02 - l'Europa Feudal
of 31
Transcript of 02 - l'Europa Feudal
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
1/31
POLIS 2
LEuropa feudal
1. El naixement de lEuropa feudal
2. La noblesa feudal
3. Els pagesos al mn feudal
02
4. LEsglsia cristiana: els clergues
5. Els monestirs medievals
6. Lart romnic. Larquitectura
7. La pintura i lescultura romniques
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
2/31
POLIS 2
Introducci
A lEdat Mitjana es va implantar a lEuropa occidental un
sistema poltic, econmic i social conegut com a feudalisme.
El sistema feudal tenia lorigen en el desmembrament de
limperide Carlemanyi en la situaci dinestabilitat provocada
per les invasions de diversos pobles.
Els monarques, incapaos de defensar el territori, lliuraven les
terres a senyors feudals, nobleso eclesistics, perqu les
governessin en nom seu.
A lEuropa feudal es va desenvolupar un estil artstic anomenat
romnic.
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
3/31
POLIS 2
1. El naixement de lEuropa feudal
1.1. Limperi de Carlemany
1.2. La fragmentaci de lImperi Carolingi
1.3. Els orgens del feudalisme
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
4/31
POLIS 2
1.1. Limperi de Carlemany
A finals del segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va unificar
una gran part de les terres de lEuropa occidental.
Carlemany es va proclamar emperador lany 800 i va intentar
ser el successor dels antics emperadors romans.
Per aix, va elaborar lleisi va organitzar el territori en comtats
governats per comtes.
Per defensar les terres frontereres, va crear les marques, que
tenien un exrcit dirigit per un marqus.
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
5/31
POLIS 2
1.2. La fragmentaci de lImperi Carolingi
A la mort de Carlemany, limperi es va desmembrar. Lany 843
els successors de Carlemany van dividir limperien diversos
regnes.
A ms, una srie de pobles van portar a terme atacs i invasions
durant els segles IXi X.
Els normandspel nord, els musulmanspel sud i els hongaresos
per lest es van abatre sobre els regnes dOccident.
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
6/31
POLIS 2
1.3. Els orgens del feudalisme
En aquesta situaci de crisi, elpoderdels monarquesera molt
dbil. Per poder governar i mantenir unit el seu regne, els
monarques van haver de comptar amb els nobles.
Els monarques van establir amb els nobles un sistema de
relacions conegut com a vassallatge.
Molts dels antics comtes, crrecs eclesistics i altres grans
propietaris es van convertir en senyors feudals.
Aquesta noblesa repartia entre altres nobles menys importants,cavallerso guerrers, una part de les seves terres (feus) perqu hi
visquessin, les governessin i mantinguessin un petit exrcit.
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
7/31
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
8/31
POLIS 2
2.1. El rei i els seus vassalls
A la cspidede la societat feudalse situava el rei. Els
monarques eren representants de Du a la Terra, amb la misside governar el seu poble i de mantenir unit el seu regne.
El rei tenia les segents atribucions:
Dirigir campanyes militars.
Demanar impostos en cas de guerres, coronacions, casaments,
etc.
Exercir de jutge suprem en litigis o plets, per no podia
interferir en els feus dels seus nobles o dels de lEsglsia.
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
9/31
POLIS 2
2.2. La noblesa guerrera: un grup privilegiat
A la societat feudal, la funci principal de la noblesa, i del
mateix rei, era la de ser guerrers. Eren els cavallers.
Els fills de les famlies nobles eren educats i ensinistrats com a
guerrers. Als divuit anys sels armava cavallersen una
cerimnia en qu rebien les armes.
Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori o per
enfrontar-se a altres nobles.
La seva funci social permetia a la noblesa viure amb privilegis.
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
10/31
POLIS 2
3. Els pagesos al mn feudal
3.1. Viure al feu
Un feu (illustraci)
3.2. Els pagesos del feu
3.3. Lhabitatge dels pagesos
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
11/31
POLIS 2
3.1. Viure al feu
El feuel constituen les terres que el rei o un noble havia
atorgat a un altre senyor feudal.
El senyor feudal es reservava les millors terres per a ell, la
reserva senyorial, i les treballaven els seus serfs. En aquestes
terres hi solia haver el castell.
El senyor repartia una altra part de les terres en lots (masos) que
eren lliurats a serfs o a camperols lliures, a canvi del pagament
dunes rendes.
El senyor feudal tenia, a ms, sobre totes les terres del feu, les
prpies o les daltres propietaris, el dretdejurisdicci.
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
12/31
POLIS 2
Un feu
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
13/31
POLIS 2
3.2. Els pagesos del feu
Els pagesos eren la majoria de la poblaci (90%). Podem
distingir dues categories:
Elspagesos lliures(vilans o alodials), que podien ser propietaris
de la seva terra, cosa poc freqent, i disposar lliurement de si
mateixos.
Els serfs, que no tenien llibertat personal i estaven lligats a la
terra del senyor.
El rendiment de la terra era escs i es practicava la rotacibiennal, s a dir, es treballava la meitat de les terres i laltra
meitat es deixava reposar.
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
14/31
POLIS 2
3.3. Lhabitatge dels pagesos
Els pagesos vivien en pobles petits o en cases disseminades. Als
pobles hi vivien tamb alguns artesans o petits comerciants.
Les cases eren senzilles, amb una o dues habitacions i, a
vegades, un magatzem o un estable, encara que resultava
habitual que els animals els tinguessin a la mateixa casa.
El sl era de terra, i una llar de foc els servia per escalfar-se,
illuminar i cuinar.
El mobiliari era escs.
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
15/31
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
16/31
POLIS 2
4.1. Una Europa cristiana
Cap a lany 1000, la majoria dels habitants de lEuropa
occidental eren cristians. Tots se sentien membres dunamateixa comunitat, la cristiandat.
LEsglsia mantenia la unitat dels creients i en fixava les
obligacions religioses.
Seguir les normes de lEsglsia servia per redimir els pecats,
assolir la vida eterna i evitar la condemna a linfern.
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
17/31
POLIS 2
4.2. LEsglsia regulava la vida social
Tota la vida social o privada estava marcada per la intervenci
de lEsglsia.
El naixement, el matrimoni o el funeral tenien les seves
cerimniesreligioses, i lEsglsia sencarregava de
lensenyament i de lassistncia a pobres i malalts.
LEsglsia va establir la pau de Du i la treva de Du, que
eren uns perodes de pau obligatria en cas de guerres.
LEsglsia va ordenar que les esglsies i els monestirsconstitussin llocs on no es pogus entrar sense autoritzaci.
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
18/31
POLIS 2
4.3. Lorganitzaci de lEsglsia
LEsglsia medieval tenia immensos feusi cobrava als cristians
el delme, un impost per mantenir el clero.
LEsglsia va estructurar una organitzaci excellent. Aix, els
cristians sagrupaven en parrquies, dirigides per un sacerdot
(rector).
Un conjunt de parrquies formava una dicesi, al capdavant de
la qual hi havia el bisbe. Capellans, rectorsibisbesformaven el
clerosecular.
Per pregar a Du en soledat, monjosi monges, sota lautoritat
dun abato abadessa, van fundar monestirs. Integraven el clero
regular.
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
19/31
POLIS 2
5. Els monestirs medievals
5.1. LEsglsia es ruralitza
Un monestir medieval (illustraci)
5.2. La vida als monestirs
5.3. Les regles monstiques
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
20/31
POLIS 2
5.1. LEsglsia es ruralitza
En un mn on la majoria de la poblaci era pagesa, lEsglsia
es va haver de ruralitzar, s a dir, establir-se al camp, perevangelitzar i dirigir la vida pagesa.
Lesglsiaera ledificicentralde qualsevol vila, poble o ciutat.
Els fidels hi acudien a oir missa els diumenges, les festes, els
bateigs, etc.
A partir de lany 1000, a ms de les esglsiesparroquials, es
van construir molts monestirs, que es van convertir en centres
de cultura.
02
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
21/31
POLIS 2
Un monestir medieval
02
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
22/31
POLIS 2
5.2. La vida als monestirs
Un monestir era un conjunt dedificisi dependncies, a ms de
lhort, el mol i les terres de la seva propietat.
El centre del monestir era lesglsia, on els monjos i les monges
anaven a resar diverses vegades al dia.
Loraciera la seva activitat principal ja que la vida monstica
tenia com a objectiu allunyar-se del mn i tenir un contacte ms
directe amb Du.
02
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
23/31
POLIS 2
5.3. Les regles monstiques
Els qui aspiraven a la vida monstica entraven al monestir i
feien tres votso promeses: obedincia, pobresa i castedat, ivestien un hbitque els identificava.
Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, s a dir,
un conjunt de normes que regulaven totes les activitats
monstiques.
Durant lEdat Mitjana es van fundar molts ordes religiosos. El
ms important va ser el delsbenedictins, que sant Benet de
Nrsia va fundar a Itlia al segle VI.
02
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
24/31
POLIS 2
6. Lart romnic. Larquitectura
6.1. Un art religis
6.2. Les esglsies romniques
Una esglsia romnica (illustraci)
02
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
25/31
POLIS 2
6.1. Un art religis
Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part
dEuropa un estil artstic anomenat romnic.
La gran importncia de la religi a la societat medieval i el pes
excepcional de lEsglsia van fer que les manifestacions
artstiquesdaquella poca fossin essencialment religioses.
Dins de lart romnic, larquitecturava ocupar un lloc
fonamental.
02
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
26/31
POLIS 2
6.2. Les esglsies romniques
Els elements essencials duna esglsia romnica sn:
Laplantaera dun nic bra amb una o tres naus. Aviat es vaafegir un bra ms curt, el transsepte, que donava a les esglsiesuna forma de creu llatina.
Es van aixecar voltes de canslides per donar consistncia alsedificis.
Per reforar els murs que sostenien les voltes de pedra shiadossaven contrafortsslids a les parets exteriors.
Tamb era habitual collocar una torre campanara lexterior.
Als monestir es van construir claustres.
02
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
27/31
POLIS 2
Una esglsia romnica
02
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
28/31
POLIS 2
7. La pintura i lescultura romniques
7.1. Ensenyar i decorar
7.2. Frescos i taules
7.3. Una escultura al servei de larquitectura
02
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
29/31
POLIS 2
7.1. Ensenyar i decorar
Lestil romnic decorava les esglsies amb escultures i pintures
de carcter religis, que explicaven al poble els fets sagrats dela Bblia.
Al mn medieval, la immensa majoria de la poblaci era
analfabeta, s a dir, no sabia llegir.
Per aix, les imatgeses van convertir en llibres on els cristians
podien llegiri aprendresobre la religi.
A ms de la seva funci didctica, les pintures i esculturestenien una funci decorativa.
02
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
30/31
POLIS 2
7.2. Frescos i taules
Les pintures romniques tenen una gran fora expressiva, per
tcnicament sn molt senzilles.
Shi utilitzava, essencialment, la tcnica de lapintura al fresc.
Els motius ms utilitzatsen la pintura romnica eren les
representacions del Pantocrtor, que se situaven a labsis i
ocupaven una posici central dins de lEsglsia.
A ms dels frescos, es feien pintures sobre taules.
02
02
-
8/10/2019 02 - l'Europa Feudal
31/31
POLIS 2
7.3. Una escultura al servei de larquitectura
Lescultura romnica tenia una dependncia important de
larquitectura i les figures solen adoptar les proporcions i laforma de la superfcie sobre la qual van ser esculpides.
Tamb eren importants els capitellsde les columnes o pilars,
tant de linterior de lesglsia com de la portalada o dels
claustres.
Tamb sn abundants les talles religiosesde fusta, policromades
de colors vius.
02
