Sant vicent andres estellés
39
Hamilton Cely Iván Rodriguez
-
Upload
institut-secundaria-federica-montseny -
Category
Documents
-
view
1.780 -
download
0
Transcript of Sant vicent andres estellés
Hamilton Cely
Iván Rodriguez
Vicent Andrés Estellés
En resum les obres de Ausiàs March s’han
centrat en els grans temes de la poètica de
totes les èpoques: l’amor, la mort, el past del
temps i la possibilitat de transcendència.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉSAMB L’OMBRA DE AUSIÀS M.
L’obra de Vicent “La clau que obri tots el panys” i
sobretot “Llibre de meravelles” mostra amb claretat
la seua íntima relació com a poeta –o com a hereu-
amb l’obra de Ausiàs March.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉSAMB L’OMBRA DE AUSIÀS M.
Vicent fa ús, com els grans poetes, “un
llenguatge del deliri” Aquets llenguatge es
la pràctica radical de la poesia; la pràctica de
l’escriptura que arriba a confondre’s en
ocasions amb la fluència de l’inconscient.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉSAMB L’OMBRA DE AUSIÀS M.
Va néixer el 4
de Setembre
1924 a
Burjassot.
VICENT ANDRÉS
ESTELLÉS
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Va passar la seua
infància a
Burjassot on va
conservar un bon
record, així com de
la família i dels
seus amics
El seu pare era el
forner del poble.
Tenia una
germana, Carme,
sovint és citada
als versos del
poeta.
VICENT ANDRÉS
ESTELLÉS
Els seus últims anys va revre nombrosos premis i homenatges com la medalla d’Or de les Belles Arts i la creu de Sant Jordi entre altres.
La vocació literària
es va desvetllar molt
aviat, però no pel
costat de la poesia
sinó pel teatre.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Els seus últims anys va revre nombrosos premis i homenatges com la medalla d’Or de les Belles Arts i la creu de Sant Jordi entre altres.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Als llibres L'ofici de demà i Coral romput
recorda les morts
familiars de la seua
infància, el seu avi i un
oncle seu.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Tenia 12 anys quan va
esclatar la guerra civil
espanyola, i ja havia
començat a escriure
algunes peces teatrals que
ell anomena
"de combat".
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
La guerra fa que deixi
els estudis, però llegeix
una gran quantitat de
llibres que li deixa un
veí.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Acabada la guerra, va
començar a treballar de
forner, com el seu pare;
després, d'orfebre, de
mecanògraf i d'ordenança.
Els seus últims anys va revre nombrosos premis i homenatges com la medalla d’Or de les Belles Arts i la creu de Sant Jordi entre altres.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
El 1942 va publicar
el seu primer article
al diari Jornada i va
fer gestions per
formalitzar l'ingrés a
l'Escola Oficial de
Periodisme de Madrid
Els seus últims anys va revre nombrosos premis i homenatges com la medalla d’Or de les Belles Arts i la creu de Sant Jordi entre altres.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
A Madrid, va
publicar poesies
que eren la
traducció
castellana de
poemes que havia
escrit en català.
Al 24 anys (1948) torna a
València per treballar com a
periodista al diari Las
Provincias.
Alli es va fer amic de Fuster
i de Sanchis Guarner i va a
establir una relació amb
Isabel Llorent.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Va morir el 27 de març de 1993 a València.
Ja instal·lat a València, escriu
poemes en català perquè, en
paraules de Joan Fuster:
«Estellés escriu des del poble».
El seu primer llibre va ser
Ciutat a cau d'orella (1953).
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Al 1958 el van nombrar redactor
cap del periodic Las Provincias,
càrrec que va ostentar fins al 1978.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Vicent començà a dedicar-se
plenament en les seues obres com
“Balanç de Mar” (1978),
“Cant temporal”(198:) o
“Les homílies d’Organyà”(1981)
_ Premi Cantonigròs (1956)
_ Premi València (1958)
_ Ausiàs Marc (1966)
_ Lletra d'Or (1975)
_ Crítica Serra d'Or de poesia (1975)
_ Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (1978)
_ Creu de Sant Jordi (1982)
_ Premi de les Lletres Valencianes (1984)
_ Medalla d'Or Belles Arts Ministeri de Cultura, a títol pòstum (1993)
Va morir a València, el 27
de març de 1993. Va
deixar una abundant obra
inèdita. Pòstumament,
l'editor Eliseu Climent va
aplegar complet el Mural del País Valencià (1996).
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Res no m’agrada tant…
Res no m’agrada tantcom enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, ambels
productes de la terra.
Res no m’agrada tant…
M’agrada molt el pimentó torrat,mes no massa torrat, que el
desgracia,sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la costra socarrada.
Res no m’agrada tant…
l’expose dins el plat en tongades incitants,l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
Res no m’agrada tant…
Després, en un pessicdel dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,eucarísticament,
Res no m’agrada tant…
Me’l mire en l’aire
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
Cloc els ulls i me’l fot.
Res no m’agrada tant…
Amb aquest poema La semblança consisteix en l’explicaciód’una recepta
de cuina. Si en «res no m’agrada tant» s’explica l’elaboraciódel pebrot escalivat, també
s’explica succintament la del pa torrat amb oli i sal.
Res no m’agrada tant…
Els amants…
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Els amants…
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
Els amants…
De sobte encara em pren aquell vent o l'amori rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
Els amants…
Es desperta, de sobte, comun vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Els amants…
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
Els amants…
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Els amants…
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Els amants…
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars,i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
Els amants…
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Els amants…
Es van conèixer en la joventut i ràpidament va sorgir una bella i salvatge història d'amor. Avui són ja uns ancians que pràcticament ni es reconeixen en les fotografies en blanc i negre que decoren el seu saló; enrere van quedar aquestes tòrrides nits, aquests ardents petons robats, aquestes carícies múrries. Enrere van quedar, més no ho van
oblidar ...
Enllaç:
- http://anonimodeseo.blogspot.com/2010/06/se-conocieron-en-la-juventud-y.html
http://www.slideshare.net/banyeresdemariola/vicent-estelles-biografia1
http://www.escriptors.cat/autors/andresv/index.php
Llibres:
-VICENT ANDRÉS ESTELLÉS 10 ANYS DRESPRÉS.
- ARA ESTELLÉS 12 Poemes, 12 Cançons a Benicarló.
