1

És l’any 1985. Esta ésla meua classe de cinqué.

Eixos són els meus companys:Miquel, Cris, Rafa, Andreu, que

sempre es treia els mocs...

“Mire al cel i sent la brama,mire al mar i sent remor.

Quan et mire sent la flamadolça i tendra de l’amor.”

Eixa és la nostra mestra,Margarida. Margarida sempreens portava al pati i ens llegia

contes, novel·les, poemes...

...però, a ella, el quemés li agradava erenels poemes d’amor...

Vinga,algú coneix unaltre poema?

Jo! Jo! Jo!Mestra, jo me’n sé

un que mon pare li diusempre a ma mare i ella

es mor de riure!

I estasóc jo.

Em diuenIsabel.

Molt bé,Miquel!

2

“Amor i amor quan plou i quan fa sol, amor quan és de dia o és de nit, i a la taula i al llit, al primer crit, i l’oli socarrant-se en el cresol...”

“...l’amor, que és una pena i un consol, un desembre plujós i abril florit,

atrevit, enardit i decidit, que tot ho té i ho dóna i tot ho vol...”

...mmm...

“...plou i plou en finíssimes agulles, plou i plou en la brossa, en el terrat, plou i plou en la roba i en les fulles!”

...I després hi ha més, però jano m’ho sé!

Havíeu sentitabans eixe poema?

És d’un poeta valenciàmolt important. Li diuenVicent Andrés Estellés.

Vos sona?

No, mestra!

Aquella va ser laprimera vegada que vaigsentir parlar de Vicent

Andrés Estellés.

Doncs va nàixer enun poble que hi ha molt

propet de València... A veuresi endevineu d’on és!

És dePicassent?

És dePaterna?

No! És deTorrent!

3

Calent,calent...

...però no! Vanàixer a Burjassotel 4 de setembre

de 1924.

Vicent Andrés, filldel forner del poble,

llegia i llegia...Mira que

li agrada llegir aeste xiquet! No sé

d’on ho hauràtret!

...i escrivia i escrivia.Molt prompte va

començar a escriureobretes de teatre.

Vicent, un altravegada per terra?

Si vols escriure,vés-te’n a la taula!

4

Quan esclata laGuerra Civil Espanyola,Vicent Andrés Estellésnomés té dotze anys.

Però, pare,per què?

La guerra fa que abandone elsestudis, però llig gran quantitat

de llibres que li deixa un veí.Lorca, Machado, Llorente,

Carner... tots estos poetesformen part de les lectures

d’aquella època.

Per quèhem de cremar

tots estosllibres?

A diferència de moltes altres,la família de Vicent Andrés noha d’exiliar-se, però, així i tot,

el final de la guerraho canvia tot..

Aquella va ser la primeravegada que vaig sentir parlarde la Guerra Civil. I vaig pensarque degué ser una guerra molt

cruel si obligaven la genta cremar llibres.

Vicent, ja saps quehan detingut molta gent

per tindre llibres prohibits.No vull que vos passe res.

5

Després de la guerra,comença a escriure poemes,

molts inspirats en lesseues vivències...

Però, mestra,jo em pensava que en

els poemes sols es podiaparlar de l’amor,

de les flors...

“La volies cantard’una manera humil, /amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.”

“La volies cantar sensesolemnitat, / sense Mediterrani,

sense grecs ni llatins, / sensepicapedrers i sense

obra de moro.”

Amb la poesia, Lluís, tambées pot parlar de moltes altrescoses. Escolta com parla de la

ciutat de València, on viu:“PENSE que ha arribat l’hora

del teu cant a València. /Temies el moment.

Confessa-t’ho: temies.”

...va fer moltes altrescoses. Va treballar de forner,

com son pare; i també, demecanògraf, ordenança

i orfebre.

Ho heu vist?Però ja arribarem

als seus poemes. Demoment, Vicent,

acabada la guerra...

“Lentament el miravescréixer com un crepuscle. /

Arribava la nit ,no escrivies el cant.”

6

L’any 1942 publica el seuprimer article al diari “Jornada”i, després de moltes gestions,

aconseguix una beca per a anara estudiar periodisme a Madrid.

En 1945 se’n vaa Navarra a fer elservei militar. Allà

escriu poemesen valencià.

Escriboun poema, mi

sargento.

Estellés,¿qué hace?

¡Ja, ja,ja!

¿Ves?Aquí están

todos locos.

Finalment, l’any 1948,torna a València, on molt

prompte entrarà a treballaren la redacció del diari

“Las Provincias”.

7

L’any 1953 apareixeràel seu primer llibre “Ciutat

a cau d’orella”, escrit desprésd’un viatge a Tarragona. A pesarde les dificultats, Estellés escriuen valencià, i prompte fa amistatamb altres poetes i intel·lectuals

preocupats per la defensade la nostra llengua.

I, el 1955, es casaamb Isabel Llorente,

que treballa enl’Ajuntamentde València

Açò ésgenial, Vicent...tu escrius des

del poble!

Ai!

Als deu mesostenen una filla,que mor quatremesos després.

8

I no esva posar

trist?

Clar quees va posar trist,

Teresa. I molt. Però,com a bon poeta...

ho va escriure.

Ho vaescriure?

“La Mort venia de vegades, però mai no se’n volia anar,

car es trobava bé, allò que es diu ben bé...”

Sí. Estepoema es diu

“La mort, contadaal nen del veïnat”.

Escolteu.

“...i després tornes a jugar amb açò o amb allò...

Mai no se’n va anar, la Mort, i es va quedar per a sempre amb nosaltres,

la Mort, ja saps.”

“...ja saps, com tu quan surts al corral i jugues

amb els pollets i amb els conills i agafes una pedra verda

i la trenques amb una pedra blanca i et poses a plorar de sobte

perquè sí, sense cap de motiu, i com ningú no et fa cas

calles...”

9

“...circula un tenebrós presagi—; Sanchis Guarner recorre, perplex, la ciutat;

jo escric i espere a Burjassot, mentre pels carrers de València

la gent, obscena, crida i crema un llibre.”

Vicent, està genial,però tu creus queals que manen els

farà molta gràcia?

A més a més,també teniaproblemes en

el treball...

“Aquest any miserable, M.CM.LXIII. d. de C.,

serà molt recordat i molt amargament. Vicent Ventura, desterrat a Munic o París;

Joan Fuster, a Sueca; —diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i...”

... Mira queet jugues el

treball....

Ho sé,però ho tinc

decidit...

10

El que ha decidit Vicent Andrésés la publicació del seus llibres envalencià. El 1971 publica ni més ni

menys que cinc llibres: “La clau queobri tots els panys”, “Primera audició”,“Llibre de meravelles”, “Llibre d’exilis”

i “L’inventari clement”.

I, finalment,el 1978, desprésde 30 anys, deixà

de treballar enel diari.

En aquells anys convulsos,com molts altres intel·lectuals,

artistes i escriptors valencians,va ser pressionat per corrents

polítics que no desitjaven lanormalització de la cultura

valenciana.

I l’any 1972,l’editorial Tres i Quatreva començar a publicar

la seua “Obra completa”.

11

També rep multitudd’homenatges. El 1978, perexemple, rep el Premi Lletra

d’Or i el Premi d’Honor deles Lletres Catalanes.

Però amb l’arribada de lademocràcia ja res el pot parar,

i publica gran quantitat de llibres,com “El corb”, “Les cançonsd’Ariadna!“, “Manuscrits de

Burjassot”, “Poemes preliminars”o “Cant a València”.

Fins que l’any passat,en 1984, li donaren elPremi de les Lletres

Valencianes.

Vinga, xiquets,un altre dia

llegirem més poemesd’Estellés! Ara tots

a classe!

Sensecórrer!

Eltimbre!

12

Tot això ens ho va contar aquellamestra tan romàntica i tan simpàtica...

i, des d’aquell moment, Vicent AndrésEstellés ja no va eixir de la meua vida...

1986.

...vaig escoltar els seus versos alsdiscos del meu pare... discos d’Ovidi

Montllor, d’Al Tall, d’Els Pavesos...

...el vaig escoltarquan va vindre almeu institut...

1992.

...el vaigestudiar en launiversitat...

1997. “Dic el teu nom i amb casta reverència /el posaré en un pitxer amb aigua. /

Dic Isabel i seguesc el camí.”

2003.

...i, per damunt detot, els seus poemes

m’acompanyarenen cada momentimportant de la

meua vida...

13

Vicent Andrés Estellés va morir a València el 27 de març del 1993 i

ens va deixar abundant obra inèdita.

Pòstumament, es va aplegarcomplet el “Mural del País Valencià”,

i moltes poblacions valencianesposaren el nom del poeta a un

dels seus carrers.

Però aixòno és el mésimportant...

...Estellés ésel poeta de la meua

vida i de la meua terra...i no sóc l’única que

ho pensa...

...el mésimportant és que

Vicent Andrés Estellésés el gran poeta del poble

valencià modern, de la nostrarealitat, de la nostra lluita

quasi constant. Dels nostresfràgils moments devictòria i alegria...

14

“No et diré `Anem ací´.No et diré `Anem allà´. /Només et diré `Anem´.” “Res no m’agrada tant /

com enramar-me d’oli cru/ el pimentó torrat,

tallat en tires.”

“...la costera de Xàtiva,el barranc alcoià de la Batalla, /la lluna de l’horta de Castelló, /

la intacta meravellade Gandia...”

“Seràs la fe ila medalla oculta, /

seràs l’amor i la ferocitat, /seràs la clau que obri totsels panys, / seràs la llum,

la llum il·limitada...” “Dic el teu nom, Isabel,i canten els canyars /

i pels carrers diversos deValència / passen amantsque es besen a la boca...”

“Ones que vénen,mar que s’allunya, /

tot és ben prop, tot éslluny. / Plors que s’enceten,

riures que es moren, /quan creus que ho tens

tot s’esmuny.”

15

“Feroçmentens amàvemdes del matí

a la nit...”

“ara com araem veig al costat d’una dona,

/ filla, com jo, del poble, nascudaa Gandia, / pels carrers de Valènciaen uns passeigs interminables. / Me

l’he estimada molt. / Me l’estimemolt més que els versos deVirgili o Horaci, / criatures

secretes que emproporcionaven

alegria.”

“...ja no sabria viure sense tu.Aquesta és la primera vegada

que ho declare. / Et demane queem cregues / implore als déus

que accepten la meua petició.”

“arribava, de sobte,Joanot Martorell, aquell

estol de vaixells, amb el Tiranti Carmesina, i s’omplia/ la meua casa de llum,

de calç, de Grècia.”

“...dansen, per a mi sol,a la meua nit, al meu cor,

/ els guerrers de Morella, / lesgents d’Algemesí, / puja unaveu de vidre o d’aigua a Elx,/ avancen pels carrers els

moros i els cristians...”

Pocs poetes poden dirque el seu poble ha parlat

a través d’ells... pocs poeteshan tingut tan clar que vivien

en un país concret, en unaèpoca concreta...

...el nostre país,la nostra època.

“Cloc els ullsi me’l fot.”

16

I ací estém. I ací estic jo.Ja tinc més de trenta anys.

I jo mateixa tinc una xiqueta...

...i, com tantes altres coses quevaig descobrir en els poemes deVicent Andrés Estellés, he aprésque, per a deixar-li un món millor,

un món més just, un món mésamable, no podem callar i fer

com que els problemes novan amb nosaltres. Només

podem fer una cosa...

“ASSUMIRÀS la veu d’un poblei serà la veu del teu poble,i seràs, per a sempre, poble,i patiràs, i esperaràs,i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.I tindràs fam i tindràs set,no podràs escriure els poemesi callaràs tota la nitmentre dormen les teues gents,i tu sols estaràs despert,i tu estaràs despert per tots...”