LA B

USC

AN

úmer

o 3

La B

usca

de

Vila

nova

i la

Gel

trú

Abr

il 20

10

On anirem a parar!Replantegem Vilanova i la Geltrú. Canviem el Pla General.

Ortoll 1Ortoll 2

Fondo Somella

La Carrerada

Eixample Nord

Eixample

de Mar

La Muntanyeta

Sant Jordi 2

Torre del Veguer

Llimonet 3Llimonet 2

Pau de l’Hostal

Solicrup

Prat de

Vilanova

Sant Jordi 1

2 EDITORIAL - MOCIONS PRESENTADES A L’AJUNTAMENT 3 ENTREVISTA A MARTA RIUS 4 ENTREVISTA A JOSEP M. DOMÈNECH 5 ORDENANCES FISCALS - PRESSUPOSTOS MUNICIPALS 6 APUNTS MUNICIPALS 7 PUNT DE VISTA: CARLES ANDREU 8-9 VNG 1OOMIL: ON ANIREM A PARAR! 10 PER QUÈ LA CUP NO ES PRESENTA A LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES? - EL PROGRAMA MARC 11 ELS COMPTES, CLARS! - PER LA TRANSPARÈNCIA A L’AJUNTAMENT 12-13 DE BAT A BAT 14 LITORAL CULTURAL 15 UN TOC D’HUMOR 16 QUE NO S’APAGUE LA LLUM!

A urbanitzacions il·legals

2La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úM

ocio

ns d

e la

CU

PC

andi

datu

ra d

’Uni

tat

Popu

lar

Editorial

Mocions presentades a l’AjuntamentPots consultar totes les nostres mocions completes a www.vilanova.cup.cat

lem frenar la construcció de l’Eixample Nord, replantejar el Pla General de la ciutat i la pretensió megalòmana de fer una vila de 100.000 habitants.

A La Busca també repassem la tasca institucional que hem desenvolupat durant els últims mesos, detallada amb les moci-ons presentades durant el dar-rer any i a la secció d’apunts municipals, i que sovint s’ha vist obstaculitzada per l’actual tripartit, enderiat a menyste-nir les nostres propostes i entestat a fer de l’opacitat la

Teniu a les mans el tercer número de La Busca. Enguany hem volgut cen-trar l’interès en la

campanya VNG 100MIL, una mirada crítica sobre el model econòmic i la concepció futura de la ciutat planificada per l’actual equip de govern, basa-da en el creixement urbanístic desmesurat i en l’especulació. Per això volem incidir en les conseqüències socials i ecolò-giques d’aquesta aposta que hipotecarà la nostra qualitat de vida a mig termini. Vo-

raó principal de la seva idea de democràcia. Igualment, rendim comptes del nostre funcionament, apostant per transparència a l’hora de publicar el pressupost intern i també oferint la visió que sobre la CUP i la ciutat tenen els seus militants, entrevistant dues persones que dediquen part del seu temps al nostre projecte. També traslladem als nostres lectors una síntesi del programa marc de la CUP Na-cional dissenyat de cara a les properes eleccions municipals,

i explicitem per què la CUP ha decidit no presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya.

Des dels inicis ens hem obert a les persones compromeses i també al teixit associatiu. Coincidint amb el període d’in-certesa actual, hem entrevistat en Carles Andreu, president de la Federació d’Associacions de Veïns, perquè ens aportés nous elements d’anàlisi sobre l’actualitat local, i hem convi-dat l’Associació d’Aturats del Garraf i el comitè d’empresa

de Prysmian per tal que ens informin de les seves reivindi-cacions en temps de crisi. Tam-poc no ens hem volgut oblidar d’en Karim Akbih Verdaguer, un jove militant d’Endavant que corre el risc de ser empre-sonat pel seu compromís anti-capitalista. L’Ateneu Vilanoví, una entitat de recent creació, també ens aporta les caracte-rístiques d’aquest nou projecte associatiu. Des de la CUP ens felicitem per l’aparició d’una nova associació compromesa amb els objectius de l’Esquerra Independentista.

A favor En contra Abstencions

Sobre l’aparcament de Sant Camil

Inicialment, la moció en plantejava la gratuïtat. Creiem que és una injustícia de fer pagar per anar a l’Hospital, i més amb les mancances sanitàries que tenim al Garraf. Si bé la gratuïtat fou rebutjada pel ple, vam aconseguir que els preus es tractin als diferents plens de la comarca, fet que encara avui estem esperant.

Unanimitat amb esmenes

Rebuig Incineradora de Vallcarca

Contra la pujada del preu del transport públic de Rodalies

Per afrontar la proble-màtica de les bicicletes a l’estació

Instal·lació de cartelleres públiques a les places i carrers de la ciutat

Impuls de la marca co-mercial “Peix i marisc de Vilanova”

El Parc Natural del Garraf ja està prou malmès perquè s’hi construeixi una incineradora. La negativa des del territori sembla que, de moment, ha aturat aquesta iniciativa provinent de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona.

La pujada de preus de RENFE és indignant per dues raons: pel moment en què ens trobem, en plena crisi econòmica, i pel mal servei que històricament ha patit la línia a la nostra comarca, que fa incomprensible un augment tan desproporcionat.

El robatori de bicicletes a l’estació i a d’altres indrets és una realitat que l’Ajuntament s’ha de compro-metre a aturar. Malgrat l’aprovació, les mesures previstes en la moció encara no s’han vist per enlloc.

La deficiència de llocs on poder penjar i enunciar les activitats de les entitats i associacions ens van dur a presentar aquesta moció, que ben aviat començarà a mostrar resultats palpables.

Demanava la promoció d’una marca de peix de Vilanova mitjançant la qual comercialitzar el producte i potenciar-ne la imatge a través de càterings, establiments de restau-ració, escoles, etc.

Unanimitat

Unanimitat

Unanimitat

Unanimitat Sobre la taula

ILP Antitaurina

Amb aquesta moció, la CUP va aconseguir que l’Ajuntament s’adherís a la Iniciativa Legis-lativa Popular en contra de les curses de braus.

ERC, ICV, CiU i CUP

PSC i PP

Cens de Piscines

Un cens de piscines serveix per elaborar mesures que incentivin un ús més raonable de l’aigua, sobretot per avançar-se a les èpoques de sequera.

Unanimitat

23 d’abril

A partir d’ara, el 23 d’abril és, a Vilanova, el Dia de la Llengua Catalana. Una manera d’enfortir encara més la diada de Sant Jor-di amb actes culturals i socials.

ERC, ICV, CiU, CUP i PSCPP

Suport al Correllengua 2009

Commemoració del 5 d’octubre de 1934

Sobre la Vegueria del Penedès

ILP Televisió sense fronteres

Un any més, el Ple de l’Ajuntament donava suport a una iniciativa popular destinada a promoure la plena normalit-zació de l’ús social de la llengua catalana.

En honor a la revolta del 5 d’octubre de 1934, quan l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va proclamar la República Catalana, i dels més de 100 represaliats per aquests fets, cada any es col·locarà la mateixa bandera estelada que va lluir aquell dia a l’Ajuntament.

Moció d’urgència en resposta a l’avantprojecte de llei que, d’esquena al territori, acaba de cop amb les aspiracions del Penedès, el Garraf i part de l’Anoia per constituir-se en una vegueria pròpia.

La ILP té com a objectiu garantir legalment i de forma definitiva la recepció de programes autonòmics de ràdio i de televisió realitzats en les diferents llengües oficials de l’estat en el conjunt de territoris que conformen les seves respec-tives comunitats lingüístiques.

PSC, CiU, ERC, ICV i CUP

PSC, CiU, ERC, ICV i CUP

PP, CiU, ERC, ICV i CUP

PSC, CiU, ERC, ICV i CUP

PP

PP

PSC

PP

Ús públic d’espais religiosos infrautilitzats o en desús

Informació municipal

Impuls a la creació de l’Observatori del Port

Replantejament Equipament Juvenil

Hi ha molts espais religiosos que no s’utilitzen gens o gairebé gens, i és per això que la CUP pretenia fer-ne un catàleg amb la intenció de recuperar-los per al poble.

Alguns grups (de l’oposició!) van titllar incomprensiblement la nos-tra moció com un intent d’exercir “censura”, quan el que volem és, contràriament, debatre en les co-missions pertinents la informació que surt de l’Ajuntament.

Una proposta també molt ambi-ciosa que posava èmfasi en les problemàtiques del Port. L’única manera de solucionar-les, entenem des de la CUP, és reunir tots els agents que hi participen i debatre-ho des d’aquest marc.

La ubicació del futur equipament juvenil (on ara hi ha l’envelat) i les seves funcions ens creen molts dubtes i vam presentar la moció per replantejar els termes d’un equipa-ment que representa la inversió més important en l’àrea de joven-tut dels darrers 20 anys.

CUP

CUP

CiU, PP i CUP

CiU i CUP

PSC, CiU, ERC, ICV i PP

PSC, CiU, ERC, ICV i PP

PSC, ICV i ERC

PSC, ICV, ERC i PP

Taula de ciutat per la crisi

Pensada per establir un punt de trobada amb tots els agents so-cials, polítics i econòmics, per fer front a la crisi. El govern tripartit va votar-hi en contra.

CiU i CUP

ICV, ERC i PSC

PP

Creació Consell de Cultura

Una moció ambiciosa que prete-nia crear un consell independent i estable amb entitats, polítics i agents representatius de la cultura, que analitzés l’estat de la cultura a la ciutat i planifiqués l’estratègia a seguir en els propers anys .

CiU, PP i CUP

PSC, ICV i ERC

Desenvolupament d’un Reglament d’habitatges desocupats

Sobre el procés de Modi-ficació del Reglament de Participació Ciutadana

Encausats per delicte electoral

El dret a l’habitatge passa també per tenir un control i exercir certa pressió sobre els propieta-ris de pisos buits amb caràcter permanent per tal d’incentivar que els obrin al mercat de pisos en lloguer.

Sembla lògic que la propera modificació del Reglament de Participació segueixi un procés participatiu, amb tots els ciutadans i entitats involucrades. La CUP ho va proposar al Ple però no va obtenir el recolzament necessari.

Demanava donar suport i solida-ritzar-se amb els dotze acusats de delicte electoral al Penedès per haver recollit signatures a favor del dret de decidir durant la jornada electoral de les eleccions espanyoles del 9 de març de 2008.

CUPCUP

ERC, CiU i CUP

CiU, ERC, ICV, PP i PSC

PSC, ICV, PP i ERC

PSOE i PP

Un major control de les urbanitzacions il·legals

Cal un debat que afronti el proble-ma de la persistent construcció d’habitatges en urbanitzacions il·legals. La manca d’estudis recents sobre el tema i la poca voluntat del govern compliquen la resolució del problema.

CUP (CIU parcialment)

PSC, CIU (parcial-ment), ICV i ERCPP

Contra l’empresonament d’en Karim

Laïcitat

En Karim, veí de Vilanova, va ser de-tingut i condemnat per desordre pú-blic i delictes de lesions, en un procés irregular que fa més visible l’existència de fitxers policials amb els membres de l’esquerra independentista.

Una moció promoguda per la Lliga de la Laïcitat l’objectiu de la qual és reconèixer la separació i la distinció entre els poders públics i les creen-ces religioses.

CUP

ERC, ICV, PSC i CUP

PSC, CIU, ICV i PP

PP

ERC

CiU

CIU

ICV

3La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úL’

entr

evis

taC

andi

datu

ra d

’Uni

tat

Popu

lar

A què et dediques? Sóc periodista. Actualment produeixo i condueixo un programa magazine a Calafell Ràdio i desenvolupo tasques a la redacció d’informatius d’aquesta emissora municipal. Per què vas decidir-te a participar activament dins la Candidatura d’Unitat Popular?Coneixia la tasca que s’estava fent des de la CUP Vilanova a través dels mitjans de comu-nicació fins que, ara fa just un any, vaig decidir involucrar-me en el projecte perquè les dinàmiques de funcionament del grup em van semblar diferents a les dels partits tradicionals. El fet que cada qüestió que afecta la meva ciutat es decideixi de manera assembleària és una actitud enriquidora per a la meva concepció de la democràcia.

Quan ets periodista, el bon tractament de la informació t’obliga a mantenir-te objec-tiu; procurar una certa distàn-cia d’allò que escrius o locutes. La CUP em va encoratjar a ser activa davant d’allò que m’envoltava, a ser crítica i exposar la meva opinió. Quines funcions t’han estat atribuïdes dins la CUP?Actualment m’encarrego amb la resta de membres de la co-missió de premsa de difondre la tasca de la CUP. Elabo-rem notícies que s’envien als mitjans i confeccionem La Busca. Des de fa tres mesos també formo part del grup d’urbanisme que ha engegat la campanya “VNG 100 MIL”, un projecte en el qual volem denunciar el creixement desmesurat projectat des de l’Ajuntament. M’he encarregat de produir i realit-

zar el documental “Propera parada: VNG 100 MIL”, on hem volgut posar damunt de la taula la situació urbanísti-ca de la capital del Garraf. És un document que esperem que faci reflexionar els vilanovins sobre quin és el model de ciutat que volen. Com a periodista, com veus el panorama informatiu a escala local?Trobo que coixeja. No per manca de voluntat, sinó per manca de recursos. Els mitjans locals tendeixen a ela-borar la majoria dels seus con-tinguts primant la informació que surt de l’Ajuntament. Però aquesta és una lacra que s’estén també als mitjans de caràcter generalista. Quan parlem de mitjans públics caldria d’una vegada per totes que els governants fessin un exercici de reflexió. Municipal no vol dir “de l’Ajuntament”, vol dir “del municipi”, dels ciutadans. L’intrusisme polític a l’agenda dels mitjans és subtil però diari. Sovint, sense adonar-nos-en, els qui treballem amb la informa-ció, prioritzem una notícia que sorgeix d’un gabinet de premsa institucional a la que sorgeix des de la societat civil. Amb una plantilla adient, els continguts són, sense dub-te, més rics. En comptes de procurar cobrir tots els actes marcats, és possible que el mitjà enviï al carrer els peri-odistes a fer ofici, és a dir, a generar notícies. Però per això caldria abandonar l’economit-zació laboral.

D’altra banda, amb l’entrada en joc d’Internet la informació s’ha democratitzat. Existeixen desenes de portals en què els usuaris creen opinió sobre allò que passa al costat de casa seva. El fet que l’espai virtual no delimiti físicament la infor-mació dóna lloc a un immens ventall de possibilitats.

Quant als mitjans públics municipals, quina és la valoració què en fas sobre els continguts? Creus que Canal Blau TV i Ràdio ofe-reixen una programació de proximitat?Ara que Canal Blau TV ha passat a la TDT, competirà amb la resta de canals i cal que es posicioni com a tele-visió de proximitat. Durant molts anys, l’espectador de Canal Blau TV buscava cares conegudes, i la manca d’in-versió feia que moltes hores s’omplissin de repeticions de Carnaval i Festa Major. Aquesta dinàmica ha malmès durant anys la imatge de la televisió local. Però està pre-nent un nou rumb.

Ara existeixen novetats a la graella que intenten tocar diversos àmbits, programes com Gent d’empresa, Punt de Fuga, Gaudeix la Festa o Sessió Plenària. Aquest últim, tracta amb profunditat les sessions dels Plens dels Ajuntaments. Anteriorment, es retransmetien totes les sessions, però ara s’escullen les retransmissions segons la transcendència dels contin-guts en cada població. A la CUP creiem que s’hauria de retransmetre sempre en di-recte tots els plens de la vila, sigui quina sigui l’audiència.En termes generals, crec que els continguts van millorant a poc a poc, però cal tenir present que la programació es complementa amb alguns programes elaborats per la Xarxa de Televisions Locals. De fet, Canal Blau TV n’ela-bora alguns com “La Malla”. Restarem alerta que això no suposi una disminució en la producció pròpia.

Com a representant de la CUP dins de l’empresa

pública ICVSAM, podries esbossar-nos quines són les atribucions dels represen-tants polítics en aquest òr-gan? Et semblen suficients?Els representants de cada formació ens reunim dos cops l’any com a Consell d’ICV-SAM, entre ells l’alcalde, la regidora de Comunicació i els directors de Canal Blau TV i Ràdio. En la darrera reunió, vam aprovar el programa i el pressupost d’ICVSAM per enguany. Als representants polítics se’ns facilita la infor-mació sobre despeses, tarifes de publicitat, activitats a realitzar en l’exercici vigent, etc. La CUP analitza cadas-cun dels punts i valora si són adients, si té consultes o sug-geriments. Però la periodicitat és escassa: no es pot tractar un tema tan cabdal com és la informació d’una comarca amb dues sessions a l’any.

L’equip de govern i la resta de grups de l’oposició han rebutjat que el conjunt de la informació municipal passés per les comissions informatives per evitar que les comunicacions als ciutadans es transformin en propaganda. Com ho interpretes? La CUP va presentar una proposta per millorar la trans-parència de la comunicació de la seva acció davant dels ciutadans: “que la comunica-ció institucional sigui matèria de comissió informativa”. Amb això ens referim al fet que instruments com la revista mensual “08800” no serveixi com a pamflet propagandístic de la corporació municipal, com en el cas d’algunes cam-panyes d’informació que s’han fet en barris de la ciutat. Un Ajuntament ha d’explicar la seva obra, què fa al llarg de l’any per als seus contribu-ents. Però l’excés de fotogra-fies de regidors del tripartit o el personalisme amb què es tracten moltes notícies deixa molt a desitjar. En el fons, tot és un joc polític, però un cap d’obra no ha de comptar amb el beneplàcit de l’arquitecte, dels tècnics i enginyers de tot un projecte?

Més enllà dels temes de

comunicació, quina tasca voldries destacar de la CUP?Crec que s’està fent una tasca molt important en matèria d’urbanisme, un tema que di-fícilment aborden altres forma-cions politiques. Ens preocupa el model de ciutat que està dissenyant el tripartit. Ara mateix som 67.000 habitants i tenim una enorme manca de serveis bàsics, començant per un hospital com cal. Malgrat estar vivint les conseqüències de primar la construcció per sobre de tot abans de saber si seria possible oferir serveis de qualitat als ciutadans, sembla ser que aquest Ajuntament no n’aprèn i continua construint barris que ens faran arribar en poc menys de 10 anys a més de 130.000 habitants. Volem que la campanya “VNG 100 MIL”, tingui repercussió a la societat vilanovina, i que els ciutadans s’aturin a pensar què esperen dels seus governants.

La Marta Rius és llicenciada en periodisme per la URV. Ha treballat en diversos mitjans d’àmbit local (Ràdio Cubelles, Canal Blau TV, L’Extra) i d’àmbit nacional (Catalunya Rà-dio, Diari Avui, Cadena Ser Penedès-Garraf). Viu al centre vila des que va néixer a Vilanova ara fa 26 anys. Fa un any que és militant de la CUP Vilanova, on s’encarrega de la premsa i difusió als mitjans, és representant de la CUP Vilanova al Consell d’ICVSAM i impulsora de la campanya d’urbanisme “VNG 100 MIL”. També és sòcia de l’Ateneu vilanoví.

“Ens preocupa el model de ciutat que està dissenyant el tripartit.”

“LA CUP EM VA ENCORATJAR A SER ACTIVA DAVANT D’ALLÒ QUE M’EN-VOLTAVA I EM PREO-CUPAVA.”

“AMB L’ARRIBADA DE LA TDT, CAL QUE CANAL BLAU ES POSICIONI CLARA-MENT COM A TELE-VISIÓ DE PROXIMI-TAT.”

“MUNICIPAL NO VOL DIR ‘DE L’AJUNTA-MENT’, VOL DIR ‘DEL MUNICIPI’, DELS CIUTADANS.”

“AMB L’ENTRADA EN JOC D’INTERNET LA INFORMACIÓ S’HA DEMOCRATITZAT.”

4La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úL’

entr

evis

taC

andi

datu

ra d

’Uni

tat

Popu

lar

“La independèn-cia ha de ser molt més que un sim-ple canvi de pas-saport”

Josep M. Domènech és lingüista. Des de fa 23 anys, treballa a l’Institut d’Estudis Catalans, on ara mateix és secretari de redacció del Dicciona-ri descriptiu de la llengua catalana. Va ser portaveu de VNG Decideix, la comissió organitzadora de la Consulta sobre la Independència a Vilanova. Impulsor de diverses iniciatives culturals a nivell particular, és membre de l’Associació Cultural Desperta!, de l’Ateneu Vilanoví i del Moviment de Renovació Lingüística.

Josep Maria, com et vas deci-dir a col·laborar activament amb la Candidatura d’Unitat Popular?Sempre m’he bellugat en en-torns de defensa de la llengua, independentistes i d’esquerres. Va arribar un moment en què vaig considerar que era impor-tant adquirir un compromís més fort en aquest sentit. Col·laborar amb la CUP em permet treba-llar pels objectius en què sempre he cregut, des d’una organitza-ció allunyada del funcionament normal dels partits polítics en què la direcció diu el que s’ha de pensar i la militància obeeix.

Quines tasques desenvolupes com a membre de la Candi-datura?Participo en la comissió de difu-sió i premsa i, per la meva forma-ció, treballo especialment en el terreny de la llengua i la cultura. De tota manera, el funcionament assembleari de la Candidatura fa que tots plegats acabem treba-llant, amb més o menys intensi-tat, en tots els camps.

Com a membre de Desperta! vas ser un dels impulsors de Consulta sobre la Inde-pendència del passat 13 de desembre. Què us va decidir a tirar-ho endavant?La gent de Desperta! havíem anat seguint la preparació de la consulta d’Arenys de Munt. El mateix 13 de setembre, tornant d’Arenys, parlàvem de l’interès de traslladar-la a Vilanova. Consideràvem que una inici-ativa com aquesta havia de tirar-la endavant la societat civil i no pas un partit polític. En aquest sentit, Desperta!, com a associació cultural de l’Esquerra Independentista a Vilanova, era una bona eina per endegar el procés. Per això, només dos dies després anunciàvem en roda de

“LA IMATGE QUE ES VA DONAR EL 13 DE DESEMBRE VA SER MOLT BONA PER LA SENSACIÓ DE NOR-MALITAT I SERIO-SITAT DE TOTA LA JORNADA.”

“COM A EXERCICI DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, COM A ACTE DE DESOBE-DIÈNCIA CONTRA L’ESTAT I COM A DEMOSTRACIÓ DE FORÇA DE L’INDE-PENDENTISME, LA VALORACIÓ DE LA CONSULTA NOMÉS POT SER POSITIVA.”

“LA NEGATIVA A LA CREACIÓ DE LA VEGUERIA PENEDÈS ÉS UNA MOSTRA MÉS DE L’INTENT DE METROPOLITANIT-ZACIÓ DE LES NOS-TRES COMARQUES.”

“EL FUNCIONAMENT ASSEMBLEARI DE LA CANDIDATURA FA QUE, AMB MÉS O MENYS INTENSI-TAT, TOT PLEGATS ACABEM TREBA-LLANT EN TOTS ELS CAMPS.”

premsa el nostre oferiment per encapçalar la iniciativa fins a la formació d’una comissió organitzadora més àmplia.

Un cop formada la comissió organitzadora, vas ser-ne un dels portaveus. Passats sis mesos, i després d’haver presenciat altres consultes que s’han realitzat al terri-tori més recentment, quines conclusions n’has pogut extreure? Podries fer-ne una valoració?La valoració es podria fer des de molts punts de vista. D’entra-da, la imatge que es va donar el 13 de desembre va ser molt bona: la sensació de normalitat i seriositat de tota la jornada va ser molt positiva. Em vénen a la memòria els comentaris dels observadors internacionals, impressionats que un poble, sense col·laboració institucional i amb poquíssims mitjans, fos capaç d’organitzar un acte com aquell. Pel que fa a l’actuació dels diferents partits, penso que la consulta va posar cadascú en el seu lloc: només calia sortir al carrer durant les setmanes anteriors per veure qui s’havia cregut la consulta i qui es limita-va a les bones paraules. Mentre la CUP feia una campanya segurament modesta però digna, tant CIU com ERC la ignoraven i només dos dies abans van sor-tir al carrer per penjar quatre cartells. Això per no parlar de la vergonyant actitud d’Iniciativa, que va ignorar-la del tot, o del PSC, que fins i tot va enviar una carta als seus militants per re-comanar-los subtilment que no anessin a votar. Com a valoració dels resultats, ens poden dir que un 16% és una participació molt baixa, però que 8500 persones anessin a votar en un dia fred i plujós i que, d’aquestes, 8000 ho fessin afirmativament és tremendament positiu. A nivell

nacional, la part negativa de la consulta és l’intent d’alguns partits i d’algunes persones de treure’n un rendiment partidista o personal. De tota manera, com a exercici de participació ciutada-na, com a acte de desobediència contra l’Estat i com a demostració de força de l’independentisme, la valoració només pot ser positiva.

En el moment de decidir-se a fer campanya activa per a la consulta, la CUP va voler incidir especialment en al-guns aspectes. Quins elements voldries destacar-ne?La campanya de la CUP va voler destacar algunes qüestions que la comissió organitzadora, pel seu caràcter unitari, havia hagut de deixar de banda: la referència al conjunt del país, els Països Catalans, i a la necessitat que la independència sigui una eina per construir una societat més justa. També va ser molt destacable l’acostament als immigrants a través del cartell de campanya que es va editar en català, amazic, àrab, espanyol i romanès.

Més enllà de la consulta, creus que s’ha fet suficient tasca pedagògica sobre el concepte “autodeterminació”?Segurament no, i cal treballar molt en aquest sentit. Quan parlem d’autodeterminació o d’independència, què volem dir? De què ens ha de servir ser independents? Cal combatre la idea que un Estat català resoldrà tots els problemes. Per a la CUP, i per al conjunt de l’Esquerra In-dependentista, la independència ha de ser molt més que un sim-ple canvi de passaport: ha d’anar acompanyada d’una profunda transformació de la societat.

Com a filòleg, com valores les polítiques endegades des del municipi per promoure l’ús

de la llengua catalana? Creus que l’equip de govern està fent bé els deures?Penso que l’actitud del Govern municipal en aquest sentit és d’absoluta deixadesa. Segura-ment consideren que n’hi ha prou aprovant les mocions de suport al Correllengua o a la ILP de la Televisió sense Fron-teres, encara que després no s’executin en tots els seus punts. Hi ha un exemple molt clar. Fa poc més d’un any, l’Ajuntament va aprovar el nou Reglament d’Usos Lingüístics. Per acon-tentar el PP, se’n va eliminar qualsevol referència als Països Catalans, de manera que és més que discutible que, segons el Reglament, el nostre Ajunta-ment es pugui dirigir en català als de Perpinyà, València o de qualsevol poble de la Franja. Però la demostració més clara de la manca de sensibilitat cap a aquest tema per part del Govern va ser quan, des de la CUP, i un cop aprovat el Reglament, es va haver de demanar que aquest mateix text fos revisat per un corrector perquè contenia errors ortogràfics i de sintaxi.

Fa unes quantes setmanes, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de creació de les vegueries que acaba amb l’aspiració del Penedès his-tòric de tenir una vegueria pròpia. Què en penses?La negativa a la creació de la Vegueria Penedès és una mostra més de l’intent de metropolita-nització de les nostres comar-ques. Incloent-nos a l’àrea metropolitana es referma la voluntat de l’Administració de convertir-nos en un gran dormi-tori per a Barcelona. Pertànyer a una o altra vegueria no és cap banalitat sinó que és la base del paper que Vilanova, i tot el Penedès històric, pot jugar en el conjunt del país en el futur.

Dades consulta independènciaDades nacionalsMunicipis 13 S + 13 D + 28 F: 248Municipis previstos 25 A: 211Municipis previstos (20 J i altres): 62

Dades localsPersones adherides: 800Entitats adherides: 36Persones treballant el 13 D: 200Observadors internacionals: 4Centres electorals: 11Meses: 28

5La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úPa

rlem

-ne

Can

dida

tura

d’U

nita

t Po

pula

r

Ordenances fiscals

Pressupostos municipals

Enguany, l’equip de govern va dur a Ple una proposta d’ordenances fiscals que mantenia, en

gran mesura, el nivell dels tri-buts locals que haurien de pa-gar els vilanovins per al 2010. S’aprofitava el poc increment de l’IPC de l’any passat per proclamar un “augment zero” dels impostos, augment zero que no discrimina entre qui no té quasi ingressos familiars a causa de la crisi i qui continua tenint els mateixos, o més, i sí que cobra l’augment de l’IPC. Proclama, doncs, feta buscant el titular.

Tot i això, el grup municipal de la CUP vam creure que la proposta d’ordenances fiscals presentava algunes mancances. Per aquest motiu, hi vam presentar un total de 16 al·legacions, encara que en el següent Ple ens van ser rebutjades en la seva totalitat. Tanmateix, però, vam ser el primer grup en molts anys a presentar-hi al·legacions i, per tant, a obrir el debat al Ple amb propostes concretes per a modificar les ordenan-ces fiscals. A tall d’exemple assenyalem: • Creació de la figura de l’atu-

rat sense subsidi per a als veïns que ja només perceben la renda mínima del Zapa-tero, que doni accés a certs serveis públics (gimnàs, piscina, proves d’oposicions, transport públic, cinema municipal, teatre, escola de música, escoles bressol) a

Els pressupostos municipals per aquest proper 2010 presentaven un gran repte donada l’actual

situació de greu crisi econò-mica i financera. La Candi-datura d’Unitat Popular, amb ple coneixement d’aquesta situació, vam analitzar a fons la proposta de pressupost feta per govern tripartit de la ciutat.

Celebrem que s’hagi fet una important reducció en la despesa corrent, quelcom imprescindible després de la davallada d’ingressos ocasio-nada per l’esclat de la bom-bolla immobiliària. Tot i això, les despeses corrents conti-nuen essent més elevades que els ingressos corrents, una tendència que s’arrosega de molts anys enrere i que causa desequilibris. Uns desequi-libris que es manifesten en la impossibilitat de destinar ingressos de l’Ajuntament per a inversions, mentre que aquestes s’han de finançar amb préstecs bancaris que fan augmentar l’endeutament any rere any.

De fet, en el pressupost d’en-guany es destinen 2 milions d’euros només per tornar part dels préstecs demanats ante-riorment, i un milió i escaig en concepte d’interessos. I aquesta darrera xifra pot aug-mentar fins als dos milions en anys propers.

Per altra banda, vàrem ob-servar també poca ambició en l’obtenció d’alguns ingressos provinents de departaments de la Diputació de Barcelona o de la Generalitat, que s’as-semblaven més als d’un poble de 5.000 habitants que no pas

un menor cost o a cost zero, mentre es doni aquesta circumstància. Creiem que el conjunt de persones que han perdut la feina i que ja no tenen dret a l’atur ha de ser de vital protecció, justament ara que el seu nombre va en augment.

• Equiparació de les bonifica-cions fiscals de les famílies monoparentals amb les famílies nombroses, tal com ja va ser aprovat pel Parla-ment de Catalunya, per a una tipologia de família que ha anat creixent els darrers anys.

• Rebaixes en el preu del bus urbà per a menors d’edat. La intenció és que aquells sec-tors de la població que més necessiten de l’ús del trans-port urbà siguin bonificades d’acord amb la seva situació econòmica, tal com ja es fa amb les persones jubilades.

• Augment del tipus aplica-ble de l’IAE (Impost sobre activitats Econòmiques) per a bancs i caixes, un sector que tot i la crisi econòmica continua mantenint els seus beneficis multimilionaris.

Altres mesures envers els aturats i les aturades de la vila La crisi ens sacseja a tots, però especialment aquells que perden la feina i tenen dificultats per trobar-ne una de nova. L’atur a la ciutat ja es troba al 18%, amb 6.137

aturats i aturades, una xifra rècord. La Cambra de Comerç i l’Associació d’Empresaris del Garraf parlen setmanalment d’inici de la recuperació, o d’inici del final de la caigu-da lliure. El cert és que els aturats augmenten, i poques són les empreses que respiren ja tranquil·les. Per abordar de forma justa i humana la dimensió dels problemes eco-nòmics dels aturats i atura-des, la CUP planteja al govern l’adopció de mesures addicio-nals d’acord amb la gravetat de la situació:

• Fraccionament voluntari del pagament de l’IBI, de la taxa de l’aigua i de la taxa d’escombraries, i ajornament d’aquest en cas de necessi-tat, sense recàrrec.

• Sistema de vals de des-compte, d’acord amb super-mercats, mercats i serveis socials, per als productes d’alimentació i higiene.

• Reforç de la Borsa de Treball del Club de la Feina.

• Oferta general de fraccio-nament del pagament de les contribucions especials (especialment les del Casc Antic).

• Reducció dels impostos per l’obertura d’establiments comercials per a aturats i aturades.

• Reajustaments en la taxa de la brossa en comerços que ho necessitin justificadament.

a una ciutat de 65.000. És per aquest motiu que insistírem al govern perquè realitzès un esforç per a situar Vilanova en la posició que tots creiem que es mereix.

Algunes dades rellevants dels pressupostos

• L’Ajuntament destina més de 210.000 al lloguer d’un local al carrer Llanza (Plaça del Mercat) per allotjar dues regidories, mentre manté diversos locals de propietat buits o en eternes obres, com el mateix edifici de l’Ajunta-ment.

• Del total d’inversions que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú realitzarà el 2010, el 59% es faran amb aportacions d’altres admi-nistracions, com els plans extraordinaris del Govern Espanyol o la Llei de Barris de la Generalitat. Del 41% que l’Ajuntament treu dels recursos propis, un 55% és fruit de crèdits a bancs i caixes.

• 193.000 euros és el que costa Neàpolis a l’Ajuntament el 2010.

• 600 euros (aproximadament) és el que cada vilanoví deu als bancs i caixes pel deute que acumula l’Ajuntament, dada extreta de dividir el deute acumulat de l’Ajun-tament entre una xifra rodona de 67.000 vilanovins i vilanovines.

• 74.000 euros destina el nostre Ajuntament cada any a pagar els lloguers dels locals que ocupa la Policia Nacional espanyola.

Resultats nacionals(Cens: 993.320)

Resultats locals(Cens: 54.322)

RESULTATS 13 S + 13 D + 28 F: Vo

tant

sS

íN

oB

lanc

Nul

255.668 (25,74%) 8.518 (15,68%)

240.850 (94,20%)7.918 (93,82%)

9.224 (3,61%)416 (4,93%)

4.728 (1,85%)106 (1,26%)

866 (0,34%)78 (0,92%)

6La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úA

punt

s m

unic

ipal

sC

andi

datu

ra d

’Uni

tat

Popu

lar

Apunts municipals

Tothom ho sap, però l’Ajun-tament despista. Vilanova i la Geltrú és el tercer port de Catalunya, però sembla que la dada importi més a Ports de la Generalitat que a la ciutat i al seu ajuntament.

Quan l’estiu de l’any passat un vaixell draga va empastifar de merda tota la costa d’Adarró i Sant Gervasi, els pescadors es van queixar que ningú no els havia avisat. I efectivament, l’Ajuntament tampoc no en sa-bia res. Llavors el mal ja estava fet: els estris dels pescadors, enterrats sota tones de merda, i la platja, d’un negre petroli.

Per aquesta raó, i per tantes d’altres que fan que Vilanova visqui quasi d’esquena al tercer port de Catalunya, la CUP va

proposar al Ple de desembre de 2009 que l’Ajuntament convo-qués els agents implicats en el Port (veïns, treballadors, Ports de la Generalitat, Ajuntament, etc) per constituir un Obser-vatori del Port que permetés lligar d’una vegada per totes el Port a la ciutat i viceversa.

També aquest moció va ser tombada pel govern, que va al-legar que ja hi havia una altra comissió (Comissió assessora de Baix-a-mar, res a veure amb la relació Port-ciutat). En el seu dia van desmuntar el Con-sell Municipal del Port, i ara es desentenen de la proposta d’Observatori, proposada en el seu dia per l’Associació de Veïns de Mar, i recuperada per la CUP a instàncies de l’asso-ciació...

VILANOVA I LA GELTRÚ TÉ PORT!4

A Vilanova, com a tants d’al-tres municipis, abunden els pisos buits. Bé sigui perquè necessiten reforma, bé perquè es van adquirir per especular i romanen tancats, bé per mil altres situacions.

Els darrers anys s’ha constru-ït i especulat abundantment però, malgrat tot, l’accés a l’habitatge continua sent una dificultat per a milers de veïns, especialment els joves (primer habitatge) i les classes populars. Des de la CUP hem instat el govern a moure fitxa per fer de l’accés a l’habitatge un dret, i no un privilegi. Segons la CUP, cal aprofundir en la qüestió i iniciar la redac-ció d’un Pla Local de l’Habitat-

ge que analitzi quants habi-tatges buits hi ha a Vilanova (segons quin estudi, la xifra va de 300 a 2.000), quines neces-sitats hi ha a Vilanova pel que fa a habitatge (de lloguer i de propietat), i quines mesures calen per garantir que un dret bàsic com l’habitatge quedi cobert per als nostres veïns i veïnes.

Entre d’altres, la CUP va dur al Ple de desembre de 2009 una proposta de “Reglament d’habitatges buits” per gravar amb un recàrrec del 50% l’IBI d’aquells habitatges “deso-cupats amb caràcter perma-nent”. L’Ajuntament de Sant Celoni l’està aplicant. Però a Vilanova, moció rebutjada.

L’HABITATGE COM A DRET SOCIAL3

La Regidoria de Joventut fa poc. I del poc que fa, encara n’hi ha menys que surti bé. D’aquestes poques coses que ha tirat enda-vant, destaca la redacció del Pla Local de Joventut. El resultat va ser prou bo perquè la CUP hi donés suport. Una de les principals demandes dels joves, que el Pla recollia, era el Casal de Joves Autogestionat.

Amb el Pla de Joventut sota el braç, el Regidor de Joventut, Tomàs Àlvaro, va poder fer pública la seva intenció de cons-truir un Equipament Juvenil a la zona de l’actual envelat. La CUP va estudiar la proposta (l’avantprojecte) i va considerar que no tenia res a veure amb la demanda de Casal de Joves formulada al Pla de Joventut.

El projecte consisteix en una sala polivalent (envelat de pedra) i un edifici de tres pisos per a oficines. Costarà 5 milions d’euros i s’iniciarà finalment al setembre de 2010,

amb un any de retard, segons les darreres afirmacions del re-gidor, atès que no ha obtingut quasi cap dels finançaments que semblaven segurs per part de l’Estat.

La CUP estem en contra d’aquest Equipament tal com està plantejat, i així ho vam defensar en una moció que de-manava replantejar el projecte i obrir la proposta a la participa-ció de les entitats. I així també ho vam explicar a diferents entitats juvenils, que també ens van donar el seu parer sobre el complex d’oficines. Per a la CUP, la sala polivalent és un equipament necessari per a tota la ciutat, no només per als joves, però l’edifici d’oficines destinat a traslladar-hi l’Oficina Jove no és ni de lluny equipara-ble a la demanda d’un Casal de Joves Autogestionat. Ni per la ubicació, ni per l’espai (oficines), ni per la filosofia que el reves-teix. Malaguanyada inversió en joventut!

OFICINES PER A JOVENTUT VS. CASAL DE JOVES AUTOGESTIONAT1

A finals de l’anterior mandat, el govern municipal va anun-ciar un prometedor Pla de la Bicicleta, que tenia 4 anys de durada i que enguany, l’any 2010, figura que ha d’acabar d’aplicar-se. Però, què s’ha fet en quatre anys per a la promo-ció de la bicicleta?

Doncs pràcticament res. L’únic objectiu que es pot considerar acomplert és la vianalització del centre vila, gràcies al Pla Zapatero. Les altres dues grans accions d’aquest pla de quatre anys han estat fer carril bici a la nova Ronda Ibèrica i a alguns altres pocs trams urbans; i també comprar 30 bicicletes perquè els treballa-dors municipals es desplacin de dependència municipal en dependència municipal (!!!).

Per contra, les propostes fetes per la CUP al govern en matèria de promoció de l’ús de la bicicleta han estat fins ara ignorades: registre municipal de bicicletes (moció que es va deixar sobre la taula al Ple de juliol de 2008) i pàrquing vigilat de bicicletes a l’estació de RENFE per evitar robatoris (aprovada al Ple de setembre de 2009, instava a resoldre la situació en tres mesos, i encara esperem).

Des de la CUP hem insis-tit nombroses vegades que Vilanova i la Geltrú podria ser capdavantera, per l’urbanisme i l’orografia del municipi, en l’ús quotidià de la bicicleta, però no sembla ser prioritari per al govern sostenible... i ja fa 11 anys que governa.

ON ÉS EL PLA DE LA BICICLETA???2

7La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úPu

nt d

e vi

sta

Can

dida

tura

d’U

nita

t Po

pula

r“Adopten el mètode, però no el sentit essencial de la participació ciutadana”

Quines han estat les teves prioritats durant els quatre anys que has presidit l’AV del barri de Mar?He intentat que es posés fil a l’agulla en diversos projectes que estaven difusos, o fins i tot aturats, i donar-los una projecció de futur encarada a millorar el barri i la seva cohesió social. Volem un urbanisme que serveixi per cohesionar més el barri, no que només siguin mesures ornamentals. Per exemple, l’Eixample de Mar ha esdevin-gut una illa que separa encara més Ribes Roges de l’antic barri de la Marina. Aquesta darrera zona, que és la més habitada i antiga, també és la més degradada. El desen-volupament que ha tingut la Marina ha estat mínim, amb carència d’equipaments, man-ca de zones verdes...

La façana marítima de la Marina està desaprofitada...Evidentment. La façana marítima de Vilanova està parcel·lada segons uns inte-ressos determinats. I part del problema ve del fet que és el barri de Vilanova que té més àmbits competencials per les diferents administracions que hi actuen. Els ha estat molt còmode anar-se passant la pilota d’una a l’altra. Hi ha l’Autoritat Portuària, Costes, Ports de la Generalitat, Agèn-cia Catalana de l’Aigua, Renfe i potser encara me’n deixo alguna. Aquí caldria una ges-tió coordinada i unificada que posés fi a aquest desgavell. Fa temps vam demanar una entrevista amb Manel Nadal per parlar del Pla Especial del Port. Només entrar al despatx i dir-li que volíem parlar del port de Vilanova ens va dir: “No és el port de Vilanova, és el port de la Generalitat”. Això ja indica un apropia-

ment, m’atreveixo a dir que indegut, d’una part que és de la ciutat de Vilanova. Ens va dir que en un mes ens respon-dria i res. Posteriorment ens van anar donant llargues fins que ens vam cansar d’insistir inútilment. Vam optar per fer arribar l’informe a tots els regidors, i no ens va respon-dre ni un sol grup. Això vol dir que a l’Ajuntament no li interessa el seu port? La realitat és que l’Ajuntament no té representació dins del port: tenim un Gibraltar aquí davant. I més, amb reixes, que a aquestes alçades hi ha sistemes de seguretat menys aparatosos.

Parlem de la platja del Far, amb un aparcament a la mateixa sorra de la platja...Qualsevol persona amb un mínim de consciència ecològi-ca es pot adonar que això no és normal. A més, el far és un actiu patrimonial que molts pobles voldrien per a les seves platges.

Quines solucions hi pot haver?No sóc cap expert però, si hi ha voluntat, de solucions se’n troben. Hem aportat pro-postes: cobrint la riera de la Piera es guanyaria terreny. I, sense anar més lluny, la zona de l’antic Sabeco també és prou àmplia. És més llunyà, però hi pot haver transport públic... Si ens volem creure la sostenibilitat i que l’espai pú-blic ha de ser realment públic, de solucions n’hi ha.

Com cal afrontar el turis-me?Vilanova té uns condicio-nants que faciliten el que s’ha anomenat turisme blau-verd, familiar, desestacionalitzat, i sense intentar competir amb el model del veí del costat. Un

model propi, amb personalitat, però que encara ningú no hi ha cregut prou per treballar-lo. No pot ser que anomenem turis-me la gent que ve a passar tot el dia a la platja del Far amb el cotxe, que deixen totes les deixalles allà i no aporten cap benefici.

No ens ho creiem, com a ciutat, que el turisme ben portat pot ser un camí?Avui en dia quan parles amb alguns responsables muni-cipals et diuen: “Vilanova és industrial”. Jo afegeixo, ho era. Avui en dia, és una llàstima, però d’indústries gairebé no en queden; i alguna cosa s’ha de fer. Jo no sóc expert en res, però intento aplicar el sentit comú. Em remeto a Sanjay Pe-ters, un economista contrastat que viu a Vilanova i fa temps que destaca la gran riquesa natural de la vila. Insisteixo, no em refereixo a cap model de turisme massiu. Però és un camí més, que s’ha d’iniciar.

Fa un any que s’ha creat el Consell assessor de Baix-a-mar... Com veus aquesta mena de processos partici-patius?He estat molt crític amb la forma com s’entén la participa-ció. Es creen uns mecanismes metodològics, però el sentit filosòfic del que és participar és quasi nul. He participat a diversos processos d’aquests i a un dels darrers ja vam dir que no hi participaríem perquè no hi creiem. Estan viciats d’en-trada, perquè només s’adopta la forma metodològica, però no el sentit essencial de partici-par. A partir d’aquí, tot es pot encarrilar cap a un resultat molt determinat. Sóc partidari que es creïn els consells de barri, amb efectivitat i amb un responsable municipal que hagi d’escoltar tots els subjec-tes actius d’aquella zona i sigui responsable, davant d’ells, de les gestions que hagin de fer a l’Ajuntament. S’han de descen-tralitzar les funcions munici-pals. Això també ajudaria a regenerar la democràcia; allò que tothom se n’omple la boca. S’han d’obrir els canals de participació i que els ciutadans se’ls creguin. Ha arribat a un

punt que la gent es queixa com a usuari o consumidor, però no com a ciutadà.

Quants socis té l’AV del barri de Mar?Actualment som 304 asso-ciats. Jo distingiria molt bé l’activitat regular que genera una associació de veïns de la de les festes. Per a mi, l’as-semblea general ordinària és l’indicador més evident. A les festes tothom s’hi suma. Tra-dicionalment Vilanova és molt festiva. Em fa molta gràcia quan es parla del “ric teixit associatiu de Vilanova”, que és cert, però només en l’àmbit de la festa.. Si un dia aconse-guim que vinguin unes 25 per-sones a l’assemblea general, això està molt pel damunt de la mitjana que aconsegueixen la resta d’associacions. I això em causa tristesa.

Es té la sensació que a Baix-a-mar és l’últim barri de la cua a l’hora de tenir-lo en compte? Vilanova viu d’esquena al mar?Sí. Perquè s’ha actuat en temes que eren una necessitat bàsica, no pas un luxe. El Cap i l’institut eren imprescindi-bles. Quan ara demanem una biblioteca a Baix-a-mar no és per anar-hi a passar l’estona.

I, tot i això, a Baix-a-mar hi viuen unes 15.000 perso-nes...Si mirem la costa catalana, està plena de pobles desdo-blats, amb una part de costa i una d’interior: tenim Arenys de Munt i de Mar; Vilassar de Mar i de Dalt, Premià de Mar i de Dalt... Aquí, gràcies a l’ei-xample Gumà, que va projec-tar la baixada de Vilanova i la Geltrú cap a mar, el poble va acabar sent un. Hi ha hagut una unió urbanística, però no una cohesió social. Sembla que hàgim viscut vides paral-leles.

Cal una aposta concreta pel barri de mar?Jo faria cas dels projectes

diagnosticats pels experts. El turisme blau-verd, per exemple, encara no s’ha tocat. Aquest punt és bàsic perquè beneficia hotels, restaurants... Però ara no funciona ni el servei de taxi entre hotels i estació. L’immobilisme porta això: estancament, decadència i ruïna. Cal aplicar el sentit comú, no cal inventar res, falta trencar inèrcies, pren-dre decisions i tenir voluntat política de fer-ho. Avui en dia, en aquest món global, totes les ciutats busquen el seu tret distintiu per desta-car. Vilanova ja té aquests trets, però s’han d’adaptar als nous temps. No podem seguir pensant això i que Vilanova sigui, senzillament, i aplicat a mar, una porta d’entrada de mercaderies que no aporten cap valor afegit al territori.

“L’EIXAMPLE DE MAR HA ESDEVIN-GUT UNA ILLA QUE SEPARA ENCARA MÉS RIBES ROGES DE L’ANTIC BARRI DE LA MARINA”

“EL TEIXIT ASSOCI-ATIU DE VILANOVA ÉS VIU (...) PERÒ CONCENTRAT EN L’ÀMBIT DE LA FES-TA”

Carles Andreu és un veí de Baix-a-mar que viu a Vila-nova des de l’any 2000, tot i que coneix la capital del Garraf des de 1968. És l’actual president de la Federació d’Associació de Veïns de Vilanova i la Geltrú i va presidir l’Associació de Veïns del barri de Mar durant quatre anys, fins al desembre de l’any passat. Abans, també durant quatre anys, ja n’havia estat vocal i portaveu de la junta. Es defineix com un ciutadà actiu i nouvingut, arribat de Barcelona.

8La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úV

NG

10

0M

ILC

andi

datu

ra d

’Uni

tat

Popu

lar

On anirem a parar!Replantegem Vilanova! Canviem el Pla General!

El model econòmic dels últims anys, basat en la cons-trucció desmesura-da i l’especulació,

és un dels grans culpables que ens ha dut a l’actual situació de crisi. Mentre la majoria d’administracions posen en dubte i es replan-tegen aquest model econò-mic, el govern de Vilanova i la Geltrú, amb la connivèn-cia de CiU i el PP, continua en la seva pròpia bombolla immobiliària i continua apostant pel creixement insostenible. Malgrat la fre-nada de la construcció a la ciutat i tenir sectors aturats com l’Eixample de Mar, La Carrerada, el Sant Jordi o blocs de pisos a mig fer per-tot arreu, el govern muni-cipal continua urbanitzant sectors com El Llimonet, i el que és pitjor, continua tirant endavant amb els terminis previstos un sector de dimensions despropor-cionades com és l’Eixample Nord, una autèntica nova ciutat dins la ciutat.

La febre urbanística de l’última dècada ha produït

un biaix enorme entre el creixement en habitants i habitatges i el creixement en serveis. Si volem millo-rar la qualitat de vida del municipi, ara toca equipa-rar els serveis amb la pobla-ció, i acabar amb el dèficit sanitari, laboral, cultural i educatiu de la ciutat. No toca pensar, de nou, en ma-croprojectes urbanístics. No oblidem que la majoria de vilanovins ja fa temps que no trobem feina a la nostra vila, i una diferència tan gran entre habitants i llocs de treball només vol dir una cosa: fer de Vilanova una gran ciutat dormitori.

El Pla General vigent cal-cula, només entre l’Eixam-ple Nord i l’Ortoll, més de 10.000 habitatges i gairebé 30.000 nous habitants. No s’entén que diguin que estem davant d’una gran oportunitat per a la ciutat tenint sectors residencials per acabar, sòl industrial sense ocupar, empreses tancant, manca de feina a la ciutat o mancances sanitàries estructurals. A la CUP creiem que s’ha

de replantejar de soca-rel el Pla General actual, la ciutat no està preparada per al creixement que pre-veu ni n’obté cap benefici. Si a dia d’avui, amb poc més de 65.000 habitants, ja tenim grans macan-ces com la d’un hospital, llocs de treball, un nou institut, infraestructures culturals, zones verdes..., com afrontarem l’augment exponencial de demanda de serveis que comportaran els 100.000 habitants? Què farem amb l’augment es-pectacular del parc de vehi-cles i de mobilitat? O amb l’augment de residus, la demanda d’aigua, escoles, llars d’infants o residències per a la gent gran? Des de la CUP creiem que s’ha de fer un nou Pla General que aturi l’Eixample Nord fins que es desenvolupin els sectors que tenim a mitges, que racionalitzi el creixement de la ciutat i que requalifiqui la zona de l’Ortoll, que deixi de ser urbanitzable i esdevingui el gran pulmó verd de la ciutat.

“Tot i els blocs i sectors a mig fer, el tripartit preveu començar a urbanitzar a partir de l’any vinent 5.000 habitatges més a l’Eixample Nord.”

“El creixement agreujarà el desequilibri entre habitants i llocs de treball, i farà de Vilanova una ciutat dormitori de més de 100.000 habitants.”

“És hora d’equiparar serveis amb la població, no de macroprojectes urbanístics.”

PAU DE L’HOSTAL4,53 hectàrees, propers anys,82 habitatges, 224 habitants

ORTOLL 1 i 2

LA CARRERADA

97,53 hectàrees, propers anys,5.346 habitatges, 14.702 habitants

13,86 hectàrees, en construcció,624 habitatges, 1.715 habitants

EIXAMPLE NORD105,97 hectàrees, inici 2011, 5.400 habitatges, 15.000 hab.

de Mar

Eixample

Solicrup

Sant J

ordi

La Carr

erada

Llimonet

2 i 3

Eixample

Nord

Ortoll

EIXAMPLE NORD

9La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úV

NG

10

0M

ILC

andi

datu

ra d

’Uni

tat

Popu

larACTES CAMPANYA

Divendres 30 d’abrilPresentació del documental “ Propera parada: VNG 100MIL”20:00 h. Ateneu Vilanoví

Dissabte 8 de maigDinar contra els 100MIL habitantsA partir de les 13:00 h. Plaça de la Vila

Extensió: 105,77 hectàrees. 3,18% de tot el terme municipal

Situació: Ronda Ibèrica (Sud), variant C-246 (Nord), Llimonet (Est) i La Collada-Els Sis Camins (Oest)

Habitatges: 5.025. 60% lliure (100m2), 20% concer-tat (90m2) i 20% protegit (70m2)

Estimació habitants: 15.000Administrac ió actuant: Consorci per l’Eixample Nord

(50% Ajuntament i 50% INCASOL)Inici obres: abril 2011Finalització obres: juliol 2015Altres dades: • En superfície equival a 10 Eixamples de Mar i mig o

10 Llimonets• Ubicarà gairebé un 20% dels habitatges de la

Vilanova actual• En distància, equival a anar de l’IES Manuel de

Cabanyes a la UPC nova o dels Bombers al Camp de Futbol antic, en horitzontal; i de l’Esglèsia de Sant Antoni al pas sota la via, seguint la Rambla, en vertical

EIXAMPLE DE MAR

TACÓ VARIANT

LA MUNTANYETA

LLIMONET 2 i 3

SOLICRUP

SANT JORDI 1 i 2

12 hectàrees, en construcció,1.100 habitatges, 3.014 habitants

5,06 hectàrees, propers anys,202 habitatges, 557 habitants

10,84 hectàrees, propers anys,238 habitatges, 656 habitants

11,48 hectàrees, en construcció,861 habitatges, 2.368 habitants

13,09 hectàrees, en construcció,524 habitatges, 1.440 habitants

26,18 hectàrees, en construcció,1.367 habitatges, 3.714 habitants

EIXAMPLE NORD105,97 hectàrees, inici 2011, 5.400 habitatges, 15.000 hab.

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona, actualment en tràmit per a la seva aprovació definitiva, és el document que marca les pautes principals per al desenvolupament del territo-ri que al Pla es considera “Àrea Metropolitana” per als propers 25 anys.

El PTMB preveu que tot el crei-xement demogràfic de l’”Àrea Metropolitana” es concentri en 7 ciutats, una de les quals és

Vilanova. De les poques dades concretes que conté es pot con-cloure que aquest creixement consisteix a duplicar la població de Vilanova. El PTMB manté l’Eixample Nord i l’Ortoll i fins i tot obre la porta a construir entre la variant (C-246) i l’autopista (C-32). Tot i aquest gran creixement que el PTMB contempla per a Vilanova, en cap moment parla d’equipa-ments, de serveis o de creació de llocs de treball. Sembla clar

que tot el que es planeja des de la ciutat comtal, ja sigui el tren orbital, el quart cinturó o el PTMB, porta a les ciutats de la segona corona a represen-tar un paper de meres ciutats dormitori per a persones que treballen i fan vida a la capital, i sembla que Vilanova no se n’escapa.

Pla Territorial Metropolità de Barcelona, quan decideixen des de Barcelona

A Vilanova històricament sem-pre hi ha hagut consens en ma-tèria d’urbanisme entre PSC, CiU, PP, ERC i ICV. De fet, l’últim Pla General d’Ordenació data del 2001 i va ser aprovat per unanimitat. Es va aprovar de forma unànime un Pla Ge-neral que preveu un creixement de la ciutat fins a 130.000 habitants, que preveia la urba-nització de la Platja Llarga i la

destrucció d’una part del nucli antic al Cap de Creu. Per sort, i gràcies a la pressió ciutada-na, s’ha aconseguit reconduir els punts calents de la Platja Llarga i el Cap de Creu. Tot i això, la voluntat de creixement desmesurat continua estant en els objectius dels cinc partits, ja que en cap moment han posat en dubte la validesa d’aquest Pla General. A Vilanova hi

continua havent consens, fora de la CUP, en la conveniència de mantenir i augmentar el creixement que ens ha portat a doblar la població en 25 anys, i a intentar mantenir l’economia de l’especulació i la bombolla immobiliària.

El consens i el pacte de silenci en matèria d’urbanisme

El 2006, CiU i el tripartit van signar amb l’INCASOL un con-veni per tal de salvar la Platja Llarga, la mateixa que ells havien condemnat en els dife-rents plans generals, i que ha significat una autèntica espasa de Dàmocles sobre el futur ur-banístic de la ciutat. En aquest conveni, l’INCASOL obtenia els terrenys de la Platja Llarga i després els permutava a l’Ajun-tament a canvi d’edificabilitat a l’Eixample Nord a raó de 2,4m2 per cada m2 a la Platja Llarga, cosa que suposava 800 habitat-

ges més a l’Eixample.

El conveni obligava l’Ajunta-ment a fer la permuta abans de finals del 2010 i que el desenvo-lupament de l’Eixample Nord es faria a través d’un consorci dominat en un 50% per l’IN-CASOL. Per tant, INCASOL passava a dominar els tempos urbanístics de Vilanova i en cas d’incompliment del contracte la ciutat havia d’indemnitzar l’INCASOL amb més de 71 mi-lions d’euros o altres terrenys edificables equivalents a aquest

import. Ara mateix, tot i que s’ha aconseguit revisar els ter-minis fins al 2012, qui marcarà quan, i en certa manera com, es desenvolupa urbanísticament la ciutat serà INCASOL i no l’Ajuntament vilanoví. A més, INCASOL ha comprat terrenys a la zona de la Millera (sobre la Platja Llarga), actualment no urbanitzables, a un preu força elevat; el temps ens dirà amb quin objectiu.

El fosc paper de l’INCASOL a l’Eixample Nord

La finalitat última de l’Ajun-tament ha de ser assegurar el benestar dels vilanovins sense condicionar el de les futures generacions. Per tant, qualsevol actuació urbanística també hauria d’anar en aquest sentit. Així doncs, la pregunta és ben senzilla: quins beneficis obté la ciutat i els seus ciutadans amb totes aquestes macrooperacions urbanístiques? Vilanova és una ciutat manca-da de serveis i equipaments bà-

sics. Tot i els esforços d’aquests últims anys, continuem tenint una mancança històrica d’equi-paments sanitaris, educatius, culturals, esportius... Tot i això, en comptes de solucionar aquest dèficit, anem buscant el creixement demogràfic sense més. Això comporta que cada vegada que s’obre un nou equipament ja se n’ha de reclamar un altre perquè el nou ha quedat petit. La ciutat no està preparada per integrar

ni cohesionar socialment tants nous habitants sense perdre la seva identitat. Potser a la resta de partits els fa il·lusió governar una Vilanova de més de 100.000 habitants; a la CUP, no. I menys si això representa la pèrdua de la nostra idiosin-cràsia i qualitat de vida.

La qualitat de vida, el primer

Viladec

ans

Castel

ldefels

Sant B

oi

El Prat

Cornellà

Bellvit

ge

L’Hosp

italet

Barcelo

na

10La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úD

esta

quem

Can

dida

tura

d’U

nita

t Po

pula

r

La CUP no es presen-tarà a les eleccions autonòmiques. Diverses persones ens han preguntat per què

no? Per això incloem aquest escrit en aquest número de La Busca, perquè ens sentim amb el deure d’explicar-nos i de retre compte de les nostres decisions. I el cas és que la setantena de Candidatures que hi ha repartides arreu del país vam estar debatent el darrer any sobre això: sobre el nostre país, la seva classe política, el seu territori i la seva gent, sobre la nostra proposta política i social i sobre la conveniència o no de presentar llista a les autonò-miques. És a dir, al Parlament de Catalunya. Finalment, les Candidatures d’Unitat Popular vam decidir sobiranament no presentar-nos-hi i alhora reforçar el nostre projecte d’alternativa de base als mu-nicipis: amb consciència social i nacional, crítics amb el poder i amb l’ús que en fa la nostra classe política. Potser ens hem equivocat, però des de la CUP de Vilanova i la Geltrú vam anar a l’Assemblea Nacional a defensar no anar-hi. I a defensar el treball en xarxa amb moviments socials, amb les Candidatures Alternatives del Vallès i altres candidatu-res municipals sorgides els darrers anys dels moviments socials i de defensa del territo-ri. Vam posicionar-nos a favor de seguir reforçant els nostres lligams amb les lluites i pro-postes que sorgeixen arreu de viles i ciutats del país de la mà dels moviments socials, dels moviments ecologistes, dels de radicalitat democràtica... i fer-ho de forma horitzontal, en xarxa, intercanviant i alimen-tant les propostes dels uns amb les dels altres.

I per què no, a les autonò-miques?

A la CUP ho vam debatre llargament i van ser moltes les aportacions, de dins i de fora del nostre àmbit, que es feren amb motiu d’aquest debat. I ara, a mesos vista d’aquella decisió (presa al juny de l’any passat) i a pocs mesos de les eleccions autonòmiques, estem més que satisfets d’haver optat per la via del municipalisme de cara a les properes conteses electorals. I per què? Doncs justament per marcar una línia clara i diferenciada de dues cul-tures polítiques en joc. La cul-tura política de la manipulació, els càrrecs polítics, el carnet, el control dels mitjans de comuni-cació, el debat buit... enfront de la cultura política del treball de base, del treball en xarxa, del contacte amb la realitat, amb les associacions, les entitats, els comitès d’empresa i els veïns i veïnes. En definitiva, i veient el fracàs del govern d’esquerres, a la CUP ens vam preguntar si al país li calien més polítics i líders mediàtics o bé li calia començar a creure en la força de la seva gent, vila a vila, municipi a municipi. Relligant en un projecte plural i divers les diferents expressions de la gent que lluita en defensa de la terra, d’un desenvolupament racional i no depredador, d’una nació que tingui i exerceixi el dret de decidir, d’una economia humana al servei del bé comú, i no al servei de l’especulació i el benefici bancari. L’era de la globalització, que també és l’era de la comunicació i de les noves tecnologies, posa múltiples reptes davant nostre, també polítics i d’organització social. Respondre-hi amb unes sigles, un cap de cartell, una campa-nya forçosament costosa i un gabinet d’assessorament al can-

didat ens sembla, a hores d’ara, un instrument polític gens útil per a canviar les relacions polí-tiques i, amb elles, transformar la realitat.

Llavors, què faran les CUP a partir d’ara?

La CUP, les Candidatures d’Unitat Popular, han sortit reforçades i convençudes que el procés de debat viscut entorn aquesta qüestió ens ha permès establir unes bases sòlides per a eixamplar el projecte de la unitat popular. Eixamplar-lo en qualitat, i eixamplar-lo en quantitat. En qualitat perquè ens hem dotat d’eines, com els processos de construcció par-ticipativa a nivell nacional i a nivell local, que estan implicant i implicaran diferents agents socials, sindicals, juvenils i culturals en la presa de partit per a la transformació i progrés social de nombroses viles i ciutats. I en quantitat, perquè les CUP hem obert el debat i la participació a més col·lectius i territoris, i s’estan conformant noves candidatures a les Terres de l’Ebre, a Castelló, a Valèn-cia, Alacant i a Mallorca, però també al Baix Llobregat, al Penedès i a tants altres racons de la geografia del nostre poble. A poc a poc, amb bona lletra, comptant amb aquells i aque-lles que creuen en la seva gent i que lluiten a diari i de forma compromesa per un país lliure, just i respectuós amb la terra.

A la CUP sabem que no som els millors, que no ens avalen ni grans mitjans de comunica-ció ni aparells de partit, però valorem en el nostre projecte l’esforç, la lluita i el compromís de la nostra gent i de tots els que ens acompanyen.

Per què la CUP no es presenta a les elec-cions autonòmiques?

La CUP endega un procés par-ticipatiu per elaborar el seu Programa Marc

Des que la nostra Assemblea Nacional va decidir que la CUP no es presen-taria a les eleccions

autonòmiques, la màxima prioritat per als òrgans nacio-nals de la CUP és la prepara-ció de les eleccions municipals del 2011. En aquesta prepa-ració té un paper destacat l’elaboració del programa marc, un document general que fixa el posicionament de la CUP respecte als temes més importants a nivell nacional que tenen incidència a les nos-tres viles i ciutats i és, alhora, una eina per ajudar a elaborar el programa electoral de les candidatures municipals.

Per elaborar el programa marc s’ha endegat un proce-diment que busca una àmplia participació tant dels nostres militants i simpatitzants com del teixit associatiu i els movi-ments socials.

S’han constituït 8 grups de treball (un per a cadascun dels grans eixos programàtics fixats) formats per persones vo-luntàries que militen a les di-ferents CUP, a organitzacions de l’esquerra independentista, els moviments socials o d’altres candidatures municipals alternatives. Aquests grups de treball seran els encarregats d’elaborar una proposta de la part del programa marc de la temàtica que es tracti.

Per tal de fomentar el debat entorn del programa marc i ajudar els grups de treball a fer la seva feina, s’estan fent jornades de treball-debat obertes a la participació de tothom. Aquestes jornades, que són temàtiques i les organitzen les Assemblees Territorials de la CUP, es fan en diferents punts del territori, i s’han començat a fer el passat mes de març. Les primeres jornades han estat sobre món rural (a Llobera, alt Cardener, el dia 27 de març), sobre la promoció de la llengua i la cultura (a Valls, el dia 28 de març), i sobre model urbà (a Barcelona, el dia 10 d’abril). Hi ha previstes altres jornades sobre la resta d’eixos programàtics que podeu consultar al bloc del progra-ma marc: programamarc.blogspot.com.

Els eixos programàtics que hem definit són els següents:

• Model territorial, econòmic i energètic: cap a un model de desenvolupament sostenible.

• Model Urbà: una ciutat més afable i integrada en l’entorn.

• Radicalització de la demo-cràcia: recuperació de l’espai públic.

• Economia i justícia social: l’economia al servei de les persones.

• Cohesió social: cap a la igual-tat d’oportunitats.

• Promoció de la llengua i la cultura: eines de convivència i llibertat.

• Model rural: cap a una revita-lització del món rural.

• Des dels municipis: autode-terminació i Països Catalans.

Pel que fa al Penedès, que és l’àmbit de la CUP de Vilano-va, l’Assemblea Territorial organitzarà una jornada de treball-debat sobre mobilitat i infraestructures que serà degudament publicitada per tal d’obrir-se a la participa-ció de tothom que hi estigui interessat.

Segon pas, el programa polític per a Vilanova i la Geltrú

Paral·lelament als treballs que la setantena de candida-tures d’unitat popular estem elaborant conjuntament per fer el programa marc, la CUP de Vilanova i la Geltrú està pre-parant per a la tardor vinent els debats participatius per elaborar el programa polític de la CUP de Vilanova i la Geltrú per a les eleccions municipals de maig de 2011. El procés està pensat per barris i per eixos temàtics, i es donarà a conèi-xer a finals d’estiu. L’objectiu és que un nombre important de veïns i veïnes intervinguin d’una manera o altra a fixar les polítiques i projectes a de-fensar a les urnes per la CUP de Vilanova. Per a nosaltres és imprescindible: sense aquest exercici de participació, l’acció política de la CUP no tindria sentit.

11La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úM

àxim

a tr

ansp

arèn

cia

Can

dida

tura

d’U

nita

t Po

pula

r

Els comptes, clars!

Un any més, i apro-fitant la publicació que teniu a les mans, la CUP fem públics els nostres comptes.

Creiem que és un pas més cap a la transparència de la gestió i del finançament de les forces polítiques. Malauradament, som ben pocs encara els que així ho fem. És cert que s’estan donant els primers passos cap a una nova llei de finançament dels partits, però tot sembla indicar que continuarà el secretisme en part d’aquest finançament i les enormes des-peses en publicitat i campanyes electorals. De fet, no podia ser d’altra manera quan són els mateixos grans partits els que han d’aprovar-la.

El finançament del grup mu-nicipal s’aconsegueix majori-tàriament de tres formes. La subvenció per grup municipal donada la representació al consistori, el sou que el regidor cedeix de forma íntegra i les quotes dels militants.

Aquests ingressos es desti-nen en gran mesura a cobrir l’activitat ordinària del grup municipal. A tall d’exemple, trobem el lloguer del local si-tuat a la Plaça Llarga número 19, els subministraments, l’alliberat que realitza funcions administratives, així com aque-lles despeses menors d’oficina necessàries.

Tot seguit hi trobem les despeses en diferents actes i campanyes que la CUP ha programat o a què ha donat suport en aquest darrer any, com la Consulta sobre la Independència que se celebrà el 13 de desembre, la xerrada sobre corrupció urbanística, la campanya en contra de l’ARE a l’Eixample Nord o la confecció d’un documental sobre els 70 anys de l’entrada de les tropes feixistes a Vilanova i la Geltrú.

A les despeses en publicacions com La Busca del darrer any, s’hi sumen enguany el d’una al-tra de menor format, La Busca ras i curt.

Per altra banda, es continua acumulant en un dipósit una quantitat anual de cara a fer front a les despeses de la prope-ra campanya electoral.

També s’ha hagut de fer front al pagament de part de l’IRPF del regidor en compensació a

l’augment de renda creat per la percepció del sou com a càrrec públic, que realment no percep donat que el cedeix al grup municipal.

I en darrer lloc, destacar les quotes que satisfà el grup vila-noví a l’òrgan administratiu de la CUP a nivell nacional.

BALANÇ ABRIL 2009 MARÇ 2010

INGRESSOSQuota Grup Municipal15.200,00 €Sou regidor7.592,98 €Quotes militants3.590,00 €Interessos2,55 €Altres ingressos337,55 €

Total26.723,08 €

DESPESESLloguer local social7.853,92 €Subministraments2.122,47 €Alliberat4.320,00 €Secretaria234,99 €Material219,25 €Campanyes, actes i col·laboracions1.397,04 €Revista La Busca 20093.339,88 €Revista La Busca Ras i Curt1.398,48 €Campanya electoral2.000,00 €Impostos2.300,00 €Quota nacional CUP2.277,00 €Despeses financeres163,39 €Altres despeses652,93 €

Total28.279,35

La transparència a l’Ajuntament ha estat i és un dels pilars de la proposta política de la Candidatura

d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú. Des de l’inici, la CUP hem posat l’accent a demanar al govern tota la informació necessària per a comprendre l’acció de govern i, d’aquesta manera, jutjar-la. Però, a més, hem insistit que aquesta informació, sempre que no violi la intimitat de les persones, ha d’estar a disposi-ció de tots els ciutadans. Per això, també, a la CUP hem fet pública en diverses ocasions la informació que rebem des del govern. No obstant això, i a tres anys vista de l’obtenció d’un regidor, a la CUP tenim clar que el govern ha traçat unes línies roges pel que fa a l’accés a la informació pública, a partir de les quals certa informació pública no es dóna a la ciutadania ni als grups municipals.

A la CUP pensem que sense informació, rigor i transpa-rència, no hi pot haver debat públic. I sense debat públic, no hi pot haver control democra-tic sobre l’acció de govern. A continuació, mostrem quatre exemples d’accions que la CUP ha dut a terme per aprofun-dir en la transparència i les corresponents respostes del Govern municipal.

Control democràtic sobre la publicitat institucional: rebutjat pel PleLa CUP va presentar una moció al Ple de març de 2010 instant a sotmetre les campa-nyes publicitàries del govern al control de les comissions informatives, on tots els grups hi som representants. L’objec-tiu era consensuar les cam-panyes publicitàries referides a l’obra de govern, per evitar que aquestes esdevinguin campanyes polítiques, o siguin enteses així per la ciutadania. Entre d’altres propostes, la CUP volia instar el govern a fer públic el cost de les campa-nyes publicitàries, a moderar

l’excessiu protagonisme per-sonal d’Alcalde i regidors per enfortir el protagonisme de la institució i la ciutadania, i a evitar un ús propagandístic dels fons públics de cara, per exemple, a la campanya elec-toral de 2011. La moció va ser rebutjada per la totalitat del Ple. El govern va al·legar que aquestes qüestions ja es trac-ten a comissions informatives (mai des que la CUP som a l’Ajuntament) i l’oposició (CiU) va titllar la proposta de “censura prèvia”, a la qual ells tampoc es volen avenir. Per alguna cosa deu ser.

Informació sobre la despe-sa del govern: denegat per decret d’AlcaldiaDes que la CUP va entrar a l’Ajuntament, el nostre grup municipal va insistir que el govern facilités als grups de l’oposició la llista de despeses que aprova setmanalment la Junta de Govern. Al Ple de juny de 2008, la CUP va presentar una moció per demanar l’accés dels grups municipals a aquesta in-formació, moció que de nou va ser tombada pel govern municipal. Més endavant, la CUP va posar l’accés a la informació sobre les despeses del govern com a condició per donar el vist-i-plau al nou Reglament Orgànic Municipal (ROM). Així es va prometre, i per això la CUP hi va donar el seu vot a favor. Però, un cop firmat el nou ROM, el govern s’hi va tornar a negar. La CUP va sol·licitar un informe jurídic a l’Ajuntament, que després de sis mesos d’espera l’Alcalde va resoldre amb un decret denegant la informació sol·licitada.

Respondre a les preguntes que formulem els grups mu-nicipals en un termini d’un mes: incomplert sistemàti-camentMalgrat que el ROM estableix un termini raonable d’un mes per respondre les preguntes escrites que els grups munici-pals fem al govern, la realitat és que la mitjana de resposta

del govern a les preguntes de la CUP es troba entre el 4 i els 6 mesos. Òbviament, aquest termini gens raonable, no no-més viola el ROM recentment aprovat (i incomplert sistemà-ticament), sinó que fa absurd el mecanisme de les preguntes escrites: sovint, quan ens res-ponen, ja és massa tard. I així van tirant…

Accés de la CUP a la infor-mació relativa al Consorci de l’Eixample Nord: denegatCom el nostre grup municipal ja ha denunciat nombroses vegades, la CUP és l’única formació representada al Consistori que està exclosa del Consorci públic INCASOL-Ajuntament de l’Eixample Nord, la nova macroàrea residencial que projecta el govern per a Vilanova i la Geltrú. Denegat el nostre dret a la representació dins el Con-sorci, com la resta de grups municipals, la CUP va entrar una instància al Consorci per obtenir, almenys, la matei-xa informació que els altres grups, instància que va ser denegada –sense pudor– per aquest organisme públic.

La CUP recorre al Síndic de GreugesL’incompliment reiterat del ROM juga en detriment d’un funcionament normal i demo-cràtic de la institució munici-pal, on el darrer perjudicat és el ciutadà, que es veu privat d’un debat públic rigorós i fonamentat. És per això que la CUP ha decidit dur aquest mes d’abril diverses qüestions relatives a l’incompliment del ROM davant del Síndic de Greuges: l’accés a la infor-mació relativa a les despeses del govern, així com el temps vergonyós que triga el govern a respondre les preguntes del nostre grup municipal, juntament amb tots els in-formes jurídics i registres de l’Ajuntament que certifiquen a bastament aquests incompli-ments, són les dues qüestions principals que la CUP sol-licita al Síndic de Greuges de resoldre.

Per la transparència a l’Ajuntament

12La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úD

e ba

t a

bat

Can

dida

tura

d’U

nita

t Po

pula

r

En Karim és un jove vilanoví, militant d’Endavant i de l’Assemblea de Joves, que corre el risc de

ser empresonat durant 50 dies. Molta gent, sobretot a Vilanova i la Geltrú, s’ha preguntat durant l’últim any: “qui és, aquest Karim?”, “què ha fet?”, “és a la presó?” Des de la Coordinadora Antirepres-siva del Garraf, hem intentat respondre-les amb la nostra campanya de suport, però tam-bé hem intentat que se’n facin d’altres, de preguntes. Per què es manifestava? Quines són les causes de la crisi? Qui l’ha provocada? Per què sempre paguem els mateixos?

Cal recordar que tot va comen-çar el 15 de novembre del 2008, quan a tot el món hi havia manifestacions per denunciar els responsables polítics de la crisi, reunits a la cimera del G-20 a Washington. A Barce-lona, milers de persones ho feien seguint la convocatòria de la Plataforma “Que la crisi la paguin els rics!”. Van sentir el testimoni dels treballadors i les treballadores en lluita de Nis-san, de Seat i de moltes altres fàbriques, entre elles, la Mahle, de Vilanova.

En Karim hi va acudir amb d’altres companys i companyes, i li va tocar ser a primera fila, portant la pancarta de l’Es-querra Independentista. Hi deia: Capitalisme és crisi. Als Països Catalans, organitzem la lluita dels i les treballadores.

Això feien els milers de perso-nes presents. Contribuir amb la seva mobilització a la lluita organitzada de la classe treba-lladora, amb el convenciment que no és ella qui ha provocat la crisi, i que és injust que sigui qui l’hagi de pagar. Per això, volien assenyalar-ne els veritables culpables: els respon-sables del sistema capitalista. I per això es va dur a terme una acció simbòlica contra un dels seus agents més directament implicats en aquesta crisi: la banca. Un grup de manifes-

tants va intentar abocar fems davant les portes del Banc d’Espanya, però els antiavalots dels Mossos d’Esquadra els ho va impedir, carregant contra la manifestació. En Karim, amb la pancarta, es va trobar al mig de la càrrega i va intentar sortir-se’n protegint-se dels po-licies. Després d’uns moments de tensió, els manifestants van donar per acabada la manifes-tació i es van dispersar. En Ka-rim, amb uns amics de Vilano-va, va marxar cap al metro. Va ser allà, després de gairebé una hora, quan policies de paisà els van retenir amb una excusa. Fi-nalment, van acusar en Karim d’haver agredit brutalment un policia i el van detenir.

Al judici, el van acusar d’haver sortit de la manifestació cor-rent cap als policies i, saltant a l’aire, haver clavat tres cops de peu a un agent, i haver-lo intentat arrossegar entre els manifestants, lesionant-lo, i trencant-li un aparell interco-municador. N’hi va haver prou amb la declaració de 5 policies per sentenciar-lo. No hi havia cap més prova.

La sentència és de 50 dies de presó, amb un mòdic preu de 400 € (a part de 600 € d’in-demnització per als Mossos). Per tant, en cas que no acabi pagant, en Karim podrà ser empresonat durant gairebé 2 mesos.

Ell ja ha dit que no ho pagarà voluntàriament i, per tant, en els propers mesos pot acabar sent empresonat. Si aquesta és la manera d’actuar dels gover-nants per evitar que la gent es queixi de la crisi en què ens han posat, nosaltres ja diem que continuarem denunciant que el CAPITALISME ÉS CRISI, i lluitant per construir-hi l’alter-nativa. I per això és necessari no deixar sol en Karim, ni cap altre company o companya que s’enfronti a la presó pel seu com-promís amb la justícia social.

5O DIES DE PRESÓ? PER DIR-HO BEN CLAR: CAPITALISME ÉS CRISI!

Qui és, aquest Karim?

Des del passat mes de desembre treballem a la comarca del Ga-rraf l’Associació de treballadors aturats

del Garraf. És una entitat apo-lítica i sense ànim de lucre que realitza activitats i fa propos-tes per millorar la situació ac-tual dels treballadors aturats de la nostra comarca.

Som un punt de trobada per a tots aquells ciutadans en situació d’atur de la comarca del Garraf.

L’Associació de treballadors aturats del Garraf té com a principal objectiu treballar per vetllar que les ajudes de les administracions públiques s’ajustin a la conjuntura actual i fomentar iniciatives per crear ocupació. Sota aquestes dues premisses s’han format tres grups de treball:

El primer, dedicat a valorar en cada moment les ajudes públi-ques per als ciutadans aturats, i molt especialment per aquells que no cobren cap mena de subsidi o ajuda i pateixen risc d’exclusió social. Des de l’as-sociació, entre altres mesures, demanem que es creï una borsa d’habitatges per part de l’ ad-ministració local per a aquells

ciutadans que estan perdent el seu habitatge a causa dels impagaments provocats per la seva situació d’atur. Altres rei-vindicacions en aquest terreny són les següents: el transport públic gratuït per als aturats, l’eliminació de les taxes per ins-criure’s a les ofertes públiques d’ocupació dels ajuntaments o que les empreses contractades per prestar serveis a l’ajunta-ment o a la ciutat contractin personal inscrit a l’oficina del SOC Garraf.

Un segon grup es dedica a treballar amb iniciatives econòmiques per fomentar l’ocupació i millorar la situa-ció de l’aturat. Treballem en la creació d’un economat, on es vendran productes a baix preu exclusivament per a la gent aturada. Altres iniciatives són la creació d’una societat limitada o cooperativa amb el capital humà de l’associació per aprofitar oportunitats de mercat, i la campanya “establi-ment solidari”, que permetrà als aturats comprar en dife-rents establiments a uns preus especials o amb descomptes.

L’últim grup, dedicat a la difu-sió, té com a principal objectiu donar a conèixer l’associació a les diferents ciutats del Garraf.

Associació de treballadors aturats del Garraf http://suport-karim.bloc.cat

www.alertasolidaria.org

13La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úD

e ba

t a

bat

Can

dida

tura

d’U

nita

t Po

pula

r

La lluita obrera al llarg de l’any 2009 es va tancar en fals, i les conseqüèn-cies d’aquells fets

s’arrossegaran durant molt de temps.

La llarga malaltia que està vivint aquesta empresa la va produir el virus escampat per una direcció inoperant, sense mà esquerra per aturar la catarsi que estava gene-rant, sense adonar-se de la crisi que les seves decisions provocaria i que donava pas al deteriorament de la imatge de l’empresa, entre el personal de plantilla, entre la ciutada-nia d’aquesta comarca i, fins i tot, entre la classe política i, de ben segur, també entre clients i possibles compradors dels productes que surten de la factoria de Vilanova, donat que l’impacte del que va suc-ceir va transcendir molt més enllà d’aquesta comarca tan petita com és el Garraf.

L’únic antídot possible a la desafecció actual és la substitució de la direcció que gestiona l’empresa Prysmian. Un canvi dels agents econò-mics podria ajudar a millorar la situació. Un canvi d’actitud en el tracte amb els agents socials i amb el conjunt de la plantilla de fabricació po-dria, segurament, apaivagar una desafecció enquistada. Situació, aquesta, provocada per la direcció de l’empresa, que no va acceptar la resolu-ció que rebutjava l’ERO que havia presentat, i va desafiar els estaments oficials (posant en evidència el Departament de Treball) acomiadant acte seguit 19 companys desoint l’opinió pública; fins i tot,

rebutjant la sentència del tribunal que ha declarat legal la vaga efectuada en resposta als acomiadaments, a hores d’ara recorreguda al Tribunal Superior de Justícia.

La direcció rebutja la sentèn-cia refusant la jurisprudència en què es basa el jutge. Con-tinua culpant dels fets els re-presentants dels treballadors. No accepta que és el rebuig a la seva gestió desafortunada envers els companys acomia-dats el que va conduir la plan-tilla de fabricació a paralitzar la producció per iniciativa pròpia.

És una directiva que consi-dera que la plantilla no té la capacitat d’iniciar una vaga indefinida per la via directa. Aquesta postura de la direcció és un insult a la intel·ligència dels treballadors; segons ells, una massa amorfa que no pensa, que no té capacitat de decisió. Com n’estaven, d’equivocats! Van decidir tensar la corda fins a l’extrem que va trencar-se. La situació se’ls ha escapat de les mans i el resultat final ha estat la desafecció total.

Les ferides obertes durant aquells dies han tingut greus conseqüències a posteriori per a alguns sindicats que no van saber estar a l’alçada del que els treballadors els reclamaven. El resultat: un gran nombre de dimissions de representants sindicals que en el seu dia havien estat votats per la mateixa plantilla de fabricació.

Els fets han passat factura i el temps col·loca cadascú al seu lloc.

Prysmian, l’abans i el després

Vilanova i la Geltrú pot presumir de comptar amb un teixit associatiu ampli i variat.

Existeixen més d’un cente-nar d’entitats culturals que enriqueixen i mantenen viu l’esperit participatiu que caracteritza els vilanovins. Som ciutadans que ens agrada comptar amb una oferta varia-da de festes, concerts, obres de teatre, tallers, etc. Però, sobretot, ens agrada invo-lucrar-nos en l’organització dels actes. D’alguna manera, volem deixar la nostra petita empremta en els esdeveni-ments de la nostra ciutat. Un sol vilanoví pot pertànyer alhora a Endimari, fer pinya amb els Bordegassos, anar d’excursió amb La Talaia i portar el Drac de Vilanova. Això és dedicació a la cultura popular local i, per exten-sió, implicació en la tradició catalana.

L’origen de l’Ateneu Vilanoví es remunta a l’agost de l’any passat, quan diversos ciu-tadans vam posar en comú inquietuds com la consciència nacional catalana, la cultura popular, l’esperit crític envers el món que ens envolta, els

moviments sindicalistes, la memòria històrica, la cura del medi ambient... I tot això, tenint com a teló de fons l’Es-querra Independentista. Amb tots aquests referents, aquest grup de ciutadans es va enva-lentonar a tirar endavant un projecte que encabís una àm-plia pluralitat de vilanovins. L’objectiu és que l’Ateneu Vi-lanoví esdevingui una entitat cultural amb identitat pròpia i que, alhora, es vinculi amb altres entitats ja existents a la localitat i de la resta dels Països Catalans.

L’agenda d’actes de l’Ateneu inclou esdeveniments de tota mena: xerrades, tallers, confe-rències, concerts, projeccions de documentals, cicles de cinema... L’Ateneu també pot servir com a espai per a d’al-tres col·lectius que el vulguin utilitzar per a la seva tasca.

Aprofitem l’ocasió per en-grescar els ciutadans a venir a conèixer el nou projecte, a aportar suggeriments i, si així ho desitgen, incorporar-se a l’entitat. Ens trobem a la plaça Llarga, 19, a tocar de la plaça de les Casernes. Tota la progra-mació es pot consultar al web.

Ateneu vilanoví

Secció Sindical de FTC-IAC de Prysmian

www.ateneuvilanovi.cat

14La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úLi

tora

l cul

tura

lC

andi

datu

ra d

’Uni

tat

Popu

lar

INTERNET ESPORTS INTERNET INFORMÀTICA INTERNET INFORMACIÓ

INTERNET SOCIETAT INTERNET LLENGUAINTERNET BOTIGUES ON-LINE

MÚSICA PEL·LÍCULES

cat.usap.frCom que el món de l’esport al nostre país no s’acaba amb el futbol ni amb el Barça, us recomanem la visita al web de la USAP de Perpinyà, un dels clubs de rugbi més prestigi-osos i un dels símbols de la catalanitat a la Catalunya Nord.

www.abebooks.comEstàs buscant un llibre antic, exhaurit o descatalogat? T’interessa trobar un exemplar d’alguna edició estranya? Amb una sola consulta, Abebooks et permet remenar els catàlegs de milers de llibreries de vell de tot el món. Fes la prova, segur que hi trobes el que busques.

www.partisanowear.comA Partisanowear hi troba-reu dos tipus de roba. D’una banda, roba que combina dos conceptes: disseny i reivindi-cació; de l’altra, samarretes i tota mena de peces dels grups musicals més populars, compromesos i combatius del moment: Obrint Pas, La Gossa Sorda, Betagarri, etc.

www.amicsbressola.catWeb de l’Associació d’Amics de la Bressola, entitat que dóna suport moral, econòmic i divulgatiu a la importantís-sima tasca d’aquestes escoles catalanes de la Catalunya Nord.

www.palestina.catLa Comunitat Palestina de Catalunya és l’associació dels palestins i les palestines resi-dents a Catalunya. La Comu-nitat és una associació laica, democràtica, plural i partici-pativa, compromesa amb la defensa dels drets humans i el dret a l’autodeterminació dels pobles.

eyeos.org/ca/?section=homeUn grup de programadors catalans van decidir el 2005 començar un projecte ambiciós basat en la possibilitat d’ac-cedir a un sistema operatiu virtual i gratuït. Actualment té múltiples aplicacions i ha guanyat nombrosos premis d’innovació i de tecnologia.

www.enderrock.catAquest web, versió electrònica de la revista musical catala-na Enderrock, aplega tota la informació sobre la música del nostre país: novetats, notícies, agenda… És una visita obli-gada per a tots els amants de la música catalana que volen estar al dia de tot el que es cou en aquest terreny.

www.penedesfera.catEspai comunicatiu virtual que comprèn el col·lectiu en xarxa de blocs i blocaires que tenen vinculació al Penedès, entès aquest com el territori de les comarques de l’Anoia, l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf. Informació i opinió sobre el que es cou al Penedès.

www.appec.catWeb de l’Associació de Publi-cacions Periòdiques en Català. Hi trobareu informació sobre totes les revistes que es publi-quen en català i us adonareu que n’hi ha sobre qualsevol tema.

Sang a les drassanesFrancesc MadridA Contravent, 2010En la seva tasca de recuperar periodistes de principis del s. XX, A Contravent ens ofereix en aquest volum un recull dels reportatges de Madrid, qui batejà el districte Vè amb el nom de Barri Xino, sobre la “mala vida” de la Barcelona moderna.

Al marge d’un camíSanjosexBankrobber, 2010El bisbalenc Carles Sanjosé ha publicat aquest 2010 el seu tercer treball, un disc íntim i ric en matisos que confirma la seva progressió com a figura cabdal del panorama català els darrers anys.

La mà dels qui t’esperenCesk FreixasTemps Record, 2009Sis anys d’experiència damunt dels escenaris i més de 500 actuacions avalen el tercer tre-ball discogràfic del cantautor de Riudebitlles, que continua apostant per la cançó d’autor més compromesa i moderna.

Els precedents del catalanismePere AngueraEd. Empúries, 2000En record de l’historiador reusenc, mort el passat gener, recuperem una obra que explo-ra els orígens del catalanisme. Anguera es va especialitzar en el s. XIX, del qual treu la idea que el catalanisme neix amb l’obrerisme i des de les classes populars.

Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terraJoan SolàLa Magrana, 2009Recull d’articles del Premi d’Honor de les Lletres Cata-lanes 2009, publicats al diari Avui entre el 1998 i el 2008. Lliçons magistrals de gramàti-ca, escrites amb tanta erudició com ironia, en què l’autor mos-tra el seu compromís per la llengua i pel país, dos concep-tes que no es poden separar.

El set samuraisAkira Kurosawa, 1954La celebració, aquest 2010, del centenari del naixement d’Akira Kurosawa és una bona excusa per recomanar algunes de les seves pel·lícules impres-cindibles. A més de “Els set samurais”, us recomanem “El caçador” (1975) i “Ran” (1985).

Una educació francesaJoan-Daniel BezsonoffL’Avenç, 2009Sense ser una biografia, el perpinyanenc Joan-Daniel Bezsonoff reflexiona sobre els seus referents culturals, entre l’educació francesa i l’edu-cació catalana, sobre la seva infantesa i la seva joventut. “Descobrint la meva identitat russa, m’he adonat que era més català que no em pensa-va”, diu Bezsonoff.

Cataluña-EspanyaIsona Passola, 2009La pel·lícula vol empènyer a la reflexió sobre les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol a través de la visió de pensadors de diverses ten-dències, més que amb la dels polítics, “que tenen tot l’espai en els mitjans”, com diuen els seus responsables.

dlc.iec.catConsulta on line al Dicciona-ri de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el diccionari normatiu de la llengua catalana.

No mos fareu catalansFrancesc ViadelPublicacions de la Universitat de València, 2009Reedició ampliada i corregida de l’estudi amb el qual l’autor descriu el blaverisme, un mo-viment que va prendre el nom de la incorporació d’una franja blava a la senyera i que nega els vincles culturals i lingüís-tics amb Catalunya i la con-cepció dels Països Catalans. En definitiva, un retrat dels anys de plom de la violència blavera al País Valencià.

Hollywood contra FrancoOriol Porta, 2009Documental que analitza l’impacte que la Guerra Civil Espanyola va tenir en el cinema nord-americà. Rebel·la el recolzament de la majo-ria d’artistes a la República i mos-tra alguns dels títols que Hollywood va produir amb referències a la Guerra Civil, així com la manipula-ció que el règim franquista va fer a aquestes pel·lícules.

LLIBRES

15La

Bus

ca d

e V

ilano

va i

la G

eltr

úU

n to

c d’

hum

orC

andi

datu

ra d

’Uni

tat

Popu

lar

Les seccions Punt de vista i De bat a bat volen ser una porta oberta per a totes les entitats, associacions, col·lectius, plataformes i persones que vulguin donar a conèixer les seves reflexions, posicions o plantejaments. En aquest sentit, les seves aporta-cions no tenen per què reflectir el parer de la CUP de Vilanova i la Gel-trú, que ja té altres mecanismes per donar a conèixer les seves iniciatives i plantejaments polítics.

PARTICIPA I COL·LABORA AMB LA BUSCA

• Vols rebre les notícies de la CUP?• Vols saber quan fem actes o assem-

blees? • Vols informar-te dels afers mu ni-

cipals des de l’òptica de l’esquerra in de pen den tista?

• Envia’ns la el teu correu electrònic i t’enviarem La Busca Digital un cop al mes!

La Busca també en format electrònic

Autodefinits vilanovins

Finques Tripartit

Torna el nacionalcatolicisme?

1

2

5

5

7

13

17

17

11

10

1416

16

19

18

18

15

15

10

1314

9

1211

6

4

6

3

12 3

9

88

7

12

4

HORITZONTALS1. Construir aquest Eixample és perdre’l 2. Qui sempre perd en un conflicte laboral 3. Conjunt d’arbres cinematogràfics 4. Va boig amb la Vuelta a Ecs-paña 5. Els quatre que visiten La Sala quan no hi ha pica-pica 6. Per la comparsa, a plaça caramels i a dalt…7. Cantautor que ens defensa 8. Cultura/model econòmic que sembla que el tripartit no dóna per mort 9. Plaça recentment reformada i encimentada en excés 10. L’únic lloc on encara no s’han plantejat construir-hi 11. A l’INEM és infernal 12. El torrent en fa molta 13. En tenim pocs, i els que tenim estan deixats o són enormes pipi-cans 14. Els Països Catalans fa tres-cents anys que ho estan 15. Part del cos i característica de la zona blava vilanovina. 16. Títol acadèmic necessari per circular en vehicle pel centre 17. Carpa que tenim força abandonada 18. La bessona tripartita que mana més 19. Figura geomètrica i cultural poc cuidada que s’hauria de replantejar

VERTICALS1. D’aquí a poc multaran automàticament pel centre. 2. Resposta predominant a les propostes de la CUP 3. Amb l’especulació immobiliària més d’un se n’ha fet 4. Molt promès i insinuat, però encara molt necessitat 5. En Fèlix Millet li fotia mà 6. Per molt que canviï de mans, mai no va a l’hora 7. Esport individual i zona residencial dels adinerats vilanovins 8. Amb esforç aconseguirem que sigui un gran parc 9. A Vilanova no qualla mai 10. Centre d’Atenció Primària, en llenguatge de tota la vida 11. Construcció ideal per estudiar i ser educat en precari 12. Plantes que queden a les jardineres dels carrers nous 13. Com acaba qualsevol bon acte de govern 14. Menjar que agrada més al govern 15. Bandolerisme del segle XXI en infraestructures 16. Quanti-tat de vergonya del tripartit a l’hora de fer-se propaganda 17. A Vilanova en tenim més d’un 17% 18. Figura feudal que representa l’Estat i que de tant en tant crema

Horitzontals: 1. Nord. 2. Treballador. 3. Bosc. 4. Becerra. 5. Gats. 6. Canapès. 7. Tàpias. 8. Totxo. 9. Neus. 10. Mar. 11. Cua. 12. Pudor. 13. Parcs. 14. Ocupats. 15. Cara. 16. Màster. 17. Juanita. 18. Elena. 19. Trapezi Verticals: 1. Càmeres. 2. No. 3. Or. 4. Hospital. 5. Calaix. 6. Renfe. 7. Tennis. 8. Ortoll. 9. Neu. 10. Seguru. 11. Barracó. 12. Cap. 13. Àpat. 14. Pasta. 15. Peatges. 16. Poca. 17. Atur. 18. Rei.

Encara que s’assemblin molt, entre aquestes dues imatges han passat molts anys. La de la dreta és del 4 de març de 2010. Correspon a l’acte d’inauguració (i benedicció!!!) del pis

Pau Navarro

de propietat municipal cedit per 20 anys a Càritas. Hi són totes les forces vives de la ciutat: el rector de Sant Joan, el bisbe de Sant Feliu i el seu assistent, l’alcalde de Vilanova, el

regidor d’Urbanisme i el director de l’oficina de La Caixa de Sant Joan. No-més hi falta el caporal de la Guàrdia Civil.

Hi ha diferents maneres de participar amb la CUP, ja sigui de manera directa, militant-hi o col·laborant-hi, ja sigui mitjançant entitats, associacions, moviments socials amb els quals inten-tem treballar en xarxa.

Es poden fer propostes directament:• Assistint a les assemblees de la

CUP de Vilanova i la Geltrú, que són obertes a tothom.

• Participant en els diferents grups de treball i comissions de la CUP, obertes en aquest cas per a la tota-litat dels membres de l’assemblea i afiliats.

O bé:

• Fent-nos arribar escrits per al but-lletí electrònic municipal, on la CUP cedeix el seu espai a les entitats i col·lectius de la ciutat.

• Amb col·laboracions a la revista que teniu a les mans.

• Enviant-nos les vostres crítiques o suggeriments a través de la nostra plana web, on també podeu fer arri-bar les preguntes que vulgueu que fem a l’equip de govern.

• Adreçant-nos un correu electrònic.

LA CUP ÉS PARTICIPACIÓ, PARTICIPA AMB LA CUP!

La Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú està oberta a la participació de totes les persones i col·lectius que, des de l’àmbit local, treballem per construir un poble lliure i socialment just.

Si vols estar ben informat/da de totes les activitats o si vols participar acti-vament amb la CUP, fes-nos arribar les teves dades o posa’t en contacte amb nosaltres. També ens pots trobar a la Plaça Llarga 19, els dimarts a partir de les 7 del vespre.

Nom i cognom ...............................................

...............................................................................

Adreça ...............................................................

...............................................................................

Codi postal .......................................................

Població ............................................................

Telèfon ..............................................................

Correu electrònic ..........................................

...............................................................................

DES DE LES VILES I CIUTATS CONSTRUÏM LA UNITAT POPULAR

CUP Vilanova i la GeltrúPlaça Llarga, 19 baixos

08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 74 56vilanova@cup.cat

www.vilanova.cup.cat

Viladecans

Castelldefels

de MarEixample

Sant Boi

Solicrup

El Prat

Sant Jordi

Cornellà

La Carrerada

Bellvitge

Llimonet 2 i 3

L’Hospitalet

Eixample Nord

Barcelona

Ortoll

Que no s’apague la llum!Es tracta, en definitiva, de trans-cendir en un futur i sempre que si-gui possible els programes de l’equip de govern municipal sense ser-ne del tot indiferents.Les dones i els homes de la Candidatura d’Unitat Popu-lar de Vilanova i la Geltrú treballem diàriament dins la política municipal de la nostra ciutat per incidir-hi amb una veu crítica i argumentada. Són molts, i ben diferents, els àmbits en què la candidatura s’ha de moure per apor-tar noves visions i iniciatives: de vegades hem tingut la sensació, corroborada per l’experiència quotidiana, d’anar a remolc d’una agenda política i d’unes accions de govern que són complexes i embrollades, tan necessitades d’una dedicació primmirada que no ens permetem de brindar més hores per ocupar-nos d’altres aspectes que resten en un segon pla però mereixerien ser incorporats com a prio-ritats. Es tracta, en definitiva, de transcendir en un futur i sempre que sigui possible els programes de l’equip de govern municipal sense ser-ne del tot indiferents, aportant arguments rupturistes i contundents quan sigui necessari, sense renunciar a posicions de consens en altres temes més concrets. En altres casos cal dir, igualment, que hem treballat i presentat propostes en positiu que molt sovint han estat poc valorades, quan no totalment bandejades per part de l’actual equip de govern: ens referim en aquest sentit a les mocions sobre la constitució d’un Consell de Cultura per a la ciutat; la proposta d’una taula sobre la crisi que, temps després, fou maquillada i presentada com a innovadora per l’equip de govern amb alguns matisos, o a la proposta sobre la creació d’un Observatori del Port de Vilanova i la Geltrú.

Som conscients que la nostra trajectòria en l’àmbit de la política vilanovina és encara prou breu. Diríem, fins i tot, que tot just ara comencem a donar les primeres passes en ferm, que aquests tres primers anys amb un càrrec electe dins del consistori vilanoví ens han servit per adquirir una seguretat i una experiència que no podem menystenir. A un any vista de les properes eleccions municipals estem prou satisfets i orgullosos de la nostra tasca dins la vida institucional de la nostra ciutat, però no defugim l’auto-crítica a l’hora de fer evident que, en algunes situacions, les nostres aportacions han estat sobretot modestes: ens referim, específicament, a totes aquelles accions relaciona-des directament o indirecta amb la conjuntura de crisi, en què el marge d’actuació de les administracions municipals es veu limitat per motius pressupostaris o simplement es-tructurals. De la mateixa manera, som sabedors que hem d’incrementar la presència a les places i carrers, als barris de la ciutat, perquè entenem que la política municipal no es cou tan sols als despatxos o a la sala de plens, sinó reforçant el contacte amb els veïns i veïnes de Vilanova i la Geltrú, o compartint les preocupacions i els projectes de l’extensa xarxa associativa que basteix l’ànima d’una ciutat que es resisteix a ser només un dormitori. Durant els últims mesos ens hem reunit amb representants de diverses entitats culturals, associacions de veïns i amb di-ferents responsables dels agents econòmics més destacats de la ciutat perquè ens aportessin les seves visions sobre el devenir de la capital del Garraf. D’ara endavant, però, redoblarem els esforços per recollir les propostes d’altres associacions vilanovines per tal d’aconseguir una visió de ciutat més ajustada.

Des dels primers mesos d’aquest nou any hem iniciat el procés de preparació de les eleccions municipals de maig de 2011, un procés que pretenem que sigui obert a la ciu-tadania a través dels punts de trobada, plural i partici-patiu, on les decisions de l’assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú siguin sobiranes i concloents en el moment de confegir un programa polític que renovi el nostre compromís amb la vila i refermi la nostra voluntat transformadora, independentista i d’es-querres. Els i les membres de la CUP de Vilanova i la Geltrú col·laborarem, d’igual manera, amb altres CUP del Principat en la redacció d’un programa marc comú com una manera de participar en l’articulació d’un discurs adaptat a les diverses realitats locals sense perdre de vista la perspectiva de construcció nacional dels territoris de parla catalana. Durant els propers mesos treballarem de manera activa i decidida pensant en el futur més proper que és a venir, explicant a la ciutadania el nostre model de ciutat, sense distreure’ns de les eventualitats quotidianes, de les tasques diàries que deriven de la política municipal a Vilanova i la Geltrú.

SANT CAMILHi ha veus que diuen que és necessari el copagament en la sanitat pública. Aquí, nosaltres el copagament ja el fem pagant l’aparcament dels Camils. La CUP va dema-nar-ne la gratuïtat, però la seva proposta fou desestimada.

SKATE PARKDesprés d’anys d’insistència per part de ciutadans i d’algun grup municipal com la CUP, per fi s’ha construït un skatepark a Vilanova. La seva necessitat es fa palesa amb la gran afluència de joves que hi van a gaudir de l’esport i l’oci. Ja tocava!

EQUIPAMENT JUVENILL’Ajuntament ens vol vendre un edifici d’oficines i una sala polivalent com a equi-pament juvenil, on hi ha l’actual envelat. D’acord amb la sala polivalent, però no només per a joves. Les oficines, quin sentit tenen? Més de 5 milions d’euros que no recullen la principal demanda del Pla de Joventut: un casal de joves!

EIXAMPLE NORDSembla que el ciment està d’oferta. Quan tothom ha vist que el model de creixement basat en la construcció no és sostenible ni té futur, el tripartit continua obsessionat i no modifica els terminis del macropro-jecte urbanístic de l’Eixample Nord: 105 hectàrees, més de 5.000 pisos… i comença l’any vinent!

ATENEU VILANOVÍTot el nostre suport a aquest nou projecte de l’Esquerra Independentista. Vilanova necessita d’espais que programin cultura al marge de les institucions i fomentin el pensament crític als Països Catalans.

VUELTA A ESPAÑAEl poble organitza consultes per la inde-pendència i el tripartit ens porta la Vuelta a España. 90.000 euros que costarà a la ciutat aquesta iniciativa pròpia de Fran-cisco Camps o Jaume Matas. I Esquerra, satisfeta perquè “tot és promoció de la ciutat”. Sí, però quin tipus de ciutat?

PACIFICACIÓ DEL CENTREUna de les poques coses bones que ha apor-tat el famós Plan E ha estat la possibilitat de pacificació del centre pel que fa a la mobilitat. La vianalització de molts carrers farà que puguem gaudir d’un centre lliure de cotxes i trànsit densificat.

TRANSPARÈNCIA ECONÒMICAJa fa gairebé tres anys que el tripartit “d’esquerres” ens nega informació sobre les seves (nostres, al capdavall) despeses econòmiques. Hi ha qui confon democrà-cia amb propietat de les institucions i els municipis.

PLA DE LA BICICLETAEnguany acaba el Pla de la Bicicleta (2006-2010) que, segons deia el tripartit, havia de fer de la bicileta un vehicle urbà més. Però a banda dels carrers del Pla Zapatero i les bicicletes llampants dels treballadors municipals, el Pla segueix sent un Pla i els diners i les oportunitats han volat.

LLEI DE BARRISLa Generalitat va concedir 14 milions per revitalitzar el Casc Antic. S’han fet carrers i façanes, i obres menors per a la tercera edat. Es podria haver fet més, però el tri-partit va optar per desviar 1,5 milions fora del barri: a l’Auditori, tocant al Llimonet. Queden al calaix projectes com recuperar l’Església dels Josepets o el refugi antiaeri de la Plaça de Sant Antoni.

VNG DECIDEIXEl 13 de desembre, 8.500 persones van desafiar la pluja per anar a votar sobre la independència de la nació catalana. 240 voluntaris van cobrir 11 col·legis electorals i 28 meses amb les seves urnes. El 93,82% dels votants ho van fer pel SÍ. Felicitats a la comissió VNG Decideix, als voluntaris i a tothom que va participar en aquesta festa de llibertat i lliçó de democràcia.

Basa

t en

el d

issen

y or

igin

al d

e Bi

ldi G

rafik

sDi

pòsit

Leg

al L

-943

-08