El Garraf entre dosimperis. Conquestafranca i reculada sarrana (900-970)

Josep CampmanyCentre dEstudis de Gav

Resumen

El Garraf entre dos imperios. Conquistafranca y retirada sarracena (900-970)Se presenta un estudio de la conquista condal delmacizo de El Garraf. Las fuentes andaluses publi-cadas recientemente y la nueva mirada sobre laconquista formulada en mbitos acadmicos, com-binadas con el uso de la micro-toponimia, permitendetallar el proceso de incorporacin del macizo alcondado de Barcelona entre los aos 895 y 920, yconcretar de qu manera se implant un nuevo mo-delo de ocupacin del territorio y cmo se conformla clase dirigente que un siglo despus protagonizla revolucin feudal. El trabajo tambin se refiere a lamicro-estructuracin territorial dentro del trminodel castillo de Erampruny, a travs de la creacinde parroquias y de la conversin de los grandes do-minios de raz romana o visigoda en cuadras medie-vales. De acuerdo con las conclusiones, se puedeconsiderar El Garraf como el espacio donde se rea-liz, a inicios del siglo X, un experimento territorial deprimera magnitud.

Palabras claveConquista, Al-Andalus, condado de Barcelona, feu-dalismo, castillo

Abstract

The Garraf between two empires: Frankishconquest and Saracen retreat (900-970)This paper presents a study of the conquest of theGarraf massif by the Counts of Barcelona. Recentlypublished Andalusian sources and the new approachformulated on the conquest in academic circles,combined with the use of microtoponymy, enable theauthor to trace the process whereby the massif wasincorporated into the County of Barcelona between895 and 920 and to specify in what way a new mod-el of land occupation was introduced and how theruling class was formed that a century later initiatedthe feudal revolution. The paper also discusses theterritorial microstructuring that took place within thedomain of Erampruny Castle, through the creationof parishes and the conversion of the great estates ofRoman origin into mediaeval plots. The author con-cludes that the Garraf can be considered as the set-ting for a territorial experiment of great magnitude atthe beginning of the 10th century.

KeywordsConquest, Al-Andalus, County of Barcelona, feudal-ism, castle.

Resum

Es presenta un estudi de la conquesta comtal delmasss del Garraf. Les fonts andalusines publicadesfa poc i la nova mirada sobre la conquesta formuladaen mbits acadmics, combinades amb ls de lamicrotoponmia, permeten detallar el procs dincor-poraci del masss al comtat de Barcelona entre elsanys 895 i 920 i concretar de quina manera es va im-plantar un nou model docupaci del territori i comes va conformar la classe dirigent que un segle des-prs protagonitz la revoluci feudal. El treball tambfa referncia a la microestructuraci territorial dins delterme casteller dErampruny, a travs de la creacide parrquies i de la conversi dels grans dominisdarrel romana o visigtica en quadres medievals.Dacord amb les conclusions, es pot considerar elGarraf com lespai on es realitz, a inicis del segle X,un experiment territorial de primera magnitud.

Paraules clauConquesta, Al-Andalus, comtat de Barcelona, feu-dalisme, castell.

V Trobada dEstudiosos del Garraf p. 147-155 Diputaci de Barcelona 2008 | 147

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Pgina 147

Introducci

Lestudi de la conquesta comtal dels territoris si-tuats al sud del Llobregat fins al Peneds ha estatabordat des de diversos punts de vista. Una pri-mera aproximaci (IGLSIES, 1963; BENET, 1988;BENET, 1991) es referia a levoluci mateixa de lafrontera, a partir tant dels primers esments queapareixien a la documentaci cristiana conserva-da com de les referncies en fonts andalusines.Ms recentment sha produt una nova mirada alprocs de conquesta (MART, 1992; BENET, 1996).A partir de fonts cristianes, sha prestat atenci alcaire singular i innovador de lestructura territoriali social de la conquesta al Peneds, precursorade la revolta feudal del segle XI. La publicaci denoves fonts andalusines (BRAMON, 2002) permetdetallar encara ms el procs i, per primer cop,relacionar-lo amb la microtoponmia del Garraf,cosa que permet localitzar en la geografia concre-ta esdeveniments coneguts. Daltra banda, lestu-di microterritorial permet analitzar els nivells infe-riors de lestructuraci prefeudal, i complementarles aportacions fetes en els anys noranta.

La frontera del Llobregat

A diferncia de Tarragona, que fou destruda, lo-cupaci musulmana de Barcelona sembla que va

ser pacfica (BALA, 1997, pg. 12-16), cosa queva permetre la vida urbana i suburbana. Locupa-ci musulmana es materialitz de diverses mane-res: al Peneds, per exemple, sha detectat lapresncia de petits assentaments, mig pagesos,mig guerrers, de tribus berbers (BARCEL, 1991).En canvi, a la ciutat de Barcelona hi tinguerenpredomini els rabs del sud, iemenites: daques-ta procedncia fou el primer val de Barcelona(BALA, 1992, pg. 20), cosa que fa pensar queal vessant oriental del Garraf els ocupants musul-mans de la zona tamb ho foren. Refora aix elfet que el tresoret de monedes rabs trobat a lacova de Can Sadurn de Begues t algunes mo-nedes iemenites del segle VIII (s a dir, de la pri-mera poca de domini musulm), com ara el dir-hem exposat al Museu de Gav (CAMPMANY,2006, pg. 17). Aquests rabs iemenites es re-voltaren contra els emirs de Crdova en tres oca-sions, els anys 763, 766 i 773 (BRAMON, 2002,pg. 167). Potser algun daquests episodis vamotivar que alg, en un moment de perill, ama-gus el tresoret a la cova de Can Sadurn, perno hi torns mai a buscar-lo.

La presncia de la cultura i llengua rabs que-da testimoniada pels noms de lloc que van so-breviure als dos-cents anys de domini musulm(fig. 1): un indret, a Gav, entre els segles XII i XIV,sanomenava lAlmugara. Aquest topnim estdocumentat tres vegades, una al segle XII (RIUS,

148 | V Trobada dEstudiosos del Garraf Diputaci de Barcelona 2008

Figura 1. Topnims de possible origen rab al vessant oriental del Garraf.

7. Cova de Can Sadurn (tresoret de monedes rabs)

el Llobregat

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:35 Pgina 148

1947, doc. 889), una altra al segle XIII (RIUS, 1947,doc. 1249) i una darrera al segle XIV (PUIG, 1988,doc. 206). Almugara sembla larabitzaci dun to-pnim ms antic, Mugarra, possiblement iber. AlPas Basc, prop de Durango, hi ha una munta-nya, conformada per un pic calcari on hi ha coveson shan trobat vestigis prehistrics, denominadala Mugarra. Probablement el topnim est relacio-nat amb la paraula basca mugarri (fita). LAlmuga-ra de Gav pot referir-se a algun indret proper a lavall de Joan, on hi ha formacions rocalloses sin-gulars, com el cavall bernat al vessant nord delpla de les Basses, la penya de lliga a la serra deCan Perers, el penya-segat que limita el sot delInfern o les garberes den Vinyes.

A Castelldefels, fins al segle XIV es conserv elnom de Rafeguera (RIUS, 1947, doc. 946). Aquestnom fa referncia a un peatge per al bestiar transhumant (BALARI, 1964, pg. 551). I, a Begues,encara avui hi ha el nom, dascendncia rab, dela Massana i Massaneta, prop del cam dOlesa,que es relaciona amb la presncia dun assenta-ment proper a una via de comunicaci: Massanasembla provenir de lrab mnzil, hostal o assen-tament situat al costat duna via important (BALA-, 1996), en aquest cas, dues: la que unia SantBoi i Begues amb el Peneds i la que, pujant perla vall de la Sentiu, creuava el masss en direccia Sitges i Ribes (CAMPMANY, 2002).

Lany 801 els francs van conquerir Barcelona,nexpulsaren els musulmans i, desprs de diver-ses incursions cap al sud, pactaren una trevalany 810 (SALRACH, 1978, pg. 38 i pg. 150).Ambds imperis van acordar aleshores establirentre Barcelona i Tarragona, en un lloc conegutper riu Llobregat, (...) la barrera que separa Al-An-dals dEuropa (AL MAQQAR, transcrit per BRA-MON, 2002, par. 16).

En aquella poca, la nostra contrada, des delLlobregat fins al Peneds, estava plena danti-gues viles rurals, dorigen rom o tardorom(CAMPMANY, 2002b, pg. 34). Algunes daquestesviles potser foren abandonades, cosa que enmotiv locupaci per lexrcit dAl-Andalus, queles convert en petites guarnicions de frontera:lantiga vila de Sant Boi fou denominada Alcal(castell), i lantiga vila prop del cementiri de Vila-decans (Sales) va rebre el nom dAlmafar. El sig-nificat daquest nom s molt discutit. En rab ac-tual vol dir lloc descapatria, refugi. Algunsestudiosos opinen que significa rac o ama-gatall (IZQUIERDO, 2002). Daltres proposen el sig-nificat de torre o rafal frondosos, voltats dar-bres (COROMINAS, 1994, pg. 151). I encara unsdarrers suggereixen que vol dir, directament, tor-re roja (MONERS, 1989). En qualsevol cas, tot i lasituaci fronterera del territori entre el Llobregat iel masss del Garraf, les excavacions arqueolgi-

V Trobada dEstudiosos del Garraf Diputaci de Barcelona 2008 | 149

Figura 2. Gurdies, guardioles i topnims relacionats amb guaites i vigilncies. La torre emmerletada indicala localitzaci del castell dErampruny.

el Llobregat

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Pgina 149

ques a la majoria de les antigues viles romanovi-sigtiques no mostren cap smptoma de destruc-ci violenta, ni dabandonament precipitat, cosaque indica una ms que probable continutat enel poblament i en lexplotaci agrria. Una pobla-ci que es concentrava a lantiga lnia de costa(actuals municipis de Sant Boi, Viladecans, Gavi Castelldefels).

Les posicions militars andalusines del vessantoriental del Garraf, aix s, degueren facilitar elsatacs musulmans contra Barcelona documentatsels anys 815, 827 i 851. En aquesta darrera data,les tropes dAl-Andalus aconseguiren reconque-rir la ciutat comtal, per labandonaren lany se-gent, dacord amb una nova treva pactada ambels francs. Lany 862 es produ un nou atac aBarcelona i una nova treva. A final del segle IXes produren nous atacs, que provocaren leva-cuaci de la ciutat. Per a les acaballes daquellsegle, desprs del ferm govern del comte Guifr,naixia una nova Barcelona amb ms empenta,coincidint amb un seguit de guerres internes a Al-Andalus que no finiren fins al 937 i que condurena la proclamaci del califat el 929.

En aquesta poca, als vessants de llevant delGarraf es detecta un nou fenomen: apareixeneremites cristians que desitjaven viure en soli-tud, i en plena natura a les zones boscoses de lamuntanya. Nhi havia a Sant Boi, prop del camque menava a Sant Climent, Begues i el Peneds(PAGS, 1980) i potser tamb a Erampruny, onuna petita balma sota la capella de Sant Miquelmostra encaixos treballats a la roca que fan pen-sar en la seva utilitzaci com a habitatge (CAMP-MANY, 2006, pg. 19). Senyal, doncs, dun feblepoblament a la zona de les muntanyes, travessa-da pel solitari cam que unia Sant Boi amb el Pe-neds a travs de Begues.

En qualsevol cas, des de la treva del 810, la si-tuaci de la frontera sembla mantenir-se estabilit-zada durant prop dun centenar danys.

La primera conquesta: el cap de pont del Garraf (900-915)

Poc abans de lany 900, els comtes del casal deBarcelona, desprs duna important obra dorga-nitzaci a Osona i el Bergued, van planificar laconquesta de noves terres al sud del Llobregat.Lofensiva liderada pels comtes va empnyer capal sud la divisria entre els dos imperis. El marc

geogrfic on es desenvolup aquesta primeraofensiva va ser precisament el masss del Garraf iel seu entorn. Daquesta primera fase davan dela frontera, entre els anys 900 i 915, hi ha molt po-ques dades, tot i que les fonts andalusines recent-ment recopilades i publicades poden aportar novallum als esdeveniments clau del perode. Tamb lamicrotoponmia ens aporta indicis interessantsque ajuden a reconstruir all que shi esdevingu.

El Pils no va poder veure realitzat el pla dex-pansi cap al sud, ja que mor lany 897. Per lestropes comtals, comandades pel seu fill tambanomenat Guifr havien creuat el Llobregat lanysegent, ja que el 898 mantingueren, a Begues,un combat amb tropes provinents de Tortosa. Enla topada hi moriren una trentena de musulmans.La batalla es lliur al cam de Barcelona, segonsles crniques rabs. El probable lloc on succe vaser el que segles desprs encara es denominavapuig de Sa Batalla (MUNTANER, 1986, pg. 142,top. 1702), un pujol de linterior del Garraf, a tocardun cam molt antic el cam de la Sentiu queunia el Peneds amb el Llobregat i Barcelona(CAMPMANY, 2004). Ls de larticle salat enaquest topnim, i en aquesta latitud, indiquencertament un origen molt reculat.

Els textos rabs que parlen de la batalla diuenel segent: Tahir ben Hazm [...] i Abu ZakariyyaYahy ben Aid ben Kaysan ben Abd al-Rahmanben Salih moriren mrtirs en una algarada contraBigus, al cam de Barcelona [...] Moriren mrtirsjuntament amb trenta combatents ms. (IBN AL-FARAD, transcrit per BRAMON, 2002, par. 318).Tahir ben Hazm, mawl dels omeies, de Tortosa[...] mor a Al-Andalus lany 285 mrtir en com-bat. (AL-HUMAYDI transcrit per BRAMON, 2002,par. 319) Abu Zakariyya Yahy ben Aid benKaysan ben Adb al-Rahman ben Salih, mawla deHisam ben Adb al-Malik, de Tortosa, [...] i el seucunyat Tahir ben Hazm moriren mrtirs en una al-garada contra Bigus, en el cam de Barcelona.Caigueren juntament amb ells en la lluita unstrenta combatents [...] lany 285 (IBN AL-ABBAR,transcrit per BRAMON, 2002, par. 320). Aix doncs,a la ratlla de lany 900, els comtes ja havien con-querit tot el marge dret del Llobregat, i les princi-pals altures del Garraf i lOrdal, que es van omplirde posicions de guaita (fig. 2).

Possiblement els noms de serra de la Gurdiai pic de la Morella, a Begues, aix com els top-nims Guardiola que es documenten a Castellde-fels, Begues, Viladecans i Gav (CAMPMANY,2002a, pg. 196-199) sn daquesta poca. Aix,

150 | V Trobada dEstudiosos del Garraf Diputaci de Barcelona 2008

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Pgina 150

per exemple, el 29 de gener de 1254, el castldErampruny Guillem de Terrassa, sa mullerSaurina de Santa Oliva, i llur fill Jaume de Terras-sa, cedeixen a Ramon Tici qualsevol qesti,dret i demanda que tinguessin en un puig ano-menat de Guardiola, situat en lhonor de Ticianomenat Alberells, prop de Castelldefels. Acanvi daquesta cessi, reben 80 sous.

Certament, un Pere Ferrer declara tenir, el 1427,un mas al lloc anomenat Guardiola, a Castellde-fels. Un successor seu, Berenguer Ferrer, con-fessava lany 1460 el mas de la Guardiola, i ex-plicava que li pertanyia com a fill i hereu de PereFerrer, pel seu ltim i vlid testament tancat el 6de mar de 1430. I lany 1587 Beneta Planes, v-dua de Bartomeu Ferrer de la Creu, confessava aCastelldefels el mas anomenat Guardiola, perara Ferrer de la Creu [...] amb els corrals i la to-rre. Tots aquests documents permeten identifi-car el puig de la Guardiola, a Castelldefels, amblactual tur de la Muntanyeta, al mig del nucliurb de Castelldefels, on es conserva la torre do-cumentada a final del segle XVI, adossada a unmas desaparegut.

En la documentaci apareixen altres indretsamb el mateix topnim: trobem una Guardiola aBegues (entre el tur de la Desfeta i el puig Cas-tellar) i un mas Guardiola a Viladecans, tots dosrecollits en els mapes del masss del Garraf delsegle passat (ALPINA, 1949 i 1974). Altres es-ments sn ms difcils de localitzar: un mas Guar-diola est documentat el 1094 (RIUS, 1946, doc.754), potser es tracta del mateix indret esmentatun segle i mig abans, el 966, en un documentque recull la donaci de Lobeto al monestir deSanta Maria duna terra situada a Guardiola (RIUS1945, doc. 85). I una altra donaci al monestir deterres situades a Guardiola es produeix lany 997(RIUS 1945, doc. 326). Potser tots es refereixen a un mateix indret: al Sitjar (actual Bruguers, alterme de Gav) es documenta una casa fortifi-cada (CAMPMANY, 2006, pg. 131) que potser saquesta Guardiola dels documents antics. I hodiem perqu, lany 1587, el Mas Maniu (Can Ra-moneda, actual restaurant Sol-i-Or de Bruguers)sanomenava Guardiola. Possiblement s aquestel Mas Guardiola venut al monestir per Berenguerde Feixa i el seu fill Bernat lany 1181 (RIUS 1947,

V Trobada dEstudiosos del Garraf Diputaci de Barcelona 2008 | 151

Figura 3. Estructura parroquial del terme dErampruny a final del segle x.

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Pgina 151

doc. 1138). Dada rellevant: signa el document unTici de Feixa identificat com a pare de GuillemTici que, el 1200, ven unes terres al monestir si-tuades a Guardiola (RIUS 1947, doc. 1234). En eldocument, la Guardiola es localitza a la parrquiade Sant Pere de Gav.

En qualsevol cas, sembla lgic concloure quelofensiva comtal que culmin amb la victria deBegues del 898 comport la incorporaci delmasss del Garraf al comtat de Barcelona i la ins-tal.laci dun sistema davs i defensa formalitzatamb les mltiples gurdies i guardioles que ensforneix la documentaci.

Lestabilitzaci i lexperimentacidun nou model docupaci del territori

Poc desprs daquesta batalla es documenta elcomte Guifr-Borrell organitzant el terme caste-ller de Cervell, lany 904 (RIUS, doc. 2 i 4) o pot-ser el 910, ja que un dels dos documents que enparlen pot ser una falsificaci. Lofensiva comtali posterior estabilitzaci i organitzaci territorial dela frontera no passaren sense rplica andalus: elsestius del 912 i el 913, el fill petit de Guifr el Pe-ls Sunyer senfront a diverses algarades sar-ranes. La darrera, en una batalla lliurada al pla de Barcelona, cost la vida al cabdill de Lleida,(AL-UDR, transcrit per BRAMON, 2002, par. 411),cosa que signific la consolidaci del dominicomtal sobre el Garraf. I lany 917 es documentael castell de Subirats, a lextrem nord-occidentaldel masss de lOrdal, en mans de la famlia delsvescomtes barcelonins, adjectivats de marque-sos, s a dir, encarregats del territori de marcao frontera (RIUS, doc. 9).

Lorganitzaci de les noves terres conqueri-des es realitz a travs dun sistema innovador atot Europa: lestabliment duna xarxa de castellsamb terme propi que cobrien la totalitat del terri-tori. Lenquadrament de la pagesia es realitzava atravs de la fundaci duna srie de parrquies,dins dels castells, de titularitat comtal, cosa quegenerava drets sobre la producci pagesa i elspropietaris preexistents (delmes).

Concretament, al territori actual del masss delGarraf-Delta, lestructuraci es va fer a travs dela constituci del terme del castell dErampruny.Aquest terme pblic estava dividit alhora en tresparrquies: Sant Vicen de Garraf, Sant MiqueldErampruny i Sant Boi de Llobregat (fig. 3).

Lencarregada de portar a terme lobra de reor-ganitzaci va ser la casa comtal, ja que el comteMir, fill de Sunyer, tenia drets sobre les parr-quies esmentades i el comte Borrell, germ deMir, era titular del terme per ser fill de Sunyer(CAMPMANY, 2002b, pg. 39-40 i 43-44).

Els termes daquests castells de la primerapoca eren molt grans: Erampruny feia 230 km2,Cervell (amb Corbera) 145 km2, Castellv de Ro-sanes (amb Esparreguera i Castellbisbal) 100km2, Subirats (amb Lavit i Cabrera) 90 km2, i el sis-tema Gelida-Masquefa, 100 km2, cosa que expli-ca que hi hagus ms duna parrquia per castell.

La conquesta del Peneds i Tarragona (935-945)

Dues dcades desprs, el comte Sunyer repren-gu lofensiva cap al sud: el 937 (MUNTANER,1995, pg. 83), tot el Peneds i la seva capital,Olrdola, ja eren sota control del comte de Bar-celona. Lofensiva es degu produir poc abansdel 935 ja que, possiblement com a revenja,aquell any lesquadra musulmana va atacar lacosta catalana. Lenfrontament final daquestaoperaci de cstig es produ el 16 de juliol de935: lesquadra desembarc la infanteria a lem-bocadura del Llobregat (s a dir, a la costa dE-rampruny), on venc, en batalla campal, les tro-pes comtals que els feien front. Desprs de labatalla, les tropes musulmanes es desplegarenper tota la comarca, i lassolaren. Tot plegat con-du a una treva pactada lestiu del 940, i renova-da un any desprs, al maig del 941 (IBN-HAYYAN,transcrit per BRAMON, 2002, par. 382, 386 i 399).En aquesta tongada, abans del 937, es constitu-ren els termes dOlrdola (250 km2) i Castellv dela Marca (200 km2).

Finida aquesta darrera treva lany 942, el com-te Sunyer prncep, segons les crniques musul-manes continu els progressos cap al sud: elmateix 942 va conquerir Tarragona (AL-MASUD,transcrit per BRAMON, 2002, par. 340). I els seushereus, Borrell i Mir, sn anomenats reis deBarcelona i Tarragona lany 953.

Ocupada Tarragona, es consolid una estruc-tura territorial basada en els castells i els seus ter-mes, prcticament tots sota titularitat comtal,que estructuraren la plana central del Peneds(BATET, 1996, pg. 28). Dels dos germans quecogovernen en aquesta poca, Mir i Borrell, sem-bla que va ser el primer qui va dedicar-se a la

152 | V Trobada dEstudiosos del Garraf Diputaci de Barcelona 2008

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Pgina 152

zona de frontera (COLL, 1989, pg. 38-42). De fet,ell era linterlocutor del califa andalus en lambai-xada de pau del 953 (IBN HALDN, transcrit perBRAMON, 2002, par. 419).

La formaci duna classe dirigent

Al costat del comte, s en aquesta poca en qucomencen a aparixer en la documentaci unasrie de subalterns que, segles desprs, sidenti-fiquen amb els fundadors de les principals nissa-gues nobiliries del pas. Un document de lany963 (RIUS, 1945, doc. 65) s profundament reve-lador per al vessant llevant del Garraf: el comteMir ven a un dels seus fidels, el castell i terme deMasquefa. Fent costat al comte, com a testimo-nis de la venda, apareixen Gal i Isimbert. El pri-mer est documentat a Erampruny diverses ve-gades. Va fer testament a lesglsia del castell,lany 977, i consta que tenia terres i alous al termedErampruny, la majoria per compra. I el seu fill,lany 994, explica tamb que havia comprat alcomte Mir, en vida, part dels seus drets sobre lesesglsies dErampruny. Gal, fundador de la nis-saga dels Sant Mart, s una de les grans figuresde la segona meitat del segle X al Peneds (MAR-

GARIT, 1983). Pel que fa a Isembert, ben proba-blement s avantpassat del Ramon Isimbert quelany 1058 era castl dErampruny, al servei deMir Geribert, successor de Gal (CAMPMANY, 2006,pg. 54), que al seu torn devia fidelitat al comtede Barcelona. Isimbert s a lorigen de la nissagadels Santa Oliva.

Ens trobem, doncs, a la segona meitat del se-gle X, que comencen a agafar protagonisme lesnissagues subalternes de castlans. Foren els seusdescendents els que, al llarg dels anys posteriors,lideraren la revolta feudal de mitjan segle XI.

El retrocs de la frontera i leclosi dels feudals (965-985)

Un cop consolidada la marca, lany 964 els com-tes de Barcelona satreviren a posar setge a Tor-tosa (IBN AL-HATIBB, transcrit per BRAMON, 2002,par. 421). Per aquesta ofensiva, a ms de fra-cassar, congri una resposta fulminant: lany965, el contraatac musulm oblig els reis deBarcelona i Tarragona a signar la pau i destruirles fortaleses que perjudicaven les fronteres,clusula que sembla fer referncia al retrocs de

V Trobada dEstudiosos del Garraf Diputaci de Barcelona 2008 | 153

Figura 4. Esquarterament del terme dErampruny. Els cercles indiquen les fortificacions i els requadres do-nen les dates de separaci i, si escau, de reintegraci.

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Pgina 153

la frontera fins al riu Gai, i a la desocupaci delantiga capital provincial romana (AL-MAQQAR IIBN HALDUN, transcrits per BRAMON, 2002, par.423 i 424). All es mantingu durant ms dunsegle, ja que no fou fins al 1090 que sinici lo-cupaci de Tarragona, consolidada cap al 1129.

La reculada de la frontera an acompanyadadatacs sovintejats: el dictador cordovs Al-Man-sur atac lrea barcelonina els anys 978, 982 i984 (SNCHEZ, 1991). El darrer gran atac daquellsegle es produ lany 985, quan lexrcit dAl-Mansur va ocupar Barcelona, desprs dun llargsetge, i va endur-se presoners els seus habitants.

Aquesta etapa dinestabilitat, i sobretot elsatacs que se succeren entre els anys 965 i 985,probablement va motivar la fortificaci de les an-tigues viles romanes del delta del Llobregat: elsvells casalicis es van reformar i hom hi va cons-truir fortes torres quadrades destinades, princi-palment, a guardar els fruits de les collites, aixcom a hostatjar la famlia principal en cas de pe-rill. Cal fer notar que les torres de pedra constru-des a principi del segle X eren de planta quadra-da o rectangular, mentre al darrer ter del segle Xes preferiren les torres cilndriques, majoritriesfins a final del segle XI (RIU, 1991, pg. 250). Tro-bem aquestes torres quadrades, dinici del segleX, relacionades amb explotacions agrries i ambrestes romanes importants devora seu, al Llor i elFonollar (Sant Boi) i a la Sentiu (Gav). Possible-ment, el mateix pass a les viles dels nuclis anticsde Gav, Castelldefels i Viladecans. El mateix po-dem dir de les diferents fortificacions documenta-des al masss del Garraf: els castells de Campd-sens, Garraf i Jafre (CAMPMANY, 2000).

Aquestes fortificacions, a diferncia dels cas-tells de la primera poca, estaven localitzades alsnuclis de poblament, i formaven una trama msdensa i tamb ms slida que la definida pels ter-mes castellers, per a diferncia daquests nocobrien tot el territori, noms les zones poblades.Els propietaris daquests dominis fortificats lesantigues viles romanovisigtiques escampatspels termes castellers originaren tamb nissa-gues de carcter feudal.

Alguns daquests grans dominis sacabariensegregant dels termes castellers matrius, densifi-cant lestructura territorial original (BATET, 1996,pg. 37-47). Un exemple daquest procs de dis-gregaci es pot trobar al terme dErampruny(CAMPMANY, 2002b, pg. 45-48) (fig. 4).

Conclusions

La toponmia confirma que el masss del Garrafestigu plenament integrat a lEstat andalus, delqual va ser la frontera nord a partir del 801. Unsegle desprs, va ser el marc geogrfic de la pri-mera expansi comtal cap al sud. Al cor del mas-ss es constitu, amb aquesta primera expansi,una espessa xarxa de gurdies i guardioles inte-grades dins duna srie de grans termes caste-llers Erampruny, Cervell, Olrdola on, sota eldomini comtal, prosperaren una srie de perso-natges subalterns.

Tot i que lexpansi comtal segu cap al sud,fins al Francol, els contraatacs musulmans de lasegona meitat del segle X estabilitzaren la fronte-ra al Gai i donaren protagonisme militar aaquests personatges subalterns i llurs nissagues.Possedores de grans dominis a linterior delsgrans termes castellers, ben aviat esquarterarenlestructura territorial original i donaren lloc a lesnissagues de cavallers i castlans que, a mitjan se-gle XI, junt als comdors, protagonitzaren la revol-ta feudal.

Podem, doncs, considerar el Garraf com les-pai on es realitz un experiment territorial de pri-mera magnitud, a travs de lorganitzaci de laprimera conquesta comtal. Un experiment que,copiat, repetit i refinat a tot Europa, esdevingu el marc indispensable del naixement del feuda-lisme.

Bibliografia

ALPINA (1949). Garraf. La Morella-Montau-Vallbo-na-Les Agulles-Jafra-Arampruny y Sant Ramon.Mapa excursionista. Notas explicativas. Grano-llers: Ed. Alpina. 24 pg.

BALA, Pere (1992). Crnica poltica de lapre-Catalunya islmica. Barcelona: Rafael Dal-mau. 80 pg.

BALA, Pere (1996). Massa-/sama-

Marche Suprieure dal-Andalus et loccidentCrtien. Madrid: Publications Casa de Velzquez;pg. 89.

BATET, Carolina (1996). Castells termenats iestratgies dexpansi comtal. La marca de Bar-celona als segles X-XI. Sant Sadurn dAnoia: Ins-titut dEstudis Penedesencs. 125 pg.

BENET, Albert (1988). La repoblaci del Pene-ds a lalta edat mitjana. XXIX Assemblea Inter-comarcal dEstudiosos. Sitges, 27-28 doctubrede 1989. Sitges: Grup dEstudis Sitgetans; vol II,pg. 229-233.

BENET, Albert (1991). Castells i lnies de re-conquesta. Symposium internacional sobre elsorgens de Catalunya (Segles VIII-XI). Barcelona:Comissi del Mil.lenari de Catalunya. Generalitatde Catalunya; vol I, pg. 365-391.

BRAMON, Dolors (2002). De quan rem, o no,musulmans. Textos del 713 al 1010. Barcelona-Vic: Eumo Editorial, Institut dEstudis Catalans,Institut Universitari dHistria Jaume Vicens i Vi-ves. 427 pg.

CAMPMANY, Josep (2000). Campdsens, Gar-raf i Jafre. Els confins occidentals del terme dE-rampruny de lalta edat mitjana al segle XV. IIITrobada dEstudiosos del Garraf. Barcelona: Di-putaci de Barcelona. Servei de Parcs Naturals,pg. 193-206.

CAMPMANY, Josep; LPEZ-MULLOR, Albert;PUIGDEMONT, Josep; SANZ, Montserrat (2002a).Les Masies. Castelldefels: Ajuntament de Castell-defels. 268 pg.

CAMPMANY, Josep (2002b). Economia, poder iterritori a Gav al voltant de lany 1000. Gav milanys. Gav: Associaci dAmics del Museu deGav, pg. 32-48.

CAMPMANY, Josep (2004). El cam de la Sen-tiu; la via altmedieval per travessar el Garraf (estu-di del tram oriental). IV Trobada dEstudiosos delGarraf, Barcelona: Diputaci de Barcelona. Ser-vei de Parcs Naturals, pg. 195-200.

CAMPMANY, Josep (2006). Gav: histries me-dievals. 24 personatges gavanencs del passat.Gav: Associaci dAmics del Museu de Gav.152 pg.

COLL I ALENTORN, Miquel (1989). La marxa capa la independncia de Catalunya (877-988). Bar-celona: Premsa Catalana SA. 96 pg.

COROMINAS, Joan (1994). Almafar. Onomas-

ticon Cataloniae. Barcelona: Curial - Caixa dePensions La Caixa, vol. II, pg. 151.

IGLSIES, Josep (1963). La reconquesta de lesvalls de lAnoia i el Gai. Barcelona: Dalmau. 64 pg.

IZQUIERDO, Pere (2002). La Torre-roja. Vilade-cans, terra de pagesos i senyors. Els temps me-dievals. Viladecans: Ajuntament de Viladecans,pg. 168.

MARGARIT, Antoni (1983). El mtic Gal del se-gle X a la llum dels documents. Miscel.lania Pe-nedesenca, nm. IV, pg. 73-83.

MART, Ramon (1992). La primera expansicomtal a ponent del Llobregat. Catalunya Ro-mnica. Vol. XIX; Barcelona: Enciclopdia Catala-na; pg. 28-35.

MONERS, Jordi (1989). Almafar. Revista Almaf,Sant Climent de Llobregat, nm. 22, pg. 22-25.

MUNTANER, Ignasi Maria (1986). Els noms delloc del terme de Sitges i de les terres venes. Sit-ges: Grup dEstudis Sitgetans, 350 pg.

MUNTANER, Ignasi Maria (1995). El terme dOlr-dola en el segle X, segons el document de dotacide lesglsia de Sant Miquel. Sant Sadurn dA-noia: Institut dEstudis Penedesencs. 130 pg.

PAGS, Montserrat (1980). La torre circular iels eremitoris rupestres de Benviure, a Sant Boide Llobregat. Acta historica et archaeologicamediaevalia, nm. 1, pg. 175-195.

PUIG, Pere; CARDELLACH, Teresa; ROYES, Ma-nuel; TAPIOLAS, Judit (1988). Pergamins de lArxiuHistric Comarcal de Terrassa, 1278-1387. Bar-celona: Fundaci Noguera. 252 pg.

RIU, Manuel (1991). Castells i fortificacionsmenors: llurs orgens, paper, distribuci i formesde possessi. Catalunya i Frana meridional alentorn de lany mil. Barcelona: Generalitat deCatalunya. Departament de Cultura.

RIUS, Josep (1945-1947). Cartulario de SantCugat del Valls. Barcelona: Consejo Superior deInvestigaciones Cientficas. 3 volums.

SALRACH, Josep Maria (1978). El procs de for-maci nacional de Catalunya (segles VIII-IX). Bar-celona: Edicions 62; vol. 1, 256 pg.

SNCHEZ, Miguel (1991). La expedicin de Al-Mansur contra Barcelona en el 985, segn lasfuentes rabes. Catalunya i Frana meridional a lentorn de lany mil. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pg.293-301.

V Trobada dEstudiosos del Garraf Diputaci de Barcelona 2008 | 155

022 - V Garraf 3 4/12/08 21:36 Pgina 155