permisosf.pdf

sector de la generalitat 1

DATA ACTUALITZACI: 21 DE JUNY DE 2013

REGULACI DE LES VACANCES, LLICNCIES,

PERMISOS, REDUCCIONS DE JORNADA I EXCEDNCIES

DEL PERSONAL FUNCIONARI DE LA GENERALITAT DE

CATALUNYA


Elaborat per: Carles Aguilar ([email protected]) NDEX ESQUEMA VACANCES, LLICNCIES, PERMISOS, REDUCCIONS DE JORNADA I EXCEDNCIES

Regulaci jurdica Pgina 2 Vacances Pgina 2 Llicncies -Per fer estudis sobre matries directament relacionades amb el lloc de treball -Per assumptes propis, sense retribuci -Per ra de malaltia -Per exercir funcions sindicals, formaci sindical o de representaci de personal

Pgina 3

Permisos regulats a larticle 96 del DL 1/1997 i a larticle 48 de lEBEP -Per trasllat de domicili -Per a exmens finals en centres oficials i altres proves definitives daptitud -Per deures inexcusables de carcter pblic o personal -Per assumptes personals, sense justificaci

Pgina 3

Permisos regulats a larticle 48 de lEBEP i a la Llei 8/2006 de conciliaci -Per matrimoni o per inici de la convivncia -Per lactncia -Per atendre fills prematurs -Per a la realitzaci dexmens prenatals i tcniques de preparaci al part (prenatal) -Per mort, accident, hospitalitzaci o malaltia greu dun familiar

Pgina 4

Permisos regulats a larticle 49 de lEBEP i a la Llei 8/2006 -Per maternitat (part, acolliment o adopci) -Per naixement, adopci o acolliment -Paternitat -Per situacions de violncia de gnere

Pgina 5

Permisos regulats nicament a la Llei 8/2006 -Per matrimoni dun familiar -Per atendre fills discapacitats -Perms sense retribuci per atendre un familiar -Permisos de flexibilitat horria recuperable

Pgina 6

Permisos regulats nicament a larticle 49 de lEBEP -Perms per cura de fill menor afectat per cncer o una altra malaltia greu

Pgina 6

Reduccions de jornada regulades a la Llei 8/2006 i al Decret 56/2012 -Reducci de jornada amb reducci proporcional de retribucions -Per discapacitat legalment reconeguda -Reducci dun ter o de la meitat de la jornada amb dret al 80% o al 60% de les retribucions -Per inters particular

Pgina 7

Reduccions de jornada regulades als articles 48 i 49 de lEBEP -Per atendre fills prematurs -Per ra de guarda legal per cura de menor de 12 anys, de persona gran que requereixi especial dedicaci o duna persona amb discapacitat que no desenvolupi cap activitat retribuda. -Per atendre un familiar de primer grau per ra de malaltia molt greu -Perms per cura de fill menor afectat per cncer o una altra malaltia greu

Pgina 8

Excedncia Voluntria -Per inters particular -Per inters particular, amb reserva del lloc de treball -Per incompatibilitats -Incentivada -Per tenir cura dun fill o filla -Per tenir cura de familiars -Per al manteniment de la convivncia -Per violncia de gnere

Pgina 9 i 10

Excedncia forosa. Graus de consanguinitat i afinitat

Pgina 11


VACANCES, LLICNCIES, PERMISOS i REDUCCIONS DE JORNADA

REGULACI JURDICA: -LLEI 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic (EBEP)

-Decret Legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, Text Refs de la Funci Pblica AGC -Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les AAPP de Catalunya

-Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre Jornada i Horaris de treball del personal funcionari AGC -Inclou les modificacions introdudes per la Llei catalana 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i admves. i de creaci de limpost sobre les estades en establiments turstics i el Real Decreto Ley 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento

de la competitividad

VACANCES

REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES

VACANCES

Art. 94 DL 1/97 Arts. 50 i 51 EBEP

Arts. 16 a 18 D56/2012 Art. 16 L8/2006

22 dies hbils (o la part proporcional al temps treballat durant

lany)

-Durant cada any natural, dret a gaudir dunes vacances retribudes de 22 dies hbils (exclosos els dissabtes)

-Amb carcter general, gaudiment entre 1 de juliol i 30 de setembre. (Els/les Secretaris/es Generals poden autoritzar/disposar altres perodes)

-Si el perms de maternitat, paternitat o datenci de fills prematurs coincideix amb el perode vacances, la persona afectada pot gaudir les

vacances un cop acabat el perms. -En cas de baixa per IT que impedeixi gaudiment durant lany natural, es

podran gaudir en el moment de la reincorporaci de la baixa, sempre que no hagin transcorregut 18 mesos a partir del final de lany que shagin originat.

-Les vacances es poden gaudir de forma fraccionada (mnim una setmana). -3 dies de vacances es podran gaudir de manera independent i allada al llarg

de lany, dacord amb les necessitats del servei. COMENTARI: El nou redactat de larticle 50 de lEBEP, efectuat pel RDL 20/2012, s taxatiu quan parla dun gaudiment de 22 dies hbils. Per tant resta

sense efecte la possibilitat de gaudir 23 dies hbils en cas de fraccionar les vacances, segons disposava larticle 18.1 del D56/2012. Per altra banda, cal recordar que els dies addicionals de vacances establerts a lanterior Decret de Jornada i Horaris (D295/2006) van ser derogats per la

Llei de mesures 5/2012 i ja no han estat recollits al vigent Decret 56/2012 de Jornada i Horaris.


LLICNCIES LLICNCIA REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES

*Per fer estudis sobre matries

directament relacionades amb el lloc de treball

Art. 95.1 DL 1/1997

-indeterminat

-Sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat orgnica -Per inters propi de l'Administraci: dret a percebre totes les seves

retribucions. -L'EAPC pot establir en la convocatria dels cursos l inters de l'Administraci

*Assumptes propis, sense

retribuci

Art. 95.2 DL 1/1997

-Mxim 6 mesos, cada

dos anys.

-Concessi: Subordinat a les necessitats del servei.

Per ra de malaltia

Art. 95.3 DL 1/1997 -En funci rgim previsi social acollit f

Per exercir funcions sindicals,

formaci sindical o representaci

de personal

Art. 95.5 DL 1/1997 Art. 48.c) EBEP

-Segons es determini per Reglament

Larticle 48.c) de lEBEP estableix que els funcionaris tenen perms per a realitzar funcions sindicals o de representaci de personal, en els termes que

es determinin. Larticle 10 del RDL 20/2012, estableix que aquests drets sajustaran estrictament al DL 1/1995 (Estatut Treballadors), LO 11/1985

(LOLS) y L7/2007 (EBEP), sens perjudici dels acords que es puguin exclusivament en lmbit de les Meses Generals de Negociaci.

*Larticle 122 del DL 1/1997 estableix que les llicncies per a fer estudis sobre matries relacionades amb el lloc de treball i per assumptes propis, sense retribuci, no les poden gaudir els interins ni el personal eventual.

PERMISOS (article 96 del DL 1/97 i Art. 48 EBEP)

PERMS REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES Trasllat de

domicili Art. 96 DL 1/1997 Art. 48.b) EBEP

-Sense canvi resid. 1 dia -Si comporta trasllat

altra localitat: fins 4 d.

-Degudament justificat (Larticle 48.b) EBEP noms preveu la concessi dun dia en cas de trasllat de

domicili sense canvi de residncia). Exmens finals

centres oficials (i altres proves def.

aptitud)

Art. 96 DL 1/1997 Art. 48.d) EBEP

-1 dia

(degudament justificat)

- altres proves definitives d'avaluaci i alliberadores: el temps indispensable per fer-les.

-Lart. 48.d) EBEP preveu la concessi dels dies per a concrrer a exmens finals i tamb preveu dems pruebas definitivas de aptitud.

Deures inexcusables c.

pblic o personal

Art. 96 DL 1/1997 Art. 48.j) EBEP

-Temps indispensable per complir-los

-Degudament justificat -Lart. 48.j) EBEP afegeix el supsit dels deures relacionats amb la

conciliaci de la vida familiar i laboral.

Assumptes personals sense

justificaci

Art. 96 DL 1/1997 Art. 48.k) EBEP Art. 19 D56/2012

-3 dies

- Subordinat a les necessitats del servei. -Es pot acumular a les vacances i fraccionar-ne el gaudiment

(Gaudiment per hores; mnim fraccions de 30 minuts). -Perode gaudiment: 1 de gener a 15 de gener de lany segent (per necessitats del servei, sen pot autoritzar durant 2 quinzena gener)

-Cal recordar que el RDL 20/2012 ha derogat larticle 48.2 de lEBEP que establia els dies addicionals de lliure disposici vinculats als triennis.


PERMISOS (article 48 EBEP i Llei 8/2006 de conciliaci) PERMS REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES

Per matrimoni o per inici de la convivncia

Art. 9 L8/2006 Art. 48.l) EBEP

-15 dies naturals consecutius

-Es pot gaudir termini d'un any data del casament o inici de la convivncia (Larticle 48.l) EBEP nicament fa referncia a matrimoni)

Lactncia

Art. 14 L8/2006 Art. 48.f) EBEP

-Fins que el fill/a sigui menor de 12 mesos

-1 h. diria, divisible en dues fraccions de 30m.

-Sincrementa proporcionalment en cas

de part (adopci o acolliment) mltiple.

-S'inicia un cop finit el perms per maternitat (La llei 8/2006 preveia una durada mxima de 20 setmanes, per larticle 48.f) de lEBEP preveu que la duraci sigui fins que el fill sigui menor de 12 mesos) -Les hores del perms de lactncia es poden compactar per a gaudir-ne en jornades senceres de treball, consecutives o repartides per setmanes, sense

alterar el moment d'inici del perode de perms i tenint en compte les necessitats del servei.

Per atendre fills prematurs

Art. 15 L8/2006 Art. 48.g) EBEP

-Art. 49.a) EBEP-

-Temps d'hospitalitzaci fins a un mxim de

dotze setmanes (art.49 EBEP: tants dies

com el nounat estigui hosp., mxim 13 setm.)

-Naixement d'un/a fill/a prematur o hospitalitzat a continuaci del part. -Aquest perms s'inicia a partir del finiment del perms per maternitat o de

la setzena setmana posterior al part, l'adopci o l'acolliment. -Art. 48.g) EBEP: Dret a absentar-se del lloc de treball un mxim de dues

hores diaries, percebent les retribucions ntegres. Aix mateix, tindran dret a reduir la seva jornada fins a un mxim de dues

hores, amb la disminuci proporcional de retribucions.

Prenatal

Art. 18 L 8/2006 Art. 48. e) EBEP

-Temps necessari indispensable

-Dones embarassades: dret a absentar-se del lloc treball per a assistir a exmens prenatals i a tcniques de preparaci per al part.

-Parelles que opten per adopci o acolliment: dret absentar-se per a dur a terme els trmits administratius requerits per lAdministraci competent.

-Justificar la necessitat de fer-ho en horari laboral. -Art. 48.e) EBEP: Per a la realitzaci dexmens prenatals i tcniques de

preparaci al part per les funcionries embarassades

Mort, accident, hospitalitzaci o

malaltia greu familiar

Art. 19 L8/2006 Art. 48.a) EBEP

-Mort, accident o malaltia greu dun familiar de primer o segon grau (art. 48.a) EBEP): a) Familiar de primer grau de consanguinitat o afinitat: -Tres dies hbils quan el succs es produeixi a la mateixa localitat -Cinc dies hbils si es produeix en una localitat diferent. b) Familiar de segon grau de consanguinitat o afinitat: -Dos dies hbils quan el succs es produeixi a la mateixa localitat -Quatre dies hbils si es produeix en una localitat diferent. -Hospitalitzaci dun familiar fins al segon grau (aplicaci criteris art. 19 L8/2006) : -2 dies laborables -Ampliable a 4 dies si el fet es produeix en un municipi diferent del municipi del lloc de treball -Excepcionalment i per motius degudament justificats, es poden ampliar aquests permisos fins a 6 dies laborables.


PERMISOS (article 49 EBEP i Llei 8/2006 de conciliaci) PERMS REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES

Maternitat (Part, acolliment

o adopci )

Art. 11 L8/2006

Art. 49 a) y b) EBEP

-16 setmanes, ampliables 2 setmanes per cada fill/a

a partir 2on.

-Lart. 49 de lEBEP preveu que tamb es

pugui ampliar en dues setmanes en el supsit

de discapacitat del fill/a.

-En pot gaudir qualsevol dels dos progenitors - L'altre progenitor/a o progenitora, pot fer s en el cas de mort o malaltia

incapacitant de la mare o en el cas de guarda legal exclusiva. -En el cas de filiaci biolgica, el perode de perms pot comenar abans o

immediatament desprs del part. -Adopci o acolliment: Computa a partir sentncia judicial o resoluci admva -Sis primeres setmanes posteriors al part: descans obligatori per a la mare.

-La persona que gaudeix del perms per maternitat ho pot fer a temps parcial, duna manera ininterrompuda (requereix acord previ amb lrgan competent). Aquesta possibilitat s incompatible amb els permisos de lactncia o per fills

prematurs i amb la reducci de jornada per guarda legal. -Lart. 49. b) de lEBEP estableix que si fs necessari el desplaament dels

progenitors al pas dorigen de ladoptat, en els casos dadopci o acolliment internacional, es t dret, a ms, a un perms de fins a 2 mesos de durada, percebent durant aquest perode exclusivament les retribucions bsiques.

Amb independncia daquest perms, el perms per adopci o acolliment podr iniciar-se fins a 4 setmanes abans de la resoluci judicial dadopci o

decisi administrativa o judicial dacolliment. Per naixement,

adopci o acolliment

Art. 12 L8/2006 Art. 49.c) EBEP

-5 cinc dies laborables consecutius dins els deu

dies segents

- El pot gaudir el/la progenitor/a que no gaudeix del perms per maternitat -Ampliable a 10 dies (dos fills) i a 15 dies (tres fills o ms)

Paternitat

Art. 13 L8/2006 Art. 49.c) EBEP

-Quatre setmanes consecutives

-El progenitor o progenitora, sens perjudici del dret al perms de maternitat, t dret a un perms de quatre setmanes consecutives.

-Es pot gaudir fins que fineixi perms maternitat o immediatament desprs del finiment daquest perms.

-El progenitor o progenitora duna famlia monoparental, si t la guarda legal exclusiva del fill o filla, tamb pot gaudir del perms de paternitat a

continuaci del de maternitat.

Per situacions de violncia gnere

Art. 21 L8/2006 Art. 49.d) EBEP

-Temps necessari

indispensable

-Dret que aquestes faltes d'assistncia es considerin justificades d'acord amb el que determinin els serveis socials, policials o de salut corresponents.

-Hores flexibilitat horria necessries per a llur protecci o assistncia social.

Larticle 49 EBEP estableix els permisos per motius de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral i per ra de violncia de gnere i estableix que en tot cas es concediran aquests permisos amb les corresponents condicions mnimes


PERMISOS nicament regulats a la Llei 8/2006 PERMS REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES

Matrimoni dun familiar

Art. 10 L8/2006 -1 dia, ampliable a 2 d. si t lloc fora Catalunya

-Familiar fins al segon grau afinitat o consanguinitat

Per atendre fills

discapacitats

Art. 17 L8/2006

-Absncia lloc de treball per assitir a reunions o

visites fills discapacitats. -2 h. flexibilitat horria

- Assistir a reunions o visites en els centres educatius especials o sanitaris on rebin suport els fills/es discapacitats/es.

-Flexibilitat horria diria per a poder conciliar els horaris dels centres d'educaci especial o dels altres centres on rebi atenci fill discapacitat.

Perms sense retribuci per atendre a un

familiar

Art. 20 L8/2006

-Mnim 10 dies; mxim 3 mesos. Prorrogable fins

a 3 mesos ms, excepcionalment

-Per atendre familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat -Aquest perms s incompatible amb l'autoritzaci de compatibilitat, que

resta suspesa d'ofici fins al finiment del perms.

Flexibilitat horria

recuperable

Art. 22 L8/2006

-Mnim 1 h.; mxim 7 h.

-Per a visites o proves mdiques d'ascendents o descendents fins al segon grau de i per a reunions de tutoria amb els docents responsables dels fills.

-El temps d'absncia l'ha de recuperar la persona afectada durant la mateixa setmana en qu gaudeix del perms (necessitats del servei).

La llei 8/2006 estableix que no es pot concedir un mateix tipus de perms a dues persones el mateix fet causant, llevat que lexerceixin duna manera alternativa i que el termini global no superi lestablert com a mxim per a cada tipus de perms, a excepci de: a)- perms per matrimoni dun familiar; b)- perms per maternitat;

c)- perms per atendre fills discapacitats; d)- perms per mort, accident, hospitalitzaci o malaltia greu dun familiar.

PERMISOS nicament regulats a l ART. 49 EBEP PERMS REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES

Perms per cura de fill menor afectat per

cncer o una altra malaltia

greu

Art. 49. e) EBEP

-Mentre duri lhospitalitzaci i/o

tractament continuat

REDUCCI DE JORNADA DALMENYS LA MEITAT DE LA DURACI

DAQUELLA, PERCEBENT LES RETRIBUCIONS NTEGRES.

(Art. 49.e) EBEP: Redactat segons Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualitzacin, adecuacin y modernizacin del Sistema de Seg. Social).


REDUCCIONS DE JORNADA (Llei 8/2006 i Decret 56/2012)

REDUCCI J. REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES

Reducci de jornada amb

reducci proporcional de

retribucions

Art. 24 L8/2006

-Fins que el fill o filla sigui menor de 12

anys

-Reducci dun ter o de la meitat de la jornada, amb reducci proporcional de retribucions. Si les necessitats del servei ho permeten, la

reducci pot sser duna altra fracci de jornada, que ha dsser en tot cas dentre la vuitena part i la meitat de la jornada.

-Tenen dret les persones que per ra de guarda legal tenen cura directa dun fill o filla menor de 12 anys (sens perjudici de la reducci dun ter o meitat de la

jornada amb dret al 80% o al 60% de retribucions per cura de fill menor de sis anys, establert a larticle 26. a) Llei 8/2006)

Cal recordar que la llei catalana 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i admves., va suprimir la reducci de jornada dun ter de la jornada de treball, amb el total de retribucions, per tenir cura dun fill o filla, durant un any a partir del finiment del perms de maternitat o de la

setzena setmana posterior al part, per tenir

Reducci jornada per discapacitat

legalment reconeguda

Art. 25 L8/2006

-Equivalent al temps que hi han de dedicar

-Persones amb discapacitat legalment reconeguda que, per aquest motiu, han de rebre tractament en centres pblics o privats dret reducci de jornada

-Sense prdua de llurs retribucions ntegres. -Cal un informe del servei mdic corresponent que justifiqui la necessitat del tractament, la periodicitat o durada aproximada i la necessitat que es dugui a

terme en l'horari laboral.

Reducci jornada 1/3 1/2, amb

dret 80% 60% de les

retribucions

Art. 26 L8/2006 Art. 21 D56/2012

-Variable

Supsits: -Per a tenir cura d'un/a fill/a menor de 6 any (i se'n tingui la guarda legal).

Es pot optar per gaudir de forma compactada (art. 21 D56/2012) -Per a tenir cura d'una persona amb discapacitat psquica, fsica o sensorial

que no faci cap activitat retribuda (i se'n tingui la guarda legal). -Perqu tenen a crrec un familiar, fins al 2 grau, amb una incapacitat o

disminuci reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependncia que li impedeix sser autnom, o que requereix dedicaci o atenci especial.

-Les dones vctimes de la violncia de gnere, per a fer efectiva llur protecci o llur dret a l'assistncia social ntegra (La regulaci de lEBEP daquest supsit

preveu la reducci proporcional de retribucions)

Reducci jornada

per inters particular

Art. 20 D 56/2012

-Variable

-Reducci dun 15%, dun ter o la meitat de la jornada per inters particular, amb reducci proporcional de retribucions i subordinada a

necessitats del servei i subjecta al rgim dincompatibilitats. -No es pot concedir aquesta reducci de jornada al personal que presta

serveis en rgim de jornada de dedicaci especial. -No es pot sol.licitar la realitzaci de la jornada ordinria fins que transcorri un

any des de linici de la reducci de jornada.


REDUCCIONS DE JORNADA (articles 48 i 49 EBEP)

REDUCCI J. REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES Per atendre fills

prematurs (explicat en lapartat de permisos)

Art. 48.g) EBEP

-Mxim dues hores

-Al marge del perms de lart. 48.g) EBEP (Dret a absentar-se del lloc de treball un mxim de dues hores diaries, percebent les retribucions ntegres) aquest

mateix article preveu el dret a reduir la seva jornada fins a un mxim de dues hores, amb la disminuci proporcional de retribucions.

Per ra de guarda legal per cura menor de 12

anys, persona gran especial dedicaci o

persona amb discapacitat cap

activitat retribuda

Art. 48.h) EBEP

Aquestes excedncies estarien ja regulades

als articles 24 i 26 de la Llei 8/2006.

-Variable

-Quan el funcionari/a tingui cura directa dalgun menor de 12 anys, persona gran

que requereixi especial dedicaci, o duna persona amb discapacitat que no desenvolupi cap activitat retribuda, tindr dret a la reducci de la seva

jornada de treball, amb disminuci de les retribucions que corresponguin -Tindr el mateix dret el funcionari/a que sencarregui de la cura directa dun

familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons dedat, accident o malaltia no es pugui valer per si mateix i no desenvolupi cap

activitat retribuda.

Per atendre un familiar de primer grau per raons de

malaltia molt greu

Art. 48.i) EBEP

-Mxim un mes

-El funcionari/a tindr dret a sol.licitar una reducci de fins al 50% de la

jornada laboral, amb carcter retribuit, per raons de malaltia molt greu i pel termini mxim dun mes.

Perms per cura de fill menor afectat per

cncer o una altra malaltia

greu

Art. 49. e) EBEP

-Mentre duri lhospitalitzaci i/o

tractament continuat

-Mxim fins que el menor compleixi

18 anys

-Reducci de jornada dalmenys la meitat de la duraci daquella, percebent les retribucions ntegres.

-Fill menor afectat per cncer o qualsevol altra malaltia que impliqui un ingrs hospitalari de llarga duraci i requereixi la necessitat de la seva cura directa, contnua i permanent acreditada per linforme del serveis de salut competents.

(Art. 49.e) EBEP: Redactat segons Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualitzacin, adecuacin y modernizacin del Sistema de Seg. Social).

Cal recordar que la disposici transiotria quarta de la Llei de Mesures 5/2012, preveu la reducci de jornada del 15% dels llocs ocupats pels

funcionaris/es interins/es, amb una duraci mxima de 2 anys.


EXCEDNCIES

EXCEDNCIA VOLUNTRIA Art. 89 EBEP / Art. 86 DL1/97

-Significa el cessament temporal de la relaci de treball, sense dret a percebre cap tipus de retribuci (per amb dret de reingrs). -En cap cas es podr concedir excedncia voluntria a un funcionari que estigui sotms a expedient disciplinari o

pendent del compliment duna sanci (excepte excedncia per cura de fills i per incompatibilitats). TIPUS

CONCEPTE DURADA RESERVA LLOC TR. RETRIBUCIONS

1.- Per inters particular (Art. 86.2.a) DL 1/97)

-Cal haver prestat serveis efectius en qualsevol administraci pblica durant els 5 anys

immediatament anteriors. -La concessi resta subordinada a les

necessitats del servei, degudament motivades. -Procedir declarar lexcedncia voluntria als funcionaris pblics quan, finalitzada la causa

que va determinar el passi a una situaci diferent a la de servei actiu, incompleixin la

obligaci de sollicitar el reingrs en el termini establert reglamentriament.

Mnim 2 anys

NO

NO

2.- Per inters particular, AMB RESERVA DE LLOC DE

TREBALL (Disp. Tr. 6 Llei 5/2012)

-Dret a gaudir daquesta excedncia durant els tres anys segents a lentrada en vigor de la

llei 5/2012 (23/03/2012). -Noms pot acollir-se el personal que en

moment dentrada en vigor de la llei estigui en actiu o en una altra situaci administrativa que

comporti reserva del lloc de treball. -Aquesta excedncia impedeix docupar llocs de

treball en el sector pblic sota cap tipus de relaci funcionarial o contractual.

Mnim 1 any i

mxim tres anys

SI

Dret a la reserva de lloc de treball i al

cmput del temps a efectes de triennis i grau

personal.

NO

3.- Per incompatibilitats (Art. 86.2.c) DL 1/97)

Es concedeix si els funcionaris pblics es troben en situaci de servei actiu en altre cos o

escala de qualsevol AP, sempre que no els correspongui quedar en altra situaci i llevat que

hagin obtingut la pertinent declaraci de compatibilitat. Aquesta situaci pot sser

declarada automticament i dofici per lrgan competent.

No determinada

NO

NO

4.- Excedncia incentivada

(Art. 86.5 DL 1/97)

El Govern pot aprovar mesures especfiques

per incentivar lexcedncia voluntria. No es pot ocupar llocs de treball en el sector pblic.

5 anys (Si no es sollicita el reingrs, es passa a

E.V. per inters particular)

NO

NO


SITUACI CONCEPTE DURADA RESERVA LLOC TR. RETRIBUCIONS

5.- Per a tenir cura dun fill/a (Art. 4 Llei 8/2006) (Art. 89.4 EBEP)

Es pot sollicitar en qualsevol moment a partir del naixement o de la sentncia o la resoluci

judicial de constituci de ladopci o acolliment. El perode dexcedncia computa al efectes de reconeixement de triennis, consolidaci de grau

personal i del sistema de previsi o drets passius.

Aquesta excedncia s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat, que resta

suspesa dofici fins a la finalitzaci del termini dexcedncia.

Mxim 3 anys (a comptar de la data de

naixement o de la sentncia o resoluci

judicial en cas dadopci o acolliment)

SI (lloc de treball amb

destinaci definitiva)

NO

6.- Per a tenir cura de familiars

(Art. 5 Llei 8/2006) (Art. 89.4 EBEP)

Per tenir cura de familiars fins 2n. grau que estigui al seu crrec, que per raons dedat,

accident, malaltia o discapacitat no es pugui valer pel seu compte i no pugui exercir activitat

retribuda. El perode dexcedncia computa al efectes de reconeixement de triennis, consolidaci de grau


Aquesta excedncia s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat, que resta

suspesa dofici fins a la finalitzaci del termini dexcedncia.

Mnim 3 mesos / Mxim 3 anys

(segons acreditaci del grau de dependncia i

durada estimada daquesta)

(Lart. 89.4 de lEBEP no estableix un lmit mnim)

SI

NO

7.- Per manteniment de la convivncia

(Art. 6 L8/2006) (Art. 89.3 EBEP: excedncia

voluntria per agrupaci familiar)

Si el cnjuge del f resideix en altre municipi per

haver obtingut lloc treball estable (LEBEP estableix que ha de ser un lloc definitiu

en qualsevol AP).

Mnim 2 anys;

mxim 15 anys. (LEBEP no estableix cap termini mnim ni mxim)

NO

NO

8.- Excedncia per violncia gnere

(Art. 7 Llei 8/2006) (Art. 89.5 EBEP)

-Satorga a les dones vctimes de la violncia de gnere, pel temps que ho sollicitin.

-No sexigeix haver prestat un temps mnim de serveis i no s exigible un termini de permanncia en aquesta excedncia.

- El perode dexcedncia computa al efectes de reconeixement de triennis, consolidaci de grau


Mnim: No s necessari cap mnim.

Mxim: Indeterminat.

-Si durant primers sis

mesos; prorrogables per perodes 3 mesos

(mxim 18 m.) (LAP ha de notificar

amb un mes dantelaci)

Durant els 2 primers mesos daquesta

excedncia, la funcionria tindr

dret a percebre les retribucions ntegres

i, si sescau, les prestacions familiars

per fill a crrec.


Condicions generals de les excedncies regulades a la L8/2006: -No es poden acumular dos perodes dexcedncia en el cas que sesdevingui una nova causa. Si durant un perode dexcedncia un nou subjecte causant dna dret a excedncia, linici daquesta posa fi al primer.

-Lexercici simultani duna excedncia per dues persones que presten serveis a lAdministraci per ra dun mateix fet causant noms est perms, amb autoritzaci prvia, si ho solliciten duna manera expressa els interessats i no afecta el funcionament dels serveis.

-Un cop finalitzada la causa dexcedncia voluntria, shaur de sollicitar el reingrs al servei actiu, dins el termini d1 mes. Cas de no fer-ho , es declarar dofici la situaci dexcedncia voluntria per inters particular.

SITUACI

CARACTERSTIQUES

DURADA

RESERVA LLOC TR.

RETRIBUCIONS

EXCEDNCIA FOROSA

Art. 90 DL 1/97

-Es procedent de declarar lexcedncia forosa en els segents casos:

*Si, dacord amb els procediments legalment vigents, es produeix una reducci de llocs de

treball i no s possible mantenir els funcionaris afectats en servei actiu per manca

de vacant pressupostada. *Si un funcionari sollicita el reingrs desprs de complir la suspensi ferma i aquest no s

possible per manca de vacant amb dotaci pressupostria.

-Els excedents forosos sn reingressats

provisionalment quan es produeix una vacant amb dotaci pressupostria i tenen dret

preferent els excedents per reducci de llocs de treball i en darrera instncia els excedents

procedents duna suspensi ferma.

INDETERMINADA

(En aquesta situaci, el funcionari t lobligaci de

participar en tots els concursos que es

convoquin, si no seran declarats en excedncia

voluntria per inters particular)

NO

El temps dexcedncia forosa s computable a efectes de drets passius

i triennis.

-Dret a percebre retribucions bsiques

(+ajut familiar, si sescau)

GRAUS DE CONSANGUINITAT I AFINITAT GRAUS Titular / Cnjuge PRIMER Pare / Mare Fill / Filla Sogre / Sogra Gendre / Nora (Jove) SEGON Avi / via Germ / Germana Nt / Nta (i els cnjuges) Cunyat / Cunyada TERCER Besavi / Besvia Oncle / Tia Nebot / Neboda Besnt / Besnta QUART Cos / Cosina Cnjuges cosins germans

permisosf.pdf

Documents

Transcript of permisosf.pdf