Sol Llen3 Eso Cat

Llengua catalanai Literatura

2. Solucionari del llibre de l’alumne

3ESO

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3) 5/11/07 10:54 Página 1

3

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ Pàg. 10

1 En el món laboral, la precarietat consisteix a notenir cap garantia de durada o continuïtat a lafeina. La inseguretat fa referència als riscosamb què es treballa quan s’ignoren les normesde seguretat en el treball. L’explotació consis-teix en l’abús que els patrons o les empresesexerceixen sobre els seus treballadors en bene-fici propi. L’esclavitud és l’estat de submissiótotal d’una persona a una altra i, per tant, no ésde condició lliure.

2 • Els estats que fomenten el treball infantildeuen pensar que és imprescindible obtenirmà d’obra barata i no gaire qualificada a fi queles empreses puguin créixer en beneficis i, enconseqüència, també ho pugui fer el país onestan establertes.

• Els estats que comprenen el treball infantildeuen estar convençuts que els infants no hande treballar, però davant d’algunes circums-tàncies, poden justificar aquest fet.

• Els estats que ignoren el treball infantil solenpertànyer al món desenvolupat, no es volenenfrontar al problema ni plantar-hi cara i, pertant, no persegueixen les situacions d’injustí-cia que s’estan cometent.

3 Les zones amb un índex més alt d’esclavitudinfantil són, en aquest ordre: Àsia (61%), Àfricai Amèrica Llatina.

4 a) Servei domèstic: criats, missatgers...b) Treball servil o forçós: feines en règim d’es-

clavitud, construcció, peons...c) Indústria: manipulació de matèries quími-

ques, fabricació de calçat en cadena...d) Plantacions: recol·lectors, carregadors...e) Feines al carrer: venedors de diaris, neteja-

dors de parabrises...f ) Tasques rurals: pagesos, ramaders (pas-

tors)...

5 Algunes causes del treball infantil són, segonsl’autor, el fracàs escolar, l’atur, la pobresa i elconsumisme.

6 A criteri del professorat.

7 Hi ha almenys divuit milions de nens al carrer al’Índia, quaranta milions a l’Amèrica Llatina iprop de cent milions arreu del món. Infants queneixen i moren al carrer a causa de la pobresa,l’abandonament o la desestructuració familiar(provocada per l’abús psicològic o sexual, o l’al-coholisme). Tots mostren una manca d’afecteimportant davant una societat que els margina.Ja sigui a Delhi, Jakarta, Durban o, recentment,a molts altres països del Nord, el nombre denens del carrer continua creixent sense parar.

Una bona part dels nens del carrer mante-nen algun vincle familiar i sobreviuen robant,demanant caritat, venent diaris o enllustrantsabates per ajudar, així, a completar els ingres-

UNITAT 1


4

sos de les seves famílies. Són el que coneixemcom a nens AL carrer. Però també n’hi ha moltsd’altres que han trencat amb qualsevol tipus devincle familiar i fan del carrer la seva vida: elsconeixem com a infants DEL carrer. En aquestcas, es tracta de menors que viuen en grup ambaltres nens, al voltant de la figura d’un líder, irecorren a la prostitució i els petits furts persobreviure. La majoria d’aquests infants sónaddictes a les drogues, des de l’heroïna fins alsinhalants. Als Estats Units i a Europa és lacocaïna; per als infants del carrer d’AmèricaCentral és una substància molt més simple peròigual de mortal: cola per a les sabates, narcòticsde base solvent, fàcilment disponibles. I barats.Aquests solvents suprimeixen les sensacions degana, fred i solitud dels infants. Però també fanque els seus cervells es facin malbé, els causendanys irreversibles i fins i tot poden matar-los.Les empreses que els produeixen guanyenmilions de dòlars, segons dades d’UNICEF. Hiha uns quaranta milions d’infants del carrer aAmèrica Llatina, i més de la meitat inhalen colade base solvent: en total, vint milions de clientsque consumeixen prop de vint milions de galonsde cola al mes.

L’existència massiva de nens i nenes del ca-rrer no fa més que posar de manifest l’apatia i laincapacitat dels polítics a l’hora de gestionarconflictes. La Convenció de les Nacions Unidessobre els Drets de l’Infant, ratificada per tots elspaïsos excepte dos casos lamentables (els EstatsUnits i Somàlia), exposa a l’article 39 que «els es-tats membres han de prendre totes les mesuresadequades per promoure la recuperació física ipsicològica, i la reinserció social d’un infant víc-tima de qualsevol forma d’abandonament, ex-plotació, abús, tortura o qualsevol altra forma detractament o càstig cruel, inhumà o degradant;o conflictes armats. Aquesta recuperació i rein-serció ha de tenir lloc en un ambient que prote-geixi la salut, l’autoestima i la dignitat de l’in-fant». Encara avui milers d’aquests infantscontinuen morint any rere any. I, malgrat tot, en-cara hi ha exemples per a l’esperança: a Luan-da, Angola, es va fundar una escola per a nensi nenes del carrer el 1991. A l’Amèrica Central,Casa Alianza treballa per internacionalitzar elperfil dels nens del carrer i, al mateix temps,n’afavoreix la rehabilitació. Tots els estats hau-rien d’establir plans d’acció al respecte, com

la publicitat i el compliment dels articles recollitsa la Convenció sobre Drets de l’Infant, o crearministeris específics d’atenció a infants i adoles-cents.a) Se’n poden destacar les següents: la pobre-

sa, l’abandonament o la desestructuració fa-miliar provocada per l’abús psicològic o se-xual, o per l’alcoholisme.

b) Els infants al carrer mantenen algun vinclefamiliar i sobreviuen robant, demanant cari-tat, venent diaris o enllustrant sabates perajudar la família. Els infants que fan la vida alcarrer s’anomenen infants del carrer perquèno tenen cap vincle familiar i viuen sovint engrups.

c) Actualment es promulguen lleis que comba-ten la situació de milions d’infants que nogaudeixen d’unes bones condicions de vida,i també hi ha altres iniciatives que convidena l’esperança. Entre d’altres, podem desta-car la fundació d’escoles per a nens i nenesdel carrer, les iniciatives per a la rehabilita-ció d’aquests infants en la societat i les ac-tuacions (campanyes publicitàries i lleis) queporten a terme els diferents estats del móna fi de combatre la situació d’aquests milionsde nens i nenes.

PARLEM DEL TEXT Pàg. 11-12

1 • Reportatge oral: en un reportatge oral, el so(veus, sorolls, músiques, silencis...) té unpaper fonamental. L’oient percep la informa-ció d’una manera lineal, és a dir, rep unesdades després de les altres. Tot i que elsrecursos de què es disposa es poden presen-tar de manera simultània (música i veu en off,per exemple), la informació es dóna d’unamanera progressiva, amb la possibilitat dedestacar les dades que es considerin mésimportants.

• Reportatge escrit: el text escrit presenta unadisposició gràfica que el lector percep de ma-nera simultània (fotografies, gràfics, mapes,estadístiques...). És fàcil identificar les dife-rents parts de què es compon: títol, subtítol,text (contingut). A més, en el reportatge escrites recorre sovint a diferents mides i tipus delletra per destacar alguna part de la informaciórespecte de la resta.

Llengua catalana i Literatura

3r ESO


5

2 • Recursos d’un reportatge oral: veu en off (iveus) amb les possibilitats d’introduir-ne dediversos timbres (èmfasis, entonacions, ve-locitats...); música; sorolls de fons; silencis;sintonies.

• Recursos d’un reportatge escrit: mides i tipusde lletra; fotografies; color; mapes; estadísti-ques; esquemes.

3 • Són titulars propis de notícies: a, b, c, g.• Són propis de reportatge: d, e, f.

4 Resposta oberta.

5 En la reproducció del reportatge La humanitates trasllada a les grans ciutats, s’hi observen elselements següents:• títol• entrada o lead• signatura (autoria del reportatge)• lloc• gràfics• planisferi i xifres• text• resums i extractes informatius• fotografies i xifres

MORFOSINTAXI Pàg. 13-19

1 La resposta a la segona part de l’activitat ésorientativa.• Estol: naus. Guerrer, alineat, veloç.• Gent: persones. Curiosa, atrafegada, vaga-

rosa.• Esbart: persones, animals. Dansaire, universi-

tari, popular.• Aviram: ocells de corral. Esvalotat, cridaner,

desganat.• Ram: flors. Vistós, floral, discret.• Eixam: abelles. Gran, compacte, sorollós.• Feix: de tiges, de branquillons, de bastons.

Útil, lligat, atapeït.• Bandada: ocells. Perillosa, juganera, dinà-

mica.• Llenya: fusta. Seca, molla, eixuta.• Família: parents. Generosa, esquerpa, distant.• Ramat: caps de bestiar. Tranquil, rondinaire,

silenciós.• Pollancreda: pollancres. Ufanosa, humida,

ombrosa.

• Brancam: branques. Pelat, talat, desfullat.• Fireta: estris de cuina petits. Bonica, metàl·lica,

regalada.• Mobiliari: conjunt de mobles. Antic, sòlid, mo-

dernista.

2 • Pronoms: -lo, ell, li, tot, hi, un, altre, tots dos.• Determinants: la, el, un, quines, els, una, l’, l’,

mateix.

3 • Preposicions: per, cap a, entre, durant.• Locució prepositiva: a favor de.• Locució adverbial: de cop i volta (ràpidament),

al cap i a la fi (finalment), en lloc de, de segui-da, a corre-cuita (corrents).

4 • Sí. Les conjuncions enllacen paraules de lamateixa categoria gramatical.

• En les tres primeres no, perquè es tracta d’unacoordinació, però en l’última sí, perquè és uncas de subordinació.

5 a) … deixem-ho estar.b) … ja haurem acabat.c) … surts a competir.d) Calleu!

6 Resposta oberta.

7 a) vell (substantiu ——> adjectiu); mort (adjectiu——> verb)

b) mort (substantiu ——> verb); vell (adjectiu——> adjectiu)

c) ric (substantiu ——> adjectiu); pobre (subs-tantiu ——> adjectiu)

d) dinar (substantiu ——> verb)e) dir (substantiu ——> verb); fer (substantiu ——>

verb)f ) saber (substantiu ——> verb)g) perquè (substantiu ——> conjunció)h) pro (substantiu ——> preposició); contra

(substantiu ——> preposició)i ) incisives (substantiu ——> adjectiu)j ) taronja (substantiu ——> substantiu)Aquest canvi de categoria s’anomena habilitació.

8 Resposta oberta.

9 a) morfologiab) sintaxic) semàntica

Solucionari del llibre de l’alumne

Unitat 1


6

10 ensems = al mateix tempsa coll = a collibèa cegues = a ulls clucsal comptat = de copde pressa = a corre-cuitaa cop calent = a l’actea posta = a gratcientde bat a bat = de pit en amplede franc = de gorrade cor = de bona ganade reüll = de cua d’ulla les palpentes = a cegues

11 tenia (verb); però (conjunció); bellíssimes (adjec-tiu); corall (substantiu); solcat (verb, participi);una (determinant indefinit); aquell (determinantdemostratiu); dos (determinant, numeral); negres(adjectiu); com (adverbi); amb (preposició); pes-tanyes (substantiu); algun (determinant indefinit);i (conjunció); esvelta (adjectiu); aristocràtiques(adjectiu); de (preposició); per (preposició); so-bretot (adverbi); a (preposició).

12 • Substantius: capellà, realitat, anys, ossos, cra-ni, expressió, cara, pòmuls, maxil·lar, barba,voluntat, dèria, exemplars, bèsties, òrbites, ce-lles, parpelles, baró, semblança, gos, atura,gos, aire, suspensió, tendresa.

• Adjectius: baix, alt, vell, decrèpit, magre, enèr-gica, marcadíssims, inferior, massissa, agres-siva, humans, conegudes, sant, gran, abando-nat, sofert, fina, desolada.

13 • i ara!: admiració, estranyesa, sorpresa.• ha ha ha!: alegria.• renoi!: sorpresa.• ecs!: fàstic.• uix!: repugnància, menyspreu.• bravo!: aprovació, afirmació.• oh!: admiració, sorpresa.• llàstima!: dolor, desgrat.• alça Manela!: admiració.• ui!: dolor, desgrat.• som-hi!: incitació, animació.• ep!: atenció.• tant de bo!: desig.

14 El mar és una seda blava (adjectiu), tensa i bri-llant. No hi ha ni el més lleu rastre d’onades.Sembla com si la calor del juliol (substantiu) ha-gués solidificat el temps. Enmig de (locució pre-

positiva) la llum que flota a l’aire i encalitja (verb)el pàl·lid cel i el mirall blau fosc, la nau sura len-tament, mancada de vent. És una d’aquellesmars calmes (adjectiu) d’estiu que la gent demar anomena «mar podrida» (adjectiu).

Des de (preposició) dalt la cofa, un guaita haalbirat una columna de vapor. A coberta tothomcorre cap a (preposició) estribord i s’aboca pelpassamà de proa. El capità (substantiu) dónaordres. Recollim drap i la nau llisca (verb) en si-lenci. El blau de la mar és tranquil i buit. Finsque, de sobte, després d’un esbufec, sorgeixuna aleta negra de mig metre. Entre dues ai-gües, la balena s’apropa.

LÈXIC Pàg. 20-25

1 • Derivatius:-er: relacionat amb el nom.-ada: acció corresponent a un verb.-issa: relacionat amb el verb.-aire: propensió.-à: gentilici.-àtic: relacionat amb el nom.-dor: qualitat.in-: negació.sub-: situat a sota.-ista: ofici.-or: relacionat amb el verb.

• Gramaticals:-s, -os: marca de plural.-ies: morfema verbal, segona persona del sin-gular de l’imperfet d’indicatiu.-a: marca de femení.

2 • veuarra: substantiu (veu)• pineda: substantiu (pi)• drapaire: substantiu (drap)• xinès: substantiu (Xina)• mengívol: adjectiu (menjar) • espaiós: substantiu (espai)• carona: substantiu (cara)• nassot: substantiu (nas)• vellesa: substantiu (vell)

3 • negació: amoral • oposició: anticicló• antic càrrec: exsecretari• dintre: intravenós• anterioritat: preromà


3r ESO


7

• repetició: reconstruir• superioritat: superhome• situació inferior: subsòl• inferior: sotamàniga• més enllà: ultratomba

4 terrós, encerclats, portalada, escalinata, place-ta, campanar, encimbellat, boscatge.

5 porugament, dèbilment, brutament, espessa-ment, escassament, tendrament, durament,cortesament, comunament.

6 Resposta orientativa: ferrer, sabater, fuster, fle-quer, bover.

7 Emmalaltir, emplenar, curtejar, aprofundir, coi-xejar, ajustar.

8 Tenen significats iguals: aguaitar / guaitar; enre-gistrar / registrar; alliberar / llibertar.

9 aerodinàmic, pneumòleg, retrovisor, hipocalòric,circumlocució, bucodental, topografia, arboricul-tura, minifundi, ciclòmetre, omnipresent, latifundi.

10

11 alacantí-alacantina, sitgetà-sitgetana, guatema-lenc-guatemalenca, polonès-polonesa, vigatà-vigatana, olotí-olotina, hongarès-hongaresa,ucraïnès-ucraïnesa.

REPÀS D’ORTOGRAFIA Pàg. 26-29

1 atura’t / aturat; lligam / lliga’m; oliva / olivar; torro/ torró; angles / anglès; número / numero; col·locat/ col·loca’t; anima’ls / animals; patí / pati; canvià /canvia; porro / porró; fàbrica / fabrica; perdó / per-do; record / rècord; bèstia / bestiar; secretària / se-

cretaria; cantes / cantés; dormis / dormís; avis /avís; ràbia / rabia; marques / marqués o marquès.

2 a) V d) Fb) F e) Fc) V f ) V

3 • dijous: diftong decreixent• vèieu: triftong• coet: hiat• mà: monosíl·lab tònic• metxa: dígraf divisible a final de línia• uns: monosíl·lab àton• boia: diftong creixent

4 a) xiuxiuejar e) audàciab) beina f ) teulac) brou g) raucd) ungüent

5 • Paraules que contenen un dígraf: eixugat, dibui-xos, gruix, faig, puig, soques, sorteig, feixes.

• Paraules que contenen un diftong: avui, gaire,galifardeu, bous, neu, almoiner, coure, esglai,ionqui.

• Paraules que contenen un triftong: dúieu.

6 tènue, grua, tèbia, lluent, violí, indústria, avió,Natàlia, duana.

7 quit-xa-lla, sei-xan-ta, cre-uer, des-cen-dir, re-e-di-tar, cot-xe, tot-hom, ros-si-nyol, di-a-ble,in-flu-ï-en, vol-gués-siu, nos-al-tres, es-glai, ho-quei, ad-junt, bot-xí.

8 a) Són monosíl·labs.b) Es tracta d’un accent diacrític.c) Déu, ei, pau, niu, sou, coit, reis, nous, blau,

nau, neu, rou, veu, fruit, aus, riu, cuir, meu,seu, buit, greu, lleu.

d) què, vull, llit, llet, llum, llamp, goig, fluix, lloc,ball, peix, greix, feix, gruix, llar, llor, lli, pell,lluc, llur, bell, lleig, llest, llosc, vell, moll, lleu,llarg, xaix, vull, seny.

LITERATURA Pàg. 30-33

1 a) El de Guillem de Cabestany.b) En el primer, quan es diu «quan partíeu irat...».

No, perquè l’adjectiu irat denota conflicte.


Unitat 1

LLATÍ PRIMITIU DERIVATS PSEUDODERIVATS

linea línia — linealmundus món — mundialdulcis dolç dolcesa dulcificarlingua llengua llengut lingüísticabucca boca bocassa bucallacte llet lletera lactifiliu fill fillol filialpluma ploma plomall plumífersecundus segon segonament secundogènit


8

c) «Que no heu deixat mai de fer-me delir»,«que mai d’amar-vos no m’he penedit»; «queaixí estic de tot cor a vós rendit...»

2 a) L’elefant demana a la guineu com ho pot ferper esdevenir rei, i ella li explica la faula se-güent: els habitants d’un país acordaren do-nar cada dia una bèstia al lleó per evitar queels fes mal. La tria es feia a l’atzar. Quan litocà el torn a la llebre, aquesta trigà tant queenfurismà el lleó. Com a excusa li digué queun altre lleó, que deia que era el rei, la voliaagafar. El lleó s’interessà per saber qui era elseu competidor i la llebre l’acompanyà fins aun gran llac. S’acostaren a l’aigua i el lleó, enveure el seu rostre reflectit a l’aigua, s’hiabraonà pensant-se que era el seu rival. Aixíla llebre aconseguí matar el lleó.

b) Llull ens parla de l’abús del poder i de comes pot perdre per culpa de la vanitat.

c) Na Renard és una guineu. És un animal quees caracteritza per l’astúcia i l’habilitat en lesconspiracions.

d) És una faula perquè els personatges sónanimals que encarnen les virtuts i els defec-tes dels humans.

3 a) Gràcies a la cortesia demostraràs que no etscap animal, sinó una persona; seràs amable,noble, lleial, de bons pensaments, tindràsamics i no rebràs càstigs.

b) En línies generals, són consells d’urbanitatvigents encara en el nostre segle. L’educa-ció facilita sempre la convivència.

LLENGUA I SOCIETAT Pàg. 34

1 • Bèlgica: neerlandès (6.000.000); francès(4.000.000); alemany (de 65.000 a 150.000,15.000 dels quals parlen luxemburguès). Ésun estat amb més d’una llengua oficial, peròcadascuna de les llengües és oficial només enuna part del territori.

• França: francès (55.000.000); català (128.000);occità (d’1.000.000 a 3.600.000); alemany(d’1.200.000 a 1.500.000, un nombre indeter-minat dels quals parla luxemburguès); bretó(de 250.000 a 500.000); italià (cors: de 125.000

a 170.000); basc (80.000); neerlandès (de65.000 a 80.000); francoprovençal; grec. Hi hauna sola llengua oficial, el francès, i no es re-coneixen els altres idiomes.

• Itàlia: italià (55.000.000, un nombre indeter-minat dels quals parlen piemontès); sard(1.000.000); retoromànic (friülès: de 350.000 a700.000; ladí: de 10.000 a 35.000); alemany(285.000); albanès (de 80.000 a 120.000); es-lovè (de 60.000 a 100.000); occità (de 50.000a 100.000); francoprovençal (85.000); grec (de10.000 a 30.000); català (18.000); serbocroat(3.000). Estat amb una sola llengua oficial,però atorga cert reconeixement als altres idio-mes parlats al seu territori.

• Regne Unit: anglès (58.000.000, un nombreindeterminat dels quals parlen escocès);gal·lès (de 510.000 a 600.000); gaèlic escocès(66.000); castellà (Gibraltar: 30.000); francès(illes Anglonormandes: 8.000); còrnic (1.000,com a segona llengua); gaèlic manx (illa deMan: 640, com a segona llengua). Té el mateixrègim lingüístic que Itàlia.

• Suïssa: alemany (4.250.000); francès(1.250.000); italià (de 200.000 a 300.000);retoromànic (romanx: 30.000); francoproven-çal (25.000). Té el mateix règim lingüístic queBèlgica.

• Estat espanyol : castel là (de 30.530.000a 30.875.000); català (5.496.000); gallec(2.500.000); basc (590.000); lleonès (de140.000 a 485.000); aragonès (23.000); occità(4.000). Estat amb una sola llengua oficial que,en determinades parts del territori, comparteixl’oficialitat amb altres idiomes.

AVALUA’T Pàg. 35

1 b 11 a2 b 12 b3 c 13 c4 c 14 a5 c 15 a6 a 16 a7 a 17 a8 a 18 b9 a 19 a

10 b 20 b


3r ESO


9


1 Resposta oberta.

2 a) Es pot entendre que castigar maternalmentvol dir fer-ho amb amor, amb cautela, ambbones intencions.

b) Els homes viuen amb els membres de la líniamasculina de la família.

c) Dit d’una altra manera, les dones de Juchi-tán es responsabilitzen de l’economia, quees basa en la convivència i la fidelitat que esmostren.

3 El text original diu: 1. Xina; 2. on; 3. les; 4. una; 5. qual; 6. la; 7. les;8. l’; 9. figura; 10. no; 11. que; 12. educats.

4 Resposta oberta.

5 L’arxipèlag de les Bijagós, amb palmerars, saba-nes arbustives, gran quantitat d’aus aquàtiquesmigratòries, tortugues, hipopòtams i cocodrils,és considerat Reserva de la Biosfera. Tanmateix,els seus habitants han de lluitar molt dur per tirarendavant. La població, d’uns 33.000 habitants,està repartida en cinc illes que formen OrangoGrande: Orango, Imbone, Canogo, Meneque iOrangozinho. Viuen en cabanyes de fang vermelli sostre de palla, sense llum elèctrica ni aiguacorrent. L’assistència mèdica és pràcticamentinexistent.

L’aïllament geogràfic i el seu caràcter descon-fiat, secretista, poc amic de les visites d’estranysi gelós de les seves tradicions animistes, els hapermès conservar una societat amb estructuresmatriarcals.

«A la terra de les Bijagós, l’expressió sexe fe-ble no s’adiu en absolut amb els habitants feme-nins d’Orango», relata l’antropòleg alemanyHugo Adolf Bernatzik en la seva obra Al regnede les Bijagós, després de visitar la zona, al co-mençament del segle passat. «Aquí és la noiaqui escull l’home: tot just quan entra a la puber-tat, col·loca un plat gran amb arròs sense con-dimentar davant la casa del seu elegit. Si el joveestà disposat a acceptar l’oferiment de la noia,ho manifesta de la manera més senzilla: es men-ja l’arròs. En acceptar, el jove se’n va a viureamb la noia a la cabanya que ella aixecarà i laparella quedarà casada..., fins que l’esposa, unbon dia, tregui a la porta de la cabanya les per-tinences del marit, gest que li indicarà que ja noestà disposada a tolerar durant més temps el joude la comunitat matrimonial.»

a) Fb) Fc) Vd) Fe) Vf ) F

6 Resposta oberta.

UNITAT 2


10


1 Resposta orientativa, com a possible pentàlegde l’entrevista:1. L’obligació d’un entrevistador és preguntar.2. Entrevistar és, sobretot, voler saber.3. No hi ha entrevistes curtes. Hi ha entrevistes

que interessen.4. Totes les entrevistes són humanes i exclusives.5. Cal respectar la manera de dir, de parlar, de

la persona entrevistada.

2 • Presentació: línies 1-10.• Cos: línies 11-100.• Tancament: línia 101: «Batalladores, ardents i

trempades.»

3 L’entrevistador ha organitzat l’entrevista segonsles tres comunitats matriarcals de què es parlai, pel que sembla, també a partir del viatge queha fet la persona entrevistada. En primer lloctracten de la societat africana; després parlende la xinesa, i finalment, de la mexicana.

4 Resposta oberta.

5 Resposta oberta.

6 • Preguntes obertes: –¿I?–¿Per què?–¿I què diuen les dones zapoteques?

• Preguntes tancades:–¿Castiguen millor les dones d’Orango Grande?–¿Viuen en parella?–¿A casa de qui es troben?–¿I el pare no se n’ocupa?

7 • En l’origen, segons alguns, manava la dona.• I se’n va anar a Guinea Bissau.• I de la terra de les dones se’n va anar a la terra

de les filles.• I no hi ha marits.• Tornem als marits que no existeixen.• El costum.• Parli’m de més dones. Les de Juchitán.• Sospito que Juchitán és menys paradís.Són intervencions o afirmacions que donen peuque la persona entrevistada pugui precisar,matisar o continuar el discurs que havia deixatinacabat en la intervenció anterior.

Hi ha una intencionalitat de preguntar –que esformula en imperatiu– en el cas següent:«Parli’m de més dones. Les de Juchitán».

8 • ¿I?: ¿I què hi va trobar, en aquesta illa?• ¿Viuen en parella?: ¿Homes i dones viuen en

parella?• ¿Per què?: ¿Per què diu que s’hauria quedat a

les aldees situades vora el llac Lugu?

9 Resposta oberta.


1 • SN: la meva àvia; una capsa de sabates; dosmercats tradicionals d’alimentació; vostès.

• SPrep: per correu; sense mans; per a infants;d’aquest trimestre.

• SAdv: lluny del seu país; molt bé.

2

3 a) un gat siamès: SN (determinant + nom +complement del nom, SAdj [adjectiu])

b) la seva llanterna: SN (determinant + determi-nant + nom)

c) les arracades d’or: SN (determinant + nom +complement del nom, SPrep [preposició +nom])

d) sense alcohol: SPrep (preposició + nom)e) a Londres: SPrep (preposició + nom)f ) la campana de la seu: SN (determinant +

nom + complement del nom, SPrep [prepo-sició + determinant + nom])

g) per fax: SPrep (preposició + nom)h) el nucli urbà: SN (determinant + nom + SAdj

[adjectiu]); preciós: SAdj (adjectiu)i ) que vaig contractar: oració; (sintagma nomi-

nal, subjecte el·líptic + sintagma verbal[complement directe, pronom + verb]); bé:SAdv (adverbi)

j ) Anselm Clavé: SN (nom + nom)


3r ESO

DETERMINANT NUCLI COMPLEMENT

alguns éssers humansun got de suavitzant– programes avorritsel riu Ebreel missatge que va arribar ahir– enmig d’un estret pendent

(prep. introductòria)


11

4 • Demostratius: aquells (pronom), aquell.• Articles: la, els.• Possessius: son.• Indefinits: alguna, un, alguns (pronom), tots.• Numerals: quaranta-tres, dos-cents huitanta-

dos, quaranta-tres, deu.

5 a) la catorzena ediciób) la pàgina cent tresc) dues mil tres-centes vint-i-set hectàreesd) Joan vint-i-trese) capítol uf ) onzenes jornadesg) sis-centes quaranta-dues pàginesh) Felip cinquèi ) cinquanta-vuit segonsj ) primer pis segona porta

6 a) Aquesta (pronom) és la que volia i no aque-lla (pronom).

b) Quina (determinant) pel·lícula has vist?c) Tothom (pronom) sap la veritat.d) He gastat tots els meus (determinants) es-

talvis.e) Aquesta (determinant) xocolata és més bona

que la teva (pronom).f ) Eren vuit (determinant) excursionistes però

només tres (pronom) estaven federats.g) Alguns (determinant) textos te’ls enviaré ara

mateix; els altres (pronom), demà a primerahora.

h) Cadascú (pronom) haurà de treballar segonsles seves capacitats.

i ) Cada un (determinant) dels assistents rebràun regal magnífic.

j ) Tot (determinant) Catalunya es manifesta afavor de la pau.

7 a) amb els resultats (de l’adjectiu)b) de casa seva (de l’adverbi)c) que m’ho pensaria (del verb)d) de tabac (del nom)e) lentament (del verb)f ) de la dona (del nom)g) negatius (del nom)h) sense complicacions (del nom)i ) grans (del nom); fondes (del nom); d’aigua

plujana (de l’adjectiu)

8 a) força, massa, prou, bastants b) bastants, prou

c) força, massa, prou, bastantsd) prou, massa e) força, bastants, massa, prou f ) massa, força, prou, bastants

9 a) Es va ficar la mà a la butxaca.b) Ho he vist amb els ulls.c) Va abandonar la cursa perquè tenia proble-

mes amb el cotxe.d) A l’hospital li van haver d’embenar el canell.e) La meva germana és bessona.f ) Vaig perdre el mòbil, el que m’havien regalat

per l’aniversari.

10

11 a) No.b) Sí.c) No.

12 dos: bessó, bessona.tres: trigemin, trigèmina.quatre: quadrigemin, quadrigèmina.cinc: quintigemin, quintigèmina.

13 Les ciutats estan molt més netes si cada dia esrecull una fracció diferent dels residus; per exem-ple, tres dies els orgànics, un dia els inorgànicsreciclables (paper i envasos), un altre dia el vidrei els residus inorgànics no reciclables (burilles, bol-quers, etc.). Aquest sistema permet recuperar en-tre un 60 i un 80% dels residus. L’any 2004, a Ca-talunya, es va recollir selectivament el 25% de labrossa i se’n va recuperar al voltant del 20%. Unabona recollida en origen és fonamental perquè espuguin tractar correctament les diferents fraccionsde la nostra brossa a les plantes de tractament ifer un compost de qualitat.

14 La recollida porta a porta de residus és incom-patible amb l’actual model de vida de les famí-lies, sobretot d’aquelles que viuen en l’àmbiturbà, on els horaris laborals són molt estrictes.A més, els pisos són cada vegada més menuts


Unitat 2

CARDINAL ORDINAL PARTITIU MULTIPLICATIU COL·LECTIU

dos / dues segon mig doble parelltres tercer terç triple tercet, trio,

ternquatre quart quart, quarter quàdruple qüern,

quartetdeu desè dècim dècuple desena


12

i no queda espai per emmagatzemar les deixa-lles. Les administracions, alhora, no creen capal·licient econòmic o social per premiar elsusuaris que participen en aquesta recollidaselectiva i promoure-la. Aquest sistema, a mésa més, hauria d’anar acompanyat d’una reduc-ció de la generació de residus, perquè no tenencap sentit aquestes mesures quan cada vegadacomprem més envasos.

15 • Substantiu que designa un període de cincanys, deu anys, noranta anys: quinquenni(cinc anys), decenni (deu anys), norantenni(noranta anys).

• Substantiu que designa un període de dosmesos, tres mesos, quatre mesos, sis mesos:semestre (sis mesos), trimestre (tres mesos),quadrimestre (quatre mesos), bimestre (dosmesos).

• Una persona que té cinquanta anys, norantaanys: quinquagenària (persona de cinquantaanys), nonagenària (persona de noranta anys).

• Substantiu i adjectiu que designen períodesd’anys d’entitats i fets: cinquanta anys, noran-ta anys, cent anys: centenari (cent anys), cin-quantenari (cinquanta anys).

16 • Adjectius: convertida, fet, brodades, ratllat,Bon, emmarcada, inhabitada, tènue.

• SPrep: dels cérvols; del seu casament; de mar-bre; de fruites, de cera; de guix; amb les rose-tes, de pitimini; de polsina.

LÈXIC Pàg. 48-51

1 • Escurabutxaques: màquina de joc; mot formatper un verb i un substantiu. Substantiu.

• Perdonavides: fatxenda; mot format per unverb i un substantiu. Substantiu.

• Bocamoll: xerraire, que no pot guardar un se-cret; mot format per un substantiu i un adjec-tiu. Adjectiu.

• Teoricopràctic: referit alhora a la teoria i a lapràctica; mot format per dos adjectius. Adjectiu.

• Setciències: que es creu molt llest; mot formatper un adjectiu i un substantiu. Substantiu.

2 • Mots compostos: carn d’olla, esperit de vi,blat de moro, gos llop, cotxe bomba, ull d’es-cala, lliure canvi, blau cel, mà de morter.

PRACTICA-HO

1 • Paracaigudes: verb i substantiu. Aparell en for-ma de gran para-sol confeccionat amb un tei-xit molt resistent que, deixat anar des d’unpunt elevat, es desplega i permet reduir nota-blement la velocitat de descens o de caigudad’un cos a l’atmosfera.

• Aiguafort: substantiu i adjectiu. Estampa ques’obté d’una planxa gravada sobre coure mit-jançant àcids.

• Celobert: substantiu i adjectiu. Pati interiord’una casa, obert al cel i generalment més altque ample, que dóna llum i aire a les habita-cions immediates.

• Mà-llarg: substantiu i adjectiu. Que té lesmans llargues.

• Nord-americà: substantiu i adjectiu. Natural ooriginari de l’Amèrica del Nord.

• Caranegre: substantiu i adjectiu. Que té foscel color de la cara.

• Grecollatí: adjectiu i adjectiu. Que té alhoratrets grecs i trets llatins.

• Esmaperdut: substantiu i adjectiu. Que ha per-dut l’esma.

• Ploramiques: verb i substantiu. Que per no resplora.

• Tiralínies: verb i substantiu. Instrument per tra-çar línies.

2 Resposta model:• caragirar (substantiu i verb): verb.• gratacel (verb i substantiu): substantiu.• figaflor (substantiu i substantiu): substantiu.• somiatruites (verb i substantiu): substantiu.• salvavides (verb i substantiu): substantiu.• robavellaire (substantiu i adjectiu + sufix -aire):

substantiu.• filferro (substantiu i substantiu): substantiu.• fotocòpia (substantiu i substantiu): substantiu.

3 • picaplets: advocat.• caganiu: el més petit.• pelacanyes: pobre.• pixatinters: oficinista.• rodamón: vagabund.• saltataulells: dependent.• bocamoll: xerraire.• perdonavides: fanfarró.• cagadubtes: indecís.• busca-raons: amic de baralles.


3r ESO


13

4 Resposta model: guardaespatlles, portaavions,tallafoc, trencanous, pica-soques, xuclamel,paracaigudes, saltamartí.

5 a) menjapàb) sangglaçar-sec) aiguanafd) culdellàntiae) viltenirf ) malplàg) peucalcigar

6 Resposta model: portaclaus, llançaflames, co-rrecamins, gratapeus, guardapits, obrecartes,llevaneu, ploramiques, rebentapisos, saltater-rats, tapacoll, tastavins, tocacampanes, tren-caaigües, tallaungles.

7 • Objecte: parallamps, tirabuixó, llevataps, en-ganyamarits, escorreplats.

• Manera de ser: milhomes, escanyapobres,primmirat, tastaolletes, trencapins.

• Animal: pica-soques, ratapinyada, trencalòs,trencapinyes, ullverd, culblanc.

8 Resposta oberta.


1 • Crear: creï, creïn.• Anunciar: anunciï, anunciïn.• Efectuar: efectuï, efectuïn.• Criar: criï, criïn.• Associar: associï, associïn.• Atenuar: atenuï, atenuïn.• Perpetuar: perpetuï, perpetuïn.• Menysprear: menyspreï, menyspreïn.• Ampliar: ampliï, ampliïn.• Pronunciar: pronunciï, pronunciïn.

2 a) fluïdesa: trenca el diftong ui: flu-ï-de-sa.b) he-ro-ï-ci-tat: heroïcitat: trenca el diftong oi

(heroisme no duu dièresi perquè és unaexcepció).

c) països: trenca el diftong ai: pa-ï-sos.d) accentuï: trenca el diftong ui: ac-cen-tu-ï.e) peüc: trenca el diftong eu: pe-üc.f ) traduïble: trenca el diftong ui: tra-du-ï-ble.

Les altres paraules són casos d’excepcions.

g) aigües: indica que cal pronunciar la u delgrup gu: ai-gües.

h) geniüt: trenca el diftong iu: ge-ni-üt.i ) agraïment: trenca el diftong ai: a-gra-ï-ment.

Les altres paraules són casos d’excepcions.

3 • Laic: laïcitat, laïcitzar.• Helicoide: helicoïdal.• Fluid: fluïdal, fluïditat.• Trapezoide: trapezoïdal.• Homogeni: homogeneïtzar, homogeneïtat.• Judaic: judaïtzar.• Continu: continuïtat.• Espontani: espontaneïtat.• Assidu: assiduïtat.• Ambigu: ambigüitat.

4 • Trenca el diftong decreixent: obeït, beneïm,traïdor, reduïssis, renunciï.

• Indica que cal pronunciar la u: freqüència,qüestionari, bilingüe.

• Indica que la i és vocal tònica: fruïen.• Són excepcions: restituirà, solàrium, antiim-

perialista.

5 be, bens; bota; coc; deu; dones, dona; es; feu;fora; joc; ma; mes; meu; molt, molta, molts, mol-tes; mon; mora, mores; net, neta, nets, netes;os, ossos, ossa, osses; pel, pels; que; rossa; se;sec; seu; si; soc; sol, sols; son; te; us; vens, ve-nen; ves; veu; vos.

6 • Agudes: quocient, anís, espai, algun, indret,hoquei, fredolic, meitat, Raimon, miop, oboè,ibers, interval, handbol.

• Planes: cantàveu, produíeu, obliqües, esti-méssiu, vagarívol, fenòmens, magnetòfon,rèptil, torticoli.

• Esdrúixoles: desgràcia, aurèola, diòptries,brúixola, període, rubèola.

7 • fàcil, fàcilment• difícil, difícilment• feliç, feliçment• gasiva, gasivament• elegant, elegantment• contínua, contínuament• meritòria, meritòriament• cortesa, cortesament• comuna, comunament• alegre, alegrement


Unitat 2


14


3r ESO

8 • arròs: aguda, acabada en -os.• Berlín: aguda, acabada en -in.• semàfor: plana, acabada en -or.• exàmens: plana, acabada en -s.• justícia: esdrúixola.• diríeu: plana, acabada en diftong decreixent.• ràdio: esdrúixola.• Natàlia: esdrúixola.• còmodament: esdrúixola.• atlètic: plana, acabada en -c.• àrab: plana, acabada en -b.• cantéssiu: plana, acabada en diftong decrei-

xent.• ràbia: esdrúixola.• Mercè: aguda, acabada en vocal.• revés: aguda, acabada en -es.• coixí: aguda, acabada en vocal.• vénen: accent diacrític.• rèiem: plana, acabada en -m.


1 • Jaume I:a) El cavaller que destaca per sobre dels altres

és sant Jordi, que segons els llibres d’histò-ria ha participat en moltes batalles entrecristians i sarraïns.

b) En l’últim paràgraf es narra que un sarraíque parlava català va demanar ajuda a lestropes de Jaume I.

• Crònica de Bernat Desclot:a) Els almogàvers eren uns guerrers professio-

nals que, des del segle XIII, utilitzaven elsregnes cristians de la península Ibèrica per ala lluita fronterera contra els musulmans.

b) Resposta oberta.c) Porten un bon coltell i una bona corretja, i un

foguer a la cintura.

• Crònica de Ramon Muntaner:

a) La frase interrogativa «Què us diré?» serveix

per mantenir el contacte amb el lector.

b) Les dones tenien un paper molt actiu («defen-

saven amb una energia extraordinària»).

• Crònica de Pere III:

a) L’Alguer es troba a l’illa de Sardenya.

b) Les terres conquerides foren repartides en-

tre els colonitzadors en forma de privilegi.


1 • Francès: Andorra, França, Mònaco.

• Occità: França, Mònaco.

• Català: Andorra, França.

• Suec: Suècia.

• Danès: Suècia, Dinamarca.

• Alemany: Dinamarca.

• Feroès: Dinamarca.

• Finès: Suècia, Noruega.

• Sami: Suècia, Noruega.

• Noruec: Noruega.

• Bretó: França.

AVALUA’T Pàg. 61

1 b 11 a

2 b 12 b

3 a 13 a

4 a 14 a

5 c 15 b

6 a 16 a

7 a 17 a

8 a 18 a

9 a 19 a

10 a 20 c


15


1 a) Repeteixen campanyes perquè els viatgerscuidin les formes durant els seus viatges al’exterior, i elaboren guies de bones mane-res per a turistes.

b) Els hàbits que es persegueixen són escopir,menysprear les cues, llençar escombraries oportar pijama a la via pública.

c) S’han d’eradicar els hàbits de parlar a crits,descalçar-se als transports públics, netejar-se les sabates amb tovalloles o llençols delshotels, ignorar els senyals de trànsit i lespapereres, i no respectar els costums reli-giosos, perquè danyen la imatge del país.

d) A l’Àsia, com el nou turista americà, perquèel consideren prepotent i ignorant de lescultures alienes. A Europa i a Amèrica se’lsveu com persones poc respectuoses amb lacivilitat perquè no respecten les cues, escu-pen...

e) Volen posar fi a les escopinades amb fil-macions dels infractors, amb multes i ambl’obligatorietat de netejar-les.

2 • Publicitat negativa: És tot allò que perjudica laimatge o bé el coneixement que es pot tenird’un producte, d’una marca, d’un país, d’unacultura... Per exemple, és publicitat negativala imatge que donen del seu país alguns afi-cionats al futbol que van a veure un partit a laciutat de l’equip contrari.

• Publicitat positiva: És tot allò que difon unabona imatge d’un producte, d’una marca, d’unpaís, d’una cultura... Per exemple, és publici-tat positiva que els carrers d’una població esmantinguin nets sense necessitat de destinar-hi un exèrcit d’escombriaires.

3 Resposta oberta.

4 Resposta oberta.

5 Resposta oberta.

6 «Tants caps, tants barrets», afirma la ditamoderna. I també sabem que «l’home és unanimal de costums». Però cada home té elsseus, que són producte, d’una banda, de la se-va lliure elecció, i de l’altra, d’una sèrie de cir-cumstàncies més o menys imposades per lavida.

S’ha d’evitar de creure que els costumsdels altres són el «model» –l’únic model, o elmillor– que tothom hauria de seguir. L’instintcoactiu de l’ésser humà es manifesta, subtil-ment, en la crítica habitual d’aquells que hanorganitzat l’existència d’una manera que nocoincideix amb la nostra. No ens referim aquíals desastres expressius d’una ideologia, d’unacreença religiosa o d’altres concepcions impor-tants sobre la persona o el món, sinó a les sim-ples activitats que podríem qualificar de quoti-dianes i pràctiques. La gent pot ser casolana o

UNITAT 3


16

rural, televident addicta o adversa, esportista osedentària, estalviadora o gastadora, gastronò-mica o indiferent al menjar, etcètera.

Cal tenir en compte que les opinions sóndiscutibles per definició, però que els gustosno, i que la civilitat social demana que es res-pectin els gustos i els costums dels altres.Ningú no està obligat a compartir-los, però ésabusiu voler que algú renunciï als seus costumsper adaptar-se als nostres. És bo no oblidar queen un costum no hi ha una «veritat», sinó sim-plement una «opció», i que respectar la diversi-tat d’opcions en l’ús del temps o dels propisrecursos és l’últim pas en l’aprenentatge socialde la democràcia.

Els cinc errors són els següents:• En lloc de moderna, popular.• En lloc de costums dels altres, els nostres

costums.• En lloc de desastres, costums.• En lloc de rural, viatgera.• En lloc de l’últim, el primer.

7 Resposta oberta.


1 Té més els trets de crònica perquè qui signael text aporta algun comentari propi de la sevaparticular òptica sobre el tema.

2

3 • Informatius: a, b, d, f, g, i.• Valoratius: c, e, h, j.

4 • Titular: Proposta als EUA per multar els via-nants amb auriculars.

• Entrada: Un senador suggereix sancionar amb100 dòlars qui vagi absort amb l’iPod. Elsnovaiorquesos s’hi oposen de forma radicalperquè ho consideren «ridícul».

• Signatura: Idoya Noain.• Lloc: Nova York.• Cos: Des de «La mort recent...» fins a «no la

solen aplicar».• Fotografia.• Peu de foto: Un vianant de Nova York escol-

tant música amb l’iPod.


1 • Abrac-em: del verb abraçar, primera personaplural del present d’indicatiu.

• Perdr-ia: del verb perdre, primera o tercerapersona del singular del condicional.

• Hauria sorprès: del verb sorprendre, primerao tercera persona singular del condicionalperfet.

• Vine: imperatiu del verb venir, segona personasingular de l’imperatiu.

• Lleg-ia: del verb llegir, primera o tercera per-sona del singular de l’imperfet d’indicatiu.

• Busqu-en: del verb buscar, tercera personaplural del present d’indicatiu.

• Interess-a: del verb interessar, tercera perso-na singular del present d’indicatiu.

• Sap: del verb saber, tercera persona del sin-gular del present d’indicatiu.

2 a) Cal caminar de pressa: obligació.b) No podem arribar a l’hora: possibilitat.c) Deuen ser quarts de set: probabilitat.d) Ara em poso a pensar en el tema: imminèn-

cia.e) Les noies continuen presenciant l’especta-

cle: durada.f ) Has de parlar més clar i alt: obligació.

3 • s’havia anat tapant: perífrasi verbal, tercerapersona singular de l’imperfet d’indicatiu.

• queia: tercera persona singular de l’imperfetd’indicatiu.


3r ESO

MALÀISIA UNS 300 PAGESOS... RESCATATS 442...VOL PROHIBIR...

Qui? El ministre Uns 300 pagesos 442 pescadorsd’Informació. de la cooperativa atrapats en una

agrària Asaja. placa de gel.Què? Vol prohibir la Es van manifestar. Són rescatats.

publicitat del fastfood.

Quan? Actualment. Ahir. Fa poc.On? A les cadenes de Al centre de A l’illa de

ràdio i televisió Barcelona. Sakhalín, alestatals. Pacífic.

Per Per afavorir Per reclamar una A causa del des-què? una vida més renda digna. preniment d’una

saludable. llenca de glaç de25 km2.

Com? No acceptant Llançant uns Un centenar de la publicitat 8000 kg de taron- socorristes, tres d’aquests ges i clementines. helicòpters i unaproductes. vintena de llanxes.


17

• començaven de tenyir: perífrasi verbal, terce-ra persona plural de l’imperfet d’indicatiu.

• triàrem: primera persona plural del passatsimple.

• vam descobrir: primera persona plural del pas-sat perifràstic.

• preguntà: tercera persona singular del passatsimple.

• volíem: primera persona plural de l’imperfetd’indicatiu.

• rient: gerundi.• escollí: tercera persona singular del passat

simple.• era: tercera persona singular de l’imperfet d’in-

dicatiu.

4 s’havia de preparar; podem presentar; vam con-tinuar assajant; es va posar a plorar.

5 Resposta oberta.

6 • Transitius: regalar, dissuadir, reflexionar, viure,jugar, alinear, al·lucinar, passar, conèixer, cór-rer, convèncer, pesar, xiular, aconsellar, albi-rar, veure, escortar, entendrir, nomenar, ano-menar, baixar, abaixar, creuar, encreuar,desguassar.

• Intransitius: reflexionar, viure, jugar, seure,passar, morir, córrer, pesar, xiular, néixer, dor-mir, baixar, pertànyer, galopar, desguassar.

• Impersonals: llampegar.• Reflexius: dutxar-se.• Pronominals: asseure’s, apaivagar-se.• Copulatius: semblar, ésser.• Defectius: soler.

7 lleg-íeu; analitz-ares; menj-àvem; esten-ies;rent-en; salt-aren; col·loc-ava; fregu-és; con-cert-i; obr-ireu; atrap-aré; disseny-o.

8

9 • Construïm, conduïu, creïn, induït, fiïs: la dière-si trenca el diftong decreixent.

• Obeíem: la i és el nucli sil·làbic.• Fóra, féu: l’accent és diacrític.• Navegàveu: s’accentua perquè és una parau-

la plana acabada en diftong decreixent.• Argüeix: la dièresi indica que la u s’ha de pro-

nunciar.

10 • Construint: perquè és un gerundi.• Agrairia: perquè és un condicional.• Produirà: perquè és un futur.• Conduir: perquè és un infinitiu.

11 • Rèiem: riure, rient, rigut.• Correguessin: córrer, corrent, corregut.• Beguis: beure, bevent, begut.• Admetràs: admetre, admetent, admès.

LÈXIC Pàg. 73-76

1 • Abreviatures: adj.; núm.; loc. adv.; d. d’o.• Sigles: ESO, OPA.• Acrònims: Incasòl.• Símbols: km.

2 a) Fb) Fc) Vd) Fe) F

3 • Misericòrdia ——> Coia• Joaquim ——> Quim• Hilari ——> Lari• Ignasi ——> Nasi• Montserrat ——> Rat• Onofre ——> Nofre• Francesc ——> Cesc• Salvador ——> Vador• Teodora ——> Dora• Marcel·la ——> Cela

4 a) ACMCBb) MEc) INEFd) ONCEe) IVAf ) UEFA [de l’anglès Union of European

Football Associations]


Unitat 3

PRESENT PRESENT FUTUR IMPERFET IMPERFET CONDICIONAL

D’INDICATIU DE DE D’INDICATIU

SUBJUNTIU SUBJUNTIU

cuso pugui naixeré sortís treia voldria

cuses puguis naixeràs sortissis treies voldries

cus pugui naixerà sortís treia voldria

cosim puguem naixerem sortíssim trèiem voldríem

cosiu pugueu naixereu sortíssiu trèieu voldríeu

cusen puguin naixeran sortissin treien voldrien


18

g) UBh) DOGCi ) IBIj ) CD [de l’anglès compact disc]

5 • Dies de la setmana: dl.; dt.; dc.; dj.; dv.; ds.;dg.

• Mesos de l’any: gen.; febr.; març; abr.; maig;juny; jul.; ag.; set.; oct.; nov.; des.

6 • metres per segon ——> m/s• mil·ligram ——> mg• segon ——> s• hectàrea ——> ha• cavall de vapor ——> CV• tona ——> t• habitant per quilòmetre quadrat ——> hab./km2

• hora ——> h• minut ——> min

7 • M. Hble.: Molt Honorable• ctra.: carretera• a. C.: abans de Crist• aj.: ajuntament• apt.: apartat• aprox.: aproximadament• batx.: batxillerat• av.: avinguda• c/: carrer• c.: carrer• s/à: sobreàtic• rda.: ronda• núm.: número• àt.: àtic• bxs.: baixos• bda.: baixada• dir.: director• s/d: sense data• pl.: plaça• pta.: porta• ptge.: passatge• pg.: passeig• urb.: urbanització• tel.: telèfon• vol.: volum

8 Són acrònims, sigles pronunciables com un motordinari formades per segments inicials o finalsdels mots que componen una frase.

9 • NBA: /ena-be-a/ ——> National BasketballAssociation ‘Associació Nacional de Bàsquet’

• IPC: /i-pe-ce/ ——> índex de preus de consum• KGB: /ca-ge-be/ ——> Comitè de Seguretat de

l’Estat Rus• UPC: /u-pe-ce/ ——> Universitat Politècnica de

Catalunya• IBM: /i-be-ema/ ——> Institut de Biologia Mole-

cular• BMW: /be-ema-ve/ ——> Bayerische Motoren-

werke ‘Fàbrica Bàvara de Motors’• VHS: /ve-hac-essa/ ——> video home system

‘sistema de vídeo domèstic’• RFA: /erra-efa-a/ ——> República Federal d’Ale-

manya• FMI: /efa-ema-i/ ——> Fons Monetari Internacio-

nal

10 EUR (€); DNI; dir.; dept.; SA; c.; entl.; tel.; CP;c/c; núm.; ag.; pl.

11 a) c. de la Pena, núm. 9, 1r 2ab) av. St. Jordi, 1, núm. 70 -72c) pg. de St. Joan, s/n, 2n 3ad) rda. d’Europa, núm. 5, àt.e) ptge. dels Enamorats, 2, s/àf ) trav. de les Corts, 46, 3r 3ag) urb. La Maresma, 77


1 adreces equivocades; carretera nacional; calvícieimparable; malenconia patològica; assembleaantidemocràtica; davantal rebregat; maragdesvaluoses.

2 En el català central:• e oberta: terra, reprendre.• e tancada: carrer, barbers, reixes, valent, at-

mosfera.• o oberta: reposa, microsolc, platjota, com-

post, abdomen.• o tancada: dolor, rossa, hecatombe, sonora.

3 races úniques; pigues negres; platges lletges; ti-ges blanques; corretja fantàstica; mànigues ambarrugues.

4 • juvenització: jove• bosquerol: bosc


3r ESO


19

• bucal: boca• curvatura: corba• esportista: esport• dulcificar: dolç• mucositat: moc• titular: títol• enrossir: rossa• forner: forn• consular: cònsol• pomer: pomaHi observem que la majoria d’aquests derivatsno s’escriuen igual que el primitiu.

5 Resposta oberta.

6 a) puguemb) podràs, cusoc) escopiud) cullene) collitf ) sortimg) tossia, sortirh) vulgueui ) naixeranj ) obre

7 a) escullerab) barnúsc) ebenistad) robíe) resplendir


1 a) Segons explica l’autor a les quatre primereslínies, era a la presó perquè els seus perse-guidors i envejosos li tenien mala voluntat oper algun secret judici de Déu, i no pas peralguna cosa que hagués fet malament, talcom s’ha pogut demostrar després.

b) El tema central és la immortalitat de l’espe-rit/ànima. Bernat Metge no creu que siguiimmortal i que pugui existir més enllà de lamort; el rei Joan I creu que l’esperit és im-

mortal i, per demostrar-ho, es presenta aBernat Metge després d’haver mort.

c) Sí. L’autor manifesta obertament el seu es-cepticisme sobre la immortalitat de l’ànima iaixò, a l’època medieval, era impensable.

d) Perquè el mateix rei li ho diu quan afirma«jo sóc aquell que et penses».

e) Orfeu era el cantor per excel·lència queembadalia tot el que l’envoltava amb lesseves cançons. Tirèsies era un personatgecec que tenia la facultat d’endevinar el futur.Ambdós tenen la funció, en l’obra, de recor-dar al rei el seu amor per la música i l’astro-logia, perquè se’n pugui penedir per acon-seguir anar al cel.

f ) Té la intenció de demostrar la seva innocèn-cia o defensar-se de les acusacions i gua-nyar-se la confiança del nou monarca i, enconseqüència, poder tornar a treballar a laCancelleria Reial, cosa que va aconseguir.


1 És un tema per debatre a classe, però en líniesgenerals haurien d’arribar a la conclusió queuna llengua sense normativa acaba sent uncamp sense llaurar, abandonat a les males her-bes. Consegüentment, és difícil de normalitzaren tots els àmbits d’ús que la societat exigeix.

AVALUA’T Pàg. 85

1 a 11 b2 a 12 a3 b 13 c4 a 14 b5 b 15 a6 a 16 b7 c 17 b8 a 18 a9 c 19 c

10 a 20 b


Unitat 3


21

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ Pàg. 89-90

1 • Hanno: línies 61-62. • Catedràtic Mantelsack: línies 63; 80-87; 117-

118; 126; 131-138.• Timm: línies 99; 122. • Lüders: línies 78-79.

2 Resposta orientativa:a) La descripció de l’entrada del professor a

l’aula sembla un ritual (línies 1-7).b) La minuciositat en la descripció de les ac-

cions anuncia un estat d’expectativa a l’au-la: tothom està esperant endevinar el bon omal humor del professor (línies 19-23).

c) Es presenta com una personalitat amb unaaurèola de saviesa que inspira respecte, tantpels seus detalls físics com per la seva indu-mentària (línies 9-18).

d) Pot sorprendre la impunitat amb què es des-criu la seva actuació. No sembla que hi hagicap mostra de penediment per una actitudtan discriminatòria (línies 22-53).

e) És falta de coratge dels alumnes o potser ésl’estat de temor o terror que domina l’aula?(línies 54-62; 88-92; 100-106; 114-116).

f ), g) Cal destacar el canvi de tractament que fa elcatedràtic quan s’adreça a en Lüders, tute-jant-lo (línies 80-87), i quan tracta de vós enTimm (línies 126 i 131-138). El catedràtic nodissimula la seva actitud diferent davant d’a-quests dos alumnes.

h) El bon humor del professor provoca, imme-diatament, una sensació d’alleujament en elsalumnes (línies 69-73 i 100-106).

i ) Sembla que amb la informació que s’aportad’en Timm es vulgui destacar la innocènciadel noi (línies 93-96).

j ) Cal destacar el contrast entre la ingenuïtatde la resposta d’en Lüders i la rèplica delprofessor.

3 1. Línia 126: «Doncs, concentreu-vos i conti-nueu».

2. Línia 132: «Es veu que heu estudiat».3. Línies 133-138: «Llàstima que esteu total-

ment mancat del sentit del ritme, Timm. Usadoneu de les sinalefes i, tanmateix, no heuobservat l’hexàmetre. Tinc la impressió queho heu après de memòria com si fos prosa...Però, com he dit, us hi heu aplicat, us hi heuesforçat i qui s’esforça per anar endavant...Podeu seure».

4 a) Tutejant-los i dient-los pel nom de pila.b) Perquè obliga el professor a buscar un al-

tre candidat per a la recitació dels versosd’Ovidi i tots els alumnes de la classe en sóncandidats.

c) Llatí.d) Perquè tem que el professor vegi que no

recita de memòria, sinó que llegeix en veualta amb el llibre amagat.

UNITAT 4


22

5 Resposta oberta.

6 a) L’humor canviant del professor provocavauna expectativa constant entre els alumnesde la classe.

b) L’estat de temor que imposava el professorimpedia qualsevol mostra de queixa o pro-testa.

c) La resposta d’en Lüders afavoria el canvid’humor del professor.

d) Les ganes de dissimular que recita el textquan, en realitat, el llegeix en veu alta, fanque la «recitació» estigui mancada de ritme.


8 Resposta oberta.

9 L’edat d’or va ser la primera, quan no s’imposava

l’autoritat, i la fe i el bé sense lleis produïa.

No es coneixien la por ni la pena, ni en bronze es guardaven

comminadors decrets, ni temia els criteris dels jutges

la multitud suplicant, i vivien segurs sense càstigs.

De les tres lectures que es fa d’aquests versos,la correcta és la segona. Algunes de les raonsque es poden aportar, entre d’altres, són lessegüents:• Respecta els versos.• Fa les pauses on correspon.• La velocitat de lectura és adequada.• No es produeixen pauses que trenquen el sen-

tit de l’oració.


1 Resposta oberta.

2 • Punt de vista: un narrador relata la història.• Espai: una aula d’una escola.• Temps: en el segle XIX.• Personatges: en l’escena, a més del catedrà-

tic Mantelsack, hi ha un personatge col·lectiu,que és el grup dels alumnes, però se’n singu-laritzen els següents: en Hanno, en Lüders i enTimm.

3 Resposta oberta.

4 Narrador omniscient.

5 • Text A: punt de vista extern.• Text B: punt de vista intern.• Text C: punt de vista extern.

6


1 a) No és una oració perquè no està completa.b) Oració simple.c) Oració simple.d) Oració composta.e) No és una oració perquè no hi ha verb.f ) No és una oració perquè els elements estan

desordenats.

2 El president (SN) anava a dir-ne alguna de gros-sa quan de sobte una campana eixordadora(SN) va començar a sonar. Sonava tan fort quefins i tot la conversa (SN) era impossible. Vansortir els guàrdies armats (SN) de les sevesdependències, la gent del carrer (SN) s’acumu-lava a la porta i un parell de fotògrafs (SN) vandisparar els seus primers flashs a la parella queformaven el president i el secretari (SN).

3 a) Interrogativa.b) Imperativa o exhortativa.c) Enunciativa afirmativa.d) Enunciativa afirmativa.e) Enunciativa afirmativa.f ) Interrogativa.g) Exhortativa.h) Exclamativa.

4 Totes són interrogatives retòriques.

5 Em va dir que necessitava que li trobés treshomes i em va allargar un paper amb una xifra,mentre em feia seure.

Feia una calor endimoniada. A mi em sobra-va fins i tot el rellotge i adesiara m’havia d’eixu-gar la suor de la barbeta i del coll. El front d’en


3r ESO

CRIM DE GERMANIA ELS EMIGRATS OLIVER TWIST

Narrador narrador omniscient narrador narradorprotagonista omniscient

Temps segle XVI segle XX segle XIX

Espai Aragó Anglaterra AnglaterraPersonatges avis (moliners) passatgers Oliver i altres

i Antonio de l’avió joves


23

Quim brollava. En canvi, a ella semblava que latemperatura no l’afectés, com si estigués perdamunt d’aquestes misèries humanes.

Li vaig preguntar qui eren sense demostrargaire la meva curiositat. Ella em va respondreque havia vingut precisament perquè ho esbri-nés jo i que només tenia aquest número de ma-trícula. De Barcelona. Un cotxe verd metal·litzat.No sabia ni remotament la marca ni el model.

En Quim va intervenir amb to fatxenda i vapreguntar per què els volia, els tres homes, peròla dona se’l va mirar amb tal altivesa que al meusoci se li va ensopir la cresta cop en sec.

La senyora em digué que era un assumptemolt confidencial i en Quim, recuperat de l’esto-cada visual, afegí que no hi havia secrets entreell i jo, i que podia parlar tranquil·lament.

6 –Què m’està insinuant, que em fot al carrer?(interrogativa, pot ser general).–Tranquil·litzi’s, Romà... (exhortativa).–Senyor Vidal! Res de confiances...! (exclamati-va i exhortativa).–Només tracto d’avançar-li que, per voluntatdels compradors, vostè no entrarà en la relacióde personal a transferir (enunciativa negativadintre d’una enunciativa afirmativa). Però no s’hiamoïni (exhortativa), ja sap que hi ha pactadesindemnitzacions, i molt importants! (exclama-tiva), per als que estaran en la seva mateixa si-tuació... (enunciativa).–I una merda bizantina! (exclamativa).–Ro... Senyor Vidal, pensi-s’ho bé (exhortativa),tal com giren les coses, encara pot ser l’oportu-nitat de la seva vida! (exclamativa).

7 a) Avui al migdia, els resultats seran comuni-cats als aspirants al lloc de treball per laConselleria d’Interior.

b) L’aparell d’aire condicionat va ser arreglatper uns operaris especialitzats en menys demitja hora.

c) Les carrosses reials eren acompanyades perla comitiva de la festa major pels carrers de lalocalitat.

d) L’incendi que cremava des d’aquesta mati-nada als afores de la ciutat ha estat sufocatpels bombers.

e) Una partida d’haixix ha estat decomissadapels Mossos d’Esquadra al port de Barcelona.

8 Resposta orientativa:a) Aquest ocell tan petit, que m’agrada tant, fa

el niu cada primavera.b) Van coure la carn que van comprar al mer-

cat en un fogonet de butà.c) M’arribava la remor d’aquell parell de borde-

gassos com si fossin al meu costat.d) Anava vestit amb un davantal blanc que era

l’enveja de tothom.e) La vella escriptura alfabètica no morirà mai,

ni que hi hagi detractors.

9 a) Omple el qüestionari.b) Ajuda’m a carregar el paquet.c) Demana quatre pastissets de cabell d’àngel.d) Riu fort.e) Balleu amb en Joan.f ) Dutxa’t amb aigua freda.

10 a) No us begueu la llet.b) No els escrigueu una carta de condol.c) No vagis a comprar demà.d) No corris més de pressa.e) No obris la boca.f ) No segueu aquí.g) No reduïu els pressupostos.

11 a) [Nosaltres] (SN) no ens havíem vist mai (SV).b) Ningú (SN) no li deia l’hora (SV).c) Demà ho recolliran (SV) els escombriaires

(SN).d) Deu vegades t’hem avisat (SV), la Tònia i jo

(SN)!e) Va arribar (SV) aquell dia temut (SN).f ) Les coses (SN), de vegades, surten millor

del que ens pensàvem (SV).g) Entre en Martí i en Carles (SN) van repartir

tota la informació (SV).h) Se senten (SV) sirenes alarmants (SN).i ) L’entusiasma (SV) el conte publicat (SN).j ) El trencalòs (SN) no va sobreviure a l’impac-

te amb el cable d’alta tensió (SV).k) L’aparició d’aquella criatura grotesca (SN)

m’omplí de fàstic (SV).

12 a) Neva? Neva! Neva.b) Vindràs! Vindràs? Vindràs.c) N’han vingut quatre. N’han vingut quatre?

N’han vingut quatre!d) En Biel és molt eixerit. En Biel és molt eixe-

rit! En Biel és molt eixerit?


Unitat 4


24

e) Avui anem d’excursió? Avui anem d’excur-sió! Avui anem d’excursió.

f ) He tret un deu! He tret un deu? He tret undeu.

LÈXIC Pàg. 100-104

1 a) Fenomen acústic que acompanya el llamp. /Ser un belluguet, mogut.

b) Obrir molt els ulls. / Fer veure que no es veuuna cosa.

c) Estar sec. / No comprometre’s.d) Tenir les dents punxegudes. / Ser molt

agressiu.e) No fer cap pintura. / No ser tingut en compte.f ) Tenir la llengua més llarga del normal. / Par-

lar més del compte.

2 • Homònims: a, b, e, f.• Polisèmics: c, d, g.

3 a) homònimesb) homònimesc) polisèmiquesd) homònimese) homònimes

4 Resposta oberta.

5 • la vocal (lletra) / el vocal (membre d’una junta)• la fi (l’acabament) / el fi (l’objectiu)• la paleta (eina) / el paleta (ofici)• la salut (estat físic) / el salut (la salutació)• la son (ganes de dormir) / el son (acció de dor-

mir)

6 a) La Maria li va donar una bona carbassa:carbassa és una paraula polisèmica i en lafrase no queda clar si es refereix al fruit o alfet de refusar el pretendent.

b) La burra de la teva mare m’ha mossegat:burra és una paraula polisèmica que tant espot referir a un animal com ser un insult, i enaquest cas no queda clar qui mossega, si unanimal o la mare.

7 a) És un joc de paraules homònimes en què elsignificat de la frase no té res a veure ambles notes musicals. Costa, però, deixar debanda el camp semàntic de les notes musi-

cals perquè no és tracta d’un sol mot, sinód’una seqüència.

b) És un joc de paraules homònimes en què elsignificat de la frase no té res a veure ambel camp semàntic dels nombres. No és fàcildeixar de banda els nombres, ja que, comen el cas anterior, formen una seqüència.

8

9 a) filb) pinyac) pinyad) file) pinyaf ) pinyag) fil

10 • aviador: homònima• avial: monosèmica• avern: monosèmica• averany: monosèmica• aurèola: polisèmica• axis: homònima• aviciar: polisèmica• ast: polisèmica• àtic: homònima i polisèmica

11 • serra: línia trencada.• pota: serveix per sostenir una cosa.• illa: un tot compacte i aïllat.• fulla: làmina prima.• antenes: capten senyals.• coet: disparat per un impuls.

12 a) 4b) 8c) 2d) 5e) 9f ) 1g) 3h) 2i) 2


3r ESO

a b c d eala de l’ocell x x x x xala de la taula x x xala d’un molí de vent x x xala d’un edifici xala d’un barret x xala d’un exèrcit x x x


25


1 capatassa, estudiant, cònsol, caporala, pedia-tra, delineant, oficiala, auxiliar de vol, fiscal, ser-genta, assistenta social, funcionària, bombera,mossa d’esquadra, jutgessa, advocada, arqui-tecta, poetessa.

2 anàlisis, races, complexos, robins, troques, ma-niquins, bisturís, individus, índexs, safareigs/sa-faretjos, camins, tèlexs, lluços, bafs, raigs/rajos,esquís.

3 • [s]: gossos, trossos, arrossos, óssos, embaras-sos, gamarussos, esbossos, estressos, acces-sos, cabassos, rossos, russos.• [z]: avisos, gasos, masos, nusos, casos, abu-sos, països, gimnasos, pisos, envasos.

4 a) La marquesa era neboda de l’alcaldessa.b) La protagonista era l’heroïna.c) La generala no era prou audaç.d) La comtessa era molt amable.e) La fabricant era extraordinària.f ) La teva sogra és molt espontània.g) L’alumna suïssa és òrfena des dels set anys.h) M’han presentat una baronessa molt aspra

en el tracte.i ) Aquesta advocada és molt tranquil·la.j ) És digna de ser ministra?

5

6 Totes són invariables i s’escriuen igual en singu-lar que en plural.

7 a) una butaca còmodab) una veïna sagaç

c) una forastera cordiald) una jaqueta purulentae) una discussió cruentaf ) una acció impuneg) una gateta alegreh) una professora equànimei ) una reacció anòmalaj ) una actitud infame

8 • cavall - euga• ruc - somera• guatllot - guatlla• perdigot - perdiu• cadernera mascle - cadernera femella• toro - vaca• porc - truja• marrà - ovella• boc - cabra• ànec - ànega• colom - coloma• cérvol - cérvola• corb - corba


1 a) El poeta explicita l’estat d’ànim d’un preso-ner de guerra dominat pels sentiments con-tradictoris de la por al futur i del consold’haver sobreviscut a un desastre militar. Amés, s’hi entreveu la indefensió, la desem-parança i la convicció de tenir la consciènciatranquil·la en relació amb els seus actes.

b) En aquesta situació de desemparança, el po-eta pensa que si en temps passats havia sen-tit que no li plaïa res, ara, en canvi, s’acon-tenta amb allò que li provoca tristesa. Avuivalora més els grillons lleugers que en el pas-sat les boniques robes brodades.

c) Tot i reconèixer que se sent abandonat idesesperat, no deixa de confiar en Déu per-què l’alliberi, i en última instància, en el seurei, perquè intercedeixi per ell i el deslliuri deles condicions que imposa el vencedor.

2 a) Xaloc, llevant, grec, migjorn, tramuntana.Mestre i ponent.

b) «Amor, de vós, jo en sent més que no en sé.»c) La capacitat d’estimar: «aprés [després] ma

mort, d’amar perdau poder». No cal que hoperdi mentre ell visqui perquè l’estima.


Unitat 4

MASC. SING. FEM. SING. MASC. PL. FEM. PL.tebi tèbia tebis tèbiesanàleg anàloga anàlegs anàloguesmagribí magribina magribins magribinesfilòleg filòloga filòlegs filòloguestranquil tranquil·la tranquils tranquil·lesvague vaga vagues vaguesnul nul·la nuls nul·lesporuc poruga porucs poruguescortès cortesa cortesos cortesesfondo fonda fondos fondesgris grisa grisos grisesculte culta cultes cultes


26


3r ESO

d) No veure l’estimada: «tot lo meu mal seràvós no veer».

e) Que només aquells que l’han coneguda po-den fer-se càrrec de què significa la seva ab-sència.


1 • ambdós ——> tots dos• àdhuc ——> fins i tot• esdevenir ——> tornar-se• car ——> perquè• esguard ——> mirada• trametre ——> enviar• mancar ——> faltar

• argent ——> plata• suara ——> fa poc

AVALUA’T Pàg. 115

1 b 11 c2 a 12 a3 b 13 c4 a 14 c5 c 15 b6 c 16 a7 b 17 c8 b 18 c9 a 19 b

10 b 20 b


27


1 • Per al poema Dóna’m la mà: c, e.• Per al poema Com un puny: b, f, h, i.

2 Resposta orientativa:

a) Al llit tan gran d’italiana mida / passe les nitssentint la teua absència.

b) Dóna’m la mà que anirem per la riba / ben ala vora del mar / bategant, / tindrem la midade totes les coses / només en dir-nos queens seguim amant.

c) Dóna’m la mà i arrecera la galta / sobre elmeu pit, i no temis ningú…

d) Entenc molt bé, desgraciada sort, / l’últimaarrel d’aquest trist pensament, / el seu per-què atàvic, jove, fort / jo sent en mi corprèsprofundament.

e) Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia / el dolorve a fer-me companyia / i no se’n va, quecreix en sa llargària, despert de nit somou,somort, de dia.

f ) i jo, aleshores, besaré ta galta; / i la besadaens durà el joc d’amar.

3 Resposta oberta.


5 Resposta oberta.

6 El poema és el següent:

Des del llagut es veu el poble franc,ara que el sol hi bat de cara;es veu el poble tot pintat de blanc,ara que el sol no el desempara.

I darrera el pujol fet de graons,vestit de vinya retallada i neta;el poble ran de blau, la vinya al fonsi al cel un xiscle d’oreneta.

Des del llagut es veu tot petitet;els mariners són com un cap d’agulla,la campana sospira molt baixeti cada cep sembla una fulla.

Poble estirat a vora de la mar,oh delicada ratlla fina,que te la menges amb un sol esguardi et cap sencera dintre de la nina!

Blanc fistonet damunt de blau marí,esmortuint la gresca i la baralla,et sento més del cor, vist des d’ací,des del llagut que balla.

Et veig a tu, i penso en tu només,el blau i el blanc m’han esborrat les penes,des del llagut encara t’estimo més,i em lligues més les venes.

UNITAT 5


28

Des del llagut que té un si és d’atzar,un si és de recança...Totes les coses vistes des del mar,quina mena de mel i d’enyorança!


1 Mon cor estima un arbre! / Més vell que l’olivera,

més poderós que el roure, / més verd que el taronger,

conserva de ses fulles / l’eterna primavera,

i lluita amb les ventades / que atupen la ribera,

com un gegant guerrer.

2 Tots els versos tenen set síl·labes mètriques.

3 a) Dotze.b) Deu.c) Dotze (sense comptar, però, el vocatiu

Súnion!).d) Deu.e) Dotze.f ) Deu.

4 a) t a a t t a a t a tb) a t a a a t t t t t ac) t t a t a a t a a td) a a t a t a t ae) a t a t a a a t a tf ) a t a t a t a t a a a t a

5 Resposta oberta.

6 7a 7b 7b 7a 7c 7c 7d 7e 7e 7dAquest mateix esquema es reprodueix en lesquatre estrofes restants del poema.


1 a) Vaig divulgar la notícia de seguida. ——> Lavaig divulgar de seguida.

b) Desa els llibres al primer prestatge. ——> Elsdesa. / Desa’ls al primer prestatge.

c) Pensa en la prova d’esforç.d) Aquell periodista ha escrit dos articles. ——>

Aquell periodista n’ha escrit dos.

2 a) el textb) netejar tot el gimnàsc) la teva opiniód) als jugadors

3 a) He portat un batut de maduixa a la Laia. ——>Li he portat un batut de maduixa.

b) Digues a la Teresa que no hi aniré. ——> Digues-li que no hi aniré.

c) Donaré una clau als veïns. ——> Els donaréuna clau.

d) No deixaré mai més cap llibre a les tevescosines. ——> No els deixaré mai més capllibre.

e) Desa els compassos al calaix. ø

4 A la seva filla li van regalar un gatet amb els ullsrodons i verds. La nena no s’ho esperava, per-què els pares sempre s’havien negat a tenir ani-mals a casa tot i que ella en demanava un cadados per tres.

Quan se’n va anar a dormir, es va trobar unacapsa sobre el llit, ben embolicada amb un lla-cet de color blau, amb una nota que deia: «Sócteu». Va sacsejar la capsa. Pesava. No va espe-rar més, va estripar el paper i va obrir-la... Dedins en va sortir un miol prim. No podia ser...però era veritat. A ella, a la Maria, per fi li havienregalat allò que més desitjava: un gat.

CD (en negreta):• SN = un gatet / animals / una capsa / la capsa /

el paper / allò / un gat• pronom feble = ho / en / la • oració = sóc teu

CI (subratllats):• SPrep + SN = a la seva filla / a ella / a la Maria • pronom feble = li / li

5 a) Pinta quadres. ——> En pinta. / Pinta’n.b) Pinta el cotxe. ——> El pinta. / Pinta’l.c) Pinta alguna cosa. ——> En pinta alguna. / Pin-

ta’n alguna.d) Pintarem els finestrons. ——> Els pintarem.e) Pinta dos dibuixos. ——> En pinta dos. / Pin-

ta’n dos.f ) Pinten les portes. ——> Les pinten.g) Pinta la finestra! ——> La pinta! / Pinta-la!h) Pinta això. ——> Ho pinta. / Pinta-ho.

6 a) Dóna les entrades a la nena. ——> Li dóna lesentrades. / Dóna-li les entrades.

b) Dóna la postal a les noies. ——> Els dóna lapostal. / Dóna’ls la postal.


3r ESO


29

c) Dóna les entrades al nen. ——> Li dóna lesentrades. / Dóna-li les entrades.

d) Dóna la cadena als nois. ——> Els dóna lacadena. / Dóna’ls la cadena.

7 a) En Robert va fer un pastís de xocolataboníssim. ——> Un pastís de xocolata bonís-sim va ser fet per en Robert.

b) Regaré les plantes cada nit. ——> Les plantesseran regades cada nit [per mi].

c) Aquesta tarda desaré la roba d’estiu. ——>La roba d’estiu serà desada aquesta tarda[per mi].

d) En Gerard va rebre un paquet misteriós. ——>Un paquet misteriós va ser rebut per enGerard.

8 a) la ——> CD: la llibreta, la goma...b) els ——> CD: els fills, els amics...c) ho ——> CD: allò, això, que vindrien...d) li ——> CI: a ell, a ella...e) les ——> CD: les postres, les maduixes...f ) los ——> CI: a ells, a elles...g) en ——> CD: pastissos, telèfons...h) ’n ——> CD: sucre, cafè...

9 a) Ens ——> CIb) Et ——> CDc) Em ——> CDd) Us ——> CIe) Es ——> CD

10 tornar, dir, treure, mirar, portar, investigar, en-senyar, estirar.

11 a) Les circumstàncies de l’acusat van ser valo-rades pel jutge. ——> El jutge va valorar lescircumstàncies de l’acusat.

b) El vestit fou dissenyat per Toton Comella.——> Toton Comella dissenyà el vestit.

d) Aquestes idees són defensades per moltagent. ——> Molta gent defensa aquestes idees.

f ) El partit va ser guanyat, amb comoditat, pelsjugadors del nostre país. ——> Els jugadorsdel nostre país van guanyar el partit ambcomoditat.

g) La reunió va suspendre’s per falta d’assis-tents. ——> Es tracta d’una oració passiva re-flexa, sense complement agent. Una possi-bilitat de passar-la a activa seria: Hom vasuspendre la reunió per falta d’assistents.

i ) Alguns polítics foren escridassats pels ma-teixos militants. ——> Els mateixos militantsescridassaren alguns polítics.

12 a) F f ) Vb) V g) Fc) V h) Fd) V i ) Ve) F j ) F

13 Resposta oberta. Les frases e i f no poden por-tar aquests complements.


1 • Sinònims totals: capritx / caprici; oculista /oftalmòleg.

• Sinònims parcials: clenxa / ratlla; estrènyer /prémer; medecina / medicina.

• Falsos sinònims: mitjà / medi.

2 • Lexicals: distret <——> atent; plorar <——> riure;discret <——> ostentós; assolellat <——> ombrívol;gegant <——> menut; tens <——> distès.

• Gramaticals: descosir <——> cosir; asimètric <——>simètric; enterrar <——> desenterrar; tranquil <——>intranquil.

3 a) colpejar (donar cops) = pegarb) assolit (arribar a fer o a obtenir allò que es

desitja) = aconseguitc) argent (metall preciós) = platad) cercar (provar de trobar, de descobrir) = buscare) cloure (cobrir l’obertura d’alguna cosa) = tancarf ) emprar (servir-se, usar...) = utilitzarg) masticava (prémer reiteradament amb les

dents) = mastegavah) mormolejava (parlar en veu molt baixa, espe-

cialment queixant-se) = murmuravai ) car (introdueix una proposició que dóna la

raó a una d’anterior) = ja que

4 • va feinejar <——> va gandulejar, va mandrejar...• riallera <——> ploranera, trista...• dissimular <——> mostrar, manifestar...• freda <——> apassionada, vehement...• hipòcrita <——> sincera, franca...• tard <——> aviat, d’hora...• va arribar <——> va marxar, va sortir...• van anar plegats <——> van anar separats...


Unitat 5


30

• estrany <——> conegut, familiar...• l’amoïnava <——> la tranquil·litzava...• alleugerida <——> apesarada, greujosa...• van marxar <——> van tornar, van arribar...

5 a) dictadura <——> democràciab) atacar <——> defensarc) augmentar <——> minvard) perspicaç <——> totxoe) flegmàtic <——> impacientf ) malaurança <——> felicitatg) aproximat <——> exacteh) dissoldre <——> constituiri ) equilibri <——> vaivéj ) acatar <——> vulnerar

6 • prim <——> botiró• malmetre <——> adobar• esquerp <——> amable• ronsejar <——> cuitar• maquiavèl·lic <——> càndid

7 • Desitjar: anhelar, cobejar, ansiejar, delejar,aspirar.

• Reunir: sumar, agrupar, congregar, compilar,concentrar.

• Cloure: obstruir, acabar, barrar, clausurar,tancar.

• Errar: espifiar, equivocar, fallar, marrar, con-fondre.

8 a) mèdic d) gotb) farciré e) terminisc) sucar f ) posaré

9 • rigorós = estricte <——> clement• abatut = moix <——> altiu• enginyós = sagaç <——> totxo• corroborar = ratificar <——> negar• admirar = enaltir <——> menysprear• burla = befa <——> elogi• òptim = magistral <——> incorrecte• seny = prudència <——> rauxa

10 idoni oportú inadequatgasiveria cobdícia generositatreunir congregar disgregarannex adjacent allunyatabolició anul·lació validacióabarrotat atapeït buitdisbauxa lascívia continència

minso migrat immensbaladrer brunzent silenciós erudit savi llec

11

12 1. petita 6. prudent2. corbat 7. exaltat3. arremangat 8. xerraire4. malparlat 9. agressiu5. estricte 10. prims


1 • trobar, troballa• gravació, gravar• núvol, ennuvolat• arribar, arribada• trèvol, trevolat• moviment, movible• acabar, acaballes• mòbil, mobilitat• tramvia, tramviari• blavenc, blavós• pavelló• covard, covardia

2 • Plataforma que es posa al sostre d’un cotxe:baca.

• Femella del bou: vaca.• Vas sanguini: vena.• Tira de teixit per embolicar una ferida: bena.• Bonic: bell.• Ancià: vell.• Set més un: vuit.• Espai no ocupat: buit.• Groller: bast.• Extens, dilatat: vast.

3 Gràcies a l’acció revolucionària que vas empren-dre, B majúscula, estalviaràs que en Jonàs pas-si un bon mal tràngol. [...]

Al principi eres una b minúscula, com totes,però en arribar la primavera vas créixer i et vasestirar molt. Vas florir esponerosa i bella ambdos pits.


3r ESO

insuficient suficient bé notable excel·lentmatí migdia tarda vespre nitressec sec humit mullat xopgegant gran mitjà petit diminut


31

Però no vas voler posar-te sostenidors per-què no t’hi acabaves de trobar lliure.

L’actitud laxa i desvergonyida d’una jovenetaconsonant com tu va remoure els fonaments tansòlids de l’alfabet català i ferí la sensibilitat de leslletres menudes i de tantes lletres de canvi.

El teu cas fou portat a discussió en unaassemblea general d’abecedaris. I vas ser acu-sada d’indecència per unes velles lletres cursi-ves i unes altres de versaletes.

Tu, una mica ingènua, no vas comprendrel’abast del problema, i recordo que els vas dir: Sisóc l’única lletra que tinc dos pits, què hi puc fer!

Les altres Bes vestides, en sentir les tevesparaules, van despullar-se en un acte de solida-ritat. En canvi, les Pes i les Erres (R) dissimu-laren l’únic pit que tenien sota grossos jerseis dellana.

La confusió abecedària fou total. S’escolta-ren insults de «lletragues boges» i «escandalo-ses».

Les lletres més tradicionals, sobretot lesgòtiques elzevirianes, van plantejar la necessitatd’expulsar-vos, a tu i aquelles bagasses, delDiccionari general de la llengua (del «PompeuFabra», vaja).

La votació fou guanyada per majoria absolu-ta. [...]

4 • almívar (aliment)• trèvol (planta)• cavall (animal)• rovell (aliment)• ceba (planta i aliment)• bambú (planta i aliment)• voltor (animal)• ovella (animal)• rave (planta i aliment)• avet (planta)• abella (animal)• boc (animal)• berbena (planta)• fava (planta i aliment)• civada (planta)

5 a) probableb) provablec) provabled) probable

6

7 a) En Jordi té uns mobles plens de calaixos aldespatx del passeig principal de la Garriga.

b) Si faig el treball aviat, pel maig anirem a lafageda d’en Jordà.

c) Al mig de la riera vaig trobar una cartutxeraplena de cartutxos.

d) Es va enutjar tant que semblava boig.e) Les sardines escabetxades m’empatxen.f ) El dia del bateig van donar-nos xocolata i

em va fer mareig.g) Vigila que no t’esquitxin els cotxes quan

passin.h) El dia de l’assaig vaig sentir un desig irrefre-

nable de besar-lo.i ) És molt capritxosa i no pot satisfer-li tots els

desitjos.j ) Porta unes mitges de seda que ni es veuen.k) Tot el poble fa olor de maduixes.l ) A mitjanit va fugir havent-se pres un plat de

gaspatxo.m) Fes cas al seny: segueix la rauxa.

8 La solució que es proposa es basa en la varie-tat central.• Sonen com joc: pujar, jauré, gegant, injectar,

Jordi, jardiner, pluja, boges, girafa, justícia.• Sonen com xoc: xocolata, punxar, moix, plan-

xa, caixa, coixa, rauxa, xinès, boix.

9 mig mitja mitjos mitgesboig boja bojos bogescomplex complexa complexos complexeslleig lletja lletjos lletgesperplex perplexa perplexos perplexesroig roja rojos rogesgavatx gavatxa gavatxos gavatxes


Unitat 5

PRIMITIU DERIVAT PSEUDODERIVAT

avortar avortament abortiucalb calba, calbesa calvíciecervell cervellet cerebral, cerebelcorb (substantiu) corbató còrvidscorb (adjectiu) corba curvatura, curvilinideure devíem dèbitescriure escrivim, escrivent escriballavi llaviejar labiallliure lliurement llibertatmoure moviment mòbilprovar aprovar probable

(és possible)


32


3r ESO


1 a) Plaerdemavida, donzella de Carmesina, volque Tirant vagi al llit amb la princesa. Perincitar-lo, el tanca dins una caixa gran que hiha al bany tot obrint-la una mica per tal quepugui veure tot el que passa a fora. La prin-cesa i altres donzelles es despullen i es ba-nyen, i Plaerdemavida va tocant el cos deCarmesina tot fent esment del desig quesentiria Tirant si pogués tocar-la com ellafeia. Quan totes dormen, Plaerdemavida treuTirant de la caixa i el fa despullar amb laintenció que vagi al llit de la princesa.

b) La princesa Carmesina, Tirant, Plaerdema-vida, la viuda Reposada.

c) Perquè, tot i que desitja la princesa, no estàconvençut del que li proposa Plaerdemavida.

d) Sí, perquè tal com se’ns presenta en aquestfragment de l’obra, és una noia amant delsplaers de la vida.

e) «Plaerdemavida entrà a la cambra molt con-tenta, agafà Tirant de la mà, que duia ungipó de setí carmesí, s’abrigava amb unacapa i tenia una espasa a la mà». En aquestfragment, Tirant es deixa conduir com uninfant per la donzella, actitud que contrastaamb el fet de dur l’espasa a la mà.«A Tirant li tremolava tot el cos, especial-ment les mans i els peus». Se’ns presentaun cavaller espantat, temorós i insegur.

f ) La princesa demanaria a Tirant que marxés,però si ell no volgués marxar permetria quees quedés a fi que no hi hagués un escàndolque perjudiqués el seu bon nom.

g) Tirant diu que, tot i que desitja la princesa,no vol posseir-la per la força, i que creu quequan la princesa sabrà que no ha volgutabusar d’ella per sorpresa li estarà agraïda.Plaerdemavida s’enfada.

h) El paràgraf que descriu com Plaerdemavidava resseguint el cos nu de la princesa i quecomença així: «Oh, senyor Tirant! On us tro-beu, ara?». El lèxic d’aquest fragment des-criu les parts del cos de la princesa –elscabells, la boca, les mamelles, el ventre, les

cuixes i el lloc secret–, que la donzella besaen nom de Tirant.

i ) Resposta oberta.j ) Resposta oberta.


1 • in situ = en el lloc• ipso facto = immediatament• in fraganti = en l’acció• a priori = d’entrada• sine die = sense data fixa• vox populi = rumor popular• alter ego = l’altre jo• modus vivendi = tipus de vida• inter nos = entre nosaltres• conditio sine qua non = condició indispensable

2 Estàndard. Perquè, pel fet de ser una obra ques’adreça a la totalitat dels parlants d’una llen-gua, cal garantir i assegurar la comprensió delsenunciats i les definicions que s’hi presenten.


1 b2 b3 a4 a5 c6 c7 c8 c9 b

10 a11 b12 a13 b14 c15 c16 a17 c18 b19 c20 a


33


1 a) Perquè tracta amb afalacs una persona quegairebé no coneix, i l’Arnau considera queaquesta actitud és falsa i hipòcrita.

b) Al fet de tractar amb una educació potserdesmesurada una persona que gairebé noes coneix.

c) L’Arnau pensa que rebaixar-se consisteix amentir i trair el que sent el cor.

d) Amb generositat i corresponent a la bonaeducació que els altres ens mostren amb lamateixa educació.

e) Per l’Arnau, l’amistat es fonamenta en lasinceritat i en la singularitat de la relacióamical.

f) No. Només cal anar amb la veritat i la since-ritat per davant, tot esquivant la hipocresiasocial.

g) L’Arnau acusa en Ferran d’hipòcrita. El mo-tiu que desencadena la discussió és que enFerran, davant l’Arnau, ha guardat les for-mes i les convencions socials de l’educacióquan ha tractat una persona que gairebé noconeixia.

2 Resposta orientativa:• Arnau: intransigent, sincer, esquerp.• Ferran: comprensiu, educat.

3 • Arnau: b, c.• Ferran: a.

4 Algunes de les parelles de paraules que rimensón les següents:gentilesa-raresa; amagar-escoltar; gustos-dis-gustos; desplaent-moment; ara-cara; embuts-corromputs; pocavergonya-vergonya; excusar-esgarrifar; subjecte-afecte; juraments-compli-ments; tracta-exacta; interès-res; esborrona-persona; semblant-instant; lletra-permetre;suau-plau; riure-viure; tort-cor; alegria-falague-ria; amabilitat-grat; maleïda-distingida; horror-amor; fútils-inútils; balders-és; acaroni-doni;esclatant-bergant; borda-llorda; regal-general;solta-volta; contagiat-costat; estimable-verita-ble; entès; pes; pecats-amistats; malversa-con-versa; sentiments-compliments; franquesa-per-mesa; pecat-amagat; parença-pensa; camí-sí.La resposta a la segona part de l’activitat ésoberta i es confia en el criteri del professorat.

5 Resposta oberta.Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com aMolière, va néixer a París el 15 de gener de1622, en el si d’una família burgesa (el seu pareera un ric tapisser). Va ser educat en humanitatsi en dret, però va decidir orientar-se cap al tea-tre. Amb vint-i-un anys feia d’actor en una com-panyia que representava tragèdies neoclàssi-ques i farses, amb l’única finalitat de fer riure idivertir la gent.

La seva etapa de maduresa dramàtica co-mença amb l’estrena, l’any 1662, de L’escola deles dones, obra amb què es va acceptar defini-

UNITAT 6


34

tivament la fórmula còmica. Però tal maduresava fer que la seva visió còmica de la vida esfes més fosca i les seves consideracions sobrel’home més filosòfiques. El seu mèrit es trobaen l’habilitat que mostra per provocar la riallareflexiva, on el somriure amaga la riallada i fa re-flexionar l’espectador. El desenllaç, feliç en apa-rença, oculta una amarga realitat: mostrar que elvici és incorregible.

Poquelin feia caricatura dels defectes i lesridiculeses de la societat francesa del segle XVII,defectes i ridiculeses que, tot i ser suposada-ment inofensives, eren grotesques perquè erenel producte de la pedanteria, com ara les neces-sitats dels nous rics, la petulància dels metges,etc. No obstant, Molière no s’interessava tantper la trama de les seves comèdies com pelscaràcters, de manera que feia aparèixer aquestspersonatges en tota la seva ridícula dimensió.Per no ferir ningú, els seus tipus eren nomésaixò: l’hipòcrita, l’avar, el savi, l’ignorant, el refi-nat..., i oferia així un ampli quadre de costumsde l’època.

La seva mort és plenament dramàtica. Elmalalt imaginari, la seva última comèdia, tractad’un hipocondríac que té por de la intervenciódels metges. Irònicament, pocs dies després del’estrena, el 17 de febrer de 1673, Molière vamorir sobre l’escenari mentre la representava.



1 • Ambientació: l’escena es produeix a l’exterior.• To de veu: es pot deduir que és més aviat alt. • Entrades i sortides: en Ramon ja és a escena;

qui hi entra és la Julieta, per la banda poste-rior del cotxe.

• Moviment a escena: l’entrada de Julieta aescena; l’estacionament del cotxe.

• Efectes sonors: soroll del fre, clàxon.• Decorats: paisatge d’arbres arrenglerats, gai-

rebé homogeni.• Objectes: un cotxe de la marca Alfa Romeo,

nou de trinca, descapotable i descapotat.• Vestuari: vestit de sastre escarlata (per a la

dona). Com a resposta orientativa, podem su-posar que l’home porta un vestit blanc i unmocador al coll.

2 Resposta oberta.

3 Resposta oberta.

4 Resposta oberta.

5 Ordre dels fragments corresponents a l’obraRomeu i Julieta.• Introducció: e, g, j.• Nus: d, f, h, c, i.• Desenllaç: a, b.


1 b) En Josep és el més estrafolari de tots.e) El fill petit és l’amo de mig poble.g) El seu cosí era de Manresa.i ) Les ametlles són de Vilafranca.

2 (Els atributs estan subratllats, i els complementspredicatius, en negreta.)En Joan era un noi força tranquil. A la nit esquedava a llegir fins molt tard i això feia quesovint semblés cansat. Els seus amics el consi-deraven una mica ensopit perquè mai no juga-va a futbol amb ells. En Joan, si tenia un llibre aprop, ja se sentia satisfet. En Pere era el seumillor amic i quan sortien de l’escola feien elcamí junts fins a casa seva parlant de l’últimanovel·la llegida.

3 a) Els més petits estaven relaxats. ——> atributEls més petits dormien relaxats. ——> com-plement predicatiu

b) En Pep sembla el més espavilat de la clas-se. ——> atributEn Pep passa pel més espavilat de la clas-se. ——> complement predicatiu

c) La nena anava tota bruta. ——> complementpredicatiuLa nena estava tota bruta. ——> atribut

d) La teva amiga passeja sola. ——> comple-ment predicatiuLa teva amiga està sola. ——> atribut

e) Aquell noi sembla un tanoca. ——> atributAquell noi és considerat un tanoca. ——> com-plement predicatiuS’assemblen perquè tots dos concordenamb el subjecte.


3r ESO


35

4 a) descordades: CDb) rossa: subjectec) desafortunada: CDd) plantada: CDe) entusiasmades: subjecte

5 a) Eren a l’estació quan va arribar el tren. ——>CC llocEren les tres de la tarda. ——> atribut

b) Són a la casa de la platja. ——> CC llocSón les seves sabates. ——> atribut

c) És a Blanes. ——> CC lloc És de Blanes. ——> atribut

d) No s’hi està. ——> CC llocNo ho està. ——> atribut

6 bé: CC; cansada: predicatiu; desgraciada, sola ibuida: predicatius; sense ganes: CC; asseguda:predicatiu; sense mirar: CC; avorrida: predica-tiu; malament: CC.

7 a) l’Ernest: CD; als seus oncles: CI.b) ho: atribut.c) en Joel: CD; de covard: predicatiu.d) que no vindria: CD.e) de lladres i serenos: atribut.f ) desconcertats: atribut.g) neguitosos: predicatiu.h) els exàmens: CD; als alumnes: CI.i ) d’or: atribut.

8 • Adjectius: desconcertats, neguitosos.• SN: l’Ernest, en Joel, els exàmens.• SPrep: als seus oncles, de covard, de lladres i

serenos, als alumnes, d’or.• Oració: que no vindria.• Pronom: ho.

9 a) En Martí el presenta als seus oncles. / EnMartí els presenta l’Ernest.

b) No ho semblava gens.c) Sempre el tracten de covard. / Sempre hi

tracten en Joel.d) Ho va dir.e) Aquest llibre ho és. / Aquest llibre n’és.f ) Els assistents a la reunió ho estaven.g) Els polítics s’hi mostraren.h) El professor els va ensenyar als alumnes. / El

professor els va ensenyar els exàmens.i ) La moneda ho era / n’era.

10 a) arenyencb) estiuenquesc) gèlidd) alacantíe) senyorívol

11 a) La sopa de peix t’hi ha quedat. ——> exquisidab) Hi anava molt, perquè s’havia espatllat la

calefacció. ——> abrigadac) Quan s’ha quedat en blanc, diu que s’hi ha

sentit. ——> ridículd) Hauries hagut de coure més el pastís, per-

què avui t’hi ha quedat. ——> crue) A la dutxa sempre hi vaig, perquè no vull

agafar fongs. ——> calçat

12 • hi: CC lloc (al carrer)• ho: atribut (miserable)• ho: atribut (pobre)• hi: CC lloc (allà)• hi: CC lloc (a l’hostal)• ho: atribut (que hi estaria bé)


1 • Família: oncle, tia, padrina, cosí, néta, nebot,àvia, germana.

• Estat civil: solter, casada, divorciada, separat,vidu.

2 garsa (ocell); roure (arbre); mestral (vent); nespra(fruita); buldog (gos); enciam (verdura); taula(moble); dinou (nombre); oboè (instrument musi-cal); braçalet (joia/complement); mocassí (cal-çat/sabata); bibliotecari (ofici).

3 • Flors: gardènia, margarida, rosa, dàlia, mag-nòlia, lliri, tulipa, nard, gladiol.

• Eines: clau anglesa, tornavís, alicates, tena-lles, martell, bec de lloro, maça.

• Rèptils: serp, llangardaix, sargantana, iguana,camaleó.

4 • cavall ——> renilla• tórtora ——> parrupa• ratolí ——> xiscla• gat ——> miola• gos ——> borda• porc ——> gruny• mussol ——> esgaripa


Unitat 6


36

• ovella ——> bela• vaca ——> mugeix• lleó ——> rugeix• llop ——> udola• gallina ——> cloqueja• pollet ——> piula• granota ——> rauca

5 En Joan estava descansant sota un pollancreon cantava un oriol. Va pujar al camió i, si es descuida, atropella unallebre.Tenia gana i va demanar un palpís i magrana.El dissabte va trobar cinc pinetells.

6 a) fantasiab) somnic) delirisd) quimerese) miratgef ) al·lucinacionsg) ficcióh) utopia

7 • Amistat: congeniar, intimar, fraternitzar, aliar,avenir-se, simpatitzar, concordar, fer-se.

• Enemistat: intimidar, detestar, avorrir, repug-nar, trair, desavenir-se, odiar.

8 L’agrupació de paraules pertany al camp se-màntic de cotxe.

9 • Vista: fosc, opac, refulgent.• Oïda: melodiós, grinyolar, xerricar.• Olfacte: aromàtic, pestilent.• Gust: amarg, saborós, agre.• Tacte: aspre, vellutat, flonjo, rugós.

10 a) rendab) salaric) mensualitatd) pensióe) honoraris

11 • Hipònims: futbolista, cadira, oftalmòleg, pia-nista, infermer, martell, migranya, flautista.

• Hiperònims: eina, músic, malaltia, moble, es-portista.

12 a) repicarb) brama

c) bufad) murmurie) espetegaf ) cruixg) xerricah) dringava


1 Essa sorda Essa sonorasetze setzesabata casadrecera mesuracel alzinacalçat aseinteressar entusiasmeentusiasme ÀsiaCèsar Cèsarcabeça hipòtesidissoldre anàlisiconsonant anestèsiaanestèsia misèriasigne asilcent posartrossosadreçamissametgessa

2 pisos rossosusos gasostrossos traçosmesos nassoscasos anissosarrossos russosinteressos llaçosgrossos

3 comtessametgessaprincesaalcaldessajutgessapoetessabaronessamarquesa

4 medusa-musafrase-rasarussa-puça


3r ESO


37

massa-classepassi-facitopazi-oasi

5 cervesa mestressadissabte anglesacarnisser dissetesglésia cosirgrossa Saragossadesig pòlissadivisió desembrebossa gasosa

6 gentilesa, l’ocell, l’elegància, irisat, sense fressa, cases desertes, cosetes, tresor, ciutat, garsaParla de la garsa.

7 • Essa sorda: ocell, elegància, sense, fressa,ciutat, garsa.

• Essa sonora: gentilesa, irisat, cases, desertes,cosetes, tresor.

8

• Essa sorda: Moçambic, França, Macedònia,Suïssa, Suècia, Veneçuela.

• Essa sonora: Zimbabwe, Zàmbia, Tunísia,Malàisia, Zaire, Tanzània.

9 profund, absència, club (excepció), àcid, fang,espàrrec (excepció), estúpid, retard, verd, càs-tig, quietud (excepció), glop, nebot, paret, pes-sic.

10 enfront, gegant, gran, renten, polígon, fecund,ban, violent, esperant, esperen, pintant, gor-mand.

11 sol·licitudsolitudexactitudsaberutplenitudgeniütrabiütlentitudpelut

12 • Caber: cabo, caps, cap, cabem, cabeu,caben.

• Concebre: concebo, conceps, concep, con-cebem, concebeu, conceben.

13 a) L’avorriment és un mal amic.b) Li suaven els peus i es va treure les vambes.c) Un ànec perseguia una serp verda pel jardí.d) Si et fa fàstic és millor que mengis el prés-

sec ràpid.e) La Maria probablement va tenir un avorta-

ment espontani.f ) Si vols aprovar, t’has d’espavilar de valent.g) El mag va fer sortir un ocell groc i verd d’un

tub de plàstic.


1 a) La guerra de Successió fou un conflictebèl·lic hispànic i europeu originat pel litigisuccessori a la corona hispànica. Carles II,darrer monarca dels Àustria hispànics, féutestament a favor del nét de Lluís XIV deFrança, Felip, duc d’Anjou. El testament,però, no va ser acceptat per Anglaterra, lesProvíncies Unides i Àustria, que tenien unaltre candidat, l’arxiduc Carles d’Àustria.

Bac de Roda era el nom de FrancescMacià i Ambert. Guerriller seguidor de l’arxi-duc Carles III d’Àustria, durant la guerra deSuccessió, amb el grau de coronel, participàen les accions militars contra les tropes bor-bòniques a la Plana de Vic i el Lluçanès.Denunciat i sense procés, fou penjat el 2 denovembre de 1713. El romanç ens explica laseva mort.


Unitat 6

P M O Ç A M B I C A V Q R

Z I M B A B W E R U E T N

R S C O J O N F R A N Ç A

M A C E D O N I A R E H X

A I B M A Z R M K I Ç E I

L N Q V X A I S I N U T Y

A D S S U I S S A T E W B

I X R T E R S S T E L Z B

S A J L B E S L O J A E N

I O S U E C I A Ç P I R Y

A I N A Z N A T S F R U R


38


3r ESO

b) Don Joan de Serrallonga (Viladrau, 1594 -Barcelona, 1634) es deia Joan Sala i Ferrer.Es dedicà activament al bandolerisme, per-petrà nombrosos robatoris i segrestos, so-vint al servei dels dirigents nyerros. En lacançó apareix una hostalera que es queixaque li han robat.

c) És un romanç amb cesura, cada hemistiquité set síl·labes.

2 a) El sonet conté sis acròstics verticals (Teresade Jesús) i un d’horitzontal (Teresa). És unhipotètic diàleg entre Jesucrist i Teresa deJesús.

b) Li retreu un excés de misticisme. Teresa noli fa cas i insisteix en la seva posició d’escla-va del Senyor.

c) Resposta orientativa: «sou, sens dubte, se-nyor, sol de Teresa»; esclava; torre; glòria;descans; fortalesa.

d) Nou.


1 • Estar borratxo: pitof, content, marejat, alegre,gat, pet.

• Ser poc espavilat: taujà, obtús, dur, beneit,totxo, tòtil.


1 a 11 b2 b 12 a3 a 13 b4 b 14 b5 a 15 a6 b 16 c7 a 17 a8 c 18 b9 a 19 a

10 c 20 b


39


1 Resposta orientativa sobre la informació sub-jectiva que hi ha en el text:• Línies 34-35: «Aquest any el retrobament amb

en Ravi ha estat molt dur, però al mateixtemps encoratjador».

• Línia 39: «Tot i que no hi ha gaire per menjar».• Línies 47-48: «… amb expressió de tristesa

que ja conec, i trenca l’ànima».• Línies 70-71: «Sento la impotència de no

poder-li alleujar aquest patiment».

2 Resposta orientativa:a) fraternitatb) il·lusió, ànsiac) dolord) tristesa, envejae) tendresa

3 Resposta orientativa:Caràcter descriptiu• Porta la part de dalt d’un pijama blau i uns

pantalons curts ratllats.• Ulls negres, rodons, grossos.• Té totes les parts del cos malaltes.• Obre els ulls, immensos i expressius.• La panxa, lleugerament inflada.• Porta cotó fluix a les orelles.• Són excessivament prims (les cames, els bra-

ços, els dits).

• La pell la té resseca i moltes parts del seu cos–les orelles, la cara, les galtes, els llavis, el nas,el coll, cames i braços inclosos– estan plenesde petites ferides i llagues sagnants.

Etc.

Caràcter narratiu(Com a comentari general, cal destacar la profu-sió de verbs que conté el fragment. Les oracionssón curtes, fet que afavoreix l’agilitat narrativadel fragment.)• Només d’entrar a l’habitació, l’he vist estiratamb la resta de petitons del grup damunt del’estora que fan servir per a dormir.• S’està despertant.• Obre i tanca els ulls.• Els altres se’n van a dinar i ell es queda sol.• M’hi acosto. M’ajupo i li xiuxiuejo suaument el

seu nom.• M’assec. L’agafo i me’l penjo al coll.• No es queixa ni plora.Etc.

4 Resposta oberta.

5 Resposta orientativa:a) difícil; confortant. b) reduïdes, minses; propera, pròxima.c) menut; rampellut.d) feble i delicada; solcada.e) llest i tendre; encantador.

UNITAT 7


40


7 Com a directora de Pau a la Terra, et demano lateva col·laboració urgent. Espero que puguis de-dicar-me un minut del teu temps llegint aquestacarta.

T’escric per demanar-te que ajudis les famí-lies que estan en situació d’emergència a Dar-fur, on milers de persones han hagut d’abando-nar les seves cases i ara depenen de l’ajudahumanitària per sobreviure.

En aquesta regió del Sudan, tres milions imig de persones pateixen les conseqüènciesd’un conflicte violent que s’ha agreujat en els úl-tims mesos, per la qual cosa aquesta ajuda araencara és més indispensable. Als camps de re-fugiats del Txad, on hi ha especialment dones,nens i gent gran que han fugit de la violència delseu país, hi escasseja l’aigua, hi falten alimentsi no hi ha pastures per als animals. Les tempe-ratures arriben a pujar per sobre dels 50 ºC i lescondicions higièniques faciliten l’expansió d’epi-dèmies.

La regió viu immersa en una veritable emer-gència i hi està esdevenint una crisi humanitàriadevastadora que té atrapades milers de perso-nes.

La teva ajuda tindrà un impacte més gran delque t’imagines. Ajudarà totes aquestes famíliesque viuen en situació d’extrema emergència aaconseguir aliments, tenir accés a l’aigua pota-ble i evitar greus epidèmies.

La teva aportació, per petita que sembli, ésclau per salvar les seves vides.Gràcies per llegir la meva carta.

Rep una salutació cordial.Carme BornauDirectora de Pau a la Terra


1 • Línia 42: «l’he vist estirat».• Línia 51: «M’hi acosto. M’ajupo i li xiuxiuejo…».• Línia 52: «M’assec. L’agafo…».• Línia 53: «me’l penjo al coll».• Línies 61-62: «li miro les cames».• Línia 70: «Sento la impotència...».• Línia 72: «El crido».• Línia 75: «mentre camino per l’habitació».• Línia 77: «L’obeeixo».

• Línia 81: «Entenc».• Línia 82: «Pregunto».• Línia 85: «El baixo i l’assec a terra. Li atanso

una tassa».• Línia 123: «li dic».

2 Resposta orientativa:• Línia 1: «No ha sabut».• Línia 16: «Des que va arribar…».• Línia 28-29: «Ravi ha empitjorat...».• Línia 35: «Resisteix els embats...».• Línia 46: «Obre i tanca els ulls...».• Línia 72: «No es rendeix...».• Línia 86: «N’engoleix el contingut...».• Línia 95: «Ha vist la padrina...».• Línia 109: «S’agafa fort a la reixa...».• Línia 114: «Veu passar els cotxes...».

3 Resposta orientativa:1. Quan el narrador entra a l’habitació on dorm

en Ravi fins que en surt.2. El berenar d’en Ravi.3. Quan el narrador i en Ravi són a les portes

de l’orfenat.La segona part de la resposta és oberta i esconfia en el criteri del professorat.

4 Resposta orientativa:• Línia 11: anciana dèbil i fràgil.• Línia 17-18: marrec espavilat i sensible.• Línia 31: evolució natural.• Línia 38: mort imminent.• Línia 63: pell resseca.• Línia 66: llagues sagnants.• Línia 91: llavi ferit.• Línia 105: text religiós.• Línia 112: mà esquerra.• Línia 117: estona llarga.

5 Resposta oberta. Es confia en el criteri del pro-fessorat.

6 Resposta orientativa: tristesa, dolor i tendresa.




3r ESO


41


1 • fer-se: amb, de, a• adonar-se: de• lluitar: per• pensar: en, a, per• acostumar-se: a• avenir-se: amb, a• oblidar-se: de

2 • a la saleta: CC lloc.• davant la porta: CC lloc.• fixament: CC manera.• a terra: CC lloc.• amb la cara blanca de por girada cap a Frie-

drich: CC manera.• dins el matalàs: CC lloc.• com una estàtua: és una comparació.Es poden eliminar: fixament, a terra.

3 a) Els mossos van col·laborar en el desallotja-ment de la casa.

b) Ningú no es conformava amb les excusesdonades per l’inculpat.

c) El jutge va acusar de negligència el propie-tari del pis.

d) No creien en la innocència de l’acusat.e) Va declarar contra la seva companya d’habi-

tació.f ) Intentava recordar-se de la cara de l’agressor.g) No parava de pensar en la noia danesa.

4 a) Els mossos hi van col·laborar.b) Ningú no s’hi conformava.c) El jutge en va acusar el propietari del pis. d) No hi creien.e) Hi va declarar.f ) Intentava recordar-se’n.g) No parava de pensar-hi.

5 a) del conflicte: CRVb) del forense: CNc) dels seus actes: CRVd) de matemàtiques: CNe) de la seva joventut: CRVf ) de Llavaneres: CN

6 Resposta oberta.

7 a) Quan acabi els estudis, seré llicenciada enFarmàcia. (CC temps)

b) Ahir vaig sentir una cançó preciosa de Vini-cius de Moraes. (CC temps)

c) Sempre passeja pel parc. (CC temps / CClloc)

d) Tots els vols arriben amb retard. (CC ma-nera)

e) Pintarà el quadre amb aquests pinzells grui-xuts. (CC instrument)

f ) Dilluns va ploure moltíssim. (CC temps / CCquantitat)

g) Circulava per la carretera amb la bicicletanova. (CC lloc / CC instrument)

h) L’altre dia vaig haver de caminar a peu coixfins a casa meva. (CC temps / CC manera /CC lloc)

8 Resposta model:... ara mateix al prestatge.... amb força contra el rellotge de paret.... al jardí aquesta tarda.... ràpidament al lloc de l’assemblea.... d’hora per arribar abans.... amb retolador a les plantes dels peus delsamics.

9 a) Els organitzadors es van posar nerviosos.CPred

b) Es mostraven avergonyits de les seves ac-cions. CPred

c) La núvia es vestia tranquil·lament mentre elll’esperava. CC manera

d) L’operari fa la seva feina força bé. CC ma-nera

e) El magistrat va exposar el tema amb clare-dat i precisió. CC manera

f ) L’Anna va sortir indignada de la conferència.CPred

10 a) CRVb) CC manerac) CNd) CDe) CIf ) CPredg) CRVh) CC temps

11 a) El pare en posa al prestatge. CDb) Diumenge els vam col·locar. CDc) La riera hi baixava. CPredd) Hi contribueixen. CRV


Unitat 7


42

e) Aquest gos ho sembla. Atrf ) Hi va viatjar. CC companyiag) En treia el llapis. CC lloch) Li escrivia. CIi ) Ens ho va explicar. CDj ) Hi escriu un poema. CC lloc

12 de l’escola (CN); a l’últim toc (CC temps); el lli-bre (CD); Sense pressa (CC manera); pensatiu(CPred); després (CC temps); -vos (CI); unacosa (CD); li (CI); -nos (CD); interrogativament(CC manera); girat d’esquena a nosaltres(CPred); la pipa (CD); de la butxaca (CC lloc); del’americana (CN); -la (CD); els arbres (CD); delpati (CN); de l’escola (CN); excitats (Atr); Quanva veure (CC temps); ocupats (Atr); somrient(CC manera); Aquests darrers temps (CCtemps); dels jueus (CRV); avui (CC temps); delsjueus (CRV).


1 • Termes reals: el pastís (nom), fi (adjectiu), [ell oella (el·líptic)] (pronom), ràpida (adjectiu), [ello ella (el·líptic)] (pronom), fals (adjectiu).

• Nexes: com, més ... que.• Termes figurats: una flor, la seda, una baldufa,

el vent, un vell, la mentida.

2 a) A la tarda va fer quatre ratlles. = escriureb) Sempre mira de reüll. = esbiaixadament,

obliquamentc) T’ho regalo de tot cor. = sincerament d) He vist situacions de tots colors. = variades,

diversese) Ho va fer en un tres i no res. = ràpidamentf ) De cop i volta es va posar a ploure. = sobta-

damentg) En Fèlix remena les cireres. = manah) Van estar dues hores fent-la petar. = xerranti ) Demà em llevaré d’hora. = aviat

3 • Temps: a, f, h, j.• Diners: b, c, i, k, l.• Amistat: d, e, g, k.

4 a) contentb) fredesc) refredat, constipatd) rossos

e) primf ) plenag) bé, perfecteh) molti ) vermell, roigj ) sol

5 Resposta oberta.

6 a) vellb) llargac) tremolavad) pete) avorrirf) adormirg) ballarh) fidel

7 • de debò ——> sincerament• a mans besades ——> feliç, satisfet• de pet ——> precipitadament• a bell ull ——> aproximadament• a la babalà ——> irreflexivament

8 • amb quatre queixalades ——> ràpidament• de pes ——> important• amb prou feines ——> escassament• amb tots els pèls i senyals ——> detalladament• de bon humor ——> content• amb un pam de llengua fora ——> cansat• un cul de mal seient ——> belluguet• d’allò més ——> molt• de cap a peus ——> tot• entre nosaltres ——> confidencialment• cavall de batalla ——> essencial

9 a) pagament f ) conjura, alçamentb) decidir-se g) reacció violentac) acció espectacular h) mirada ràpidad) ajut i ) puntadae) rematar j ) dictadura militar

10 Resposta oberta.

11 1. b; 2. a; 3. b; 4. b; 5. a; 6. a; 7. b.

12 a) Nadal f ) junyb) gener g) setembrec) carnestoltes h) carnavald) Nadal i ) Nadale) Pau j ) Llúcia


3r ESO


43

13 a) Cal donar exemple.b) S’ha de complir el que es diu.c) És millor ser previsor.


1 a) La Susanna em va confessar que encaral’estima.

b) Hi va haver una amnistia general que els vadeixar indemnes.

c) A Lisboa hi ha molts tramvies.d) He d’escriure una columna de cinc línies so-

bre l’atemptat.e) El comte i la seva esposa han anat de viat-

ge.f ) De petit m’explicaven un conte cada nit.g) És molt presumptuós; sempre que pot et

refrega tot el que té.h) Tanmateix la impressora no té tinta i se m’a-

caba el temps.i ) L’Anna juga un partit de tennis o tenis cada

setmana.j ) Va inflar tant el globus que va explotar.

2 El comte em conta un conte i després compta elcompte.

3 futur passat perifràstic coneixerà conegué va conèixerdirà digué va dirtrencarà trencà va trencarvoldrà volgué va volerdurà dugué va durdormirà dormí va dormirprendrà prengué va prendresabrà sabé va saberdibuixarà dibuixà va dibuixar

4 alzinar, refredar, emmudir, ennegrir, endolcir,venedor.

5 Resposta oberta. Les diferències són les se-güents:1. a) hala: interjecció; b) ala: substantiu.2. a) he: verb haver; b) eh: interjecció.3. a) hem: verb haver; b) em: pronom feble, pri-mera persona del singular.4. a) hi: pronom feble; b) i: conjunció.5. a) aprehendre: verb (copsar mentalment);b) aprendre: verb (adquirir coneixements).

6. a) om: substantiu (arbre); b) ohm: substantiu(unitat elèctrica); c) hom: pronom (una o méspersones).7. a) o: conjunció; b) oh: interjecció; c) ho: pro-nom.8. a) ah: interjecció; b) ha: verb haver; c) a: pre-posició.

6 coet, orfe, subhasta, hivernacle, orxata.

7 Resposta oberta. Els diferents significats són elssegüents:• Al·ludir: referir-se.• Eludir: evitar.• Vil·la: casa més o menys luxosa situada fora

de la ciutat.• Vila: població.• Anul·lar: declarar invàlid o sense efectes.• Anular: que té forma d’anell.

8 a) til·la f ) excel·lentb) celebrarem o celebrarà g) milióc) bèl·lic h) pàl·lidd) aquarel·les i ) il·luminare) solució j ) pala


1 a) A la Mare de Déu de Montserrat.b) Rosa d’abril (perquè la festivitat de la Mare de

Déu de Montserrat s’escau el 27 d’abril); Mo-rena de la serra (perquè la imatge de la Marede Déu de Montserrat és negra); de Mont-serrat estel (perquè l’autor considera la Mare deDéu de Montserrat com la guia que il·luminala serralada).

c) A més de les tres metàfores de la tornada, alpoema trobem altres denominacions: reinadel cel, alba naixent, princesa, estrella d’o-rient, pilar de fortalesa, port de salvament,mística font de l’aigua de la vida, Maria, rosadel cel, cedre gentil i corona del Líban.

d) Als de la serralada de Montserrat.e) Els angelets.f ) Amb raigs del sol, un mantell blau (el cel) i

una corona (estrelles).g) És un prec adreçat a la Mare de Déu de

Montserrat perquè consoli els qui són llunyde Catalunya –i de Montserrat– i s’enyoren.


Unitat 7


44


3r ESO

h) La muntanya del Sinaí es considera sagradaperquè és on, segons la Bíblia, Déu va lliurarels deu manaments a Moisès. Montserrat,per als catalans, és una muntanya emblemà-tica, perquè forma part dels inicis de la his-tòria de Catalunya, quan, l’any 1025, l’abatOliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll, hi va fun-dar el monestir de Santa Maria de Mont-serrat.

2 a) En un prat del Canigó, Gentil veu Flordeneu,una fada, ballant i se n’enamora. La fada elsedueix sota la figura de la seva estimada, lapastora Griselda. Quan es recorda dels seuscompanys, el Pelós, Oliva i Tallaferro, Gentilintenta fugir, però els llaços de les fades li hoimpedeixen.

b) Les dues figures femenines són Flordeneu iGriselda. S’assemblen perquè la fada, Flor-deneu, adopta la figura de l’estimada deGentil, Griselda.

c) L’acció transcorre als Pirineus, concretamental massís del Canigó, que es troba a la co-marca del Rosselló.Versos:– «En un pradell, al cim de la carena».– «En Canigó tu ets presoner des d’ara».– «lo Rosselló a sos ulls que bell se mostra».

d) • Guifré I el Pelós (840 - Navès, 897). Comtede Barcelona, Urgell i Cerdanya. Se’l con-sidera el fundador de la dinastia comtaldel casal de Barcelona.

• Abat Oliba (Besalú, c. 971 - Sant Miquel deCuixà, 1046). Bisbe i comte de Berga iRipoll (998-1003). Ingressa a l’orde bene-dictina del monestir de Ripoll i n’és esco-llit abat l’any 1018. Funda el monestir deMontserrat, que annexiona al de Ripoll idirigeix les obres de la basílica de SantaMaria de Ripoll.

• Bernat Tallaferro (c. 970 - 1020), comtede Besalú i de Ripoll. Germà de l’abatOliba.


1 Resposta oberta.


1 a 11 a2 b 12 b3 a 13 c4 a 14 b5 b 15 b6 c 16 b7 b 17 b8 b 18 c9 c 19 b

10 b 20 a


45


1 Kiss:

a) A les dotze, la noia, de sobte, se’n va, comsi desaparegués. (6)

c) S’aturen en un parc de la ciutat. (5)e) Té la moto a l’aparcament de la discoteca. (3)f ) S’adreça a una noia que no havia vist mai a

la discoteca. (1)h) El noi troba una sabata de vidre a prop del

lloc on van aturar-se. (7)k) Tots dos van a donar un volt amb la moto

d’ell. (4)m) Surten de la discoteca per prendre la fres-

ca. (2)o) El noi lliura la sabata de vidre a l’oficina

d’objectes perduts. (8)

My red joystick:

b) Els dies de pluja, s’avorreix. (1)d) Se sent un rei quan té el joystick a les

mans. (5)g) Es compra un ordinador japonès. (3)i ) No va a treballar amb l’excusa que té angi-

nes. (7)j ) Passa tot el cap de setmana tancat a casa. (4)l ) Quan la dona li porta cafè, se’l troba a la

pantalla de l’ordinador. (6)n) Quan plou, sempre acaba discutint amb la

seva dona. (2)

2

3 Resposta oberta.

4Double fantasy

El cambrer de la pizzeria A és el més ràpid quehi ha al món. Ho puc jurar. El tipus fa sempreuna cara de prunes agres com si se li acabés demorir el gos; a més, està prim con un filaberquíi sempre duu barba de tres dies i l’americanablanca amb el coll brut. Però quan té una safa-ta de pizzes sobre la mà dreta és un coet. Car-rega tres plats i les respectives gerres de cerve-sa en una safata metàl·lica rodona, ho alça totamb el palmell de la mà dreta i surt disparat con-tra el menjador esquivant taules i clients com unesquiador que fa eslàlom especial. I quan arribaa la teva taula no s’ha vessat ni una gota de cer-vesa, ni ha caigut de la salsera cap regalim dequetxup.

Jo no havia vist mai res així, i sovint convi-dava diversos amics de la pizzeria, només per-què veiessin el cambrer més ràpid del món. Deprimer, quan els ho explicava, sempre em deienque era impossible que ningú fos tan ràpid ser-vint sense que es vessés res. Però quan el veien

UNITAT 8

KISS MY RED JOYSTICK

Introducció línies 1-15 línies 1-24Nus línies 16-40 línies 25-46Desenllaç línies 41-48 línies 47-56


46

actuar sobre el terreny, al·lucinaven comple-tament i gairebé perdien tota mena d’afició pelmenjar, per dedicar-se tot el vespre a contem-plar aquella meravella de la natura.

M’hauria agradat un dia preguntar-li coms’ho feia per anar tan de pressa, però no eraprecisament un home d’aspecte afable i mai nom’havia atrevit a dirigir-li la paraula si no era perfer la comanda i per dir-li coses com «gràcies»o «el compte, sisplau», i obvietats d’aquest estil.Però un dia vaig convidar un col·lega de la feina,que és un dels tipus amb més cara dura que hevist mai. De primer no s’ho va creure, desprésva al·lucinar, i finalment li vaig proposar de pre-guntar-li com s’ho feia per anar tan i tan depressa servint pizzes.

El meu company de feina no es va tallargens, i quan l’home ens va portar els cafès, li vademanar que s’esperés un moment. En qüestió desegons, perquè parlava tan de pressa com ser-via les taules, ens va dir que aquella velocitatamb la safata i per entre les taules l’havia adqui-rida a còpia de practicar molt perquè volia ser elcambrer més ràpid del món, i no pas per gua-nyar un concurs. No. És que un dia va sentir aparlar del do de la ubiqüitat i va pensar que allòli interessaria en la seva feina. Va acabar dientque li feia l’efecte que li faltava poc per aconse-guir-ho, però no el vaig entendre gaire bé, de tande pressa com parlava.

Resposta orientativa:a) ... se sorprenien quan veien el cambrer en

acció.b) ... ser el més ràpid del món.c) ... tan de pressa que era difícil entendre’l.d) ... vaig convidar un company de la feina,

amb molta cara dura, perquè ho fes. e) ... era la seva rapidesa.f ) ... del do de la ubiqüitat i va pensar que li

seria útil per a la seva feina.

5 Resposta oberta. A criteri del professorat.


1

2 Resposta oberta.

3


5 Resposta orientativa:


3r ESO


Personatges el noi de la Yamaha ellde 1500 cc

la noia de setze anys la seva donadues amigues de la noiaun conegutun funcionari de l’oficina

d’objectes perdutsPrincipals el noi de la Yamaha ell

de 1500 ccla noia de setze anys

Secundaris les dues amigues de la noia la seva donaun conegut banda de packmansun funcionari de l’oficina

d’objectes perdutsProtagonista el noi de la Yamaha ell

de 1500 ccla noia de setze anys

KISS (una hora, aproximadament)Passat Ell i ella es van trobar a la discoteca X.Present Fan un volt amb la moto fins que s’aturen en un

parc públic.Futur La noia desapareix a mitjanit i el noi, que troba una

sabata de vidre al mateix lloc on va desaparèixer lanoia, la lliura a l’oficina d’objectes perduts.

MY RED JOYSTICK (aproximadament, uns dies)Passat Es compra l’ordinador.Present S’hi entreté i perd qualsevol altra afecció.Futur És perseguit per uns malèvols packmans, senyal

inequívoc que l’ordinador se l’ha empassat!


Aparcament: la falta d’espai

Discoteca: en un racó dellocal

Carrer: carrers deserts de laciutat / les grans avingudes /en un parc

Només esmentats: barri,centre de la ciutat, casa,hipermercat, club de tennis,l’interior de l’ordinador


47

6 • Espai: a dalt, a l’esquerra, al costat, al mig,aquí, davant, dins, en un extrem, enmig, fora.

• Temps: a continuació, abans, finalment, alesho-res, avui, després, llavors, mentre, quan, sovint.

7


1 a) la hi e) els enb) els hi f ) les hic) els els g) els lesd) li ho h) li’n

2 a) adoneu-vos-enb) emporteu-vos-elsc) reciteu-los-eld) els l’ensenyarée) És correcta.

3 a) Me les deixes? k) Els les deixes?b) Me’n deixes? l ) Els en deixes?c) Me’ls deixes? m) Els els deixes?d) Me’l deixes? n) Els el deixes?e) Me la deixes? o) Els la deixes?f ) Ens les deixes. p) Deixa-les-hi.g) Ens en deixes. q) Deixa-li’n.h) Ens els deixes. r) Deixa’ls-hi.i ) Ens el deixes. s) Deixa-l’hi.j ) Ens la deixes. t) Deixa-la-hi.

4 • l’hi llegeix, la hi llegeix, els hi llegeix, les hi lle-geix, li’n llegeix, li ho llegeix.

• els el llegeix, els la llegeix, els els llegeix, elsles llegeix, els en llegeix, els ho llegeix.

5 a) Van comprar-ne cinc, de gelats.b) En parla sempre malament, d’ella.c) Deixa-ho al rebost, això.d) Els van fer dimarts, els exàmens.e) Vas anar-hi ahir, al cinema?f ) Vull preparar-los després, els comentaris.g) En posa massa, de problemes.h) Les va repartir a la tarda, les fotografies.

i ) Porta’ls roses, a les homenatjades.j ) Hi pensa sempre, en aquell viatge.

6 a) deixa’nsb) dóna’nc) me’lsd) en portaràe) -vos-n’hif ) obriu-los

7 • CD: les mostres (les), l’esmorzar (el), la vacu-na (la), caramels (en), els paquets (els).

• CI: a l’encarregat (li), al seu fill (li), a la pacient(li), als nens (els), als veïns (els).

a) En Pere les hi ensenya.b) L’Alba l’hi porta.c) La infermera la hi posa.d) Els Reis els en donaven.e) El carter els els deixava.

8 a) En Jordi va dir-los-ho.b) No va ensenyar-vos-la.c) Va presentar-nos-la.d) Va amagar-los-les.e) Va confiscar-nos-en.f ) Vull donar-vos-les.

9 a) posa-l’hi, posa-la-hi, posa’ls-hi, posa-les-hi.b) doneu-l’hi, doneu-la-hi, doneu-los-hi, doneu-

les-hi.c) fes-l’hi, fes-la-hi, fes-los-hi, fes-les-hi.d) obre-l’hi, obre-la-hi, obre’ls-hi, obre-les-hi.e) guarda-l’hi, guarda-la-hi, guarda’ls-hi, guar-

da-les-hi.

10 prepara’ns-eltroba’ns-elcopia’ns- elcompra’ns-elomple’ns-elva preparar-nos-elva trobar-nos-elva copiar-nos-elva comprar-nos-elva omplir-nos-elprepareu-nos-eltrobeu-nos-elcopieu-nos-elcompreu-nos-elompliu-nos-el


Unitat 8

A B• dos graus al sud de les illes

Mestresses• en el pont de comandament

del vaixell «Panoràmic»

• a la cambra• sota els vidres...• a la tauleta...• enfront de l’armari, l’escrip-

tori...


48

11 a) L’hi (CD + CC) treia.b) Els hi (CD + CC) ha posat.c) Els les (CI + CD) ensenyarem.d) Van tallar-les-hi (CD + CI) o Les hi van tallar.e) Els músics els els (CI + CD) han deixat.f ) Endreça-les-hi. (CD + CC)g) Ningú no se’n (CRV) va adonar o Ningú no

va adonar-se’n.h) Els l’ensenyaré. (CI + CD)i ) Sempre la hi (CD + CPred) he considerat.j ) Els la (CI + CD) regalarà.

12 No en tenia ni els havia conegut. Tant podiahaver nascut en un racó del rial com en un clotde sorra de qualsevol platja. Dels seus primersanys, en recordava una que bevia i l’apallissava[...] Un dia se li ajuntà una companya cega i migbeneita, però manyaga. La dona n’aprenia i leshi gemegava. Aviat la companya n’esperà und’ells dos, un fill que no havia de veure. Una cai-guda de tarda, mentre la feixuga dona s’endor-miscava, el rodamón l’abandonà, cansat d’ella.Els crits de l’enganyada l’esquinçaren i hi arri-baren, que corria rost avall tapant-se-les per nosentir-los.

• l’apallissava (el rodamón / a ell)• li ajuntà (a ell)• les gemegava (les cançons)• l’abandonà (la dona)• sentir-los (els crits)


1 a) forma alternativa e) adaptaciób) adopció f ) adopcióc) adaptació g) forma alternativad) adaptació h) adaptació

2 cloïssa, voral, sala d’operacions, malson, tulipa,selló, cinturó, pitet, acidesa (o coragre).

3 a) bricb) xatc) xipd) discjòqueie) derbif) disquetg) lísingh) màrqueting

4 a) patxuxo: pioc, empiocatb) albornús o albornós: barnúsc) sacatapos: tirabuixó, llevatapsd) lejia: lleixiue) berberetxos: escopinyesf ) sótano: soterrani

5 a) anorac i ) pàriab) iglú j ) comanxec) brindis k) afalagard) gimcana l ) coalae) acròbata m) cangurf ) menhir n) barbacoag) eslògan o) gautxoh) orangutan p) patata

6 a) carinyósb) tacanyc) xulejard) xivato

7 a) monitor: pantalla de l’ordinador.b) doble: actor que en substitueix un altre en el

rodatge.c) mòbil: telèfon mòbil.d) memòria: dispositiu que serveix per emma-

gatzemar dades.

8 • Jocs i lleure: jaquet, mahjong, mancala, al-querc, xaturanga.

• Audiovisuals: màster, tràveling, flaix, lector,píxel.

• Esports: ariet, blocar, esmaixar, triplet, tatami.

9 1. sombrilla: para-sol2. colilles: burilles3. sentar-se: asseure’s4. xupete: xumet5. metxero: encenedor6. arrastrava: arrossegava7. sombrero: barret8. traje de bany: vestit de bany, banyador9. frambuesa: gerd

10. bolso: bossa11. mitja: mitjana

10 a – 10; b – 5; c – 1; d – 3; e – 2; f – 4; g – 8; h – 7; i – 9;j – 6.


3r ESO


49


1 a) Hem presentat la instància a l’oficina del’Ajuntament.

b) Demà aniré a l’hospital perquè em facin lesanàlisis que el metge va indicar.

c) Havia quedat amb ell a la porta de la univer-sitat a la una.

d) El iode és a la farmaciola.e) Plovisqueja; m’enduré l’impermeable.f ) La iaia m’ha fet un jersei de llana.g) Han renovat els senyals de trànsit.h) La imaginació al poder!i ) Alcanar és l’últim poble de Catalunya.j ) En Ramon s’ha pintat l’ungla de color negre.k) No m’interessa ni l’una ni l’altra.

2 la essa la indústriala Irene la CEEel iogurt l’aeroportl’Enric l’IPCl’illa la històrial’11 la hienala anormalitat l’institutla UB la erral’illot l’esquimall’interès l’origenl’avaria l’urpal’hivern l’italià

3 a) Pregunta-ho a la Isabel.b) Visc als afores de Granollers.c) M’agrada l’ambient que hi ha a l’aeroport.d) Les estrelles brillen a l’Univers.e) Al poble del costat hi ha una gran festa a

la una.f ) He anat a l’Empordà a passar el cap de set-

mana.g) Han marxat de la urbanització.h) Sembla que vingui de l’hort.i ) No era problema de la instal·lació elèctrica.j ) Ha tret una brossa del iogurt.k) Han donat una nova versió de la història.

4 • S’ha enfilat a l’arbre.• Va donar-me records per a l’Ignasi.• Us ensenyaré la imatge que més m’agrada.• No ens va explicar res de l’aventura.• Hem sopat a l’hotel.• No l’he vist des de l’any passat.

5 • Se’t veu satisfeta.• Se’ns veu satisfetes.• Se’m veu satisfeta.• Se’l veu satisfet.• Se’ls veu satisfets.• Se us veu satisfets.

6 • Me’l posaré al barret.• Te’ls emportes a la Garriga?• Te n’hi poso una mica?• Se’l troba a tot arreu.• Se’ns van posar els pèls de punta.• Me l’estudiaré de memòria.

7 trenta-quatre; trenta-sis; dos-cents setze; milnou-cents noranta-sis; tres mil cinc-cents qua-ranta-vuit; dos milions tres-cents disset mil nou-cents seixanta-set.

8 1. l’aurora2. d’amor3. m’obririen4. del món5. l’ombra6. m’enduria7. prendre’n

9 poti-poti; penya-segat; caragirat; llepafils; nord-americà; gira-sol; rodamón; socioeconòmic; so-miatruites; busca-raons; xino-xano; eixugamà;prehistòria; vicepresident


1 El meu àlbum, Àngel Guimerà. a) «Avui t’han dit que em casava i t’has posat

a plorar»; tot el poema «De ton fill damuntdels llavis...»; el poema «Quan te trobo pelcarrer...».

b) En els versos «… i ets meva! ets meva!».c) «mes ai, aquell mocador / serà amb mi tota la

vida»; «mes encara veig la llàntia / com s’en-gronxa dolçament».

d) «Sóc com un que s’ofega / i en res fa fort ambla mà.»

2 Les fulles seques, Àngel Guimerà. a) La tramuntana. b) Amb una cobla, pel soroll que fa.


Unitat 8


50


3r ESO

c) Les dues primeres estrofes es refereixen a latardor; les dues següents (3 i 4), a l’hivern;les estrofes 5 i 6 fan referència a la primave-ra, i les dues últimes, a l’estiu.


1 Resposta oberta.


1 a 11 a2 c 12 c3 a 13 a4 b 14 b5 c 15 b6 c 16 b7 b 17 a8 a 18 b9 b 19 b

10 b 20 c


51


1 a) El funcionari es disculpa fins a sis vegades.b) Resposta oberta. c) Manté una actitud temorosa i insegura. La

insistència a disculpar-se el fa semblar cul-pable.

d) L’esquitx d’un esternut.e) El fet desencadenant, l’esquitx d’un esternut

que va a parar a la calba del principal, esprodueix a l’inici del conte.

2 Resposta orientativa:• Funcionari Txerviakov: insegur, servil, inquiet,

poruc, temorós.• Principal Brisjàlov: comprensiu, ocupat, arro-

gant, resignat, displicent.

3 a) comprensió: l’actitud que manté el principaldavant la primera disculpa del funcionari.

b) ràbia: quan el funcionari pren el determinid’escriure la carta al principal.

c) servitud: la sisena vegada en què el funcio-nari es disculpa.

d) obediència: l’actitud que té el funcionari da-vant el consell de la seva dona.

e) respecte: la primera vegada que el funciona-ri s’adreça al principal a fi de disculpar-se.

f ) desesperació: la intervenció del principal des-prés d’escoltar per sisena vegada la disculpadel funcionari.

4 Resposta oberta.



7 Txèkhov va néixer l’any 1860 a Taganrog, unapetita ciutat al sud de Rússia. Tenia quatre ger-mans i una germana, i els seus pares no tenienprou mitjans per proporcionar el benestar a totala família.

De tots els germans, Txèkhov era el més obe-dient i el més responsable i, cada matí, treballa-va a la botiga del pare. Tanmateix, a pesar detots els esforços, el negoci familiar va anar aparar a la ruïna, i l’any 1876, per escapar-se delscreditors, tota la seva família va fugir a Moscou.Anton es va quedar a Taganrog per acabar elsestudis secundaris, vivint a casa d’un amic de lafamília al fill de la qual feia classes. Es guanyavala vida ensenyant llengua i literatura a alumnesprivats i enviava una gran part del sou als seuspares, que vivien en la misèria. Als disset anys vapatir una malaltia greu, cosa que va despertar elseu interès per la medicina i el va impulsar aescollir la carrera de metge. L’any 1879 va obte-nir una beca i va poder ingressar a l’Escola Su-perior de Medicina de Moscou, ciutat on es vareunir amb la família, sense deixar de donarsuport material i moral als pares i als germans.En aquella època va començar a escriure sàti-res, obres lleugeres i, sobretot, contes humorístics

UNITAT 9


52

que publicava en revistes i diaris còmics de pocavolada, bàsicament per aconseguir un sobresou.

Txèkhov compaginava els estudis de medi-cina amb la feina de contista, dedicant-se ambel mateix entusiasme a les dues vocacions.

Als vint-i-nou anys, després d’un intent fra-cassat de fer una novel·la, Txèkhov va escriureel seu primer drama, Ivanov, amb el qual vaobtenir el premi Puixkin –el premi literari mésprestigiós de l’època.

L’inici de la fama literària de Txèkhov vacoincidir amb l’inici de la seva malaltia. Va con-treure la tuberculosi abans dels trenta anys,però no va voler que la seva família se n’assa-bentés i se’n preocupés. Ocultant als parents ials amics un malestar que es feia cada vegadamés greu, Txèkhov seguia treballant intensa-ment, tant en el camp del conte com en el delteatre. La seva obra era aclamada tant pels lite-rats més exigents i sofisticats de l’època compels lectors més senzills. A banda d’una feinaliterària constant, Txèkhov no deixava de dedi-car-se a la medicina, a més de portar a termetambé un gran nombre d’accions socials ambobjectius humanitaris.

L’any 1901 es va casar amb Olga Knipper,actriu de la companyia del Teatre d’Art de Mos-cou. S’adonava que li quedaven pocs mesos devida i va adoptar una actitud humil, discreta i re-signada. Esperant que un bon tractament enca-ra pogués salvar-lo, la seva esposa el va con-vèncer de passar una temporada al sanatori pera tuberculosos de la ciutat alemanya de Baden-weiler, on va morir l’any 1904.

a) F c) F e) V g) Vb) V d) F f ) V h) V


1 Resposta oberta.

2 • Personatge únic: el funcionari Txerviakov.• Únic esdeveniment: l’esquitx d’un esternut.• Única o sèrie d’emocions: l’actitud i el com-

portament servil del funcionari.• Situació única: el temor de ser castigat i les

disculpes a què el fet obliga.3 El punt de vista és extern. Un narrador omnis-

cient relata la història.

4 En el conte de Pere Calders, hi ha un narradorque relata la història, però deixa que els per-sonatges que hi intervenen la protagonitzin. Enaquest cas, les diferents veus estan representa-des pel narrador i els personatges següents: lainfermera, el doctor i l’home del barret.

5 Resposta orientativa:• Estil indirecte: «un vespre esplèndid, el no

menys esplèndid funcionari Ivan Txerkiakovseia a la segona fila de butaques observantamb els binocles Les campanes de Cornevei-lle».

• Estil directe: «Disculpeu excel·lència, us heesquitxat... ha estat un accident».



1 a) Encara no he anat a casa, // però // hi aniréaviat.

b) Estic força cansada, // tanmateix // aniré alcinema.

c) A Lleida fa boira // i // a Girona fa sol.d) Aniràs de vacances a Tarragona // o // et

quedaràs a Sabadell?e) Va topar amb la paret // i // va recular de cop.f ) M’agrada la música, // per tant // m’he rega-

lat un disc.g) Me’n vaig a dormir // perquè // m’hauré de

llevar d’hora.

2 a) o: disjuntiva.b) ni … ni: distributiva.c) d’una banda … de l’altra: distributiva.d) doncs: il·lativa.e) però: adversativa.f ) i: copulativa.g) o … o: distributiva.

3 • Ni vol anar a la festa ni m’hi deixa anar a mi.• Tinc la feina enllestida; per tant, me’n vaig a

fer un tomb.• Vols que hi anem amb tren o prefereixes anar-

hi amb avió?• Vols aprovar els curs? Doncs estudia una

mica més.• És un home intel·ligent; no obstant això, no el

tenen per res.


3r ESO


53

• Vols trucar-li però no t’atreveixes.• S’ha enfadat i ha marxat sense dir adéu.• Li ha costat 256 €, és a dir, més del que es

pensava.

4 • Coordinació: a) però; b) i; e) o. • Subordinació: c) on; d) si; f ) encara que;

g) abans que; h) perquè.

5 a) La claror envaeix l’espai; neix un nou dia.b) La boira ho enteranyina tot: hem arribat a

Lleida.c) En Pere està distret; l’Anna se’l mira.d) El vent no s’atura; els pollancres es gronxen. e) Avui he anat a la peixateria. Les gambes

eren d’Arenys.f ) Sospiten que has estat tu; en tenen proves.

6 a) on e) quib) que f ) perquèc) com g) quand) si h) malgrat que

7 a) angoixant e) fascinantb) científica f ) insuportablec) xerraire g) de piquets tarongesd) danesa

8 a) Cada dia espero que torni.b) Els han facilitat que accedeixin a l’habitatge /

que puguin accedir a l’habitatge.c) Ha satisfet els oients que l’exposició fos

cohesionada.d) Li han assegurat que li mantindran el preu.e) Les anàlisis demostraran que ha millorat.

9 a) sinó c) si no e) sinó g) si nob) si no d) si no f ) si no

10 a) doncs e) doncsb) perquè f ) perquèc) perquè g) doncsd) doncs h) perquè

11 a) simpleb) composta: que (subordinada)c) composta: quan (subordinada)d) composta: el punt (juxtaposada)e) composta: però (coordinada)f ) composta: i (coordinada)g) simple

12 El pas següent va ser cercar l’animal que haviaestat el causant d’aquella tremenda desgràcia,perquè, finalment, havia resolt matar-lo. Si enaquell moment l’hagués pogut trobar, no hi hau-ria hagut cap dubte sobre el seu destí, però sem-blava que l’astut animal, davant la violència dela meva còlera, s’havia alarmat i procurava noaparèixer, desafiant el meu humor actual. És im-possible de descriure o d’imaginar, la merave-llosa sensació de benestar que l’absència d’a-quella detestable bestiola causava en el meu pit.


1 a) Polir.b) És un verb.c) v. (verb); tr. (transitiu); fig. (sentit figurat);

col·loq. (ús col·loquial); pron. (ús pronominal)d) Les diverses accepcions de la paraula.e) L’entrada està en negreta; les abreviatures

van en cursiva; els exemples també van encursiva, i les definicions, en lletra rodona.

2 a) En un diccionari enciclopèdic.b) En un diccionari etimològic.c) En un diccionari de pronúncia.d) En un diccionari de sinònims.e) En un diccionari de barbarismes.f ) En un diccionari especialitzat.g) En un diccionari visual.

3 No existeix un diccionari bilingüe català-occità,català-basc i català-ucraïnès.

4 • fonamentalment = bàsicament; ofici = feina;franquejat = sincerat; importants = fonamen-tals; colla = grup; vexat = humiliat; lleugeresa:irresponsabilitat.

• Poden ser sinònims: discreció i reserva; vexati ultratjat; lleugeresa i inconsciència.

5 xatejar, polo (esport), mampara, ciberespai.

6 colesterol, coliflor, collarí, col·lidir, col·lisió,collita, collnegre, col·locat, colltorçar, colomí.

7 • a la babalà • biquini• assassí • xerinola• sandvitx • carambola• Carnestoltes


Unitat 9


54

8 • Llatinismes: persona non grata, lato sensu,odi et amo.

• Popular: esmirriat, calçasses.• Argot: grifa, fati.• Barbarismes: desetxable, dominguero.• Termes literaris: al·literació, oxímoron, haiku,

catàfora.

9 • habilitat, salze, menovell, confiscar, silencio-sament, raucar, baldufa, oreneta.

– reflexos: reflex; traurem: treure; atees: ateu;tisores: tisora; eugues: euga

10 • modest ≠ fatxenda• habitual ≠ intermitent• fastiguejar-se ≠ adelitar-se • arruïnat ≠ acabalat• estantís ≠ fresc• pesantor ≠ lleugeresa• il·lusió ≠ decepció• candir-se ≠ reanimar-se• compliment ≠ refús• abrusador ≠ gèlid

11 Resposta oberta.


1 a) No és meu. (Diu que no és seu.) No, és meu.(Diu que és seu.)

b) Els estudiants, disfressats, van celebrar elCarnestoltes. (Són tots els estudiants.) Elsestudiants disfressats van celebrar el Carnes-toltes. (Només ho van fer els disfressats.)

c) Com tornes! (S’estranya de la manera comtorna.) Com? Tornes? (S’estranya que torni.)

d) Quan arribi, el paquet estarà a punt de sor-tir. (Fa referència a l’arribada d’algú.) Quanarribi el paquet, estarà a punt de sortir. (Fareferència a l’arribada del paquet.)

e) Quan arribi el sopar, estarà preparat. (Esrefereix a l’arribada del sopar.) Quan arribi,el sopar estarà preparat. (Es refereix al fetque el sopar estarà preparat.)

f ) Qui ha vist, l’Arnau? (No se sap a quina per-sona ha vist l’Arnau.) Qui ha vist l’Arnau?(No se sap on és l’Arnau.)

g) Què vols? Menjar? (Li demana si vol aramenjar.) Què vols menjar? (Li demana quèvol per menjar.)

h) On vas a dinar? (Li demana on dinarà.) Onvas? A dinar? (Li pregunta si se’n va a dinar.)

i ) Què t’agrada cuinar? (Li pregunta quin plat liagrada cuinar.) Què, t’agrada cuinar? (Li pre-gunta si li agrada cuinar.)

j ) Els alumnes, que estaven en contra de lavaga, van alçar la mà. (Són tots els alum-nes.) Els alumnes que estaven en contra dela vaga van alçar la mà. (Només uns quantsestaven en contra de la vaga.)

k) En Daniel és un farsant. No és honest. (Afir-ma que és un farsant.) En Daniel és un far-sant? No. És honest. (Afirma que és honest.)

2 a) De la butxaca sortien tot de foteses: un tiquetde metro, una entrada de cinema, un clip, unmocador rebregat... (enumeració)

b) L’Albert treballa a Banyoles; la Rut, a Flix.(verb elidit)

c) En Salvador, el de la farmàcia, ha mort. (incís)d) Tu, deixa’l estar! (vocatiu)e) Dosrius, 7 de novembre de 2007 (data)f ) Passatge Pompeu Fabra, 5, baixos (adreça)g) El veredicte del jurat, però, no era previsible.

(Delimita el significat d’adverbis i conjuncions.)h) Que no volia tornar a veure’l, li va dir. (ele-

ments desplaçats)

3 a) coma e) punt i comab) punt i a part f ) cometesc) cometes g) guiód) punts suspensius

4 a) Fals, hi fem servir la lletra cursiva.b) Fals, són tres.c) Cert.d) Fals, escrivim minúscula.e) Fals, només al final. Cal tenir en compte

que, en alguns casos, quan es pot produiralguna confusió en la lectura, s’admet quetambé es pugui col·locar al davant.

f ) Fals, acaben amb un punt.g) Cert.h) Cert.i ) Fals, davant no hi va mai, pot anar al darrere.j ) Cert.k) Cert.

5 Perquè s’utilitzen en sentit figurat.• esforçar-se• enemics (era la paraula exacta)


3r ESO


• desenvolupar• va prendre el determini / es va decidir

6 Ella no podia evitar de pensar en les paraulesd’en Joan: «la vida, de vegades, et proporcionaexperiències que perduren per sempre més».Tenia raó, i aquella n’era una. Caminava al seucostat d’esma; es deixava endur. Li mirà els ulls,el rostre, el perfil del front, el nas, la boca. Ell sen’adonà i es girà cap a ella. Ajuntaren els cossosen una abraçada suau i llarga, sense dir-se res.Se sentiren l’un de l’altre sense necessitat de dir-s’ho. Després, quan el perfum d’aquell momentcomençava a perdre’s en algun racó dels seuscors, en Joan obrí els ulls, i amb la vista feta a lallum dèbil del recinte, anà distingint els objectesque, escampats en un discret desordre, erensens dubte els estris i atuells d’aquell home.

7 L’analfabetisme ha estat, al llarg de la història,un factor de marginació. Encara avui dia hi ha,al món, milions de persones que pel fet de seranalfabetes estan sotmeses a l’explotació perpart dels il·lustrats.

Saber llegir i escriure és fonamental. Però non’hi ha prou de saber-ne: s’ha de practicar. Perals qui no llegeixen mai cap diari ni cap llibre,s’ha inventat l’expressió d’analfabets funcionals.Tenen una aptitud, però no l’exerceixen, i ja sesap que quan no són exercitades amb la sufi-cient constància, les aptituds es van debilitant.

Contra els pessimistes, jo crec que a Cata-lunya es llegeix bastant més que fa 30 anys –omés que en fa 20 o 50, és igual–. I aquest canvino s’explica, només, per l’increment de la pobla-ció. En qualsevol cas, és evident que s’editenmolts més llibres i que es venen molts mésexemplars, a més d’haver-se produït una expan-sió de les biblioteques, i això passa tot i l’atrac-ció televisiva i la seducció que exerceixen lesnoves tecnologies audiovisuals. […]

8 – Em va explicar que aquella nit va anar a bus-car preservatius a la farmàcia i que no n’hi vanvoler vendre cap, i que després l’Anna va anara l’hospital a demanar la píndola de l’endemài no la hi van voler donar.

– Ja.– Ho sabies, això?– Jo ho sé tot.– Per això estàs així?

– Així, com?– A la defensiva.– Jo no estic a la defensiva. Estic emprenyada

–va treure una tona de foc pels queixals–.L’Anna va morir per culpa de tots, de tots! Hoentens? Això és el que més m’empipa. I peraixò no entenc de què serveix parlar-ne.


1 a) bromuro: bromur; nada: res; codejat: rela-cionat; sigle: segle; palàcio: palau.

b) El protagonista s’ha tornat boig. La novel·laés l’estudi d’un cas clínic de bogeria, comdiu el títol.

c) Comença tractant el metge de vostè, però amesura que perd el control utilitza el tracta-ment de tu. Li ha perdut tot el respecte.

d) El protagonista és un entusiasta del generalPrim. El general Prim nasqué a Reus l’any1814 i morí a Madrid el 1870, víctima d’unatemptat. Fill d’una família benestant, es dedi-cà a la política i a l’exèrcit. D’ideologia liberal,fou elegit diputat a Corts en diverses ocasions.


1 a) tertúlia e) debat i ) debatb) debat f ) tertúlia j) debatc) tertúlia g) tertúlia k) debatd) tertúlia h) debat l ) debat

2 Resposta model: «Ei!»; «Ei! Com va això?»; «Percert, et volia preguntar una cosa»; «Ep!»;«Escolta!», etc.


1 a 11 c2 c 12 b3 b 13 a4 a 14 b5 b 15 a6 a 16 b7 b 17 b8 b 18 c9 c 19 b

10 b 20 b

55


Unitat 9


Sol Llen3 Eso Cat

Documents

Transcript of Sol Llen3 Eso Cat