NPQ 466 • primer trimestre 2014 5

col·laboracions

SOPES DE SÍMBOLS

Claudi Mans i TeixidóFacultat de Química · Universitat de Barcelona

1 http://www.meta-synthesis.com/webbo-ok/35_pt/pt_database.php.

2 C. Mans (2009). La taula periòdica del’edifici històric de la Universitat deBarcelona. NPQ 446, 5-10.

3 C. Mans. Taules periòdiques menys con-vencionals. Educació en Química, pen-dent de publicació.

4 C. Mans (2004). Un test sobre la taula.NPQ 419, 16-19.

5 C. Mans (2004). La taula periòdica delsaliments. Revista de la SCQ n. 5, p.82-85.

Màrius Serra és el conegut ver-bívor, creador de jocs de paraules,animador de tota mena de jocs coml’Enigmàrius, escriptor de llibresd’enigmística i novel·les. Ara elCol·legi-Agrupació de Químics deCatalunya ha organitzat dinars-ter-túlia amb persones destacades permotius diversos. Un dels dinars ésamb en Màrius Serra, i aquest haestat el desencadenant d’escriureaquest article.

Els químics sempre hem estatmolt motivats pels jocs de paraules.Suposo que deu ser per la necessi-tat que tenim de precisar perfecta-ment el llenguatge. Els símbols, lesfórmules i les expressions matemà-tiques han de ser exactes, perquèen cas contrari res no seria comuni-cable de forma precisa i això, quesempre és necessari, encara ho ésmés en el món de la química. No famassa anys, un article científic quetractava de superconductivitat a tem-peratures relativament properes a latemperatura ambient parlava ques’havien aconseguit superconduc-tors amb compostos d’iterbi (Yb). Elsinvestigadors d’altres grups de re-cerca que van intentar reproduir elsresultats del primer grup no ho vanaconseguir, fins que aquests vanconfessar que es tractava d’un errorde transcripció, i que els compostoseren realment d’itri (Y). Això els vadonar un avantatge d’uns quantsmesos a l’hora de desenvolupar nousproductes. Error o voluntat d’enga-nyar? I tot per una b de més. Lesfaltes d’ortografia química són letals.

Molts químics, enginyers i cien-tífics s’han interessat per la lingüís-

tica. Només per citar-ne alguns decatalans, Pompeu Fabra (1868-1948) era enginyer industrial i pro-fessor de química. I Emili Vallès(1878-1950) que juntament ambArtur Martorell (1894-1967) van re-dactar el diccionari català Pal·las,era llicenciat en ciències fisicoquí-miques i ciències exactes. La for-mació científica es nota als seusdiccionaris, que van incorporar ter-mes tècnics i científics, i en parti-cular termes químics, molt abansque el diccionari espanyol de laRAE. I, per citar un nom actual,Josep M. Albaigès i Olivart és engi-nyer de camins i economista, i moltinteressat en lingüística i jocs deparaules.

La taula periòdica dels elementsha esdevingut el paradigma i la quin-ta essència del món químic. El mónde les taules periòdiques és enor-me i variadíssim. N’hi ha més de milde diferents publicades, amb dife-rents criteris d’ordenació. Al webChemogenesis 1 hi ha una base dedades de taules periòdiques, ambcentenars de models, on hi surt tam-bé la de Garcia Banús a la UB 2. I hiha encara centenars de taules peri-òdiques no relacionades amb la quí-mica: la taula periòdica de les confi-tures, del jazz, dels còctels, de lescerveses, dels polítics criminals delsEUA, de posicions sexuals... Tro-beu-ne les referències a la nota al’article citat a peu de pàgina 3.

En algunes ocasions he treballatels jocs de paraules amb els sím-bols químics. Alguns exemples ensón els articles «Un test sobre lataula» 4 i «La taula periòdica dels ali-

ments» 5, inclosos al llibre La truitacremada. Recordo una conferènciaque vaig fer a la Casa Elizalde deBarcelona, sobre «La ciutat quími-ca», i on, en acabar, vaig destacaren una taula periòdica, els símbolsquímics contigus BCN i PaU. Era eltemps de la Guerra de l’Iraq.

Doncs seguint amb la mateixaidea, i per tal d’anar preparant el di-nar col·loqui amb Màrius Serra (per-què això s’escriu abans de que esfaci el dinar), m’he proposat de feruna Sopa de Símbols.

Una Sopa de Símbols és comuna sopa de lletres. Es tracta de tro-bar paraules formades a partir delssímbols de la taula periòdica en laposició en que estan. Les regles sónles de la sopa de lletres clàssiques:es poden fer paraules en horitzon-tal, en vertical i en diagonal, en totsels sentits, de dalt a baix o de baix adalt, d’esquerra a dreta o de dreta aesquerra... La diferència principalamb les sopes de lletres clàssiquesés que en la taula periòdica hi hasímbols amb dues lletres. A més, lamajor part de símbols són molt difí-

6 NPQ 466 • primer trimestre 2014

col·laboracions

cils o impossibles de fer paraulesamb ells. Com es poden fer parau-les amb Zr, Kr, Cm o Bk?

Més regles: les paraules podenser qualssevol, temps verbals i plu-rals inclosos. Els noms de lletrestambé valen, però no –evidentment–

els símbols químics... Consideraremvàlides les paraules d’un sol símboltant si tenen una com dues lletres.Per exemple, I i He són vàlides.

A les 10 figures adjuntes es po-den apreciar les meves solucionsper a paraules d’un sol símbol, de

dos símbols adjacents i fins a tressímbols, tant en català com en cas-tellà. Es podria fer el mateix exerci-ci en altres idiomes, però requeririaun bon domini de les llengües.

En total he identificat 96 parau-les, 49 en català i 47 en castellà. No

Figura 1. Paraules en català que consten d’un sol símbolquímic.

Figura 2. Paraules en català que consten de dos símbols quí-mics contigus amb disposició horitzontal esquerra-dreta o ver-tical dalt-baix.

Figura 3. Paraules en català que consten de dos símbols quí-mics contigus amb disposició horitzontal dreta-esquerra o ver-tical baix-dalt.

Figura 4. Paraules en català que consten de dos símbols quí-mics contigus amb disposició en diagonal en qualsevol sentit.

Figura 6. Paraules en castellà que consten d’un sol símbolquímic.

Figura 5. Paraules en català que consten de tres símbols quí-mics contigus.

NPQ 466 • primer trimestre 2014 7

col·laboracions

són poques. No he sabut trobar pa-raules de més de tres símbols. Acontinuació dono el resum dels re-sultats, i les 10 figures correspo-nents a les diferents sopes, i que sónautoexplicatives. En alguna taula lesparaules tenen doble significat. Perexemple, a la figura 4 hi ha les pa-raules ReMo i MoRe fetes amb elsmateixos símbols.

SOPES DE SÍMBOLS ENCATALÀ

Usant 1 símbol: 27 paraules (fi-gura 1).

Usant 2 símbols: 21 paraules.

• Orientació horitzontal (esquerraa dreta) o vertical (dalt a baix):8 paraules (figura 2).

• Orientació horitzontal (dreta aesquerra) o vertical (baix a dalt):5 paraules (figura 3).

• Orientació diagonal en qualse-vol dels sentits: 8 paraules (fi-gura 4).

Usant 3 símbols i qualsevol ori-entació: 1 paraula (figura 5).

SOPES DE SÍMBOLS ENCASTELLÀ

Usant 1 símbol: 24 paraules (fi-gura 6).

Usant 2 símbols: 22 paraules.

• Orientació horitzontal (esquerraa dreta) o vertical (dalt a baix):5 paraules (figura 7).

• Orientació horitzontal (dreta aesquerra) o vertical (baix a dalt):5 paraules (figura 8).

• Orientació diagonal en qualsevoldels sentits: 12 paraules (figu-ra 9).

Usant 3 símbols i qualsevol ori-entació: 1 paraula (figura 10).

Tot aquest joc s’assembla alBoogle, que no és ni Google niDoodle, no confondre’ls. El Boogleés un joc de taula que consisteix aposar a l’atzar 16 daus –amb lletresa cada cara–, en una capsa planade 4x4 que només permet veure lacara superior dels daus. Guanya quiveu més paraules en forma de ca-dena de lletres. La cadena es potfer en horitzontal, vertical o diago-nal, o barrejant l’orientació en la

Figura 7. Paraules en castellà que consten de dos símbols quí-mics contigus amb disposició horitzontal esquerra-dreta o ver-tical dalt-baix.

Figura 8. Paraules en castellà que consten de dos símbols quí-mics contigus amb disposició horitzontal dreta-esquerra o ver-tical baix-dalt.

Figura 9. Paraules en castellà que consten de dos símbols quí-mics contigus amb disposició en diagonal en qualsevol sentit.Dues parelles es poden llegir en dos sentits.

Figura 10. Paraules en castellà que consten de tres símbolsquímics contigus.

8 NPQ 466 • primer trimestre 2014

col·laboracions

mateixa cadena, sempre que unalletra no s’usi més d’una vegada. Hiha diverses variants del joc, que res-tringeixen, per exemple, la longitud

Co N Te Cr U

U N Po Br Es Es C Ar Ra S S As I Pa S Se Nd Os.

Ti N C Ga Na, U Na C Ar I Ta Ti B O Ne S F Es Te S !

At U Ra T, Ra Mo N.

No, No Li D O Ni S Re S.

Po Br I S S O, No Te Pa. No Ho V Eu S ?

No Te Pa, P Er O Be Te V I, Se Li V Eu La B O Ta S O Ta La Br I C.

No Ho C Li S S O.

Si, I s Am Ag Al Ac Ar Au N Am I Ca. Si Li F As Al Mo I Na Se La Ga S Te Ne N V I C I S.

No, Ra Mo N, No Es V I C I, Si F Os Si S Po B Re Ho F Ar I Es T Am Be. Te, Po B Re !

Ag Ra I Ti F In S U Na Al T Ra.

B O Ne S F Es Te S !

de les paraules vàlides a 3 o méslletres. Cada paraula vàlida et dónapunts, tants més com més llarga ésla paraula.

Quantes paraules i de quinallargària podríem identificar si usés-sim la taula periòdica com a taulerde Boogle? Algú s’anima a comp-tar-ho?

Una altra opció de joc amb sím-bols dels elements és menys rigo-rosa, i molt més clàssica. Es tractade fer textos usant només símbols.Per exemple, aquí deixo una esce-na nadalenca, que no és fàcil de lle-gir, tediosa i carrinclona, però és quehi ha moltes limitacions... He man-tingut les majúscules dels símbols,i cal acostumar-se a que les parau-les es trenquin per allà on es pot.La redacció és força forçada, peròno hi ha gaires símbols on escollir.Si algú en sap més... ☯