La carn de pollastre, és la carn fresca mésconsumida; és una carn blanca, amb pocgreix, i el seu consum va en augment a totel món. És apta per a totes les dietes i edats,des de la infància fins a la tercera edat.

Els ous són elements d´alt valor nutritiu, unafont importantíssima de proteïnes, impres-cindible a qualsevol cuina, usats als entre-mesos, als plats centrals dels àpats i fins ales postres i salses.

Avui en dia, els treballs científics estan tirantper terra totes les teories que perjudicavenel seu consum..., seria difícil imaginar un mónsense ous de gallina...

El Sector Avícola, junt amb el Departament d´Agricul-tura de la Generalitat, va crear a Reus, l’any 1987 el Centrede Sanitat Avícola de Catalunya - CESAC. Aquest centre,de prestigi internacional, vetlla per la sanitat de les ausi els seus productes. Té una extensió de més de 1.500 m2

i hi treballen 18 tècnics.

La carn del pollastre i els ous són productes alimentarisd´alta qualitat nutricional, i avui dia tenen una totaltraçabilitat des de la granja a la taula, amb controls oficials,tant a les granges com als escorxadors i centres de clas-sificació.

Pel que fa als ous, és important, com en molts productesalimentaris, valorar-ne la frescor. Si volem estar segursque estem consumint-los dels produïts a Catalunya, caldràque tinguin els següents números identificatius:Barcelona 08; Girona: 17; Lleida 25 i Tarragona 43.

A Catalunya tenim operatives més de 2.300 grangesde tot tipus d’aviram (pollastres, ponedores, paons,guatlles...). Tenint en compte que el factor multiplicadorés de 6 treballadors per cada granger, el personal empratal sector és de 13.800 persones.

Com es pot veure, no és fàcil abastir al con-sumidor de proteïnes nobles a preus ajustats.Segons estadístiques de la Unió Europea, elspreus dels pollastres i ous espanyols són elsmés barats de tota la UE i tenen reconegudala millor qualitat.

Catalunya és una Comunitat càrnica, afirma-ció que descansa en el fet que, de la Produc-ció Final Agrària Catalana (PFA), el 65%són produccions ramaderes: porcí, aviram,vaquí, cunícola, oví; la resta, el 35%, sónproduccions agrícoles, per cert, molt variadesal nostre país (fruits secs, fruita dolça, oliveres,vinya, cítrics, arròs, cereals, tot tipus deverdures ...).

L´avicultura és important a Espanya i Catalunya. Espanyaés la segona productora dins la UE d’aviram i ous, iCatalunya produeix el 30% de l´aviram de tota Espanyai el 16% dels ous. L’avicultura és a Catalunya el segonsector agrari, després del porcí.

El Sector avícola, integra un procés productiu moltcomplex. Perquè un ou o un pollastre arribin a les nostrestaules, es requereix encadenar etapes d´alta profes-sionalitat: necessitem cereals i matèries primeres,fàbriques de pinsos, sales de covar, granges i grangersprofessionals, controls veterinaris per garantir la sanitat,escorxadors, sales de desfer, centres de classificació iembalatge d´ous...

COORDINADORA D’USUARIS DE LA SANITAT • NOVA ÈPOCA • SETEMBRE 2006 • Número 12

Avgda. Portalde l’Àngel 7, àtic A-B-C

Tel: 93 302 41 38 • Fax 93 317 85 75usuarissanitat@telefonica.net

www.cus-usuaris.org

L’Avicultura a Catalunya.La carn d’aviram i els ous

Josep Ma Marsal i Cavallé

Director de la FederacióAvícola Catalana

2

Seguretat alimentàriaSeguretat alimentària

Seguretat alimentàriaSeguretat alimentària

Diferents tipus d’aliments. Volem saber el qué mengem...

Com ja es de domini públic des del proppassat 1de juliol es va exhaurir el període transitori per a lautilització del terme “bio” per aquells productes queno procedien de la agricultura ecològica, es a dir,els anomenats “falsos bio”. D’aquesta manera elgovern acompleix amb el requeriment normatiu dela Unió Europea. Per tant, des de la data esmentadales diferents comunitats autònomes hauran hagutde posar fi a l’existència d’aquests pro-ductes enels diferents punts de venda del sector alimentari.

En aquest sentit el conjunt del sector de produccióecològica, així com també les associacions de consu-midors i associacions agràries, han valoratpositivament la fi d’una situació que creava unacompetència deslleial, perjudicis als productorsecològics i una evident desin-formació alsconsumidors.

Per la seva part, la Comissió Europea ha anunciatrecent-ment l’elaboració d’un nou reglament sobreproducció ecològica amb l’objectiu de millorar laclaredat tant pels consumidors com pels agricultors.Una nova normativa que considerarà les diferenciesregionals de clima i condicions i millorarà la lliurecirculació de béns ecològics a la Unió Europea.

Nosaltres, a partir d’aquest fet, volem aprofitaraquestes línies per aclarir conceptes i facilitarinformació útil i entenedora pels lectors, diferenciantels diferents tipus d’aliments que podem trobar almercat: els “bio”, els funcionals o enriquits, elsprobiòtics i els prebiòtics, els light, els transgènicsi els dietètics.

El concepte d’aliment “bio” està associat a salut idieta, i significa que l’aliment en qüestió ha estatelaborat amb ingredients que procedeixen de

l’agricultura o ramaderia ecològica, també anome-nada biològica, sense productes químics ni pesti-cides, sense colorants ni conservants i sense capmanipulació genètica. Aquest aliments podentambé incorporar microorganismes probiòtics, és adir bacteris que influeixen de manera positiva en laprevenció i el tractament de determinades malalties,protegint-nos d’infeccions i de substancies tòxiques.

Els aliments funcionals són aliments modificats alsque s’ha afegit o eliminat un o varis ingredients o

3

Seguretat alimentàriaSeguretat alimentària

Seguretat alimentàriaSeguretat alimentària

als que s’ha variat l’estructura química i labiodisponibilitat de nutri-ents amb la finalitat demillorar les funcions vitals del nostre organisme.(Llet amb gelea reial, barretes energè-tiques,begudes isotòniques, ous DHA, margarina enri-quida amb fitosterols, etc)

Els aliments probiòtics són aquells que incorporenmicroorganismes vius en quantitats suficients peralterar o modificar la flora intestinal i exercir efectespositius en la nostra salut més enllà dels efectesnutricionals tradi-cionals. Alguns dels microorga-nismes que incorporen aquests aliments són: elbifidobactèrium, el lactobacillus acidòfilus, ellactobacillus casei immunitas, etc.

Pel que fa als aliments prebiòtics hem de dir quesón els que contenen substàncies que resisteixenla digestió al budell prim i són susceptibles de serfermentades per la flora bacteriana al budell gruixut,amb un efecte favorable sobre aquesta i, tambésobre el nostre organisme. Entre el prebiòtics podemtrobar diferents tipus de fibra (soluble, lignina,oligosacàrids no digeribles, etc.) que s’inclouen enproductes com la llet, els iogurts i les margarines,entre d’altres. Els seus efectes són positius pelcolesterol, la millora de la flora intestinal iespecialment la millora del metabolisme del calci,obrint noves expectatives en la prevenció del’osteoporosi.

Els aliments “ligth” són aquells que presenten unpercentatge d’energia (l’energia es mesura encalories) inferior al seu aliment de referència, es adir, al mateix aliment en la versió habitual. Per poderparlar amb propietat d’un aliment “ligth” és necessarique aquest parteixi d’un aliment que ja existeixi enel mercat (pot ser natural o manufacturat) i nomésd’aquest manera podrà etiquetar-se com a tal. Elmenor índex de calories s’aconsegueix al reduir o

substituir algun delscomponents de l’alimentde referència disminuïtla quantitat d’hidrats decarboni (sucres) i subs-tituint-los per edulco-rants o reduint l’aport degreixos utilitzant subs-titutius.

Els aliments transgènics- estan elaborats a partird’un organisme modificat genèticament o quecontenen en la seva composició algun ingredientprocedent d’un organisme modificat genèticament.Aquest procés es desenvolupa través de tècniques

d’enginyeria genètica en laboratori, incorporant algenoma dels aliments nous gens procedents d’altresorganismes o modificant els seus propis. El resultatd’aquest procés els confereix noves propietats(resistència a plagues, a herbicides i producció desubstàncies d’interès nutricional). Els productestransgènics que podem trobar al mercat són pinsosanimals i aliments de consum humà. La normativaeuropea indica que l’etiquetatge d’aquests pro-ductes ha d’indicar clarament si són organismesmodificats genèticament quan el seu contingutsuperi el 0’9% de transgènics.

I finalment direm que els aliments dietètics sónaquells que estan destinats a una alimentacióespecial i que han estat elaborats o formulatsespecialment per al tractament dietètic de pacientssota supervisió mèdica. Aquests aliments estandestinats a satisfer totalment o parcialment lesnecessitats alimentàries dels pacients amb unacapacitat limitada, deficient o alterada per ingerir,digerir, absorbir, metabolitzar o excretar alimentsnormals o determinats nutrients o metabòlitsd’aquests aliments, o bé que necessitin altresnutrients determinats clínicament amb un trac-tament dietètic que no es pugui efectuar únicamentmodificant la dieta normal, amb altres alimentsdestinats a una alimentació especial, o mitjançantambdues coses.

ConsumConsum

ConsumConsum

4

L’aire condicionat

Els riscos informàtics

Arriba l’estiu i cada cop més compremaparells d’aire condicionat per tal defer front a les fortes calors. Us volemindicar uns consells a tenir en comptepera la compra i utilització d’aquestsaparells, obtenint-ne la màximaoptimització.

- Buscar diversos pressupostos icomparar els preus. Tenir encompte les pròpies necessitats, jaque si durant l’hivern es necessitacalefacció, potser seria convenientcol·locar un aparell d’aire condicio-nat amb bomba de calor .

- Conèixer tots els detal ls icaracterístiques de l’aparell. A més,cal saber si l’IVA i la instal·lacióestant inclosos en el preu final.

- Precaució en el cas de la compra

d’un aparell en oferta, ja que enspodríem trobar amb aparells poceficients energèticament i excessi-vament sorollosos.

- Fixar-se en l’etiqueta energètica:les A, B i C (color verd) es consi-deren de baix consum.

- És convenient que un tècnic visitiel lloc on volem l’aire condicionat,ja que ell sabrà quin aparell és elmés adequat, la quantitat defrigoríes que necessitem, la ubica-ció de les unitats condensadores....

- La instal·lació ha de respectar lanormativa vigent del municipi,comunitat de propietaris.....

- Exigir sempre una factura deta-llada. En el cas que la instal·lacióno estigui inclosa en el preu, de-manar-ne una altre als instal·ladors.

Les factures ens serveixen perefectuar la corresponent recla-mació en el cas que fos necessari.

- Quan utilitzem l’aire condicionat,cal no oblidar que hem demantenir totes les portes i finestrestancades i la temperatura del’habitatge a un nivell adequat(25º-26º C.)

Per últim, indicar-vos que el respectemediambiental i el consum respon-sable són cosa de tots.

Cada dia som més els que utilitzeml’internet. De fet, aquesta és una einaútil i cada cop més necessària. Saber-la utilitzar és important, i per això calconèixer quins són els r iscosinformàtics existents.

Podem pensar que la utilització delcorreu electrònic no implica cap perill,però cada cop més rebem tramesesdubtoses que intenten aconseguir lesnostres dades per utilitzar-les demanera fraudulenta. Les més cone-gudes son:

- PHISHING. Consisteix en la tramesade missatges de correu o SMS almòbil, fent veure que són enviatsdes d’una entitat financera, orga-nismes oficials, empreses, etc... onens demanen que entrem a unapàgina web falsificada molt sem-blant a l’original de l’entitat, pertal de verificar o actualitzar dadespersonals per diversos motius.Amb tot això, aconsegueixennúmeros de comptes corrents, de

targetes de crèdit, contrasenyes,PINS, claus d’accés..., i desprésutilitzen aquesta informació demanera fraudulenta i delictiva.

- PHARMING. La finalitat també ésaconseguir dades personals iconfidencials dels usuaris inter-nautes, i utilitzar-les de manerafraudulenta. A través d’un correuelectrònic, aparentment buit,s’introdueix un programa informà-tic que activa un executable quemanipula i modifica les adreces delservidor de noms de domini.D’aquesta manera quan un usuarientra a la web d’una entitat de laque és client, aquesta es direc-cionada a una pàgina web falsaperò idèntica a l’original.

Per tal d’evitar el màxim possibleaquests riscos, cal:

- No fer cas de cap missatge quedemani informació o dadespersonals, ni tant sols quan hodemanen amb caràcter urgent.

- No fer cas de correus enviats perentitats de les que no s’és client.

- En cas de dubte, comprovar laveracitat del missatge trucant al’entitat emissora.

- Evitar obrir missatges de spam.- Mantenir el navegador i el client

de correu electrònic actualitzats iutilitzar solucions de seguretatcompletes: antivirus, tallafocs.....

Informació resumida del opuscle “Prevenció deriscos informàtics”, editat per l’Ajuntament deBarcelona.

5

ConsumConsum

Consum

Consum

Què hem de fer en cas de pèrdua del nostre equipatgequan viatgem en avió? En primer lloc hem de tenir clarque la companyia aèria és responsable dels danys sorgitsa l’equipatge fac-turat, encara que no en tingui la culpa.Per tant, en cas de danys, pèrdua, retard o destrucció delnostre equi-patge, ho hem de notificar en el tauler dela companyia el més aviat possible. En cas dedeteriorament, disposem de 7 dies a comptar des dellliurament, i per retard són 21 dies.

Si la companyia en la que viatgem és diferent a lacontractada, ens podem dirigir a qualsevol de les dues.

Si per motius de pèrdua o retard, necessitem compraralgun article de primera necessitat, cal guardar semprela factura o tiquet de compra, ja que la companyia ensho abonarà.

En el cas que haguem d’interposar una denúncia davantels tribunals, el termini és de 2 anys des de la datad’arribada del vol relacionat amb la queixa efectuada.

Perdua de l’equipatge en el transport aeri

Portar el cotxe al taller, ja sigui peravaries o bé per revisions, es potconvertir en algunes ocasions en unbon mal de cap. Són moltes les queixesrelacionades amb aquest sector i peraixò, ens agradaria donar-vos una sèriede consells que cal que tingueu encompte:

- Tots els tallers han de tenir a la vistadel públic una placa identificativaconforme és un taller autoritzat. Amés han de donar informació delsserveis que presten. Desconfieu siaixò no es compleix.

- Tenim dret a que se’ns presenti unpressupost, sempre per escrit, deles actuacions que s’han de fer. Sidurant la feina, el mecànic creuconvenient reparar alguna cosa nopressupostada, cal que ens ho facisaber per tal de donar el nostreconsentiment.

- Sempre que deixem el cotxe altaller, ens han de donar un res-guard de dipòsit, que servirà perpoder retirar-lo i que responsa-bilitza al taller, dels possibles danysque el cotxe pugui patir mentre és

a dins. En els casos que existeixipressupost, aquest ja fa funcionsde resguard de dipòsit sempre iquan, estigui signat pel taller i perl’usuari.

- Sempre hem de rebre una facturaque ha d’estar desglossada, distin-gint entre les peces canviades i lamà d’obra.

- Les peces de recanvi han de sernoves. El consumidor té dret a quese li lliurin les peces substituïdes.

- Cal tenir en compte que les repa-racions tenen una garantia mínimade 3 mesos. Si el cotxe es torna aespatllar estant dins el període degarantia, per tal que aquesta es faciefectiva, és necessari portar-lo almateix taller on es va fer la primerareparació. Les reparacions engarantia són gratuïtes i no s’had’acceptar cap despesa addicio-nals com ara grues o desplaça-ments.

- Si un client no es pronuncia sobrel’acceptació del pressupost o béno retira el vehicle un cop reparat,el taller pot cobrar despeses d’es-

tança. Això pot passar només encas que aquesta situació estiguiprèviament anunciada.

- Per últim, heu de saber queaquests establiments han de tenirfulls de reclamació a disposiciódels clients. Com a consell us po-dem dir que a l’hora de triar untaller per al vostre cotxe, tingueupreferència per un que estiguiadherit al sistema Arbitral deConsum.

Ens cal portar el cotxe al taller?

Salut

6

El fum cega els seus ulls?

Joan R. Villalbí,Doctor en Medicina, Mestre en Salut PúblicaAgència de Salut Pública de Barcelona

Ja fa 40 anys que els primers estudis científics varenmostrar el mal que el tabac feia a la salut. Avui sabemprou bé que el tabac es una de les primeres causes decàncer, de malalties de la circulació i del pulmó, i d’altresproblemes de salut. Fa menys anys hem descobert quel’aire contaminat pel fum de tabac també fa mal als nofumadors que el respiren. I tanmateix, al nostre paíssegueix fumant una minoria encara important de lapoblació: gairebé un de cada tres ciutadans de 15 anyso més encara són fumadors habituals. Com es possibleque el fum els cegui d’aquesta manera? No hauríemd’haver arraconat ja el fumar, causa de tantes morts,invalideses, malalties i sofriments evitables? Penso quehi ha dos factors que expliquen la persistència delconsum de tabac a la nostra societat.

El primer es que el tabac té una forta capacitat addictiva,que rau en la nicotina. I per tant, molts fumadors quevoldrien deixar de fumar no poden fer-ho. Molts metgeshem vist casos dramàtics, de malalts invàlids per culpadel consum de tabac, totalment depenents del submi-nistre d’oxigen en ampolles per no ofegar-se, i queencara encenien la cigarreta (amb risc d’explosió). Aixòexplica la persistència de l’hàbit. Quan un adolescentcomença a fumar inicialment de manera mes o menysdiscontinua, els fenòmens de tolerància i dependènciasolen portar-lo aviat a incrementar el consum fins les20-30 cigarretes diàries. I la majoria les fumarà 20-30anys, abans de deixar-ho per motius de salut. Una partno ho podrà deixar mai: d’aquests, ben bé la meitatmoriran per culpa del tabac. I això malgrat que dos decada tres fumadors diuen a les enquestes que volendeixar-ho, i que un de cada dos ho ha intentat el darrerany.

El segon és que el tabac es avui un bon negoci per aalguns. I que les grans empreses tabaqueres fan el quecalgui pels seus comptes d’explotació. Al nostre paíshan fet coses tant poc ètiques com fer promoció d’unasubstància addictiva entre els menors d’edat, regalar-ne mostres en entorns adolescents (com esdevenimentsesportius, discoteques o concerts de rock), afegir-hiingredients químics que la facin més addictiva (coml’amoníac) o que n’amaguin els efectes irritants (com elel cromoglicolat), o conspirar políticament per protegir-se contra normes reguladores (com van revelar elsdocuments secrets de la indústria revelats pels judicis

als EEUU). Per tant, contra la resposta social orientadaa la protecció de la salut i dels menors, es desenvolupenaccions per mantenir la pressió a consumir-lo. I callamentar que a casa nostra fins fa poc no trobaven gairestraves: fins la recent llei 28/2005 érem gairebé els darrersde la Unió Europea on encara es feia publicitat decigarretes a la radio (incloent les radiofórmules queescolten els adolescents), a la premsa, i en tanques.

Davant d’aquesta situació, que cal fer? Personalmentno fumar, i ajudar les persones del nostre entorn a nofumar. Però col·lectivament, com a país, el que cal ésemprendre una acció social més decidida, per seguir elcamí dels suecs -que han aconseguit de baixar el consumde tabac a nivells inferiors al 20%. Quan en un campl’interès general es confronta als interessos particularsd’un grup, els poders públics han d’actuar, exercint laseva capacitat reguladora per defensar la societat. Actuaramb la política fiscal, fent el tabac menys accessible.Actuar fent complir la regulació rigorosa de la publicitati el patrocini en vigor des d’aquest any (per cert, elsciutadans i les associacions poden col·laborar, comu-nicant a l’administració possibles incompliments). Actuaramb una oferta real de serveis d’ajuda als fumadors quevolen trencar l’addicció, incloent els fàrmacs d’eficàciademostrada. En definitiva, transmetent el missatge socialde que el normal a la societat es no fumar.

En tot això, cal tenir clar que el tema es lluitar contra eltabac, i no pas contra les víctimes. Les víctimes són elsfumadors que no poden deixar-ho, que necessitensobretot ajuda i comprensió. Si progressem, els quevolen deixar de fumar ho aconseguiran més fàcilment.A més, evitarem que molts adolescents tinguin encarala percepció de que entre els grans fumar es el normal.Aquests són probablement els mecanismes per a fer eltomb que necessitem per millorar la salut pública, es adir la de tots.

SalutSalutSalut

7

SalutSalut

SalutSalut

Seguim descrivint i analitzant un a un els drets i deuresen relació a la salut. Avui anem pel segon grup, els Dretsrelacionats amb l’autonomia de la persona, que esdesglossen de la manera següent:

- Dret de la persona a ser informada prèviament , per talde donar després el seu consentiment (consentimentinformat), perquè se li apliqui qualsevol procedimentdiagnòstic o terapèutic.En aquest punt, cal tenir molt en compte la importànciacabdal de la informació, ja que si aquesta no es dóna, o bési és insuficient o poc entenedora, el consentiment quedaen un pur formulisme sense legitimitat ni validesa. Per tant,és molt important no firmar documents de consentimentinformat si abans no hi ha hagut un grau correcte d’infor-mació i d’explicacions.

- Dret del malalt a escollir entre les diferents opcionsterapèutiques i a renunciar a rebre tractaments mèdicso les actuacions sanitàries proposades.És evident que per exercir-lo és necessari que prèviament elpacient hagi estat informat dels avantatges i desavantatgesd’aquestes diferents opcions, si no, no tindria sentit.

- Dret del menor a ser consultat, a fi que la seva opiniósigui considerada com un factor determinant, en funció

de la seva edat i del seu grau de maduresa, sobre lesdecisions amb relació a les intervencions que es puguinadoptar sobre la seva salut.És un dret que posa èmfasi en el menor com a subjectecapaç també de poder prendre part en les decisions quel’afecten directament, sempre, això sí, en relació a la sevacapacitat de pensar i raonar i, per tant, en funció de l’edati la maduresa.

- Tota persona té dret a viure el procés de la seva mort,d’acord amb el seu concepte de dignitat.Aquest és un dret en el qual cada vegada hi ha més personesprofundament interessades i que implica opcions com, perexemple, evitar l’acarnissament terapèutic –tractaments nojustificats en relació a la situació del malalt– en pacientsterminals.

- Dret al fet que es tinguin en compte les seves voluntatsanticipades, establertes mitjançant el document corres-ponent.Es tracta d’un dret plenament relacionat amb l’anterior, demanera que quan la persona està en plenes facultats, puguidecidir quina mena d’actuacions mèdiques vol que li evitinen el moment en què ja no pugui exercir aquesta capacitatdecisòria a causa de la seva situació.

Drets i deures en relació amb la salut i l’atenció sanitària

Amanida de bacallà amb tres textures

Ingredients:

- 300 de bacallà per esqueixar.- 4 tomàquets vermells.- 1 got de suc de tomàquet natural.- 4 tomàquets madurs per picar.- 4 cullerades de mongetes del ganxet cuites.- 2 cullerades de ceba.- olives negres triturades (olivada).- Oli d’oliva verge.- Vinagre.- Sal.- Cerfull.- Pebre.- Sucre.- Romaní.

Preparació.

Primer de tot, i un cop tingueu el bacallà bullit i esqueixat,poseu-lo una estona sota l’aixeta dins d’un colador.

Eixugueu-lo bé i poseu-lo a marinar amb oli. Mentrestantescaldeu els tomàquets per poder-los pelar i treure’ls lesllavors. Talleu-los per la meitat, amaniu-los amb sucre, sal,pebre, romaní i oli i poseu-los al forn a 100º durant unahora. Els altres tomàquets talleu-los a daus ben petits iamaniu-los amb sal, pebre, la ceba tallada ben fina, lesmongetes bullides, olivada i oli i remeneu-ho bé. Permuntar el plat poseu en un motlle foradat el bacallà, asobre l’amanida de tomàquet i una altra capa de bacallà.Desemmotlleu-ho i acompanyeu-ho amb el suc detomàquet, l’olivada i els tomàquets que havíeu fet al forn.

CUS LLEIDA

El passat dia 15 de març a la plaça Sant Francesc de Lleida, la Coordinadorad’Usuaris de la Sanitat i Consum vàrem celebrar el “DIA DEL CONSUMIDOR”.L’eix principal de la celebració va ser la presentació de la guia de producteslàctics que la C.U.S. va elaborar.

Totes les persones que es vanadreçar a l’estand van poder ferun tastet i van ser obsequiatsamb un lot de productes faci-litats per les empreses FESTA 10,FORCAMP, PULEVA, COBEGA,DANONE.

La C.U.S. va ser l’única associacióde consumidors que va sortir alcarrer el DIA DEL CONSUMIDORper celebrar-lo conjuntamentamb tots els consumidors deLleida, amb aquesta activitatvam aconseguir donar-nos aconèixer una mica més.

Nom i cognoms DNI

Professió Domicili

Codi Postal Ciutat Tel

Titular compte

Autoritzo el Banc o Caixa Agència

Carrer Ciutat

perquè a partir d’aquesta data, pagui amb càrrec al meu c/c-estalviels rebuts lliurats per la C.U.S. a nom d

, de de 20 Signat

Generalitat de Catalunya�Agència Catalanade Seguretat Alimentària�

Col.laboren

Generalitat de Catalunya�Departament de Comerç,Turisme i Consum�

Equip de redaccióDolors BascompteMercè CruellsLluïsa JambertCarme Sabater

jesus@landibar.com

ImpressióComgrafic, s.a.

Disseny: Jesús Pita�

FES-TE SOCI* DE LA COORDINADORA D’USUARIS DE LA SANITAT -CUS-

* Quota ordinària: 18 e anuals. La 1a anualitat, si va acompanyada de visita médica i/o social, serà de 30 e.

CURSOS de navegació i compraper Internet per a discapacitats

L’ús d’internet per buscar informació i fer consultes està cada vegada mésextès a la nostra societat. I de manera ja més específica, és progressiul’augment del nombre de persones que l’utilitzen per comprar béns iserveis, una opció molt interessant perquè permet actuar sense moure’sdel propi domicili. Justament és això el que fa que esdevingui una einamolt útil per a un col·lectiu concret, els discapacitats físics, que a causa dela seva mobilitat disminuïda sovint tenen dificultats per desplaçar-se a ferles compres –pensem només en l’adquisició periòdica d’aliments que lamajoria de famílies fem a algun supermercat–.

Però per fer rendible i positiu aquest sistema de compra, és necessari saber-se moure amb lleugeresa i seguretat a través de la xarxa, reconeixent quinespàgines són de més utilitat i tenint base per detectar possibles fraus otrampes a l’hora de facilitar o no les nostres dades, sobretot en relació al’efectuació de pagaments.

Per tot plegat, la C.U.S. ha pres la iniciativa de fer cursos adreçatsespecialment a aquest col·lectiu, i hem de dir que l’inici ha estat tanengrescador, que ja està en marxa la preparació de la jornada següent que,com la primera, tindrà lloc a la seu d’EAE ( Escola d’Administraciód’Empreses), que molt amablement ens ha cedit un aula dels seus localsespecialment preparada, amb ordinadors per a tots els participants.

Xerrades a Casals d’Avis.

El dia 20 de març vam realitzar una xerrada al casal d’Avis de CaixaCatalunya Sant Jordi de Mollerussa sobre “LA LLEI DE GARANTIES” i sobre els serveis i cost de les trucades de “SANITAT RESPON”; laxerrada va tenir una molt bona acollida i tenim intenció de repetir-ho amb altres temes d’interès per a tothom.