot plegat haurà estat una gran estafa 15. sempre a punt de fer costat al germà gran 19. el jovent dels països catalans ho fa arran.

Autodefi nits vilanovins

Col·labora!la candidatura d’unitat popular de vilanova i la Gel-trú està pensada com un espai de trobada i debat on la participació de totes les persones i col·lectius és fonamental. des de l’àmbit local, forgem la unitat popular.

Ens pots trobar:

X a l’ateneu vilanoví. plaça llarga, 19 baixos(93 814 74 56)Dilluns a partir de les 20:00h.Dimarts a partir de les 19:30h.

X a l’ajuntament. planta 1. Grups municipals,despatx cup (93 814 00 00, ext. 1302).dimarts de 10 a 14h.dimecres de 16 a 20h.

� [email protected] de la cuptwitter de la cup (@cupdevilanova)

Vols rebre La Busca Digital?

cada mes, la cup envia el seu butlletí digital a totes les vilanovines i els vilanovins que ho vulguin. si hi estàs interessat, fes-nos arribar un correu dema-nant-ho i començaràs a rebre tota la informació de l’esquerra independentista a la ciutat.

Participa en els grups de treball

Hem creat sis grups de treball per fer un seguiment acurat d’algunes de les temàtiques que més ens preocupen, i alhora per poder generar les iniciatives que ens permetin seguir canviant les coses.

1. deute municipal2. cultura i memòria Històrica3. democràcia directa 4. urbanisme i territori5. drets socials6. residus i reciclatge

si estàs interessat a formar-ne part, tens ganes de conèixer el projecte o tens qualsevol inquietud, no dubtis a contactar amb la CUp!

Solucionshoritzontals: 2. wert. 3. Figueras. 6. Tot. 7. Assemblea. 10. pAh. 11. guardamar. 12. Lluita. 16. Nyàpolis. 17. bancs. 18. Salses. Verticals: 1. Torxa. 4. retallades. 5. Cavall. 8. Espanyar. 9. Carnaval. 13. UE. 14. Consulta. 15. ICV. 19.Segar

incompliments tòxics

només uns dies després de ser aprovada la moció contra l’ús del Glifosat (insecticida que molts estudis han demostrat que és cancerigen), pels carrers de vilanova vam veure com se seguia utilitzant. sabem que hi ha molts tipus d’incompliments, però aquest és imperdonable.

vinyeta còmical’esquerra independentista comunicant-se amb fums medievals

Aparcament de bicicletes a l’estacióDesprés de demanar-ho durant anys per fi tindrem un apar-

cament de bicicletes vigilat a l’estació. malgrat tot, la solució

que s’ha trobat no és pas la desitjada: rENFE s’ha negat a

oferir un espai dins l’estació o al solar que hi ha al cantó del

carrer forn del vidre i s’ha ocupat (amb molt poc gust es-

tètic) gairebé la meitat de la plaça eduard maristany.

Plataforma d’Afectades per la Hipotecamalgrat l’ofensiva dels que la intenten desacreditar, la llui-

ta de la paH per aturar desnonaments, aconseguir la dació

en pagament, ocupar espais per oferir un sostre a aquelles

persones que es troben en situació d’emergència social i

econòmica és digna d’admirar. de fet són els únics que han

aconseguit aturar un bon grapat de desnonaments. coratge

companys!

no hi ha responsables?atur, desnonaments, endeutament, retallades a escoles, hos-

pitals i serveis públics, destrucció del territori, empobriment

col·lectiu, rics cada dia més rics, refinançament de la banca...

fins aquí ens ha portat el poder econòmic i polític que ens ha

governat. ni assumpció de responsabilitats ni la més mínima

autocrítica. i no tan sols això, sinó que no ofereixen cap mena

d’alternativa, només enfonsar-nos encara més en el forat. no

podem buscar resultats diferents fent sempre el mateix, que

se’n vagin tots!

Coordinadora d’entitats La Salatot i no haver aconseguit el seu objectiu d’obrir i ampliar els

usos de la sala, la insistència de la coordinadora d’entitats

ha servit per obrir a la ciutat, a la cultura i al jovent un espai

tan valuós com el de la nau del museu del ferrocarril. i sem-

bla que d’aquí ben poc tindrem novetats sobre nous espais

que la seva lluita ha assolit. més enllà d’aquests espais que

ha guanyat i guanyarà, el veritable guany són les complicitats

i projectes comuns que s’estan generant i teixint entre enti-

tats, l’autoorganització i la coordinació. Felicitats!

rodalies i peatgesestà molt bé aprovar mocions, fer declaracions de bones in-

tencions i recollides de signatures, però cal d’una vegada per

totes voluntat política d’afrontar el problema d’arrel i pres-

sionar allà on calgui. l’encariment del transport públic i el

seu nefast servei així com l’augment d’uns peatges que des

de ja fa anys patim injustament ens ofeguen com a ciutada-

nia i economia comarcal. més de 7 euros per anar i tornar de

barcelona en tren i més de 6 euros per passar pel peatge dels

túnels són un autèntic escàndol, en temps de crisi i sempre.

Participació al ple municipalcada cop són més les entitats i associacions que presenten

propostes en forma de moció al ple municipal i hi participen

de forma directa. però per fer-ho han de rebre el suport

d’algun dels partits representats, que ha d’assumir la moció.

des del principi, la cup defensa que aquesta participació no

hagi de dependre de cap de les formacions polítiques, que

cada col·lectiu pugui defensar i debatre les propostes de for-

ma directa. des d’aquesta òptica estem fent propostes ara

que a l’ajuntament s’està revisant els mecanismes de par-

ticipació al ple. pas a pas, superem la democràcia de baixa

intensitat que tenim.

el PP defensa el franquismeno és nou, ni molt menys, però en ple segle xxi sembla im-

possible que encara haguem d’escoltar frases com la que

Santi rodríguez (pp) va pronunciar aquest ple d’abril: “al-

guna cosa va fer malament la república si va patir un cop

d’estat”. Justificació del cop d’estat feixista en tota regla.

això a banda de abstenir-se en el punt que condemnava els

40 anys de negació de llibertats de la dictadura franquista. i

després van donant-nos lliçons de democràcia...

mAniFeStACió De L’1 De mAiGDIMECRES 1 DE MAIG11:00hALS jARDINS FRANCESC MACIà

2a PASSejADA Per L’OrtOLLDISSABTE 11 DE MAIG9:00hA L’ESCOLA LLEBETx

“LA COrrUPCió éS eL SiStemA”Amb David Fernàndez (Diputat de la CUP al Parlament)

DIjOUS 16 DE MAIG19:30hAL LOCAL DELS BORDEGASSOS

dip

òsit

leg

al L

-94

3-0

8

dis

seny

ire

ne G

ualla

r

No et quedis a casa!

La Busca, abril 2013

Documents

Transcript of La Busca, abril 2013