Aprenentatge i desenvolupament dels alumnes en l’educació secundària

Màster en Formació del Professorat d'Educació SecundàriaCurs 2013-2014. Professora Fina Ferrer

Bloc temàtic II – Part 2

Els canvis en el progrés cap a la vida adulta

1

Índex de la presentació de continguts

I. Característiques dels canvis cap a la vida adultaII. Àmbits rellevants de canvi:

Canvis corporals Estructures cerebrals Pensament i llenguatge Identitat, gènere i autoestima Relacions personals i vida social Problemàtiques psicològiques

III. Funcions professorat educació secundària 2

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

• Família: els pares són jutjats tant personalment com per la funció d'autoritat que representen. Aconseguir més independència com a meta de l'adolescent

En la cerca de la seva identitat, creen valors diferents als dels pares, i fins i tot, poden rebutjar-los. Distanciament afectiu i ideològic.

• Pautes de criançaEstil democràtic vs autoritari, permissiu, indiferent

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

• Canvis en la Família:

oCanvis físics = canvis expressió d’afectivitat entre pares i fills

oIncrement capacitat de discutir regles familiars

oFigura pares relativitzada amb l’aparició d’altres significatius

oAugment dràstic discrepància entre expectatives i percepció

conducta adolescents pels seus pares: NEGOCIAR

oFunció conflictes: promoure transformació regles del

sistema

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

• Família:Busquen l’autonomia:-Emocional: capacitat per servir com la pròpia font de força emocional en lloc de dependre dels pares per obtenir comoditat, tranquil·litat i seguretat.

-Conductual: capacitat per prendre decisions, dirigir els propis assumptes i cuidar d’un mateix.

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

• Família:Busquen l’autonomia:•Crisi del niu buit•Síndrome Peter Pan

Els pares d’adolescents ben adaptats mantenen les seves normes en un nivell mínim raonable i flexible (el deixar de considerar-lo un nen cedeixen responsabilitat o poder), s’esforcen per explicar-les i continuen donant afecte i suport, inclòs davant de conflictes.

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

• Amics: en el món socioafectiu de l'adolescent preval el seu interès per fer noves amistats, sentir-se bé en el seu grup d'amics i aprendre a relacionar-se amb individus del sexe oposat.

• Canvi en la importància donada a les relacions socials• Canvi en la noció de l'amistat:– Fase primerenca (11-12 a 13 anys): amistat centrada en l'activitat.– Fase intermitja (14 a 16 anys): explosió del sentiment d'amistat.

Lleialtat i confiança.– Últim període (a partir 17 anys): segueix sent referència afectiva,

però més relaxat. Augmenta independència.

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

• Amics:

Segregació de gèneres inicialNois: grups nombrosos, relacions extensesNoies: grups reduïts, relacions intenses. “Exclusivisme”

Grups mixtesInici primeres relacions sexuals. S’estableixen les primeres parellesMés probable líders (posició privilegiada i són respectats) els que iniciïn relacions de parella dintre del propi grup.

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

• Amics:

La incorporació en un grup pot ser complex. Es poden donar processos de selecció dels membres del grup molt durs.

En funció de: activitats, beneficis, enveges, etc., es conformes grups específics segons les circumstàncies.

Alguns adolescents són objecte de rebuig o indiferència: tendència a l’aïllament, no busquen integració, desinterès per les activitats dels altres, manca d’habilitats socials, etc. No presenten aspectes desitjables al grup.

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

• Amics:

Un grup es forma per la proximitat física entre adolescents que comparteixen espais i temps, que van conformant els mateixos gustos i volen fer coses junts.

Un grup facilita conductes d’iniciació amb un risc inevitable. Es cometen actes de tipus antisocial.Són més permissius jutjant si un jove està preparat per realitzar certes coses (pot no coincidir visió adulta).

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

• Amics:

Funcions del grup:•Suport i comprensió•Sentit de pertinença i estatus•Oportunitat de representar un paper i percebre la pròpia competència

Aspectes organitzatius del grup:•Homogeneïtat•Conformitat•Jerarquia

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

• Institució educativa: Funció d’instruir vs Funció socialitzadora

Finalització de la idealització de l'adult (docent).

Important agent i context de socialització.

Escola com a escenari on transgredir les normes.

Grup social que reforça conductes transgressores.

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

Institució educativa:

•Discrepància visió adults de la visió adolescents sobre la “necessària preparació professional”

•“Donar sentit a l’experiència escolar”

•Rendiment escolar dependrà de l’estat anímic canviant, la simpatia pel professor, l’assignatura, mirada dels companys i molts altres factors.

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

Institució educativa:

•Una dimensió important de la socialització té a veure amb l’orientació professional i l’elecció d ‘una carrera.•Decisió: valoren les pròpies capacitats i prestigi social de la carrera (idea construïda influenciada per l’experiència escolar). •Lloc de trobada obligat i d’interacció de nois i noies. La competició es fa evident.

Al límit, trobem la violència i abús a companys.

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

Institució educativa:

•“El sistema escolar és una instància altament burocràtica: tractament de les persones a partir d’igualtat i comparabilitat mitjançant regles d’organització impersonals i tendents a ser eficaces en una tasca (transmissió del coneixement). Com burocràcia que és, es dedica tenaçment a la classificació, amb els seus ingredients d’avaluació i competició. Però al versar sobre persones i no sobre expedients, ipso facto crea la mentalitat de comparar i la preocupació de ser objecte de comparació”.

II. Àmbits rellevants de canvi: Relacions personals i vida social

Institució educativa:

•Estratègies per a la resistència: complir amb les seves obligacions sense comprometre’s, mantenir una relació instrumental amb la gran part d’assignatures (estudio per aprovar), cultivar una cohesió de grup i potenciar oposició davant dels professors; formes de passotisme, posar en qüestió la competència dels professors, vanagloriar-se de les transgressions, etc.

II. Àmbits rellevants de canvi: Problemàtiques psicològiques

17

- Baixa autoestima, vergonyes, complexos- Ansietat- Estat depressiu, sentiments d'incomprensió, soledat- Pors- Aïllament- Inadaptació- Obsessions, rituals- Manca d'atenció, inquietud

II. Àmbits rellevants de canvi: Problemàtiques psicològiques

18

Difícilment es dóna exclusivament per manca de capacitats. Amb freqüència és un rebuig al sistema.

Origen?-Representació de l’adolescent de com la seva família considera el seu ofici d’estudiant.

Fracàs escolar

II. Àmbits rellevants de canvi: Problemàtiques psicològiques

19

- Consum de substàncies- Alimentació: anorèxia, bulímia- Adiccions: Internet, compres compulsives- Pràctiques sexuals de risc- Violència familiar, escolar, social

Principals comportaments de risc

III. Funcions professorat educació secundària

Disciplina a l'aula: transgressió de normes, falta de respecte, agressions, discussions, etc.

Indagar al inici de curs la línia de conducta del docent. Filtrar la comunicació escola-família. Oposició frontal en forma d’accions comunes. Gama de trampes (copiar, treballs dels que no són els

autors, excusar-se per manca d’informació, absències falsament justificades, etc.).

20

III. Funcions professorat educació secundària

• Cal abordar els problemes, però també desenvolupar estratègies educatives coherents que s'anticipin a l'aparició de conductes problemàtiques.

• Fomentar les habilitats de diàleg per a la resolució autònoma de conflictes.

• Acompanyament i suport a la construcció de la identitat personal. Aprendre a decidir. Autonomia.

21

III. Funcions professorat educació secundària

Promoure el desenvolupament d'habilitats de raonament, estratègies d'aprenentatge, habilitats metacognitives.

Fomentar adquisició de valors i coneixements científics adequats al seu nivell cognitiu i que consititueixen la base per l'adaptació a una societat complexa.

22

Estil de docència democràtic: – Comunicar confiança, seguretat, optimisme– Acceptació, sense prejutjar-los– Combinació de tol·lerància amb disciplina– Manejar incentius positius millor que càstigs o amenaces– Proposar activitats interessants i apropiades, percepció de

persones adultes– Fomentar col·laboració entre ells– Preservar clima de llibertat

23

III. Funcions professorat educació secundària

Estil de docència democràtic: “El diàleg crida al mutu enteniment, i això afecta no només al pla

cognoscitiu (entenc el que em dius) sinó, sobre tot, al motivacional i afectiu (m’entenc amb tu, comparteixo la teva motivació pel què transmets, etc.)”

La cooperació implica acurtar distàncies: el professor s’ha de fer accessible als alumnes adolescents.

Moltes vegades trobem que el fracàs en més d’una assignatura no és per incapacitat cognitiva sinó per bloquejos afectius.

24

III. Funcions professorat educació secundària

Bibliografia

25

Burunat, E. (2004). El desarrollo del sustrato neurobiológico de la motivación y emoción en la adolescencia: ¿un nuevo período crítico?. Infancia y Aprendizaje, 27(1), 87-104.García, J.A. & Pardo, P. (Ed.) (1997). Psicología evolutiva II. Madrid: UNED.Martí, E. & Onrubia, J. (Coord.) (1997). Psicología del desarrollo. El mundo del adolescente. Barcelona. ICE: HORSORI. Moreno, A. (2010). Los estudiantes de educación secundaria: características y contenxto s de desarrollo y socialización. En César Coll (coord.) Desarrollo, aprendizaje y enseñanza en la eduación secundaria.Royo, J. (2008). Els rebels del benestar. Claus per a la comunicació amb els nous adolescents. Barcelona: Alba.Shaffer, D. (2000). Psicología del Desarrollo, Infancia y Adolescencia. Méjico: International Thomson Editores.Triadó, Martínez & Villar (2000). Psicologia del desenvolupament: adolescència, maduresa i senectut. Barcelona: Edicions UB.

Per ser un bon educador cal conèixer-se un mateix i reconèixer les pròpies emocions, perquè el reconeixement i l’acceptació són requisits imprescindibles per gestionar-ne les reaccions.

26