Definició de la producció integrada

La Producció Integrada (PI), segons la (OILB) queés la que va promulgar les bases de la PI a comen-çament dels anys 1990, és defineix com un sistemaagrícola de producció d’aliments i altres productesd’alta qualitat, que utilitza els recursos i mecanis-mes de regulació naturals amb la finalitat d’evitarles aportacions perjudicials al medi ambient, asse-gurant a llarg termini una agricultura sostenible.

En definitiva, “La producció integrada es potdefinir com un sistema agrícola de producciód’aliments que utilitza tècniques respectuosesamb la salut humana i amb el medi ambient”.

Objectius i finalitat de la producció integrada

La finalitat de la producció integrada és obtenir uns productesd’alta qualitat, minimitzar l’ús de productes agroquímics, dismi-nuir els residus, i optimitzar els mètodes de producció mitjançantuna integració racional total de tots els recursos disponibles.La prioritat és garantir la salut productor i del consumidor i, almateix temps, respectar el medi ambient.

Per a la consecució d’aquestes finalitats la Producció Integradaprioritza la utilització selectiva de les tècniques menys agressivesi els productes menys perjudicials, tant per als humans comper a la flora i la fauna silvestres. L’alta qualitat dels seus pro-ductes s’avalua amb paràmetres de qualitat externa fonamen-tats en la protecció i el respecte pel medi ambient i amb parà-metres de qualitat interna per garantir la qualitat dels productesi la seva seguretat alimentaria.

Els objectius concrets que persegueix la producció integradasón els següents:

• Obtenir productes d’alta qualitat.• Protegir la salut del productor i del consumidor.• Aplicar processos productius respectuosos amb el medi

ambient.• Afavorir la diversitat de l’ecosistema agrícola respectant la

fauna i flora autòctona.• Justificar l’ús de productes agroquímics i minimitzar els

residus.• Potenciar l’activitat conservadora del medi rural i el paisatge.• Adaptar-se a la forma de producció intensiva de les empreses

agrícoles, assegurant-ne la seva sostenibilitat i també la sevaviabilitat econòmica.

• Realitzar un correcta gestió dels recursos naturals.

Diferències entre producció integrada, ecològica itradicional

Per a la protecció dels cultius la producció integradacombina la utilització de mètodes de lluita biològica perel control de les plagues i malalties, juntament amb l’úsde tècniques tradicionals, basades en la utilització deproductes agroquímics.

A diferència de la producció ecològica, que ho prohi-beix, la producció integrada permet la utilització deproductes agroquímics de síntesi (adobs, fitosanitaris,etc.), si bé la seva utilització resta restringida a l’ús d’unesdeterminades matèries, legalment autoritzades, queprèviament s’han definit, per uns comitès d’expertsprofessionals, en aquest cas, els Comitès tècnics deproducció integrada.

La producció integrada, a més, es diferencia de la producciótradicional, en que obliga a realitzar tot un seguit de pràctiquesencaminades a la protecció del medi ambient i garantir, alhora,la sostenibilitat de l’agricultura. Entre algunes d’aquestes pràc-tiques cal destacar: el foment de la biodiversitat de l’agrosistema,la millora de la fertilitat del sòl, la realització de pràctiques decultiu que afavoreixin l’augment de la matèria orgànica iaquelles que redueixin el risc d’erosió i degradació del sòl.

Avantatges per al consumidor

Per al consumidor la producció integrada suposa la possibilitatd'adquirir un producte de qualitat garantida i certificada, sobre elsquals s’ha portat a terme un estricte control dels mitjans queintervenen en la seva producció, i que permet un seguiment acuratde la seva traçabilitat, és a dir un seguiment total del producte desdel seu origen fins a la seva comercialització al consumidor.

La garantia s’estableix a través d’un procés de certificació delsistema de producció i d’obtenció del producte, realitzat perEntitats de control i certificació (ECC), externes, acreditades perl’entitat nacional d’acreditació (ENAC), per al compliment dela norma Europea de control i certificació EN-45011.

En definitiva la producció integrada és la millor alternativaper al consumidor que demanda uns productes, de qualitatgarantida i certificada, amb plenes garanties pel que fa a laseguretat alimentària dels aliments que vol consumir.

El producte etiquetat amb el distintiu de Producció Integradaassegura al consumidor que està garantit pel reconeixementdel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Gene-ralitat de Catalunya i pel Consell Català de la Producció Integrada.

COORDINADORA D’USUARIS DE LA SANITAT • NOVA ÈPOCA • FEBRER 2006 • Número 11

Avgda. Portalde l’Àngel 7, àtic A-B-C

Tel: 93 302 41 38 • Fax 93 317 85 75usuarissanitat@telefonica.net

www.cus-usuaris.org

Producció Integrada: la millor alternativa de futur per a laproducció d’aliments amb garantia de seguretat alimentària

Francesc Miret i BenetDr. Enginyer AgrònomCoordinador de Produc-ció Integrada del Dep.d’Agricultura, Ramade-ria i Pesca. Generalitatde Catalunya

2

Seguretat aliment�riaSeguretat aliment�riaSeguretat aliment�ria

Seguretat aliment�ria

L’alimentació mediterrània.Un valor afegit per a la nostra salut i qualitat de vida.

L’alimentació mediterrània és una forma d’alimentaciócaracterística d’alguns pobles de la ribera del mar Medi-terrani, que va una mica mes enllà del concepte puramentalimentari i inclou costums, estils de vida i, evidentment,aspectes culturals.

L’anomenada dieta mediterrània, encara que nosaltresi per fugir del concepte més restrictiu de la paraula dieta,preferim anomenar-la alimentació, no és fruit d’un dia,ni correspon a cap campanya de màrqueting, ja que alllarg del temps s’ha enriquit amb la influencia de diferentspobles i cultures que han passat per la zona del MareNostrum, entre d’altres, ibers, celtes, grecs, romans, bàrbarsdel nord i àrabs. Però van ser la cultura grega i la romanales que varen instaurar els fonaments del que a horesd’ara es coneix com a alimentació mediterrània, es a dir:el pa, l’oli i el vi, elements omnipresents en la nostra cultura.

D’aquesta manera el concepte d’ alimentació medite-rrània no és únic, és una forma d’alimentació oberta isensible que rep diferents aportacions que l’ enriqueixeni permeten oferir característiques diferenciadores alsdiversos països de la zona. Tot i això existeixen uns tretscompartits que són comuns i que la defineixen: l’oli d’oli-va, principal font de greixos, el consum d’aliments ricsen fibra com fruites, verdures, llegums i hortalisses reparti-des en els àpats del dia, elaboracions culinàries senseexcessives complicacions: rostits, bullits, brasa, presènciade textures fermes: fregits, pa, fruites, verdures, fruits secs,arròs i pasta, consum moderat d’aliments proteics comles carns vermelles i més consum de peix i aus de corral,utilització de productes com l’all i la ceba, sense deixarde banda algunes espècies i herbes aromàtiques. Coma elements per incorporar a les amanides cal fer esmentdel vinagre i dels cítrics, i evidentment del vi com a begu-da, en quantitats moderades. Com podem comprovaruna de les principals característiques és la utilització d’unalt percentatge de productes frescos i de temporada. Amés dels aspectes purament culinaris, com abans dèiem,hem d’afegir costums tan saludables com la migdiada iel passejar, degut a la benignitat climatològica de la zonaque faciliten l’activitat física de les persones.

Aquesta manera d’entendre l’alimentació ens reportabeneficis evidents per a la nostra salut i ens protegeixde determinades malalties, sobretot de tipus cardio-vascular i degeneratives. Aquest fet s’ha demostrat mit-jançat diferents estudis duts a terme que ratifiquenaquestes afirmacions en relació a la mortalitat per aques-tes causes en països com Estats Units, comparats ambels de la ribera mediterrània; per exemple: l’alta incidència

de càncer de mama es relaciona amb el consumexcessiu de greixos.

Al llarg del temps, l’alimentació mediterrània ha anatevolucionant de forma paral·lela als canvis en els nostresestil de vida. La incorporació de la dona al treball suposaque es tingui menys disponibilitat de temps per cuinar,la compra de productes alimentaris no es fa cada dia, iaixò implica un augment del consum de plats precuinatsi menjar ràpid. El nombre d’habitants a les grans ciutatsés cada dia més elevat, i com a conseqüència es redueixel nombre de persones que viuen al camp.

Un altre factor important és el procés d’industrialitzaciódels aliments que duen a terme les grans cadenes dedistribució. És a dir, d’una banda hem perdut alguns d’a-quells aliments casolans que feien els nostres avis, però tam-bé hem guanyat més varietat i millors condicions d’higienei seguretat alimentària. I en aquest procés evolutiu queafecta l’alimentació mediterrània, no hem d’oblidar queestem en l’era de la comunicació i que l’accés immediata tot tipus d’informació i la facilitat per viatjar i inter-canviar experiències, són factors a considerar que fanque s’incorporin a la nostra dieta elements que fins nofa gaire temps eren gairebé desconeguts a la nostracuina, com l’elaboració de salses o altres tipus de platsamb nata líquida o mantega.

Tot i això, no és massa complicat mantenir les nostresbones costums, és qüestió de bona disposició i una micad’organització. Com dèiem abans, una de les característi-ques de la dieta mediterrània és el gran consum de pro-ductes frescos que podem trobar al mercat, nets, trosse-jats i pràcticament a punt de servir. Així, la combinacióde llegums i cereals, o bé una amanida amb una mica detall, regada amb oli d’oliva i una mica de pa, ens propor-cionen, nutricionalment parlant, un plat ben complet.Hem de considerar que actualment el tipus de feinesque desenvolupem són més sedentàries, i les quantitatsd’aliments que ingerim han de ser menors que les queprenien els nostres avis.

Com a resum final hem d’insistir en que si som conscientsdel avantatge que suposa per a la nostra salut la dietamediterrània i, en especial, som capaços de transmetreaquests valors als nostres joves, interessant-los en la ri-quesa i la varietat de la nostra cuina i amb els estils devida saludables (exercici físic, consumir aliments adaptatsa les nostres necessitats, etc), no existirà cap risc de quees malmetin els valors d’aquesta alimentació que,com ha quedat ben clar, tants beneficis ens reporta.

3

Seguretat aliment�riaSeguretat aliment�ria

Seguretat aliment�riaSeguretat aliment�ria

La grip aviària. Una possible pandèmia mundial?

No volem deixar de parlar d’un tema que malauradamentporta ja uns mesos d’actualitat i del que s’han dit moltescoses, no totes elles ben especificades. Donada l’alarmasocial que ha generat volem transmetre des d’aquestespàgines un resum informatiu contrastat del fenomen de lagrip aviària que sigui d’utilitat informativa per als lectors jaque, darrerament és un tema de constant actualitat alsmitjans de comunicació

Començarem dient que aquesta malaltia no és pas nova;ja fa més de cent anys que es té constància d’ella a Itàlia,encara que d’un temps ençà s’ha reactivat l’alarma al’estendre’s per diferents països del món.

Hem de dir que la grip aviària és una malaltia contagiosaen animals, causada per virus i que normalment afecta aaus i, amb molta menys freqüència a alguns mamífers comel porc. Es tracta d’un tipus de virus que no acostuma, en elseu contagi, a travessar la frontera d’una espècie animal auna altra, tot i que, en alguna ocasió, poden superar aquestabarrera i arribar a infectar les persones.

Existeixen dues formes clíniques de la malaltia en les ausde granja: una d’elles provoca només símptomes lleus; l’altra,que es contagia veloçment i té un curs clínic també ràpid,afecta greument els òrgans interns de l’animal i provoca uníndex de mortalitat elevadíssim. Actualment, els brots ques’han detectat són altament patògens, van iniciar-se al sud-est asiàtic i s’han estès a diferents països del món. El virusresponsable de la grip aviaria s’anomena H5N1 i és especial-ment persistent, fins arribar al punt que en aquests momentses considera endèmic a diferents països del planeta.

Potser el risc que més preocupa les autoritats sanitàriesmundials és la possibilitat que el virus es transmeti als éssershumans a partir de la seva presència i dispersió enpoblacions d’aviram. Aquest risc potencial té dues vessantsa considerar: la primera és que el virus sigui capaç d’infectarels humans i, en conseqüència, els pugui provocar unamalaltia greu, en què quedin afectats seriosament el òrgansinterns de la persona, provocant una fallida general. Hemde dir que el percentatge de mortalitat en aquests casos ésde gairebé el 50 per cent. La segona possibilitat és encarames preocupant, ja que suposa que el virus pugui canviara un forma encara més agressiva i que es transmetidirectament de persona a persona amb facilitat. Si això esproduís estaríem davant d’una possible pandèmia de la gripaviària a gran escala.

Segons els experts, la infecció humana necessita que hi hagihagut un contacte continuat i directe amb les aus infectadesi/o amb el seu hàbitat. Per això, la majoria de casos enhumans s’han produït en zones rurals o rodalies de lesciutats, en famílies que es dedicaven o convivien amb aques-tes aus. En aquest sentit es considera d’un risc d’infeccióelevat l’exposició durant el sacrifici d’aquests animals i la

preparació per a la venda, però no hi ha cap evidència queels pollastres o les aus de corral ben cuinades, així com elsseus ous, tinguin la capacitat de transmetre la infecció.

En qualsevol cas, la infecció de persones no es fàcil que esprodueixi, i així es pot constatar si considerem el reduïtnombre de casos detectats i el milions d’aus que conviuenamb l’home en els diferents països. A més, cal afegir que notothom, en condicions de risc similar, té la mateixa capacitatde ser infectat pel virus. Això fa que, segons el experts, elrisc de patir una pandèmia a nivell mundial no és, ni moltmenys, immediat, encara que mentre segueixin apareixencasos en humans i el virus H5N1 segueixi circulant entre lesaus tampoc es pot descartar totalment. És bàsic remarcarque el factor determinant seria que el virus, finalment,s’arribés a transmetre de persona a persona.

Pel que fa a Catalunya, no s’ha detectat cap cas d’infecciópel virus H5N1 en cap animal, i les autoritats sanitàriesdisposen d’una vacuna per a les aus, però encara s’estàinvestigant la possibilitat d’una vacuna efectiva en éssershumans, ja que si no es produeix el contagi de persona apersona no es coneix quina mutació patirà el virus en aquestprocés d’adaptació. L’OMS creu que en un termini de 6mesos la vacuna pugui ser una realitat per prevenir el contagientre humans.

Mentrestant, hem de recordar que existeixen determinatsfàrmacs que són efectius per reduir els efectes i la duradade la malaltia, encara que la seva eficàcia depèn de larapidesa en l’administració. Catalunya disposa de dosis peratendre la població i l’entorn dels possibles afectats, encas que es produís la infecció, i, d’aquesta manera, controlarl’expansió i agilitzar el període de producció de la vacuna.El gran problema d’aquests fàrmacs és que la capacitat deproducció és limitada i que el seu cost és prohibitiu per ala majoria de països. A més requereixen un procés deproducció complex i que exigeix molt de temps.

A nivell de prevenció, les autoritats recomanen la vacunacióde la grip a aquelles persones que hagin de viatjar a zonesafectades on hi hagi brots en pollastres i si, a més, s’ha detenir contacte amb granges d’aquestes aus. El que es preténés evitar la confusió entre un quadre de grip comuna i unquadre gripal produït pel virus aviar, i també eliminar el riscde patir les dues infeccions alhora amb la possibilitat queels virus puguin mutar en un de nou amb una patogenicitatmolt més elevada.

Finalment, si trobem una au morta o aparentment malalta,ho hem de comunicar a les autoritats sanitàries o als serveisveterinaris en el cas de les aus de corral, i en el cas de lesaus urbanes, bàsicament els coloms, ens haurem d’adreçaral nostre ajuntament. No hem d’oblidar que les previsions,fins al moment , apunten a que encara es trigarà uns anysa controlar totalment les conseqüències de la grip aviària.

ConsumConsumConsum

Consum

4

La protecció de les dades personals

Quan necessitem dels serveis que enspot oferir una tintoreria, hi ha tota unasèrie de consideracions que cal quetinguem en compte.

LA INFORMACIÓ AL CLIENT. Els establi-ments han de tenir en un lloc ben visiblela següent informació:- Els serveis que ofereixen (neteja

tèxtil, rentat tèxtil, tenyits, neteja depells i cuirs, rentat de catifes i mo-quetes, serveis de recollida o lliura-ment a domicili, serveis urgents....).

- La publicitat dels serveis (preus delsserveis tipus i preus en peces d’ús co-rrent, preu de catifes i moquetes perm2 i tipus d’IVA aplicable...)

- Altres informacions (horari d’atencióal públic, informació sobre els fulls dereclamació a disposició dels clients...)

RESGUARD DE DIPÒSIT. La tintoreria hade lliurar al client obligatòriament, unresguard de dipòsit original de les pecesque deixa a l’establiment. En aquestdocument s’hi ha de fer constar demanera obligatòria:- Nom del propietari o de l’establiment

i l’adreça.- Data de recepció de la peça i data de

lliurament.

- Termini de lliurament de les peces (tresmesos sense recàrrec)

- Designació de les peces rebudes,especificant els colors i el materialbàsic que les componen.

- Tipus de servei que cal realitzar encada peça.

- Preu de cada servei i preu total.- Fer constar si l’IVA està inclòs o no.- Segell o signatura del prestador del

servei.

En cas que el client perdés el resguard,l’establiment podrà sol·licitar-li la iden-tificació, mitjançant document oficial. Sien aquest document no s’especifica elpreu del servei, l’establiment té l’obli-gació de facturar la tarifa més senzilla.

Cal també tenir en compte que la nor-mativa preveu que en el resguard dedipòsit, s’hi pugui fer constar les objec-cions de l’establiment respecte a l’estatd’una peça: taques, manca de botons,teles gastades..., així com l’existència ono de l’etiquetatge.

El resguard de dipòsit servirà com a fac-tura. Sempre es tornarà al client afegint-li el segell de pagat. És important exigirque estigui emplenat correctament.

QUÈ CAL FER EN CAS DE CONFLICTE? Nodonar la còpia del resguard i demanarque s’hi especifiqui el tractament aplicati la descripció de l’estat en què es lliurala peça, abans d’abonar l’import del serveii retirar-la. Si us neguen la còpia del res-guard o la factura, feu ús dels fulls dereclamació.

(Informació extreta del fulletó editat per l’OMICde l’Ajuntament de l’Hospitalet)

Què cal saber sobre les tintoreries

El dret a la protecció de dades personals,és el de decidir què es pot fer o no ambla informació personal d’un mateix; lallei 15/99 de Protecció de Dades de Ca-ràcter Personal s’encarrega que aixòsigui respectat en tots els àmbits.

Les administracions, les entitats i elsorganismes, tant públics com privats,han d’adoptar les mesures necessàriesper garantir la seguretat de les dadespersonals que tractin. Aquestes han deser adequades, pertinents i no excessivesen relació a les finalitats per a les qualses demanen.

Els drets sobre les dades personals:

- Dret a ser informat sobre l’ús i finalitatde les dades i els responsables davantels quals s’exerceixen els drets.

- Dret d’accés, rectificació, cancel·laciói oposició.

- Dret de consulta al Registre de Pro-tecció de Dades.

- Tutela dels drets d’accés, rectificació,cancel·lació i oposició.

- Dret a ser indemnitzat/ada de qualse-vol dany o lesió en els seus bens odrets deguts a un incompliment de lalegislació sobre protecció de dades.

Qui vetlla pel compliment de la nor-mativa sobre aquest tema es l’AgènciaCatalana de Protecció de Dades, semprei quan es parli de:

- Les administracions públiques cata-lanes.

- Les entitats que en depenen.- Els consorcis que en formen part.- Les universitats de Catalunya.

- Les entitats que presten serveis pú-blics, les associacions o fundacions.

El Síndic de Greuges vetlla pel com-pliment dels drets fonamentals i lesllibertats públiques dels ciutadans isupervisa l’actuació de l’Administracióde la Generalitat i dels ens locals deCatalunya.

Els Tribunals, en última instància, garan-teixen l’efectivitat d’aquest dret.

Quan parlem d’empreses i entitats dife-rents a les abans mencionades, podeuadreçar-vos a l’Agència Espanyola deProtecció de Dades.

(Informació extreta del díptic “La protecció de lesdades personals”, editat per l’Agència Catalana deProtecció de Dades)

5

ConsumConsumConsum

Consum

Ara que ve el bon temps, és sabut que hiha qui ja està pensant en l’anomenada“operació biquini”. Per tant hem cregutconvenient proporcionar una orientacióa totes aquelles persones que decideixinsotmetre’s a algun tractament de correc-ció o de millora de la seva imatge, ja siguiamb intervencions quirúrgiques, mètodesd’aplicació externa, dietes o presa de qual-sevol mena de productes.

Cal tenir en compte que un culte desme-surat al cos, amb la finalitat d’emular unsdeterminats estereotips, ha convertit elcamp dels tractaments estètics en un mer-cat que es mou, entre altres motius, perles possibilitats de generar importantsbeneficis fàcilment.

Què cal saber si es vol seguir untractament d’estètica?

• Malfiïn-se de la publicitat enganyosa i

exagerada, així com de les ofertes i des-comptes puntuals.

• Si es sotmeten a tractaments conti-nuats, no paguin a l’avançada, exigeixinpagar per sessió feta.

• Si opten per un procediment quirúrgicno abonin el seu import total abans dela intervenció. Esperin a veure’n els re-sultats.

• Parin atenció a la relació qualitat-preu.Un preu elevat no és garantia d’èxit,però un preu molt reduït ens ha de ferdubtar de la qualitat del servei.

• Exigeixin informació correcta i exhaus-tiva de les possibilitats reals d’obtenirresultats després d’haver estat sotmèsa qualsevol mètode terapèutic (cirurgia,dieta, massatges...)

• En cas que firmin algun contracte, calllegir-lo amb deteniment i no oblidar la

lletra petita per evitar, per exemple, eldesconeixement de l’existència de clàu-sules abusives.

• Pensin que no tots els mètodes podenaplicar-se indiscriminadament; algunsestan limitats per edats, pes, consti-tució,... Demanin tots els aclarimentsnecessaris i no signin cap document onel centre o el professional s’eximeixinde responsabilitats.

• No hi ha productes miraculosos per rejo-venir o aprimar. Desconfiïn per exemple,dels que afirmen que els faran perdrepes sense esforç.

• I finalment, si decideixen fer-se el tracta-ment, no el paguen en efectiu i demanenun finançament, recordin que aquests es-tan fets majoritàriament per entitats ban-càries i que en cas de no estar conformesamb el tractament, no es poden deixar depagar.

Els Serveis d’estètica i bellesa

Els serveis de tarificació addicional són elsque s’ofereixen telefònicament a travésd’un telèfon de prefix 803, 806, 807 i 907,i comporten que a l’usuari se li apliqui uncost addicional, a part del cost de la truca-da. Cal tenir en compte que també podenaparèixer quan establim una connexióamb Internet.

Per identificar-los cal saber que hi ha dostipus de serveis:- Serveis de veu: amb prefixos 803 d’ús

exclusiu per adults (p.ex. de caire eròtic);806 de serveis d’oci i entreteniment (sor-teigs, concursos, tarots, etc...) i 807 deserveis professionals o activitats empre-sarials o d’informació de les admi-nistra-cions públiques o organismes públics.

- Serveis de dades: el 907 és per serveisprofessionals d’oci i entreteniment peradults, només per Internet.

Abans de realitzar una trucada o unaconnexió cal fixar-se en el número al qualvolem trucar i tenir en compte la quartaxifra, ja que indica el cost de la trucada ( 0i 1 el més barat / 8 i 9 el més car). Cal des-confiar dels anuncis o webs que anuncienaquests serveis sense una identificació ide les promocions gratuïtes que ensremeten a un número de tarificació addi-cional.

Durant la trucada o la navegació per inter-net, és important tallar la connexió sinotem que l’operadora fa allargar massala trucada i demana dades innecessàries.Cal tenir en compte que la durada màximade la connexió per aquests tipus de serveis,ha de ser de 30 minuts i en el cas de serveisdestinats a menors d’edat, ha de ser de 8minuts. Quan passi aquest temps, la tru-cada s’ha de tallar automàticament. En elcas de sorteigs i concursos la durada ésde 5 minuts.

Tot i així, si optem per trucar, ens han d’in-formar prèviament, mitjançant una grava-ció o informació gràfica en pantalla, delpreu màxim establert, del tipus de serveii identitat del titular i per últim, de si estracta d’un servei dirigit a més grans de18 anys.

Després de la trucada cal comprovar lafactura del telèfon, ja que ha de venirdesglossada, amb la identificació delprestador del servei, el número de tarifi-cació addicional marcat, l’hora i la duradade la trucada, així com l’import facturat.

Els prefixos de veu 803, 806 o 807, seguitsde les xifres 0, 1, 2, 3, 4 i 5 són de lliure accési podem sol·licitar-ne la desconnexió a lanostra companyia operadora (la que ens

factura el servei) que ha de fer efectiva enun termini màxim de 10 dies a partir de ladata de sol·licitud.

Els prefixos de veu 803, 806 o 807, seguitsde les xifres 6, 7, 8 i 9 no són de lliure accés,així com el 907 de connexió a Internet.S’ha de sol·licitar a la nostra operadora laconnexió o l’alta per poder accedir-hi.

Un cop sabut això, se’ns port plantejar lanecessitat de reclamar la facturació. Nodubteu en dirigir-vos a nosaltres. Us infor-marem de tots els passos a seguir per talque la vostra reclamació sigui conduïda abon port i d’aquesta manera, estalviar-vossorpreses innecessàries com la suspensióo interrupció del servei de telefonia bàsic.

(informació extreta de l’opuscle “Consells pràctics d’úsdels serveis de tarificació addicional (803, 806, 807 i 907)”,editat per l’Agència Catalana del Consum).

Els Serveis de Tarificació addicional (803, 806, 807 i 907)

Salut

6

Drets i deures en relació a la salut

Com ja us vam dir, a cada butlletí anirem desglossant i explicantels drets i deures en relació amb la salut i l’atenció sanitària.Començarem pel primer.

Drets relacionats amb la igualtat i la no-discriminació deles persones. Es concreten en tres apartats:

- Dret a l’atenció sanitària i als serveis de salut.- Dret a gaudir, sense discriminació, dels drets reconeguts en

aquesta carta.- Dret dels col·lectius més vulnerabes davant d’actuacions

sanitàries específiques.

Els dos primers punt són molt clars. El tercer es refereix a l’atencióespecial, ja sigui facilitada de forma habitual o bé puntual agrups de persones que, per les seves característiques, honecessiten: determinats malalts crònics, discapacitats, afectatsper un brot epidèmic, etc.

Llistes d’espera per a provesdiagnòstiquesFinalment sembla que el Departament de Salut vol posar-se atreballar en una qüestió que la C.U.S. ja fa temps que denuncia,les llistes d’espera per a proves diagnòstiques, que actualmentdonen intèrvals com, per exemple, més de 7 mesos per a unamamografia, 6 per a una ecografia o 9 per a un estudi del son.

Quan, ja fa uns anys, en l’anterior legislatura, es va establir elperíode de garantia per un llistat determinat d’intervencionsquirúrgiques, a part de celebrar-ho, ja vam advertir que es feianecessari fer una cosa semblant amb les proves. Posteriormentel llistat d’operacions s’eixamplà i es modificaren els tempsd’espera dels procediments, però les proves seguien sent untema intocable, amb programacions molt dilatades, cosa quesovint ocasionava retards diagnòstics que, algunes vegades,sigificaven una demora en l’aplicació dels tractaments adequatsi, amb freqüència, un empitjorament del pronòstic per al malalt.

Ara la consellera s’ha compromès a oferir, a finals d’aquest any,una espera màxima de tres mesos per a tretze de les proves queacumulen més retard. En conseqüència, un decret garantirà eldret des ciutadans, que podran reclamar en cas d’incompliment.A part queden els casos de sospita ferma de càncer, per als qualsja existeix un circuit que no ha de durar més d’un mes.

Ara només ens queda esperar que el programa es posi enmarxa i que funcioni, i dir que lamentem que encara hàgimd’esperar fins a finals d’any perquè s’engegui. Un cop implantat,caldrà però fer ne el seguiment, ja que, en el cas de les inter-vencions quirúrgiques en garantia, podem constatar que hi hacasos de persones que ja l’han exhaurida i encara no han estatavisades per operar-se.

Finalment, va ser motiu de satisfacció que el proper objectiu,per al 2007, sigui comprometre també un temps d’esperamàxim per a les visites d’especialistes, un altre dels punts negresque la nostra entitat posa sobre la taula sempre que en tél’oportunitat.

SalutSalutSalut

Què fem amb els polls?

Els polls són uns petits insectes –no passen dels 3 mm. delongitud– que només es troben al cap de l’ésser humà; nopoden niar en cap altra part del cos ni en altres espècies. Defet, del cap no en poden viure allunyats més de 48 hores. Tenenuna forma ovalada, sis potes en forma de ganxo i un color quepot anar del transparent fins al gris clar, cosa que dificulta laseva visió sobre els cabells, especialment si són rossos o castanys.S’alimenten de la sang del cuir pilós després d’haver injectatuna substància anestèsica a la pell.

Aquests paràsits afecten a persones de qualsevol edat; si elsnens se’n veuen més perjudicats és únicament perquè actuende maneres que faciliten el contagi: contacte directe entre elsseus caps i ús comú de pintes, gorres i altres objectes. És també a través dels infants que alguns adults se’n solen veure afectats,especialment pares i educadors.

Com que és molt difícil veure’ls a simple vista, convé estaratents als senyals que indiquen l’aparició dels polls:

• Presència al cabell d’una espècie de caspa que no se’n va nirentant ni raspallant: es tracta dels ous del paràsit, les ano-menades llémenes, molt ben adherides per una substànciaque elles mateixes elaboren.

• Inflamació i picor freqüents, sobretot al clatell, rere les orellesi a la coroneta, que són les zones on es concentren més quan-titat de paràsits.

• Petites protuberàncies vermelles a la pell del cap, entre elscabells, que poden supurar i fer crosta.

Per eliminar-los s’ha de fer un tractament aplicant una lociói/o xampú especial que erradiqui tant els polls com les llémenes.A més, s’han d’arrencar totes les llémenes possibles passantsovint pel cabell una pinta de pues ben fines, que arrosseguiel màxim d’ous cada vegada; així evitem que en neixin pollsadults.

Per evitar el nou pas de paràsits des dels objectes que haginestat en contacte amb el cap (gorres, barrets, coixins, coixi-neres...), cal rentar-los en aigua molt calenta o bé guardar-losen una bossa de plàstic tancada hermètica durant dues o tressetmanes.

És important comunicar que s’ha estat infestat, sobretot en elcas dels nens a les escoles, per tal que puguin extremar lesmesures de prevenció del contagi (no compartir pintes, gorres,etc. ) i perquè les altres famílies puguin observar si els seus fillstambé en tenen i llavors actuar en conseqüència.

Per acabar, hem de dir que el que no té cap utilitat són elsxampús de caràcter pretesament preventiu, d’aplicació apersones que no tenen els paràsits. En aquest cas, com hemdit, l’únic que es pot fer és limitar les possibilitats de contagievitant els contactes directes de risc.

7

SalutSalutSalut

Salut

Models, talles i salut

S ML

XL

Vivim en una societat que sobreprotegeix els nens, entre altrescoses perquè tenir-los és una tria, no una conseqüència inevi-table. La majoria de famílies del nostre entorn perden l’oremusquan un petit arriba al món: tot és poc per a ell. Mireu anuncisde la tele i veureu missatges com aquests: bolquers perquè maino estiguin mullats i no s’encetin, fairinetes perquè creixin feliçosi forts, joguines perquè desenvolupin no sé quants talents... envoleu més?, doncs busqueu i segur que en trobeu un munt. Totfantàstic; si has tingut un fill i has seguit tots aquests consellspublicitaris, al cap de 12, 13 o 14 anys hauries de tenir un pre-adolescent o adolescent a punt de caramel; ara, si el que vastenir va ser una filla corres el risc que el caramel en qüestió se’ttrenqui a trossos. Per què? Doncs perquè els anuncis de conilletsbarrejats amb criatures tendres i ben alimentades en què lavostra nena s’emmirallava, han estat substituïts per altres en elsquals les protagonistes també són felices i somriuen –a causade la bondat d’uns tampons o compreses, per la gran versatilitatd’un cotxe petitó i fàcil de conduir, per la primavera que arribaabans a no sé quins magatzems...– però, ai las! estan indefecti-blement primes, seques, trencadisses. I llavors, la vostra princesapotser recordarà el conte de la Ventafocs i voldrà que li entri,no la sabateta de cristall, que ara ja som molt moderns, sinóaquells pantalons tan arrapats, aquelles samarretes tan ajustadeso aquelles faldilles que mostren unes cametes com pals. I ambaquest conte tan dolç al cap, alguna d’aquestes criatures potconvertir en fixació ser com les de la pantalla, i si és així farà elque sigui per aconseguir-ho: menjar menys, no menjar o, si cal,vomitar. Arribats aquí, tots els esforços i els diners gastats enllets de creixement, revistes per a ser bons pares o col·lecionsde vídeos amb finals edificants, no hauran servit de res, tindreuun ésser que no s’agrada, que se sent malament en el seu cosi, el que és pitjor, que pot acabar perdent la salut, tant la físicacom la psíquica.

Abans que ningú m’ho retregui ja ho diré jo: no totes les jove-netes es troben en aquesta situació, però unes quantes, cada diamés, sí, i això ja hauria de ser un motiu suficient perquè, totsplegats, ens ho prenguéssim més seriosament. De fet, el problemadepassa els límits de l’adolescència i, en diversos graus d’intensitat,afecta un gran nombre de dones de totes les edats, cosa que noresulta estrany si tenim en compte que el bombardeig que rebemés múltiple, ja que, a part dels anuncis televisius a què abans heal·ludit, hi ha altres exèrcits de la pell i l’os que ataquen per totesbandes: actrius de cinema, presentadores de televisions, imatgesa revistes i catàlegs de moda i, òbviament, les joies de la corona,les models de passarel·la. Per si fos poc, encara existeixen unsatacs practicats de més a prop, a cada cantonada: la minsa ofertade talles de les botigues d‘una gran part de les cadenes que, deforma aclaparadora, copen el mercat d’aparadors dels centrescomercials i dels principals carrers de les nostres ciutats.

Hi ha tant a dir que haurem d’anar a pams i mirar-nos cada undels fenòmens esmentats més amunt. Podem començar per lesmodels, aquestes noies cada vegada més seques i esquàlides,vertaders sacs d’ossos que haguessin mogut a commisseracióqualsevol persona assenyada fins fa uns quants anys, en unaespiral de bogeria que va començar cap als anys 60 amb laTwiggy i no s’ha aturat. El que no em val és que em diguin queaquestes dames són “impossibles, inabastables de tan belles”.Mirin, tant de bo ho fossin d’impossibles, perquè llavors ni ellesmateixes ni milers de dones perderien la salut per esdevenir el

que, amb molt d’encert, l’Albert Om en un article a l’Avui, quali-ficava de penjadors amb cames, afegint, i hi estic d’acord, quedeu ser molt més fàcil no haver d’adaptar la roba a cossos realsi sans, amb les corbes naturals. Tampoc no accepto que em diguinque les maniquís sempre han estat primes, perquè els hauremde contestar que sí, que primes, però no esquelètiques que éscom estan ara; ¿o és que ens volen fer creure que és normal queuna cuixa ens mostri la forma d’un fèmur o un braç la d’un húmer?Quan això passa, senyores i senyors, és perquè no només s’haperdut tot el greix, sinó que també s’està perdent la massamuscular. En definitiva que no ens diguin que són belles perquè,ho sento, no només no ho són, sinó que el seu cos és lleig, cosaque ens fa arribar a un cas d’alienació màxima: no és que, comsempre havia passat, hàgim de voler assemblar-nos a les belles–que ja és prou dur i injust, perquè no tothom neix igual d’agra-ciat–, sinó que ara resulta que hem de perdre la salut per intentaremular físics que, com he dit abans, en qualsevol moment històricmenys el que ens ha tocat patir, haguessin estat considerats benlluny d’uns criteris habituals de bellesa. Perquè una altra motoque no ens hem de deixar que ens venguin, i perdonin el col·lo-quialisme, és que “abans els agradaven grasses” i ens retreguin,sempre, les pintures de Rubens, ja que resulta que també hi haviales fines dames de Boticcelli, les esbeltes proporcions de la Victòriade Samotràcia o la Venus de Milo o la menuda figura de la “majadesnuda”: cap d’elles era grassa, totes eren primes, però capcadavèrica.

Per si no fos prou problema que aquestes pobres noies –percert, cada cop més joves, gairebé nenes, no fos cas que haguessinadquirit alguna forma realment femenina– esdevinguin iconesa imitar, ens trobem amb el tema del tallatge. Gairebé totes lescadenes de moda, sobretot si es tracta d’allò que anomenemmoda jove, fabriquen les seves peces entre la 34 i la 44 com amàxim, amb algunes excepcions que arriben a la 46 i altres queno passen de la 42. Això quan no opten per les talles de lletresi ho liquiden amb S, M, L i XL. En aquest darrer cas, la induccióa la confusió i la perversió de qualsevol estàndard lògic està al’ordre del dia, perquè resulta que es pot dir L –gran– a unaprenda apta per a una dona de la talla 38-40, i XL –supergran!–,a un jersei apte per a una persona que pot gastar una talla 42!Volen dir que no ens hem begut l’enteniment tolerant impune-ment aquesta follia?

Mercè Cruells i Salla. MetgessaCoordinadora d’Usuaris de la Sanitat i Consum (CUS)

CONVENIS AMB AJUNTAMENTS

A finals de l’any passat, vàrem signar un conveni amb l’Ajuntamentd’Olesa de Montserrat, per tal de realitzar en aquesta població lainformació, assessorament i resolució de conflictes en matèria deconsum.Per a nosaltres, aquesta és una tasca molt emprenedora alhoraque enriquidora, i per això som a les portes de tancar nous convenisamb altres ajuntaments. En propers INFOCUS, sereu informats.

XERRADES per a grups de joves i grans

Seguim donant xerrades a grups de joves d’escoles i instituts. Cadacop són més les institucions que ens demanen aquest servei, i pertant, cada cop arribem a més nois i noies de tot arreu, per tald’explicar-los d’una manera clara i amena, qüestions d’actualitatrelacionades amb el consum i la salut, ensenyant-los a ser críticsalhora que responsables.Així mateix, també continuem oferint xerrades per a persones decasals de gent gran. Els temes tractats tenen a veure tant amb laseguretat alimentària, com amb el coneixement del propi cos.

Nom i cognoms DNI

Professió Domicili

Codi Postal Ciutat Tel

Titular compte

Autoritzo el Banc o Caixa Agència

Carrer Ciutat

perquè a partir d’aquesta data, pagui amb càrrec al meu c/c-estalviels rebuts lliurats per la C.U.S. a nom d

, de de 20 Signat

ODONTOCUS

Aquest és un nou projecte, per a nosaltres molt engrescadori que actualment ja està en marxa. Es tracta, a grans trets,de proporcionar atenció odontològica, prèvia valoració dela seva situació, a persones sense suficients recursos econò-mics.Des de fa temps la CUS ha detectat una demanda social queve tant dels professionals de treball social d’arreu deCatalunya, com d’entitats que treballen per persones ambun poder adquisitiu precari; en ambdós casos ens plantegenque no poden donar cap mena de solució a les sol·licitudsd’ajut que reben per temes d’odontologia.Valorant aquesta necessitat, vam creure que calia donarresposta a una demanda sanitariosocial en augment igeneradora d’inequitats, ja que tractant-se d’una prestacióno coberta pel sistema públic de salut, hi ha una partsignificativa dels ciutadans que no la pot rebre, mentre quela resta sí que hi pot accedir gràcies a tenir un millor poderadquisitiu.

Per tot això neix ODONTOCUS.Val a dir que els professionals sanitaris, tant odontòlegs comprotèsics, que treballen amb nosaltres en aquest projecte,ho fan de manera voluntària i sense obtenir guanys. A méss’ha contractat una persona que treballarà de recepcionista/ administrativa, a la mateixa consulta. Tampoc volem oblidarla col·laboració del Departament de Salut de la Generalitatde Catalunya. A tots ells els volem donar el nostre agraïmentmés sincer per haver fet entre tots, possible aquest projecte.Les persones que han de ser ateses, seran derivades pelstreballadors socials i odontòlegs del diversos centresd’atenció primària (CAP), distribuïts pel territori català. Elsprofessionals hauran de tenir en compte, a l’ hora de fer unaderivació, que els usuaris compleixin uns protocols quevaloren aspectes de salut, socials i econòmics.

Esperem que ODONTOCUS serveixi com a eina per poderatendre aquella part de la societat que més ho necessita.

Generalitat de Catalunya�Agència Catalanade Seguretat Alimentària �

Col.laboren

Generalitat de Catalunya�Departament de Comerç,Turisme i Consum�

Equip de redaccióDolors BascompteMercè CruellsLluïsa JambertCarme Sabater

jesus@landibar.com

ImpressióComgrafic, s.a.

Disseny: Jesús Pita�

FES-TE SOCI* DE LA COORDINADORA D’USUARIS DE LA SANITAT -CUS-

* Quota ordinària: 18e anuals. La 1a anualitat, si va acompanyada de visita médica i/o social, serà de 30e.