PROVA DE SELECTIVITAT.

OPCIÓ A.

PRIMERA PART.

Observi el mapa de vessants i conques fluvials de l'Espanya peninsular i contesti a la pregunta 1.

1. Explique la diferència entre els conceptes de vessant hidrogràfic, conca hidrogràfica, xarxa fluvial i llera (1 punt).

Observi ara el mapa topogràfic i contesti a la pregunta 2.

2. Identifique les unitats de relleu que corresponen als nombres localitzats sobre el mapa. Associï després cadascuna d'aquestes unitats del relleu amb les formes de relleu estructurals dominants que li caracteritzen (2 punts).

Relacione ara la informació del mapa de vessants i conques fluvials amb la del mapa topogràfic i contesti a les preguntes 3 i 4.

3. Com influeix l'organització del relleu de la península ibèrica en les característiques dels vessants hidrogràfics i conques fluvials existents? Expliqui aquesta influència descrivint les principals característiques de les tres grans vessants hidrogràfiques i les seves principals conques fluvials (1,5).

4. Existeix una influència del relleu en la disponibilitat hídrica de les conques fluvials? Justifiqui la seva resposta i il·lustri-la amb exemples concrets (1,5 punts).

SEGONA PART. (4 punts).

5. Desenvolupi el següent tema: Globalització i diversitat: els processos de mundialització, les seves característiques i conseqüències. Grans àrees geoeconòmiques mundials i desigualtats.

OPCIÓ B.

PRIMERA PART ( 6 punts).

Observi el gràfic sobre la taxa d'activitat, ocupació i atur a Espanya des de 1976 fins al moment actual i contesti a les preguntes 1 i 2.

1. Explique la diferència entre població activa, població ocupada i població parada. què és la taxa d'activitat i quins factors l'expliquen dins d'un país? (1,5 punts)

2. Comente l'evolució de la taxa de para entre 1976 i 2010 argumentant les causes principals que l'expliquen (1,5 punts).

Observi ara el mapa del repartiment espacial de la indústria i contesti a la pregunta 3.

3. Inclogui les diferents províncies i/o comunitats autònomes en el grup al que corresponguin segons la seva caracterització industrial (1 punt).

Relacioni ara la informació de la població i la de distribució espacial de la indústria i contesti a la pregunta 4.

4. Realitzi una reflexió sobre com ha influït l'activitat industrial en l'evolució de la taxa d'atur ja comentada. Amb el suport de les dades expressades en el mapa, ha de fer referència als contrastos territorials existents a Espanya amb alguns exemples representatius de diferents realitats (2 punts).

SEGONA PART.

5. Desenvolupi el següent tema: Els grans dominis bioclimàtics de l'Espanya peninsular: domini oceànic i domini mediterrani (trets climàtics i formacions vegetals associades).

OPCIÓ B.

PRIMERA PART.

1. Expliqui la diferència entre població activa, població ocupada i població parada. què és la taxa d'activitat i quins factors l'expliquen dins d'un país? (1,5 punts).

Població activa: conjunt de persones en edat de treballar (16 anys i més) que subministren mà d'obra per a la producció de béns i serveis o que estan disponibles i fan gestions per incorporar-se a aquesta producció. Comprèn la població ocupada i parada.

Població ocupada: part de la població activa que exerceix un treball remunerat.

Població parada: part de la població activa sense treball remunerat, disponible per treballar i buscant activament ocupació.

Taxa d'activitat: percentatge de població activa en relació amb la població en edat de treballar. Els factors que expliquen la taxa d'activitat dins d'un país són: demogràfics, com el percentatge de joves i d'ancians (si són elevats, disminueix la taxa d'activitat), i el predomini de l'emigració o la immigració (l'emigració resta població activa i la immigració l'augmenta); econòmics, com el nivell de desenvolupament (és més alta en els espais més desenvolupats que ofereixen més possibilitats d'ocupació); i soci-culturals, com la durada de l'escolarització, el treball de la dona fora de la llar i l'edat de jubilació.

2. Comenti l'evolució de la taxa de para entre 1976 i 2010 argumentant les causes principals que l'expliquen (1,5 punts).

En 1976 la taxa d'atur se situava entorn del 5%, doncs la pressió demogràfica sobre el mercat laboral es resolia mitjançant l'emigració a l'exterior i l'escassa incorporació de la dona al treball fos de la llar.

Entre 1976 i 1986 l'atur va experimentar un gran augment per la destrucció d'ocupació causada per la crisi i la reconversió industrial, unida a una major demanda laboral per part dels emigrants retornats, les dones i una població jove més nombrosa, la generació de el “baby boom”.

Entre 1986 i 1991 la taxa d'atur va descendir lleugerament, a causa de la conjuntura expansiva de l'economia mundial i espanyola durant aquests anys, per tornar a créixer fortament fins a 1994, a causa d'una nova crisi motivada pels ajustos econòmics europeus per posar en funcionament la unió econòmica i monetària.

Des de 1994 a 2008 la taxa d'atur va descendir considerablement, a causa de la favorable conjuntura econòmica i a la integració espanyola en l'economia mundial; l'entrada al mercat laboral de generacions menys nombroses i les reformes legislatives que van flexibilitzar l'ocupació i van crear nous tipus de contractes per facilitar el treball dels joves (contractes per a la formació i en pràctiques).

Des de 2008 a 2013, l'atur sofreix un fort increment a causa de les repercussions de la crisi financera internacional, causada per la bombolla immobiliària. La crisi bancària redueix els crèdits a les empreses i a les famílies, aquestes disminueixen la demanda, i les empreses es veuen obligades a tancar o a reduir la producció, ocasionant una forta pujada de la desocupació. D'altra banda, l'augment de la productivitat en els diferents sectors econòmics redueix la necessitat de mà d'obra.

3. Inclogui les diferents províncies i/o comunitats autònomes en el grup al que corresponguin segons la seva caracterització industrial (1 punt).

Àrees de tradició industrial

Galícia i litoral cantàbric, Astúries, Cantàbria, País Basc, Catalunya (Barcelona) i Madrid.

Eixos dinàmics de desenvolupament

- Eix mediterrani: C. Valenciana, Murcia i ,en menor mesura, Balears.

- Eix de la vall de l'Ebre: Zaragoza, Navarra, La Rioja.

Àrees d'industrialització tardana i polaritzada

Castella i Lleó (sobretot Valladolid i Burgos), Castella-la Manxa (sobretot Toledo i Guadalajara), i Andalusia (sobretot Huelva, Sevilla, Cadis i Màlaga).

Àrees escassament industrialitzades.

Extremadura, Canàries i les províncies de Zamora, Soria, Osca i Terol

4. Realitzi una reflexió sobre com ha influït l'activitat industrial en l'evolució de la taxa d'atur ja comentada. Amb el suport de les dades expressades en el mapa, ha de fer referència als contrastos territorials existents a Espanya amb alguns exemples representatius de diferents realitats (2 punts).

a) La distribució de la indústria a Espanya mostra acusats desequilibris. Aquests es deuen a la influència de diferents factors de localització, que han condicionat l'emplaçament de la indústria al llarg del temps.

- Els factors clàssics són factors físics, com la proximitat a les matèries primeres i a les fonts d'energia que explica la localització de les primeres indústries espanyoles al costat d'elles (Astúries i País Basc) o al costat dels ports per on s'importaven (Avilés, Gijón, Bilbao, Barcelona); factors econòmics, com l'existència d'un mercat de consum ampli, i disponibilitat de serveis, infraestructures i equipaments que explica la primerenca industrialització madrilenya i d'altres grans ciutats; l'existència de sistemes de transport eficaços (localitzacions al costat de ferrocarrils i carreteres); la inversió de capital, i una política industrial favorable a la implantació de fàbriques; i factors humans, com la mà d'obra (quantitat, preparació, productivitat, conflictivitat), i factors psicològics que influeixen en l’empresariat, com la proximitat a la seva residència, l'èxit d'altres empreses en el lloc, etc.

- En l'actualitat perden importància la proximitat a les matèries primeres, davant l'abaratiment del seu transport i la creació de substituts sintètics per

algunes d'elles; la proximitat a les fonts d'energia, a causa de la facilitat per al transport de l'electricitat i dels combustibles; i la proximitat al mercat de consum, donada la millora dels transports i de les comunicacions i l'ampliació de les àrees de venda en el context de la globalització. Mantenen la seva rellevància la disponibilitat de bons sistemes de transport i comunicació, la mà d'obra, la inversió de capital i la política industrial. I es constitueixen en els factors principals la tecnologia, doncs gràcies a l'avanç de la telemàtica i de l'automatització, permet localitzar les indústries en els emplaçament més favorables; l'accés a la innovació i a la informació; i el territori, quan proporciona avantatges competitius a les empreses instal·lades en ell; recursos, sòl, mà d'obra adequada, entorn empresarial innovador i de cooperació, suport dels agents socials i qualitat mediambiental. Aquests nous factors expliquen la localització d'indústries en espais com els mitjans innovadors o els districtes industrials.

b) Els desequilibris industrials són font d'altres desequilibris entre les regions. La indústria crea ocupació en les seves diferents branques i, a més, impulsa el desenvolupament d'altres activitats econòmiques, com els serveis en general i els serveis a la producció en particular. Per això, les diferències en el desenvolupament industrial generen altres desequilibris territorials en el repartiment de la població; en la riquesa; en la dotació d'infraestructures, equipaments i serveis; i en el pes polític, que beneficien a les regions més industrialitzades des dels seus començaments com Barcelona, Madrid i el País Basc i perjudiquen a les menys industrialitzades, com Extremadura.

c) L'activitat industrial influeix en l'evolució de la taxa d'atur. Atès que la indústria crea ocupació en el sector exerceix un efecte d'arrossegament sobre els altre sectors econòmics, la seva evolució ha influït en la taxa d'atur:

- Entre 1975 i 1985, la crisi industrial, motivada per l'encariment energètic, la competència de nous països i una nova fase del cicle tecnològic, va obligar a una reconversió industrial dels sectors madurs que va suposar forts ajust de plantilla, causants d'un gran augment de l'atur. Entre les zones més afectades van estar les comunitats de la cornisa cantàbrica, Madrid, la badia de Cadis i Catalunya. Per tractar de reindustrialitzar les zones afectades es van crear les ZUR (Zones d'Urgent Reindustrialització), que van concentrar les inversions i l'ocupació a Barcelona i Madrid, mentre que, en les altres àrees, els resultats van ser molt més limitats.

- Entre 1986 i 2008, la indústria es va recuperar, una vegada que va finalitzar el més dur de la reconversió, i gràcies a la integració espanyola en la Comunitat Europea i en l'economia global. L'ocupació industrial va créixer en termes absoluts, especialment a Madrid, Barcelona i els eixos de l'Ebre i del Mediterrani.

No obstant això, en terme relatius, decreix la contribució industrial al PIB i a l'ocupació, a causa dels canvis generats pel nou model industrial, conegut com a Tercera Revolució Industrial. Aquesta, basada en la innovació i en l'ús de noves tecnologies, redueix l'ocupació en les tasques pròpiament productives -on les labors bàsiques es realitzen amb màquines automàtiques- i els incrementa en els serveis previs i posteriors a la producció, produint-se així un transvasament des de l'ocupació industrial al terciari.

En aquest nou model, la inversió en innovació i en tecnologia és fonamental, però aquesta no sempre es correspon amb l'ocupació industrial, atès que els avanços tecnològics tendeixen a reduir-ho. D'altra banda, en el context d'una economia globalitzada, alguns sectors madurs, intensius en treball, es deslocalitza cap a països emergents on la mà d'obra és més barata, en perjudici de l'ocupació industrial.

- La crisi de 2008 ha repercutit molt negativament en l'ocupació industrial. Com s'ha indicat, la crisi financera va reduir el crèdit a les famílies i a les empreses. Per a les empreses, la falta de crèdit perjudica la seva creació o el manteniment de la seva activitat; i la reducció de la demanda provocada per la disminució del consum, les obliga a tancar o a reduir la producció, amb el consegüent increment de la taxa d'atur.