ANÀLISI MACROECONÒMIC DE...
Transcript of ANÀLISI MACROECONÒMIC DE...
-
ANÀLISIMACROECONÒMICDETAILÀNDIA
S.XXiXXI
Autoria:GerardSánchezViñesTutoria:GonzaloBernardosDomínguez
Cursacadèmic:2016-2017
TREBALLFINALDELGRAUD’ECONOMIADepartamentdeteoriaeconòmica
-
RESUMIPARAULESCLAU(catalàianglès)ResumAquesttreballexplical’evoluciódel’economiatailandesadurantlesúltimesdècades.Partint
d’unaeconomiaruraliagrària,l’economiaasiàticavaevolucionarcapalsectormanufacturer
(sobretot en els sectors electrònic i automobilístic) gràcies a la inversió exterior. Aquest
creixementesvaveurefrenatperlamancadecreixementenlaproductivitatiladifícilpolítica
monetàriapersostenireltipusdecanvifixedelamonedalocal,elbaht,ambeldòlar.Totaixò
vaportaralpaísaunaprofundacrisique,amésamés,tambévacontagiaralspaïsosveïns,
delaquallarecuperacióenvaserunprocéslentperòfructuós.Adiad’avui,l’economiaes
trobarecuperadaiestableanivellmacroeconòmicperòsegueixmantenintelproblemadela
productivitatque,juntamentamblaincertesapolíticaperlaqueestàpassantelpaís,posaen
dubtelacontinuaciódelclarcreixementeconòmicquehaexperimentatlesúltimesdècades.
AbstractThailandMacroeconomicStudy:20thand21stcenturiesIn this project I have analysed Thailand's keymacroeconomic indicators. The first chapter
defines the starting point: the original environment before experimenting the strong
economicgrowththathasledThailandwhereitisnowadays.Inthefirsttwochapters,wewill
see how Thailand's starts its economic evolution, leaving behind an agricultural-based
economy in favour of amanufacturing one. This change, propelled by a strong foreigner
investment,was sloweddowndue to a lackofproductivity evolutionand the speculation
bubblesurroundingThailand'scurrency,theBaht.Thegovernment,inordertodealwiththe
inability to sustain its monetary policy, was forced to devalue Thai currency, and as
consequence,thecountrywentintocrisis.
Thecrisisof1997,whichalsoaffectedmorecountriesfromSouth-EastAsia,hadaveryslow
recovery.However,Thailandwasabletoleavethecrisisthankstokeydecisionsintermsof
monetary policy and structural changes that allowed the growth of the per capita GDP.
Tailàndia/Macroeconomia/Crisieconòmica/Àsia/Baht/Productivitat/
Políticaeconòmica/Creixementeconòmic
-
Nevertheless,Thailandexperimentsstillnowadaysveryseriousproblemsintermsofannual
growthrate,whileothercountriessuchasSouthKoreaandChinawereabletoskip.
Finally,analysingthisevolutionandthecurrenteconomicsituationofthecountry,thisproject
finisheswithafutureoverviewofthemacroeconomy.Despitehavingahealthyeconomyat
themoment,itlookslikeThailandwillstruggletomaintainthegrowththathasreachedinthe
lastdecades.
Thailand/Macroeconomic/Economiccrisis/Asia/Baht/Productivity/
Economicpolicy/Economicgrowth
-
ÍNDEX
IINTRODUCCIÓ 4
IIL’ECONOMIATAILANDESAALSEGLEXX 6
IIIELSUPOSATMIRACLEDELSUD-ESTASIÀTIC:ELCASTAILÀNDIA 91.ELSQUATRETIGRESASIÀTICS,ECONOMIESPREDECESSORES 92.UNDELSNOUSTIGRESASIÀTICS,TAILÀNDIA 103.COMÉSELCREIXEMENT? 123.1INPUTSDECAPITAL 123.2INPUTSDETREBALL 153.3ELPROBLEMADENOCRÉIXERAMBPRODUCTIVITAT 16
IVTAILÀNDIAILACRISIDELSUD-ESTASIÀTIC 191.L’ESCALFAMENTDEL’ECONOMIA;ENTRADADECAPITALSIPOLÍTICAMONETÀRIA 192.ELCANVIDERUMBENELMERCATMONETARIIL’ESCLATDELACRISI 203.ALTRESDESAJUSTOSECONÒMICS:LABALANÇACOMERCIALNEGATIVA 214.ELDESASTREIELCONTAGI 235.ELPAPERDELFMI 24
VLALENTAIPROGRESSIVARECUPERACIÓDELPAÍSDESPRÉSDELACRISI 261.LESPRIMERESMESURESIEFECTESDELARECUPERACIÓ 262.PRIMERSRESULTATSIRECUPERACIÓ 26
VITAILÀNDIAENELSÚLTIMSANYS 311.CONJUNTURAECONÒMICAGENERAL 312.INVERSIONSEXTERIORS 333.TAILÀNDIA,UNPAÍSEXPORTADOR 35
VIIFUTURECONÒMICDETAILÀNDIA 391.LAINCERTESAPOLÍTICADETAILÀNDIA 392.SITUACIÓMACROECONÒMICAICREIXEMENTDETAILÀNDIA(COMPARATIVAAMBXINAICOREADELSUD) 40
VIIICONCLUSIONS 44
IXBIBLIOGRAFIA 46
XANNEX:CUADRED’INDICADORSMACROECONÒMICSUTILITZATSPERL’ELABORACIÓDELTREBALL 48
-
4
IINTRODUCCIÓTailàndiaésunpaísespecial,qualsevolpersonaquehagivisitataquestpaísdurantelsúltims
anyshauràvistunasèriedecontrastosforçapeculiarsqueeldiferenciendequalsevolaltre
paísdelprimermón.Espotobservarcomhihaunapobresabastantevidentperòalhorala
taxad’ocupacióésdelesmésaltesdelmónipelscarrershicirculencotxesforçasemblants
alsdelpaïsosdelprimermón.Elcontrastdelazonarural,molttradicionaliprimitiva,ambla
zona més urbana (Bangkok), on hi predominen els alts i lluminosos edificis, no deixa a
qualsevolvisitantindiferent.Comaestudiantd’economiaivisitantdelpaís,aquesttreballera
unaoportunitatperendinsar-meadescobrirlespeculiaritatsdel’economiatailandesaipoder
entendrequinan’hasigutlasevaevolució.
Pertant,doncs,l’objectiudeltreballésrecollirtotalainformaciómacroeconòmicadelpaís
durantlasevaetapadecreixement,aproximadamentdesdemitjansdelsegleanterior,pera
veureientendrelasituaciódelpaísasiàticadiad’avui.Totaixò,però,sensedeixard’explicar
totes etapes per les que ha passat el país, de les quals en destaco la complexitat de la
interessantcrisidel1997,enlaque,comveurem,elpaísentéunagrantranscendència.
Establert aquest objectiu, lametodologia del treball no es basa en establir una hipòtesi i
treballarperexplicar-la,sinóentractard’anarrecopilantinformacióbibliogràficaicomparar-
laambelsprincipalsindicadorsmacroeconòmicsqueensproporcionalabasededadesdel
BancMundial,laqualhasigutelpilarfonamentaldetoteltreball.Pertant,hetractatdellegir
algunsautors,comelPremiNobel,PaulKrugman,ialgunsestudisoficialscomelsdelFons
MonetariInternacionalodelgovernespanyol,iheinterrelacionattoteslesexplicacionsamb
lesdadesrealsqueproporcionaelBancMundial.Al’annexdeltreballadjuntototeslesdades
ques’hanutilitzatperatraçartotselsgràficsdeltreball,quenotenencapreferènciajaque
sond’elaboraciópròpia.Totselquadresigràficsextretsd’algunaaltrafontestanreferenciats
alpeudepàgina.
L’estructuradeltreballésbastantsimple,cadacapítolenglobaunaetapaeconòmicadeles
quehapassatTailàndia,començantambunapetitaintroduccióqueensposaencontextde
comeral’economiadurantelsinicisdelpassatseglei,apartird’aquí,explicantlesetapesfins
adiad’avui,inclúsfentunapetitaprevisiódefuturavançd’acabaramblesconclusions.
Finalmentvullaprofitarlesúltimeslíniesd’aquestaintroduccióperagrairl’ajudaqueherebut
perpartdelprofessorGonzaloBernardos,tutord’aquesttreball,enl’orientaciódeltreball,
leseinesbibliogràfiquesquem’harecomanatilapersistentpredisposiciómostrada.Icomno,
-
5
a tots els lectors d’aquest treball, espero que aquest us mostri una visió de l’economia
tailandesaforçacompletaiussiguiforçaútiliinteressant.
-
6
IIL’ECONOMIATAILANDESAALSEGLEXXElsegleXXvaserunperíoded’augeperamolteseconomies.Totiquelesdiferènciesentre
cadapaíssónevidents,aquestseglehapermèselcreixementdemoltesregionsgràcies,en
granpart,alaglobalització.Tailàndia,comveuremtotseguit,hasigutund’aquestspaïsosque
haexperimentatcanvismoltsignificantsalllargdelsegleXX,peròdequinasituaciópartia?
UndelsprimersindicadorsqueobservemelseconomisteséseldelPIBpercàpita,queens
dónauna informaciósobre la riquesadel territori.Mitjançant lesdadesdelBancMundial1
podemextreure’nelsegüentgràfic:
Compodemobservar,aquestgràficensmostra lesdadesdelPIBpercàpita,enelperíode
1960-1982,tantdel’economiatailandesacomdelamitjanamundial.EnelcasdeTailàndia
aquestindicadortraçaunatrajectòriasignificativamentinferioraladelamitjanamundial,el
qualsignificaqueelpaíséssignificativamentméspobre.Totiaixòpodemobservarcomhiha
unatendènciaal’alça,totiquenotantsignificativacomalamitjanamundial,queanalitzarem
alssegüentsapartatscomcontinuarà.
Unaltrefetquecorroboraaquestasituaciódepobresaenlaqueestrobavaelpaísdurantels
3primersquartsdesegleXXsón lesajudesquerebiaen formadedinersd’algunspaïsos,
principalmentd’EstatsUnits, que formavenpart del Comitèd’Ajudes alDesenvolupament
(CAD),perafomentarelcreixementdel’economia.Totiaixò,laquantitatdedinersnoera
gaire elevada, significava un 1,5% del PIB l’any 1960, insuficient per a generar efectes
significatiusenelcreixement.
1LesdadesqueensproporcionaelBancMundialpersónapartirde1960.Peraquestmotiu,l’anàlisiempratcomençaen
aquestadata.
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
US$
Any
PIBpercàpita(US$apreusactuals)
Tailàndia
Món
-
7
Jahemvistque,quanparlemdeTailàndiaalsinicisdelsegleXX,parlemd’unpaíspobreiamb
poccreixement,peròquinaeral’activitatdelapoblaciótailandesa?Comsobrevivien?
Unindicadorquesempreensdónapistessobrel’estructurad’unpaíséseldelapoblació,més
concretamenteldelapoblacióurbanairural:
Compodemobservar, lapoblacióruralteniaunpesmolt importantrespecteeltotalde la
població.Aquestfetensdonapistessobrequinaeral’activitateconòmica,comalmenysfins
als anys 80, de l’economia tailandesa. L’elevat nivell de població rural ens reflecteix una
economiabasadaenelsectorprimari,deproductesagrícoles.Comacontrapartida,però,el
baix nivell de població urbana ens indica una carència industrial que es tradueix en una
carènciadeproductesmanufacturats.
Peraqueensfemunaidea,durantladècadadels60,lapocapoblacióurbanaquehihaviaes
concentravaenmésd’un40%alaciutatméspoblada,Bangkok.Peròdinsd’aquestmateix
períodejahihaunsímptomadelquepodriaserunaindustrialitzacióposterior,mentrequela
poblacióurbanaanavaaugmentant,laconcentraciód’aquestadinsdeBangkokdisminuïa,va
passaraserdel36%l’any1982.Aquestfetensindicaquehivancomençarahavermészones
urbanes,mésrelacionadesamblaindústriaielsproductesmanufacturers,comaalternativa
alacapitaldelpaís.
Percobrirlesnecessitatsdeproductesmanufacturatsquehihaviadurantelperíode,lasolució
era el comerç exterior. Si ho comparem amb el nivells actuals, el comerç exterior que
realitzava el país asiàtic durant la primera gran part del segle XX era gairebémarginal, el
suficientpercobriraquestesnecessitatsalesquefeiareferènciaenelparàgrafanterior.Els
següentsdosgràficsenmostrenaixòqueestavacomentant,elprimerensmostraelvolumde
comerçexterior,ielsegoneltipusd’exportacionsquerealitzavaelpaís:
0
10000000
20000000
30000000
40000000
50000000
60000000
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
Habitants
Any
Poblacióruraliurabana
Pob.Rural
Pob.Urbana
-
8
Comjaavançava,elcomerçtailandèserapetitcomparatambelcreixementquejaavança
aquestgràficique,comveurem,esfamoltmésevidentalsanys90.Peròesmoltimportant
subratllar que dins l’època, el comerç de Tailàndia no era tant insignificant ja que
representava,al1960,el16,1%delseuPIB,mentreque lamitjanamundialeranomésdel
12%.Pertant,podemdirqueTailàndiaeraunaeconomiaexportadoracomparativamentamb
elsaltrespaïsosdinsdel’època.Tambéhoés,però,decaràcterimportador,d’aquíenresulta
aquestabalançacomercialnegativaqueensmostraelgràfic.
Tambéhavíemavançatelresultatdelsegongràfic,elqueensmostraeltipusd’exportacions
que fa el país. Com podem observar, fins ben entrats els anys 70, el predomini de les
exportacionssónproductesalimentarisimatèriesprimeresperaelaborarproductesagraris.
Molt lentament, comencena guanyarpes les exportacionsmanufactureresque, almateix
temps, aniran substituint algunes de les importacions que es feien d’aquest tipus de
productes.Totiaixò,elnivelld’importacionsevolucionaràdeformapositiva.
Tenim, doncs, un país pobre però exportador de productes agraris amb uns primers
símptomesdecanvicapalsectorindustrialque,veuremenelproperapartat,agafaràforça
elssegüentsanys.
-5000
0
5000
10000
15000
MilionsUS$
Any
Exportacions,importacionsibalançacomercial(US$
apreusactuals)
Export.
Import.
B.Comer.
0
20
40
60
80
100
%
Any
Tipusd'exportacions(%sobreeltotald'exportacions)
Exp.MP.agr.
Exp.manuf.
Exp.aliment.
-
9
IIIELSUPOSATMIRACLEDELSUD-ESTASIÀTIC:ELCASTAILÀNDIA1.ElsQuatreTigresAsiàtics,economiespredecessoresLasegonameitatdesegleXXvaserunaetapamoltprometedoraperalgunsdelspaïsosdel
sud-est asiàtic. Aquests països van començar a rebre entrades de capital molt potents
procedentsdel’exteriorque,anteriorment,anavendestinadesapaïsosdel’AmèricaLlatina
com Argentina, que ja sabia el que era viure un procés d’industrialització fomentat per
aquestesinversions.Peròafinalsdels60,aquestsinversorsvanveureunanovaoportunitat
perexplotaritreuremésrendimentd’aquestesinversions,elsud-estasiàtic.Aquestcanvide
rumbdelscapitals,igualqueal’Argentina,vaajudaratotsaqueststerritorisasiàticsasortir
de lapobresaextremaperendinsar-sea la industrialització,quesuposaràelprogrésde la
qualitatdevidadelapoblacióquehabitaaquestspaïsos.Sibééscertqueaquesttreballes
centraambelcasdeTailàndia,peròcalobservarelcontextdelaregióiveurecomevoluciona
perdesprésferelssímilsentreaquestsdiferentspaïsos.
Elsprimerspaïsosenexperimentaraquestprogrésdecreixementvanserquatre:Coreadel
Sud,HongKong,Singapur iTaiwan.Aaquestsse’lsvaanomenarelsQuatreTigresAsiàtics
degut al fort creixement que van experimentar. Més concretament, parlem de taxes del
creixementquearribenasersuperiorsal8%anualenelperíode1966-1990que,peraque
ens femuna idea, suposavamésdel tripledel creixementd’EstatsUnitsenaquestmateix
període.Pertant,hihavien4economiesbanyadesperaigüesdelPacíficqueestavencreixent
persobredequalsevoleconomiadelmóni,pertant,convergintambelpaísméspotentdel
planetacomésEstatsUnits.
El creixement que estaven experimentant, però, podria seguir registrant taxes tant altes
durantmoltsanysmés?Larespostaésqueprobablementno,jaqueerauncreixementbasat
enelsinputs.Comveuremiexplicaremenelssegüentsapartats,aquesttipusdecreixement
ésmoltefectiuacurtterminiperònoespotsostenirdurantgairetemps.Defet,PaulKrugman,
ho explica en el seu llibre “El internacionalismomoderno”, i ho compara ambel tipus de
creixementquejahaviaexperimentatanteriormentla,aleshores,UnióSoviètica.
Aquestprogrés,queanalitzaremprofundamentenelcasdeTailàndia,esdonavaenaquests
païsosafinalsdelsanys60ifinsals80.EnelcasdeSingapur,perexemple,elpaísregistrava
uncreixementdelPIBpercàpitasuperioral12%al’any1970,desprésd’havercrescutenun
percentatge molt semblant els anys anteriors. Tot i això, com ja comentava, aquest fort
creixement s’anava calmant a mesura que passaven en els anys, combinant taxes que
-
10
arribarenaserinclúsnegativesambaltresméselevades,peròqueencapcass’acostavena
lesdefinalsdelsanys60.
2.Undelsnoustigresasiàtics,TailàndiaEls Quatre Tigres no van ser els únics països en aconseguir unes taxes de creixement
miraculosesdurantel segleXX.Unanovaremesadepaïsosvanexperimentarcreixements
moltsemblantsalsquehavientingutTaiwanoSingapur,quetotihaverpassataquestaetapa
deméscreixement,encaratenienunaeconomiaclaramental’alça.Entreaquestsnouspaïsos
asiàticsdestacavenMalàisia,Indonèsiai,elqueestemestudiant,Tailàndia.Aaquestsse’lsva
anomenar els nous tigres asiàtics o també coneguts coma elsNIC’s (Newly Industrialized
Country)degutalsimilarprocésd’industrialitzacióquejas’haviaobservatenelspaïsosque
hemanomenatenelprimerapartatd’aquestsegoncapítol.
Comjaheavançat,Tailàndiaésund’aquestspaïsosiéselqueanalitzarem.Començaremper
veuregràficamentl’impacted’aquestcreixementambelgràficdelPIBpercàpita:
Com podem observar, el PIB per càpita comença a créixer a finals dels anys 80, més
concretamentassoleixelmàximcreixementde la sevahistòriaa l’any1988,onelPIBper
càpitaesvaveureaugmentatmésd’un11%anual.Podemveurequeaquestsfetsesdonen
méstardquealspaïsosquecomentàvemal’apartatanterior,mésconcretament18anysmés
tardqueelmilloranydeSingapur,perposarunexemple.
Jahemvist,doncs,comelpaísaconsegueixaugmentarmoltelseucreixementi,aleshores,la
seva riquesa. Aquest fet, com ja apuntàvem, es dóna paral·lelament a un procés
d’industrialitzacióquevacanviarforçalavidad’algunstailandesos.Totilagraninfluènciaque
téaquestfetalcreixementalPIBpercàpita,caldirquenoéstantexageratenelsmoviments
0
1000
2000
3000
4000
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
US$
Any
PIBpercàpita(US$apreusactuals)
-
11
migratorisinterns(entermespercentuals)delapoblaciótailandesa,jaquel’arrelamentrural
ésmoltimportant.Concretament,enaquestperíodedecreixement(1980-1996),l’augment
depoblacióurbanarespecteeltotalés,només,d’un10%.
Totiser,encara,unpaísambmoltapoblaciórural,Tailàndiavaferuncanviestructuralmolt
importantenaquestperíode.Elquenovacanviar,sinóqueesvaaccentuar,ésl’etiquetade
paísexportador.Sibédèiemalprimerapartatqueelpaísasiàticjaeraungranexportador,en
aquestaetapas’hivareafirmartotalment.Mentrequealsanys60exportavaunaquantitatde
bensiserveisquerepresentavenel15%o16%delseuPIB,alfinald’aquestperíode,alvoltant
del1996,elnivellsd’exportacionsrepresentavenaproximadamentel40%delPIBdelpaís.
Elsegüentgràficensmostraeltipusd’exportacionsquequefeiaelpaís2:
Com ja avançàvem, aquest gràfic ens mostra visualment aquesta transformació del país.
Podemveurecom,amb16anys,elsproductesmanufacturersguanyenunpesmoltimportant
dinsdelconjuntdelesexportacions,quepassaaserdel25%al71%respecteaquesttotal.Per
tant,aquestcreixementdelesexportacionsquecomentàvemésdegutalafabricaciód’aquest
tipusdeproductesquemajoritàriamentanavendestinatsapaïsosdesenvolupats(economies
d’altingrés).
Totaquestprocésdecreixement,però,realmentdonavariquesaalapoblaciótailandesa?
SabemqueelPIBpercàpitaésunindicadorrelacionatamblariquesa,perònoesbenbécert,
perquèpotnoestardistribuïdaentretotselsciutadansdelterritorianalitzat.Perobservar
com es va distribuir aquest creixement tenim un indicador molt útil i utilitzar pels
economistes,l’índexdeGini.Aquestindicadorexperimentadosetapesmoltmarcadesdins
d’aquestperíode:laprimeraetapatranscorreelsanys1988-1992,enlaquel’índexregistra
valorsa l’alça, fetquedemostraunaugmentde ladesigualtatquepodriadonar-seper la
2Compodemobservar,algràficlifaltenlesdadesde1988jaqueelBancMundialnodisposad’aquestainformació.
0
20
40
60
80
100
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996
%
Any
Tipusd'exportacions(%sobreeltotal
d'exportacions)
Exp.MP.agr.
Exp.manuf.
Exp.aliment.
-
12
creixent acumulació de capital experimentada aquells anys per part d’alguns bancs o
empresaris. La segonaetapa, compresaentreels anys1992 i 1996,mostrauna tendència
inversa,enlaquel’índexdeGiniexperimentaundescensde6puntsque,totiseguirregistrant
valorsalts,ensmostraunamenordesigualtatque,possiblement,esdeualatransformació
delcapitalanteriorenllocsdetreballalesindústriesmanufactureres.
Per tant, doncs, hem observat com el país augmenta el PIB per càpita gràcies al motor
industrial, que s’incentiva i que aporta un augment del comerç exterior en forma de
manufactures.Tambéhemvistcomlasocietathacomençatadeixarelsectoragrícolaper
endinsar-se almón industrial i, d’aquestamanera, aconseguir una societat unamicamés
igualitària,tot iqueencarapobre.Peròcomcreix l’economia?Perquèaquestcanvi?Totes
aquestespregunteslespodemrespondreobservantunasèriedefactorsqueanalitzaremen
elproperapartat.
3.Coméselcreixement?
ElcreixementdelPIBpercàpitasignifica,directament,uncreixementdel’outputgeneratper
l’economia. Per aconseguir aquests augments hi han dosmotors principals: els inputs i la
productivitat.Siaconseguimaugmentarelcapital i laforçadetreball,comaconseqüència
aconseguiremaugmentarlaproducció,aquestéselmètodedecreixementdelsatravésdels
inputs.Peraltrabanda,siaconseguimqueunmateixtreballador,perexemple,intensifiquiel
seu treball i produeixi més unitats de producte en unmateix temps, podrem augmentar
l’outputperlaviadelaproductivitat.
3.1Inputsdecapital
Disposar de capital és bàsic per poder produir, i encara més si parlem de fàbriques
manufacturerescomlesques’estavenimplantantdurantelsanys80i90aTailàndia.Aquest
capitalentraal’empresaenformadedinersiestransformaenactius,comperexempleles
terresonesconstrueixlafàbrica,laconstrucció,toteslesmàquinesnecessàries...Ésevident,
doncs,queambunaentradadecapital,siconstruïmmésfàbriquesitenimmésmàquines,
produíremmés.Doncsaixòvaserexactamentelquevapassardurantaquellsanysatotsels
païsosqueanomenàvemanteriormenti,evidentmenttambéaTailàndia.
Elcicledelainversióenqueesvaveureimmerselpaísvaserforçaprogressiutotique,alhora,
ràpid.Quandiemquevaseruncicleprogressiuensreferimaquevanserprimerelspropis
-
13
tailandesoselsquevaniniciar,demaneraforçainsignificant,lesinversionsenfocadescapala
indústria.Aquestesinversionsprocediendel’estalvidelapoblacióivanpermetreveureels
primers productes manufacturers fabricats al propi país. Si ho comparem amb el flux
d’inversió i de capital que havia d’inundar el país, aquestes inversions eren pràcticament
imperceptibles.
El següent gràfic ensmostra com va evolucionar la inversió estrangera directa que rebia
Tailàndia:
Compodemveure,noésfinsal1987quelainversióestrangeraarribaalpaís.Sianalitzem
aquestgràficpodemobservarunaprimerainversiómoltimportantqueesfrenaalsinicisdel
90,iunasegonainversióqueesreactivaapartirdel1994.Aquestesdosentradesdecapital
estrangertenenunaexplicacióforçainteressant.
LaprimeraentradadecapitalprocediamajoritàriamentdeJapó,quebuscavaenaltrespaïsos
unamàd’obrabarataiabundant,d’aquestamanerapodriaproduirambcostosmésbaixosi,
conseqüentment, vendre a preus més baixos per ser més competitiu. Aquesta simple
explicació és la clau de l’arribada de tants capitals i de moltes empreses que aniran
descentralitzant-se cap a aquest tipus de països, on la força de treball barata suposa una
oportunitattantalesempresescomalapoblació.
Era tantboel resultatqueestavaobtenint Japóen les inversionsque,al1992,el15%del
treballindustrialestavacapitalitzatpercompanyiesjaponeses3.Gràciesaaquestsrendiments,
altrespaïsosiinstitucionsesdonarencompted’aquestabonaoportunitat,fetqueexplicala
segonaentradadecapitals.
3Aquestadadahaestatextretadel llibre:“Elmundoactual:situaciónyalternativas”dePabloGonzálezyJohnLaxeque,
expliquen,l’hanobtingudad’unaenquestadelBancdeTokio.
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
MilionsUS$
Any
Inversióestrangeradirecta(US$apreusactuals)
-
14
A partir del 1994 hi va haver, novament, un increment de l’entrada d’inversió estrangera
directaalpaís,impulsadamajoritàriamentpelFonsMonetariInternacionalielBancMundial,
en busca de bons rendiments. Aquestes dos institucions invertien en països en procés de
creixementi,finsaaquestany,lesinversionsanavendestinadesaalgunspaïsosdel’Amèrica
Llatina,peròvanestimarqueelsrendimentsquepodrienobteniralspaïsosdelsud-estasiàtic
serienmoltmésalts.
Totiqueaquestvolumdecapitalqueestavaentrantdirectamentd’inversorsestrangersera
considerablementelevat,laformacióbrutadecapitalfix(FBKf)ques’estavaacumulantalpaís
eramoltsuperior.LaFBKfmesuralainversióqueesfaenactiusfixesnousoexistentsenuna
economia,pertantésunindicadormoltimportantperobservaraquestprogrésimpulsatper
lesinversions.Elsegüentgràficensmostral’evoluciód’aquestindicadordesdel’any1960fins
al1996:
Aquestgràficensmostra,comjaexplicàvem,l’incrementdelainversióenmilionsdedòlars
(a preus actuals). Com podem veure, la formació bruta de capital que es començava a
acumular eramolt superior a les inversions estrangeres directes, però d’on sortia aquest
capitalquepermetiaaquestaFBKftantelevada?
Elsegüentgràficresponlapregunta:
0
20000
40000
60000
80000
100000
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
MilionsUS$
Any
FBK(fix)(US$apreusactuals)
-
15
Larespostaéssimple;deldeute.Nonomésl’entradad’inversiódirectapermetindustrialitzar
elpaís,sinóquel’entradadecrèditainstitucionspúbliquesiprivadesenvaserungranmotor.
Compodemobservar,primervanserlesinstitucionspúbliqueslesquevandemandarcrèdit
a l’exterior,pertant,elprimer impulsdecreixementelvanassumir indirectamenttotsels
tailandesos.Aixòvaanarcanviant, inoperquèel sectorpúblicassumísmenysdeute,sinó
perquèelsectorprivat,afinalsdels80,vacomençarademandarcrèditexterioraunsnivells
desorbitats,finsalpuntdetenirundeutemoltsuperioraldobledelqueteniaelsectorpúblic.
Deformaresumida,Tailàndiavacomençararebrecapitalexteriordeformamassivadurant
elperíodedelsanys80i90,jasiguienformad’inversiódirectaoenformadecrèdit.Aquests
dinersqueentravenestransformavenmassivamentennovesfàbriques,oficines,màquines...
quesuposarienelmotorileseines(inputs)peralcreixementquevaexperimentarl’economia.
3.2Inputsdetreball
Nocalhaverestudiateconomiapersaberquesiescreenfàbriques,escrearanllocsdetreball.
Com hem vist a l’apartat anterior, l’entrada de capitals va fomentar aquesta creació
d’indústriesinegocisquepermetrancrearmoltaocupació.Peròcomevolucionalataxad’atur
deTailàndia?
Tailàndiaésunpaísquesemprehatingutunataxad’aturmoltbaixa i,desdequeelBanc
Mundialentéinformació,elregistremésaltques’haenregistratésdel3,4%sobreeltotalde
poblacióactiva.Aquestsregistressóninferiorsqueelsquetenenmoltspaïsosdesenvolupats
enlessevesmillorsèpoques,pertant,aprioriésunabonadada.Siensaturemapensaria
compararésfàcilarribaralaconclusiódequeeltreballquehihaaTailàndiaésd’unaqualitat
moltinferioraladelspaïsosdesenvolupats,peròlamancad’unestatdebenestarcomeldels
païsosavançats incentivaa lapoblacióahaver-sedebuscarqualsevoltreball.Tot iaixò, la
0
10000
20000
30000
40000
50000
60000
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
MilionsUS$
Any
Deuteextern(US$)
Privat
Públic
-
16
taxad’aturquehihaviaalpaís asiàtic l’any1991eradel2,7%4 i, lògicament,provéd’una
reduccióimportantrespectealadelsanysanteriorsaaquestadata.Amésamés,lataxava
continuarreduint-sefinsaarribaralvoltantdel’1%al’any1996.
Evidentmentelprocésenelqueestavaimmerselpaísnovacrearnomésun3%oun4%de
llocsdetreballrespectelapoblacióactiva,envacrearmoltsmés,peròaquestsvanreemplaçar
aaltresquejaerenexistents,sobretotalsdecaràcteragrari,quen’erenlamajoria.Peraquest
motiu es va accentuar el procés d’urbanització que comentava al segon apartat d’aquest
capítol,enelquelapoblacióurbanavacréixerun10%respectelapoblaciótotal.
Laimplantaciód’unaeconomiamésindustrialsignificavaunaadaptaciódelapoblacióquees
vatraduirenelnivelld’estudisdelshabitantstailandesos.Enunaeconomiaagrícolanoera
significantlaformacióanivellsecundarii,encaramenys,anivellterciari,peròl’apariciódeles
primeresindustriesmanufactureresidelesoficinesqueocupavenelceldeBangkokrequerien
treballadorsambunaformaciómínima,ésperaquestmotiuquel’escolaritzacióvapatirun
canvipositiu.Elsestudiantsdenivellprimarijaerenunpercentatgeforçàelevat,superioral
80% brut, però encara es va accentuar més durant aquest període, arribant a una taxa
d’inscripció àmpliament superior al 90%. L’educació a nivell secundari i terciari va
experimentaruncreixementmoltmésmarcatdegutalbaixpercentatged’inscripcióquehi
havia a inicis dels anys 70. La inscripció escolar a nivell secundari va passar del 18% que
registravaal1971asuperarel54%l’any1996,xifresmoltsuperiorsa lesquerefereixena
l’educacióterciària.Lainscripciód’aquestsestudismésavançatsencaraestavamoltllunyde
registrarnivellstantelevats,totiqueelcreixementvaserconsiderablejaquevapassard’una
inscripciódel2%al1971al20%alfinaldelperíode,al1996.
Resumidament, la població treballadora va avançar en tres aspectes: aconseguint una
ocupaciómajor, ambunprocés d’urbanització i industrialització important i, comacabem
d’explicar, amb una major formació del que serà, en pocs anys, la força de treball de
l’economiatailandesa.
3.3Elproblemadenocréixerambproductivitat
Comjaavançavaalaintroducciód’aquestapartat,espotcréixerambelsinputs(detreballi
decapital)obéamblaproductivitat.Enselsdosanteriorssubapartatshemvistcomelsinputs
4ÉslaprimeradadadelaquedisposaelBancMundialrespectelataxad’aturdeTailàndia.
-
17
van experimentar un creixement molt pronunciat, però podem dir el mateix de la
productivitat?
Productivitatdelamàd’obradelaindústriamanufacturera(Índex1997=100)5
Com podem observar en el gràfic, excepte Corea del Sud, els països que s’estaven
industrialitzant van tindre un creixementmolt més discret en la productivitat que en els
inputs.PeraquestmotiupodemafirmarqueelprincipalmotordelcreixementdeTailàndia,
comelde lamajoriadepaïsosquehemcomentat,és l’incrementdels inputsenllocde la
productivitatilaeficiència.
Un creixement basat ambels inputs ésmolt efectiu a curt termini però posa en dubte la
capacitatdel’economiaperseguircreixentdecaraalfutur.Elscreixements,quevanarribar
asignificaraugmentsmoltaltsdelPIBpercàpita,podrienhaversituatl’economiatailandesa
anivellsdelanord-americanasis’haguessinpogutmantenirdurantunsanys,peròaixònova
seraixí.Elmotiudelafrenadaeraaquestarestriccióquesuposacréixerambelsinputs,jaque
nopresentencreixementsil·limitats.Lafuncióneoclàssicadelcapital,perexemple,presenta
rendimentsdecreixentsd’escala,fetqueexplicaqueunaentradadecapitalspuguigenerar
un augment de l’outputmolt elevat en primeres etapes però que a llarg termini, aquest
augmentoentradadecapitals,nogeneriuncreixementtantelevat.
Elmateixpassaamblaforçadetreball:al’economiatailandesaesvangenerarllocsnousde
treball que van ser ocupats per a treballadors que estaven a l’atur i pel canvi de treball
5LesdadesdelBancMundialnodisposendelainformacióreferentalaproductivitat,peraquestmotiuelgràficésextretd’un
estudirealitzatperlaBolsadeComerciodeCórdobaque,alhora,l’hanextretdelafontprincipalques’especificasotaelgràfic,
elIIE.
Font:ThepowerofInternationalEducation(IIE)
-
18
d’aquells treballadors que, inicialment, es dedicaven al sector agrari, però tant la taxa
d’ocupaciócomlaindustrialitzaciódeltreballsónlimitats6.
Aquest tipus de creixement, doncs, va veure’s esgotat al llarg del període per la limitació
d’aquests inputs, d’aquesta manera l’11,3% de creixement anual del PIB per càpita que
experimentavaelpaísl’any1988vadonarpasaunestaxesinferiors(pocmésdel4%l’any
1996).
6L’economiatailandesavagenerarunaocupaciógairebédel100%delapoblacióactiva.Aixòvapermetreelcreixementde
l’outputperò,uncopenaquestpuntonjanoespotgenerarmésocupació,elcreixementesveuestancat.Aquestesgotament
s’experimenta,també,ambelsaltresinputsquepottindreunaeconomia,comperexempleenl’educació.
-
19
IVTAILÀNDIAILACRISIDELSUD-ESTASIÀTICElsmiraculóscreixementquehaviaprotagonitzatTailàndiadurantelsanys80i90esvaveure
frenat per una gran crisi econòmica que va sacsejar tot el sud-est asiàtic. En aquest cas,
Tailàndia, va ser el primer país en experimentar els efectes de la crisi ja que en va ser
l’epicentrecausantdelamateixa.Perentendrecomesvaarribaraaquestcanvieconòmic
tantdràsticcalqueanalitzemunasèriedefactorscausantsielpaperquehijuguen.
1.L’escalfamentdel’economia;entradadecapitalsipolíticamonetàriaTailàndia, com tots els països que tenen una moneda pròpia, té una política monetària
particular en la que es poden prendre les decisions que el govern del propi país cregui
convenients.Lamonedatailandesaés,encaraadiad’avui,elbaht, i lagestionaelBancde
Tailàndia.
Enl’èpocad’expansióquehemanalitzatenelcapítolanterior,elpaísvaexperimentaruna
entradadecapitalsestrangersmoltabundant,sobretotperl’atractiuinversorquesuposava
l’alttipusd’interèsqueteniaTailàndiaenunentorneconòmic(païsosavançats)onelstipus
erenbaixos.Aquestsdinersentravenenmonedaestrangera, jasiguindòlars, iens, lliures...
que en entrar al país s’havien de canviar per bahts per poder pagar als constructors
tailandesos,perpoderdonarcrèditalagentquehodemanés...Aquestasituacióvasuposar
unaugmentdelademandadebahts,iunaugmentdedemandaenqualsevolmercatsuposa
unaugmentdelpreu,enaquestcasdelvalordelbaht.Aquíarribalaprimeraintervenciói
decisiómonetàriadelgoverntailandès.Elbaht ieldòlartenienuntipusdecanvi fix iaixò
posavaenperillaquestaestabilitat7,peròsis’aconsegueixaugmentarl’ofertaelvalordelbaht
noquedariaalterat, iaixòeselquevaferelBancdeTailàndia.Alhoraquelademandade
bahtsaugmentavaelgovernaugmentaval’ofertacomprantdòlars,iensilliuresivenentbahts.
Aquest tipus de política monetària no suposa cap límit d’actuació per part del Banc de
Tailàndiaperquèpotcomprartotalamonedaestrangeraquevulguiiimprimirbitlletsdela
monedalocal,pertantnosuposaunasituacióproblemàtica.
L’economiatailandesavacomençaraexperimentarelqueesconeixcomefectemultiplicador.
Lainversióqueentravaiestransformavaenbahtsesconvertiaencrèditsperaempresesi
emprenedors del país, amb els corresponents interessos, que quan es tornaven es
transformaven en nous crèdits, nous finançaments, i així una i altra vegada. Amb el
7Elgoverntailandèsvadecidirmantenireltipusdecanvifixperquèabandonaraquestaestabilitatsuposariaunapèrduade
competitivitatexteriordeTailàndiainointeressavaposarenrisclabalançacomercial,queencaraseriamésdeficitària.
-
20
mecanismemonetariquehemexplicatanteriorment,elgovernmanteniaeltipusconstant
però es començava a preocupar per l’escalfament de l’economia. Davant d’aquesta
preocupacióperunapossiblebombollafinanceraelquevaferelgoverneracomprarbahts
(venentbons,agafantpréstecs...)peròvafracassar,l’economianoparavadecréixer,lesgrues
delaconstruccióseguieninundantelceldeBangkokoncadacopesconstruïenmésgratacels,
oficinesifàbriques.
Peraltrabanda,ésmoltimportantexplicarquemoltesentitatsbancarieserenpropietatde
familiarsoamicsd’algunsdelsministresquehihaviaenaquellsmoments.Aquestarelació
entrebancsipolíticsvaportaraunasituacióderiscl’economia.Elsbancsesveienrecolzats
pelgoverniaixòprovocavaqueprenguessincertsriscosal’horadeconcedircrèditsperquè
pensavenquesialgunacosanosortísbé,elgovernelsrescataria.Degutaaixò,elsbancs,van
començar a concedir crèdits amb un tipus d’interès alt a demandants que potser no ho
podrienacabartornant.Aquestarelaciópolítica-bancaria,doncs,portariaaunapropensióal
riscfinancer.Mentretotanésbéaquestfetpassariadesapercebutperòsienalgunmoment
falléselsistemafinancer,seriaelgovern,ipertanttotselsciutadans,elsqueenpagarienles
conseqüències.
2.Elcanviderumbenelmercatmonetariil’esclatdelacrisiTotelprocésquehemanalitzatal’anteriorapartatvacanviarradicalmentamblapunxadade
labombollaque s’estava creant a l’economia tailandesa.Hihadosmotiusbàsicsquevan
capgirar la situació: El primer és la pèrdua de competitivitat que van patir els productes
tailandesosdegutaladavalladadepreusquevanexperimentaralgunsdelsmercatsenels
queexportavaTailàndia,degut,enalgunscasos,aladepreciaciódelien.Elsegonmotiu,com
jaintroduíemenl’apartatanterior,ésdegutalriscquevaprendreelsistemafinancer.Quan
algunsdelprojectesfinançatsfracassaven,elscrèditsnopodiensertornats,iaquestefecte
multiplicadorqueexplicàvemescapgirava,fentquealgunsespeculadorsisocietatsfinanceres
fessinfallida.
Aquests fets que van començar a posar en dubte l’economia tailandesa van provocar un
descensdelainversióquerebiaelpaísi,conseqüentment,ladisminuciódelademandade
bahts.Enaquestpunt,totalapolíticamonetàriaquehemvistal’anteriorapartatescapgira.
Mentrequelesempreses(itambéelBancdeTailàndia)necessitenbahtsperpagarelsdeutes
que tenenambempresesde l’exterior, redueixen lademandade lamoneda localdeguta
aquestfredelainversió.Enaquestpunt,elBancdeTailàndiahadereduirl’ofertadebahts
per aconseguir mantenir-ne el valor i, per tant, el tipus de canvi fix amb el dòlar. Per
-
21
aconseguir-hoelprocéserael contrari, si finsaraestava imprimintbahts iesquedavaels
dòlars(augmentaval’ofertadebahts),aracanviariaelsseusdòlarsperbahts(aixíretirabahts
delmercatiaconsegueixdisminuir-nel’oferta).Aquestanovasituacióeramoltmésdifícilde
controlarallargterminiperquè,mentrequeferunapolíticamonetàriaexpansivaésil·limitat
(espotimprimirtotalamonedaqueesdesitgi),ferunapolíticarestrictivatélalimitaciódeles
reservesdemonedaestrangeraquepuguitindreelBancdeTailàndia.
Davantd’aquestasituaciós’haguéspogutprendreladecisiód’augmentareltipusd’interès,
quetambéésunapolíticamonetàriarestrictiva,peròelgovernvadescartar-hoperquèno
voliareduirlademandadecrèdit,fetquefrenarial’economiaidisminuiriaméslademanda
delbaht.Unaaltradecisióquehaguéspogutprendreeradeixareltipusdecanvifixidevaluar
lamoneda,peròaixòsignificariaunencarimentdeldeuteambl’exteriorimoltesempreseses
declararien insolvents. En aquesta situació tant complicada, el govern tailandès va decidir
seguirmanteninteltipusfixdelaformaqueacabemdeveure.
Elproblemadelesreserves,però,vaarribaralseuextrem.Elsinversorsilagentquetenien
bahtsvancomençarapreocupar-sepersielgovernseriacapaçdemantenireltipusdecanvi
durant molt temps. Davant d’aquesta incertesa, tota aquesta gent que tenia bahts va
començar a vendre’ls per no arruïnar-se si es devaluava la moneda i, precisament això,
acceleravaencaraméselmomentenelqueelpaísesquedéssensereservesperquènofeien
mésquedisminuirlademandadebahts.
El2dejuliolde1997éseldiaenqueelBancdeTailàndiavacedir.Degutal’escassesade
reservesdemonedaestrangera,elgoverntailandèsvadecidirdeixareltipusdecanvifixiva
passaraltipusflotant.Ladevaluaciódelbahtvaserautomàtica,peròquinsefectestindràaixò
al’economiaTailandesa?
Aparentment,unadevaluaciódelamonedaaunaeconomiapetitacomésladeTailàndiano
hauriadetindreefecteseconòmicsgairesignificatius.Peròvaseraixí?
3.Altresdesajustoseconòmics:labalançacomercialnegativaAmésamésdelsproblemesenelriscbancariienlapolíticamonetàriaquehemvistal’apartat
anterior,l’economiatailandesaestavaavisantd’unarecessióenformadedesajustosendos
indicadors macroeconòmics importants i, alhora, molt relacionats entre ells. Aquests
indicadorssónlabalançacomercialil’endeutamentdel’economia.
-
22
Començantpelprimer,labalançacomercial,calcanalitzarcomvaevolucionarfinsarribara
l’etapadelacrisi:
Compodemveure,labalançacomercial(queexplicamoltbél’evoluciódelsaldodelabalança
percomptecorrent)vapatirundescensmoltimportantalllargdelsanys90,finsaarribara
assolirelmínimhistòricdelpaís.Aquesta tendència tantnegativaeracausadaper l’elevat
nombred’importacionsque registravaelpaísque, cadacopmés, superavael valorde les
exportacions.Pertant,eldinersquelagentesgastavaencomprarproductesdeforadelpaís
eren una suma superior als que obtenien venent fora del país, aquest fet només es pot
sostenirmitjançantl’endeutament.
Mirem,doncs,comvaevolucionarl’endeutamentexternacumulatenpercentatgeal’ingrés
nacionalbrut:
-14000-12000-10000
-8000-6000-4000-2000
0
2000
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
MilionsUS$
Any
Balançacomercial(US$apreusactuals)
0
20
40
60
80
100
120
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
%INB
Any
Deuteexternacumulat(%INB)
-
23
Aquestgràficensmostracom,efectivament,eldeutevaaugmentar.Comjacomentàvema
l’apartat2, lesempresesprivades,peròtambéelsectorpúblic,s’endeutavenambentitats
financeresestrangeres,quehaviendepagarambdòlars.
Apartird’unabalançacomercialnegativaacabem,doncs,generantdeuteal’estrangeramb
dòlars,lliures,iens...quealimentaelprocésqueexplicàvemalsegonapartat.Pertant,aquests
desajustsnomésfanqueavisariaccelerarelprocéscapaladevaluacióquecomentàvem.
4.EldesastreielcontagiAcabavaelsegonapartatdientqueunadevaluacióenunpaístantpetit(comparatanivell
mundial)comésTailàndia,podriatenirefectesgairebéinsensiblesanivellglobal,perònova
seraixí.Duranttotelprocés,elmercatborsaritailandèsjacomençavaaregistrarcaigudes
importants,peròamb ladevaluaciódel2de juliolde1997 les caigudesvan sermoltmés
catastròfiques.Elsmercatsvanreaccionarmoltmésdelques’esperavailainversióquerebia
Tailàndiavaveure’sfrenada.Automàticamenteldeuteperalesempresesambl’exteriorva
encarir-sepercadapercentatgequeesdevaluavalamoneda,peròtambés’encariaeldeute
interior causatper l’augmentdel tipusd’interès.Aquí va començar l’efectede la crisi: les
empresestenienunvalordeldeutemoltmésdifícildepagar,conseqüentmentreduïenels
balançosielsbeneficis,generavenunapèrduadeconfiança,estraduïaenunapèrduadela
confiançadels inversors,disminuïa la inversió i, per tant, lademandadebahts i unaaltra
vegadaelgovernhaviadedevaluarlamoneda.Totaquestprocésvagenerarqueladevaluació
delbahtrespecteeldòlar,ques’esperavad’un15%,acabésregistrantvalorsnegatiusdel41%
nomésambunany.
Tailàndiaestrobavaenunasituaciómésgreudelaqueespodiaimaginar,peròaixòvaafectar
nomésaaquestpaís?
Larespostaalapreguntaésqueno.Tailàndiavaserelprimerpaísquevapatirelsefectesde
la crisi però no l’únic. Quan l’economia tailandesa es va veure sacsejada per la crisi, els
inversorsvancomençaraentrarenunasituaciódepàniciincertesa.Totiqueaparentment,
algunspaïsoscomIndonèsiatenienundèficitpercomptecorrentméscontrolat,elsinversos
vancomençaradubtarsobrepossiblesdevaluacionsdegutalamancadereservesdelspaïsos.
Comdèiem,aixònotéperquèserungranproblemaperl’economiaperòhivanhaverdos
factorsenjocquevanarrastrarlesaltreseconomiesalacrisi.Elprimeréselquecomentàvem,
laporidesconfiançaquetenienalgunsinversorsenqueaquestspaïsosimitessinlarecessió
tailandesa,peròpossiblementaixònoeraelpitjor.Elquevaserméssignificanteralarelació
entreTailàndiaiaquestspaïsos.Totiqueentreleseconomiesensimateixesnohihaviauna
-
24
relaciótantimportantcompergenerarunefectecontagi,síquehihaviaunarelacióenles
inversionsquerebien.Moltsdelsinversorsquetransmetiencapitalcapalspaïsosdelsud-est
asiàticnohofeiendirectamentaunpaíssinóquehocanalitzavenmitjançantplansd’inversió
conjunts,esadir,noinvertienenunpaíssinóenelconjunt.Enaquestcassíqueésrellevant
l’efectedelacrisitailandesa,jaquelaretiradad’inversióesfeia,enmoltscasos,enaquests
plansconjuntsi,pertant,tambéesretiravalainversiódestinadaalsaltrespaïsos.Enpocmés
de6mesosl’efectedelacrisitailandesavacomençaracontagiar-se.
Totaquestprocéss’anavaalimentantasimateix,icadacopqueesretiravamésinversió,les
monedesdevaluaven,lesempresesestrobavenenunasituaciópitjor,ladesconfiançacreixia,
iestornavaaretirarinversió.ComhemvistnonomésdeTailàndia,sinódelconjuntdepaïsos
que estaven formant aquests plans d’inversió conjunts, com eren Malàisia, Indonèsia,
Singapur,FilipinesiCoreadelSud.Totsaquestspaïsosestavenprotagonitzantlaprimeragran
crisidelsmercatsfinancersglobalitzats.
5.ElpaperdelFMIAvançdetancaraquestcapítol,vallapenaafegirqueaquestacrisitambéesconeixcomla
crisidelFMI.ElpaperquehivajugarelFonsMonetariInternacionalvaserbastantcriticatpels
dirigentsdelspaïsosasiàticsqueesvanveureafectats.Quanleseconomiesdelsud-estasiàtic
esveienalacordafluixa,apuntd’esgotarlesreserves,algunsdelsdirigentsdelFonsMonetari
vanvisitaralgunsdelsBancsCentrals,comvaserelcasd’Indonèsia,perdonarfedequeles
reserves eren insuficients.Mentrestant, no arribava cap tipus d’ajuda per part d’aquesta
institució.
Uncopleseconomiesvanentrarencrisi,síquevanarribarcertesajudesperpartdelFMIen
forma de crèdits, però no gratuïtament. Les condicions que va posar el Fons Monetari
Internacionalaaquestcrèditserenbastantexigentsdesdelpuntdevistadelslídersdelspaïsos
asiàtics. Les principals condicions van ser: retallar la despesa pública, mantenir un tipus
d’interèselevat iacabaramblacorrupció i les imperfeccionsdelsistemafinancer.Aquests
dirigentsvanacusaralFMIdeneocolonialistes,devolercontrolarelspaïsosasiàtics,primer
deixant que caiguin en crisi i després mitjançant condicions polítiques que controlin
l’economia.Vasermoltcriticat,precisament,queenunaetapadecrisiesdemaniretallarla
despesa pública i augmentar el tipus d’interès, totalment el contrari de les polítiques
keynesianesrecomanadespercombatrelacrisi,comsónuntipusd’interèsbaixperestimular
el crèdit i el consum dels ciutadans, i un augment de la despesa pública per reescalfar
l’economia.
-
25
D’aquestamanera,doncs,elspaïsosdelsud-estasiàtic,quetanthaviencrescutdurantels80
i90(finsal1997),esvanveureafectatsperunagrancrisiquevaprovocarunasituacióde
pobresaperamoltesfamíliesidificultatseconòmiquesanivellgeneralatotelpaís.Apartir
delssegüentsanysescomençaràainiciarunalentaiprogressivarecuperaciódel’economia,
queanalitzaremalpropercapítol.
-
26
VLALENTAIPROGRESSIVARECUPERACIÓDELPAÍSDESPRÉSDELACRISI1.LesprimeresmesuresiefectesdelarecuperacióCom comentàvem al final del capítol anterior, quan la crisi va esclatar, el FonsMonetari
Internacionalvaintervenirimmediatamentambajudesdecapitaldirectesdirigidesaaquests
països.Durantelfinaldel1997iprincipisdel1998,elFMIvatransferiruns35.000milionsde
dòlarsqueesvanrepartirentreCoreadelSud,TailàndiaiIndonesia.D’aquests35.000milions,
s’estimaque4.000milionsdedòlarsvananardirigitsíntegramentaTailàndiaque,amésa
més,varebrealtresinjeccionsdecapitalqueveniend’altresinstitucionsiinclúsorganismes
privats.Aquesta injecciódecapital,comparadaambelPIBde150.000milionsdedòlars(a
preusactuals)de l’any1997,significavaun2,6%delvalorafegitqueeracapaçdegenerar
l’economiaenunany,oelquesignificariaelvalorafegitquecreava l’economiatailandesa
amb9dies.Comespodiaesperar,aixònovasersuficientmentsignificantcomperaixecar
una economia que anava en caiguda lliure. Però, com ja havíem avançat anteriorment,
aquesta entrada de capitals va anar acompanyada d’una sèrie de mesures, les quals
destacavenlapujadadeltipusd’interès,algunesprimeresmesuresenelsistemafinancerila
reducciódeladespesapública.
Larespostaimmediataaaquestaprimerasèriedereformesvasermésaviatimperceptible.
Durantel1997 iel1998,elcapitalseguiamarxant i,pertant, lamonedaseguiacaient.La
intervenciódelsFonsMonetariInternacionalvasignificarunaugmentdelatransparènciai,
pertant,elsinversorssabienambtotalseguretatdel’escassesadereservesqueteniaelbanc
centraltailandès.Això,aprimerainstància,novaserunfactorquefacilitéslarecuperaciója
queelsinversorssabienqueelBancdeTailàndianoteniasuficientmonedaestrangeracom
per pagar el seu deute i la inversió seguia caient, alhora que també es reduïa la despesa
pública.
Amoltcurttermini,lesprimeresreformesnovantindrerepercussionsperòelsprimersbons
resultatsnotardarangaireenarribar.
2.PrimersresultatsirecuperacióElsdinersfinançatspelFMIilesaltresinstitucionsnovansignificarunamillorapelpaís,però
com hem vist hi havien una sèrie de condicions, imposades pel propi Fons Monetari
-
27
Internacional, que vanpermetre els primers resultats i, comveurem, són la baseper a la
posteriorrecuperació.
ElFMIvaimposarunapolíticaeconòmica(monetària)restrictiva,esadir,acanvidel’ajuda
econòmicavaobligaralgoverntailandèsafixaruntipusd’interèselevat.Aquestapolíticava
sercriticadaperquè,comjahaviaavançatal finaldelcapítolanterior,quanunaeconomia
entraencrisiacostumaa implantarpolítiquesexpansivespera fomentar la reactivacióde
consumintern.Aquestapolíticarestrictiva,però,vadonarelsseusfruits.Tenintencompte
que l’economia tailandesa, igualquemoltesde lesaltreseconomiesdel sud-estasiàtic,es
trobavaenunasituaciódedevaluacióipèrduadevalorconstantdelamoneda,mantenirun
tipusd’interèsaltdonavaunal·licientalsinversorsid’aquestamanera,compodemobservar
alsegüentquadre,lesinversionsestrangeresvanaugmentardurantel1997i1998gràciesa
això.
Aquestcomportamentsimultanientrelainversiói lataxad’interèsvaaconseguirunacosa
tantimportantcomeraestabilitzarladevaluacióqueestavapatintlamoneda,aconseguint,
d’aquestamanera,queelpaísnoentresenunespiraldedevaluacionsques’haguéspogut
convertir en un problema molt més important. Gràcies a aquestes polítiques, el país va
aconseguir frenar l’accentuadadevaluaciódelbaht respecteeldòlar,quevapassarde54
bahts/US$a40bahts/US$enmoltpocsmesos.Apartird’aquestmoment,elpaísaconsegueix
mantenir una certa estabilitat en el tipus de canvi al voltant d’aquests 40 bahts/US$,
confirmantl’evidentdevaluacióperò,aleshores,jacontrolada.
L’augmentdeltipusd’interèsqueacabemdeveure,peraltrabandavapermetrequeelbanc
centralrecuperésreserves ipoguéspagareldeute.Ambl’entradad’inversióestrangerava
aconseguirpagarpartdeldeuteexterndurantelperíodederecuperació,demaneraqueel
0
2000
4000
6000
8000
1994 1995 1996 1997 1998 1999
MilionsdeUS$
Any
Inversióestrangeradirecta
(entradanetadecapital)(US$a
preusactuals)
8
9
10
11
12
13
14
15
1994 1995 1996 1997 1998 1999
%
Any
Taxad'interèsactiva(%)
-
28
deutede90.500milionsdedòlarsqueteniaelpaísal1996al’any2000s’haviareduïta67.800
milions.Aixòesvaaconseguirmantenintlesreservesiinclúsaugmentant-les,permetentque
elpaístinguésmésdel100%delvalordeldeuteexternacurtterminienreserves.
Peraltrabanda,l’economiaestavaexperimentantunamilloramoltimportantenl’àmbitdel
comerçextern.Labalançacomercial,queavançdelacrisieramoltdeficitària,varecuperar-
segràciesaladisminuciódelesimportacions.Hopodemveureenelsegüentgràfic:
Durantlapost-crisi,Tailàndiaaconsegueixunsuperàvitenlabalançacomercialquemillora
moltíssim,també,labalançapercomptecorrent.Aquestproblema,oavís,queensdonava
aquestindicadoravançdelacrisis’aconsegueixsolucionar,comdeia,atravésdelareducció
de les importacions. La crisi i l’augmentdels tipusd’interès vanprovocarunefecte renda
negatiusobrelapoblaciótailandesaque,siamésaméslisumeml’encarimentquevanpatir
elsproductesexteriorcomaconseqüènciadeladevaluació,vatraduir-seenundescensde
les importacionssuperioral40,5%.El superàvitesvaaconseguir,enelsprimersdosanys,
gràciesalareducciódelesimportacions,mentrequeposteriormentseranlesexportacions
lesquepermetranmantenir-lo (excepteel2005) finsadiad’avui.Calafegirque, tot ique
moltesempresesvantindrequetancarcomaconseqüènciadelacrisi,lesexportacionsesvan
mantenirgràciesal’augmentdelacompetitivitatquevapermetreladevaluaciódelamoneda.
Els primers resultats eren bons, la frenada de la crisi va ser ràpida, però la posterior
recuperaciónohovasertant.El1999,unanyimigdesprésdel’esclatcrisi,esvaaconseguir,
novament, un creixement del PIB per càpita positiu. A partir de llavors es va poder
manteniruncreixementprouconstant,queoscil·lavaentreel2%iel6%anual,finsalacrisi
del2008-2009que,aTailàndia,novaafectardeformatantagressivacomaaltrespaïsosmés
avançats.
-50000
0
50000
100000
150000
200000
MilionsUS$
Any
Exportacions,importacionsibalançacomercial(US$a
preusactuals)
Export.
Import.
B.Comer.
-
29
Les polítiques que acabem de veure van ser molt importants per frenar la caiguda de
l’economiaicomençarlarecuperació,peròperaconseguiruncreixementquepoguésarribar
aaquests2-6puntspercentualsnoerensuficients.Elevareltipusd’interèsvasermoltútilper
frenarladevaluacióiestabilitzarl’economia,peròuncopaconseguitaixòeltipusd’interèsva
baixar. Amb una major estabilitat de la moneda, dels mercats borsaris i una millor
transparència de les finances del país, es podia baixar el tipus d’interès sense perdre
excessivamentlainversióexteriori,d’aquestamanera,augmentarlaelconsumilainversió
dels propis habitantsde Tailàndia.Del 1998al 1999 la taxad’interès vapassarde serdel
14,41%al8,97%respectivament,gairebéesvaveurereduïdaalameitat.Totiaixò,l’interès
vaseguirbaixantd’unaformaméscalmadadurantelssegüentsanys,fetque,juntamentamb
la substitució de les importacions, va aconseguir reactivar el consum intern. Aquesta
recuperacióvasermoltméslentaqueladepressiódel97,peròefectivaiconstant.Calafegir
que,totiqueladavalladadeltipusd’interèsincentivéselcreixementdel’economia,elsbancs
erenmésrestrictiusambelcrèditi,aquellriscqueprenienmoltesentitatsfinanceresdurant
l’etapaexpansivadel80iinicisdels90eragestionatd’unamaneramoltmésprudent.
Gràciesaaquestaugmentdelconsumintern,provocatperaquestcanviderumbdelapolítica
econòmica,quevapassaraserexpansiva,elgoverntailandèsvaaconseguirincrementarles
arquespúbliquesmitjançantl’eliminaciód’algunesexempcionsenelstributsdelstailandesos,
amésamésdel’augmentrecaptatoricíclicdel’etapadecreixement.Pertant,elgovernva
aconseguirreduireldèficitpúblicqueteniaivapoderincrementarladespesapública,també
necessàriapera reactivar l’economia, tot i qued’una formaméseficient,prudent i sense
corrupcions.Aquestfet,doncs,tambévaajudaraimpulsarlarecuperacióeconòmicadel’inici
delsegleXXI.
Finalment,hivanhaverunasèriedereformesmoltimportantsperaqueaquestcreixement
fospossiblei,amésamés,fosuncreixementsa.Quesiguiuncreixementméssavoldirque
seràtransparent,menyscorrupte,prudentiequitatiu.Peraconseguiraixòesvaactuarenla
part estructural de l’economia, on les reformes van ser lentes i progressives, com la
recuperació.
Enprimerlloc,elgovernvaactuarenelsectorfinancer,deformaquedurantelperíodede
recuperacióesvantancar,fusionarirecapitalitzarunasèriedebancsientitatsfinanceresper
reforçarelsector,fer-loeficientitransparent.
Peraltrabanda,hivanhaverunasèriedepolítiquesperintentarliberalitzarelmercatd’alguns
monopolis, quemolts van ser desmantellats.Això garanteix unamillorade l’eficiènciadel
mercat i, alhora, una sèrie de noves oportunitats per a emprenedors i empreses, que es
-
30
traduiràenunamilloradel’equitat,enunpaísonhihavia,iencaran’hihaadiad’avui,molta
desigualtatsocial.Juntamentambaquestespolítiquesafavordelacompetència,tambévan
donarfacilitatsalsemprenedorsquevolienposarempreses,reduintlescondicionsielprocés
burocràticquecomportavafer-hofinsaleshores.
A diferència dels anys 80 i 90, l’estat va impulsar un creixement de l’economiamoltmés
recolzatperlaproductivitat.Al’apartatdoshemvistquinesconseqüènciestécréixerapartir
delsinputs,doncsenaquestaetapaessoluciona,engranpart,ilaproductivitataconsegueix
créixer constantment (tot iqueanivellsbaixos) i, alhora, l’economia.Aixòva serpossible
gràciesaunasèriedefactorscomunamillororganitzacióempresarial,l’avançtecnològicen
elprocésproductiu,lamillorformaciódelstreballadors,etc.D’aquestamanera,doncs,elpaís
vaexperimentaruncreixementméscalmatqueelsdelsanys80peròméssostingutiregular
eneltemps.Desdel1999,elprimeranydecreixementdesprésdelacrisidelsud-estasiàtic,
ifinsal2007,onelmónesveucolpejatperunanovacrisieconòmicaanivellglobal,elpaísva
créixeralvoltantd’un4%anual(creixementdelPIBpercàpita).
Peracabaraquestapartat,calapuntarquedurantaquestaetapa,ons’aconsegueixcréixer
progressivament,elgovern,quecomhemvistcomençaaaugmentarlasevarecaptació,porta
a termeunasèriedemilloresenels serveispúblics.Aquelladespesacontroladade laque
parlàvemesvatraduirenunasèried’inversionspúbliquesquegarantirienunamillorasocial.
Totiquenotéresaveureambl’estatdebenestarquehihaalspaïsoseuropeus,ladespesa
anavadirigidaacobrirnecessitatsimportantsdinslespossibilitatsdelgovern.Pertant,doncs,
esvaduratermeunapolíticapúblicaexpansivaqueesvatraduirambl’ampliaciódelaxarxa
delaSeguretatSociali,sobretot,ambunamilloradelesinversionsdirigidesalcapitalhumà.
Hivahaverlaimplantaciódesubsidis,unavançenl’àmbitdelasanitat(construccióimillora
d’espais sanitaris), també en l’àmbit de l’educació (escoles), i es van fer polítiques per a
fomentarlacreaciódellocsdetreball.
Ambtotesaquestesmesuresipolítiquesquehemvistenaquestapartat,comdeia,l’economia
tailandesa va aconseguir créixer d’una forma constant durant tot el període. Aquest
creixement,quenoeratantaltcomeldels80iprincipisdel90,vapermetrequedurantel
2006elpaísrecuperéselnivelldePIBpercàpitaquetenia justavançdedelacrisidel97.
Tailàndiaaconsegueixmantenirel creixementdelPIBpercàpitad’una formaconsiderable
que,tot iqueel2008esveufrenatperlacrisieconòmicaquehihaviaal’entornmundial,
seguiràcreixentfinsadiad’avui.Ésenelpropercapítol,ons’analitzaaquesttramfinaldel
creixementperaveurecomestrobaelpaísadiad’avui.
-
31
VITAILÀNDIAENELSÚLTIMSANYS1.ConjunturaeconòmicageneralDurantelsúltims8o9anys,l’economiatailandesahaentratenunaetapaeconòmicaipolítica
bastantirregularicomplicada.Perprimeravegada,enelsanysquehemestatestudiant,no
estrobanienunaclaraèpocadecreixementnienunacrisipronunciada.Durantelsúltims
anys l’economia ha experimentat etapes de creixement i etapes de decreixement. Més
concretament,l’economiahacrescutgairebétotselsanys,totiquedeformaméscalmada
que en les altres èpoques de creixement que hem analitzat, i ha decrescut l’any 2009. El
decreixement,al2009,esjustificaamblacaigudadelainversióestrangerai,també,ambla
caiguda de les exportacions generada per la crisi financera global. Tot i això, l’economia
tailandesaesvatornararecuperarràpidamentgràciesa l’augmentde lademandainterna
causada per una baixada del tipus d’interès i a una progressiva recuperació de l’entorn
econòmicquepermetràunamilloradelainversióestrangera,nomésfrenadapelpànicales
inundacionsdeTailàndiadel2011iaunaugmentenlesexportacions.
ElsegüentgràficensmostraelcreixementdelPIBpercàpita:
Comjahavíemavançat,al2009hihaaquestdecreixementanualdelPIBpercàpita,ielsaltres
anyscombinendiferentstaxesdecreixement.Silesanalitzemenmitjana,elcreixementésal
voltantdel3%,peròhihaanysonésméselevatihihaanysquehoésmenys.
ElPIBdeTailàndia,analitzatperlabandadeladespesaal2015,escomposaun50%perla
demanda interna (privada) del país, que ha anat perdent pes en els últims anys, quan la
diferènciaentreexportacions i importacionscadavegadaésmésgran iguanyapesdins la
composiciódelPIB.Pertant,elPIBtailandèss’explicaengranpartperlademandainterna
-2
0
2
4
6
8
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
%
Any
CreixementdelPIBpercàpita(%anual)
-
32
(privada i pública) tot i queperdpes. Precisament aquestapèrduadepesde lademanda
internaéslaqueexplicaqueelcreixementdelsúltimsanyshagiestatinferiori,amésamés,
tambéexplicaladisminuciódelesimportacions(quedonaràpeuaunsuperàvitcomerciali
percomptecorrent important).Aquestfets’hadonatperunanotable inestabilitatpolítica
queha travessatelpaíselsúltimsanys, el copd’estatde2014 i lamortdel reiBhumibol
Adulyadej.
Ladisminuciódelademandainterna,apartdedisminuirelcreixementdelPIBpercàpita,ha
afectat directament als preus. Aquests últims tres anys destaquen per experimentar una
inflacióqueestàpersotade l’1%,quenonoméshaestatafectadaper ladisminucióde la
demandainterna,sinóquetambés’explicapelgrandescensdelspreusdelpetrolidurantel
període.
Peraltrabanda,durantel2014iel2015,lamonedatailandesaesvaveureapreciadadavant
laprevisióquelaReservaFederalvafersobreunapossiblereduccióenl’ofertamonetària.
Aquestaapreciacióvainfluirnegativamentenlesexportacions,jaquefeiaqueaquestesfossin
menys competitives en el mercat mundial i, com a conseqüència, que disminuïssin
lleugerament.Davantd’aquestasituació,elgovernvaprendremesuresivaaplicarunapolítica
monetària expansiva, mitjançant la disminució del tipus d’interès. Aquesta política va
aconseguirunaugmentdelademandadebahtsqueesvatraduirenunadepreciaciódela
monedaique,almateixtemps,permetràmantenirlesexportacions.Comdeiaabans,l’època
perlaquepassenelstailandesosdestacaperladisminuciódelconsumprivat(interniextern)
quefaquelesimportacionsesredueixini,tenintencomptequelesexportacionsesmantenen
mésestablesquelareducciódelesimportacions,s’aconsegueixunsaldocomercialbastant
positiuquepermetmantenirelPIBpercàpitaencreixement.Inonomésserviràpermantenir
elcreixementdelPIBpercàpita,sinóqueéselprincipalcomponentdelabalançapercompte
corrential2014i2015aconseguiràquetinguiunsuperàvitimportant,fetmoltpositiupera
l’economiadelpaís.
Peracabard’explicarlaconjunturaeconòmicaactual,val lapenacomentarmoltbreument
trespunts:
- L’evolució que ha experimentat l’economia tailandesa ha portat un canvi radical al’estructuradel’economiadelpaís.Elsectorserveishaguanyatmoltpesdurantels
últimsanysiexplicaun55%delPIBdelpaís.Caldestacar-nelaimportànciadelcomerç,
el transport, les comunicacions i l’emmagatzematge, el sector de les finances,
l’immobiliari i l’administraciópública.El segonsectormés importantés l’industrial,
que es manté al voltant del 35% del PIB total, destacant-ne clarament el sector
-
33
manufacturer.Finalment,elsectorprimariperdpesijaestrobapersotadel10%de
lacomposiciódelPIBtotal.
- Lesreservesdelbanccentral,quetantproblemàtiqueshaviensigutavançdelacrisidel97,estancontrolades.Araquejanohihalapressiódemantenireltipusdecanvi,
lesreservesdelbanccentralserveixenperpagareldeuteextern(moltcontrolat), i
actualmenthihasuficientsreservescomperpagareldeuteexternacurtterminitres
vegades.
- Lataxad’aturdeTailàndiaestàpersotadel’1%,aixòesunfetbastantimpactantasimplevista,peròvaladirquemoltsdelstreballssónensituacionsprecàriesiamb
rendes baixes. Tot i això, en aquest aspecte hi ha hagut una evolució que es veu
reflectidaambunamilloraal’índexdeGini(2013),quemostraunamajorigualtatde
lapoblaciótailandesa.
- Anivellgeneral,nohemd’oblidarqueTailàndiatéunsectorturísticmoltpotentiquedónaunbonimpulsalPIBdelpaís.Al2015,Bangkokvaserlaciutatmésvisitadadel
móniaixò,òbviament,téunefectemoltpositiusobrel’economiadelpaís.
Anivellgeneral,comhemvist,Tailàndiatéelsprincipalsindicadorsmacroeconòmicsbastant
controlats.Peròhemde tenirencompteque l’economia tailandesaésunaeconomiaque
sempres’haalimentatdelainversióestrangeraqueharebuti,canalitzantaquestainversió,
acabasentunaeconomiaexportadora.Elspròximsdosapartats,onparlaremdelesinversions
exteriorsilesexportacions,ensajudaranaentendrequinesinterrelacionstéTailàndiaamb
elsaltrespaïsosielseupaperactualdinsl’economiamundial.
2.InversionsexteriorsComhemexplicatal llargdeltreball,elmotordel’economiatailandesahasigutlainversió
exterior que ha anat rebent. Aquesta inversió exterior, que tant important va ser per al
creixementdelsanys80i90,tambéhosegueixsentactualment,fetqueesreflecteixenla
balança de capital del país. La balança de capital és molt negativa, al 2015 va ser
aproximadament de -17.043,08milions de dòlars, fet que demostra que hi hamoltamés
entradaquesortidadecapitals.
-
34
LasegüenttaulaensmostraelspaïsosqueméshaninvertitaTailàndiaielssectorsalsquals
anavadestinadaaquestainversió8:
Compodemobservar,elprincipalaliatdeTailàndia,entermesd’inversió,ésJapó.Elspaïsos
queelsegueixen,al’any2015,sónSingapur,AustràliaiAlemanya.Pelquerefereixalssectors,
elsquerebenmésinversiósónelsectorfinancerid’assegurances,elsectorimmobiliari,ila
indústriad’ordenadors,electrònicaiproductesòptics.
Ésevidentquelainversióhadisminuïtelsúltimsdosanys,coincidintamblatendènciaqueha
portatelPIBpercàpitaanalitzadaanteriorment.Comdèiem, la importànciade la inversió
exterior és tant evident que el comportament del PIB per càpita es calcat al d’aquest
paràmetre, de fet és un clar símptomade que l’economia tailandesa, ara encara, segueix
creixentmésatravésdelsinputs(enaquestcasdecapital)queenlaproductivitat.
Delamateixamaneraquelainestabilitatpolíticahainfluenciatnegativamentalconsumintern
delpaís,tambén’ésundelsmotiusd’aquestadisminuciódelainversióestrangerarebuda.
Perònonomésaixò,sinóquehemderecordarqueelgovernhapresmesuresenlapolítica
monetàriadurantelsdarrersanys.Labaixadadelstipusd’interèsperaaconseguirdepreciar
8Lataulahaestatextretadel’estudidelaSecretariadeEstadodeComercioqueestàreferenciatalabibliografia.Enaquest
estudiesfareferènciaalBancdeTailàndiacomafontprimàriadelesdades.
-
35
lamonedajugaunpaperdesfavorableal’horaderebreinversionsjaqueelsrendimentses
preveueninferiorsi,invertirenelpaísresultamenysatractiu.
Davantlaimpossibilitatd’estimularlainversióamblapolíticamonetària,elgovernhaposat
enmarxaunasèriedereformeslegalsque,juntamentambladisminuciódelapressiófiscal
queesvaposarenmarxadesprésdelesinundacionsdel2011perreactivarl’economia,ha
aconseguitcontrarestarelsefectesd’aquestabaixadadeltipusd’interès.Ésinteressantsaber
queTailàndiaésunpaísquealhoradecrearunaempresa,depenentdeltipus idelsector,
posaunasèriederestriccions.Normalmentaquestesrestriccionsimposenqueunpercentatge
de la propietat de l’empresa, o la totalitat d’aquesta, sigui d’alguna persona resident a
Tailàndia.Enaquestaspecte,lanormativahaevolucionatcapafacilitarlacreaciód’empreses
i,sobretot,enincentivaraquellainversiódestinadaalsectordel’altatecnologia.
3.Tailàndia,unpaísexportadorHemparlatmoltdelaimportànciadelesexportacionsperaTailàndia,peròésdelspaïsosque
mésexportamundialment?
Elsegüentmapa,extretdirectamentde lawebdelBancMundial,ensmostraquinspaïsos
exportenmésomenysentermesagregats(milmilionsdedòlarsapreusactuals).
Compodemobservar,elspaïsosquemésexportenentermesagregatssónXina,EstatsUnits,
AlemanyaiJapó,respectivament.PertrobarTailàndiahemdesituar-nosenlavintenaposició
del “ranking”mundial (any 2015), amb unes exportacions totals semblants a les d’alguns
païsoscomÍndia,Malàisiaipocperdarrerad’Espanya.Ésindubtable,doncs,quelafàbricadel
-
36
mónésXina,queal2015vaexportarun67%mésdemercaderiesqueelseuperseguidor,
EstatsUnits.Tailàndia,encanvi,nomésexportaun9,42%deltotald’exportacionsXineses.
Aquesta comparativa és interessant perquè ensmostra d’on provenen els productes que
podemimportardesdelsaltrespaïsosi,pertant,quinpaístémésinterrelacióenelmercat
mundial,perònoéssuficientperanalitzarl’economiad’aquestsmateixospaïsosjaquehihan
diferentsvariablesques’handetindreencompte,comsónlapoblacióielPIBdelpaís.És
normal,doncs,quepaïsostantgranscomXinaiEstatsUnits,quetenenmoltapoblacióimolt
PIB,exportinpersobred’algunsméspetitscomésel casdeTailàndia.Perobviaraquesta
diferènciacalanalitzar lesexportacionscomapercentatgedelPIBdecadapaís,d’aquesta
maneraaconseguimveurequinpestenenperacadaunadeleseconomies.
El següent mapa, també extret directament de la web del Banc Mundial, ens mostra el
percentatgequesignifiquenlesexportacionssobreeltotaldelPIBdecadapaís:
Compodemveure,elpaperdecadapaíscanviamoltíssimrespecteelmapaanterior.LaXina
ielsEstatsUnitsjanoestanentreelspaïsosqueressaltenenelmapajaquelesexportacions
nosignifiquenungranpercentatgedelseuPIB(21%delPIBaXinai12%delPIBalsEstats
Units).ElspaïsosqueexportenmésenpercentatgedelseuPIBsónLuxemburg,HongKong,
Singapur,Malta i Irlanda, totspel sobredel100%del seuPIB.Enaquestcas,però, també
tenimencomptelesexportacionsdeserveis,motiupelqualLuxemburgessituaenlaprimera
posició,paísambgransexportacionsdeserveis,sobretotdeserveisbancarisisimilars.Igual
compassavaenelcasanterior,pertrobarTailàndiaenshemderemuntaralavintenaposició
(demés de 180 països analitzats) que, igual que avanç, corrobora que és un país on les
exportacions tenen un paper molt important ja que, en el cas de Tailàndia, representen
gairebéun70%delPIBdelpaís.
-
37
Pertant,doncs,Tailàndiaésunpaísexportador,tantanivellgeneralcomencomparacióamb
el seuPIB,peròquèexporta? I aonhoexporta?Per respondreaquestespreguntes, i així
entendremillor l’actualitat de l’economia tailandesa, disposemdels següents quadres per
analitzar-ho9:
Compodemveure,Tailàndiaexportamoltsproductesrelacionatsambelmóndel’automoció
(jasiguinproductes finalscompeces) i tambémoltsproducteselectrònics (un7,9%de les
exportacionssónordenadors).ElsprincipalsclientsdelesexportacionstailandesessónEstats
Units i Xina, fet que si ho valorem juntament amb la informaciódels productes exportats
podem deduir que Tailàndia té un paper important en la cadena de valor d’alguns dels
productesqueesfabriquenique,després,aquestsdospaïsosexportenalmercatmundial.El
tercerpaísquedemandaproductestailandesosesJapó,elquen’éselprimerinversor,unpaís
avançatentecnologiaiproductestecnològicsqueutilitzaelmercattailandèsperfer-seamb
pecesautomobilístiquesiproducteselectrònicsapreusbaixosperabaratirelcostdelsseus
productes.
9Igualquelatauladelesinversions,aquestatambéhaestatextretadel’estudidelaSecretariadeEstadodeComercioque
estàreferenciatalabibliografia.EnaquestestudiesfareferènciaalBancdeTailàndiacomafontprimàriadelesdades.
-
38
Vallapenaafegirque,totiqueelssectorsquemésvalorgenerenenlesexportacionssónels
del’automobilismeil’electrònica,lesexportacionsagrícolessónimportantsanivellmundial
ja que Tailàndia és el primer país en exportació d’alguns productes com l’arròs, la pinya
enllaunada,latonyinaenllaunadailesgambescongelades,ieltercerexportadordepollastre.
Pertant,totiquel’evoluciócapalsectormanufacturerhaestatmésqueevidentipositivapel
país,lesexportacionsagrícolescontinuensentmoltimportantsiperaixòrepresentenun7,5%
deltotaldelesexportacions.
Tot iqueenaquestúltimapartatdelcapítol l’objectiueraveurecomsón lesexportacions
tailandeses, val la pena comentar breument quins productes importa el país. La principal
importaciódeTailàndia,quecomhemvisttéunpesimportantalhoradeexplicarlainflació,
éselpetroli,querepresentaun9%delvalordelesexportacions.Entred’altresproductescal
destacaralgunselementsnecessarisperproduiraquestsautomòbilsicomponentselectrònics
queexporta, comsónalgunscircuits integrats,pecesd’automocióoalgunsmaterials,que
moltsacabaranservintd’inputsperl’economia.
Resumint, en aquest capítol hem pogut analitzar com es troba l’economia a nivell
macroeconòmic,focalitzantenlesinversionsilesexportacions,quehansigutelsdosmotors
més importants per l’evolucióde l’economia tailandesa. Tot i que aquesta informació ens
mostralasituaciódeTailàndiaenl’actualitatielpaperquejugaenelcomerçinternacional,
enelpropercapítolanalitzaremunasèriedetendènciesperaferunaprevisiódefutursobre
l’economia.
-
39
VIIFUTURECONÒMICDETAILÀNDIA1.LaincertesapolíticadeTailàndia
Actualment,Tailàndiaestrobaenunasituacióenlaqueferprediccionssobreelfuturdelpaís
esbastantcomplicat iarriscatper la inestabilitatpolíticaen laqueestroba.Elsdosúltims
intentsdecopd’estatilamortd’unreiqueportavamésdeseixantaanysalcapdavantdel
paísha creatuna inestabilitat iuna incertesa importantalpaís.Comdeiaanteriorment,a
causa d’aquesta situació s’ha tingut que baixar el tipus d’interès per estimular el consum
interior,fetquenoajudaaestimularlesinversions.Mentrelainestabilitatpolíticacontinuï
presentalpaíss’haurandemanteniraqueststipusd’interèsbaixos iaquestnoéselmillor
escenaripossiblepelpaís.Tot iaixò,aquestapolíticapodràsolucionarelproblemaqueha
tingutTailàndiaaquestsúltimsanysamblainflació,quehasigutmoltbaixaiinclúsnegativa.
Comaconseqüènciad’aquestamancadeconsumintern,queamésaméstéunatendència
negativa,cadacopmésl’economiatailandesadónamésimportànciaalpesdelconsumextern
queproporcionaelsaldopositiudelabalançapercomptecorrent.Enelfutur,doncs,potser
vitalquelesexportacionsdelpaíssiguinmésinflexiblesiinsensiblesalainestabilitatpolítica
queel consum interior.Compodemveureenel següent gràfic, les importacions (consum
interndelstailandesos)haestatmoltméssensibleaaquestainestabilitatdurantelsúltims
anys:
Ésprecisamentaquestfet,elGAPqueescreaentrelesexportacionsilesimportacions,elque
aconsegueixunabalançacomercialpositiva.ElPIBd’unpaísespotexpressarenfunciódel
consum,ladespesadelgovern,lainversió(formacióbrutadecapital)idelsaldodelabalança
-500000
50000
100000
150000
200000
250000
300000
MilionsUS$
Any
Exportacions,importacionsibalançacomercial(US$
apreusactuals)
Export.
Import.
B.Comer.
-
40
comercial(Y=C+G+I+(X-M)).Mentrelainestabilitatpolíticasegueixi,ésmoltprobablequeel
pesdelProducteInteriorBrutdelpaísesmantinguiencreixementgràciesaaquestadiferència
positivaentrelesexportacionsilesimportacions.Totiaixò,probablementaquestsaldodela
balança comercial no augmenti gaire més ja que moltes de les importacions, com hem
comentat breument en el capítol anterior, són precisament inputs per a fabricar aquests
productesenexportacions.Pertant,aquestaugmentdelsaldodelabalançacomercial,que
éselprincipalcomponentdelabalançapercomptecorrent,tinguiunlímit.Pertant,acurt
terminipotserqueaquestainestabilitatperlaquepassaelpaísnoprodueixidecreixement
del PIB per càpita per aquest marge que comentàvem però no tardarà a registrar un
comportamentparal·lelqueesgotaràelmargedecreixementdel’economiaique,aquesta
reducciódelconsumintern,juntamentambunaformacióbrutadelcapitalqueactualment
estàestancada,es traduiràenunabaixadadelPIBpercàpita.Per tant,siaquestasituació
segueix així és probable que l’economia pugui decréixer lleugerament i que parlemd’una
petitacrisieconòmicanacional.
2.Situaciómacroeconòmica i creixementdeTailàndia (comparativaambXina iCoreadelSud)Mentrequeelpaísnoesrecuperid’aquestestancamentidelaincertesapolíticaqueacabem
deanalitzaral’apartatanterior,lasituaciópodriaserlaquehemvist.Totiaixò,valadirque
el país no té uns mals indicadors macroeconòmics. Aparentment, com hem comentat a
l’apartat anterior, l’economia tailandesa és sana i les alarmes macroeconòmiques estan
apagades, la situació sembla estar controlada. La inflació ésmés baixa del recomanat (al
voltantd’un2%),perònoésalarmant,labalançapercomptecorrentéspositiva10i lataxa
d’ocupacióéssuperioral99%.Ambaquestsindicadorsestables,deixantabandalaincertesa
enlaqueestrobaelpaís,elgovernnoméss’hauriadepreocupardequeelpaíscreixii,sipot
ser,deformaequitativaperintentarreduirlapobresaimillorarlaqualitatdevidadelpaís.
Percompararlatrajectòriad’algunesvariablesmacroeconòmiquesmésgenerals,queveurem
tot seguit, és interessant agafar coma referènciadospaïsosbendiferents. Enprimer lloc
utilitzaré com a referència la República de Corea (o Corea del Sud) que, com hem vist
anteriorment,ésundelspaïsosquevacréixeral’èpocaquehovaferTailàndiaid’unaforma
molt similar. Ladiferènciaentre totsdospaïsoses trobaamb la riquesa,elPIBper càpita
difereixmoltentreelsdosi,pertant,Tailàndiapodria,ono,seguirambelcreixementfinsa
arribar a la riquesa d’un país com la República de Corea. Per altra banda, també ho
10Vallapenarecordarqueunabalançapercomptecorrentnegativaéssímptomad’unapossiblegrancrisi,comjava
passaranteriormentalacrisidel97.
-
41
compararem amb la principal potència asiàtica, el paísmés exportador delmón i que ha
experimentatuncreixementmoltimportantelsúltimsanys.Aquestpaís,òbviament,ésXina,
queadiferènciadelaR.deCoreatéunPIBpercàpitamoltméssimilarambeldeTailàndia
peròambunadinàmicadecreixementmoltmésaltadurantelsúltimsanys.Elsegüentgràfic
ensmostral’evoluciódelPIBpercàpitaenelstrespaïsos:
Es pot observar clarament, com dèiem, que Tailàndia experimenta un creixement molt
semblantalde laRepúblicadeCorea,siparlemdeperíodes,peròmolt inferiorenvalor, i
comparteixunesxifresmoltsemblantsamblaXina.L’economiaxinesavacomençaracréixer
posteriorment perquè era una economiamoltmés tancada i on el règim comunista s’ha
mantingutdurantméstempsideformaméssostinguda.Llavors,doncs,Tailàndiaseguiràel
creixementqueestàexperimentantXinaactualment?Arribaràalsnivellsdel’economiasud-
coreana?
Tornantal’inicideltreball,comdiuKrugmanenelseullibre“ElInternacionalismoModerno”,
unpaíspotcréixerdedosformes,ambinputs(treballicapital)oambproductivitat.Teninten
comptequeelsinputsdetreballestantotalmentesgotatsdegutal’altataxad’ocupació,ion
les inversionsjatenenrendimentsdecreixents, lasoluciócomjadèiemenelsegoncapítol
passapercréixerenproductivitat.Precisamentaquestaeslaclauqueexplicaràelcreixement
d’aquestspaïsosallargtermini.
Tenintencomptequetotstrespaïsosvanpartird’unasituaciódeextremapobresa,alsanys
70jaaquestspaïsosensmostrenladiferenttendènciaambelPIBpercàpita,peròtambéamb
laproductivitat.Donadesuneseconomiesonlestaxesd’ocupaciósóngeneralmentelevades,
ladefiniciódeproductivitatdel treball coma ladivisiódelPIBpercàpitaentreelnombre
d’ocupatss’acostamoltaladePIBpercàpita,simésnoamblesvariacions.Enselsdoscasos,
productivitatiPIBpercàpita,elnumeradoreslavariabledelPIB,peròeldenominador,que
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
1960
1963
1966
1969
1972
1975
1978
1981
1984
1987
1990
1993
1996
1999
2002
2005
2008
2011
2014
US$
Any
PIBpercàpita(US$apreusactuals)
Tailàndia
Rep.Corea
Xina
-
42
és diferent, es comporta de forma igual ja que el percentatge d’aturats esmínim i, si la
població augmenta, també augmenten els treballadors. És lògic doncs poder treure símils
entre el gràfic del PIB per càpita i del de productivitat. Si ens fixem amb el gràfic de la
productivitatdeltreballdelsectormanufacturerqueanalitzàvemalcapítoldos,podemveure
com la distància (GAP) que es forma entre l’economia tailandesa i la sud-coreana va
augmentantdeformamoltsimilar.Elgràficquevèiem,queestàenbase100,esveuclarament
comdinselperíode1970-2005l’economiatailandesavaaconseguirmultiplicarpertreslaseva
productivitatdeltreballenaquellsector,elmésimportantperalquefaalesexportacions.
Mentrestant, en aquest mateix període de temps, l’economia sud-coreana va aconseguir
multiplicarlasevaproductivitatperonze.Pelquefal’economiaXina,quenosurtenelgràfic,
l’evoluciódelasevaproductivitatéssimilaraladelsinicisdelaRepúblicadeCorea,laqualha
crescutambunamitjanade8,1%durantelperíodedel2007al2013que,compodemveure,
coincideix amb l’etapa de creixement del seu PIB per càpita. Tot i això, val a dir que els
pronòsticsdecreixementdelaproductivitatxinesahanencèsunaalarmaiaquestestaxesde
creixementtantelevadeshananatdisminuït,demaneraquenoméss’esperaunaugmental
voltantdel3%durantl’actualany2017.
Totaaquestaexplicacióde laproductivitatésnecessàriaperdiferenciarelcreixementdels
trespaïsos.MentrelaRepúblicadeCoreahaaconseguituncreixementmantinguteneltemps
iambtaxesanualsprouelevades,Xinahohacomençataexperimentarenelsdarrersanys
però ja es preveu un estancament en aquest sentit. D’aquestamanera, Tailàndia que ha
crescut poc en termes de productivitat al llarg del temps, cap a quina d’aquestes dos
economiesconvergeix?
SeriamoltagosaratdirqueTailàndiaseguiràelpassosd’algund’aquestsdospaïsosperquè,
tot i que el comportament és semblant al de la República de Corea, el problema de
productivitat11tailandesanopermetràalpaísassolirelsnivellsdePIBpercàpitaqueteelpaís
sud-coreà. Per tant doncs, tot i que són països d’estructura semblant, la diferència de la
productivitatpotportaralpaísTailandèsacreixementsmoltmésbaixosiaunestancament
del’economiasinohihacapcanviimportantanivellestructural.Peraltrabanda,lasimilitud
del’economiatailandesaambelPIBpercàpitaxinésésmomentani,perquètotiqueXinaté
unaprevisiód’unareducciód’aquestaugmentdelaproductivitat, lagranpotènciaasiàtica
11L’estimaciódelaproductivitat,quesegueixunalíniamoltsemblantaladelPIBpercàpita,estàjuntamentamblataulade
dadesutilitzadesperaltreballques’introdueixal’annex.Espotobservaraquestadiferènciaentrelaproductivitatdelestres
regions(al2015laproductivitatxinesaerade13.707$,lasud-coreanade55.702$ilatailandesade10.185$).Totiqueel
BancMundialnodonidirectamentlesdadesespotcalcularmitjançantelPIB($),lapoblacióactivailataxad’atur(%actius).
AmblesdosúltimesvariablesespottreurefàcilmentlapoblacióocupadaqueserviràperdividirelPIBtotaliaixíobtenirla
productivitatdeltreball.
-
43
encaratémargeperacréixer.Noésestranydoncs,queallargterminiobservemcomaquesta
diferènciaentrelariquesatailandesailaxinesa(PIBpercàpita)s’accentuï.
Pertant,doncs,nosemblaqueTailàndiahagidepassarperalgunacrisitantimportantcomla
quevapatirl’any1997,jaqueelsindicadorsmacroeconòmicsilamonedaestancontrolats.
Elproblema,però,potplantejar-seperlaincapacitatd’augmentarlaproductivitataunritme
proucompetitiucomperarribaradisminuirladiferènciaderiquesaquetéelpaísrespecte
alguns que te al voltant com és la República de Corea. Amb l’input del treball totalment
explotat,nomésquedaràaplicarpolítiquesafavordelaproductivitatilainversióperintentar
escalfarunaeconomiaqueactualmentestrobaenunaincertesapolíticaquenojugaafavor.
-
44
VIIICONCLUSIONSSiagafemtotaquestanàlisimacroeconòmicdeTailàndiaduranttotsaquetsanysquehem
vist,podemextreureunasèriefactorsqueensexpliquencoméselpaísque,mésqueunes
conclusions,ensportenaconèixerunasèriedecaracterístiquespròpiesd’aquestaeconomia.
Pertant,lesconclusionsd’aquesttreballesbasenentreuretotsaquestspuntsencomúque
hemanatveient.
Enprimerlloc,podemafirmarquel’economiatailandesas’habasatsempreendonarungran
pesalesexportacions.Totil’evolucióquehaexperimentatelpaís,d’unaeconomiaagrícolaa
unademanufacturera(ambgranpesdelsectorelectròniciautomobilístic),aixòsempreha
estataixí, jaambl’èpocaagrícola lesexportacionstenienunpesmolt importantcomparat
amblarestadepaïsosdelmón.Pertant,estructuralment,Tailàndiaésunpaísexportador
respecteelpesdelseuPIB.
Peraltrabanda,elpaísasiàtic,quetanthacrescutdurantaquestúltimsegle,haaconseguit
fer-homitjançantl’estimulaciódelsinputs,esadir,millorantelsllocsdetreballilesinversions
encapital.Comhemanalitzat,aquesttipusdecreixementeramoltcomúentotselspaïsos
asiàticsqueestavencomençant