3. L’Europa feudalEn quines relacions de vassallatge i

de servitud es fonamentava la societat feudal?

1. Com s’organitza la societat medieval?

A. Un període d’inseguretat• Segle IX Feudalisme• Invasions (Normands, musulmans i

hongaresos)• Els reis no poden fer front busquen ajuda en

els senyors = relació de vassallatge• Els llauradors busquen portecció en el senyor servitud

1. Com s’organitza la societat medieval?

• B. El vassallatge, base del feudalisme• El vassallatge és un pacte de fidelitat:– Homenatge– Investidura

• Senyor feudal també té vassalls (cavallers)

1. Com s’organitza la societat medieval?

• Societat desigual:– Monarquia– Privilegiats (noblesa i clergat): no paguen

impostos, tenen els alts càrrecs del regne, tenen la major part de la terra i no treballen

– No privilegiats (llauradors i artesans): mantenen a la resta i paguen impostos

2. La monarquia feudal

• El caràcter sagrat i patrimonial– Rei al damunt de la societat

caràcter sagrat: governar i defensar la Cristiandat– Càrrec hereditari Cerimònia de coronació– Regne = patrimoni personal del monarca• El divideix entre els fills i l’augmenta pels matrimonis

2. La monarquia feudal

• Els poders del rei– Els comparteix amb l’església i la noblesa– Atribucions exclusives: guerra, impostos i justícia– Cúria reial + arxiu reial– Reis itinerants, seguits per una cort

2. La monarquia feudal

• Reis i emperadors• Després de Carlemany sorgeixen molts regnes• Otó I es corona emperador: naix el Sacre

Imperi Romanogermànic• Cristiandat té dos caps– Papa: tasques espirituals– Emperador: defensa militar• Cada vegada té menys poder

3. Els privilegiats: la noblesa

• A. Els nobles: cavallers i dames– La noblesa és un estament privilegiat i té per

missió protegir militarment la societat– La influència i poder depèn de les terres i vassalls

que tenen– El castells simbolitzen el seu poder– Els nobles cacen i s’entrenen per a la guerra– Les dames s’ocupen del servei i les tasques

domèstiques

3. Els privilegiats: la noblesa

• B. La vida al castell– El noble viu gestionant el seu feu– Els castells estan a un lloc elevat amb muralles

altes– El castell és autosuficient– Al centre del castell està la torre de l’homenatge

on es fan festes i cerimònies

4. Arnau és armat cavaller

• A. Com es prepara Arnau per a ser cavaller?• Als sis anys és educat per un senyor per a ser

un guerrer• Patge escuder cavaller• La cerimònia d’investidura: bany i vetllar

armes + entrega d’armes• Equip de cavaller + escut d’armes

• https://www.youtube.com/watch?v=oh0BW7se7Po

4. Arnau és armat cavaller

• B. Les activitats del cavaller– La principal activitat és la guerra– Durant la pau: tornejos i caceres– Amor cortés– Mainades+ otrnejos+ justes+ amor cortés

• https://www.youtube.com/watch?v=YBGjfeUmK3w

5. Els privilegiats: el clergat

• L’Església regulava la vida social– L’església és l’edifici més important dels poblats– L’església regula els esdeveniments de la vida i les

festivitats– Cal acomplir les obligacions religioses (anar a

missa, penitència ...)– Caritat + peregrinatge

5. Els privilegiats: el clergat

• Una institució rica i influent– L’església té un gran poder material: té terres,

edificis i moltes rendes– Cobra el delme, rep donacions i fa negocis– S’ocupa de l’assistència als pobres, curar als

malalts, ensenyar etc.

• https://www.youtube.com/watch?v=ys8X3kJT0rw

5. Els privilegiats: el clergat

• L’organització de l’església• Clergat: tots els homes i dones que dedicaven

sa vida a l’Església• Segons destinació i dedicació:– Clergat secular– Clergat regular

• Segons riquesa– Alt clergat– Baix clergat

6. El feu: senyors i llauradors

– Els senyors vivien de les rendes senyorials– Terres vinculades = no es poden ni comprar ni vendre– Capacitat del senyor:

• Les terres que domina un senyor constitueixen el senyoriu territorial.

• Les rendes que cobra són les rendes senyorials. • El poder jurisdiccional és el senyoriu jurisdiccional.

– Llauradors ha de pagar un cens i fer prestacions personals. També pagar les primícies i els drets de monopoli.

6. El feu: senyors i llauradors• Els llauradors treballen les terres– Llauradors són el 90% de la població– Dos tipus:

• Lliures• Serfs

– Viuen en poblats xicotets o en granges aïllades– Obligacions:

• Fer prestacions personals• Pagar censos, primícies...• Pagar peatges, drets de caça...• Obeir les ordres del senyor i la seua justícia• Contribuir al manteniment del castell i als serveis del feu

• Feu s’organitza en dos parts– Reserva senyorial: millors terres que explota el

senyor directament. Ací sol estar el castell.– Els mansos: parcel·les de terres que el senyor

lliurava a serfs o a camperols lliures perquè les cultivaren i hi construïren la seua llar a canvi del pagament de determinades rendes.

7. Per què era tan dura la vida dels llauradors?

• A. Les faenes del camp– Treballen molt i viuen de manera pobra.– Homes treballen al camp. Les dones als horts, amb

els animals i en les grans tasques.– Sòl amb rendiments baixos. Rotació biennal i

després triennal.– Cultivaven cereals, llegums, vinyes, oliveres. Horts

amb hortalisses i arbres fruiters.

7. Per què era tan dura la vida dels llauradors?

• B. Produir per al consum diari– Autoconsum amb crisis freqüents– Intercanvis escassos. Sols es compren algunes

coses (com sal o ferro)– Alimentació escassa i poc variada– Falta d’higiene i exposició a les inclemències del

temps.

7. Per què era tan dura la vida dels llauradors?

• Com passava l’any del llaurador?– Calendaris agrícoles

8. El germà Pere, un monjo benedictí

• A. Els ordres monàstics– Els monestirs estan habitats per ordres monàstics,

que poden ser d’homes o de dones.– Mana un abat o abadessa– Es respecta una regla: conjunt de normes que

explicitaven com s’havia d’organitzar el monestir i com havien de viure els monjos i les monges

– Ordre dels Benedictins i desprès l’ordre del Císter

8. El germà Pere, un monjo benedictí

• B. Horaris i faenes dels monjos– Oració i treball (ora et labora)– La regla marca el que han de fer– Cadascú té una tasca:

• Copistes• Llauradors• Metges• Cuiners

– Cal guardar silenci i menjar junts. El claustre és el lloc per a passejar, meditar i comunicar-se.

• VI. La pràctica del silenci• 1 Fem allò que diu el profeta: M'he dit a mi mateix: Vigilaré els meus

passos per no pecar amb la meva llengua. He guardat closos els llavis. He emmudit i m'he humiliat, i he callat de coses bones. 2 Aquí el profeta ensenya que, si de vegades cal estar-se de converses bones per raó del silenci, com més no cal abstenir-se de converses dolentes pel càstig del pecat. 3 Per tant, ni que es tracti de converses bones i santes i d'edificació, per la importància del silenci, que no es concedeixi als deixebles perfectes, sinó rarament, el permís de parlar, 4 perquè està escrit: Si parles molt, no evitaràs el pecat; 5 i en un altre indret: Mort i vida estan en mans de la llengua. 6 Ja que parlar i ensenyar pertoca al mestre, callar i escoltar correspon al deixeble.

• 7 Per això, quan calgui demanar alguna cosa al superior, que es demani amb tota humilitat i submissió respectuosa. 8 Però les grolleries i les paraules ocioses i que fan riure, les condemnem en tot lloc a una eterna reclusió, i no permetem que el deixeble obri la boca per a expressions d'aquesta mena

• https://www.youtube.com/watch?v=rJ2FWpgzcf8

• El centre del monestir és l’església i junt a aquesta hi ha tot un conjunt d’edificacions

• El monestir administrava les terres que estaven sota la seua jurisdicció igual que els altres feus, i també tenia vassalls