Què és el ROM?El Reglament Orgànic Municipal estableix les normes bàsiques d’organització i funciona-ment de l’Ajuntament i els òrgans que el componen, i regula els mecanismes de participa-ció ciutadana, tant individuals com col·lectius.

Volem una democràcia participativa

DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVAAMB IDEES AMB EMPENTAHORTS URBANS: HI CREIEMJUNTS CAP A LA INDEPENDÈNCIA

QUE ELS DINERS ES QUEDIN A CASATRANSPORT PÚBLIC

BERGA

http://berga.cup.catn.1

PRIMAVERA 2012

Aprofundir en la democràcia participativa real ésun dels objectius bàsics de la CUP, perquè ente-nem que la població ha de disposar dels meca-nismes de participació directa i de la informació necessària per tal de poder exercir els seus dretsde ciutadania i de poble.

Des de la CUP hem treballat, treballem i treballa-rem per a potenciar la participació del veïnat de Berga en les decisions i en la gestió municipal. De fet, una de les primeres mocions que vàrem entrar al ple de l'Ajuntament —concretament el 6de setembre del 2007— va ser l'inici de redacciód'un Reglament Orgànic Municipal (ROM). L’1 de març del 2012, quatre anys més tard, es va apro-var a l'Ajuntament, fet que ens va generar una especial il·lusió. Una especial il·lusió perquè, tot i que el ROM regula molts aspectes legals o de protocol que jaestan recollits en altres reglaments i no afecten nimilloren la vida de la ciutat, també inclou els dife-rents mecanismes de participació ciutadana de què disposa la ciutat. I aquesta part és importanten la millora dels nivells de responsabilitat i legiti-mitat democràtica. Certament la proposta aprovada queda lluny delque entenem nosaltres per participació ciutada-na. Ara bé, representa un pas endavant perquè, entre d'altres qüestions, facilita la veu de la ciuta-dania als plens municipals mitjançant precs, pre-guntes o defensant mocions i introdueix la gestió de les partides dels barris a través de les associa-cions de veïns.

Així doncs, el ROM recull una sèrie de possibili-tats que permeten millorar la participació col·lectiva, però, evidentment, sense voluntat política hi ha el perill que acabi sent paper mullato una simple declaració d'intencions.

En el rodatge d'aquest ROM el paper del teixit associatiu de la ciutat serà clau. Només espe-rem que, al més aviat possible, els col·lectius, les entitats i associacions berguedanes empen-yin una modificació dels mecanismes de partici-pació perquè els resulten insuficients. Serà, sens dubte, un senyal inequívoc que la ciutat gaudeix d'una bona salut democràtica.

feina

Anna Maria Guijarro

Cla

ra C

asta

nyo

Que els nostres impostos es quedin al nostre país

Què és l’Agència Tributària de Catalunya?L'Agència Tributària de Catalunya és l'ens creat el gener del 2008 amb l'objecte de gestio-nar, liquidar, inspeccionar i recaptar els impostos propis i els cedits totalment per l’Estat ;actualment aquests impostos són: l'Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, l'Impost sobre successions i donacions, l'Impost sobre grans super-fícies comercials, el Gravamen de protecció civil i la Tributació sobre el joc.

Dos tributs amb una importantíssima capacitat recaptatòria que els Ajuntaments també han de pagar. I ho han de poder fer a l'Agència Tributàriade Catalunya, que actualment no té a punt el sistema legal i de treball que ho permeti. Així, si elpagament d'impostos esdevé arma política, el seu control es trobarà a mans de la Generalitat; un fet necessari per afrontar conflictes de tot tipus que el país trobarà temps a venir.

si el pagament d'impostos esdevé arma política el seu control es trobarà a mans de la Generalitat; un fet necessari per afrontar conflictes de tot tipus que el país trobarà temps a venir.

Històricament l'Estat espanyol ha sotmès el nostre país a un espoli fiscal permanent que n'ha penalitzat el desenvolupament. Un fet que s’ha agreujat els darrers anys amb l'augment de la càrrega fiscal fins a l’actual homologació amb la de la resta d'Europa, i que ha acabat posant tant en perill el nostre futur econòmic com cent anys de conquestes socials.

La recaptació d'impostos és un atribut estatal bàsic que a mans del govern espanyol ha servitper atacar contínuament els nostres interessos com a poble. Per atallar aquest fet cal que el control de la recaptació es faci mitjançant l'Agència Tributària de Catalunya, que ja recap-ta alguns impostos, però no l'IRPF ni l'IVA.

Oriol Camps

El Berguedà i la integració tarifària

Tot i l’aparició de la targeta 10/60 l’agost de l’any passat, que abarateix significativament elcost del viatge a Barcelona, els inconvenientsdeixen lluny els avantatges de la integració tarifària.

El Pla de Transports per a Viatgers, aprovat el2009, detalla que l’any 2012 totes les comar-ques del Principat seran integrades dins alguna de les àrees de transport integrat. En els pressupostos de la Generalitat, però, aquesta ampliació no hi apareix. Per això la CUP tornem a exigir que la Generalitat, res-ponsable d’assumir el cost d’implementació,es comprometi a instaurar una xarxa de trans-port públic que en garanteixi un ús just i racio-nal. Demanem que se superin les desigualtatsentre ciutats de les mateixes característiques que la nostra i que es potenciï la xarxa de transport públic a la comarca

La lluita i les reivindicacions a la nostra comar-ca per la millora del transport públic s’han succeït al llarg dels anys. La integració tarifàriaés una necessitat per al Berguedà si a més tenim en compte que ja no disposem de xarxaferroviària, com havíem tingut fins al 1973. L’augment del preu del combustible fa insos-tenible econòmicament l’ús del vehicle privat, per no parlar de l’impacte ambiental que suposa. Per tant, creiem que l’enfortiment de la xarxa de transport públic és una necessitat prioritària per ara, i per al futur. Cal posar fi a la injusta relació entre els serveis de què dispo-sem i el que en paguem.

Des de principi del 2009, el Bages està inclòs a la zona de tarifes integrades de l’àrea metro-politana. Així, la diferència del preu del bitllet d’una persona que viatja des de Navàs a unaque viatja des de Berga es triplica, amb tan sols 25 quilòmetres de distància de diferència, cosa que causa un greuge comparatiu entre les dues comarques.

la CUP tornem a exigir que la Generalitat, responsable d’assumir el cost d’implementació, es comprometi a instaurar una xarxa de transport públic que en garanteixi un ús just i racional.

Amb les mocions presentades i aprovades per unanimitat hem aconseguit el compromís, per part de l’Ajuntament, de sol·licitar una reunió entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i tots els grups municipals i representants del Con-sell Comarcal per tal d’exposar el nostre malestar i exigir l’ampliació de les zones d’integració.

Anna Alsina

quan governem no ens servirà de res l'experiència de la queixa, ens servirà l'experiència de la feina feta

Després de la proposta d'Enciclopèdia Progressi-va Comarcal, una iniciativa cultural i educativa de difusió de la ciutat i promoció del turisme, hem presentat el projecte de Fira de Teatre Artesà de Berga. Aquest projecte va ser preparat per gent de la CUP amb l'assessorament i complicitat de tots els agents imprescindibles, des de les com-panyies de teatre de Berga fins a la federació d’Hostaleria i Turisme del Berguedà.

Amb idees, amb empenta

I estàvem convençuts que oferíem allò de que disposàvem: idees i empenta.

Ara l'alcaldia, en una acció sorprenent, reclama a la CUP que dissenyi i desenvolupi el projecte i les seves característiques, és a dir que faci la feina de l'equip de govern.

I a la CUP ens sembla perfecte. Ja hi estem treba-llant decididament i molt aviat presentarem el disseny de l'edició de 2013 i el seu pressupost. Tal com dèiem, no ens fan por els reptes, al con-trari. I seguirem denunciant les irregularitats i els bunyols de l'equip de govern, sí, però el nostre objectiu és -tard o d'hora- governar. I quan gover-nem no ens servirà de res l'experiència de la queixa, ens servirà l'experiència de feina feta. I això és el que fem.

Quan l'any passat ens presentàvem a les elec-cions municipals ho vam fer am el lema "amb idees, amb empenta". Estàvem absolutament convençuts, quan ho fèiem, que no es tractava d'un lema buit, estàndard o d'ús intercanviable, com els que es contraposaven al nostre. Estàvem convençuts que idees i empenta eren precisament les mancances més greus que tenia l'Ajuntament i que eren causa i origen de bona part de la seva dinàmica erràtica.I estàvem convençuts que oferíem allò de que disposàvem: idees i empenta.

Durant aquest mesos de l'actual legislatura ja hem demostrat que tornem a ser, de tros, el grup més actiu del consistori. I sí que és cert que hem promogut pronunciaments indepen-dentistes, però la base del nostre treball ha estat l'aportació d'un bon nombre d'iniciatives per millorar el funcionament de l'Ajuntament i per dinamitzar l'activitat d'alguns sectors pro-ductius i econòmics.Ja vam dir que no ens feia cap por assumir reptes i també vam dir que l'objectiu d'aquesta legislatura no era queixar-nos per sistema sinó presentar projectes reals i efectius. I això és el que estem fent, amb el desavantatge que, amb un Ajuntament morós i arruïnat com el nostre, l'enginy i la inventiva s'han d'aguditzar encara més.

Francesc Ribera

BERGA

ja hi estem treballant

L'alcaldia reclama a la CUP que faci la feina de l'equip de govern

ja hi estem treballant

Nosaltres sí que hi creiem

Defensem la creació d'una xarxa d'horts urbans municipals que permeti la pràctica de l'horticultura amb totes les finalitats indicades, on s’impliquin tant entitats educatives o terapèuti-ques com persones a títol individual que sol·licitin el cultiu d'una parcel·la amb finalitats lúdiques.Davant la situació econòmica en què estem, també creiem que pot esdevenir una eina per ajudar les famílies que es veuen amb dificultats alhora de cobrir les necessitats bàsiques.Es tracta, en definitiva, d'un model de desenvolu-pament sostenible i respectuós amb el territori, amb un alt valor social per a moltes persones i col·lectius, del qual tots ens veurem beneficiats. Esperem que l'actual equip de govern prengui consciència de la importància d'iniciatives com aquesta i que ben aviat la puguem veure feta reali-tat.

Defensem la creació d'una xarxa d'horts urbans municipals que permeti la pràc-tica de l'horticultura amb totes les finalitats indicades, implicant tant entitats educatives o terapèutiques com persones a títol individual

Els horts urbans són espais situats ens zones urbanes i rodalies que ens aporten un benefici social important per la funció de lleure, educati-va i terapèutica que tenen. Pel que fa a la funcióeducativa, l'hort urbà està esdevenint una einad'aprenentatge de diverses disciplines, tant pelque fa a l'educació ambiental com a l’hora d'afavorir la cohesió social i la transmissió de coneixements de generació en generació. També existeixen diverses experiències en terà-pia ocupacional, i s’hi orienten col·lectius espe-cífics com el dels malalts mentals, discapacitats intel·lectuals, gent gran...Actualment, prop de 20 ciutats i viles catalanesja compten amb horts urbans municipals, prin-cipalment per a lleure de jubilats i pensionistes,però també a disposició de centres educatius obé per a entitats que hi desenvolupen progra-mes de teràpia ocupacional. Guillem Canal

Els horts urbans...El febrer de l'any passat es va aprovar una moció del nostre grup municipal on es propo-sava la creació d'una xarxa d'horts urbans a la ciutat. A finals de març del 2011 es va convocar la primera reunió de la comissió i no ha sigut fins un any després que l'equip degovern ha tornat a posar el tema sobre la taula.

Avancem junts cap a la independència

En cas que la reforma constitucional sigui dene-gada per les Corts Espanyoles o no rebi resposta,convoqui un referèndum d'independència per al territori on té competències i legitimació. Hem sol·licitat,també, al president de la Generalitat querebi una delegació del consistori de la ciutat de Berga amb tots els regidors que desitgin participar-hi i encapçalada pel senyor alcalde, perfer-li arribar oficialment aquesta proposta.

La nostra proposta va ser aprovada amb l'únic vot en contra del regidor del PP. L'Ajuntament deBerga es posa al costat de la societat bergueda-na en el camí cap a la independència.

Estem vivint el darrer intent desesperat dels estats espanyol i francès per assimilar-nos i reduir qualsevol expressió de catalanitat a una simple particularitat regional. Però això no ens vede nou. Portem tres-cents anys de manca de sobirania política sota el dret de conquesta. I encara no se'ns ha demanat si aquesta situació és del nostre grat.La part dels Països Catalans al sud de l'Albera patim un sagnant espoli fiscal en pro de políti-ques reequilibradores. A més, Espanya i Françaincompleixen deliberadament la resolució de l‘ONU de 1966 que diu: «Tots els pobles tenendret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dretdeterminen lliurement el seu estatut polític i pro-curen també pel seu desenvolupament, econò-mic, social i cultural.»

Els berguedans hem demostrat que estem disposats a liderar el procés d' independència de la nostra nació. Ho vam demostrar amb l'organització d'un referèndum popular el 13 dedesembre de 2009 on demanàvem si els ber-guedans estaríem d'acord amb la independèn-cia dels Països Catalans. La resposta va ser unamassiva participació de la societat civil. Ho demostrem, també, dia rere dia, amb un teixit associatiu fort, actiu i participatiu en favord'aquest objectiu.

Nosaltres no defugim de la part que ens toca. L'Ajuntament de Berga ha d'avançar, juntamentamb la societat berguedana, en aquest procés.Per això hem presentat una moció per tal que elPle de l'Ajuntament insti el Govern de la Genera-litat de Catalunya a iniciar els tràmits necessarisper presentar una proposta de llei al Congrés Espanyol de reforma de la Constitució Espanyo-la que permeti la secessió de la nació catalana ide qualsevol altre país del Regne d'Espanya.

la ONU diu: «Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desen-volupament, econòmic, social i cultural.»

Òscar Caldera

Agraïments a totes les persones i entitats que ens han facilitat fotografies desinteressadament

Als Països Catalans, fonamentalment al Princi-pat, la incidència del discurs independentista hacrescut molt aquests darrers anys. El procés de reforma estatutària, l'assumpció per part de molts sectors autonomistes de l'esgotament del model autonòmic juntament amb altres factors com la creixent conscienciació dels greus perju-dicis provocats pel dèficit fiscal, les agressions ala llengua, etcètera, han portat a una àmplia difu-sió dels arguments a favor de la independència. Aquesta presa de consciència és encara superfi-cial, però es pot constatar que està arribant a nivells molt més alts dels que hauríem pogut pre-veure fa pocs anys..

L'aparició de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) comporta un nou panorama dins l'independentisme, històricament d'esquerres, amb nous actors que apareixen paral·lelament als protagonistes que hi havia fins ara. Si bé és cert que l’independentisme ha crescut, hem d'analitzar en quines condicions ho ha fet. Han crescut les justificacions economicistes del model neoliberal per tal d’argumentar l’assoliment d’un estat propi, així com les reticèn-cies a parlar del conjunt de la nació, dels Països Catalans, cosa que perpetua l'imaginari regional esquarterat. Ha crescut també la confiança cega en el suposat suport que la independència podria rebre de la Unió Europea o que un estat propi no es veurà igualment sotmès als dictats autoritaris de l'FMI o el BCE.

Dit això, cap independentista pot restar al marged’aquest procés històric de presa de conscièn-cia. Ara és l'hora d'actuar, és l'hora d'un present-de compromís i lluita per contribuir en la cons-trucció d’un país independent i socialment just,establint les bases d'un futur ple d'esperança. Fermesa democràtica, doncs.

Els moviments popularsper l'autodeterminació

Marià Miró

No és gens habitual que s'inclogui en l'ordredel dia d'un ple expedients per apro-var pagaments de factures quan normal-ment es fan amb la fiscalització d’un inter-ventor. A l'últim ple de l'any passat vam trobar dues factures d'obres que ja estaven realitzades i que, per tant, s'havien de pagar. Ara bé, la resposta a aquest procediment poc habitual la vam trobar burxant en els expedients administratius. La conclusió va ser que la gestió de la tramitació d'expedients —i per tant la gestió de l'equip de govern dels diners berguedans— és un autèntic caos. Aquest afer concentrava un gran nombre d'irregularitats en el procés i en la documentació respectiva; de fet s’hi van detectar fins a 13 irregularitats que deixaven sense validesa el contracte. I això no ho dèiem nosaltres, sinó el secretari i l'interventor que en un informe conjunt van assegurar que estàvem davant d'un contracte«nul de ple dret». És per això que l'equip de govern ens va portar dues factures al ple, perquè no van poder pagar-les per via ordinària i van pre-tendre fer-nos còmplices de la seva inepti-tud. Però, per si això no fos prou, dies méstard vam saber que quan estàvem tractantaixò els pagaments ja s’havien efectuat, l’unaquell mateix dia i l'altre el dia abans.

Considerem que això, a part d'il·legal, és unmenyspreu integral a la institució i al ple, on,independentment de les majories que hi hagi, l'equip de govern ha de tractar, deba-tre i aprovar les qüestions que s'hi plante-gen; només d'aquesta aprovació en pot dependre l'acció. Això és el que és legítim iel que és legal, però, pel que es veu, l'alcalde ha confós majoria absoluta ambmonarquia absoluta; i si el rei vol corona...

La gestió dels diners berguedans és

un autèntic caos

Contacta amb nosaltresPl.Maragall 2 , Berga - tel 938220966 - berga@cup.cat