2 Les nostres mocions 3 Cap a un nou Pla d’Ordenació Urbanística 4 Quin forat econòmic hi ha a l’Ajuntament? 5 De taxes i pressupostos 6 Apunts municipals 7 Reiniciem el sistema 8-9 L’alternativa som el poble 10 Des dels municipis cap a la independència 11 Transparència total 12 Alerta privatitzacions! 13 Tot comença en un mateix 14 Litoral cultural 15 Un toc d’humor

NeixeN primaveres

Tens a les mans una nova edició de La Busca, la revista que anualment la CUP envia a les llars vilanovines. L’edició d’enguany no és una més; és especial perquè ve fortament marca-da pel context de crisi de la democrà-cia i del capitalisme: atur, vagues, pri-vatitzacions, descrèdit de la política, persones i famílies en situació límit i també, no ho oblidem, d’ofensiva de l’espanyolisme més ranci davant els drets i els anhels de llibertat del nos-tre poble.

És en aquest context que hem vol-gut fer una revista que serveixi com a instrument per a plantar cara a la crisi, que informi de les conductes, compromisos i lluites que podem ad-quirir per no doblegar-nos al capital i les seves dinàmiques. Aquesta Busca també parla d’aspectes destacats de la política municipal, com l’inici del procés de redacció d’un nou Pla d’Or-denació Urbanístic Municipal (POUM), que ha de servir per (re)pensar la ciu-tat de nou, mirant cap a un futur més sostenible i sense oblidar els exces-sos del passat. Aquest sisè número, com de costum, també passa comp-tes de les mocions presentades i de l’acció política de la CUP, del perquè dels seus posicionaments en temes tan importants per a la ciutat com el Pressupost o les taxes i impostos mu-nicipals. Contribueix a destapar les lògiques del sistema econòmic actu-al i les trampes que fa per privatitzar serveis públics o retallar drets. Pu-blica els comptes i els compromisos ètics a què es compromet la CUP per combatre el descrèdit de la política. Parla del paper dels municipis en el procés d’alliberament dels Països Ca-talans i de totes les possibilitats que tens per participar d’actes, debats, tasques i treball de la CUP i l’Esquer-ra Independentista.

A la CUP estem convençuts que ca-pitalisme i democràcia són incompa-tibles, que no es pot continuar priva-titzant els beneficis i socialitzant les pèrdues. Entenem la democràcia com un motor de canvi i transformació so-cial, com un sistema capaç de posar l’economia al servei de la majoria i no d’unes elits privilegiades. La demo-cràcia ha de ser el pilar fonamental en l’avanç cap al socialisme, cap al repartiment just del treball i la ri-quesa. Per això, malgrat la tempesta, malgrat la grisor actual, no ens desa-nimem, somriem, perquè veiem com cada cop més gent agafa consciència d’aquestes injustícies i contradicci-ons, perquè veiem com en aquesta terra erma neixen flors, neixen pro-jectes crítics i vius que, si no defallim, ens duran a la primavera.

abri

l 201

2nú

mer

o 6

La B

usca

de

Vila

nova

i la

Gel

trú

2La

Bus

ca d

e Vi

lano

va i

la G

eltr

úC

andi

datu

ra d

’Uni

tat P

opul

ar

� L’estelada al balcó de l’ajuntament

� reciclatge de l’oli domèstic

� retrat de Juan Carlos de Borbón al saló de plens

�major control demo-cràtic sobre les modifi-cacions pressupostàries

�mantenir el molí de mar com a espai de música i cultura

� Compra d’habitatges amb risc de desnonament

� No retorn dels diners a l’estat espanyol

� insubmissió fiscal a l’estat espanyol

� Circs amb animals salvatges

� procés participatiu sobre el model d’organització de la Festa major

� Demandes del barri a la rambla del far

� recuperar i gestionar els aliments en bon estat que els supermercats llencen als contenidors

� audiència pública sobre els comptes municipals

�manca d’espais munici-pals per a l’oci i la cultura

� empresa municipal pivsam

� Creació d’un Consell de Cultura

� Cinema municipal Bosc

� solidaritat amb la lluita dels estudiants del país valencià

� reglament sobre els pisos buits

Amb l’aprovació d’aquesta moció, durant la Diada de Catalunya i la seva vigília onejarà al balcó de l’Ajuntament la senyera estelada, com a símbol de la lluita del nostre poble per aconse-guir la llibertat i del dret irrenunciable a l’autodeterminació.

Demanava la instal·lació progressiva i descentralitzada als diferents barris de punts de recollida dels residus d’oli domèstic, que contaminen grans quantitats d’aigua si no són reciclats degudament. En aquest moment, només es recullen al Punt Net i a la deixalleria mòbil.

La moció demanava que la foto de Juan Carlos de Borbón deixés de pre-sidir la sala de plens de l’Ajuntament. Després de deixar-la sobre la taula a petició del govern la foto ha deixat de presidir la sala i en el seu lloc hi ha l’escut de la ciutat. Tot i que la volun-tat de la CUP és que la foto d’aquest personatge desaparegui de la sala de plens, com a mínim de moment ja no la presideix.

Instava l’equip de govern a donar compte al ple de totes les modifica-cions pressupostàries amb valors inferiors als 20.000€ i portar a apro-vació totes les superiors a aquesta mateixa quantitat. Es va retirar, ja que les noves bases d’execució del pressupost ja contemplaven que les modificacions s’aprovessin en comis-sió informativa i se’n donés compte al Ple municipal.

La voluntat de la moció era mostrar el consens i l’escalf de totes les forces polítiques municipals a la lluita que les entitats i l’Ajuntament han dut a terme per mantenir per a esdeve-niments d’oci i cultura un espai tan privilegiat com el Molí de Mar, davant la voluntat d’un sol veí de posar-hi fi.

Fer-se càrrec de les hipoteques de determinats habitatges amb famílies amb risc de ser desnonades, evitant que se’ls quedin els bancs i cedint-los en lloguers socials a les famí-lies, i augmentar el parc municipal d’habitatges era l’objectiu d’aquesta moció. Aquest mecanisme es tractarà en una comissió sobre habitatge i desnonaments creada recentment.

Un mal càlcul de l’Estat envers les xifres de la crisi econòmica ha sig-nificat que la ciutat hagi de retornar part dels diners cedits (3,4 milions d’euros) el 2008 i 2009. La moció reclamava no tornar aquests diners tot denunciant l’injust sistema de finançament local i l’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans.

Instava a la Generalitat i a l’Agència Tributària de Catalunya a establir un protocol d’actuació que permeti a l’Ajuntament realitzar els pagaments de l’IRPF i també en cas d’haver-n’hi, els corresponents a l’IVA, a l’Agència Tributària de Catalunya en comptes d’efectuar-los a l’Agència Tributària Espanyola com s’han realitzat fins ara.

De la mà del col·lectiu AnimaNatura-lis, la CUP demana al Ple que la ciutat no permeti la instal·lació de circs amb animals salvatges, compromís amb el respecte als drets dels animals i adaptar les ordenances amb aquesta finalitat.

Amb l’objectiu de fer més participa-da, viscuda, democràtica i participati-va la Festa Major, la moció demanava iniciar un debat a escala municipal amb tots els col·lectius i persones interessades. Sense desmerèixer la tasca desinteressada que han dut a terme els diferents equips de Pabor-des els darrers 15 anys, creiem que ha arribat el moment de reflexionar, analitzar i millorar entre tots una Festa tan sentida.

La moció posava de manifest els incompliments que hi havia hagut en l’obra respecte al procés participatiu dut a terme pels veïns. Exigia un procés de retorn als veïns, solucionar la inexistència de zones d’ombra a la nova Rambla, retirar la torre elèc-trica existent i negociar amb RENFE l’habilitació d’un aparcament als terrenys annexos.

L’objectiu és demanar als responsa-bles dels supermercats i hiper-mercats de la ciutat que donin els aliments descartats per a la venda - i aptes per al consum- als Serveis Socials, en comptes de llençar-los. A partir d’aquí garantir un repartiment eficient i just evitant les problemàti-ques que es produeixen.

El ball de xifres i l’enrenou polític i mediàtic derivat de la situació econòmica de l’Ajuntament exigia transparència, claredat i ser explicat davant la ciutadania. Per primer cop es va exercir a Vilanova i la Geltrú aquest dret democràtic. Esperem que no sigui l’últim.

Instava a buscar i oferir alternati-ves a la situació històrica de manca d’equipaments culturals i d’oci, especialment crítica en determinats períodes de l’any i agreujada amb la pèrdua de la l’antiga Zona XXI i la Peixeteria Vella. Demanava l’obertura d’altres espais municipals no estric-tament culturals en dies assenyalats i també arribar a acords amb entitats que disposin d’espais per adequar-los i posar-los a disposició de la ciutadania.

Reconeixent la tasca històrica d’aquesta empresa pública, la moció instava el govern a treballar per evitar un concurs de creditors i a vetllar per la seva viabilitat i la conservació dels llocs de treball. Es demanava, també, que es prioritzés aquesta empresa a l’hora d’encarregar estudis i projectes per part de les regidories.

Pretenia crear un consell indepen-dent i estable amb entitats, polítics i agents representatius de la cultura, que analitzés l’estat de la cultura a la ciutat i planifiqués l’estratègia a seguir en els propers anys, fent que la cultura no sols depengui dels canvis al capdavant de la regidoria cada quatre anys.

Conscients de la dificultat i les peculiaritats del sector del cinema, crèiem que calia un sobreesforç per part de l’Ajuntament per fer del cinema municipal un espai amb una presència destacable de cinema en català, cinema en versió original i pel·lícules fora del circuit comercial, tot augmentant la participació de col·lectius i persones interessades en la confecció de la programació.

Pretenia mostrar la solidaritat del Ple de Vilanova i la Geltrú amb les reivin-dicacions i la lluita dels joves estu-diants i amb la comunitat educativa valenciana, tot rebutjant l’actuació policial i demanant el cessament del cap de la Policia Nacional a València i de la delegada del Govern al País Valencià.(CiU i PP s’abstenen en la demanda de dimissió de la delegada del govern al País Valencià)

La moció volia ser un punt de partida a partir del qual l’Ajuntament iniciés polítiques actives sobre els centenars de pisos buits que hi ha a la ciutat: vetllar perquè es garanteixi el dret dels ciutadans a un habitatge digne, procurar que aquests pisos surtin al mercat de lloguer, fer de mitjancers quan calgui i gravar amb un 50% de l’IBI els que romanguin buits.

CUP, CiU i ICV

Unanimitat

Unanimitat

CUP, PSC, CiU, ICV

CUP, PSC, CiU, ICV

Unanimitat

Unanimitat CUP, CiU, PSC, ICV

PP

Unanimitat

Unanimitat

Unanimitat

Unanimitat

Unanimitat

Unanimitat

Unanimitat

PP

Es retira

PP

PSC

sobre la taula

sobre la taula

sobre la taula

PP

LES NOSTRES MOCIONS (juny 2011-març 2012)

� POTS CONSULTAR TOTES LES MOCIONS A WWW.VILANOVA.CUP.CAT

Proposa mocions o iniciatives!

Si tens bones idees i propostes polítiques que vols que portem a l’Ajuntament, fes-nos arribar les teves propostes de moció o qual-sevol tipus d’iniciativa política, que l’estudiarem i la presentarem al ple. Ens esforçarem de valent per tal que pugui prosperar i conver-tir-se en una realitat.

Mentre els mecanismes de parti-cipació popular al ple no canviïn, la CUP s’ofereix a les entitats per portar les seves iniciatives políti-ques al ple. Les entitats poden in-tervenir al ple, però no poden pro-posar punts a l’ordre del dia, així que nosaltres ens oferim a fer-ho, de la única manera que ara per ara tenim, a través de mocions.

les

no

str

es m

oc

ion

s

3

La B

usca

de

Vila

nova

i la

Gel

trú

Can

dida

tura

d’U

nita

t Pop

ular

PER UN PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTIC MUNICIPAL SOSTENIBLETots els plans d’ordenació urbana, i les seves revisions, parteixen d’una pre-missa bàsica: ordenar el creixement urbanístic. Però justament aquest fet perverteix el sentit de l’ordre ja que res pot créixer indefinidament. Els plans han de ser sostenibles i han de poder ordenar el manteniment estable o, fins i tot, el decreixement de la ciutat. Sos-tenibilitat és “satisfer les necessitats de la generació actual sense compro-metre la capacitat per satisfer les ne-cessitats de les generacions futures”. Aquest concepte ha estat desvirtuat, justament per la pròpia càrrega sub-versiva que comporta, ja que el creixe-ment econòmic i el consum il·limitats són totalment insostenibles i de ben segur provocaran grans problemes en el futur. Governants, economistes i fi-nancers han pervertit el significat del concepte de sostenibilitat.

Vilanova, com a municipi costaner proper a Barcelona, està sotmès a una forta pressió. El POUM ha de tro-bar una solució a aquesta tendència ja que està posant en perill la capacitat de càrrega del territori, la qual cosa s’ha de tenir en compte, també, per-què és un concepte fortament lligat a la sostenibilitat.

La crisi actual no és eventual, és sistè-mica. Des de finals del s. XX, l’espècie humana ha entrat en aquesta crisi com a conseqüència de l’esgotament d’aliments, aigua i d’altres factors que limiten la seva expansió. Aquesta si-tuació ens du a una forma de vida in-sostenible, que ens portarà, probable-ment aviat, a una nova crisi ecològica de conseqüències desconegudes.

Aquesta crisi és conseqüència, entre d’altres coses, de l’ús que hem fet de l’energia a partir de la revolució indus-trial, només fa quatre generacions, una deumil·lèsima part de la història de l’espècie humana. La màquina de vapor obrí les portes de l’ús dels com-bustibles fòssils, i això va crear les condicions adequades per a un avenç tecnològic que ha canviat la vida dels éssers humans i del planeta. Algunes de les conseqüències d’aquest “pro-

grés” són el canvi climàtic, la super-població, l’augment de les desigual-tats humanes, la desertificació i de la desforestació, l’extinció d’espècies i la pèrdua de biodiversitat.

Per altra banda, hem vist com els plans urbanístics prioritzen els in-teressos a curt termini i sobretot els guanys privats. Hem vist, també, com els ajuntaments s’han finançat grà-cies a la bombolla immobiliària i han col·laborat intensament a convertir l’habitatge en un objecte purament especulatiu. Caldrà rescatar la funció social de la propietat, beneïda en la pròpia llei d’Urbanisme.

Un POUM ha de fer obligadament un esforç de previsió d’aquest futur que ens espera i també ha d’intentar forjar el futur que volem. L’energia obtingu-da de fonts no renovables s’encarirà i hem de preparar-nos per a la uti-lització de les altres fonts d’energia. L’energia del futur serà, sens dubte, la solar, l’eòlica i la biomassa. Hem d’estar preparats per aquest salt tec-nològic. Si no, el pas que haurem de fer s’encarirà i provocarà pèrdues que ara podem estalviar.

L’obtenció d’aliments de proximitat tindrà una importància cabdal. Re-serva de sòl fèrtil d’interès agrícola. Respecte a l’aigua, les sequeres se-ran cada vegada més freqüents i per tant hem d’estar preparats per reduir el consum d’aigua, augmentar-ne la

reutilització i captar l’aigua de pluja.

Fa divuit anys es va aprovar el docu-ment previ que va servir de base per a la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana, que va culminar l’any 2001 amb la seva aprovació. Aquest do-cument previ analitzava els Criteris, Objectius i Solucions generals de la Revisió. Ara més que mai, ens convé tenir clars quins són els nous objec-tius, buscar solucions als problemes, d’ara i de demà, i, per tant, fer servir criteris de futur.

COMENçA EL PROCéS PER fER UN NOU POUM I PLANIfICAR ENTRE TOTS EL fUTUR DE VILANOVAUn dels principals camps de batalla de la CUP de Vilanova des de la seva creació l’any 2005 ha estat la denún-cia del desgavell urbanístic i el gran creixement sense sentit a la ciu-tat i arreu dels Països Catalans. En aquells moments de bonança econò-mica i del boom immobiliari, se’ns tractava d’idealistes, d’il·lusos o fins i tot de practicar urbanisme “angeli-cal”. I se’ns deia tot això només per-què posàvem en dubte el model i de-nunciàvem el POUM (Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal) vigent, docu-ment que entre altres coses planifi-ca la ciutat urbanísticament i el seu creixement, perquè posàvem en dubte que s’hagués de construir a l’Ortoll o perquè denunciàvem la gran quantitat de sectors urbanístics en construcció que suposarien la creació de milers de pisos nous.

En les negociacions del darrer pressu-post municipal, la CUP va posar com a condició indiscutible per permetre’n l’aprovació que es destinessin recursos per iniciar la redacció d’un nou POUM a la ciutat durant l’any 2012. Mentre el nostre grup municipal estava nego-ciant amb el Govern per tirar-ho en-davant, PSC i ICV van convocar un ple extraordinari per demanar el mateix. Els mateixos que governaven feia

menys d’un any i que s’hi havien opo-sat passaven a ser ara els grans de-fensors de la revisió del POUM, i tot i que ens alegrem profundament d’aquest canvi d’actitud no ens podem deixar de sorprendre. Finalment, el document es va aprovar amb el suport de tots els grups municipals excepte el PP i al pressupost d’enguany s’ha aconseguit consignar-hi 75.000€ per començar tot el procés, que pot durar al voltant de 4 anys.

X per què és el moment de fer un nou pOUm?

La situació actual de crisi immobi-liària ens permet fer una anàlisi se-rena i acurada de les necessitats de la ciutat per als propers anys sense pressions urbanístiques. El POUM ha de servir per definir també les neces-sitats de sòl industrial i el destinat a les diferents activitats econòmiques i crear estratègies per tal d’encarar la ciutat cap a la creació d’ocupació i riquesa i per trobar la sortida al més ràpidament possible de la crisi econò-mica i social que patim.

X el nou pOUm serà millor que l’anterior?

Fins ara hem aconseguit el primer pas, que era convèncer la majoria de forces polítiques de la necessitat de fer un nou POUM, però això per si ma-teix no garanteix res. Ara ve un llarg procés que durarà uns quatre anys per mirar de convèncer aquestes for-ces de cap a on ha d’anar l’urbanisme i el model de la nostra ciutat. Per això és imprescindible la participació d’entitats i ciutadans en tot el procés. La redacció del nou POUM no tindrà sentit si no serveix per protegir espais com l’Ortoll, si no serveix per racio-nalitzar el creixement de la ciutat i no deixar-lo en mans d’interessos pri-vats, si no serveix per decidir què en fem de les més de 30 urbanitzacions il·legals de la ciutat, o si no serveix per definir estratègies perquè tothom pu-gui accedir a un habitatge i per decidir què en fem de tots els que tenim buits o a mig construir. Ara és el moment de fer una planificació valenta de Vila-nova que respongui a les necessitats dels vilanovins i que no ens vingui im-posada ni per altres administracions ni per interessos privats. És respon-sabilitat de tots fer de la nostra vila una ciutat millor de la qual puguin gaudir les properes generacions.

Els mateixos que governaven feia menys d’un any i que s’hi havien oposat passaven a ser ara els grans defensors de la revisió del POUM

El creixement econòmic i el consum il·limitats són totalment insostenibles

Hem vist com els plans urbanístics prioritzen els interessos a curt termini i sobretot els guanys privats

Els ajuntaments s’han finançat gràcies a la bombolla immobiliària i han col·laborat intensament a convertir l’habitatge en un objecte purament especulatiu

La redacció del nou POUM no tindrà sentit si no serveix per protegir espais com l’Ortoll, si no serveix per racionalitzar el creixement de la ciutat

Jaume Marsé Ferrer (Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient)

pla

d’o

rie

nta

ció

ur

ba

nís

tic

a

4La

Bus

ca d

e Vi

lano

va i

la G

eltr

úC

andi

datu

ra d

’Uni

tat P

opul

ar

EL fORAT ECONòMIC DE L’AjUNTAMENT: UNA hIPOTECA PER ALS PROPERS 10 ANySQuan el nou govern de CiU va anun-ciar als quatre vents que l’Ajuntament tenia un deute total de 112 milions, el vell govern (PSC-ICV-ERC) va resol-dre-ho ràpidament dient que, si fa no fa, tots els ajuntaments estaven en la mateixa situació.

Des de la CUP, vam dubtar des del principi de la xira total de 112 milions, que el Govern havia elaborat a partir d’un sumatori de diferents conceptes, si més no discutible. Però les dades, finalment, són les que són, i si bé no compartim la xifra de 112 milions, sí que és cert que el deute amb què el tripartit va deixar el Govern el podríem resumir en aquesta taula:

TOTaL DeUTe (AGOST 2011)

Endeutament bancari

63.438.000

Endeutament amb proveïdors

24.717.202

Endeutament no pressupostat

12.928.370

Total endeutament

101.083.625

L’endeutament bancari

és el total de crèdits demanats per l’Ajuntament als bancs, normalment per a finançar obres públiques, com l’Institut de Baix-a-Mar, Neàpolis o altres. A més, per llei se li ha de su-mar els avals que signa l’Ajuntament, com l’aval que té signat amb VNG Aparcaments per garantir el paga-ment de l’aparcament de les Caser-nes. Aquesta és la cifra, 63 M€, que l’Estat dóna oficialment com a deute del nostre Ajuntament. Representa aproximadament el 85% del nostre pressupost municipal consolidat, fet que situa el nostre Ajuntament per so-bre del màxim d’endeutament permès (75%); és a dir, que Vilanova té prohibit de moment demanar més crèdits als bancs. La CUP insistíem cada any que estaven hipotecant-nos el futur amb tants crèdits: i ha estat així, hipotecats fins al 2022.

L’endeutament amb proveïdors

Consisteix a no pagar les factures dels béns i serveis que l’Ajuntament con-tracta a les empreses, siguin petites o grans. Pagant aquestes factures amb 6, 7 o 9 mesos de retard, l’Ajuntament té de facto un deute no oficial que en el cas de Vilanova puja a quasi 25 M€. Això es produeix, normalment, per-què s’acumulen diversos pressupos-tos amb dèficit, i a més perquè algú altre ens deu diners i no els paga. El pressupost amb dèficit es genera normalment quan s’imputen més in-gressos dels que finalment es tenen, però es gasta com si es tinguessin. I això s’ha fet diversos anys seguits. Les administracions que deuen diners a Vilanova són la Generalitat i, en me-nor mesura, la Diputació, per valor d’uns 3 M€. Vilafranca, per exem-ple, no té deute amb proveïdors perquè el seu interventor municipal va ser estricte en aquest sentit.

L’endeutament no pressupostat

És el més escabrós, ja que simple-ment consisteix en obres fetes o ser-veis efectuats per empreses els cos-tos de les quals no s’han inscrit en cap pressupost, pràctica que ratlla la il·legalitat. Per posar un exemple, falten per pagar 800.000 de les obres de la Ronda Ibèrica a una construc-tora des fa quatre anys. Però aquesta despesa no apareix enlloc i, per tant, comptablement no existeix, malgrat que s’ha de pagar. Tard o d’hora. Cal preguntar-se què se li va prometre a la constructora, per exemple, perquè callés i tolerés aquesta pràctica.

La suma de tots tres conceptes ens dóna una idea aproximada del que realment deu l’Ajuntament.

L’Estat imposa un crèdit ICO al 5%: roben al poble per refinançar els bancs

Aquest mes de març, l’Estat ha obli-gat l’Ajuntament de Vilanova a accep-tar un crèdit pel valor del seu endeu-tament amb proveïdors, és a dir, per 25 milions d’euros al 5% a 10 anys. És la gota que fa impossible la hipo-teca. Un 5% a 10 anys significa que en els propers 10 anys Vilanova pa-garà 9 milions d’euros més als bancs en concepte únicament d’interessos bancaris. Sumat al retorn de crèdit del deute bancari que ja teníem, aquest crèdit ofega el pressupost municipal per als propers 10 anys. La següent taula mostra el total de diners que hem de pagar als bancs cada any i que, per tant, s’han de restar del nos-tre pressupost en forma de retallades, augment d’impostos i taxes o altres opcions.

for

at e

co

nò

mic

5

La B

usca

de

Vila

nova

i la

Gel

trú

Can

dida

tura

d’U

nita

t Pop

ular

La CUP va votar a favor enguany de la proposta d’Ordenances Fiscals (és a dir, impostos i taxes municipals). La proposta va tirar endavant amb els vots a favor del Govern i la CUP i l’abstenció del PP. La proposta, a més, contemplava l’augment general d’un 2% de les taxes i impostos municipals. La CUP som conscients de la difícil situació i argumentació d’aquest vot a priori, però plenament conscients també que vam actuar correctament d’acord amb els següents principis:

X El forat econòmic de l’Ajuntament, heretat dels anteriors mandats i aug-mentat exponencialment per la crisi econòmica, obligava a procurar un lleuger augment dels ingressos. Per fer un favor a CiU? No! Bàsicament per tenir arguments sòlids per denun-ciar segons quines retallades futures, i evitar-les. Per tant, no vam compar-tir des del principi la posició única del PSC que, després de veure l’estat de les finances, volia congelar els impos-tos a tothom igual, rics i pobres.

X La CUP va proposar no augmen-tar els impostos de forma igual per a tothom, sinó fer-ho de forma pro-gressiva. Apujar-los menys –i, en ocasions, reduir-los- a la gent amb menys renda, i fer-ho més a la gent amb més renda, criteri que el Govern va acceptar principalment en l’IBI, el major impost municipal.

X La CUP va demanar la introducció d’una nova bonificació social a favor de les classes més populars: una rebaixa del 40% de l’IBI a les rendes més bai-xes de la ciutat. Enguany observarem quanta gent beneficia aquesta mesu-ra i, en funció d’això, negociarem una ampliació dels criteris l’any vinent.

X La CUP va denunciar la injustícia en la taxa d’escombraries de bars i restaurants i altres locals comercials, un sector important de la nostra eco-nomia municipal i que, com tots, ho està passant malament. Els bars més petits paguen, en xifres rodones, 1.000 euros/any, mentre que les macrosu-perfícies, 1.400. No és proporcional i, per tant, vam aconseguir fer un pri-mer pas rebaixant uns 80 euros la taxa per als locals de menys de 120 metres quadrats, augmentant-la als de més de 400 metres quadrats i congelant-la als de superfície mitjana.

TAxES I IMPOSTOS MUNICIPALS. RESPONSABILITAT I REDISTRIBUCIÓ, LA PROPOSTA DE LA CUP

X La CUP va reclamar apujar un 8% l’Impost sobre Activitats Econòmi-ques, que paguen només les empre-ses que facturen més d’un milió l’any. La proposta va ser rebutjada. La CUP entenia que calia una solidaritat ma-jor en el manteniment de la ciutat per part de les empreses mitjanes i grans que operen a la nostra ciutat.

X Pel que fa als gimnasos muni-cipals, la CUP va fer la mateixa pro-posta que anys anteriors, consistent a rebaixar un 50% les quotes per a estudiants i aturats de llarga durada o sense prestació. No és un servei bà-sic, però és important que qui passa per mals moments trobi en les pisci-nes i gimnasos municipals una ocu-pació saludable per al dia a dia, a un preu més raonable.

La CUP també va demanar al Govern que publicités degudament aquells impostos i taxes municipals que te-nen rebaixes substantives segons la renda familiar però que, per raons administratives, els interessats HAN DE SOL·LICITAR, ja que no se’ls apli-ca automàticament, bàsicament per-què l’Ajuntament no disposa de les dades de les nostres rendes, sinó que és l’Estat qui les té. Com que l’Ajuntament no ho ha fet, la CUP re-sumeix a continuació les principals bonificacions per raó de renda, que, tot sigui dit, són molt poques i hauran d’anar augmentant els propers anys:

X Si tens una renda inferior a 916 euros/mes i ets propietari/a del pis on vius, tens un descompte del 40% de l’IBI: consulta a l’Ajuntament les con-dicions i sol·licita-ho.

Si dus un any o més a l’atur, tens rendes baixes o ets estudiant, tens un 50% de descompte als dos gim-nasos/piscines públiques: l’Esportiu La Piscina i el Parc del Garraf. També tens descomptes si tens més de 60 anys. Informa-te’n als gimnasos o a l’Ajuntament.

Si vas al Punt Net, treu-te la targe-ta d’usuari a l’Ajuntament i gaudiràs d’un 20% (17 euros) de descompte en la taxa d’escombraries si hi vas més de 6 vegades/any i d’un 40% si hi vas més de 10 (34 euros). Si tens un co-merç, consulta amb l’Ajuntament

La CUP som conscients que les nos-tres coincidències programàtiques i ideològiques, sobretot pel que fa a prioritats polítiques, amb el nou Go-vern són llunyanes, tot i que podem coincidir en alguns aspectes, almenys parcialment o de forma conjuntu-ral. Podem esmentar, per exemple, la reducció del cost de l’organització política del Govern (s’ha passat d’1,2 milions, entre polítics i càrrecs de confiança, a 0,8), la major transparèn-cia (pel fet d’estar en minoria o per convicció, no ho sabem, s’estan fent públiques moltes més dades que amb els anteriors governs), la voluntat de reduir despeses innecessàries (dismi-nuir el cost de la grua, diminuir el cost dels lloguers, racionalitzar la despe-sa energètica, mancomunar serveis, etc)...

Per això, la CUP vam exposar pública-ment des de bon principi les nostres línies roges en la negociació de pres-supostos. Ens vam proposar defensar 5 punts importants:

X Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

X Impuls a la formació ocupacional

X Manteniment i reforç dels serveis socials

X Protecció dels treballadors públics

X Preservar l’Ortoll, davant la proposta d’obrir-hi camins

L’Ajuntament s’enfrontava enguany a una nova i severa reducció del seu pressupost disponible. Malgrat les nostres propostes de reducció d’altres despeses (càrrecs de confiança, ne-gociació del contracte de llum, etc), el Govern va optar per fer una retallada ponderada d’un 10% en la despesa de cada regidoria (Capítol 2) i un 15% en les subvencions a entitats i orga-nismes públics (Capítol 4). L’objectiu era reduir la despesa uns 6 milions d’euros, amb l’ojectiu de fer un pres-supost real, que no generés dèficit com els anteriors.

QUè hA DEfENSAT LA CUP AL PRESSUPOST DE 2012?

El Govern va plantejar d’entrada l’acceptació de tres dels nostres cinc punts: negociar amb els treballadors, mantenir la partida de serveis socials i, per votació de Ple, iniciar la revisió del Pla General. Per tant, ens vam centrar en l’IMET (formació ocupacio-nal) i en l’Ortoll.

Com expliquem en altres articles dins d’aquesta Busca, el pressupost per a l’IMET va patir una severa retallada a principis de febrer, quan de forma precipitada se’n va destituir el gerent i es va projectar un nou pressupost que assignava 1,7 milions menys a l’institut municipal. 800.000 euros de retallada es devien al trasllat de regi-doria de la neteja d’escoles, fins ara en mans de l’IMET; 300.000 es prete-nien estalviar amb diferents ajustos; i 600.000 responien als diners que tam-poc el tripartit consignava a l’IMET i que quedaven cada any com a dèficit, en un exercici per part de l’anterior i l’actual Govern de forta irresponsabi-litat. Finalment, la CUP va aconseguir una aportació de 230.000 euros més dels previstos a l’IMET. Veurem si és suficient per a potenciar la formació ocupacional, tal i com volem des de la CUP per lluitar contra la crisi.

Pel que fa a l’Ortoll, per a la CUP la proposta del Govern no solucionava gaire res a nivell de mobilitat i a més obria de forma gens planificada dife-rents camins de l’Ortoll a la circulació de cotxes. Finalment, vam aconseguir que es retirés.

Respectades, amb intensitats dife-rents, les 5 línies roges marcades per la CUP, i sense que el resultat final de la negociació fos del grat de la CUP, la Candidatura vam decidir abstenir-nos, per comptes de votar en contra. Per a decidir aquest vot, a banda de les cinc línies roges, la CUP vam te-nir en compte l’enorme endeutament de l’Ajuntament i el fet que el Govern de CiU governa en minoria i és el seu primer pressupost. No podíem, des de la CUP, imaginar-nos deixar l’Ajuntament sense pressupostos en plena crisi del deute.

taxe

s i p

res

sup

ost

os

6La

Bus

ca d

e Vi

lano

va i

la G

eltr

úC

andi

datu

ra d

’Uni

tat P

opul

ar

amB L’imeT NO s’hi JUga, és CLaU eN Temps De Crisi

Els primers dies de febrer, en plena negociació de pressupostos, es van succeir una sèrie de decisions muni-cipals al nostre entendre greument desafortunades. Amb unes formes fora de lloc, que ens van recordar immediatament una operació simi-lar executada sobre PIVSAM el mes d’agost, el Govern va al·legar un su-posat incompliment de funcions per destituir de forma fulminant el gerent de l’IMET. Males formes i dubtoses proves a banda, el Govern va precipi-tar una retallada i reestructuració de pressupost de l’IMET a corre-cuita. La preocupació del Govern era aca-bar amb el “forat” econòmic que re-presentava l’IMET, l’institut que, entre d’altres, s’encarrega de la formació ocupacional. Al·legaven dèficit per-

manent de l’institut. Però, es pot dir dèficit a l’insuficient finançament d’una regidoria municipal? Resulta que el tripartit pressupostava cada any entre 400.000 i 600.000 euros menys dels que l’IMET necessitava per executar les seves funcions. Error greu de l’anterior Govern, que ha ofert en safata l’excusa d’un suposat “dèfi-cit” per retallar a l’IMET. La CUP vam denunciar les males formes i les re-tallades, fins al punt de negar-nos a votar el pressupost que tan sols 8 dies després del desencadenament precipitat dels esdeveniments es va portar a aprovació al Consell Rector d’aquest institut. Calia destituir el director d’aquesta forma? No es po-dia haver pensat la reestructuració en els 8 mesos anteriors? Estem tots d’acord que la formació per a aturats i la formació professional són eixos clau per a la preparació de la nostra classe treballadora i la reactivació de l’economia?

CaL UNa reFLexió a FONs sOBre L’esTaT De La CULTUra a La CiUTaT

Els canvis, les novetats i les incerteses s’han apoderat de l’àmbit de la cultura en els darrers mesos i anys: reducció brutal del pressupost, desaparició del Trapezi i el FIMPT, reobertura del Mu-seu Papiol, impossibilitat d’utilitzar l’antiga Zona XXI i la Peixeteria per a activitats relacionades amb l’oci i la cultura, incertesa sobre la utilització del Molí de Mar per a festivals musi-cals, desaparició de La Vela, conso-lidació d’una programació estable a l’Auditori i el Teatre Principal, incerte-sa sobre el futur del cinema municipal Bosc, etc.

Els canvis de lideratge al capdavant de la regidoria de Cultura, sumats a la manca d’estratègia i planificació

a llarg termini, han dut sovint que la suma de bons projectes no hagi donat com a resultat una política global de Cultura exitosa. És la política la que ha de posar-se al servei d’un projecte d’enriquiment cultural col·lectiu. Per això, les polítiques culturals han de partir del principi de fer tot el munici-pi partícep de la vida cultural, vetllant per aixecar el llistó de qualitat en la producció cultural i artística i per es-tablir mecanismes de socialització d’aquest patrimoni comú.

Per això, creiem que cal una reflexió a fons sobre l’estat de la Cultura a Vi-lanova i la Geltrú que sigui elaborada pels agents implicats en la producció de la Cultura i pugui marcar certes lí-nies, en forma de recomanacions, que serveixin de base i orientació per a la concreció de les polítiques públiques que en aquesta matèria es prenguin a partir d’aquell moment.

DesNONameNTs: eLs viLaNOviNs eNs NeCessiTeN aL seU COsTaT

La crisi capitalista té una de les se-ves cares més dures i inhumanes en el tema dels desnonaments, quan es deixa una persona, una família, sense sostre. Encara que no ho veiem, enca-ra que els mitjans no se’n facin ressò, a la ciutat i a la comarca se’n produei-xen sovint.

Davant d’aquesta situació, la CUP i d’altres grups hem exigit la màxi-ma informació possible (dades judi-cials, dels bancs...), la intervenció de l’Ajuntament, la mediació, la negocia-ció amb les entitats financeres, etc. Fa ja molts dies que esperem que es creï una comissió municipal (sorgi-da de l’aprovació al desembre d’una moció de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), integrada per sindicats, partits, agents econòmics (bancs in-

closos, sense ells no tindria sentit) i socials per abordar aquesta proble-màtica des de tots els vessants.

Entenem que no podem demorar-nos més, que malgrat la feina que fan de-terminats col·lectius i moviments so-cials de la ciutat, cal que l’Ajuntament estigui al costat dels vilanovins en els mals moments. Des de la CUP, fins i tot hem presentat propostes basades en la compra per part del municipi dels habitatges amb risc de ser desnonats. Sabem que no és una proposta que pugui posar fi de cop a aquest proble-ma, però sí que és una mesura que pot ajudar moltes famílies, que possibilita que aquestes s’hi quedin amb un llo-guer social i, alhora, permet ampliar el nombre d’habitatges públics muni-cipals, evitant que se’ls quedi el banc de torn. Som conscients que el pres-supost municipal té els marges que té, però hem de ser capaços de tro-bar-hi escletxes i començar a adoptar mesures valentes que, per poques que siguin, són justes.

L’OrTOLL es qUeDa COm esTà, UN peDaç NO sOLUCiONa res

Finalment, després de les negocia-cions a l’entorn del Pressupost mu-nicipal 2012, el projecte de pavimen-tar determinats camins de la zona de l’Ortoll (camí de l’Ortoll i camí de Sant Gervasi) s’ha tirat enrere. No creiem que asfaltar dos camins ben estrets sigui cap solució estratègica per a la mobilitat de la zona marítima de la ciutat, que mereixeria un estudi més global i acurat, analitzant les possibi-litats i establint-hi prioritats. Però el que no podia ser és que aquest pedaç fos el tret de sortida de les actuacions a la zona i de facilitar-hi l’accés dels vehicles motoritzats.

Per nosaltres, l’Ortoll és una zona estratègica, de màxima importància per a dibuixar una Vilanova sostenible i respectuosa amb l’entorn. L’Ortoll, com a zona natural única i privilegiada a tocar del mar, ha de jugar un paper importantíssim en el Pla d’Ordenació Urbanístic que començarem a redac-tar en breu; d’aquí la necessitat de de-batre-hi serenament, en la seva glo-balitat, i no començar aquest procés amb una actuació irreversible.

Que la mobilitat a la zona marítima ha de millorar? Segur. Posem-nos-hi, discutim-ho, abordem el debat no només des de la perspectiva del transport privat, parlem també de transport públic, de com arribar a mar en bicicleta, de millorar els accessos a l’escola Llebetx... però arribem a acords que no hipotequin el poc patri-moni natural que ens queda.

APUNTS MUNICIPALS

X Pregunta al Govern municipal!La CUP envia mensualment preguntes a l’equip de Govern, les quals respon per escrit amb el termini d’un mes. La can-didatura ofereix als vilanovins incloure les seves preguntes (de qualsevol tipus sempre hi quan faci referència a afers o competències municipals) al conjunt de les que formula al Govern. Obtindreu resposta en un mes!

ap

un

ts m

un

icip

als

7

La B

usca

de

Vila

nova

i la

Gel

trú

Can

dida

tura

d’U

nita

t Pop

ular

SI EL SISTEMA NO xUTA, PREMEU “REINICAR”eL FraCàs De La sOCiaLDemOCràCia: UN CapíTOL a amagar

L’objectiu teòric de construir una so-cietat socialista, igualitària, ha estat completament oblidat i s’ha redefinit en favor del capitalisme. El fracàs de la socialdemocràcia a l’hora de plan-tejar solucions a la crisi econòmica no ha començat amb les mesures d’austeritat o les retallades socials dels darrers 3 anys. La renúncia a construir una economia diferent, ra-cional, justa i igualitària va ser el preu del pacte social.

Com una teranyina, la crisi s’ha anat propagant. Primer van ser els sis-temes financers, que van descobrir que tot el seu entramat de préstecs se sostenia en el fum, després es va traslladar al sector industrial, a l’economia productiva i a les famílies, que van veure com, de sobte, el crèdit els va ser tallat. I per últim, la caigu-da de l’activitat econòmica, especial-ment en el sector de la construcció, va arribar als Estats, els quals han vist com els mateixos mercats financers que van generar el problema, ara els l’agreugen amb la venda del deute.

Si el full de ruta que s’aplica en la recerca de solucions és el que més convé al sistema financer i no pas al conjunt de l’economia i la societat, és evident que les propostes primaran la retallada dels drets socials: pagarem més impostos, més taxes, més inte-ressos bancaris, a canvi de menys sou,

menys prestacions, menys serveis pú-blics i, en defenitva, menys drets so-cials. I cada Estat s’encarregarà de fer entendre que aquesta és l’única solu-ció possible. És el poder del pensa-ment únic, el mateix que ens fa creure que les mesures a implementar són les mateixes a cada país. Ni tots els Estats estan aplicant les mateixes so-lucions, ni les polítiques de l’ECOFIN, l’FMI i la UE són les úniques viables.

Políticament, la reflexió més signifi-cativa és que la màxima de la social-democràcia ha estat un frau. Resulta que si l’economia creix sense parar, els ciutadans som “recompensats” amb més drets socials. Però, si el mercat no rutlla, els ciutadans per-dem els drets i paguem la crisi. Això no és un pacte social: és una estafa insostenible. Definitivament, el mo-del de socialdemocràcia europea ha fracassat a l’hora de gestionar la crisi per pura omissió del debat en la recerca de solucions i per la manca d’atreviment en l’esfera política.

NO hi ha LLOC per La resigNaCió: BasTim-NOs D’aLTerNaTives!

Hi ha alternatives que no s’han con-templat perquè allò urgent sempre passa per davant del que és impor-tant. La primera de totes, posar condi-cionants als fons de rescat, atrevir-se a castigar aquells que han alimentat la bombolla financera, els que han viscut de sobrevalorar l’habitatge i la vida del crèdit de plàstic i han perdut la juguesca. Els bancs han rebut aju-des mentre les famílies pagaran pels seus errors durant anys. Cal implan-tar noves fórmules com la creació de bancs públics o cooperatives de crèdit i consum.

Per despervertir la distribució de la riquesa, cal adoptar un nou model productiu sostenible i just, un canvi econòmic de futur que no només ens tregui de la crisi sinó que ens funcioni a llarg termini. Cercar noves fórmules per generar economia en les comuni-tats (cooperatives de consum, mone-da social...).

Fomentar el consum responsable, l’intercanvi i el reciclatge en substi-tució del creixement i consumisme desmesurat. És imprescindible treba-llar cap a la desmitificació dels valors del sistema capitalista (destruir la idea d’una pretesa llibertat que fa que guanyin els més forts i que perdin els més febles) per inculcar valors com prioritzar l’ús col·lectiu dels serveis i espais, consumir béns de proximitat o impulsar les energies renovables.

I en tot aquest procés, és fonamental retornar al ciutadà la seva sobirania, invertir la piràmide de les decisions.

Habitants 66.905

Increment d’habitants (2000-2011) 14.846

Vilanovins aturats (febrer 2007) 2.634 (9,91%)

Vilanovins aturats (febrer 2012) 6.727 (18,82%)

Expedients de Regulació d’Ocupació a la comarca (2011) 58

Treballadors afectats per ERO (2011) 1567 persones

Empreses tancades a la comarca (2011) 258

Vilanovins que treballen al municipi 58,8%

Vilanovins que treballen fora del municipi 41,2%

Vilanovins atesos per Serveis Socials (2011) 7.722

Vilanovins beneficiaris RMI 545

Pisos buits (2001) 3.572

Fracàs escolar vilanovins (2011) 30%

Font: IDESCAT i Mancomunitat Penedès Garraf

rei

nic

iem

el

sist

ema

8La

Bus

ca d

e Vi

lano

va i

la G

eltr

úC

andi

datu

ra d

’Uni

tat P

opul

ar

PARTICIPACIÓL’últim any hem vist un augment de la participació ciutadana, sobretot a partir de l’ocupació de les places amb assemblees multitudinàries. A Vilano-va i la Geltrú vam viure una experièn-cia única, amb assemblees diàries que van arribar a aplegar més de 300 persones, totes opinant i escoltant-se, fent-se càrrec dels problemes i necessitats dels altres. Per a moltes persones va significar un despertar de la consciència social, o la primera oportunitat d’opinar i participar amb d’altres, amb qui compartia més del que es pensava. Hi havia mil reivindi-cacions, i la sensació que s’estava fent quelcom nou. De seguida es va con-vertir en un punt de referència per a molta gent amb situacions difícils, de precarietat laboral o atur, en risc de desnonament, i allà hi van trobar, no només assessorament i mobilització, sinó també companyia i suport mutu. També hi havia molta incertesa so-bre com continuaria tot allò. Amb el temps, la cosa es va anar desinflant, però tot just ara acaba de reviscolar amb noves i grans assemblees als centres cívics, i noves propostes de mobilització. D’allà n’han sortit co-neixences i nous espais de lluita, con-tra l’atur, contra els desnonaments, o per la coordinació en la defensa dels serveis públics. L’assemblea de

Fes Teva La Vila es continua reunint el primer dissabte de cada mes als centres cívics. Ja no hi ha l’acampada però “l’experiència de totes les que la van viure, és, de totes totes, lla-vor de revolució”. Contacta-hi: festevalavila@gmail.com.

Al mateix temps que això passava, la Candidatura d’Unitat Popular, després de rebre el suport de 2.539 vilanovines i vilanovins, i passant d’1 a 3 regidors, obria la participació amb un seguit d’assemblees populars, convocades públicament, per decidir la seva posi-ció en decisions tan importants com el vot d’investidura al nou Govern mu-nicipal o els nous pressupostos. Du-rant aquest primer any, ens hem con-solidat com una eina de participació al Ple de l’Ajuntament per a tots aquells grups o entitats que ho han necessi-tat. Continuarem obrint de bat a bat portes i finestres del consistori, dins les nostres modestes possibilitats. I hem preparat un calendari d’activitats fins al juny, per promoure la participa-ció popular al voltant de les principals dates socials i nacionals, així com de temàtiques locals. ‘Tenim clar que si no aprofundim la participació, la de-mocràcia només és una aparença en retrocés’.

L’ALTERNATIVA, SOM EL POBLE!

l’a

lter

nat

iva s

om

el

po

ble

SUPORT MUTUATURArran de l’experiència de Fes Teva La Vila, un grup de persones desocupa-des van decidir ajuntar-se i posar-se en marxa, constituint l’Associació pel Dret a una Feina Digna. Busquen al-ternatives com ara l’autoocupació mi-tjançant cooperatives, o la pressió a l’Ajuntament perquè creï nous projec-tes d’ocupació i promogui descomp-tes o la gratuïtat en serves públics. També treballen per bastir un projecte de recollida d’aliments que dignifiqui l’aprofitament del menjar que llencen les grans superfícies i que, sense una organització adequada, sovint desemboca en conflictes i bara-lles, fins i tot de caire racista. Es reuneixen cada dimecres a les 7 al Toc (c/ Sant Sebastià 11).

HABITATGETambé de l’experiència del 15 de maig, va sortir una comissió d’habitatge que va estar assessorant persones amb ordres de desnonament o problemes per pagar el lloguer. La seva premis-sa és que, si el dret de les entitats bancàries a la propietat privada ha de passar per sobre del dret de les famí-lies a viure sota un sostre, la resposta passa per la desobediència civil quan no hi hagi alternatives. Des d’aquesta comissió, s’ha establert contacte amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), i el passat mes de febrer es va aturar el primer desno-nament a Vilanova. Si vols denunciar algun cas o demanar assessorament: pahgarraf@gmail.com.

BAIxA AL CARRER I PARTICIPA!Tornen temps difícils, tornen temps de lluita. Temps de crisi, temps de reta-llades i privatitzacions, de rescats i desnonaments. Temps de persecució a la llengua i la cultura. De beneficis multimilionaris i acomiadaments, de més atur i més precarietat. Davant d’això, el poble vol canvis, però no té les eines neces-sàries. I els canvis que està portant a terme l’elit estan destinats a empobrir-nos encara més. L’esquerra està immersa en la discussió d’alternatives per salvar o aprofundir el model del benestar que hi havia fins ara. Però, si les elits, d’un o altre signe, que el dirigien ja l’han descartat, qui ha d’aplicar les possi-bles alternatives? Ningú!

Per això hem pres consciència que, per defensar els interessos de les classes populars, «no hi ha cap més alternativa que la que siguem capaces de construir nosaltres mateixes». Fem de cada lluita per l’ensenyament i la sanitat públi-ques, o els drets laborals, una experiència d’autoorganització popular. I fent-ho, anem sumant suports a la creació d’un contrapoder popular que arribi a tots els àmbits de la vida col·lectiva, de les aules a la feina, als carrers i places, per fer efectives les alternatives que puguem crear, i que posi fre a les mesures antipopulars per acabar conquerint nous espais de poder.

I això, com ho fem?

Baixa, surt al carrer, pregunta, proposa, busca el teu lloc, … i PARTICIPA!

9

La B

usca

de

Vila

nova

i la

Gel

trú

Can

dida

tura

d’U

nita

t Pop

ular

l’a

lter

nat

iva s

om

el

po

ble

IGUALTAT DE GÈNERE I LLUITA CONTRA EL PATRIARCATQue els últims anys havíem avançat en la lluita per la igualtat d’homes i dones és cert, però també ho és que encara estem molt lluny d’aconseguir una plena igualtat. Per això, tot apunta que les dones són qui s’endú la pitjor part de la crisi. Sobre qui repercutirà més la retallada en atenció i cura de malalts i gent gran? Per això, des dels moviments socials haurem de reforçar aquest àmbit. Darrerament, les dia-des del 25 de novembre o el 8 de març guanyen força a Vilanova de la mà de l’Assemblea de Joves i l’associació de dones La Frontissa (http://lafrontissa.wordpress.com). No oblidem que ja són 7 dones assassinades a Catalunya en només 3 mesos. JA N’HI HA PROU!

UNITAT CONTRA EL FEIxISME I EL RACISMEUna de les millors experiències que hem viscut darrerament a Vilanova va ser l’unió que es va formar al voltant d’UCFR. Gent molt diversa, de partits, col·lectius, cultura, origen, o edat di-ferents, fent pinya per treballar per la bona convivència a la ciutat. Va ser una unió per aturar l’amenaça del discurs de l’odi i la discriminació, disfressada de partit polític, i va aconseguir una resposta massiva. A Vilanova i al Ga-rraf, no van passar! Però també era una unió per buscar punts de contacte entre tota aquesta diversitat i per de-mostrar que els problemes ens afec-ten a tots, i necessitem vies de diàleg i projectes de participació col·lectiva per trobar-hi solucions. A mesu-ra que les conseqüències de la crisi s’agreugen, es fa més urgent que mai mantenir espais com aquest. UCFR es continua reunint i prepara noves activitats: unitat.contra.el.feixisme.garraf@gmail.com.

LA LLUITA DEL JOVENT, EL FUTUR DEL NOSTRE POBLEUn jovent despert, crític i actiu és ga-rantia d’una societat conscient i cohe-sionada per al futur. Ja s’ha convertit en habitual la referència que la gene-ració actual serà la primera a viure pitjor que els seus pares i mares. És imprescindible la seva acció per de-fensar l’ensenyament, el dret a una feina digna (més del 40% d’atur juvenil als Països Catalans) o per reclamar espais propis de lleure i aprenentat-ge, d’autogestió i de festa. Són mol-tes les iniciatives portades a terme per les diverses entitats juvenils de la ciutat, i us animem a participar-hi. En especial, a l’Assemblea de Joves, en la seva tasca d’informació, orga-nització i mobilització del jovent, des d’una perspectiva independentista, d’esquerres i antipatriarcal facebook.com/assembleajovesvng.

MOBILITZACIÓLes polítiques que s’estan aplicant davant la crisi estan enfocades perquè n’assumim el cost les classes popu-lars, ja sigui empitjorant les nostres condicions laborals (treballar més guanyant menys, i amb menys drets), o obrint al negoci privat allò que fins ara era de tothom per igual, els ser-veis públics (amb l’excepció de les persones sense drets, els immigrants il·legals). Ara, amb la dreta al poder, aquestes polítiques agafaran una nova embranzida i s’augmenta, a més, la persecució dels principals drets nacionals que havíem assolit. Una de les millors armes que tindrem és la de mobilitzar-nos, massivament i re-petida. En aquest sentit, destaquem 3 espais de referència:

ASSEMBLEA PELS DRETS SOCIALSPlataforma comarcal que aplega els sindicats combatius, associacions de veïns i la majoria d’organitzacions de l’esquerra rupturista. Des de 2008, ha estat un espai unitari de mobilització per a l’1 de maig o per a les diverses vagues generals.

COORDINACIÓ ENSENYAMENTMestres i professorat han començat a organitzar-se comarcalment per de-nunciar les retallades. Amb els i les estudiants, estan portant a terme di-verses mobilitzacions. Si et planteges què pots fer a la teva escola o institut: http://elgarrafesmou.blogspot.com.es-coordinaciosecundaria12@gmail.com.

DRET A L’AUTODETERMINACIÓ I DEFENSA DE LA LLENGUAArreu dels Països Catalans estem vivint noves agressions contra la normalització i, fins i tot, l’oficialitat de la llengua. I, quan el dret a l’autodeterminació és assumit cada dia per més sectors del poble, l’Estat està posant en marxa una nova re-centralització. A Vilanova, vam viure una gran experiència d’organització popular i de reivindicació dels nostres drets nacionals de la mà de VNG De-cideix (ara, VNG per la Independència, http://www.vngperlaindependencia.cat) que hem de mantenir viva. Des de l’Esquerra Independentista comp-tem amb tu per continuar reivindi-cant la plena sobirania per als Països Catalans.

SINDICALISME DE LLUITAPer poder conèixer totes les nostres possibilitats a partir del contracte de treball o resoldre qualsevol pro-blema o irregularitat a la feina, els i les treballadores de Vilanova sempre han comptat amb les companyes de la CGT al seu local del carrer Lepant 23 (cgtvng@pangea.org). També us re-comanem la COS, sindicat de l’EI. La seva màxima és: “El teu sindicat sou tu i les teves companyes de feina. A partir d’aquí, t’ajudem en el que cal-gui” (info@sindicatcos.cat). Amb les darreres reformes laborals, conèixer bé el teu contracte i els teus drets és bàsic per fer-los respectar.

CENTRES SOCIALSUna necessitat bàsica per a l’acció col·lectiva és la de tenir espais. Ara mateix tenim dos centres socials au-togestionats i independents del poder. L’Ateneu Vilanoví, a la Plaça Llarga 19, és l’espai social de l’Esquerra Inde-pendentista vilanovina, tot i que acull d’altres associacions o cooperatives de consum. També hi ha l’Ecoxarxa Garraf, al carrer Balears 11, que acull la Cooperativa Integral Catalana a la comarca. Tots dos centres ofereixen activitats regulars i estan oberts a tothom qui necessiti l’espai.

10La

Bus

ca d

e Vi

lano

va i

la G

eltr

úC

andi

datu

ra d

’Uni

tat P

opul

ar

Darrers aTaCs a La LLeNgUa, La CULTUra i Les LLiBerTaTs NaCiONaLs

a Dificultats per a l’escolarització en valencià

Des que es van establir les dues línies en el sistema educatiu del País Valencià, cada any són desenes de milers els nens i nenes que no poden estudiar en la seva llengua.

a retallada estatutEl mes de juny de l’any 2010, el Tribunal Cons-titucional espanyol retalla un Estatut que, ens agradés més o menys, havia estat aprovat pels catalans i les catalanes en referèndum.

a sentències contra la immersió lingüística

La denúncia de tres úniques famílies pot por-tar la desaparició d’un sistema educatiu que, després d’anys d’aplicació, s’ha demostrat efectiu i ha estat reconegut internacional-ment.

a Tancament de Tv3 al país valencià

L’any 2010, el Govern del País Valencià tan-ca els repetidors de TV3 que havien estat instal·lats anys enrere gràcies a les aporta-cions populars. Alhora, les fortíssimes multes imposades a Acció Cultural del País Valencià poden portar l’entitat a la seva desaparició.

a Desaparició del “requisit lingüístic” a les illes

El Govern de les Illes elimina l’anomenat “re-quisit lingüístic”, que exigia el coneixement del català per part dels funcionaris públics.

a Castellanització de topònims a illes

A finals del 2010, els ajuntaments de Palma i Maó, governats pel PP, castellanitzen els noms de les seves ciutats. Així, Maó esdeve Maó-Mahó i Palma, Palma de Mallorca (to-pònim tradicional espanyol ideat per diferen-ciar la ciutat de les “Palma” espanyoles).

a Continua l’espoli fiscalNo prou satisfet amb l’espoli fiscal a què són sotmesos tradicionalment els Països Cata-lans, el Govern espanyol es nega a pagar els diners que, segons l’Estatut d’Autonomia en vigor, deu a la Comunitat Autònoma de Ca-talunya.

a La bandera espanyola, als ajuntaments

El Govern espanyol llança una ofensiva per obligar a penjar la bandera espanyola a la façana dels ajuntaments en què no oneja.

a reducció del finançament a “La Bressola”

Les escoles pertanyents a la Bressola són les úniques en què es pot estudiar en català a la Catalunya del nord. La reducció de les ajudes que els arriben des de les institucions del sud ha obligat a tancar, de moment, una d’aquestes escoles.

No fa pas gaires anys, quan l’única veu que cridava per l’alliberament nacio-nal dels Països Catalans era la pro-vinent de l’Esquerra Independentista, érem qualificats de radicals, de bojos, d’idealistes, d’utòpics... La resta de forces polítiques confiaven –i algunes ho fan avui, encara– que era l’invent postfranquista de l’estat de les auto-nomies el que ens dotaria d’un grau suficient de llibertat. Avui, quan ha quedat demostrat que aquell invent era absurd, són amplíssimes capes de la societat les que creuen que aquell somni, aquella utopia, pot convertir-se en realitat i que els Països Cata-lans –més aviat o més tard– arribaran a assolir la llibertat.

Des de l’Esquerra Independentista, sempre hem cregut que són els mo-viments de base els que ens portaran els canvis socials i nacionals, treba-llant des dels municipis, des dels ba-rris, des de les entitats... És, en defi-nitiva, la societat civil organitzada –la unitat popular– la que farà avançar la societat, com ha estat sempre. I en la lluita per la Independència, el camí no ha estat diferent. Després d’anys i anys d’immobilisme i d’un nacionalis-me més o menys ensucrat i folklòric per part de la classe política, el tre-ball i la lluita des de la base ha fet que aquells “quatre bojos” s’hagin multi-plicat.

No hi ha dubte que la iniciativa de les consultes sobre la Independència, im-pulsades i portades a terme des del teixit associatiu de cada municipi, han tingut una forta influència en aquest creixement de l’independentisme.

Noves iniciatives com l’Associació de Municipis per la Independència o l’Assemblea Nacional Catalana –a tra-vés, sobretot, de les seves delegacions locals– continuaran empenyent cap a la consecució de l’objectiu de la Inde-pendència. Ara bé, caldrà que ara més que mai el poble autoorganitzat conti-nuï empenyent; si no és així, el procés s’aturarà. Les forces polítiques aniran sempre al darrere i només avançaran si se senten realment empeses per la societat.

Segurament, des de la més absolu-ta ingenuïtat, hi ha qui creu que s’ha avançat tant que la Independència arribarà qualsevol dia a través d’un simple referèndum –ara mateix, il·legal– i d’una negociació entre les institucions polítiques catalanes i l’Estat espanyol. No és possible ima-ginar una negociació més absurda: d’una banda, una consulta del tot le-gítima però il·legal; de l‘altra, un exè-rcit que té entre les seves funcions principals garantir la integridad terri-torial de l’Estat. La política institucio-nal serà important en el seu moment, però serà sempre conseqüència de la veu que arribi del carrer.

Cal, per tant, continuar treballant en aquest procés en què la societat ci-

vil ha esdevingut la protagonista. En aquest sentit, fer política municipal en clau independentista no és decoratiu, és més necessari que mai, el rovell de l’ou de la lluita. La tasca que s’ha de fer des dels municipis és bàsica i ha d’anar encaminada en dues direc-cions. Si, d’una banda, és imprescin-dible augmentar el nombre dels inde-pendentistes que podríem anomenar passius –els que votarien “sí” en un hipotètic referèndum per la Indepen-dència, per entendre’ns–, no ho és menys aconseguir que els que ja es-tan convençuts esdevinguin actius i surtin al carrer. S’ha de treballar per arribar a una majoria social de parti-daris de la Independència, i tant que sí!, però d’una majoria que treballi i lluiti cada dia i no pas d’una majoria que s’ho miri des de casa.

Només la desobediència a les seves lleis, el trencament de les normes establertes i la lluita diària ens faran avançar cap a la Independència. No hi arribarem mai si esperem asseguts a casa que parlaments i governs ens hi portin. Tal com es deia en el manifest de la Marxa de Torxes de l’any passat organitzada per l’entitat VNG per la Independència, “la lluita per la Inde-pendència ha de ser un treball diari i ha de ser present arreu: a casa i al ca-rrer, a les institucions i a les entitats, als partits i als sindicats, a la feina i a la festa... Al capdavall, el desig, si no es fa res per satisfer-lo, no és més que una forma d’autorepressió”.

No podem esperar que ningú ens por-ti cap a la Independència. Si realment volem aconseguir un país lliure per tal de construir-hi una societat més jus-ta, hem d’anar-hi.l’Esquerra Independentista,

sempre hem cregut que són els moviments de base els que ens portaran els canvis socials i nacionals, treballant des dels municipis, des dels barris, des de les entitats

“la lluita per la Independència ha de ser un treball diari i ha de ser present arreu: a casa i al carrer, a les institucions i a les entitats, als partits i als sindicats, a la feina i a la festa...

Fer política municipal en clau independentista no és decoratiu, és més necessari que mai, el rovell de l’ou de la lluita

DES DELS MUNICIPIS, CAP A LA INDEPENDèNCIA

ca

p a

la in

dep

end

ènc

ia

11

La B

usca

de

Vila

nova

i la

Gel

trú

Can

dida

tura

d’U

nita

t Pop

ular

La CUp aprOva UN “COmprOmís D’èTiCa pOLíTiCa” eN La Darrera assemBLea pOpULar CeLeBraDa eL passaT NOvemBre a La Casa BULTó.

La nostra societat viu immersa en una profunda crisi institucional i política. La major part de la població, princi-palment les classes populars, tenen la sensació, d’altra banda més certa del que es pensen, que les institucions representatives i, en general, la polí-tica, no els representen, sinó que re-presenten en una proporció major els interessos de bancs, mercat financer i grans corporacions. Aquesta crisi és greu sobretot per als projectes polítics populars i de transformació social, orientats a donar poder i defensar els interessos de les classes popu-lars, per l’evident dificultat de guanyar cap confiança i, per tant, cap aval ni suport, d’aquestes classes populars envers el projecte de transformació social. Abans que cap altre, aquest és un problema que afecta directament la CUP com a projecte que aspira a aplegar i representar les classes po-pulars catalanes. Aquest Compromís d’ètica política de la CUP de Vilanova i la Geltrú és un pas indispensable, encara que segurament insuficient, per comprometre’ns nosaltres, i per explicar-ho a la gent, a respectar uns mínims i complir-los malgrat el sis-tema polític, malgrat les normes de l’establishment i malgrat l’herència, també cal dir-ho, d’una esquerra ins-titucional que no vol entendre aquesta crisi i el profund abisme que està se-parant el subjecte del canvi -les clas-ses populars- del projecte polític de transformació social.

; La CUp publicarà els seus balanços econòmics com a mínim una vega-da l’any.

; els càrrecs electes no percebran, en principi, cap ingrés institucional per la seva funció de representants institucionals de l’assemblea de la CUp. malgrat tot, la CUp compen-sarà les despeses que l’exercici del càrrec pot comportar, tals com increments en la declaració de la renda, viatges, telefonia o altres, així com compensacions econòmi-ques per les renúncies obligades que l’exercici del càrrec comporta.

; els càrrecs electes de la CUp tindran limitat el seu mandat a dos exercicis seguits (8 anys).

; La CUp podrà disposar de perso-nes remunerades econòmicament (alliberats) que s’ocupin de la feina administrativa i de gestió que im-plica el treball institucional i altres. L’alliberat té limitat el seu mandat a 2 anys prorrogables 2 anys més. No percebrà un sou superior a dues vegades el salari mínim inter-professional.

; en cas d’ocupar càrrecs de govern, el salari màxim que percebran els càrrecs de la CUp no serà superior a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional.

; La CUp no és fruit exclusivament de la militància i la seva feina com a opció política, sinó també fruit de moltes altres lluites, moviments i organitzacions que treballen, de forma diversa, pels mateixos ob-jectius polítics. La CUp es compro-met a posar part dels seus ingres-sos institucionals al servei d’altres projectes i iniciatives, sempre sota supervisió i decisió de l’assemblea.

; els càrrecs electes de la CUp, por-taveus de l’assemblea dins la ins-titució, estan de forma permanent a disposició de l’assemblea i poden ser revocats en qualsevol moment si aquesta així ho demana.

; La CUp procurarà que els seus càrrecs electes no dupliquin re-presentativitat en els organismes municipals, intentarà repartir la representació en aquests organis-mes entre la resta de militants.

; els càrrecs electes i representants en general de la CUp no accepta-ran regals, àpats, gratificacions extraordinàries, favors ni cap altre privilegi ni d’institucions públiques ni de privades.

; La CUp treballa per un projecte polític col·lectiu, no personal ni personalista, i s’imposa un o una portaveu col·lectiu, del qual es procurarà la rotació.

; La CUp es compromet a celebrar com a mínim dues assemblees po-pulars cada any, a les quals tenen dret a assistir-hi militants, simpa-titzants i votants.

; La CUp no incorporarà cap cà-rrec de confiança ni directiu a l’ajuntament en cas de formar part del govern municipal.

Subvenció grup municipal

18.555,21e

Sou regidors 16.386,36e

Quotes militants

4.275,00e

Campanyes 1.385,09e

Interessos 0,42e

Assemblea nacional

1.440e

Total

Local social 10.800e

Col·laboració Ateneu Vilanoví

2.000e

IRPF Regidors 6.473,04e

Compensació regidor

1.260e

Mòbil regidor 840e

Alliberat 2.160e

Quota nacional CUP

4.152,87e

Secretaria 67,44e

Material 458,9e

La Busca 2011 3.213,45

Campanyes, actes i col·laboracions

4.826,58e

Campanya electoral

2.750e

Despeses financeres

329,66e

Assemblea Nacional

1.531,28e

Altres 290,34e

Total

T Ingressos

T Despeses

Balanç CUP Vilanova i la Geltrú 2011

eLs COmpTes, CLars!

La Candidatura d’Unitat Popular de Vi-lanova i la Geltrú seguim un any més amb l’exercici obligatori de presentar els nostres comptes a tota la ciutada-nia. Perquè tan sols així, fent pública la gestió de fons procedents d’entitats públiques, avancem cap a una demo-cràcia més justa, igualitària, partici-pativa i transparent.

Enguany, els comptes mostren el traspàs entre la darrera legislatu-ra i l’actual, que ha comportat nota-bles canvis en la gestió dels nostres comptes a causa de l’increment d’un a tres regidors. Aquests canvis afecten l’apartat dels ingressos, on augmenta sensiblement la subvenció per grup municipal i de forma més substan-

cial, els procedents dels regidors a l’Ajuntament. Cal recordar que els re-gidors destinen les seves percepcions íntegrament a la candidatura.

La CUP financem la nostra activitat principalment a travès de tres vies. La subvenció per grup municipal, els sous dels regidors i les quotes dels militants. De forma extraordinària, al-gunes campanyes, com el joc del Mo-nopoli de Vilanova i la Geltrú, també ha reportat ingressos, així com la ce-lebració a la nostra vila de l’Assemblea Nacional de la CUP.

Per altra banda, les despeses són més diverses i es concentren bàsica-ment en els següents conceptes. En primer lloc, en el manteniment de la nostra seu al local de l’Ateneu Vilanoví a la Plaça Llarga. A més, hem endegat

una aportació a l’entitat com a aposta d’enfortiment a l’Esquerra Indepen-dentitsta de la nostra vila.

Com és necessari, hi són presents les compensacions als regidors per la no percepció efectiva dels seus sous, però que sí que computen en els seves rendes. Cal fer esment també de les aportacions obligatòries al Secretariat de la CUP, d’un 10% dels ingressos percebuts, així com del cost de la re-vista La busca de l’any anterior.

I, en darrer lloc, cal fer esment d’altres despeses rellevants com l’aportació mensual que efectua la Candidatura a un compte d’estalvi per a les properes eleccions, la qual cosa representa un exercici responsable per a no recórrer a l’endeutament i la conseqüent sub-missió a les entitats financeres.

42.042.08e

41.153.65e

� POTS CONSULTAR EL COMPRO-MÍS D’ÈTICA POLÍTICA COMPLET A WWW.VILANOVA.CUP.CAT

TRANSPARèNCIA I CLAREDAT PER fORjAR RELACIONS DE CONfIANçA

tra

nsp

ar

énc

ia t

ota

l

12La

Bus

ca d

e Vi

lano

va i

la G

eltr

úC

andi

datu

ra d

’Uni

tat P

opul

ar

ELS VERDADERS CAUSANTS DE LA CRISI EN SERAN ELS MÀxIMS BENEfICIATS

Cap a qUiN mODeL De BaNCa esTem aNaNT? hi ha aLTerNaTives?La crisi econòmica que patim està fent que el capital, personificat en les entitats financeres, amb el suport de les institucions europees més neoli-berals, estigui traient la seva verdade-ra cara i faci sense complexos tot allò necessari per augmentar sense es-crúpols els seus beneficis. El sistema financer, principal culpable d’haver-nos posat en aquesta crisi, a la llarga en serà un dels pocs beneficiats.

Els grans bancs i caixes s’han inventat noves fórmules per estafar-nos, com les hipoteques amb terra o les parti-cipacions preferents, amb les quals s’han quedat més de 40.000 M€, bà-sicament dels estalvis de la gent gran. Hem concedit a la banca estatal, entre altres ajudes, més de 350.000 M€ en crèdits a l’1% en només tres mesos a través del BCE, sense demanar-los contrapartides. Sembla que l’única gran preocupació dels estats i de l’Europa del capital ha estat “salvar” la banca amb grans ajudes. Perquè ens en fem una idea, l’any 2010, el fi-nançament només del govern espan-yol als bancs i caixes va ser de 87.150 M€, mentre que el que va donar direc-tament l’estat a les empreses va ser de només 350 M€, menys d’un 0,5%. Tot i que se’ns ha assegurat que totes aquestes quantitats estratosfèriques

aLerTa: privaTiTZaCiONs!

Des de la CUP, sempre hem defensat la necessitat que els serveis essen-cials i la majoria de serveis que es donen a la ciutadania des dels ajun-taments es faci des d’empreses públi-ques. La situació actual de crisi, però, no només està servint d’excusa per no fer accions valentes en aquest sen-tit, sinó que està sent utilitzada pels bancs i caixes per forçar la privatit-zació de les empreses públiques més rendibles i així facilitar que puguin ser ells els que les acabin controlant.

Les empreses vilanovines sobre les quals han posat els seus ulls les en-titats financeres són VNG Aparca-ments, que gestiona la zona blava i tots els aparcament soterrats de la ciutat menys el del mercat i, i sobretot la Companyia d’Aigües municipal.

El procediment que segueixen en aquest cas les caixes per aconseguir-ho és del tot pervers i ens mostra la poca ètica d’aquestes entitats. Tot i les grans injeccions de diners que han rebut els darrers mesos del BCE, segueixen sense donar crèdit a les pimes i famílies i ara, a sobre, han tancat l’aixeta també a les adminis-tracions locals.

Quan els ajuntaments van a renovar les pòlisses de crèdit, es troben amb la negativa de les caixes i que aques-tes, per tant, els demanen els diners que tenien disposats i que els ens lo-cals es veuen incapaços de retornar. La següent pregunta és automàtica: si no tens els diners per tornar-me’ls, què et pots vendre per aconseguir-los? En el cas de Vilanova, només hi ha dues respostes: la Companyia d’Aigües, que subministra l’aigua a empreses i famílies de la ciutat, i VNG

de crèdit als bancs serviria per facilitar el crèdit a les empreses, això no està sent així i seguim veient diàriament com moltes pimes i autònoms han de tancar portes per manca de finança-ment. Però no només això, resulta que entre tots estem regalant crèdit a les financeres mentre elles segueixen ge-nerant beneficis i repartint dividends entre els seus accionistes. L’any pas-sat, només entre els 3 grans bancs de l’estat (Santander, BBVA i La Caixa), van generar uns beneficis de gairebé 10.000 M€.

I quines alternatives tenim a tot aquest model de banca usurera? Doncs la més senzilla seria la creació d’una banca pública, però òbviament ni els governs ni la partitocràcia ac-tual treballaran mai en aquest sentit. Tot i que l’estat ha hagut d’intervenir i nacionalitzar en part algunes entitats bancàries, no només no s’ha aprofi-tat per crear una banca que treballi pel benefici col·lectiu i la millora de l’economia general, sinó que, a més, després de sanejar-les amb capital públic, les estem regalant per 1€ als grans bancs de l’estat. Per tant, veient la complicitat del poder polític amb les financeres, l’única via que tenim per aconseguir una banca més ètica i res-ponsable és que la societat s’organitzi per crear alternatives. Una de les ma-neres és la creació de cooperatives de crèdit i estalvi. És en aquest sentit que la CUP aposta fermament perquè l’Ajuntament vilanoví treballi per do-nar suport i s’involucri en la creació d’una cooperativa de crèdit i estalvi a la ciutat. Hem d’avançar cap a un mo-del de banca de proximitat, arrelada al territori, que treballi per millorar les economies locals i on els seus clients, i alhora propietaris, puguin decidir on van a parar i on s’inverteixen els seus diners, un model que quedi fora de la desena de grans bancs sense rostre ni escrúpols que acabaran quedant a l’estat espanyol.

Aparcaments, que controla la zona blava i tots els aparcaments soterrats excepte el del mercat.

Però qui està en disposició de comprar o concessionar aquestes companyies municipals? En el cas d’Aigües, no-més Agbar, empresa controlada en un 44% per La Caixa, mentre que, pel que fa a VNG Aparcaments, l’empresa més ben situada per comprar-la o concessionar-la és Saba, on La Caixa en controla el 51% de les accions. Per tant, ja hem tancat el cercle! Deixem diners públics a interès gairebé 0 a les entitats financeres i aquestes, en comptes d’obrir l’aixeta del crèdit a famílies, empreses i administracions, encara els escanyen més, fins al punt d’obligar els consistoris a vendre’s les empreses municipals, que acaben comprant bancs i caixes a molt bon preu i finançant-ho amb els diners que els hem deixat entre tots. Negoci rodó!

L’any passat, només entre els 3 grans bancs de l’estat (Santander, BBVA i La Caixa), van generar uns beneficis de gairebé 10.000 M€

La crisi econòmica que patim està fent que el capital, estigui traient la seva verdadera cara i faci sense complexos tot allò necessari per augmentar sense escrúpols els seus beneficis

Deixem diners públics a interès gairebé 0 a les entitats financeres i aquestes, en comptes d’obrir l’aixeta del crèdit a famílies, empreses i administracions, encara els escanyen més, fins al punt d’obligar els consistoris a vendre’s les empreses municipals

ale

rta

pr

ivat

itza

cio

ns

13

La B

usca

de

Vila

nova

i la

Gel

trú

Can

dida

tura

d’U

nita

t Pop

ular

Fa anys que el capitalisme vol anul·lar-nos com a ciutadans i convertir-nos només en consumidors. ha aconseguit encegar-nos amb les pantalles del televisor, del mòbil i de l’ordinador. ens ha aco-rralat a les gran superfícies, a les franquícies i als gimnasos. i ara ens està terroritzant amb la crisi que el mateix sistema ha generat perquè ho aca-bem de cedir tot al mercat.

per sort, encara hi ha capacitat de resistència i ini-ciatives per fer front a tot plegat. algunes, basades en l’ecologisme, la sostenibilitat, el consum res-ponsable i la solidaritat, ja són força conegudes.

vet aquí, però, altres propostes i consells alterna-tius que, partint de nosaltres mateixos, poden aju-dar a transformar la societat:

COmpTe amB eLs BaNCs!

A les escoles ens volen ensenyar, als hospitals ens volen curar, però als bancs ens enganyen, aques-ta és la conclusió. Pensàvem que la seva funció era guardar-nos els diners i deixar-nos-en a canvi d’uns interessos raonables però, a la pràctica, tot són co-missions sobre els nostres dipòsits i lletra petita, molta lletra petita en tots els contractes. A canvi, els dirigents que els han gestionat malament i ens estan portant a la ruïna reben grans sous i gratifi-cacions. Compte, doncs, amb els copets a l’espatlla i amb les invitacions al despatx del director de la sucursal.

hi ha aLTres maNeres D’aCONsegUir DiNers

Recordeu que es poden fer préstecs entre particu-lars amb un acord verbal o escrit, validat o no per un notari. Pot resultar molt beneficiós per a les dues parts. Ara bé, tant si es pacten interessos com si no, convé declarar-ho a Hisenda per evitar que es confongui amb una donació.

vOLeU iNverTir èTiCameNT i amB TraNsparèNCia?

Si voleu que els vostres estalvis s’inverteixin en en-titats d’interès social i amb un control transparent, podeu fer-ho com a socis col·laboradors a través de cooperatives de serveis financers ètics i solida-ris com Coop57. Feu-hi un cop d’ull: http://www.coop57.coop. Els interessos que donen són baixos però, a canvi, es té la satisfacció de contribuir a fer de contrapès de la voracitat capitalista i de la manca d’escrúpols dels bancs.

UseU Les TargeTes De CrèDiT amB CriTeri

Si la vostra economia del dia a dia us ho permet, no pagueu amb targeta de crèdit als petits comer-ços. Penseu que així s’estalvien les comissions que es queden els bancs. És una petita contribució a la seva supervivència.

prOBLemes amB La hipOTeCa?

Si creieu que no podreu fer front al pagament de la hipoteca, podeu plantejar-vos la possibilitat de re-córrer al lloguer creuat per evitar el desnonament durant cinc anys. Si no sabeu què és, trobareu més informació a: www.autogestio.cat/manualdesobe-dienciaeconomica. Una altra solució és integrar-se a la Cooperativa d’habitatge social per tal de com-prar paquets d’hipoteques impagades. Ho expliquen a www.habitatgesocial.cat.

pagUeU amB TUrUTes

Feu servir les “turutes”, la moneda social que ha posat en marxa Transició VNG. Ja es poden fer ser-vir per pagar força serveis i comprar en alguns co-merços de la nostra ciutat. Més informació:

http://transiciovng.blogspot.com.es.

eNTre TOTs pODem Fer graNs COses

Mitjançant el micromecenatge, podeu contribuir a tirar endavant algun projecte. Per exemple, així s’han ajuntat els 6000€ per rodar el documental Operació Garzón contra l’independentisme ca-talà. Consulteu les possibilitats de col·laboració: http://www.verkami.com.

si esTeU FarTs De Les graNs COmpaNYies eLèCTriqUes

Contracteu energia neta per a la vostra llar a un preu similar al que pagueu actualment. Sense haver de canviar ni comptador ni res. Podeu fer els tràmits per Internet: http://www.somenergia.coop.

NO BaseU eN eL mODeL De mÒBiL eL vOsTre presTigi sOCiaL

El coltan que s’usa per fabricar els mòbils provoca contínuament guerres pel control de les mines d’on s’extreu. No canvieu d’aparell si no és absolutament necessari. Lllegiu això i entendreu per què:

http://www.setmanaridirecta.info/noticia/ni-amb-meu-mobil-ni-amb-nostra-cobertura.

i NO sigUem “iDiOTes”

A la Grècia clàssica, la dels savis, la paraula “idiota” volia dir “el que no es preocupa de la cosa públi-ca”. Doncs això, no siguem idiotes i organitzem-nos per defensar tot el que ha costat tant d’aconseguir: l’educació i la sanitat públiques, les pensions, la lli-bertat d’opinió i de premsa...

iNFOrma’T, TeNs DreTs!

el món laboral és ple de tripijocs. et sonen les vacances sense fer, pagues sense cobrar, revisions mèdiques “oblidades” o prevencions de riscos que són un tràmit? et sonen hores extra sense cotitzar? i obligatòries? i sense cobrar? et sona la frase, “i a qui no li agradi...”?

el 80% dels contractes són tempo-rals i, d’aquests, el 90% ho són en frau de llei, és a dir, no es correspo-nen amb la realitat de la relació la-boral que regulen. per què? perquè estirant d’aquí i d’allà, aprofitant totes les trampes legals, i aprofitant la por/confiança dels treballadors, molts empresaris en treuen un bon partit. aquesta situació es manté pel desconeixement dels nostres drets laborals, sobretot a les feines més precàries.

Oi que no deus voler jugar a un joc sense saber-ne les regles?

1-Mira el teu contracte. Quina cate-goria hi surt? Es correspon amb la funció que fas realment? Per quin conveni està regit?

Que què? Busca-ho aquí: http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/document.jsp?doc=7_3153.pdf.

2-Ara mira la nòmina. Cobres tots els conceptes salarials (columna esquerra) que hi surten? I els no sa-larials (dreta), són reals? Et cotitzen tot el que et correspon?

3-Quines eines teniu, tu i els teus companys de feina? Teniu alguna representació?

Ajunteu-vos i parleu! Consulteu-ho a info@sindicatcos.cat.

4-Qualsevol acord amb l’empresari, sempre per escrit!

5-Si t’acomiaden, no signis res, o po-sa-hi no conforme, fins que estiguis segur del que estàs signant. Consul-ta-ho amb calma, i que s’esperin!

6-Tens 20 dies hàbils (no compten ni dissabtes ni festius) per a reclamar sobre acomiadaments, sancions o canvis substancials de les condicions laborals. Sobre salaris, tens un any.

7-Pots utilitzar el servei de justícia gratuïta al carrer València núm. 344 de Barcelona (9-12h).

8-Vine al taller de drets laborals que farem amb l’ajuda de la Coordina-dora Obrera Sindical el 28 d’abril a les 18h al centre cívic Molí de Vent. I porta-hi la teva nòmina!

TOT COMENçA EN UN MATEIx

tot

co

men

ça e

n u

n m

atei

x

14La

Bus

ca d

e Vi

lano

va i

la G

eltr

úC

andi

datu

ra d

’Uni

tat P

opul

ar

Edicions 62 va inaugurar l’any publi-cant l’obra assagística del pensador més important del segle XX als Paï-sos Catalans. Els volums contenen tots els llibres d’aquest gènere així com totes les seves reflexions publi-cades en diaris i revistes. La sagaci-tat de Fuster, la seva aposta crítica i compromesa mereix un lloc destacat i referencial.

El cantautor xativí reprèn la seva tra-jectòria discogràfica amb la publica-ció d’un disc auster que fa honor al títol. Els arranjaments musicals de Borja Penalba complementen les lle-tres punyents, delicades i irreverents d’un dels cantautors més conscien-ciats de les terres de parla catalana.

Verkami és un projecte de projectes, una manera de finançar projectes musicals, editorials o cinematogrà-fics de creadors independents amb aportacions individuals o col·lectives. El públic és un mecenes potencial i, a canvi de la col·laboració econòmica, obté recompenses exclusives.

Un grup d’estudiants de la Universi-tat Autònoma van entrevistar Miren Etxezarreta, catedràtica d’economia aplicada, i ens brinden l’oportunitat de compartir les opinions i la visió que aquesta activista té sobre el capi-talisme. Un testimoni entenedor i ple de pistes sobre la sortida, no ja de la crisi, sinó del sistema abusiu actual.

L’empremta i el llegat historiogràfic de Josep Termes ha tingut un ex-traordinari colofó amb la publicació d’una història del moviment lliberta-ri, des del seu naixement fins a la desfeta de l’URSS. Termes, excel·lent especialista de l’obrerisme català i lluitador contra corrent aprofundeix en la relació de l’anarquisme amb moviments com el republicanisme, la Renaixença i el catalanisme polític.

La conjunció d’un grup de jazz i d’un combo de rap ha donat com a resultat un dels discos més rodons de l’any. Composició instrumental exquisida al servei de lletres combatives. Al contrari que la tendència deslligada de la realitat d’altres propostes cata-lanes, “Per principis elegants” trans-met compromís i energia.

El setmanari de referència dels mo-viments socials va presentar fa poc el nou disseny de la seva pàgina. El pro-jecte de La Directa és independent de qualsevol grup econòmic i se susten-ta en la col·laboració dels subscrip-tors i en una xarxa de corresponsals al llarg dels Països Catalans.

Per molt que faci ja un parell d’anys de la seva estrena, aquest documen-tal manté la seva vigència. Després de veure’l, si no en teníem suficients, ens carreguem de raons per de-nunciar l’especulació financera i les dinàmiques absurdes que ens han dut a la situació de crisi. Guanyador de l’oscar 2011 al millor documental.

Josep Fontana ha publicat una obra monumental, de més de 1000 pà-gines, en què l’historiador analitza el nostre devenir en un perfecte as-saig d’història immediata, des de l’acabament de la II Guerra Mundial fins a les revoltes àrabs, a través d’una lectura àcida i documentada.

Amb el seu tercer disc, la banda bar-celonina ha fet un pas decisiu en la seva trajectòria. Manté el seu estil, rock de guitarres esmolat, però evo-luciona cap a una proposta concep-tual nova i més psicodèlica. Val la pena escoltar-lo del començament fins al final i trobar-hi una coherència que fuig del conformisme.

Sírius és una agència de notícies que vol servir com a alternativa als grans mitjans corporatius des d’una pers-pectiva de classe i catalana. De forma coordinada i gràcies a la informació provinent del teixit associatiu i social, Sírius pot convertir-se en un canal de notícies important i d’obligada visita.

Ens arriba en català una de les últi-mes realitzacions de Martin Scorsese, ambientada en la dècada dels cin-quanta en una illa remota de Boston. El que comença com una història po-licíaca es converteix a poc a poc en un relat claustrofòbic de final inesperat.

El periodista Xavier Montanyà des-criu l’esfereïdora situació del Delta del Níger, zona explotada per em-preses petrolieres que xuclen els recursos a canvi de res. Imprescin-dible relat per entendre una realitat desconeguda que resumeix gran part dels problemes del món: crisi ener-gètica, corrupció política i violència estructural.

L’incombustible Quimi Portet, el gua-po d’El último de la fila, té una carre-ra prou consolidada per quedar-se al marge de modes i l’aprofita per fer discos, com aquest, diferents i propers. Cançons molt treballades amarades del punt de vista irònic i anàrquic propi de Portet.

L’Andreu i la Maria són una parella que, des de fa uns mesos, han ende-gat una campanya per cridar a la in-submissió fiscal. Molts ajuntaments ja s’han afegit a la seva proposta, que passa per recaptar els impostos des de l’Agència Tributària Catalana.

Documental a través del qual una trentena de músics valencians com Raimon, Al Tall, Feliu Ventura o Pau Alabajos analitzen allò que hom pot considerar com un dels grans mo-ments de la música en valencià des d’un punt de vista quantitatiu, quali-tatiu i diversificat.

Es tracta d’un llibre prou original, a tall d’homenatge de l’escriptor de la franja, que recull més d’un cente-nar de dedicatòries dibuixades que l’autor de Mequinensa havia adreçat a escriptors, familiars i, en definitiva, els seus lectors incondicionals. Cada dedicatòria conté una nota que la con-textualitza, i serveix per a conèixer de més a prop l’univers moncadià.

Somiatruites és la materialització musical d’un espectacle escenogrà-fic ideat pel binomi Pla/Comelade a partir d’una reflexió sobre els pensa-ments, records i estats d’ànims amb què afrontem el moment d’anar a dormir. Les lletres càustiques d’Albert Pla i els sons minimalistes de Comelade ens endinsen en un viatge oníric surrealista i fantàstic.

LaTele és un canal de comunicació lliure, autogestionat i comunitari. De moment només arriba a Barcelona i al Maresme, però podem seguir la programació mitjançant la web i ac-cedir als continguts que parteixen de la premissa de servir com a instru-ment dels moviments socials.

Tres històries en un poble de l’interior que reflecteixen una socie-tat intolerant i racista que, per des-gràcia, té una semblança inquietant amb la vida real. El director, Ramon Térmens, va poder comptar, entre d’altres, amb la darrera interpretació de Jordi Dauder.

Obra Completa de Joan Fuster. Assaig

(Volums II i III).

� Música i Lletra. Feliu Ventura..

� Verkami (www.verkami.com)

� Capitalisme: un Itinerari crític

(www.itineraricritic.net)

Història del moviment anarquista a Espanya. Josep Termes.

� Per principis elegants, AtVersaris & Asstrio.

� La directa (www.setmanaridirecta.info)

� Inside Job

Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945. Josep Fontana.

� Classe Mitjana, Rosa Luxemburg

� Sirius.cat (www.sirius.cat)

� Shutter Island

L’or negre de la mort. Xavier Montanyà

� Oh my love, Quimi Portet

� Diem prou (www.2012.diemprou.cat)

� València necessita una cançó

Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada.

� Somiatruites. Pascal Comelade i Albert Pla

� LaTele (www.latele.cat)

� Catalunya, Über Alles!

T Pel·lícules

T Webs

T Música

T Llibres

lito

ra

l c

ult

ur

al

15

La B

usca

de

Vila

nova

i la

Gel

trú

Can

dida

tura

d’U

nita

t Pop

ular

 Horitzontals1. Enguany s’enfilaran ben amunt per celebrar el seu quarantè aniversari 6. Salsa pre-ferida per les cooperatives de consum 8. Acció més necessària que mai en els temps que corren 9. Eina de tall més utilitzada per la classe política governant 12. Embotit preferit del corrupte 14. Esdeveniment musical decapitat per la regidoria 16. Enganxat als des-patxos de tots els colors 17. Estrena vestits “low cost” 18. No es cansa mai de llegir la mateixa pàgina 20. Ni el millor xampú no els pot treure la caspa 23. Costum enganyòs del poder 25. No li permeten vehicular l'escola tot sol 26. Model injust i competencial que ens explota des de ja fa massa temps 27. Va adquirir mals costums a cal sogre

 Verticals1. Feixista vilanoví aficionat a practicar la boxa amb menors 2. Únic lloc on volem el concert 3. Moviment respiratori espasmòdic dels aficionats a la cervesa artesana 4. Sen-se València no n’hi ha 5. Van convertir la plaça de la Vila en un càmping i una àgora 7. Regidor amb més càrrecs que punts 10. Persona hàbil en el maneig de la porra 11. Dit de qui col•labora amb els enemics de la seva terra 13. De moment, no veurà l’asfalt 15. Carpa vilanovina i “no-juanita” que ens ha sortit ben cara 19. Il·lustre vilanoví que destaca per la seva omnipresència 21. Reina de la tauromàquia vilanovina 22. Encara que sigui a l’ombra, són ells els que ens governen 24. La seva mort al llit ens va deixar una mala fragància

L’ENSARRONADA

LA MALEDICCIÓ DE LA CARRERADA?

AUTODEfINITS VILANOVINS

COL·LABORA!La Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú està ober-ta a la participació de totes les persones i col·lectius que, des de l’àmbit local, treballem per construir un poble lliure i socialment just.

Si vols estar ben informat/da de totes les activitats o si vols partici-par activament amb la CUP, fes-nos arribar les teves dades o posa’t en contacte amb nosaltres.

X On ens trobaràs? Ateneu Vilanoví. Plaça Llarga, 19 bxs (93 814 74 56)

Dilluns a partir de les 20:00

Dimarts a partir de les 19:30

Ajuntament. Planta 1. Grups Municipals, despatx CUP. (93 814 00 00, ext. 1302)

Dimarts de 10 a 14

Dijous de 16 a 20

vilanova@cup.cat

www.vilanova.cup.cat

Facebook de la CUP

Twitter de la CUP

X Escriu al butlletí electrònic municipal!La CUP ofereix el seu espai al butlletí electrònic que setmanalment l’Ajuntament envia a més de 3000 persones. Si ets una entitat o un col·lectiu organitzat, no dubtis en utilitzar aquest mitjà de difusió!

X Vols rebre La Busca digital?De forma mensual la CUP envia un butlletí electrònic a tots aquells vilanovins que ho desitgin. Només cal que ens facilitis el teu correu electrònic i estaràs al dia de les iniciatives, actes i plantejaments de l’Esquerra Independentista!

X Vols militar o participar a la CUP?Si vols militar a la candidatura de l’Esquerra Independentista no-més cal que ens enviïs per correu electrònic amb les teves dades personals i el teu número de compte. La quota estàndard és de 10€ mensuals, tot i que si ets estudiant o tens dificultats econòmiques es pot reduir en funció de les teves necessitats!

També pots participar de l’activitat política de la CUP sense militar-hi. Concretem una trobada, t’expliquem com ens organitzem i lla-vors mirem quin pot ser el teu paper, disponibilitat i implicació en la candidatura.

Horitzontals // 1. BORDEGASSOS 6. VINAGRETA 8. LLUITA 9. TISORES 12. XORIÇO 14. FIMPT 16. SURROCA 17. CAMPS 18. VENTOSA 20. PP 23. FRAU 25. CATALÀ 26. CAPITALISME 27. URDANGARÍNVerticals // 1. BELLALTA 2. AUDITORI 3. SINGLOT 4. INDEPENDÈNCIA 5. INDIGNATS 7. FIGUERAS 10. MOSSO 11. BOTIFLER 13. ORTOLL 15. VELA 19. TOTARREU 21. PASÍFAE 22. BANCS 24. FRAGA

un

to

c d

’hu

mo

r

aquesta zona fantasma de la ciutat sembla estar maleida. ara, a part de que l’ajuntament haurà de pagar 400.000€ més pel pont que la uneix amb el fondo sumella, sembla que està afectada urbanísticament per la reserva de sòl del tren orbital i que en bona part de les seves parcel·les no s’hi podria edificar.

Càrrecs de confiança a l’AjuntamentEl govern de CiU, gràcies a l’abstenció del PSC i d’ICV, con-tracta dos càrrecs de confiança. És moment de gastar-se 100.000€ l’any en aquests sous? De contractar un gerent acabat d’acomiadar de la PIVSAM amb una indemnització de 39.000€? De contractar un excàrrec de confiança d’ICV?

Vaga General

La manifestació de la CGT, la COS i l’Assemblea pels Drets Socials va reunir a Vilanova centenars de persones i fou tot un èxit. Cada cop som més els que veiem que el problema, més enllà de reformes laborals o retallades socials, és a l’arrel del propi sistema econòmic capitalista. Pel repartiment del treball i la riquesa prenem els carrers!

Tanca una escola públicaEl Departament d’Ensenyament ha decidit girar l’esquena a les necessitats de la ciutat. Tancarà un projecte educatiu d’escola pública, la Pasífae, viu, compromès i ple d’entusiasme, amb 180 alumnes, per estalviar-se avui el que haurà de pagar, tard o d’hora, en el futur. A canvi, la massificació de l’Escola Sant Jordi, que han promès ampliar immediatament, però sense ensenyar cap document que així ho certifiqui. Com l’Hospital, vaja, algú l’ha vist?

Els camins de l’Ortoll, sense asfaltarDurant la negociació del pressupost d’enguany, aconseguim que CiU retiri el seu projecte de pavimentar certs camins de l’Ortoll. L’actuació no significava cap millora substancial de la mobilitat i suposava l’inici de les actuacions en un sector que cal pensar en la seva globalitat i no anar-hi fent pedaços. Ens hem de felicitar tots els que vam mostrar el nostre rebuig a la proposta.

Adèu al FIMPT i el TrapeziEl govern decideix enguany no dotar de partida pressupostària el Trapezi i deixar una dotació econòmica simbòlica al FIMPT. Amb aquestes decisions, a més de reduir l’oferta cultural al carrer, elimina el certamen més antic de Catalunya dedicat a les músiques del món o d’arrel. Estem segurs que cal refor-mular moltes coses, però ens preocupa que cada regidor/a de Cultura vagi decidint segons li plau, sense cap full de ruta per a la ciutat.

Audiència Pública sobre els comptes municipalsEl passat novembre es va fer l’Audiència Pública sobre els comptes municipals a petició de la CUP, on l’actual i l’anterior Govern van haver de respondre al públic assistent. Cal que avancem en democràcia, transparència i participació en els afers que ens afecten a tots, per això esperem no sigui l’última.

Què passa amb les empreses i organismes municipals?Les formes amb què el Govern de CiU ha fet canvis primer a PIVSAM i després a l’IMET són del tot qüestionables, sense previsió i sense temps. No podem acceptar que el Govern tor-ni a fer servir aquest modus operandi amb altres empreses i organismes municipals, obligant els grups municipals i els trerballadors a prendre decisions a corre-cuita.

Trobada de Casals i Ateneus dels Països CatalansEls propers 18 i 19 de maig se celebrarà a Vilanova la 2ª Tro-bada de Casals i Ateneus dels Països Catalans, organitzada per l’Ateneu Vilanoví. Més de 120 casals i ateneus poblen les comarques des d’Alacant fins a Perpinyà i des de Calaceit fins a Eivissa, projectes que mantenen viva la flama de la llengua, de la crítica política i articulen els moviments socials i populars arreu del país. A més, la Trobada es fa en commemoració dels 100 anys del 2n Congrés d’Ateneus de Catalunya, que tingué lloc a Vilanova les mateixes dates d’ara un segle. Llarga vida als ateneus!

Milers d’aturats reclamen polítiques d’ocupacióLa principal preocupació de qualsevol govern en aquesta crisi hauria de ser la generació de llocs de treball. Estem d’acord que una part ha de venir per la dinamització i promoció econòmica de la ciutat, a la recerca de noves inversions i pols d’atracció. I així ho defensem. Però també cal procurar inicia-tives socials, cooperatives, de suport mutu, que permetin als milers d’aturats emplear-se. I en això, el pressupost municipal i les polítiques públiques municipals també hi tenen molt a dir.

Aturem els desnonamentsFa unes setmanes diversos activistes i col·lectius de la ciutat, gràcies a la seva insistència i voluntat de lluita, van aconse-guir evitar el desnonament d’una família vilanovina. Malaura-dament hi haurà molts més casos com aquest, però esperem aturar-los de nou i denúnciar aquestes dinàmiques injustes.

aBriL

X 21/dissabte/18:00/Ateneu VilanovíPRESENTACIÓ DE “SOM ENERGIA”

Cooperativa sense ànim de lucre nascuda a Girona el desembre de 2010 que vol impulsar el canvi de model energètic a partir del consum i la producció d’energia d’origen renovable. Ho organitza: Ateneu Vilanoví. Hi col·labora: CUP.

X 28/dissabte/18:00/Centre Cívic Molí de Vent

TALLER D’INSURGÈNCIA LABORAL, a càrrec de la Coordinadora Obrera SindicalEl 80% dels contractes són temporals, i d’aquests el 90% en frau de llei. Hores extres en negre o sense cobrar. Vacances que mai no arriben o pagues dobles de les quals no s’ha sabut res més. I al final de tot, el dit assenyalant la por-ta. L’empresari utilitza totes les eines, legals o no, per esprémer-te al màxim. Aprèn tu quatre coses bàsiques al teu abast per començar a millorar la teva situació laboral. Porta’ns la teva nòmina!

maig X 1/dimarts/Lloc i hora a concretar

MANIFESTACIÓLa crisi i les retallades deixen ben clar el paper de cadascú dins el capitalis-me. La seva proposta: retallar al conjunt de les classes populars, per no deixar d’enriquir la minoria dominant. La nostra: construir un poder de la majoria per posar l’economia al servei de les persones, i no al revés. Els drets dels treba-lladors s’han assolit amb anys de lluita i organització, i és així com els haurem de defensar.

X 5/dissabte/10:00/Escola Llebetx

PASSEJADA PER L’ORTOLL, coneguem el nostre territoriConeguem tot passejant les característiques urbanístiques, la fauna i la flora de l’últim pulmó verd del litoral vilanoví.

JUNY X 3/diumenge/18:00/Castell de la Geltrú

ASSEMBLEA POPULARMentre debatem sobre diversos aspectes de la política municipal, aprovem el pressupost de la CUP o decidim estratègies de transformació, anem aprenent a treballar i debatre plegats tot bastint un model democràtic de base a l’entorn de l’assemblearisme.

X 16/dissabte/18:00/Castell de la Geltrú

Debat-Col·loqui: FEM DELS MUNICIPIS EL MOTOR DE LA INDEPENDÈNCIA!Darrerament, els municipis han estat protagonistes en la lluita del nostre poble per l’autodeterminació. Pensem noves estratègies i lluites perquè la flama no s’apagui.

Dip

òsit

Lega

l L-9

43-0

8 D

isse

ny G

ràfic

: Dav

id R

icar

t (gl

em)