TOT Girona 43 · Novembre - Desembre 2014
description
Transcript of TOT Girona 43 · Novembre - Desembre 2014
PORTADA043TOTGir.qxd:Maquetación 1 24/10/14 13:56 Página 1
PORTADA043TOTGir.qxd:Maquetación 1 24/10/14 13:56 Página 2
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 11:07 Página 3
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 09:58 Página 4
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 09:58 Página 5
EDITA: EDICIONS LOCALS BAIX EMPORDÀ, SL
C/Salt, 25 Local A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona
Tel. 972 406 112 (matins)
Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx
Gerent: Xavier Costey i Deulofeu
Director de continguts: Salvador Garcia-Arbós
Directora comercial: Emma Parra
Publicitat: Emma Parra, Gerard Martínez
Redacció: Salvador Garcia-Arbós, Ariadna Ventura
i Francesc Solà
Disseny original: Gemma Barceló
Disseny i maquetació: Gemma Barceló,
Gemma Vidal, Rosa Ballada
Fotografia: Toni León i Deposiphotos
Foto portada: Toni León (Fruites Alt Empordà)
Impressió: Rotimpres
Distribució: Tot Girona
Dipòsit legal: GI-351-2010
TOT GIRONA en cap cas no respon del contingut dels
articles ni comparteix necessàriament les opinions que
hi apareixen signades. Només els seus autors en són
responsables.
Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,
imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic
Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-
se al nostre equip comercial per correu electrònic a
[email protected], o bé per telèfon trucant al
972 406 112 (matins).
Sumari
7 Editorial
8 Ciutat
40 Platja d’Aro
46 Cultura
56 Empresa
62 Salut
76 Casa i decoració
92 Moda i bellesa
102 Alimentació
140 Gastronomia
146 Fitxes restaurants
Edicions LocalsBaix Empordà, SL
Edició CIUTAT DE GIRONA
CIUTAT8 Sis segles a Girona
La contribució jueva en la història de Girona
SALUT62 Sense gluten
La lluita de cada dia de les persones celíaques
ALIMENTACIÓ102 Granel, fresc i “Km0”
Les últimes tendènciesdel menjar
GASTRONOMIA140 El xuixo de Girona
Cent anys del seu naixement
043TOTGir Sumari.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:17 Página 6
En aquest número de TOT Girona trobareu dos reportatges exten-
sos i acurats. En les primeres pàgines hi trobareu un dossier sobre
la presència i la contribució de la comunitat jueva en la història de
la ciutat. A les pàgines centrals, podreu llegir un especial sobre el
comerç de l’alimentació a Girona, amb un directori d’establiments
d’aquest sector a la ciutat. Completem l’alimentació amb repor-
tatge sobre la malaltia celíaca o intolerància al gluten, la proteïna
del blat i d’altres cereals panificables.
En aquesta voluntat de la revista per parlar de Girona i de la histò-
ria de la ciutat, dediquem les planes de gastronomia a parlar del
xuixo, el dolç típic de Girona, nascut algun dia d’entre el 1914 i el
1918. Una dolça tradicional i llegendària nascuda al carrer de l’Ar-
genteria que cal preservar, potenciar i popularitzar.
Són parts de la història de Girona. Una història coixa si no s'explica
amb la contribució de la comunitat jueva. No és la història dels
jueus a Girona, sinó el paper que van jugar els israelites en la
Història de Girona durant sis segles. Es tracta d'una presència
molt potent des del punt de vista cultural i intel·lectual, segons
afirma la medievalista Sílvia Planas, directora del Museu d’Història
dels Jueus i de l'Institut d'Estudis Nahmànides (IENH), principal
centre de documentació i recerca dels jueus a la Corona catalano-
aragonesa, amb la seu al Centre Bonastruc ça Porta de Girona.
Segons l'historiador Jaume Riera, el moment de màxim esplendor
de sis-cents anys d’estrella d’Israel a Girona es limita als segles XII
i XIII. De material arqueològic d’aquella època en prou feina no es
conserva res, tret d’esteles funeràries, làpides o restes de l'antic
cementiri jueu de Montjuïc, conservades a l'antic Museu dels
Jueus, situat on hi va haver l'última sinagoga i l'últim micvé.
La troballa aquest 2014 de la darrera micvé usada per al ritual de
purificació de la comunitat jueva de Girona és crucial per explicar
la història de la ciutat. Justament, les limitacions de l’espai de la
darrera micvé contribueixen a explicar que la comunitat va ser
arraconada en aquella part de Girona que avui anomenem Call.
De la mateixa manera que la troballa de la micvé ha ajudat a expli-
car millor la història de la Girona medieval, seria interessar multi-
plicar els esforços (econòmics, també) per bucejar, desxifrar i di-
vulgar la informació dels «arxius infinits, amb documents escrits
en llatí sobre homes i dones, amb els ses noms» per conèixer mi-
llor el conjunt de persones que van pertànyer a la comunitat jueva
de Girona i que van contribuir a construir i a conformar la història
de la ciutat entre els anys 890 i el 1492.
Una part important de lahistòria de Girona
Editorial
043TOTGir Sumari.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:17 Página 7
8 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
Els jueus a Girona
a història de Girona no
té sentit si no s'explica
amb la contribució de la
comunitat jueva. Es tracta d'u-
na presència molt potent des
del punt de vista cultural i in-
tel·lectual, durant tres segles:
XI, XII i XIII, però que, segons
l'historiador Jaume Riera, es
podria limitar als segles XII i XI-
II. El record material, sobretot
l'arqueològic, no és espectacu-
lar, «ni ric, ni abundant ni noto-
ri»: la trama urbana del call, i
encara; el darrer micvé, desco-
bert i presentat aquest any
mateix; esteles funeràries, làpi-
des o restes de l'antic cementi-
ri jueu de Montjuïc. La majoria
del material arqueològic es
conserva i es concentra a l'an-
tic Museu dels Jueus, situat on
hi va haver l'última sinagoga i
l'última micvé.
Yom Tov Assis, professor d'his-
tòria del poble jueu de la Uni-
versitat Hebrea de Jerusalem i
un dels principals estudiosos
de la presència jueva en els
regnes de la península Ibèrica,
en el seu treball El poble jueu i
Catalunya. Alguns aspectes de
la seva història interna, posa
de manifest la poca riquesa
material: «No hi havia gaire co-
sa que es pogués considerar
arquitectònicament caracterís-
tic dels barris jueus a Catalu-
nya.»
D'entrada, cal advertir que els
calls no eren barris fets expres-
sament per als jueus, que car-
rers no són jueus, sinó medie-
vals, i que no tenien una arqui-
tectura singular, sinó la pròpia
de cada zona. Les cases jueves
es diferenciaven de les cristia-
nes per una escletxa al costat
dret de la porta d'entrada, on
s'hi col·locava un rotlle perga-
mí (mezuzà) amb un fragment
del Deuteronomi (6,4-9): «ES-
COLTA, Israel: el Senyor és el
nostre Déu, el Senyor és l'Ú-
NIC. Estima el Senyor, el teu
Déu, amb tot el cor, amb tota
l'ànima i amb tota la força.
Grava en el teu cor les parau-
les dels manaments que avui
et dono. Inculca-les als teus
fills; parla'n a casa i tot fent ca-
mí, quan te'n vagis al llit i quan
et llevis. Lliga-te-les a la mà
com un distintiu, porta-les
com una marca entre els ulls.
Escriu-les als muntants de la
porta de casa teva i dels por-
tals de la ciutat.»
El barri jueu queda delimitat
pels documents dels arxius no-
tarials i pels decrets reials i
eclesiàstics. Tendien a viure
junts per raons de seguretat o
obligats pel poder. Sílvia Pla-
nas, directora del Museu d’His-
tòria dels Jueus i de l'Institut
d'Estudis Nahmànides (IENH),
principal centre de documen-
tació i recerca dels jueus a la
Corona catalanoaragonesa,
amb la seu al Centre Bonas-
truc ça Porta de Girona, opina
que no hi ha una aquitectura
jueva perquè el poble jueu no
té una arquitectura pròpia, ens
Una comunitat brillant en els segles XII i XIIILa història de la ciutat de Girona des del 890 fins al 1492 és marcada per la presència d'unacomunitat jueva amb un poder intel·lectual molt superior a l'econòmic que sempre se'ls hasuposat. Troballes com recentment la micvé permeten conèixer millor aquella comunitat
LSalvador Garcia-Arbós
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:08 Página 8
Novembre-Desembre 2014 TOT Girona I 9
GIRONA JUEVA CIUTAT
Imatge del Carrer de Sant LLorenç, al Call de Girona. Foto: Toni León
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:08 Página 9
10 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
adapta la de l’entorn on viu. A
més, l’arquitectura és, d’alguna
manera, poc important en el
concepte d’aquest poble, que
desenvolupa el concepte del
Déu únic, invisible, intocable i
omnipresent, que es porta a
dins i es transmet de generació
en generació. Un Déu únic és
més fàcil d'entendre que tres o
quinze. «Per això, ho basen tot
en l'escriptura, que sí que és
transportable. De fet, és l'únic
que es van endur.»
Per això, Planas prefereix par-
lar del patrimoni material i im-
material de la comunitat jueva
de Girona, que de llegat. Són
part de la història de Girona,
com els cristians o els súbdits
de l'Imperi romà. Planas ressal-
ta que cada vegada més es co-
neix millor el conjunt de perso-
nes que van pertànyer a la co-
munitat jueva, gràcies als «ar-
xius infinits, amb documents
escrits en llatí sobre homes i
dones, amb els ses noms». «És
una documentació valuosa so-
bre la vida jueva medieval que
permet albirar com pensaven i
com vivien, i recuperar aquella
història per integrar-la a la His-
tòria. La magnífica cultura jue-
va catalana es va forjar, preci-
sament, durant el temps d'es-
plendor de la cultura catalana
medieval. Una i altra són indis-
sociables; el nostre present és
fruit d'un passat que era ric
perquè era divers i perquè es
va bastir i es va enriquir en
aquella diversitat», emfasitza la
també directora del Museu
d'Història de Girona, Sílvia Pla-
nas. I hi afegeix: «Podem anar
més enllà de l'estudi de Nah-
mànides i dels grans savis i
metges d'aquella comunitat.»
Els documentspermeten conèixercada una de lespersones que van
formar la comunitat
GIRONA JUEVA CIUTAT
Imatge del Call de Girona. La tipologia dels carres es correspon a l’urbanisme medieval, mésque no pas a cap voluntat de la comunitat jueva o dels cristians dominants. Foto: Toni León
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 10
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 11
GIRONA JUEVA CIUTAT
Salvador Garcia-Arbós
Mossé Ben Nahman: Bonastruc
Mossé Ben Nahman (Girona,
1194-Sant Joan d'Acre o Acco,
1270) és considerat la més
gran personalitat talmúdica del
seu temps a la Península Ibèri-
ca. Moixé ben Nahman, o Nah-
mànides o Ramban o Bonas-
truc ça Porta (segle XIII) és la
personalitat més insigne de la
història dels jueus a Catalunya,
probablement un dels pensa-
dors més rellevants que mai ha
tingut Girona. Segons el doctor
Jaume Riera Sans, Nahmàni-
des i Bonastruc ça Porta eren
la mateixa persona, com corro-
boren les proves documentals,
de les quals destaca una men-
ció en la disputa de Tortosa a
Bonastruc Desmetre. I de mes-
tre o rabí de Girona només n'hi
ha hagut un: Moixé ben Nah-
man.
Nahmànides és fill d'una pode-
rosa família jueva de Girona,
gran estudiós del Talmud, ca-
balista, rabí, mestre i poeta.
Quan es va produir la polèmica
entre els racionalistes proMai-
nònides, defensors de la filoso-
fia grega, i els tradicionalistes
va cercar la unitat del poble
d'Israel per posar pau. I era no
racionalista.
No es va estar de condemnar el
règim dels prínceps (nesiïm)
de l'aljama de Barcelona: «La
posició del poder dins de al co-
munitat no és hereditària de
pare a fill si aquest darrer no
n'és digne.» Tot i ser de Girona,
Nahmànides va pertànyer al
corrent cabalístic de Barcelo-
na, que propugnava una acti-
tud de secretisme absolut i dis-
creció absoluta. Per ells, la cà-
bala era una ciència que havia
de limitar-se a una petita mino-
ria d'entesos i ensenyar-ne no-
més oralment a pocs deixebles
escollits. Vet aquí que no hi ha
obra de Nahmànides sobre Cà-
bala.
L'escola de Girona potencia es-
campar la potència de la càba-
la arreu. Té en Isaac ben Abra-
ham, conegut per Isaac el Cec,
el seu màxim exponent. Isaac
el Cec / Isaac ben Abraham és
anomenat «el pare de la càba-
la», no per haver estat el pri-
mer, sinó per ser el més brillant
dels seus primers formuladors.
La personalitat més insigne de la història dels jueus a Catalunya i un dels pensadors mésrellevants que mai ha tingut Girona ha estat Moixé ben Nahman, Nahmànides, Ramban oBonastruc ça Porta, que va viure en el segleXIII i que avui se sap que eren lamateixa persona
El savi gironí és lamés gran
personalitattalmúdica del seu
temps a la Península
12 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 12
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 13
14 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
GIRONA JUEVA CIUTAT
Salvador Garcia-Arbós
Econòmicament la comunitat
jueva no tenia la transcendèn-
cia que se'ls atribueix, tot i que
hi havia jueus molt rics, com
ara Astruch Benet, el més ric
de la història dels jueus de Gi-
rona. Tanmateix, en conjunt, la
comunitat no tenia un pes eco-
nòmic transcendental com s'ha
volgut fer entendre.
Quan va desaparèixer la comu-
nitat jueva, Girona es va empo-
brir intel·lectualment i cultural-
ment, però des d'un punt de
vista econòmic es va notar poc.
Les comunitats jueves s'havien
establert a tots aquells indrets
on l'activitat comercial i me-
nestral, l'artesania i el negoci
dels diners, juntament amb els
permisos reials afavorien el seu
desenvolupament. No es van
dedicar a l'agricultura pel fet
que els masos eren aïllats i és
preceptiva la vida comunitària;
per això feien vida urbana. Vet
aquí la concentració d'edificis
necessaris per la comunitat,
per poder viure com a jueus, en
espais urbans, un barri o un
carrer. Ells parlaven de Shekinà
be Israel (barri d'Israel) i molt
documents, en llatí o català, en
diuen call.
Totes les qüestions del govern
de les aljames, de la comunitat,
quedaven subjectes a l'autori-
tat del Rei, a qui pertanyien.
L'historiador Jaume Riera re-
corda que els jueus no tenien ni
drets ni privilegis: «Pertanyien
al rei individualment i
col·lectivament. El rei tenia el
domini directe sobre els seus
béns i les seves propietats:
eren serfs reials.» I aquesta és
una altra de les raons per les
quals van rebre agressions i lin-
xaments; una forma de mani-
festar el desacord amb l’autori-
tat.
Un dels factors pel qual més
odi contra ells va generar va
ser la usura. La majoria de ju-
eus de classe mitjana i alta
prestaven diners; precisament,
la meitat dels 8.000 actes do-
cumentals fets a Girona a co-
mençament del segle XIV feien
referència a préstecs jueus.
Jaume I va establir un tipus del
20 per cent per a qualsevol
préstec fet per jueus i jueves.
No obstant això, Planas alerta
que «la majoria de la població
jueva a la Catalunya medieval
no era ni rica, ni poderosa i ha-
via de guanyar-se el pa amb la
feina de les seves mans.» El
prestamisme era una activitat
paral·lela a qualsevol dels oficis
que exercien.
Les elits solien ser diplomàtics,
metges i científics i funcionaris,
activitat aquesta última que
enrabiava els cristians perquè
es tractava d'un càrrec de po-
der i d'influència enorme sobre
el rei.
Malgrat que un dels factors que més odi va generar contra els jueus a la Catalunya medievalva ser la usura, només els de classe alta i mitjana eren prestamistes, mentre que la majoriano era ni rics, ni poderosos i havien de guanyar-se el pa amb la feina de les seves mans
Els jueus no tenienni drets ni privilegis:Pertanyien al reiindividualment icol·lectivament
El fals mitedel jueu ric
Pati interior del Centre Bonastruc ça Porta, Girona. Foto: Toni León
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 14
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 15
Novembre-Desembre 2014
GIRONA JUEVA CIUTAT
Salvador Garcia-Arbós
La descoberta de la micvé
La descoberta, el febrer del
2014, de la micvé marca un
abans i un després en el conei-
xement del call de Girona, ja
que abans d'intuïa i ara se sap.
S'intuïen els espais on podien
haver estat i ara es coneixen
aquests espais d'ús comunita-
ri. Aquesta descoberta ha per-
mès als historiadors fer una re-
lectura de la fi de la comunitat
jueva, dels últims temps. Les
restes de la micvé, tal com
s'han trobat, són modestes per
la dimensió de l'aljama de Gi-
rona, tant en nombre de pobla-
ció, com en producció cultural.
Aquestes restes són documen-
tades com a micvé i espai sina-
gogal des del 1435 fins al 1492,
la darrera etapa de vida jueva a
Girona, que es correspon a la
pobresa material d'aljama, per
l'arraconament a què es va
sotmetre aquelles persones.
En aquells anys del XV, els dar-
rers de la comunitat jueva a Gi-
rona, veiem uns espais que
contrasten amb els de Besalú
dels segles XII i XIII: «A Besalú
hi ha les restes d'una gran mic-
vé, amb una estructura fantàs-
tica i meravellosa, mentre que
a Girona hi ha les restes d'a-
quella sinagoga tan limitada
que van tenir a l'actual Centre
Bonastruc, l'únic que els van
deixar tenir i construir en
aquells darrers anys», remarca
Sílvia Planas.
La descoberts dels darrers banys rituals de purificació, modestosd’acord amb la importància de l’aljama i petits en comparació ambla micvé de la gran sinagoga, documentada en el 23 de la Força
Arran de la pestanegra del 1391, lacomunitat va serreclosa al que esconeix com el Call
Els avalots del 1391 i el gueto
El segle XIV va iniciar-se el mal-
son de la comunitat i, tot i que
es poden moure per la resta de
la ciutat, per ordre de Jaume II,
el 1313, han de portar una rode-
lla perquè se'ls distingeixi de la
resta de persones. En el mo-
ment d'esplendor de la vida
jueva a Girona i de coexistència
cultural amb els cristians do-
minants, la micvé va ser a la
gran sinagoga de Girona, docu-
mentada en el número 23 del
carrer de la Força. Per causa de
la pesta negra del 1391, els ju-
eus, que van morir en la matei-
xa proporció que els cristians,
van ser acusats de cuinar l'epi-
dèmia i se'ls va perseguir i lin-
xar al crit de «Que els juheus es
facen christ ians o que
muyren», sobretot el dia fatídic
de Sant Llorenç, el 10 d'agost,
del 1391. Va acabar amb la re-
clusió de la comunitat jueva a
la banda dreta de la pujada de
la Força, anomenada aleshores
carrer de Sant Llorenç, i se'ls
va obligar a tapar portes i fines-
tres. Centenars de persones
van ser assassinades, forçades
a la conversió o exiliades. Van
ser el cap d’esquila del males-
tar general amb una entorn de
fam, guerra, crisi i deutes.
Durant els prop de dos
mil·lenis de cristianisme, els ju-
eus han estat receptors dels
improperis contra els gover-
nants, a més de de la tírria que
els ha tingut un poble, incitat
per una Església, que els ha as-
senyalat com els assassins de
de Jesucrist, com si el natzarè
no fons un rabí, un jueu practi-
cant i docte. Com s'explica a la
cronologia, fins i tot, quan esta-
ven bé, no van pas viure sem-
pre en pau i llibertat arreu.
Jaume I mateix, acatant una
disposició del quart concili La-
Imatge de la darrera micvé de Girona. Foto: Josep Maria Oliveras.
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 16
Novembre-Desembre 2014
Aquesta imatge de la darrera micvé permet observar que la comunitat es va veure obligada aconstruir-la on va poder per seguir l’obligada purificació. Foto: Josep Maria Oliveras.
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 17
18 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
GIRONA JUEVA CIUTAT
terà, a Roma, va acabar impo-
sant l'ús d'un signe distintiu
dels jueus en els seus vestits;
es tractava d'una rodella de co-
lor groc i vermell que els homes
duien al pit i les dones, engan-
xat al mocador que els tapava
el cap, que permetia distingir-
los i determinar la seva condi-
ció de jueu o jueva. Això prova
que no tenien cap tret morfolò-
gic –ni la pell més fosca, ni els
nassos grossos, ni els ulls allar-
gassats– que distingís jueus i
cristians, ni cap manera espe-
cial de vestir.
En aquell concili també se'ls va
prohibir exercir funcions públi-
ques, el préstec i la usura i sor-
tir durant la Setmana Santa. Al
segle XIII mateix, són expulsats
més d'una vegada de França;
d'Anglaterra, també. El papa
Gregori X –de pontificat curt,
1272-1276– va manar que no
visquessin barrejats amb els
cristians. I en aquell seu darrer
any, el 1276, també de la mort
de Jaume I, clergues de la ca-
tedral van atacar al call de Giro-
na.
A partir del 1299 se'ls va co-
mençar a prohibir tocar cap ali-
ment al mercat, perquè no el
deixessin impur. Eren protegits
del rei, perquè eren de la seva
propietat; anys més tard, quan
l'agricultura s'enfonsava i hi ha-
via epidèmies de pesta, els ju-
eus ho van començar a passar
molt malament. A partir del se-
gle XIV, aquella coexistència
empitjorava, creixien la perse-
cució i les restriccions, fins que
el 1348, ja es van produir as-
salts als calls de Barcelona,
Cervera o Tàrrega. El 1391 es
van repetir els avalots a Barce-
lona, Girona, Lleida i Perpinyà,
entre altres ciutats, moment a
partir del qual ja van ser reclo-
sos a la banda del carrer de la
Força que avui anomenem el
Call. En aquest moment, l'alja-
ma va reclamar una sinagoga i,
òbviament, una micvé, els ba-
nys de purificació, sense els
quals l'activitat de la comunitat
quedaria paralitzada, doncs
sense puresa, no hi ha vida. La
transcendental micvé no és un
espai fàcil d'emplaçar, ja que és
imprescindible que hi hagi l'ai-
gua corrent.
Per això, tot i ser reclosos van
poder seguir usant la micvé del
23 del carrer de la Força fins al
1420, quan va ser clausurada el
1420 definitivament. Després
de la Disputa de Tortosa (1413-
1415), un debat inter-religiós
entre jueus i cristians, convocat
per l'antipapa Benet XIII, el pa-
pa Lluna, per forçar els jueus a
reconèixer les seves errades en
matèria de fe. Al final de la dis-
puta, els representants jueus
van ser obligats a signar un do-
cument en el qual van haver de
reconèixer les seves errades de
fe. L'antiPapa Benet XIII va sig-
Jaume I va imposarl’ús d’un signe
distintiu dels jueus,acatant un acord delquart Concili Laterà
La darrera micvé de Girona és a la zona nord-est de l’actual Centre Bonastruc ça Porta, al niv-ell del pati superior. Era en el complex de la darrera Sinagoga, molt petita en comparació a laque hi va haver en els segles XI, XII i XIII, el moment d’esplendor de la comunitat, al número22 del carrer de la Força. Foto: Josep Maria Oliveras.
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 18
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 19
20 I TOT Girona
GIRONA JUEVA CIUTAT
nar dues butlles Etsi Doctoris
Gentium i Contra Judaeos, que
van motivar la crema de llibres
i la separació física de jueus i
cristians. Arran de les idees del
Papa Lluna que volia salvar
com fos el seu ramat també es
van mutiplicar les conversions
forçades.
Així, el 1415, arran de la disputa
de Tortosa la micvé va ser
clausurada, però un any més
tard, la reina Maria, regent en
nom d'Alfons el Magnànim, en
va manar la reobertura. Tan-
mateix, el 1420 es va clausurar
definitivament aquella micvé
que podria haver estat com la
de Besalú. Sílvia Planas asse-
gura que, de moment, no es
pot explicar què va passar, on
era la sinagoga i on es purifica-
ven les dones per continuar la
vida de la comunitat, entre el
1420 i el 1435, quan s'obre la
darrera micvé, descoberta
aquest 2014.
L'últim segle de vida a Girona
va ser molt dur i els darrers
anys, un calvari. El règim cris-
tià dificultava cada cop més la
vida dels jueus i els arracona-
va, per forçar-ne la conversió o
l'exili. El 1458 hi va haver una
ordre de reclusió forçada al
call, que encara va fer més difí-
cil viure a aquell grup de per-
sones, cada cop més reduït. El
1435 ja van obtenir un privilegi
de la reina Maria per construir
una sinagoga al Call reduït, on
hi tenien la micvé.
El 1492, quan els Reis Catòlics
signen el decret de conversió
o, en cas de negativa, d'expul-
sió, molts ja havien marxat. I ja
se sap que, els que es van que-
dar, van ser vigilats per la In-
quisició perquè la seva conver-
sió fos sincera.
L'últim segle de vidade la comunitat aGirona va ser moltdur i els darrersanys, un calvari
Imatge del Call de Girona. Foto: Toni León
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 20
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 21
GIRONA JUEVA CIUTAT
Salvador Garcia-Arbós
Catalunya no era “Sefarad”
Sefarad com a pàtria enyorada
pels jueus que van viure a la
península és un concepte que
neix en el del segle XVI, des-
prés de l’expulsió, en el mo-
ment que van començar a
enyorar allò que havien hagut
de deixar. És aleshores que Se-
farat, igual que al-Andalus, co-
mença a incloure tota la penín-
sula. Abans només en designa-
ven la Bètica, és a dir, que cor-
responia a l'ús restringit que es
feia de l'antiga denominació lla-
tina d’Hispania, segons llegim a
l’imprescindible Història de la
Catalunya jueva. Vida i mort de
les comunitats jueves de la Ca-
talunya Medieval, de Sílvia Pla-
nas i el semitista Manuel Forca-
no.
Un treball profusament docu-
mentat pel doctor Eduard Feliu
i Mabres (1938-2009), gran es-
tudiós de la vida i la cultura he-
brees de la Catalunya medie-
val, prova l'anacronisme d'apli-
car el nom de Sefarad als diver-
sos regnes de la Corona catala-
noaragonesa i, sobretot, als
dels comtats de Catalunya, on
va residir la comunitat més
nombrosa. «Els jueus que habi-
taven els comtats catalans mai
no havien imaginat que, un dia,
les generacions futures els arri-
barien a situar a Sefarad, ja que
Catalunya no era inclosa a dins
de les terres que, en escriure
en hebreu, els jueus anomena-
ven aleshores Sefarad. Asseve-
rar el contrari és cometre un
crim de lesa història, ja que su-
posa projectar cap enrere el
sentit que aquest nom va ad-
quirir segles més tard», segons
llegim a la plana 25 de La Cata-
Els estudis proven que Catalunya era “Sarefat”, França en la denominació actual, i queasseverar el contrari és “cometre un crim de lesa història, ja que suposa projectar capenrere el sentit que aquest nom va adquirir segles més tard”
Per als medievals,Sefarad era el sud
del territori hispànic,les terres islàmiques
d'al-Andalus
Làpides funeràries de l’antic cementiri jueu de Montjuïc, al Museu dels Jueus de Catalunya,instal·lat al Centre Bonastruc ça Porta. Foto: Toni León
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 22
Novembre-Desembre 2014 TOT Girona I 23
Interior del Museu dels Jueus de Catalunya. Foto: Toni León GIRONA JUEVA CIUTAT
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 23
24 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
GIRONA JUEVA CIUTAT
lunya jueva, catàleg de la mag-
na exposició que es va fer el
2002 al Museu d'Història de
Catalunya.
Feliu va justificar aquell article,
per aclarir el «malentès» i evi-
tar «distorsions històriques»
d'aquells que estudien la penín-
sula Ibèrica medieval sense
despendre's primer dels marcs
territorials, polítics i culturals
que serveixen per explicar el
món d'avui. Es tracta d'un tre-
ball d'una erudició colossal i
farcit d'anotacions més que
aclaridores.
Sílvia Planas remarca que, per
a Moixé ben Nahman, de Giro-
na, i Salomó ben Adret, de Bar-
celona, dos dels més grans sa-
vis jueus de tots els temps, Se-
farad era el sud del territori his-
pànic, les terres islàmiques
d'al-Andalus.
Eduard Feliu també esmenta
Alfons el Cast que el 1176 va si-
tuar València «in regione Hispa-
nicarum», és a dir en terres
musulmanes; en canvi, explica
que les regions cristianes de
més al nord eren «la terra d'E-
dom, una denominació que el
Talmud i alguns michasdim ha-
vien aplicat primer a l'Imperi
romà i a la Roma cristiana, des-
prés als països cristians i, al fi-
nal de tot, a tot allò que tenia a
veure amb els cristianisme».
Per reblar la tesi del doctor Fe-
liu, els jueus andalusís indica-
ven el territori de Catalunya,
junt amb les terres transpiri-
nenques, sota la denominació
de França o terra dels francs,
això és Sarefat (en la denomi-
nació actual és França), fora
doncs del que s’entén per Sefa-
rad.
Sala de les làpides i les esteles funeràries de l’antic cementiri jueu de Montjuïc, al Museu delsJueus de Catalunyaça. Foto: Toni León
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 24
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 25
26 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
GIRONA JUEVA CIUTAT
711 Conquesta àrabomusulmana de la península Ibèrica
800 Carlemany és proclamat Emperador
850 Un jueu anomenat Judacot és emissari de Carlemany a Barcelona
878 Guifré el Pilós és comte de Barcelona, Vic i Girona
890 Esment de la presència de 25 famílies jueves a la ciutat de Girona
989 Borrell II, de Barcelona, Girona i Osona, és el primer comte català independent dels reis francs
Inicis s. XI Girona: jueus i jueves propietaris de terres als afores de la ciutat
1040 Rahel, jueva de Girona, signa, en hebreu, un document de venda
1112 Unió política de Catalunya i Provença
1160 Primer esment documental del call de Girona
1166 Benjamí de Tudela, jueu navarrès que viatja a la Terra d'Israel, passa per Barcelona i Girona i parla de les comunitatsjueves que hi troba establertes
1196 Maimònides acaba de redactar La Guia dels Perplexos en àrab. Samuel ibn Tibon, a Lunel, la traduirà a l'hebreul'any 1204
1137 Unió política de Catalunya i Aragó
1194 Neix Mossé ben Nahman (Ramban) mestre rabí de Girona, poeta, exegeta, cabalista, una de les personalitats mésimportants, per no dir la màxima, del judaisme català
1200 Neix Jonà ben Abraham Gerundí, deixeble del cabalista Isaac el Cec i de Mossé ben Nahman. Cap de la facció an-tiracionalista
1213 Croada Albigesa contra els càtars, batalla de Muret i mort del rei Pere I
1213- 1327 Edat d'Or del judaisme català: presència d'oficials jueus al servei dels reis catalans, participació activa en les empre-ses expansionistes de la Corona d'Aragó vers les Illes Balears i els territoris valencians, i una gran activitat cultural
1215 Papa Innocent III: Concili de Laterà IV, cànons antijudaics (senyals distintius als vestits, control dels préstecs, etc.).
1229 Jaume I conquereix el regne musulmà de Mallorca. Es legalitza l'interès del préstec jueu en el 20%.
1232 Greus enfrontaments a Montpeller entre rabins "racionalistes" i "tradicionalistes" dins el marc de la polèmica anti-maimonidiana
1235 Mort de rabí Isaac ben Abraham,més conegut com Isaac el Cec, anomenat "el pare de la Càbala."
1238 Conquesta i repartiment deValència per part de Jaume I: els jueus reben terres i cases dins de la ciutat i als seus afores
1263 Disputa de Barcelona, convocada pel rei Jaume I, entre el convers Pol Cristià i Mossé ben Nahman, mestre rabí deGirona
Mitjans s. XIII Messul•lam ben Salomó de Piera, poeta, és un dels caps de l'aljama de Girona. Jucef Ezobi escriu a Perpinyà el poe-ma La safata d'argent. Neix Jedaia ha-Peniní a Perpinyà, autor del poema L'Examen del món
1267 Partença a la Terra d'Israel de Mossé ben Nahman
1269-70 Mort de rabí Mossé ben Nahman a Israel. Mort del cabalista Azriel de Girona, deixeble d'Isaac el Cec
1276 Atac al call de Girona per part de clergues de la catedral. Mort de Jaume I.
Sis segles d’història comunaEn aquesta cronologia dels sis segles d’història dels jueus a Girona, hi ha també datesdestacades de la història de la Corona catalano-aragonesa i d’altres regnes veïns que vaninfluir en la vida de la ja prou convulsa comunitat jueva gironina
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 26
Turistes al carrer de la Força de Girona, just a davant del Centre Bonastruc ça Porta.Foto: Toni León
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:09 Página 27
GIRONA JUEVA CIUTAT
1280 Astruc Ravaia, jueu de Girona, Batlle reial
1280 Pere el Gran atorga a totes les aljames de Catalunya el privilegi de tenir tribunals rabinics propis, (Bet Din)
1282 Conquesta catalana de Sicília: Vespres Sicilianes
1284 Prohibició als jueus de ser titulars de càrrecs públics amb poder sobre els cristians
Finals s. XIII Canvis significatius en el govern i el poder de les aljames: la classe aristocràtica dels Nessiïm es veu substituïda peruna burgesia jueva més religiosa i tradicional
Principis s. XIV Rabí Abamari ben Mossé ben Jucef de Lunel, cap del partit antifilosòfic, autor de L’ofrena de zel
1306 Expulsió de les comunitats de França per Felip IV "el Bell": arribada i establiment de famílies jueves a Girona i aBarcelona. Exili del rabí i metge provençal Estori ha-Parhí, autor de l'obra topogràfica d'Israel el Llibre del botó i laflor. Es tanca l'Edat d'Or del judaisme provençal
1310 Neix el gran talmudista gironí, però assentat a Barcelona, Nissim ben Rovèn Gerundí
1313 Jaume II obliga la població jueva a dur les rodelles distintives a les robes
1315 Retorn dels jueus a França
1322 Nova expulsió de les comunitats franceses per Carles IV
1354 Trobada a Barcelona dels representants de les aljames catalanes; redacció d'un còdex per a totes les comunitatsque rep el nom de Taccanot
1359 Permís de retorn dels jueus a França
1373 Jafudà Cresques i Abraham Cresques, jueus de Mallorca, realitzen el seu Mapamundi, conegut com a l’Atlas Català
Una altra imatge del Call de Girona. Foto: Toni León
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:10 Página 28
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:10 Página 29
30 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
1386 La reina Violant és Senyora de l'aljama de Girona
1391 Avalots contra tots els calls catalans i desaparició violenta de les aljames de València, Palma i Barcelona
1413-1415 Disputa de Tortosa, convocada pel Papa Benet XIII, que provoca grans conversions entre la població jueva de
Catalunya i d'Aragó
1415 Butlla Etsi Doctoris Gentium, de Benet XIII. Disposicions molt negatives per la població jueva de Catalunya
1409-16 Fra Vicenç Ferrer predica contra el judaisme a tot Catalunya
1435 Funden l’última sinagoga de la ciutat de Girona
1458 Girona: reclusió obligada de totes les famílies jueves al call
1462 Guerra civil a Catalunya.
1479 Unió de les corones de Castella i Aragó, amb el matrimoni entre Ferran d Aragó i Isabel de Castella
1483 Tomás de Torquemada nomenat Inquisidor General de Castella
1484 Establiment del primer Tribunal de la Inquisició al regne dAragó
1492 El 10 de juliol, els tres secretaris de la comunitat jueva que encara resistien a Girona van dirigir-se a casa del notariper formalitzar la venda de l'última sinagoga del call. El 31 de març els Reis Catòlics signen el decret d’expulsió deles comunitats jueves dels regnes de Castella i Catalunya-Aragó. Els donen 4 mesos per decidir convertir-se al cris-tianisme omarxar
GIRONA JUEVA CIUTAT
En el Museu dels Jueus de Catalunya hi ha una reproducció del fragment del Tapís de laCreació en què es recreen els jueus.També hi ha una imatge de Jerusalem. Foto: Toni León
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:10 Página 30
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:10 Página 31
32 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
,
l debat sobre l’escolarit-
zació dels nens i joves
amb Necessitats Educa-
tives Especials (NEE) és una
qüestió de plena actualitat que
planteja un gran nombre d’in-
terrrogants als quals no sem-
pre és possible oferir una única
resposta. Per aprofundir en
aquest tema hem vistat el Cen-
tre d’Educació Especial Palau
de la mà de Miquel Barris Ru-
set, el seu director des de fa 9
anys, i que es dedica a aquest
sector des de en fa 17.
Suposo que, malgrat la dure-
sa i la dificultat de la feina, la
seva és una carrera amb mol-
tíssimes satisfaccions.
Si, a la gent li costa entendre
que un món tan dur, per la di-
versitat de situacions que plan-
teja, sigui també tant gratifi-
cant. Per això als que ens hi de-
diquem ens ha d’agradar molt.
Passejant pel centre es veu
que els professionals que hi
treballen fan la feina molt a
gust i així ho transmeten.
Si, aquí els nens ploren quan
marxen de vacances. L’escola
és el seu món. I s’hi troben bé.
Aquest és el nostre indicador
que fem les coses bé. Si en la
Juntament amb el CEE Font de l’Abella, el de Palau és una de les dues escoles d’EducacióEspecial de Girona, que advoca per una integració que accepti les diferències. Segons el seudirector, l’educació especial no és sinònim de segregació, sinò d’especialització
EAriadna Ventura i Ros
“Éls nens són sempreel nostre indicador ”Miquel Barris Ruset, director del CEE Palau
feina de mestre hi ha un com-
ponent vocacional important,
en l’educació especial encara
més. O t’agrada aquest món o
dedica’t a una altra cosa.
Quins tipus de discapacitats
acull el centre?
Estem especialitzats en trans-
torns neuromotrius. Per tant,
tots els nostres alumnes tenen
de base un transtorn motor. Ai-
xò no vol dir que no hi hagi al-
tres discapacitats afegides,
com ara la ceguesa.
I com adapta el centre el seu
programa a un ventall tant
ampli de perfils?
Ens regim pel currículum ordi-
nari que marca el Departament
d’Ensenyament però adaptat a
l’escola. Tenim dos objectius
molt clars: la comunicació i
l’autonomia. Partint d’aquests
dos objectius, fem un progra-
ma individual per a cada nen i
tracem la feina que cal fer al
llarg de la seva escolarització,
que es revisa cada any.
EDUCACIÓ CIUTAT
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:10 Página 32
Novembre-Desembre 2014
En què consisteixen aquestes
adaptacions curriculars? En
canvi d’assignatures? En can-
vi en els continguts?
Les assignatures són les matei-
xes. Només deixem de fer llen-
gua estrangera i educació físi-
ca. I els continguts també són
els mateixos però adaptats a
cada nen, de forma individual.
Són les Noves Tecnologies de
la Informació una eina impor-
tant en l’educació i la forma-
ció dels nens amb NEE?
Les Noves Tecnologies de la In-
formació són l’eina del centre,
en majúscules. La màquina
d’escriure elèctrica va ser una
petita primera revolució per
nosaltres, perquè no havies de
fer massa força per poder es-
criure. Però l’autèntica primera
gran revolució ha sigut l’entra-
da dels ordinadors al món es-
colar i a les nostres aules. Però
només amb els ordinadors no
fem res. Ha estat gràcies a la
feina de persones com el pro-
fessor Jordi Lagares, creador
del Projecte Fressa, un conjunt
de programes informàtics
adaptats a les persones amb
alguna discapacitat, que els or-
dinadors s’han convertit real-
ment en l’eina de comunicació
de molts dels nostres alumnes.
El fet de crear i adaptar progra-
mari a aquestes necessitats ha
convertit l’ordinador en una ei-
na bàsica per acedir al currícu-
lum i també al coneixement.
Els professionals que treba-
lleu al centre heu de tenir una
formació específica?
Hem de tenir l’especialitat d’E-
ducació Especial.
I quin és el perfil d’aquests
professionals?
Primer de tot al professional
que es dedica a l’educació es-
pecial l i ha d’agradar molt
aquest món. I ha de ser flexible
i tenir molta capacitat de treba-
llar en equip, perquè les deci-
sions es prenen sempre de for-
ma consensuada en un equip,
que nosaltres anomenem grup
Al centre treballemdos objectius molt
clars: lacomunicació il’autonomia
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:10 Página 33
EDUCACIÓ CIUTAT
d’aula, i que està format pel
mestre, l’educadora, el fisiote-
rapeuta i el logopeda. I ha de
saber que no farà classes ma-
gistrals, sinò que treballarà de
forma individual amb cada
alumne.
A més de la formació acadè-
mica en si, quins suports o
classes complementàries re-
ben els alumnes?
Tenim un servei de fisioteràpia ,
molt encarada al món educatiu,
és a dir, que ajudi l’alumne a
guanyar en autonomia, en tots
els àmbits de la vida diària. I a
participar a la classe de la for-
ma més autònoma possible. La
fisioteràpia afecta tant l’adap-
tació del lloc de treball del nen
fins el seu desplaçament. I tam-
bé tenim un servei de logopè-
dia, que consisteix en l’apre-
nentatge, en cas que el nen no
tingui parla oral, de les eines
perquè aquest alumne es pugui
comunicar. Sempre dic que co-
municar-se és un dret.
Als centres d’EE es treballa
de manera coordinada amb la
família?
Si, la família és un pilar fona-
mental. Tot el que es treballa al
centre, o les orientacions que
s’hi donen, si no tenen la família
al darrera, en poca cosa es que-
den. Un llenguatge alternatiu
de comunicació, si es queda re-
duït a l’àmbit escolar, no té cap
valor. Els aprenentatges que
adquireixen els nens a l’escola
s’han de poder generalitzar als
entorns naturals, i la família
n’és un. L’autonomia del nen,
sigui en cadira de rodes o en
caminador, s’ha de continuar
treballant a casa. Però també
és molt valuosa aquesta relació
en sentit contrari, és a dir, que
els pares transmetin tota la in-
formació relacionada amb el
seu fill a l’escola.
I existeix un lligam entre l’es-
cola ordinària i l’ escola espe-
cial?
Moltes vegades la relació es dó-
na en els casos de nens amb
escolarització compartida, és a
dir, alumnes que van unes ho-
res a un centre d’educació es-
pecial i unes hores en una esco-
la ordinària.
Com i qui marca el nivell a
partir del qual un alumne amb
NEE ha d’accedir a una escola
ordinària o a una escola espe-
cial?
Aquest és un tema que es valo-
ra nen per nen. I això es veu per
currículum i pel seu nivell cog-
nitiu. Una escola ordinària té
una riquesa d’inputs verbals
que pot ser molt beneficiosa
per a molts nens amb necessi-
tats educacives especial. I si es
veu que aquest nen pot seguir
part del currículum a l’escola
ordinària, se l’envia a aquesta
escola.
Quins criteris se segueixen al-
hora d’acceptar un nen en un
centre d’Educació Especial?
El criteri són les necessitats del
nen. Això es valora conjunta-
ment amb els Equips d’Asses-
sorament Psicopedagògic
(EAP), l’escola i els pares, que
analitzen quines necessitats té
el nen i si la resposta a aques-
tes necesitats la pot donar mi-
llor l’escola ordinària o una es-
cola especial.
Entén que hi hagi reticències
d’alguns pares a portar el seu
fill a un CEE?
En cas de nens que han estat a
l’escola ordinària durant la pri-
mària, ja pels mateixos nens és
un xoc. Un cop s’han adaptat,
mostren un canvi molt positiu,
perquè milloren molt en auto-
estima. Quan els pares veuen
que el canvi ha sigut positiu i el
nen està bé, es tranquil·litzen.
Però no deixa de ser un xoc que
el teu fill hagi de venir a una es-
cola d’educació especial. En el
cas dels petits, que han de co-
mençar l’escolarització directa-
ment en un CEE, els pares ja
són molt conscients de les ne-
cessitats del seu fill. Un cop els
La socialització espot aconseguir através de moltes
vies, com la família oels amics
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:10 Página 34
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:10 Página 35
EDUCACIÓ CIUTAT
has ensenyat l’escola i els hi
has explicat com funcionem,
acaben veient que és l’escola
que millor s’adapta a les neces-
sitats del seu fill.
Què els diria als pares que
opinen que el model educatiu
dels centres especials pot su-
posar per al seu fill una re-
gressió a nivell formatiu però
sobretot en el grau de socia-
lització?
La socialització es pot aconse-
guir a través de moltes altres
vies, com ara participant en ca-
sals del poble, amb la família,
amb els amics... El model d’es-
cola d’Educació Especial ha
canviat molt, ara és més inclu-
siu. És a dir, sempre partim de
les necessitats del nen; si ve-
iem que les necessitats d’a-
quest nen les pot cobrir l’escola
ordinària, farem tot el possible
perquè aquest nen vagi a una
escola ordinària. Per tant, per
nosaltres, quants més nens pu-
guin anar a l’escola ordinària,
millor. El que no farem és la
bestiesa de portar qualsevol
nen a qualsevol preu en una es-
cola ordinària. Si nosaltres ve-
iem que estarà més ben atès a
l’escola especial, hem de pen-
sar amb el nen i valorar que
aquesta és la seva escola.
Sovint es veu els CEE com un
estigma, no com una oportu-
nitat...
Els centres d’Educació Especial
van començar siguent molt as-
sistencials i hospitalaris, i pot-
ser encara continua aquest es-
tigma. Per això a nosaltres ens
interessa molt donar-nos a co-
nèixer, que es coneguin
aquests nens, que tenen la pos-
sibilitat d’integrar-se a la socie-
tat de moltes maneres.
Alguns pares i col· lectius
afectats es queixen que amb
les retallades ha baixat el
nombre d’alumnes amb NEE
que estudien en escoles con-
vencionals i ha augmentat el
nombre dels que van en cen-
tres especials. Què n’opina?
Ara és cert que els recursos
són limitats i s’han de repartir
més, però a nosaltres no ens ha
arribat cap nen per manca de
recursos a l’escola ordinària. La
crisi ha obligat a optimitzar re-
cursos, i això és positiu.
Al País Basc tots els nens
amb NEE de 6 a 12 anys van a
centres ordinaris, indepen-
dentment del seu grau de dis-
capacitat. Se’ls assignen re-
cursos i professionals de su-
port o es creen aules espe-
cials pels que tenen més ne-
cessitats, però sempre dins
d’un centre ordinari. Està a fa-
vor d’aquest model que pro-
mou la inclusió total?
Jo crec que si l’escola ordinària
està preparada, pel que fa a
professionals, és positiu. Ja no
només pels nens amb Necessi-
tats Educatives Especials, sinò
també per la mateixa escola or-
dinària i els seus alumnes, que
veuen que la societat és diver-
sa. Abans es parlava d’integra-
ció: portar un nen amb NEE es-
pecials a l’escola ordinària. I
vam fer un pas endavant en
aquest model i es va començar
a parlar d’inclusió. La inclusió
vol dir que l’escola és diversa,
que pot incloure des d’un nen
molt brillant, molt talentós,
passant per un nen que neces-
sita un reforç fins a un nen amb
una discapacitat.
Creu que aquest model és
possible aquí a Catalunya?
Amb els recursos que tenim
ara, actualment ho veig una mi-
ca difícil.
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:10 Página 36
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:10 Página 37
38 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
NOTÍCIES CIUTAT
Aquest mes de setembre s’ha
augmentat la plantilla del cos
de policia municipal de Girona
gràcies a les noves incorpora-
cions de sis nous agents i tres
caporals. A la imatge podeu
veure els sis policies locals el
dia que van prendre posses-
sió, després d’haver guanyat
en propietat les seves places
corresponents al procés se-
lectiu previst en l’oferta públi-
ca d’ocupació del 2013.
Una setmana més tard el con-
sistori anunciava la incorpora-
ció dels tres caporals, que per
la seva banda van superar el
concurs-oposició de promoció
Les escoles gironines ja s’han
apuntat a l’oferta d’activitats
pedagògiques que la Diputa-
ció de Girona ha programat
aquest curs per acostar el pa-
trimoni cultural i natural de
les terres gironines als esco-
lars. Enguany, l’ens supramu-
nicipal ofereix 549 activitats
pedagògiques: 329 de patri-
moni cultural i 220 de patri-
moni natural. Les activitats
formen part dels Programes
Pedagògics i Divulgatius de la
Diputació i seran coordinades
per 54 entitats gestores del
patrimoni de les comarques
gironines.
El vicepresident de la Diputa-
ció i president de la Comissió
de Cooperació Municipal, Cul-
tural i d’Acció Social, Xavier
Soy, ha destacat que “amb els
Programes Pedagògics i Di-
vulgatius, la Diputació de Gi-
rona vol fomentar la sinergia
entre els escolars de la de-
marcació i els gestors d'a-
quests espais patrimonials”.
Soy ha explicat que “el territo-
ri de les comarques de Girona
destaca per la diversitat i la ri-
quesa d’equipaments que tre-
ballen pel patrimoni cultural i
natural”.
Aquest curs es preveu repetir
les mateixes bones xifres que
el curs passat, que va tancar
amb la participació de prop
de 40.000 alumnes de 349
que provenien de les diferents
escoles gironines.
L’àliga de Girona va participar
a la Trobada d’Àligues de Ca-
talunya que va tenir lloc a Re-
us el 28 de setembre. L’àliga
de Girona, documentada des
del 1513, és un dels compo-
nents del bestiari festiu de la
ciutat i és l'encarregada de
saludar les autoritats o de so-
lemnitzar, amb el seu ball,
l'arribada dels convidats a la
festa. A la festa, amb mol de
públic, hi van participar àligu-
es i aligots procedents de 28
municipis catalans: Agra-
munt, Badalona, Barcelona,
Berga, la Bisbal d’Empordà,
Bonastre, Cardona, Cervera,
Igualada, Lleida, Manresa,
Mataró, Montblanc, Morella,
Olot, Tarragona, Vic, Vilafran-
ca del Penedès, el Vendrell,
Reus, Sitges, Sant Joan de les
Abadesses, Terrassa, Torre-
dembarra, Tortosa, Tremp i
Valls, a més de Girona.
Educació
MÉS DE 500 ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES A LES ESCOLES
Tradicions
L’ÀLIGA DE GIRONA PARTICIPAA LATROBADANACIONAL
L’alcalde de Girona, Carles
Puigdemont, va presidir el 20
de setembre la hissada de la
senyera estelada i la desco-
berta d’una placa commemo-
rativa als jardins de Vicenç Al-
bert Ballester, que està consi-
derat el creador de la bandera
independentista catalana del
triangle blau i l’estel blanc.
El president de l’Associació de
Veïns de Montilivi, Ramon Ter-
nero, va destacar la importàn-
cia que té pel barri que s’ha-
gin dedicat i reconegut car-
rers i places de la zona a di-
versos noms importants de la
llengua catalana i la història
del país, com el mateix Balles-
ter, però també com Joan Co-
rominas, Josep Clarà i Ayats,
Àngel Serradell, Josep Maria
Corredor o Maria Aurèl ia
Campmany. “Avui és perti-
nent, potser més que mai, fer
aquest homenatge i hissar la
senyera estelada”, va manifes-
tar Ternero.
Societat
MONTILIVI HISSA L’ESTELADA EN HONOR AL SEU CREADOR
Seguretat
NOVES INCORPORACIONS AL COS DE POLICIA LOCAL
interna inclòs en l’Oferta Pú-
blica d’Ocupació del 2013.
Tots ells van ser presentats a
la societat gironina en dos
actes que van tenir lloc a l’A-
juntament de Girona, i van
comptar amb la presència de
l’alcalde de Girona, Carles
Puigdemont; el regidor de
Seguretat, Mobilitat i Via Pú-
blica de l’Ajuntament de Giro-
na, Joan Alcalà, i l’intendent
en cap de la Policia Munici-
pal, Josep Palouzié.
La policia local de Girona té
les seves dependències i ofi-
cines municipals al carrer Ba-
cià de Girona.
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:10 Página 38
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:11 Página 39
40 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
PLATJA D’AROACTIVITATS_MÚSICA_NOTÍCIES
Vídeovigilància aCastell-Platja d’AroS’estrena una xarxa amb càmeres de seguretat
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:37 Página 40
Novembre-Desembre 2014 TOT Girona I 41
NOTICIES PLATJA D’ARO
Francesc Solà
a sala de control del sis-
tema està situat a la seu
de la Policia Local de
Castell-Platja d’Aro. Més enllà
de la tasca que poden fer els
agents amb la visualització en
directe que ofereixen les càme-
res, els 19 aparells incorporen
un sistema automàtic de lectu-
ra de matrícules, d’aquesta
manera es genera una base de
dades en què es van incorpo-
rant tots els vehicles gravats,
alhora que el sistema emet un
avís si en detecta alguna que
està introduïda en el llistat d’in-
terès policial.
Els avisos són rebuts a les de-
pendències i en els vehicles po-
licials, i també en dispositius
mòbils dels comandaments, fa-
cilitant les dades de l'automò-
bil -matrícula, fotografia i lloc
de detecció-, permetent així fer
més precisa la intervenció si és
necessària.
A més a més d’aquesta tasca
preventiva, l’acumulació de da-
des permet fer-hi una cerca ac-
tiva d’un vehicle -introduint la
numeració corresponent- per
comprovar si el sistema l’ha
detectat –dia, hora i situació- i
podent-ne visualitzar, tot segu-
it, els moviments gravats. Els
aparells estan en funcionament
les 24 hores del dia, oferint
imatges d’alta qualitat i fiabili-
tat, emetent avisos a temps re-
al, i generant d’estadístiques i
consultes sectorials.
Més enllà la funció preventiva i
dissuasòria de les càmeres i de
l’activació del protocols d’ac-
tuació policial quan el sistema
localitza una matrícula sospito-
sa o en recerca, les filmacions
tenen valor de prova en qualse-
vol altre tipus d’incident.
L’Ajuntament de Castell-Platja
d’Aro va iniciar l’any 2012 el ca-
mí per implantar aquest siste-
ma de videovigilància, amb la
voluntat de millorar la segure-
tat ciutadana de manera global
en un municipi marcat per du-
es característiques que en fan
aconsellable la seva instal·la-
ció.
D’una banda, una gran extensió
territorial amb l’existència d’u-
na desena d’urbanitzacions i
uns 200 habitatges i masies
aïllades; i de l’altra, una marca-
da estacionalitat turística que
multiplica, per cinc (de 10.000
a 50.0000 persones) el nom-
bre d’habitants durant els caps
de setmana i dates assenyales
–com per exemple els ponts,
setmana santa, Nadal-, i per
deu, com a mínim, (f ins a
100.000) en el període de mà-
xima activitat a l’estiu
L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro estrena la instal•lació de videovigilància al municipiamb 19 càmeres situades a les cruïlles estratègiques que donen accés i sortida amb vehiclea les urbanitzacions i zones més aïllades
L
Els aparells estanen funcionament 24hores al dia, oferintimatges d’altaqualitat
El servei de salvament i soco-
rrisme a les platges del muni-
cipi, desenvolupat per Pro-Ac-
tiva Serveis Aquàtics, i inte-
grat en el programa Fem Plat-
ja! de la regidoria de Serveis i
Sostenibilitat de l’Ajuntament
de Castell-Platja d’Aro, ha rea-
litzat aquest estiu de 2014 (del
14 de juny al 14 de setembre)
1.161 atencions sanitàries
(+23’3% fruit de l’increment
de picades de meduses,
eriçons i peixos aranya) a Sa
Conca, Platja Gran i Cala Rovi-
ra. També 175 ajudes per ban-
yar-se a usuaris amb mobilitat
reduïda (+29’6%) i 5.838 ac-
cions preventives (-10’7%
fruit d’una climatologia poc fa-
vorable) per evitar situacions
de risc: ocupació de caiacs i
patins de la zona de bany o de
banyistes als canals d’entrada
i sortida d’embarcacions, i avi-
sos a pescadors o a amos de
gossos.
En relació a les assistències
sanitàries, el nombre més ele-
vat han estat 561 ferides lleus
(+12%), i tot seguit, 497 pica-
des d’animals marins (+111%)
i 59 arran d’altres circumstàn-
cies (-60%); i s’han efectuat
22 rescats (+59%), 27 eva-
cuacions hospitalàries
(+18%), i la recerca d’una per-
sona perduda. També s’han
distribuït 2.000 braçalets per
localitzar, amb més facilitat,
possibles infants extraviats.
En el dispositiu de seguretat hi
han participat 23 socorristes
distribuïts en cinc punts d’as-
sistència, set cadires i una to-
rre de viglància, però també a
peu de platja amb el suport
d’un servei d’embarcació i
moto de salvament, quatre
caiacs, un quad i dues bicis.
1.200 atencions sanitàriesLa bandera verda ha onejat a les platges de Platjad’Aro en el 85% dels dies de la campanya d’estiu is’han distribuït braçalets per evitar extraviar nens
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:37 Página 41
42 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
NOTICIES PLATJA D’ARO
Francesc Solà
El Nadal es viu a Platja d’Aro
Durant un mes i mig Castell-
Platja d’Aro celebra concursos
de felicitacions nadalenques de
la Biblioteca Mercè Rodoreda,
el d’aparadors de Nadal a co-
merços i serveis o el de corals
per a formacions infantils i d’a-
dults. I també altres activitats
de caire popular com són fes-
tes nadalenques als centres cí-
vics municipals, pessebre vi-
vent a les llars d’infants munici-
pals, tallers i tió a la biblioteca,
quines i concerts, i activitats
solidàries en favor de La Mara-
tó de TV3.
El Castell de Benedormiens de
Castell d’Aro acull diverses
mostres simultànies de caire
nadalenc (21 desembre-6 ge-
ner), i també es pot visitar el
Museu de la Nina, a uns pocs
metres del castell.
Les representacions del Pesse-
bre Vivent de Castell d’Aro, el
degà de Catalunya són el 25,
26 i 28 de desembre i l’1, 4 i 6
de gener (19 h) en una única
sessió que s’estén pel nucli
històric i la Vall de la Coma
amb més de 400 figurants par-
ticipen en 52 quadres en un re-
corregut d’1’5 km.
També hi ha programada una
nova edició del Parc Infantil de
Nadal per a infants i joves de 3
a 14 anys (27-31 de desembre, i
2-4 de gener de 16-20 h) al Pa-
lau d’Esports i Congressos de
Platja d’Aro. La calvacada de
Reis comptarà amb 120 perso-
natges.
La tradicional encesa de llums de Nadal, el dissabte 28 de novembre (19 h) a la Plaça del’Ajuntament de Platja d’Aro, amb que s’activa la il·luminació pública de Nadal de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, obre el programa d’activitats de Nadal al municipi
Francesc Solà
Tres exposicions a Benedormiens
La primera de les tres mostres
proposa una retrospectiva
d’homenatge al pintor d’origen
barceloní Isidre Vilaseca (1944-
2013), instal•lat a Castell d’Aro
des de 1974, a partir de 50 qua-
dres que es poden visitar fins el
9 de novembre. Les seves teles
estan tenyides d’un cromatis-
me enèrgic i bri l lant, on hi
transmetia la seva percepció
de la realitat, en un passeig
quotidià per racons entranya-
bles, escenaris evocadors i
panorames naturals.
La segona exposició, aplega 25
peces de ceràmica de Quimeta
Serra Fornós (Sant Feliu de
L’activitat plàstica promoguda per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell-Platjad’Aro es completa al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro amb les exposicions d’IsidreVilaseca, la ceràmica de Quimeta Serra i el cicle de Nadal
Guíxols, 1929), una alumna pri-
vilegiada dels grans mestres de
la ceràmica de la Bisbal, que ha
anat creant una obra molt per-
sonal a través dels seus rajols,
de colors suaus i figures plenes
de tendresa. La mostra es pot
visitar del 15 de novembre al 8
de desembre (caps de setmana
i festius 11-13 h i 17-20 h). Sem-
pre aficionada a l'art i al dibuix
no ser fins als 42 anys quan va
iniciar la seva formació en cerà-
mica, primer de manera auto-
didàctica, i després durant
quatre anys de formació aca-
dèmica.
La darrera exposició de l’any, i
que tanca un cicle anual de nou
propostes al Castell de Bene-
dormiens, aplega diverses
mostres de caire popular am-
bientades en el Nadal, del 21 de
desembre al 6 de gener.
Simultàniament, a la planta su-
perior del castell, s’ofereix un
espai expositiu permanent amb
una selecció d’obres del fons
d’art municipal, configurat per
les peces que han donat els ar-
tistes que hi ha exposat durant
tres dècades, i per l’original
projecte artístic commemora-
tiu del quinzè aniversari del
Museu de la Nina de Castell
d’Aro: la personalització que
dotze artistes de renom van fer
de la figura de la nina tradicio-
nal catalana La Pepa, en mesu-
res humanes.
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:37 Página 42
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:37 Página 43
44 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
NOTICIES PLATJA D’ARO
Francesc Solà
Nous espais culturals i formatius
L’Escola Municipal d’Art és un
centre dedicat a l’ensenyament
de dibuix i pintura, obert a in-
fants, joves i adults, situat a l’e-
quipament cultural de la Masia
Bas de Platja d’Aro. Ofereix for-
mació per a infants de 6 a 12
anys en horari de tardes, dos
dies la setmana; i per a joves i
adults matins o tardes amb
l’opció de participar-hi dos o
tres dies la setmana. Les pla-
ces de cada grup són limitades
a un màxim de deu partici-
pants i l’activitat es desenvolu-
pa de d’octubre a juny. De ca-
res a l’estiu vinent, també s’ha
programat un casal d’art, cada
tarda, de l’1 al 31 de juliol.
D’altra banda, la formació mu-
sical es vehicula mitjançant
L'Escola Municipal de Música
de Sant Feliu de Guíxols, que
gràcies a la col·laboració a tra-
vés d’un conveni amb l’Ajunta-
ment de Castell-Platja d’Aro,
també ofereix els seus serveis
a Platja d’Aro en els entorns de
la Masia Bas, facilitant així l'ac-
cés als alumnes d'ambdós mu-
nicipis.
L'escola es caracteritza per la
varietat del seu pla d'estudis,
amb dues línies de treball dife-
renciades: Estudi Reglat (desti-
nat a infants i joves de 4 a 18
anys), i Aprenentatge Lliure o
música a mida (per a joves a
partir de 12 anys i adults). El
Programa d’Estudi Reglat es di-
videix en quatre nivells, segons
l’edat dels participants.
De cara a aquest curs l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha donat un nou impuls a dosserveis municipals vinculats amb la formació cultural, artística i creativa al municipi: elprojecte de l’Escola Municipal d’Art i el desenvolupament de l’Escola de Música
Francesc Solà
Visites guiades naturalistes
En aquest espai, de gran atrac-
tiu ciutadà i turístic, hi són
compatibles la visita pública i
didàctica controlada amb la
potenciació de la diversitat bio-
lògica de la zona tot recuperant
els hàbitats i els ambients na-
turals originaris, i l’observació
ornitològica. Un itinerari didàc-
tic i diversos miradors, perme-
ten l’observació d’alguna de les
250 espècies que en el període
d’un any habiten la zona humi-
da o hi fan estada durant les
La proposta, que s’allarga fins al mes de desembre, és gratuïta, oberta a totes les edats, iconduïda per l’Associació ACER, i es vol donar a conèixer el cicle de l’aigua, i la flora i faunadel primer parc urbà del municipi, de 150.000 m2, inaugurat ara fa dos anys
migracions. La bassa del Parc
dels Estanys, amb capacitat de
60.000 m3, recull d’excedent
d’aigües del Riu Ridaura i de la
xarxa d’aigües pluvials gràcies
a una obra hidràulica que, d’u-
na banda evita inundacions al
nucli urbà de Platja d’Aro, i de
l’altra fa possible la recuperació
d’un espai de 15 hectàrees d’ai-
guamolls amb canyissars com
ho havien estat abans del des-
envolupament agrícola del pla
que precedeix la zona urbana.
La regidoria de Turisme de l’A-
juntament de Castell-Platja d’A-
ro amplia enguany l’oferta de
visites guiades naturalistes al
Parc dels Estanys de Platja d’A-
ro més enllà del període d’estiu,
i n’ha programat una per a ca-
da tercer diumenge de mes, de
manera que encara podeu gau-
dir d’aquesta proposta el 16 de
novembre (10 h) i 21 de desem-
bre (10 h).
Al mateix temps també es re-
prèn l’oferta per a grups orga-
nitzats i amb reserva prèvia per
visitar el Camí de Ronda de S’A-
garó, Nucli antic i Museu de la
Nina de Castell d’Aro, i Camí de
Ronda de Platja d’Aro i Vil•la ro-
mana de Pla de Palol (activitat
gratuïta per a grups que s’allot-
gin o àpat en algun establiment
del municipi; i al preu de 30 eu-
ros per a grups fins a 25 perso-
nes, i 50 euros per a grups de
més de 25).
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:37 Página 44
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:37 Página 45
CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
De Girona al Liceu i alPalau de la MúsicaEl so de la SCCC acompanyarà Josep Carreras
043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:51 Página 46
MÚSICA CULTURA
Salvador Garcia-Arbós
a Simfònica de Cobla i
Corda de Catalunya
(SCCC), impulsada per
Metalquimia, presentarà els
dies 28 i 29 de novembre a les
9 del vespre a l’Auditori de Gi-
rona, Llegendes del Pop &
Rock, el seu sisè projecte, el
tercer de la seva segona etapa.
Francesc Cassú, director de la
Principal de la Bisbal des del
1992 i director artístic de la
SCCC des del primer projecte,
fa set anys, destaca el «so nou i
únic», l’aposta per «la innova-
ció», amb un resultat sorpre-
nent.
La Simfònica de Cobla i Corda
de Catalunya és una formació
de 70 músics, entre La Princi-
pal de la Bisbal i la Jove Or-
questra de les Comarques Gi-
ronines, que aporta la corda i la
percussió.
La SCCC ha tingut dues eta-
pes, la primera de les quals, en-
tre el 2008 i el 2010, amb l’Or-
questra de Cambra de l’Em-
pordà, i amb un repertori cen-
trat en la música catalana i ini-
ciat amb la sardana. Aquesta
primera etapa, amb direcció
compartida entre Francesc
Cassú i Carles Coll, es va con-
cretar en tres gravacions: Sar-
danes per al món, el 2008, In-
oblidables en concert, el 2009,
i Amb Catalunya al cor, el 2010.
Aquesta formació va fer els
concerts de Cap d’Any emesos
per TV3 els anys 2010 i 2011.
L’orquestra Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya tanca, amb les veus de Manu Guix iBeth, la trilogia “Llegendes” amb un doble concert de presentació del disc dedicat al Pop &Rock a l’Auditori de Girona els dies 28 i 29 de novembre
L
043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:49 Página 47
MÚSICA CULTURA
La segona etapaLa segona etapa, amb la direc-
ció artística única de Francesc
Cassú, la formen La Principal
de la Bisbal i la Jove Orquestra
de les Comarques Gironines, fi-
lla del projecte pedagògic de
l’Orquestra de Cadaqués.
Aquest estiu han gravat Llegen-
des del Pop & Rock, que tanca
la trilogia encetada el 2012,
amb Llegendes del Cinema, i
continuada el 2013 amb Lle-
gendes del Musical.
Aquesta segona trilogia posa
punt i final a la música pensada
per acostar el so de la cobla al
gran públic, més enllà de la sar-
dana. El director tècnic del pro-
jecte, Jaume Lleixà, destaca la
voluntat del projecte de treure
el clixé d’un so limitat a la sar-
dana: “S’ha volgut dotar la co-
bla d’un repertori internacional
reconeixible. La cobla sona d’u-
na altra manera i transmeten
una emoció molt potent amb
peces com les de Nino Rota.” El
projecte de la simfònica de Co-
bla i Corda de Catalunya busca
fer música a Catalunya amb so
cobla. I Francesc Cassú hi afe-
geix: “És una experiència mag-
nífica: tens una orquestra in-
trínsecament catalana i única,
ja que cap orquestra del món té
cobla”
L’any 2015 la SCCC viurà dos
moments molt especials a Bar-
celona: el 7 de febrer acompa-
nyarà Josep Carreras al Liceu.
Poca broma. I el 15 de juny ofe-
rirà un concert al Palau de la
Música, dins el cicle Tardes al
Palau, amb un repertori basat
en Llegendes del cinema.
Francesc Cassú i Jaume Lleixà
han expressat les ganes de fer
gires, amb la limitació d’una
formació immensa de 70 mú-
sics. N’han fet cap a una mitja
dotzena, d’entre els quals des-
taca el d’aquest estiu a l’Escala,
en el Festival Portal Blau, en
col·laboració amb el Festival de
Peralada. I el 28 de desembre
protagonitzaran el concert de
Nadal a Viladecans, per segon
any.
Tercera trilogiaDel repertori se’n cuida una co-
missió artística i Cassú fa la
proposta de temes que es de-
baten i es discuteixen, i des-
prés passa a mans de dos ar-
ranjadors únics, Adrià Barbosa
i Francesc Cassú, per afavorir la
coherència del projecte.
Ara mateix, ja han començat a
preparar la tercera trilogia, la
qual, tot i que no en volen des-
velar l’estil musical, tot apunta
que serà la lírica i que podria
tenir la col·laboració del tenor
Josep Carreras.
De moment, els divendres 28
de novembre i el dissabte 29 a
l’Auditori de Girona es presen-
tarà l’últim treball de la trilogia
Llegendes dedicat a la música
pop i al rock’n’roll.
Com cada any s’espera una
gran afluència de públic, per ai-
xò s’ha ampliat a una segona
funció. Perquè aquest concert
promogut per Metalquimia ja
s’ha convertit en l’acte social
de tardor a Girona.
Novembre-Desembre 2014
El 7 de febrer del2015 la SCCC
actuarà al Liceu alcostat del tenorJosep Carreras
043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:49 Página 48
043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:49 Página 49
MÚSICA CULTURA
Pemi Planas
Ara ve Nadal, regalarem vinils!
Ara ve Nadal, matarem el gall i
a la tia Pepa li'n darem un tall...
I un disc, perquè segurament
el dinar ens anirà millor escol-
tant una mica de música. I un
vinil encara fa més il·lusió.
Com cada any per aquestes
dates es publiquen caixes de
diferents artistes amb les quals
podeu quedar molt bé si heu
de fer un regal. N'hi ha de tots
els preus i totes les mides. Des-
de 12 fins a 350 euros, cd, vi-
nils...
En Bruce Springsteen treu un
Album Collection, el Volum 1,
amb els 7 primers àlbums que
va publicar, és a dir, fins al “The
River”. I aquesta caixa surt pu-
blicada en cd i vinil.
Led Zeppelin segueix amb la
sèrie de reedicions de la seva
discografia i ara li toca al Led
Zeppelin IV i al Houses of the
Holy, cadascuna amb doble cd
o vinil, incloent un de demos i
rareses i també amb caixes nu-
merades amb 2 cd + 2 lp + lli-
bre + litografia numerada +
memorabilia. Molt complet.
Pels amants de la música clàs-
sica, destaca Leonard Berns-
tein amb una caixa de 80 cd i la
gran Maria Callas. De la diva te-
nim el Complete Studio Recor-
dings, amb 70 cd remasterit-
zats als estudis Abbey Road de
Londres on també és va remas-
teritzar la caixa de vinils en mo-
no de The Beatles, obra que ja
va sortir fa uns anys en cd. Els
enginyers van estar 7 mesos
escoltant les cintes originals
abans no van posar fil a l'agulla
perquè poguem escoltar els
Beatles com no els havíem
sentit abans.
I a qui li agradin les bandes so-
nores clàssiques també estan
d'enhorabona amb la caixa de
Henry Mancini amb algunes de
les seves millors obres: des de
The Pink Panther, Breakfast at
Tiffany's/Esmorzar amd Dia-
mants, Hatari! o Arabesque,
entre d'altres.
Discografíes senceres de Si-
mon and Garfunkel, Stevie Ray
Vaughan, Creedence Clearwa-
ter Revival (en vinil) o caixes
aniversari de la publicació d'al-
gun disc com per exemple el
Songs from the Big Chair dels
Tears for Fears també són “pe-
tites” perles per a aquest Na-
dal.
Hem deixat a banda les nove-
tats “normals”, perquè ja que
fem la carta als reis, la fem a
l'engròs... el carbó gairebé el
tenim assegurat.
Ara que s'acosten les festes de Nadal, aquí teniu alguna idea per a regalar, amb unaseelecció de tots els estils musicals, des de Bruce Springsteen, a la diva Maria Callas, fins aLeonard Bernstein, Led Zeppelin, Simon and Garfunkel o Henry Mancini
També s’han editatles discografies deCredence, Simonand Garfunkel o
Stevie Ray Vaughan
043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:49 Página 50
Novembre-Desembre 2014
“The Breeze”An appreciationof JJ CaleEric Clapton & FriendsAra que fa un any que en JJ
Cale ens va deixar Clapton fa
aquest homenatge a qui més
l'ha inspirat. Els Friends són:
Tom Petty,Willie Nelson, John
Mayer, DonWhite i Mark
Knopfler
4 Discs
“This is your Life”Ronnie James DioUn altre tribut 100%
recomanable al gran Dio amb
temes de Rainbow, Black
Sabbath i Dio i gent com
Metallica, Scorpions,
Motörhead, Anthrax, Rob
Halford, Doro, Corey taylor...
“Manipulator”Ty SegallFeel és unes de les cançons de
l'any, però, afortunadament,
n'hi ha més en un disc quasi
rodó de garatge-psicodèlia-
rock i cançons per cantar i no
parar de ballar
“A SantaCompaña” (1984)Golpes BajosFiesta de los Maniquíes o
Cena Recalentada i els aires
italians de Come Prima són
himnes d'una de les millors
bandes dels 80. Disc bàsic en
la història del rock estatal dels
creadors de Malos Tiempos
para la Lírica.
La sel·lecció de Pemi Planas
Condemnat a Girar
fins el
50%Decora casa teva
amb grans descomptes
2x1Agafant una pizza clàssica,
te’n regalem una altra
Primera
visita
gratuïta
Presentant aquest cupó et beneficiaràsd’una visita gratuïta valorada en 70€
Demana
el teu regal
d’aniversari
Gaudeix d’aquesta oferta,fent la teva reserva
1 sessió desde
5,90€1 sessió de fotodepilació
des de 5,90€
50%de descompte
Per compres superiors a 10 €un 50% de descompte
043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:50 Página 51
Novembre-Desembre 2014
“La tria de l’Arxiver”Joan BoadaSelecció de documents de joies del patrimoni
documental gironí conservats a l'Arxiu Municipal de
Girona feta per Joan Boadas i
Anna Gironella. S’hi
reprodueixen documents
textuals, gràfics o iconogràfics
de gran valor, com un pergamí
de l'11 de març de 1075, o el
Llibre del Sindicat Remença de
1448, inscrit a la Memòria del
Món de la UNESCO.
“Faràndula”Nuxu Perpinyà Salvatella iRamon Grau HerreroAproximació a l’evolució de la
imatgeria festiva al llarg de cinc
segles. Els autors aprofiten per
fer un recorregut per la història
local. Asseguren que els
conflictes bèl·lics, les riuades que
han castigat Girona i qualsevol
vicissitud ha marcat tant la ciutat
com la faràndula.
La triad’en Guillem Terribas
“La vida dels saltimbanquis”Jordi JuliàEn el pròleg del llibre l’autor, el fotògraf Jordi Julià,
confessa que, després d’assistir a una funció del Circ
Raluy, va pensar aquest
llibre per “mostrar molt
més del que veiem des de
la platea”. El resultat és un
meravellós viatge
fotogràfic per les
entranyes de l’univers del
circ.
“Poesia (1966-2012)Narcís ComadiraLabutxaca ha publicat en un sol volum i en una edició
molt assequible, l’obra poética
completa de l’escriptor i artista
gironí Narcís Comadira.
El llibre inclou Formes de l'ombra
(2002), Llast (2007) i Lent
(2012), obres poètiques, les
darreres, que ja s’havien exhaurit
en les edicions regulars.
Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiquetal nostre establiment
Oferta vàlida fins el 31/12/2014
C/ Sarrià de Ter, 28 · 17005 · GIRONA (Antic PIG)www.engresca.cat · Tel. 617 43 75 11
Gaudeix d’aquesta oferta presentantaquest cupó a la nostra consulta
Oferta vàlida fins al 31/12/2014. Oferta no acumulable.
C/ Travessia de la Creu, 21-23 baixos · 17002 · GIRONATel. 655 814 684
Agafant una pizza clàssica, te’n regalem una altrapresentant aquest cupó
Oferta vàlida fins el 31/12/2014Oferta no acumulable
C/Pedret, 56 – Girona – Tel. 972 224 047
Fins a un 50% de descompte en tot el mobiliari,entregant aquest tiquet al nostre establiment
Oferta vàlida fins el 31/12/2014
Ctra. Barcelona, 222 · 17005 · GIRONA · Tel.972 41 12 30Ctra. de la Canya, 84 · 17800 · OLOT · Tel.972 10 19 88Ctra. de Roses, s/n · 17600 · FIGUERES · Tel.972 10 19 87
Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiqueten el nostre establiment
No acumulable a altres promocions. Oferta vàlida fins el 31/12/2014
Gran Via Jaume I, 36 · 17001 · GIRONATel. 972 219 046 · [email protected] · www.d-pilate.com
Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiqueten el nostre establiment
No acumulable a altres promocions. Oferta vàlida fins el 31/12/2014
C/ la Rutlla, 134 · 17003 · GIRONATel. 972 969 002 · [email protected] · www.lacrocket.com
043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:50 Página 52
Novembre-Desembre 2014 TOTGirona I 53
Salvador Garcia-Arbós
Sobre la maldati la violència
El periodista i escriptor Xevi
Sala (la Bisbal d'Empordà,
1965), director adjunt del grup
El Punt Avui, acaba de publicar
el seu quart llibre i tercera no-
vel·la: Esborraràs les teves pet-
jades. Editada per Proa, l’obra
de Xevi Sala va ser la guanya-
dora del XVI premi literari Roc
Boronat el març del 2014.
En una conversa amb TOT Gi-
rona, Xevi Sala comenta que no
s’hauria de comentar res de les
novel·les: “s’han de llegir”. Tan-
mateix, Esborraràs les teves
petjades és la història d’un ter-
rorista d’ETA, Patrice Dumorell,
que surt de la presó al cap de
25 anys, gràcies a la revocació
de la doctrina Parot, mentre la
cúpula de l’organització nego-
cia un alto el foc amb el govern
espanyol. Amb el seu nom fals i
fent-se passar per pintor pais-
satgista, se’n va a Tordina, un
poble imaginari del Ripollès,
per amagar-se.
Aliança amb el malEl lector té més informació que
el poble protagonista, que no
sap que el foraster és etarra;
quan els veïns ho descobrei-
xen, se n’adonen que el neces-
siten. Necessiten una aliança
amb el mal. “Parlo de la maldat
com a aspecte de la conducta
humana totalment imprevisible
i, tot i que és imprevisible, arri-
ben a una conclusió molt per-
torbadora: la maldat pot esde-
venir el bé.”
La novel·la parla d’un foraster
redemptor com en el western,
una de les aficions de Xevi Sa-
la, gran cinèfil. “El western és
un tema universal i hi ha la
transformació total dels perso-
natges.” L’oest és l’espai mític
on es va per esborrar el passat
i per començar una nova vida.
Precisament, segons Sala, el tí-
tol resumeix el que hi ha al dar-
rere: “Volem esborrar, fins i tot,
part de la nostra identitat, per-
què tots tenim un costat fosc. I,
al revés, fins i tot el pitjor botxí
arriba a un moment de la seva
vida que té la necessitat de
sentir-se una bona persona.”
Descobrirem que el terrorista
–del qual mai no es diu que és
d’ETA, però sabem que n’és–
no té l'exclusiva del mal. La vio-
lència hi és molt present i no
pas sempre va lligada a la mal-
dat: “Tu tries ser violent, però
no pas ser dolent.” Xevi Sala in-
terpreta que hi ha diferents for-
mes de violència: “Hi ha la vio-
lència més explícita, la de la
força, la de les armes, la física,
però també existeix una violèn-
cia quotidiana, basada en les
mirades, els retrets, una violèn-
cia més acusada i que, a vega-
des col·lideixen.”
En tercera personaAquesta és la primera de les
tres novel·les de Xevi Sala es-
crita en tercera persona. L’au-
tor explica que li ha permès ser
més descriptiu i que, amb la
distància, pot fer narració més
literària.
Xevi Sala publica “Esborraràs les tevespetjades”, la seva tercera novel·la,guardonada amb el premi Roc Boronat 2014
Les dues anteriors, Les causes
perdudes (finalista del premi
Bertrana) i En la pell d'un mort,
ambientades en la Girona i Salt
dels diaris, no pas dels turistes.
La primera és la història sòrdi-
da d’un mestre expulsat d’una
escola de Barcelona per un cas
de suposat abús sexual a una
alumna, ambientada a la Font
de la Pólvora. I l’altra és una
història explicada des de diver-
sos anglès d’una persona ha
sortit de la presó i descobreix
que un altre li ha suplantat la
identitat durant la seva absèn-
cia.
Xevi Sala vol recordar unes pa-
raules de Miquel Pairolí, en què
li va recomanar “un bon títol,
que és l’aparador, i un bon fi-
nal.” I després: “Tenir una no-
vel·la al calaix és el peatge de
qualsevol escriptor.”
LLIBRES CULTURA
“Volem esborrar,fins i tot, part de lanostra identitat,perquè tots tenimun costat fosc"
043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:50 Página 53
54 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
ART CULTURA
Salvador Garcia-Arbós
Partitures de Ferro
Comissariada per Xevi Planas,
Partitures de Ferro, de Manel
Palahí intenta mostrar frag-
ments del mon musical i del
mon existencial. Segons les teo-
ries estructuralistes, nomes
percebem parts o elements d’u-
na real itat. La nostra ment
construeix el tot donant a la re-
alitat un sentit que extreu de
l’estructura cognitiva previa.
En el catàleg de la mostra, Ma-
nel Palahí (Girona, 1945) escriu
que busca amb aquesta mostra:
“Donar cos a conceptes i vi-
vencies de la musica entesa
com el mitja que transporta del
mon quotidia i funcional al mon
de la calma i el sentiment. La
paraula ‘partitura’ em suggereix
moltes coses per comprendre la
musica i la vida.”
La mostra es podrpa visitar de
l’1 de desembre a l’11 de gener
del 2015 de dilluns a divendres,
de 10 a 18h, i els dissabtes i di-
umenges, de 10 a 13h, i en les
hores en que l’Auditori es obert.
Per al Dissabte 13 de desembre
a la tarda, s’ha organitzat una
activitat paral·lela, que consis-
tiurà en una Visita guiada a l'ex-
posició. Amb Manel Palahí i Xevi
Planas, el comissari de l'exposi-
ció. També hi haurà el debat Es-
cultura i música, amb Antoni
Batista, Manel Palahí i Xevi Pla-
nas. Acabarà amb el concert El
secret del silenci, amb Xevi
Compte (bols tibetans, cants
d'harmònics, monocordi i pia-
no) i Anna Costa (violoncel).
La mostra escultòrica deManel Palahí (Girona, 1945) Partitures de ferro, pensada per donarcos a conceptes i vivències musicals, inaugurarà l’Auditori de Girona com a espai per aexposicions, entre l’1 de desembre i l’11 de gener del 2015
043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:50 Página 54
043TOTGir Cultura.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:50 Página 55
56 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:01 Página 56
Novembre-Desembre 2014 TOTGirona I 57
ALIMENTACIÓ EMPRESA
Francesc Solà
Judit Ezquioga
uè ofereix Bye Bye
Blat que no es trobi
fins ara a Girona?
Som una botiga i espai de de-
gustació amb cafeteria que
ofereix exclusivament produc-
tes per a intolerants. Toquem
sobretot l’alimentació apta per
a celíacs, oferint com a pro-
ducte principal la fleca de pro-
ducció diària i artesanal d’una
gran qualitat. També toquem
altres intoleràncies com la lac-
tosa, l’ou o els fruits secs.
D’on provenen?
De diversos obradors especia-
litzats que hem seleccionat
minuciosament i ens duran ca-
da dia pa artesà, brioixeria, co-
okies, pizzes, pastissos... tot
sense gluten ni lactosa, etique-
tat i amb la garantia que està
lliure de traces, i molts produc-
tes sense lactosa, ou ni altres
ingredients al·lèrgens. Volem
facilitar accions tan senzilles
com anar a prendre una xoco-
lata desfeta i un croissant.
Darrerament es veuen més
forns que ofereixen pa sense
gluten, oi?
N’hi ha més, però cal anar amb
compte. Hi ha gent que es puja
al carro de la dieta sense glu-
ten però quan t’expliquen com
preparen els productes et po-
ses les mans al cap. Cal ser
molt estricte amb la manipula-
ció dels ingredients i no fer-ho
és jugar amb la salut.
Busques un client resignat a
haver de menjar diferent?
El que volem és girar la truita.
Tenim aliments aptes per into-
lerants, però són tan gustosos
que és són bons per a tothom.
A darrere d’un celíac hi ha una
família que també menja pa,
però també hi ha gent que
aposta per una vida sense glu-
ten ni lactosa i tenen el dret a
menjar productes gustosos.
Ara no ho són?
Acostumen a ser aliments més
espessos, s’esmicolen... No te-
nen la mateixa textura. A ban-
da del malalt i el seu entorn
també pensem en esportistes
que deixen el gluten per aug-
mentar el seu rendiment, per-
sones que per salut o convic-
ció volen aquesta dieta... i pen-
sem en els nens. Poden venir a
celebrar aniversaris i tots men-
jaran pastis sense gluten ni
lactosa boníssim; agradarà a
tots i no farà mal a ningú.
I el preu? Al supermercat els
productes sense gluten són
caríssims.
No serem més cars. Quan tre-
balles amb farines ecològiques
i de qualitat el preu puja, però
si els celíacs ara ja paguen sis
euros per un pa de mig quilo
segur que estan disposats a
pagar el mateix per un pa que
serà deu vegades més bo.
Què més fareu?
Organitzarem cursos de cuina
per adults, tallers de galetes
per a mainada, xerrades d’hà-
bits saludables, vindran nutri-
cionistes que podran guiar a
persones a qui acaben de diag-
nosticar intoleràncies...
A més, tindrem una secció de
productes de primera necessi-
tat com salsa de tomàquet,
macarrons, arròs, la majoria
ecològics o de proximitat... tot
sense gluten i per facilitar la vi-
da a aquestes persones.
Com se’t va ocórrer engegar
aquest negoci?
Per motius de salut vaig co-
mençar a menjar sense gluten
ni lactosa i d’alguna manera ho
converteixes en un estil de vi-
da. M’estic formant en aquests
temes i vaig veure que faltaven
aliments als que hem hagut de
renunciar o menjar-ne amb
menys quantitat, i no té per-
què ser així.
Propietària de Bye Bye BlatAquesta tardor obre a Girona (Plaça Salvador Espriu, 7) Bye ByeBlat, la primera botiga-degustació de pa artesà i alimentació de laciutat apta per a intolerants, que tindrà productes frescos cada dia
Q
Al local també s’hiorganitzaran cursosde cuina i xerradesd’alimentació i
hàbits saludables
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:01 Página 57
58 I TOTGirona Març-Abril 2013Novembre-Desembre 2014
Ariadna Ventura i Ros
Nou supermercat Aldi a GironaLa cadena d’alimentació d’origen alemany, amb prop de 5.000 botigues distribuïdes en 9països diferents, acaba d’inaugurar un nou establiment a Girona, que ha generat 15 nousllocs de treball i que aposta per la qualitat al millor preu
Aldi, una de les més impor-
tants cadenes d’alimentació a
Europa, va obrir el passat se-
tembre un nou establiment a
Girona, de 1.000 metres qua-
drats de superfície i 352 places
d’aparcament, situat a la carre-
tera de Santa Coloma, 50-56.
L’acte inaugural va comptar
amb la presència de represen-
tants de l’Ajuntament de Giro-
na, encapçalats per la segona
tinenta d’alcalde i regidora de
Promoció i Ocupació, Marta
Madrenas, juntament amb el
responsable d’expansió d’Aldi,
Alexandre Pagès.
El nou supermercat Aldi a Giro-
na compta amb un ampli as-
sortiment de productes –més
de 1.200– d’alimentació, dro-
gueria, higiene i basar, entre
els quals hi ha producte fresc,
envasat, regional i ecològic,
amb un fort compromís per la
qualitat. El nou establiment
manté l’essència de botiga fa-
miliar que caracteritza tots els
supermercats de la cadena, on
no hi ha ofertes però sempre
s’intenta trobar el millor preu.
L’obertura del nou supermer-
cat a Girona s’inscriu dins el
pla de desenvolupament d’Aldi
a Catalunya, on ja compta amb
48 establiments, 12 dels quals
El nou establimentté 1.000 m2 desuperfície i 352
placesd’aparcament
estan situats a la província de
Girona. El supermercat ha ge-
nerat 15 nous llocs de treball, i
ha apostat per la contractació
de personal de la ciutat. Se-
gons els responsables de l’em-
presa, la implantació de l’esta-
bliment a Girona, finançada
amb recursos propis, contribu-
irà a dinamitzar l’economia de
la ciutat i permetrà als veïns
disposar d’una oferta més àm-
plia de productes de qualitat al
millor preu.
NOTICIES EMPRESA
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:01 Página 58
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:01 Página 59
60 I TOTGirona
NOTICIES EMPRESA
Novembre-Desembre 2014
El Grup DEGISA, Detallistes
d’Electrodomèstics de Girona,
s'ha integrat directament a
Euronics, la cadena d’electro-
domèstics i electrònica de
consum més important d’Eu-
ropa. Amb presència al mercat
gironí des de fa 35 anys, DEGI-
SA està formada per empre-
ses capdavanteres en les se-
ves poblacions i fins ara hi era
integrada a través de Milar. El
seu objectiu ha estat sempre
presentar els millors i més va-
riats productes, recolzant-se
amb un bon servei tècnic i
buscant la satisfacció dels
clients. Amb la integració amb
La botiga de barbacoes de la
marca Weber més gran d’Eu-
ropa ha obert les portes
aquest mes de setembre a Gi-
rona.
L’establiment situat a l’Avella-
neda, de 700 m² (300 dels
quals de magatzem) i un pàr-
quing subterrani de la matei-
xa superfície, posa a l’abast
dels gironins tota la gamma
completa d’aquesta recone-
guda marca nord-americana,
des de les mateixes barba-
coes (de carbó, elèctriques o
de gas) fins a tots els estris i
accessoris corresponents.
Les barbacoes Weber estan
dissenyades per cuinar amb
la tapa tancada, per tal de
controlar la homogeneïtat de
l’escalfor i la potència de coc-
ció per cuinar a foc viu i rostir
els aliments. Tots els produc-
tes Weber estan fabricats ín-
tegrament a les seves pròpies
fàbriques i sotmesos a rigoro-
sos controls de qualitat.
Ja siguin de carbó, de gas o
elèctriques, aquestes barba-
coes garanteixen una cocció
sana i sense aportació de ma-
tèries grasses, ja sigui cuinant
carns aromatitzades o mari-
nades, peixos embolicats en
paper d'alumini, crustacis i
mariscs i fins i tot pizzes ca-
solanes que us permetran de-
mostrar tota la vostra creati-
vitat.
L’Espai Gironès ha celebrat
aquest octubre l’Espai Model
Fashion Show. Enguany, i co-
incidint amb el 10è aniversari
de la seva primera edició, el
format d’aquesta setmana
dedicada a les últimes ten-
dències de la temporada tar-
dor/hivern ha presentat mol-
tes novetats. Tot va començar
amb una sèrie de càstings
oberts a tothom, del qual es
va fer una selecció celebrada
en una passarel·la instal•lada
a la planta baixa del centre.
Un cop feta la tria dels partici-
pants va començar el període
d’assaigs que es van poder
anar seguint per tot l’Espai
fins a arribar a la gran perfor-
mance dels dies 16 i 17, quan
50 botigues del centre co-
mercial van acollir models
que interactuaven amb el pú-
blic i lluïen les peces de les fir-
mes participants.
Alimentació
WEBER GIRONA, LA BOTIGAMÉS GRAN DE BARBACOES
Moda
DEU ANYS DE MODEL FASHION SHOWA L’ESPAI GIRONÈS
Una vintena d’estudiants de la
primera promoció del Màster
en Ciutats Intel·ligents de la
Universitat de Girona (UdG)
han presentat els resultats
dels seus projectes finals als
tècnics i als regidors de l’Ajun-
tament de Girona. La temàti-
ca dels projectes sobre els
quals es basaven les diferents
candidatures ha girat al vol-
tant de la mobilitat, l’urbanis-
me, l’energia, les telecomuni-
cacions i la participació ciuta-
dana. Tots els treballs han
servit per elaborar propostes
relacionades amb la millora
de l’eficiència i la innovació en
la prestació de serveis per
part de l’administració i l’opti-
mització de recursos i ener-
gia.
El Màster en Ciutats Intel·li-
gents nodreix científicament
la Càtedra Girona Smart City,
que té com a objectiu fer de
l’Ajuntament i la UdG refe-
rents d’administració local i
acadèmica en l’àmbit de ciu-
tats intel•ligents.
Sostenibilitat
VINT PROJECTES DELMÀSTER DE CIUTAT INTEL·LIGENT
Electrodomèstics
DEGISA ES REFORÇA INTEGRANT-SE A EURONICS
Euronics es guanya molta no-
torietat a nivell europeu i es
reforça la marca d’electrodo-
mèstics a tot el territori. Al
mateix temps aquesta unifi-
cació permetrà oferir més
promocions i amb millors
condicions als seus clients, a
més de suposar una possibi-
litat d’expansió per tot el ter-
ritori català.
DEGISA ha apostat per una
modernització dels sistemes
informàtics i d'administració
electrònica, el que permet un
control total de les coman-
des, la logística i el servei que
ofereix.
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:01 Página 60
Març-Abril 2013 TOTGirona I 61
PUBLIREPORTATGE EMPRESA
Ernest PlanaPresident de la FOEG
sarial es pot desenvolupar amb
més garanties d’èxit. La patro-
nal gironina disposa dels ca-
nals de comunicació entre les
empreses i les organitzacions a
les quals pertanyen, i això in-
crementa el poder de convo-
catòria i la participació en el
projecte.
Quins són els objectius prin-
cipals de la OPRL?
Promoure la cultura de la pre-
venció a través dels programes
propis; facilitar la incorporació
de la seguretat integrada en les
petites i mitjanes; elaborar ei-
nes preventives; contribuir a la
informació dels integrants de
l’empresa i assessorar i donar
atenció personalitzada a les
empreses amb l’objectiu trans-
versal de mantenir com a eix
central de totes les actuacions
el concepte de “seguretat inte-
grada” (Art. 1 RD 39/97).
L’OPRL també reforça l’asses-
sorament mitjançant visites de
tècnics de prevenció a les ins-
tal·lacions de les empreses ca-
talanes. A més, s’ocupa de pro-
gramar les Jornades de Pre-
venció de Riscos Laborals.
Què han de fer les empreses
per accedir a aquest servei?
Per obtenir més informació i
una atenció més personalitza-
da han de contactar amb l’ofi-
cina de Prevenció de Riscos La-
borals de la FOEG, al telèfon
972 21 55 34.
Quins altres serveis dels que
ofereix la FOEG destacaria?
Oferim també assessorament
laboral, fiscal, comptable, ad-
ministratiu, mediambiental, en
protecció de dades i comunica-
ció. A més, cal destacar l’àm-
plia oferta formativa tant pel
que fa a formació subvenciona-
da com a formació privada , en
aquest cas a través de l’Escola
de Negocis FOEG.
en Prevenció de Riscos Labo-
rals (OPRL)?
Donar a conèixer les obliga-
cions i les opcions que les em-
preses tenen a la seva disposi-
ció , no només per donar com-
pliment als imperatius legals
sinó per gestionar eficaçment
la prevenció en la seva empre-
sa. El nostre servei de suport
en prevenció de riscos ajuda a
evitar accidents laborals.
Per què la patronal gironina
ha decidit apostar per aquest
servei ?
Partim de la premissa que la
prevenció dels riscos laborals
és bàsica per a les empreses. A
més, estem convençuts que
des d’una organització empre-
Què ofereix el servei d’asses-
sorament en prevenció de ris-
cos laborals de la FOEG?
La normativa sobre Prevenció
de Riscos Laborals és comple-
xa i aquest és un servei que
ofereix assessorament a les
empreses en la gestió de la
prevenció i els mecanismes
d’integració. És un assessora-
ment però sense desenvolupar
l’execució directe de les activi-
tats preventives. El servei no té
cap cost per a l’empresa i està
subvencionat per la Fundación
para la prevención de riesgos
laborales.
A qui s’adreça?
A totes les empreses però es-
pecialment a les petites em-
preses, les més nombroses a
les comarques gironines, que
són les més necessitades d’ac-
cions d’assessorament i suport
tècnic. Ens ho corroboren les
estadístiques d’accidents labo-
rals.
Quin és l’eix central de l’acció
de l’Oficina d’assessorament
El servei de suport en prevenció de riscos que ofereix la Federaciód’Organitzacions Empresarials de Girona ajuda les empreses a evitarqualsevol tipus d’accident laboral
El servei no té capcost per a l’empresai està subvencionat
FEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS EMPRESARIALS GIRONA
C/ Bonastruc de Porta, 15 I GIRONA I Tel: 972 21 55 34
[email protected] I www.foeg.cat
Amb elfinançament de:
IT 163/2013
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:01 Página 61
Teresa TudelaDelegada a Girona de l’Associacióde Celíacs de Catalunya
SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:05 Página 62
Novembre-Desembre 2014 TOT Girona I 63
CELIAQUIA SALUT
Francesc Solà
u ets celíaca?
Jo no, la meva filla.
I la resta de col·laboradors de
l’associació?
Tots som mares i pares de nens
amb celiaquia. És que és molt
gros quan et diuen que la teva
filla de 3 anys té una malaltia
per tota la vida. I tu no la veus
malalta, però de cop et plante-
ges milions d’interrogants.
I necessites informació. N’hi
ha suficient?
En absolut. No saps ben bé què
has de fer, i ni tan sols si el que
fas està bé. En el meu cas l’as-
sociació catalana em va ajudar
molt, em van donar un llibre
d’alimentació sense gluten,
consells, etc. Però hi ha una
manca general d’informació,
per això hem pres la iniciativa a
Girona.
És cert que els aliments sen-
se gluten són cars?
I tant! Fes una ullada als pres-
tatges dels supermercats.
Poden costar el doble que el
mateix producte amb gluten?
I fins a quatre vegades més, és
un escàndol. Algunes comuni-
tats autònomes tenen ajudes
econòmiques per a les famílies
amb afectats per la celiaquia,
però a Catalunya res de res.
Ara s’ha entrat una moció al
Parlament per demanar que
es rebaixi al 4% l’IVA d’a-
quests productes. Confieu
que arribarà a bon port?
Som optimistes. Pensa que la
“medicació” del celíac és l’ali-
mentació, no és res més que
això. Si li treus el gluten de la
seva dieta pot fer una via com-
pletament normal durant tota
la vida.
Quants celíacs es calcula que
hi ha?
S’estima que un 1% de la po-
blació. El principal problema es
que molts no estan diagnosti-
cats. De les 75.0000 persones
que es calcula que hi ha Cata-
lunya només el 15% han estat
diagnosticades.
Hi ha discriminació pel fet d’-
haver de menjar diferent?
Home, la celiaquia és un pro-
blema social, és evident. Fixa’t
quan surts de casa què et tro-
bes quan vas a fer un entrepà
amb els amics o a prendre una
cervesa. O imagina’t un univer-
sitari al bar de la facultat: ni el
menú, ni les màquines de ven-
ding... res està preparat, i això
genera una exclusió brutal.
I els restaurants?
Menys del 3% ofereixen amb
totes les garanties que calen
una dieta sense gluten.
On us agradaria arribar en
qüestió de quatre o cinc
anys?
A que un 50% d’establiments
la poguessin oferir. De fet, amb
un 30% ja ens conformaríem.
Potser és que adaptar-se per
un 1% de la població que pa-
teix celiaquia no és un bon
model de negoci.
Però és que darrere d’aquest
1% hi ha moltes famílies, com-
panys de feina, amics... Afortu-
nadament està creixent aques-
ta sensibilitat i els establiments
veuen que es tracta d’un client
molt fidel.
Quins projectes teniu a l’as-
sociació?
Donar suport als socis, donar a
conèixer la celiaquia i intentar
que se’ns tingui més en comp-
te. Volem promoure el “Dia sen-
se gluten” a Girona, aconseguir
millors preus en productes, fer
xerrades als instituts, formació
al sector de la restauració...
Des d’aquesta primavera Girona ja disposa d’una delegació de l’associació catalana d’a-questa malaltia digestiva, liderada per Tudela en estreta col·laboració amb Montse Puigde-mont, Mercè Romero i Meritxell Ribas
T
“ Menys del 3% derestaurants
ofereixen ambgaranties una dieta
sense gluten
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:05 Página 63
64 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
CELIAQUIA SALUT
“Noia, ja pots oblidar-te de tor-
nar a menjar mai més pa de ve-
ritat.” El metge especialista m’-
ho va deixar anar així, sense
embuts i amb cara de cir-
cumstàncies. Les proves ha-
vien donat positiu.
O sigui que era celíaca.
I, a més, ho era amb tots els ets
i uts, ja que estava a dalt de tot
de la classif icació d’un tal
Marsh, de qui fins aquell mo-
ment no havia sentit a parlar
mai. De fet, quan el metge m’-
ho va deixar anar no em va pro-
vocar ni fred ni calor.
La sorpresa de debò me l’havia
donada la metgessa de capça-
lera quan m’havia fet fer les
proves perquè sospitava que al
darrera del que em passava hi
podia haver algun problema
amb el gluten. Després, he po-
gut comprovar que no poder
menjar mai més pa de veritat,
és el que menys m’havia de
preocupar o molestar. En reali-
tat, el que més amoïna, inquie-
ta i angoixa, és l’entorn.
És com afrontar que amics, fa-
miliars, coneguts i fins i tot sa-
ludats et mirin amb cara d’es-
cepticisme, no entenguin per
què si fins ahir mateix podies
menjar de tot ara, de cop i vol-
ta, t’hagis tornat una persona
tan primmirada. El que més an-
La Teia Bastons és periodista i és celíaca. Explica com se sent unapersona quan és diagnosticada, els dubtes que t’envaeixen i com decop et canvien els hàbits alimentaris i les relacions socials
goixa és com enfrontar-se a la
temuda pregunta de: “I si avui
mengessis pa o pasta, què et
passaria?”.
Que ens hagin diagnosticat ce-
liaquia no ens converteix, ni de
bon tros, en experts sobre
aquesta malaltia. No tenim
prou elements per explicar de
què va tot plegat, ni el que
comporta haver de modificar
d’una manera tan radical els
nostres hàbits alimentaris ad-
quirits anys enrere. Tant, que
fins i tot pot afectar les rela-
cions socials. Perquè quan et
converteixes oficialment en
una persona celíaca ja no és el
mateix anar a sopar fora de ca-
sa.
Primer, per la vergonya d’haver
d’interrogar sobre el menjar, i
després, perquè descobreixes
el gran desconeixement que hi
ha encara en la restauració so-
bre aquesta malaltia.
I tampoc no és el mateix anar a
menjar a casa d’uns amics o
familiars, pels dubtes sobre si
avisar o no i per l’angoixa de si
molestaràs o no.
Com tampoc no és el mateix
anar a un esmorzar de feina, a
un seminari o a una inaugura-
ció, ja que si no vas preparat, si
no portes el teu menjar o no
surts tip de casa, segur que et
quedes amb un pam de nas mi-
rant com els altres van provant
tots els canapès que tu no pots
ni flairar...
Tot això pot semblar una xim-
pleria però et fa sentir, molt so-
vint, culpable d’alguna cosa. O
sigui que al capdavall, en el dia
a dia d’una persona celíaca, no
poder menjar pa de veritat, és
el de menys”.
“ Més que el propimenjar el que més
inquieta i angoixa éscom reaccionarà el
teu entorn”
“Mai més pade veritat”
Francesc Solà
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:05 Página 64
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:05 Página 65
66 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
CELIAQUIA SALUT
Francesc Solà
El greuge econòmic de la celiaquia
Una de les reclamacions de
l’Associació Celíacs de Catalu-
nya és que el govern prengui
mesures per reduir els preus
dels aliments sense gluten.
Aquest col·lectiu remarca que
una família amb un sol mem-
bre celíac ha de suportar una
despesa addicional de 1600
euros anuals. Aquesta xifra su-
posa un increment del 315%
en relació amb la despesa anu-
al d'una família que no té cap
membre celíac.
Si bé en els últims anys hi ha
hagut progressos respecte a la
informació, el diagnòstic i les
facilitats a l'hora d'accedir a
productes sense gluten, doncs
molts supermercats tenen
apartats específics destinats a
l'alimentació sense gluten, l'alt
cost dels productes és un gran
inconvenient amb el qual es
Les famílies amb un membre amb aquesta intolerància han de suportar una despesaaddicional de 1.600 euros anuals, i una moció entrada al Parlament demana que es rebaixifins al 4% l’IVA dels aliments sense gluten
troben els celíacs, doncs els ali-
ments sense gluten són fins a
cinc vegades més cars que els
productes normals.
Per tant, a més de la dificultat
per trobar productes sense glu-
ten, els celíacs també es troben
amb la problemàtica de l'elevat
preu d'aquests productes, i ac-
tualment no existeix cap ajuda
a nivell estatal al respecte que
pugui compensar en certa me-
sura als afectats per aquest ti-
pus de malaltia. Les associa-
cions de celíacs han emprès
nombroses accions per tal de
facilitar la vida a les persones
amb celiaquia, defensant que
els aliments sense gluten són la
medicina que necessiten per a
la seva malaltia crònica, però si
bé s'han aconseguit alguns ob-
jectius, sobretot a nivell català,
encara queda molt camí per re-
córrer per tal que aquesta ma-
laltia sigui més coneguda i que
les persones amb celiaquia tin-
guin menys dificultats, incloses
les econòmiques, en el seu dia
a dia.
Moció al Parlament
Per aquests motius, el grup
parlamentari de Convergència i
Unió ha presentat una moció
al Parlament de Catalunya que
insta al govern a requerir al go-
vern de l'Estat que rebaixi l'IVA
dels productes alimentaries es-
pecials sense gluten al 4%, així
com a solicitar ajudes econò-
miques o beneficis fiscals per
les persones celíaques, apro-
vant, per exemple, una desgra-
vació concreta a la declaració
de l'IRPF per les famílies que
tenen algun membre amb ce-
liaquia, o que les despeses pels
productes sense gluten des-
gravin proporcionalment a la
despesa total en la declaració
de la renda.
Els aliments sensegluten són fins a
cinc vegades méscars que els
productes normals
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:05 Página 66
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:05 Página 67
68 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
Què diferencia l’al·lèrgia de la
intolerància alimentària?
L’al·lèrgia alimentària és una
forma específica d’intolerància
a un aliment o a un dels seus
components que activa el sis-
tema immunològic, i en canvi la
intolerància afecta directament
al metabolisme del pacient.
Normalment aquestes
al·lèrgies s‘hereten, i se solen
identificar en els primers anys
de vida. Afortunadament, la
majoria de reaccions
al·lèrgiques als aliments són
relativament lleus, excepte en
un número reduït de persones
que experimenten una reacció
greu, coneguda com anafilaxi.
Afecten a gaire gent les
al·lèrgies?
Es calcula que a entre un 1 i un
2% en població adulta i entre el
3 i el 7% en infants.
I què en sabem de les into-
leràncies?
Seria convenient diferenciar-
les de les malabsorcions. Les
síndromes de malabsorció són
trastorns que apareixen quan
diferents nutrients dels ali-
ments a l’arribar a l’intestí prim
no s’absorbeixen adequada-
ment i no passen a la sang.
Quan existeixen símptomes clí-
nics associats és quan podem
Francesc Solà
David BusquetsMetge del Servei d’Aparell Digestiu del’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona
CELIAQUIA SALUT
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:05 Página 68
Novembre-Desembre 2014
parlar d’intolerància.
I darrerament han augmentat
o és una percepció errònia?
Probablement des del punt de
vista mèdic i social hi ha hagut
un canvi de consciència en
aquest àmbit, el que facilita
que el diagnòstic d’aquestes
intoleràncies hagi augmentat.
Coneixem més sobre les dife-
rents intoleràncies alimentà-
ries i disposem de bones tècni-
ques diagnòstiques.
La celiaquia és una malaltia
poc diagnosticada?
Sens dubte. Es calcula que en
països occidentals la preva-
lença és d’un 1% de la pobla-
ció, però podria ser superior
perquè molts casos continuen
sense ser detectats.
A quines edats afecta?
La celiaquia es diagnostica
més en l’adult, principalment
entre els 30 i els 50 anys, tot i
que quasi el 20% de casos són
en majors de 65 anys.
També és comuna la into-
lerància a la lactosa?
És la més comuna dels car-
bohidrats. A Espanya hi ha da-
des que suggereixen l’existèn-
cia d’una incidència de malab-
sorció de la lactosa d’entre un
35-60% de la població adulta
sana. Però no tots els pacients
presenten símptomes, perquè
molts toleren determinades
quantitats de lactosa sense
que els faci mal. De fet, aques-
ta és la situació més prevalent.
I a la fructosa també hi ha
molta intolerància, oi?
No es coneix la seva freqüència
real però es calcula que pot
afectar entre un 40 i un 60%
de la població, sense que s’i-
dentifiquin clars factors ge-
ogràfics o racials com en la in-
tolerància a la lactosa.
Hi ha sensibilitat de la indus-
tria alimentària cap a aques-
tes necessitats específiques?
Ja fa anys que és obligatori eti-
quetar els productes alimenta-
ris amb la seva composició, i
això facilita saber quins porten
gluten o derivats de lactosa,
fructosa o sorbitol. Malgrat
això, els pacients intolerants
han de prestar especial atenció
a quins ingredients i additius
existeixen a l’etiquetatge per
evitar confusions si la compo-
sició no queda del tot clara.
Es calcula que un1% de la població éscelíaca, però hi hamolts més casos
sense diagnosticar
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:05 Página 69
70 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
ENTREVISTA SALUT
Francesc Solà
Aquest estiu heu incorporat
l’innovador topògraf corneal.
Què aconsegueix aquest apa-
rell?
Detectar les malformacions de
la còrnia. És molt útil en dia-
gnòstics i tractaments de ma-
lalties corneals, en estudis pre-
vis i posteriors a la cirurgia là-
ser de miopia, hipermetropia i
estigmatisme i en adaptacions
especials de lents de contacte.
De quines adaptacions par-
lem?
D’Orto-k, que es fa amb lenti-
lles rígides permeables de dis-
seny especial, permeten reduir
la graduació temporalment du-
rant el dia i no haver de portar
ulleres ni lents. També per la
compensació dels querato-
cons, astigmatismes elevats i
en casos de trasplantaments
de còrnia, que és el cas més
complicat per adaptar lenti-
lles. En aquests casos el topò-
graf ens orienta sobre la millor
lent que cal provar.
Què detecta exactament l’a-
parell?
Fa un mapa de la còrnia i, amb
les mesures preses, es poden
preparar lentilles fetes a mida
per solucionar els problemes
que no es resoldrien amb unes
ulleres o lents de contacte con-
vencionals.
Què desencadena el molest
queratocon?
Pot ser per factor genètics o
ambientals. Es una petita de-
formació de la superfície cor-
neal que la fa irregular i que
només es pot compensar amb
lents de contacte especials o
mitjançant la cirurgia.
A nivell d’òptica també us
centreu en teràpies visuals.
Què són exactament?
Hi ha persones, sobretot els
nens, que tenen problemes per
coordinar la visió de tots dos
ulls a la vegada, el que anome-
nem visió binocular i que és
molt necessària per poder lle-
gir o fer activitats que reque-
reixen una bona fixació. Les te-
ràpies visuals són exercicis
que permeten recuperar i
mantenir una bona visió bino-
cular.
I ho feu aquí mateix?
Sí, al nostre centre Cottet de
Joan Maragall nº19 de Girona
ens adaptem al grau que calgui
Des de fa 112 anys Cottet basa el seu manual d’atenció al client centrat en la salut visual iauditiva, en el consell i l’assessorament personalitzat i treballant sempre amb productesd’alta gamma
Lídia Planella, Directora a Gironade Cottet Òptica i Audiologia
recuperar, a l’hora de progra-
mar les sessions. Són unes te-
ràpies que també són molt
efectives per frenar l’evolució
de la miopia.
I la baixa visió?
També la tractem, principal-
ment des del nostre centre a
Portal de l’Àngel a Barcelona.
Parlem de casos com els de
gent gran que no hi veuen, on
aprofitem la poca llum que en-
tra als seus ulls per optimitzar-
la.
I què s’aconsegueix?
En molts casos fer una vida
normal dins les seves possibili-
tats, llegint o cosint per exem-
ple, fent el que els hi agrada i
tornant a disfrutar de la vida i
dels seus.
A Cottet també vetlleu per la
salut auditiva, oi?
Si, des de 1970 a Cottet trac-
tem amb persones que tenen
algun problema d’audició. Ac-
tualment deixem audiòfons de
prova als clients sense cap
compromís de compra, doncs
alguns tenen dubtes del seu
rendiment i prefereixen provar-
lo. A més, els adaptem al tipus
de vida de cadascun. Per exem-
ple, no té res a veure un audiò-
fon per un jove que farà servir
aparells electrònics constant-
ment que el d’una senyora de
la tercdera edat.
Tenen garantia?
Tots els audiòfons a Cottet te-
nen cinc anys de garantia. Tam-
bé oferim una assegurança en
tots els models per trenca-
ment, pèrdua o robatori.
Veig que tampoc descuiden la
moda...
Treballem totes les marques
del mercat, tant en ullera com
ullera de sol. El mercat va ràpid
i hem d’estar molt al carrer per
veure noves tendències, es-
tils,...
Si no tenim algun model a la
botiga fem tot el possible per
trobar-la. Som apassionats de
l’òptica. A més, en el cas dels
vidres, també som multi-marca
però de màxima qualitat i ga-
ranties totals.
I abans de comprar-ne, em
fan un revisió?
Al nostre centre Cottet de Giro-
na l’hi farem una revisió i estudi
de la visió i d’audiologia com-
plert. Fem visites d’entre 30 i
45 minuts. T’esperem!
Lídia Planella, Directora a Gironade Cottet Òptica i Audiologia
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:06 Página 70
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:06 Página 71
72 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
NOTÍCIES SALUT
El 27 de setembre la Clínica
Girona va acollir un de lapa-
roscòpia en directe i en tres di-
mensions, coordinat pels Dr.
Ernest Martínez i Joan Ignasi
Mora, de l'equip d'urologia de
la Clínica Girona, juntament
amb el Dr. Antonio Rosales,
cap clínic del Servei d'Urologia
de la Fundació Puigvert de
Barcelona i que col·labora
amb l'Institut d'Urologia de Gi-
rona en les cirurgies laparos-
còpiques complexes des de
l'any 2011. Aquesta jornada va
comptar amb la participació
excepcional del Dr. Richard
Gaston, considerat un dels mi-
El Servei d’Angiologia i Cirur-
gia Vascular de l’Hospital Uni-
versitari de Girona Dr. Josep
Trueta ha estat pioner al nos-
tre país en implantar aquest
estiu dues endopròtesis aòrti-
ques d’última generació. Els
cirurgians ho han dut a terme
amb la innovadora tècnica
EVAS (EndoVascular Aneu-
rysm Sealing) que consisteix
en tractar l’aneurisma d’aor-
ta, el vas sanguini més gran
del cos, per evitar que rebenti.
La intervenció es fa de mane-
ra endovascular, accedint als
vasos per la zona engonal, de
manera molt semblant a la
tècnica EVAR (EndoVascular
Aortic Repair), que es la s’uti-
litza normalment. L’Hospital
Trueta implanta cada any una
cinquantena d’endopròtesis
aòrtiques amb la tècnica des-
crita en aquest article.
Les operacions s’han dut a
terme amb dos malalts amb
patologia aneurismàtica de
l’aorta abdominal i la novetat
consisteix en què els stents
de la tècnica EVAS, que són
un dispositiu en forma de mo-
lla de la mida d’un bolígraf,
porten una bossa que s’omple
d’un polímer especial que se
solidifica en només quatre
minuts.
Això permet segellar comple-
tament l’aneurisme i elimina
del tot el risc d’endofuita, que
és relativament freqüent en la
tècnica EVAR.
La Clínica Bofill ha resultat
guanyadora del concurs Euro-
peu de Vídeos Pink Glove
Dance organitzat per Medline,
amb la finalitat de captar l’a-
tenció dels mitjans socials i
xarxes de comunicació inter-
nacionals. Els professionals
que hi han participat han re-
but un donatiu de 8.000 eu-
ros que seran destinats a la
Fundació Oncolliga Girona,
que lluita entre d’altres contra
el càncer de mama. El vídeo
que es pot veure a la xarxa
mostra a tot el personal amb
guants d’exploració de color
rosa, per celebrar la viva es-
perança de trobar una cura i
per tenir presents a les perso-
nes afectades per la malaltia.
En el vídeo hi col·laboren els
centres de la la seu central de
Girona, el de Platja d’Aro i el
nou centre d’Empuriabrava,
obert aquest any.
Cirurgia
OPERACIÓ PIONERAA GIRONA D’ANEURISME D’AORTA
Solidaritat
LA BOFILL BALLA I GUANYA PEL CÀNCER DE MAMA
Salut Empordà Cooperació
(SEC) ha posat en marxa una
campanya de recollida de ma-
terial ortopèdic per tal de po-
sar en funcionament un ser-
vei de préstec per a persones
amb pocs recursos econò-
mics. L’ONG de la Fundació
Salut Empordà engega aquest
projecte que té com a objec-
tiu afavorir la dignitat de les
persones amb pocs mitjans
econòmics i que estan neces-
sitades de material ortopèdic.
El SEC fa una crida a la pobla-
ció que pugui tenir material
ortopèdic que no utilitzi com
caminadors, cadires de rodes,
crosses, grues o llits articula-
bles, entre d’altres; perquè en
faci donació a l’ONG per po-
der-lo cedir en préstec a per-
sones amb pocs recursos i
que precisen una ajuda tècni-
ca. Per poder fer les dona-
cions cal contactar amb l’en-
t itat al 662 604 962 o a
Solidaritat
RECOLLIDA DE MATERIAL ORTOPÈDIC DE SEGONAMÀ
Formació especialitzada
CURS DE LAPAROSCÒPIA EN 3D A LA CLÍNICA GIRONA
llors especialistes en cirurgia
laparoscòpica. El Dr. Gastón
és considerat el precursor de
la tècnica de prostatectomia
radical laparoscòpica i té una
dilatada experiència en la re-
alització d'aquesta tècnica,
amb la qual ha intervingut
més de 4000 pacients, i que
és considerada avui dia com
la idònia per al tractament
del càncer de pròstata loca-
litzat.
L'objectiu del curs era l'apre-
nentatge de la laparoscòpia
factible a clíniques o hospi-
tals fora dels serveis hospita-
laris públics
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:06 Página 72
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:06 Página 73
74 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
Gràcies al projecte “Per una re-
sidència sense subjeccions”, la
gent gran de Sanitas Residen-
cial Gerunda rep no solament
una atenció personalitzada si-
nó també lliure de subjeccions.
Es tracta d’un projecte amb el
que es pretén preservar la dig-
nitat i protegir la integritat dels
residents oferint-los els millors
serveis i atencions al llarg de
les diferents fases de la seva vi-
da.
L’ús de les subjeccions en el
seu moment pretenia prevenir
situacions de risc en determi-
nats tipus de pacients. Tanma-
teix, amb el pas del temps s’ha
demostrat que la seva utilitza-
ció ocasiona alguns problemes
i que disminueix la qualitat de
vida de la persona: aparició
d’úlceres per pressió, inconti-
nència, trastorns conductuals,
immobilitat, atrofia muscular,
etc.
El mètode de treball establert
per Sanitas Residencial Gerun-
da inclou formació per a tot el
personal i un pla d’accions mul-
tidisciplinari. En primer lloc es
realitza un anàlisi exhaustiu de
la situació de cada persona
perquè la diversitat dels casos
requereix d’una planificació
prèvia per determinar quines
conseqüències ha tingut l’ús de
subjeccions i quins seran els
efectes de la seva eliminació.
Sanitas Residencial Gerunda fa més d’un any que no contempla l’úsde subjeccions en l’atenció de la gent gran. Al 2014 s’ha reacreditatel centre com a “Lliure de Subjeccions” confirmant l’èxit del projecte
REPORTATGE SALUT
Una nova forma de cuidar aSanitas Residencial Gerunda
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:06 Página 74
Novembre-Desembre 2014 TOT Girona I 75
REPORTATGE SALUT
Tan bon punt s'han retirat les
subjeccions, es du a terme un
seguiment per avaluar si la
persona necessita ajudes addi-
cionals com fisioteràpia perso-
nalitzada, teràpies no farmaco-
lògiques, retirada de la medica-
ció neurolèptica o l’adquisició
de recursos tècnics com sen-
sors de moviment o caigudes.
El projecte “Per una residència
sense subjeccions” ha demos-
trat que obtenint tots els bene-
ficis de l’eliminació de les sub-
jeccions, no ha augmentat el
número de caigudes que patei-
xen els residents i es mantenen
en la xifra aquelles que tenen
conseqüències més greus,
com fractures o traumatismes
cranioencefàlics. Fins i tot, s’ha
comprovat que en els centres
sense subjeccions es respira
un ambient més calmat i tran-
quil, on tant residents com tre-
balladors es senten còmodes.
Un canvi de cultura que inclou
la personalització de l’atenció
al resident.
En el programa ha participat
tot el personal de Sanitas Resi-
dencial Gerunda, des dels cui-
dadors i tècnics fins la direcció
del centre, i s’ha comptat amb
el recolzament de les famílies
que han estat puntualment in-
formades sobre les claus del
projecte i les diferents fases del
mateix.
Per a Roger Busqué, director
de Sanitas Residencial Gerun-
da, “l’èxit del projecte és degut
principalment a la implicació
de tot l’equip que conforma
Sanitas Residencial Gerunda i,
sobre tot, al canvi en la manera
de cuidar, sempre respectant
la voluntat del resident”.
SANITAS RESIDENCIAL GERUNDA
Lluís Pericot, 45-45A I 17003 GIRONA I Tel. 902 559 127
sanitasresidencial.com
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:06 Página 75
CASA I DECORACIÓDECORACIÓ_MOBLES_REFORMES
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:11 Página 76
CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ
Ó
Ariadna Ventura i Ros
A punt per alsprimers freds de l’any
mb l’arribada de la tar-
dor arriben també els
primers freds, i això ob-
liga moltes famílies a posar en
marxa els sistemes de calefac-
ció i a preguntar-se, una vega-
da més, quina és la millor solu-
ció per escalfar la l lar. En
aquest sentit, cal tenir clar, se-
gons dades de l’Institut per a la
Diversificació i Estalvi de l’E-
nergia (IDAE) , que la calefac-
ció representa el 64 per cent
del consum energètic total d’u-
na casa. És a dir, sis de cada
deu euros que dedica cada hi-
vern una família a la despesa
energètica es cremen a la cale-
facció; un desemborsament
considerable, i més ara, amb
una crisi econòmica que afecta
cada vegada més llars i que ha
generat el que s’anomena “po-
bresa energètica”, és a dir, la in-
capacitat d’una família de sa-
tisfer una quantitat mínima de
serveis de l’energia per a les
seves necessitats bàsiques,
com ara mantenir l’habitatge
en unes condicions de climatit-
zació adequades per a la seva
salut.
Una instal·lació i un ús adequat
de la calefacció garanteixen
una factura menys excessiva,
tot i que el clima de la zona
geogràfica en què es viu, els
metres quadrats de l’habitatge,
el tipus i qualitat dels tanca-
ments i l’aïllament tgèrmic de-
terminen en gran mesura les
necessitats de cada casa. Tam-
bé, l’ús de nous sistemes de
calefacció més eficients, com
ara els conotermòstats, i un
correcte manteniment dels
equips permeten reduir el con-
sum energètic entre un 10 i un
40 per cent. En aquest sentit,
els fabricants no paren d’inves-
tigar per adequar la seva oferta
a les tendències europees en-
caminades a millorar les pres-
tacions energètiques dels equi-
ps, a reduir la contaminació i a
aplicar de forma més genera-
litzada les energies renovables.
Els diversos tipus de calefacció, a anàlisiLes noves tendències en el sector aposten per reduir l’espai de les instal·lacions amb equipsmés compactes, sistemes que afavoreixen el màxim confort amb el mínim consum, ladisminució de la contaminació acústica i l’ús de la tecnologia sense fils
A
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:11 Página 77
78 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
Ariadna Ventura i Ros
Més disseny, mateixa funció
Els radiadors, que s’uneixen a
través d’un circuit i es repartei-
xen en les diverses estances de
la casa, intercanviant l’escalfor
entre l’aigua calenta i l’espai
que es vol calefactar, són junta-
ment amb la caldera l’altre ele-
ment fonamental en els siste-
mes de calefacció central indi-
vidual. Però a banda de la seva
funcionalitat específica, i grà-
cies al pes important que han
anat adquirint en la decoració
de la llar, actualment el sector
de la calefacció comercialitza
una àmplia oferta de radiadors
de disseny contemporani que
ja no cal ocultar, i que s’han
convertit en un focus decoratiu
dins de qualsevol estança.
El disseny tradicional dels ra-
diadors ha experimentat una
revolucionària transformació
en els últims anys. Les formes
es regeixen ara per criteris fun-
cionals, però també estètics, i
els models blancs de línies rec-
tes competeixen amb acabats
curvilinis o helicoïdals, que
s’arriben a camuflar a les pa-
rets com un element més de la
decoració.
Al mercat es comercialitzen
models dissenyats per inte-
grar-se plenament a l’espai, o
models que desafien la grave-
tat amb formes suspeses o que
fan alhora la funció d’un tova-
lloler o un prestatge.
Pel que fa als materials, l’alumi-
ni, l’acer inoxidable i el ferro fos
són els preferits per als fabri-
cants. Es tracta de materials
d’una gran durabilitat, que re-
sisteixen el pas del temps i
combinen amb la majoria de
colors. L’acer s’utilitza en ra-
diadors amb forma de panells
amb dissenys extraplans. Els
de ferro fos són ideals per a
ambients rústics, i els d’alumini
són els més sol·licitats, ja que
són els millors transmissors de
la calor i s’escalfen molt ràpi-
dament.
Els radiadors s’han convertit en una peça clau del disseny interior de la casa, que destaca nonomés per la seva funcionalitat, centrada en intercanviar l’escalfor entre l’aigua calenta il’espai que es vol calefactar, sinó també pel seu alt valor ornamental, que ja no cal ocultar
Foto:R
adiado
rmod
elDéd
alo,d’Irs
ap.
CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ
Juntament amb lacaldera, els
radiadors són pecesfonamentals de lacalefacció central
Foto:R
adiado
rQua
draq
ua,d
isseny
atpe
rDom
enicode
Palope
raIrs
ap.
Dispo
nibletant
enmod
elhidràu
licco
melèc
tric.
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:11 Página 78
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:11 Página 79
CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ
Considerant el tipus de com-
bustió, les calderes poden ser
atmosfèriques, en què la com-
bustió es fa en contacte amb
l’aire de l’estança on es troba
ubicada (la seva instal·lació es-
tà prohibida des del 2010); es-
tanques, en què l’admissió d’a-
ire i l’evaquació de gasos es
produeixen en una càmera tan-
cada, sense cap tipus de con-
tacte amb l’aire del local en
què es troba instal·lada; de mo-
dulació automàtica de la flama,
amb un sistema que minimitza
les arrancades i les parades de
l’aparell, i que permet estalviar
energia en adequar l’aportació
d’escalfor a les necessitats mit-
jançant el control de la potèn-
cia tèrmica aportada; de baixa
temperatura, que treballen
amb temperatures de retorn
de l’aigua d’entre uns 40 i uns
60ºC i amb baixa temperatura
de fums (90-120ªC), i d’una al-
ta eficàcia; i finalment, de con-
densació, que recuperen part
de l’escalfor de la combustió,
particularment l’escalfor latent
del vapor d’aigua que es produ-
eix durant el procés.
Les calderes de condensació
tenen una temperatura òptima
d’operació de 30-50ºC del cir-
cuit de calefacció, i emeten
fums gairebé freds, a tempera-
tures de només 40-60ºC. De
fet, aquestes calderes arriben a
la Classe 5 pel que fa a emissió
d’òxids de nitrogen. És a dir,
les emissions d’aquests òxids,
que originen la pluja àcida, es
troben entre les més baixes.
Les emissions de CO2 són difí-
cilment evitables, però es po-
den reduir si disminueix el con-
sum de gas. En aquest sentit, la
major eficiència de la conden-
sació implica un menor con-
sum de combustible i, en con-
seqüència, una menor emissió
de diòxid de carboni, que és el
principal causant de l’efecte hi-
vernacle.
Una aposta clara en l’àmbit de la calefacció són les calderes murals de condensació que, adiferència de les convencionals, permeten convertir el vapor en aigua líquida.Aquest procésaugmenta l’eficiència de la combustió i permet combustions molt menys contaminants.
Respectuoses amb el mediLes noves calderes, més ecològiques i eficients
Ariadna Ventura i Ros
Les calderes muralsde condensació
arriben a la Classe 5pel que fa a l’emissiód’òxids de nitrogen
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:11 Página 80
Les energies renovables són
una alternativa als com-
bustibles tradicionals. I en els
últims anys, les calderes de
biomassa s’han convertit en
una opció més per escalfar
l’aigua de casa o generar cale-
facció. L’estalvi derivat de la
substitució de combustibles
fòssils per combustibles de
biomassa és del 40%: escalfar
amb pèl·lets –petits cilindres a
base de rebuig de fusta– és un
40%més barat que amb gas.
Les calderes de biomassa són
calderes d’alt rendiment, per
sobre del 95%, que utilitzen
com a font d’energia un bio-
combustible renovable. El més
habitual és el pèl·let, però tam-
bé és possible utilitzar cloves
de fruits secs o pinyols d’oliva.
De biomassa
Foto:C
alde
ramuralde
cond
ensacióTh
emaCon
dens
,deSa
unierD
uval.
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:12 Página 81
82 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ
En el sistema de calefacció de
terra radiant per aigua, l’opció
per a una futura instal·lació de
climatització per refrigerar a
l’estiu és possible sense com-
plicacions: els costos de la in-
versió addicional són relativa-
ment baixos. En aquest sis-
tema, amb una total capacitat
d’integració arquitectònica,
l’únic equip visible però discret
i silenciós és el deshumidifi-
cador, que consisteix en una
única unitat, instal·lada a la
zona central de la casa. Però
cal tenir en compte que si es
vol instal·lar el sistema de cli-
matització en terra radiant per
a l’estiu, cal haver fet abans
una previsió del muntatge, ja
que la col·locació dels tubs
varia respecte del sistema de
calefacció.
En el sistema de refrigeració, el
terra radiant representa un es-
talvi econòmic molt important,
d’un 50%, ja que els aparells
treballen a la meitat de potèn-
cia i el consum d’energia i, per
tant, els costos de manteni-
ment es redueixen consider-
ablement respecte de la util-
ització dels sistemes d’aire
condicionat habituals
Fred i calor en un
Tot i estar inspirada en la civi-
lització de l’antiga Roma, on
s’ambientava tota la casa es-
calfant els sostres dels soterra-
nis, el sistema de terra radiant
ha revolucionat el concepte ac-
tual de calefacció. De fet, fa
molts anys que funciona als
països nòrdics, però a l’Estat
espanyol ha estat desconegu-
da durant molt de temps. Es va
començar a col·locar amb èxit
en hotels i grans superfícies, i
ara ja s’instal·la en l’àmbit
domèstic sobretot en edificis
de nova construcció. La cale-
facció per sòl radiant funciona
amb tubs d’aigua calenta –en
canonades de plàstic, de polie-
tilè reticulat– o cables elèctrics
col·locats sota el terra de la ca-
sa. Pot ser elèctrica o per ai-
gua: la instal·lació de l’elèctrica
és més barata que la d’aigua,
però el seu consum és més
elevat. Per contra, en cas d’a-
varia, amb l’elèctrica no cal ai-
xecar tot el terra, com passa
amb la d’aigua.
Un dels grans avantatges del
terra tèrmic o radiant per aigua
és que ofereix una temperatu-
ra progressiva i natural, amb
una evacuació silenciosa i sen-
se que s’arribin a formar capes
de temperatura molestes, a di-
ferència dels sistemes tradicio-
nals, amb una escassa unifor-
mitat superficial que comporta
moltes vegades sensació d’in-
comoditat. Un punt important
en el seu funcionament és el
muntatge de regulació, que
consisteix en un sistema in-
tel·ligent que controla la tem-
peratura en funció de diversos
paràmetres de l’habitatge, l’u-
suari i l’exterior, que molts sis-
temes tradicionals no tenen en
compte.
Un altre dels grans avantatges
dels sistemes de calefacció per
sòl radiant és l’estalvi: l’emissió
de l’escalfor per radiació deriva
en una pèrdua d’escalfor me-
nor per les parets, sostre i te-
rra, que dóna com a resultat un
important estalvi energètic.
Per l’obtenció de les mateixes
condicions calorífiques al ma-
teix espai, cal entre un 15% i un
20% menys d’energia en els
mètodes de calefacció per sòl
radiant.
La climatització que noes veu ni ocupa espaiEntre els principals avantatges de la calefacció per sòl o terraradiant hi ha un interessant estalvi energètic i una instal·lacióinvisible que no ocupa espai
Originari de l’antigaRoma, el terraradiant fa molts
anys que s’utilitzaals països nòrdics
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:12 Página 82
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:12 Página 83
84 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
Una altra alternativa que està
guanyant adeptes en els últims
anys per aconseguir el màxim
estalvi energètic elèctric en la
generació de calor són els
emissors tèrmics, també
anomenats emissors ter-
moelèctrics o ecoemissors
que, com que no realitzen com-
bustió, no produeixen emis-
sions novices per al medi ambi-
ent.
Aquesta variant de calefacció
elèctrica es comercialitza en
dues versions: de tecnologia
seca o de fluid –la majoria dels
disponibles al mercat ho són–.
Aquests últims són més lents
però tenen una millor inèrcia
tèrmica, que fa que un cop
aconseguida la temperatura
desitjada, la mantinguin durant
més temps amb un consum
energètic menor.
Tots dos tipus estan formats
per un cos d’alumini i una re-
sistència d’acer inoxidable que,
en un cas escalfa el fluid tèrmic
i, en l’altre, unes plaques d’alta
capacitat de retenció de calor.
Emissors termoelèctrics
CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ
Dins el sector de la calefacció
elèctrica, els acumuladors de
calor s’han convertit en un sis-
tema econòmic, d’instal·lació
senzilla, sense obres, segur
–no requereix ni dipòsits de
combustible ni circuits hidràu-
lics i, per tant, sense risc de fui-
tes d’aigua–, net, fàcil de fer
servir, de manteniment pràcti-
cament inexistent, que no con-
tamina –no emet fums i utilitza
l’energia més neta que es co-
neix, l’electricitat–, i estètica-
ment molt avançar, que es pot
instal·lar tant en edificis de no-
va construcció com en cases
antigues, sense necessitat de
fer reformes.
Els acumuladors de calor són
aparells elèctrics amb ele-
ments refractaris al seu inte-
rior que, gràcies a un cicle de
càrrega i descàrrega, acumulen
calor a través de les seves re-
sistències elèctriques, general-
ment durant les hores vall o de
tarifa reduïda, per emetre-la
durant la resta del dia. Estan
formats per un nucli acumula-
dor compost de rajoles re-
fractàries amb alta capacitat
d’absorció i emmagatzematge
de calor, envoltat de resistèn-
cies elèctriques que esclafen
aquest nucli fins als 700ºC. Les
resistències i el nucli es troben
recoberts d’un aïllament tèr-
mic que conserva l’escalfor i
impedeix que l’aparell exterior
se sobreescalfi més del que
està permès per seguretat.
Barata, segura,neta i còmodaEls acumuladors elèctrics de calor s’hanconvertit en una opció molt rendible peraprofitar la tarifa de descriminació horària
Un dels avantatgesde la instal·lació dels
acumuladors decalor és que nonecessita obres
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:12 Página 84
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:12 Página 85
Novembre-Desembre 2014
CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ
Un ús responsable dels siste-
mes de calefacció pot repre-
sentar un important percentat-
ge en la reducció de la despesa
en la factura del gas, ja que ga-
irebé la meitat de l’energia que
gasten les famílies espanyoles
és per escalfar els seus habi-
tatges. Però estalviar en cale-
facció no és difícil; només cal
posar en pràctica unes petites
pautes de conducta que ens
permetin reduir la despesa d’e-
nergia entre un 10% i un 40%.
Aquestes són algunes recoma-
nacions que fa l’IDAE, Institut
per a la Diversificació i l’Estalvi
d’Energia:
*Una temperatura de 20ºC és
suficient per mantenir el con-
fort en un habitatge. Als dormi-
toris aquesta temperatura es
pot rebaixar entre 3 i 5 ºC.
*Apaga la calefacció durant la
nit i torna-la a engegar al matí
després d’haver ventilat la casa
i tancat les finestres.
*Les vàlvules termostàtiques
en radiadors i els termòstats
programables són solucions
assequibles, fàcils de col·locar i
que es poden amortitzar ràpi-
dament pels importants estal-
vis d’energia que generen (en-
tre un 8 i un 13%).
*Si surts de casa durant unes
hores, redueix la posició del
termòstat a 15ºC.
*No esperis que es faci malbé
l’equip: un manteniment ade-
quat de la caldera individual
estalvia fins a un 15% d’ener-
gia.
*L’aire contingut a l’interior
dels radiadors dif iculta la
transmissió de calor des de
l’aigua calenta a l’exterior. Per
tant, és convenient purgar
aquest aire com a mínim un
cop l’any.
*No cobreixis ni col·loquis cap
objecte al costat dels radia-
dors; això dificulta l’adequada
difusió de l’aire calent.
*Per ventilar completament
una habitació només cal obrir
les finestres al voltant de 10 mi-
nuts: no es necessita més
temps per renovar l’aire.
*Tanca les persianes i cortines
a la nit: això evita importants
pèrdues d’escalfor. En contra-
partida, aixeca les persianes de
dia, per aprofitar tant la calor
com la llum solar.
*En construir o reformar una
casa, és important col·locar-hi
un bon aïllament per als tanca-
ments a l’exterior. Es recoma-
nen també les finestres de do-
ble vidre i els tancaments amb
trencament de pont tèrmic. Un
habitatge ben aïllat pot estal-
viar fins a un n30% en la des-
pesa en calefacció
Eficiència,màxim estalviUna família mitjana pot estalviar fins a 1.200euros l’any si pren consciència d’algunshàbits d’eficiència energètica
Ariadna Ventura i Ros
Hi ha mesures debaix cost o sensecost que redueixenla despesa d’energiaentre el 10 i el 40%
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:12 Página 86
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:12 Página 87
El mercat de les estufes i les llars de foc ha evolucionat molt en els últims anys i s’hi hanintroduït millores importants en el camp del disseny i de la tecnologia encaminades aobtenir un major rendiment calorífic i més seguretat en el seu funcionament
L’escalfor més primitiva i naturalLa xemeneia aporta a la casa un valor afegit especial
La utilització del foc com a mit-
jà de calefacció és gairebé tan
antiga com l’existència de l’ho-
me. I la llenya ha sigut el com-
bustible utilitzat històricament
per escalfar l’ambient i resgu-
ardar-se del fred, malgrat que
el seu ús a cel obert sempre ha
restat eficàcia al seu poder ca-
lorífic. Primer de pedra i des-
prés de fosa, el naixement de
les llars de foc tancades dins
les cases van començar a apro-
fitar el veritable potencial de la
llenya.
Però a banda del seu gran po-
der calorífic, una llar de foc té
un valor afegit dins d’una casa
que no tenen altres sistemes
de calefacció que proporcionen
escalfor immediata i eviten ha-
ver de recollir les cendres l’en-
demà. La llar de foc s’ha con-
vertit en un important element
arquitectònic i decoratiu. Més
enllà de la tradicional combus-
tió de llenya oberta, ha passat
de ser una simple font d’escal-
for a convertir-se en un impor-
tant element ornamental que
abasta una àmplia oferta d’es-
tils, des del rústic fins al mo-
dern i avantguardista.
Les llars de foc varien segons el
tipus de combustible que uti-
litzen per alimentar el foc. Les
tradicionals són de llenya o
carbó, que han de complir uns
requisits de construcció i dis-
posar de llicència d’obres per a
la seva instal·lació. Solen ser de
foc obert, i el més habitual és
que la zona on es fa la combus-
tió sigui de rajola refractària.
Una altra opció són les llars de
foc tancades, normalment amb
una porta de vidre, més segu-
res i que milloren el rendiment
tèrmic. Aquests models solen
incorporar un regulador de la
flama, que permet controlar la
força del foc. Segons l’Associa-
ció Espanyola de Fabricants
d’Estufes, Llars de Foc i Cuines
per a Combustibles Sòlids (AE-
FECC), les instal·lacions ali-
mentades amb llenya o carbó
respecten el medi ambient, són
ecològiques i no contaminen.
Les llars de foctancades són méssegures i tenen unmillor rendiment
tèrmic
Ariadna Ventura i Ros
CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:12 Página 88
TOT Girona I 89
CALEFACCIÓ CASA I DECORACIÓ
Actualment, la indústria posa a
l’abast del consumidor que no
es vol preocupar de l’emma-
gatzematge de la llenya ni del
manteniment constant de la
llar, models que funcionen amb
gas, natural, butà o propà. La
seva fàcil instal·lació ha donat
ales als dissenyadors i, junta-
ment amb models que imiten
les llars de foc tradicionals, es
poden trobar opcions innova-
dores que proposen, per exem-
ple, penjar la llar de foc en una
paret o ubicar-la al bell mig d’u-
na estança.
Les llars de foc de gas no allibe-
ren partícules a l’aire, no extre-
uen l’aire de l’estança on s’ub-
iquen per alimentar el foc i el
seu maneig és tan senzill com
accionar un simple mecanisme
per regular la intensitat de l’es-
calfor. La seva eficiència també
marca la diferència: hi ha mo-
dels capaços d’aprofitar fins al
90% de l’escalfor que genera la
llar de foc.
Per altra banda, les llars de foc
elèctriques són les més senzi-
lles d’instal·lar. No requereixen
sortida de fums ni un manteni-
ment especial, sinó que n’hi ha
prou amb connectar-les a la
xarxa. A més, permeten regular
la intensitat de l’escalfor, dispo-
sen de simuladors de flames i
algunes fins i tot funcionen
amb comandament a distàn-
cia.
De nova generació
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:13 Página 89
90 I TOT Girona
TENUEE,essència de fusta
ENUEE s'especialitza en
el disseny i construcció
de productes de mobi-
liari a mida on es treballa la fus-
ta massissa, tant el roure com
la teca. L'empresa articula les
seves col·leccions en cinc lí-
nies: cuines, mobiliari, decora-
ció, parquet i projectes.
Des que entra un client per la
porta fins que el mateix client
rep el mobiliari a casa seva hi
ha tot un procés d'assessora-
ment, disseny, producció,
transport i feina de muntatge
que fa que el client rebi un ser-
vei de principi a fi i obtingui
com a resultat una feina ben
estudiada i precisa. A TENUEE
ens agrada dir que venem
il·lusions, i per això, per nosal-
tres, un bon assessorament ini-
cial és vital per obtenir bones
sensacions abans de fabricar
qualsevol producte.
Durant la fase de disseny es te-
nen en compte des dels factors
estètics fins als estructurals de
la peça que s'està dissenyant i
que s'haurà de fabricar. En la fi-
losofia de TENUEE és molt im-
portant el compromís amb la
qualitat del mobiliari final, que
s'aconsegueix amb un bon pro-
cés de producció i manipulació
durant el transport i muntatge.
L’essència
La fusta de roure massís s'obté
de tales controlades amb certi-
ficat ecològic, i es treballa amb
precisió industrial sota un con-
trol exhaustiu a les nostres fà-
briques. El roure es tracta acu-
radament amb olis naturals per
obtenir un producte polit, fàcil
de netejar i amb la textura real
de la fusta, segellant el porus
per protegir-la de líquids i bru-
tícia.
La teca, en canvi, té darrera un
procés molt més artesanal. La
fusta de teca amb què treballa
TENUEE es fabrica amb un mí-
nim de 2 centímetres d'espes-
sor i podem arribar a gruixos
considerables. La teca arriba
acabada amb una cera especial
que protegeix la fusta i li dóna
l 'aspecte rústic que es vol
aconseguir amb aquest tipus
de material.
Cada vegada més, dins les nos-
tres col·leccions més moder-
nes es combina la fusta amb el
ferro per donar un contrast
estètic a l’estança, i es mescla
la rusticitat d’un material amb
el minimalisme i el purisme de
l’altra. El ferro es treballa amb
diversos acabats, tant pintat al
forn de color negre com oxidat,
entre d'altres.
T
PUBLIREPORTATGE CASA I DECORACIÓ
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:13 Página 90
TENUEE
Crta. Barcelona, 469 (l’Avellaneda) I GIRONA I Tel. 972 410 786
www.tenuee.net
TENUEE Cucinee
Un dels productes potents,
consolidats i distintius de la fir-
ma TENUEE són les cuines, que
es construeixen integralment
de fusta massissa. Tota l'es-
tructura interior de la cuina i
els calaixos són de fusta de
roure. Amb això aconseguim un
producte coherent amb la resta
de la cuina i dóna com a resul-
tat una cuina amb garantia de
per vida. Pel que fa als frontals i
acabats, el client pot escollir si
prefereix fusta de roure o de te-
ca, i el color. També tenim un
sector de clients que opta per
una cuina lacada en blanc; en
aquest cas mantenim l'estruc-
tura interior de fusta massissa,
d'aquesta manera podem ofe-
rir una garantia de qualitat sen-
se oblidar mai el factor estètic
que desitja el client.
Les cuines TENUEE represen-
ten un producte innovador i re-
volucionari que no deixen indi-
ferent ni el que les observa ni el
que les utilitza dia a dia.
PUBLIREPORTATGE CASA I DECORACIÓ
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 00:13 Página 91
Foto: Mango
MODA I BELLESAMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:00 Página 92
Cremar calories, mésde moda que mai
er a un esportista, una
peça de roba només pot
ser bona si s’adapta per-
fectament al seu cos i li permet
una bona llibertat de movi-
ments. Els patrons actuals de
les principals firmes de roba es-
portiva es basen en la incorpo-
ració d’una precisa proporció
de tensió i llibertat per propo-
cionar comoditat i agilitat de
moviments i una barreja estra-
tègica de materials innovadors
produïts per satisfer les neces-
sitats de rendiment de l’espor-
tista i els requisits específics de
cada esport.
En aquest context, el mercat ac-
tual ofereix centenars de tipus
de materials per a la fabricació
de les peces tècniques. Gairebé
totes les marques en fabriquen
o n’utilitzen en exclusiva, però
en realitat, entre els de les unes
i els de les altres hi sol haver di-
ferències mínimes. Els mate-
rials bàsics, per tant, són gaire-
bé els mateixos, les desigualtats
entre les col·leccions de cada
marca són sobretot els detalls
d’acabats i els aspectes estè-
tics. En aquest cas, el que és re-
alment important són les pres-
tacions tècniques de cada peça,
i això es mesura amb una sèrie
de paràmetres comuns, com
ara la columna d’aigua o el nivell
de transpiració de cada disseny.
Resumint: per a la pràctica de
qualsevol esport, activitat en la
qual predomina el moviment,
l’aspecte clau de l’equipament
ha de ser la funcionalitat. Però a
més, en els esports d’hivern,
com ara l’esquí o el surf de neu,
aquesta activitat es desenvolu-
pa generalment en un medi
hostil. Per tant, les prestacions
tècniques de les peces han de
ser les necessàies per superar
les condicions normals en què
es practica l’espoirt la majoria
de les vegades. En aquests ca-
sos, la protecció de la humitat,
el fred, el vent o la neu ha de ser
l’objectiu principal de la roba i, a
més, aquesta protecció haurà
de ser tan duradora com sigui
possible. Per tant, cal apostar
per la qualitat, saber què es
compra i quin ús se li donarà.
La roba esportiva uneix disseny i tecnologiaElasticitat, absorció, transpiració, impermeabilitat i lleugeresa, per aconseguir un majorrendiment. Aquestes són les propietats que s’exigeixen a les peces esportives, quedestaquen pel desenvolupament d’una tecnologia que permet el màxim confort i seguretat
PAriadna Ventura Ros
ESPORTS MODA I BELLESA
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:01 Página 93
94 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
ESPORTS MODA I BELLESA
A l’hivern, les tardes fosques i
els matins humits poden fer
que córrer sigui tot un desafia-
ment. Per tant afrontar de
manera apropiada l’exercici du-
rant aquesta estació, amb un
bon equipament, és bàsic. En
primer l loc, cal portar una
samarreta de capa bàsica tèc-
nica, que permeti mantenir la
humitat l luny de la pel l . Al
damunt es pot portar una altra
peça apropiada per al fred. I si
fa vent o plou, no es pot oblidar
la jaqueta. Tota la roba d’hivern
ha de ser transpirable per
mantenir el cos calent sense
arribar a un sobreescalfament.
Segons els experts, no fa mai
massa fred o humitat si es va
equipat amb la roba adequada.
Gràcies a la tecnologia més re-
cent, com ara la tècnica sense
costures o la Inner-Muscle, que
millora el moviment i la postura
de l’esportista, córrer durant la
temporada de fred és ara molt
més còmode que en el passat.
Per tant, per córrer de forma
adequada, és important fer-ho
com una ceba: vestir-se en
capes.
Atletisme i “running”
Per capesEl dissenys actuals ja han des-
terrat la idea que com més
gruixuda sigui la roba, menys
fred es passa. Ara, sabent que
el nostre cos genera calor i que
cal estalviar i optimitzar aques-
ta energia, les col·leccions es
fonamenten en el sistema mul-
ticapa. La primera capa és la
formada per les peces que es-
tan en contacte directe amb la
pell, fredes o tèrmiques, cenyi-
des i amb una gran transpiració
per mantenir el cos sec de su-
or. La segona capa és la que in-
corpora les propietats aïllants
tèrmiques i és l’encarregada de
mantenir la calor i evacuar la
transpiració.
Les característiques tècniques
dels materials utilitzats són el
més important de la tercera ca-
pa, la que exerceix la protecció i
l’aïllament de la pluja, la neu o
el vent. En aquesta tercera ca-
pa, el laminat –que consisteix a
enganxar una membrana sobre
un suport tèxtil– és el sistema
que marca la pauta. El suport
tèxtil, en aquest cas, és l’encar-
regat d’oferir resistència a l’es-
quinç i a l’abrasió, flexibilitat o
rigidesa segons convingui re-
pel·lir l’aigua, i la membrana, de
proporcionar impermeabilitat
al vent i a l’aigua, transpiració i
elasticitat. Cada marca sol uti-
litzar teixits i membranes pro-
pis, però entre les més conegu-
des del mercat hi ha el Gore-
Tex.
Foto: Mango
Foto: Mango
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:01 Página 94
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:01 Página 95
ESPORTS MODA I BELLESAESPORTS MODA I BELLESA
Per a entrenaments d’estudi,
com ara la barra, el ioga, la
dansa o el pilates, el més reco-
manable és portar peces suaus
i transpirables que ofereixin
flexibilitat i llibertat de movi-
ment. En aquest tipus d’es-
ports, el principi fonamental és
la comoditat. Qualsevol vesti-
menta ha de ser, per sobre de
tot, còmoda, que permeti
moure’s lliurement, fer inver-
sions, flexions endavant, en-
darrere, estar uns minuts en
relaxament, asseure’s amb les
cames creuades, aixecar els
braços, doblegar les cames i
molt més. En el cas del ioga o
el pilates, per exemple, un dels
principis fonamentals és l’acti-
vació muscular adequada. L’in-
structor o professor ha poder
de veure, per tant, com actuen
els muscles del centre en-
ergètic en cada moviment. A
més, un nombre considerable
d’exercicis requereixen que es
treballi amb les cames aix-
ecades. Per tant, els pantalons
i les smarretes ajustats són
essencials durant l’entrena-
ment. En el cas de les dones,
per al pit, més important que la
subjecció és l’elasticitat i l’ab-
sència de costures. Moltes pos-
tures es fan en posició estira-
da, i per tant és important evi-
tar els frecs.
Entrenaments d’estudi
Parlar de dansa i de ballet és
parlar del cos. Per tant, en
aquesta pràctica, el cos és
l’element essencial, i el que cal
potenciar. En aquest sentit, la
indumentària per al ballet ha
de respectar dos paràmetres
bàsics. El primer, que no obsta-
culitzi ni limiti els moviments
del ballarí per adaptar-se a les
exigències de la coreografia. I
el segon, important sobretot
damunt l’escenari, que aquesta
vestimenta actuï de llenguatge
per reforçar i acompanyar el
missatge que el creador de l’o-
bra vol transmetre.
A l’estudi, en el moment de
practicar, cal portar una roba
ajustada al cos i pràctica, i so-
bretot que permeti al professor
veure el cos de l’alumne amb
detall. Per a les noies, el millor
és un mallot, al qual se li pot
posar una faldilleta al damunt. I
el millor és portar mitjons, i no
mitges, fins als 11 o 12 anys. Les
cames nues permeten que,
mentre es fan els moviments,
el professor pugui veure si tots
els muscles del cos treballen
correctament.
Però les mitges o malles man-
tenen les cames calentes i aju-
den a prevenir lesions. També
prevenen que els muscles de
les cames de les ballarines
pateixin rampes i les ajuda a
mantenir l’escalfor després de
l’escalfament.
Pel que fa al calçat, les noies
poden portar sabatilles planes
de pell, tela o setí nuades amb
goma o cintes. Més endavant
es poden portar les de puntes
amb cintes.
Per a la resta de dances, si no
hi ha imposició en el vestuari,
la millor opció és una samar-
reta de màniga curta o de
tirants més aviat cenyida al
cos, unes malles, uns leggins o
un pantaló de dansa i unes
sabatilles de modern jazz.
Dansa i ballet
Foto: Mango
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:01 Página 96
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:01 Página 97
ESPORTS MODA I BELLESA
Per rodar amb comoditat i, so-
bretot, seguretat, l’equipatge
per a la pràctica del ciclisme i
la bicicleta tot terreny (moun-
tain bike) és molt important. La
samarreta que s’util itza en
aquest cas és el mallot. De fet,
si bé qualevol samarreta Dry
Fit pot anar bé, l’ideal és fer
servir un mallot de ciclisme
perquè s’ajusta al cos (el vent
no molesta) i porta butxaques
de ràpid accés a l’espatlla, on
s’hi poden col·locar líquids o
menjar per recuperar energia
mentre s’està rodant. A
l’hivern, a més, és molt reco-
manable fer servir mànigues
de neoprè als braços, una
samarreta interior tèrmica com
a primera capa, i una bona
peça tècnica tallavent, per util-
itzar en les baixades quan fa
més fred.
Pel que fa al pantaló, el més im-
portant és que sigui prou cò-
mode perquè el cos aguanti es-
tar assegut durant unes
quantes hores. El culot és la
peça tècnica per excel·lència
per al ciclisme, i es pot trobar
amb tirants o sense.
Amb l’augment d’aficionats a
les modalitats de descens i
BMX (Bike Moto Cross), cada
vegada hi ha més gent que util-
itza roba per a bicicleta tot ter-
reny més casual com per ex-
emple un pantaló de tipus
bermuda.
Per últim, els guants s’utilitzen
per protegir el ciclista de les
caigudes i perquè aquest s’a-
ferri millor al manillar de la bici-
cleta si li suen les mans. N’hi ha
de més lleugers per a l’estiu i
de més gruixuts i amb teixits
tèrmics per a l’hivern. És reco-
manable que portin protecció
als nusos dels dits i a les
falanges per evitar lesions en
cas de caiguda.
Ciclisme i “mountain bike”
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:01 Página 98
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:01 Página 99
100 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
ESPORTS MODA I BELLESA
L’esquí i, en general, els esports
d’hivern, són esports que ex-
igeixen una bona preparació i,
sobretot, disposar de l’equip
adequat per poder-los disfrutar
amb totes les garanties.
L’esquiador, a més d’anar ben
abrigat i protegit contra el fred,
necessita alliberar els excessos
de calor i humitat que produeix
el seu cos quan està en movi-
ment. Per això, la seva
equipació està formada per
una superposició de peces,
que garanteixen una adequada
protecció. El primer nivell d’aïl-
lament correspon a la samar-
reta, que s’ha d’arrapar perfec-
tament al cos i aïllar la tran-
spiració de la pell mantenint-la
seca i calenta. El segon nivell
de protecció pertany als jerseis
i folres polars, que han d’estar
elaborats amb fibres sintè-
tiques derivades del tefló ex-
pandit i del polièster, i posseir
una gran capacitat aïllant i ter-
moreguladora. En aquest
segon nivell termoregulador el
més important és que la peça,
a més d’abrigar, continuï expul-
sant la humitat corporal. La
granota, els pantalons i
l’anorac constitueixen l’última
capa. Des del seu interior fins a
l’exterior, aquestes peces se
solen fabricar amb diverses fi-
bres que incorporen una mem-
brana transpirable i imperme-
able. Aquestes són les peces
que resguarden l’esquiador de
les inclemències meteo-
rològiques com el fred, la pluja,
la neu o el vent.
Esquí i esports d’hivern
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:01 Página 100
Novembre-Desembre 2014
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:01 Página 101
ALIMENTACIÓCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:26 Página 102
Novembre-Desembre 2014 TOTGirona I 103
COMERÇ ALIMENTACIÓ
Salvador Garcia-Arbós
El detall del comerçde proximitat
bans tot era granel i tots
els envasos retornables
i reciclables. I tot el que
podia ser fresc ho era i del pri-
mer comerç de la cantonada.
La carn era morta el dimarts o
el divendres, i tot el peix era de
la flota de la Costa Brava, El pa,
blanc o negre, era calent, pas-
tat, fermentat, llevat i cuit, i
comprat cada dia. I les fruites i
verdures, totes eren del temps.
Avui, fins i tot, les grans cade-
nes comercials han detectat
canvis socials i d’hàbits i han
començat a apostar per ten-
dències de consum que no han
sortit dels seus despatxos.
Tornen formes de comerç i
consum que ja s’havien donat
per desterrades. La ciutadania,
tocada per la crisi econòmica,
ha començat a prendre cons-
ciència de la necessitat de pre-
servar l’entorn. A més, el nou
escenari econòmic ha forçat a
estalviar i a mirar prim. I a ve-
gades tot això va lligat: els pro-
ductes a granel i sense envàs
han de ser més barats si estal-
vies els envasos que també
pots reciclar. Els productes
frescs de proximitat, els de qui-
lòmetre zero, també aporten
molts de beneficis: per un cos-
tat afavoreixen l’economia de
l’entorn, per l’altre, solen ser
més saludables i, a més, són
molt saborosos a nivell gastro-
nòmic.
El Mercat del Lleó, de Girona,
és un d’aquests espais que re-
sumeix tota aquesta filosofia
de consum responsable i cons-
cient. A banda de celebrar els
70 anys d’aquest espai emble-
màtic de la gastronomia de la
ciutat, també cal veure com
una notícia important l’obertu-
ra de l’espai els divendres a la
tarda, Atès que no serà el pri-
mer cop que es tira endavant
l’obertura els divendres a la
tarda, cal esperar la resposta
dels clients i de tots els pla-
cers, perquè l’experiència es
consolidi i, fins i tot, s’allargui
altres tardes de la setmana.
Aquestes planes especials de-
dicades al comerç d’alimenta-
ció hi trobareu molt ben expli-
cades totes les tendències d’a-
limentació i consum, que no
fan res més que resumir les in-
qüietuds dels nous consumi-
dors. Hi juguen un paper fona-
mental les botigues de venda a
granel i les de producció ecolò-
gica. També és cert que, sovint,
les botigues de productes eco-
lògics tenen una clientela més
conscient i disposada a treba-
llar més a casa per preservar el
medi ambient.
El granel, el fresc i el “Km 0” són tendènciaLa consciència per la preservació delmedi ambient, la crisi i l’estalvi econòmic fan que torninformes de comerç i consum que ja s’havien donat per desterrades, com els productes agranel i sense envàs, i els productes frescs de proximitat, de quilòmetre zero
AEls 70 anys del
Mercat del Lleó és, amés d’una bona
notícia, un senyal debona salut
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:26 Página 103
PEIXATERIES ALIMENTACIÓ
Ariadna Ventura i Ros
El peix, clau per la salut
La cuina basada en la tant elo-
giada dieta mediterrània ga-
ranteix una equilibrada ingesta
d’aliments que proporcionen
les proteïnes, les vitamines, els
minerals, els greixos i la fibra
que el cos humà necessita. I en
base a aquesta premissa, el
peix és, juntament amb els ce-
reals, els llegums, les fruites,
les hortalisses i l’oli d’oliva, un
dels pilars que constitueix la
base d’aquesta alimentació.
De fet el peix té un alt percen-
tatge de proteïnes de tant bo-
na qualitat com les de la carn,
però de més fàcil digestió. Els
seus greixos són rics en àcids
grassos poliinsaturats (omega
3), que ajuden a regular els ni-
vells correctes de colesterol a
la sang i disminueixen el risc
de patir malalties cardiovascu-
lars. El peix és també una bona
font de iode, i conté ferro, mag-
nesi, calci, vitamines A, D, C i
algunes del grup B, a més de
nivells de sals minerals reco-
manables per a la salut i molt
importants per al creixement.
Però el peix reuneix també tots
els requisits per al desenvolup-
tament de gèrmens: és un pro-
ducte ric en nutrients i té mol-
ta humitat i un pH alt. Aques-
Els peixaters són els professionals responsables de tractar iconservar el peix i el marisc en perfectes condicions de gust isalubritat per al seu consum
El consumidor had’exigir una etiquetaon aparegui tota lainformació sobre elpeix que compra
PEIXATERIA CORCOLLC/ Campcardós, 11 baixos972 231 853
PEIXATERIA CORCOLLC/ Bastiments, 2 baixos972 233 525
PEIXATERIA FRUITS DEL MARC/ Maluquer Salvador, 15 baixos972 412 015
PEIXATERIA M. SUÑERC/ santa Eugènia, 20 Baixos972 206 276
PEIXOS PUIGNAUAvda. Sant Narcís, 65 baixos972 240 461
PEIXOS PUIGNAUPl. Assumpció 14 baixos972 233 426
PEIXOS PUIGNAUC/ Tuyet Santa Maria, 4 baixos972 220 953
PEIX DE LA COSTA BRAVAC/Creu, 43972 410 696
PEIXOS CAMPSMercat del lleó Parada 95- 98972 200 817
ARBUSÀ PEIXMercat del lleó Parada 113-116972217638
PEIXATERIA XELIRiera Rimau, 14 Local C972 221 527
PEIXATERIA SERRAMercat del lleó Parada 76 - 77 - 90972 208 730
PEIXOS NURIMercat del lleó Parada 134 - 135629 506 406
PEIX MERCÈMercat del lleó650 811 805
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:26 Página 104
TOTGirona I 105
PEIXATERIES ALIMENTACIÓ
Una tercera generació de pei-
xaters és la que està actual-
ment al capdavant Peixos Ser-
ra, una parada al Mercat del
Lleó en la qual s’hi pot trobar
peix fresc de la Confraria de
Roses. En Josep, nét de la fun-
dadora, es lleva cada dia a les
cinc de la matinada per portar
el producte fresc a la parada, i
cada tarda se’l pot trobar a la
subhasta de peix de la llotja de
Roses per oferir als seus
clients la màxima qualitat.
PEIXOS SERRA
Mercat del Lleó I Parades 76, 77 i 90 I GIRONA I Tel. 972 208 730
tes característiques, unides a
condicions de temps i tempe-
ratura favorables, fan que s’al-
teri i es degradi molt ràpida-
ment.
Per aquest motiu els professio-
nals i establiments que el trac-
ten tenen molta cura en
col·locar-lo, conservar-lo i ma-
nipular-lo de manera que con-
servi totes les seves qualitat,
garantint que arriba al consu-
midor en les millors condicions
de gust i de salubritat.
Per la seva banda, l’Agència
Catalana de Seguretat Alimen-
tària recomana també que el
consumidor exigeixi un etique-
tatge correcte per a una fàcil
identif icació del producte.
Aquesta etiqueta ha de conte-
nir el nom comercial (lluç, per
exemple), la zona de captura o
cria (Mediterrani), el mètode
de producció (pesca extractiva,
aqüicultura, marisqueig), i la
presentació (sencer, eviscerat,
sense cap, filetejat, cuit, des-
congelat, altres).
També és important conèixer
els criteris que permeten saber
quin és el nivell de frescor dels
productes del mar. Alguns ma-
riscos, per exemple, es venen
vius per garantir-ne la frescor:
els mol·luscs bivalves com ara
musclos o cloïsses han d’estar
dins les closques hermètica-
ment tancades, o bé han de
tancar-se quan les toquem. Els
crustacis, per la seva banda,
mouen les potes i les antenes.
En general, el peix fresc es
mostra net, lluent, de tacte su-
au i pell ferma i humida, i fa
olor de mar.
A la peixateria Fruits del Mar
s’hi pot trobar cada dia peix
fresc procedent directament
dels pescadors i mariscadors
de la Costa Brava, concreta-
ment del Port de la Selva.
Amés, també s’hi pot demanar
per encàrrec peix i marisc fresc
procedent del Nord. A aquesta
oferta s’hi sumen els congelats
de primeríssima qualitat i un
tracte agradable i personal que
l’Antònia, la propietària, brinda
als seus clients.
FRUITS DELMAR
C/de Maluquer i Salvador, 15 I GIRONA I Tel. 972 41 20 14
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:26 Página 105
106 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
CARNISSERIES I XARCUTERIES ALIMENTACIÓ
Ariadna Ventura i Ros
La carn, un alimentsa i nutritiu
La carn és un dels aliments
més preuats pels consumi-
dors, i gaudeix d’uns nivells de
consum molt superiors als de
la resta de grups alimentaris. I
malgrat que se sol relacionar
la seva ingesta amb l’aparició
de malalties com l’arterioscle-
rosi, la gota, la hipertensió o els
accidents cardiovasculars, els
experts no paren de recordar
que aquesta relació no és di-
recta ja que se sol donar en ca-
sos de consum excessiu en
què la carn substitueix altres
grups alimentaris com ara les
llegums, les verdures i les hor-
talisses.
La carn és un aliment especial-
ment ric en proteïnes i, depe-
nent de la peça, en greix. En
aquest sentit, la carn posseeix
una concentració aproximada
d’un 20% de proteïnes, davant
del 2,5-5% de greix. La propor-
ció de proteïna sol ser relativa-
ment constant, mentre que la
de greix és més variable.
La carn com a aliment és una
excel·lent font d’aminoàcids
essencials i, tot i que en menor
mesura, també de determina-
des vitamines (principalment
del grup B) i minerals, especial-
ment de ferro, no tant per la
seva concentració sinó per la
seva major disponibilitat .
Tipus de carn
Des del punt de vista nutricio-
nal, les característiques de la
salubritat de la carn se centren
en les proteïnes, que són de
característiques i proporcions
similars en tots els tipus. L’as-
pecte que pot variar és la quali-
tat del seu greix; a més satura-
ció, menys saludable. La carn
d’ovella o de cabra són les que
tenen un greix més saturat, i
per tant es podrien considerar
carns de consum “més ocasio-
nal”. A la de cabra i ovella li se-
gueix la de vaca, amb un greix
que té una saturació intermè-
dia. A l’Estat espanyol se sol
consumir la carn provinent d’a-
nimals joves, és a dir, d’un co-
lor més rosat i no tant verme-
lla. Això fa que aquí la quantitat
de greix de boví ingerit sigui re-
lativament baixa, mentre que
als Estats Units la ingesta és
La carn és una excel·lent font d’aminoàcids essencials, vitamines iminerals, i malgrat que es relaciona el seu consum amb algunesmalalties, aquests riscos són a causa de desequilibris en la dieta
La carn no presentacap objecció nutri-cional si es consu-meix en una dietasana i equilibrada
CARNISSERIA CAN JUANDÓC/ Nou, 23 baixos972 202 742
CARNISSERIA CASELLASC/ Orient, 46 baixos972 240 251
CARNISSERIA CAZORLAC/ Riera Rimau, 15-17 baixos972 222 796
CARNISSERIA ENRIC SALVIC/ Antoni Mª Claret, 15-19 baixos972 213 415
CARNISSERIA FONTAJAURbla. Xavier Cugat, 33-35 baixos972 427 622
CARNISSERIA J. LLUÍSC/ Sant Sabastià, 40 baixos972 237 000
CARNISSERIA J. PRUJÀC/ Andreu Tuyet Santamaria, 7 bx972 202 245
CARNISSERIA JOAN COMASC/ Rutlla 147972 222 480
CARNISSERIA JOAN VILAC/ Rutlla,93 baixos972 203 610
CARNISSERIA JORDIC/ Jocs Olimpics de Barcelona, 5972 412 036
CARNISSERIA JOSEP BUXEDAC/ Riu Llierca, 3 baixos972 200 762
CARNISSERIA JOSEP I ANNAC/ Maluquer Salvador, 12 baixos972 208 089
CARNISSERIA LA RAMBLARbla. Xavier Cugat, 16 baixos972 203 663
CARNS I EMBOTITS LLUIS COMASPl. Germans Sabat, 1 baixos972 206 487
CARNISSERIA MANEL PATORda. Ferran Puig, 5 baixos972 203 929
CARNISSERIA MIAC/ Pamplona, 4 baixos695 215 189
CARNISSERIA NARCÍSC/ Santa Eugènia, 32 baixos972 216 971
CARNISSERIA NOURAvda. Sant Narcís, 63 baixos606 319 475
CARNISSERIA PER ILLAC/ València, 31 baixos972 243 556
CARNS PERE RIGAUGran Via Jaume I, 68 Baixos972 215 506
EL TALLPl. Catalunya 26 baixos972 417 591
CARNS TONIC/ Pau Casals, 20972 411 702
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:26 Página 106
TOTGirona I 107
CARNISSERIES I XARCUTERIES ALIMENTACIÓ
Novembre-Desembre 2014
més gran.
La carn d’aviram en general i
de pollastre en particular és
una carn amb una quantitat de
greix en el muscle molt baixa,
cosa que la converteix en una
mena de concentrat proteic. I
per últim, la carn de porc i de
conill. La qualitat de la primera
d’aquestes carns i del seu greix
s’està revisant. Fins fa poc es
creia que la carn de porc era
grassa i que induïa a proble-
mes vasculars. Però les últimes
avaluacions nutricionals indi-
quen que no és així. A la com-
posició del muscle de porc hi
ha una proporció d’àcid gras o
oleic de prop del 60%. Per tant
avui se sap que el greix i la
quantitat de proteïna del porc
la fan una carn de qualitat.
Pel que fa a la carn de conill, és
la que conté un greix més insa-
turat, una proporció de greix
relativament baixa i amb una
varietat molt interessant d’à-
cids grassos. Això la fa la més
“saludable” de totes.
Dins de la indústria càrnica,
cal dedicar un capítol espe-
cial als embotits, un dels prin-
cipals focus econòmics del
sector agroalimentari. Les
tecnologies utilitzades per a
la seva elaboració i els alts ni-
vells de qualitat que s’exigei-
xen en el seu procés han con-
tribuït a fer d’aquests pro-
ductes una excel·lent font
,d’alimentació molt arrelada a
la tradició. Per això, en els úl-
tims anys, la majoria de car-
nisseries han dedicat una
part del seu mostrador a la
venda d’aquests productes, i
han aparegut establiments
dedicats exclusivament a la
seva comercialització.
Els embotits
CARNS I EMBOTITS MIQUEL VILAC/ Pujada Sant Fèlix, 9972 210 001
CARNS I EMBOTITS MIQUEL VILARonda Fort Roig, 21 A972 228 257
CARNISSERIA-XARCUTERIACARMEC/ Santa Eugènia, 161 baixos972 235 441
CARNISSERIA-XARCUTERIAELTASTC/ Joan Maragall, 48 baixos972 213 477
CARNS BASSÓC/ Collsacabra, 2 baixos972 225 252
CARNS BASSÓC/ Migdia, 28 baixos972 216 781
CARNS BASSÓC/ Sant Sebastià, 40972 401 262
CARNS DAMIÀC/ De Salt, 161 baixos972 230 313
CARNS DAMIÀMercat del Lleó
CARNS I EMBOTITS GARRIGAC/ Bassegoda, 24 baixos972 236 300
CARNS I EMBOTITS IVANC/ Cardenal Margarit, 17 baixos972 416 626
CARNS I EMBOTITS LLUISPEREMASC/ Agudes, 28 Baixos972 238 929
CARNS I EMBOTITS PINEDAPg.Joan Bosco,84 baixos972 207 283
CARNS I EMBOTITS QUIMC/ Narcís Blanch, 30 baixos972 205 630
CARNS I EMBOTITS RIGOC/ Hortes, 15 baixos972 203 469
CARNS I EMBOTITS RIGOC/ Pare Coll, 9 baixos972 401 918
CARNS TAIALÀCtra. Taialà, 22 baixos972 210 054
CARNISSERIA PILLASTRESC/ Tuyet i Santamaria, 17872 503 680
POLLERIA IMMAMercat del lleó Parada 103-104-105972 217 950
CARNISSERIA FABREGAMercat del lleó Parada 193972 217 762
L'AVIRAMMercat del lleó Parada 138-140677 552 734
LLUISGARNACHA.POLTRE I CAVALLMercat del lleó Parada 197-198972 202 725
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:26 Página 107
108 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
CARNISSERIES I XARCUTERIES ALIMENTACIÓ
Amb més de 70 d’experiència,
la parada de Lluís Garnacha és
l’única carnisseria especialitza-
da en carn de poltre i de cavall
a Girona, provinent de ramade-
ries del pirineu català especia-
litzades en la cria d’aquest ani-
mal en el seu propi entorn na-
tural i en plena l l ibertat.
Aquests factors fan que la carn
sigui d’una alta qualitat i d’un
gran valor nutricional. Tots els
seus productes són elaborats
artesanalment, sense additius.
CARNS DE POLTRE I CAVALL LLUÍS GARNACHA
Mercat del Lleó I Parades 197 i 198 I GIRONA I Tel. 972 202 725
ACarns i Embotits Lluís Comas
hi trobareu una extensa varie-
tat d’embotits elaborats de for-
ma artesanal, al propi obrador
de l’establiment. Qui no ha tas-
tat i repetit una i altra vegada el
seu irresistible pernil dolç? És
el seu producte estrella. I de
cara a Nadal no us podeu per-
dre els seus patès, també ela-
borats de forma artesanal i
amb la garantia de qualitat que
ofereixen els productes caso-
lans de Lluís Comas.
CARNS I EMBOTITS LLUÍS COMAS
Plaça Germans Sabat, 3 I GIRONA I Tel. 972 20 64 87
Carnisseries Mercader, amb
parada al Mercat del Lleó i boti-
gues a Medinyà i Cervià de Ter,
ofereixen al seu client l’oportu-
nitat d’assaborir els millors
embotits casolans a més d’una
gran varietat de productes car-
nics elaborats. Entre la seva
oferta hi ha carn de vedella, xai
i porc de la raça Duroc, criats a
les seves instal·lacions. Tots els
embotits són d’elaboració prò-
pia, fets de la manera tradicio-
nal catalana.
CARNISSERIES MERCADER
Mercat del Lleó I Parades 3-9 I GIRONA I Tel. 972 49 81 22
Amb gairebé 40 anys de servei
als seus clients a can Joan Co-
mas la garantia de qualitat es
basa en l’elaboració pròpia dels
productes que ofereixen, una
àmplia gamma de carnisseria i
xarcuteria. Molt lligat al concep-
te de carn de proximitat el se-
cret de l’èxit d’aquesta família
és la qualitat de les matèries
primeres i el caràcter totalment
artesà amb el qual elaboren els
seus productes, un factor molt
ben valorat per la clientela.
CARNISSERIA I XARCUTERIA JOAN COMAS
C/Rutlla, 147 I GIRONA I Tel. 972 22 24 80
Amb 35 anys de dedicació a la
venda de carn i embotits a Gi-
rona, Miquel Vilà ofereix pro-
ductes de la màxima qualitat,
d’elaboració pròpia i artesanal.
A la seva botiga s’hi poden tro-
bar hamburgueses, botifarres,
croquetes i tot tipus d’embo-
tits, i també serveix a domicili a
particulars i restaurants. A més
de l’establiment del Barri Vell, ,
Carns i Embotits Miquel Vilà
disposa també d’una botiga a
Montjuïc i una Sant Gregori.
CARNS I EMBOTITS MIQUELVILÀ
Pujada de Sant Fèlix, 9 I GIRONA I Tel. 972 21 00 01
Hamburgueses, botifarres, sal-
sitxes, ous frescos... Aquests, i
molts més, són els productes
que es poden trobar a la Polle-
ria Imma del Mercat del Lleó,
que comparteixen un denomi-
nador comú: són d’elaboració
pròpia, sense gluten i de la mà-
xima qualitat. A més, a la Polle-
ria Imma s’hi pot trobar també
pollastre ecològic, molt apre-
ciat perquè no conté cap mena
de residu ni cap producte nociu
per la salut,
POLLERIA IMMA
Mercat del Lleó I Parades 103-105 I GIRONA I Tel. 972 21 79 50
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:27 Página 108
Novembre-Desembre 2014 TOTGirona I 109
CARNISSERIES I XARCUTERIES ALIMENTACIÓ
Amb botiga a la ciutat de Giro-
na des de l’any 1987, la Carnis-
seria Narcís ofereix tot tipus de
carn de proximitat, de les co-
marques de Girona, i embotits
casolans, amb un gran assorti-
ment de pernils i productes
ibèrics.
A aquesta oferta de qualitat i
de proximitat s’hi sumen tam-
bé una mostra de plats cuinats,
d’elaboració pròpia i fets del
dia, i diversos productes ecolò-
gics.
CARNISSERIA NARCÍS
C/Santa Eugènia, 32 I GIRONA I Tel. 972 21 69 71
C/Pau Casals, 20 I GIRONA I Tel. 972 41 17 02
Fa setze anys que Carns Toni
va obrir la seva botiga a Girona,
concretament al número 20
del carrer Pau Casals, però ja
en fa més de 30 que el seu pro-
pietari es dedica a l’ofici, ofe-
rint carn de la millor qualitat.
L’establiment té molta cura en
la selecció del seu producte
carni, especialment de vedella,
que busca que sigui sempre fe-
mella, grassa i que reposi entre
dues i tres setmanes.
Però a banda de la vedella,
Carns Toni ofereix també una
àmplia selecció d’hamburgue-
ses d’elaboració pròpia, porc
duroc, pollastres de pagès,
carn ibèrica i xai de ramat, a
més de “txuletón” de vaca o
“novilla”. Per festes i per encàr-
rec, Carns Toni suma a la seva
oferta xai lletó de Burgos i xai
lletó de Jafre.
En resum, el bon producte i
una atenció personalitzada són
els dos pilars fonamentals de
Carns Toni, que cuida tots els
detalls per donar les màximes
facilitats al client: envasant, as-
sessorant, tallant i elaborant,
segons les seves necessitats.
Carns Toni ofereix també una
àmplia selecció de productes
de xarcuteria i formatgeria, que
inclou un ampli assortiment de
formatges i una variada gam-
ma d’embotits ibèrics i cata-
lans de proximitat.
A més, la botiga (carnsto-
[email protected]) està ampliant
ara el ventall de productes sen-
se gluten i/o sense lactosa.
L’establiment també elabora
cuidades i selectes taules de
formatges per consumir en
ocasions especials.
CARNS TONI
Amb una història de 70 anys,
Gironell és una carnisseria es-
pecialitzada en producte, tant
de xarcuteria com fresc, sense
gluten ni lactosa, d’elaboració
pròpia. Entre la seva oferta hi
ha botifarres de sal i pebre, bo-
tifarres de rovellons, russus de
vedella, mini russus de foie, ro-
quefort o brie, o adobats de ve-
della i porc. L’horari és de di-
l luns a dissabte, de 7.00 a
14.00 h. I els divendres, també
les tardes de 17.00 h. a 20.30 h.
GIRONELL CARNISSERIA
Mercat del Lleó I Parades 118-121 I GIRONA I Tel. 972 48 37 49
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:27 Página 109
110 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
Ariadna Ventura i Ros
Directamentde l’hort a casa
La fruita i la verdura són ele-
ments indispensables en una
dieta sana i saludable i, malgrat
que l’Estat espanyo és un dels
països amb un major consum
d’aquests aliments, encara es-
tà molt per sota de les quanti-
tats que es recomana consu-
mir; amb tot, s’està produint un
increment global en les vendes
i en el nombre d’establiments
dedicats a aquests productes.
El suport institucional al con-
sum d’aquests aliments que hi
ha hagut en les últimes dèca-
des ha sigut molt notable, i
campanyes com “Cinc al dia” o
“A l’escola la fruita entra sola”;
l’Estratègia per a la Nutrició,
Activitat Física i Prevenció de la
Obesitat (NAOS) o la fundació
Dieta Mediterrània han incidit
fortament en l’increment del
consum de fruita i verdura en la
població.
Però perquè és tant important
consumir diàriament cinc o
més racions diàries de fruites i
hortalisses? La resposta és cla-
ra: aquests aliments aporten
nutrients essencials per al cos
humà gràcies a la seva riquesa
en vitamines, sals minerals, fi-
bra i carbohidrats. Però no és
aquest l’únic motiu pel qual cal
ingerir, diàriament, cin o més
racions d’aquests productes
frescos. La prevenció de malal-
t ies que apareixen a l’edat
adulta s’ha d’iniciar durant els
primers anys de vida. Ja de
grans, la ingesta de productes
frescos consolidarà uns hàbits
alimentaris saludables, que
constituiran el fonament per
mantenir un estat nutricional
adequat i un bon nivell de salut.
Amb l’augment de l’interès per a una alimentació sana i natural,cada vegada és més fàcil omplir la nevera de fruites i verduresecològiques i de qualitat, sense productes químics
Campanyes com “5al dia” promouen elconsum de fruites iverdures en lapoblació
ALIMENTA-FRUITERIAC/ Antoni Barés i Martinell, 8 baixos972 215 043
CAN CASALSC/ Joan Reglà,9 baixos663 736 829
CASA AMETLLERCtra. Barcelona, 13 baixos607 702 015
FRUIT PALACEC/ Creu, 4 baixos972 415 242
FRUITERIA CAN PRATSC/ Caldes de Montbui, 81 baixos972 218 316
FRUITERIA DE LA CREU DE PALAUC/ Jocs Olimpics de Barcelona, 3972 218 989
FRUITERIA HERMANOS INAREJOSC/ Joaquim Vayreda, 52 baixos972 200 752
FRUITERIA HERMANOS INAREJOSCtra. Santa Coloma, 13 baixos972 200 752
FRUITERIA PERICLESC/ Mare de Déu de la Salut, 35639 574 593
FRUITERIA SANT NARCÍSAvda. Sant Narcís, 67 baixos972 238 905
FRUITES I VERDURESC/ Caldes de Montbui, 117 baixos972 224 510
FRUITES I VERDURES LOS LATEROSC/ Riera Rimau, 12 baixos653 109 859
LOS MELONEROSC/ Emili Grahit, 48 baixos625 378 243
MACEDÒNIAC/ Mare de Déu de Loreto, 23972 215 571
PUNT DE FRUITAC/ Juli Garreta, 19 baixos972 094 783
SUPERVERDC/ Maçana, 63 baixos972 244 314
SUPERVERDC/ Francesc Ciurana, 7 baixos972 203 232
SUPERVERDC/ Orient, 44 baixos972 238 727
BIONOFREC/ Rutlla, 15-17 baixos872 980 239
BO I FRESCC/ Hortes, 1 baixos633 771 971
CAN FRUITS DE LA DEVESAPlaça Miquel de Palol, 4972 107 202
CLARA FRUITERIAC/ Pau Casals, 1417001 GIRONA
FRUITES I VERDURES ALIMENTACIÓ
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:27 Página 110
Novembre-Desembre 2014 TOTGirona I 111
La producció agroalimentària
ecològica, que fa servir les
tècniques més respectuoses
amb el medi ambient, no uti-
litza substàncies químiques
de síntesi, com pesticides o
fertilitzants, i té l’objectiu
d’obtenir aliments naturals,
saludables i amb totes les se-
ves propietats nutrit ives.
Aquesta producció està regu-
lada per una normativa de la
UE, per això els aliments eco-
lògics estan sotmesos a uns
controls molt estrictes, que a
Catalunya porta a terme el
Consell Català de la Produc-
ció Agrària Ecològica.
Produccióecológica
ALIMENTARambla Xavier Cugat, 29972 647 322
FRUITES CAMPDORÀRambla Xavier Cugat, 12-14606 777 730
L'HORT PETITC/ Rutlla, 93972 483 477
CA LA TEIAC/ Rutlla, 179677 774 731
FRUITERIA MONTILIVIC/Andreu Tuyet i Santamaria, 18972 224 053
POMESAv. 20 de juny, 3972 225 575
FRUITES ADELA I TONIMercat del lleó Parada 143-146972 266 689
FRUITES I VERDURES CARMEMercat del lleó Parada 178-179972 224 420
FRUITES FINAMercat del lleó Parada 180972 410 669
FRUITS CAMPLLONGMercat del lleó Parada 184-188972 212 152
FRUITES DOLORS I MONTSEMercat del lleó Parada 168-170972 208 903
BO I FRESCC/ Hortes610 018 921
FRUITES I VERDURES HURTADOC/Sta. Eugènia, 78-80625 327 712
FRUITES ALT EMPORDÀMercat del lleó Parada 50690 027 108
A GRANELC/ Rutlla, 41640 217 551
FRUITS SECS TULSÀC/ Santa Eugènia, 165-167 baixos972 245 110
FRUITERIA PONSC/ Anselm Clavé, 16 baixos972 200 882
FRUITERIA ROCASPl. Catalunya, 20972 202 236
LA BOTIGA DEL BARRIC/ Caldes de Montbui, 41 baixos617 192 023
L'ESTUCAPjada. Sant Feliu, 13 baixos972 427 716
LA BOTIGA DEL BARRI VELLC/ Calderers, 1972 203 316
FRUITERIA ROCASPl. Catalunya, 20972 202 236
FRUITES I VERDURES ALIMENTACIÓ
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:27 Página 111
112 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
FRUITES I VERDURES ALIMENTACIÓ
Novembre-Desembre 2014
Fruites Alt Empordà, present al
Mercat del Lleó de Girona des
de l’any 1980, és una parada
especialitzada en fruita fresca
de temporada, de procedència
local i comarcal, seleccionada
pel seu sabor i amb la voluntat
de contribuir a la sostenibilitat
de la pagesia de la nostra terra.
A aquesta oferta s’hi suma
també una selecció de produc-
tes d’altres procedències. A
més, ofereix al client un còmo-
de servei a domicili.
FRUITES ALT EMPORDÀ
Mercat del Lleó I Parades 46-52 I GIRONA I Tel. 690 027 108
Fruits Campllong porta més de
25 anys al Mercat del Lleó. S'hi
pot trobar tota mena de fruita
fresca. Especialitzada en vendre
bolets dels boscos gironins.
Quan arriba Nadal, Fruits Cam-
pllong ofereix fruita tropical per
als àpats de festa. També fa pa-
neres per a aquells clients que
desitgin regalar fruita. La propie-
tària, Maria Barnés, i els depen-
dents, Antonio Villalba i Anna Jo-
hé, ofereixen un tracte proper.
Porten comandes a domicili
FRUITS CAMPLLONG
Mercat del Lleó, parades 184-188 I GIRONA I Tel. 972 21 21 52
C/Caldes de Montbui, 81-83 I GIRONA I Tel. 972 42 72 45
Situada al barri dels Químics
de Girona, concretament al
Carrer Caldes de Montbui, num
81-83, Can Prats et transporta
a la botiga de queviures de tota
la vida, on combina la millor
fruita i verdura, amb una acu-
rada selecció de productes d’a-
limentació, que prioritza la pro-
ximitat i la qualitat. En Ricard i
la Gemma us aconsellaran i
orientaran sobre els productes
de temporada que es poden
trobar a la botiga, ja que es
proveeixen de verdures del seu
hort, sempre fresques.
Entre la seva oferta, a Can
Prats trobareu les croquetes
artesanes de La Croket, for-
matges de la Cerdanya i de
l’Empordà, carns i embotits Pe-
re Rigau, recuit de drap de Fon-
teta, nous de Crespià, bacallà
salat, pa cuit amb llenya de
Fornells de la Selva, llegums
cuits de la Vall d’en Bas, arròs
de Pals, gasosa Casa Negre de
la Bisbal, i una selecció de vins,
caves i cerveses artesanes.
Can Prats ofereix també pro-
ductes ecològics, com ara pas-
ta fresca, ous i sucs de fruita, vi
conserves, infusions i produc-
tes amb estèvia. Completa l’o-
ferta una petita mostra de
plats preparats l lestos per
menjar, d’elaboració casolana.
Aquesta oferta s’amplia durant
les festes de Nadal, en què a
l’establiment es poden trobar
Panettones artesanals d’autor,
a més de turrons, neules i pol-
vorons.
Per oferir un millor servei als
seus clients, Can Prats obre
també tots els diumenges i fes-
tius des de les nou del matí fins
a les dues del migdia.
CAN PRATS
Pomes, situada a tocar de l’an-
tic Banc d’Espanya, de Girona,
és una fruiteria especialitzada
en fruita i verdura fresca, de
proximitat, de totes les varie-
tats. A més, a Pomes s’hi pot
trobar també saboroses safa-
tes de fruita tallada, preparada
per consumir, i sucs de fruita
naturals. A banda del producte
de qualitat i el tracte personal,
Pomes ofereix també una àm-
plia selecció de producte de
temporada, com ara els bolets.
POMES
Avinguda 20 de Juny, 3 I GIRONA I Tel. 972 225 575
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:27 Página 112
TOTGirona I 113
FRUITES I VERDURES ALIMENTACIÓ
Novembre-Desembre 2014
Ctra. Barcelona, 13 I GIRONA I Tel. 607 70 20 15
Casaametller va néixer l’any
1830 fruit del llegat de vuit ge-
neracions d’experts en el sec-
tor de l’agricultura. Històrica-
ment, la família Ametller venia
els productes que cultivava al
mercat setmanal de Vilafranca
del Penedès, de manera que,
quan el 2001 va obrir la prime-
ra botiga ho va fer amb l’objec-
tiu d’estendre aquesta filosofia:
fer arribar al consumidor final
productes d’alta qualitat sense
intermediaris, i completar l’o-
ferta amb altres varietats i ca-
tegories.
Des d’aquella primera botiga
fins a les 76 que té ara, el grup
ha anat evolucionant i creixent
en paral·lel per donar resposta
a aquest increment de metres
de sala de vendes. El projecte
agrícola de Casaametller ha
anat ampliant la seva capacitat
productiva fins arribar a les
3.000 hectàrees de cultius
propis i d’agricultors associats.
L’ampliació en producció de
lactis, cremes, sopes i produc-
tes de quarta i cinquena gam-
ma també ha permès al grup
oferir un assortiment de pro-
ductes diferencial, basat en ar-
ticles que mantenen tot el sa-
bor de les seves matèries pri-
meres, sense colorants ni con-
servants sintètics, i de reposi-
ció diària gràcies a una produc-
ció just in time que va des de
l’obrador d’Olèrdola a cadas-
cun dels punts de venda.
L’oferta de Casaametller res-
pón a les sensibilitats d’un
client que dóna valor al pro-
ducte fresc i de qualitat amb
una continuïtat en el sabor. En
aquest sentit, es podria dir que
el sabor és l’autèntica obsessió
de Casaametller.
Altres aspectes importants de
l’empresa són la concepció i
configuració dels establiments,
l’exposició del producte fresc,
amb una reposició continuada,
i la proposta d’elaborats de
producció pròpia amb el sabor
natural dels plats com fets a
casa. També la distribució di-
recte de productes sense inter-
mediaris permet al consumi-
dor comptar amb un producte
que es conserva més temps
fresc a casa.
La filosofia del’empresa és fer
arribar al client finalel producte senseintermediaris
CASAAMETLLER
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:27 Página 113
LÀCTICS ALIMENTACIÓ
Ariadna Ventura i Ros
Els làctics, de moda
Els iogurts s’han convertit en
un inesperat producte de mo-
da. L’interès creixent per la vida
sana i l’alimentació saludable
han transformat aquest pro-
ducte quotidià que forma part
de la nostra alimentació des
dels primers mesos de vida en
un petit “delicatessen” i han fet
proliferar, també a Girona, les
botigues especialitzades en
aquest tipus de làctic, que tam-
bé s’ofereix gelat. I és que la
degustació de iogurts naturals
o iogurts gelats personalitzats
amb salses i els anomenats
“toppings” (fruites, cereals, lla-
vors, fruits secs, xocolata, gale-
tes o dolços de totes les varie-
tats) és una tendència impor-
tada dels Estats Units i del Ca-
nadà, on va néixer una moda
que s’ha anat estenent per Eu-
ropa en els darrers anys i ha
abonat el terreny perquè
aquest producte natural se
submergeixi en el mercat cata-
là amb èxit.
Per les seves característiques
naturals, baix en calories i re-
gulador del sistema digestiu, el
iogurt forma part habitualment
de qualsevol dieta saludable.
De fet, el iogurt gelat és un pro-
ducte que engreixa menys que
els seus homòlegs tradicionals.
ja que són naturals i no conte-
nen greixos. A més, són rics en
calci i es poden acompanyar
d’altres productes saludables
com ara la fruita natural o els
fruits secs.
Però a banda dels iogurts ge-
lats, el sector dels làctics inclou
un ampli ventall de productes,
que varien considerablement
de regió a regió i entre països
de la mateixa regió, segons els
hàbits alimentaris, les tecnolo-
gies disponibles d’elaboració
de la llet, la demanda de mer-
cat i les circumstàncies socials
i culturals.
A Catalunya, per exemple, en
destaquen el mató i el recuit,
formatges frescos, senzills i
gustosos, molt populars. El ma-
tó, de textura suau i flonja, sen-
se sal, i amb un gust dolcenc i
lletós, originari de la Catalunya
central i vella, s’elabora amb
llet de vaca, cabra o ovella, i
s’obté per la coagulació de la
llet amb quall, o per la precipi-
tació de les seves proteïnes
amb clorur càlcic, gairebé sem-
pre partint de llet pasteuritza-
da.
El recuit, per la seva banda, tro-
ba la base de la seva qualitat en
la llet que s’utilitza per elabo-
rar-lo. Avui en dia l’elaboració
de recuit a la manera tradicio-
nal s’ha recuperat des de fa
menys de dues dècades per
part d’alguns elaboradors que
el fan amb llet d’ovella.
L’interès per la vida sana ha fet proliferar els establiments de iogurtsnaturals i gelats, personalitzats amb fruits secs, xocolata o fruitanatural, com una alternativa més saludable al gelat tradicional
Al mercat, el iogurtcompeteix amb
altres làctics sans isaludables com elmató o el recuit
GRANJA ARMENGOLC/ Juli Garreta, 8 baixos972 410 362
LA LLETERARambla Llibertat, 9 baixos606 409 187C/ Barca, 11 baixos972 211 960
LLAGURTC/ Migdia, 12 baixos649 825 039C/ Argentaria, 3 baixos646 934 537
LA RECUITERIARambla Llibertat, 41679 301 059
CANDELA VICTORIANOC/ Argentaria, 8 baixos972 220 93C/ Anselm Clavé, 3 baixos972 211 103
GELATIAMOPjada. Sant Feliu, 17 baixos972 486 800Rambla Llibertat, 14 baixos972 416 288
GELATS DINORambla Llibertat, 33 baixos972 450 074
GIOCONDAPlaça Catalunya, 10 baixos972 224 295
ROCAMBOLESCC/ Santa Clara, 50 baixos972 416 667
AMORINOC/ Santa Clara, 5 baixos972 447 107
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:27 Página 114
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:27 Página 115
FLEQUES ALIMENTACIÓ
Ariadna Ventura i Ros
El pa artesà suma clients
“Vinc a buscar pa de sègol amb
espelta, un tipus de blat molt
digestiu i molt bo de gust, que
em recorda el que menjava
quan era petita”, explica una
clienta d’una fleca en ple cen-
tre de Girona, amb una decora-
ció rústica i càlida, però molt
cuidada. “Tenim pa de qualitat,
productes artesanals, caso-
lans, i a un preu normal. Cada
vegada hi ha més encàrrecs.
Molta gent busca un pa especí-
fic per a la seva dieta, que no
pot trobar al supermercat o a
la gasolinera”, explica la depen-
denta de l’establiment. Aques-
ta fleca és només un exemple
del comerç tradicional que està
omplint la ciutat i que, segons
els experts, comença a donar
signes de revitalització enmig
d’una crisi que cada dia fa tan-
car sense pietat algun negoci,
amb un degoteig mortal.
Es tracta d’un tipus d’establi-
ment amb un model de negoci
basat en la qualitat, que funcio-
na en plena crisi, i que ja fa
anys que funciona en altres pa-
ïsos europeus, com ara França
o Alemanya. Els seus propieta-
ris hi creuen per diversos fac-
tors, però sobretot perquè es-
tan convençuts que a pesar de
la crisi, el consumidor sap valo-
rar la qualitat.
Farina, aigua i sal
La fòrmula del bon pa és tan
austera com increïblement na-
tural. Sense antioxidants ni
conservants. Només tres ingre-
dients mesclats i amassats en
una propoció perfecte. Aquesta
és la màgia del pa. Però mal-
grat que la fòrmula és sempre
la mateixa, el bon pa, elaborat
de forma tradicional, respecta
dos paràmetres molt impor-
tants: els ingredients de quali-
tat i el temps. Perquè fer un
bon pa vol el seu temps; quan
més temps de fermentació tin-
gui la massa, més aromes s’hi
desenvoluparan. Al gust i a la
qualitat s’hi sumen també la
salut: aquests productes són
molt més fàcils de digerir, con-
tenen molts menys àcids, són
ecològics i sostenibles, i estan
lliures de conservants, colo-
rants ni additius. De fet, segons
els nutricionistes, hi ha moltes i
molt bones raons per les quals
no hem de deixar de menjar pa.
Pel que fa al tema calòric en si,
moltes vegades és el que es
posa al pa el que engreixa. El
pla clàssic, a base de farina de
blat o farina integral no és gens
greixós. És un producte glúcid
(font principal de l’energia per
al bon funcionament del cervell
i la part muscular del nostre or-
ganisme). A més, la fibra que
conté (especialment els pans
integrals) ajuden a regular el
trànsit intestinal i prevé les ma-
lalties cardiovasculars. Sense
oblidar la seva aportació en vi-
tamina B.
Les fleques artesanals que ofereixen un ampli ventall de varietats deproducte estan ocupant alguns dels locals més cèntrics de Girona.Són negocis que basen el seu model en la varietat i en la qualitat
La promesa d’un paamb gust d’abans haseduït milions de
consumidors d’arreudel món
ANTIGA CASA BELLSOLÀAvda. Sant Francesc, 3 baixos972 202 599
BELLSOLÀC/ Santa Clara, 12 baixos972 226 461
CAL FLEQUERRda. Ferran Puig, 19 baixos972 427 433
CASAMONERAvd. Sant Narcis, 89 baixos972 239 425C/ Migdia, 13 baixos972 200 115Ctra. Barcelona, 215 baixos972 427 343C/Santa Clara, 45 baixos972 427 343Fort Roig, 15-20 (Montjuic)972 228 991Ctra Barcelona, 106 (Hipercor)972 188 410
DIGA-LI PAC/ Joan Maragall, 53-55972 216 513
EL FORNETC/ Migdia, 88 baixos972 210 901
EL TORN FLECAMercat del Lleó972 487 741
EMPÚRIES FORNC/ Montseny, 38 baixos972 238 175
FLECA BOIXC/ Sta. Eugènia, 10972 202 735
Mercat del Lleó Parada 81 - 84972 200 920FLECA SANT DANIELC/ Pare Coll, 7 baixos972 244 161
GRANJA FORN CA LA IAIAPl. Prudenci Bertrana, 5 baixos655 108 110
LA FLECA DE PALAUC/ Jocs Olimpics de Barcelona,7972 209 631
LA FLECA DE L'EMPORDÀC/ Premsa, 4 baixos972 427 498
PA DEL BAROPl. Calvet i Rubalcaba, 12 baixos972 650 282
GRANIER. PANS ARTESANSMarquès de Camps, 17618 950 956,
FORN DE PA SANT ANTONIC/ Mare de Déu de la Salut, 33972 233 612
PA FIC/ Joaquim Vayreda, 63972 201 268C/ de la Creu, 34972 207 176Crta. Barcelona, 31972 104 165C/ Orient, 71972 233 517Ronda Ferran Puig, 9972 411 259
FLECA PONSC/ Rutlla, 111 baixos972 203 494
Novembre-Desembre 2014
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:27 Página 116
TOTGirona I 117
FLEQUES ALIMENTACIÓ
Novembre-Desembre 2014
Plaça Domènech Fita I GIRONA I Tel. 972 22 89 91
Reputada fleca de pans ecolò-
gics nascuda a començament
del 2009 al carrer de Santa
Clara de Girona, Casamoner ha
obert a final d’estiu a Montjuïc
el seu sisè establiment. En el
benentès que hi ha dos tipus
de Casamoner, la clàssica fleca
i pastisseria i la que també és
cafeteria, la de Montjuïc neix di-
ferent a tots els altres, amb la
presentació de dos conceptes
nous, els quals s’implantaran a
la resta de botigues i a totes les
que vindran: la Granja i l’Slow
Coffee.
Granja com les d’abans, on s’hi
pot comprar llet fresca eco i io-
gurt, produïts a Campllong per
La Granja la Sevatana. I Slow
Coffee, un concepte nou, regis-
trat per Casamoner, per experi-
mentar el plaer de degustar el
cafè elaborat per qualsevol de
les modalitats de preparar la
infusió arreu del món.
Olga Escalé, gerent de Casa-
moner, explica que seran cafès
per prendre’s assegut, sense
presses, com ara el de la Hario
V60 una cafetera d’origen ja-
ponès o el del mètode l’extrac-
ció en fred, que necessita 24
hores per fer-se. Tanmateix,
Casamoner cuida l’espresso i,
sobretot, els cappuccino, ja
que per a la seva elaboració
usa escuma de llet fresca i fre-
da feta al moment, que mai no
s’escalfa a més de 65ºC.
Aquest Casamoner també és
diferent a la resta de locals, ja
que aquest és més clar, llumi-
nós i amb els espais més
oberts. “S’ha buscat un local
relaxant i còmode i acollidor.,
on tothom s’hi pugui trobar
com a casa”, comenta Olga Es-
calé, que observa que s’ha re-
nunciat a la masculinitat de la
barra: la granja és femenina.
Tots els locals de Casamoner
són del dissenyador emporda-
nès de Jordi Pigem, al qual es
va demanar un trencament per
a Montjuïc, amb materials cà-
lids, tous i sense el negre.
Casamoner de Montjuïc també
tindrà un horari especial, de
7.30 a 21.00, i tindrà una petita
carta per als dinars dels dies
de cada dia i un brunch domini-
cal, de 10 a 15.
Els pansEls pans són l’estrella de la ca-
sa, amb la seva aposta per les
farines especials, procedents
de cereals antics, els més re-
presentatius dels quals són
l’espelta (Triticum spelta) i el
kamut (Triticum turgidum). I
en destaquen els “etiqueta ne-
gra”, és a dir els que només du-
en llevat mare.
Olga Escalé afirma que les se-
ves farines són lliures de trans-
gènics, són més digestius,
mantenen les propietats origi-
nals, amb més proteïna i són
lliures de transgènics. A més,
com a tots els processos de
Casamoner, l’aigua rep un trac-
tament especial: ha estat filtra-
da, purificada i vivificada, pas-
sant per dos circuïts, un de ja-
ponès i un d’austríac per orde-
nar-la molecularment.
Per a la pastisseria, també s’ha
reduït el sucre i s’utilitzen els
productes ecològics i s’aposta
per l’estacionalitat del produc-
te, amb l’objectiu, també, de
servir a Casamoner només
productes ecològics.
Casamonerinaugura el
concepte d’SlowCoffee a la sevagranja de Montjuïc
CASAMONER
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:27 Página 117
118 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
FLEQUES ALIMENTACIÓ
C/de la Creu, 34 I GIRONA I Tel. 972 20 71 76
Amb més de 40 anys d’expe-
riència en el sector, l’empresa
Pa Fi, inaugurada el gener del
1972, disposa actualment d’una
xarxa de prop de 60 botigues
de fleca i degustació repartides
arreu de la província de Girona i
compta amb prop de 350 tre-
balladors. Fabricant de pa del
dia, pa precuit, brioixeria, brioi-
xeria congelada i pastisseria, el
grup Pa Fi ha anat modernit-
zant les seves instal·lacions
amb l’objectiu de millorar la
qualitat i la regularitat del pro-
ducte, però sense deixar mai
de banda el toc artesà de la
professió de flequer de tota la
vida, respectant els temps i els
processos de fabricació.
Les fleques de Pa Fi combinen
una àmplia gamma de produc-
tes bàsics i tradicionals, amb
ofertes molt interessants, com
ara promocions diàries d’es-
morzars (cafè amb llet + croi-
sant o napolitana) i berenars
(cafè amb llet + entrepà) i pro-
mocions, de dilluns a diven-
dres, d’un sol producte, a preus
molt especials.
Actualment el grup està duent
a terme un important pla de
modernització de les seves bo-
tigues, que ha portat a la unifi-
cació de la imatge del grup.
Aquesta modernització ha per-
mès dissenyar espais actuals
en el qual el client se sent cò-
mode gràcies també al tracte
proper i agradable dels profes-
sionals que hi treballen.
A Girona, el grup Pa Fi disposa
de botigues al carrers Joaquim
Vayreda, de la Creu, Orient,
carretera Barcelona i Ronda
Ferran Puig.
El concepte deflequer artesà i eltracte personal sónels factors claus del
grup
PA FI
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:27 Página 118
Novembre-Desembre 2014
Al carrer de la Rutlla hi trobem
la fleca de tota la vida, la Fleca
Pons. Hi trobem els millors pro-
ductes de pastisseria artesanal
i el pa fet de manera tradicional
i amb un excel·lent gust, que et
recordarà al pa d’abans. La se-
va gran especialitat són les
magdalenes, úniques, de gran
qualitat i elaborades amb la re-
cepta familiar i conegudes per
tothom. Fleca Pons és sinònim
de tradició i de producte de
qualitat.
FLECA PONS
C/Rutlla, 111 I GIRONA I Tel. 972 20 34 94
L’obrador artesà i ecològic diga-
li PA va ser inaugurat el 2012
per en Jaume Llesta. Aquí se-
leccionem les millors farines
per tal d’oferir la millor qualitat
en els nostres productes com
ara els panets, les barres de pa
de motlle, la xapata de pa de
pagès, pizzes vegetals, crois-
sants naturals i amb xocolata,
galetes, coques casolanes i en-
saïmades. També especialitats
en kamut, sègol, espelta i tenim
pizzes vegetals i de recapte
DIGA-LI PA
C/Joan Maragall, 53-55 I GIRONA I Tel. 972 09 40 25
Forn Boix és una empresa fa-
miliar, dedicada des de fa més
de dos generacions a l’elabora-
ció de pa i pastisseria, tenint
sempre com a referent la quali-
tat i el servei. Actualment tam-
bé ofereix servei de canapès,
entrepans, truites pizzes... per
encàrrec per a tot tipus de ce-
lebracions, i una gran varietat
d'aperitius. Tot amb una acura-
da selecció de les millors matè-
ries primeres, una elaboració
tradicional i artesana.
FORN BOIX
Avinguda Santa Eugènia, 10 I GIRONA I Tel. 972 20 27 35
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:28 Página 119
PASTISSERIES ALIMENTACIÓ
Ariadna Ventura i Ros
El paradís dels dolços
Croissants, ensaïmades, tor-
tells, sares, lioneses, panellets,
borratxos, galetes, pastissos,
pans de pessic, pastes fullades,
coques, xuixos, carquinyolis,
bunyols... Són temptacions per
als amants del dolç que fugen
de la brioixeria industrial i que
omplen de gust, sabor i color
els mostradors de les pastisse-
ries tradicionals de cada ciutat.
De fet, els catalans podem dir
amb orgull que la nostra pas-
tisseria és de les més antigues
d’Europa, si més no la més ben
documentada des de l’Edat
mitjana.
A Catalunya, encara avui, tant
la pastisseria i la confiteria fa-
miliar com la comercial està
marcada pel calendari estacio-
nal i festiu. En aquest sentit,
podem parlar dels torrons de
Nadal, els panellets de Tots
Sants, els brunyols de Quares-
ma, les orelletes de Festa Ma-
jor, les mones de Pasqua, els
pastissos de Sant Jordi, els tor-
tells de Rams, Reis o Sant An-
La pastisseria tradicional catalana és de les més antigues d’Europa.Està marcada pel calendari festiu i estacional i es caracteritza peruna variada oferta d’especialitats locals, repartides pel territori
toni, les teules de Nadal o la co-
ca de Sant Joan.
Una altra característica de la
pastisseria tradicional és la va-
rietat d’especialitats locals i
fins i tot particulars. Escam-
pats pel territori podem degus-
tar borregos de Cardedeu, tor-
tells entorxats d’Olot, coca i
catànies de Vilafranca, pa de
pessic de Vic o d’Arbúcies, en-
casades de Vic, la tortada d’a-
metlla de Banyoles o de Man-
lleu, flaones de Figueres, de
Torroella de Montgrí o de Sant
Pau de Segúries, la coca de
Manresa, les borraines de l’E-
bre, els redorts del Pallars, les
merengues de Sitges i Vilano-
va, els taps de Cadaqués, les
capsetes de Tivissa, els cora-
çons de la Ribera d’Ebre, els
bufats del Vendrell, els pastis-
sets de Tortosa, les rosquilles-
de Figueres, el rus i la barra de
pasta de full de la Bisbal d’Em-
pordà, la coca de cireres de Re-
us...
Completen l’oferta croissants i
ensaïmades, magdalenes i tota
la resta de productes de la
brioixeria.
A les pastisseries catalanes
també es pot trobar pastisseria
salada, tant en forma de co-
ques com de petites peces de
pasta de full, que acompanyen
la rebosteria dolça, d’una gran
tradició festiva.
Les pastisseries tra-dicionals catalaness’han sabut adaptarals nous temps
120 I TOTGirona
FORN MONTSERRATC/ Séquia, 24 baixos972 211 022
C/ Rutlla, 151 baixos972 211 391C/ Calderers, 13 baixos972 202 434CONFITERIA CAN MARQUÈSTrav. Canaders, 16 baixos972 203 879
JORMA PASTISSERIACtra. Taialà, 21 baixos972 203 432
NOGUERA PASTISSERIARonda Ferran Puig, 31 baixos972 219 087
PASTISSERIA ARMENGOLPl. Miquel de Palol, 5 baixos972 412 709
PASTISSERIA LA VIENESAPjada. Pont de Pedra, 1 baixos972 486 046
PASTISSERIA CAN TORNÉSC/ Migdia, 51 baixos973 207 433
PASTISSERIA JOHERAAvda. Sant Narcís, 89 baixos972 239 425
PASTISSERIA L'ESPIGA D'ORC/ Valladolid 13 baixos972 234 004
PASTISSERIA REVERTERC/ Antoni Mº Claret, 15-19 baixos972 216 001
NECTAR PASTISSERIAC/ Nord 22972 460 041
SWEETS BYABRAHAM BALAGUERC/ Creu, 43 baixos972 414 191
PASTISSERIA BLANCHC/ Pare Coll, 24972 234 514
SANTANTONI PASTISSERSRbla. Xavier Cugat, 6-10972 224 789Mare de Déu de la Salut, 33972 233 612Cervino, 12972 222 833
PASTISSERIA OH MAMAJoan Maragall, 39972 485 628
CAL TUSETC/Argenteria, 14972 487 981
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:28 Página 120
Novembre-Desembre 2014 TOTGirona I 121
Tornés és una pastisseria, cafe-
teria i restaurant d’una llarga
tradició a Girona, que treballa
des de sempre amb el mateix
principi: l’elaboració integral de
tots els seus productes. Tot el
que produeix, ja siguin pastis-
sos, semi-freds, gelats, pastes
de te, xocolateria, mones, bu-
nyols, panellets o rebosteria, és
de producció pròpia. Això és el
que aporta qualitat als seus
productes. Tornés és tradició i
avantguarda.
TORNÉS
C/Migdia, 51 I GIRONA I Tel. 972 207 433
Ronda Ferran Puig, 31 I GIRONA I Tel. 972 21 90 87
Fundada per la família Noguera
i Bosch l’any 1981, i amb boti-
gues a Girona, Vilobí d’ONyar i
RIudellots de la Selva, Noguera
Pastissers és un establiment
de fleca i pastisseria que elabo-
ra els seus productes de forma
totalment artesanal. El pa s’hi
cou en un forn de llenya amb
sola de pedra i les farines utilit-
zades, de primera qualitat, són
“És Farina de Girona”, farina de
Tramunta, i farines ecològiques
d’espelta, kamut i blat de moro.
En l’oferta de pastissos i fulls, a
banda de les receptes tradicio-
nals, Noguera Pastissers ha in-
tegrat el nou concepte de
“Gourmandise Raonada”, per
respondre a les demandes
dels clients més exigents, pels
quals el plaer d'unes bones
postres no està renyit amb el
benestar i la salut. Aquests dol-
ços han estat pensats per re-
duir la quantitat de sucres i
mantegues, sense renunciar al
sabor. En la seva elaboració
s’utilitzen productes de proxi-
mitat: nous de Vilobí, avellanes
de Brunyola i fruites de la co-
marca, així com llet fresca eco-
lògica de la Granja Selvatana
de Campllong.
Noguera Pastissers ofereix
també una saborosa selecció
de brioixeria, en la qual en des-
taquen els croissants de man-
tega a l'estil francès, els melin-
dros, els bunyols i una gran va-
rietat de coques.
A tota aquesta oferta cal su-
mar-hi les especialitats dolces
de la casa –els Tosquigets, els
Crics, els Silvans i la coca de
Brunyola– i un servei de càte-
ring que inclou canapès, co-
ques de recapte, sandvitxos,
entrepans, brioixets o mini-
hamburgueses, entre d’altres.
NOGUERA PASTISSERS
PASTISSERIES ALIMENTACIÓ
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:28 Página 121
122 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
PASTISSERIES ALIMENTACIÓ
Des de 1966 a Pastisseria Ar-
mengol treballen dia a dia per
oferir als seus clients la millor
qualitat, fent servir la millor
matèria prima del mercat. Te-
nen local a Girona i a Salt (C/
Àngel Guimerà 77. Tel. 972 23
77 01) i estan especialitzats en
mones de Pasqua i pastisseria.
Són una empresa familiar que
manté la tradició de les seves
receptes i treballa amb forn i
obradors propis per servir tots
els productes acabats de fer.
PASTISSERIAARMENGOL
Plaça Miquel de Palol, 5 I GIRONA I Tel. 972 41 27 09
El pastisser Abraham Balaguer,
conegut sobretot per ser el
guanyador del Concurs al Mi-
llor Croissant Artesà de Mante-
ga de l’Estat, ofereix a la seva
botiga de Girona una selecta
varietat de productes de brioi-
xeria artesana de primeríssima
qualitat. A aquesta oferta cal
sumar-hi, durant les festes de
Nadal, especialitats com ara
turrons d’autor, Panettone,
troncs de Nadal i el popular
tortell de Reis.
SWEETS BYABRAHAM BALAGUER
C/de la Creu, 43 I Polígon Mas Xirgu I GIRONA I Tel. 972 41 41 91
Amb una experiència al sector
de més de vint anys Oh Mama
és una pastisseria creativa que
ofereix als seus clients un nou
concepte: el pastís somiat ja és
una realitat. Per a tot tipus
d'esdeveniments i clients, tant
particulars com empreses, Oh
Mama adapta cada pastís a les
seves necessitats. A més de
pastissos es personalitzen cup-
cakes, minicupcakes, galetes,
cake pops i tot el que el client
desitgi
OH MAMA
C/Joan Maragall, 39 I GIRONA I Tel. 972 48 56 28 Ronda Pare Maria Claret, 19 I GIRONA I Tel. 972 21 60 01
Reverter és una pastisseria i
bomboneria artesana amb una
llarga tradició a Girona, funda-
da el 1852 per Miquel Reverter i
Teresa Roca, al carrer Àngel
Guimèra de Salt. Ara és la filla
del matrimoni, Ruth Reverter i
Roca, la que dirigeix el negoci,
amb una botiga en ple centre
de la ciutat, concretament al
número 15-19 de la ronda Pare
Maria Claret, i un obrador situ-
at al barri de Sant Daniel.
L’oferta de la pastisseria i bom-
boneria Reverter és molt àm-
plia, i va des de tot tipus de
pastissos personalitzats, amb
diversos acabats i farcits, pas-
sant pels tradicionals dolços tí-
pics de cada diada i estació,
fins a caixes de bombons de
primeríssima qualitat (alguns
amb fotografies de Girona o del
Tapís de la Creació). A aquesta
oferta cal sumar-hi un ampli
ventall de brioixeria, dolça i sa-
lada; pastissets individuals de
tot tipus (de nata, trufa, crema
i fruites naturals), pastes sala-
des de cocktail, canapés i pas-
tissos d’aniversari o per a qual-
sevol altra celebració. A més,
l’establiment disposa d’una im-
pressora alimentària mitjan-
çant la qual pot realitzar rajoles
de xocolata o pastissos perso-
nalitzats amb la fotografia o el
logotip que el client desitgi.
PASTISSERIA REVERTER
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:28 Página 122
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:28 Página 123
Ariadna Ventura i Ros
Sense tocar els fogons
Els catalans de mica en mica
hem anat vencent els prejudi-
cis pel menjar preparat, i la
manca de temps de la majoria,
la comoditat, els ajustos en l’e-
conomia domèstica i la qualitat
d’aquests produces han fet la
resta. Com a resultat, moltes
botigues d’alimentació, esta-
bliments especialitzats i fins i
tot restaurants de tots els ti-
pus (mexicans, japonesos, ita-
lians o indis) han ampliat la se-
va oferta amb propostes gas-
tronòmiques de qualitat per
menjar a casa sense haver de
cuinar. I l’oferta va creixent.
Les rostisseries tradicionals de
pollastre a l’ast amb patates
fregides i croquetes casolanes
comparteixen ara escenari
amb establiments especialit-
zats que ofereixen menús
complets formats per primers,
segons i postres elaborats d’u-
na forma totalment casolana,
però preparats per escalfar a
casa o a la feina i ser menjats,
sense necessitat de cap uten-
sili més que el microones.
Un exponent clar d’aquest
mercat són les cadenes d’es-
tabliments especialitzats, ti-
pus franquícia, que han apare-
gut en els últims anys, i els
anomenats bufets saludables
amb un gran assortiment d’a-
manides i plats del dia que
funcionen amb la fòrmula a
partir de la qual el client s’om-
ple un recipient d’una ració
amb els productes que vulgui,
per un preu determinat.
A aquesta oferta cal sumar-hi
també les parades de llegums
que s’han obert al ventall de
plats elaborats per captar més
clients, les pastisseries que
ofereixen empanades o cro-
quetes, els restaurants i pizze-
ries que tenen un servei de
plats per emportar-se o distri-
buir a domicili, i les xarxuteries
que afegeixen a l’embotit pro-
postes a punt per menjar a ca-
sa.
Al factor comoditat i a la man-
ca de temps per cuinar, s’hi
suma la crisi econòmica. Per-
què encara que el menjar per
emportar acostuma a sortir
més car que comprar tu ma-
teix els productes i cuinar-los a
casa, sí que és més barats que
menjar en un restaurant. I ara
molta gent menja menys fora
de casa però vol un àpat que
estigui a punt per assaborir
però sense haver de fer cap
esforç.
La manca de temps, la comoditat i els ajustos en l’economiadomèstica han ajudat a vèncer els prejudicis pel menjar preparat, il’oferta d’establiments que s’hi dediquen no para d’augmentar
A les rostisseriess’uneixen establi-
ments especialitzatsambmenús com-plets per emportar
ABELLATrav. De la Creu, 18 baixos972 220 491
CAN PUJOL POLLASTRES A L'ASTPl. Prudenci Bertrana, 7 baixos972 483 556
CUINA ARTESANAPl. Sant Pere, 11 baixos972 203 016
EL PETIT CABRITC/ Maluquer Salvador, 9 baixos972 211 111
NOSTRUMGran Via Jaume I, 45 baixos902 150 950
PALADARC/ Riu Güell, 35-37972 911 677
PLAT A PLATC/ Santa Eugènia, 164 baixos972 239 067
ROSTISSERIA STOP FRESCC/ Migdia, 163 baixos972 396 056Avda. Lluís pericot, 12 baixos972 204 607
ROSTISSERIA AKROPOLISC/ Rutlla, 32 baixos972 410 518
ROSTISSERIA CA L'ANGELC/ Maçana, 65-67 baixos972 237 383
ROSTISSERIA EL MERCADALC/ Hortes, 19 baixos972 411 183
ROSTISSERIA EL RISSECHParatge Rissec, 3 baixos972 217 711
ROSTISSERIA HAPPYRoda. Ferran Puig, 21 baixos972 223 820C/ Creu, 33-35 baixos972 106 170
ROSTISSERIA LA RODONAC/ Santa Eugènia, 61 baixos972 230 666
ROSTISSERIA LIBERTYC/ Valladolid 11 baixos972 237 215
ROSTISSERIA PERICOTC/ Riera Bugantó, 7 baixos972 216 275
ROSTISSERIA SANTA EUGÈNIAC/ Santa Eugènia, 38 baixos972 485 584
VOLVERC/ Cort Reial, 13972 218 972
CANNELONIAPlça. Catalunya, 6 baixos972 213 617
EL CALIU DE LA RUTLLAC/ Rutlla, 103972 017 689
EL CARRITOC/ Barca, 10972 412 871
Novembre-Desembre 2014
PLATS CUINATS ALIMENTACIÓ
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:28 Página 124
TOTGirona I 125
PLATS CUINATS ALIMENTACIÓ
Novembre-Desembre 2014
Ronda Ferran Puig, 21 I GIRONA I Tel. 972 22 38 20
Presents a Girona des de l’any
2000, Happy és una empresa
especialitzada en tot tipus de
menjar per emportar, que actu-
alment compta amb dues ros-
tisseries, una a la ronda Ferran
Puig, 21, i l’altra, inaugurada el
2013, al carrer de la Creu, 35.
La Rostisseria Happy ofereix
als seus clients productes ela-
borats amb matèries de prime-
ra qualitat, que mitjançant con-
trols sanitaris periòdics, arri-
ben al consumidor amb les mà-
ximes garanties d'higiene sani-
tàries. A més, tots els plats són
casolans, estan elaborats no-
més amb oli pur d’oliva o els
pollastres a l’ast es cuinen al
dia. Per a grups, empreses, re-
unions familiars, comiats de
solters, festes, casaments o
aperitius d'empreses, la Rostis-
seria Happy ofereix també un
servei de càtering, amb pressu-
post a mida, que utilitza la més
moderna tecnologia d'abati-
ment de temperatura dels pro-
ductes cuinats (conservació a
la nevera +6º C de 10 dies) o de
pasteurització (conservació de
30 dies). En aquest cas, el pro-
ducte cuinat es sotmet a una
refrigeració ultra ràpida per si-
tuar-lo al voltant dels 2º C de
temperatura al cor del produc-
te. La tècnica d'envasat al buit
assegura una higiene perfecta i
una qualitat homogènia en tots
els productes. Per a les festes
de Nadal, Rostisseria Happy
oferirà als seus clients dos me-
nús diferents i un plat especial.
El pollastre a l’astde la RostisseraHappy es cuina aldia i els plats són
casolans
ROSTISSERIA HAPPY
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:28 Página 125
PUBLIREPORTATGE ALIMENTACIÓ
Cuinats Jotri,Nova gamma de congelats
specialitzats en l’elabo-
ració de plats cuinats
destinats a carnisseries,
rostisseries i restaurants, Cui-
nats Jotri, amb gairebé 30 anys
d’experiència en el sector, aca-
ba de presentar Origen, una
nova gamma de productes cui-
nats ultracongelats d’alta qua-
litat de quarta i cinquena gam-
ma. Es tracta dels mateixos
productes frescos i de qualitat
que distribueix l’empresa però
que han passat per un procés
de congelació ràpida amb
nitrògen que permet preservar
les característiques originals
dels ingredients i les seves pro-
pietats nutricionals i sensorials
de textura, olor, color i sabor.
Entre la varietat de productes
hi ha canelons, salses, cremes,
pastes, arrosos i paelles, i cro-
quetes.
Amb l’aplicació d’aquesta tèc-
nica de congelació, a l’oferta de
productes frescos, Cuinats Jo-
tri ofereix al sector de l’hosta-
leria les mateixes receptes ca-
solanes i tradicionals, cuinades
amb ingredients naturals i de
proximitat, sense additius ni
conservants, però amb unes
millors garanties de conserva-
ció. El resultat: receptes llestes
per escalfar i emplatar, que el
professional pot acabar de ves-
tir per aportar-li el seu toc per-
sonal, i que s’adapten a tot ti-
pus de cuina.
Cuinats Jotri, a més, ofereix as-
sessorament professional al
seu client i actua com un veri-
table ajudant de cuina.
E
CUINATS JOTRI
Mas Saguer, 1, baixos I JUIÀ (GIRONA)
Tel. 972 396 561 I www.cuinatsjotri.cat I [email protected]
Pastes: espaguetis funghi porcini, espaguetis car-
bonara, espaguetis bolonyesa, espaguetis pesto, ra-
violis de carn als quatre formatges, macarrons bo-
lonyesa, tortellini ricotta i espinacs fines herbes
Per picar: patates braves, mandonguilles fregides, Croquetes:
espinacs, pernil ibèric, rostit, bacallà, gamba, quatre formatges
, pollastre, ceps amb formatge de cabra
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:58 Página 126
Per gratinar: canelons de carn, de peix i
marisc, d’espinacs, de ceps i verdures,
de salmó amb espinacs, de bacallà amb
samfaina, de pollastre rostit de nadal,
de confit d’ànec amb foie. Lasanya de
verdures i lasanya de carn. Mousaka
Salses: pomodoro, funghi porcini, gor-
gonzola, carbonara, napolitana, beixa-
mel, quatre formatges, bolonyesa, pes-
to, brava
Cremes: carbassó, carbassa, verdures, porro, ceps
Arrossos: risotto funghi porcini, risotto quatre for-
matges, arròs negre, paella marinera, paella mixta,
paella vegetal
PUBLIREPORTATGE ALIMENTACIÓ
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:58 Página 127
128 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
PLATS CUINATS ALIMENTACIÓ
La rostisseria El Caliu de la
Rutlla acaba d’obrir les seves
portes a Girona, amb una ofer-
ta basada en els pollastres cu-
its amb llenya, que són la seva
especialitat. El Caliu de la Rut-
lla també ofereix, els dies labo-
rables, menús variats. I els
caps de setmana, a part dels
pollastres, podreu degustar
una variada oferta de plats cui-
nats per emportar. Obert de di-
marts a diumenge de 10,30 a
15,30 h.
EL CALIU DE LA RUTLLA
C/de la Rutlla, 103 I GIRONA I Tel. 972 017 689
Al barri vell de Girona hi troba-
reu Volver un petit establiment
on es un plaer descobrir les de-
lícies del menjar argentí. És un
establiment amb encant al bar-
ri vell de Girona en mans d'ar-
gentins on totes les especiali-
tats són 100% artesanals. Ofe-
reixen serveis de càtering per
aniversaris, festes, reunions i
esdeveniments. També organit-
zen rostits per colles i menjar
per emportar amb enviament a
domicili.
VOLVER-ESPECIALITATS ARGENTINES
C/Cort Reial, 13 I GIRONA I Tel. 619 50 80 96
Una de les rostisseries per ex-
cel·lència de la ciutat de Giro-
na, Rostisseria El Rissech, us
ofereix pollastres a l'ast fets
amb llenya i tota classe de
menjar per emportar. Situat al
barri de Sant Ponç ofereix faci-
litat d’aparcament als seus
clients, que no s’han de pre-
ocupar de res més que trucar
per encarregar o adreçar-s’hi
directament amb la garantia de
sortir amb el millor menjar per
emportar.
ROSTISSERIA EL RISSECH
Paratge Rissech, 3 I GIRONA I Tel. 972 21 77 71
A Produccions Santa Eugènia
us ofereixen un servei integral
de càtering, pensat per a ban-
quets i per empreses, qualsevol
celebració al lloc que desitgeu. I
a Santa Eugènia Botiga hi tro-
bareu les millors especialitats
de plats per emportar. Menús
diaris, menús especials, àpats
per celebracions... des d'un
menjar senzill i econòmic fins al
menú més selecte, tot elaborat
amb productes de casa, frescos
i de primera qualitat.
ROSTISSERIA SANTA EUGÈNIA
C/ Santa Eugènia, 38 I GIRONA I Tel. 972 485 584
Amb més de 40 anys d’expe-
riència a Girona, Abella és una
empresa familiar especialitza-
da en plats casolans de cuina
mediterrània, de temporada i
de proximitat. Entre els seus
plats destaquen els canelons,
els macarrons i la vedella amb
bolets, que es poden trobar en
en menús diaris de dilluns a di-
vendres i també de cap de set-
mana. Per a celebracions, fes-
tes i aniversaris, Abella disposa
també d’un servei de càtering.
ABELLA, LA CUINA DE SEMPRE
Travessia de la Creu, 19 I GIRONA I Tel. 972 220 491
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:29 Página 128
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:29 Página 129
Ariadna Ventura i Ros
Pastes i llegums a granel
Comprar amb mesura i a mida,
és a dir, a granel o a pes, s’està
posant de moda. De fet, no és
una fòrmula nova, sinò la recu-
peració i la posada al dia de la
manera tradicional de com-
prar, abans de la incursió dels
supermercats i la generalitza-
ció dels productes envasats, és
a dir, d’adquirir el producte en
la quantitat que es desitja i
sense empaquetar. En aquests
establiments els productes,
que solen ser llegums, pasta,
fruita seca, arrossos, farines,
llavors, cereals, olives, bolets,
cafès, tes, herbes i espècies,
són productes de l’entorn, que
solen arribar directament del
productor, sense intermediaris.
Són establiments que es basen
en la filosofia del quilòmetre
zero, ja que posen en valor els
productes ecològics, de proxi-
mitat i naturals.
En el mapa dels establiments
de productes a granel hi ha bo-
tigues que s’han dedicat a això
tota la vida, i que han sabut
aguantar la clientela tradicional
sense canviar la seva aposta
Comprar a pes s’ha tornat a posar de moda i s’ha convertit en unapràctica que ha guanyat adeptes no només com una tendènciapopular sinò com la resposta a una actitud ecològica i econòmica
original, fins i tot quan aquesta
modalitat de venda semblava
totalment desfasada. Però ara
han aparegut també altres es-
tabliments que segueixen la
mateixa fórmula de les botigu-
es d’abans i que serveixen tot
tipus de producte en petites
bossetes de paper per a una
quantitat mínima (5 grams). En
aquestes botigues, els produc-
tes, en lloc d’estar presentats
La compra a granelredueix els envasos ipermet adquirir laquantitat de produc-
te necessària
en sacs i caixes, s’ofereixen al
client en bonics contenidors de
vidre amb dispensadors, i
taules de fusta amb caixetes
transparents.
Pel que fa al client, al de tota la
vida, el que està acostumat des
de sempre a comprar a pes, cal
sumar-hi els joves sensibles a
un nou model de vida, que va-
loren altres aspectes com la
sostenibilitat i el consum racio-
nal. El propietari d’un d’a-
quests establiments assegura
que els clients joves són els
que pregunten més, però tam-
bé els que saben més. Internet
els ha apropat a la informació
sobre l’agricultura de quilòme-
tre zero, que consisteix a con-
sumir productes locals i evitar
transports i, per tant, emis-
sions contaminants.
ELS CUITS DE L'AVIAC/ Joaquim Vayreda, 49 baixos608 641 984
LLEGUMS CUITS COMASMercat del Lleó Parada 60 - 63972 227 454
LLEGUMS CUITS PEPITAMercat del lleó Parada 85-87972 224 844
GRANELC/ Joan Baptista la Salle, 20 baixos972 094 218
T+TE DEGUSTACIÓC/ Lorenzana, 19 baixos972 963 483
EL TE DELS CIUTADANSC/Ciutadans, 13972 227 994
TEA & INFUSIONSC/ Rutlla,158972 447 023
TEA SHOPArgenteria, 1972 205 117
TES DE TONIMercat del lleó Parada 164-167609 704 891
LLEGUMS I PASTES ALIMENTACIÓ
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:29 Página 130
TOTGirona I 131
LLEGUMS I PASTES ALIMENTACIÓ
Novembre-Desembre 2014
Granel és un conjunt de botigu-
es que col.laboren en una nova
presa de consciència en la
compra i venda d’alimentació,
amb l’objectiu de cuidar el
client i que aquest sigui lliure
en el seu acte de compra. Gra-
nel promou la compra respon-
sable i sostenible, amb l’elimi-
nació dels residu plastic, per ai-
xò ofereix productes locals (km
0), ecològics i naturals, dels
quals el client se’n pot servir la
quantitat que desitgi dins d’u-
na paperina de paper o de fè-
cula de patata. Els productes
de Granel són ecològics o de
producció responsable, de pro-
ximitat i de procedència ecolò-
gica i natural, amb segell ho-
mologat, i estan envasats amb
amb caixes de cartró reciclat,
paperines de paper reciclat,
bosses de fècula de patata, en-
vasos transparents biodegra-
dables i envasos de vidre.
GRANEL GIRONA
c/ St. Joan Baptista La Salle, 20 I GIRONA I Tel. 972 094 218
A la parada de Llegums Cuits
Comas del Mercat del Lleó s’hi
pot trobar una àmplia oferta de
grana cuita de totes les varie-
tats: cigró gran, dolç i melós;
cigró petit, més sencer; llentia
petita especial per fer amani-
des; llentia gran ideal per a es-
tofats; mongets, mongeta peti-
ta, del ganxet i normal, i soja.
S’hi pot trobar també bullida
d’ensaladilla russa, arròs amb
verduretes, macarrons i pasta
arrissada de colors.
LLEGUMS CUITS COMAS
Mercat del Lleó I Parades 60-63 I GIRONA I Tel. 972 227 454
Mercat del Lleó I Parades 85-87 I GIRONA I Tel. 972 22 48 44
En Joaquim i la Pepita van ini-
ciar el negoci fa més de 25
anys, concretament el 19 de
març del 1988, i avui són les
seves filles, la Marta i la Mercè,
les que en porten les regnes,
venent grana cuita i plats cui-
nats al Mercat del Lleó. L’oferta
de la seva parada als números
85-87 està formada per una
gran selecció de llegums, que
es couen a la matinada perquè
estiguin llestes per vendre a
primera hora del matí. En des-
taca la mongeta del ganxet,
comprada als pagesos de Bes-
canó, de gran qualitat i molt
gustosa, la llentia petita, ano-
menada pardina, i la gran, pro-
vinent de Salamanca, a banda
dels cigros, grans i petits, els
fesols i la soja. A la grana cuita
s’hi suma també una gran va-
rietat de plats cuinats caso-
lans, d’elaboració pròpia, que
la Marta i la Mercè han recupe-
rat del receptari de l’àvia, i que
varien segons la temporada. A
l’estiu en destaquen les cremes
fredes i una gran varietat d’a-
manides, a la tardor, els cane-
lons de ceps i verdures, a ban-
da de guisats com ara llenties o
patates a la cassola, i a l’hivern,
cremes de verdures, de carbas-
sa o de peix, i canelons de
peix.... Les especialitats de la
casa són els rostits de pagès,
els crespells de bacallà i els ca-
nelons casolans.
PLATS CUINATS I LLEGUMS CUITS PEPITA
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:29 Página 131
PRODUCTE GURMET ALIMENTACIÓ
Ariadna Ventura i Ros
Per a paladars refinats
En la indústria alimentària no
existeix una única definició dels
productes gurmet o d’alta
gamma i aquesta, sovint, par-
teix de diversos criteris, rela-
cionats ja sigui amb el produc-
te, amb el mètode de produc-
ció o bé amb el seu canal de
venda. Ara bé, la definició sol
recollir alguns d’aquests atri-
buts: qualitat superior, produc-
ció artesanal, escassetat del
producte en el mercat o exclu-
sivitat al canal de venda. Tot i
així, aquests criteris poden ser
condicions necessàries però
no úniques. Un producte gur-
met és el que aconsegueix un
posicionament diferencial ue
permet fixar un preu significati-
vament més elevat respecte a
la resta de productes de la seva
categoria a causa dels atributs
extra que incorpora. Aquest és
el criteri indispensable perquè
un producte sigui considerat
gurmet, ja que si aquest pro-
ducte té una qualitat molt su-
perior però aquesta qualitat no
es percep com a tal, no hi hau-
rà tampoc una disposició a pa-
gar un preu més alt.
El canal de venda majoritari
d’aquest tipus de producte es-
tà format per botigues inde-
pendents, sovint de tradició fa-
miliar, que s’han anat adaptant
als nous temps i han ampliat la
seva oferta amb nous produc-
tes entre els quals hi ha con-
serves d’alta gamma, format-
ges artesans sel·leccionats i
maridats amb el millor vi, xoco-
lates i bombons d’autor, olis
amb denominació d’origen, tes
i cafès selectes, productes lo-
cals, o embotits de qualitat.
Però en aquest mapa també
s’hi troben petites cadenes es-
pecialistes amb una clara ten-
dència a créixer: des de xarcu-
teries d’alta gamma que com-
plementen la seva oferta amb
productes gourmet, fins a ca-
denes de productes específics
amb un posicionament diferen-
cial i bones estratègies de màr-
queting i comunicació.
Els productes gurmet són, per regla general, articles d’alta gamma,que compleixen alguns requisits molt específics com l’alta qualitat,una producció artesanal o local i l’exclusivitat
Moltes petites boti-gues d’abans hanampliat la seva ofer-ta amb productes
gurmet
EL PETIT PARADÍSTrav. Carril, 1 baixos972 215 925
LA NOUCENTISTAC/ Migdia, 22 baixos972 201 846
CAN TORNÉSC/ Migdia, 51 baixos972 207 433
CAN PAIRÓ GOURMETTravessia de la Creu, 5 baixos972 647 286
EL TALLPl. Catalunya, 26972 417591
LA RESERVAC/ Hortes, 3972 093 093
DON JAMÓNC/ Ultónia, 3 Baixos972 211 680
JAMONES JULIORiu Güell 39-41972 209 340
PESCA SALADA MATIMercat lleó Parada 64-100-101-102972 202 297
PESCA SALADA REMEIMercat del lleó Parada 122-125635 436 060
PESCA SALADA CONSOLMercat del lleó Parada 78-79-80972 210 730
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:29 Página 132
TOTGirona I 133
PRODUCTES GURMET ALIMENTACIÓ
Novembre-Desembre 2014
La Noucentista és una botiga
de productes gurmet que neix
de la voluntat de menjar bé del
seu propietari, Xavier Baig, que
n’està al capdavant amb dos
objectius: seleccionar els pro-
ductes i assessorar el client. La
seva especialitat són els for-
matges, però té també embo-
tits artesanals i ibèrics, foie i
derivats de l’oca i l’ànec, con-
serves selectes, xocolates, ca-
fès, tes, espècies, productes de
la tòfona, pasta italiana, etc.
LA NOUCENTISTA
C/Migdia, 22 I GIRONA I Tel. 972 20 18 46
A banda de pastisseria, cafete-
ria i restaurant, Tornés Girona
disposa també d’una interes-
sant selecció de delicadeses i
productes gurmet com ara fo-
ies, terrines, marron glacé, lles-
cats... que varien segons la
temporada, perfectes tant per
a un sopar especial com per fer
un bon regal gastronòmic.
A aquesta oferta s’hi suma una
acurada selecció de vins i ca-
ves procedents de la seva bo-
dega/celler.
TORNÉS GIRONA
C/Migdia, 51 I GIRONA I Tel. 972 207 433
L’espai per als amants del tè i
el cafè del Mercat del Lleó es
diu Tes de Toni. Es tracta d’una
bonica parada especialitzada
en la venda a granel de gairebé
100 varietats de tes diferents, i
cafè en gra i en paquet del co-
merç just. Per acompanyar
aquests productes, de primera
qualitat, Tes de Toni ofereix
també melmelades de Bordils,
mel de Juià, xocolata i unes 50
classes d’herbes per a infusió o
medicinals.
TES DE TONI
Mercat del Lleó I Parada 164 i 167 I GIRONA I Tel. 609 70 48 91
“Gastronomia tradicional per
emportar” i “El plaer de convidar
sense cuinar”. Aquests dos con-
ceptes resumeixen l’essència de
Can Pairó, un establiment gour-
met obert de dilluns a diumen-
ge, que també fa càterings i que
s’adapta en tot moment a les
necessitats del client. No deixeu
de tastar els seus canalons, cro-
quetes, calamars a la romana i
bunyols de bacallà d’una quali-
tat suprema; també hi podreu
adquirir xecs regals.
CAN PAIRÓ GOURMET
Travessia de la Creu, 5 I GIRONA I Tel. 972 64 72 86
A banda de les olives (en desta-
quen les gregues de Kalamata i
les desossades amb pebre ver-
mell de la Vera), els encurtits i
el bacallà de primeríssima qua-
litat, la Pesca Salada Consol
ofereix una interessant selec-
ció de plats cuinats artesanals,
elaborats del dia, entre els
quals hi ha les croquetes de
bacallà, la brandada, els pe-
brots del piquillo o el bacallà
amb ceba “potxada” i reducció
de vi blanc.
PESCA SALADA CONSOL
Mercat del Lleó I Parades 78-80 I GIRONA I Tel. Tel. 972 210 730
La parada de la Remei està es-
pecialitzada en bacallà i olives.
El bacallà és d’Islàndia i de pri-
mera qualitat, i la Remei en té
de diverses mides, i amb espi-
nes o sense. Pel que fa a les oli-
ves, n’hi ha de diverses varie-
tats i origens: malaguenyes, ex-
tremenyes, de Jaén, enxova-
des, aragoneses o picants. El
plat estrella són les croquetes
casolanes de bacallà, i com a
complement hi ha una selecta
varietat de conserves.
PESCA SALADA REMEI
C/Mercat del Lleó I Parades 122-125 I GIRONA I Tel. 635 436 060
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:29 Página 133
134 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
PRODUCTES GURMET ALIMENTACIÓ
C/Argenteria, 1 I GIRONA I Tel. 972 20 51 17
Tea Shop, la primera cadena
estatal especialitzada en la
venda de te fresc a granel i de
tots els complements necessa-
ris per gaudir-ne plenament, va
obrir, a principis d’estiu, la seva
primera botiga a Girona, con-
cretament a la Rambla de la
LLibertat. N’és l’encarregada
Montse Blanco Fabregat, una
apassionada d’aquesta herba i
de tot el món que l’envolta, que
és també copropietària del ne-
goci, juntament amb els seus
germans, Àlex i David. Segons
explica la Montse, es va animar
a obrir aquesta botiga partint
de la seva experiència com a
clienta d’altres Tea Shop, i des-
prés de gaudir de l’exclusiva
qualitat, l’àmplia oferta de va-
rietats i l’exquisit tracte perso-
nal dels venedors al client, uns
aspectes molt valorats pels
propietaris de la marca.
La Montse explica que el que
vol potenciar a la botiga és una
autèntica atmosfera de relaxa-
ment: “El te es plaer. Tea Shop
n’és conscient, i per això ens
esforcem a oferir sempre la
màxima qualitat. I a això cal su-
mar-hi les dues S, de salut i de
sabor intens del producte. Per
aquest motiu, comprar a Tea
Shop no és el mateix que car-
regar el cistell de capses d’infu-
sions en un supermercat”.
A la botiga de Tea Shop es po-
den trobar més de 120 varie-
tats de producte, entre tes,
rooibos i diverses barreges
d’herbes i fruites. A més, al
client que entra a la botiga se li
ofereix sempre la possibilitat
de degustar un parell de tes o
infusions. Segons Montse
Blanco, “cada vegada hi ha més
clients que venen a la botiga
per recomanació mèdica. S’es-
tà descobrint que el te ens
aporta moltes possibilitats de
trobar-nos millor”. La Montse
destaca, en aquest sentit, les
propietats antioxidants del te
blanc, les diurètiques del te
verd, les depuratives del te ver-
mell, i les estimulants del te ne-
gre, que són només alguns ex-
emples de com es pot combi-
nar plaer i salut.
Tea Shop ofereixcada dia al client ladegustació d’unparell de tes od’infusions
TEA SHOP
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:29 Página 134
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:29 Página 135
Salvador Garcia-Arbós
Supermercats de la salut
Ni són només botigues, ni no-
més herbolaris. El sector de la
dietètica i la nutrició està evo-
lucionant gràcies a l’aparició,
desenvolupament i consolida-
ció de complets supermercats
de la salut, a les prestatgeries
dels quals es poden trobar tot
tipus d’articles relacionats
amb el benestar del cos. És la
resposta d’un sector que ha
triplicat el seu consum i que
està en plena expansió. En els
últims deu anys, el mercat es-
panyol ha passat de no tenir
cap negoci dedicat exclusiva-
ment al sector de la dietètica i
la nutrició, a convertir-se en un
exitós caldo de cultiu per a
aquesta activitat.
L’evolució en general d’algunes
de les grans cadenes de bio su-
permercats que es reparteixen
arreu del territori català, és evi-
dent: de petits establiments
amb prou feines visibles i dedi-
cats pràcticament a les plantes
medicinals, l’oferta ha passat a
la diversificació més absoluta:
aliments frescos, espècies,
cosmètica, alimentació macro-
biòtica, dietètics, productes
per a celíacs, encens, herbes i
fins i tot peces de vestir.
“Des de fa alguns anys, el nos-
tre mercat travessa un dels
seus millors moments. Aquest
desenvolupament va unit a la
preocupació creixent per estar
en forma i pel que es consu-
meix, a més de la forta influèn-
cia que arriba d’altres països
europeus.
Segons diversos estudis, el
consum d’aliments biològics o
especials per a esportistes ha
augmentat gairebé un 50 % a
l’Estat espanyol, mentre que la
dietètica relacionada amb el
consum de productes naturals
creix gairebé un 4% anual.
A més, amb l’ampliació de la
seva gamma d’art icles,
aquests negocis també han
vist incrementada la seva ren-
dibilitat, i per tant abastar un
segment de mercat molt més
heterogeni. Per tant, aquests
establiments s’han convertit
en molt més que simples boti-
gues; s’han convertit en autèn-
tiques eco-botigues, centres
que ofereixen al client assesso-
rament i alternatives per satis-
fer-lo a través dels seus pro-
ductes i serveis.
Professionals preparats
Els complements per a les die-
tes, els aliments no manipulats
genèticament i els ecològics
solen ser els art icles més
sol· l icitats d’aquests tipus
d’establiments. Però en aquest
mercat el desconeixement del
client pot ser un veritable han-
dicap que cal superar. Per això,
l’experiència i la preparació del
personal de l’establiment és un
factor clau i decisiu, ja que la
seva tasca no es limita a ven-
dre, sinó també a orientar i as-
sessorar.
Dins el sector de la dietètica i la nutrició, en plena expansió, s’estanconsolidant les grans “eco-botigues” especialitzades en tot tipus deproductes relacionats amb el benestar del cos
L’experiència delpersonal és decisivaper assessorar elclient i oferir-li un
bon servei
ANANDA BIOC/ Ultònia, 15 baixos A872 503 666
NANA GIRONAC/ Migdia, 93-95972 426 405
COOPERATIVA EL REBOSTC/ Esport, 11 baixos972 202 070
BIOSPIRITC/ Caldes de Montbui, 114 baixos972 201 594
BIOHORTA LA COROMINACtra. Barcelona 124, baixos972 912 222
A LA MENUDAPl. Calvet i Rubalcaba, 2 baixos972 414 779
ECO-OPCIÓC/ Ballesteries, 50 baixos972 411 373
DIETÈTICA I NUTRICIÓ ALIMENTACIÓ
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:29 Página 136
TOTGirona I 137
DIETÈTICA I NUTRICIÓ ALIMENTACIÓ
Novembre-Desembre 2014
C/Migdia, 95 I GIRONA I Tel. 972 42 64 05
Des del seu naixement, l’any
1995, la cadena Nana Biosuper-
mercats, amb cinc botigues a
les comarques de Girona i una
a Barcelona, posa a disposició
del client la millor selecció de
productes bioalimentaris i die-
tètics, la cosmètica natural
més avançada i la més àmplia
gamma d’articles del sector de
l'herboristeria. I ho fa sempre
amb un servei d'atenció al
client gestionat per professio-
nals que realitzen l’assessora-
ment i el control tècnic neces-
sari per garantir la qualitat del
producte.
A banda de les línies pròpies
d'alimentació, dietètica i cos-
mètica, Nana Girona disposa
d’una gran quantitat de pro-
ductes que arriben a l’establi-
ment directament del produc-
tor, sense passar per cap distri-
buïdor. Es tracta de productes
d’alimentació bàsics biològics
com ara cereals, arrossos, pas-
tes o llavors. “D’aquesta mane-
ra es poden abaratir costos de
cara al client i això ajuda a fer
augmentar les vendes en un
moment tant delicat com el
que vivim”, explica Joan Bonillo,
propietari de l’empresa. Això
permet oferir uns preus molt
ajustats en totes les seccions.
La botiga Nana ha anat incor-
porant, a més, un sistema de
descomptes i d’ofertes puntu-
als per ajudar el client a reduir
la llista de la compra setmanal.
La botiga Nana Girona té un es-
tabliment que fa més de 500
metres quadrats, en què tam-
bé hi ha una aula de formació i
conferències i dos espais per a
teràpies naturals. L’empresa
defensa que és una manera de
fer que els treballadors que es-
tan a la botiga disposin d’un
espai per desenvolupar altres
activitats relacionades mb la
seva formació, ja que totes les
persones que atenen el públic
són personal titulat.
A la web de l’empresa,
www.nana.cat, hi ha una botiga
on-line en la qual s’hi poden
trobar tots els seus productes i
també una secció amb infor-
mació i consells molt útils per
al client i el consumidor final.
La botiga disposa també d’una
base de dades amb més de
35.000 clients i envia cada
quinze dies informació a uns
9.500 clients registrats, als
quals se’ls explica les últimes
novetats del sector, a més de
descomptes molt especials.
L’any vinent la cadena de bio-
supermercats Nana celebrarà
el seu 20è aniversari, i ho cele-
brarà amb el convenciment
que els productes biològics i
els suplements dietètics for-
men part d’un sector a l’alça i
que cada vegada hi ha un nom-
bre més gran de persones que
s’apunten al consum d’aquests
productes, tant beneficiosos
per a la salut.
Nana Girona ofereixuna àmplia oferta deproductes que
arriben directamentdel productor
NANAGIRONA
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:29 Página 137
138 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
COMERÇ ALIMENTACIÓ
Ariadna Ventura i Ros
“El Mercat” fa 70 anys
L’actual Mercat del Lleó és l’he-
reu històric del mercat setma-
nal que se celebrava a la Girona
medieval, on s’oferien produc-
tes del camp i s’intercanviaven
mercaderies. La seva localitza-
ció, fora muralles, va donar ori-
gen al raval, que més tard s’in-
tegraria a la ciutat i donaria lloc
al barri del Mercadal.
Més tard, a partir del segle XVI-
II, a l’anomenada Plaça de les
Cols, avui Rambla de la Lliber-
tat, se celebrava cada dia el
mercat de queviures, on carnis-
sers, peixaters i pagesos
col·locaven les seves parades
sota la vigilància i control del
mostassà. Però amb el creixe-
ment de la ciutat, la Plaça de
les Cols es va anar fent petita.
Va ser així com el dia 3 de no-
vembre del 1944 es va inaugu-
rar oficialment el nou edifici del
Mercat Municipal d’Abasta-
ments, els llocs de venda del
qual es van adjudicar sota con-
cessió municipal a comerciants
de diverses especialitats de
producte fresc.
Des de llavors i fins a l’actuali-
tat, el Mercat del Lleó s’ha anat
modernitzant fins a convertir-
se en un punt clau per “enten-
dre com viu una ciutat”.
Precisament això és el que van
destacar els cuiners Joan Ro-
ca, d’El Celler de Can Roca, i Io-
landa Bustos, de la Calèndula,
en el pregó que els dos xefs van
pronunciar durant la festa de
celebració del 70 aniversari
d’aquest equipament situat a la
plaça Salvador Espriu, que va
ser l’escenari d’una programa-
ció farcida d’activitats per a
tots els públics, com ara una
tamborinada de La Banda d’en
Pere Botero, l’actuació de Xuri-
guera i Faixedas, o els concerts
de la Jove Big Band de Girona i
The Blackiss. La festa va posar
el punt final a les activitats
commemoratives que s’han ce-
lebrat en els darrers mesos.
“Tenim un tresor al Mercat del
Lleó. Un mercat diu molt d’una
societat i no s’entendria que
una capital de la gastronomia
de primer nivell no tingués un
mercat que respongués a
aquesta realitat. És un mercat
de cinc estrelles”, va explicar
l’alcalde de Girona, Carles Puig-
demont, i va remarcar que l’e-
quipament “és essencial en
l’explosió del boom gastronò-
mic i turístic de la ciutat”.
La regidora de Turisme i Co-
merç de l’Ajuntament, Coralí
Cunyat, va posar èmfasi en el
paper que ha jugat i juga el
Mercat en “la promoció i la di-
fusió de la gastronomia i la cui-
na de la nostra ciutat” i va agra-
ir la confiança que tots els pa-
radistes han mostrat al llarg de
la història amb aquest espai.
Per la seva banda, el president
de l’Associació de Comerciants
del Mercat del Lleó, Joan Giro-
nell, va explicar algunes de les
novetats que s’han posat en
marxa al Mercat, com ara el fet
d’obrir els divendres a la tarda
per “intentar aconseguir nou
públic”.
Els cuiners Joan Roca i Iolanda Bustos van ser els encarregats de llegir el pregó en la granfesta d’aniversari del Mercat del Lleó, que es va celebrar el passat 4 d’octubre a la plaçaSalvador Espriu, escenari d’un programa farcit d’actes i activitats per a petits i grans
El Mercat del Lleó ésun bon mitjà permesurar el pols so-cial i econòmic de la
ciutat
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:29 Página 138
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 23:29 Página 139
140 I TOTGirona Novembre-Desembre 2014
Cent anysdel Xuixo de GironaNascut a la Confiteria Puig de l’Argenteria,farà el centenari un dia entre el 2014 i el 2018
GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:06 Página 140
XUIXO GASTRONOMIA
Salvador Garcia-Arbós
l tancament de la pastis-
seria Castelló, del carrer
de Santa Clara de Giro-
na, va ser interpretat com l'ex-
tinció total del xuixo, per les
xarxes socials. El xuixo ha estat
donat per mort tot sovint. I
hem de tenir present que han
tancat grans confiteries de re-
ferència arreu de les comar-
ques gironines. El xuixo no va
morir, però diuen que no va tor-
nar a ser mai més altre, el juliol
del 1993, quan va tancar la
Confiteria Puig de l’Argenteria,
la casa on va néixer el concepte
entre el 1914 i el 1918, gràcies a
la col·laboració de l’Emili Puig i
d’un pastisser bohemi francès.
Tampoc no ho va fer el dia que
el carrer Nou va perdre Can
Campistol. O Can Negre. O Can
Boix, de Banyoles, on, ves per
on, el motiu de la casa va ser
sempre Can Xuixo. Tampoc no
hi va haver cap cataclisme el
2002, quan es van perdre dos
temples: el gener, La Cubana, la
pastisseria de referència de Fi-
gueres, i el 9 d’octubre la Gran-
ja Mora, un mite de la Girona
llaminera. Ni el 2012 quan ens
va deixar el polifacètic Fredi
Faure.
Què és un xuixo? El xuixo ha de
ser una pasta de full amb Ile-
vat, farcida, fermentada i fregi-
da en oli. No és fàcil fer un xui-
xo. El gremi de pastissers parla
d’una pasta de croissant millo-
rada. I, per adobar-ho, després
cap fer una bon farcit i que agu-
anti. He menjat xuixos salats,
farcits de carn, molt interes-
sants, de crema deliciosos, de
xocolata i de nata.
I també he menjat gasòfia.
El xuixo serà de pasta fullada o
no serà. Els he tastat amb pas-
ta de brioix i amb berlina. Po-
dria defensar el brioix, però,
com diuen la majoria de pastis-
sers, és l’excusa per poder jus-
tificar una pasta industrial.
L’origen incert del xuixo es re-
munta a la Girona provinciana
de final de la segona dècada
del segle XX. Amb més o me-
nys consens, tothom admet
que l'antiga confiteria Puig,
successora de Can Lagriffe, a la
Cort Reial, a davant d’on hi va
haver la Granja Mora. Un pas-
tisser francès, víctima de la
fam que va assotar Europa en
aquells anys de la Guerra del
Catorze que va acabar el 1918,
va arribar a Girona. S’hi va es-
tar el temps just per ensenyar
Emili Puig com es feia aquell
pastís. Fa anys, els néts d’Emili
Puig, els cosins Xavier i Mont-
serrat Puig, em van explicar
que aquell francès que podria
haver estat un desertor de la
Gran Guerra o un fugitiu de la
gana de la postguerra només
es va estar vuit dies a Can Puig,
però va tenir prou temps com
per ensenyar al seu avi com es
feia el xuixo. Asseguren que la
Guàrdia Civil el va detenir per
repatriar-lo cap a França, des
d'on havia arribat sense pa-
pers. Montserrat Puig, que va
créixer a la Cort Reial, també va
explicar que el francès, del qual
ha oblidat el nom, a tempora-
des tornava: «Era un bohemi i,
quan se li acabaven els diners,
venia, a casa li donaven feina i
després se’n tornava».
Lluís Ribas Montaner (1911-
2000), pastisser, que en la seva
jubilació va arrossegar una de
les últimes confiteries del car-
rer Nou, Can Campistol, havia
revelat que en «aquell temps»
es comentava que la família
Puig va heretar el «secret» de
Can Lagriffe, hipòtesi mai com-
partida per la família Puig.
L’origen del xuixo, el dolç típic de Girona, es remunta a la fi de la Guerra del Catorze, la GranGuerra, que es va acabar 1918. La ciutat hauria d’organitzar grans festivals per celebrar laconcepció d’aquesta dolça de pasta de full amb Ilevat, farcida, fermentada i fregida en oli
El xuixo no morirà sisom capaços dereinventar-lo, depromoure’l i de fer-
lo viatger
E
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:06 Página 141
XUIXO GASTRONOMIA
Sobre l’origen del nom hi ha
moltes teories. Lluís Ribas i Xa-
vier Puig van coincidir a situar
l’etimologia del nom a chuzo
(xuixo, a Catalunya), una petita
llança de mig metre, acabada
en punxa i semblant a una per-
palina, que usaven els serenos.
«Es va buscar un producte que
es pogués coure amb oli i que
tingués crema a dins. Com que
la crema s'escapava pels cos-
tats quan es coïa en.oli roent,
es va decidir tancar-lo pels
costats, fent-li unes punxes o
banyes. I li van posar el nom de
xuixo perquè s'assemblava
amb el que portaven els sere-
nos».
Em van assegurar que no tenia
cap relació amb choux. I van
desmentir una de les grans lle-
gendes sobre l’origen del nom,
derivada d’un diàleg confús de
sainet, a causa de les presses i
del poc coneixement d’idiomes
d’aquell temps: Aquell diàleg
de rondalla desmentit pels dos
vells pastissers deia: «choux,
ça s’appelle chou, chou. Oui, sí,
oui, sí: choux, choux...» I ja hi
vam ser, allò que havia de ser
una pasta choux o xu o, segons
l’únic idioma oficial de l’època,
chu, va passar a anomenar-se
chucho, xuixo. Però no té sen-
tit, posar-hi la pasta choux o
lionesa pel mig –una massa
molt lleugera, quasi líquida,
sense llevat, per tant sense fer-
mentar, i cuita al forn–, perquè
no té res a veure amb la pasta
de croissant millorada, base
del xuixo. Sobre l’origen del
nom del pastís, l’Alcover-Moll,
el Diccionari Català-Valencià-
Balear, no en parla i el Diccio-
nari etimològic i complementa-
ri de la llengua catalana, de
Joan Coromines en fa una pin-
zellada molt fluixa.
De Girona es va estendre a tot
Catalunya. Hi ha confiteries de
Barcelona on els fan ex-
cel·lents, però en general se’n
perd força la traça. Hi ha molts
pastissers que no s’hi esforcen
pas gaire. Ja no llegeixen la par-
titura original, quan la massa
era una mena de pasta fullada.
Com s’ha comentat, avui, i per
desgràcia cada cop més, s’us-
en masses industrials, que
queden poc fines i inflades,
com la pasta de bunyol o la
berlina. A la desfeta general, cal
afegir-hi els olis per fregir; l’oli
d’oliva desapareix amb l’excusa
que té una aroma massa forta;
com si els greixos líquids in-
dustrials que usen no ofengu-
essin.
A tot plegat, s’hi han d’afegir
les manies dietètiques, la com-
petència de la brioixeria indus-
trial i la poca durabilitat del xui-
xo, una dolça perible i poc viat-
gera; l’elaboració i el consum
han de ser diaris. Si mai algú
troba la fórmula perquè el xui-
xo pugui viatjar i se’l pugui em-
bolicar per record haurà trobat
un filó.
Per això, cal experimentar, cal
recerca, desenvolupament i in-
novació (R+D+I). Cal fer coses
noves. Qui arrisca, no pisca. Cal
experimentar perquè el volum
de crema es mantingui, perquè
perduri el cruixent i perquè pu-
gui aguantar un vol transoceà-
nic. Avui hi ha tècniques físi-
ques per aconseguir-ho. En el
Fòrum Gastronòmic Girona
2009, l’inventor del coulant —
el de xocolata, l'autèntic—,
Michel Bras, va fer la presenta-
ció mundial de la seva nova ob-
ra: una pasta farcida de gelat
de nata i fregida. Aquella enor-
me bola fregida tenia podria
haver passat per xuixo de nata,
però ja sense gelar. L’alta tem-
peratura de l’oli, d'entre els 180
i els 200ºC havia desglaçat el
gelat de nata. I el 2013 va apa-
rèixer el cronut, un croissant-
doughnut farcit de crema, al-
trament un xuixo tòric o un bu-
nyol farcit. Famós a tot el món.
L’origen del nom
Comencem a viureun renaixement deldolç típic de Gironaamb noves propostes
i farciments
Foto: Jordi Solé / El Punt AvuiXavier Puig, amb una plata de xuixos el 28 d’octubre del 1992. Entreel 1914 i el 1918, a la Confiteria Puig, de Girona, es va inventar el xuixo.
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:06 Página 142
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:06 Página 143
Novembre-Desembre 2014
RECEPTES GASTRONOMIA
Salvi Jacomet ha entaulat l’e-
quip arrossaire de TOTGirona a
l’Odissea de l’Empordà, del mí-
tic Antonio Ferrer Taratiel i l’ar-
t ista Teresa Escaiola. Van
acompanyar aquella magnífica
paella amb un tartar de bonítol
i un salpicó de musclos.
Salvi Jacomet proposa aquest mes una re-cepta d’arròs sec tan clàssica, que, fins i tot,ens ha donat els ingredients en valencià
INGREDIENTS
• 400 gr. d’arròs bomba del’Albufera
• 250 gr. de conill
• 250 gr. de pollastre
• 24 caragols
• 2 pebrots verds italians.
• 2 tomàquets pelats i tallatsa daus.
• 120 gr. garrofons (fesols degarrofa)
• 100 gr. bajoquetes,
• 100 gr. de tavelles (monge-tes tendres)
• 2 grans d’all
• 4 brins de safrà
• Romer fresc
• 1 cullerada de pimentódolç,
• Oli i sal
Arròs de l’Hortade València
Els arrossos del Calciner
Enganyarem els caragols amb
aigua tèbia i herbes aromàti-
ques.
Es trosseja el conill, el pollastre
i les verdures.
Es col·loca la paella en el foc,
cobrim el fondo d'oli.
Es fregeix el conill i el pollastre.
S’afegeixen les verdures, que
deuen de ser fresques, se les
dona unes voltes i s'aparten
cap als cantons de la paella,
deixant el centre lliure. S'afe-
geix l'all picat, la tomaca, es so-
fregeix lleugerament i s'agrega
el pimentó. Es s’hi aboca l'ai-
gua i quan trenca el bull, es tira
el safra i el colorant. S’incorpo-
ren els caragols. Es deixa redu-
ir l'aigua un poc a foc viu i des-
prés es baixa el foc i ho deixeu
coure 10 minuts..
Ací es mira el punt de sal i s’a-
fegeix l’arròs, procurant repar-
tit-lo per tota la paellera. Deu
de coure 5 minuts a foc fort i 15
a foc mig. Es remena la paella
de quan en quan i l’arròs és cu-
it se li tira un miqueta de ro-
mer.
Es tapa amb paper Albal i es
deixa reposar 5 minuts
Elaboració:
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:06 Página 144
043TOTGir.qxd:Maquetación 1 28/10/14 20:06 Página 145
mai és un restaurant situat al centre de Girona, concreta-
ment a la Plaça Josep Pla. Un espai on gaudir de la cuina
oriental i del sushi més exquisit, un lloc íntim i acollidor amb
un aforament limitat que dóna garantia de qualitat tant del producte
com del servei. El Sushi és preparat al mateix moment en una cuina
oberta, on la proximitat en l’elaboració dels plats és a la vista de tots
els comensals. El restaurant Umai té una extensa carta tant d’entrants,
segons i sushi que deixarà contents tant als amants i entesos de la
cuina japonesa com als curiosos i novells que volen fer un tast.
El Teppanyaki, que “teppan” vol dir planxa d’acer i “yaki” cooció, s’enca-
rrega d’utilitzar els millors ingredients possibles, cuinar-los a la per-
fecció i acompanyar-los de delicades salses que accentuïn el gust,
utilitzant porcions petites, d’aquesta manera el client podrà degustar
en un àpat una gran varietat d’ingredients que oferim a la nostra car-
ta de cuina oriental. El menú de migdia és de 12€ en el que oferim
diferents opcions a escollir entre els clients.
Per a reserves és molt recomanable trucar amb antelació, volem do-
nar-vos un servei acurat i de qualitat. Us esperem!
U
UMAIrestaurant oriental
Plaça Josep Pla, 18GIRONA
972 417 872
CUINA ORIENTALEspecialitat: Sushi i cuina oriental
Preu menú: 12 €
Preu carta: 25 - 30 €
Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16 h
i de 20,30 a 23h
Novembre-Desembre 2014146 I TOT Girona
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:29 Página 146
TOT Girona I 147Novembre-Desembre 2014
l Cabrit de Girona es va inaugurar el dia 11 de gener de
1.999, des de llavors en Narcís i la Mònica ofereixen als seus
clients i amics un ambient acollidor i una acurada cuina tra-
dicional i de temporada. La seva experiència i professionalitat té els
seus orígens al Restaurant El Cabrit de Sant Esteve de Llémena.
Entre setmana ofereixen 2 tipus de menús, un de 13 € i l'altre de 30 €,
a part de la carta. També disposen de més tipus de menús per colla o
empresa a partir de 17€ i realitzen menús a mida per a grups (podeu
consultar a www.elcabrit.com). Trobareu cada dia el menú diari publi-
cat a www.facebook.com/elcabrit. No podeu deixar de provar les es-
pecialitats de la casa: cabrit a la brasa, costelletes de cabrit, cabrit
arrebossat, xai al forn i les postres casolanes. El Cabrit de Girona dis-
posa de diferents espais i ambients per gaudir d'àpats privats, profes-
sionals i empresa, trobades familiars, grups, clubs esportius i events
en generals, amb l'ànim de donar servei de forma personalitzada per
a cada esdeveniment. Ens trobem a la Carretera de Barcelona, en el
sector comercial "L’ Avellaneda". Té capacitat per a 250 persones, apar-
cament propi i servei de Wi-Fi.
E
EL CABRITrestaurant
Ctra. Barcelona, 423 (L’Avellaneda)GIRONA - 972 201 403
www.elcabrit.com / [email protected]
CUINA CATALANA I DE MERCATEspecialitat: Cabrit, cuina catalana
Preu menú: 13 € De dimarts a divendres al migdia
Preu carta: 30€ Cada dia
Horari: Migdies de dimarts a diumenge
Nits de dimecres a dissabte. Dilluns tancat
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:29 Página 147
Novembre-Desembre 2014148 I TOT Girona
ocant a la Plaça Independència, a l’emblemàtic carrer Santa
Clara, es troba des d’octubre de l’any 2004 el restaurant La Ta-
gliatella. Des d’aleshores s’ha consolidat com a un punt de
referència de la gastronomia italiana artesanal a la ciutat de Girona.
El seu concepte es materialitza en generoses racions, perfectes per
compartir i respon íntegrament a una elaboració de la cuina italiana
realitzada amb ingredients de primera classe seleccionats de les re-
gions de la Ligúria, el Piemont i la Reggio de l’Emília. En un entorn
acollidor podeu gaudir de més de 400 combinacions de pastes i sal-
ses, antipasti (carpaccio de vedella, de bacallà, de búfala), amanides
(de vieires i llagostins, de formatge de cabra, de foie i pernil d’ànec,
de verdures a la planxa i mozzarella), rissotos (ibèric, amb magret i tò-
fona negra, bolets I llagostins), lasanyes, canelons, i més de 20 pizzes
elaborades al forn del mateix restaurant a part dels postres com pan-
na cotta, tiramisú casolà, gelats artesanals... Una experiència de sa-
bors que us portarà per una estona molt agradable als racons més
bonics d’Itàlia. La nostra millor recompensa és que els nostres clients
ens triïn en el seu dia a dia i en els moments especials de celebració.
T
LA TAGLIATELLArestaurant
Santa Clara, 49GIRONA
972 203 245
CUINA ITALIANAEspecialitat: Pasta fresca i pizzes
Preu carta: 17 - 25 €
Horari: De dilluns a diumenge
Migdia de 13 a 16h i
vespre de 20 a 24h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:29 Página 148
rop de les muralles del castell de Tossa de Mar, als antics pa-
tis de la casa, es troba el Restaurant Can Sophia, de l’Hotel
Boutique Casa Granados. Can Sophia Restaurant destaca
per la seva arquitectura, una estructura de ferro i vidre que recorda
els hivernacles típics dels anys 30. La cuina del restaurant, pensada i
elaborada pel xef local Josep Pagès i el seu ajudant, Vicente, és una
cuina tradicional catalana adaptada a l’actualitat, utilitzant les tècni-
ques més modernes, feta a partir de productes de Girona, frescos i de
qualitat. El restaurant ofereix tres menús: el menú Sophia, del dia; el
menú Enrique Granados, de degustació, i el menú Gastronòmic, una
selecció de plats de la carta, que requereix una reserva de taula amb
72 hores d’antelació. A la carta s’hi pot trobar, a més de carn com el
cabrit, cuit a baixa temperatura, o peix fresc, del dia, arrossos i su-
quets. Tot això maridat amb una excel·lent carta de vins. El comensal
pot arrodonir l’àpat amb postres com el coulant de prunes de Can
Pere Lila, el tiramisú o els bombons fets a casa. A la terrassa Club Casa
Granados es pot gaudir d’unes vistes espectaculars mentre es degus-
ten unes delicioses tapes.
P
CAN SOPHIArestaurant
C/ Roqueta, 10-12TOSSA DE MAR (Girona)
972 343 536
CUINATRADICIONAL I CREATIVAEspecialitat: Carn i peix de la zona
Preu menú: Sophia (del dia): 25 €.
Enrique Granados (degustació): 45 €.
Gastronòmic (reserva 72 hores): 67 €
Preu carta: De 35 a 50 €
Horari: De dmc. a dmg. de 13 a 16 h i de 19:30 a 22:30 h
TOT Girona I 149Novembre-Desembre 2014
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:29 Página 149
Novembre-Desembre 2014150 I TOT Girona
ituat al cor del barri de la Devesa de Girona, al costat del pa-
lau firal i de l’auditori de Girona, ens trobem la Cafeteria Res-
taurant l’Illa, on des de fa 16 anys donem el nostre servei
d’esmorzars i de menús diaris i de cap de setmana.
Als migdies hi podeu trobar un menú casolà i de qualitat de dilluns a
dissabte amb opcions a plats únics i combinats i a més sense proble-
ma per aparcar, ja que al venir a fer el nostre menú disposareu de 2
hores gratuïtes al pàrquig Güell.
Tenim un ampli menjador a l’interior, un lloc ideal per a fer sopars de
colla, i on us oferim diferents opcions de menús a escollir.
A fora hi trobem una meravellosa terrassa, un lloc perfecte per disfru-
tar i gaudir d’una bona companyia a les tardes de bon temps i aprofi-
tar per a degustar les nostres tapes casolanes.
També oferim una gran oferta en beguda, a partir de les 19.00h de la
tarda fins a les 22.00h les cerveses i refrescs els tenim a 1,50€.
Tenim les galledes de 10 quintos estrella amb patates braves casola-
nes d’aperitiu per tan sols 6,50, i la de 6 quintos per 4,50€
Vine i refresca’t a l’illa!!!
S
L’ILLArestaurant
Plaça Prudenci Bertrana, 6GIRONA
972 228 419
CUINA CASOLANAEspecialitat: Tapes casolanes, embotits ibèrics i formatges
Preu menú: 9,50 € (laborables). 13 € (cap de setmana)
Menú per a grups
Horari: Obert dilluns a dissabte de 7 a 24 h i diumenges
de 7 a 14 h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:29 Página 150
ituat al costat mateix del Mercat del Lleó, Can Marquès és
un dels restaurants històrics de la ciutat de Girona. Fundat el
1920, Eugeni Sànchez Marquès, a la sala, i Imma Jaime, a la
cuina, han recuperat els esmorzars de forquilla i ganivet que tanta fa-
ma van donar als seus avantpassats. Can Marquès té la màgia i l’en-
cant especial que tenen tots els restaurants situats al costat d’un
mercat central. Té fama la seva cuina de mercat i no és cap excusa, ja
que cada dia és canviant i adequada al que es pot trobar a partir de
les set del matí a la plaça del Lleó, o també de Calvet i Rubalcaba. Hi
ha molts plats destacats, però els grans gastrònoms recomanen els
calamars a la romana, la llengua de vedella estofada amb bolets, la
pota i tripa, els bunyols de Quaresma i, els dimecres d’hivern, l’escu-
della i carn d’olla. Seria injust oblidar el peix i les verdures, el purè de
patata i carn, i l’arròs amb sèpia i cabra de mar dels dijous. El tracta-
ment de les fruites és igualment molt acurat i, en temps de madui-
xes, excel·leixen les amanides amb sucre i llimona i amb vi dolç al
gust del client. I un secret, a l’hora de les postres, demaneu ratafia, si
és de la seva que fan cada any, fareu un descobriment.
S
CANMARQUÈSrestaurant
Plaça Calvet i Rubalcaba, 3GIRONA · 972 201 001
www.canmarques.com
CUINA DEMERCATEspecialitat: Calamars a la romana, arròs amb sèpia i cabra de mar
Preu menú: 14,50 €
Preu carta: 30 €
Horari: De dilluns a dissabte de 9:00 h a 16:00 h i vespres
dilluns, dijous i divendres de 20:30 h a 23:00 h.
TOT Girona I 151Novembre-Desembre 2014
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:29 Página 151
Novembre-Desembre 2014152 I TOT Girona
nspirat en els originals i autèntics “dinners” americants dels anys
cinquanta, Marilyn’s Diner és un restaurant per a tota la família
en el qual s’hi ofereix el típic menjar americà com ara hambur-
gueses d’Angus o de vedella de Girona, patates fregides casolanes o
braves, de les quals es pot repetir tantes vegades com es vulgui, a
més de plats tex-mex, nachos, sandvitxos, hot-dogs, aperitius, amani-
des o carns al grill. La carta, per tant, és una selecció del típic menjar
americà amb ingredients de gran qualitat i de Girona.
En l’establiment s’ofereixen des d’esmorzars de la terra i americans,
amb els típics pancakes, batuts i cafè. Al migdia s’hi pot anar a fer un
aperitiu o un menú, i a mitja tarda, a berenar. Per l’afterwork, Marilyn’s
Diner proposa els buckets, que són cubs de cervesa, sangria o combi-
nats, amb nachos, patates o altres, a uns preus molt competitius.
Per sopar es pot optar per la carta, amb una àmplia selecció de plats
deliciosos mentre es gaudeix de la música dels anys cinquanta a vui-
tanta i d’una ambientació exclusiva feta de neons, butaques de pell,
colors i molt d’optimisme.
I ara també t’ho portem a casa !
I
MARILYN’S DINERrestaurant
Figuerola, 24GIRONA - 872 03 54 92
www.marilynsdiner.com
CUINA AMERICANAEspecialitat: Hamburgueses, patates fregides, tex-mex, sandvitxos
Preu menú: Des de 9,95 €
Preu carta: 10 - 30 €
Horari: De dilluns a divendres, de 8.30 h. a 24.00 h
De dissabte a diumenge, de 11.30 h a 24.00 h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:29 Página 152
TOT Girona I 153Novembre-Desembre 2014
ituats a prop de la Devesa de Girona (prop de la Plaça Miquel
de Palol), al Restaurant Amaranta oferim des deI 2004 una cui-
na vegetariana i vegana. Utilitzem productes de la terra, fres-
cos i de temporada. Així com tot tipus de cereals, algues i proteïnes
vegetals. El local és molt acollidor i íntim. ldeal per sopar o dinar en
parella i celebrar qualsevol esdeveniment amb els amics i familiars. El
servei és molt cordial i atent. Tenim menú per a grups, i també oferim
menús per celíacs i altres intolerancies amb previ encárrec. Els nos-
tres plats estan plens de gustos especials, són variats, i molt elaborats
a la vegada que frescos i creatius. Els postres artesans estan curosa-
ment preparats pels seus cuiners. Les especialitats són la fideuá a la
marinera, Ia mousaka, el risotto, el seitan elaborat de varies formes, a
més de moltes altres preparacions com canelons, lassanyes, amani-
des, etc..... De dílluns a divendres al migdia oferim un menú diari per
13,60€. EI divendres a la nit i dissabte migdia i nit, podreu triar entre la
nostra carta, un menú cap de semana de 18€ i el menú gastronomic i
de degustació. També hem obert un espai on podreu comprar els
nostres productes per poder-los gaudir a casa.
S
AMARANTArestaurant
Riu Güell, 31-33GIRONA · 972 940 832
www.amarantavegetal.cat
CUINAVEGETARIANAEspecialitat: Fideuà, la mousaka, el risotto,
el seitan elaborat de vàries formes
Preu menú: De dilluns a divendres al migdia 13,60 € o 9 €
Horari: De dilluns a divendres de 10 a 16h. Divendres nit de 20
a 23h i dissabte migdia i nit i vigílies festius
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:29 Página 153
Novembre-Desembre 2014154 I TOT Girona
l cor de Girona, el Maguey es consolida com a restaurant gi-
roní que ofereix autèntica cuina mexicana de carrer, la de
veritat, aquella que trobariem, a qualsevol parada de l'ex-
tens Mèxic. Amb una decoració colorista, sense caure en els tòpics de
barrets i mariachis, ofereix un ambient agradable i recollit on degus-
tar, sempre amb productes frescos i de qualitat, els típics i clàssics
“mole poblano”, “carnitas a la michoacana”, i els “taquitos de suadero”a
més de especialitats pròpies com la tostada de pollastre pibíl o els
nachos atascón, i les de cap de setmana. per tancar l'apat amb deli-
cioses postres casolanes com el pastís de “tres leches” o les trufes al
tequila. Tot això acompanyat de una larga llista de cerveses mexica-
nas, “micheladas”, i també les famoses margarites clàssiques o de sa-
bors. Per culminar pots degustar un tequila o mezcal de la seu variat
llistat. El Maguey és una excel.lent opció per apropar-se a la gastrono-
mia mexicana i gaudir d'un espai amb estil propi i d'un servei de qua-
litat. A més, pots demanar el teu menjar per emportar i així disfrutar-
ho a casa. I ara ,amb l'arribada del bon temps, arpofita per menjar a la
terrassa assaborint les seves propostes. Us hi esperem!
A
MAGUEYbar-restaurant
Cort Reial, 1GIRONA
659 695 631
CUINAMEXICANAEspecialitat: “Tacos”, enchiladas i Margarites
Preu carta: 12 - 25 €
Horari: De dimarts nit a diumenge migdia de 13 a 15,30h
i de 20,30 a 23,30h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:29 Página 154
TOT Girona I 155Novembre-Desembre 2014
antar Bar està situat en el cor del barri vell de Girona, a menys
de 100 metres del cul de la lleona. Podràs gaudir de la seva
àmplia carta de tapes, vins i cerveses a l'interior del local
amenitzat amb música en directe o en vinil, o a la seva imponent te-
rrassa.
Una combinació de cultures es barregen a la seva carta, on podràs
triar entre les tradicionals tapes gallegues, pop a feira, empanada cas-
solana, tapes ucraïneses, galopse en salsa ragú, dironie amb ceba
cruixent, xoriçets a l’infern d’orujo, gran varietat de creps farcides, co-
ques del Maresme i pastissos cassolans A la nit fem un canvi de ritme
on els millors GinTonics, coctels i combinats es fan amos de la barra a
ritme de bon rock&roll.
Podràs gaudir d'actuacions en directe. Els dimecres de 20:30 a 23:00
obrim la nostra sessió "after work" amb sessions temàtiques punxa-
des en vinil a càrrec de Big Villano (la banda del YuYu) i descomptes
en els preus de les nostres cerveses i copes.
No t'ho perdis, Xantar Bar esta en boca de tots!!
Mals temps... bones tapes!!
X
XANTARBARbar-restaurant
Plaça del Pou Rodó, 11GIRONA
650 131 637
CUINA PINXO&MUSICEspecialitat: Pop a la gallega, creps farcides, coques del Maresme
Tapes gallegues i ucraïneses
Preu carta: 12 - 20 €.
Horari: De diumenge a dijous de 12 a 2,30h
Divendres i dissabte de 12 a 3h. Dimarts tancat.
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:29 Página 155
Novembre-Desembre 2014156 I TOT Girona
eferenciat ja al costumari gironí de finals del segle XIX com
a hostal, Can Punxa uneix tradició centenària i innovació en
la gastronomia de la zona.
La reobertura de les seves portes l'any 1997, després d'una acurada
remodelació, va iniciar l'etapa actual, marcada per l’estil i la filosofia
que l'han fet perdurar en el temps.
Can Punxa ofereix una cuina de mercat sense massa sofisticacions,
tradicional i senzilla, que potencia la qualitat i el servei. Les seves
carns i embotits han estat especialment seleccionades per oferir el
millor producte al client.
Entre les especialitats de la casa hi ha un ampli ventall d'amanides,
embotits i carns a la brasa, entre les quals en destaca especialment el
magret d'ànec i els peus de porc a la brasa. Can Punxa ofereix també
una àmplia carta d’entrants, suggeriments de la casa, postres casola-
nes i gelats artesans.
Can Punxa es troba situat a només cinc minuts del centre de Girona i
disposa d'aparcament, terrassa i un menjador reservat. A més, també
fa menús per a grups.
R
CAN PUNXArestaurant-antic cafè-bar
Passeig Sant Joan Bosco, 2GIRONA · 972 224 033www.canpunxa.com
CUINA DE BRASA I CATALANAEspecialitat: Carns a la brasa, pop a la brasa i peus de porc...
Menú: Disposem de menús per a grups
Preu carta: 15 - 25 €
Horari: De dilluns a dissabte de 20:00 a les 23:30.
Dissabte dinars.
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:30 Página 156
TOT Girona I 157Novembre-Desembre 2014
estaurant històric de la ciutat de Girona situat al Barri de Pont
Major. Fundat l’any 1953, el passat octubre va arribar als 60
anys d’història. El restaurant disposa de tres menjadors amb
un aforament de 42 persones. Equipats amb llar de foc, calefacció i
aire condicionat. Menjadors càlids amb sensació d’amplitud, digne
dels comensals més exigents. Ca la Pilar és especialista en la cuina
tradicional catalana i cada dia ofereix una carta on hi destaca com a
creació pròpia, el timbal de cibrons gratinat amb formatge gorgonz-
zola i un orginal assortit d'amanides com la de bolets amb la vinagre-
ta de mostassa, la de carxofes confitades amb olivada, la de ventresca
de salmó amb bouquet d'enciams, entre d'altres. Al Restaurant Ca la
Pilar hi ha menjar de nivell com la Tripa de Bacallà amb escarxofes i
pèsols, el morro i orella de porc amb cigrons, els peus de porc farcits
amb ceps, el bacallà a la catalana o el conill a la cassola.... Un altre plat
estrella durant tot l'any és el "xuleton" de quilo fet a la brasa. Totes les
carns són fetes amb carbó d'alzina. També hi ha peix fresc del dia se-
gons mercat. Per postresel nostre carro de postres amb pastissos de
creació pròpia on hi destaca el tiramisú i el Sacher.
R
CA LA PILARrestaurant
Pont Major, 124GIRONA
972 212 861
CUINA CASOLANA I DE MERCATEspecialitat: “Xuletón” de bou i peix a la brasa
Horari: De Dilluns a divendres de 13 a 15,30h
i de 20,30 a 22,30h
Dissabtes de 13 a 15,30h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:30 Página 157
Novembre-Desembre 2014158 I TOT Girona
ituat al bell mig de Girona, davant de Correus, L’Argadà us
ofereix un espai únic on podreu gaudir de la “brasa en viu” en
el Grill de llenya on courem, per a tots vosaltres, la millor carn
D.O. Girona i verdures amb el sabor i l’aroma inigualable que li dona
la cuita amb llenya d’alzina.
En la nostra Carta també trobareu grans plats tradicionals de la Cuina
Catalana com poden ser escalivades, cargols a la llauna, bacallà amb
samfaina... i com cada temporada us oferim els menjars que tant in-
troduïts estan a la nostra dieta com els calçots, bolets, carxofes, carn
de caça... Tenim un menú migdia molt complet on hi trobareu plats
com l’escudella i carn d’olla, arròs a la cassola, o un bon rostit. També
tenim menús per a grups en els que segur que trobareu el que esteu
buscant. Aquest any s’acompleixen 120 anys de la fundació de la Ca-
sa i ens agradaria molt que ho vinguéssiu a celebrar amb nosaltres,
amb els nostres plats, la nostra cuina i la nostra profesionalitat i per
descomptat amb el nostre personal i que pogueu gaudir d’un bon
àpat. I a la taula mai hi falten els tomàquets i alls per sucar les torra-
des! Us hi esperem!!
S
L’ARGADÀrestaurant-braseria
Avinguda Ramón Folch, 7GIRONA · 972 218 405
www.argada.com
CUINA CATALANA I CARNS A LA BRASAEspecialitat: Arrossos, tapes i “montaditos”
Preu menú: Laborables migdia 12 €
Menú grups: 23 € i 28 €
Horari: De 13:00 h a 16:00 h i de 20:00 a 23:00 h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:30 Página 158
TOT Girona I 159Novembre-Desembre 2014
bicat a l’Eixample es troba aquest local mític a la vida de Gi-
rona des de l´any 1973. Per les quatre parets d’aquest esta-
bliment han passat mil històries i anècdotes, s’han viscut
grans moments i petits instants. Saratoga i el saber viure. Es tracta
d'assaborir un moment inoblidable, de saber valorar el menjar i de
gaudir d’una bona beguda. A la seva carta s’hi poden trobar els pro-
ductes més frescos del mercat, carn, peix, fruites i verdures de la mi-
llor qualitat, articles de proximitat. I per acabar l’àpat, un bon cafè, de
procedència cent per cent aràbica, i una selecta varietat de tes i infu-
sions. Per als professionals de Saratoga no hi ha res més important
que el client, i ho demostren amb fets com aquest: oferint sempre la
màxima qualitat. Des de fa quatre anys l’establiment aposta per una
cuina de mercat, feta de productes frescos i naturals de la terra.
A banda de la carta s’hi pot trobar un menú diari, a escollir entre 5
primers i 5 segons, i també un menú de nit per als divendres i dissab-
tes. Els professionals de Saratoga volen oferir sempre el millor d’ells al
client; no és fàcil, però intenten que cada moment sigui sempre un
bon moment.
U
SARATOGArestaurant
St. Joan Baptista La Salle, 15GIRONA - 972 224 970
www.saratoga.cat
CUINA DEMERCATEspecialitat: Arrossos els dijous i pasta
Preu menú: 12 € (migdia laborables)
14,50 € (migdia dissabtes)
20 € (nit caps de setmana)
Horari: De dilluns a dijous de 8 a 22h. Divendres i dissabtes de
8 a 23h. Diumenge tancat.
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:30 Página 159
Novembre-Desembre 2014160 I TOT Girona
s un dels locals més coneguts i antics de Girona i està situat
en unes de les zones turístiques i d’oci més concorregudes
del Barri Vell, al carrer Cort Reial.
Al Museu del Vi es pot degustar cuina tradicional catalana, una carta
extensa de tapes tradicionals i creatives, amanides, plats combinats,
pizzes i entrepans. Tambè tenim menús especials per a colles.
Hem estat guanyadors de la primera edició del Girona Destapa't a la
tapa 2011 i guanyadors de la segona edició al menú de tapes 2012.
El local disposa d'una gran terrassa per gaudir a l'estiu o qualsevol dia
que faci bo d’un bon àpat, un vermut o una copa disfrutant de l’am-
bient de la ciutat i en un racó incomparable.
A l’entrar al local ens trobem amb dues plantes, a l'interior hi ha dues
sales per a restaurant però també es pot convertir en bar per poder
veure el futbol o depenent de les necessitats per a sopars de colla.
La part de dalt està dedicada a bar però en època de molta activitat
com pot ser les fires de Girona o Temps de flors en que la concentra-
ció de l’activitat se situa al Barri Vell i l’afluència de gent és molt alta,
es converteix en també en restaurant.
É
EL MUSEU DELVIrestaurant-tapes-bar
Cort Reial, 4GIRONA · 972 213 485
[email protected] · www.elmuseu.com
CUINATRADICIONAL I CREATIVAEspecialitat: Cuina catalana. Tapes tradicionals i creatives
Preu menú: De dilluns a divendres 12,50 €
Dissabtes, diumenges i festiu de 14,95 a 16 €
Horari: D’11 a 24h. Menjador de 12,30 a 24h
El Museu del Vi
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:30 Página 160
TOT Girona I 161Novembre-Desembre 2014
l 23 d’Abril de 1986 obre les portes el primer Cocolino de Gi-
rona. Actualment és la pizzeria més antiga de Girona. Situada
en els seus inicis al carrer Cardenal Margarit, al barri de l’ei-
xample. Es traslladà el 92 al barri de Pedret, un dels llocs amb més en-
cant de la ciutat.
Cocolino és una empresa familiar. El responsable de la cuina és en
Pere, amb una llarga experiència en el món del pa i de la pizza i l’ Im-
ma s’encarrega de les postres. L’elaboració de tots els nostres plats és
totalment artesanal i amb preferència pels productes autòctons,
frescos i de qualitat. Des de les originals amanides, passant per la pas-
ta fresca, les pizzes clàssiques, sense lactosa o les de creació pròpia,
fins a les delicioses postres.
Compta també amb una extensa carta de vins, menú setmanal al
migdia, menús per a colles a partir de 9 € i la pizza de la setmana al
preu únic de només 5€. Al menjador, el nostre cambrer Cristian, ofe-
reix un servei atent, agradable i educat.
Tot plegat fa que Cocolino sigui un lloc on gaudir d’un bon àpat en
un ambient acollidor.
E
COCOLINOrestaurant-pizzeria
Pedret, 56-58GIRONA · 972 224 [email protected]
CUINA CASOLANA I MEDITERRÀNIAEspecialitat: Pizzes, pasta i cuina casolana
Preu menú: De dilluns a divendres migdia 9 i 12 €
Preu carta: 15 - 20 €
Horari: De dilluns a divendres de 13 a 15,30h
De dilluns a dissabte de 20,30 a 23,30h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:30 Página 161
Novembre-Desembre 2014162 I TOT Girona
l nou restaurant El Horreo, situat a la urbanització Torre Va-
lentina de Sant Antoni de Calonge, oferix un espai únic on
poder disfrutar de peix i carn frescos i de la millor qualitat.
Disposa d’una petita peixateria gràcies a la qual el client pot escollir
al moment el peix fresc que vol menjar –del Cantàbric i del Medite-
rrani– perquè li serveixin, cuinat, a la taula. Pels amants de la carn
destaca el “txuletó” o el filet asturians. A més, a la part de la sidreria, es
couen amb forn de llenya “lechals” i “cochinillos“, per encàrrec.
Els propietaris d’El Horreo compten amb una llarga experiència en el
món de l’hostaleria, i a la seva carta presenten una gran varietat de
plats per escollir, entre els quals destaquen el pop a la gallega, les os-
tres, el rap negre, el lluç de pinxo i el virrey, com a peix estrella. A més
ofereixen menús especialitzats com el de l’escamarlà o el del bolet, i
menús per a grups, casaments o celebracions,.
El Horreo disposa de 4 menjadors, dels quals un és privat i es troba
ubicat dins d’un “hórreo” de debò. El restaurant té capacitat per a 100
persones a l’interior i 150 a la terrassa., en la qual hi ha un agradable
espai de chill out i servei de cockteleria.
E
HORREOrestaurant
Crta. Sant Feliu a Palamós km.47SANT ANTONI DE CALONGE · 972 653 596
www.restaurantehorreo.com
CUINAMEDITERRÀNIAEspecialitat: Peixos frescos del Cantàbric i Mediterràni
Preu menú: 30 € de dilluns a divendres, cap de setmana 55 €
Preu carta: 50 €
Horari: 13h a 16h i 20h a 23h ( dimecres tancat tot el dia )
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:30 Página 162
TOT Girona I 163Novembre-Desembre 2014
om en una masia restaurada del s. XVI situada a Pals, al cor de
l’Empordanet. Trobareu un equip apassionat per la gastrono-
mia amb el seu xef, Joan Carles Sánchez, al capdavant del
restaurant Portal de Mar. Amb 8 habitacions i una suite, terrassa,
‘chill-out’ i un extens jardí que garanteix pau i tranquil·litat. La nostra
especialitat són els arrossos i els productes de qualitat del territori i
de temporada.
La gastronomia d'Es Portal Hotel Gastronòmic es fonamenta en el
producte, de proximitat, de la màxima qualitat, tractats amb delica-
desa i coneixement, amb el punt just d'innovació i creativitat. A Es
Portal Hotel Gastronòmic formem part del col·lectiu gastronòmic de
la Cuina de l'Empordanet, amb l'objectiu de promoure la qualitat
gastronòmica del territori. També hem subscrit la Declaració dels cui-
ners de Girona en suport als vins de la DO Empordà. A més, apostem
per tenir una majoria de vins de denominacions d'origen del país,
sense oblidar altres zones productores que poden ser d'interès per
als nostres clients. Si voleu gaudir de la gastronomia, feu-nos una visi-
ta a Es Portal Hotel Gastronòmic.
S
ESPORTALHOTELGASTRONÒMICrestaurant
Ctra. de Pals a Torroella, 17PALS
972 636 596
CUINA EMPORDANESA ACTUALITZADAEspecialitat: Arròs, cuinem diverses especialitats conreades a Pals
Preu menú: 38€ el Menú Gastronòmic; 50 € el Menú Degustació
Preu carta: Consultar a www.esportalhotel.com
Horari: De 13h a 15,30h i de 20h a 22,30 h. Dilluns tancat
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:30 Página 163
Novembre-Desembre 2014164 I TOT Girona
a fa més de cent anys, que la familia Fabre Gimbernat treballa
al servei de l'hosteleria gironina. Després d'unes merescudes
vacances, hem reobert portes al denominat "carrer de l'oci
nocturn", el cèntric carrer figuerola de la nostre ciutat, Girona. Us ofe-
rim una renovada idea de l'hosteleria tradicional, avalat per la nostra
llarga experiència, amb un menú diari de cuina de mercat i casolana i
les tapes d'avui i de sempre. Tot barrejat amb els plats de producció
pròpia com el pa artesà de pizza i la manofactura d'elaborats i carns.
Podeu venir qualsevol dia de la setmana a menjar a totes hores,
doncs la cuina mai tanca i sempre esteu convidats a entrar-hi.
Si ho preferiu, hem incorporat un modern enginy de "catering" per a
portar-vos a taula el que més us agradi allà on volgueu. No dubteu a
contactar amb nosaltres per a les vostres reunions o celebracions,
dins i fora de les nostres instal·lacions, us atendrem i ens adaptarem a
les vostres necessitats.
Ah! i si us ve de gust una copa, sapigueu que tenim una gran sel·lec-
ció de combinats i gintònics per arrodonir les nits de cap de setma-
na. Us hi esperem!
J
JIM’Sbar-restaurant
Figuerola, 38GIRONA
972 203 293
CUINA DEMERCATEspecialitat: Tapes, pizza, carn i peix
Preu menú: 10 €
Preu carta: 15 €
Horari: De dilluns a diumenge de 8 del matí a 1 de la nit.
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:30 Página 164
TOT Girona I 165Novembre-Desembre 2014
l restaurant, bar-cafeteria Room 118 està situat al centre de la
ciutat de Girona, als peus de l'emblemàtic Hotel Ultònia. Un
lloc on disfrutar d’un esmorzar econòmic en un ambient
comfortable i acollidor on poder gaudir d’un bon cafè, un entrepà o
unes pastes..
Room 118 també ofereix al migdia un menú diari a partir de 8,90€
que consisteix en un bufet lliure d'amanides, que pots completar, si
et quedes amb gana, per un assortit de plats de carn o peix a la plan-
xa i amb les postres incloses quedareu d'allò més bé i per un preu
molt econòmic. I a més, d'allò més saludable.
Divendres i dissabte nit oferim un menú per 12€, amb la possibilitat
d’allargar la vetllada disfrutant d’un combinat per 4 € adicionals. I no
et pots oblidar dels nostres montaditos al més pur estil donostiarra!
Cada dijous per sopar pots degustar tots els montaditos que vulguis
tant sols pagant la beguda. Room 118 té la més gran selecció en
cockteleria i ginebres, oferint la possibilitat de compartir un espai re-
laxant durant les nits del cap de setmana. També oferim servei de cà-
tering. I tot això amb un servei amable i un ambient modern i acurat.
E
ROOM118bar-restaurant
Avinguda Jaume I, 20GIRONA
972 417 409
CUINA DEMERCATEspecialitat: Bufet d’amanides. Peix i carn
Preu menú: Migdies des de 8,90 €
Divendres i dissabte ni 12 €
Horari: De dilluns a dijous de 7 a 24h
Divendres i dissabte de 7 a 2,30h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:31 Página 165
Novembre-Desembre 2014166 I TOT Girona
ituat al costat de l’emblemàtic Parc de la Devesa de Girona
molt aprop del centre i amb unes magnífiques vistes cap a
La Catedral i el Barri Vell hi trobem el Dúplex Restaurant.
Dos grans menjadors per 80 i 40 persones, ideals per a fer-hi dinars o
sopars de colla, d’empresa o comiats de solters/es o celebracions fa-
miliars amb zona de jocs infantils i castell inflable que serà la delícia
dels petits! També disposem de sales privades amb projector.
A la nostra carta hi trobareu un assortiment d’entrants de la cuina ca-
talana, també uns pica-pica amb una selecció d’aquests entrants per
compartir, i de segon podreu escoliir entre una gran varietat de pei-
xos i carns, entre cuinats, planxa i brasa. I per acabar la nostra varietat
de postres. A l’exterior hi trobem una de les terrasses més maques i
fresques de Girona, on soportar les calors de l'estiu, on s’hi respira la
tranquil·litat de La Devesa i on gaudireu d’una agradable estada fent
un sopar romàntic, prenent un còctail o bé un Gintònic.
Som a pocs metres de l'Auditori i del Palau de fires de Girona, per tant
és un lloc ideal per sopar-hi abans o després d’un concert al mateix
Auditori. Us hi esperem !!
S
DÚPLEXbar-restaurant
Ronda Ferran Puig, 39 baixosGIRONA · 872 080 700
www.duplexrestaurant.es
CUINA CATALANAEspecialitat: Sopars per a grups
Preu menú: Diari 9,50 i menú per a grups 15 i 20 €
Horari: Dimarts i dimecres de 8,30 a 23,30h
De dijous a dissabte de 8,30 a 2h.
Diumenges de 10 a 23,30h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:31 Página 166
TOT Girona I 167Novembre-Desembre 2014
irigit per Josep Maria Suñer i Nuri Passarell, el Restaurant
Pont Major, que va obrir les seves portes el passat 8 de
maig, reprèn l’activitat de l’antic establiment per donar-li un
aire nou i modern, amb especialitats com ara els diversos tipus de
carpaccios de carn i de peix, els magrets d’ànec, els cuinats de l’àvia i
els pica-pica de marisc que s’havien fet durant molts anys en aquest
mateix local. Aquest restaurant, de cuina catalana i de mercat, ofereix
esmorzars de forquilla i ganivet, a més de menús diaris, sopars per a
colles (adaptables a tot tipus de pressupost) i tot tipus de peix per
encàrrec, com ara mariscades, sarsueles, suquets, arrossos, peix al
forn....
De la carta del Restaurant Pont Major en destaquen plats com ara el
carpaccio tres colors, de pop, rap i salmó; el magret d'ànec amb llit
de ceps, reducció d'oporto i sal maldon; el rostit de l'àvia, i el pastís
de mousse de xocolata.
El restaurant disposa de tres menjadors, amb capacitat per a 70 per-
sones, servei de bar durant tot el dia i un ampli aparcament al darrera
per als clients.
D
RESTAURANT PONTMAJORbar-restaurant
Pont Major, 106GIRONA
972 41 10 80
CUINA CASOLANAEspecialitat: Carpaccio, magret d’ànec, rostit de l’àvia.
Preu menú: 11 €
Preu carta: 20 - 30 €
Horari: De 8 .00 h a 23.00 h, de dimarts a diumenge. Dilluns
tancat, excepte vigílies i festius.
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:31 Página 167
Novembre-Desembre 2014168 I TOT Girona
ituat a tocar del parc de la Devesa de Girona, i a cinc minuts
del Barri Vell, trobem el restaurant Txalaka, especialitzat en
cuina basca i catalana. Els clients podran dinar, sopar o picar,
ja que l'extensa oferta de tapes i “montaditos” del Txalaka no deixa in-
diferent a ningú i se'n pot gaudir qualsevol hora del dia. Des dels
seus inicis el Txalaka s'ha caracteritzat per l'exquisidesa dels seus plats
i pel tracte amable que dóna a tots els seus clients, uns factors que
sumats a la professionalitat dels seus treballadors fan que els clients
se sentin com a casa i sempre vulguin repetir. La seva carta està capi-
tanejada pels productes de la cuina basca i l'exitosa fórmula de “mon-
taditos” i tapes. Totes aquestes tapes són el·laborades amb materials
de primera qualitat i rigorosament seleccionats, i es van presentant i
oferint al públic a mesura que surten de la cuina. Txalaka disposa de
menús especials i menús diaris de migdia a 11€. Per a grups oferei-
xen menús de 27, 29 i 37€. També disposen d'una carta completa
acompanyada per la millor selecció de vins. Disposem d’una sala, un
menjador interior i una terrassa. Passeu un moments inolvidables
amb la família, amics o parella en el nostre restaurant d’estil rústic.
S
TXALAKAbar-restaurant
Bonastruc de porta, 4GIRONA
972 225 975
CUINA BASCA I CATALANAEspecialitat: Montaditos i tapes
Preu menú: 11 €. Menús per a grups
Horari: Obert cada dia de 13 a 16h i de 19,30 a 23,30h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:31 Página 168
TOT Girona I 169Novembre-Desembre 2014
l restaurant "Gran Muralla" del carrer de la Creu de Girona va
obrir les seves portes l'any 1988. Les obres i adequació del lo-
cal van començar a principis d'any, i la seva inauguració va
ser el 29 de Juny de 1988, per tant l’estiu passat va complir els 25
anys, una gran fita per nosaltres. En un ambient agradable i acollidor,
distribuït en dos nivells i amb decoració oriental podràs disfrutar de
la cuina asiàtica que prové de Hong Kong, situada a la regió de Can-
ton a Xina, una cuina típica en tapes, fondos, verdures, ànec lacat, va-
rietat amb sushi japonès... i altres especialitats per degustar, que els
amants de la cuina asiàtica podran assaborir en la nostra carta. El res-
taurant el porten l'Antonio i la Teresa, que ja havien treballat prèvia-
ment a la "Gran Muralla" de Roses i a la "Gran Muralla" del carrer Eixi-
menis de Girona i que per tant tenen una gran experiència en aquest
tipus de cuina. Fan menjar per emportar i també el porten a domicili
tots els dies de la setmana, migdia i nit, a partir dels 10€ de comanda.
Els avala aquesta llarga trajectòria al capdavant del restaurant i volen
donar les gràcies a tots els clients i amics que han confiat i confien en
el Gran Muralla. Veniu, us hi esperem.
E
GRANMURALLArestaurant
Carrer de la Creu, 10GIRONA
972 222 347 · 972 222 317
CUINA ASIÀTICAEspecialitat: Sushi japonès, ànec lacat
Preu menú: A partir de 7 €, 8 €, 9 €
Preu carta: 12 €
Horari: De 13 h a 15,30 h i de 20 a 23,30 h
Dimarts tancat
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:31 Página 169
Novembre-Desembre 2014170 I TOT Girona
a Riba fa 7 anys que va obrir les seves portes per oferir als seus
clients una cuina tradicional catalana, amb tocs d’avantguarda,
especialitzada en peix, marisc i arrossos. Els seus plats de cuina
autòctona, mediterrània i de mercat, molt actualitzada, s’elaboren sempre
amb productes de la millor qualitat. Els plats estrella de la seva carta són
el peix al forn, la gamba de Palamós i els xipirons, entre d’altres. A més,
s’hi poden degustar els millors arrossos i suquets de peix de la zona de Gi-
rona.
De dilluns a divendres, no festius, La Riba ofereix un menú de migdia de
16 €. A més, de dilluns a diumenge, migdies i vespres, hi ha disponibles
dos menús de 25 € i 35 €, que inclouen un pica pica complet i tres plats a
escollir de segon, tot això banyat amb bons vins i unes delicioses postres
elaborades de forma artesanal. També en destaca la mariscada de 55 €,
composta per un primer fred, un segon de fritura i un tercer de planxa.
La Riba està situat a la plaça Indepèndencia, en ple centre de Girona, i
ofereix al client el privilegi de menjar tant a l’interior com a l’aire lliure
mentre gaudeix d’unes vistes espectaculars al riu Onyar, amb la catedral
de Girona i Sant Fèlix al fons, en un ambient agradable i amb un excel.lent
servei professional. El restaurant està obert tot l’any, i té una capacitat
aproximada per a 50 comensals.
L
LA RIBArestaurant
Plaça Independència, 12GIRONA
872 081 490
CUINA DEMERCATEspecialitat: Cuina mediterrània
Preu menú: De dilluns a divendres, migdies, 16 €
Cada dia 25 i 35 €
Horari: Obert tota la setmana, migdies i vespres
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:31 Página 170
TOT Girona I 171Novembre-Desembre 2014
om a la Gran Via de Jaume I, a prop dels Jutjats, de la Devesa,
del Barri Vell, del Mercadal i de la Plaça de Sant Agustí. Això
fa que el nostre establiment sigui un dels locals més cèntrics
de la ciutat, tant en hores d’oficina com en l’horari nocturn. Precisa-
ment, de dijous a dissabte tenim obert fins a la mitjanit.
Com que cada dia obrim a dos quarts de vuit del matí, també fem es-
morzars de forquilla. També tenim un menú de migdia a 9,9 euros, i
menús adaptats a totes les colles, amb preus que oscil·len entre els
15 i els 25€.
Hem apostat per la cuina tradicional, moderna i variada, i cada dia
oferim una gran varietat de cuinats en els menús. El peix i la carn ens
entren fresc cada dia i ens agrada cuinar-les a la planxa, de la manera
més saludable possible i que, a més, permet obtenir el seu màxim sa-
bor. El foie gras mi cuit i la tonyina fresca a la planxa són entre els nos-
tres plats més destacats. A més a més, ens hem especialitzat en risot-
tos.. Demaneu sempre pels nostres risottos i us sorprendrem, espe-
cialment amb el de pernil, espàrrecs i bolets. Les nostres postres tam-
bé són casolanes.
S
9 GARGOTcafeteria-restaurant
Avg. Jaume I, 18GIRONA
972 214 355
CUINATRADICIONAL, MODERNA I VARIADAEspecialitat: Rissottos, peix i carn fresca diària, postres casolans
Preu menú: Diari 9,90€ i cap de setmana 11,50€
Preu carta: 16 -22€
Horari: De dilluns a dimecres de 7,30h a 20h
De dijous a dissabte de 7,30h a 24h
9 Gargot
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:31 Página 171
Novembre-Desembre 2014172 I TOT Girona
l restaurant Arròs i Peix situat al barri vell, és un innovador
restaurant, una impressionant parada de peix i marisc fresc
crida l’atenció des de fora i us convida a entrar. Té un servei
excel·lent de cuina i menjador, i la particularitat de què et pots fer
"l'auto comanda", per tant, el preu el poses tu! Compta amb una mo-
derna cuina preparada per servir de forma ràpida i eficient al client.
S'escull el producte de peix o marisc, com si el compressis en una
peixateria, te’l cuinen i te’l porten a taula. El tipus de peix o marisc és
molt variat i a uns preus molt assequibles. Es tracta d'un concepte di-
ferent de menjar arròs i peix. Els propietaris compten amb una llarga
experiència en el món de l'hostaleria i és que Arròs i Peix ja fa temps
que existeix a Vic. El restaurant està obert cada dia, migdies i nit, ex-
cepte els diumenges a la nit i tot el dilluns, dia que no hi ha peix fresc
als mercats. Podreu escollir entre una gran varietat de plats, ja siguin
de la parada o de la nostra pissarra on hi trobareu, entre altres: ama-
nides, verdures, peix, carn, fideuàs i una gran diversitat d’arrossos (cal-
dós, de peix i marisc, d’espardenyes, negre…) Arròs i Peix, el millor
peix fresc i marisc, de la llotja al plat!
E
ARRÒS I PEIXrestaurant
Ciutadans, 20GIRONA
972 426 300
CUINA DEMERCATEspecialitat: Arròs i peix
Preu menú: El poses tu
Preu carta: El poses tu
Horari: Obert cada migdia i vespre,
excepte diumenge nit i tot el dilluns
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:31 Página 172
TOT Girona I 173Novembre-Desembre 2014
l Sushi Bar és freqüentat per un bon nombre de comensals
que no es volen perdre la millor cuina japonesa de Girona,
sana i saludable, feta amb experiència i bona mà. Entre la se-
va oferta hi ha makis, nigiris i sashimis, fideus udon i ramen i tempu-
res de verdures, per acompanyar-ho, una acurada selecció de vins,
caves, sakes i cerveses japoneses i nacionals. I de postres, l’especialitat
de la casa, el gelat fregit, de vainilla o xocolata. Com a última novetat,
el pack Sushi Kids, per als més petits, a 5,50 €, amb regalet al Sushi
Bar de l’Espai Gironès.
El Sushi Bar ofereix un menú de 10 €, cada dia laborable, de dilluns a
divendres al migdia, en el qual es pot escollir entre tres primers i tres
segons, amb beguda i postres inclosos. Totes les tardes, l’oferta de
“Tapa per un 1€”. I no es pot oblidar la carta de combinats take away,
amb preus més econòmics, en les quals hi ha diferents combinacions
com el Sushi box amb menús de 8, 12 o 18 peces. Amb l’oferta take
away, per cada 10 €, Sushi Bar regala una cervesa nacional Sant Mi-
guel 1516, i per cada 22 €, una ampolla de vi blanc Oroya.
Ara, també, Sushi Bar es troba a Figueres.
E
SUSHI BARrestaurant
Pl. Independència, 12 GIRONA · 872 081 490Espai Gironès · SALT · 972 439 293Parc Bosc · FIGUERES · 609 066 507
CUINA JAPONESAEspecialitat: Makis, Nigris, Sashimis i Yakitoris
Preu menú: Migdies feiners de dilluns a divendres 10 €
Preu carta: 10 - 15 €
Horari: De dilluns a dijous de 12 h a 23 h, divendres i
dissabte de 12 a 24 h i diumenge de 16 a 23 h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:31 Página 173
Novembre-Desembre 2014174 I TOT Girona
ituat al cor del Barri de Sant Feliu dins l´antiga muralla de Gi-
rona, La Vedette és un lloc ideal per menjar a on la moderna
decoració ha sabut respectar els anys d’història i l’orígen del
local amb les voltes i les pedres de la muralla.
La cuina és un resum de molts anys d’aprenentatge i de viatges a on
la base és la cuina francesa, concretament bretona. Hi podreu de-
gustar un ampli assortiment de galetes bretones elaborades amb fa-
rina de blat sarraí combinades amb condiments tradicionals i exòtics,
entre d’altres plats com serien les amanides amb tagine de pollastre,
varietat d’hummus, guacamole, patés, formatges i crepes dolces dins
d’un entorn incomparable. Una de les nostres especialitats és la fon-
due de formatge suïs "moitie moitie" elaborada amb autèntics for-
matges de la regió i també la raclette de formatge suís. La fondue és
un tipus de sopar poc convencional però que és molt especial per
gaudir en companyia de familiars o amics. Entre setmana, al migdia
oferim un menú equilibrat amb moltes opcions per escollir. I també
us fem saber que la farina de blat sarraí es apte per celíacs. Com a no-
vetat ara també La Vedette desde casa a: www.portamu.com
S
LAVEDETTEbar-restaurant
Carrer de la Barca, 17GIRONA · 972 204 158
CUINA BRETONA SUÏSSAEspecialitat: Galets bretonnes , fondues i raclete de formatge
Preu menú: 10,50 €. Menú fondue de formatge 15,20 €
Preu carta: 15-18 €
Horari: Obert tots els dies excepte
diumenge i dilluns migdia.
No servim fondues divendres i dissabte nit.
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:31 Página 174
TOT Girona I 175Novembre-Desembre 2014
a Perla és una bonica marisqueria situada a St. Julià de Ramis,
a 5 minuts de Girona. El restaurant compta amb amplis men-
jadors i salons privats, ideals per a tot tipus de celebracions,
banquets, comunions, batejos, dinars d’empresa, sopars de grup...
Podeu gaudir d’una extensa varietat de plats elaborats amb produc-
tes frescos i de temporada, tot en un ambient agradable i acollidor.
Des de delicioses mariscades i graellades de peix fins tot tipus d’a-
rrossos i fideuades al gust dels nostres comensals.
A més, us proposem menús adequats a cada moment: els migdies
de dilluns a divendres menú de 11€ tot inclòs; els vespres i caps de
setmana menú de 16€ i menús especials per a grups a partir dels
20€. A banda, podeu trucar-nos a qualsevol hora del dia per encarre-
gar paella marinera o fideuada per emportar, el temps d’espera és de
20 minuts aproximadament. A La Perla disposem també de servei de
bar on pots veure, en pantalla gegant, tots els partits de Lliga, Copa i
Champions tot degustant unes tapes, carn a la brasa o entrepans i a
més pots reserva taula. Pots fer la teva reserva al 972 171 297. T'espe-
rem, vine a conèixer-nos!
L
LA PERLAbar-restaurant
Avinguda de França, 175SANT JULIÀ DE RAMIS · 972 171 297
www.restaurantbarlaperla.com
MARISQUERIAEspecialitat: Arròs amb llamàntol. Graellada de peix
Preu menú: 11 €
Preu carta: A partir de 16 €
Horari: Obert tot el dia
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:32 Página 175
Novembre-Desembre 2014176 I TOT Girona
ituat al bell mig del Parc del Migdia, un dels pulmons verds
de la ciutat de Girona, es troba el Cafè del Parc, un establi-
ment que per la seva ubicació, al costat de l’estany del parc i
envoltat de natura, es converteix en únic de la seva categoria.
Amb una capacitat per a més de 120 persones, la seva terrassa és
una de les més privilegiades de la ciutat, on el client es troba amb
un gran assortiment de plats i fòrmules de menú, amb la garantia de
qualitat del Grup Boira. Al Cafè del Parc es pot gaudir des d’un bon
esmorzar, amb sucs naturals i entrepans variats, passant per tapes,
orxates i vermuts per fer un aperitiu, fins a un bufet lliure format per
amanides, plats vegetarians per dinar, hamburgueses artesanes,
100% vedella de Girona, treballada per Can Raliu de Jafre, acompan-
yades del pa de Casa Moner. El Cafè del Parc ofereix també una gran
varietat de cerveses, vins i postres. La capacitat del local s’adapta a
una gran varietat de clients, taules individuals, en parella o grups
nombrosos. El restaurant està obert tot l’any i durant les nits adqui-
reix un caire màgic gràcies a les vetllades úniques al costat de l’es-
tany.
S
CAFÈ DEL PARCcafeteria-restaurant
Parc Migdia, 9GIRONA
972 202 414
CAFETERIA I RESTAURANT BUFET LLIUREEspecialitat: Hamburgueses artesanes i plats vegetarians
Preu menú: De dilluns a divendres 9,90 €.
Bufet infantil a 6,50 €.
Dissabtes, diumenges i festius 11,50 €
Horari: De dilluns a dijous de 9:30h a 20h, dissabtes,
diumenges i festius de 9:30h a 20:30h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:32 Página 176
TOT Girona I 177Novembre-Desembre 2014
ubbles Gastrobar és fruit de la nostra evolució personal i pro-
fessional. A través de vàries generacions, hem contemplat
impassibles la trajectòria de la nostra cuina, meravellant-nos
amb la diversitat del producte que treballem i agraïnt la possibilitat
de poder-lo compartir, d’avis a pares i de pares a fills. És un projecte
que reneix i reinventa la cuina de l’antic Restaurant Albereda que fou
referent indiscutible dels fogons gironins. Una idea original, diferent,
atractiva i sobretot jove i moderna, que al mateix temps respecta la
tradició culinària gironina. Oferint tapes i mitges racions, tant clàssi-
ques com d’autor i racions elaborades, sempre cuidant el producte
perquè cada degustació sigui única. Tenim un menú de tapes amb 6
tapes d’entrant, un segon, postres i beguda per 25€, un menú degus-
tació per disfrutar de tota la varietat de la nostra cuina i 2 menús per
a grups un de 35€ i un de 45€ “. També podràs disfrutar del “showcoo-
king”, tapes en parella, racions entre amics... tot dins un espai on sen-
tir-se especial, on no existeix el temps, on les emocions cobren sentit
i on el cor balla al so de la gastronomia, una bombolla de sensacions.
Benvingut a Bubbles, on la fragilitat ens fa indestructibles.
B
BUBBLESgastrobar-restaurant
Passeig José Canalejas, 6GIRONA · 972 226 002
www.gastrobubbles.com
CUINA DEMERCATEspecialitat: Tapes d’autor i clàssiques
Preu menú: Migdia 15 €. Vespre 25 €
Horari: De 8 a 16h i de 20 a 23,30h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:32 Página 177
Novembre-Desembre 2014178 I TOT Girona
ituat a la plaça Poeta Marquina de Girona, el Núria és un dels
locals més emblemàtics no només per als mateixos gironins,
sinó també per als visitants de la ciutat. La seva singular estè-
tica, amb estructura de vidre, l’ha convertit fins i tot en plató de cine-
ma en més d’una ocasió. Ara presenta la novetat de les hamburgue-
ses artesanes de 140 grams, 100% vedella de Girona treballada per
Can Raliu de Jafre, una excel·lent fòrmula de menú que es pot menjar
a qualsevol hora del dia. A partir de 3,90 €, el client hi pot trobar fins a
vuit varietats d’hamburguesa. Per esmorzar hi ha sucs naturals i en-
trepans variats. Es pot escollir entre una gran varietat de cerveses i
una extensa carta de tapes disponibles a partir de mig matí. Hi desta-
quen els calamars a la romana, les croquetes de rostit i les patates
braves, entre molts altres plats. Al migdia podeu trobar el plat del dia,
un plat complert adreçat als que tenen pressa, per només 7,90 € (plat
del dia + beguda + postres o café); l’oferta menú-hamburguesa
(hamburguesa + patates + beguda), per 6,50 €, o el menú-butifarra
artesana, elaborat amb pa de coca torrada de Casamoner i beguda
per 6,50 €.
S
NÚRIAbar-restaurant
Plaça Poeta Marquina s/nGIRONA
972 217 519
CUINA VEGETARIANAEspecialitat: Hamburgueses catalanes
Preu menú: 7,90 €
Horari: Obert tot l’any de 6 a 23,30h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 29/10/14 10:28 Página 178
TOT Girona I 179Novembre-Desembre 2014
a Calèndula ha reobert després de l'estiu amb alguns canvis,
per convertir-se en un espai gastronòmic on hi tenen lloc
una Aula, on la Xef Iolanda Bustos realitza diferents cursos i
tallers. Una Botiga des d'on venen productes de la marca Beuflor
d'elaboració pròpia: cervesa Gala de flors, confitures i conserves, el
Xampanyet de saüc... I el Restaurant on podreu gaudir de noves pro-
postes amb una carta renovada, del menú setmanal de mercat, i del
menú gastronòmic silvestre amb ingredients que la meteixa xef re-
col.lecta dels boscos i camps del Baix Empordà.
Guardeu gana per les exquisites postres i gelats d'elaboració pròpia.
En acabat deixeu-vos aconsellar algunes de les infusions amb her-
bes i flors fresques que disposen.
Els trobareu a la zona sud de Girona, al barri de l'Eixample. Des d'allà
us obriran una finestra al paisatge a través del tast. Esperem que
gaudiu del passeig!
Podreu conèixer les novetats, activitats i tallers del nostre espai gas-
tronòmic seguint-nos a les xarxes socials. Ens trobareu a Facebook,
Twitter i Instagram. @lacalendula
L
LA CALÈNDULAespai gastronòmic
Travessia de la Creu, 33GIRONA · 872 03 33 33www.lacalendula.net
CUINA DE PAISATGE I DE MERCATEspecialitat: Cuina de mercat amb tocs florals
També carns i peixos a la brasa. Postres i gelats propis.
Preu menú: Laborables 22€. Consulteu altres menús a la botiga del
seu web.
Horari: Migdies de dimarts a dissabte de 13:00 a 15:00 h
Vespres divendres i dissabtes de 20:30 a 22:30 h.
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:32 Página 179
Novembre-Desembre 2014180 I TOT Girona
les portes de la immortal ciutat des del S. XII es troba la masia
on hi ha el restaurant estanc de l’Avellaneda. Acollidor, singu-
lar i amb molta història fou i és lloc de trobada per fer un bon
àpat, un esmorzar o berenar, o només un cafè. De les àvies de la casa
heretàrem la cuina tradicional catalana que oferim cada dia amb un
bon menú feiner, un ampli menú de la casa, dinars i sopars per a
grups, colles i convencions. Tenim obert tots els dies, també els festius.
Gaudiu de les millors carns a la brasa cuites amb carbó d’alzina,
amanides, cargols i de la cuina del bacallà. La nostra carta és variada i
tradicional, de ben segur hi trobareu el vostre plat. Aprofiteu el Sol
d’hivern i la fresca de l’estiu a la magnífica terrassa; no deixeu passar
l’ocasió de prendre unes copes al bar “chill out” durant les nits d’estiu.
Veniu a planificar la feina, a parlar de negocis o simplement a naveg-
ar aprofitat la nostra xarxa WIFI pels clients. No tindreu problemes per
aparcar si voleu venir amb colla, tenim un aparcament molt gros amb
moreres i bonics jardins on la mainada hi podrà jugar. Trobaràs el nos-
tre plat del dia a 8,75 € i també tenim plats per emportar. Si véns a
sopar i és el teu aniversari et regalem una ampolla de vi o cava.
A
L’AVELLANEDArestaurant-estanc & chill out
Carretera Barcelona, 483GIRONA · 972 214 803
CUINA CASOLANAEspecialitat: Carns a la brasa, cargols, bacallà i cuina catalana
Preu menú: Menú de dilluns a divendres 11 €. Menú festius 18 €.
Horari: Restaurant: Hivern, de dill. a dij. de 8 a 20 h, div. i diss.
de 8 a 23 h i dmg. de 13 a 17 h. Estiu, de dill. a diss.
de 8 a 23:30 h i dmg. de 13 h a 16 h
Chill out: Les nits d’estiu
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:32 Página 180
TOT Girona I 181Novembre-Desembre 2014
l 1975 vam plantar la llavor d’un nou concepte de restauració
a la ciutat de Girona i comarques. Des d´aleshores treballem
per oferir als nostres clients la millor qualitat de producte al
millor preu i ens adaptem dia a dia als nous temps sense perdre la
il·lusió amb un servei acurat i professional, basat sobretot en la calide-
sa del tracte humà que ens avala i ens fidelitza.
Obrim cada dia de la setmana per oferir-vos un ventall gastronòmic
variat, fresc i saludable. Us oferim un ampli assortit d´amanides que
renovem diàriament amb productes del nostre mercat, així com pas-
tisseria artesana, elaborada a casa nostra. En els plats calents tenim
les arrels ben assentades en la cuina tradicional del nostre país, basa-
da essencialment en la dieta mediterrània. A la cafeteria podreu assa-
borir l’aroma i el gust d´un bon cafè, gran varietat d´infusions, tes i
entrepans .
Ens trobem a deu minuts a peu del centre de Girona, entre la ciutat i
l´Hospital Josep Trueta, al centre Comercial Sant Ponç. Disposem
d´aparcament .
Us hi esperem!
E
SANT PONÇcafeteria-restaurant
Avinguda de FrançaGIRONA
972 214 201
CUINAMEDITERRÀNIAEspecialitat: Cuina casolana catalana
Preu menú: A partir de 12 €
Horari: Obert cada dia excepte dilluns a la nit
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:32 Página 181
Novembre-Desembre 2014182 I TOT Girona
embla que últimament hi ha un boom de restaurants que
s’especialitzen en fer hamburgueses, però quants en coneixes
en què l’hamburguesa sigui d’autor? “D’autor” significa que el
producte es fa i es prepara al mateix establiment, i això és el que fem
nosaltres; tant les nostres hamburgueses, com els postres, tapes o
amanides les elaborem a la nostra cuina i comprem cada dia perquè
el producte sigui fresc.
El nostre restaurant és petit, però acollidor, i el més significatiu és que
l’hem decorat nosaltres mateixos, amb les nostres mans, i encara que
la pintura, el terra, o algun detall no siguin perfectes, és especial per-
què hi hem dedicat moltes hores i molt carinyo. Ens diem KM0 per-
què treballem amb productes de proximitat, però molta gent no sap
el significat de km0, així que hem ambientat el local amb senyals de
trànsit customitzades, cons, una moto… D’aquesta manera, el primer
que et ve al cap és pensar en carreteres… però sense exagerar; no
volem que sembli una autoescola.
Som atents amb tota persona que trepitja el nostre local, sigui per di-
nar, sopar, o senzillament per fer un cafè.
S
KM 0restaurant
Pujada Sant Domènec, 9GIRONA
972 216 981
CUINA D'AUTOREspecialitat: Hamburgueses d'autor, tapes i amanides
Preu menú: 7€ migdia
Preu carta: 12€ aprox.
Horari: De dilluns a dimecres de 9 a 17h.
Dijous i divendres de 9 a 17h i de 20 a 00h
Dissabte de 20 a 00h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:32 Página 182
TOT Girona I 183Novembre-Desembre 2014
om en Pep i la Joana. Vàrem obrir el nostre restaurant el fe-
brer del 1994, fins a dia d'avui intentem satisfer els nostres
clients i fer-los amics de casa. Som un restaurant de caire fa-
miliar, en Pep a la cuina, intentarà que gaudiu dels seus plats de cui-
na de mercat amb incursions de plats atrevits, ben elaborats i amb
productes de temporada, com els cargols secs amb salsa de tomata i
allioli a l’estil de’n Pep o un filet de porc a la brasa gratinat amb allioli
de sobrassada i mel.
També trobareu una extensa carta de postres on la majoria són d’ela-
boració pròpia. I al menjador hi tenim a la Joana que us farà sentir
com a casa juntament amb tot el nostre equip de treball. Disposem
de vàries sales i de la nostra terrassa carpa, acondicionada per donar-
vos el millor servei, ideal per a tot tipus d’àpats i cel·lebracions: bate-
jos, comunions, trobades familiars, d’empresa,...
Disposem d’un parc infantil, ideal per tal que la mainada passi una
bona estona. Ens trobareu molt a prop de Girona en una zona amb
molt bon accés i aparcament. Desitgem que quan vingueu a casa,
quedeu satisfets.
S
EL RACÓ D’EN PEPrestaurant
Carretera Santa Afra, afores s/n · Sortida autopista AP7 Girona OestSANT GREGORI · 972 428 180 · 972 428 418 · [email protected]
www.elracodenpep.com · GPS N 42. 001091 W.2735412
CUINA DEMERCAT I CASOLANAEspecialitat: Cargols, filet de porc a l’allioli i sobrassada...
Preu menú: Feiners 11 €. Menú Cap de setmana, consultar
Preu carta: Preu mig entre 20 -30 €
Horari: Dilluns tancat (Excepte vigílies i festius)
De dimarts a diumenge de 13 a 16h
Nits de divendres i dissabtes de 20:30 a 24h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:32 Página 183
Novembre-Desembre 2014184 I TOT Girona
bicat al cor del barri vell de Girona, el Restaurant Artusi recull
el concepte de cuina fresca, natural, lleugera, mediterrània,
amb plats elaborats a partir de productes del país, de màxi-
ma qualitat, que es poden degustar en un ambient acollidor i amb
una inmillorable relació qualitat-preu. És per això que al Restaurant
Artusi tenen especial importància els pernils de gla, formatges, foies,
amanides, carns de porc ibèric i de vedella criada a Girona, que es
poden degustar tant al restaurant com en forma de tapes variades
acompanyades d'una selecció de vins de les millors D.O. del país.
A la ciutat del nord d'Itàlia de Forli (Cesena) es troba la Casa Artusi, un
centre dedicat a la recerca culinària. El centre compta amb diferents
espais com la biblioteca, escola de cuina amb restaurant, i diferents
salons que avui aglutinen també esdeveniments vinculats a la gas-
tronomia i reconeguts a nivell mundial (cursos de cuina, tallers, fires i
exposicions, etc.). Amb una forta empremta cultural dedicada a Pelle-
grino Artusi com a recopilador de receptes populars domèstiques, és
un lloc de visita per als estudiosos, turistes i amants en general de la
bona cuina elaborada a partir dels productes de la terra.
U
ARTUSIbar-restaurant
Plaça de les Castanyes, 6GIRONA · 972 487 327
www.restaurantartusi.com
CUINA DEMERCATEspecialitat: Cuina Mediterrània
Preu menú: Setmanal 14 €, també hi ha l'opció de mig menú 9,00€.
Dissabtes 16 €
Preu carta: 25 € preu mig
Horari: De dilluns a dissabte de 8 a 23h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:32 Página 184
TOT Girona I 185Novembre-Desembre 2014
‘elegant Cafè Savoy que està situat al bell mig de Girona, a l’i-
nici del carrer Nou, va tornar a obrir les portes, ara fa dos anys,
de la mà de la família Nicolazzi, amb una decoració totalment
modernitzada però mantenint l’essència, l’encant, el caràcter i la tra-
dició de sempre.
El Savoy ofereix a través del seu menú, una cuina de mercat creativa
que al mateix temps sigui equilibrada i lleugera. Ens proposa poder
escollir entre tres entrants, tres segons i tres postres, tals com el tàrtar
de salmó, el bacallà amb all i oli de romesco, l’entrecot de vedella de
Girona, un assortiment de pastissos casolans, flam de formatge, mel i
mató o fruita del temps.
A banda del menú del migdia el Savoy us proposa tant dinars com
sopars per encàrrec i disposa d’una sala ideal per reunions, presenta-
cions d’empresa i tot tipus d’esdeveniments amb cabuda per 40 co-
mensals.
Al llarg del dia disposa d’una àmplia oferta d’entrepans freds i calents,
creps, smoothies, cafès i esmorzars,... que podràs degustar a partir de
les 7 del matí i al llarg del dia.
L
SAVOYrestaurant
Carrer Nou, 3GIRONA · 972 203 800
[email protected] · www.novarahotels.com
CUINA DEMERCATEspecialitat: Cuina de mercat creativa
Preu menú: Diari 10 € i dissabtes 12 €
Preu carta: Cafeteria de dilluns a diumenge de 7 a 22 h.
Horari: Menú migdies i sopars només per encàrrec
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:32 Página 185
Novembre-Desembre 2014186 I TOT Girona
ra fa 5 anys que l'Andreu i la Marta són al capdavant de Bon
Bon Cafè, un Bar Cafeteria situat a la zona de l'eixample de
Girona en una zona cèntrica i molt propera al parc Migdia a
la zona de les Casernes.
En un ambient familiar i una decoració exquisida, la gent podrà assa-
borir una varietat d'esmorzars amb productes de primera de qualitat,
i una pastisseria artesana. A casa nostra podràs degustar un bon cafè,
excel·lents xocolates i un gran assortiment d’infusions entre altres...
Per dinar us oferim el nostre menú diari a un preu molt econòmic de
9'50€, on podràs degustar una cuina de mercat ben elaborada.
A banda, també us oferim una gran varietat de plats combinats, en-
trepans especials, amanides... També fem canapès i entrepans per
encàrrec.
Disposem de dues televisions per poder veure tots els partits de fut-
bol, on a més tindràs garantit un ambient acollidor i bon menjar.
Podràs compartir vetllada amb la gent del barri i els amics, aquí tots
som una gran família. Vine a la nostra cafeteria Bon Bon Cafè i farem
que et sentis com a casa.
A
BON BON CAFÈcafeteria-restaurant
Joan Roca i Pinet, 1GIRONA · 972 214 766
CUINA DEMERCATEspecialitat: Esmorzars, plats combinats
Preu menú: 9,50 €
Horari: Obert tots els dies de 7,15 a 21h,
excepte diumenges i festius de 8,30 a 14h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:33 Página 186
TOT Girona I 187Novembre-Desembre 2014
l cor del Barri Vell podreu venir a degustar les “galettes”: un
producte típic bretó elaborat amb farina de blat sarraí, i que
se sol acompanyar amb sidra. La varietat de “galettes” és infi-
nita, salades i amb tot tipus de farcits sempre de gran qualitat en tots
els productes i amb ingredients naturals. Són típiques també de la
Bretanya les creps dolces, amb una gran varietat per degustar. A més,
podreu gaudir de generoses amanides com la de salmó, la grega, la
bourbon, les vegetarianes amb tofu o algues... Potser us ve més de
gust demanar un ampli assortiment de truites, o la taula d'embotits
de la Bretanya, o de formatges francesos i tot cuinat a la vista dels
clients. Durant la setmana tenim un menú molt assequible tant per
dinar com per sopar amb opció normal i opció vegetariana. Els caps
de setmana estem oberts tot el dia i tenim una oferta per berenar on
podreu prendre sucs ecològics, infusions, cafès, o xocolata, amb una
crep dolça. Quan fa bo disposem d'una terrassa que permet dinar o
sopar a l'aire lliure, tot gaudint de l'ambient de la Cort Reial. A l'inte-
rior hi trobareu diferents sales de dissenys atrevits i molt originals
(podeu menjar dins un autobús!). Té capacitat per a 50 persones.
A
CREPERIE BRETONNEbar-restaurant
Cort Reial, 14GIRONA · 972 218 120
www.creperiebretonne.com
CUINA DE LA BRETANYA FRANCESAEspecialitat: “Galette” amb diferents ingredients
Preu menú: 8,50 € o 10 € amb postre i beguda
Preu carta: 10 - 13 €
Horari: De dilluns a divendres de 13 a 16h i de 20 a 23h.
Dissabte, diumenge i festius de 13 a 24h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:33 Página 187
Novembre-Desembre 2014188 I TOT Girona
ituat al centre de Girona, a la Plaça Independència, es troba
aquest restaurant que ofereix dos ambients únics: a l’interior,
diverses sales on es pot gaudir de vistes privilegiades al riu
Onyar; i a l’exterior, una terrassa a la Plaça Independència. L'oferta
gastronòmica del restaurant és completa i variada, feta de plats de
cuina catalana i mediterrània actualitzada.
Els productes de temporada són els principals protagonistes d’El Boi-
ra, elaborats a la seva cuina amb molta delicadesa i servits a sala per
un equip jove, cordial i amable que juntament amb el gerent, Agus-
tín Luján i el cap de cuina, formen un equip professional d’alta quali-
tat.
El restaurant ofereix tres conceptes de cuina: les tapes, el menú diari i
la carta. Les tapes que ofereix El Boira són una fusió de la cuina de
productes de la terra amb un toc mediterrani que dóna com a resul-
tat unes tapes “femenines, fresques i suaus”. Algunes de les tapes que
s’hi poden trobar són la brandada de bacallà amb mel fumada, tomà-
quets al forn gratinats amb formatge de cabra o tast de formatges ar-
tesans, a més d’una saborosa selecció de tapes dolces.
S
EL BOIRArestaurant-tapes
Plaça Independència, 18GIRONA
972 219 605
CUINA CASOLANAEspecialitat: Tapes i vins a la zona de bar
Preu menú: Dies feiners 12,60 €. Menú recomanat a 20 €
Preu carta: 20 - 25 €
Horari: De diumenge a dijous de 8 a 23h
De divendres a dissabtes de 8 a 24h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:33 Página 188
TOT Girona I 189Novembre-Desembre 2014
EL PETIT OBRADOR®restaurant
Avinguda de França s/n · SARRIÀ DE TER · 972 172 173Avinguda Girona, 47 · SANT GREGORI · 972 42 96 05
www.elpetitobrador.com
CUINA ITALIANA CREATIVAEspecialitat: Antipasti, pizzes i pastes d’autor
Preu menú: menú diari (laborables) de 3 primers, 3 segons,
3 postres a triar, més beguda i café per 14,95€
Preu carta: 3 - 16 €
Horari: De dimarts a diumenge de 12 a 23h
ituat a peu de carretera, just als terrenys de l'antiga fàbrica de
Coca-cola a Sarrià de Ter, trobaràs el Petit Obrador que repre-
senta una manera diferent i personal d'elaborar la cuina ita-
liana sempre amb el receptari i els ingredients autòctons. Un projecte
que neix de la ma de Joan Zamora Asurmendi, un empresari d'èxit
jove i emprenedor, amant de l'alta gastronomia, que després de de-
dicar uns anys a recorre Itàlia -poble a poble- ens descobreix l'essèn-
cia de la cuina italiana més tradicional. Un nou concepte de restau-
rant italià, que neix de la fusió de la cuina tradicional italiana i la me-
diterrània amb la cuina més creativa i d'autor i amb els millors pro-
ductes a l’abast de tothom. Una aposta per la innovació d'antipastis,
pizzes i pastes fresques, risottos i postres italians. El compromís del
Petit Obrador és clau, es respecta l'essència de la cuina italiana tradi-
cional, aportant creativitat i passió per l'alta gastronomia. El restau-
rant ofereix una carta única d'autor. Compta amb una àmplia terrassa
a l'exterior del local, wifi per als clients i servei de càtering per a
grups. També ens podeu trobar a Sant Gregori a l'avinguda Girona nº
47 (només pizzes per emportar).
S
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:33 Página 189
Novembre-Desembre 2014190 I TOT Girona
la plaça Independència de Girona es concentra una part
molt important de l’oferta gastronòmica de la ciutat, junta-
ment amb la resta d’indrets peculiars del Barri Vell.
La Taverna Catalana proposa una oferta que enalteix alguns dels plats
més tradicionals de la cuina catalana, com poden ser les torrades ela-
borades amb productes de la terra de primera qualitat, que es com-
plementen amb un assortit de productes d’altres contrades que te-
nen com a premissa més rellevant la seva qualificació de D.O. El resul-
tat és una cuina sana, catalana, lleugera i de qualitat que poden de-
gustar en un marc incomparable: per un costat a la nostra terrassa de
la plaça Independència, i per altre, a l’interior, al menjador de la vora
del riu amb excel·lents vistes a la catedral i Sant Fèlix.
Al pis superior, disposem d’espais reservats per a celebracions fami-
liars, aniversaris, reunions d’empresa, etc., i també poden gaudir amb
els esdeveniments esportius més importants de cada setmana a la
nostra pantalla gegant. Per això, elaborem continuament diferents
menús, amb productes frescos i de temporada que s’adapten al pres-
supost dels nostres clients.
A
D.OTAVERNA CATALANAbar-restaurant
Plaça Independència, 16GIRONA
972 222 740
CUINATRADICIONALEspecialitat: Cuina catalana
Preu menú: Setmanal 10,95 €. Caps de setmana 14,95 €
Preu carta: 10 - 20 €
Horari: De dilluns a diumenge de 8 a 23h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:33 Página 190
TOT Girona I 191Novembre-Desembre 2014
ituat al cor del barri vell de Girona, al mateix carrer que dóna
nom a l’establiment, trobem el nou Restaurant Calderers, un
espai modern i acollidor, envoltat de la calidesa que dóna la
pedra. Un dels seus atractius és la seva cuina oberta, on el client pot
apreciar l’art de preparació en els seus plats. De cuina tradicional ca-
talana, podem trobar productes de proximitat de gran qualitat entre
els quals destaquen les carns, com l’ entrecot de 700 gr., el filet de ve-
della de Girona amb foie, el magret d’ànec amb figues i els nostres
tàrtars, entre altres. Tampoc no us podeu perdre les postres artesanes
com la crema catalana, el brownie, les trufes i l’espectacular coulant
de xocolata.
Un indret perfecte per qui vol gaudir d’un sopar romàntic en parella, i
també per la trobada d’amics, ja que la distribució del restaurant per-
met acollir grups als quals se’ls ofereix diverses fórmules. Destaca el
seu reservat íntimament lligat a la muralla i a la taula rodona amb la
làmpara de la teranyina que fa referència a la història de Girona amb
el seu passadís de les bruixes. Per altra banda el restaurant acull expo-
sicions temporals d’art.
S
CALDERERSrestaurant
Calderers, 10GIRONA · 972 227 776
[email protected] · www.restaurantcalderers.com
CUINATRADICIONAL LLIGADA A LA HISTÒRIA DE GIRONAEspecialitat: Carns a la brasa i postres casolans
Preu menú: Migdies laborables 11 €
Caps de setmana migdies i vespres 16 €
Horari: Dimecres tancat.
De dilluns a diumenge de 13 a 16 h
Dijous, divendres i dissabte de 20 a 23 h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:33 Página 191
Novembre-Desembre 2014192 I TOT Girona
i ha gent amb classe i classes de gent i el mateix passa amb
els locals. Locals de molta façana i poc interior. Si entreu a
La Regolta us passarà el mateix que diuen de Girona "és difí-
cil entrar, però es impossible sortir..." Un local senzill, de gent agrada-
ble i proper, per menjar un plat de pernil del bo, unes amanides, uns
ous estrellats, unes croquetes de bolets o una escalivada, un filet a
l'allet i moltes coses més i per postres un xuixo de can Castelló. I pel
que diu la gent que hi ha menjat, un dels bons locals de Girona rela-
ció qualitat preu. Però no només fem dinars i sopars, pots venir a es-
morzar des d'una puça a un bon entrepà, o a pendre alguna cosa,
com ara una cervesa, un vi blanc o negre, un gintònic o un xikitònic,
o unes bombolletes, en una terrassa tranquil·la sota una arbreda prop
de la Devesa, i des de la primavera fins les fires de Sant Narcís dinars i
sopars a la fresca. No busqueu luxes, busqueu bon menjar, bon am-
bient, el caliu d'un autèntic xiringuito al bell mig de Girona. No saps
perquè!!?? El nostre és un local que agrada, hi ha vida, i això no es
compra és nat. Fa tres anys que hi som, però fa més de vint anys que
hi hem estat sempre. És això que diguem: “Osti tu... é bo!”.
H
LA REGOLTAcafeteria · restaurant
Pau Casals, 4GIRONA
972 107 474
CUINAMEDITERRÀNIAEspecialitat: Pernil, ous estrellats, xurrasco, filet a l’all, ...
Preu menú: Plat de dia a partir de 8 €
Horari: De dilluns a dissabte de 07:30 h a 24:00 h.
Diumenge tancat.
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:33 Página 192
Novembre-Desembre 2014 TOT Girona I 193
an Ribas és el restaurant més emblemàtic de Sant Gregori.
Ténim una trajectòria de més de 30 anys en el món de la res-
tauració i actualment hem renovat la seva imatge amb una
decoració moderna i funcional que proporciona molta calidesa i que
juntament amb el tracte familiar i proper, et farà sentir com a casa i
podràs disfrutar d’un àpat de qualitat. També disposem de diverses
pantalles de televisió perquè es puguin veure els partits del Barça
mentre es gaudeix d'un bon sopar. Els dies de cada dia, a banda de la
carta, també ofereix un menú on podreu escollir entre diferents plats
i sempre hi trobareu un plat de peix fresc i l'arròs dels dijous.
Can Ribas treballa amb productes de proximitat i qualitat, oferint
plats casolans amb un toc de cuina moderna. Tenim una carta molt
extensa perque els nostres clients hi trobin el delit del seu paladar,
entrants calents i freds, taules d’embotits i formatges, carns, peixos i
la nostra brasa de llenya. Hi destaquem els peus de porc a la brasa,
els cargols a la llauna, carns i verdures a la brasa, el bacallà amb llit
d'escalivada... i també fem postres casolans com la "tarta tatín" i el
"couland" entre una molts altres dolços per finalitzar un bon àpat..
C
CAN RIBASrestaurant
Avinguda Girona, 19SANT GREGORI
972 428 426
CUINATRADICIONALEspecialitat: Peus de porc a la brasa. Cargols a la llauna
Preu menú: De dimarts a divendres al migdia 15 €
Preu carta: 23 - 30 €
Horari: De dimarts a dissabte de 13 a 16h i 20,30 a 23h
Diumenge de 13,30 a 16h
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:33 Página 193
194 I TOT Girona Novembre-Desembre 2014
spai polivalent de fusió i caràcter, situat al cor de Girona.
Aquest carismàtic i singular local, en el que trobem una sò-
bria i elegant decoració amb tons càlids i algunes pinzellades
en daurat, és un lloc perfecte on sorprendre’t amb la nostre gastro-
nomia o viure la nit en el centre neuràlgic de la ciutat.
Un punt de trobada per a aquells que volen passar moments únics i
especials en un ambient agradable i al ritme de la millor música.
En el nostre restaurant podràs trobar una proposta gastronòmica ba-
sada en una cuina de mercat i una acurada elaboració. Un menú per
20€ on podràs escollir entre 9 primers, 9 segons i 9 postres amb el pa
i la beguda inclosa.
Un espai de moda molt polivalent on l’ambient és el principal atrac-
tiu. Contemporani i colorista,One és un lloc en el que hi has d’anar si
vius o passes per Girona.
Totes les nits a partir de les 23.00h. podràs gaudir d’un ambient capti-
vador prenent-te una copa o Gintònic a la nostra barra central de
360o escoltant la millor música comercial i de tendència del mo-
ment.
E
ONEespai gastronòmic cool music bar
Figuerola, 25-29GIRONA · 972 485 600 · 679 851 227
CUINA DEMERCATEspecialitat: Canelons de bolets amb ceba caramel·litzada
Preu menú: 20 €
Preu carta: 20 €
Horari: Obert dijous, divendres i dissabte de 20 a 3h
Vacances del 17 al 30 d’agost
043TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 28/10/14 22:33 Página 194
CONTRA043TOTGir.qxd:Maquetación 1 24/10/14 11:21 Página 195
CONTRA043TOTGir.qxd:Maquetación 1 24/10/14 11:21 Página 196