LA BUSCA abril 2009

9
DIPÒSIT LEGAL L-943-08 BUSCA LA La Busca de Vilanova i la Geltrú Número 2 Abril 2009 Els Països Catalans, igual que el conjunt del món capitalista, viuen temps de crisi econòmica. Amb una població total d'uns 12 o 13 milions d'habitan ts, el país suporta a data d'avui més d'un milió d'atur ats. Les darreres xifres del mes de març indiquen que només al Principat de C atalunya les xifres d'aturats han traspassat ja el llindar del mig milió. A V ilanova i la Geltrú, com ja és habitual, les xifres són sempre un xic més preocupants ja que les taxes d'atur se situen sempr e sobr e la mitjana de la pr ovíncia. Amb poca economia pròpia i sense gr ans sectors econòmics estratègics, Vilanova i la Geltrú es tr oba en una posició d’especial debilitat enfront de la crisi. El desinflament de la bombolla de l'especulació i el lucr atiu negoci de la compra-venda d'immobles ha deixat centenars d'obrers de la construcció, i autònoms vinculats també a la construcció, a l'atur o en situacions precàries. Les multinacionals estrangeres amb plantes de producció a la ciutat aprofiten el context d'escampada gener al per pr omoure acomiadaments massius malgrat continuar acumulant guanys milionaris. Són dos sectors econòmics, el de la construcció i l'industrial, pels quals la política econòmica del govern municipal havia apostat, i que ar a s'ensorren. No s'hi v al a dir que nin gú s'ho veia venir. És mentida. Ho veia tothom, però els un pels altres, interessava mentir. No en v a, el Pla Gener al d'Ordenació Urbanística, és a dir , les planificacions a llarg termini fetes per govern i oposició, abans de l'entrada de la CUP, són un decàleg de despropòsits. Però crítiques a banda, ho vulguem o no, la crisi està fent mal. En moments de pànic inversor, o de “corralito” al crèdit familiar i a la petita i mitjana empresa, que és ni més ni men ys la situació que bancs i go verns ens han imposat, Vilanova i la Geltrú està gairebé nua. La resposta. Temps de tensions, temps de solidaritat Les primeres conseqüències de la crisi ja s'estan sen tint: acomiadaments massius a les indústries, atur a la construcció, ruïna de l'economia familiar, crisi a la petita i mitjana empresa... La crisi generada pels bancs i l'economia de l'especulació, amb la complicitat dels governs, l'acabarem pagant els de sempre. La nostra societat viurà temps de precarietat i pobresa i hem d'estar preparats per fer-hi front. Per denunciar d'una banda els culpables d'aquesta crisi, i per treballar plegats per superar-la. És en aquest context que des de l'esquerra hem de treballar colze a colze amb els perjudicats per aquesta crisi sota un c oncepte clar i rotund de SOLIDARITAT. Solidaritat amb les lluites sindicals en defensa dels llocs de tr eball a la indústria, per què són llocs de treball que perd per sempre més la ciutat, i també per les generacions que vindran. Solidaritat amb les per sones i les famílies amb dificultats, perquè la pobr esa és cada v egada més una r ealitat al nostr e voltant. La proposta. Temps de canvis, temps de transformació Des de la CUP de V ilanova treballem en l'elaboració de propostes en els àmbits econòmic i social per convertir la crisi realment en una oportunitat per caminar vers un altre model de desenvolupament econòmic arrelat al territori, generador de riquesa que reverteixi en l'entorn, sostenible i sostingut en el temps i competitiu al llarg termini. Per això des de la CUP pensem que cal generar economia local arrelada al territori, mitjançant la capitalització de projectes empresarials d'ordre cooperatiu, ja sigui de producció de béns com de serveis, mitjançant polítiques actives d'incentivació de la iniciativa privada en aquest sentit. A més, pensem que cal treballar per una economia local de valor afegit, que no es basi només en la venda d'actius propis per a la captura de capitals estrangers -com fou Neàpolis-, sinó en la generació d'economia pròpia amb valor afegit. La necessitat. Temps de lluita, temps de mobilitzacions En resum, les crisis són periodes que l'ec onomia capitalista necessita per reorganitzar-se. Uns pocs en surten reforçats i la majoria hi sortim perdent. Per això és necessari que la població faci sentir la seva veu. No ens podem permetre que els preus dels serveis bàsics pugin escandalosament per sobre de l'IPC, com molt bé va denunciar la Federació d'Associacions de Veïns de Vilanova i la Geltrú. No ens podem permetr e que empreses amb guanys milionàries ens expliquin que els culpables dels ac omiadaments massius són els propis treballadors. No ens podem permetre Departaments de Treball de la Generalitat, en mans suposadament de l'esquerra, que signin sense més els Expedients de Regulació d'Ocupació. No ens podem permetre tampoc que els nostres diners públics ser veixin per engreixar els beneficis d'uns bancs que ens han dut a la ruïna i a l'endeutamen t. I finalmen t, no ens podem permetre una economia basada en l'especulació, la destrucció del territori i la precarietat laboral. Perquè, ho estem comprovant, és un model de desenvolupament que ens porta a la ruïna. Davant la crisi, solidaritat! Contra la crisi, construïm l'alternativa! Reglament d’Ús del Català a l’Ajuntament Amb el v ot contrari de la CUP i del PP , es v a aprovar un reglament d’usos lingüístics que fa que l'Ajuntament no es pugui adreçar en català a Perpinyà, Fraga o l'Alguer, i molt discutiblement a un municipi del País Valencià. El més divertit, però, és que la CUP va haver de demanar, un cop aprovat, que l’enviessin a un corrector perquè esmenés els err ors lingüístics que c ontenia. Gratificacions a funcionaris Per la crisi, el 2009 no hi ha urà gratificacions. El problema no són les gratificacions en si, sinó com s’atorguen (totalment a dit); a la CUP ja ens van tombar una moció al respecte. El govern no ha aclarit què passarà l’ any vinent, però ja us avancem que la CUP no donarà supor t a res si no es fa amb criteris públics i clars. Cultura del foc Des de la CUP volem felicitar totes les entitats i col·lectius de la ciutat perquè han sabut restar units davant les adv ersitats. Esperem que la normativa tal com està ara no prosperi i que es respecti la nostra cultura. Celebrem també que, tot i les dificultats, poguessin in tervenir al ple. Taxes municipals injustes La crisi, que la paguin els rics ! El tripartit i CiU (o podem parlar de quadripartit?) van votar unes taxes municipals totalment de dretes i molt per sobre de l’IPC. Com es menja que en temps de crisi l’IBI i altres taxes pugin un 4% per tothom sense cap mena de progressivitat? TDT Celebrem que, tot i el retard, Canal Blau i altres canals del múltiplex comencin a emetre en TDT. A més, des de la CUP esperem que el Canal Blau esdevingui un servei veritablement públic i no una plataforma governamental, i que les privades tinguin un mínim de qualitat i no es converteixin en canals publicitaris i estafadors com aquells a què ens està començant a ac ostumar la TD T. Enric Duran Tot el suport per a aquest jove vilanoví que, d’una manera ben peculiar, ha v olgut denunciar les lògiques injustes i e xplotadores del sistema econòmic capitalista. Som molts els qui treballem per acabar amb un model que hipoteca la vida de la gent i del territori. Mentre se’l criminalitza, els lladres de veritat continuen al capdavant dels seus bancs i grans immobiliàries. Habitatges buits Han anat c onstruint barris i sec tors sense contemplar que a la ciutat hi ha milers de pisos buits. ¿I si en c omptes d’anar construint ens centrem en fórmules i polítiques públiques que permetin habitar aquests pisos ? O és millor créixer i créix er hipotecant la terr a i la gen t? Obres menors Fa poc es v a aprovar una ordenança sobre les obres menor s. A quest ac ord on apar eix el mecanisme de l’ assabentat és molt positiu i significa l’agilització dels tràmits burocràtics. Ara bé, encar a hi ha molta f eina per f er per tal d’agilitar molts tràmits municipals. La Sala L’escàs èxit i acollida que té La Sala com a Centre d’Art Contemporani ha fet que el tripar tit se’n replantegés els usos. Celebrem aquesta decisió i ens oferim a debatre altres usos possibles. Les reformes per millorar-la acústicament es podien haver tingut en compte des d’un bon principi. Ara ha estat més dificultós i car. Combatents de la Guerra Civil Ara fa 7 0 anys de l’entrada dels f eixistes a la nostra ciutat. Cal fer memòria i recordar aquells fets i les per sones que van lluitar, com ho fem avui, contra el feixisme i els seus hereus i per la llibertat. Aquí hi trobareu la CUP i d’altres entitats que treballem per dignificar aquella lluita i perquè sigui present en la nostra memòria col·lectiva. Juan Luis Ruiz Les maneres del portaveu "socialista" són ben lletges i no ajuden gens a mantenir un bon clima polític. El seu discurs i i els seus arguments només fan que posar-los en evidència. És lògic que no els agradi que existeixi una força política demostri de quin peu calça la suposada “ esquerra socialista” que, precisament d’esquerres, no n’és, i de socialista només en té el nom. La publicació d’aquest segon número de La Busca que teniu a les mans coincideix amb el quart any de vida de la CUP de Vilanova, amb la meitat de la primer a legislatura amb la CUP pr esent a l’Ajuntament vilanoví i amb l’oficialització del relleu del nostre regidor. Aquests dos anys al consistori han estat anys d’aprenentatge, de conèixer com funcionen les c oses a la “ casa gran”, però sobretot dos an ys de f er molta feina i de consolidació del nostre projecte municipalista: ens ha servit per reafirmar la necessitat que a l’Ajuntament hi hagi una veu diferent de les altres, que aposti per altres formes de fer política i que posi en dubte certes dinàmiques que no pel fet de ser habituals són justificables. La nostra tasca no ha estat fàcil, i encara menys la del nostr e regidor. Durant aquest període s’ha demostrat, com ja fa temps que denunciem, que el dia a dia de la política municipal està pensat perquè els càrrecs electes hagin de ser professionals de la política i no ciutadans disposats a invertir part del seu temps lliure a construir una ciutat millor. Les nombroses reunions, comissions i juntes en horari laboral dificulten conciliar la vida laboral i per sonal amb el càrr ec polític. Aquest és el principal motiu que va portar l’Edu Pinilla, el mes de gener passat, a fer saber a l’assemblea de la CUP el seu desig que algú el substituís com a regidor a partir del mes de maig, quan es c omplien dos an ys del seu nomenament. A partir d’aquell moment, la CUP es va posar a treballar per decidir qui assumiria el seu r elleu c om a portaveu de l’assemblea al ple, perquè per a nosaltres el càrrec de regidor no és més que això, la per sona que fa d’altaveu de l’assemblea a l’Ajuntament. Coneixent els problemes que havia tingut l’Edu, es v a tenir en c ompte que la persona que el substituís tin gués una disponibilitat important, que fos vàlid per fer aquesta f eina i, sobr etot, que tingués il·lusió i ganes de desenvolupar la tasca de regidor. En una assemblea al mes de febrer es va escollir en Quim Arrufat com a representant de la CUP a l’Ajuntament per als propers dos anys. Des d’aquest espai v olem donar les gràcies a l’Edu per la se va dedicació i per la qualitat de la f eina feta. Ell ha estat el primer, qui ho ha tin gut més difícil. Tots hem hagut de d’aprendre de forma accelerada en què c onsisteix la tasca d’un grup municipal, però ell és el que ha estat a primera línia i, en moltes ocasions, r emant c ontra c orrent. Desitgem també molta sor t a en Quim en la seva nova tasca. A banda d’una entrevista al nou regidor de la CUP, en aquest número també hi trobareu un recull de les mocions que hem presentat aquest segon an y de legislatura, la nostr a visió sobr e la propera r eforma del R eglament de Participació Ciutadana, un escrit d’ en Toni Albà sobre la situació cultur al al nostre municipi o la pr oposta política de la CUP sobr e l’Ortoll. També hem volgut tractar temes que c onsiderem interessants i que no estan dins l’agenda municipal, c om la immigr ació o la llengua, i temes que , com l’Eixample Nord, sí que hi estan però que nosaltres voldríem deixar aparcats. Com cada any, també trobareu a La Busca l’estat dels nostres comptes, ja que la c onfiança només pot arribar de la mà de la transparència. Hi trobareu també tocs d’humor, semàf ors, r ecomanacions culturals i, novament, la col·laboració de diferents col·lectius de la ciutat i el Penedès, perquè volem que La Busca sigui una por ta ober ta a apor tacions d’altres col·lectius que, com nosaltres, treballen per construir un municipi més compromès socialment i culturalment i més r espectuós amb el territori.

description

La Busca, la revista anual de la CUP de Vilanova i la Geltrú.

Transcript of LA BUSCA abril 2009

Page 1: LA BUSCA abril 2009

DIP

ÒSI

T LE

GA

L L

-943

-08

BU

SCA

LALa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

Núm

ero

2A

bril

2009

Els Països Catalans, igual que el conjunt del món capitalista, viuen temps decrisi econòmica. Amb una població total d'uns 12 o 13 milions d'habitan ts,el país suporta a data d'avui més d'un milió d'aturats. Les darreres xifresdel mes de març indiquen que només al Principat de C atalunya les xifresd'aturats han traspassat ja el llindar del mig milió. A V ilanova i la Geltrú,com ja és habitual, les xifres són sempre un xic més preocupants ja que lestaxes d'atur se situen sempr e sobr e la mitjana de la pr ovíncia.Amb poca economia pròpia i sense gr ans sectors econòmics estratègics,Vilanova i la Geltrú es troba en una posició d’especial debilitat enfront dela crisi.

El desinflament de la bombolla de l'especulació i el lucr atiu negoci de lacompra-venda d'immobles ha deixat centenars d'obrers de la construcció,i autònoms vinculats també a la construcció, a l'atur o en situacions precàries.Les multinacionals estrangeres amb plantes de producció a la ciutat aprofitenel context d'escampada general per promoure acomiadaments massiusmalgrat continuar acumulant guanys milionaris. Són dos sectors econòmics,el de la construcció i l'industrial, pels quals la política econòmica del governmunicipal havia apostat, i que ara s'ensorren. No s'hi val a dir que nin gús'ho veia venir. És mentida. Ho veia tothom, però els un pels altres, interessavamentir. No en v a, el Pla Gener al d'Ordenació Urbanística, és a dir , lesplanificacions a llarg termini fetes per govern i oposició, abans de l'entradade la CUP, són un decàleg de despropòsits.

Però crítiques a banda, ho vulguem o no, la crisi està fent mal. En momentsde pànic inversor, o de “corralito” al crèdit familiar i a la petita i mitjanaempresa, que és ni més ni men ys la situació que bancs i go verns ens hanimposat, Vilanova i la Geltrú està gairebé nua.

La resposta. Temps de tensions, temps de solidaritat

Les primeres conseqüències de la crisi ja s'estan sen tint: acomiadamentsmassius a les indústries, atur a la construcció, ruïna de l'economia familiar,crisi a la petita i mitjana empresa... La crisi generada pels bancs i l'economiade l'especulació, amb la complicitat dels governs, l'acabarem pagant els desempre. La nostra societat viurà temps de precarietat i pobresa i hem d'estarpreparats per fer-hi front. Per denunciar d'una banda els culpables d'aquestacrisi, i per treballar plegats per superar-la. És en aquest context que des del'esquerra hem de treballar colze a colze amb els perjudicats per aquestacrisi sota un c oncepte clar i r otund de SOLIDARITAT. Solidaritat amb leslluites sindicals en defensa dels llocs de treball a la indústria, perquè sónllocs de treball que perd per sempre més la ciutat, i també per les generacionsque vindran. Solidaritat amb les per sones i les famílies amb dificultats,perquè la pobr esa és cada v egada més una r ealitat al nostr e voltant.

La proposta. Temps de canvis, temps de transformació

Des de la CUP de V ilanova treballem en l'elaboració de propostes en elsàmbits econòmic i social per convertir la crisi realment en una oportunitatper caminar vers un altre model de desenvolupament econòmic arrelat alterritori, generador de riquesa que reverteixi en l'entorn, sostenible i sostinguten el temps i competitiu al llarg termini. Per això des de la CUP pensem quecal generar economia local arrelada al territori, mitjançant la capitalitzacióde projectes empresarials d'ordre cooperatiu, ja sigui de producció de bénscom de serveis, mitjançant polítiques actives d'incentivació de la iniciativaprivada en aquest sentit. A més, pensem que cal treballar per una economialocal de valor afegit, que no es basi només en la venda d'actius propis pera la captura de capitals estrangers -com fou Neàpolis-, sinó en la generaciód'economia pròpia amb valor afegit.

La necessitat. Temps de lluita, temps de mobilitzacions

En resum, les crisis són periodes que l'ec onomia capitalista necessita perreorganitzar-se. Uns pocs en surten reforçats i la majoria hi sortim perdent.Per això és necessari que la població faci sentir la seva veu. No ens podempermetre que els preus dels serveis bàsics pugin escandalosament per sobrede l'IPC, com molt bé va denunciar la Federació d'Associacions de Veïns deVilanova i la Geltrú. No ens podem permetr e que empreses amb guanysmilionàries ens expliquin que els culpables dels ac omiadaments massiussón els propis treballadors. No ens podem permetre Departaments de Treballde la Generalitat, en mans suposadament de l'esquerra, que signin sensemés els Expedients de Regulació d'Ocupació. No ens podem permetre tampocque els nostres diners públics serveixin per engreixar els beneficis d'unsbancs que ens han dut a la ruïna i a l'endeutamen t. I finalment, no enspodem permetre una economia basada en l'especulació, la destrucció delterritori i la precarietat laboral. Perquè, ho estem comprovant, és un modelde desenvolupament que ens porta a la ruïna.

Davant la crisi,solidaritat!Contra la crisi, construïm l'alternativa!

Reglament d’Ús del Català a l’AjuntamentAmb el v ot contrari de la CUP i del PP , es v aaprovar un reglament d’usos lingüístics que faque l'Ajuntament no es pugui adreçar en catalàa Perpinyà, Fraga o l'Alguer, i molt discutiblementa un municipi del País Valencià. El més divertit,però, és que la CUP va haver de demanar, un copaprovat, que l’enviessin a un corrector perquèesmenés els err ors lingüístics que c ontenia.

Gratificacions a funcionarisPer la crisi, el 2009 no hi ha urà gratificacions.El problema no són les gratificacions en si, sinócom s’atorguen (totalment a dit); a la CUP ja ensvan tombar una moció al respecte. El govern noha aclarit què passarà l’ any vinent, però ja usavancem que la CUP no donarà supor t a res sino es fa amb criteris públics i clars.

Cultura del focDes de la CUP volem felicitar totes les entitats icol·lectius de la ciutat perquè han sabut restarunits davant les adv ersitats. Esperem que lanormativa tal com està ara no prosperi i que esrespecti la nostra cultura. Celebrem també que,tot i les dificultats, poguessin in tervenir al ple.

Taxes municipals injustesLa crisi, que la paguin els rics ! El tripartit i CiU(o podem parlar de quadripartit?) van votar unestaxes municipals totalment de dretes i molt persobre de l’IPC. Com es menja que en temps decrisi l’IBI i altres taxes pugin un 4% per tothomsense cap mena de progressivitat?

TDTCelebrem que, tot i el retard, Canal Blau i altrescanals del múltiplex comencin a emetre en TDT.A més, des de la CUP esperem que el Canal Blauesdevingui un servei veritablement públic i nouna plataforma governamental, i que les privadestinguin un mínim de qualitat i no es converteixinen canals publicitaris i estafadors com aquells aquè ens està començant a ac ostumar la TD T.

Enric DuranTot el suport per a aquest jove vilanoví que, d’unamanera ben peculiar, ha volgut denunciar leslògiques injustes i e xplotadores del sistemaeconòmic capitalista. Som molts els qui treballemper acabar amb un model que hipoteca la vidade la gent i del territori. Mentre se’l criminalitza,els lladres de veritat continuen al capdavant delsseus bancs i grans immobiliàries.

Habitatges buitsHan anat c onstruint barris i sec tors sensecontemplar que a la ciutat hi ha milers de pisosbuits. ¿I si en c omptes d’anar construint enscentrem en fórmules i polítiques públiques quepermetin habitar aquests pisos ? O és millorcréixer i créixer hipotecant la terra i la gen t?

Obres menorsFa poc es va aprovar una ordenança sobre lesobres menor s. A quest ac ord on apar eix elmecanisme de l’ assabentat és molt positiu isignifica l’agilització dels tràmits burocràtics. Arabé, encara hi ha molta f eina per f er per tald’agilitar molts tràmits municipals.

La SalaL’escàs èxit i acollida que té La Sala com a Centred’Art Contemporani ha fet que el tripar tit se’nreplantegés els usos. Celebrem aquesta decisiói ens oferim a debatre altres usos possibles. Lesreformes per millorar-la acústicament es podienhaver tingut en compte des d’un bon principi.Ara ha estat més dificultós i car.

Combatents de la Guerra CivilAra fa 70 anys de l’entrada dels f eixistes a lanostra ciutat. Cal fer memòria i recordar aquellsfets i les persones que van lluitar, com ho femavui, contra el feixisme i els seus hereus i per lallibertat. Aquí hi trobareu la CUP i d’altres entitatsque treballem per dignificar aquella lluita i perquèsigui present en la nostra memòria col·lectiva.

Juan Luis RuizLes maneres del portaveu "socialista" són benlletges i no ajuden gens a mantenir un bon climapolític. El seu discurs i i els seus arguments nomésfan que posar-los en evidència. És lògic que noels agradi que existeixi una força política demostride quin peu calça la suposada “ esquerrasocialista” que, precisament d’esquerres, no n’és,i de socialista només en té el nom.

La publicació d’aquest segon número deLa Busca que teniu a les mans coincideixamb el quart any de vida de la CUP deVilanova, amb la meitat de la primer alegislatura amb la CUP pr esent al’Ajuntament vilanoví i amb l’oficialitzaciódel relleu del nostre regidor.

Aquests dos anys al consistori han estatanys d’aprenentatge, de conèixer comfuncionen les c oses a la “ casa gran”,però sobretot dos an ys de f er moltafeina i de consolidació del nostre projectemunicipalista: ens ha servit per reafirmarla necessitat que a l’Ajuntament hi hagiuna veu diferent de les altres, que apostiper altres formes de fer política i queposi en dubte certes dinàmiques que nopel fet de ser habituals són justificables.

La nostra tasca no ha estat fàcil, i encaramenys la del nostr e regidor. Durantaquest període s’ha demostrat, com jafa temps que denunciem, que el dia adia de la política municipal està pensatperquè els càrrecs electes hagin de serprofessionals de la política i no ciutadansdisposats a invertir part del seu tempslliure a construir una ciutat millor. Lesnombroses reunions, comissions i juntesen horari laboral dificulten conciliar lavida laboral i per sonal amb el càrr ecpolític. Aquest és el principal motiu queva portar l’Edu Pinilla, el mes de generpassat, a fer saber a l’assemblea de laCUP el seu desig que algú el substituíscom a regidor a partir del mes de maig,quan es c omplien dos an ys del seunomenament. A partir d’aquell moment,la CUP es va posar a treballar per decidirqui assumiria el seu r elleu c om aportaveu de l’assemblea al ple, perquèper a nosaltres el càrrec de regidor noés més que això, la per sona que fad’altaveu de l’assemblea a l’Ajuntament.

Coneixent els problemes que havia tingutl’Edu, es v a tenir en c ompte que lapersona que el substituís tin gués unadisponibilitat important, que fos vàlidper fer aquesta f eina i, sobretot, quetingués il·lusió i ganes de desenvoluparla tasca de regidor. En una assembleaal mes de febrer es va escollir en QuimArrufat com a representant de la CUP al’Ajuntament per als propers dos anys.Des d’aquest espai v olem donar lesgràcies a l’Edu per la se va dedicació iper la qualitat de la f eina feta. Ell haestat el primer, qui ho ha tin gut mésdifícil. Tots hem hagut de d’aprendre deforma accelerada en què consisteix latasca d’un grup municipal, però ell és elque ha estat a primera línia i, en moltesocasions, r emant c ontra c orrent.Desitgem també molta sort a en Quimen la seva nova tasca.

A banda d’una entrevista al nou regidorde la CUP, en aquest número també hitrobareu un recull de les mocions quehem presentat aquest segon an y delegislatura, la nostr a visió sobr e lapropera r eforma del R eglament deParticipació Ciutadana, un escrit d’ enToni Albà sobre la situació cultur al alnostre municipi o la pr oposta políticade la CUP sobr e l’Ortoll. També hemvolgut tractar temes que c onsidereminteressants i que no estan dins l’agendamunicipal, c om la immigr ació o lallengua, i temes que , com l’EixampleNord, sí que hi estan però que nosaltresvoldríem deixar aparcats. Com cada any,també trobareu a La Busca l’estat delsnostres comptes, ja que la c onfiançanomés pot arribar de la mà de latransparència. Hi trobareu també tocsd’humor, semàf ors, r ecomanacionsculturals i, novament, la col·laboracióde diferents col·lectius de la ciutat i elPenedès, perquè volem que La Buscasigui una por ta ober ta a apor tacionsd’altres col·lectius que, com nosaltres,treballen per construir un municipi méscompromès socialment i culturalment imés r espectuós amb el territori.

Page 2: LA BUSCA abril 2009

Mocions presentades a l'Ajuntament

Cada dia mésCada dia que passa, la nostr adeterminació és més f erma. Cadadia tenim més ganes de tr eballar,de fer propostes, de presentar ini-ciatives, de criticar les injustícies i lamala planificació de la nostra ciutat...Cada dia, la il·lusió és més gran, lail·lusió d’acabar amb els mals vicisd’una classe política que ha v enutel territori i la se va gen t a lesdinàmiques economicistes, compe-titives i depredadores del mercat idels poderosos.

Sobre latransparència en lainformació municipal

Després de trobar-nos amb dificultats de tota mena,en forma de moció demanem que es faciliti de formaàgil i transparent tota la informació que demaninels grups municipals, sobretot la que fa referènciaa l’economia.

A favor CUP i CiU

En contra PSOE, ERC i ICV

Abstencions PP

En suport d'en Franki Aquesta moció demana va la r evisió del cas i laposada en lliber tat de F rancesc Argemí, acusatd’esquinçar una bandera espanyola. Alhora, instaval’Ajuntament a posicionar-se contra delictes d’escassaqualitat democràtica com l’“ultratge a Espanya”.

A favor CUP, CiU, ICV, ERC

En contra PP i PSOE

En suport delCorrellengua

Com cada any, l’objectiu d’aquesta moció és demanarsuport polític i econòmic a aquesta iniciativa, quepretén millorar l’ús social del català arreu dels PaïsosCatalans.

A favor CUP, PSOE, CiU, ERC i ICV

Abstencions PP

Contra elsabocamentsil·legals a l’Ortoll

Demanava la clausura i neteja dels abocadors il·legalsque hi ha a l’Ortoll. Demanava també un augmentdel control i les sancions vers aquestes pràctiquesen tot el terme municipal.

A favor CUP, PSOE, CiU, PP, ERC i ICV

Sobre l’accés de lesambulàncies al’Hospital

L’objectiu de la moció er a iniciar un estudi perfacilitar al màxim l’entrada de les ambulàncies al’Hospital. Actualment han d’anar a buscar rotondesproperes perquè només s ’hi pot en trar en unadirecció.

Sobre la taula expressióutilitzada quan qui presentala moció, accepta tractar-la en altres espais o plensposteriors.

Per a la creació d’unregistre debicicletes

Demanava crear un registre municipal de bicicletesde caràcter voluntari i gratuït per tal de r eduir elnombre de robatoris, facilitar la detecció i identificacióde les bicicletes robades, etc.

Sobre la taula

Per una Vilanovalliure de bosses deplàstic

Les bosses de plàstic tenen una vida útil de 15 minutsi tarden segles a descompondre’s. Aquesta mociódemanava prendre mesures que, progressivament,acabin amb el seu ús massiu.

A favor CUP, PSOE, CiU, PP, ERC i ICV

Sobre bucs d’assaigmunicipals

Buscava establir la millor fórmula perquè els bucsd’assaig de l’Escola de Música s ’adeqüessin a lesnecessitats del col·lectiu de músics: horari, emmaga-tzematge d’instruments, publicitat, etc.

Sobre la taula

Sobre l’Envelatmunicipal

La in tenció d’ aquesta moció er a afr ontar laplanificació de l’Envelat amb temps i no a c orre-cuita com ha passat cada tempor ada. Si es v olprogramació de qualitat , cal una major pr evisió.

A favor CUP, CiU i PP

En contra PSOE, ERC i ICV

Per a la creació d’unmur per alsgrafiters

Aquesta moció demanava la construcció d’un murmunicipal en un espai públic on el c ol·lectiu degrafiters de la ciutat pogués expressar el seu art deforma lliure i sense tràmits burocràtics. Indirecta-ment, perseguia també la reducció del vandalisme.

A favor CUP i CiU

En contra PSOE, ERC i ICV

Abstenció PP

Sobre l’enllumenatde Nadal

Com l’any anterior, pretenia racionalitzar l’horari iel calendari de la il·luminació de Nadal. Des del’administració cal donar exemple en matèria d’estalvienergètic.

A favor CUP, PSOE, CiU, PP, ERC i ICV

Per a la instal·laciói senyalització delslavabos públics

Proposava fer un estudi per instal·lar nous lavabospúblics a la ciutat , senyalitzar correctament elsexistents i posar-ne de mòbils en esde venimentspopulars com la Festa Major, Carnaval o festivals.

Sobre la taula

Per a la dignificaciódel Parc de RibesRoges

L’estat actual del parc és força lamentable, alhoraque ha rebut transformacions en els últims anys. Lamoció demanava obrir un procés col·lectiu i partici-patiu de cara a la r emodelació del parc i la se vadignificació a curt termini.

A favor CUP, PSOE, CiU, PP, ERC i ICV

Per a la creació debeques d’estudi

Hi ha beques que en aquest últims anys s’han reduïto han desaparegut. En aquest sentit, la moció pre-tenia potenciar-les, sobretot aquelles que estrenyenels nostres lligams amb la resta dels Països Catalans.

A favor CUP, PSOE, CiU, PP, ERC i ICV

Sobre la fossacomuna de laGuerra Civil

L’objectiu de la moció era dignificar la memòria delscombatents republicans enterrats a Vilanova i laGeltrú. Demanava senyalitzar la fossa comuna quees tr oba al c ementiri i c ol·locar-hi una placa.

A favor CUP, PSOE, CiU, ERC i ICV

En contra PP

Sobre la situació aGaza

Instava els governs català i espanyol a fer les gestionsnecessàries per aturar la massacre a Gaza. D’altrabanda, exigia acabar amb el comerç d’armes ambIsrael.

A favor CUP

En contra CIU, PSOE , PP i ERC

Abstencions ICV

Contra els preus deRodalies

Aquesta moció pretenia mostrar el descontentamentde moltes persones davant l’augment de preus deRodalies Renfe i el continuat mal servei que presta.

A favor CUP, PSOE, CiU, PP, ERC i ICV

Sobre la situació aMAHLE

Mostrava la nostra solidaritat amb els treballadors/esper la dura situació que patien, així com amb totala resta de treballadors/es afectats per la crisi senseel mateix ressò mediàtic. Alhora, exigia a l’empresareconsiderar la decisió i buscar alternatives.

A favor CUP, PSOE, CiU, PP, ERC i ICV

Sobre lasenyalització per avianants

La moció tenia per objectiu estudiar la instal·lacióde senyalització d’edificis i indrets d’interès cultural,social, sanitari, etc. per a vianants. Actualment, lapoca senyalització que hi ha va destinada als vehiclesa motor.

A favor CUP, PSOE, CiU, PP, ERC i ICV

Creació d’una taulade ciutat per la crisi

Perseguia cr ear un espai per afr ontar la crisieconòmica i sociolaboral que patim, in tegrat perrepresentats dels grups polítics, sindicats, organit-zacions d’empresaris i comerciants, serveis socials,etc. L es dificultats les hem d’ afrontar en tre tots.

Sobre la taula

Pots consultar totes les nostres mocions completes a la www.vilanova.cup.cat

D’aquí a ben poc farà dos anys quemolts vilanovins i vilanovines plensd’il·lusions correm per l’Ajuntamenti, des d’aleshores, les propostes iiniciatives polítiques que hem anatformulant són ja considerables. Hiha molts mecanismes per vertebrarpropostes polítiques, però un delsprincipals i més visibles que tenimels grups municipals són les mocionsal ple. Treballarem fort perquè nosols els grups municipals sinó elconjunt de la ciutadania tingui faci-

litats i canals útils i reals per parti-cipar en la presa de decisions col·-lectives.

Tot i les limitacions que tenim pelfet de tenir un sol regidor i els pocscanals de participació real amb quècomptem els vilanovins i les vilano-vines, des de la CUP dediquem idedicarem molts esforços a presen-tar propostes que ens ajudin a cons-truir entre tots i totes una Vilanovai la Geltrú justa, crítica, habitable ,

sostenible i solidària dins l’horitzónacional dels P aïsos C atalans.

En aquest sentit, aquí teniu les mo-cions que hem pr esentat des deljuny de l’any passat, quan vam editarla primera Busca:

* PP, PSOE i CIU voten en contra d'exigir una nova llei de política lingüística.

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

2M

ocio

ns d

e la

CU

P

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

3L'

entr

evis

ta

Quim Arrufat, nou regidorde la CUP VilanovaEl nou regidor de la CUP Vilanova, Quim Arrufat, va estudiar al’Escola Cossetània de Vilanova i la Geltrú i va cursar el batxillerata l’Institut Manuel de C abanyes. La se va primera militànciapolítica es remunta a la fundació de la Plataforma Pro Ateneude Vilanova, a la qual v a seguir la participació en el C ol·lectiuContrainformatiu Contracorrent. Parla diversos idiomes fruit deles seves estades a països c om Alemanya, Tunísia o Turquia.Precisament, els viatges pel món àrab li van permetre descobrirles contradiccions entre el món islàmic i Occident. Arrufat s’hainvolucrat amb nombroses entitats reivindicatives i socials (La

Brega, Endimari, l’Assemblea de Joves de Vilanova, PalestinaResisteix, el Fòrum Social Català, els Tronats de Mar, etc.). A més,ha estat membre dels grallers de Cunit i violinista de l’Orquestrade Cambra Eduard Toldrà. Des de fa 2 an ys és responsable del’àrea de relacions internacionals i polítiques del Centre Interna-cional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions, on treballaper a la defensa dels drets col·lectius dels pobles, i actualmentdirigeix un projecte de recerca a l’Institut de Govern i PolítiquesPúbliques de la UAB sobr e el municipalisme alterna tiu.

“LA CRISI NO ÉS

OPORTUNITAT,

ÉS OPORTUNISME”

eL'eQuim Arrufat i Ibañez

entrevista de Marta Rius

Com creus que percebrà l’electoratel canvi de regidor?

Per un votant conservador, l’alter-nança pot ser vista negativ amentperquè acostuma a pr emiar l’èxitprofessional individual. Però el votantd’esquerres, crec que percep els can-vis com un punt positiu perquè s’ajus-ta a la nostra manera d’entendre laCUP, és a dir, a un model democràtici col·lectiu de l’acció política. No comun partit polític, sinó com un grupde per sones que de maner aassembleària delibera i acorda pro-postes per al municipi. El canvi pos-sibilita que més membres de la CUPoptin al càrrec de portaveu i tambéevita la professionalització. És impor-tant el fons, però també la forma detreballar.

Pros i contres del govern tripartita Vilanova?

El tripar tit ha f et més eficien tl’administració, l’ha modernitzada.Ha projectat polítiques més enllà delcentre vila i ha invertit força en infra-estructures culturals municipals (toti que encar a queda molt per f er).Però, políticament, el PSC ha fet des-aparèixer dues f orces: ICV i ERC .Ambdós partits tenen una gran man-ca de projecte polític i, conseqüentment,el projecte independentista i d’esque-rres transformador és ine xistent.

“REEMPLAÇO EL PORTAVEU D’UNA ASSEMBLEA,

PERÒ LES DINÀMIQUES DEL PROJECTE

SÓN LES MATEIXES”

Una altra qüestió que volem treballarés la par ticipació ciutadana, i peraixò vetllarem perquè el reglamentmunicipal de participació sigui exem-plar i es tin gui present en la se varedacció les v eritables necessitatsdels vilanovins.

Pel que fa a la cultura, apostem periniciatives que motivin els vilanovinsa tenir l’hàbit de par ticipar en lacultura. I això només serà possiblesi s’impulsa la producció cultural dela ciutat, fet que, alhora, generariauna activitat econòmica important.I finalment, la immigració. La convi-vència entre diferents cultures és unarealitat i cal tr eballar per prevenirpossibles conflictes. I més ara, quela crisi pot ser font d’insatisfacció i,per tant, de tensions socials que po-drien deriv ar en pr oblemes dexenofòbia. Necessitem un go vernresponsable que treballi la convivèn-cia en l’àmbit domèstic i en el social.

Ara que prens el relleu, amb quinaCUP et trobes?

L’Edu ens ha facilitat una bona relacióamb la resta de forces polítiques i ha

assolit el reconeixement de la tascaque la CUP està fent a la ciutat. S’haencarregat d’ estudiar totes lesproblemàtiques actuals i passades, is’ha familiaritzat amb el funciona-ment del Ple. Jo ara em limito a re-emplaçar el portaveu d’una assem-

blea, però les dinàmiques del projectesón les mateix es. Espero donar elmillor de mi mateix c om a regidorde l’esquerra independentista però,sobretot, com a càrr ec elec te delpoble vilanoví.

Estàs preparat per afrontar el teuprimer Ple, el mes de maig?

Sí, estic il·lusionat, tot i que no deixad’entristir-me que a la Sala de Plensde l’Ajuntament de Vilanova hi hagiuna bandera espanyola i una fotogra-fia del Rei. A casa, tot i que la famíliaés d’Aragó (de Terol), m’he criat enla cultura catalana i en la història delluita d’un poble que és el meu. Des-prés de tanta dictadura i tant menys-preu, trobo que ja és hora que aca-bem amb la imposició espan yola.

Un pol d’esquerres és necessari percrear debat. D’altra banda, el PartitSocialista ha desar ticulat el teixitassociatiu local, sobretot el crític...

Posa’n un exemple

L’any 2003, abans que sorgís la ideade crear la CUP Vilanova, l’Assembleade Joves es va manifestar davant del’estand del PP a la Fira de Novembreper rebutjar la massacre que l’ExèrcitEspanyol estava perpetrant sobre elpoble àrab a l’Iraq. La mateixa policialocal que ens ha de defensar va utili-tzar la violència i l’assetjament verbaldavant dels ulls de gent amb càrrec.Ningú no va dir res.

Al cap d’uns dies, 500 persones vammobilitzar-nos per protestar contral’abús de poder de la policia localperò, sobretot, contra la complicitatdels qui governen.

Quines línies treballarà la CUP pro-perament?

Seguirem treballant els pun ts quetenim projectats des de fa 2 an ys,però aquest any el nostre programa

se sustentarà en 6 pilar s: la crisi,l’Ortoll, l’ accés a l’habitatge , laparticipació, la cultura i la immigració.

El panorama econòmic actual afecta,principalment, els treballadors i lesclasses més populars. Som la quartaciutat de Catalunya amb més famíliessota el llindar de la pobresa. Diuenque la crisi és oportunitat; de fet, ésoportunisme. La crisi té culpables, ino estan als EEUU. Els ciutadans hande poder identificar-los i ser crítics.Cal que els treballadors facin pressióper desencallar aquest c ontext, inomés ho aconseguirem si es creaun clima de mobilització que demanial Govern l’adopció de veritables po-lítiques d’esquerra. Volem f orçaraquest clima reivindicatiu i apostarper vies que facilitin el dia a dia delstreballadors, com ara un millor accésa l’habitatge o als ser veis socials.

En aquesta línia, també volem com-batre el creixement desmesurat dela ciutat. L’Ortoll n’és un bon exemple.La CUP projecta un “Ortoll verd”, ambzones d’esbarjo i zones verdes queoxigenin aquesta zona obrera. Peròquan dic “zona verda” em refereixoa boscosa, amb vegetació autòctona,no importada, on t’hi puguis perdretot passejant. Això seria un autèntic“pulmó verd” per a V ilanova, no elparc de la Torre d’Enveja, que s’haconvertit en un enorme pipican.

Page 3: LA BUSCA abril 2009

ALGUNES

SOBRE...

ALGUNESREFLEXIONS

E

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

4Pa

rlem

-ne

Participarés decidir!

Nou Reglament deParticipació Ciutadana

Es vol plantejar la reforma d’un reglament que regula la participació ciutadana

sense participació ciutadana!

Iniciar un procés de democratització delsafers públics de Vilanova requereix, sobretot,voluntat política de qui governa,voluntat d’obrir-se a la població

Dijous 21 de maig a les 19:00 al TOC

Joan Subirats (catedràtic de Ciència Política de la UAB i director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques)

Gemma Ubasart (doctora en Ciència Política i exregidora de l’Altraveu de Castellar del Vallès)

Dijous 28 de maig a les 19:00 al TOC

Debat ober t a en titats, associacions, c ol·lectius i per sones sobr e mètodes i

mecanismes de par ticipació. Debatem sobr e el futur R eglament de P articipació

Ciutadana.

AE

Envia’ns-les a [email protected]

La CUP, així com la resta de grups de l’oposició, fem

preguntes per escrit a l’equip de govern. Us oferim la

possibilitat d’enviar-nos les vostres preguntes, que afegirem

a la nostra llista i veureu contestades al cap d’un mes a

la nostra pàgina web!

la població el protagonisme que li correspon en els processos de gestió aixícom a les institucions municipals. Es tr acta, doncs, d’aprofundir en elsprocessos de construcció de la població com a agents polítics actius i de laconstrucció democràtica de la vila. Entenem que la població ha de comptaramb mecanismes de par ticipació directes per tal d’exercir els seus dretscom a ciutadans i com a poble.

S’ha de retornar la política a la gent, ja que aquesta no sols té dret a demanar,sinó que té el dret i la capacitat de decidir i d’elaborar solucions. Iniciar unprocés de democratització dels afers públics de Vilanova requereix, sobretot,voluntat política de qui governa, voluntat d’obrir-se a la població, de confiaren la gestió col·lectiva, d’oferir la màxima transparència i d’obrir espais depoder per a la població.

No ens val un sistema on les per sones només voten cada quatre anys enunes eleccions, que deriven en la constitució d’un govern i aquest té “cartablanca” per fer i desfer al municipi durant aquest període. Aquest model hacreat una escissió en tre la classe política i el poble que apr ofundeix enl’allunyament de la població vers la vida municipal. Determinades pràctiquespolítiques poc transparents, no sotmeses al control democràtic del conjuntde la població, han c ontribuït a aquest f et, així com el par tidisme de lapolítica local.

Les propostes de la CUP de Vilanova i la Geltrú van encaminades a aconseguirla participació dels ciutadans i ciutadanes. No obstant això, som conscientsque és precís abordar també la reforma de la democràcia representativa iel que la susten ta: el sistema ac tual de par tits i la se va organització ifuncionament. Difícilment, partits que no siguin participatius i democràticsen l'àmbit intern podran contribuir en les institucions a construir una societatdemocràtica i participativa. Igualment, per obtenir més eficàcia en la políticamunicipal i per ampliar les quotes de par ticipació ciutadana, és necessariaugmentar els recursos i les competències dels municipis, ja que representenles administracions més properes als ciutadans i ciutadanes i, per tant, sónmés coneixedors de les dinàmiques socials i estan més sotmesos al controldemocràtic de la població. Per això, cal superar les limitacions actuals delmarc juridicopolític existent, per aconseguir una autonomia municipal ambplenes garanties per a la seva gestió.

El concepte de participació ciutadana ha de deix ar de ser un tràmit o unartefacte per donar apar ença de bondat i legitimitat a les pr opostes ointeressos dels go vernants. La pèr dua d’utilitat dels mecanismes departicipació ciutadana posa en qüestió la credibilitat democràtica de tot elsistema de participació local. La participació ciutadana, el debat, l'avaluaciói el consens de les actuacions municipals són necessaris per a un governdemocràtic. I un govern municipal democràtic necessita l’existència d’unteixit social d’entitats i ciutadans organitzats, crítics i compromesos amb elmunicipi.

Tot això implica una revalorització de l’àrea de participació ciutadana, queha de deixar de ser un departament testimonial de l’administració municipalper convertir-se en una àrea transversal, estratègica, capaç de vehicular lesdemandes de la població i assegurar una correcta circulació de la informaciómunicipal en tots els àmbits. Cal iniciar processos reals de descentralitzacióadministrativa, política i de r ecursos, per tal d’apropar les decisions alsciutadans i possibilitar la se va participació de forma efectiva. És, doncs,objectiu de la CUP f omentar el debat públic , la decisió c ol·lectiva i queaquestes decisions es portin a la pràctica.

vançar cap a una democràcia més participativa és un dels eixosprogramàtics de la CUP . El nostr e objec tiu en l’àmbit de laparticipació ciutadana és iniciar un procés de democratitzacióreal de la vida de les persones que viuen a la ciutat , atorgant a

nguany està previst ques’iniciï la reforma de l’actualReglament de ParticipacióCiutadana (RPC ), docu-

ment que r egula els canals departicipació municipal dels ciutadansi ciutadanes, les entitats i les associa-cions.

Més enllà dels reglaments, vertebrarcanals i mecanismes r eals departicipació depèn de la v oluntatpolítica. Un exemple ben clar el tro-bem en l’actual RPC, que conté me-canismes prou vàlids de participació,però no s‘han volgut explotar ni posaren pràctica. Ara es planteja una re-forma que, malauradament, pot aca-bar amb moltes d’aquestes potencia-litats i esde venir, alhor a, unaestratègia de màrqueting polític pertal de penjar-se la medalla que enaquesta legislatura s’ha aprovat unnou marc regulador de la participacióciutadana i seguir sense utilitzar elsmecanismes que aquest contempli.

Aquests temors, d’alguna manera, jas’estan complint: es vol plantejar lareforma d’un reglament que regulala par ticipació ciutadana senseparticipació ciutadana! Pot semblaruna paradoxa però, si s ’aborda unredisseny dels mecanismes departicipació sense tenir en c ompteels actors que els han de posar a lapràctica, és que c omencem mala-ment. No es poden establir mecanis-mes de participació per als ciutadans,entitats i associacions si aquests nocompten amb el seu vist-i-plau, si nosaben de primera mà que els seranútils.

S'HA DE FACILITAR LA

POSSIBILITAT DE

PRESENTAR MOCIONS I DE

PODER CONVOCAR

REFERÈNDUMS

VINCULANTS A

TRAVÉS DE MECANISMES

D'INICIATIVA CIUTADANA

Des de la CUP c onsiderem que lesreformes que s’introdueixin al regla-ment han de ser de fons i valentes,basades en tr es principis: lainformació, el debat i la pr esa dedecisió. Aquí apuntem algunes de lesnostres propostes:

Ampliació del dret a la informació:la ciutadania ha d’estar ben informa-da dels seus drets i deures i de comexercir-los. Per això cr eiem ques’hauria d’ elaborar una guia de

tràmits i serveis municipals amb unscompromisos de servei que vinculinl’Administració. Les persones i col·-lectius que ho vulguin han de poderrebre puntulament la informació quees genera des del consistori. Nomésuns ciutadans i ciutadanes ben infor-mats dels afers que es tracten a l’-Ajuntament podran participar activa-ment i f er pr opostes per tal demillorar la nostra ciutat.

Facilitar les iniciatives ciutadanes:cal ampliar les diferents possibilitatsque tenen els ciutadans i les ciutada-

nes, i les entitats i associacions, d’in-tervenir en els plens municipals, sen-se que s’hagin de canalitzar semprea través d’un grup municipal. Noqüestionem el paper que realitzemcom a grups municipals, però consi-derem que el teixit associatiu, ambun determinat recolzament popular—expressat mitjançant un determinatnombre de signatures de suport, perexemple—, ha de poder pr esentariniciatives al ple sense passar pelsedàs de cap grup polític. Així mateix,s’hauria de facilitar la possibilitat depresentar mocions i de poder convo-car referèndums vinculants a travésde mecanismes d’iniciativa ciutadana.

Pressupostos participatius: volemque s’iniciï a la ciutat la discussió il'execució dels pressupostos partici-patius, adaptant-los a la nostra rea-litat política i social, amb caràc terdecisori i no consultiu. Creiem quela realització i la creació d’uns pres-supostos participatius és un elementnecessari perquè la població vilano-vina pugui decidir sobre la gestió delseu propi futur, establint quines hande ser les prioritats en in versions isuperant l’actual abisme existent en-tre la ciutadania i les institucions degovern municipal.

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

5Pa

rlem

-ne

l de la immigració no ésun tema fàcil. D’entrada esfa servir la denominació“immigrants” o l’eufemis-

me “nouvinguts” esbiaixadament jaque normalment només volem refe-rir-nos a aquelles persones que pro-venen de països més pobres que elnostre. Per entendre’ns, considerem“immigrant” un magribí o unequatorià i, en canvi, tendim a ator-gar un estatus diferent a un anglèso a un francès. Fins al punt que, cu-riosament, no ens preocupa gaire elgrau d’integració d’aquests últims isí, en canvi, el d’aquells que provenende països pobr es i que pr ou feinatenen durant els primers anys a sub-sistir.

A part d’això també és un tema dellarg recorregut. La major part delsimmigrants fugen de la pobresa cau-sada per les desigualtats i l’ espolidels països més pobr es i, per tan t,es queden als països d’ arribada sipoden accedir a una vida millor através del treball.

Així doncs, parlar d’immigració com-porta necessàriament plantejar-se eltema de la integració. En aquest sen-tit, és evident que qualsevol aportacióde membres nous a una c omunitathauria de comportar amb el tempsalgun grau d’hibridació o de mestis-satge. Si en els últims an ys s ’hanincorporat, posem per cas, un 15 %de persones amb cultures diferentsa la nostra ciutat i aquestes es que-den a viure entre nosaltres, mala-ment aniria que d’aquí 30 anys tantels grups majoritaris com els minori-taris continuessin exactament igualsense interaccions, com si fossin com-partiments estancs.

Cal, doncs, una política d’integracióque fugi d’una visió de superioritat ide monopoli en tots els aspectes perpart dels “autòctons”, que es basi enla solidaritat i la interdependència ique busqui un espai comú de dretsi deures i, per tan t, de lliber tat. Almateix temps cal estar alerta davant

La immigració,un reptedemocràticVolíem mà d’obra i van arribar persones (Max Frisch)

Horaris comercials

Davant la realitat que alguns comerços obren fins a determinades horesi que probablement és en aquestes hores quan es guanyen minimamentla vida, cal que l’Ajuntament, les associacions de comerciants i els implicatss’asseguin i en parlin. Bé es deu poder arribar a algun tipus de solució auna oferta que ha demostrat que té una demanda, c om es va fer en elseu moment amb les botigues de les gasolineres.

Topmanta

Ells no han provocat l’actual crisi. Això segur. Ni tampoc són la causa mésimportant de la fallida de les discogràfiques. Sovint hi comprem, fins i tot.És un tema de competència irregular, és cert, però també és un tema deServeis Socials. En quines condicions viuen les persones que practiquenel topmanta? Tenint en compte la seva mobilitat ¿algú fa un seguimentde les seves condicions de vida, sanitàries, de relació amb la comunitaton viuen, de les perspectives de futur?

Mocador al cap

Fa algunes desenes d’anys moltes dones d’aquest país el por taven pertradició o per condicionants més o menys religiosos. Encara en deuenquedar en zones rurals que el porten. És evident que el mocador avui diano és tolerable quan és una imposició patriarcal o masclista. Ara bé, enla mesura que es tracta també d’un tret cultural atàvic, com ho podia seren la nostra societat fa quatre dies, no s’hauria d’estigmatitzar per sistema.En tot cas el que s’ha de combatre és la imposició.

Habitatge

Cal garantir a tothom l’accés a un habitatge salubre i digne, sigui immigranto no. El fet que els immigrants tendeixin a instal·lar-se en determinatsbarris (en el cas de la nostr a ciutat al Barri de Mar, Nucli Antic o Tacó)obeeix a diversos factors: tendència a agrupar -se i llei de l’ oferta i lademanda. L’administració ha de vetllar perquè no es produeixin abusosi perquè cap barri es c onverteixi en un gueto deficitari en ser veis, hivisquin o no immigrants.

Religió

El principi de la laïcitat ha de ser un dels pilars de la societat democràtica.El tema de la les mesquites o qualse vol altre, doncs, cal tractar-los desd’aquesta òptica. Sense oblidar , però, alguns aspec tes: que la r eligiócatòlica gaudeix a hores d’ara d’uns privilegis sobredimensionats en l’esferapública de la nostra societat, que en les societats d’origen dels immigrantsacostuma a haver-hi llibertat de culte, i que per a molts dels immigrantsla religió representa el seu tret identitari més fort.

Deures

Sovint es posa molt d’èmfasi en l’apartat dels deures dels immigrants comsi se’ls saltessin a la “torera” o com si en tinguessin molts més que els“no immigrants”. Que no treballen la majoria legalment? Que no fan lesfeines que nosaltres no volem? Que no accepten sous de misèria? Que nopaguen impostos? Que no se sotmeten com tothom a les lleis existents,siguin o no justes? Que no paguen els lloguers i les hipoteques? Que nocontribueixen a la pau social quotidiana? Cal lluitar aferrissadament contrala idea mental de l’immigrant com un esclau.

l’aparició d’actituds xenòfobes, espe-cialment en aquests temps de crisi.La vergonya és, que com va passarels anys 50, 60, o 70, a casa nostra,a Catalunya, als Països Catalans, con-tinuem sense poder aplicar polítiquesd’immigració i d’integració sobiranes.

En aquest espai c omú de dr ets ideures basat en la interdependènciai la solidaritat hi ha d’haver uns eixosd’actuació prioritaris:

Avanç en els drets socials, laboralsi políticsEls drets de les persones que viueni treballen aquí han de ser iguals,vinguin del “nord” o del “sud” i s’had’impedir que la crisi suposi retalla-des o retrocessos. Cal promoure, amés, l’associacionisme i l’accés alsdrets polítics, començant per la pos-sibilitat de v otar en les elec cionslocals.

AlfabetitzacióUna societat democràtica no es potpermetre que una par t dels seusmembres sigui analfabeta i, per tant,víctima propiciatòria de l’explotaciói de l’exclusió social.

LlenguaS’ha de facilitar la incorporació a lallengua catalana de “tots els nouvin-guts”. D’una banda per afa vorir laigualtat d’oportunitats, de l’altra per-què no es converteixin sense voleren els c ontinuadors del genocidilingüístic perpetrat pel franquisme.

Paper de la donaEl procés d’emancipació de les donesen la nostra societat és imparable i,per tant, les polítiques d’integracióde la immigració han d’actuar tambéen aquest sentit amb els col·lectiusde nouvinguts. Amb tot el tacte quecalgui, però sense renúncies.

Els estereotips són els motors queempenyen la intolèrància (RaminJahanbegloo)

Page 4: LA BUSCA abril 2009

Cultura aVilanova:

ENS POSEM LES PILES?

M assa sovint, la Cultura ésel parent pobre de la so-cietat. Les administracions

la consideren una obligació car a,deficitària i perillosa. Quan es cons-trueix un hospital, a ningú se li acutcontractar metges mediocres dispo-sats a tr eballar per men ys dinerspensant que ja està bé, que el queimporta és tenir un hospital. Quanes dissenya una programació o uncentre cultural, en canvi, moltes ve-gades el que impor ta és omplir-lo,que hi hagi activitats, que si la qualitatno és massa alta no passa r es, queuna sala mal equipada no representacap problema, ja s’encarregaran elsartistes de portar tot el que necessi-tin. Sembla que el poder pensi quela Cultura no és necessària. Els estàbé que la societat no tingui un esperitcrític. O és això o, simplement, els fapor que la gent pensi massa.

La Cultura no és mai deficitària, ésuna inversió que sempre és positivai necessària per al progrés col·lectiu.En el cas català, la cultur a és clauper formar una ciutadania crítica icohesionada. Tot i que considero im-portantíssim que, malgrat 300 anysd’ocupació espanyola, encara esti-guem vius i amb il·lusions, s’han defer molts més esforços per vertebrarla societat catalana, i no hi ha dubteque la Cultura és un element bàsicen aquest sentit.

Personalment, entenc que el teatreha de ser el centre de l’activitat cul-tural d’una ciutat. I dic això per unaraó molt senzilla: el teatre recull totesles arts en una de sola. M’explicaré.Al teatre hi ha in terpretació –perdescomptat–, literatura –algú ha d’es-criure els textos que s’interpreten–,hi ha pintura, escultura i arquitectura–què és, si no, la construcció de de-corats?–, hi ha dansa, poesia, ele-ments audiovisuals... El teatre és tot

això i, encara, hi suma tota una altrasèrie de coneixements, com podenser els filosòfics o els històrics. El quevoldria és fer veure la necessitat d’u-na activitat teatral seriosa –i d’ unteatre en condicions, és clar– en una

ciutat, si es v ol que aquesta ciutatsigui culturalment viva. Cal adonar-se que donar suport al teatre repre-senta impulsar el conjunt de les artsi el coneixement.

EL CAS DE VILANOVA I LA GELTRÚ

A Vilanova, el problema de la Culturas’ha convertit en un mal endèmic. Jafa massa anys que les c oses no esfan bé i la sensació és que ens anemequivocant un cop darrere l’altre. Esparla sempre de la manca d’infraes-tructures adequades, però això noho és tot; caldria parlar també d’unagestió poc professional, de la pèrduade locals que haurien pogut ser molti molt útils, com ara els teatres Apoloi Bosc, d’oportunitats perdudes (l’au-ditori de Neàpolis), de la mala difusiói de tants i tants errors que es repe-teixen contínuament.

No s’entén que una ciutat de més deseixanta-cinc mil habitants com Vila-nova i la Geltrú, amb tanta gent quees dedica a la Cultura i amb un teixitassociatiu tan important, no aconse-gueixi tenir una programació culturalestable, atr activa i de qualitat .És molt simptomàtic que una inicia-tiva interessant i pionera com sónles carpes i la r esidència d’artistesde La Vela, dedicades al món del circ,

tingui tan poc ressò a la ciutat. Quantsvilanovins i vilano vines saben quès’hi fa o quina mena de gent hi tre-balla? I, més enllà, quants i quanteshan pogut veure algun dels especta-cles que s’hi preparen? L’aposta pelmón del cir c, que, com he dit , emsembla interessantíssima, serà unaaltra oportunitat perduda si no s’a-consegueix que la ciutadania la co-negui i, d’una manera o altra, la visquii en gaudeixi.

PROPOSTES

La situació ha de canviar, i això nomésserà possible amb una política cultu-ral radicalment diferent, pensada desde la base i amb visió de futur . Ésper això que voldria presentar algu-nes propostes que ens poden servira tots de reflexió.

Vilanova no té grans infraestructuresculturals. Això és c ert i ho sap to-thom, però no és men ys cert quedisposa de locals que amb unainversió mínima podrien tapar aquestforat i ser espais molt dignes per aactivitats i espectacles de petit for-mat, com ara concerts de músicaclàssica, espectacles infantils, projec-cions de cinema alternatiu, etc. Pensoen locals c om l’Orfeó Vilanoví, lesermites de Sant Joan, Sant Sebastiào Sant Cristòfor, l’església dels Jose-pets o tants altres. Ara mateix, totsaquests locals estan infrautilitzats ino seria cap disbarat poder arribara donar-los un ús col·lectiu i popular,arrribant a acords amb els propietariso inician t, si cal, un pr océs demunicipalització. Només es tr acta

d’aprofitar uns espais que ja tenim,res més.

A mitjà termini, cal començar a pen-sar en la construcció d’un gran centrecultural, seguint el model que hadonat resultats molt bons a França.Centralitzar els espais culturals d’unaciutat assegura la presència i el mo-viment constant de gen t. Tenir elsdiversos espais repartits per la ciutat–el centre d’Art Contemporani peruna banda, el teatre per una altra il’Auditori una mica més enllà– provo-ca una disper sió que fa que , moltsovint, siguin espais sense públic ,sense vida. Penso en un espai situatal centre de la ciutat –que podriamolt ben ser el del pavelló de la plaçade les Casernes, per exemple–, ambfacilitats d’aparcament i amb un bonaccés, amb una gran sala multiusos

i un escenari apte per a grans espec-tacles, un parell de sales de menyscapacitat per a espectacles més pe-tits, sales d’assaig, tallers, ludoteca,etc. El finançament bàsic d’una infra-estructura d’aquesta mena, si mésno pel que fa al man teniment méselemental, podria sortir del lloguera preus assequibles d’espais per abars, r estaurants i botigues. Laparticipació de la iniciativa privadaen aquestes qüestions no ens ha defer cap por per dues raons: perquèés necessària i perquè garanteix lapresència constant de gent. Un centrecom aquest ha uria de gar antir laprogramació cada setmana de teatre(infantil i per a adults), música, cine-ma alternatiu, dansa i moltes altresactivitats. I això no és fer volar colo-

ms, aquesta mena de centres fa moltsanys que funcionen perfectament atot Europa.

Caldria, també, pensar en l’aprofita-ment de grans espais a l’aire lliureen algun dels parcs de la ciutat. Devegades em pr egunto si, amb elsdiners que costa cada any el lloguerde graderies per al FIMPT, no es po-dria construir un gran amfiteatre ambgrades de f ormigó. És, només, unexemple de com defugir les solucionsimmediates per tal d’assolir objectiusmolt més ambiciosos.

Em sembla indispensable, finalment,la creació d’una comissió, un consello com se li vulgui dir, que gestioni icoordini tota l’activitat cultural de laciutat. Aquesta comissió, formadaper professionals del món de la Cul-tura i representants de les entitatsvilanovines i creada amb el màximconsens possible, podria ser l’inicid’un canvi en la dinàmica cultural ipermetria plantejar les qüestionsamb visió de futur i sense les urgèn-cies i limitacions que imposen leseleccions de cada quatre anys i elscanvis periòdics en els responsablesde la regidoria.

Toni Albà, actor

La política del tripartit sobre retribu-cions i aportacions econòmiques alsgrups municipals és per a tots cone-guda però, malgrat tot, encara ensdepara sorpreses.

El govern municipal va decidir a finalsde gener de 2008 que, sumada a laretribució mensual assignada alsgrups municipals, s’establia una par-tida de prop de 40.000€ anuals al“grup principal de l’oposició”, és adir, a CiU. A questa figura jurídica,creada expressament i sense antece-dents, significa que el grup municipalde Convergència c obraria 7.054€mensuals durant l’any 2008.

Enguany, tenint en compte la conjun-tura econòmica actual, tots els grupsvan acceptar de forma unànime re-baixar-se les retribucions. No obstantaixò, l’aportació especial cap a CiUes manté (5.413€) i segueix sent elgrup municipal més r emunerat deforma directa, fins i tot més que elmateix PSC-PSOE (3.330€).

Més enllà de les dades, que es podenconsultar de forma més completa ala nostra web (http://vilanova.cup.cat),sobta que en aquest mateix períodes’hagin gestat els pac tes més “so-nats” entre govern i oposició: la reti-rada de l’ARE, l’augment de les taxes

(no progressives), el PERI C ap deCreu, els pressupostos... No cal seruna eminència per lligar caps.

Alguns potser celebraran l’acord en-tre govern i oposició en temes deciutat. D’altres, entre els quals hicomptem la CUP, estem en c ontrad’aquestes fotografies de falsa unitatdavant les adversitats. Des de la CUPcreiem que s’ha d’acabar amb aquesttracte de favor a CiU i supor t entreels partits poderosos. No podem feraltra cosa que denunciar aquest tipusde pràctiques mafioses i lamen tarque aquests siguin els mateixos ac-tors polítics que, en el seu discur s

de fàbrica, parlen de la deplor ablemanca de sintonia entre l’electorati la classe política. Són ells, per altrabanda, els que perpetuen aquestdescontentament amb la seva mancade credibilitat i gestionant els dinerspúblics amb lògiques par tidistes.Aquest fet demostra, un cop més, elfrau permanent vers els ciutadanspracticat pels par tits dominan ts.

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

6P

unt

de v

ista

“A VILANOVA,

EL PROBLEMA DE LA

CULTURA S'HA CONVERTIT

EN UN MAL ENDÈMIC”

“CAL COMENÇAR A

PENSAR EN LA

CONSTRUCCIÓ D'UN

GRAN CENTRE CULTURAL”

No s'entén que Vilanova i la Geltrú, noaconsegueixi tenir una programació culturalestable, atractiva i de qualitat

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

7A

punt

s m

unic

ipal

sPRESSES D’EIXAMPLE NORD?

CUIDEM ELS ESPAIS PÚBLICS!

L’ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA (ARE), DE MOMENT, ATURADA

QUI PAGA, MANA

L’Eixample Nord és un extensa zonade més de 105 hectàrees delimitadaper la C-31 (variant) al nord, la RondaIbèrica al sud, la Collada a l’oest i elLlimonet a l’est. Segons el Pla Generald’Ordenació Urbanística de 2001,aquesta z ona ja ha uria d’ estarconstruïda i comptar amb diversitatd’usos: industrial, de ser veis i resi-dencial.

Ja fa anys que el tema de l‘EixampleNord està sobre la taula, però ara hatornat a revifar amb força. Al tripartitli han vingut les presses i ha posaten marxa els mecanismes per tirarendavant aquest desenvolupament

Un dels punts forts del pressupost2008 que esgrimia el tripartit era laconservació i millor a dels espaispúblics. En aquest sentit, anunciavaun fort augment de la inversió finsal punt de gairebé triplicar el pressu-post destinat a jar dineria. Aquestanunci a bombo i plateret xoca ambla realitat i es converteix gairebé enuna mofa ober ta als vilano vins.

Precisament un àmbit on V ilanovano destaca ni pot mostrar-se orgullo-sa és aquest: l’estat del paviment demolts carrers, rajoles d’espais acabatsde reurbanitzar que es mouen al capde dues setmanes, voreres irregulars

El mes d’octubre de 2008 es va pre-sentar el Pla Director que preveia laconstrucció d’una ARE a Vilanova querepresentaria la construcció de mésde 900 habitatges en poc temps sotal’excusa de l’habitatge protegit i elsequipaments. Poc després, la CUP vafer públic un document (que es potllegir a la nostra web) on es rebatienels principals arguments a favor dela construcció d’aquest nou barri. Enaquest document es criticava, entred’altres, la pr ecipitació, la mancad’estudis necessaris, la in vasió decompetències municipals o el creixe-ment excessiu de la ciutat , i tambées desmentia que el 50% d’habitat-

1.

2.

3.

4.

urbanístic. Un dels episodis més la-mentables d’aquesta revifalla són elsprocessos que ells anomenen parti-cipatius: processos totalment dirigitson hi ha tants elements condicionantsi preestablerts que és impossiblesortir de les dinàmiques que ells plan-tegen. Patètic.

El tripartit, en plena crisi econòmicai social a la ciutat, en comptes d’as-serenar-se, debatre i r eflexionarsobre un model del ciutat sosteniblei sostingut, vol tornar a ensopegaramb la mateixa pedra. El model delcreixement pel creixement, el modeldel totxo, s’ha esgotat, no és vàlid.

Ha hipotecat —i sovint de forma irre-versible— els treballadors i treballa-dores i el territori. No és moment desalvar c onstructores , gr ansimmobiliàries i bancs; és moment depensar en un model ec onòmicdemocràtic, orientat a satisf er lesnecessitats i interessos de les classespopulars. No té cap mena de lògica,doncs, plantejar un desenvolupamenturbanístic que afectarà més de 105hectàrees en una ciutat on hi ha mi-lers de pisos buits, on tenim barris isectors a mig fer com l’Eixample deMar, La Carrerada, Sant Jordi, Soli-crup o el Llimonet. Tampoc no és derebut plantejar un cr eixement de

milers d’habitants en una ciutat ambmolts conflictes laborals sobre lataula, amb escasses oportunitats detreball, amb milers de persones ocu-pades en d’altres ciutats i pobles,sense model de futur, depenent to-talment de capitals forans i amb unaindústria que v a desapar eixent.

...estem perplexos.

i trencades, parcs converits en enor-mes pipicans… La llista és gair ebéinterminable. Una ciutat neta, cuida-da i verda esdevé sinònim de convi-vència, fa venir ganes de passejar-hi, de viure-la. Els vilanovins i vilano-vines, quan visitem altr es pobles iciutats, ens adonem de la gran man-cança que tenim.

Cal un gir en aquest tema perquè ésun dret de la ciutadania, un gir quepressioni les empreses i tècnics peruna bona qualitat de l’ obra, un girque aposti per la flora autòctona, perun bon manteniment dels pocs espaisverds que tenim, per un dissen y

atractiu dels espais ober ts, verds icomunitaris. Si cal fer menys obresi remodelacions però que aquestessiguin de major qualitat , hi estemdisposats. No pot ser que moltesplaces i carrers estiguin permanent-ment en obres i, un cop fetes, s’haginde remodelar al cap de ben poc perla mala qualitat de l’obra o dels ma-terials. Les presses, els materialsbarats, la vegetació poc meditada ila deixadesa acaben hipotecant-nosi acaben fent dels nostres espais co-muns veritables nyaps: la Plaça dela Vila en obres permanents, el Parcde Ribes Roges en estat deplorable,com el Parc de la Quadra d’Enveja,

ges fossin protegits i que aquest des-envolupament c ompor tés laconstrucció d’un nou hospital a Vila-nova.

La CUP va ser l’únic grup municipalque va posar sobre la taula el temade l’ARE i que va demanar reunionsamb la resta de grups per e xposarels nostres arguments en contra del’ARE i per c onèixer la seva opinió.Semblava com si la posició de la restade grups fos la de deix ar fer, ambl’excusa que tot plegat v enia de laGeneralitat. Simultàniament, des dela CUP, es va engegar una campanyade sensibilit zació amb l’ edició de

cartells, díptics i pancar tes per ferconèixer als ciutadans el que en-teníem que suposava l’ARE per a laciutat.

Al ple de desembre de 2008, quannomés la CUP s ’havia posicionatpúblicament en contra de l’ARE, quanestàvem tenint reunions demanadesper la CUP amb diferents grups mu-nicipals, i tot i que l’Ajuntament haviacol·laborat en la r edacció del pladirector, l’equip de govern va presen-tar una moció sobr e l’ARE, amb elvist-i-plau de CiU i sense parlar ambla resta de grups, que en demanavala retirada. Fou aprovada per unani-

mitat. Mentre nosaltres hem d’aguan-tar que l’equip de govern ens acusirepetidament de f er propostes enforma de moció que s ’haurien deparlar amb an tel·lació, ells ho fanamb els temes més impor tants deciutat.

Finalment, el passat 13 de març, laGeneralitat va rectificar i va retirarl’ARE de Vilanova tot i que advertiaque: Govern i ajuntaments continua-ran treballant en el planejament percompletar la previsió final del des-plegament de les ARE.

les rajoles de tot el c entre que esmouen i es trenquen contínuament,palmeres mortes, jardineres buides,abocadors incontrolats a l’Ortoll, ca-mins i urbanitzacions…

Voluntat política!

Page 5: LA BUSCA abril 2009

L

La conservació i potenciació delsespais verds a la nostra ciutat és unaprioritat urgent. En aquest sen tit,preservar espais naturals periurbanshauria de ser un element importanten els planejaments urbanístics mu-nicipals. Els espais verds periurbanses consideren espais en tr ansició ien espera, sotmesos a una elevadapressió urbanística. Es tr oben ensituació de vulnerabilitat, no nomésde tipus ambiental, sinó de protecciódel sòl, convertint-se finalment enterreny urbanitzable. En la cultur aurbanística dominant, les administra-cions locals conceben el territori apli-cant senzillament la classificació ur-banística a cada cas sense tenir encompte la importància de la gestiócom a forma de conservar l’entornnatural. No obstant això, en els espaisperiurbans, en funció de les activitatsque acullen, de la se va història ievolució, sovint es manté un paisatged’un interès natural considerable.

El problema de l’Ortoll és que actual-ment no se’l pot considerar com unparc natural, ja que s’ha deixat tantque és difícil que la població hi reco-negui els valors naturals que encaraamaga. Tot i això, a l’Ortoll s’hi trobenzones boscoses i prats amb flora degran valor, característiques de la

comarca. Tampoc no s’hi entreveu lafigura d’un Parc Agrari, malgrat quel’activitat agrícola hi ha tingut un fortpes en la seva història i avui dia en-cara conserva explotacions hortíco-les. I tampoc no es pot c onsideraractualment com un espai lúdic o d’es-barjo, fent les funcions de parc urbà,a causa de l’estat d’abandonamentgreu que pateixen certes zones, toti que molta gent hi passeja o hi prac-tica esport habitualment. Creiem quel’Ortoll pot incorporar tots aquestsvalors i altres, en forma de gran parcperiurbà, tenint en c ompte el seuemplaçament privilegiat entre la líniade la costa i la ciutat.

Des de fa anys, diversos col·lectiushan demanat la protecció dels pocsespais verds que tenim a la ciutat .En la moció presentada per la plata-forma cívica Salvem la Platja Llargaen el ple de l’Ajuntament, en el seudia ja s’apuntava: “Preservar La Mi-llera, el Mas de l’Escarré i la PlatjaLlarga no s’acaba, sinó que comença,amb la signatura dels convenis. Calfer una bona feina amb la in tenciód’aconseguir una preservació exem-plar que asseguri un espai natur alsostenible a llarg termini, formantun corredor que l’uneixi amb el Parcdel Foix.” En aquesta moció es dema-

nava la preservació d’una bona partde l’Ortoll afegint que “tot aquestespai té un gran valor natural i agrarii cal treballar perquè pugui assolir,finalment, alguna figura de proteccióque n’asseguri la preservació a llargtermini.”

L’Ortoll, igual que la Platja Llarga enel seu moment, es troba a la llistanegra d’espais amenaçats per l’avançimparable de la c onstrucció. Tot iaixò, aquest indret disposa de totsels elements que el fan atractiu perconvertir-se en un espai diversificati ric on hi tenen cabuda div ersesactivitats i usos. Amb c onsciènciasocial i voluntat política, es podriaconvertir en una de les zones verdesperiurbanes més importants del lito-ral català.

S’HA DEIXAT TANT QUE ÉS

DIFÍCIL QUE LA POBLACIÓ

HI RECONEGUI ELS VALORS

NATURALS QUE ENCARA

AMAGA

A ningú se li escapa que V ilanova ila Geltrú pateix des de fa molts anysuna manca gr eu d’ espais v erdspúblics. A més, ha gaudit del nefastprivilegi de ser la tercera ciutat cata-lana amb pitjor qualitat de l’aire percontaminació atmosfèrica el 2008.Durant els darr ers deu an ys, lapoblació ha crescut a la nostra ciutata un ritme de més de 1.000 habitantsper any, fins a arribar als més de65.000 habitants actuals.

En aquesta Vilanova hi estan planifi-cats (i actualment aturats) diversossectors urbanístics en desenvolupa-ment. Queda clar, doncs, que durantl’època de la bombolla immobiliàrias’han fet més pisos dels que calienper tal de poder especular més i més,i no pas per satisfer-ne la demanda.Ara que la situació ha canviat, el quefa el govern no és pas atendr e lesdemandes creixents de la poblacióper a la cr eació de més pulmons

verds, sinó intentar donar oxigen ales immobiliàries i c onstructores.Com? Construint més i on sigui i a unpreu ambiental que les generacionsfutures poden arribar a pagar moltcar.

Per desgràcia, la planificació de Vila-nova i la Geltrú no ha seguit el modeld’altres ciutats més conscienciadespel que fa a la convivència entre uncreixement urbanístic sostingut i or-denat, acompanyat de la reserva d’es-pais v erds i z ones de lleur e adisposició dels ciutadans. Sense anargaire lluny, ciutats com Girona, ambel Parc de la Devesa, o Terrassa, ambla recuperació del torrent de Vallpa-radís, ja han fet un salt qualitatiu enla millora de la qualitat de vida delsseus habitants. Altres iniciatives re-cents les trobem amb la creació delParc rural de Torre negra a Sant Cu-gat, o el Parc Agrícola i el projectede les vies verdes del Vallès. Aquestssón exemples clars de protecció d’es-pais periurbans promoguts per pla-taformes o entitats ciutadanes, quees troben molt a prop nostre i queens convencen que les coses es po-den fer d’una altra manera al nostre

municipi i que hi ha un altr e futurpossible per a l’Ortoll.

En el context de crisi actual, pot sem-blar difícil justificar la pr eservaciód’espais desprotegits. El que està clarés que les polítiques municipals inci-deixen fortament en el territori, i éssobretot en èpoques de recessió quans’han de r eplantejar estratègies ireflexionar sobre quina és la ciutatque volem. Indubtablement, és a ni-vell local on s’ha de començar aques-ta tasca, ja que cada Ajuntament ésqui aposta per un o altr e sec toreconòmic. Fins ara la classe políticavilanovina han apostat per sec torseconòmics que no són precisamentels més sostenibles, c om laconstrucció. Una petjada ecològicadifícil de r ecuperar, ja que no haconciliat la difícil, però possible, unióentre un sector laboral estable i uncreixement sostingut, protegint i re-cuperant suficients espais verds pera la nostra ciutat. La crisi no ha deser una excusa per hipotecar, un copmés, el futur de la ciutat , es potcréixer d’una manera raonable pre-servant espais naturals, mantenintel contacte amb la natura.

Proposem un gran espai verd ubicatentre la Platja Llar ga i la de RibesRoges, per la costa, i delimitat per lacarretera de Cubelles i l’Avinguda delMontseny arran de ciutat . Aquestespai podria encabir un gr an parcurbà d’alt valor paisatgístic proper ala vila, que permeti gaudir del lleure,la cultura i la natura a poca distànciade la ciutat. A banda d’aquesta ves-sant més urbana de l’espai, amb al-guna infraestructura pública -ja siguicultural, social, educativa, etc.- i es-pais per a la pràc tica de l’esport il’esbarjo, cal mantenir i potenciar lazona més f eréstega de l’ Ortoll: laconservació i millora de les actualszones boscoses i la flor a per a lapreservació de la natura; la creaciód’una xarxa de camins senyalitzats i

de vies verdes que comuniquin l’Or-toll amb el Parc del Foix per a poder-hi realitzar excursions, passejades irutes d’interès divers; o la reservade zones pensades per a dif ondrel’agricultura mitjançant horts urbanspúblics i on es promocionin els pro-

ductes locals des de la per spectivade la dignificació de la pagesia quecontinua preservant i treballant laterra al nostre poble.

Actualment el govern no sembla es-tar disposat a pr eservar cap espai

ARA ÉS EL MOMENT DE

LLUITAR PER PROTEGIR

L’ORTOLL

LA CRISI NO HA DE SER

UNA EXCUSA PER TORNAR

A HIPOTECAR EL TERRITORI

natural periurbà a la ciutat, i menyssi no té elements característics massaevidents. Però el que és segur és quesense la implicació de la ciutadania,conscient de la problemàtica i pre-ocupada pel futur de la vila, seràdifícil canviar el destí fatal que s’estàescrivint sobre l’Ortoll. Tenim a lesnostres mans crear espais per al de-bat i la reflexió i engrescar la restade la ciutadania perquè entengui laimportància de la pr eservació dezones verdes com a element segurde millora de la qualitat de vida pera tots nosaltr es i les gener acionsfutures. Avui dia, la lluita dels amicsde la Platja Llarga està aconseguintque es protegeixi aquest espai natu-ral, ara és el moment de lluitar perprotegir l’Ortoll.

I tu? què hi [email protected]

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

8A

tenc

ió!

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

9

L’Ortoll,una granoportunitat

’Ortoll, en el mar c de re-ferència del Pla Generald’Ordenació Urbanística deVilanova i la Geltrú, està

dividit en dues grans àrees, que co-neixem com Ortoll I i Or toll II, ambuna e xtensió total d’ unes 9 7hectàrees. Com que les dues àr eesestan catalogades com a urbanitza-bles, en un futur s’hi podria construiruna zona residencial. Concretament,en els propers anys està previst ques’hi construeixin 5.345 nous habitat-ges per a unes 1 4.700 per sones.

Durant els debats ciutadans de laCUP fets el gener del 2007, que ensvan servir per elaborar el programapolític per a les eleccions municipals,es va posar de manifest l’aposta dela CUP per la preservació de l’Ortollcom a espai natural i, per tant, coma zona no urbanitzable. Entenem queaquesta zona pot ser una gran opor-tunitat per als vilanovins de tenir unagran extensió verda a tocar de laciutat, suposant alhora un fre al creixe-ment urbanístic pel sud-oest del ter-me municipal, comprès entre l’Ortoll,Mas de l’Escarré, Platja Llar ga i LaMillera. Aquesta zona ha de quedarsense edificar i esdevenir un corredorverd c onnectat al P arc del F oix.

Durant aquest dos anys de legislatura,la CUP ha volgut posar l’Ortoll a l’a-genda política municipal: v am ferdiverses inspeccions per tot l’espai,recollint informació de tota mena;vam endegar una recerca més exhaus-tiva per trobar els abocadors incon-trolats existents a la zona, etc.

Amb totes aquestes dades es va ela-borar un informe amb les localit za-cions en coordenades dels 40 aboca-dors que vàrem trobar-hi. L’informees va lliurar a la regidoria d’urbanis-me i al servei de disciplina urbanística.En aquest sentit, es va presentar unamoció al ple de juliol de l’any passatdemanant la neteja de tot l’espai i eltancament d’alguns camins secunda-ris per a v ehicles motorit zats. Lamoció fou aprovada, amb l’excepciódel punt que feia referència al tanca-ment de camins.

Des d’aquell acord municipal, s’hanrealitzat algunes actuacions puntualsde neteja a l’Ortoll, però l’Ajuntaments’ha desentès a l’hora d’endegar ini-ciatives per e vitar que es c ontinuïfent malbé una par t important delnostre patrimoni natural. L’estat dedegradació de l’Ortoll no afavoreixque la població faci seu aquest espaicom un pulmó verd i el seu deterio-rament no convida en absolut a gau-dir-ne.

Aquest ar ticle pr etén donar aconèixer els valors naturals i paisat-gístics de l’Ortoll, no com a sòl urba-nitzable tal i c om se’l considera ac-tualment, sinó com a futur espai verda l’abast de totes i tots i a tocar dela ciutat. Alhora, pretenem engrescarla ciutadania a treballar i implicar-seper fer veure la inviabilitat de cons-truir 5.345 nous habitatges en aquestindret.

La necessitat

La proposta

Dos models de futur ben diferenciats

La CUP planteja un gran espai verd enfront de lavoluntat del govern de construir-hi més de 5.000pisos

Ate

nció

!

Page 6: LA BUSCA abril 2009

D S

E

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

10D

esta

quem

es de l’aparició del pri-mer número de La Buscala CUP, a banda de la tascainstitucional, hem estat en

molts fronts. Vam celebrar l’11 desetembre amb una ofrena al monu-ment a Francesc Macià, al marge delprotocol oficial, amb la in tenció dedeixar ben clar que ens inc omodacompartir un acte com aquest ambpartits polítics que, o bé actuen ma-nifestament en contra de la sobiraniadel nostre país, o bé apun talen elnacionalisme espanyol.

A l’octubre v am tr eure el primernúmero de La Busca Digital, que desde llavors no ha deixat de distribuir-se cada mes per c orreu electrònic.I l’1 de novembre, a Ribes, juntamentamb altres CUPs, vam organitzar laTrobada cap a la Unitat Popular, ala qual van assistir d’altres organit-zacions de l’Esquerra Independentistai on es v a poder debatr e sobre elpaper de les CUPs en el terreny mu-nicipal, a més de c onèixer la tascade diferents candidatures amb expe-riències de go vern i d’ oposició.Entre el 1 4 de no vembre i el 5 dedesembre, al Centre Cívic de la Geltrú,vam organitzar un cicle de xerrades,obertes a tothom, sobre Urbanismei Habitatge. Agàpit Borràs, arqui-tecte municipal, v a exposar entred’altres coses la pr oblemàtica deMataró, amb molt punts en contacteamb la de Vilanova. Montserrat Vin-yets i Víctor Reixach, de la CUP deSant Celoni, van parlar sobretot delmarc social i legal de l’habitatge aCatalunya i del tema de les AREs(Àrees Residencials Estratègiques).Josep Maria Montaner, arquitecte icatedràtic de la UPC, va relacionar lespolítiques d’urbanisme, habitatge iespai públic amb els in teressos declasse i de gèner e. I finalmen tl’associació Sostre Cívic va presentarun model cooperatiu d’accés a l’habi-tatge en règim de c essió d’ús.Mentrestant havia esclatat el tema del’ARE a Vilanova i la CUP vam ser l’únicgrup polític que ens vam manifestarclarament en contra des d’un principia través d’una campanya al carrer.

Altres frontsde la CUP

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

11M

àxim

a tr

ansp

arèn

cia

eguint la línia iniciada l’any anterior, un cop més, la Candidaturad’Unitat Popular publiquem els nostres comptes. I creiem que ésfonamental que així sigui, tant en la nostra com en la resta deforces polítiques, no tan sols municipals sinó també a nivell nacional

i estatal. Malauradament, l’únic grup municipal que ho practica és la CUP.Tot i això, seguirem lluitant per tal que el finançament de les forces polítiquessigui un joc honest , tr ansparent, net i clar . Tot al c ontrari del que és ar a.

El nostre finançament prové bàsicament de tres fluxos. En primer lloc, deles subvencions municipals per representació al consistori. En segon lloc,pel sou que percep el regidor, que cal recordar que cedeix en la seva totalitatal grup municipal. I finalment, de les quotes que satisfan els i les militants.

Part d’aquests ingressos s’han destinat al manteniment de l’activitat ordinàriadel grup municipal. A tall d’exemple, el lloguer del nostre local social delcarrer Llanza, amb les seves despeses pròpies de manteniment i subminis-traments, i l’alliberat, que realitza tasques administratives, entre d’altres.Una altra despesa important han estat el seguit d’actes i campanyes quehem endegat durant tot aquest període, com el cicle de xerrades d’urbanisme,la campanya Prou Pols al barri del T acó o la denúncia i atur ada final delprojecte de l’Àrea Residencial Estratègica, l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs,la xerrada sobre la crisi de la indústria a V ilanova, etc. S’ha de destacartambé la contribució a l’òrgan administratiu nacional de la CUP, així coml’IRPF corresponent al perjudici creat al regidor per l’assumpció de la rendacom a regidor que realment no percep, i la despesa anomenada campanyaelectoral. Aquest darrer concepte consta d’un dipòsit que s’està dotant envistes de la propera campanya electoral. En darrer lloc, tan sols destacarel cost que va suposar la publicació al 2008 del primer número de La Busca,que v a asc endir, en tre dissen y, impr essió i r epartiment, a gair ebé3.400 euros.

Els comptes clars! LA CUP FA BALANÇ

Balanç Abril 2008 - Març 2009Candidatura d'Unitat Popular Vilanova i la Geltrú

INGRESSOS

CONCEPTE EUROS

Quota grup municipal 18.026,10

Sou regidor 8.184,34

Quotes militants 2.885,00

Interessos 3,08

Altres ingressos 334,74

Total29.433,26

DESPESES

CONCEPTE EUROS

Local C/ Llanza, 11 7.007,40

Manteniment i adequació local social 510,05

Subministraments 2.754,57

Alliberat 3.960,00

Quota nacional CUP 2.904,00

Campanyes, actes i col·laboracions 2.966,93

Material 1.108,33

Revista La Busca 3.397,01

Campanya Electoral 2.000,00

Impostos 1.135,00

Despeses financeres 123,33

Altres despeses 394,28

Total

28.260,90

ls darrers anys els nostrespressupostos municipalshan gaudit d’una bonançaque pràcticament no s’ha-

via vist mai. Vilanova i la Geltrú s’haaprofitat del boom urbanístic alhoraque permetia la depredació del terri-tori sense compassió. Molts cops par-lem de la barbàrie comesa a d’altreslatituds dels Països Catalans com elPaís Valencià o les Illes Balears, peròno podem oblidar tampoc que a casanostra podem parlar també, si bé amenor escala, de terrorisme urbanís-tic. Els ingressos extraordinaris pro-cedents de la totx ana, mantingutsgairebé una dècada, i sumats a l’ac-cessibilitat al crèdit de baix tipusd’interès, han creat una falsa il·lusióde puixança econòmica basada enl’economia de l’especulació i de l’en-deutament creixent. Malauradament-i Vilanova no és l’únic exemple- pelcamí hem per dut la disciplinapressupostària. Això no és res mésque deixar-se portar per l’incrementespectacular any rere any dels ingres-sos procedents de la c onstrucciómentre que per altra banda, ens obli-dem d’ajustar la despesa, desequili-brant així el pressupost.

I, a dia d’avui, quines repercussionstenen aquestes problemàtiques enels nostr es c omptes municipals ?De fet, tan sols en té una: el desequi-libri entre ingressos i despeses. I ésgreu, donat que d’aquest se’n deriven

Sanabra, això no quadraEls ingressos extraordinaris procedents de la totxana, mantinguts gairebé una dècada, i sumats a l’acce-ssibilitat al crèdit de baix tipus d’int erès, han creat una falsa il·lusió de puix ança econòmica basada enl’economia de l’especulació i de l’endeutament creixent.

varis efectes perjudicials pels pres-supostos i per la butxaca dels vilano-vins i vilanovines. En primer lloc calaclarir que aquest desequilibri -esgasten més diner s que no pas enrecapta l’Ajuntament- és present enels nostres comptes des de fa anysi s’ha assumit amb tanta tranquil·litatdes de l’equip de govern que fa por.Però un cop s’han esvaït els dinersque proporcionava la totxana, aques-ta descompensació ha quedat mésel descobert que mai. Ara, de cop ivolta, s’ha hagut de retallar partidesi suprimir-ne d’altres i encara així, ésmolt probable que s ’arribi a finalsd’any amb dèficit . En temps derecessió és lògic endeutar-se i gene-rar despesa pública, però no és tanlògic que això es vin gui practicantdes de fa ja molts anys.

Aquí ve el primer efecte perjudicialper a les arques municipals, i és queel dèficit local s’ha de cobrir de formaobligatòria amb préstecs bancaris.De fet, no hagués estat tan gr eu siaquest recurs no s’hagués utilitzaten excés com ha vingut essent elsdarrers anys. Però no ha estat així.Els darrers anys, l’Ajuntament deVilanova i la Geltrú no ha fet res mésque fer créixer el seu endeutamentfins a límits que a la CUP ens semblenpreocupants. Per tant, els 8 milionsd’euros que es demanaran enguanyes sumaran a la gran quantitat pen-dent encara amb els bancs, i es corre

el perill d’hipotecar els pressupostosde les properes dècades. És lògic queels vilanovins paguem cada cop mési més impostos tan sols per a tornarpréstecs i fer front als seus interes-sos?Creiem fermament que no, i així hohem manif estat r epetidament.De f orma par al·lela arribem alsegüent perjudici i, aquest cop, ensafecta directament a la nostra butxa-ca. Es troba d’aquesta manera res-posta a la recurrent pregunta de per-què no s ’han congelat o baixat elsimpostos ara que moltes per sonesho necessiten. L’explicació és clara iconcisa, no es pot . La pr essió del’elevada despesa i uns in gressosminvants no deixen cap més opcióque pujar els impostos i taxes muni-cipals. A tall d’exemple, al 2009 lestaxes municipals s’han elevat en laseva gran majoria al voltant d’un 4%,molt superior a l’increment de l’IPCque se situa en un 1,4%.

Totes aquestes dades no són res mésque un indicador de la mala gestiódels fons públics que es pr actica aVilanova des de fa uns anys. Ara enpaguem les conseqüències. I això enspreocupa, i molt. I encara ens pre-ocupa més quan obser vem com elprincipal partit de la oposició es sumaa la mala gestió r ecolzant unscomptes municipals que an terior-ment criticaven amb duresa. Vilanovai la Geltrú necessita uns pressupostos

d’esquerres, que no bonifiquin mésa les constructores i afavoreixin a lespersones. Ens calen uns pressupostossocials, que donin resposta a les de-mandes cr eixents d’ una majorpoblació empobrida. Però de tot aixòara mateix, res de res.

L’11 de gener vam tenir l’AssembleaNacional a Mataró on s’havia d’apro-var la ponència política que definísl’estratègia de futur de les CUPs. Vi-lanova, juntament amb Vilafranca,Valls, Sallent, Capellades, Ribes i Mar-torell, vam presentar una ponènciaque, tot i no apr ovar-se finalment,va ser la més votada en la primeraronda, amb un 40 % dels v ots.També al gener, i coincidint amb l’a-niversari de l’entrada de les tropesfeixistes a Vilanova, es va retre unhomenatge als soldats republicansenterrats a la fossa comuna del ce-mentiri, uns vint en total segons l’Ins-titut d’Estudis Penedesencs, lamemòria dels quals cal dignificard’una vegada.

El mes de f ebrer va ser mogut deportes endins. L’Edu Pinilla, el nostreregidor, havia demanat el relleu perdiverses raons i calia buscar un subs-titut, que, sent coherents amb elsnostres plan tejaments, podia serqualsevol de la llista que es manifes-tés disposat i disponible i c omptésamb el suport majoritari de l’assem-blea.

El 7 de març vam organitzar un actepúblic al Círcol Catòlic sobre la crisia les fàbriques vilano vines amb ellema Crisi, qui la paga? Hi van inter-venir membr es del c omitèsd'empresa de MAHLE i de Componen-tes Vilanova, dues fàbriques vilano-vines afectades per Expedien ts deRegulació d'Ocupació.

El 14 de març, al castell de la Geltrú,es va fer la presentació pública delfutur regidor escollit per l’assemblea,el Quim Arrufat.

I entremig hem sortit al carrer ambla paradeta amb material informatiu,hem fet rodes de premsa i ar ticlesde diari quan hem considerat neces-sari e xposar la nostr a posició al’opinió pública, hem establert con-tactes amb associacions i ciutadans,i hem anat omplint l’agenda futurad’iniciatives engrescadores.

AMB LLENGUA

a unes quantes setmanes,ens vam horroritzar veientles imatges de la violènciaamb què els Mossos d’Es-

quadra dissolien una manif estaciód’estudiants. Més enllà de la ràbia ide les consideracions polítiques queens provoquessin aquelles escenes,hi va haver una qüestió –que v amsaber després, a través de les decla-racions dels manifestants– que ensva deix ar perple xos: els policies,abans d’estomacar algú, s’hi dirigienen espanyol.

La qüestió, situada en aquell context,potser és secundària i anec dòtica,però ens ha portat a reflexionar sobrela salut real de la llengua catalana isobre la per vivència en la nostr asocietat d’uns tics –d’ una cr osta,anàvem a dir– molt difícils d’eliminar.

És innegable que, en els darrers anys,la salut de la llen gua catalana hamillorat considerablement en moltsàmbits. El català és estudiat a dotze-nes d’universitats de tot el món i,dintre del país, la nostra llengua ésla protagonista de projectes de re-cerca pioners en la lingüística inter-nacional. Des del punt de vista legal,l ’aprovac ió de les l le is denormalització lingüística a diversosterritoris dels Països Catalans ha re-presentat un cert coixí legal a l’ús“normal” de la llen gua. Tot i això,aquests avenços acadèmics i legalsno es tradueixen en el que s’anomenal’ús social de la llengua i, fins i tot ,s e g o n s l ’ o p i n i ó d e m o l t ssociolingüistes de prestigi, el catalàes troba immers en un profund pro-cés de recessió que el pot portar, enun termini no massa llun yà, a ladesaparició. La situació no és la ma-teixa arreu però, centrant-nos en elPrincipat, ens pr eguntem: Com éspossible que, si l’educació es fa encatalà, els nois i les noies, quan sur-ten de l’escola, juguin, es diverteixini es comuniquin principalment en unaaltra llengua? És evident que les coses

Segons l’opinió de molts sociolingüistes de prestigi,el català es troba immers en un profund procés derecessió que el pot por tar, en un termini no massallunyà, a la desaparició

no s’estan fent bé i que, per molt quea les sèries de TV3 fins i tot els immi-grants –vinguin d’on vinguin, espan-yols, australians o africans– parlin uncatalà correctíssim, el que ens trobemcada dia al carrer és una altra cosa.

A nivell local, el panorama no és gairemillor, i sembla evident que, tant desde les institucions com de la ciutada-nia, s’ha de fer molt més del que esfa. L’Ajuntament ens v a donant detant en tant mostres de la seva pocasensibilitat cap a aquest tema, ja siguiignorant l’absència de la llengua ca-talana en les classes del Parc Esportiudel Garraf o aprovant un Reglamentd’Usos Lingüístics esquarterat i, cu-riosament, amb una c olla d’errorsgramaticals.

Fora de l’Ajuntament, aquesta mancade sensibilitat la tr obem contínua-ment en la nostr a vida quotidiana,com ara en el vergonyant canvi dellengua quan ens trobem una perso-na que no s ’expressa –o que no hofa prou bé– en català, o en el costumdel “Diari de V ilanova” de publicarressenyes de llibres editats en espan-yol, tant si són originals com si sóntraduccions d’obres que han apareguttambé en català.

Des de la CUP, treballarem per can-viar aquesta tendència i per eliminaraquests tics tan arrelats. No podem–ni és la nostr a funció– incidir enl’actitud personal de cada vilanoví icada vilanovina. Sí que podem, encanvi –i aquesta és la nostra obligaciói el nostre compromís–, vetllar pelcompliment estricte del Reglamentd’Usos Lin güístics i de la Llei deNormalització Lingüística i per laimplicació directa, real i eficaç del’Ajuntament en totes les campanyesdedicades a millorar l’ús social de lallengua catalana: el Correllengua, elVoluntariat Lingüístic, l’etiquetatgeen català i qualsevol altra iniciativaque es presenti en el futur.

F

Page 7: LA BUSCA abril 2009

esulta patètic observarel govern oferint milionsd’euros públics al capitalfinancer privat per tal de

refinançar el seu deute i, alhora, ha-ver de sen tir que la culpa de lasituació la té l’economia real i l’elevatcost dels acomiadaments.

Igualment patètic resulta observarcom empresaris de qualsevol sectorinsinuen la paraula “crisi” en qualse-vol de les seves variants i llavors elsburòcrates de qualsevol administraciói els jutges autoritzen sense remor-diments l’acomiadament massiu oindividual, o les suspensions tempo-rals d’ocupació.

Assistim a un joc pervers de previsio-ns realitzades per les grans corpora-cions mundials del capital (FMI, BM,OMC, G-20...) sobre el nombre d’atu-rats, les persones que passaran gana,fons d’inversió o índexs bursàtils ques’esfondraran, etc...

Sembla com si ens tr obéssim ambapreciacions del món i de la realitatque depenguessin d’un ordre “supra-natural” que escapa a les decisionsdels éssers humans i, més en concret,de qui té el poder econòmic i políticd’adoptar aquestes decisions, és adir, governs, entitats financeres, em-presaris...

Ignoren que sabem que la Gran Banca“espanyola” es va emborsar en unany de crisi c om el passat 20 .000milions d’euros de beneficis nets,amb un augment del crèdit conceditdel 2002 al 2008 del 161 %, que vaarribar a la xifr a de 1. 838 bilionsd’euros. I aquí r au el problema: el70% d’aquest increment es va dedi-car a finançar “totxanes”.

Les grans empreses de la “totxana”,en el període d’ especulació senselímits, van amassar fortunes inimagi-nables. L es multinacionals del’automòbil, l’empresariat dels granscentres comercials, de les grans ca-denes hoteleres, les multinacionalsde l’energia, han amassat igualmentfortunes. I els governants de tots elscolors polítics aplaudiren rabiosamentel “model de creixement espanyol”.

I ara tots ells ens tracten com si no-saltres, treballadors i treballadoresautòctons i migrants, homes, dones,pensionistes, joves, tinguéssim laculpa que ens facin fora de la feina,que ens facin f ora de les nostr escases per no poder pagar, i que ensrobin qualsevol futur de vida digna.Amb un aire contaminat en un pla-neta que no aguanta més. Amb unasanitat cada vegada més escassa enassistència i qualitat, i cada vegadamés privativitzada. Amb una educaciómercantilitzada i selectiva, per a quila pugui pagar, ...

La CGT denuncia la classe política,governants, banquers i empresariat,així com al sistema judicial, de serels responsables i causants d’aquestdesastre de model capitalista, onl’únic que està gar antit és la se va“qualitat de vida” i els seus comptesde resultats. El seu model de vida, elde molt pocs, és directament respon-sable de l’ actual desastr e i, enconseqüència, exigim que s'abandoniaquest model.

La majoria social, milers de milionsde persones, tenim dr et a un noucontracte social, basat en allò públici suficient per a tothom. Parlem desanitat pública, de banca pública noregida per l'interès sinó per la sufi-ciència per c obrir les nec essitatsbàsiques, en especial, d'habitatge;parlem de serveis essencials per a lavida, públics i suficients per a tothom:aigua, gas, elec tricitat, transport;educació pública, laica i lliure; parlemd'un altre model polític , basat enl'autogestió i la participació horitzon-tal de treballadors i treballadores,ciutadans, joves, estudiants, pensio-nistes.

La CGT no consenteix que banquers,governants, empresaris... intentinmantenir el seu “status” especulatiu,tot augmentant el desastre per a lamajoria, i fa una crida a les classespopulars a sortir al carrer i exigir unnou model social. La CGT fa una cridaa la mobilització perquè estem con-vençuts que altres móns són possiblesi ara és el moment de començar-los.

Confederació General del Treball (CGT)www.cgtcatalunya.cat

Vilanova, una ciutat ambuna vida cultural tan i tanescarransida, les entitatsdesenvolupen des de fa

molts anys un paper cabdal, un paperde substitució de les institucionspúbliques. I potser ja ens està bé quesigui així, potser és molt més enriqui-dor que sigui el teixit associatiu dela ciutat el que prengui la iniciativai deixi per a l’Ajuntament les tasquesde coordinació, difusió, construcciói manteniment d’infraestructures icessió dels mitjans nec essaris. Arabé, aquesta col·laboració ha de serreal, ha d’anar molt més enllà de lesbones paraules i de la preocupacióper si apareix o no apareix el logotipde l’Ajuntament en els car tells delsactes.

Massa sovint, les activitats proposa-des per les entitats són vistes ambrecel per l’Ajuntament: què faran?,què hi diran?, què i quant ens dema-naran? No s’entén el treball d’aques-tes entitats com una aportació a laciutat sinó c om una br ossa a l’ull,una nosa amb què cal c onviure.Cal super ar aquesta pr evenció iaquestes por s i anar cap a unacol·laboració real, una col·laboracióque es pot r eduir a tr es paraules:coordinar, facilitar i difondre. Coordi-nar només v ol dir c omunicar lapresència d’actes similars en les ma-teixes dates i evitar les incompatibi-litats, com ara un recital de poesia acent metres d’una actuació de bestiaride foc; facilitar significa simplificartràmits amb l’administració evitantque els organitzadors s’hagin de be-llugar per div ersos depar tamentsmunicipals i aportar sense discussio-ns innecessàries tots els mitjans dequè disposa (Brigada Municipal, es-pais, infraestructura, etc.); i difondre

Denunciem algovern, al capitalfinancer i al’empresariat

Desperta!Lluita i cultura alsPaïsos Catalans

mics i Protectors dels Gatstenim com a primordialfinalitat tenir cura delsgats que, per una o altr a

circumstància, tenen per casa el ca-rrer. Això comporta fer-ho cada diade l’any, sota qualse vol c ondiciómeteorològica, anímica o física.El gat, el gran desconegut, no sobre-viu amb tanta facilitat i amb bonescondicions sense la mà de l’home .Molts pensen que pot sobr eviuremenjant restes de menjar que trobia la brossa, si és cert, nosaltres tambépodríem fer-ho, però està més quedemostrat que la se va salut, igualque la nostra, es veuria afectada i laseva longevitat es veuria altamentreduïda. Se l’ha titllat de por tadorde puces, portador de malalties in-fecciones, d’esquerp, de traïdor, deportador de mala sort depenent delseu color... res més enllà de falsescreences vingudes de temps antics ide manca d’informació.

És un animal que està pr esent alscarrers de la nostr a vila i per aixòaquesta protectora i tan tes altresdestinades exclusivament al benestardels gats, no podem tancar els ullsdavant tots els perills a què estanexposats, malgrat són molts els en-trebancs que ens trobem. Costa molttrobar voluntariat, gent disposada afer-se càrrec només d’una colònia, odedicar-los un mínim d’ un dia a lasetmana durant una hora... tothompensa que és una bona obra i que ésmolt maco el que fem, però ningú esveu capaç d’agafar responsabilitatsrestant-se així temps de la seva vidaprivada sense cap mena de recom-pensa.

Un any i mig després d’haver trencatel conveni que tenien signat amb

R Aés molt més que af egir els actes al’agenda del web municipal, difondreés bellugar-se per escoles, institutsi entitats de tota mena intentant evi-tar, com sigui, que cap persona inte-ressada deixi d’assistir a un acte per-què no se n’ha assabentat.

Què vol aportar Desperta! dintre delmón de les en titats vilanovines? ADesperta! ens interessa la Cultura enel sentit més ampli del terme, prete-nem portar i fer conèixer a Vilanova,dintre de les nostr es possibilitats,tota la riquesa del nostre país: volemtastar el vi del Penedès, l’orxata deValència, el gin de Menorca i el mus-cat de Riv esaltes; volem sentir lagralla, la dolçaina i el siurell; volemveure castells, falc ons i moixeran-gues; volem conèixer la P atum deBerga, les fogueres de Castelló, elsmoros i cristians d’Alcoi, els cavallsde Ciutadella o la processó de la sangde Perpinyà; volem sentir els sonsapitxats del centre del País Valencià,al costat de l’article salat de les illes;volem aprofundir en la poeticitat delstextos de Mer cè Rodoreda i en elpensament de Joan Fuster.

A través de la música, la literatura,la tradició, la gastronomia o qualsevolaltra manifestació cultural volem, endefinitiva, raonar, conèixer-nos i, coma conseqüència, esdevenir més críticsamb el que ens envolta, però tambéamb nosaltres mateixos. Joan Fuster,que qualificava la raó com “el menysmiserable dels dispositius humans”i que serà homenatjat ben aviat perDesperta!, ja deia que “allò que mésm’interessa de les meues idees, sónles objeccions que jo mateix podriaposar-hi”.

Anosaltres, sense haver esterilitzat niun sol gat, i encara que la comissiód’investigació va resoldre en el PleMunicipal del passat mes d’octubresignar un altre conveni amb nosal-tres; ara per ara l’Ajuntament segueixsense oferir-nos ajuda de cap tipus:ni veterinària, ni d’alimentació, nieconòmica.

Això sí, després presumeix que Vila-nova és una ciutat animalista: es vo-len desfer de la gossera, han permèsdurant molt temps tot tipus d’irregu-laritats al centre d’atenció d’animals,no ajuden a f omentar adopcions iposen tot tipus d’impediments quanes troben adoptants, eliminen elscoloms d’una manera molt cruel pera ells, no fan cas en absolut del queproposa el v oluntariat, i un llar getcètera. Una ciutat c om Vilanova,amb quatre protectores d’animals,es mereix que el seu Ajuntament elsmostri més respecte, que compti ambells com a éssers vius i com a entran-yables “mascotes”, i també es mereix,i és necessària, una gossera, això sí,ben portada i amb la incondicionalajuda dels voluntaris que dediquenhores gratuïtament a una causa quesembla no preocupar gens a l’actualtripartit.

Des d’Amics i Pr otectors dels Gatsdemanem respecte cap a la nostr atasca diària en la manutenció delsgats del carr er, deixant-nos fer lanostra feina sense posar-nos tantsentrebancs. El nostre objectiu és cui-dar-los, trobar-los una llar i e vitarque la cadena continuï. El que femper ells mai serà suficientment valo-rat i no sempre els finals són feliços.

Esperant un canvipels animals deVilanova

ots els noms és un projectede recuperació de la memòriahistòrica del període 1931-1978 al Penedès impulsat

per l’Institut d’Estudis Penedesencs.Aquest pr ojecte te tr es par tscomplementàries: la Recerca exhaus-tiva en base a la documentació escri-ta, or al, visual i patrimonial; laRecuperació i Sistematització de fontsd'informació primàries al voltant d’a-quests anys per tal de crear una granbase de dades, i la Divulgació i Difusióde la recerca realitzada mitjançantpublicacions, audiovisuals, conferèn-cies, exposicions, itineraris, materialdidàctic i, sobretot, mitjançant unagran pàgina web (www.totselsnoms.org).

Els objectius del projecte són impul-sar, coordinar i dirigir la recerca, lasistematització de les f ontsd’informació, i la divulgació/difusiódels fets històrics desenvolupats en-tre 1931 i 1978 i de les persones quehi participaren en tots els municipisdel Penedès, fent especial incidènciaen els referents democràtics. Un copestigui realitzada la recerca es plan-teja de desen volupar les següen tsaccions: a) fer-ne una interpretacióglobal, per tal d’analitzar-ne els tren-caments i les continuïtats, b) crearuna gran base de dades de persones,c) servar, conservar i difondre el ma-terial localitzat i generat durant larecerca, i d) planificar itiner aris dela memòria democràtica a partir delpatrimoni i els records.

Tots els noms abasta els 47 municipisde les tres comarques penedesen-ques (Alt i Baix Penedès i Garraf) i elperíode 1 931-1978: a) la SegonaRepública (l’aportació penedesencaa la Catalunya republicana, els pro-jectes més emblemàtics a la comarca,les forces polítiques i sindicals i elsseus dirigents, els ajuntaments repu-blicans, el conflicte pagès, els f etsd’octubre de 1934, la cartografia ur-bana, ...; b) la Guerra Civil (les col·-lectivitzacions industrials i agràries,les Milícies i els Comitès, la repressió

T

Projecte de recercai divulgacióhistòrica: tots elsnoms (1931-1978)

[email protected]

Amics i Protectors dels Gatswww.amicsiprotectorsdelsgats.org

Institut d'Estudis Penedencswww.totselsnoms.org

contra les dretes, la participació alfront:, els refugiats i els bombardeigs,els aeròdroms republicans, els ajun-taments, ....; i c) el Franquisme i l’an-tifranquisme (l’exili r epublicà, larepressió franquista, la Falange locali comarcal, els ajuntaments franquis-tes, l’Església catòlica, la primer aoposició: anys 50 i 60, l’oposició an-tifranquista: anys 70 (partits, sindi-cats, associacions de v eïns, ,...).

Una part molt important del projecteés la participació dels penedesencsi penedesenques que puguin aportarinformació (documental, gràfica, oral,patrimonial...) que serà processada,digitalitzada i servada per a la sevaposter ior c onsul ta , amb lacol·laboració dels organismes públicspertinents.

Alhora s ’han establer t ac ords decol·laboració amb els centres d’estu-dis locals i els arxius comarcals delPenedès, amb diversos organismesuniversitaris (CEHI-UB, CEFID-UAB),amb la Coordinadora de Centres d’Es-tudis de Parla Catalana i la FundacióRamon Muntaner, amb el MemorialDemocràtic i la Direcció general dela Memòria Democràtica de la Con-selleria d’Interior, Relacions Institu-cionals i Participació, i amb els Con-sell Comarcals de l’Alt Penedès, delBaix Penedès i del Garraf.

El projecte es desenvolupa en fasessuccessives. Durant els anys 2006 i2007 s’han treballat aspectes rela-cionats amb la Segona República i laGuerra Civil, l’any 2008 sobre el fran-quisme, i l’any 2009 sobre la lluitaper la democràcia. Els r esultats dela recerca realitzada es poden seguira través de la w eb, que c onté unabase de dades de les més de 2 .500víctimes de la guerr a civil i larepressió franquista al Penedès, elsmés de 1.600 alcaldes i regidors re-publicans del Penedès, i les més de3.000 referències documentals exis-tents en els arxius penedesencs re-ferides a aquest període.

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

12D

e ba

t a

bat

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

13D

e ba

t a

bat

Page 8: LA BUSCA abril 2009

1 2 3

4

5

6

7

8 9 10

11 12

13

14 15

16

1 2

3

4

5

6 7

8

9

10

12

13 14

INTERNET INFORMACIÓ NACIONAL INFORMACIÓ INTERNACIONAL

www.elpunt.cat

L’edició online del diari El Punt s’hainaugurat enguany i ens permet per-sonalitzar la portada perquè apare-guin en primer terme les notíciesrelacionades amb el nostre municipii amb el territori més proper.

www.vilaweb.cat

Un diari elec trònic de l’àmbit delsPaïsos C atalans que ens of ereixinformació de qualitat i múltiples iinteressants serveis informatius comVilaweb Tv o El diari de l’ escola.

www.festes.org

Espai d’informació i recursos sobreles festes populars a les terres delsPaïsos Catalans. Inclou un calendariexhaustiu de les celebracions festivespopulars, una mediateca sobr e lesfestes populars i tradicionals del po-ble català i d’altres pobles del móni un recull de les notícies del sector.

www.kaosenlared.net

Un projecte que combina castellà icatalà amb vocació internacional perrecollir la veu de l’esquerra anticapi-talista i transformadora dels PaïsosCatalans, Euskal Herria i d’ altrespunts de la península ibèrica i del’Amèrica Llatina.

BOTIGA ONLINE

www.canperol.cat

Una cooperativa agricultora ecològica.Hi trobareu fruita i verdura de tem-porada i productes elaborats artesa-nalment per ells mateixos. Es podenfer comandes a través de la xarxa iles porten a casa.

INFORMÀTICA

www.softcatala.org

En aquest lloc hi trobareu tota menade programari lliure en català, desde disseny gràfic fins a gestor s decorreu o videojocs, tant per a Linuxcom per a Windows o Mac.

ESPORTS

www.seleccions.cat

La pàgina de la plataforma pro selec-cions catalanes. Per saber-ho tot so-bre tots els espor ts que c omptenamb una federació catalana, sempreamb l’objectiu d’assolir l’oficialitat detotes les selec cions catalanes.

PARTICIPACIÓ

www.estatpropi.cat

Una iniciativa sorgida des dels inter-nautes i blogaires d’arreu dels PaïsosCatalans que us permetrà posar enun mapa el v ostre municipi c om amostra de suport a la possibilitat decrear un estat propi. Més de 20.000persones ja s ’hi han af egit, i tu ?

LLIBRES

“El malestar en la cultura catalana”

Josep-Anton FernàndezEd. Empúries, (20 €)

De prosa directa i fluïda, tot i el cúmulde referències que s ’hi apleguen,l’assaig afronta el debat sobr e lacultura catalana, les seves mancancesi les seves sortides amb uns concep-tes renovats i unes conclusions sor-prenents.

“República – Cartells i cartellistes”

Editorial Viena (33,50 €)

Els cartells foren una de les armespolítiques més importants durant lasegona república i la guerra civil. Nonomés van recollir les plurals i nom-broses tendències socials, sinó quetambé es van convertir en un mitjàd’expressió de les avantguardes ar-tístiques de l’època.

“El socialisme del segle XXI”

Heinz DietrichEdicions el Jonc (13 €)

L’autor aleman y inicia el pr océsd’actualització del pensament d’es-querres. Analitza els errors de l’es-querra històrica i els a vanços delsocialisme real existent. Conclou quela par ticipació i el v alor de can viigualitari són els pun ts de par tidaper transformar la societat.

“La ciutat cansada”

Pere CaldersEdicions 62 (20 €)

En el seu exili a Mèxic, Pere Calderstreballà intermitentment durant vuitanys en aquesta novel·la. La impro-babilitat que fos editada el desanimài l'abandonà. Ens narra l’èxode d’unaciutat cansada de si mateix a. Desd’uns veïns desallotjats fins a l’hereud’una gran empresa, tots decideixenfer una mar xa, que, a mesura queavança la història, esdevé absurda.

PEL·LÍCULES

Pack Ken Loach

Preu: 29,95€

L'únic defecte que hem pogut trobara aquest recull d'obres del magníficdirector anglès Ken Loach és que notingui subtítols en català. Així i tot ,un cineasta tan compromès amb elsoprimits i oprimides ens imaginemque, si ho pogués decidir, el podríemveure en totes les llengües possibles.El Pack inclou: 'Family Life', 'Ae FondKiss', 'The wind that shakes the bar-ley', 'It's a free world' i el documental'Carry on K en' sobr e el dir ector.

MÚSICA

Musiquetes per a la Bressola

Diversos artistes (Propaganda pel fet)

Es tracta d’un recull de cançons tra-dicionals in fantils, amb la v eu decantants de tot el país que hi hancol·laborat desinteressadament ambl’objectiu de r ecollir fons per a laBressola, les escoles catalanes de laCatalunya Nord (Pep Botifarra, MiquelGil, Núria Lozano, Carles Belda, JoanMiquel Oliver, etc). El disc no és a lesbotigues però es pot descarregar al’adreça www.musiquetes.cat .

Euscat

Trkizio (Baga-biga)

En aquest disc, els bascos Trikizio fanun curiós recull de cançons catalanesi basques, amb la particularitat queles catalanes són in terpretades eneusquera i les basques, en català.Entre els catalans v ersionats hi haObrint Pas, Ovidi Montllor, Pomada,Lluís Llach o Inadaptats; en tre elsbascos, Kortatu, Mikel Laboa o Hert-zainak.

L’art de la guerra

EINA

Els integrants d’Inadaptats han tornatamb un nou grup, EINA, i un disc onmusiquen “L’art de la guerra” de SunTzu, un llibre mil·lenari. Sens dubtees tracta d’anar més enllà en el seumissatge subversiu. Al disc l’acom-panya un llibre amb les traduccionsal català de l’històric text xinès.

Autodefinits vilanovinsVerticals1. Coneguda per la se va gestió nefasta enesports, joventut i medi ambient 2. Clàssicàpat pagat pel poble 3. Antigament vivia alcastell de la Geltrú 4. Material molt estimatper PP i PSOE 5. La gran aportació d’en Tomàs6. L'Esquerra Independentista sempre l'omplede bon vi 7. Ara ens el volen omplir de mega-iots 8. La mòmia del Balaguer 9. Modalitatde construcció als afores, permesa per totsels governs vilanovins 10. Sort que s’ha aturat11. Al P arc del Garr af no se ’n parla 12. Lanostra verdura autòctona 13. Fa el que volamb els diner s dels vilano vins 14. C olorpreferit del Xavi Carbonell 15. Indià cansatde llegir sempre el mateix llibre 16. El menjarque agrada més al govern municipal

Horitzontals

1. President nascut a V ilanova 2. No hi hamanera de que vagi a l’hora 3. La que manamés de les tr es bessones del tripar tit 4.Continua tancat per reformes 5. Fumes comun regidor 6. D’aquests pisos, a Vilanova n’hiha a milers 7. Al Centre d'Art ContemporaniLa Sala n'hi en tren quatr e 8. Ni el v eíCabanyes sap què s’hi fa 9. El Tacó n'és ple10. A Vilanova, la posem en un c ove 11. Elgovern hi v ol més pisos, la CUP el v olpreservar 12. Platja-Pàrquing 13. Ho solucionaa cops de porra 14. La Meca dels robatorisde bicis

Carn i feixPau Navarro

A Nyàpolis hi ha molt... d’ecoEl passat mes de febrer preguntàvem al govern quin tan per cent de Nyàpolis estava desocupat, sense utilitzar. La resposta va ser: 438 metresquadrats, un 8,53%. Tan sols entrant-hi i fent un cop d’ull a les poques sales que tenim accés, podem veure que de 8,53% res de res. Això si, hiha un eco esplèndid, per treure pit. Si aquest espai fantasmagòric ha de ser el gran reclam per atraure empreses de noves tecnologies i I+D aVilanova anem arreglats! I el pitjor és que ens ha costat milions d’euros!

Verticals: 1. IOLANDA 2. TIBERI 3. FEUDAL 4. CIMENT 5. NEÀPOLIS 6. CUP 7. PORT 8. NESSIE 9. IL·LEGAL 10. ARE 11. CATALÀ 12. ESPIGALLS 13. SANABRA 14. BLAU 15. VENTOSA 16. PASTA

Horitzontals: 1. MACIÀ 2. RENFE 3. ELENA 4. PRINCIPAL 5. CARRETERO 6. BUITS 7. GATS 8. VELA 9. POLS 10. LLUNA 11. ORTOLL 12. FAR 13. SAURA 14. ESTACIÓC

andi

datu

ra d

'Uni

tat

Popu

lar

La B

usca

de V

ilano

va i

la G

eltr

ú14

Lito

ral c

ultu

ral

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

15U

n to

c d'

hum

or

LA C

UP

ÉS P

ART

ICIP

ACI

Ó, P

ART

ICIP

A A

MB

LA

CU

P!D

ES D

E LE

S V

ILES

I LE

S CI

UTA

TS C

ON

STR

UÏM

LA

UN

ITAT

PO

PULA

R!

La C

andi

datu

ra d

'Uni

tat

Popu

lar

de V

ilano

va i

laG

eltr

ú es

tà o

ber

ta a

la p

arti

cipa

ció

de t

otes

les

pers

ones

i c

ol·le

ctiu

s qu

e, d

es d

e l'à

mbi

t lo

cal,

treb

alle

m p

er c

onst

ruir

un

pobl

e lli

ure

i soc

ialm

ent

just

.Si

vol

s es

tar

ben

info

rmat

/da

de to

tes

les

activ

itats

o si

vol

s pa

rtic

ipar

act

ivam

ent a

mb

la C

UP,

fes-

nos

arri

bar

les

teve

s da

des

o po

sa't

en c

onta

cte

amb

nosa

ltre

s. T

ambé

ens

pot

s tr

obar

al c

arre

r Jo

sep

Llan

za 1

1, e

ls d

illun

s i e

ls d

imar

ts a

par

tir d

e le

s 7

del v

espr

e.

Nom

i co

gnom

s

Adr

eça

Codi

pos

tal

Pobl

ació

Telè

fon

Corr

eu e

lect

ròni

c

Hi h

a di

fere

nts

man

eres

de

part

icip

ar a

mb

la C

UP,

jasi

gui d

e m

aner

a di

rect

a, m

ilita

nt-h

i o c

ol·la

bora

nt-h

i,ja

sig

ui m

itjan

çant

ent

itats

, ass

ocia

cion

s, m

ovim

ents

soci

als

amb

els

qual

s in

tent

em t

reba

llar

en x

arxa

.Es

pod

en fe

r pr

opos

tes

dire

ctam

ent:

- Ass

istin

t a le

s as

sem

blee

s de

la C

UP

de V

ilano

va i

la G

eltr

ú, q

ue s

ón o

bert

es a

toth

om.

- P

arti

cipa

nt e

n el

s di

fer

ents

gru

ps d

e tr

ebal

l ico

mis

sion

s de

la C

UP,

obe

rtes

en

aque

st c

as p

er a

lato

talit

at d

els

mem

bres

de

l’as

sem

blea

i af

iliat

s.

O b

é:-

Fen

t-no

s ar

riba

r es

crit

s pe

l but

lletí

ele

ctr

ònic

mun

icip

al, o

n la

CU

P ce

deix

el s

eu e

spai

a le

s en

titat

si c

ol·le

ctiu

s de

la c

iuta

t.-

Am

b co

l·lab

orac

ions

a la

rev

ista

que

ten

iu a

les

man

s.- E

nvia

nt-n

os le

s vo

stre

s cr

ítiqu

es o

sug

geri

men

ts a

trav

és d

e la

nos

tra

pàgi

na w

eb o

n ta

mbé

pod

eu fe

rar

ribar

les

preg

unte

s qu

e vu

lgue

u qu

e fe

m a

l gov

ern.

- Adr

eçan

t-no

s un

cor

reu

elec

tròn

ic.

CUP

Vila

nova

i la

Gel

trú

C/ J

osep

Lla

nza

1108

800

Vila

nova

i la

Gel

trú

Tel.

93 8

16 5

1 06

vila

nova

@cu

p.ca

tw

ww

.vila

nova

.cup

.cat

La B

usca

tam

bé

en fo

rmat

ele

ctrò

nic

!

Vo

ls r

ebre

les

no

tíci

es d

e la

CU

P?

Vo

ls s

aber

qu

an fe

m a

ctes

o a

ssem

ble

es?

Vo

ls in

form

ar-t

e d

els

afer

s m

un

icip

als

des

de

l’òp

tica

de

l’esq

uer

ra in

dep

end

enti

sta?

En

via’

ns

la e

l teu

co

rreu

ele

ctrò

nic

a i

t’e

nvi

arem

La

Bu

sca

Dig

ital

un

co

p a

l mes

!

Les

secc

ion

s P

un

t d

e vi

sta

i De

bat

a b

at v

ole

n s

er u

na

po

rta

ob

erta

per

a to

tes

les

enti

tats

, ass

oci

acio

ns,

co

l·lec

tiu

s,p

lata

form

es

i p

ers

on

es

qu

e v

ulg

uin

do

na

r a

co

nè

ixe

r le

s se

ve

s re

fle

xio

ns,

po

sici

on

s o

pla

nte

jam

en

ts.

En

aq

ues

t se

nti

t, le

s se

ves

apo

rtac

ion

s n

o t

enen

per

qu

è re

flec

tir

el p

arer

de

la C

UP

de

Vila

no

va i

la G

eltr

ú, q

ue

ja té

alt

res

mec

anis

mes

per

don

ar a

con

èixe

r le

s se

ves

inic

iativ

es i

plan

teja

men

ts p

olíti

cs.

PA

RTI

CIP

A I

CO

L·LA

BO

RA

AM

B L

A B

US

CA

Page 9: LA BUSCA abril 2009

Can

dida

tura

d'U

nita

t Po

pula

rLa

Bus

cade

Vila

nova

i la

Gel

trú

3U

n to

c d'

hum

or

LA CUP ÉS PARTICIPACIÓ, PARTICIPA AMB LA CUP! DES DE LES VILES I LES CIUTATS CONSTRUÏM LA UNITAT POPULAR!

La Candidatura d'Unitat Popular de V ilanova i laGeltrú està ober ta a la par ticipació de totes lespersones i c ol·lectius que , des de l'àmbit local,treballem per construir un poble lliure i socialmentjust.Si vols estar ben informat/da de totes les activitatso si vols participar activament amb la CUP, fes-nosarribar les te ves dades o posa't en c ontacte ambnosaltres. També ens pots tr obar al carr er JosepLlanza 11, els dilluns i els dimar ts a partir de les 7del vespre.

Nom i cognoms

Adreça

Codi postal

Població

Telèfon

Correu electrònic

Hi ha diferents maneres de participar amb la CUP, jasigui de manera directa, militant-hi o col·laborant-hi,ja sigui mitjançant entitats, associacions, movimentssocials amb els quals in tentem treballar en xarxa.Es poden fer propostes directament:- Assistint a les assemblees de la CUP de Vilanova ila Geltrú, que són obertes a tothom.- P articipant en els dif erents grups de tr eball icomissions de la CUP, obertes en aquest cas per a latotalitat dels membr es de l’ assemblea i afiliats.

O bé:- F ent-nos arribar escrits pel butlletí elec trònicmunicipal, on la CUP cedeix el seu espai a les entitatsi col·lectius de la ciutat.- Amb c ol·laboracions a la r evista que teniu a lesmans.- Enviant-nos les vostres crítiques o suggeriments através de la nostra pàgina web on també podeu ferarribar les preguntes que vulgueu que fem al govern.- Adreçant-nos un correu electrònic.

CUP Vilanova i la GeltrúC/ Josep Llanza 1108800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 816 51 [email protected]

La Busca també en format electrònic!

Vols rebre les notícies de la CUP?Vols saber quan fem actes o assemblees?Vols informar-te dels afers municipals des de l’òptica de l’esquerra independentista?Envia’ns la el teu correu electrònic a i t’enviarem La Busca Digital un cop al mes!

Les seccions Punt de vista i De bat a bat volen ser una porta oberta per a totes les entitats, associacions, col·lectius,plataformes i persones que vulguin donar a c onèixer les sev es r eflexions, posicions o plantejaments.En aquest sentit, les seves aportacions no tenen perquè reflectir el parer de la CUP de Vilanova i la Geltrú, queja té altres mecanismes per donar a conèixer les seves iniciatives i plantejaments polítics.

PARTICIPA I COL·LABORA AMB LA BUSCA


México, Abril 2009.

México, Abril 2009.

edicio abril 2009

edicio abril 2009

TEIXO ABRIL 2009

TEIXO ABRIL 2009

La Busca, abril 2013

La Busca, abril 2013

TUlankide. Abril 2009

TUlankide. Abril 2009

Ribaforada. Abril 2009

Ribaforada. Abril 2009

OTERO ABRIL 2009

OTERO ABRIL 2009

Rostros Abril 2009

Rostros Abril 2009

N - ABRIL 2009

N - ABRIL 2009

Abril de 2009.

Abril de 2009.

Abril 2009

Abril 2009

(2919) Abril del 4 a Abril 8 de 2009. Publicado abril 15 de 2009

(2919) Abril del 4 a Abril 8 de 2009. Publicado abril 15 de 2009

Gestão:Execução:Realização: Brasília, abril de 2009 Brasília, abril de 2009.

Gestão:Execução:Realização: Brasília, abril de 2009 Brasília, abril de 2009.

UIO2 Abril 2009

UIO2 Abril 2009

Agenda Abril 2009

Agenda Abril 2009

8 abril 2009

8 abril 2009

Reporte Indigo: SE BUSCA JUEZ CASINERO 20 Abril 2016

Reporte Indigo: SE BUSCA JUEZ CASINERO 20 Abril 2016

Liahona Abril 2009

Liahona Abril 2009

2009 - en busca de mi pepita

2009 - en busca de mi pepita

Revista Abril-2009

Revista Abril-2009