El còmicHistòria i característiques

principals

Antecedents del còmic

Auca medievalCòdex Maya

Il·lustracions infantils i satíriques al segle XIX

• 1864: John Tenniel. Alice in Wonderland

1896: Yellow Kid. Primers diàlegs encerclats.

1905: Little Nemo. Winsor McCay. • La vinyeta es converteix en un

vehicle narratiu amb molta força, més enllà de la il·lustració infantil.

• Casualment, 1905 és també l’any de naixement del cinema.

Història del còmic:

• 1917: Naix a Barcelona el primer setmanari infantil:TBO• Durant els anys 20 i 30 aparegueren moltes publicacions infantils de

“tebeos”: Pulgarcito (1921), Pinocho (1925), Yumbo (1934), La Revista de Mickey (1935), Flechas y Pelayos (1939)

Anys 40-50 a Espanya: còmic d’aventures marcat per la censura

• 1940: Roberto Alcázar y Pedrín. Vañó. Ed. Valenciana.

La Falange determinava l’ús del paper només a editorials de caràcter franquista, es limitava al 25% les publicacions estrangeres i en 1964 es prohibiren les sèries de superherois.

• 1956: El Capitán Trueno. Mora/Ambrós

1954: El Guerrero del Antifaz. Del prolífic autor valencià Manuel Gago. Ed. Valenciana.

L’escola Bruguera• 1948: Zipi i Zape d’Escobar

(Carpanta…)• 1951: La Familia Cebolleta de

Vázquez (Las hermanas Gilda, Anacleto…)

• 1958: Mortadelo y Filemón, d’Ibáñez (El botones Sacarino, 13 Rue del Percebe…)

• 1973: Superlópez de Jan

Anys 70-80: el boom del còmic per a adults• Apareixen revistes de tots els estils:

fantàstiques (CIMOC, 1984…), experimentals (Rambla), undergrounds (El Víbora), eròtiques (Totem, Kiss), satíriques (El Jueves), terror (Creepy), femení (Esther)

Actualitat: de l’àlbum a la novel·la gràfica

• Durant els anys 90 desapareixen pràcticament totes les revistes dedicades a la historieta i prosperen les novel·les gràfiques: històries llargues en un sol volum de caràcter intimista i madur.

El boom del manga en Espanya

• En els anys 90 comencen a publicar-se els primers èxits de manga en Espanya (Akira, Dragon Ball, Ranma ½…), consolidant-se un gran mercat durant la següent dècada fins l’actualitat, i introduint també el públic femení, fins ara poc consumidor de còmics

Les tires còmiques• Són narracions breus, de 3-4 vinyetes, que es solen publicar en diaris i

revistes.

•Peanuts (1950), Mafalda (1964), •Garfield (1978) i Calvin i Hobbes (1985)

• EEUU: L’Imperi dels Superherois• Nascuts en els anys 40: Superman (1938), Batman (1939), Flash, Cap. Amèrica

(1940). Als anys 60 renaixen amb Stan Lee (Hulk, Thor, Spider-Man, Daredevil, Els 4 fantàstics o X-Men) dins de les editorials Marvel i DC.

CÒMICS PER PAÏSOS

EUROPA: línia clara» A França i Bèlgica hi ha una gran indústria

caracteritzada pel seu traç net. Els principals casos són Tintín d’Hergé (1929-1976) i Astèrix i Obèlix de Goscinny (autor també de Lucky Luke i Iznogud) i Uderzo (1961)

JAPÓ: manga

• El manga va nàixer als anys 20, però és als anys 50 amb Osamu Tezuka (Astro Boy, Black Jack…) quan comença la gran indústria del còmic japonés.

• Hi ha de diversos tipus com per exemple: Kodomo (per a xiquets)

Gekiga: Estil realista, de caràcter històric o dramàtic.

Shojo (per a xiques) i Shonen (per a xics)

TIPUS DE PLANSa. Segons la distància de l’observador

Plans generals: Gran Pla General, Pla General i Pla sencer

1. 2.

3. 4. 5.Gran Pla General

• Pla General

Pla Sencer

Plans mitjans

• Plans Tancats: Primer Pla, Primeríssim Primer Pla i Pla de Detall

Primer Pla

• Primeríssim Primer Pla

Pla de Detall

Diversos plans• Poden haver diversos

plans en una sola imatge, generalment un primer pla i alguna cosa que passa al fons

b. Segons el punt de vista

4.

Pla picat

Contrapicat

Zenital

Nadir

ORDRE DE LECTURA Algunes errades típiques

1. 2. 3.

4. 5.

ALTRES RECURSOSDistribució i tipus de vinyetes

Vinyeta exterior

1. 2.

Vinyeta interior

Vinyeta ortogonal Vinyeta diagonal

Composició simètrica Composició

asimètrica

Vinyeta trencada

Vinyeta oberta

Vinyeta de pensament

Vinyetes conjuntes

Composició decorativa

Zoom

L’última vinyeta de la pàgina sol tindre cert suspens, especialment en els

còmics per entregues, com era originàriament Tintín.

• Una manera típica és posar un element “fora de camp”, és a dir, que no es veu.

Recursos narratius:Fora de camp

Pas del temps

Globus, bafarades o fumets

1. 2.

3. 4.

5.

L’expressivitat

Onomatopeies

1. 2. 3.

.

6. 7.

Signes gràfics / Metàfores visuals

1.

2.

3. 4.

5.

6.

Línies cinètiques, de trajectòria i d’impacte

2.

3.

4. 5. 6.

Línies cinètiques

De trajectòria D’impacte

Línies d’atenció

Altres maneres de donar sensació de moviment són posar un element en desequilibri, o descomposar el

moviment en diverses imatges simultànies.