t 1 H~ra: [3 .. :.~ ~.4f f.: . , 1 Fi~~ta~lc1~·~-ofiJ~ii ...
SOPES DE SÍMBOLS NPQ466 Sopes de simbols… · No, Ra Mo N, No Es V I C I, Si F Os Si S Po B Re Ho...
4
NPQ 466 • primer trimestre 2014 5 col·laboracions SOPES DE SÍMBOLS Claudi Mans i Teixidó Facultat de Química · Universitat de Barcelona 1 http://www.meta-synthesis.com/webbo- ok/35_pt/pt_database.php. 2 C. Mans (2009). La taula periòdica de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. NPQ 446, 5-10. 3 C. Mans. Taules periòdiques menys con- vencionals. Educació en Química, pen- dent de publicació. 4 C. Mans (2004). Un test sobre la taula. NPQ 419, 16-19. 5 C. Mans (2004). La taula periòdica dels aliments. Revista de la SCQ n. 5, p. 82-85. Màrius Serra és el conegut ver- bívor, creador de jocs de paraules, animador de tota mena de jocs com l’ Enigmàrius, escriptor de llibres d’enigmística i novel·les. Ara el Col·legi-Agrupació de Químics de Catalunya ha organitzat dinars-ter- túlia amb persones destacades per motius diversos. Un dels dinars és amb en Màrius Serra, i aquest ha estat el desencadenant d’escriure aquest article. Els químics sempre hem estat molt motivats pels jocs de paraules. Suposo que deu ser per la necessi- tat que tenim de precisar perfecta- ment el llenguatge. Els símbols, les fórmules i les expressions matemà- tiques han de ser exactes, perquè en cas contrari res no seria comuni- cable de forma precisa i això, que sempre és necessari, encara ho és més en el món de la química. No fa massa anys, un article científic que tractava de superconductivitat a tem- peratures relativament properes a la temperatura ambient parlava que s’havien aconseguit superconduc- tors amb compostos d’iterbi (Yb). Els investigadors d’altres grups de re- cerca que van intentar reproduir els resultats del primer grup no ho van aconseguir, fins que aquests van confessar que es tractava d’un error de transcripció, i que els compostos eren realment d’itri (Y). Això els va donar un avantatge d’uns quants mesos a l’hora de desenvolupar nous productes. Error o voluntat d’enga- nyar? I tot per una b de més. Les faltes d’ortografia química són letals. Molts químics, enginyers i cien- tífics s’han interessat per la lingüís- tica. Només per citar-ne alguns de catalans, Pompeu Fabra (1868- 1948) era enginyer industrial i pro- fessor de química. I Emili Vallès (1878-1950) que juntament amb Artur Martorell (1894-1967) van re- dactar el diccionari català Pal las, era llicenciat en ciències fisicoquí- miques i ciències exactes. La for- mació científica es nota als seus diccionaris, que van incorporar ter- mes tècnics i científics, i en parti- cular termes químics, molt abans que el diccionari espanyol de la RAE. I, per citar un nom actual, Josep M. Albaigès i Olivart és engi- nyer de camins i economista, i molt interessat en lingüística i jocs de paraules. La taula periòdica dels elements ha esdevingut el paradigma i la quin- ta essència del món químic. El món de les taules periòdiques és enor- me i variadíssim. N’hi ha més de mil de diferents publicades, amb dife- rents criteris d’ordenació. Al web Chemogenesis 1 hi ha una base de dades de taules periòdiques, amb centenars de models, on hi surt tam- bé la de Garcia Banús a la UB 2 . I hi ha encara centenars de taules peri- òdiques no relacionades amb la quí- mica: la taula periòdica de les confi- tures, del jazz, dels còctels, de les cerveses, dels polítics criminals dels EUA, de posicions sexuals... Tro- beu-ne les referències a la nota a l’article citat a peu de pàgina 3 . En algunes ocasions he treballat els jocs de paraules amb els sím- bols químics. Alguns exemples en són els articles «Un test sobre la taula» 4 i «La taula periòdica dels ali- ments» 5 , inclosos al llibre La truita cremada. Recordo una conferència que vaig fer a la Casa Elizalde de Barcelona, sobre «La ciutat quími- ca», i on, en acabar, vaig destacar en una taula periòdica, els símbols químics contigus BCN i PaU. Era el temps de la Guerra de l’Iraq. Doncs seguint amb la mateixa idea, i per tal d’anar preparant el di- nar col·loqui amb Màrius Serra (per- què això s’escriu abans de que es faci el dinar), m’he proposat de fer una Sopa de Símbols. Una Sopa de Símbols és com una sopa de lletres. Es tracta de tro- bar paraules formades a partir dels símbols de la taula periòdica en la posició en que estan. Les regles són les de la sopa de lletres clàssiques: es poden fer paraules en horitzon- tal, en vertical i en diagonal, en tots els sentits, de dalt a baix o de baix a dalt, d’esquerra a dreta o de dreta a esquerra... La diferència principal amb les sopes de lletres clàssiques és que en la taula periòdica hi ha símbols amb dues lletres. A més, la major part de símbols són molt difí-
Transcript of SOPES DE SÍMBOLS NPQ466 Sopes de simbols… · No, Ra Mo N, No Es V I C I, Si F Os Si S Po B Re Ho...
NPQ 466 • primer trimestre 2014 5
col·laboracions
SOPES DE SÍMBOLS
Claudi Mans i TeixidóFacultat de Química · Universitat de Barcelona
1 http://www.meta-synthesis.com/webbo-ok/35_pt/pt_database.php.
2 C. Mans (2009). La taula periòdica del’edifici històric de la Universitat deBarcelona. NPQ 446, 5-10.
3 C. Mans. Taules periòdiques menys con-vencionals. Educació en Química, pen-dent de publicació.
4 C. Mans (2004). Un test sobre la taula.NPQ 419, 16-19.
5 C. Mans (2004). La taula periòdica delsaliments. Revista de la SCQ n. 5, p.82-85.
Màrius Serra és el conegut ver-bívor, creador de jocs de paraules,animador de tota mena de jocs coml’Enigmàrius, escriptor de llibresd’enigmística i novel·les. Ara elCol·legi-Agrupació de Químics deCatalunya ha organitzat dinars-ter-túlia amb persones destacades permotius diversos. Un dels dinars ésamb en Màrius Serra, i aquest haestat el desencadenant d’escriureaquest article.
Els químics sempre hem estatmolt motivats pels jocs de paraules.Suposo que deu ser per la necessi-tat que tenim de precisar perfecta-ment el llenguatge. Els símbols, lesfórmules i les expressions matemà-tiques han de ser exactes, perquèen cas contrari res no seria comuni-cable de forma precisa i això, quesempre és necessari, encara ho ésmés en el món de la química. No famassa anys, un article científic quetractava de superconductivitat a tem-peratures relativament properes a latemperatura ambient parlava ques’havien aconseguit superconduc-tors amb compostos d’iterbi (Yb). Elsinvestigadors d’altres grups de re-cerca que van intentar reproduir elsresultats del primer grup no ho vanaconseguir, fins que aquests vanconfessar que es tractava d’un errorde transcripció, i que els compostoseren realment d’itri (Y). Això els vadonar un avantatge d’uns quantsmesos a l’hora de desenvolupar nousproductes. Error o voluntat d’enga-nyar? I tot per una b de més. Lesfaltes d’ortografia química són letals.
Molts químics, enginyers i cien-tífics s’han interessat per la lingüís-
tica. Només per citar-ne alguns decatalans, Pompeu Fabra (1868-1948) era enginyer industrial i pro-fessor de química. I Emili Vallès(1878-1950) que juntament ambArtur Martorell (1894-1967) van re-dactar el diccionari català Pal·las,era llicenciat en ciències fisicoquí-miques i ciències exactes. La for-mació científica es nota als seusdiccionaris, que van incorporar ter-mes tècnics i científics, i en parti-cular termes químics, molt abansque el diccionari espanyol de laRAE. I, per citar un nom actual,Josep M. Albaigès i Olivart és engi-nyer de camins i economista, i moltinteressat en lingüística i jocs deparaules.
La taula periòdica dels elementsha esdevingut el paradigma i la quin-ta essència del món químic. El mónde les taules periòdiques és enor-me i variadíssim. N’hi ha més de milde diferents publicades, amb dife-rents criteris d’ordenació. Al webChemogenesis 1 hi ha una base dedades de taules periòdiques, ambcentenars de models, on hi surt tam-bé la de Garcia Banús a la UB 2. I hiha encara centenars de taules peri-òdiques no relacionades amb la quí-mica: la taula periòdica de les confi-tures, del jazz, dels còctels, de lescerveses, dels polítics criminals delsEUA, de posicions sexuals... Tro-beu-ne les referències a la nota al’article citat a peu de pàgina 3.
En algunes ocasions he treballatels jocs de paraules amb els sím-bols químics. Alguns exemples ensón els articles «Un test sobre lataula» 4 i «La taula periòdica dels ali-
ments» 5, inclosos al llibre La truitacremada. Recordo una conferènciaque vaig fer a la Casa Elizalde deBarcelona, sobre «La ciutat quími-ca», i on, en acabar, vaig destacaren una taula periòdica, els símbolsquímics contigus BCN i PaU. Era eltemps de la Guerra de l’Iraq.
Doncs seguint amb la mateixaidea, i per tal d’anar preparant el di-nar col·loqui amb Màrius Serra (per-què això s’escriu abans de que esfaci el dinar), m’he proposat de feruna Sopa de Símbols.
Una Sopa de Símbols és comuna sopa de lletres. Es tracta de tro-bar paraules formades a partir delssímbols de la taula periòdica en laposició en que estan. Les regles sónles de la sopa de lletres clàssiques:es poden fer paraules en horitzon-tal, en vertical i en diagonal, en totsels sentits, de dalt a baix o de baix adalt, d’esquerra a dreta o de dreta aesquerra... La diferència principalamb les sopes de lletres clàssiquesés que en la taula periòdica hi hasímbols amb dues lletres. A més, lamajor part de símbols són molt difí-
6 NPQ 466 • primer trimestre 2014
col·laboracions
cils o impossibles de fer paraulesamb ells. Com es poden fer parau-les amb Zr, Kr, Cm o Bk?
Més regles: les paraules podenser qualssevol, temps verbals i plu-rals inclosos. Els noms de lletrestambé valen, però no –evidentment–
els símbols químics... Consideraremvàlides les paraules d’un sol símboltant si tenen una com dues lletres.Per exemple, I i He són vàlides.
A les 10 figures adjuntes es po-den apreciar les meves solucionsper a paraules d’un sol símbol, de
dos símbols adjacents i fins a tressímbols, tant en català com en cas-tellà. Es podria fer el mateix exerci-ci en altres idiomes, però requeririaun bon domini de les llengües.
En total he identificat 96 parau-les, 49 en català i 47 en castellà. No
Figura 1. Paraules en català que consten d’un sol símbolquímic.
Figura 2. Paraules en català que consten de dos símbols quí-mics contigus amb disposició horitzontal esquerra-dreta o ver-tical dalt-baix.
Figura 3. Paraules en català que consten de dos símbols quí-mics contigus amb disposició horitzontal dreta-esquerra o ver-tical baix-dalt.
Figura 4. Paraules en català que consten de dos símbols quí-mics contigus amb disposició en diagonal en qualsevol sentit.
Figura 6. Paraules en castellà que consten d’un sol símbolquímic.
Figura 5. Paraules en català que consten de tres símbols quí-mics contigus.
NPQ 466 • primer trimestre 2014 7
col·laboracions
són poques. No he sabut trobar pa-raules de més de tres símbols. Acontinuació dono el resum dels re-sultats, i les 10 figures correspo-nents a les diferents sopes, i que sónautoexplicatives. En alguna taula lesparaules tenen doble significat. Perexemple, a la figura 4 hi ha les pa-raules ReMo i MoRe fetes amb elsmateixos símbols.
SOPES DE SÍMBOLS ENCATALÀ
Usant 1 símbol: 27 paraules (fi-gura 1).
Usant 2 símbols: 21 paraules.
• Orientació horitzontal (esquerraa dreta) o vertical (dalt a baix):8 paraules (figura 2).
• Orientació horitzontal (dreta aesquerra) o vertical (baix a dalt):5 paraules (figura 3).
• Orientació diagonal en qualse-vol dels sentits: 8 paraules (fi-gura 4).
Usant 3 símbols i qualsevol ori-entació: 1 paraula (figura 5).
SOPES DE SÍMBOLS ENCASTELLÀ
Usant 1 símbol: 24 paraules (fi-gura 6).
Usant 2 símbols: 22 paraules.
• Orientació horitzontal (esquerraa dreta) o vertical (dalt a baix):5 paraules (figura 7).
• Orientació horitzontal (dreta aesquerra) o vertical (baix a dalt):5 paraules (figura 8).
• Orientació diagonal en qualsevoldels sentits: 12 paraules (figu-ra 9).
Usant 3 símbols i qualsevol ori-entació: 1 paraula (figura 10).
Tot aquest joc s’assembla alBoogle, que no és ni Google niDoodle, no confondre’ls. El Boogleés un joc de taula que consisteix aposar a l’atzar 16 daus –amb lletresa cada cara–, en una capsa planade 4x4 que només permet veure lacara superior dels daus. Guanya quiveu més paraules en forma de ca-dena de lletres. La cadena es potfer en horitzontal, vertical o diago-nal, o barrejant l’orientació en la
Figura 7. Paraules en castellà que consten de dos símbols quí-mics contigus amb disposició horitzontal esquerra-dreta o ver-tical dalt-baix.
Figura 8. Paraules en castellà que consten de dos símbols quí-mics contigus amb disposició horitzontal dreta-esquerra o ver-tical baix-dalt.
Figura 9. Paraules en castellà que consten de dos símbols quí-mics contigus amb disposició en diagonal en qualsevol sentit.Dues parelles es poden llegir en dos sentits.
Figura 10. Paraules en castellà que consten de tres símbolsquímics contigus.
8 NPQ 466 • primer trimestre 2014
col·laboracions
mateixa cadena, sempre que unalletra no s’usi més d’una vegada. Hiha diverses variants del joc, que res-tringeixen, per exemple, la longitud
Co N Te Cr U
U N Po Br Es Es C Ar Ra S S As I Pa S Se Nd Os.
Ti N C Ga Na, U Na C Ar I Ta Ti B O Ne S F Es Te S !
At U Ra T, Ra Mo N.
No, No Li D O Ni S Re S.
Po Br I S S O, No Te Pa. No Ho V Eu S ?
No Te Pa, P Er O Be Te V I, Se Li V Eu La B O Ta S O Ta La Br I C.
No Ho C Li S S O.
Si, I s Am Ag Al Ac Ar Au N Am I Ca. Si Li F As Al Mo I Na Se La Ga S Te Ne N V I C I S.
No, Ra Mo N, No Es V I C I, Si F Os Si S Po B Re Ho F Ar I Es T Am Be. Te, Po B Re !
Ag Ra I Ti F In S U Na Al T Ra.
B O Ne S F Es Te S !
de les paraules vàlides a 3 o méslletres. Cada paraula vàlida et dónapunts, tants més com més llarga ésla paraula.
Quantes paraules i de quinallargària podríem identificar si usés-sim la taula periòdica com a taulerde Boogle? Algú s’anima a comp-tar-ho?
Una altra opció de joc amb sím-bols dels elements és menys rigo-rosa, i molt més clàssica. Es tractade fer textos usant només símbols.Per exemple, aquí deixo una esce-na nadalenca, que no és fàcil de lle-gir, tediosa i carrinclona, però és quehi ha moltes limitacions... He man-tingut les majúscules dels símbols,i cal acostumar-se a que les parau-les es trenquin per allà on es pot.La redacció és força forçada, peròno hi ha gaires símbols on escollir.Si algú en sap més... ☯
