Post on 10-Aug-2020
Abril de 2020
Previsions Macroeconòmiques
PM
Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2020 i 2021
Previsions Macroeconòmiques
Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2020 i 2021
Abril de 2020
ISSN: 2013-2182
© Generalitat de Catalunya. Departament de la
Vicepresidència i d’Economia i Hisenda
Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons
del tipus reconeixement d’autoria, usos no comercials i sense
obra derivada.
Resum de la llicència:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Llicència completa:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca
Edició
Direcció General d’Anàlisi Econòmica
Rambla Catalunya, 19-21
08007 Barcelona
http://economia.gencat.cat
Disseny gràfic
Enric Jardí
3 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020
Editorial
Bona part dels països on s’ha propagat la COVID-19 han implementat
fortes mesures de confinament amb l’objectiu de frenar l’avanç de la
pandèmia i minimitzar la pèrdua de vides humanes. Aquestes mesures,
que han limitat el contacte social i l’activitat econòmica, han causat
una frenada de l’economia global d’un abast incert a hores d’ara.
Les particularitats de la crisi de la COVID-19 la fan diferent d’altres
crisis viscudes en les darreres dècades i això genera interrogants en
diversos fronts. No només existeix incertesa sobre l’evolució futura de
la pandèmia, sinó també sobre l’eficàcia de les actuacions de les
autoritats fiscals i monetàries i sobre com serà la mobilitat
internacional de béns i persones. Aquests interrogants condicionaran
l’evolució del creixement econòmic global.
En aquest document es presenten diferents escenaris de creixement de
l’economia catalana per als anys 2020 i 2021. En l’escenari base
s’assumeix una resposta de política econòmica més contundent i
menor persistència en els efectes de la crisi sanitària, a diferència de
l'escenari més pessimista, i això es tradueix en una menor caiguda del
PIB el 2020 i un ritme de creixement més alt el 2021. En ambdós
escenaris la contracció del PIB de Catalunya és acusada i supera les
caigudes observades durant la crisi financera global. A tall de
referència, el document també inclou unes previsions de creixement
del PIB català “preCOVID-19” elaborades amb els escenaris
internacionals fins al gener de 2020, quan la pandèmia encara no
s’havia estès.
Cal remarcar que els resultats de qualsevol exercici de previsió
macroeconòmica en l’actual context d’incertesa s’han d’interpretar
amb extremada cautela. En els propers mesos s’actualitzaran les
previsions de creixement de l’economia catalana per incorporar nova
informació disponible. Alertem que els resultats d’aquestes revisions
futures poden desviar-se considerablement de les actuals previsions,
atès l’elevat grau d’incertesa.
4 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020
Entorn econòmic
L’economia mundial va moderar el seu ritme de creixement fins al
2,9 % el 2019 (set dècimes menys que el 2018). Les causes van ser les
tensions comercials entre la Xina i els EUA, i un esgotament progressiu
de la fase expansiva del cicle econòmic en diverses economies.
Per al 2020 s’esperava un lleuger repunt de l’economia mundial, fins al
3,3 %, però la crisi de la COVID-19 ha impedit qualsevol acceleració i
totes les previsions apunten a una caiguda històrica a escala global. La
incertesa és excepcionalment elevada, de manera que totes les
previsions s’han de prendre amb una precaució especial. L’FMI preveu,
en el seu escenari base, una caiguda del PIB mundial del 3,0 % per al
2020. En aquest escenari base, es considera que la pandèmia es pot
contenir durant la segona meitat del 2020 i gradualment es van
aixecant les mesures de confinament. En un escenari alternatiu, on es
triga més a contenir la pandèmia, la reducció de l’activitat mundial
seria de gairebé 3 punts més.
Per al 2021 l’economia mundial seguirà sotmesa a riscos a la baixa
remarcables. En aquest context, l’FMI preveu un rebot en el PIB
mundial del 5,8 % en l’escenari base, del 3,9 % en el cas que el
confinament s’allargui o de l’1,0 % si el 2021 hi hagués un nou brot del
virus. Fins i tot es preveu que, en el cas que es combini l’allargament
del confinament amb un nou brot el 2021, es podria produir una nova
caiguda del PIB, de l’1,5 %, el 2021.
El xoc ha estat especialment negatiu a les economies avançades, on
s’espera que vegin caure el seu PIB un 6,1 % el 2020, un creixement 7,7
punts percentuals inferior a les previsions fetes abans del gran
confinament provocat per la COVID-19.
Les economies emergents i en desenvolupament també se situaran en
terreny negatiu el 2020 (-1,0 %), 5,4 punts percentuals menys que en
les previsions anteriors de l’FMI. Sense la Xina i l’Índia, que
mantindran un creixement econòmic positiu, la caiguda seguiria sent
menor que en les economies avançades. Les economies emergents, a
més de l’aturada de l’activitat i la crisi sanitària, s’han vist afectades per
l’enduriment de les condicions financeres, una caiguda molt destacada
de les exportacions, i la davallada en els preus de les matèries primeres.
5 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020
Previsions de l'economia internacional
(% de variació interanual)
Evolució del PIB 2019 2020 (p) 2021 (p)
Economia mundial 2,9 -3,0 5,8
Economies avançades 1,7 -6,1 4,5
Economies emergents
i en desenvolupament
Zona euro 1,2 -7,5 4,7
Estats Units 2,3 -5,9 4,7
Japó 0,7 -5,2 3,0
Xina 6,1 1,2 9,2
Índia 4,2 1,9 7,4
Rússia 1,3 -5,5 3,5
Brasil 1,1 -5,3 2,9
Comerç mundial de béns i serveis (volum) 0,9 -11,0 8,4
Preu del petroli (en dòlars EUA) 61,4 35,6 37,9
(p) Previsió.
Font: FMI (abril de 2020).
3,7 -1,0 6,6
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020(p)
2021(p)
Món Economies avançades Zona euro Economies emergents
*Les línies discontínues indiquen les previsions publicades el gener de 2020, les quals configuren el bloc internacional de l’escenari de referència preCOVID-19.Font: FMI (abril de 2020).
Evolució del PIB(% de variació interanual)
6 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020
La zona euro és de les regions més afectades per la COVID-19. De fet,
amb l’excepció de Malta i Luxemburg, totes les economies veurien
caure el seu PIB més del 6 % el 2020. Destaquen especialment els
casos d’Itàlia i Espanya, per la virulència de la crisi sanitària i la seva
rellevància econòmica. Però també es preveuen especialment fortes les
caigudes de Grècia, Letònia, Lituània, Eslovènia i Portugal. En el cas
d’Alemanya, la contracció del PIB serà inferior a la mitjana, tot i
l’estancament de l’economia el 2019, per les tensions comercials i la
situació del sector de l’automòbil. El marge de maniobra fiscal
d’aquesta economia ha permès que sigui un dels països amb un paquet
de mesures més ambiciós. França es preveu que mantingui un
comportament similar al del conjunt de la zona euro.
Les previsions disponibles per a Espanya abans de la COVID-19
suggerien una pauta de desacceleració que s’estén des del 2017, amb
una previsió de creixement d’un 1,6 % segons el Ministeri d’Assumptes
Econòmics i Transformació Digital, més en línia amb el ritme de
creixement potencial de l’economia espanyola. Les previsions difoses
Previsions del PIB dels països de la zona euro
(% de variació interanual)
2019 2020 (p) 2021 (p)
Alemanya 0,6 -7,0 5,2
França 1,3 -7,2 4,5
Itàlia 0,3 -9,1 4,8
Espanya 2,0 -8,0 4,3
Països Baixos 1,8 -7,5 3,0
Bèlgica 1,4 -6,9 4,6
Àustria 1,6 -7,0 4,5
Grècia 1,9 -10,0 5,1
Portugal 2,2 -8,0 5,0
Irlanda 5,5 -6,8 6,3
Finlàndia 1,0 -6,0 3,1
Eslovàquia 2,3 -6,2 5,0
Lituània 3,9 -8,1 8,2
Eslovènia 2,4 -8,0 5,4
Luxemburg 2,3 -4,9 4,8
Letònia 2,2 -8,6 8,3
Estònia 4,3 -7,5 7,9
Xipre 3,2 -6,5 5,6
Malta 4,4 -2,8 7,0
Zona Euro 1,2 -7,5 4,7
Unió Europea 1,7 -7,1 4,8
(p) Previsió.
Font: FMI (abril de 2020).
7 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020
des de l’esclat de la crisi sanitària, entre les qual destaquem les de
l’FMI i el Banc d’Espanya, suggereixen que Espanya serà una de les
economies més colpejades per l’actual situació. El comportament més
negatiu respon, entre altres causes, a la composició més precària del
mercat de treball, que fa que sigui més sensible al cicle econòmic, i a
l’especialització productiva, amb un pes més destacat de les activitats
afectades pel confinament i les mesures de distanciament social, com el
turisme, la restauració, l’oci i el comerç.
El Banc d’Espanya ha plantejat les seves perspectives
macroeconòmiques des de l’òptica de l’oferta i de la demanda. La
primera aproximació suggereix un rang de caiguda del PIB que se situa
entre el 6,6 % i el 13,6 % el 2020, força coincident amb l’aproximació
des del vessant de la demanda, amb contraccions que van del 6,8 % al
12,4 % per al mateix any. L’enfocament de l’oferta proporciona un
primer ordre de magnitud de la caiguda de la producció a curt termini,
a partir d’una estimació de l’afectació de les restriccions imposades
sobre el nivell d’activitat de les diferents branques productives. Les
branques dels serveis més directament afectades per aquestes
restriccions suposen una quarta part del PIB espanyol: ens referim a
l’hostaleria, la restauració i l’oci, el comerç i el transport.
Els escenaris del Banc d’Espanya per la banda de la demanda
segueixen la metodologia convencional, a partir de la modelització dels
principals agregats macroeconòmics. Aquesta aproximació permet
oferir escenaris amb un horitzó que s’estén més enllà de l’impacte
inicial de la pertorbació. En aquest cas, el rang de caiguda del PIB, com
hem esmentat abans, se situa entre el 6,8 % i el 12,4 % el 2020, amb un
rebot el 2021 entre el 5,5 % i el 8,5 %, de manera que la recuperació
plena dels nivells d’activitat no s’assoleix fins més enllà del 2021.
Pel que fa al comportament dels diferents components de la demanda,
convé destacar les caigudes especialment intenses el 2020 de la
formació bruta de capital i dels fluxos comercials. La caiguda de la
inversió es concentra en els béns d’equipament, empesa per la
davallada de la demanda final, la pèrdua de valor de les empreses i un
nivell d’incertesa especialment elevat. La davallada de la demanda de
béns i serveis procedents de la resta del món recull sobretot la caiguda
en l’àmbit del turisme i en els serveis de transport, i en part la
disrupció d’algunes cadenes de valor global, com per exemple la del
sector de l’automòbil. Les importacions es troben condicionades per la
caiguda de la demanda final, especialment dels components amb un
contingut importador elevat, com la inversió en béns d’equipament i
les exportacions. El consum de les llars, per la seva banda presenta una
caiguda més moderada, en línia amb la caiguda del conjunt de
l’economia. Aquesta disminució incorpora la dinàmica a la baixa de les
rendes del treball, tot i les mesures per mitigar la pèrdua de renda de
8 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020
les llars, així com un augment de l’estalvi per precaució. La disminució
del consum privat es concentra en els béns duradors, així com en els
serveis relacionats amb l’hostaleria i la restauració. En darrer terme, el
Banc d’Espanya assenyala, sense quantificar, una acceleració del
consum públic derivada de les mesures per afrontar la crisi sanitària.
Quant al mercat de treball, s’espera que la taxa d’atur se situï entre el
18,3 % i el 21,7 % l’any 2020, amb una disminució suau el 2021. L’atur
afectarà especialment les persones amb contractes temporals, que han
finalitzat o que no es realitzaran. Les persones amb contractes
indefinits tenen una probabilitat molt superior de mantenir la seva
ocupació, però la durada del confinament i les condicions en què es
produeixi la recuperació posterior poden condicionar la seva
permanència en el mercat de treball. Aquestes projeccions segueixen
els criteris emprats per l’enquesta de població activa (EPA), de manera
que les persones en situació d’expedient temporal de regulació
d’ocupació es consideren ocupades.
Escenari macroeconòmic de l'economia espanyola
(taxa de variació interanual excepte en la taxa d'atur, %)
Des. 19 Esc. 1 Esc. 2 Esc. 3 Des. 19 Esc. 1 Esc. 2 Esc. 3
PIB 1,7 -6,8 -9,5 -12,4 1,6 5,5 6,1 8,5
Consum privat 1,5 -6,8 -9,3 -11,9 1,4 3,9 3,4 5,2
Inversió en béns d'equipament 2,2 -33,3 -44,2 -57,4 2,3 4,9 20,5 42,6
Inversió en habitatge 2,3 -6,9 -10,1 -13,0 2,2 3,8 4,3 6,3
Exportació de béns i serveis 2,6 -13,2 -16,4 -19,0 3,1 19,0 18,7 22,2
Importació de béns i serveis 2,1 -14,5 -18,4 -22,4 3,2 12,7 12,1 15,5
Taxa d'atur* (mitjana anual) 13,7 18,3 20,6 21,7 13,2 17,5 19,1 19,9
Escenari 1: 8 setmanes de confinament. Les mesures adoptades eviten que els problemes de liquiditat es converteixin en insolvències.
Escenari 2: 8 setmanes de confinament. Una part de les empreses no superen els problemes de liquiditat i pateixen insolvència.
Escenari 3: 12 setmanes de confinament. Una proporció superior d'empreses que en l'escenari 2 pateixen insolvència.
Font: Banc d'Espanya (abril de 2020).
Previsions per al 2020 Previsions per al 2021
* Els assalariats afectats per un expedient de regulació temporal d'ocupació i els autònoms en situació de cessament d'activitat segueixen
comptant com a persones ocupades i per tant no s'inclouen en el numerador de la taxa d'atur.
9 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020
Previsions de l’economia catalana
El creixement de l’economia catalana en el conjunt del 2019 va ser d’un
1,9 %, en un any en què l’economia global es va veure afectada per
tensions comercials i per incerteses globals i geopolítiques. En aquest
context, l’economia catalana va prolongar per sisè any consecutiu la
fase expansiva iniciada l’any 2014, si bé va alentir el seu creixement sis
dècimes respecte a l’any anterior.
L’evolució trimestral del 2019 mostra una reducció del creixement que
es va fer més intensa a la segona meitat de l’any, per acabar amb un
creixement de l’1,3 % interanual en el quart trimestre. Durant el 2019
va mantenir-se la feblesa de la indústria, alhora que es va alentir
l’activitat del sector de serveis i, més notablement, la construcció.
La desacceleració de l’activitat l’any 2019 va concentrar-se en la
demanda interna, amb una aportació d’1,4 punts percentuals, vuit
dècimes per sota de la del 2018. Aquesta feblesa de la demanda interna
reflecteix la desacceleració del consum de les llars, amb un creixement
anual del 0,9 %, malgrat que la formació bruta de capital (FBC) va
mantenir un avanç anual significatiu, del 3,0 %. En concret, la FBC en
béns d’equipament va presentar un comportament força irregular, amb
una caiguda el quart trimestre, mentre que la FBC en actius de la
construcció va desaccelerar-se de manera gradual al llarg de l’any. La
despesa en consum de les administracions públiques, en canvi, va
accelerar-se fins al 2,4 %, un punt més que l’any anterior
En relació amb el sector exterior, la demanda externa va presentar una
aportació de 0,5 punts, gràcies a la contribució del saldo amb
l’estranger (d’1,1 punts). Aquesta contribució reflecteix un creixement
notable de les exportacions de béns i serveis (3,6 %), força per sobre de
l’avanç de les importacions (1,1 %), les quals van presentar una
desacceleració marcada.
A continuació, es presenten tres escenaris macroeconòmics per a
l’economia catalana que cobreixen els anys 2020 i 2021: l’escenari de
referència abans de l’esclat de la pandèmia (E0), i dos escenaris que
incorporen el deteriorament de l’activitat econòmica derivat de la crisi
sanitària.
10 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020
Les previsions de l’escenari de referència (previ a la pandèmia)
suggerien una desacceleració suau del creixement de l’economia
catalana, fins a l’1,5 % l’any 2020, i un petit repunt de dues dècimes
l’any 2021, fins a l’1,7 %. Aquestes xifres indicaven una estabilització
del creixement en xifres properes al seu valor potencial o de llarg
termini. Aquesta moderació del creixement era compartida pel nostre
entorn immediat, amb previsions de l’economia espanyola molt
similars. En aquest sentit, el Ministeri d’Assumptes Econòmics i
Transformació Digital apuntava el febrer a un creixement de
l’economia espanyola de l’1,6 % l’any 2020 i de l’1,5 % l’any 2021.
Aquest escenari previ a la crisi sanitària suggeria un creixement de
l’economia catalana basat en el dinamisme moderat de tots els
components de la demanda interna i una aportació neutral de la
demanda externa. La persistència en la moderació del creixement de la
zona euro, les tensions comercials, el deteriorament global de l’activitat
manufacturera i les incerteses al voltant del desenllaç del Brexit eren
alguns dels elements que frenaven el ritme de creixement d’aquest
escenari de referència. En canvi, l’orientació expansiva de la política
monetària, la dinàmica més afeblida però sòlida del mercat de treball ‒
amb la recuperació progressiva dels salaris‒ i un procés de
desendeutament molt destacat de les llars i empreses eren elements
que apuntalaven el creixement. Aquestes projeccions suggerien un
menor dinamisme del mercat de treball, amb creixements de
l’ocupació per sota del 2 %, un ritme suficient per mantenir una
disminució moderada de la taxa d’atur, fins al 10,4 % el 2021.
Les previsions que incorporen l’impacte econòmic de la crisi sanitària
indiquen una caiguda significativa del PIB de l’economia catalana el
2020, del 7,6 % a l’escenari base (E1). En aquest escenari s’assumeix
una resposta de política econòmica contundent que es reflecteix en una
acceleració de la despesa en consum de les administracions públiques
fins al 7,3 %. El consum de les llars cauria un 7,0 % per les mesures de
confinament (restriccions a la demanda), però també per la caiguda de
rendes derivada de la destrucció de l’ocupació (malgrat les mesures
preses per mitigar els efectes sobre el mercat de treball) i una taxa
d’estalvi en augment per motiu de precaució. La formació bruta de
capital –molt influenciada per les expectatives‒ també es veuria molt
afectada, amb caigudes properes al 20 %, en gran part per la incertesa
que regna, tant pel que fa a l’evolució de la pandèmia com per les
perspectives econòmiques. En conjunt, l’aportació de la demanda
interna seria molt negativa (-6 punts el 2020).
La demanda externa, per la seva banda, també presenta febleses. Es
preveu una aportació negativa tant del saldo amb la resta de l’Estat, de
-1,1 punts, com del saldo amb l’estranger, de -0,5 punts. En aquest
darrer cas, convé destacar la caiguda de dos dígits dels fluxos
11 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020
comercials, en línia amb les previsions dels principals organismes
internacionals (FMI i OMC). Les exportacions de béns i serveis a
l’estranger s’estima que retrocedirien un 15,5 %, una mica menys que
les importacions (-17,9 %). La caiguda de les importacions estaria en
consonància amb el fort retrocés de les exportacions i la formació bruta
de capital, que són els components de la demanda final amb un
contingut importador més elevat.
Quant a l’any 2021, en aquest escenari base es preveu un rebot del PIB
fins al 6,5 %, gràcies a l’aportació positiva tant de la demanda interna,
de 4,0 punts, com de la demanda externa, de 2,5 punts. La despesa en
consum de les llars, amb un creixement del 3,9 %, és el component de
la demanda interna que rebotaria amb més força, gràcies, en bona part,
a l’aixecament de les restriccions a la demanda. La despesa en consum
de les administracions públiques es desacceleraria fins al 3 %, mentre
que la formació bruta de capital repuntaria fins al 8,7 %. Aquest
repunt, però, no aconseguiria compensar la caiguda del 2020, en part
per la incertesa sobre les perspectives econòmiques i el deteriorament
de la posició patrimonial de les empreses. En l’àmbit de la demanda
externa, cal destacar l’avanç esperat de les exportacions de béns i
serveis el 2021, del 17,1 %, que permetria compensar la caiguda del
2020, una trajectòria consistent amb les perspectives més favorables
de l’OMC. En aquest sentit, convé tenir present que el creixement
econòmic global, així com la capacitat d’oferir una resposta
internacional coordinada –per evitar possibles disrupcions en les
cadenes globals de valor‒ són elements clau per a la recuperació dels
fluxos comercials de béns i serveis. Les importacions presentarien un
ritme d’avanç menys intens que les exportacions, del 14,2 %, en part
per l’avanç més moderat de la formació bruta de capital. Aquesta
situació afavoriria una aportació de 2,2 punts del saldo amb
l’estranger.
A l’escenari més pessimista (E2), s’assumeix una resposta menys
contundent de les autoritats fiscals, la qual es tradueix en efectes més
permanents de la crisi sobre l’ocupació i el teixit empresarial i en una
caiguda del PIB de Catalunya d’un 8,8 % el 2020. Aquesta previsió més
desfavorable recull sobretot una caiguda més intensa de la despesa en
consum de les llars (del -7,3 %) i un creixement més moderat de la
despesa en consum de les administracions públiques (del 4,1 %).
També recull unes perspectives menys favorables dels fluxos
comercials amb l’estranger i la resta de l’Estat. Aquest escenari més
pessimista també presenta un ritme de creixement més lent el 2021, de
manera generalitzada en tots el components de la demanda interna: un
repunt de la despesa en consum de les llars i la formació bruta de
capital més moderat, d’un 3,4 % i el 5,9 %, respectivament, i un avanç
de la despesa en consum de les administracions públiques més
contingut (de l’1,8 %). També destaquen unes perspectives menys
12 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020
favorables quant a la demanda externa: el rebot de les exportacions i
importacions de béns a l’estranger no contraresta les caigudes del
2020, en consonància amb l’escenari central de l’FMI per a les
economies avançades.
El gràfic següent resumeix l’evolució del PIB de Catalunya en els tres
escenaris descrits. Com es pot veure, les previsions apunten que a
finals del 2021 encara no s’haurà recuperat el PIB en volum del 2019.
També convé remarcar que les previsions presentades en els paràgrafs
anteriors fan referència als creixements mitjans dels anys 2020 i 2021,
la qual cosa amaga el perfil trimestral de l’evolució del PIB. És
esperable que després de la caiguda del segon trimestre del 2020 hi
hagi una pujada forta al trimestre següent, i que a partir del quart
trimestre del 2020 els ritmes de creixement siguin més moderats que
el rebot inicial. Amb tot, la recuperació de l’activitat econòmica
s’espera que segueixi patrons força diferenciats en funció de la branca
d’activitat.
Previsions macroeconòmiques de Catalunya
2019
E0 E1 E2 E0 E1 E2
PIB % de variació real 1,9 1,5 -7,6 -8,8 1,7 6,5 5,1
PIB Milions d'euros 250.597 258.672 231.509 228.105 268.107 250.108 242.363
Demanda interna Aportació al creixement 1,4 1,5 -6,0 -6,9 1,5 4,0 3,1
Despesa en consum de les llars % de variació real 0,9 1,4 -7,0 -7,3 1,6 3,9 3,4
Despesa en consum de les
administracions públiques1
Formació bruta de capital2 % de variació real 3,0 2,0 -19,2 -20,3 1,7 8,7 5,9
Saldo exterior Aportació al creixement 0,5 0,0 -1,6 -1,9 0,2 2,5 2,0
Saldo amb l'estranger Aportació al creixement 1,1 0,5 -0,5 -0,6 0,4 2,2 1,8
Exportacions de béns i serveis % de variació real 3,8 2,6 -15,5 -17,1 2,8 17,1 12,5
Importacions de béns i serveis % de variació real 1,4 1,7 -17,9 -19,6 2,2 14,2 9,7
Saldo amb la resta d'Espanya Aportació al creixement -0,6 -0,5 -1,1 -1,3 -0,2 0,3 0,2
Llocs de treball creats3 Milers 80,0 55,2 -226,8 -261,8 49,1 122,6 92,5
Llocs de treball creats3 % de variació 2,4 1,6 -6,6 -7,6 1,4 3,8 2,9
Taxa d'atur estimat (EPA) aturats / població activa (%) 11,0 10,7 17,1 18,0 10,4 14,2 15,9
(p) Previsió.
1 Inclou la despesa en consum de les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars.
2 Inclou la variació d'existències.
3 En termes equivalents a temps complet.
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.
Nota: E0 correspon a l'escenari de referència preCOVID-19, i E1 i E2 fan referència a les previsions dels dos escenaris que incorporen l'impacte de la crisi sanitària.
2020 (p) 2021 (p)
% de variació real 2,4 2,5 2,17,3 4,1 3,0 1,8
13 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020
Finalment, les previsions sobre el mercat de treball apunten a una
caiguda destacada de l’ocupació el 2020, del 6,6 % a l’escenari base
(E1) i del 7,6 % a l’escenari més pessimista (E2). Aquesta caiguda, però,
és inferior a la pronosticada pel PIB, com a resultat principalment dels
mecanismes d’ajust temporal de l’ocupació que permeten mantenir el
vincle entre empreses i treballadors (com els ERTO). No obstant això,
aquests ritmes de caiguda tenen un gran impacte, amb una destrucció
neta de 226.800 llocs de treball equivalents a temps complet en
l’escenari base (E1) i de 261.800 llocs en el segon escenari (E2). En
aquest sentit convé tenir present l’impacte especialment negatiu en
branques dels serveis com l’hostaleria, la restauració i l’oci, el comerç i
el transport, totes elles afectades especialment per les mesures de
distanciament social. Aquesta dinàmica de l’ocupació, en conjunció
amb un creixement de la població activa al voltant del 0,3 %,
propiciaria un augment de la taxa d’atur, fins al 17,1 % (E1) i el 18,0 %
(E2), respectivament.
Les previsions per al 2021 suggereixen també un augment de
l’ocupació menys intens que el PIB, del 3,8 % a l’escenari base (E1) i
del 2,8 % a l’escenari més pessimista (E2). Aquests augments es
tradueixen en una creació neta de 122.600 (E1) i 92.500 (E2) llocs de
treball, respectivament i, per tant, es fan paleses diferències
substancials en els efectes permanents de la crisi de la COVID-19,
assumits en un i altre escenari. No obstant això, com s’ha esmentat
anteriorment, aquests efectes permanents dependran en gran mesura
de l’eficàcia de les mesures aplicades per les autoritats fiscals i
monetàries per tal de mitigar els efectes del Gran Confinament així
90
92
94
96
98
100
102
104
2019 2020p 2021p
Escenari 0 preCOVID-19 Escenari 1 COVID-19Escenari 2 COVID-19
Font: Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.
Escenaris de l'evolució del PIB(2019=100, variació anual en volum)
14 Previsions Macroeconòmiques Abril de 2020
com del posterior retorn a la nova normalitat. L’augment de l’ocupació
assenyalat, amb unes trajectòries de creixement molt moderades de la
població activa, conduirien a una disminució de la taxa d’atur fins al
14,2 % (E1) i el 15,9 % (E2) l’any 2021, respectivament.