Llengua catalanai Literatura
22 .. Solucionari
2ESO
C. Martí, E. Servat, N. Cot, E. Lloret
2_LLENGUA_CAT_2_SOLUC.qxp 10/10/08 12:34 Página 1
2_LLENGUA_CAT_2_SOLUC.qxp 10/10/08 12:34 Página 2
Índex
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 3
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 4
COMPRENSIÓ LECTORA Pàg. 13
1
11 a) V;b) F;c) V;d ) F;e) F;f ) V.
12 a) Amb l’intent de recobrar el domini sobre la capi-tal catalana i les comarques pageses del vol-tant i atemorir i afeblir les forces de la població.
b) La cova de Santa Agnès està amagada i és dedifícil accés, de manera que era fàcil amagar-hi el cadell sense que ningú no sospités res. Lacova tenia prou aigua i alhora complia les fun-cions de ser una bona talaia de la contrada.
c) Baixa de la muntanya, volant amb les sevesales de ratapinyada, per buscar menjar, i s’en-dú cap a la seva cova el primer cap de bestiarde llana.
d ) El comte Guifré. Perquè és el comte i assumeixla responsabilitat d’encapçalar la lluita contrala bèstia.
13 Es destaquen els substantius que aporten varietatsinonímica a la manera d’anomenar l’animal:bestiassa
cadell del monstre voladorcria encara petita d’un drac paorósfera d’ales immenses / (enorme) fera / (jove) fera
(estrafolari) ocellot / (monstruós) ocellotfutur flagell del Vallèsimmensa ratapinyada
monstre (mig rèptil, mig ocell, mig serpent, migaligot)gran rèptil / monstruós rèptil alatpresa
quimèrica bèstia
singular pupil
terror de la contradavíbria
14 Les ovelles són el primer aliment del drac.(L’obediència)Els xais i els cabrits són les primeres captures del’animal. (La mansuetud i la solitud)El bou serveix per significar la grandària de labèstia.El falcó serveix per il·lustrar l’habilitat i l’instint decacera del drac.El colom, com el drac, serveix per ressaltar laimpassibilitat i el coratge del comte.Amb el rugit del lleó i el xiular de la serp el narra-dor pretén destacar la ferocitat de l’animal.
15 atordit → desconcertatbadada → pífiacingles → espadatsdestre → hàbilesqueixa → parteixestrafolari → extravagant
5
UNITAT 1
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 5
fiblada → picadapupil → orfeullar → esguardarvíbria → drac
16 comarca del Vallèsmuntanya de Sant Llorenç del Muntcova de Santa Agnèscanal de Santa Agnèsmorral del Draccova del Dracturó de les Nou Cabresplanells del Daví i el Dalmaucomtat de Barcelonavall del Ripollsot de GoleresPuig de la CreuLa solució de la segona part de la pregunta esdeixa a iniciativa del professorat.
EXPRESSIÓ ESCRITA Pàg. 13
17 (El comte) esqueixa una gruixuda bessa de roure.(La bèstia) surt de la cova.(El comte) l’espera.(La bèstia) s’hi llança.(El comte) descarrega un cop.(La bèstia) recula.(La bèstia) engrapa el tronc.(La bèstia) parteix el tronc.(La bèstia) mostra els dos trossos de bessa fent-ne una creu.(El comte) recobra l’alè.La solució de la segona part de la pregunta esdeixa a iniciativa del professorat
EXPRESSIÓ I COMPRENSIÓ ORALS Pàg. 13
18 Les respostes es troben al text de l’audició.Text de l’audició (CD)
Mentrestant, el comte Guifré, que havia quedatestabornit per la caiguda, al sot de Goleres, esrecobrà i pujà al capdamunt del Puig de la Creuper contemplar el cadàver de l’enemic vençut. Allíel van trobar els seus companys, que havien dava-llat de les cingleres de la Mola per anar-lo a auxi-liar. El comte, després que tots ells hagueren admi-
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
rat les dimensions colossals d’aquells membresinanimats que tan temibles havien estat fins feiauna estona, disposà que l’escorxessin amb moltacura per poder-ne conservar la pell. Així es va fer:li van llevar aquell cuiro escatós de gran llangar-daix i, un cop assecat pel sol, el van omplir de pallaper baixar-lo al pla en la forma original del monstreque en poques setmanes havia assolat les terresdel Vallès i n’havia acovardit tots els habitants.
Pel camí de Barcelona, les viles i els llogarretses despoblaven per anar a veure el monstre alatque encapçalava el seguici comtal i per cridar vis-ques a Guifré, el pros comte de Barcelona. [...]
Al Vallès, just al lloc on la víbria havia expirat, alcim del Puig de la Creu, s’hi va erigir una esglesio-la, que encara avui, convenientment restaurada,es pot veure des de tota la comarca com un recor-datori per als pocs que encara conserven unamica de memòria. Durant segles, a la Mola –a canPobla– es va conservar una immensa costella, quela gent de la contrada, del més savi al més enze,tenia per una relíquia de la víbria. Al seu torn, al’ermita del Puig de la Creu es podia seure a l’im-ponent setial d’una vèrtebra, que també era unàni-mement atribuïda al malèfic monstre medieval. [...]
Miquel DESCLOT, Muntanyes relegades (2004)
a) El comte es recobra i puja al capdamunt delPuig de la Creu.
b) El drac mor al capdamunt del Puig.c) Amb curiositat per veure el seguici comtal tras-
lladant la bèstia camí a Barcelona.d ) S’hi va construir una esglesiola.e) Durant segles, a Can Pobla, se’n va conservar
una costella, i a l’ermita del Puig de la Creu hihavia un setial fet amb una vèrtebra de l’animalon la gent es podia asseure.
PARLEM DEL TEXT Pàg. 14
11 b) El comte Guifré de Barcelona, anomenat Gui-fré el Pelós, derrotà les forces sarraïnes queocupaven la capital catalana i les comarquesdel voltant.
e) Els sarraïns es resignen a la pau imposada perl’exèrcit cristià, però la consideren una trevatemporal i no pas una derrota, perquè coven el
6
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 6
desig de recobrar Barcelona i les comarquespageses del seu entorn.
a) Els sarraïns consulten els seus ancians per talde trobar algun fet que els permeti afeblir lesforces del comte de Barcelona.
d ) Els sarraïns recorden un fet protagonitzatsegles abans pels seus avantpassats cartagi-nesos quan, durant l’avanç cap a Roma, l’exèr-cit cartaginès d’Anníbal va topar amb la resis-tència de Tarragona, la gran capital romana del’oest de l’Imperi.
f ) Anníbal va pensar introduir-hi un monstruósrèptil per fer trontollar la moral dels habitants.
c) El monstre va esporuguir la ciutat i en va del-mar les forces, cosa que va permetre a l’exèr-cit cartaginès sotmetre la ciutat de Tarragonasense entrebancs.
12 Resposta orientativaEn temps del comte Guifré de Barcelona, l’ano-menat Pelós, els sarraïns accepten la pau impo-sada però la consideren només com una trevatemporal. Els sarraïns continuen desitjant recobrarla capital catalana i les comarques pageses delseu voltant. Van consultar els avis a la recercad’algun fet que els permetés d’afeblir les forcesdel comte de Barcelona. Van ressuscitar la memò-ria d’un singular fet d’armes que havien protago-nitzat, segles abans, els seus avantpassats carta-ginesos. Segons contaven les velles cròniques,l’exèrcit cartaginès d’Anníbal, en el seu avanç capa Roma, havia topat amb la resistència de Tarra-gona, la gran capital romana de l’oest de l’Imperi.Però l’astut general de Cartago va pensar intro-duir a la ciutat un monstruós rèptil portat de l’Àfri-ca per fer trontollar la moral dels habitants. Elmonstre, en efecte, va esporuguir la gran ciutat ien va delmar les forces fins que l’exèrcit cartagi-nès la va poder sotmetre sense entrebancs.
13 Entre altres, s’enumeren els següents:
Solucionari
Unitat 1
4 A continuació es reprodueix sencer el cos de lallegenda, com a resposta orientativa de la propos-ta de treball:
[...] I encara deien que, de vetllada, havia ditparaules de menyspreu, el castellà d’Orpí: «El reiés jove i creu totes aquelles coses que li diuensenyors més pobres que ell i mercaders ambicio-sos». Amb aquestes paraules es referia al dinarque el bon Pere Martell de Tarragona, havia ofertal rei i als magnats del seu seguici, d’on havia sor-tit el determini de prendre als sarraïns aquellesterres illenques. «Ara estam en pau i bon comerçamb els moros de Mallorca, i més val seguir ambtractes i pactes segurs que córrer a l’atzar d’unaconquesta. No és per aquí que el rei ha de menarla seva força i ha d’encaminar els seus interessos,sinó a assegurar l’estatge a la terra ferma i adefensar castells i viles de la morisma espanyola,que són més forts i més destres en armes que lapirateria marinera». I els cavallers i els ciutadansde la seva amistat i de la seva companyia nogosaven contradir-lo, que més que mai era certala dita valenciana que aconsella d’arrimar-se abon arbre per tenir bona ombra.
Però els vassalls del castell d’Orpí no estavencontents del seu senyor, perquè, tot i essent tanric, que arribava a ésser un dels senyors més ricsde la terra, i no cal dir que era molt més ric que elrei mateix, tot i essent tan ric, doncs, els aclapara-va de delmes i gabelles, i totes les terres, les hihavia donades a cens i no es descuidava mai decobrar-los, aquests censals, i no el movia a llàsti-ma ni consentia a cap espera mala collita o reves-sos de fortuna o de salut, si no era que tot aquelldineral que ell tenia el donàs a préstec, per tal depoder cobrar dels mateixos prestataris allò que lidevien, segons contractes i documents escrits iben signats i lligats, i, en acomplir-se el termini depréstec, l’exigia amb l’avarícia del més sòrdid delsmercaders de ciutat. I, com que era tanta la sevariquesa, els seus dominis s’estenien cada vegadamés i més, no per conquesta franca i ardida con-tra els sarraïns, sinó per compres a cavallerspobres, que, per fretura i poder sostenir el seurang i mantenir els homes de la seva mainada,venien terres conquistades amb l’esperança,sempre acomplida, que en conquistarien d’altres,i es refarien, ells i els seus, de la negra, i tanma-teix, profitosa misèria. I el castellà d’Orpí, alhora
7
TRES ELEMENTS REALS TRES ELEMENTS IMAGINARIS
a) Localització de la lle-genda: els topònims.
b) Un dels protagonistesde la llegenda: elcomte Guifré, perso-natge històric.
c) L’ocupació sarraïna deCatalunya.
a) La força i el valor delcomte Guifré.
b) La baralla entre eldrac i el comte.
c) El comte Guifré s’aga-fa a una de les potesdel drac quan l’animales posa a volar.
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 7
que afeixugava més i més cada dia la vida mise-rable dels seus vassalls, acollia com a familiars ihomes d’honor i de confiança, una colla elegida,exempta de pagaments ni de cap obligació, si noera la de defensar el seu senyor i contra les pos-sibles revoltes dels seus súbdits. I tots ho accep-taven i així estaven disposats a obrar.
Bona va ésser i, per la gràcia de Déu i delcavaller Sant Jordi nostre senyor, arribada a bonterme l’empresa de l’alt rei en Jaume, i en tocarles darreres campanades de l’any 1229 del naixe-ment de Jesucrist, aquell regne sobre el mar vapassar a fer part de la corona catalana. El senyord’Orpí no en va fer cas, de tanta victòria, i només,quan al cap de dos anys, el rei va demanar homesi dones que anassin a poblar de gent cristianaaquelles noves terres catalanes, va privar que capdels seus vassalls acudís a la crida, i sota pena devida, que els homes de la seva confiança feienavinent a cau d’orella (perquè ell no gosava, pertemor de les ires reials, a proclamar-ho com aedicte a viva veu), va obligar tots els sotmesos aldomini d’Orpí a restar en la seva submissió i aromandre en el seu míser estatge.
Corria el jove rei allà d’allà, arreu, per totes lesterres catalanes, mentre rumiava, amb els seusnobles magnats i cavallers, noves conquestesque aixamplassin la terra catalana i fessin de lanostra nació una força vivent i respectada per totsels pobles dels cristians i dels infeels que es mira-ven en les clares aigües de la mar nostrada, i erapertot acollit amb franca i generosa acollença, is’alegraven viles i castells de rebre’l per hoste. Ivet aquí que un dia, fent el camí d’Igualada, es varecordar del senyor del castell d’Orpí, de les se-ves riqueses i li va demanar posada. Molt pagat enva ésser el castellà d’Orpí, de la sol·licitud del rei,i es disposà a acollir-lo i a fer ostentació, davantaquell guerrer àvid de conquestes per fretura (queaixí és com pensava el castellà), dels avantatgesde la pau i la magnitud de la seva fortuna.
El va rebre al castell, amb els magnats que l’a-companyaven i tots els cavallers i escuders delseu seguici i per tots va trobar i disposar acomo-dament i recapte. I varen fer un gran dinar, que vadurar tota l’horabaixa, i en arribar al capvespre,perquè feia fredor, el castellà d’Orpí va fer encen-dre foc a totes les llars del castell, que els habi-tuals de la casa no havien vist mai fer tant balafi, i
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
perquè el rei estigués encara més ben escalfat vafer portar als seus peus un braser encès tot d’ormassís, i allà va cremar encens i perfums que elrei ni els seus magnats no havien olorat mai ni tansols coneixien.
–Senyor –va dir el castellà d’Orpí–, ja veieuque no cal fer-se a la mar per fruir de les espèciesque han adobat avui el nostre recapte i d’aquestsperfums que embaumen aquesta cambra, i tot éscosa que ens pervé de molt llunyanes terres.
El rei s’enfosquí de cara, arrugà les celles,però va respondre:
–Amic, prou que ho veig.I els companys i cavallers que anaven amb el reuper un moment oblidaren la bona menja quehavien menjat i les bones bevendes que havienbegut i amb els ulls expectants, a la manera quealça la llebre les orelles quan sent brogit de caça-dors, esperaven el desenllaç d’aquell diàleg moltdescontents de la insolència del castellà i temero-sos de la còlera reial. Però el rei va somriure lleu-gerament entre la fina barba rossa. El castellàd’Orpí, aleshores encoratjat, perquè veia quehavia passat sense dany la seva insolència, va ferdur molts de papers i documents per un criat de laseva confiança, i va dir:
–Senyor, en obsequi vostre vull fer prova de lameva generositat, i perquè vegeu bé la fermesa il’abundor de la riqueses del castell d’Orpí, ara emplau, davant vós mateix, cremar tots aquestspapers i documents, que són crèdits al meu favorsobre els homes dels dominis d’Orpí i encarasobre molta gent de terres externes.
I va cremar aquells papers i aquells documentsen el braser que era davant el rei, i aquest el mira-va serenament, amb el posat fred i sense obrir laboca. I quan el senyor d’Orpí va haver cremat eldarrer de tots aquells papers que li duia el criat,el rei es va aixecar de la seva cadira i va donar lli-cència perquè tothom fes com volgués i li semblàsmillor, i ell es va retirar a la cambra que li era des-tinada.
I l’endemà ja s’havia llevat a trenc d’alba i, reu-nint tots els homes de la seva companyia, els vamanar que s’aparellassin per la partida, i va anara prendre comiat del senyor d’Orpí, i, en lloc deremerciar-lo pel seu hostalatge, li va dir:
–Amic, bona ha estat la nit que he passat en elvostre alberg, i ara em direu què us dec, i us ho
8
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 8
pagaré, per la meva posada i la de tots els homesde la meva companyia.
El senyor d’Orpí, en sentir aquestes paraules,va romandre sense polsos i es volia agenollar perdemanar perdó al rei perquè prou veia que l’os-tentació de la nit passada havia estat vana iexcessiva. Però el rei no ha va permetre, i, ambveu seca i dura, va parlar:
–Tractes són, aquests que fem, de bon comerçi cara a cara. Us vull pagar la posada i si no emsabeu dir què val, mal posader sou, i perquè notengueu escrúpol de rebre massa diners o que usen doni massa pocs, aquesta és la quantitat queus tenc destinada, i dispensau la poquedat, per-què si m’heu rebut al vostre hostal, és que hostalde pobres és.
I li va donar cinc sous, que el senyor d’Orpí, sius plau per força, va haver d’acceptar. I llavors elrei, tan alt com era, encara es va redreçar i va diraquestes paraules:
[...]Jaume VIDAL i ALCOVER, Recull
de llegendes (1978)
PARLEM DEL TEXT Pàg. 16
15 Una proposta narrada, sense diàleg, de la llegen-da Els serpents de Montsoliu:Al castell de Montsoliu hi ha vàries coves: la covadels Penitents, la dels Desterrats... i altres. En unad’aqueixes coves, hi viuen tres serpents. No dicserps, dic serpents perquè la diferència és queels serpents són serps que, en arribant a centanys, perden l’oremus d’ésser serps, posen cabe-llera i porten a la boca un diamant que no deixenmés que quan van a alguna font a beure. El quellavors pogués trobar-los-el, fóra ric i feliç per totala vida.
Els serpents s’estan al castell de Montsoliu perguardar-hi tres bugaders, que són tres cossis depassar la bugada, que estan plens de monedaencantada, que només pot desencantar-se anant-hi la nit de Sant Joan, al punt de les dotze, i por-tant-hi pa sucat amb llet i aigua beneita.
El matí de Sant Joan, abans no apunta el sol,surten de la seva jaguda i treuen el cap per veureel món i prendre vistes. Viuen de llet, que obtenenmamant del bestiar cabreny. Una vegada, una
Solucionari
Unitat 1
pastora va adonar-se que mentre estava filant,s’acostava un serpent a mamar les cabres. Ella nova dir res, va anar tirant-li molles de pa sucat ambllet fins que se’l va fer seu. Llavors, com que elserpent ja no li tenia desconfiança, no va fer cabalque ella el seguia i espiava la font on anava abeure. I com que per beure deixava damunt l’her-ba el diamant que porten a la boca, ella que vaacostar-s’hi a poc a poquet i va robar-l’hi.
I conten –ho contaven alguns vells que deienque l’havien coneguda– que va ésser rica i feliçper tots els dies de sa vida.
ORTOGRAFIA Pàg. 17
11 sobre masc. pebre masc.califa masc. castanya fem.higiene fem. catàstrofe fem.desastre masc. mapa masc.angle masc. paella fem.aire masc. pipa fem.
12 a) base navalb) catàstrofe naturalc) espia belgad) piràmide egípciae) verge del Carmef ) mapa políticg) imatge borrosah) febre grogai ) paleta idiotaj ) guàrdia urbàk) frase cèlebrel ) primera fasem) cinema històricn) boletaire animadao) poema patriòticp) teorema matemàticq) planeta desconegutr ) esportista suats) clima sect ) herbicida tòxic
13 a) cama curtab) noia feliçc) xocolata belgad) decisió unànimee) carnissera amable
9
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 9
f ) matèria grisag) mare superiorh) pell asprai ) ametlla amargantj ) cadira còmodak) guerra atroçl ) lleona feroçm) escriptora cultan) mà esquerrao) llet agrap) resposta simpleq) edifici enormer ) terra santas) sopa calentat ) veïna rondinaire
14 berruguespucesfiguesobliqüesàguilesporuguesbranquesambigüespecesespongesplugespincesrogessoquesmànegues
15 corre / correnexplica / expliquenadeqües / adeqüenjutja / jutgenamenaça / amenacenronca / ronquenfrega / freguencaça / cacenavança / avancentanca / tanquen
16 a) encreuat, creub) brevetat, breuc) melós, meld ) pesolera, pèsole) pesat, pesf ) tapat, tap
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
g) ceguesa, cech) salat, sali ) marejat, mareigj ) barretina, barret
17 a) creure, creu, creia, creuré, cregueren, creguésb) caure, cau, queia, cauré, caigueren, caiguésc) beure, beu, bevia, beuré, begueren, beguésd) cabre, cap, cabia, cabré, caberen, cabés
18 Exercici autocorrectiu.
19 a) ametlla amargantb) pas doblec) pronom febled) paleta belgae) febre grogaf ) indígenag) superfície planah) dentista idiotai ) catàstrofe humana
10 a) Empordàb) espàrrecc) assassíd ) avaluare) monestirf ) endevinarg) meravellah) enyorari ) davantj ) treball
11 jaiem, jaureu, jaurientemem, temereu, temeriennaixem, naixereu, naixeriensopem, sopareu, soparientraiem, traureu, traurien
12 a) ambaixada americanab) monestir budistac) javelina punxegudad) ràfega de vente) sergent meravellósf ) disfressa d’almogàverg) sanefa de maragdesh) treball a avaluari ) estella d’ebenj ) Sardenya enyorada
10
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 10
MORFOSINTAXI Pàg. 25
11
12 a) Els peatges de les autopistes b) en Josepc) Quatre alumnes d’aquesta classed) els ous ferratse) Els diners del calaix
13 a) subjecte el·lípticb) oració impersonalc) subjecte el·lípticd ) subjecte el·líptic e) oració impersonalf ) subjecte el·lípticg) oració impersonal
14 Els substantius apareixen subratllats, i els verbs,en negreta.Va resultar que era la seva cartera. No hi havia
diners, però sí el carnet de conduir, juntamentamb tres o quatre fotografies. Suposo que hauria
pogut trucar a la policia perquè el detinguessin.En el carnet hi havia el nom i l’adreça, però emva fer llàstima.
15 a) substantiu h) adjectiub) adverbi i ) preposició c) verb j ) substantiud) preposició k) pronome) adjectiu l ) substantiuf ) determinant m) substantiug) substantiu n) verb
16 Possible solució:a) aquella llibreta de quadresb) la paella vellac) diversos companys estrangersd) una opinió contràriae) un cafè amb llet
Solucionari
Unitat 1
f ) molt patiment inútilg) tres punts d’interès
17 Per exemple:a) L’Albert i la Judit han superat la prova.b) Els dies de pluja són una mica tristos.c) Quatre cavallers van salvar la donzella.d) La màniga del jersei està tacada.e) El primer dia de classe va resultar molt especial.
18 Per exemple:a) M’interessa molt la política.b) El meu xicot i jo treballem vuit hores diàries.c) La policia va detenir els lladres ahir al vespre.d ) L’Agnès i tu visitàveu el museu de la capital.e) Aquest armari ocupa molt d’espai.
19 a) Una antiga amiga m’ha visitat aquesta setmana.SN subjecte SV predicat
b) No m’agraden els xampinyons.SV predicat SN subjecte
c) Tu saps l’adreça de l’Anna?SN SV predicatsubjecte
d) El Josep i l’Alícia són de Camprodon.SN subjecte SV predicat
e) Jo faré catorze anys al febrer.SN SV predicatsubjecte
f ) Li pica el nas.SV SN
predicat subjecte
10 Els verbs en negreta tenen subjecte el·líptic, i entots els casos fan referència a la casa.La casa s’alçava sobre una lleugera elevació justal límit del poble. Estava aïllada i donava en unaàmplia extensió de terra de pastura del WestCountry. La casa no era destacable, de cap mane-ra: tenia uns trenta anys, era més aviat rabassu-da, més aviat quadrada, d’obra vista, i al davanttenia quatre finestres d’unes dimensions i unesproporcions poc agradables a la vista.
11 Per exemple (els subjectes de les oracions aparei-xen subratllats):a) Demà nevarà. Oració impersonal. No té sub-
jecte.b) M’agrada l’arròs a la cassola.
11
CATEGORIES SINTAGMES FUNCIONS
adjectiu
preposició
verb
adverbi
sintagma
preposicional
sintagma
nominal
subjecte
atribut
complement del
nom
predicat
complement
directe
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 11
c) Ha sortit el sol.d ) Hi havia un gerro esquerdat. Oració imperso-
nal. No té subjecte.e) Avui fa calor. Oració impersonal. No té subjec-
te. / Jo faig el dinar.
12 a) És una oració gramaticalment correcta perquèhi ha concordança de nombre i persona entreel subjecte i el verb. Tot i això, semànticamentnomés seria acceptable en contextos moltdeterminats, com un conte infantil, un relat fan-tàstic, etc.
b) No és una oració, perquè el subjecte no con-corda en nombre amb el verb.
c) No és una oració, ja que no hi ha verb. És unsintagma nominal.
d ) És una oració. Es pot recordar que el verbhaver-hi, en ser impersonal, sempre s’ha deconjugar en singular.
LÈXIC Pàg. 31
11 Bany: lavabo, bidet, paper higiènic, raspall dedents, vàter, barnús.Cuina: escalfador, aigüera, extractor, batedora,nevera, espremedor.Menjador: bufet, llar de foc, catifa, prestatges, cor-tina, llum de peu.
12 a) dies de la setmanab) netejac) estris de cuinad) platjae) jocs de taula
13 Activitat oberta. Algunes possibilitats:a) adrogueria, carnisseria, merceria...b) calaixera, taula, tamboret...c) nectarina, caqui, pera...d ) badia, muntanya, plana...e) calçotets, impermeable, minifaldilla...
14 Garatge: pneumàtic, bateria, embragatge, mecà-nic, grua, gat.Estanc i papereria: segell, diari, llumins, plomaestilogràfica, encenedor, postal.Restaurant: maître, setrills, ganivet, tovalles, cam-brer, tovalló.
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
15 Mals: tos, ferida, febre, restrenyiment, nàusea.Malalties: galteres, càries, anorèxia, epilèpsia,depressió.Especialitats: odontologia, cardiologia, ginecolo-gia, oftalmologia, psiquiatria.
16 a) odontòlegb) cardiòlegc) ginecòlegd) oftalmòlege) psiquiatre
17 Fleca: pala, forner, corró, coca, barra, farina, pa,croissants, ensaïmada, pa de pessic, pa de mot-lle, bastonets.Esports: futbol, bàsquet, atletisme, gimnàstica,ping-pong, tennis, esquí, hoquei, vela, judo, equi-tació, rem.Temps: neu, pluja, vent, boira, calor, fred, pedra,llamp, tro, tifó, huracà, cicló.
18 a) cursor / 5b) liró / 1c) illa / 2d) fong / 3e) gola / 4
19 a) cosinsb) nebodesc) sograd) consogres / jovee) nebodaf ) fillolag) besnéth) cunyadai ) gendrej ) oncle
10 a) cotxe / pneumàticb) eines / clau anglesac) música / flautad) jocs / baldufae) nens petits / biberóf ) menjar / pizza
11 a) F; b) V;c) F;d ) V;e) V.
12
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 12
LLENGUA I SOCIETAT Pàg. 35
11 a) La romanització començà al segle III aC, ambl’arribada dels romans a la península Ibèrica.
b) El llatí vulgar, que era la llengua que parlavenels soldats romans, es va anar implantant iconsolidant fins que va substituir les llengüesanteriors a la invasió, l’iber i el celta.
c) La caiguda de l’Imperi romà es va produir alsegle V dC.
d) Al segle VIII van néixer les llengües romàni-ques.
e) Les llengües romàniques són: l’italià, el fran-cès, el castellà, el galaicoportuguès, el roma-nès, el sard, el retoromànic, l’occità i el català.
12 a) aqua, aigua, líquid vitalb) axilla, aixella, part que queda sota la juntura
del braç amb el cosc) amarus, amarg, amargantd) ampulla, ampolla, flascóe) aranea, aranya, insecte que construeix teranyi-
nesf ) cerasia, cirera, fruit del cirererg) pira, pera, fruit del pererh) pinea, pinya, òrgan del pi que conté els pi-
nyonsi ) pullus, pollet, pollastre petitj ) sapidus, savi, qui sap moltes coses
13 d)e)b)a)c)
AVALUA’T Pàg. 37
11. b12. c13. a14. b15. a
Solucionari
Unitat 1
16. c17. a18. c19. a10. c11. a12. c13. b14. b15. a16. c17. a18. a19. c20. b
VOCABULARI TEMÀTIC Pàg. 38
11 21 pas de vianants 5 tendal22 claveguera 24 cruïlla1 parquímetre 18 xamfrà16 vorera 13 campanar2 vorada 9 rètol20 calçada 6 aparador11 marquesina 7 escocell23 embornal 4 gual15 tanca publicitària 3 cantonada8 façana 10 fanal17 bústia 12 bastida14 balustrada 19 boca de metro
12 Resposta oberta.
13 ciutat, fogar, municipi, poble, burg, localitat, llogar-ret, població, vila, capital, urbs, metròpolis
14 a) vilab) urbsc) municipid ) metròpolise) burg
15 Resposta oberta.
13
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 13
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 14
COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ Pàg. 42
11 Solució orientativaa) La precocitat és el pitjor enemic d’un esportis-
ta perquè pot precipitar un futur equivocat imalaguanyat a la persona.
b) Quan Michael Phelps tenia onze anys vaconèixer el seu entrenador, que el va ajudar amillorar la tècnica en el seu estil.
c) El primer estil que va aprendre va ser l’esque-na perquè no li agradava posar el cap dinsl’aigua.
d ) El primer rècord mundial de Phelps va serquan tenia quinze anys i nou mesos, en els200 metres papallona.
e) Entre les qualitat del nedador, destaquen lafredor, la impertorbabilitat, la constància…
12 Solució orientativaa) L’estrella Michael Phelps s’ha fet ell mateix
com a nedador.b) És imprescindible treballar durament a fi de
tenir un alt rendiment.c) L’esforç i les ganes d’esforçar-se sempre van
acompanyar els entrenaments del nedador.d ) El nedador és la comunió entre geni i exer-
cici.
13
4 Text de l’audició (CD)
Abebe Bikila va néixer a Mout, a Etiòpia, el 7 d’a-gost de 1932, i va ser membre de la GuàrdiaImperial de Haile Selassie.
Va ingressar al grup dels herois nacionals enobtenir la medalla d’or a la prova de marató delsJocs Olímpics de Roma l’any 1960, on va córrerdescalç i va establir una plusmarca mundial ambun temps de 2 hores 15 minuts i 16 segons. Enaquesta cursa, Bikila va perdre 350 grams, quecontrasten amb els 4 quilos de mitjana que hisolien perdre els altres participants.
Quan van començar les Olimpíades de Tòquiol’any 1964, Bikila estava físicament bastant debili-tat. L’havien operat d’apendicitis sis setmanesabans de la cursa, la qual cosa va afectar el seuprograma d’entrenament. No obstant això, i enca-ra que aquesta vegada va córrer calçat, va tornara guanyar la medalla d’or i va establir una novamarca mundial: 2 hores 12 minuts 11 segons.
15
UNITAT 2
2001 2002 2003 2004
100 m papallona 51.10
200 m papallona 1:54.58 1:55.41 1:54.35
200 m estils 1:59.70 1:56.04
200 m lliure 1:45.32
400 m estils 4:12.48 4:09.09
4 � 100 m estils 3:33.48
4 � 100 m lliure 3:14.62
4 � 200 m lliure 7:11.81 7:10.26 7:07.33
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 15
Als Jocs Olímpics de Mèxic, l’any 1968, l’altitudva afectar l’esportista, que va haver d’abandonarla prova després d’haver corregut 17 quilòmetres.
L’any 1969, l’atleta va patir un accident decotxe a prop de la capital d’Etiòpia, Addis Abeba,que li va produir una paràlisi total del cos des del’abdomen fins als peus. Bikila no va refer-se maidel tot d’aquest accident i va morir el 25 d’octubrede 1973, quan tenia 41 anys.
L’estadi nacional d’Addis Abeba, en el seuhonor, porta el seu nom.
Elaborat a partir dehttp://www.editorialteide.com/?8776
a) Fb) Vc) Fd) Ve) F
15 Crol o lliure. Estil de natació executat (1) amb elventre de cara al fons de (2) la piscina que consis-teix a efectuar tracció amb (3) els braços demanera alterna mentre les cames (4) es mouenamunt i avall ajudant la propulsió (5) i l’estabilitza-ció del cos.Braça. Estil de (6) natació executat amb el ventrede cara al (7) fons de la piscina que consisteix aestendre (8) els braços endavant, separar-losamb un moviment (9) semicircular, plegar-los so-bre el pit i tornar-(10) los a llançar endavant, men-tre les cames fan (11) un moviment d’extensió icontracció per ajudar (12) la propulsió i l’estabilit-zació del cos.Esquena. (13) Estil de natació executat amb l’es-quena de (14) cara al fons de la piscina que con-sisteix (15) a efectuar tracció amb els braços demanera (16) alterna, mentre les cames es mouenamunt i (17) avall per ajudar la propulsió i estabi-lització del (18) cos.(19) Papallona. Estil de natació executat amb elventre (20) de cara al fons de la piscina que (21)consisteix a efectuar tracció amb els braços de(22) manera simultània mentre les cames, juntesi en (23) sentit vertical, colpegen l’aigua per aju-dar la (24) propulsió i l’estabilització del cos.
16 Resposta oberta. La realització, el desenvolupa-ment i l’observació i correcció de l’activitat és acriteri del professorat.
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
17 Resposta oberta.
PARLEM DEL TEXT Pàg. 44
11 En presentacions (de caràcter més aviat formal)conferenciants, artistes...En cròniques periodístiques, perquè són o hanestat notícia (inventors, descobridors...).En necrològiques, perquè el personatge ha mort.En reportatges, arran de la trajectòria professionaldel personatge.Per les excel·lències professionals o socials, per-què ha arribat a la fama.
12 Resposta lliure. Fóra convenient que a part delsnoms, l’alumnat aportés algun detall biogràfic oprofessional de cadascun dels noms que proposa.
13 A la semblança de Michael Phelps, hi domina mésl’evocació i les impressions de les seves obres,fets...
A la semblança d’Abebe Bikila, hi domina lainformació objectiva, i la veu de l’autor/redactordel text no apareix enlloc.
14 Resposta orientativa:Fèlix Cardona i Puig (Malgrat de Mar, 1903 – Ca-racas, 1982) va ser capità de marina mercant.Entre 1922 i 1925 realitzà un viatge al voltant delmón fent pràctiques per tal d’obtenir el títol decapità d’altura de la marina mercant espanyola.
Arribà per primer cop a La Guaira, Veneçuela,el 18 d’abril de 1927. A partir d’aquell moment, vainiciar diferents exploracions: el sud de Guaiana iels cursos dels rius de l’alt Caroní, el riu Caura il’Oirá. Va exercir diversos càrrecs a l’Administracióveneçolana que li van permetre continuar lesexploracions i tenir iniciatives com la de construirpistes d’aterratge a les ribes del Canaracuni i a laSabana Oso.
Va donar a conèixer l’existència de l’altiplà o«tepui» Auiantepui, amb la cascada Churún Merú,que és el salt d’aigua més alt del món.
Descobrí quatre classes de dialectes indíge-nes desconeguts fins aquell moment. Porten elsseu nom nombroses espècies florals i de fauna,un pic a la frontera de Veneçuela i Brasil, i unaplaça a Malgrat de Mar, d’on és fill predilecte.
16
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 16
15 El text d’en Pere Grases té l’aparença d’una necro-lògica; és a dir, una glossa de les qualitats i virtutsdel personatge un cop mort, redactat des de l’òpti-ca de qui escriu el text. El text de l’activitat 4, ambel qual es demana de comparar-lo, consisteix enuna breu biografia en què s’enumeren succinta-ment les iniciatives, feines i activitats a què vadedicar-se el protagonista del text sense la inter-venció o l’opinió personal de qui redacta el text.La solució a la segona part de l’activitat es deixaa criteri del professorat.
16 Resposta oberta. Correcció a criteri del professo-rat.
ORTOGRAFIA Pàg. 46
11 bonic, poruc, esportista, somniador, poema, mus-clo, bunyol, portuguès
12 sarau, miau, suro, moro, grau, caliu, morro, allau,peu, metro, pau, ritu, amo, individu, matxo, mutu,tribu, espermatozou, objectiu, xitxarel·lo
13 gasos, lluços, crucufixos, despatxos, esquitxos,pastissos, comerços, mesos, embarassos, bra-ços, gustos, passejos o passeigs, discos o discs,lletjos o lleigs, falsos
14 trenco, trenqueu, trencàveu; temo, temeu, temíeu;sento, sentiu, sentíeu; perdo, perdeu, perdíeu;envejo, envegeu, envejàveu; canto, canteu, cantà-veu
15 a) bondat: bob) bombarder: bombac) burrada: burrod) boixeda: boixe) collada: collf ) cuixot: cuixag) culpabilitat: culpah) doblatge: doblei ) dolçor: dolçj ) dotzena: dotze
16 a) podré: ell potb) punxen: ell punxac) couen: ell cou
Solucionari
Unitat 2
d) movia: ell moue) mullen: ell mullaf ) mostrarà: ell mostrag) tombés: ell tombah) trobaries: ell trobai ) muntar: ell muntaj ) apuntàveu: ell apunta
17 a) escupb) tossimc) cusd) vulguie) podràsf ) pugueug) cosiah) sortiríemi ) puguij ) podrà
18 Activitat autocorrectiva.
19 a) En Pinxo va dir al Panxo: Vols que et punxiamb un punxó? I en Panxo va dir al Pinxo:Punxa’m però a la panxa no! Un pinxo pinxetpunxava la panxa d’un panxut. El Panxut diguéal Pinxo: Pinxo, pinxet, no punxis brut!
b) De genollons genollons, collia collia, de geno-llons genollons, collia codonys; de genollades,codonyades, i amb els dits, codonys collits.
c) Una carro carregat de roques s’arrossega perLa Roca amb les rodes rodones fent roc-roc.
d ) Duc com puc un ruc a un duc rus mut.e) En un pot no hi pot haver hagut mai vi del fort
sense un embut.
No s’hi pronuncia cap u àtona: vols, però, panxut,punxis, brut, roques, Roca, rodes, roc-roc, duc,puc, roc, duc, rus, mut, pot, pot, fort, embut.
S’hi pronuncia una u àtona: Pinxo, Panxo,punxó, pinxo, punxava, genollons, collia, codonys,genollades, collits.
Tenen dues u àtones: codonyades.
10 a) canó, canonadesb) lluna, llunàticc) multa, multard ) apunt, apuntate) corc, corcatsf ) porc, porquera
17
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 17
g) ruc, rucadesh) moc, mocar-sei ) brut, brutíciaj ) roc, rocallós
11 a) Els vells desconfien de la joventut perquè hansigut joves. JUVENIL
b) Desgraciat l’home en qui res perdura delxiquet. HUMANITAT
c) El futur ens tortura, i el passat ens encadena.Per això se’ns escapa el present. FUTUROLO-GIA
d) La violència és la por als ideals dels altres.PORUC
e) No hi ha res més monstruós que una ignoràn-cia activa. MONSTRE
f ) En boca del mentider fins la veritat es fa dub-tosa. BUCAL
12 a) turmentb torróc) capítold ) bufetadae) sufocarf ) títolg) muntarh) podriri ) butxacaj ) sospir
13 a) muntanyab) tonyinac) embotitd ) focuse) robíf ) nínxol
MORFOSINTAXI Pàg. 53
11 a) macarronsb) onclec) investigadorsd) ellese) amiguesf ) supermercatg) gat h) gent i ) notícia
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
12 ARTICLES: les, elDEMOSTRATIUS: aquests aquellesPOSSESSIUS: seves, teva, nostresNUMERALS: trenta-dos, quart, terç, centenaINDEFINITS: cada, alguns, qualsevol, totaQUANTITATIUS: força, gaire, poquesINTERROGATIUS O EXCLAMATIUS: quins,quina
13 b) l’; l’: article / articlec) uns: indefinite) aquelles; tres; teves: demostratiu / numeral /
possessiuf ) el: articleg) el; meu: article / possessiuh) força: quantitatiui ) una: indefinit
14 a) dos bessons idèntics Adjectiub) alguns quadres de Miró SPrepc) un gerro xinès de porcellana Adjectiu i SPrepd) el bonic delta de l’Ebre Adjectiu i SPrepe) l’elegant senyora Júlia Adjectiu i nom
en aposicióf ) una bona idea Adjectiug) quina pel·lícula tan divertida SAdjh) el germà gran de l’Anna Adjectiu i SPrep
15 a) una sala d’operacionsb) el millor cuiner del mónc) set boles de billar americàd) quina persona més impertinente) el president de l’associació de veïns del meu
barriEl nucli del sintagma nominal està en negreta.
16
17 a) el (article); seva (possessiu)b) l’(article); la (article); aquell (demostratiu)c) Aquest (demostratiu); doble (numeral)d ) Tres (numeral); aquella (demostratiu)
18
SINGULAR PLURAL
meu meva meus meves
teu teva teus teves
seu seva seus seves
nostre nostra nostres nostres
vostre vostra vostres vostres
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 18
e) El (article); quart (numeral); l’/el (article);aquesta (demostratiu)
18 a) centb) quinzec) dissetd ) vint-i-vuite) noranta-cinc
19 a) certes persones indefinitb) aquella jaqueta de llana demostratiuc) un dia feliç indefinitd ) Quin avorriment! exclamatiue) l’oncle Julià articlef ) poca feina quantitatiug) cap paper vell indefinith) mitja taronja numeral
10
11 a) un iogurt ensucratb) un ciutadà gironíc) les festes nadalenquesd) una persona pacíficae) les vacances estivalsf ) un contracte laboralg) un dia festiu
12 aquest vespre: determinant (demostratiu) + nomels veïns de dalt: determinant (article) + nom +
complement del nom (sintagma preposicio-nal)
tothom: pronomla pantalla: determinant (article) + nomcops de porta: nom + complement del nom (sin-
tagma preposicional)un primer moment: determinant (indefinit) + deter-
minant (numeral) + nomgos solitari: nom + complement del nom (adjectiu)
Solucionari
Unitat 2
pel·lícula de por: nom + complement del nom (sin-tagma preposicional)
genolls pelats: nom + complement del nom (adjec-tiu)
molta gana: determinant (quantitatiu) + nom
LÈXIC Pàg. 59
11 a) 1 (entrada 2) / 2 (entrada 1)b) 1 (entrada 1) / 2 (entrada 2)c) 1 (entrada 2) / 2 (entrada 1)
12 a) perfecteb) parcial homòfonc) perfected) parcial homògrafe) parcial homòfonf ) parcial homòfon
13 a) contigüitat (metonímia)b) semblança (metàfora)c) contigüitat (metonímia)d) contigüitat (metonímia)
14 a) 1. seva / 2. ceba b) 1. bot / 2. votc) 1. després / 2. desprèsd) 1. món / 2. mone) 1. efecte / 2. afectef ) 1. basar / 2. besar
15 a) 1. vénen / 2. venenb) 1. tement-se / 2. temençac) 1. compte / 2. comted) 1. creixent-se / 2. creixençae) 1. llençar / 2. llançarf ) 1. esperant-se / 2. esperança
16 a) doblarb) extremc) fossesd) inflare) anellsf ) mal
17 a) peób) porcc) criar
19
ADJECTIU
/ SADJSPREP
NOM EN
APOSICIÓ
dues monedes antigues X
les sabates de taló X
molts cabells blancs X
la tia Maria X
la meva gran il·lusió X
el millor dia de l’any X X
aquests homes ingenus X
restaurant Calvet X
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 19
d) creuare) golaf ) gatg) font
LLENGUA I SOCIETAT Pàg. 64
11 a) Fb) Vc) Vd) Fe) F
12 La Romània occidental: el francès, el castellà, elgalaicoportuguès, el sard i el català.La Romània oriental: l’italià i el portuguès.Altres: holandès, rus, àrab, xinès, anglès.
AVALUA’T Pàg. 65
11. a12. b13. a14. b15. c16. a17. a18. b19. c10. b11. a12. c13. b14. a15. b16. a17. b18. c19. b20. a
VOCABULARI TEMÀTIC Pàg. 67
11 3 balança 26 graelles 8 escumadora10 cassó 28 planxa 14 davantal6 embut 13 aixeta 20 safata
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
12 ganivets 21 saler 7 cullerot28 paelles 2 campana 4 frigorífic16 aigüera 15 cuina 24 olla18 setrill 19 forn 17 tassa1 bol 11 morter 22 agafador25 cassola 9 pots 23 draps5 espàtula
12 batedora tapadora salseraespremedora colador torradorapicadora fregidora escorredorasucrera saler setrillerescafetera tetera soperaformatgera congelador extractorratlladora obridor
13 matafaluga, bitxo, canyella, comí, curri, ginebró,mostassa, nyora, pebre, safrà, sal, sèsam, tàpera,tòfona, vainilla
14 plat (pla) ganivetcullera paneraestovalles plataespelma setrilleresplat fondo (soper) forquillagot tovallóargolla gerracoberts de postres estalvis
15
20
PEIXOS CARNSVERDURES I
HORTALISSESFRUITES
bacallà
besuc
calamar
déntol
escamarlà
gamba
llagosta
llagostí
llamàntol
llenguado
llobarro
lluç
moll
nero
pagell
pop
ànec
becada
bou
capó
cérvol
colomí
conill
faisà
gall dindi
gallina
guatlla
llebre
perdiu
pollastre
porc
pularda
albergínia
alvocat
bleda
bròquil
carbassa
carbassó
carxofa
ceba
cogombre
col
créixens
enciam
endívia
escalunya
escarola
espàrrec
albercoc
cirera
figa
gerd
maduixa
magrana
mandarina
meló
móra
nespra
pera
pinya
plàtan
poma
préssec
pruna
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 20
Solucionari
Unitat 2
21
PEIXOS CARNSVERDURES I
HORTALISSESFRUITES
rap
salmó
sardina
seitó
sípia
tonyina
truita de riu
turbot
verat
senglar
vedella
espinacs
faves
mongeta
tendra
pastanaga
patata
pebrot
pèsol
porro
rave
remolatxa
rúcula
tomàquet
raïm
síndria
taronja
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 21
Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Página 22
COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ Pàg. 70
La llebre i la tortuga
11 Versos 1-2: Presentació de la conclusió i dels dos
protagonistes (la llebre i la tortuga).
Versos 3-10: La tortuga repta la llebre i la llebre
accepta confiadament la juguesca.
Versos 11-20: El narrador fa hipòtesis sobre l’ac-
tuació de la llebre i a continuació respon d’acord
amb el comportament que demostra.
Versos 21-22: El narrador adverteix que la tortuga
avança.
Versos 23-31: L’acció precipitada de la llebre no és
suficient per aconseguir arribar abans.
Versos 32-35: La tortuga alliçona la llebre.
12 Resposta orientativa.
Llebre: confiada, superba, que menysté els altres.
Tortuga: coratjosa, valenta, constant.
13 Vers 1: El narrador exposa objectivament la mora-
litat de la faula.
Versos 9-31: El narrador relata amb objectivitat els
fets.
El cavall que buscà com venjar-se del cérvol
14 Resposta oberta.
15 Resposta orientativa.
a) preu fort / preu alt
b) gest lamentable / gest deplorable / gest llastimós
c) sojorn salvatge / sojorn silvestre
d) bona pitança / segura
e) mínim tort / mínim petit
f ) cacera enllestida / cacera acabada
16 a) Ase, Cavall i Mula només eren estadants dels
boscos.
b) Un Cavall tingué cert incident amb un Cérvol
veloç, tot lleugeresa, i en veure’s incapaç d’en-
calçar-lo corrent, va recórrer a l’Home, implorà
sa destresa.
El corb i el renard
17 El corb, orgullós dels elogis que li dedica el renard,
i confortat amb l’autocomplaença, descuida el for-
matge que té al bec i li cau a terra, fet que aprofita
el renard per menjar-se’l i agrair-li el detall.
18 El renard alliçona el corb advertint-lo que els adu-
ladors sempre viuran de les persones que els
escolten.
19 Versos 1-4: Presentació de la situació: el corb en
un arbre menjant i el renard que s’hi acosta atret
per l’olor del formatge que es menja el corb.
Versos 5-9: El renard adula el corb.
Versos 10-12: El corb, satisfet amb les paraules
del renard, descuida el tros de formatge.
23
UNITAT 3
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 23
Versos 13-16: El renard alliçona el corb.
Versos 17-18: El corb reflexiona i treu una conclu-
sió del fet.
10 Resposta oberta.
11 Text de l’audició (CD)
El corb i la guineu
Oi, mestre corb en un arbre es plantà
tenint en son bec un formatge!
I la mestressa guineu que ho flairà
parlà en eix estil de llenguatge:
–Senyor Corb, magnífic hereu!
I que en sou de gentil i que bell em sembleu!
I si és de tant d’aventatge
vostre cant com vostre plomatge,
sou el fènix, ben cert, entre tots els boscans.–
Estufava’s el corb en oir l’escomesa,
i per mostrar tots els encants
de sa veu, obre el bec, deixa caure sa presa.
La copsà la guineu i digué: –Bon senyor,
diu que tot adulador
viu a despeses d’aquell que s’hi encanta.
Bé val un formatget una lliçó tan santa.–
El corb, confós de l’averany,
jurava, un poquet tard, de defugí el parany.
Jean de LA FONTAINE, Faules (1668-1694).
Traducció de Josep CARNER (1930)
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
12 Resposta oberta. Correcció a criteri del professo-
rat.
PARLEM DEL TEXT Pàg. 71
11 Resposta orientativa
La llebre i la tortuga: La supèrbia de la llebre i la
humilitat de la tortuga.
El cavall que buscà com venjar-se del cérvol:
L’enveja i la venjança del cavall.
El corb i el renard: La supèrbia del corb i la pere-
sa i l’avarícia del renard.
12 El poema d’en Pau Riba es compon de tres estro-
fes que tenen com a referent la faula La llebre i la
tortuga. Pau Riba dedica una estrofa a les virtuts
de cada animal i, davant del dilema de virtuts tan
oposades, dedica la tercera estrofa a exposar una
conclusió que pugui definir el millor comportament.
13 a) Tot s’encomana i es contagia.
b) Allò conegut dóna i aporta més seguretat que
no pas la novetat.
c) Les habilitats es poden aplicar a la realització
de qualsevol cosa.
24
El corb i la guineu. Versió de Josep CARNER (1930)
Oi, mestre corb en un arbre es plantà
tenint en son bec un formatge!
I la mestressa guineu que ho flairà
parlà en eix estil de llenguatge:
–Senyor Corb, magnífic hereu!
i que en sou de gentil i que bell em sembleu!
I si és de tant d’aventatge
vostre cant com vostre plomatge,
sou el fènix, ben cert, entre tots els boscans.–
Estufava’s el corb en oir l’escomesa,
i per mostrar tots els encants
de sa veu, obre el bec, deixa caure sa presa.
La copsà la guineu i digué: –Bon senyor,
diu que tot adulador
viu a despeses d’aquell que s’hi encanta.
Bé val un formatget una lliçó tan santa.–
El corb, confós de l’averany,
jurava, un poquet tard, de defugí el parany.
El corb i el renard. Versió de Xavier BENGUEREL (1984)
Mestre Corb dalt d’un arbre s’havia recollit
i tenia al bec un formatge.
Mestre Renard, per l’olor enllepolit,
va i l’entreté amb aquest llenguatge:
«Ei, senyor Corb, bon dia, li va dir,
Que en sou, de ben plantat! Que me’n sembleu, de fi!
Segur, si el vostre cant ve a ser una imatge
del vostre bell plomatge,
sou, d’aquest bosc, el Fènix, i l’hoste de més preu.»
De tan content, el Corb, no sap pas què li passa;
i per mostrar la seva dolça veu
obre el bec, i el formatge li cau a la pinassa.
El Renard l’arreplega, i diu: «Senyor,
cal que aprengueu que tot adulador
viu a l’esquena d’aquell qui l’escolta.
Per tan bona lliçó, la paga no és pas molta.»
El Corb, avergonyit, parat al seu recés,
jurà un poc massa tard: «No me’l prendran mai
més!»
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 24
d) Convé més ser al davant que no al darrere.
e) Si no hi ets, ningú no t’hi compta!
f ) Ningú no és perfecte.
g) Qui tracta amb mals negocis, en surt perjudi-
cat.
14 Qui bé sembra... bé cull.
Qui no arrisca... no pisca.
D’on no n’hi ha... no en pot rajar.
Qui matineja... més temps feineja.
Qui pot i no vol... quan vol no pot.
Qui no et conegui... que et compri.
15 Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.
ORTOGRAFIA Pàg. 73
11 a) de-co-rat (3)
b) de-ca-pi-tar (4)
c) full (1)
d ) fu-lla-ra-ca (4)
e) fur-gó (2)
f ) lli-ber-ti-nat-ge (5)
g) punt (1)
h) llo-ro (2)
i ) mal-en-ca-mi-nar (5)
j ) mal-fac-tor (3)
k) ma-ne-ja-bi-li-tat (6)
l ) des-a-fi-na-da-ment (6)
12 ro-nya
pis-sar-ra
ona
car-ro
in-adequat
mar-rà
mi-ques
qui-trà
àgil
brui-xa
fòs-sil
agres-sor
agre
ma-gre
afec-te
aga-far
anell
ar-ram-ba-da
Solucionari
Unitat 3
as-se-nya-lar
bus-car
car-ra-ca
col-la-bo-rar
cot-xet
des-en-dre-çar
plat-ja
con-ques-ta
re-u-nió
des-in-flar
pàl-lid
ogre
13 a) iogurtera, iarda, io-io
b) beuen, Moià, feia, treia
c) guany, piragües, lingüista, guacamai, quadri-
culat
14 fauna, riu, mai, aiguaneu, nou, reina, actriu, gaire,
buidar, eina, conreu
15 o-ca-si-ó, di-a, mun-di-al, cons-ci-en-ci-ar, po-bla-
ci-ó, nò-vi-a, pro-pi-e-tà-ri-a, llu-ï-a, gra-tu-ï-tes,
ce-ri-mò-ni-a, a-nun-ci-a-da, ve-te-ri-nà-ri-es, es-
pe-ci-al, in-te-ri-or, pa-ís
16 a) ra-di-a-ci-ó pentasíl·lab
b) cul-tiu bisíl·lab
c) cu-lle-ra trisíl·lab
d) de-fi-ci-ent tetrasíl·lab
e) do-na-ci-ó tetrasíl·lab
f ) en-grei-xar trisíl·lab
g) en-gros-sir trisíl·lab
h) es-car-pa trisíl·lab
i ) frui-te-ra trisíl·lab
j ) gra-tu-ït trisíl·lab
k) in-co-mo-di-tat pentasíl·lab
l ) in-ter-pre-ta-ci-ó hexasíl·lab
m) mar-ci-à trisíl·lab
n) març monosíl·lab
o) mà-gi-a trisíl·lab
p) lla-gos-ta trisíl·lab
17 Grup consonàntic i dígrafs divisibles: ha-bi-tat-ge,
ar-ri-bar, créi-xer, ai-xò, er-rò-ni-a-ment, Bor-rell,
il-le-gal, mus-sols.
Grup consonàntic i dígrafs indivisibles: llar-ga-da,
tras-lla-dat, Ca-ta-lu-nya, Mas-que-fa, fe-me-lla,
anys, a-quests, pe-ri-llo-sa.
25
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 25
18 Diftong creixent: a-guan-tar, ai-guat, guat-lla,
guar-di-o-la, llen-güe-ta.
Diftong decreixent: ai-guat, cai-gu-da, car-ro-nyai-
re, cau, cau-sa, cen-tau, cent-peus, pa-rau-lo-ta.
Hiat: pa-e-lla, ca-lo-ri-a, ca-no-a, ca-te-go-ri-a,
cen-tu-ri-ó, guar-di-o-la, la-bi-al, le-gi-ó, llàn-ti-a.
19 a) duia
b) restaurant, creu
c) noi, lliures
d) tràiler, autopista
e) paisà
f ) altaveus, vuit
g) ciutadà, saudita
10 Diftong creixent: bi-lin-güe, con-se-qüèn-ci-a, Pas-
qua, am-bi-gua, io-gui, o-ue-ra, hie-na.
Diftong decreixent: rou-re, ai-rós, au-ca, tou, he-reu.
Hiat: a-li-ne-a-ci-ó, con-se-qüèn-ci-a, tri-ar, re-gi-ó,
me-an-dre, xa-ram-pi-ó, con-ta-gi-ós, pe-ó, vi-si-ó.
11 a) criat bisíl·lab
b) immediatesa pentasíl·lab
c) solució tetrasí·lab
d) ciència tetrasíl·lab
e) biologia pentasíl·lab
f ) reacció tetrasíl·lab
g) coreografia hexasíl·lab
h) peatge trisíl·lab
i ) importació pentasíl·lab
j ) maniàtic tetrasíl·lab
k) poesia tetrasíl·lab
l ) democràcia pentasíl·lab
12
Diftong creixent: iode, iogurt, guany, quadrat,
aquós, bilingüe.
Diftong decreixent: paraula, aula, boina, neu, ou,
sou.
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
MORFOSINTAXI Pàgina 79
11
12 heroïna, euga, escombriaire, metgessa, somera,
emperadriu, truja, bruixot, baronessa, parricida,
mestressa, rossinyol mascle o femella, polla dín-
dia, oncle, toro/brau/bou
13 a) M’he de fer una anàlisi de sang.
b) Volem canviar el llum de l’habitació del nen.
c) El director del diari va escriure un editorial molt
interessant.
d) Les postres que més m’agraden són les profi-
teroles amb xocolata calenta per sobre.
e) Quan vegis el senyal de stop, t’has d’aturar.
f) Marc, tinc un dubte: t’agrada el pebre?
g) Viu als afores de la ciutat, en un carrer que fa
molt pendent.
h) Demana-li el compte i paguem el deute.
14
15 vaques boges, ungles llargues, gossos lletjos o
lleigs, passadissos amples, lluços petitons, llapis
fins, truges joves, esquinços dolorosos, cossos
esvelts, aigües tèbies
26
P A R A U L A U O S
T N E U
A I
T R A O
R D Q B
U A U
G U A N Y O
O Q S
I O D E
B I L I N G U E
NOMÉS S’AFEGEIX -A
AL MASCULÍ
ES PRODUEIX
ALGUN CANVI
senyora, gat, doctora,
elefanta
amiga, lloba, lleona, sogra,
marquesa, gossa, mossa,
pallassa, reina, besàvia,
afillada, germana,
esclava, psicòloga, vídua,
òrfena, deixebla, soldada
DE DUES TERMINACIONS D’UNA TERMINACIÓ
divertit - divertida
silenciós - silenciosa
llis - llisa
antic - antiga
blau - blava
treballador - treballadora
rònec - rònega
pobre - pobra
madur - madura
flonjo - flonja
oportú - oportuna
fastigós - fastigosa
alegre
fidel
interessant
feixista
legal
diferent
suau
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 26
16 presidenta, abadessa, alumna, Jordina, captai-
re, marquesa, jutgessa, sogra, Marcel·la, mes-
tressa, princesa, excursionista, abella, Lluïsa,
deessa
17 Masculí Femení
ase somera
gall dindi polla díndia
bou vaca
gos gossa
boc cabra
cavall euga
ànec ànega
porc truja
18 a) el llum
b) La pols
c) una editorial
d ) la còlera
e) El fi
f ) un son molt profund
19 dubte: masculí
senyal: masculí
dent: femení
lleixiu: masculí
postres: femení
Oracions: resposta oberta.
10 gentil, regular, belga, interessant, prepotent, rea-
lista, fàcil, lloable, superior, consistent, optimista,
alegre, dòcil, xerraire
11 a) el peu esquerre / la mà esquerra
b) un forat negre / una taca negra
c) un cavall jove / una euga jove
d) un país pobre / una casa pobra
e) un tacte aspre / una llengua aspra
f ) un concert alegre / una cançó alegre
g) un so neutre / la vocal neutra
h) un concursant feble / una persona feble
12 a) tia covarda g) veïna tafanera
b) escombriaire amable h) reina europea
c) monja trista i ) mare estricta
d) actiu elegant j ) arqueòloga seriosa
e) duquessa generosa k) lleona agressiva
f ) euga veloç l ) cosina lletja
Solucionari
Unitat 3
13 atractiu atractiva atractius atractives
mandrós mandrosa mandrosos mandroses
poruc poruga porucs porugues
tranquil tranquil·la tranquils tranquil·les
boig boja bojos boges
llarg llarga llargs llargues
tebi tèbia tebis tèbies
14 porrons, temps, balances, fons, pasqües, llapis,
musulmans, cactus, bíceps, boques, arrugues,
germans, taronges, piragües, pinces
15 a) despatxos seriosos
b) braços fluixos
d) llaços grisos
e) complexos lletjos
f ) nassos grossos
g) textos confusos
h) pagesos indecisos
LÈXIC Pàg. 86
11 a) intèrpret
b) botzina
c) cap
d) reemplaça
e) boda
f ) dóna fe
g) dialogar
h) despietats
i ) vers
12 a) avar generós
b) consolar desolar
c) crueltat humanitat
d ) crítica elogi
e) fèrtil estèril
f ) fort dèbil
g) gran menut
h) valent covard
i ) joventut vellesa
j ) naixença mort
13 b) obrir tancar, verb
c) paradís infern, nom
d) pelut pelat, adjectiu
e) perjudicial beneficiós, adjectiu
f ) plorar alegrar-se, verb
27
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 27
g) posar treure, verb
h) públic privat, adjectiu
14 a) il·legítim
b) il·lícit
c) immaterial
d ) immerescut
e) immetòdic
f ) immillorable
g) immòbil
h) imparcial
i ) imparell
j ) impassible
k) impenetrable
l ) impensable
m) irreal
n) irrecuperable
o) irreflexió
15 a) anunciar / comunicar
b) rumiar / pensar
c) afirmar / dir
d ) ensinistrar / ensenyar
e) grup / col·lecció
f ) amo / cap
g) riquesa / abundància
16 a) mentider / fals / falsificador
b) sorprenent / espaterrant / meravellós
c) mes / sou / remuneració
d) calculat / pensant / mediti
17 moral / ètica
molt / força
interminable / inacabable
interrompre / suspendre
nuca / coll
copiar / reproduir
companyia / societat
comerç / negoci
assumpte / afer
aprovació / acceptació
alegre / divertit
atzar / sort
18 a) sinònims: acumular, alçar / antònim: dismi-
nuir / mot intrús: endevinar
b) sinònims: mentida, llufa / antònim: veritat /
mot intrús: tassa
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
c) sinònims: idoni, escaient / antònim: inapte /
mot intrús: espai
d ) sinònims: benèvol, benigne / antònim: rigorós
/ mot intrús: introvertit
e) sinònims: sabut, notori / antònim: secret /
mot intrús: seguidor
f ) sinònims: trempat, espavilat / antònim: toix /
mot intrús: reflexiu
19 esperançador / desanimador
espavilat / totxo
exacte / incert
evacuar / ocupar
exageració / mesura
famós / desconegut
famolenc / fart
feina / oci
feixuc / hàbil
gràcia / desgràcia
somni / insomni
just /injust
LLENGUA I SOCIETAT Pàg. 90
11 a) V
b) F
c) V
d) V
e) F
f ) V
12 a) 3
b) 4
c) 2
d) 4
e) 1
AVALUA’T Pàg. 91
11. a
12. b
13. c
14. b
15. a
16. c
17. c
28
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 28
18. c
19. a
10. a
11. b
12. c
13. a
14. a
15. b
16. a
17. b
18. a
19. b
20. c
VOCABULARI TEMÀTIC Pàg. 92
11 xirimoia, nespra, caqui, aranja, albercoc, alvo-
cat, préssec, pruna groga, pruna negra, maduixa,
pera, llimona, taronja, magrana, kiwi, poma, sín-
dria, meló, plàtan, figa de pell verda, pinya ameri-
cana, coco, cireres, pansa, figa seca, festuc / pis-
tatxo, cacauet, avellana, pinyó, nou, raïm blanc,
ametlla
Solucionari
Unitat 3
12 a) marron glacé
b) sorbet
c) compota
d) melmelada
e) confitura
13 A la nou
B la figa
C la poma
D el raïm
14 a) codonyer e) poncemer
b) caqui f ) aranger
c) vinya g) groseller
d ) gerdera h) palmera / datiler
15 Resposta oberta.
16
29
FRUITS SECS CÍTRICS FRUITS DEL BOSC
nous,
festucs/pistatxos,
panses
pinya, taronja,
llimona,
mandarina
gínjol, cireres
d’arboç, nabiu,
móra d’esbarzer
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 29
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 30
31
COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ Pàg. 97
11 a) F
b) F
c) F
d) V
e) F
f ) F
g) V
12 Resposta orientativa.
a) El mariner perd la família en un temporal.
b) El negoci del mariner consistia a transportar
mercaderies.
c) Al mig de la plaça d’Olot, un fill confon el rem
amb una pala de forner però el seu pare el
corregeix.
e) El mariner pren la direcció que l’allunyi del mar.
f ) El mariner conrea la terra i gràcies a la feina,
pot aixecar la masia El Mariner.
13
14
15
16 Resposta oberta.
17 Resposta oberta.
18 sorgeix
lliga
sembla
decidí
emprengué
UNITAT 4
D’ABANS
açò; puix;
marxandisa; mon,
son; aqueixes; mes;
cara (= estimada)...
COMARQUES
COSTANERES
COMARQUES
DE TERRA ENDINS
COMARQUES Baix Empordà Garrotxa
POBLACIONS Banyoles, Besalú,
Fluvià, Argelaguer,
Castellfollit de la
Roca, Olot
SUBSTANTIUS ADJECTIUS
afrau = congost
propietat = hisenda
vestigi = rastre
abatut = desesperat esti-
mada = cara
impacient = frisós
VERBS ADVERBIS
delirar = desvariejar
vogar = remar
buscar = cercar
d’improvís = de trascantó
encara que = baldament
lentament = a poc a poc
Resposta oberta
D’ARA
USOS
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 31
quedaria
sabessin
portava
anà
succeí
preguntà
solia
diríeu
porto
contestaren
dóna
he arribat
planto
digué
construí
PARLEM DEL TEXT Pàg. 98
11 El narrador de la rondalla pot ser una persona
gran perquè el text té tota l’aparença de ser antic.
A part dels arcaismes lèxics i d’expressió (com
ara el tractament de vós entre els personatges),
cal observar que té unes qualitats literàries pel
fet que el text conté metàfores i altres recursos
expressius que s’allunyen de l’oralitat amb què
sembla haver-se transmès el text. Tot i així, la
incorporació de signes d’admiració i expressions
de caràcter oral vol testimoniar el caràcter oral de
la narració.
12 El narrador incorpora la veu dels personatges:
• Mitjançant cometes. Per exemple:
«Aqueixes llaunes –digué– són les filles del
mar, i per cert són tan res de bo com son
pare.»
• Mitjançant diàleg directe. Per exemple:
–Què és això?
–Això és un rem –li respongueren uns tragi-
ners de marina que descarregaven peix.
–Doncs, adéu-siau! –respongué ell secament.
13 A
El mariner pregunta a les persones que són a la
plaça si saben què és el que porta a les mans i un
vailet, que no aixeca dos pams de terra, respon
que és una pala de forn. El pare d’aquest noi el
corregeix i diu que és una pala de barca. El mari-
ner ja comença a sospitar que s’acosta a la seva
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
destinació però vol assegurar-se que allà on fixi la
residència no es conegui gens la mar.
B
El mariner pregunta a les persones que són a la
plaça si saben què és el que porta a les mans i el
més vell, i per tant el més autoritzat, respon sense
cap mena de dubte que es tracta d’un culler. El
mariner se sorprèn perquè no entén la paraula
però l’avi replica de nou que és un culler. Llavors,
el mariner pregunta a l’avi què és un culler i l’avi li
explica que es tracta d’una cullera grossa o una
pala que serveix per remenar el blat de moro dins
de l’olla. El mariner, satisfet, decideix quedar-se
en aquella població.
14 superb golós envejós
humil sobri caritat
avar irat peresós
generós tranquil diligent
15 L’assumpte va arribar a l’oïda de l’alcalde. Aquest,
que era molt avar, igual que tota la seva família,
en saber que el motiu del plet era una gerra màgi-
ca que feia criar les monedes va voler apropiar-
se-la. Va fer cridar els dos veïns a casa seva i els
va fer explicar els motius del plet.
–Porteu aquí la gerra i veuré si és peça per
moure totes aquestes raons.
El vell li va portar la gerra i quan la va tenir
davant, l’alcalde va dir:
–Mireu. He estat pensant sobre el vostre cas
i, per acabar les raons i no discutir més, la gerra
es quedarà aquí en dipòsit fins que un dels dos
es mori. Llavors, l’altre la podrà venir a recollir.
Els dos vells van sortir de la casa del batlle cap-
cots i pensant que l’alcalde els n’havia fet una,
però sense saber què fer. Tot just acabaven d’a-
nar-se’n els dos veïns, que el pare del batlle, un
home molt, molt vell, i molt avar, va agafar una
moneda d’or i la va tirar a la gerra. Impacient per
comprovar-ne el poder s’hi va abocar per agafar-
la i va caure de cap a dins. El batlle hi va anar a
corre-cuita i, en treure’l, va quedar ben esglaiat,
perquè a dins de la gerra en va quedar un altre,
de vell, i quan el va haver tret, n’hi quedava un
altre, i després un altre, i un altre, i per molts que
en treia sempre en quedava un. Quan va veure
allò, furiós va agafar la gerra i la va llançar contra
32
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 32
la paret. La gerra es va fer a trossos, però heu de
saber que cada trosset de gerra va tornar-se un
vell idèntic al seu pare, i a tots els va haver de
mantenir.
J. L. ROIG, «Contes i rondalles catalanes».
Avui (1994)
ORTOGRAFIA Pàg. 101
11
12 tre-ba-lleu ba-bau fés-siu
di-nou ren-tés-siu do-nà-veu
mi-rà-veu fi-deus sa-mu-rai
a-pe-ri-tiu ci-ca-triu pig-meu
13 a) feliçment
b) plàcidament
c) estúpidament
d) generosament
e) àmpliament
14 E oberta: pera, orella, consciència, telèfons,
libèl·lula, gènere.
E tancada: puré, prémer, festa.
15 O oberta: tònica, pròxim, clònic, tròpic, nòmina,
rònec.
O tancada: colador, orientació, patró, sopa.
16 a) Això només ho sabia jo, però vaig callar.
b) Vostè també ha de venir a la celebració.
c) Després d’allò tothom es va espantar.
d) No prenc cafè perquè em desvetllo.
e) M’apuntaré a un curs d’anglès.
Solucionari
Unitat 4
f ) Si vingués el Jordi, gairebé segur que vindria
la Raquel.
17 a) Demà vindran els cosins de l’Aragó.
b) Qui portarà l’esmorzar per a l’excursió?
c) El Ferran, el Ramon i l’Adrià faran anys dimarts
vinent.
d ) Gairebé tothom hi estarà d’acord, ja ho veu-
reu!
e) Demà viatjarem fins a Berlín en avió.
f ) Vostè prendrà arròs per sopar?
18 a) Nosaltres estudiàvem geografia a l’escola.
b) Els avis de l’Àlex viuen a Mèxic.
c) M’agraden els pèsols amb patates.
d ) Fa uns dies al zoològic va néixer un antílop
nan.
e) La Maria sempre bevia aigua del càntir.
f ) Si tinguéssim cèntims, ens compraríem un
mòbil nou.
19 sòlida, Cecília, pèrdua, Sònia, taràntula, conse-
qüència, clínica, relíquia, pólvora, sèmola, Sicília,
església, màgia, paciència, colònia
Totes porten accent perquè són esdrúixoles.
10 TRENCAR: trencaré, trencaràs, trencarà, trencarem,
trencareu, trencaran.
FREGIR: fregiré, fregiràs, fregirà, fregirem, fregireu,
fregiran.
11 SABER: sabés, sabessis, sabés, sabéssim, sabés-
siu, sabessin.
SEGUIR: seguís, seguissis, seguís, seguíssim,
seguíssiu, seguissin.
12 admès promès
comès entès
permès comprès
13 A tres quarts de dotze, em trobo sol en un banc de
formigó a l’estació d’autobusos de la Seu. Davant
meu, l’autocar que anirà cap a Puigcerdà espera,
roncant, mentre una cançó nord-americana dels
anys trenta sona a la ràdio. A poc a poc, els altres
passatgers es col·loquen dòcilment al meu
entorn: un avi a la dreta, una senyora amb bosses
de compra a l’esquerra, un penjat, dret, darrere
meu, i mirem l’autocar amb paciència i esperança
33
AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES
sofà
albarà
valencià
envàs
silenciós
Ramon
diferent
patins
tobogan
algun
aparador
fumera
remolatxa
romàntic
semàfor
examen
telèfon
òrgan
plàtan
pèsol
origen
música
síndria
democràcia
brutícia
crònica
sèmola
decadència
centímetre
Sílvia
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 33
a la vegada, com si la cançó planyent fos el parru-
peig d’una mestressa que crida els gats del veïnat
per donar-los menjar.
MORFOSINTAXI Pàg. 106
11 abriguessis: abrigar, 1a conjugació
moriran: morir, 3a conjugació
perdríem: perdre, 2a conjugació
ploro: plorar, 1a conjugació
pateixes: patir, 3a conjugació
ocuparé: ocupar, 1a conjugació
combatia: combatre, 2a conjugació
12 TREPITJAR: trepitjo, trepitges, trepitja, trepitgem,
trepitgeu, trepitgen.
RONCAR: ronco, ronques, ronca, ronquem, ron-
queu, ronquen.
AMENAÇAR: amenaço, amenaces, amenaça, ame-
nacem, amenaceu, amenacen.
REGAR: rego, regues, rega, reguem, regueu,
reguen.
13 ESTUDIAR: estudiï, estudiïs, estudiï, estudiem,
estudieu, estudiïn
MENYSPREAR: menyspreï, menyspreïs, menyspreï,
menyspreem, menyspreeu, menyspreïn
SITUAR: situï, situïs, situï, situem, situeu, situïn
14 a) entrenàvem
b) pensàveu
c) treballaven
d) pujava / cansava
e) t’adonaves
15 a) admetrà
b) debatent
c) perdràs
d ) cometré
e) interromp
f ) emetran
16 PURS: ajupo, consento, fujo, moro, escupo, recullo.
INCOATIUS: pateixo, presumeixo, decideixo, afegei-
xo, avorreixo, compleixo.
17 Al cap de poc Natxo deixà el diari. Després, va
viatjar. Va publicar àlbums amb col·leccions de
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
fotografies que es van vendre a preus alçadís-
sims. Va exposar. [...]
Tot d’una, Natxo va retornar al país. Em cons-
ta que rebutjà pressions molt insistents i que es
negà sempre a visitar Europa.
Lluís FERRAN DE POL, La ciutat i el tròpic (1985)
18 a) participés
b) llegíssim
c) parlessin
d) dormíssiu
e) pensessis
19 a) havien decidit: plusquamperfet d’indicatiu
b) hagués vist: plusquamperfet de subjuntiu
hauria saludat: condicional compost
c) hagi fet: perfet de subjuntiu
d) han seguit: perfet d’indicatiu
e) hauré acabat: futur compost
10
11 a) comencen
b) ajupo
c) domines
34
PERSONA NOMBRE TEMPS
va donar tercera singular passat
perifràstic
enceta tercera singular present
hagi fet tercera singular perfet
recullen tercera plural present
qüestionant gerundi
han circulat tercera plural perfet
nega tercera singular present
creure infinitiu
toqués tercera singular imperfet
escoltava tercera singular imperfet
MODE CONJUGACIÓ
va donar indicatiu primera
enceta indicatiu primera
hagi fet subjuntiu segona
recullen indicatiu tercera
qüestionant primera
han circulat indicatiu primera
nega indicatiu primera
creure segona
toqués subjuntiu primera
escoltava indicatiu primera
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 34
d) corregeix
e) paguen
f ) pugem
12 MULLAR: mullava, mullaves, mullava, mullàvem,
mullàveu, mullaven.
VOLER: volia, volies, volia, volíem, volíeu, volien.
MORIR: moria, mories, moria, moríem, moríeu,
morien.
13 Demà em llevaré a les set del matí. La mare em
despertarà abans de marxar a treballar. Em dut-
xaré i esmorzaré. Després es llevarà la meva
germana petita. Li prepararé la bossa per anar a
l’escola i marxarem totes dues de casa a les vuit
en punt. Com sempre, ens trobarem els seus
amics a la porta i tots plegats agafaran l’autobús
fins al centre de la ciutat.
14 RESUMIR: resumeixi, resumeixis, resumeixi, resu-
mim, resumiu, resumeixin.
BULLIR: bulli, bullis, bulli, bullim, bulliu, bullin.
LLEGIR: llegeixi, llegeixis, llegeixi, llegim, llegiu, lle-
geixin.
FUGIR: fugi, fugis, fugi, fugim, fugiu, fugin.
15
16 a) Si vosaltres hi participéssiu, elles s’hi afegi-
rien.
b) Nosaltres tornaríem a casa si els pares ens
perdonessin.
c) Encara que ell comprés l’entrada, jo no et dei-
xaria entrar.
d ) Vosaltres, si no fuméssiu tant, no tindríeu
tanta tos!
e) Posat que tu no juguessis, nosaltres guanya-
ríem?
Solucionari
Unitat 4
17 a) No li donis el regal perquè no s’ha portat bé.
b) Abans això li passava tot sovint.
c) No us hauríem dit res, si vosaltres no l’ha-
guéssiu enxampat.
d ) L’avioneta tot just està aterrant.
e) Si no vigiles, cauràs.
f ) I ara, on estiuegeu, vosaltres?
g) Vull que tu confiïs en mi.
LÈXIC Pàg. 115
11 a) família
b) feliç
c) febre
d) fruit
e) front
f ) laca
g) lliga
h) minyó
i ) miracle
j ) oceà
12 a) rega (lexema) / dora (sufix)
b) rascl (lexema) / et (sufix)
c) formatg (lexema) / era (sufix)
d ) camp (lexema) / er (infix) / ol (sufix)
e) got (lexema) / ell (infix) / ada (sufix)
f) lladr (lexema) / eg (infix) / ot (sufix)
g) es (prefix) / clar (lexema) / ir (sufix)
h) re (prefix) / colz (lexema) / ar (sufix)
i ) re (sufix) / jove(n) (lexema) / ir (sufix)
j ) re (prefix) / fresc (lexema) / ar (sufix)
13 a) goss + -et (diminutiu
b) fust + -ota (despectiu)
c) calaix + -et (diminutiu)
d ) llibr + -ot (despectiu)
e) veu + -arra (augmentatiu)
f ) cas + -assa (augmentatiu)
g) sabat + -eta (diminutiu)
h) petit + -oi (diminutiu)
i ) home(n) + -arro (augmentatiu)
j ) marra(n) + -ota (despectiu)
14 -à / -ana: andorrà /-ana, vallesà /-ana, falsetà
/-ana, elxà /-ana, ceretà /-ana
-í / -ina: olotí /-ina, mallorquí /-ina, tortosí /-ina,
trempolí /-ina, targarí /-ina
35
PASSAT SIMPLE
colpejà
s’ajupí
PASSAT PERIFRÀSTIC
Vaig ensenyar
va enretirar
Va palpar
va resseguir
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 35
-ès / -esa: ripollès /-esa, vidranès /-esa; moianès
/-esa, maonès /-esa, empordanès /-esa
-enc / -enca: figuerenc /-enca, linyolenc /-enca,
tonenc /-enca, llivienc /-enca, manlleuenc /-enca
5 a) pleníssim
b) prudentíssim
c) joveníssim
d) contentíssim
e) amabilíssim
f ) graciosíssim
g) verdíssim
h) potabilíssim
i ) claríssim
j ) honorabilíssim
k) agradabilíssim
l ) sereníssim
m) vellíssim
n) boníssim / òptim
o) dolentíssim / pèssim
16 Joaquim, Salvador, Josefina, Montserrat, Barto-
meu, Rafel, Antoni, Josep, Sebastià, Meritxell, Ma-
riona, Concepció, Nicolau, Gregori, Alexandra.
17 Nom d’ofici: port + -er, dent + -ista, terriss + -aire,
botigu + -er, gallin + -aire.
Nom de lloc: cotx + -era, fust + -eria, vesti + -dor,
bisb + -at, colom + -ar.
18 ribagorçà, riberenc, priarotí, penedesenc, palla-
rès, osonenc, noguerenc, montsianenc, mares-
menc, garrafenc, garrotxí, cerdà, berguedà, ba-
genc, anoienc, segarrenc, segrianenc, selvatà
19 a) tardíssim
b) antiquíssims
c) boníssim / òptim
d) dolentíssim / pèssim
e) gravíssim
10 a) Rat
b) Mona
c) Sol
d ) Sumpta
e) Lari
f ) Ina
g) Laia
h) Tina
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
LLENGUA I SOCIETAT Pàg. 120
11 a) L’humanisme es caracteritzava per l’interès
pels clàssics grecollatins i per un protago-
nisme més gran de l’home en el món.
b) La cancelleria reial era la institució oficial on
es redactava tota la documentació de la
corona catalanoaragonesa.
c) Pel que fa a la llengua, la cancelleria reial va
imposar un únic model de llengua per a tots
els territoris de parla catalana.
d ) Bernat Metge va néixer a Barcelona entre els
anys 1340 i 1346 i va morir a Barcelona l’any
1413.
e) Bernat Metge va traduir al català obres escri-
tes en llatí clàssic.
f ) L’obra en prosa més important de Bernat
Metge és Lo somni, escrita l’any 1399.
AVALUA’T Pàg. 121
11. c
12. a
13. a
14. b
15. a
16. c
17. b
18. a
19. c
10. a
11. a
12. b
13. a
14. c
15. b
16. a
17. b
18. a
19. a
20. b
VOCABULARI TEMÀTIC Pàg. 122
11 farmaciola
crossa
catèter
36
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 36
termòmetre
bena
gasa
xeringa
pinces
bisturí
baiard
estetoscopi
braçal inflable
otoscopi
sèrum
cabestrell
turmellera
nafra
rascada
12 amígdales / amigdalitis; orella / otitis; sins / sinu-
sitis; intestí / enteritis; fetge / hepatitis; faringe /
faringitis; còlon / colitis; meninges / meningitis;
mucosa nasal / rinitis; còrnia / ceratitis; tendó /
tendinitis; ronyó / nefritis; bronquis / bronquitis;
bufeta de l’orina / cistitis; glàndula mamària /
mastitis
13 Especialitat mèdica Part del cos
traumatologia ossos
urologia aparell genital masculí
odontologia dents
dermatologia pell
pneumologia pulmons
ginecologia aparell genital femení
otorinolaringologia nas, orelles, coll
Solucionari
Unitat 4
neurologia sistema nerviós
cardiologia cor
oftalmologia ulls
hematologia medul·la òssia i sang
psiquiatria ment
14 dietètica / nutrició
odontòleg / dentista
lumbàlgia / lumbago
lipotímia / desmai
úlcera / nafra
callista / podòleg
migranya / mal de cap
úter / matriu
oftalmòleg / oculista
15 a) hipocondria
b) fòbia
c) bulímia
d) hipertensió
e) depressió
16 a) acne
b) pneumònia
c) esquinç
d) galindó
e) buf
f ) fongs
g) torticoli
h) diòptries
i ) dragea
37
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 37
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 38
39
COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ Pàg. 126
11 Un veí i una veïna rivalitzen a tenir les flors del seu
jardí més boniques. És costum que s’intercanviïn
llavors i aquesta vegada la veïna n’hi ha donat de
gira-sol per als testos de la finestra. Han brotat
tant que ara no poden mirar per la finestra de
tants gira-sols que tenen a la finestra. El marit de
la veïna ha tractat d’oca cretina la dona del veí i ell
li ha dit que era un tros d’animal.
12 Resposta oberta.
13 Resposta oberta.
14 S’indica el número de línia del text.
Línia 1: Reconeixeu / Reconeix / Reconeixes [...].
Línia 7: Sou / És / Ets vós qui parla com un ase
[...] N’heu / ha / has sentit parlar [...].
Línia 15: Heu / Ha / Has sentit mai un lloro dient
estupideses?
Línia 17: Expliqueu-vos / Expliqui’s /Explica’t.
Línia 21: [...] ho trobeu / troba / trobes estúpid?
Línia 24: [...] Per què heu / ha / has tractat el que-
rellant de tros d’animal?
Línia 29: No us en calen / li’n calen / te’n calen, de
proves [...].
Línia 33: [...] admeteu / admet / admets que la
meva dona pot ser una oca [...].
Línia 36: Per què ho dieu / diu / dius [...].
Línia 40: Ja hi torneu / torna / tornes [...].
Línia 42: Cal que us torni / el torni / et torni a con-
tradir.
Línia 52: Criticable, voleu / vol / vols dir.
Línia 57: Continueu / Continuï / Continua.
Línia 59: Què dieu / diu / dius que canvieu / can-
vien / canvieu?
Línia 69: Què us ha dit / li ha dit / t’ha dit?
Línia 71: Parleu! / Parli! / Parla! Què us ha dit / li
ha dit / t’ha dit?
Línia 72: [...] podeu / pot / pots imaginar perfecta-
ment el que m’ha dit [...].
Línia 74: [...] què us ha dit / li ha dit / t’ha dit?
15 Resposta oberta.
16 Resposta a criteri del professorat.
17 Resposta a criteri de l’alumnat.
18 Resposta orientativa:
a) Jo penso que un rellotge és un objecte super-
flu.
b) Un rellotge és un rellotge encara que no tin-
gui agulles.
c) Fa molt de temps que tinc un rellotge sense
agulles.
d) Si duc el rellotge al rellotger deixaria de tenir-lo.
e) Una cadena de rellotge es diu així perquè hi
penja un rellotge.
f ) El rellotge de l’ajuntament em serveix per sa-
ber l’hora.
UNITAT 5
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 39
g) Un rellotge funciona encara que no tingui agu-
lles.
Text de l’audició (CD)
Mireu, ja fa molts anys que corro pel món amb el
meu rellotge sense agulles; és cert que no em
serveix de res! Però no deixa de ser un rellotge.
Ningú no pot dir-me que és un lloro i no un rellot-
ge! Podria dur-lo al rellotger; però si el donés a un
rellotger, deixaria de tenir-lo, encara que no fun-
cioni; ja ho sé, ja, que no pot funcionar si no té
agulles. O més ben dit, de funcionar sí que funcio-
na... per dintre... però no assenyala res, i per això
tot ell no serveix de res. Si el porto és tan sols per
la cadena; perquè, què en faria, d’una cadena de
rellotge? La mateixa paraula ho diu: cadena de
rellotge! És evident que hi ha d’haver un rellotge.
No puc pas penjar-hi un gos, em sembla! Llavors
seria una cadena de gos. I, qui podria ficar un gos
a la butxaca de l’armilla? Ningú.
A més, considero que un rellotge és una cosa
supèrflua. Mireu, jo visc al costat de l’ajuntament.
I cada matí, quan vaig a treballar, miro el rellotge
de l’ajuntament per saber quina hora és, en prenc
nota per a tot el dia i així ja no em cal gastar el
meu rellotge!
Els rellotges d’avui dia encara funcionen, però
abans era ben estúpid amb els rellotges de sol:
adéu sol... adéu rellotge! Prefereixo el meu, de
rellotge, perquè almenys no depèn del sol, sinó de
les agulles, i, d’agulles, sempre en puc fer posar
unes, en cas de necessitat.
Karl VALENTIN, «Agulles de rellotge».
A: Teatre de cabaret (1902).
Traducció de Feliu Formosa (2000)
19 Resposta a criteri del professorat.
PARLEM DEL TEXT Pàg. 127
11 a) Intervencions sense sentit.
c) Incomprensió entre els interlocutors.
d ) Intervencions curtes.
f ) Alternança en les intervencions dels personat-
ges.
g) Ús de repeticions.
h) Intervencions que entorpeixen la conversa
amb sentit.
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
j ) Freqüents desviacions del tema de la conver-
sa.
12 Resposta oberta.
13 Resposta oberta.
14 Resposta oberta.
ORTOGRAFIA Pàg. 131
11 a) Per què no véns a sopar a casa?
b) No sé quin ús té, aquest aparell.
c) Sí, sóc jo qui us ha tractat bé.
d ) Vés cap a casa i no rondinis més.
e) El celler és ple de bótes de vi.
f ) On són, aquestes dones?
12 algues piragüista aquós
freqüent antiguitat guitarra
delinqüent qüestió guerra
quadern quietud pingüí
aigüera seqüència aqüeducte
figuera lingüista llenguota
quantitat aigua
13 a) Lluís: porta accent perquè és aguda acabada
en -is.
Lluïsa: porta dièresi perquè no es pot accen-
tuar, ja que és plana acabada en vocal.
b) Veí: porta accent perquè és aguda acabada en
vocal.
Veïna: porta dièresi perquè no es pot accen-
tuar, ja que és plana acabada en vocal.
c) Conduíem: porta accent perquè és plana aca-
bada en -ema.
Conduïes: porta dièresi perquè no es pot
accentuar, ja que és plana acabada en -es.
d ) Obeíeu: porta accent perquè és plana i acaba
en diftong decreixent.
Obeïen: porta dièresi perquè no es pot accen-
tuar, ja que és plana acabada en -en.
14 a) traïció, traïdor, traïdoria...
b) ruïnós, arruïnat...
c) ensaïmada
d) aïllament, aïllar, aïllat...
e) atapeïment...
40
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 40
15 a) suïs
b) renunciïn
c) creï
d ) estudiïs
16
17 be, pèl, móra, bóta
sol, bota, ma, món
18 a) vénen
b) Si / sé
c) té
d) és / te
e) vés
f ) venen
g) Vés / sí
h) Es / se
19 –Pare, jo sé com fer que el gos vagi més llest que
el dimoni!
–No diguis ximpleries! –va dir el pare.
I la mare va continuar:
–No facis el ruc, que la palla va cara.
Però jo em vaig fer la pesada:
–El gos d’atura és nostre i em fa més cas a mi
que a ningú! Sap que sóc jo qui li porta la teca, i
em creu!
–Això és veritat...
–No la hi deixis anar, home. Ja saps el que vas
veure fa uns dies a mercat –va advertir-li la
mare–. Diuen que els óssos s’han instal·lat allí
dalt i podem tenir un disgust...
–No ho sé, dona. Aquelles someres que vaig
veure, les havia atacat l’ós cap a Capolat, entre
Solsona i Berga. L’ós fuig de la presència humana
que li delaten els camps de conreu, no és animal
que s’aventuri cap a la plana.
Hermínia MAS i Josep-Francesc DELGADO,
Ulldevellut (2000) [Text adaptat.]
Solucionari
Unitat 5
10 a) Quan has de pagar la següent quota del gim-
nàs?
b) Darrerament hi ha molta delinqüència en
aquesta ciutat.
c) A l’Eustaqui, li agrada pintar amb aquarel·les.
d ) El bilingüisme porta cap a la desaparició d’una
de les dues llengües en contacte.
e) A l’espectacle, hi apareixia un pingüí damunt
d’una piragua.
11 aiguarràs Raül quadriculat
ensaïmada raïm diürna
lingüista egoista veïna
llaüt peüc aigüera
jesuïta traïdor
heroïna freqüent
12
13 a) El Lluís i jo conduïm molt bé.
b) Aquella seqüència sí que és divertida!
c) Els meus veïns han traduït uns poemes portu-
guesos.
d ) Suïssa és un país trilingüe.
e) El volum disminuïa i l’oïda no captava el so.
f ) El cafè té cafeïna i el te té teïna.
MORFOSINTAXI Pàg. 136
11 a) sé
b) faig
c) prenc
d) visc
e) bec
f ) cabo
g) reconec
12 Present de subjuntiu: digui, diguis, digui,
diguem, digueu, diguin.
Imperfet de subjuntiu: digués, diguessis, digués,
diguéssim, diguéssiu, diguessin.
41
INFINITIU GERUNDI PARTICIPI
produeixen produir produint produït
maleïm maleir maleint maleït
influeixis influir influint influït
reduiria reduir reduint reduït
envairan envair envaint envaït
FORMES NO PERSONALS
REDUIR AGRAIR DESOBEIR
jo reduïa agraïa desobeïa
tu reduïes agraïes desobeïes
ell o ella reduïa agraïa desobeïa
nosaltres reduíem agraíem desobeíem
vosaltres reduíeu agraíeu desobeíeu
ells o elles reduïen agraïen desobeïen
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 41
Present de subjuntiu: segui, seguis, segui,
seguem, segueu, seguin.
Imperfet de subjuntiu: segués, seguessis,
segués, seguéssim, seguéssiu, seguessin.
13 a) prengueu
b) vingui
c) pogut
d) mogueu
e) estigués
14 desaparegut, viscut, tingut, volgut, cregut, begut,
recaigut
15 a) sàpigues d) facin
b) càpiguen e) sàpiga
c) sabés f ) sabut
16 a) fos
b) sóc
c) érem
d) fossis
e) sigues
17 Participis: imprès, complert, estès, pres, confós,
tret, sofert, encès, fos, pogut, cobert, inclòs.
18 a) veig g) faig
b) sóc h) vull
c) vinc i ) sé
d) vaig j ) caic
e) dono k) visc
f ) conec l ) cabo
19
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
10 a) donessis
b) dono
c) doni
a) faci
b) facin
c) fessin
a) sàpiguen
b) sabés
c) sàpigues
a) són
b) fossis
c) siguem
11 A en Pere, no l’han admès al concurs perquè no
havia inclòs una còpia del treball entre els papers
que demanaven, tal com deia en les bases. De tota
manera, li han agraït el seu interès i li han permès
de presentar-se a un altre concurs que organitzen
ells mateixos. Immediatament, doncs, el Pere ha
imprès el treball un altre cop i l’ha tornat a presen-
tar. Aquest cop, quan han obert el sobre, hi era tot.
Finalment ha complert el seu objectiu.
LÈXIC Pàg. 142
11 a) rentaplats
b) primfilar
c) obrellaunes
d) gratacels
e) passamà
12 a) xiu-xiu, corre-cuita, non-non
b) nord-africà, nord-americana, sud-est
c) poca-solta, pèl-roig, Mont-roig
13 vint-i-tres, quaranta-vuit, setanta-dos, seixanta-
sis, cent vuitanta-quatre, tres-cents vuitanta-set,
dos mil tres-cents noranta-un
14 a) faldilla pantaló, mare pàtria
b) ratapinyada, carabrut, cotó fluix
c) corprendre, tornaveu
d) penja-robes
e) blau cel
f ) hispanoamericà, agredolç
15 S’escriuen junts: ratapinyada, pocavergonya, filfer-
ro, sordmut, setciències, portaveu.
42
PLURAL
venir vinc vingui vingués
moure moc mogui mogués
tenir tinc tingui tingués
estar estic estigui estigués
desaparèixer desaparec desaparegui desaparegués
dir dic digui digués
aprendre aprenc aprengui aprengués
conèixer conec conegui conegués
viure visc visqui visqués
compondre componc compongui compongués
soler solc solgui solgués
INFINITIUPRESENT
D’INDICATIU
PRESENT DE
SUBJUNTIU
IMPERFET DE
SUBJUNTIU
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 42
S’escriuen amb guionet: penja-robes, penya-
segat, poca-solta, busca-raons, sud-coreà, nord-
americà.
16 a) celobert
b) cobrellit
c) rentaplats
d) tocadiscos
e) escorreplats
f ) obrellaunes
g) llevataps
h) trencanous
i ) sobreàtic
j ) entresòl
17 a) n. + adj. celobert
b) v. + n. cobrellit
c) v. + n. rentaplats
d) v. + n. tocadiscos
e) v. + n. escorreplats
f ) v. + n. obrellaunes
g) v. + n. llevataps
h) v. + n. trencanous
i ) prep. + n. sobreàtic
j ) prep. + n. entresòl
18 a) afonacases: dilapidador
b) escalfacadires: pesat
c) bufanúvols: presumptuós
d) cagacalces: covard
e) esquenadret: gandul
f ) escanyapobres: avar
g) cagadubtes: indecís
h) llepafils: escrupolós en el menjar
i ) pelacanyes: pobre
j ) ploramiques: ploraner
k) somiatruites: visionari
l ) ventafocs: criada
m) tastaolletes: inconstant
n) cercabregues: violent
19 a) substantiu + substantiu: autopista, ferrocarril,
ciència-ficció
b) adjectiu + adjectiu: agredolç
c) substantiu + adjectiu: aiguamoll, celobert
d ) adjectiu + substantiu: milfulles, trespeus
e) verb + substantiu: caganiu, gratacel
f ) substantiu + verb: capalçar, ullprendre
g) adjectiu + verb: carvendre, migpartir
Solucionari
Unitat 5
10 a) autopista
b) piu-piu
c) capicua
d) xup-xup
e) altaveu
LLENGUA I SOCIETAT Pàg. 146
11 a) F
b) V
c) F
d) F
e) F
f ) V
AVALUA’T Pàg. 147
11. b
12. a
13. a
14. b
15. c
16. b
17. a
18. b
19. a
10. c
11. b
12. a
13. a
14. c
15. a
16. c
17. a
18. b
19. a
20. c
VOCABULARI TEMÀTIC Pàg. 148
11 serra
tenalles
vis
mànega
corró
paleta
43
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 43
tornavís
alicates
broca
tisores
espàtula
maceta
pinzell
martell
trepant
brotxa
escaire
escarpa
ribot
barrina
allargador
gaveta
gúbia
filaberquí
12
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
13
14 tisores, serra, trinxet
15 a) cabota
b) clau
c) sedàs
d) embuts
e) barrina
16 a) Cloure un tracte. / Fer barrina.
b) Entestar-se a fer una cosa. / Voler fer entrar el
clau per la cabota.
c) Parlar directament. / Parlar sense embuts.
d ) Obligar algú a fer allò que no vol fer. / Passar
algú pel sedàs.
e) Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resol-
ta. / Reblar el clau.
44
MANOBRE FUSTER MANYÀ
gaveta
plomada
maceta
taloja
xerrac
barrina
filaberquí
garlopa
botavant
tenalles
mall
escarpra
PINTOR MECÀNIC LAMPISTA
pinzell
corró
brotxa
paletina
clau anglesa
vis
broca
elevador hidràulic
alicates
tornavís
cinta aïllant
encebador
Per traçar i marcar escaire
Per mesurar peu de rei, compàs
Per tallar gúbia, talla-rajoles
Per picar maça, martell
Per perforar o trepar barrina, trebinella
Per allisar ribot, llima
Per subjectar cargol de banc, claus,
mordassa, alicates, tenalles
Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Página 44
COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ Pàg. 152
«Vora la mar, els pins»
11 Els subjectes són:
els pins
nosaltres
nosaltres
el pendent
l’onada
12 Resposta oberta.
«El roure»
13 Els verbs en forma personal són:
demanes (2a persona) segon vers
atura’t (2a persona) tercer vers
fa (3a persona), espera (3a persona) quart vers
fulgura (3a persona) cinquè vers
crema (3a persona) sisè vers
troba (3a persona) setè vers
vessa (3a persona) vuitè vers
«La noguera de la Plana de Sastre»
14 Primer vers: Dóna dotze quarteres de collita.
Segon vers: Son brancatge no perd l’equilibri.
Setè vers: Dóna estatge a ocells de tota mena.
Catorzè vers: No s’aturen fins a flor de terra.
15 La noguera és subjecte dels verbs dels versos
següents:
primer vers: dóna
cinquè vers: congria
setè vers: dóna estatge
Altres subjectes del poema:
segon vers: son brancatge (perd)
quart vers: la soca (té)
vuitè vers: ocells de tota mena (trenaven)
novè vers: ses arrels (s’entaforen)
desè vers: ses arrels (paren)
onzè vers: ses arrels (pasturen)
tretzè vers: les branques (s’allarguen)
catorzè vers: les branques (s’aturen)
«Pi ver»
16 solitari i reial (es refereixen a pi)
solemnial (es refereix a repòs)
estès (es refereix a brancatge)
alt i rodó (es refereixen a pi)
individual (es refereix a pi)
ver (es refereix a pi)
noble (es refereix a pi)
roja (es refereix a escorça)
ampla (es refereix a copa)
últim (es refereix a vol)
auster (es refereix a posat)
17 Resposta oberta.
45
UNITAT 6
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 45
«Al castanyer de les nou branques»
18 Versos de 12 síl·labes que rimen: ABAB CDCD
EFE FGG.
19 Resposta orientativa:
Comparació: com un sagrat jardí.
Metàfora: canelobre de nou tanys.
Personificació: amb alta compassió te’ls guaites
subjugats.
10 Resposta a criteri del professorat.
11 Realització i correcció a criteri del professorat.
12 Resposta a criteri del professorat.
PARLEM DEL TEXT Pàg. 153
11 Són d’art menor: Fumarada i Cançó de la rosa de
paper.
12 Les cabrades: 12 versos amb rima consonant,
esquema ABABABABCCDEED.
El poeta declara a si mateix la pròpia estimació i
n’enumera les causes: 12 versos amb rima conso-
nant, esquema ABBA ABBA CCD DEE.
13 Sonet que s’omple: 12 versos. Els versos seguei-
xen el nombre de síl·labes en aquest ordre: 1, 2,
3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12. Esquema: abab abaB
CDE DCE.
ORTOGRAFIA Pàg. 157
11 habitació, veritat, cova, bústia, avió, lavabo,
nevera, visita, cabell, vidu, banquet, botiga, vere-
ma, suborn, herba, votació, valentia, rebuig,
botànica, abans
12 canviar bruna trombó
moble envejós timbaler
rebregar bromera inconvenient
enverinar bombolla obridor
bombeta bibliotecari pebrot
embolic problema convocatòria
cobla cobrar obligació
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
cable ambició
convent braçalet
13 a) clavar...
b) lloba, llobató...
c) blavós, blavor...
d ) rebre, rebedor...
e) nevar, nevada...
14 a) marejaven / viatjaven
b) estudiàvem
c) participava / ballaves
d) anàveu
e) desitjava
15 Passat perifràstic de MOURE: vaig moure, vas
moure, va moure, vam o vàrem moure, vau o
vàreu moure, van o varen moure.
Passat perifràstic de DECIDIR: vaig decidir, vas
decidir, va decidir, vam o vàrem decidir, vau o
vàreu decidir, van o varen decidir.
16 a) acaba
b) vaig arribar / vaig trobar
c) havia
d) troben
17 a) mòbil
b) probabilitat
c) calvície
d) savi
e) cerebral
f ) labial
18 Resposta oberta.
19 avet berruga aprovar
biga taverna núvol
endívia govern alcova
basca automòbil trobador
voltor canvi sivella
oblidar gavardina saba
avortament bolcar rave
pavelló vernís
almívar esvelta
10 recanvi membrana envà
braçada publicació envejós
envernissar tramvia imbècil
46
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 46
setembre carambola escombra
gamba embús convit
comboi bleda sembrat
rebedor nevada circumval·lació
bomba conversa
invasió ambició
11 Imperfet d’indicatiu de:
PROVAR ESCRIURE ARRIBAR DEURE
provava escrivia arribava devia
provaves escrivies arribaves devies
provava escrivia arribava devia
provàvem escrivíem arribàvem devíem
provàveu escrivíeu arribàveu devíeu
provaven escrivien arribaven devien
12 a) havíem (haver)
b) acabava (acabar)
c) aprovarem (aprovar) / treballem (treballar)
d ) viviu (viure)
e) rebentat (rebentar) / canvies (canviar)
f ) bolcat (bolcar) / provocat (provocar)
13 a) covard
b) debanar
c) vedella
d) bivac
e) beina
f ) alcova
g) saba
h) gavardina
i ) taverna
j ) raval
14 Resposta a criteri del professorat.
15 automòbil, llavi, trèvol, voltor, núvol, cavall, vaixell,
biga
16 L’Abril no es va poder explicar mai com va acon-
seguir travessar les roques del penya-segat.
Només li va quedar en la memòria el difús record
d’una esbojarrada carrera i de la lluita per mante-
nir l’equilibri mentre les onades batien als seus
peus. Fos com fos, la noia va poder arribar sana i
estàlvia a la platja d’Orballo. Només aleshores es
va permetre de mirar endarrere per comprovar,
alleujada, que no la seguia ningú.
Solucionari
Unitat 6
GRAMÀTICA Pàg. 165
11 a) copulatiu
b) predicatiu
c) predicatiu
d) copulatiu
e) copulatiu
f ) predicatiu
g) copulatiu
h) predicatiu
12 a) Aquests documents són falsos. (Predicat
nominal)
b) Jo no sé la solució del problema. (Predicat ver-
bal)
c) Truqueu a l’Anna, si us plau! (Predicat verbal)
d) Estic amoïnada pel Gerard. (Predicat nominal)
e) Els somnis de vegades semblen realitat. (Pre-
dicat nominal)
f ) Cada tarda anàvem a classes de piano.
(Predicat verbal)
g) Estaves refredada, oi? (Predicat nominal)
h) Mai no havia conegut algú tan antipàtic! (Pre-
dicat verbal)
13 a) Tens una moneda de dos euros? (Transitiu)
b) Aquesta noia fuma massa! (Intransitiu)
c) No trepitgeu la gespa. (Transitiu)
d) Els veïns han fet reformes a la cuina. (Tran-
sitiu)
e) Van publicar una nova col·lecció de novel·la
juvenil. (Transitiu)
f ) La Paula viu a Olot amb els seus pares. (In-
transitiu)
g) Per dinar hem menjat un plat de llenties.
(Transitiu)
h) Aquest presentador crida molt. (Intransitiu)
14 a) El Pere parla molt. (Intransitiu) / El Pere parla
anglès. (Transitiu)
b) Cada matí llegeixo el diari. (Transitiu) / Cada
matí llegeixo una mica. (Intransitiu)
c) Treballa la fusta. (Transitiu) / Treballa en una
oficina. (Intransitiu)
d ) No mengis tant! (Intransitiu) / No mengis
xocolata! (Transitiu)
e) Teresa, salta la tanca! (Transitiu) / Teresa,
salta bé! (Intransitiu)
1
47
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 47
5 a) Els usuaris es queixen del mal estat de les
instal·lacions.
b) L’àvia no hi sent: és sorda.
c) Hi havia molta gent al mercat.
d ) T’has acostumat al nou horari?
e) Se n’ha d’anar demà al matí.
f ) No s’adona del problema que té.
16 Tots els verbs de les oracions anteriors són intran-
sitius excepte el verb de l’oració c), que és transi-
tiu, ja que molta gent és el complement directe de
hi havia.
17 a) T’ha caigut el bolígraf!
b) Per què no calles?
c) Van pujar sobre la taula del menjador.
d ) Se n’ha anat de casa.
e) Vaig marxar quan es va acabar la reunió.
f ) He caigut i m’he fet mal.
18 Per exemple:
a) són
b) sembla
c) estan
d ) érem
e) semblaria
f ) estiguin
19 a) La planta del menjador està molt seca.
(Predicat nominal)
b) Els sindicats han convocat una vaga per al dia
14. (Predicat verbal)
c) El govern aprovarà una nova llei al setembre.
(Predicat verbal)
d ) Hauríem de fer vint-i-cinc còpies del dossier de
socials. (Predicat verbal)
e) Aquest ram de roses sembla de plàstic.
(Predicat nominal)
10 Per exemple:
a) Avui porto... ulleres noves.
b) La directora m’ha dit... un secret.
c) No cal.
d ) Has estripat... els documents?
e) Els meus pares em regalaran... una guitarra
elèctrica.
f ) No cal.
11 a) porto és transitiu
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
b) ha dit és transitiu
c) van riure és intransitiu
d) Has estripat és transitiu
e) regalaran és transitiu
f ) corris és intransitiu
12
13 a) L’Eugènia fa mala cara. (Verb predicatiu transi-
tiu)
b) Aquestes històries semblen inventades. (Verb
copulatiu)
c) El Ferran respira amb dificultats. (Verb predica-
tiu intransitiu)
d) Vindràs demà a la meva festa d’aniversari?
(Verb predicatiu intransitiu)
e) Toca el timbal molt bé. (Verb predicatiu transi-
tiu)
f) El telèfon va sonar tota la tarda. (Verb predica-
tiu intransitiu)
g) Aquesta activitat seria interessant. (Verb copu-
latiu)
14 a) calles
b) ha pujat / ha caigut
c) te’n vagis
d) han marxat
LÈXIC Pàgina 170
11 a) locució
b) frase feta
c) locució
d) frase feta
e) frase feta
f ) frase feta
g) locució
h) frase feta
i ) frase feta
j ) locució
12 a) No haver-hi res preparat.
48
COPULATIUS PREDICATIUS
és
sembla
Estic
TRANSITIUS INTRANSITIUS
condueix
van salvar
portes
Recollim
He relliscat
dormo
borda
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 48
b) En successió continuada.
c) Penedir-se molt d’haver fet alguna cosa.
d ) Corrents.
e) Caminar.
f ) Directament.
g) Travessant llocs despoblats i fora de camí.
h) Enganyar algú.
i ) Saltar-se una classe.
j ) Amb puntualitat rigorosa.
13 a) 4
b) 5
c) 6
d) 7
e) 9
f ) 1
g) 3
h) 2
i ) 8
14 a) repapiejar
b) totalment
c) adormir-se
d) escanyar
e) tustar
f ) furtar
g) veloçment
h) llençar
i ) inconsistent
j ) malgastar
15 a) en fresc
b) de franc
c) a les fosques
d) per fortuna
e) per força
f ) en el fons
Solucionari
Unitat 6
g) a flor de
h) en fila índia
16 a) calmós
b) geniüt
c) esquerp
d) alegre
e) xerraire
f ) xafarder
g) sincer
h) inofensiu
i ) inquiet
j ) maniàtic
17 a) tossut
b) avar
c) pretensiós
d) cridaner
e) voluble
f ) malgastador
18 a) mort de fam
b) trobar a faltar
c) amb prou feines
d) no poder dir fava
e) tal faràs, tal trobaràs
f ) pagar la festa
g) néixer amb la flor al cul
h) fer foc nou
i ) a la quinta forca
j ) treure foc pels queixals
LLENGUA I SOCIETAT Pàg. 174
11 a) L’esplendor de la literatura castellana, la difusió
de la impremta, la predicació en castellà dels
jesuïtes, el funcionariat castellà, etc.
b) Són uns decrets reials imposats per Felip V al
segle XVIII que aboleixen el règim jurídic propi
català i les institucions d’autogovern, i que pro-
hibeixen, per primer cop, l’ús del català en la
vida pública.
c) La poesia del Rector de Vallfogona es caracte-
ritzava per conrear dos estils molt diferents:
d’una banda, una poesia elegant i artificiosa; i
de l’altra, una poesia satírica, desvergonyida
i escatològica, que el va fer molt popular a l’è-
poca.
49
V E L O Ç M E N T
T E A T
M O S D U
A T C O S
L R E P A P I E J A R T
G L N M A
A M Y I R
S L L E N Ç A R A R
T N R S
A T E
R F U R T A R
I N C O N S I S T E N T
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 49
d) Cançons, romanços, rondalles, llegendes,
corrandes, nadales, etc.
e) El català.
AVALUA’T Pàg. 175
11. b
12. c
13. b
14. a
15. a
16. b
17. a
18. a
19. b
10. a
11. a
12. b
13. b
14. c
15. a
16. c
17. a
18. a
19. b
20. a
VOCABULARI TEMÀTIC Pàg. 177
11
12 tocata
sonata
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
simfonia
sarsuela
òpera
opereta
cantata
himne
madrigal
rèquiem
13 a) contralt
b) tenor
c) baix
d) soprano
e) baríton
14 a) melodia Successió de sons musicals de dife-
rent altura que formen un conjunt i posseeixen
un sentit musical.
b) caramelles Festa pasqual que té lloc tradicio-
nalment a la Catalunya Vella i al nord de la
Catalunya Nova, en què una colla de cantaires
visiten cases i masies davant les quals canten
les cançons anomenades també caramelles.
c) faristol Moble o bastidor de fusta o metàl·lic,
amb peu o sense, que forma un pla inclinat on
hom posa un llibre, una partitura, etc., per tal
de facilitar-ne la lectura.
d) particel·la Part d’una partitura que correspon a
una sola veu o instrument d’una obra musical.
e) fuga Composició polifònica monotemàtica o
pluritemàtica de desenvolupament tonal com-
plex, basada en regles del contrapunt imitatiu.
f ) ària Melodia, vocal o instrumental, que té el
seu lloc en tota obra lírica (òpera, cantata, ora-
tori, etc.).
g) obertura Peça musical breu per a orquestra,
que fa d’introducció a una obra més extensa,
generalment vocal.
50
A T A T N A C
T A I N O F M I S
T E H E A O
O R I I D N
C E M U R A
A P N Q I T
T O E G A
A R A
S A R S U E L A
PERCUSSIÓ CORDA VENT
bateria
bombo
campana
castanyoles
maça
maraca
pandereta
plateret
simbomba
tambor
triangle
arpa
bandúrria
banjo
cítara
contrabaix
guitarra
piano
viola
violí
acordió
clarinet
fagot
flauta
gralla
harmònica
oboè
saxòfon
trombó
trompa
trompeta
tuba
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 50
h) tornada Part d’una cançó que es repeteix
sempre amb la mateixa lletra i tonada.
i ) batuta Vareta de fusta que empren els direc-
tors d’orquestra per allargar l’efecte visual del
braç dret i fer possible a l’orquestra la precisa
Solucionari
Unitat 6
comprensió rítmica, dinàmica i agògica d’una
obra.
j ) harmonia Ciència que té per objecte la forma-
ció i l’encadenament dels acords.
51
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 51
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 52
53
COMPRENSIÓ LECTORA Pàg. 180
11
Fóra bo que en una lectura entre línies, s’animés
l’alumnat a enumerar els defectes, en el cas de la
família alemanya, i les qualitats, en el cas del
narrador protagonista, que segons ells i segons la
interpretació del conte se’n podrien extreure.
12 Introducció o presentació: línies 1-16
Nus o desenvolupament: línies 17-69
Desenllaç o final: línies 70-87
13 Resposta a criteri del professorat.
14 Resposta oberta.
1 Resposta oberta.
16 Resposta orientativa:
Línia 4: [...] rodejat de paratges idíl·lics.
Línia 29: [...] Vaig ser víctima de la primera crítica.
Línia 35: [...] Totes les boques eren perfectes en la
forma i en color.
Línia 31: [...] Això era com jo ho vaig entendre i la
finalitat amb què es va dir.
Línia 46: [...] la poca felicitat que senten les perso-
nes del nostre entorn.
Línia 61: [...] com si m’avancés un torpede.
17 Resposta a criteri del professorat.
18 a) Per exemple, punts suspensius: línia 33. Ah,
però... tu no recicles la matèria orgànica?
Els punts suspensius aporten la idea de pausa
o de vacil·lació en dir la frase, la qual cosa
aporta espontaneïtat a la intervenció del per-
sonatge.
b) Per exemple, parèntesis: línies 63-64. (Això
m’ho va [...] Quina gràcia, oi?)
La informació que és dins dels parèntesis sem-
bla que no formaria part pròpiament del conte
i representa com un picar l’ullet al lector o una
reflexió interior, en veu alta, del mateix autor.
c) Per exemple, dos punts: línia 32. [...] el que em
van dir va ser:
Introdueix una intervenció literal d’algun perso-
natge.
d ) Per exemple, cometes: línia 58. «ara et fotré,
cap de col»
És una altra manera, amb els dos punts, amb
què poden indicar-se les intervencions literals
dels personatges.
UNITAT 7
FAMÍLIA ALEMANYA NARRADOR
QUALITATS Rossos, alts, Aparentment,
guapos, poliglots, poques
ecològics; és a dir,
una família perfecta! Garrotxa
DEFECTES Aparentment, cap. Lleig, escanyolit,
tenia entrades, duia
ulleres, no era ros.
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 53
e) Per exemple, punt i coma: línia 27. Però la
qüestió no és aquesta; la qüestió és que a
mitja conversa [...]
El punt i coma representa la continuació de la
frase perquè n’és una ampliació o una aporta-
ció d’algun detall que precisa l’oració anterior.
19 Text de l’audició (CD)
Mai no s’havia sentit tan excitat com aquella tarda,
quan, mentre obria vall per a renovar la vinya, va
ensopegar amb un filó d’or. De primer, en sentir la
resistència sota l’aixada, va creure que devia
ésser una roca; altres cops li havia passat. I des-
prés, en posar al descobert la veta, va haver de
fregar-se els ulls abans de convèncer-se que no
somniava; allò era un veritable pa, una mena de
lingot ample i llarg que es perdia en les profundi-
tats de la terra.
Va continuar cavant desesperadament, però
ni així: tot i que la cobdícia donava ales a les
seves mans i agilitat als seus músculs, no va
poder arribar al final de la vena, la qual cada cop
es feia més gruixuda, més imponent. En caure la
fosca es va veure obligat a deixar-ho. Ja no podia
més.
Potser hauria estat més prudent reservar-se
aquella descoberta, però la troballa era tan
impressionant que se li escapava de la boca.
Calia que parlés amb algú si no volia rebentar. Va
franquejar-se amb el mestre del poble, un bon
amic seu i persona de tota confiança.
L’altre, de moment, no se’l va creure. Però l’en-
demà, convençut pels seus propis ulls, va quedar-
se tan esbalaït com ell.
–I què penseu fer, ara? –li va preguntar–.
¿Explotar-la tot sol?
–És clar…
El mestre, però, no ho veia tan senzill. Li va dir
que ell sol no arribaria enlloc, atès que, a jutjar per
les aparences, es tractava d’un filó molt abundant.
Li faltaven experiència, maquinària adequada,
capital… El pagès començava a gratar-se la nuca.
Manuel de PEDROLO, «La mina».
A: Contes i narracions I. 1938-1954 (1974)
Resposta orientativa:
a) Un pagès troba un filó d’or... mentre obre vall
per renovar la vinya.
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
b) El mestre li pregunta... si pensa explotar sol
aquella troballa.
c) El pagès deixa de cavar... en fer-se fosc.
d) Descobreix que és un lingot... que s’enterra
en les profunditats de la terra.
e) El pagès no resisteix la temptació... i continua
cavant fins que es fa fosc amb l’esperança
que arribarà a desenterrar el filó d’or.
10 Solució a criteri del professorat.
PARLEM DEL TEXT Pàg. 182
11 a) L’extensió: curta.
b) La situació: una única situació i diferents
seqüències.
c) Els personatges: pocs detalls i un sol conflicte:
la rivalitat.
d ) L’acció: encadenament d’accions que desem-
boquen al final.
e) El temps (unes vacances) i l’espai
(Schleswing-Holstein).
12 Diferents exemples d’oralitat en el text.
Línia 13: Com és lògic vaig conèixer de seguida
els pares.
Línia 31: Bé, aquest era el subtext.
Línia 53: per fer-los la punyeta, és clar.
Línia 65: En fi, jo havia buscat unes vacances toni-
ficants.
Línia 67: Ben mirat, qui pot ser tan idiota...
13 Resposta oberta.
14 A
Tema: Els orígens del món. Argument: El que ha
calgut fer a fi de redreçar les coses que formen
part del món perquè les persones hi poguessin
viure.
B
Tema: Terratrèmol a Bucarest. Argument: La deci-
sió d’un funcionari d’optar per l’aplanament del
terreny en lloc de les tasques d’ajuda a les vícti-
mes del terratrèmol a causa de l’elevat cost de l’o-
peració.
15 Extensió: curta.
Situació: poc complexa.
54
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 54
Pocs detalls dels personatges.
Preval l’acció.
Temps limitat i espai reduït.
ORTOGRAFIA Pàg. 185
11 Essa sorda: centre, passió, premsa, missatge,
castell, peça, classe, vers, surera.
Essa sonora: paràlisi, cosí, pèsol, frase, amazona,
prosa, alzina.
12 a) anàlisi
b) zoològic
c) dipòsit
d ) posar
e) casino
f ) anestèsia
g) zebra
h) cosir
i ) ziga-zaga
j ) dosi
k) topazi
l ) pròtesi
m) divisió
n) colze
o) enze
p) resar
13 Resposta oberta.
14 sobre, pressió, sopa, casc, mansió, donassa,
mas, esforç, destruir, pòlissa, sal, pressa
15 Resposta oberta.
16 a) renaixença
b) fiança
c) creença
d) coneixença
e) enyorança
f ) temença
g) naixença
h) creixença
i ) venjança
j ) esperança
17 a) excel·lent
b) accés
Solucionari
Unitat 7
c) excés
d) escenari
e) ascendent
f ) accelerar
g) disciplina
h) excepció
i ) acceptar
j ) accepció
k) excitació
l ) excentricitat
m) accentuar
n) accedir
o) excepcional
18 tristesa
episodi
pobresa
centèsima
19 cintura
pastís
Lluïsa
adreça
10 a) cec / sec
b) ceba / seva
c) cignes / signe
d) cessió / sessió
e) sona / zona
f ) raça / rasa
11 a) secall
b) ciment
c) sempre
d) cendrer
e) ciutat
f ) sinceritat
g) selva
h) cedir
i ) ceballot
j ) silenci
k) setmanal
l ) sivella
m) setrilleres
n) cirerer
o) sípia
p) cebar
q) cerebral
r ) sèmola
55
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 55
s) segellar
t) cedre
12 a) massapà
b) onze
c) asseure
d) classe
e) quars
f ) llapis
g) garsa
h) dipòsit
i ) celobert
j ) pastisser
k) solfeig
l ) barnús
m) vernís
n) zoologia
o) casos
p) metgessa
q) Eusebi
r ) zero
s) etcètera
t) Àsia
13 a) acidesa
b) dolç
c) bellesa
d) edició
e) caserna
f ) magatzem
g) plaça
h) senyera
i ) guitza
j ) cinisme
k) cossos
l ) pinzell
m) ase
n) assegurança
o) deixadesa
p) etzibar
q) esmorzar
r) torçar
s) puça
t) bronze
14 Al restaurant tot resultava estantís: els entrepans
de pa sintètic i esponjat, amb l’escarola flàccida;
la decoració de tons rosats i blau cel, esclarissa-
díssims, amb els mobles de fòrmica i les plantes
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
de plàstic; el públic, portant vestits massa amples
o massa estrets i sens dubte massa barats, la
típica classe de tropa, entre encanallada i deterio-
rada, però que curiosament s’entusiasma amb mil
coses i que vol estar contenta: amb el futbol, amb
la política, amb la música, amb el matrimoni…
MORFOSINTAXI Pàg. 191
11 Per exemple:
a) El Manel ha construït... una maqueta de l’edi-
fici.
b) Nosaltres portàvem... molts diners.
c) El meu gos pateix... una malaltia.
d ) La Mireia canta... una cançó.
e) Abans menjàvem... amanida.
12 Veu passiva:
a) La pel·lícula va ser filmada pel director a
Eivissa.
b) Els delinqüents van ser detinguts per la policia
ahir a la nit.
c) Moltes signatures han estat recollides per
aquesta associació.
d ) El sopar serà celebrat dissabte vinent.
Complements directes subratllats:
a) El director va filmar la pel·lícula a Eivissa.
b) La policia va detenir els delinqüents ahir a la nit.
c) Aquesta associació ha recollit moltes signatu-
res.
d ) Celebraran el sopar dissabte vinent.
13 a) Complement directe determinat: Demà ens els
donaran.
b) Complement directe indeterminat: En tenim
molta.
c) Complement directe neutre: No t’ho menges?
d) Complement directe determinat: Se la mosse-
ga.
e) Complement directe indeterminat: En van tro-
bar al calaix.
f ) Complement directe neutre: Dóna-m’ho.
14 a) Dóna records a l’Agnès.
b) He escrit una carta de reclamació als organit-
zadors.
56
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 56
c) Has comentat al metge aquests símptomes?
d) Regalaran bosses a les nenes.
e) Van sol·licitar un ajut a l’assistent social.
f ) Fem una abraçada als nostres amics.
15 a) Dóna-li records.
b) Els he escrit una carta de reclamació.
c) Li has comentat aquests símptomes?
d) Els regalaran bosses.
e) Li van sol·licitar ajut.
f ) Els fem una abraçada.
16 a) Ahir vam veure una pel·lícula de por.
b) Has pronunciat un discurs excel·lent.
c) Portarem el ram de flors a l’àvia.
d ) El jutge va absoldre els acusats.
e) La meva germana té deu anys.
f ) Has recitat el poema molt bé.
g) Fes-li un petó.
h) Hem menjat paella en un restaurant de Barce-
lona.
17 a) Incorrecta perquè és CD. He vist l’Anna a l’es-
tació.
b) Correcta perquè davant de ningú un CD pot
portar a.
c) Incorrecta perquè és CD. Jo he fotografiat
l’Enric.
d ) Correcta perquè davant d’un pronom personal
tònic, com mi, un CD pot portar a.
e) Incorrecta perquè és CD. Avui han visitat el
pare a l’hospital.
f ) Correcta perquè al Jordi és CI.
18 a) L’escalfa. / Escalfa-la.
b) La raona. / Raona-la.
c) Renta-te-les.
d ) En llegeix. / Llegeix-ne.
e) Ho obre. / Obre-ho.
f ) En té molts.
g) Els vigila. / Vigila’ls.
h) L’espolsa. / Espolsa-la.
i ) Dóna-m’ho.
19 a) La mestressa dóna menjar al gos.
b) Els alumnes pregunten els dubtes al professor.
c) Els llogaters demanen una pròrroga del con-
tracte als propietaris.
d ) Va retornar els diners a la caixera.
Solucionari
Unitat 7
e) Va demanar perdó als seus companys de clas-
se.
10 a) La infermera li va injectar una substància.
b) Els aeroports els ofereixen vols gratuïts.
c) Telefona’ls!
d) Els demanaven informació.
e) Passa-li la pilota!
11 Per exemple:
a) Nosaltres portarem... un obsequi a la moni-
tora.
b) L’Adrià va preguntar... un dubte al professor.
c) El gos reclama... l’atenció al seu amo.
d) La Carla ha demanat... l’esmorzar a la mare.
e) Els participants sol·liciten... les bases del con-
curs a l’organitzador.
12 a) Han demanat les claus (CD) al conserge (CI).
b) Van provocar el part (CD) a la Gemma (CI).
c) Recorda al Josep (CI) el sopar d’aquesta nit
(CD).
d ) Ofereixen descomptes (CD) a tots els clients
(CI).
e) Duen un regal (CD) al nen (CI).
f ) Va demanar al seu cap (CI) un dia de festa
(CD).
LÈXIC Pàg. 196
11 a) A burra que criï, no li diguis arri: bestiar.
b) A l’hivern, el millor amic és un bon abric: calen-
dari.
c) A diners pagats, braços trencats: feina.
d ) A més doctors, més dolors: salut.
e) Abans el mar per veí que senyor mesquí: mar.
f ) A les penes punyalades: consells.
12 a) A l’amic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc.
b) A la dona barbuda, de lluny se la saluda.
c) Aigua de gener prenya l’oliver.
d) Festa de foc, no la vegis mai de prop.
e) Abans de burlar-te d’algú, mira bé com ets tu.
f ) A panxa plena no hi entren penes.
g) Cosa privada és desitjada.
h) Com més alt, més animal.
i) Entre les dotze i la una, corre la mala fortuna.
57
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 57
13 a) 3
b) 6
c) 5
d) 2
e) 1
f ) 4
14 a) ganivet
b) ca
c) avui / demà
d) boca / mosca
e) or
f ) ull
g) diner
15 a) taulell
b) resar
c) març
d) porcs
e) acabat
f) marrà
g) cuiner
h) aigües
i ) blat
j ) Sant Martí
16 a) I
b) II
c) II
d ) I
e) I
f ) II
17 a) Una feina o una obligació que ve de gust és
més fàcil d’acomplir.
b) Qui constantment es posa en perill, pot pren-
dre mal.
c) Per alleujar els mals es bo distreure’s.
d ) Pagar els deutes dóna tranquil·litat.
e) Els defectes i les qualitats dels fills provenen
dels pares.
f ) Una persona tinguda per assenyada pot donar
sorpreses si no se la coneix prou bé.
g) Els defectes o inconvenients no són exclusius
d’un lloc o d’una persona.
h) S’atribueixen els errors a la condició huma-
na.
i ) No s’ha de confiar en l’èxit d’una cosa fins que
no s’hagi esdevingut.
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
j ) Les desgràcies s’acumulen sobre la persona
que ja està abatuda.
18 SAVIESA I PRUDÈNCIA: c i f.
SUPERSTICIONS: a i d .
EL PAS DEL TEMPS: g i e.
FAMÍLIA: b i h.
LLENGUA I SOCIETAT Pàg. 200
11 a) F
b) V
c) V
d) F
e) F
f ) F
g) F
AVALUA’T Pàg. 201
11. a
12. a
13. b
14. a
15. a
16. c
17. a
18. b
19. c
10. a
11. a
12. c
13. a
14. a
15. c
16. a
17. a
18. b
19. b
20. c
VOCABULARI TEMÀTIC Pàg. 203
11 (1) tren cremallera, (2) autocar, (3) carro, (4) mi-
crobús, (5) cabriolé, (6) bicicleta, (7) camió, (8)
tractor, (9) autocaravana, (10) formigonera, (11)
58
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 58
tren, (12) moto, (13) sidecar, (14) cotxe, (15)
monovolum, (16) telefèric, (17) camioneta, (18)
furgoneta, (19) tartana i (20) ambulància.
12 Resposta a la mateixa il·lustració.
13 Resposta oberta.
14 Alcoholímetre: Aparell per mesurar la quantitat
d’alcohol que conté un líquid alcohòlic.
Banda rugosa: Banda transversal a la calçada,
lleugerament elevada o constituïda d’un material
molt més rugós que el paviment, la finalitat de la
qual és obligar els conductors a circular més len-
tament.
Banda sonora: Línia de vora de calçada que pro-
dueix un soroll que alerta el conductor quan és
trepitjada per les rodes del vehicle.
Cremallera: Ferrocarril que utilitza un tercer carril
dentat, on engranen les corresponents rodes den-
tades motrius de la locomotora, per tal d’obtenir
esforços de tracció superiors als que li permetrien
els dos carrils de simple adherència.
Solucionari
Unitat 7
Etilòmetre: Instrument que mesura el contingut
d’alcohol en l’aire expirat, a partir del qual es pot
calcular l’índex d’alcoholèmia.
15 Resposta orientativa: funicular, tramvia, furgoneta,
troleibús, buldòzer, camioneta, carrilet, metro, tren...
16 esmorteïdor, fre de mà, llanda, palanca de canvi,
pneumàtic
17
59
AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES
cadena, cavallet,
forqueta,
manillar, pedal,
plat, selló, pinyó,
quadre,
pneumàtic
cadena, cavallet,
estrep, forqueta,
manillar,
parafang, selló,
tub d’escapa-
ment, quadre,
pneumàtic
capó, capota,
eixugaparabrisa,
fre de mà,
guantera,
parafang,
para-xocs, tub
d’escapament,
volant, xassís,
palanca de
canvi
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 59
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 60
61
COMPRENSIÓ LECTORA Pàg. 206
«Diminuts i eterns»
11 Resposta a la primera part de la pregunta:
Si s’estria, s’obtenen cargols.
Si es perfora un dels extrems, s’obté una agulla.
Si el foradem longitudinalment, es crea un tub.
Amb un caputxó, s’obté una xinxeta.
Amb una caputxeta, es crea una agulla de cap.
Si s’imanta, s’obté una brúixola.
Si es doblega, s’obtenen les grapes.
Si es recargola i s’esmola convenientment, en
resulta un ham.
Si es doblega intel·ligentment, en resulta un clip.
La resposta a la segona part de la pregunta és
oberta.
12 Solució a criteri del professorat.
13 Resposta orientativa:
ciberneticodigital global, globalitzadora,
internàutica...
sustentada basada, fonamentada,
mantinguda...
prehistòrics vells, arcaics, antics...
creacions productes, estris, obres...
alienes estranyes, impròpies,
foranes...
vulgar simple, senzill, corrent...
14 Solució a criteri del professorat.
«Temps de mosquits»
15 a) A finals d’octubre.
b) Quan la temperatura és igual o inferior a 7°C
o 8°C.
c) Cremant fulles de marialluïsa.
d) A l’estiu, quan les temperatures arriben als 24°C
o 25°C.
e) A les persones que tenen una suor més aro-
màtica.
16 El text es compon de 4 paràgrafs.
Primer paràgraf: s’acaba l’estiu, però els mosquits
encara semblen més presents que mai, perquè, a
causa del fred que comença a fer en l’exterior, els
mosquits i altres insectes s’arreceren a les cases.
Segon paràgraf: les condicions de vida dels mos-
quits i d’altres insectes, que moren amb tempera-
tures per sota dels 7°C o 8°C.
Tercer paràgraf: es fa referència a un estudi d’una
universitat escocesa sobre els motius pels quals
els mosquits piquen unes persones i no unes
altres (sembla que té a veure amb algunes subs-
tàncies que es troben en la suor d’algunes perso-
nes i que repel·leixen els mosquits, ara es tractaria
de patentar-les, per això no expliquen quines són).
Quart paràgraf: la temporada de mosquits no
acaba fins a finals d’octubre a Catalunya, per fora-
gitar-los es recomana cremar marialluïsa.
UNITAT 8
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 61
17 Per això (línia 8) Expressa conseqüència.
En realitat (línia 10) Introdueix un aclariment.
De fet (línia 19) Introdueix un aclariment.
D’altra banda (línia 25) Introdueix una nova
informació.
Això explica (línia 29) Enceta l’explicació d’una
afirmació anterior.
Per cert (línia 32) Afegeix una nova
informació que s’havia
oblidat.
El fet és que (línia 41) Introdueix un aclariment.
De moment (línia 54) Anuncia el temps o bé el
moment present.
18
Text de l’audició (CD)
Desaparició imminent
De manera ingènua i arrogant, fa uns vint anys que
se’m va acudir publicar un llistat d’objectes que
desapareixerien durant la meva vida. Eren els anys
vuitanta i estàvem convençuts que tot mutava de
manera vertiginosa al ritme de les nostres hormo-
nes. Certament, algunes prediccions es van com-
plir: ja no hi ha brasers, ni llums d’oli, ni molinets de
cafè, i els porters són tots automàtics. Han caigut
la càmera fotogràfica de rodet, el tocadiscos, el
casset, i el walkman. Altres han quedat arraconats,
gairebé rituals, com la ploma estilogràfica, el juke-
box, el fax o el millón. Però hi ha altres objectes
arcaics que, lluny de desaparèixer, es consoliden:
la clau o el paper moneda. ¿No s’haurien d’obrir ja
totes les portes llegint-nos la pupil·la? ¿No haurí-
em de pagar-ho tot mostrant una única targeta de
plàstic? Malgrat els negres auguris, també perviu
el llibre. I el paper, que havia de quedar fulminat en
l’era digital, només fa que multiplicar-se.
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
Posats a tornar a pifiar-la, segur que en pocs
anys desapareixeran totes les ulleres que no
siguin de sol. També perdrem de vista les obsole-
tes bombetes, arraconades per duradors i efi-
cients leds. Tampoc crec que els quedi gaire vida
als CD, ni als cables, que continuen embolicant la
nostra vida, o a les piles quan aprenguem a utilit-
zar l’energia fotovoltaica amb eficàcia. I, d’aquí a
uns quants anys, predic que desapareixeran els
motors d’explosió i els escalfadors de gas, per
falta, tard o d’hora, de matèria primera. Però
aquesta vegada no m’atreveixo a dir quan: la cob-
dícia humana ho decidirà. I segur que ja no seré
per aquí per veure com m’he equivocat aquesta
vegada.
Juli CAPELLA. El Periódico (29 agost 2007)
19 Resposta oberta.
10 Correcció a criteri del professorat.
PARLEM DEL TEXT Pàg. 208
11 Tots tres textos són actuals i tracten temes
intemporals.
12 Resposta a criteri del professorat.
13 A: Editorial, perquè té tota l’aparença d’una opi-
nió compartida d’un col·lectiu alhora que incorpo-
ra una part informativa d’una manera objectiva.
B: Columna, perquè es construeix sobre la base
de les impressions i opinions personals de l’autor
del text, escrit, per tant, en primera persona.
14 Resposta a criteri del professorat.
ORTOGRAFIA Pàg. 210
11 juliol, gebrada, jaç, geganter, joguina, jugular,
gener, jaciment, gelada, jornal, gelater, jota,
gelatina, japonès, gimnàs, jubilació, ginebró,
jueu, ginesta, jardí, judo, gigoló, joia, jugador
12 a) objecte
b) majestat
62
OBJECTES QUE brasers, llums d’oli, molinets HAN DESAPAREGUT de cafè, porters
OBJECTES EN VIES càmera fotogràfica de rodet,D’EXTINCIÓ tocadiscos, casset, walkman
OBJECTES ARRACONATS ploma estilogràfica, juke-box, fax, millón
OBJECTES QUE ES clau, paper moneda, llibre, CONSOLIDEN paper, leds
OBJECTES QUE ulleres que no siguin de sol,DESAPAREIXERAN bombetes, CD, piles, motors
d’explosió, escalfadors de gas
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 62
c) Jesús
d) jeroglífic
e) gespa
f ) gendre
g) jauríeu
h) Jeremies
i ) jerarquia
j ) jeuen
k) jersei
l ) marge
Són excepcions: objecte, majestat, Jesús, jeroglí-
fic, jauríeu, Jeremies, jerarquia, jeuen, jersei.
13 a) viatge
b) engranatge
c) viatjar
d ) assetjar
e) reportatge
f ) pitjor
g) mitjà
h) platja
i ) fetge
j ) rebutjar
k) trepitgi
l ) mitjana
14 a) maduixa
b) gruix
c) xofer
d) torxa
e) moixó
f ) eixam
g) xarampió
h) boix
i ) clixé
j ) disbauxa
k) bixest
l ) ganxo
m) xicot
n) guerxo
o) cartoixa
p) calaix
15 El so [ ] sona com xop: xarop, xiclet, xat, ximpan-
zé, xandall.
El so [ks] sona com fix: taxa, prefix, hexàgon, fixa-
ció, màxim.
El so [gz] sona com èxode: exageració, exaltar,
examinador, exasperar, executiu.
Solucionari
Unitat 8
16 a) infraroig: infrarojos
b) lleig: lletjor
c) despatx: despatxar
d) bateig: batejar
e) esquitx: esquitxada
f ) raig: rajar
g) empatx: empatxar
h) mareig: marejar
i ) sondeig: sondejar
j ) cartutx: cartutxera
17 JEURE: jec, jaiem, jèieu, jauran.
JUTJAR: jutjo, jutgem, jutjàveu, jutjaran.
MAREJAR: marejo, maregem, marejàveu, mareja-
ran.
FREGIR: fregeixo, fregim, fregíeu, fregiran.
18 Els mots complets corresponen a les categories
que surten en el llibre en aquest ordre:
jerarquia
majestat
jesuïta
objecte
jeroglífic
projecció
jersei
subjecte
injectar
jeure
19 a) rojos: roig
b) pujol: puig
c) saquejada: saqueig
d) sandvitxeria: sandvitx
e) capritxós: capritx
f ) rajolí: raig
g) bogeria: boig
h) tutejar: tuteig
i ) glopejada: glopeig
j ) assajar: assaig
10 L’exèrcit dels EUA, insereix xips en arnes per
espiar.
Washington.– A la dècada dels anys setanta, la CIA
va desenvolupar una joguina: l’insectòpter, un robot
volador que tenia l’aspecte d’una libèl·lula que con-
tenia un petit motor que s’alimentava amb gasolina
i movia quatre ales. L’insectòpter era capaç de volar
perfectament, però l’oficina de desenvolupament
63
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 63
tecnològic de l’organisme d’espionatge va acabar
considerant-lo un fracàs perquè no podia enfrontar-
se als vents que bufaven a ratxes.
Però això no significa en absolut que els dife-
rents departaments de l’espionatge nord-americà
hagin desistit de la fabricació de petits robots
voladors, amb l’aparença d’un insecte, amb objec-
tius d’espionatge. De fet, segons va publicar ahir
dimarts el rotatiu nord-americà The Washington
Post, l’Agència de Projectes Avançats d’Investi-
gació de Defensa (DARPA segons la seva sigla en
anglès) està treballant en el que el diari denomina
un arna ciborg: s’insereixen xips d’ordinador en la
crisàlide per donar lloc a insectes que puguin ser
controlats a distància [...].
Joan CAÑETE. El Periódico (10 octubre 2007)
11 a) queixa
b) punxada
c) genoll
d ) mig
e) explicar
f ) subjectivitat
g) penjar
h) general
i ) jaqueta
j ) passejar
k) joguina
l ) diumenge
m) estranger
n) gendre
o) jersei
p) angines
q) rajola
r ) gerro
s) ajuda
t ) targeta
u) religió
v) safareig
w) xemeneia
x) gavatx
12 fitxer
taronja
exclamació
esponja
rellotge
truja
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
MORFOSINTAXI Pàg. 215
11 a) Aquest mató és deliciós!
b) La seva camisa era de cotó.
c) Semblaven enfadats.
d ) L’Aleix i el Marc són els meus amics.
e) Estic molt cansat.
f ) Aquella taula era de fusta.
g) Ella és així.
h) L’incendi semblava provocat.
i ) La Virgínia serà la delegada del grup.
12
13 a) Jo no sóc rancuniós. Jo no ho sóc.
b) En Sergi estava amoïnat. En Sergi ho
estava.
c) El Xup és el meu gos. El Xup l’és.
d ) Sembles un policia. Ho sembles.
e) Aquesta situació és Aquesta situació
molt compromesa. ho és.
f ) Aquell senyor és l’alcalde. Aquell senyor l’és.
g) En Lluís està com En Lluís ho està.
un llum.
h) Estic una mica refredat. Ho estic.
i ) No era la meva mare. No l’era.
14 a) ho (atribut) → substitueix brillant
b) ho (atribut) → substitueix una peça de
→ vestir molt cara
c) l’ (atribut) → substitueix l’Anna
d) ho (atribut) → substitueix gelós
e) l’ (atribut) → substitueix el teu professor
f ) n’ (atribut) → substitueix pesada
g) ho (atribut) → substitueix valenta
h) en (atribut) → substitueix d’enèrgics
i ) l’ (atribut) → substitueix el teu somni
15 a) atribut
b) complement predicatiu
c) complement predicatiu
d) atribut
e) complement predicatiu
64
SINTAGMA
ADJECTIVAL
SINTAGMA
NOMINAL
SINTAGMA
PREPOSICIONAL
SINTAGMA
ADVERBIAL
deliciós
enfadats
molt cansat
provocat
els meus
amics
la delegada
del grup
de cotó
de fusta
així
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 64
f ) atribut
g) complement predicatiu
16 a) El Gerard s’ha tornat boig! Fa referència al
subjecte.
b) Van lliurar el treball desordenat. Fa referència
al complement directe.
c) La Núria s’ha fet gran. Fa referència al subjec-
te.
d ) El llauner tenia la clau anglesa rovellada. Fa
referència al complement directe.
e) Els nois van arribar a casa molt cansats. Fa
referència al subjecte.
f ) Portava els pantalons estripats. Fa referència
al complement directe.
17 a) S’hi sent, en aquella ciutat.
b) La llet s’hi ha tornat.
c) Me’n dic.
d ) L’Oriol se n’ha fet.
e) Cada vegada s’hi torna més, aquesta noia!
f ) Me n’has fet molt, fill meu.
g) S’hi ha quedat.
18 Proposta d’atributs per als enunciats, per exem-
ple:
a) Els meus germans... són molt petits.
b) La Marta semblava... una actriu de cinema.
c) Aquest avió... està avariat.
d ) Aquella girafa... era vella.
e) Aquest diumenge... és el meu aniversari.
19 a) No hi ha atribut.
b) Els ratolins són rosegadors.
c) Els pírcings estan de moda.
d) No hi ha atribut.
e) Amb aquest serrell sembles una egípcia.
f ) La meva passió és la música.
10 a) Avui estic de bon humor. → Avui ho estic.
b) Les cotorres són xerraires. → Les cotorres
ho són.
c) Aquest senyor és el → Aquest
meu avi. senyor l’és.
d) Amb aquestes perruques → Amb aquestes
semblem ximples. perruques ho
semblem.
e) L’entrepà era de pernil. → L’entrepà ho
era.
Solucionari
Unitat 8
f ) Sembla distret, aquest → Ho sembla,
espectacle. aquest
espectacle.
g) Aquests no són els llibres → Aquests no
nous! els són!
11 Proposta de complements predicatius per als enun-
ciats, per exemple:
a) La Maria se sent... afortunada.
b) Aquestes flors continuen... pansides.
c) El tomàquet s’ha tornat... madur.
d ) El Toni es va quedar... sord.
e) Aquesta notícia m’ha deixat... esgarrifada.
f ) Després de l’operació, la mare descansa...
sola.
12 a) Va portar el mocador mullat.
b) Aquest pintor treballa de pressa.
c) L’àvia passejava tranquil·la.
d ) Els inquilins van trobar el pis destrossat.
e) Els acusats van quedar lliures.
f ) La conferència s’ha fet molt llarga.
13 a) Hi va portar el mocador.
b) Aquest pintor hi treballa.
c) L’àvia hi passejava.
d ) Els inquilins hi van trobar el pis.
e) Els acusats hi van quedar.
f ) La conferència se n’ha fet molt.
14 a) Em sento cansada. Fa la funció de comple-
ment predicatiu.
b) Estic cansada. Fa la funció d’atribut.
c) No van quedar satisfets. Fa la funció de com-
plement predicatiu.
d ) No semblen satisfets. Fa la funció d’atribut.
e) Els teus dibuixos són excel·lents. Fa la funció
d’atribut.
f ) Els experts van considerar els teus dibuixos ex-
cel·lents. Fa la funció de complement predicatiu.
g) La nena és feliç. Fa la funció d’atribut.
h) La nena jugava feliç. Fa la funció de comple-
ment predicatiu.
LÈXIC Pàg. 220
11 a) lapsus / lapse
b) provar / emprovar
65
��
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 65
c) maldecap / mal de cap
d) tràfic / trànsit
e) musclos / músculs / muscle
12 a) excepció
b) addicció
c) altitud
d) anul·lar
e) assecarà
f ) assequible
g) aterrit
h) bodega
i ) borsa
j ) cabals
13 a) I acomplir / II complir
b) I estirar / II tirar
c) I pugeu / II apugeu
d) I sortiu / II assortia
e) I emprova / II prova
14 a) esborrany
b) errata
c) eludir
d ) el·lipse
e) adreça
f ) doblar
g) data
h) creuar
i ) caixa
j ) a l’hora
15 a) empordanès
b) assassinar
c) hongarès
d) avorrir
e) polir
f ) sofrir
g) complir
h) capítol
i ) bufetada
16 a) cabeça
b) cambra
c) càmera
d) cartolina
e) cita
f ) citacions
g) cull / collirà
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
h) compost
i ) comte
j ) conte
17 a) termini / terme
b) taulell / tauler
c) tarja / targeta
d) ratllar / tatxar
e) tassa / taxa
f ) assenyalar / senyalar
18 a) termini
b) tauler
c) targeta
d) taxa
e) tassa
f) taulell
g) tarja
h) ratlleu
i) assenyaleu
j) senyala
LLENGUA I SOCIETAT Pàg. 224
11 a) 1918
b) 1907
c) 1932
d) 1945
e) 1913
f ) 1906
g) 1868
12 Resposta a criteri del professorat.
AVALUA’T
11. b
12. c
13. b
14. a
15. b
16. a
17. c
18. a
19. a
10. b
11. c
66
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 66
12. a
13. b
14. b
15. a
16. a
17. b
18. c
19. a
20. b
VOCABULARI TEMÀTIC Pàg. 227
11 14 atzavara 24 tulipa 4 palmera
6 cedre 11 bambú 12 nenúfar
16 lliri 17 gerani 18 card
8 oliver 10 margalló 13 jonc
5 desmai 25 rosa 7 mimosa
2 avet 3 xiprer 1 pi
20 clavell 9 cactus 23 trèvol
21 magnòlia 15 gessamí
22 orquídia 19 margarida
12
Solucionari
Unitat 8
13 a) codony codonyer codonyar / codonyerar
b) préssec presseguer presseguerar
c) coco cocoter cocotar
d ) cirera cirerer cirerar
e) nespra nesprer nespreda
f ) pruna prunera prunerar
g) poncem poncemer poncemerar
h) figa figuera figueral / figuerar
14
sabana; fageda; vinya; màquia; pineda; sureda;
garriga; favar; matoll; melonar
15 alfàbrega berbena
camamilla canyella
espígol farigola
genciana ginebró
gingebre marialluïsa
matafaluga orenga
poniol romaní
sajolida valeriana
67
ARBRES PLANTES FLORS
acàcia, alzina,
castanyer,
garrofer,
lledoner, llorer,
morera,
noguera, om,
roure, sequoia,
tamariu, til·ler,
ullastre
alfals, blat,
cànem, civada,
liana, mirtil,
nenúfar, sègol,
sèver, tàpera,
tramús, trèvol,
vesc, xicoira,
àloe
anemone,
assutzena,
camèlia,
corretjola,
crisantem, dàlia,
gladiol, narcís,
nard,
pensament,
peònia, rosa,
rosella, viola,
dàlia, gladiol
S M A T O L L R
A A A G A
D Q B V D A N
E U A I E R O
N I N G R L
I A Y A I E
P R A V A F G M
S U R E D A A
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 67
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 68
69
COMPRENSIÓ LECTORA Pàg. 230
11 Les preguntes que tenen resposta en el text són:
a) Quins avantatges aporta dormir?
b) En què consisteix la higiene del son?
e) Quines són les alteracions més freqüents del
son?
f ) Quins aliments dificulten el son?
12 Resposta orientativa:
13 Decàleg
11. Crear un ambient favorable a l’habitació.
12. Tenir una temperatura ideal a l’habitació de
dormir.
13. Evitar tenir aparells elèctrics a l’habitació.
14. Vetllar per la qualitat del matalàs.
15. Menjar adequadament.
16. Regularitzar horaris.
17. Fer exercici físic.
18. Preveure sopar dues hores abans d’anar a dor-
mir.
19. Dormir les hores que toquen segons l’edat.
10. Vetllar per una roba de llit confortable.
14
15 Solució orientativa:
fruits secs: pinyó ametlla nou
peix blau: sardina seitó tonyina
verdures
i hortalisses: escarola enciam carbassa
bolets: llenegues rovellons xampinyons
productes
lactis: iogurt llet mató
16 Correcció a criteri del professorat.
17 Realització i correcció a criteri del professorat.
PARLEM DEL TEXT Pàg. 231
11 Té caràcter divulgatiu.
UNITAT 9
UN ESPAI DE RELAX TÉ... UN ESPAI DE RELAX NO TÉ...
• ambient fosc, silenciós,
ventilat
• colors suaus
• sense aparells (ordinador,
telèfon, despertador...)
• claror excessiva
• colors vius
• aparells com ara ordina-
dors, telèfon, desperta-
dor, equip de música...
PRODUCTES CONDICIONS ÒPTIMES
llit Superior en 10 cm a la llargada
de la persona; que no faci soroll.
matalàs Que no sigui massa rígid ni faci
soroll.
coixins Que permeti tenir el coll recte
mentre es dorm.
decoració (pintura Colors suaus com ara el blanc,
de les parets, etc.) l’ocre, el crema, el blau clar...
llençols De teixits naturals, frescos,
transpirables, de colors suaus i
càlids.
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 69
12 Resposta oberta.
13 Resposta oberta.
14 A: Expositiu.
B: Expositiu.
ORTOGRAFIA Pàg. 234
11 a) No acostumo a dir mentides, però aquest cop
ho he hagut de fer. (Ús de la coma 7)
b) Va dormir vuit hores, es va llevar ben d’hora, es
va dutxar i va anar a treballar. (Ús de la coma 2)
c) Quan vam veure la gentada que ens esperava,
ens vam espantar. (Ús de la coma 9)
d) Els gossos són fidels, i els gats, esquerps. (Ús
de la coma 3 i ús de la coma 6)
e) L’actor, molt nerviós, va oblidar la meitat del
text. (Ús de la coma 4)
f ) En fi, això és el que t’havia de dir. (Ús de la
coma 8)
g) En Jordi no hi va anar, a l’excursió. (Ús de la
coma 5)
h) Marina, pots portar-me un got? (Ús de la coma
1)
i ) Vaig comprar un meló i una síndria, i em van
regalar un quilo de pomes. (Ús de la coma 3)
12 a) Incorrecta, perquè separa el subjecte i el verb
de l’oració.
b) Incorrecta, perquè separa el verb del seu com-
plement.
c) Incorrecta, perquè separa el subjecte i el verb
de l’oració.
d ) Correcta, perquè es tracta d’un vocatiu.
e) Incorrecta, perquè separa el verb del seu com-
plement.
13 En David Palou va tornar al trànsit col·lapsat del
cinturó. Els conductors suaven de valent. Els que
tenien aire condicionat miraven amb prepotència
des de dins de la peixera. Avançaven a pas de tor-
tuga en moviments peristàltics. Ni els semàfors ni
els guàrdies no podien curar aquella insuficiència
renal.
14 Es va despertar una hora més tard. Després de
rentar-se la cara amb aigua freda, per espantar
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
qualsevol rastre de somnolència, es va posar uns
pantalons negres, una camisa fosca i unes saba-
tilles esportives. Tot seguit es va penjar a l’espat-
lla la pesant bossa de lona i va sortir de casa. No
havia fet més de tres passos quan va descobrir la
presència de l’Óscar. El noi estava assegut al
capot del cotxe.
15 a) Vaig pintar la il·lustració amb molts colors:
verd, marró, blau, gris...
b) No se’t sent: crida una mica més.
c) En aquesta notícia el periodista ha escrit:
«Encara no s’ha pogut demostrar qui va ser
l’autor de l’atemptat.»
d) Realment estava confosa, malgrat això...
16 a) Què vols per sopar?
b) Recull l’habitació!
c) He aprovat l’examen!
d) Vols fer el cartell del concurs literari?
17 a) La protagonista de la pel·lícula, una noia aus-
traliana amb molts fums, va abandonar el
rodatge sense donar explicacions a ningú.
b) Senyores i senyors, ara mateix començarà
l’espectacle!
c) Els convidats van seure a taula, i la serventa,
també!
d) Avui haig d’anar a natació, però no en tinc
ganes.
e) Va celebrar l’aniversari amb el gendre, la nora
i els nebots.
f ) En efecte, jo sóc l’únic supervivent de la catàs-
trofe.
g) Ja que vostè hi està molt interessat, podríem
començar per la seva visió de la història.
18 No hi ha cap motiu per preocupar-nos. La Carlota
sap molt bé el que es fa. Sempre ha estat una
noia de seny. La seva mare no parava de repetir-
ho. Podeu confiar en ella. Mai no us decebrà.
19 Dormia fins fa un moment. L’hem estat mirant tal
com ho fem d’uns mesos ençà. Són aquells
moments del dia en què veritablement no pen-
sem en res. El fill adormit ens provoca una mira-
da d’aquari o de finestra de tren nocturn, quan el
paisatge de fora amb prou feines es confon amb
la imatge desdibuixada d’un rostre que bé podria
70
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 70
ser el nostre. Els ulls tancats d’un fill són el forat
del pany per on podem intuir les nostres escenes
interiors.
10 A
Diari d’un forense. Clàudia Pujol. Editorial
Mina
Què poden revelar els morts en una sala d’autòp-
sies? Clàudia Pujol ha recollit en aquest llibre deu
dels casos que han marcat la trajectòria profes-
sional del doctor Narcís Bardalet, director de
l’Institut de Medicina Legal de Girona, amb més
de 25 anys d’experiència en el ram de la medici-
na forense.
B
Els imams de Catalunya. Jordi Moreras.
Editorial Empúries
Amb l’objectiu de combatre els prejudicis sobre la
comunitat musulmana, l’autor recull en aquest lli-
bre un extens treball que inclou entrevistes amb
una trentena d’imams catalans i consultes a
experts i a associacions i institucions que hi treba-
llen.
C
Fa mil anys que sóc aquí. Mariolina Venezia.
Editorial La Campana
A través de les aventures i desventures de cinc
generacions d’una família en la qual les dones
tenen un paper primordial, l’escriptora, amb una
mirada moderna, recupera la memòria de Basi-
licata, i ret homenatge al seu paisatge i la seva
gastronomia.
D
Contes. Primo Levi. Edicions 62
Escrits des d’una doble perspectiva científica i
humanista, tenyits de poesia i ironia, els contes de
Primo Levi (traduïts per primera vegada al català)
constitueixen un pont entre el present i el passat,
entre el somni i la realitat, entre l’absurd i la raó,
un pont que se sustenta en l’extraordinària lucide-
sa de l’autor.
11 En l’oració a hi ha coordinades dues oracions en
funció de complement directe, per tant, espera
dues coses: que no s’ho cregui tot i que accepti el
que li ofereixen. En canvi, en l’oració b la segona
oració indica una objecció respecte de la primera,
ja que està introduïda per la conjunció adversati-
va tot i que.
Solucionari
Unitat 9
L’oració c és especificativa: únicament els alum-
nes que van fer les pràctiques han aprovat. En
canvi, l’oració d és explicativa: tots els alumnes
han aprovat, i a més tots van fer les pràctiques.
12 Després de deixar la barca amarrada al port,
Dante Oberon es va encaminar directament a
casa seva. Quan hi va ser, va agafar una gran
bossa de lona i la va començar a omplir amb els
objectes més diversos: un vestit de neoprè i unes
aletes de bussejar, un escafandre autònom dotat
de dues petites bombones d’oxigen, una llanter-
na, un visor nocturn d’infrarojos i un receptor mul-
tibanda. En acabar, en Dante va consultar el rellot-
ge: faltaven cinc minuts per a un quart de quatre.
Encara tenia un mica de temps, de manera que es
va estirar al llit, va tancar els ulls i es va adormir
instantàniament.
MORFOSINTAXI Pàg. 241
11 a) La professora es queixa del teu mal comporta-
ment.
b) Vés amb compte amb l’esglaó!
c) T’has d’arriscar a saltar.
d ) Ens vam adonar de l’error.
e) Pensava en ella dia sí i dia també.
f ) Confies en el pilot de l’avió, sí o no?
g) No m’acostumo al nou horari.
12 a) a
b) amb
c) a
d) a
e) en
f ) de
g) amb
h) d’
i ) en
j ) a
13 a) Hi pots comptar per al que vulguis.
b) No se’n refia.
c) Sempre en parla!
d ) Per què no t’hi arrisques?
e) Me’n queixo.
f ) Hi hem col·laborat.
g) No te’n recordes?
71
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 71
h) M’hi conformo.
i ) Mai no en dubtaria.
14 a) La professora se’n queixa.
b) Vés-hi amb compte.
c) T’hi has d’arriscar.
d ) Ens en vam adonar.
e) Hi pensava dia sí i dia també.
f ) Hi confies, sí o no?
g) No m’hi acostumo.
15 a) CC lloc / CC temps
b) CC temps / CC lloc
c) CC companyia / CC temps
d) CC instrument
e) CC manera
f ) CC quantitat
16 a) Mai no he fet un treball amb tu.
b) Aquesta nit només he dormit quatre hores.
c) Cada tarda va una estona a la biblioteca.
d) Sempre surt de casa a les vuit del matí.
e) Abans he esborrat la pissarra amb un mocador
de paper.
17.
18 a) atribut
b) complement predicatiu
c) complement circumstancial
d ) atribut
e) complement circumstancial
f ) complement circumstancial
g) complement predicatiu
19 Proposta de complements de règim verbal, per
exemple:
a) Els meus cosins parlen... de política.
b) No s’arrisca... a res.
c) El Bernat es conforma... amb poca cosa.
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
d) Jo confio... en els meus amics.
e) L’Elisenda s’avé molt... amb la Laia.
f ) No ens atrevim... a contradir-lo.
10 a) Quan sigui gran, em dedicaré a la dansa.
Quan sigui gran, m’hi dedicaré.
b) Aquest nen sempre es queixa del menjar.
Aquest nen sempre se’n queixa.
c) Hem col·laborat en un festival benèfic.
Hi hem col·laborat.
d ) Em vaig adonar de la seva mala fe.
Me’n vaig adonar.
e) Mai no pensa en les conseqüències dels seus
actes.
Mai no hi pensa.
f ) Ho sento, no m’he recordat de trucar-te.
Ho sento, no me n’he recordat.
11 Per exemple:
a) En Josep fa els deures cada dia. (Complement
circumstancial de temps)
b) Els alumnes de segon faran una sortida a Bar-
celona. (Complement circumstancial de lloc)
c) Vaig trucar a l’Aina ahir a la nit. (Complement
circumstancial de temps)
d) Les llenties m’agraden molt. (Complement cir-
cumstancial de quantitat)
e) Els ordinadors de l’aula 4 no funcionen gaire
bé. (Complement circumstancial de manera)
12 a) Demà coneixeràs la Rosa. (Complement cir-
cumstancial de temps)
b) Ben aviat els enviarem el contracte a casa
seva. (Complement circumstancial de temps /
complement circumstancial de lloc)
c) Aquest home condueix molt a poc a poc.
(Complement circumstancial de manera)
d) Aquella nit vaig ballar amb l’Arnau. (Comple-
ment circumstancial de temps / complement
circumstancial de companyia)
e) Recull els papers del terra ara mateix!
(Complement circumstancial de lloc / comple-
ment circumstancial de temps)
f ) Va trucar al seu amic amb el mòbil del seu pare.
(Complement circumstancial d’instrument)
g) Diumenge aniré al cineaamb els amics.
(Complement circumstancial de temps / com-
plement circumstancial de lloc / complement
circumstancial de companyia)
72
ADVERBI O
SINTAGMA ADVERBIAL
SINTAGMA
PREPOSICIONAL
SINTAGMA
ADVERBIAL
mai
només
sempre
abans
amb tu
a la biblioteca
de casa
a les vuit del
matí
amb un moca-
dor de paper
aquesta nit
quatre hores
cada tarda
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 72
h) Si ho fas així, te’n sortiràs ràpidament. (Com-
plement circumstancial de manera / comple-
ment circumstancial de manera)
i ) Ara l’avi llegeix el diari amb una lupa. (Comple-
ment circumstancial de temps / complement
circumstancial d’instrument)
13 a) CRV
b) CC
c) CRV
d) CC
e) CC
f ) CRV
g) CC
14 a) S’hi ha acostumat.
b) S’hi lleva.
c) N’heu parlat?
d) El mag n’ha tret un colom.
e) Aquest gos hi borda.
f ) El malalt hi confiava.
g) Deixa-hi això, si us plau.
LÈXIC Pàg. 246
11 a) incorrectes
b) d’un mot que ja existeix dins l’idioma
c) castellà / contacte constant entre les dues llen-
gües
d) llengües / anglès
12 a) bony
b) bústia
c) butà
d) casc
e) closca
f ) cartutx
g) carretó
h) pedrera
i ) càrrega
j ) cansament
k) calb
l ) ferro
m) llitera
n) afecte
13 a) aclariment
b) estruç
Solucionari
Unitat 9
c) badia
d) davallada
e) frontissa
f ) handbol
g) bàndol
h) barana
i ) bata
j ) balena
14 a) comanda
b) gresca
c) maneta
d) gola
e) ordinador
f ) esquerda
g) noguera massissa
h) gras
i ) pesat
j ) esgotada
15 a) envà
b) migranyes
c) escalfador
d) tendinitis
e) infidel
f ) taurons
g) escopinyes i cloïsses
h) corrons
i ) idea
j ) mercaderies
16 a) preocupava o s’inquietava
b) penedeixes
c) arrisques
d) sorprendre
e) espanten o esglaien
f ) enfeinat
g) va aterrar
h) despatxar
i ) avançat
j ) endolla
17 a) altibaixos
b) agobiar
c) bolso
d) botar
e) carinyo
f ) soso
g) borreguisme
73
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 73
18 a) a rodanxes
b) amb la tinta
c) fregitel·la
d) bocinets
e) encenalls
f ) silvestres o de marge
g) rovell o beixamel
h) daus o tacs
i ) cansalada
j ) cogombre
19 entrepà
encenedor
gronxador
bolquers
tirabuixó
bústia
LLENGUA I SOCIETAT Pàg. 250
11 a) Des del 1939 fins al 1975.
b) En les dues primeres dècades de franquisme
l’ús del català oral i escrit en la vida pública
estava prohibit. A partir dels anys seixanta, tot
i que continuava prohibit, hi va haver una certa
obertura del règim i es van permetre algunes
manifestacions culturals en català. En l’àmbit
familiar sempre es va parlar català.
c) Serra d’Or i Cavall Fort.
d ) És una entitat cultural dedicada a promoure la
cultura catalana i a subvencionar l’ensenya-
ment de la llengua. També creen un gran nom-
bre de premis literaris importants, com el premi
Sant Jordi de novel·la o el Premi d’Honor de
les Lletres Catalanes.
e) Per promoure l’ús normal d’una llengua mino-
ritzada en tots els seus àmbits d’ús.
f ) Per exemple: la justícia, la informàtica, el cine-
ma, els mòbils, els videojocs, els prospectes
dels medicaments, els ingredients de la majo-
ria de productes del supermercat, etc.
AVALUA’T Pàg. 251
11. c
12. a
13. b
Llengua catalana i Literatura
2n ESO
14. a
15. a
16. c
17. a
18. b
19. a
10. a
11. b
12. a
13. c
14. a
15. b
16. a
17. b
18. c
19. a
20. a
VOCABULARI TEMÀTIC Pàg. 253
11 11. guàrdia (dirigir, vigilar)
12. paleta (construir)
13. director (dirigir)
14. pintor (pintar)
15. perruquera (pentinar)
16. bomber (apagar focs)
17. infermera (cuidar)
18. jugador de bàsquet (competir)
19. sastre (confeccionar)
10. mestra (ensenyar)
11. lampista (arreglar)
12. cuiner (cuinar)
13. cambrer (servir)
14. hostessa (atendre)
15. (nou) magistrat (jutjar)
12 11. guàrdia gorra, placa
12. paleta casc, paleta
13. director jaqué, batuta
14. pintor pinzell, granota
15. perruquera diadema, pinta
16. bomber mànega, casc
17. infermera còfia, brusa
18. jugador de bàsquet vambes, suèter
19. sastre cinta, posaagulles
10. mestra pissarra, regle
11. lampista tenalles , granota
12. cuiner davantal, gorra
74
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 74
13. cambrer tovalló, llacet
14. hostessa vestit (americana,
faldilla), sabates
15. magistrat punyets, toga
13 ensenyar
dirigir
servir
empaitar
escoltar
escombrar
regar
netejar
mesurar / prendre les mides
buidar
pintar
guarir / curar
14 Solució orientativa:
jutge (toga)
farmacèutic (bata blanca)
anestesista (tapaboques)
doctor universitari (birret)
concertista (jaqué)
carter (cartera)
Solucionari
Unitat 9
peixater (davantal)
miner (casc)
uixer (casaca)
capellà (casulla)
escombriaire (escombra)
monja (hàbit)
domador (fuet)
agent de seguretat (manilles)
militar (galons)
15
16 a) maître
b) degà
c) caporal
d ) capatàs
e) abat
f ) majoral
g) gerent
75
EN L’EXERCICI
D’UN OFICI, CÀRREC...
EN LA PRÀCTICA
D’UN ESPORT
mandil, manyopla, birreta,
casc, còfia, orellera, esca-
fandre, maneguí, guants
ronyonera, canellera, con-
quilla, canyellera, genolle-
ra, colzera, guants
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 75
Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Página 76
Top Related