Post on 28-Mar-2016
description
Cobertes.p65 05/09/2008, 21:401
Cobertes.p65 05/09/2008, 21:402
SUMARI 3
Revista ClarorNúm. 62, IV èpocaTardor 2008
PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.
OPINIÓ
4. Articles d'Ignacio Buqueras, HéctorSilveira, Consol Martí i Antoni Franco.
6. Entrevista curta: Jil Van Eyle, economistacreador i promotor del teaming.
Gent Claror: article de Joan Itxaso.
ENTREVISTA
9. Isidre Esteve, pilot de ral·lis.
EN FORMA
12. Els raid: què són?
17. Experiències: Una abonada de l'EsportiuClaror, nedadora invident i exmembre del'equip olímpic espanyol de natació.
18. En forma: Miscel·lània de temes.
22. Natura: El caiac de mar.
23. L'escapada.
SALUT
24. Salut: Vertigen i posturologia.
26. Dietètica: Hèrnies de hiat.
28. Mens Sana: Moviment slow.
REPORTATGE
30. Esportistes d'elit. El repte de la retirada.
NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR
35. El paper dels socis col·laboradors.
36. «25 anys del Claror».
37. Instal·lacions esportives.
45. Esdeveniments esportius i seccions.
48. Programa d'activitats culturals.
50. Solidaritat i medi ambient.
CLAROR CLUB
51. Activitats de lleure per a la tardor.
54. Avantatges culturals.
56. Guia d'empreses adherides.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 95fundacio@claror.orgWeb: www.claror.cat
Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90esportiuclaror@claror.org
Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66sagradafamilia@claror.org
Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40maritim@claror.org
Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.org
COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, AlbertGiménez, Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia Realp, Roser CastilloCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Maria Carbó
SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro
IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM
FUNDACIÓ CLAROR
ELS RAID: QUÈ SÓN?
EL CAIAC DE MAR
ESPORTISTES D'ELIT: EL REPTE DE LA RETIRADA
22
12
Número 62. Quarta Època.Tardor 2008. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.
CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.
28
ADREÇA:Sardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / totclaror@claror.org
CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Nico Sánchez,Mariona Violán
REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarberoSUPORT DE DISSENY: Albert Castro
EL
MO
VIM
EN
T S
LO
W
30
PATRONATPRESIDENTA: Laura Ponce AlsedàSECRETARI: Pablo Bel RafecasVICEPRESIDENT: Joan Itxaso PaternainVICESECRETARI: Fede Ruiz LlachVOCALS: Consol Martí Soto,Gemma Vilaró Mendiola, MartaSerra Batiste
DIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel Carmona
LA
PO
RT
AD
A
01_Sumari.p65 05/09/2008, 20:263
CLAROR
OPINIÓ4
Cal canviar el calendari escolar?
CARA A CARA
L’alternança entre períodesescolars de treball i de vacan-ces és un dels aspectes quemenys ha variat al llarg delsanys. La temporització delcurs escolar en períodes tri-mestrals ens ve donada perla tradició que vincula el ca-lendari escolar amb el calen-dari de celebracions religio-
ses. Això no passa només a l’escola, sinó tam-bé al món laboral en general. Aquesta tempo-rització trimestral no ha estat concebuda te-nint en compte els límits d’esforç i la necessi-tat d’intervals dels escolars.
Si parlem de les vacances d’estiu, és clarque als escolars els cal un llarg parèntesi.Aquest període ocasiona greus problemeseconòmics i d’organització a les famílies. Elsmestres som conscients d’aquestes deficièn-cies, i sovint sentim «vosaltres sí que viviu bé,amb tantes vacances». Sí, tenim més vacancesque qualsevol altre treballador, però no hemde confondre la durada de les vacances delsescolars amb la dels mestres. Els mestres co-mencem vacances quan acabem les diversestasques que tenim encomanades, dins i foral’escola. Molts cops s’ha parlat de modificarel calendari. La necessitat de conciliar hora-ris laborals amb horaris escolars és creixent.També és discutible. Hi podria haver diver-ses alternatives. Per a qualsevol d’elles cal-dria una gran inversió i un gran consens social.
Les vacances escolars d’es-tiu són necessàries, però ésdubtós que hagin de ser tanllargues. En total estem par-lant que ocupen tres mesos.Tot nen o nena rep amb satis-facció aquest llarg període dedescans de les seves obliga-cions escolars, però avui diales famílies ja no són el queeren. Les dones s’han incorporat al món labo-ral, les vacances dels pares s’escurcen, els avistambé estan de vacances o treballen, hi hapares que no conviuen i, encara que els es-plais presten un bon servei, no tothom els potpagar.
Per aquest motiu, el període de vacancesno pot continuar sent com el que hi ha vigenten l’actualitat, perquè les circumstàncies dela vida quotidiana han canviat molt respectede fa uns anys. Les vacances escolars han arri-bat a un punt en què s’han acabat convertint,en innombrables ocasions, en una càrrega pera la família.
L’Administració i la comunitat escolar en elseu conjunt han d’implicar-se en la gestió deltemps de vacances i ajudar a cobrir necessi-tats de les famílies, que cada vegada tenenmenys temps, aportant-hi recursos i serveis,amb la finalitat que les vacances escolars si-guin el que haurien de ser des d’un bon princi-pi: un temps d’oci per als nens i nenes en con-vivència amb la família.
Vinyeta de Caye, publicada al diari "SPORT", el 26/08/08LA VINYETA
IGNACIOBUQUERAS
Comissió Nacional pera la Racionalització dels
Horaris Espanyols
L'horari espanyol,una singularitat
A la Unió Europea hi ha unpaís que segueix anant perlliure en un important aspec-te de la vida quotidiana.Aquest país és Espanya, i hoés quant als seus horaris, queens obliguen a arribar a casamolt tard i esgotats, a dor-mir poc i malament, i que totjust ens permeten estar ambels fills. I no cal buscar la cau-sa en la nostra idiosincràsiao en el clima, perquè naci-ons mediterrànies comGrècia, Itàlia i Portugal esregeixen per horaris similarsals de la resta del continent.
Mantenir uns horaris dife-rents (en les hores d’esmor-zar, permanència en el llocde treball, sopar...) provocaunes dificultats de coordina-ció amb altres països euro-peus que afecten la produc-tivitat de la nostra economia.
Per trobar-hi solucions el2003 vam constituir la Co-missió Nacional per a la Ra-cionalització dels HorarisEspanyols per poder assolirel 2010 un canvi substancialen els nostres horaris.D’aquesta manera, per a uncreixent nombre de ciuta-dans es desenvoluparan dedilluns a dijous entre les7.30 i les 9.00 i fins a les16.30 a les 18.00 hores, ambun descans de 45 a 60 mi-nuts al migdia; i els diven-dres fins a les 15.00. Reco-manem un desdejuni fort, undinar lleuger i un sopar sufi-cient; que els horaris esco-lars i comercials s’adeqüinals laborals, i que televisi-ons, cinemes i espectaclesavancin la seva programació.
En lloc de la cultura de lapresència, advoquem peruna cultura de l’eficiència,en la qual es valori el treba-llador pel seu rendiment ino pel temps que «escalfa lacadira».
LA COLUMNA
NO
CONSOLMARTÍProfessora
HÉCTORSILVEIRA
Pare
SÍ
04-07 Opinio.p65 08/09/2008, 12:514
5OPINIÓ
També van guanyar els catalans l'Eurocopa?
TRIBUNA ANTONIO FRANCOPeriodista
Molta gent ha donat voltesaquest estiu al fet de siCatalunya va vibrar realmentamb la victòria espanyola al’Eurocopa o no. El debat tédiverses claus. D’una banda,l’espina clavada de no teniruna selecció catalana quecompeteixi internacional-ment com ho fa, per exem-ple, Escòcia. És un desig pos-siblement majoritari, crecque més abstracte i senti-mental que d’arrel sobiranis-ta. De l’altra, la nostra pas-sió pel futbol, barrejada ambla impossibilitat de conside-rar aliena a Catalunya unaselecció en què Xavi va aca-bar sent designat millor ju-gador del campionat. En ter-cer lloc, i com a element demolt pes, el temor –i la cons-tatació immediata– que untriomf així provoqui en elsmitjans de comunicació es-tatals una explosió d’espa-nyolisme amb molts rivetstan rancis i excloents com els
que sovint acompanyen lesgrans victòries del ReialMadrid. O als quals, en laseva versió catalana, prote-geixen les del Barça.
El tema ha tingut continuï-tat amb les medalles espa-nyoles a Pequín. Crec que aCatalunya hi va haver satis-facció majoritària en els dostemes. També és clar que aquíhi va haver uns percentatgesde fredor/distanciament, comtambé de decepció pel fet queAlemanya no guanyés la finalde futbol i d’alegria per la vic-tòria dels basquetbolistesnord-americans, superiors ala mitjana espanyola.
En qualsevol cas, enumera-ré alguns elements per a lareflexió. Primer, en aqueststemes esportius les actitudssón lliures i més individualsque col·lectives. Qui se n’ale-gra, se n’alegra. Ningú no téla impressió que ha d’estarcontent per obligació.
Segon, quan es tracta la re-
lació amb Espanya, en què amés de les postures polítiqueshi influeixen les raons senti-mentals, les experiències per-sonals, les arrels familiars i finsi tot els estats d’ànim, és ab-surd generalitzar i parlar dels«catalans» com si fossin unacategoria uniforme.
Tercer, sostinc que la ma-joria dels catalans són, per albo i per al dolent, binacionals.Encara que sigui políticamentpoc correcte dir-ho, el seubinacionalisme és com unabisexualitat. No depèn decertificats o reconeixements:qui la té, la té.
En quart lloc, si sempre ésperillós generalitzar, fer-hoquan s’està parlant d’una cosatan irracional com l’atractiude l’esport/espectacle o lesadscripcions que envolten elfutbol resulta absurd.
Cinquè, la tendència huma-na a apropiar-se en la mesuradel possible de les victòriestambé hi influeix. És més fàcil
considerar pròpia la medallad’or en tennis de Rafa Nadalque qualsevol quart lloc delsaconseguits a Pequín per es-panyols.
I en sisè lloc, la tesi que elsesportistes són «els nostres»representants nacionals genu-ïns cada vegada resisteixmenys una anàlisi seriosa. Enrealitat, només poden pren-dre-se-la de debò els políticsi els periodistes oficialistes.L’estratègia de fitxar estran-gers amb possibilitat de me-dalla, donar-los passaportespanyol i enviar-los a Pequínsubratlla que estem davant unnacionalisme molt relatiu. Ésel mateix que ens passa alsbarcelonistes davant la pre-gunta de qui ens representa-va millor en la final de laChampions a París, Oleguero Eto’o. En aquestes qüesti-ons hi ha tendència a l’auto-engany o a creure el que mésens convingui o ens vingui mésde gust.
Marcela Martín31 anys
No. En general noto quehi ha crisi per la gentque m’envolta, però enel meu cas no he variatcap dels meus hàbits enla vida quotidiana, tot ique el menjar i la benzi-na estan més cars.
Josefina Garcia60 anys
Sí. Quan vaig a comprarnoto que la fruita estàmolt cara i miro decomprar bé de preuperò sense que afecti laqualitat. La veritat ésque m’hi miro més al’hora d’anar al mercat.
Antonio Cebrián37 anys
No. És cert que la infla-ció està pujant, peròencara no m’han afectatdirectament els efectesde la crisi. Potser a fi-nals d’any ja serà una al-tra cosa, però de mo-ment, cap problema.
Has canviat d'hàbits per la situació econòmica?
Per Cristian González
Aitor Carranza22 anys
No. Haig de dir que tam-poc no és que tinguésuns hàbits gaire difícilsde complir. Més o menyssurto igual que abans i nohi he notat cap diferèn-cia, encara que gent pro-pera sí que se’n queixa.
web: www.claror.cat
Inici: 20 de juliol
Fi: 20 d'agost
Total respostes: 310
Sí: 64%
No: 26%
Indiferent: 5%
NS/NC: 5%
L'ENQUESTA
Internautes
No: 26% Sí: 64%
NS/NC: 5% Indif.: 5%
04-07 Opinio.p65 08/09/2008, 12:515
CLAROR
OPINIÓ6
«El teaming vol unir la gent enuns valors solidaris»
Per Cristian González
L'ENTREVISTA CURTA
Què és el teaming?
Per explicar el teaming sem-
pre remarco el que no és,
perquè així s’entén molt mi-
llor. El teaming no és ni una
empresa, ni una ONG ni una
fundació. No té personal ni un
compte bancari: el teaming és
una idea que pretén unir la
gent en uns valors solidaris.
En què consisteix exacta-
ment?
La idea és que un grup de
persones que treballen en una
empresa o formen part d’una
entitat destini, de la seva nò-
mina, una quantitat tan petita
com un euro al mes a una ini-
ciativa solidària. Sempre par-
lo que la unió de moltes mi-
croajudes resulta un gran èxit.
Són quantitats que per a una
persona no signifiquen res,
però la suma de totes esdevé
una quantitat apetitosa per a
qualsevol ONG o fundació
solidària.
Quants anys porta treba-
llant en la implantació del
teaming?
Ara ja fa quasi deu anys. El
teaming se’m va acudir quan
va néixer la meva filla, que
pateix una malaltia greu.
Aquesta situació em va fer
canviar de prioritats en la
vida. Jo fins aleshores havia
estat el que s’anomena un exe-
cutiu agressiu que portava un
vida despreocupada. Però
quan em vaig veure en aques-
ta nova situació vaig comen-
çar a pensar de manera dife-
rent i, de la necessitat, en vaig
fer virtut. El teaming va néi-
xer perquè em vaig adonar
que moltes ONG o fundaci-
ons d’ajuda a persones ma-
laltes són entitats amb mol-
tes ganes d’ajudar però que
de vegades no ho fan perquè
no tenen prou recursos eco-
nòmics. I vaig rumiar una so-
lució que va desembocar en
el teaming.
Com ha acollit la idea el
món empresarial?
Al principi la gent en des-
confiava molt, però arran de
la meva relació amb Frank
Rijkaard tot ha canviat. En
Frank sempre ha donat su-
port a la meva idea i a poc a
poc la gent l’ha anat conei-
xent i cada vegada hi trobo
menys reticències. De fet,
molta gent hi està interessa-
da perquè també dóna una
bona imatge.
Quina quantitat de per-
sones s’ha de reunir per-
què els efectes del teaming
siguin ostensibles?
No importa la quantitat de
persones que engeguin la ini-
ciativa. Tota quantitat recap-
tada és un èxit. És clar que
com més gent es mobilitzi,
millor.
Hi ha transparència?
Per descomptat que sí. No-
més ens dediquem a presen-
tar-nos a les empreses i ex-
plicar-los la idea del teaming.
A partir d’aquí són les empre-
ses o els treballadors d’aques-
tes corporacions els que or-
ganitzen tot el projecte.
On té més difusió?
Geogràficament el teaming
té molta implantació als dos
països on m’he mogut més,
Espanya i Holanda. Però des
de fa poc està sent molt ac-
ceptat per empreses i univer-
sitats de països de l’Amèrica
Llatina, especialment Argen-
tina i Mèxic. Ara bé, si es re-
fereix al tipus d’empreses que
normalment engeguen un pro-
jecte com aquest acostumen
a ser corporacions innovado-
res i de creació recent que
vetllen molt pel benestar dels
seus treballadors, especial-
ment les vinculades al món de
les noves tecnologies. N’hi ha
de grans, mitjanes i petites.
Només es pot aplicar al
món empresarial?
No, també l’apliquen equips
de futbol, associacions espor-
tives, fundacions i fins i tot pe-
nyes de futbol.
JOAN ITXASO,Soci Col·laborador
de la Fundació Claror
Anglicismes,no gràcies
A l’última Revista Clarorm’ha cridat l’atenció un as-pecte que considero queens ha de portar a una re-flexió: es tracta de l’ús iabús dels anglicismes. Re-passem alguns dels motscontinguts: bicing, runningpool, jet lag, Bollywood,funky street dance, master-class, dance strech, snorke-ling, spining. Déu n’hi do!No tenim una altra mane-ra d'expressar aquestesparaules o conceptes en lanostra llengua, el català?Hem de rendir-nos a lapressió mediàtica d'aquestfenomen?
En els inicis de la demo-cràcia, la nostra entitat,des d'un principi, va adop-tar el català com a llenguavehicular, amb convenci-ment, fermesa i il·lusió. Ila revista n'és un bonexemple.
Jo crec que ens enten-drem millor i enriquiremla nostra llengua si fem unesforç col·lectiu d'innova-ció i utilitzem els recur-sos del nostre vocabulari.Recursos que posa al nos-tre abast la Secretaria dePolítica Lingüística de laGeneralitat de Catalunyaen formats electrònicsmolt variats i molt po-tents. També la Secreta-ria General de l'Esport esen pot facilitar, en aquestcas, en l'àmbit més espe-cífic de la nostra activitat.
La nostra llengua és el ve-hicle fonamental que tenimper comunicar-nos i no elpodem estavellar per mo-des passatgeres o per es-nobisme en el llenguatge.
Sincerament, crec quetots ens hem de carregarles piles i assumir, com aentitat, la quota de respon-sabilitat que ens pertoca.
GENT CLAROR
Jil Van Eyle (Hilver-
sum, 1967) és econo-
mista i fa més d'una
dècada que viu al
nostre país. Es dedica
a promocionar i
extendre l'ús del
teaming (microdonaci-
ons en equip) entre
entitats i empreses
d'arreu
04-07 Opinio.p65 08/09/2008, 12:516
7OPINIÓ
04-07 Opinio.p65 08/09/2008, 12:517
L’ENTREVISTA8
CLARORFoto: Pep Herrero
Fo
togr
afie
s: P
ep H
erre
ro
08-11 Entrevista.p65 05/09/2008, 20:258
9L’ENTREVISTA
El procés de recuperació ha estat
lent, però Isidre Esteve ja es mou
amb autonomia tot i que encara li
espera un llarg camí per recórrer.
Fa uns mesos parlava que es tro-
bava en una etapa d’adaptació a un
nou medi. Ja s’hi ha adaptat?
Encara no hi estic completament adap-
tat, però haig de reconèixer que en
aquest any i mig he après moltíssimes
coses, tot i que encara me’n queden
moltes altres. La veritat és que he assi-
milat moltes coses importants que em
permeten moure’m amb autonomia. Es-
tic molt satisfet del meu treball i cada
dia progresso.
Cada dia està marcat pel positi-
visme o enyora el passat?
Ningú no viu sempre en un estat de
gràcia optimista, i en aquest sentit crec
que els mitjans de comunicació m’han
enlairat massa. Hi ha moments difícils
però també vull deixar clar que al llarg
dels meus anys de carrera esportiva vaig
viure situacions molt dures que van anar
fent pòsit a l’hora d’encarar amb valen-
tia i optimisme el fet tràgic que després
m’ha passat. Ja quan vaig tenir l’accident
sabia què m’esperava, però també sa-
bia que només em quedava un camí pos-
sible i era el de no donar-me per vençut.
Sóc una persona positiva i per això em
vaig dir a mi mateix: «vaig a intentar fer
el màxim amb el que tinc».
Es considera encara en procés de
recuperació?
En l’apartat anímic crec que els mo-
ments dolents els puc tenir com els pot
tenir qualsevol altra persona. El que passa
és que físicament crec que amb el temps
aprendré a fer coses amb molta més
agilitat que ara, com per exemple pujar
al meu 4 x 4 o vestir-me i desvestir-me.
Ha canviat de residència?
No, perquè vaig fer-me la casa d’una
sola planta pensant que, algun dia, si em
feia alguna lesió lleu sempre seria més
còmode. Vaig fer bé. En canvi aquí a Sant
Just Desvern sí que hem hagut de fer re-
formes.
La seva dona li fa de fisioterapeu-
ta particular. Quantes hores entre-
nen?
Al principi fèiem unes tres o quatre
hores. Ara en són menys perquè ja te-
nim més activitat social i, a més, també
haig d’entrenar amb el cotxe. Per això
ARA FA SETZE MESOS, EN LA DISPUTA D’UNA ETAPA DEL
RAL·LI D’ALMERIA, UN TRÀGIC ACCIDENT VA DEIXAR EN
CADIRA DE RODES EL MOTORISTA ISIDRE ESTEVE, UN
AUTÈNTIC CLÀSSIC DEL DAKAR. EL PILOT ENS PARLA DEL
SEU LLARG PROCÉS DE RECUPERACIÓ I DELS REPTES
PROFESSIONALS QUE HAURÀ D’ENCARAR EN UN FUTUR.
“De discapacitats,en som tots”
ISIDRE ESTEVE, TRES MESOS ABANS DE TORNAR AL RAL·LI DAKAR
CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net
08-11 Entrevista.p65 05/09/2008, 20:259
L’ENTREVISTA10
CLAROR
els dos dies que fem peses i mobilitat hi
estem tres hores, i el dia de piscina es-
tem una hora dins de l’aigua. Però al
marge d’això fem altres entrenaments,
com per exemple tres cops per setmana
intento posar-me de peu mitjançant un
aparell a casa que és un bipedestador.
Es tracta d’una cadira on m’assec i em
posa completament vertical. Això ho fem
perquè els ossos rebin la pressió que han
de rebre per evitar que a la llarga puguin
acabar patint descalcificació i per tant
osteoporosi. També treballem l’electro-
estimulació. Fem moltes coses. Per tant,
al cap de la setmana surten unes tres o
quatre hores d’entrenament diari.
En una conferència de premsa que
va fer va mostrar-se esperançat que
un dia hi haurà cura per a la seva
lesió. Encara ho creu?
M’agradaria que s’entengués bé que
jo no visc pensant que ha d’arribar una
solució al meu problema, perquè si fes
això possiblement m’oblidaria de viure.
No vull pensar constantment en la cura
perquè em perdria molts moments de la
meva vida. El que passa és que sóc cons-
cient que hi ha molta gent treballant-hi i
que es destinen molts recursos a trobar-
hi una solució. Sempre s’ha de tenir una
mica d’esperança però sense obsessio-
nar-se. Crec que en la meva situació es
pot fer una vida quasi normal i per tant
cal gaudir-ne. Crec que, de discapaci-
tats, en som tots, el que passa és que uns
en som d’unes coses i els altres, d’unes
d’altres.
No està cansat de parlar sempre
del seu passat immediat?
De fet, des que va acabar l’any vaig
prendre la decisió que ja no parlaria més
de l’accident. Vull passar pàgina. Com a
molt podem parlar del que estic fent ara,
com el meu retorn a la competició o de
Una vida en moto des dels deu anysIsidre Esteve Pujol va néixer a la Seu d’Urgell un 15 de maig de 1972, tot i que
va viure durant tota la seva infància a la localitat d’Oliana. Quan va fer deu anys
els seus pares li van regalar un ciclomotor, amb el qual anava a l’escola, i ja no es
va deixar anar del manillar d’una moto durant tota l’adolescència. Poc després
començava una carrera esportiva centrada en el món de l’enduro, en el qual es
va proclamar subcampió d’Europa el 1995 i campió d’Espanya el 1999.
El 1997 va participar per primera vegada al Ral·li París Dakar. En una dècada
corrent la mítica prova africana Isidre Esteve va aconseguir una quarta posició,
si bé en l’edició del 2006 va estar en primera posició durant moltes etapes,
però a quatre dies del final va patir un accident i es va haver de retirar. Va ser un
avís del que vindria el 2007, quan el 24 de març va patir una lesió d’extrema
gravetat al Ral·li d’Almeria.
les traves que encara em trobo en la
meva vida quotidiana. No acostumo a
parlar de l’accident, el que passa és que
entenc que si es fa una entrevista hi hagi
algun moment que es parli de l’accident,
perquè hi ha coses del meu present que
hi estan relacionades.
Com valora el fet de ser un dels
tres finalistes a català de l’any?
Sincerament penso que Pasqual Ma-
ragall, que al final va ser-ne el guanya-
dor, es mereixia el guardó. Era qui més
arguments tenia per rebre el premi per
tot el que ha fet per Catalunya i
Barcelona en els últims 25 anys. La veri-
tat és que la seva figura i aportació no té
res a veure amb el que havia fet jo. Pot-
ser el meu cas va tocar la fibra sensible
de molta gent perquè vaig poder expli-
car públicament com em sentia, però el
meu cas és el de moltes persones que
lluiten cada dia per tirar endavant. Jo no
he fet res extraordinari.
Com l’ha ajudat la seva dona a
recuperar-se?
M’ha ajudat moltíssim. Per mi ha es-
tat la persona més important per acon-
seguir tirar endavant en tots els aspec-
tes, ja que no tan sols vivim junts sinó
que treballem junts els exercicis de re-
«Des que va acabar l’any
vaig prendre la decisió
que ja no parlaria més
de l’accident. Vull passar
pàgina»
Isidre Esteve amb la seva dona i
fisioterapeuta, Lídia Guerrero.
«Ens dediquem a fer exercicis de
força al gimnàs utilitzant les
mateixes màquines que qualsevol
altre usuari, com per exemple
pilotes medicinals, politges,
gomes elàstiques; paral·lelament
ell fa natació», explica la Lídia.
08-11 Entrevista.p65 05/09/2008, 20:2510
11L’ENTREVISTA
«El Dakar a Sud-amèrica
no tindrà la màgia que
tenia quan es corria en
terres africanes»
Una ciutat per viure-hi?Barcelona
Un lloc per anar de viatge?Un lloc tranquil
Un plat?La truita de patates de ma mare
Un llibre per llegir?Me’n vaig de Pepe Rubianes
Una pel·lícula de cinema?Braveheart
Un mitjà per estar informat?Premsa
Mar o muntanya?Muntanya
Un cantant o grup musical?Dire Straits
Quin personatge històric li hauriaagradat conèixer?Cap
Un personatge actual?Cap
Un esportista que admiri?Cap
Què valora més de les persones?La sinceritat
Si un dia fossis president del Go-vern o de l’ONU, quina primeradecisió prendria?No m’hi veig
Dretes o esquerres?Em faig un embolic amb això. Quanem diuen dreta sempre vaig al’esquerra. És una cosa que haigde millorar
Què s’enduria a una illa deserta?La Lídia
Un desig confessable?Lluitar cada dia per ser feliç
Molt personal...
cuperació. Ella és la meva fisioterapeuta
particular.
Parlem de futur. Correrà el Da-
kar en la modalitat de cotxes...
Bé, primer de tot vull destacar que és
un projecte que m’agrada molt. Tindrà
una durada de tres anys i em permet
continuar en un món on ja estava involu-
crat abans. D’acord que ara correré amb
cotxe i abans ho feia amb moto, però
seguiré en el món dels ral·lis. Es tracta
d’un projecte que té com a finalitat cór-
rer el Dakar, però també implica parti-
cipar en altres proves dels campionats
d’Espanya o curses internacionals d’ar-
reu del món. Ja veurem quines curses fa-
rem cada any, tot i que l’objectiu princi-
pal és el Dakar.
Quina és la preparació física que
està fent per afrontar la cursa?
Evidentment implicarà fer una prepa-
ració física més exigent amb l’objectiu
de treballar més la resistència de deter-
minades parts del cos.
Què li sembla el canvi d’ubicació?
L’organització del Dakar no ha tingut
cap altre remei que canviar d’ubicació
la prova, perquè no tenia prou suport
per mantenir-la a l’Àfrica i a més per
garantir que es desenvolupés amb segu-
retat després de l’amenaça terrorista.
De fet, crec que han fet molt bé d’anun-
ciar una nova ubicació a Amèrica només
un mes i mig després de la suspensió,
perquè això permet als equips i les mar-
ques preparar la cursa com cal. El Da-
kar a Sud-amèrica no tindrà la màgia que
tenia quan es corria en terres africanes
però serà igual de competitiu.
El Dakar tornarà a l’Àfrica?
Estaria molt bé, però de moment crec
que no passarà. Es podran fer altres car-
reres a l’Àfrica, però una cursa com el
Dakar amb el poder mediàtic que té no
es pot fer encara pel terrorisme.
Els països africans de la zona en
sortiran perjudicats...
Per descomptat que sí, però més enllà
d’això també en sortirà tocada la imat-
ge del continent, perquè l’Àfrica sempre
ha estat un territori on les guerres i la
fam han estat els dos aspectes més des-
tacats, i el Dakar en canvi oferia una
Àfrica en què es parlava d’una prova es-
portiva i d’aventura. El Dakar reactiva-
va el turisme a la zona i l’organització
deixava diners per allí on passava.
Correrà amb un cotxe adaptat.
Quines diferències hi ha notat?
Corro amb un cotxe que té el canvi
automàtic, tot i que també pot ser se-
qüencial i electrònic. Els comandaments
de l’accelerador i el fre són al volant.
L’any passat vaig haver de fer un examen
per validar el carnet de conduir per po-
der portar un vehicle adaptat.
Com es planteja el Dakar?
En els últims anys, quan corria en mo-
tos competia per guanyar perquè gau-
dia d’una infraestructura feta per ser el
campió. Però ara l’objectiu és acabar
les curses. Res més.
08-11 Entrevista.p65 05/09/2008, 20:2511
EN FORMA!12
CLAROR
12-15_En Forma.p65 05/09/2008, 20:4312
13EN FORMA!
ments que han de permetre a l’equip ori-
entar-se per arribar al punt final de la
cursa. D’aquesta manera, tot i que
s’acostumen a senyalitzar les zones de
transició (espais on acaba una secció i
comença una altra) els diferents trams
de recorregut o seccions no estan mar-
cats i obliguen l’equip a interpretar els
mapes i les coordenades. A més, durant
el transcurs del raid s’han de trobar una
sèrie de fites o punts de control, que ser-
veixen per verificar que s’està fent l’iti-
nerari correcte. Aquestes fites són unes
banderes penjades a un arbre, un banc,
un pal... amb una pinsa que permet fer
una marca en el full de ruta (tarja on
l’equip recull les diferents marques o fites
i que l’organització valida en finalitzar).
Finalment, cal explicar que per gua-
nyar un raid no només és important arri-
bar el primer, sinó que també cal acon-
seguir el màxim número de bonificaci-
ons o punts. Aquests punts s’acostumen
JA FA UNS ANYS QUE ELS ESPORTS DE MUNTANYA S’HAN
CONVERTIT EN PROPOSTES QUE GUANYEN ADEPTES
CONFORME PASSA EL TEMPS. UN MÓN QUE EN UN PRIMER
MOMENT ERA NOMÉS A L’ABAST D’AVENTURERS QUE NO
ELS IMPORTAVA JUGAR-SE EL FÍSIC PER DESCOBRIR NOUS
LÍMITS S’HA APROPAT A UN PÚBLIC MOLT MÉS AMPLI.
L’evolució de la pràctica d’esports de
muntanya ha generat propostes molt
atractives al col·lectiu de gent que vol
gaudir de dues passions: la natura i la
competició. D’aquesta manera, fa temps
van començar a aparèixer diferents for-
mats de competició a la natura com ara
les curses d’orientació, les curses de re-
sistència, les duatlons de muntanya... i
els raids d’aventura.
Els Raids d’aventura són competici-
ons que es desenvolupen en un entorn
natural, normalment la muntanya, i que
combinen proves molt diferents i relaci-
onades amb les activitats a l’aire lliure:
bicicleta tot terreny (btt), curses d’ori-
entació, tir amb arc, escalada, descens
de barrancs, piragüisme...
COM FUNCIONEN
Tot i que cada raid pot tenir unes carac-
terístiques diferents, la participació en
aquest tipus de competicions és grupal,
normalment en equips d’entre 2 i 5 per-
sones. En funció de la normativa es po-
den realitzar, o no, canvis durant el trans-
curs de la competició cosa que fa que no
tots els integrants de l’equip estiguin
obligats a executar totes les proves.
El funcionament general d’un raid
consisteix en completar un recorregut
més o menys llarg en el menor temps
possible. Aquest recorregut pot ser li-
neal (començar en una població i aca-
bar en una altra) o circular (inici i final en
el mateix lloc). És habitual que el circuit
estigui dividit en diferents seccions, i que
cadascuna es pugui dur a terme d’una
determinada manera. Per exemple, pot
haver una primera secció que es faci en
btt, una segona corrent, una tercera no-
vament en btt, una quarta en caiac...
Una altra característica important
dels raids és que els recorreguts no es-
tan senyalitzats. Normalment, l’organit-
zació lliura una sèrie de plànols i docu-
Raids d’aventura
JUANJO ZABALA,director tècnic del’Esportiu Clarorjuanjoza@ec.claror.net
PER QUÈ CONFORMAR-SE AMB UN SOL ESPORT?
12-15_En Forma.p65 05/09/2008, 20:4313
EN FORMA!14
CLAROR
a aconseguir de dos formes: trobant to-
tes les fites o punts de control i partici-
pant en proves de bonificació. Quant a
les fites, cada una trobada incrementa la
bonificació (o dit d’una altra manera,
cada fita que l’equip es descuidi de mar-
car són punts que es perden). Les pro-
ves de bonificació poden ser optatives,
no s’han de fer per donar per finalitzat el
raid, però fer-les permet a l’equip acon-
seguir punts. Aquestes proves solen ser
escalada, tir amb arc, ràpel, proves es-
pecials d’habilitat...
ELS EQUIPS
Per participar en un raid d’aventura cal
tenir certes nocions per desenvolupar-
se en el medi natural. Quant hem de sa-
ber? Doncs estarà en funció del tipus i la
dificultat del raid en concret.
En tot cas, és important que l’equip
tingui una condició física similar, per tal
que tots els membres del grup puguin
participar de la competició amb una
mateixa intensitat. Això evita que hi hagi
integrants que es quedin molt despen-
jats durant el transcurs de la competició
i facin alentir el ritme dels companys.
També és important que tots els mem-
bres del grup tinguin els coneixements
adequats de la tècnica de les disciplines
que hauran de practicar: bicicleta de
muntanya, escalada, orientació, bar-
rancs... Pot passar que algun equip hagi
d’abandonar una competició degut a que
un dels integrants no tenia els coneixe-
ments per fer alguna de les disciplines.
D’altra banda, l’equip ha de prepa-
rar-ne la participació i, a més, tots els
membres del grup han d’implicar-s’hi.
Els raids d’aventura tenen un important
component estratègic i no serveix que
només un de l’equip tingui clar què s’ha
de fer o cap a on s’ha d’anar. Aquesta
preparació conjunta permet sumar les ha-
bilitats de cadascú per treure el màxim
profit com a equip. També permet que
la presa de decisions sobre el recorre-
gut més adequat, el material a dur o les
parades a fer sigui la més adequada.
Per últim, en molts raids és necessari
tenir un equip de suport. Es tracta de
companys que no participen en la com-
petició realitzant les proves, però que
acompanyen l’equip durant el recorre-
gut. Aquest grup de suport ha de coor-
dinar-se molt bé amb els competidors,
coneixent els recorreguts i els temps d’ar-
ribada estimats, ja que són els encarre-
gats de transportar i preparar el materi-
al que es farà servir en la següent secció
i recollir el de l’anterior, tenir llest l’avi-
tuallament, estar al cas de les informaci-
ons que l’organització pugui emetre i
traslladar-les als companys (per exem-
ple, un canvi de recorregut degut a con-
dicions climatològiques adverses), pre-
parar els nous plànols...
ELS DIFERENTS RAIDS
En l’actualitat, podríem parlar de dues
propostes diferents de raids: les com-
peticions de rendiment i els opens.
Els valors de lescompeticions col·lectives
La pràctica esportiva no només aporta una sèrie de beneficis en quant a la
millora de la condició física i psicològica, sinó que també permet l’aprenentatge
d’uns valors que hi van associats. Però, és el mateix aprenentatge en els esports
col·lectius que en els individuals? Els esports col·lectius tenen un component
social que no tenen els individuals, simplement pel fet de no compartir experièn-
cies, resultats, espais i moments comuns...
A més, els esports de competició col·lectius tenen un condicionant inevitable.
L’èxit o la derrota mai no depenen d’una sola persona. Acceptar aquest fet,
suposa la possibilitat de treballar dos valors fonamentals com són el respecte i
la solidaritat. El respecte enfront la realitat del company. Coneixent-lo i accep-
tant-lo es pot ajudar molt millor en les seves mancances i, per tant, ajudar
l’equip. Igualment respectar al companys significa conèixer-los millor i apren-
dre d’ells. La solidaritat, en quant a fer costat en totes les situacions, ja siguin
positives o negatives, ja siguin d’èxit o de derrota. Ser solidari amb el company
o companya significa tant recolzar-lo en el moment de necessitat com compar-
tir els moments de glòria.
El sacrifici envers el grup és un altre element difícil de descobrir en els esports
individuals. El saber renunciar a un objectiu individual i que de vegades no
coincideix amb els objectius del grup és un exercici de responsabilitat i madure-
sa que requereix en ocasions de tot un procés d’aprenentatge.
El treball en equip suposa la capacitat d’entendre quin és el rol que l’individu
desenvolupa dintre del col·lectiu i la voluntat de desenvolupar-lo de la millor
manera possible. Així, el jugador emprèn un procés d’autoconeixement i es
posa a disposició de l’equip, treballant de manera coordinada amb els seus
companys.
Participar en un esport col·lectiu permet que els membres d’un mateix equip
comparteixin èxits i frustracions. Aquestes experiències creen lligams molt forts
que de vegades fomenten les relacions dels membres del grup fora de l’entorn
esportiu. En ocasions, aquestes relacions poden arribar a perdurar en el temps,
convertint-se companys d’equip en companys per a tota la vida.
12-15_En Forma.p65 05/09/2008, 20:4314
15EN FORMA! 15EN FORMA!
rents proves. Per tant, cal un cert nivell
de resistència sobre de la bicicleta. Po-
dem començar amb sortides planes
d’una hora i allargar-les progressivament
fins arribar a les dues o tres hores. Ens
anirà molt bé, augmentar la intensitat de
les sortides afegint pujades per la mun-
tanya, ja que normalment els raids in-
corporen desnivells.
Orientació: és la prova reina d’aquest
tipus de raids i pot tenir diferents moda-
litats. L’orientació urbana, on hem de
trobar un seguit de fites a partir d’un plà-
nol que se’ns facilita. L’orientació per
rumbs en un espai delimitat, on cal sa-
ber utilitzar la brúixola per conèixer la
direcció que hem de prendre per asso-
lir les fites que ens demanen. I l’orienta-
ció general durant tot el raid que sol ser
mitjançant un mapa a petita o mitjana
escala i només ens cal tenir el compta-
quilòmetres de la bicicleta ben calibrat
per agafar els desviaments adequats i no
perdre’ns per la ruta dissenyada.
SERGI MATEU,tècnic del PoliesportiuMarítimsergimat@maritim.claror.net
Preparar-seper a un raid
L’ENTRENAMENT PER TAL D’AFRONTAR LACOMPETICIÓ EN ÒPTIMES CONDICIONS
De les primeres, les de rendiment,
n’existeixen a diferents nivells: Copa del
Món, Copa d’Espanya, Copa Catalana...
Es tracta d’un conjunt de proves puntua-
bles que es fan en tot el territori i en les
quals els equips van sumant punts i llui-
tant per la primera classificació de la
competició. Són raids que requereixen
una gran condició física i una preparació
tècnica i tàctica específica (alguns d’ells
arriben a durar una setmana), un bon
equip d’assistència i material tècnic molt
específic. L’objectiu principal és la com-
petició i el rendiment esportiu.
Els Opens, en canvi, són propostes
d’una durada molt més curta (entre mig
i dos dies) i l’objectiu principal és la pro-
moció d’aquest tipus d’activitats i la par-
ticipació del major nombre de perso-
nes. Es fan en circuits molt més assequi-
bles, plànols més fàcils d’interpretar, més
facilitats pels relleus... Tot i que les exi-
gències físiques no són les mateixes, cal
que els participants tinguin uns mínims
per no patir lesions degudes a l’esforç.
Hi ha entitats que organitzen circuits
de raids open, per tal que els partici-
pants puguin participar d’una lliga de
raids de característiques assequibles.
Moltes vegades les lligues open suposen
el pas previ per a equips novells, que
acaben més tard fent el salt a competici-
ons de rendiment.
Si no s’està molt habituat a participar en
raids, el millor és començar per alguna
competició tipus open, que sol durar
entre 5 i 6 hores. Hem de tenir present
que la resistència és la qualitat física més
important a treballar i ho podem fer
anant a córrer d’un a tres dies a la set-
mana a un ritme que ens permeti aguan-
tar 25 o 30 minuts sense problemes.
Progressivament podem anar augmen-
tant fins arribar als 45 minuts i una hora
seguida. Pel que fa a la distància a cór-
rer, cal saber que els raids populars so-
len estar entre els 8 i els 14 km, a part
dels enllaços que hi ha entre proves.
També cal entrenar-se per cadascuna
de les proves. En repassem algunes de
les més corrents, encara que no sempre
les trobarem en totes les competicions.
Escalada: necessitarem treballar la
força als braços i la flexibilitat a les ca-
mes. Hem de fer exercicis de dorsals,
bíceps i avantbraços i, com a comple-
ment, podem fer flexions de canell amb
barra per millorar la força de premuda.
Caiac: normalment la prova dura en-
tre 30 i 45 minuts i cal certa força al
tronc. La podem adquirir fent exercicis
amb la màquina de rem i enfortint les
dorsals, les espatlles i els braços.
Bicicleta tot terreny: es pot arribar a
estar entre dues i tres hores, ja que la
bicicleta es pot utilitzar com a prova
específica i també per enllaçar les dife-
12-15_En Forma.p65 05/09/2008, 20:4315
EN FORMA!16
CLAROR
16-17_EnForma.p65 05/09/2008, 20:3116
17 EXPERIÈNCIES EN FORMA!
Gemma Sevillano, de 36 anys i invi-
dent, és abonada de l’Esportiu Cla-
ror i membre de l’equip Màsters de
natació de la Fundació Claror. Sobre
les seves esquenes acumula dues dè-
cades dedicades a la natació, durant
les quals ha estat membre de l’equip
paralímpic espanyol i ha guanyat
medalles en mundials i olimpíades.
Una fora de sèrie alsMàsters de natació
GEMMA SEVILLANO, INVIDENT, ACUMULA 20 ANYS NEDANT EN ALTA COMPETICIÓ
La Gemma Sevillano (esquerra) amb alguns dels seus companys de l’equip
Màsters de natació de la Fundació Claror.
Entrena amb els Màsters de natacióGemma Sevillano entrena amb els Màsters de natació de la Fundació Claror des
del 2007, quan uns amics seus de l’equip ONCE de natació li ho van recomanar.
Des d’aleshores no falla a la seva cita diària d’entrenament. «En catorze mesos
que fa que estic a l’equip puc dir que està sent una experiència fantàstica, estic molt
contenta pels resultats que he obtingut i també pel suport que m’han donat en tot
moment, fet que ha millorat la meva motivació», explica satisfeta. La preparació
que porta a terme se centra molt a treballar l’orientació i especialment els
viratges. «Pots orientar-te comptant les braçades que fas per saber quantes en
necessites a cada piscina i així saber quan has de virar, tot i que un altre mètode
consisteix en el fet que l’entrenador et fa un copet amb el bastó per marcar-te quan
s’acaba la piscina i saber el moment en què has de virar», comenta la Gemma.
C.G.
La Gemma va perdre la vista quan no-
més tenia 14 mesos a causa d’una negli-
gència mèdica que no li va diagnosticar
a temps un tumor cerebral. Des d’ales-
hores té un 85 % de minusvalidesa i
només pot veure colors, llums i om-
bres. La seva història d’amor amb la
natació va començar quan amb sis anys
el metge li va recomanar nedar per trac-
tar una lleu desviació que patia a la co-
lumna vertebral. «El primer dia que em
van posar a la piscina me’l vaig passar
plorant les dues hores seguides», explica
la Gemma. Però, a poc a poc, es va anar
enganxant a aquest esport fins que va
passar a ser més que un divertiment, i
ja en plena adolescència va entrar en el
món de l’alta competició. «Aquells van
ser els anys més intensos de la meva vida,
ja que vaig aconseguir un grapat de me-
dalles en diversos mundials, europeus i
olimpíades.»
EL MUNDIAL DE BARCELONA
«La millor experiència que he tingut com a
nedadora ha estat guanyar l’or en el Cam-
pionat del Món de Barcelona; vaig fer una
remuntada en l’última piscina i després
recordo estar damunt dels calaixos del podi
sentint l’himne i el públic, és una sensació
inoblidable», explica la Gemma.
Però el 1991 la carrera de la Gemma
es va veure truncada quan els metges li
van diagnosticar un altre tumor. «Va ser
un contratemps perquè arribava com una
de les favorites a medalla per als Jocs
Paralímpics de Barcelona 92.» Tot i la ma-
laltia, va decidir participar a la cita olím-
pica, però «molt minvada de forces per-
què estava sota els efectes de la quimiote-
ràpia».
Després d’uns quants anys de desen-
ganys en el món esportiu, en què va ha-
ver de canviar diverses vegades d’en-
trenador, la Gemma va començar a en-
trenar amb força el 2003 i va veure com
l’any 2006 millorava les seves marques
de tota la vida. «Per aquest motiu vaig
plantejar-me tornar al món de l’alta com-
petició.» Optimista de mena, no abaixa
els braços i amb vista al futur ja pensa a
preparar els pròxims europeus.
16-17_EnForma.p65 05/09/2008, 20:3117
EN FORMA! MISCEL·LÀNIA18
CLAROR
A L’AIGUA
ACTIVITATS PER A JOVES
Ricard Vila
L’escalada és cada cop més present en
els plans educatius, l’educació física i el
lleure esportiu, però cal dotar l’activitat
d’un contingut pedagògic perquè no es
converteixi en un parc d’atraccions, tot
seguint la metodologia de progressions,
seguretat i evitant lesions.
El treball muscular que suposa esca-
lar és un bon reforçador de la columna
vertebral i de la musculatura dels mem-
bres superiors, i fa guanyar resistència,
equilibri i propiorecepció. També ens
obre les portes a la natura i la muntanya
perquè passar del boulder o bloc a la
paret natural només és a un pas.
També suposa beneficis socials, psi-
cològics, de capacitat d’autocontrol,
d’autosuperació i els de la pròpia rela-
ció amb els companys. Tot i haver-hi
detractors pels «suposats riscos que
comporta», res és més lluny de la reali-
tat si es practica amb totes les normes
de seguretat, el material adequat i els
monitors qualificats, igual que qualsevol
altra activitat física.
L’aprenentatge de l’escalada en joves
comença al gimnàs, amb les escales, les
cordes i els equilibris per les espatlle-
res, les escales i les cordes. Després es
passa al bloc i, posteriorment, al rocò-
drom. Una vegada apresos els fona-
ments de progressió, seguretat i assegu-
rança es pot passar a la roca natural. Els
primers objectius que cal assolir són
aprendre a equilibrar-se i desplaçar-se
en el medi vertical en tots els sentits,
autosuperar-se davant d’una situació in-
certa, perdre la por a la caiguda i agafar
confiança amb el material de seguretat.
Iniciació seguraa l’escalada
EL MATERIAL
Nedar amb aletes
Toni Marcos
L’ús de les aletes a la piscina, a més de permetre’ns
nedar més de pressa, ens aporta molts beneficis des
del punt de vista muscular. L’esforç per moure-les és
directament proporcional a la seva mida i també a
la rigidesa del material amb el qual estan fetes.
Si fem peus de crol amb suro, les aletes ens fan
exercitar tots els músculs de les cames. Treballem la
potència muscular amb moviments amplis i lents. En
canvi, amb moviments curts i ràpids treballem més la
resistència muscular. Per endurir l’exercici, tant en
l’àmbit muscular com de resistència, podem variar la
posició i posar-nos en vertical, dempeus, dins l’aigua.
En principi, l’exercici amb aletes no està contrain-
dicat; fins i tot és beneficiós per a la recuperació mus-
cular, ja que no té impacte i pot ser més motivador
que fer peus sense aletes.
Raqueta de tennis
Xabier Pérez
Per triar bé la raqueta de tennis el
primer que cal tenir-ne en compte és
la longitud, que va dels 54 cm la dels
més petits als 81 cm la dels adults.
La mida correcta per als infants es
mesura agafant-la pel mànec i fent que
l’extrem del cap toqui a terra.
Avui dia, les raquetes de fusta han
quedat per als col·leccionistes, per-
què l’avanç tecnològic hi ha intro-
duït nous materials com la fibra de
vidre o l’alumini. I és que el material
és determinant en el pes de la raque-
ta, que pot oscil·lar dels 280 als 340
grams per als adults. És important
que el pes sigui l’adequat, ni massa
pesada ni massa lleugera, ja que els
dos extrems ens poden provocar le-
sions com la del colze del tennista. El
material també influeix en la flexibili-
tat de la raqueta: si és massa flexible
es controlen menys els cops.
En la tria del gruix del puny, a ban-
da de mirar la comoditat de la presa,
la mida correcta és aquella en què el
puny fa més força.
Per últim, el cordatge pot variar
entre 18 i 25 kg. Cal triar-lo en fun-
ció del nivell i la forma habitual de
joc per prevenir lesions i garantir-ne
la conservació.
18-21_EFmisc.p65 05/09/2008, 20:2118
19EN FORMA!
Enfoca bé aquestanova temporada
CONSELL PRÀCTIC
Guillem Montagut
Estar en forma, perdre pes o aconseguir
fites esportives són objectius que ens
plantegem quan iniciem un nou curs o
quan tornem d’un cert període d’inacti-
vitat. I com ho podem assolir? Doncs
cal començar programant els entrena-
ments de manera progressiva i amb
compromís de continuïtat.
Després d’un període d’inactivitat re-
lativa, de canvi d’hàbits i d’horaris, cal
retrobar el ritme de normalitat que por-
tem durant la resta de l’any. Per aquest
motiu, marcarem un temps d’adaptació
amb una pràctica d’activitat física ca-
racteritzada per la intensitat baixa o
moderada i per una progressió en l’es-
forç. Sobretot, inicialment, hem d’evi-
tar càrregues d’intensitats altes que ens
puguin conduir a un sobreentrenament
i, com a conseqüència, a l’abandonament
de l’activitat. Hem de prendre consci-
ència que no estem com abans de l’estiu
i que l’organisme necessita aquest pro-
cés de readaptació a l’estat de forma
òptim.
Un altre aspecte important és tornar
a ajustar l’alimentació al ritme de vida i
de treball que fem o bé a les fites que
esperem aconseguir, ja que, certament,
mantenir un equilibri alimentari ens pro-
porcionarà, entre altres coses, una pro-
tecció summament necessària per al
nostre organisme a l’hora de fer activi-
tat física.
Cal que els nostres objectius siguin
realistes i les nostres aspiracions espor-
tives siguin mesurades amb responsabi-
litat. Volem aconseguir plantejaments a
mitjà o llarg termini i, per tant, l’activitat
física puntual no és la finalitat, tant sols
és un gra de sorra més de tots els que
necessitarem per assolir-ho. Si som
constants, la continuïtat en l’entrenament
ens durà a un augment progressiu del
volum del treball i també de la intensi-
tat, com també a una especificitat dels
estímuls al llarg del temps.
Com a mínim, enfocar bé aquest perí-
ode és tenir assegurats uns bons fona-
ments sobre els quals anirem construint
i reconstruint el nostre estat de forma...
Us convidem a gaudir d’una bona tem-
porada esportiva.
18-21_EFmisc.p65 05/09/2008, 20:2219
EN FORMA! MISCEL·LÀNIA20
CLAROR
FITNESS / WELLNESS
Exercici a l’aigua...Tocant el terra o no?
FITNESS / MUSCULACIÓ
Els estiramentsTxela Inness
La nostra activitat diària ens aporta
una sèrie de tensions des del punt
de vista muscular que, més d’un cop,
desencadena patologies i problemes
estructurals. Algunes cervicàlgies,
lumbàlgies, etc., poden tenir soluci-
ons tan senzilles com incorporar la
flexibilitat a la nostra rutina de tre-
ball. Els estiraments a la sala de fit-
ness són considerats per molta gent
com una incomoditat i, més cops del
que és desitjable, s’eviten. Si anem
mancats de temps, quasi sempre sa-
crifiquem els estiraments.
Cal que canviem el concepte que
l’únic exercici vàlid és el que ens fa
suar. Els estiraments són moviments
senzills, a l’abast de tothom. No-
més cal tenir en compte que s’han
de fer correctament i amb una tèc-
nica adequada.
Si els convertim en un hàbit nota-
rem una millora de la mobilitat de
les articulacions, fet que afavoreix
la disminució de resistències i que,
per tant, ens millorarà la qualitat de
vida. A més, podem disposar del
guiatge dels tècnics de les sales de
fitness, que ens donaran les millors
pautes per treballar els estiraments,
segons el tipus de treball que vul-
guem fer: salut, entrenament espor-
tiu, musculació... Així doncs, sem-
pre hem de trobar un moment en la
nostra activitat física diària per tre-
ballar la flexibilitat i, si som usuaris
de les sales de fitness, no podem tro-
bar un lloc més idoni per començar.
Eduard Martínez
Les diverses modalitats de gimnàstica a
l’aigua presenten molts avantatges res-
pecte a les activitats físiques convencio-
nals en sec, com ara la reducció de l’im-
pacte sobre les articulacions, l’efecte de
pressió de l’aigua sobre el cos que afa-
voreix el retorn venós (pressió hidrostà-
tica) i el rendiment muscular en general,
perquè el treball és igual tant a la muscu-
latura agonista com a l’antagonista.
Les diverses activitats aquàtiques es
poden englobar en dos tipus: les que es
fan en aigua profunda i les que es fan en
una piscina sense profunditat. Es consi-
dera aigua profunda quan, en posició
dempeus amb els pulmons completa-
ment submergits o amb l’aigua a l’altura
de les aixelles, no es toca de peus a terra
o s’hi arriba lleugerament.
Tant les unes com les altres tenen els
mateixos beneficis, si bé es diferencien
en alguns aspectes. Per exemple, en ai-
gua profunda el cos està immers en un
camp cinemàtic obert, cap seqüència de
moviment no té contacte amb el terra.
Això vol dir que tot el cos queda afectat
per la influència exagerada d’algunes di-
nàmiques de fluids. A més, d’acord amb
el principi d’acció i reacció, cada movi-
ment rep un resposta immediata que afec-
ta tot el cos, ja que no hi ha un centre de
gravetat que l’estabilitzi. Per això, és
important l’ús del cinturó de flotació,
adequat a cada persona, perquè ajuda a
aconseguir l’equilibri entre el centre de
flotació (pulmons) i el centre d’equilibri
gravitacional (a la cintura pelviana), i en
depèn un bon equilibri muscular i una
intensitat correctes. Un excés de flota-
ció faria inviable l’exercici i una falta el
convertiria en una pràctica de supervi-
vència.
En canvi, en aigua poc profunda la in-
tensitat augmenta exponencialment amb
la velocitat d’execució del moviment. En
aigua profunda això també passa, però
és més difícil aconseguir la mateixa ve-
locitat per la falta d’un centre de grave-
tat estable des d’on empènyer.
18-21_EFmisc.p65 05/09/2008, 20:2220
21EN FORMA!
18-21_EFmisc.p65 05/09/2008, 20:2221
EN FORMA! NATURA22
CLAROR
POT SEMBLAR QUE UN CA-
IAC DE MAR ÉS UNA EM-
BARCACIÓ FRÀGIL SI ENS LA
IMAGINEM NAVEGANT PER
UN MAR A VEGADES CAN-
VIANT I QUE SEMPRE IMPO-
SA RESPECTE. PERÒ AL
CONTRARI DEL QUE SEM-
BLA, EL CAIAC ÉS MOLT
MARINER I PERMET VIAT-
JAR D’UNA MANERA SEGU-
RA FINS I TOT AMB UNES
CONDICIONS CLIMÀTIQUES
ADVERSES, JA QUE ESTAN
DISSENYATS PER AGUANTAR
ELS COPS DE LES ONADES.
Nous horitzonsdes del caiac de mar
ROGER ROVIRA,col·laborador del CentreExcursionista de Catalunya
L’ús del caiac amb condicions de segu-
retat ve condicionada per l’adquisició
dels coneixements tècnics necessaris i el
domini de les maniobres de rescat. No
obstant això, qualsevol persona pot gau-
dir d’un dia tranquil de caiac en compa-
nyia d’un guia o d’una persona amb ex-
periència i tenir el privilegi de veure la
costa des d’una altra perspectiva. Pers-
pectiva molt diferent, evidentment, dels
centenars de banyistes amuntegats que
deixarem enrere quan sortim de la plat-
ja, però també de la de les altres embar-
cacions, ja que les dimensions del caiac
ens permet acostar-nos molt a la costa,
ficar-nos per tots els racons o entrar a
les coves.
Però l’autèntica entelèquia del caiac
de mar són els llargs viatges o les expe-
dicions per costes solitàries. Aquestes
embarcacions, que tenen una capacitat
de càrrega sorprenent, van equipades
amb departaments estancs on s’hi pot
dur tot l’equipatge necessari. Els caiacs
de mar solen tenir uns cinc metres d’es-
lora i permeten transportar, incloent-hi
el palista, uns 180 kg de pes segons els
models. És una experiència única pas-
sar-se uns quants dies remant per una
costa tranquil·la, gaudint de la descober-
ta de la infinitat de racons que amaga
cada indret i buscant cada nit la platgeta
més adequada per plantar el campament
i fer un merescut descans tot remullant-
se al mar. O acostar-se al front d’una
glacera entre trossos enormes de gel,
Fo
to:
Ro
ger
Ro
vira
22-23_Natura.p65 05/09/2008, 20:3622
23 NATURA EN FORMA!
La Pedralta:una curiositatgeològica
La Costa Brava té cops amagats i
un d’ells és la Pedralta, la roca bas-
culant més grossa de la Península
Ibèrica. Durant segles, simplement
amb la força d’una persona, es podia
fer ballar. Però el 1996 aquest gran
bloc (d’unes 100 tones de pes) va
perdre l’equilibri natural i va caure.
Dos anys i mig després, la van retor-
nar al seu lloc, però ara està estàtica.
Per arribar-hi, se surt de davant
del col·legi Gaziel de Sant Feliu de
Guíxols seguint les marques verdes
i blanques en direcció a l’ermita de
Sant Amanç. Davant de l’ermita,
deixem l’asfalt i girem a la dreta,
seguint la pista. El sender puja fins al
carrer Colom, de la urbanització
Casa Nova. Aquí seguim les mar-
ques vermelles i blanques del GR fins
a la cruïlla dels tres camins. Deixem
el GR i prenem les marques verdes i
blanques. Baixem fins al clot del Pas-
sadís, deixem la pista i agafem el
camí del Pi Melis a l’esquerra. El
sender va pujant fins a assolir la ca-
rena i el pla de les Sorres de Sant
Benet del Bosc. Ara cal seguir les
marques del PR, grogues i blanques.
Trobem un tros de carretera asfal-
tada que ens porta fins a Sant Benet.
En deixar l’asfalt, trobem un gran
dipòsit d’aigua. Uns pals indicadors
marquen el recorregut, que ara són
els del GR vermell i blanc. El camí
ens portarà al coll de l’Escorpí. Des-
cendim i trobem el coll del Pla del
Vidre, des d’on seguim les marques
verdes i blanques. Una línia elèctri-
ca ens porta fins a la Pedralta. El
temps estimat per fer el recorregut
és de dues hores.
L’ESCAPADA
Per: Francesc Beato
remar al costat d’un grup de dofins o
envoltat de caps de lleons marins que
observen encuriosits i es pregunten qui-
na deu ser aquesta bestiola tan estranya.
De llocs al món per practicar el caiac
de mar, n’hi ha molts, i és que aquest
esport pot ser una bona excusa per viat-
jar a alguns del racons més salvatges del
planeta. Entre els més famosos i cone-
guts tenim les difícils i perilloses costes
d’Escòcia, els impressionants fiords de
Noruega o la infinitat d’illetes de la cos-
A continuació us oferim un petit llis-
tat d’excursions de les moltes que
es poden fer pel litoral català.
Parc Natural del Cap de Creus
(Port de la Selva - Cadaqués - Ro-
ses): dos dies només d’anada per la
costa més salvatge del nostre lito-
ral. Es pot llogar el material a Llan-
çà o al Port de la Selva. L’excursió
és impressionant i llarga, només per
a persones experimentades o acom-
panyades d’un guia.
Massís del Montgrí i illes Medes
(Cala Montgó - illes Medes - cala
Montgó): en aquesta part de la Cos-
ta Brava, completament lliure d’ur-
banització i especialment rica pel
seu fons marí, s’hi troben alguns
punts àlgids com la roca foradada,
la cala Pedrosa i les illes Medes. Es
pot llogar el material a cala Mont-
gó. L’excursió és d’una jornada sen-
cera d’anada i tornada. És necessa-
ri tenir una certa experiència.
Des de Palafrugell o la Costa Daura-
da podeu fer excursions perfectes de
mig dia. Per citar-ne dos exemples,
són molt aconsellables les coves que
hi ha des de Tamariu anant cap al
nord i els sorprenents racons de
tranquil·litat en el tram de costa que
va de l’Ametlla de Mar a l’Ampolla.
ta de Finlàndia. El Mediterrani ens obse-
quia, entre altres, amb costes com les
de Grècia, on natura i història es donen la
mà, o les costes esquitxades de milers
d’illes solitàries de Croàcia. Alaska, amb
les seves glaceres i la seva increïble fauna
salvatge, els recòndits fiords de la Pata-
gònia xilena o els parcs nacionals de Nova
Zelanda són impressionants destinacions
per practicar aquesta activitat, però,
malauradament, aquestes destinacions
ens cauen una miqueta més lluny.
Però no cal anar tan lluny per gaudir
d’una bona excursió marítima. A prop
de casa disposem d’una costa plena de
penya-segats i cales meravelloses i fins i
tot solitàries si sabem escollir la millor
època de l’any. És important, però, co-
nèixer les pròpies forces a l’hora de de-
cidir-se per alguna ruta. Tingueu en
compte sempre de dur el menjar i l’ai-
gua necessaris.
ELEMENTS DE SEGURETAT
El caiac de mar no necessita una gran
condició física si es fa tranquil·lament i
en la mesura de les possibilitats de ca-
dascú. Per això s’està arrelant àmplia-
ment al nostre litoral en l’àmbit recrea-
tiu d’una manera molt important. No
obstant això, és important seguir unes
pautes bàsiques de seguretat i dur sem-
pre el material següent: armilla salvavi-
des, tapabanyera de neoprè o plàstic, flo-
tador de pala (necessari per a maniobres
de reintroducció al caiac després d’un
bolcada), corda de salvament o rescat
de 20 metres, elements de senyalització
(bengales, xiulet) i la línia de vida (una
corda que voreja tot el voltant del caiac).
També convé carregar un tallavent i
l’abric adient segons l’època de l’any,
roba de recanvi, aigua i menjar suficient.
I sobretot mirar la previsió meteorolò-
gica, en especial l’estat del mar i del vent,
i procurar tenir un coneixement del medi
canviant on ens movem i de les tècniques
bàsiques de progressió i salvament.
Itineraris perCatalunya
22-23_Natura.p65 05/09/2008, 20:3623
SALUT24
CLAROR
El vertigen es defineix com l’experiència
conscient d’un moviment giratori. Les
persones que en pateixen perceben una
anormalitat de l’equilibri desagradable i
es descriuen a ells mateixos o el seu vol-
tant movent-se, rodant, inclinant-se. De
vegades aquesta sensació pot aparèixer
sobtadament i acompanyada de nàuse-
es, vòmits i suor.
El mareig, en canvi, és un símptoma
més difícil de definir, però sol associar-
se al mal del cap i a sensacions del tipus
«cap que flota», «cap atordit» o «inesta-
bilitat».
COM MANTENIM L’EQUILIBRI?
El cos està dissenyat per mantenir-se dem-
peus i, sobretot, no caure. Per aconse-
guir-ho té tres sistemes que s’interrelaci-
onen, especialment al cerebel: el propio-
receptiu, el vestibular i la visió ocular.
El primer, el propioreceptiu, sorgeix
de la transmissió i el processament dels
senyals que obtenen els diversos mús-
LA SENSACIÓ QUE PROVO-
CA EL VERTIGEN NO ÉS BEN
BÉ LA MATEIXA QUE LA DEL
MAREIG JA QUE LES PERSO-
NES AMB AQUEST PROBLE-
MA TENEN LA PERCEPCIÓ
QUE REALMENT TOT L’EN-
TORN GIRA O ES MOU.
culs del cos a través d’uns receptors que
recullen el grau de contracció de cada
múscul. Gràcies a ells, i un cop proces-
sada la informació, el sistema nerviós
central reconeix la col·locació exacta de
cadascuna de les parts del cos. D’altra
banda, el sistema vestibular comença a
l’orella interna mitjançant el laberint,
l’utricle i el sàcul, que són òrgans amb un
líquid a l’interior. El sistema nerviós tam-
bé rep informació del moviment d’aquest
líquid quan movem el cap. Finalment, la
referència visual a través dels ulls ens
permet completar el complex sistema
de l’equilibri.
En condicions normals, si dos
d’aquests tres sistemes funcionen bé es
pot mantenir bé l’equilibri, per això quan
tanquem els ulls no caiem.
La síndrome vertiginosa apareix quan
el sistema vestibular s’altera massa i, de
vegades de manera asimètrica, es pro-
dueix una sensació de moviment quan
en realitat no existeix. Aleshores el sis-
tema propioreceptiu intenta compensar-
ho en excés produint desequilibri, i els
ulls fan uns moviments característics in-
tentant mantenir un punt fix (nistagme).
TIPUS DE VERTIGEN
Hi ha dos tipus de vertígens: el central i
el perifèric. El primer apareix si hi ha
anomalies al cervell, en especial al tronc
encefàlic o al cerebel (part posterior del
cervell). El poden causar les malalties
vasculars, l’esclerosi múltiple, la migra-
nya, l’artrosi cervical i també determi-
nades substàncies com els anticonvulsius,
l’aspirina, l’alcohol i les drogues.
El de tipus perifèric pot causar-se si
el nervi vestibular que connecta l’orella
De vertigen...
El cos es manté en equili-
bri gràcies a tres sistemes
que s’interrelacionen: el
propioreceptiu, el vestibu-
lar i la visió ocular
ALBERT GIMÉNEZ,cap de l’àrea de salutde l’Esportiu Clarorsalut@claror.net
24-25_Salut.p65 05/09/2008, 20:4224
25SALUT
L’embenatfuncional
L’embenat funcional, també conegut com
taping, serveix per inhibir o limitar un
moviment determinat que produeix do-
lor deixant la resta de moviments d’una
articulació lliures. Intenta mantenir, es-
tabilitzar, suplir o reforçar estructures
anatòmiques amb dos grans objectius:
el preventiu i el terapèutic.
Quant a la prevenció, l’embenat fun-
cional evita recaigudes de lesions per
suportar càrregues excessives o quan hi
ha factors intrínsecs o extrínsecs que
podrien causar-la. S’utilitza durant les
competicions esportives i en els entre-
naments, i sempre s’ha de retirar quan
acaba l’activitat esportiva.
L’objectiu terapèutic se centra en el
tractament de lesions i s’utilitza en trau-
matologia i en rehabilitació. L’avantatge
principal és que es conserva la funció i
evita els problemes derivats de la im-
mobilització i, a més, permet l’aplicació
de tècniques complementàries com les
de fred-calor.
Hi ha tres tipus de tècniques per fer
un embenat funcional. L’elàstica utilitza
materials tous, com benes elàstiques
adhesives, amb l’objectiu terapèutic de
limitar el moviment que produeix dolor.
La segona, la rígida, utilitza un material
rígid o inelàstic, el tape, que no és més
que un esparadrap de 3,8 cm que es pot
tallar fàcilment amb les mans però que
té una força adhesiva immediata i per-
manent i una resistència a la tracció. L’ob-
interna amb el tronc encefàlic està infla-
mat (neuronitis) o es troba comprimit,
normalment a causa d’un tumor benigne
com un meningioma o un schwannoma.
També pot causar-lo un problema en
el laberint vestibular o en els canals se-
micirculars, la part de l’orella interna que
controla l’equilibri. De les diverses pos-
sibilitats, la més freqüent és que el grup
de cristalls de calci (otocònia) que es
troben a l’utricle de l’orella interna es
recol·loquin i migrin cap a un dels canals
semicirculars, normalment el posterior.
La conseqüència és que si girem el cap,
en particular si ens col·loquem en posi-
ció de decúbit, el canvi d’orientació res-
pecte a la direcció de la força de grave-
tat provoqui un moviment dels cristalls
més pesats i un desplaçament anormal
del flux intern del canal (endolimfa), cosa
que provoca la sensació sobtada de ver-
tigen. Aquest tipus de vertigen s’anome-
na vertigen posicional paroxístic benigne.
Altres problemes que poden ocasio-
nar vertigen de tipus perifèric són la
malaltia de Ménière, la laberintitis, lesi-
ons fruit d’un traumatisme cranioence-
fàlic o els antibiòtics aminoglucòsids.
EL TRACTAMENT
El vertigen es pot alleujar temporalment
amb medicaments com l’escopolamina,
els antihistamínics, els barbitúrics o el
diazepam. Per a les persones que en
pateixen atacs freqüents, que poden ar-
ribar a incapacitar, hi ha la solució qui-
rúrgica. Es tracta de tallar els nervis con-
nectats als canals semicirculars (neurec-
tomia vestibular), un procediment que
alleuja el vertigen sense danyar l’orella.
Si, a més, l’audició està molt deteriora-
da, es poden extirpar la còclea i els ca-
nals semicirculars (laberintectomia).
Tot i això, abans d’iniciar un tracta-
ment amb medicaments o cirurgia cal
tenir en compte que en els casos de ver-
tigen posicional benigne i de laberintitis,
els símptomes acostumen a desaparèi-
xer al cap d’unes setmanes. Mentrestant,
quan apareix un atac de vertigen cal des-
cansar i estar-se quiet. També s’han d’evi-
tar els canvis bruscs de posició i les llums
brillants, i deixar de llegir. Almenys hau-
ríem de deixar passar una setmana sen-
se tenir símptomes per conduir o mani-
pular maquinària pesada.
jectiu és preventiu per limitar un movi-
ment i s’usa exclusivament en l’esport.
La tercera tècnica és la mixta, que com-
bina les dues anteriors utilitzant benes
elàstiques i rígides per limitar segons
quins moviments i estabilitzar l’articula-
ció. S’usa en clínica i en esport.
Sigui quina sigui la tècnica emprada,
sempre hi ha un procés previ de prepa-
ració abans de l’embenatge: netejar la
pell amb aigua i sabó i col·locar-hi una
fina capa protectora d’espuma de poliu-
retà, anomenada pretape, i altres pro-
teccions de les parts òssies.
L’embenat funcional està indicat per
a lesions de parts toves com els lliga-
ments (esquinços de primer i segon
grau), les subluxacions, la tendinitis i l’en-
tesitis, les ruptures miofibril·lars i les
periostitis. En canvi, està contraindicat
en els trencaments, ja sigui d’ossos, ten-
dons, lligaments o músculs. També cal
evitar col·locar-los quan la pell no està
en bones condicions, per exemple, si hi
ha un edema o tenim mala circulació.
Si l’embenat funcional està ben indi-
cat els beneficis són molt importants,
perquè escurça el temps de curació de
les lesions i permet fer esport amb més
seguretat. La llàstima és que no és una
tècnica prou coneguda entre els profes-
sionals de la sanitat.
NEUS VIVES,cap de l’àrea de salutdel Pol. Sagrada Famíliasalut@claror.net
NOVES TÈCNIQUES I MATERIALSPER TRACTAR PARTS DEL COS LESIONADES
24-25_Salut.p65 05/09/2008, 20:4225
CLAROR
26
quan la porció superior de l’estómac
puja cap al tòrax a través d’una petita
obertura que hi ha al diafragma (múscul
que separa el tòrax de l’abdomen). Ales-
hores la barrera que fa l’EEI deixa de ser
efectiva i el contingut gàstric pot passar
amb facilitat cap a l’esòfag, fet que s’ano-
mena reflux gastroesofàgic. Per tant,
l’existència d’una hèrnia hiatal afavoreix
el reflux, tot i no ser-ne l’única causa.
Els factors més freqüents que poden
provocar-la es relacionen amb l’augment
de la pressió abdominal: tenir episodis
de tos violenta, vòmits freqüents durant
períodes llargs de temps, l’embaràs, l’es-
trenyiment, els esforços intensos, el so-
brepès i l’obesitat. També la poden afa-
vorir l’estrès, el tabaquisme (augmenta
la secreció àcida) i els factors genètics.
EVITAR ALIMENTS IRRITANTS
Les recomanacions dietètiques per pre-
venir l’hèrnia de hiat són l’alimentació
equilibrada amb una ingesta de calories
adequades a les característiques de ca-
dascú i que permeti aconseguir o man-
L’HÈRNIA HIATAL POT AFEC-
TAR UN 20 % DE LA POBLA-
CIÓ PERÒ, EN LA MAJORIA
DELS CASOS, NO SUPOSA
RISCOS IMPORTANTS, JA
QUE UN 25 % DELS PACI-
ENTS MILLOREN AMB PAU-
TES DIETÈTIQUES I POSTU-
RALS SENZILLES I SENSE
QUE SIGUI NECESSARI
PRENDRE MEDICAMENTS.
SALUT DIETÈTICA26
Entre l’esòfag i l’estómac hi ha una bar-
rera anatòmica formada fonamentalment
per un múscul circular, que constitueix
l’esfínter esofàgic inferior (EEI). En con-
dicions normals, l’EEI s’obre per perme-
tre el pas de l’aliment cap a l’estómac i
després es tanca perquè les secrecions
àcides no pugin en el camí invers. Quan
l’EEI té un to muscular baix o s’obre
massa cops de manera inadequada pro-
voca el pas del contingut de l’estómac
cap a l’esòfag.
Doncs bé, l’hèrnia hiatal es produeix
Què puc menjar ambuna hèrnia hiatal?
IRIA GONZÁLEZ,dietista del PoliesportiuMarítimsalut@claror.net
26-27_Dietetica.p65 05/09/2008, 20:4026
27SALUT
dels àpats), la sal, els picants o els ali-
ments amb molt condiment, els carmi-
natius com l’all i la ceba, les espècies
fortes (pebre, pebre vermell, bitxo…),
els extractes i brous de carn, les vísce-
res i les carns grasses o fibroses, els fre-
gits, els guisats i les salses en general (so-
bretot les industrials) i els aliments grei-
xosos (nata, làctics no descremats, em-
botits, pastisseria, fruits secs…).
També hem d’evitar prendre aliments
que estiguin molt calents o molt freds.
COM S’HA DE CUINAR
I CONDIMENTAR?
És preferible emprar aquelles tècniques
culinàries que aporten menys greix als
aliments: a l’aigua, cuit o bullit, al vapor,
escalfat, ofegat, a la planxa, al forn i a la
papillota. També cal moderar la ingesta
d’aliments fregits, arrebossats, empanats
i els estofats. Pel que fa a aquests darrers,
si els desgreixem en fred en millorarem la
conservació i la qualitat nutricional.
Atès que cal moderar el consum de
sal, picants, salses i espècies fortes po-
dem optar per altres maneres a l’hora
de donar un toc més saborós als nostres
plats. Per exemple, podem fer servir
herbes aromàtiques que faciliten la di-
gestió, com ara l’estragó, l’anet, el llo-
rer, la farigola, el romaní o el marduix,
entre altres. Pel que fa al vinagre, és pre-
ferible el de poma o el suc de llimona
que no el vinagre de vi.
L’hèrnia hiatal és freqüent i en la ma-
joria dels casos no suposa riscos impor-
tants, ja que es controla fàcilment amb
mesures dietètiques, posturals i farma-
cològiques. No obstant això, si els símp-
tomes són diaris o es requereix un trac-
tament llarg, cal anar al metge perquè
classifiqui el reflux i hi indiqui el tracta-
ment més oportú. Només així s’evitaran
complicacions com l’esofagitis (inflama-
ció de la mucosa de l’esòfag) o l’esòfag
de Barrett, que són dos factors de risc
per desenvolupar càncer d’esòfag.
tenir un pes saludable.
Si ja es pateix l’hèrnia hiatal, per
reduir-ne els símptomes és aconsellable
fer una alimentació fraccionada, per
exemple, fer cinc àpats o més al dia de
manera que es redueixi el volum d’ali-
ments en cadascun i, sobretot, no deixar
passar més de tres hores sense menjar o
beure. I després de sopar convé deixar
passar dues o tres hores abans d’anar-
se’n a dormir. A més, per evitar el reflux
quan s’està estirat es pot elevar el cap-
çal del llit uns deu centímetres per acon-
seguir la inclinació de tot el tronc.
Pel que fa al tipus d’aliments, hem de
decantar-nos pels que ens permetin una
digestió fàcil i evitar tot allò que provo-
ca irritació gàstrica o que estimula la
secreció gàstrica. Així, cal moderar o
eliminar de la dieta els aliments àcids
(cítrics, tomàquet, vegetals crus, fruites
que no estiguin madures), la xocolata, el
cafè, el te, les begudes amb gas i les al-
cohòliques (sobretot en dejú o abans
Els símptomes
El símptoma principal que es pateix
una hèrnia hiatal és la cremor (piro-
si, en termes mèdics) que puja des
de l’estómac fins a la gola. Aquest
símptoma és possible que s’associï
al pas d’aliments àcids o amargs des
de l’estómac a la boca, però hem
d’estar atents si empitjora després
dels àpats, especialment amb els ali-
ments que afavoreixen la relaxació
de l’esfínter o amb els excessos die-
tètics. En molts casos s’agreuja des-
prés d’àpats abundants, quan s’està
estirat o ajupit o quan augmenta la
pressió abdominal.
En altres persones, els símptomes
que predominen són respiratoris,
com ara l’afonia o la raspera per la
irritació de la laringe a causa del
reflux àcid o, fins i tot, l’asma o la
dificultat per respirar.
És preferible emprar
aquelles tècniques culinà-
ries que aporten menys
greix als aliments: vapor,
planxa, forn...
Els factors més freqüents
que poden provocar l’hèr-
nia hiatal es relacionen
amb l’augment de la
pressió abdominal
26-27_Dietetica.p65 05/09/2008, 20:4027
SALUT MENS SANA28
CLAROR
CADA VEGADA HI HA MÉS
PERSONES QUE APOSTEN
PER SEGUIR UN ESTIL DE
VIDA QUE TRENCA EL RIT-
ME FRENÈTIC QUE LA SOCI-
ETAT ENS IMPOSA. SOTA EL
CONCEPTE «MOVIMENT
SLOW» (MOVIMENT LENT)
S’AMAGA UNA FILOSOFIA
DE VIURE QUE PERMET A
L’INDIVIDU ADAPTAR-SE AL
TEMPO NATURAL DE LA
VIDA.
«La vida té unritme més lent»
C. G.El moviment slow (moviment lent) no té
cap entitat o associació al seu darrere,
simplement és una manera d’entendre i
relacionar-se amb el món que busca el
benestar.
D’on sorgeix el moviment slow?
Aquest moviment va néixer a Itàlia i
va començar molt centrat en el món de
l’alimentació i la gastronomia com a con-
traposició del menjar ràpid (fast food).
Sota el nom slow food (menjar lent) es
preconitzava que per alimentar-se cor-
rectament calia que el menjar es prepa-
rés i es degustés amb un temps determi-
nat, ja que menjar massa de pressa és
dolent per a la salut. Després, aquest
moviment es va anar generalitzant a al-
tres camps fins que va esdevenir una fi-
losofia de vida.
Quines premisses té?
El moviment slow defensa una mane-
ra de viure en la qual les persones s’adap-
tin al tempo natural de la vida. L’objectiu
és fer cada cosa seguint el ritme que ne-
cessita. Per exemple, si treballem amb
l’ordinador ho farem de pressa perquè
una computadora és ràpida; si eduquem
els nostres fills serem lents perquè cal
ser pacients amb l’evolució dels nostres
fills. És a dir, no es tracta de fer-ho tot
lentament sinó que cal ajustar-se a les
necessitats temporals de cada activitat.
Si seguim aquesta norma gaudirem mi-
llor del menjar, del temps lliure, de la
feina i de les relacions humanes.
La gent viu obsessionada a fer les
coses de pressa?
Vivim en una societat que preval fer
les coses sempre ràpidament, i la vida té
un ritme més lent. El cicle natural és molt
més lent i cal respectar-lo i adaptar-s’hi.
Si anem massa de pressa podem tenir
problemes perquè anem passats de re-
volucions, quan no cal. És imposar-se un
ritme massa ràpid quan no és necessari.
No podem aplicar el ritme de l’ordina-
dor a totes les facetes de la nostra vida.
I això no és un problema de la societat,
sinó que cada persona ha de ser consci-
ent que cada cosa ha de seguir el seu
procés de manera lenta o ràpida.
I quines conseqüències té aquest
estrès en la salut de la persona?
És indubtable que són conseqüències
negatives, perquè el cos va a un ritme
que no és el seu i al final això pot desem-
bocar en problemes de salut, ja siguin
psíquics o físics.
Cal viure més lentament...
Senzillament és adaptar-se a la vida.
En aquest sentit sempre em trobo amb
moltes persones que no saben fer va-
ENTREVISTA A GERARD ARLANDES
«No podem aplicar el
ritme de l’ordinador a
totes les facetes de la
nostra vida»
28-29_MensSana.p65 05/09/2008, 20:3728
29SALUT
L’APUNT
Una pilota, el regal més sa
Un estudi fet per la Universitat de Carolina del
Nord ha demostrat que els infants juguen durant
més estona i fan més exercici quan se’ls faciliten
joguines com pilotes o cordes per saltar. Aquest
tipus de joguines els permet fer més activitat
física a l’exterior de casa seva, factor que en
millora la salut.
L’estudi, publicat en el darrer número del Jour-
nal of Preventive Medicine, demostra que els nens que feien més activitat física
eren els que tenien joguines portables per jugar a l’exterior com ara pilotes,
hula-hoops, cordes de saltar, bicicletes o patins. «Oferir als nens una joguina
apropiada és una manera senzilla de promoure la seva activitat física i una bona
elecció no ha de ser cara: amb pilotes o patins n’hi ha prou per estimular-los a fer
esport», explica Diane Ward, directora de l’estudi.
Com tenir unabona higienebucal
La higiene oral és un mètode senzill
que s’ha de practicar de manera di-
ària a través del raspallat. El millor
raspallat oral és el que es fa de ma-
nualment amb els raspalls conven-
cionals. Un raspallat dental correc-
te necessita un mínim de tres minuts
i ha de netejar les superfícies den-
tals, les genives i la llengua. El pro-
cediment s’ha de fer sempre des-
prés de cada àpat, sense oblidar el
raspallat d’abans d’anar a dormir.
Seguint aquesta pràctica, un raspall
dental convencional té una durada
efectiva de dos o tres mesos. Un cop
superat aquest període de temps,
les cerres del raspall perden rigide-
sa, per la qual cosa s’ha de substi-
tuir-lo per un de nou.
Font: www.saludalia.com
LLEGIT A LA PREMSA
CONSELL PRÀCTIC
Gerard Arlandes
(Barcelona, 1951)
és llicenciat en filo-
sofia per la Univer-
sitat Autònoma de
Barcelona. Actual-
ment és professor
de dansa contemporània de l’Insti-
tut del Teatre de Barcelona, tot i que
compagina aquesta activitat fent de
professor de disciplines orientals
com el ioga, el katsu-gen i el yuki.
També té formació als Estats Units
de les tècniques corporals xineses
txi-kung i tai-txi-txuan.
currículum vitae
«En l’àmbit quotidià cal-
dria fer poques tasques
en acabat el dia, però cal
fer-les ben fetes»
cances. Els resulta impossible estar-se
un mes sense tenir activitat frenètica.
Sempre van amb el coet al cul.
Des del punt de vista pràctic, què
recomana fer?
Jo recomanaria que en el nostre país
s’instaurés un horari d’estiu i un altre d’hi-
vern. A l’estiu estaria bé fer intensiu per
després gaudir del dia, ja que el sol es
pon més tard. Això ens permetria fer una
necessària migdiada, gaudir de la natura
i les relacions amb els altres. I a l’hivern,
com que hi ha menys sol, promouria
entrar un xic més tard a la feina perquè
el cos ens demana dormir més. En l’as-
pecte alimentari recomano fer àpats lleu-
gers a l’estiu perquè fa molta calor, i dei-
xaria els menjars més copiosos per a l’hi-
vern, perquè quan fa fred cremem més.
En l’àmbit quotidià procuraria fer po-
ques coses en acabat el dia, però cal fer-
les ben fetes.
Quins guanys experimenta la per-
sona que els practica?
Guanyes en qualitat de vida. I per as-
solir això cal saber dir que no. M’expli-
co. No cal fer tantes coses. Tenim molt
de temps per endavant. Per això cal sa-
ber dir que no, per gaudir de temps lliu-
re per ser feliços. No estic parlant de
renunciar a res perquè senzillament gua-
nyes en benestar.
Fer exercici iseguir una dietad’estil mediterraniallarga la vida
Un estudi científic fet als Estats Units
durant cinc anys a més de 38.000 per-
sones d’entre 50 i 71 anys sense cap ti-
pus de malaltia crònica ha demostrat
que un element determinant per reduir
el risc de mortalitat es troba a seguir
una dieta mediterrània i a fer activitat
física regularment.
Els responsables de l’estudi van qua-
lificar com a dieta mediterrània aquella
alimentació que incloïa una determina-
da proporció de fruites, verdures, lle-
gums i greixos monosaturats. Els cien-
tífics van poder constatar que la mor-
talitat era menor entre les persones que
seguien una dieta d’aquestes caracte-
rístiques i que, a més, feien exercici fí-
sic de manera habitual.
Font: Archives of internal medicine (2007).
28-29_MensSana.p65 05/09/2008, 20:3729
SALUT MENS SANA30
CLAROR
28-29_MensSana.p65 05/09/2008, 20:3730
31SALUT
28-29_MensSana.p65 05/09/2008, 20:3731
EL REPORTATGE30
CLAROR
30-33_Report.p65 05/09/2008, 20:4730
31EL REPORTATGE
C.G.
«Amb trenta anys et retires i et dius “ara
què?”», aquesta va ser la pregunta que es
va fer l'exbasquetbolista Xavi Crespo
quan va posar punt i final a la seva carre-
ra esportiva, i també és la pregunta que
tots els esportistes es plantegen quan ar-
riba el moment de la veritat. I és que
segons Xavi Crespo, molt pocs espor-
tistes pensen seriosament en la retirada.
«Quan a un jove li pregunten què vol ser de
gran diu: “jo vull ser esportista”. En la seva
psicologia infantil pensen que una persona
de trenta anys ja és gran i no van més enllà
en els seus plans futurs. I quan arriben a
aquesta edat pot ser que sigui massa tard.»
El problema comença just en els anys
d'adolescència, perquè molts esportis-
tes deixen els estudis argumentant que
els resulta molt complicat compaginar-
los amb la trajectòria esportiva. «No pots
demanar a un nen que entrena vuit hores
diàries que després es dediqui a estudiar
sense poder esbargir-se», explica Xavi
Crespo, i remarca que «estem parlant de
gent molt jove que necessita divertir-se per
El problema comença just
en els anys d’infància i
adolescència perquè és
molt difícil compaginar
els estudis amb la carrera
TOT ESPORTISTA HA D’AFRONTAR UN DIA O UN ALTRE LA FI DE LA SEVA CARRERA
UNA DE LES PREOCUPACIONS PRINCIPALS PER ALS
ESPORTISTES ÉS AFRONTAR CORRECTAMENT LA SEVA
RETIRADA I FER-HO EN UNES CONDICIONS FAVORABLES.
EN LA MAJORIA DELS CASOS ES TROBEN SENSE FORMACIÓ
ACADÈMICA NI EXPERIÈNCIA LABORAL, DOS HANDICAPS
QUE HAN DE SUPERAR PER TROBAR UNA BONA FEINA.
El gran repte de laretirada esportiva
poder aguantar la pressió del competitiu
món de l'esport».
Casos com el futbolista Oleguer Pre-
sas, llicenciat en econòmiques, o el re-
gatista olímpic José Luis Doreste (foto
de la pàgina 33), llicenciat en medicina,
demostren que és possible treure's una
titulació universitària. Però la majoria no
ho fa perquè, com l'exwaterpolista Pe-
dro García Aguado explica, «com con-
vences un xaval de vint anys que té èxit i
diners que ha d'estudiar perquè això algun
dia s'acabarà?».
LA FAMÍLIA, FONAMENTAL
Anna Vilanova, coautora amb Marta Puig
de l'estudi Esportistes olímpics i estra-
tègies d'inserció laboral per a l'Institut
Nacional d'Educació Física de Catalunya
(INEFC), constata que l'àmbit familiar
és fonamental a l'hora de desenvolupar
una bona formació acadèmica en l'espor-
tista. «En el meu estudi he comprovat que
en les famílies dels esportistes en què els
germans han estudiat una carrera univer-
sitària, els esportistes també n'han fet
una», apunta Vilanova, i afegeix que «això
30-33_Report.p65 05/09/2008, 20:4731
EL REPORTATGE32
CLAROR
«Els centres universitaris
no adapten els seus hora-
ris, només la UAB té un
servei d’orientació amb
tutors acadèmics»
Segons un estudi de la Fundació Adecco, tot i que set de cada deu esportistes
espanyols tenen estudis superiors, la majoria tenen dubtes sobre el seu futur un
cop acabada la seva carrera, i el 74,2 % dels enquestats preferirien seguir
vinculats al món de l'esport després de retirar-se. L'estudi fet a esportistes de
28 disciplines diferents en 11 comunitats autònomes també mostra que vuit de
cada deu esportistes esperen que siguin les institucions esportives les que els
ajudin, i el 64,1 %, les entitats públiques.
L'informe també sentencia que el 82 % dels esportistes creu que la formació
pròpia és fonamental a l'hora d'incorporar-se al món laboral, mentre que el 63
% considera bàsic tenir bons contactes. Interrogats sobre l'ajuda no esportiva
que van rebre durant la seva carrera per a la integració al mercat laboral, el
42,2 % destaca la formació, el 30,5 % assegura haver rebut algun tipus d'orien-
tació i el 39,8% assegura no haver rebut assessorament.
Una preocupació per a molts esportistes
indica que són unitats familiars que tenen
molt clar que un bon aprenentatge és fo-
namental per encarar el futur dels seus
fills, carrera esportiva al marge».
Un altre aspecte que es verifica en l'es-
tudi de l'INEFC és que un cop acabat el
batxillerat, l'entorn familiar del futur es-
portista d'elit es relaxa i ja no veu tan
necessaris uns estudis universitaris que,
al mateix temps, són més exigents amb
l'alumne i sovint són incompatibles amb
la seva carrera esportiva. «Els centres
universitaris no adapten els seus horaris,
només la Universitat Autònoma de
Barcelona té un servei d'orientació per
adaptar els horaris a través de tutors aca-
dèmics», explica Anna Vilanova.
NI FORMACIÓ NI EXPERIÈNCIA
Un cop aparcada la carrera esportiva,
molts es troben en un carreró de difícil
sortida. «Analitzant la situació et trobes
que no tens estudis ni experiència laboral;
és clar que et pots posar a estudiar, però
fer una carrera són cinc anys més, amb la
qual cosa tens un títol universitari, però
amb 35 anys i sense experiència laboral. I
les empreses et diuen: sí, ja estàs titulat,
però tenim nois de 24 anys que tenen el
mateix títol que tu i ja tenen una mica
d'experiència. Realment vas amb el temps
en contra», explica Xavi Crespo, actual-
ment responsable del Johan Cruyff Insti-
tute for Sport Studies.
Per superar el mal tràngol, un espor-
tista ha de ser conscient que té aptituds
molt apreciades en el món empresarial.
Tot esportista té un capital esportiu acu-
mulat que l'ajudarà en la seva integració
laboral. Segons Anna Vilanova, «aquest
concepte engloba la important xarxa de
contactes que ha acumulat al llarg de la
seva carrera esportiva, els coneixements
que ha adquirit i que de vegades no és cons-
cient que són valorats en el món empresa-
rial, com ara capacitat de sacrifici, treba-
llar en equip, suportar la pressió i, a més,
la popularitat que tenen».
Un altre factor que un esportista ha
de tenir present a l'hora d'encarrilar una
retirada el menys traumàtica possible és
tenir capacitat per estalviar el màxim
durant la seva trajectòria esportiva, amb
la qual cosa té uns diners que li poden
permetre no precipitar-se a l'hora d'es-
collir la feina que més convingui als seus
interessos i inquietuds professionals.
ORIENTACIÓ PÚBLICA
L'any 2005 la Secretaria General de l'Es-
port de la Generalitat de Catalunya va
decidir crear el Servei d'Atenció a l'Es-
portista (SAE). Aquesta entitat està as-
sociada al Centre d'Alt Rendiment de
Sant Cugat i té tres objectius primordi-
als. En primer lloc, treballar per a la re-
cerca dels mitjans necessaris per poder
fer compatible la vida esportiva amb
l'acadèmica i la laboral. En segon lloc,
acompanyar l'esportista en la seva pre-
paració per a la finalització de la carre-
ra esportiva. I, finalment, facilitar a l'es-
portista un servei que el pugui orientar
de manera especialitzada en temes de
desenvolupament personal més enllà del
món esportiu. Tots els esportistes que
apareguin al Diari Oficial de la Generali-
tat de Catalunya podran accedir lliure-
ment a aquest servei gratuït.
«Els camps de treball són la formació
paral·lela a l'esport, la recerca de feina i el
suport en les transicions esportives», ex-
plica la responsable del Servei d'Aten-
ció a l'Esportista, Susanna Regüela. Així
doncs, mentre dura la carrera esporti-
va, el SAE ofereix cursos que permeten
a l'esportista treballar diferents àmbits
que l'ajudin en el seu desenvolupament
complet de la carrera esportiva. Se'ls
ensenya a parlar en públic, gestió de fi-
nances personals, orientació laboral i
professional i patrocini.
Per afrontar la retirada, la metodolo-
gia del SAE es basa en cinc passos. Pri-
mer es fa una entrevista diagnòstic en la
qual s'analitza quin és l'objectiu a curt,
mitjà i llarg termini de l'esportista i se'n
detecten les necessitats, tot fent un re-
30-33_Report.p65 05/09/2008, 20:4732
33EL REPORTATGE
«Oferim orientació pro-
fessional però també
continguts de direcció de
comunicació i màrqueting
aplicat al món esportiu»
cull de la seva demanda. Segons Regüe-
la, «la majoria d'esportistes no saben el
que volen quan pensen en el seu futur». La
segona etapa se centra a fer, revisar i
optimitzar el currículum de l'esportista.
En tercer lloc, s'ofereix orientació pro-
fessional en la recerca de feina i un ser-
vei de borsa de treball. La quarta fase
inclou entrevistes de seguiment de cada
cas i, finalment, es fan anàlisis dels canals
de recerca de feina i valoració de la seva
utilització.
«La majoria d'esportistes que ens con-
sulten es mostren molt interessats a sa-
ber com poden fer compatible la carrera
acadèmica amb l'esportiva, tot i que tam-
bé fan consultes sobre la formació en re-
cerca de feina, la formació en pràctiques
en empreses durant l'última etapa de la
seva carrera esportiva i la inserció labo-
ral», informa Regüela.
FUNDACIÓ ADECCO
Al marge del servei públic que ofereix el
SAE a Catalunya, hi ha la Fundació Adec-
co, que ofereix un servei similar a tot
Espanya. Aquesta fundació es va crear
el 1999 amb el suport del Comitè Olím-
pic Espanyol i posteriorment s'hi van afe-
gir associacions d'esportistes professio-
nals (futbol, bàsquet, handbol, ciclisme,
atletisme i futbol sala). Es tracta d'una
entitat privada però que té el suport eco-
nòmic d'institucions públiques com la
Junta d'Andalusia, les comunitats de
Madrid i Castella-la Manxa, o els ajunta-
ments de Sevilla i València.
«El programa d'integració de la Funda-
ció Adecco s'estructura en tres fases», ex-
plica el responsable del Programa d'Es-
portistes, Samuel Trives. La primera eta-
pa és un seminari presencial de 16 ho-
res en què es mostren tècniques de re-
cerca de feina, eines necessàries per a la
recerca i la definició de l'objectiu pro-
fessional. La segona fase és una entrevis-
ta individual amb una consultora exper-
ta en orientació laboral que, en col·-
laboració amb el tutor o responsable de
la fundació, elaboren un pla de carrera
segons la formació, el perfil i els interes-
sos de l'esportista. La tercera fase se cen-
tra en la recerca activa de feina tant per
part de l'esportista com de la fundació.
«Actualment la xifra d'integració laboral
del nostre servei és del 88 %», anuncia
Trives, i afegeix que «la veritat és que no
tan sols segueixen el nostre programa es-
portistes que busquen feina sinó també
molts que ho faran en un futur i es volen
anticipar a aquesta situació, amb la qual
cosa n'hi ha molts que encara no busquen
feina activament».
ÀMBIT PRIVAT
El Johan Cruyff Institute for Sport Studi-
es és una entitat que es va crear amb
l'objectiu d'oferir màsters i cursos que
permetin als esportistes tenir coneixe-
ments útils per després trobar feina en
el món de l'esport, sense haver de fer les
tasques merament tècniques com ara la
d'entrenador. «Oferim orientació profes-
sional però també continguts de direcció
de comunicació i màrqueting aplicat al món
de l'esport», explica Xavi Crespo. La idea
és que aquests esportistes sàpiguen fer
servir tot el potencial que tenen ama-
gat posant-los a l'abast tots els instru-
ments i coneixements adequats per tro-
bar una bona feina. Exesportistes com
Ferran Martínez, Jordi Villacampa i
Enric Massip han cursat estudis en
aquesta entitat.
Esportistes com José Luis Doreste,
regatista de vela, han sabut compagi-
nar la competició amb els estudis, en el
seu cas de medicina.
30-33_Report.p65 05/09/2008, 20:4733
CLAROR
34
34-35_FCPortada.p65 05/09/2008, 20:5034
35
«Els abonats tenim motius perfer-nos socis col·laboradors!»
ELS DOS PATRONS REPRESENTANTS DELS SOCIS COL·LABORADORS ENS HI CONVIDEN AMB AQUEST ARTICLE
J. Itxaso / B. Alonso*
Fa 25 anys, un grup de pares
i mestres il·lusionats, inte-
grats en la Cooperativa Cla-
ror, van construir el primer
Esportiu Claror. Quin n'era
l'objectiu? Que els alumnes de
l'escola Sagrada Família en
particular, i els veïns del barri
en general, poguessin practi-
car l'esport de manera lúdi-
ca, educativa i solidària.
Uns anys més tard, per les
canviants circumstàncies de
l'època, d'aquella cooperati-
va neix la Fundació Claror.
Una fundació formada per
quatre estaments: els abonats
de l'Esportiu Claror, els mes-
tres de l'escola Sagrada Fa-
mília, els pares de la mateixa
escola i els treballadors.
Així doncs, per voluntat del
fundador, les persones dels
quatre col·lectius han de for-
mar l'ànima de la Fundació,
el seu òrgan de govern, el Pa-
tronat. Tres dels col·lectius
són fàcilment identificables i
estan estructurats. La cosa es
fa més complexa amb el col·-
lectiu dels usuaris abonats,
especialment arran de la in-
corporació a la Fundació dels
poliesportius Sagrada Famí-
lia i Marítim.
Amb la necessària reforma
dels Estatuts, que va tenir lloc
l'any 2007, s'identifica i s'es-
tructura millor aquest esta-
ment, i s'estableix el dret dels
abonats majors de 18 anys i
amb més d'un any d'antigui-
tat, de totes les instal·lacions
gestionades per la Fundació,
a formar-ne part. Tractant-se,
però, d'una fundació, aquesta
identificació genèrica ha
d'anar acompanyada de la
declaració explícita, per part
de l'usuari abonat, de com-
partir les finalitats i els valors
que han inspirat el projecte
fundacional. És el primer re-
quisit per esdevenir soci col·-
laborador.
ELS DRETS DELS SOCIS
El soci col·laborador, a tra-
vés de l'assemblea de l'esta-
ment i dels seus represen-
tants, participa en el govern
de l'entitat. Segons les normes
estatutàries, pot ser elegit i
elector com a representant
dels socis al Patronat de la
Fundació.
ELS MOTIUS
Quins són els motius per fer-
nos socis col·laboradors? Us
els proposem en dos blocs:
les raons de finalitat i les ra-
ons de valors.
Raons de finalitat:
- Promoure l'esport per a tot-
hom, de manera inclusiva, co-
operativa i solidària: per als
nadons i els infants, per als jo-
ves i els adults, per a les famí-
lies i la gent gran, per als col·-
lectius més vulnerables. Amb
programes i serveis de quali-
tat i amb instal·lacions confor-
tables, segures i acollidores.
Raons de valors:
- Mantenir i impulsar els va-
lors fundacionals.
- Una entitat que posa en pri-
mer lloc les persones i el dret
a participar en la gestió i mi-
llora dels serveis i les instal·-
lacions.
- Una entitat socialment res-
ponsable que promou la co-
operació, la cultura i la soli-
daritat, amb un compromís
ferm amb el desenvolupament
comunitari del seu entorn.
- Una entitat respectuosa amb
el medi ambient i el desenvo-
lupament sostenible.
Si et veus reflectit en
aquests valors, tens motius
per demanar la teva incorpo-
ració a l'estament dels socis
col·laboradors.
Omple la butlleta de sol·-
licitud i participa en la cons-
trucció del futur de la nostra
entitat!
* Joan Itxaso i Bernat Alonso
són els actuals representants
dels socis col·laboradors al Pa-
tronat de la Fundació Claror
Poden ser socis
col·laboradors els
abonats del Cla-
ror, Sagrada Famí-
lia o Marítim ma-
jors de 18 anys
Qui vulgui fer-se
socis ha de lliurar
la butlleta de
sol·licitud que
trobarà a la recep-
ció dels centres
34-35_FCPortada.p65 05/09/2008, 20:5035
CLAROR
36
El mes d’octubre es publicarà el llibre dels 25 anys, un recull de 25capítols escrits per 25 persones vinculades a l’entitat
Els passats divendres 13 i dis-
sabte 14 de juny va tenir lloc
a l’Esportiu Claror el 25 x 25,
l’acte de clausura del 25è
l’aniversari. El 25 x 25 va con-
sistir a estar 25 hores nedant
en relleus de 25 metres, i cal
dir que va ser tot un èxit, ja
que van participar-hi més de
sis-centes persones i en cap
moment no es va deixar de
nedar. El Claror va comptar,
sobretot en les hores més
compromeses de la matina-
da del divendres al dissabte,
amb un grup d’entusiastes
nedadors que van fer tants
relleus com va caler per tal
que sempre estigués activa la
fita. A més, durant les 25 ho-
res hi va haver un seguit d’ac-
tivitats tant a l’aigua com en
sec per dinamitzar l’esdeve-
niment i, en la darrera hora
de l’esdeveniment, els neda-
dors olímpics Èrika Villaècija
i Rafa Muñoz van signar autò-
grafs a tots els presents i van
ser els encarregats de fer els
últims relleus.
OBJECTIU SOLIDARI
Un altre dels aspectes del 25
x 25 és que la Fundació Cla-
ror es va comprometre a do-
nar un euro per cada piscina
de 25 metres a la Fundació
Esclerosi Múltiple. En total,
es van nedar 2.728 piscines
(68.200 metres!), xifra que,
sumada a la venda de
marxandatge de la Fundació
Esclerosi Múltiple, va perme-
El llibre dels 25
anys costarà 20
euros i es podrà
adquirir a la recep-
ció dels centres
“25 ANYS DEL CLAROR”
tre lliurar-los un total de
3.200 euros.
Com a cloenda del 25 x 25,
la presidenta de la Fundació
Claror, Laura Ponce, va lliu-
rar el taló acreditatiu de
l’aportació a la presidenta de
la Fundació Esclerosi Múlti-
ple, Rosa Maria Estrany.
EL LLIBRE DELS 25
ANYS
El mes d’octubre la Fundació
Claror publicarà el llibre 25
anys del Claror, una publica-
ció elaborada íntegrament a
l’entitat i que ha comptat amb
la participació de més de 75
persones.
El gruix central del llibre
són 25 capítols escrits per
diverses persones que han
estat o estan vinculades a
l’entitat: des dels primers
socis fundadors de la Coo-
perativa Claror fins a mes-
tres de l’escola Sagrada Fa-
mília, pares d’alumnes i pro-
fessionals de l’entitat.
A més, també s’hi inclouen
un seguit d’annexos amb da-
des diverses. Un dels més en-
tranyables és l’annex en el qual
prop d’una cinquantena de
treballadors de totes les
instal·lacions han escrit una
dedicatòria al Claror.
La publicació, que consta
de 176 pàgines més les co-
bertes de tapa dura, esdevin-
drà un excel·lent document de
recull d’aquests primers 25
anys d’història, no tan sols de
l’Esportiu Claror sinó també
de la Fundació. Se n’han edi-
tat dos mil exemplars i es
podrà comprar per vint euros
a la recepció dels centres es-
portius.
L’acte de presentació vol
comptar amb la presència de
l’alcalde de Barcelona, Jordi
Hereu, i també està prevista
l’actuació de la Coral Claror,
que, entre altres peces, inter-
pretarà la cançó del 25è ani-
versari, amb lletra i música
del seu director, Lluís Yera.
En el moment de tancar
aquesta revista, l’Ajuntament
encara no havia pogut pro-
posar la data de l’acte per lli-
gar-la a l’agenda de l’alcalde.
LA FITA ESPORTIVA VA COMPTAR AMB EL SUPORT DE DOS NEDADORS OLÍMPICS
El 25è aniversari es va tancarel mes de juny amb el 25 x 25
36-37_25-EC.p65 05/09/2008, 21:0736
37ESPORTIU CLAROR
Després d’uns anys fent actu-
acions de gran calatge que
han contribuït a modificar els
serveis esportius, en aquesta
temporada 2008-2009, sota
el lema Afinem, es volen cen-
trar els esforços en els mati-
sos i els detalls.
Els grans protagonistes
són les àrees tècniques, que,
amb una feina exhaustiva
d’anàlisi del què i com s’està
fent, han estat capaces de for-
mular un seguit d’accions en-
caminades a la millora dels
serveis, tant des del punt de
vista d’atenció als usuaris com
a les condicions amb què
s’ofereixen aquests serveis
(material i infraestructures).
Aquestes accions, formula-
des en un cicle de tres anys,
tenen en compte tot el recor-
regut que fa un usuari des que
arriba a la instal·lació fins que
ja està fent activitat física es-
table i periòdica; des d’un
acolliment pensat per orien-
tar les persones d’acord amb
les seves necessitats i inquie-
tuds fins al seguiment, revisió
i evolució dels programes de
cada usuari.
CULMINADES LES
OBRES DE L’ESTIU
Tot i que ha estat un estiu molt
més tranquil pel que fa a
obres i actuacions especials
a la instal·lació en compara-
ció d’anys anteriors, la reali-
tat és que enguany l’Esportiu
Claror ha continuat fent els
Afinem: l’Esportiu Clarorsegueix millorant els serveisAquest estiu s’han millorat les vies d’evacuació, s’ha instal·lat un
sistema de raigs UV a la piscina petita i una nova màquina de clima
S’IMPULSA UN PROGRAMA DE REBUDA I DE SEGUIMENT DE L’ACTIVITAT
la zona del pavelló. Així, el
cicle de pràctica d’activitat
física serà molt més confor-
table per a tothom. Aquesta
actuació, a causa de la com-
plexitat que té, es preveu te-
nir-la enllestida el darrer tri-
mestre d’enguany.
SISTEMA D’UV A LA
PISCINA PETITA
Després dels bons resultats
que va donar el vas d’hidro-
massatge, s’ha instal·lat un
nou sistema de raigs ultravio-
lats (UV) a la piscina petita.
Es tracta d’un sistema físic de
desinfecció de l’aigua molt
eficient i que permet mantenir
els paràmetres òptims amb
menys substàncies químiques
(clor). L’aigua passa a través
d’un circuit per la làmpada
dels raigs UV i torna al vas de
la piscina desinfectada.
Tot i que en alguns països
aquest és un sistema conside-
rat prou eficient i que no ne-
cessita estar acompanyat del
tractament químic, la realitat
és que al nostre país la llei
requereix que hi hagi un mí-
nim de clor, molt inferior,
però, al que seria necessari
sense un tractament per UV.
Això permet millorar de ma-
nera important la qualitat de
l’ambient del recinte on hi ha
el vas en tractament. És espe-
cialment indicat en vasos pe-
tits i amb molt de moviment
per garantir més estabilitat en
la qualitat de l’aigua.
passats mesos de juliol i agost
accions per millorar encara
més la instal·lació.
En primer lloc, i seguint les
accions de l’any passat, s’ha
continuat treballant en la mi-
llora de la seguretat a les vies
d’evacuació de la instal·lació,
concretament a l’escala 2 i a
l’altura del tatami. En aquest
sentit, ha calgut substituir la
vidriera existent per una pa-
ret resistent al foc.
Paral·lelament, han comen-
çat les actuacions necessàri-
es per a la instal·lació de la
nova màquina de clima desti-
nada a millorar les condici-
ons de confort (temperatura
i humitat) de diverses zones
del centre: piscina petita, sa-
les d’activitats i vestidors de
Una de les accions previstes en l’operació Afinem té a
veure amb les arts marcials i amb la voluntat que les dife-
rents disciplines que es practiquen a l’entitat funcionin com
una secció esportiva al si de l’àrea de l’escola esportiva.
L’objectiu és dinamitzar totes aquestes disciplines (judo,
taekwondo, karate, aikido i hapkido) donant-les a conèi-
xer millor entre els nostres usuaris, aprofitant els punts en
comú per fer activitats de manera conjunta. La persona
que ha entomat el repte de tirar endavant aquest projecte
és l’actual professor de hapkido, Jacques Carbonell, un
professor amb molta experiència.
Fins a cinc disciplines dinsla secció d’arts marcials
36-37_25-EC.p65 05/09/2008, 21:0737
CLAROR
38 POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA
LES OBRES S’HAN PORTAT A TERME ELS MESOS D’ESTIU
El Poliesportiu Sagrada Família continua apostant
per oferir diverses fórmules de contractació de
les activitats per facilitar als abonats i usuaris l'ac-
cés a la pràctica esportiva. En aquest sentit, les
activitats a la carta, que faciliten la compra puntu-
al de determinades sessions, i les graelles aqua-
combi i cardiotono, que permeten una pràctica
multidisciplinar i flexible pel que fa a l'horari a un
preu molt especial, són les apostes del poliespor-
tiu, conjuntament amb la contractació per tempo-
rada dels cursets per als qui tenen la possibilitat de complir regularment els horaris de les
activitats.
D'altra banda, enguany, la graella d'aigua es presenta completament renovada en la seva
oferta d'activitats, i possibilita una pràctica molt completa i variada als qui gaudeixin de
l'activitat física a l'aigua.
Es posen a l’abast diverses fórmules decontractació de les activitats dirigides
Programa defibromiàlgia apartir del mesd’octubre
La novetat d'enguany que pre-
senta el Poliesportiu Sagrada
Família en l'àmbit aquàtic és
el programa de la fibromiàl-
gia. El servei entrarà en funci-
onament a partir de l'octubre
i es planteja com una activitat
fisicoesportiva adreçada a
persones que pateixen fibro-
miàlgia o fatiga crònica.
Aquesta activitat combina
la natació amb exercicis ae-
ròbics aquàtics, estiraments i
exercicis de mobilitat articu-
lar dins l'aigua. A més, inclou
dos massatges específics
mensuals.
Aquesta activitat es practi-
ca en grup i cerca una millora
de la condició física en gene-
ral i, sobretot, facilitar una
pràctica esportiva continua-
da a les persones que patei-
xen aquesta patologia en un
entorn lúdic i alegre.
ACTIVITATS
ACTIVITATS
ment genera no suposessin un
obstacle».
VESTIDORS E I F
Les actuacions als vestidors
han permès renovar el pavi-
ment del terra, la impermea-
bilització i les instal·lacions
d'aigua, amb la qual cosa s'han
aconseguit millores pel que fa
al subministrament i també a
l'estalvi d'aigua. Enguany es
disposarà d'uns vestidors
ecològicament més sosteni-
bles i impermeables alhora
que remodelats.
Renovada la sala decondicionament físic
El Poliesportiu Sagrada Fa-
mília estrena aquesta tempo-
rada 2008-2009 una sala
nova de condicionament fí-
sic i els vestidors E i F com-
pletament reformats. Les
obres es van portar a terme
durant els mesos de juliol i
agost amb l'objectiu d'entor-
pir al menys possible l'acti-
vitat d'usuaris i abonats i po-
der començar el nou exerci-
ci amb millors serveis.
CANVIS A LA SALA
A banda de la remodelació i
millora dels paràmetres de
confort, la sala de condicio-
nament físic ha incorporat
una maquinària d'entrena-
ment cardiovascular, de pes
i pes lliure completament
nova que permet obrir un
ventall més ampli de possi-
bilitats a l'hora de dur a ter-
me activitat física. No obs-
tant això, el salt qualitatiu es
troba en la incorporació de
sis noves màquines que pos-
sibiliten un treball funcional
amb la realització de movi-
ments globals que enriquiran
els entrenaments i augmen-
taran les possibilitats actuals
de treball.
El director del Poliespor-
tiu Sagrada Família, Manel
Cercós, vol «transmetre un
missatge d'agraïment als abo-
nats i abonades per la seva con-
sideració i col·laboració, com
també per l'esforç d'adaptació
que han hagut de fer perquè els
inconvenients que tot arranja-
Tal com estava previst en el pla d’obres es van obrir els nousvestidors d’abonats E i F i la nova sala de condicionament físic
38-39_PSF-PM.p65 05/09/2008, 21:0838
39POLIESPORTIU MARÍTIM
PROMOCIÓ
El setembre,matrícula imotxillagratuïtes
Després de les vacances, co-
mença la nova temporada i
com sempre per aquestes
dates el Poliesportiu Marítim
posa al l'abast una oferta úni-
ca. Fins al 30 de setembre, hi
haurà matrícula gratuïta més
motxilla de regal per a tots
els qui s'abonin a la instal·-
lació. Es tracta d'una ocasió
d'or per a tots els que es vul-
guin posar en forma després
de les vacances i a més fer-ho
a un molt bon preu.
Aquesta oferta no és vàlida
per a exabonats que s'hagin
donat de baixa en els darrers
cinc mesos.
La temporada 2008-2009
que comença a partir
d'aquesta tardor vindrà mar-
cada, entre altres novetats,
per la creació d'un curs de
vòlei indoor que durarà d'oc-
tubre del 2008 a juny del
2009.
El curs està obert tant a
abonats com a no abonats de
la instal·lació, i caldrà forma-
litzar una inscripció prèvia a
recepció perquè les places
són limitades. Les butlletes
s'hauran de presentar degu-
dament complimentades a la
recepció de la instal·lació.
El curs comença les clas-
Curs de vòlei indooral pavelló del Marítim
EL CURS COMENÇARÀ L’ACTIVITAT A PARTIR DEL MES D’OCTUBRE
ses a partir del 4 d'octubre i
es farà tots els dimarts o di-
jous en la franja horària de 20
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Èxit de participació enla Festa de l’abonatCom és habitual cada
any, a finals del mes de
juny es va fer durant la
setmana del 16 al 20
la Festa de l'abonat,
que aquest cop va in-
cloure com a novetat
classes de capoeira,
cabaret, country i ball
andalús.
El darrer dia de la
programació, el divendres 20 de juny, es va organitzar a
la plaça Charles Darwin una classe dirigida de spinning
que va registrar la xifra rècord de setanta participants.
Durant dues hores, sis tècnics de les diferents instal·lacions
gestionades per la Fundació Claror, com també del Poli-
esportiu Marítim, van dirigir una magnífica sessió que, a
més, va omplir els voltants de la plaça de ciutadans ben
encuriosits per l'activitat.
FESTA MAJOR
Les pistes del pavelló del Poliesportiu Marítim acolliran un cursde vòlei indoor que durarà d'octubre del 2008 a juny del 2009
a 21.30 hores, a la pista del
pavelló cobert del Poliespor-
tiu Marítim.
FESTA DE L’ABONAT
El Marítim,implicat ambla festa de laBarceloneta
Com cada any, amb motiu de
la celebració de la Festa
Major del barri de la Barce-
loneta, el Poliesportiu Marí-
tim hi participa oferint un
programa d'activitats lúdi-
ques. Així, durant el diven-
dres 26 de setembre, el Poli-
esportiu Marítim organitza
una tarda de lleure per als
més menuts a la plaça Char-
les Darwin, davant del poli-
esportiu. Hi haurà una xoco-
latada i es muntarà un inflable
per a la diversió de petits i
grans.
Cada mes, unamasterclass apartir delnovembre
Després de l'èxit d'acollida
que van tenir les diverses
masterclass que es van fer al
llarg de la temporada 2007-
2008, la direcció del Polies-
portiu Marítim ha decidit re-
petir l'experiència, conscient
del públic que té aquest tipus
d'activitats entre usuaris i
abonats del centre.
Així doncs, des del mes de
novembre del 2008 i fins al
mes de juny del 2009 es faran
un seguit de masterclass de les
activitats més variades. En els
propers mesos se'n concre-
tarà el programa complet.
ACTIVITATS
38-39_PSF-PM.p65 05/09/2008, 21:0839
CLAROR
40
40-41_Llinars.p65 05/09/2008, 21:1140
41L’ESPORTIU DE LLINARS
L’Esportiu de Llinars del Vallèsinicia les obres de construccióL’equipament, de titularitat municipal, serà gestionat per l’empresaLlinarsport SL, constituïda per la Fundació Claror i l’Escola Ginebró
INAUGURACIÓ PREVISTA PER A L’OCTUBRE DEL 2009
El mes de maig passat, l'em-
presa Teyco, SL va iniciar els
moviments de terra i, per
tant, la primera fase de les
obres de construcció de l'Es-
portiu de Llinars del Vallès.
Aquest centre, de titularitat
municipal, és construït i serà
gestionat per l'empresa Lli-
narsport, SL, constituïda per
l'Escola Ginebró i la Funda-
ció Claror. Això farà de l'Es-
portiu de Llinars la cinquena
instal·lació esportiva gestio-
nada per la Fundació Claror.
L'edifici ha estat projectat
per un equip facultatiu, format
per sis persones, dirigit per
l'arquitecte Joaquim Casals.
Ubicat a l 'avinguda Pau
Casals (carretera que uneix
Llinars amb Cardedeu), el
centre tindrà un total de cinc
mil metres quadrats, amb tota
mena d'espais per satisfer tota
mena d'usuaris. En aquesta
mateixa pàgina podeu veure
algunes imatges del projecte.
Aquest setembre, coinci-
dint amb la Festa Major de
Llinars del Vallès, l'Esportiu ha
iniciat el període de preins-
cripció per a tots els interes-
sats a abonar-se a un centre
que està previst que s'inaugu-
ri d'aquí a un any. La preins-
cripció també es pot fer al
web www.llinarsport.cat, on,
a més, hi ha un vídeo en què
es pot veure, en 3D, com serà
el centre un cop acabat. Al
web s'anirà informant de
l'evolució de les obres.
Per sobre d'aquestes línies, imatges de reproduccions fotorealistes en 3D, generades per
ordinador, que reflecteixen com seran l'edifici i diversos espais del nou Esportiu de Llinars.
40-41_Llinars.p65 05/09/2008, 21:1141
CLAROR
CAN CARALLEU42
El programa de wellness per-
sonalitzat ofereix l’entrena-
ment personal i estrena una
nova activitat, el pilates per-
sonal.
ENTRENAMENT
PERSONAL
Es tracta d'un servei de quali-
tat que s'adapta als objectius
de cada persona. L'equip de
tècnics avalua les necessitats
i ajuda a fer l'entrenament de
manera correcta, progra-
mant les activitats més adients
i tenint cura que es facin amb
seguretat per optimitzar-ne
els resultats. Si cal, també
s'ajuda a adquirir hàbits més
saludables i a reconèixer qui-
nes activitats són més ade-
quades a les característiques
de cadascú.
És un servei adreçat a tot
tipus de públic, però especi-
alment indicat per a persones
amb problemes de salut,
com poden ser la recupera-
ció d'una lesió, afectacions
cròniques o procés d'envelli-
ment; manca d'hàbits fisico-
esportius; persones que bus-
quen un rendiment concret
(esport amateur, lleure fisico-
esportiu, preparació d'oposi-
Can Caralleu ofereix un serveid’entrenament personalitzatPermet rendibilitzar el temps destinat a fer activitat física assolint elsobjectius de manera segura i reduint el risc de lesions
ES TRACTA D’UN PROGRAMA FET A LA MIDA DE CADASCÚ
cions), i persones amb dispo-
nibilitats horàries concretes.
L'entrenament personal es
pot dur a terme en qualsevol
dels espais esportius de Can
Caralleu. A més, es disposa
de material exclusiu per a l'en-
trenament personal i màqui-
nes Gravity Training System.
MÈTODE PILATES
El mètode pilates busca mi-
llorar el control i la conscièn-
cia del cos en moviment. L'eix
vertebrador del mètode és la
cintura pelviana i l'abdomen.
El treball de la respiració,
l'estabilitat dels segments
corporals, la propiorecepció,
la mobilitat articular i la ca-
pacitat de moure el cos amb
el mínim esforç són els con-
tinguts necessaris per assolir
un domini corporal conscient.
L'objectiu és aconseguir
millores en el sistema muscu-
loarticular, treballant la força
i la flexibilitat de la muscula-
tura, mitjançant l'execució de
moviments de manera cons-
cient, fluida i harmònica. Els
El Gravity-Cardio parelles és una altra novetat de la tem-
porada 2008-2009, i s’adreça a grups de dues persones
que volen millores musculars i cardiovasculars. Mitjan-
çant circuits dinàmics amb màquines Gravity Training Sys-
tem i equipament cardiovascular, el treball s’adapta a les
característiques i necessitats de cadascun dels clients. Està
pensat especialment per a persones que prefereixen en-
trenar en un grup reduït, i es fa a la sala de fitness.
El Gravity-cardio per parelles
exercicis s'adapten a les ca-
racterístiques personals de
cada usuari.
S'adreça especialment a
persones que per les seves
característiques i motivaci-
ons volen desenvolupar el
control del propi cos sota una
direcció segura i individualit-
zada, ja sigui per temes de
salut o de rendiment espor-
tiu, en un ambient tranquil i
relaxat; i persones amb dispo-
nibilitats horàries concretes.
Es duu a terme a les sales
d’activitats amb material es-
pecífic de pilates i màquines
Gravity Training System i el seu
programa específic Reformat
Evolved Series.
La contractació d’aquests
serveis inclou en primer lloc
una revisió mèdica exhausti-
va per diagnosticar possibles
anomalies. Després es fa una
entrevista personal per conèi-
xer motivacions, disponibili-
tat horària i freqüència d’en-
trenament; valoració corpo-
ral (morfoestàtica i possibles
restriccions en la mobilitat i
amplitud articular, composi-
ció corporal, etc.). I, per aca-
bar, s’ofereix entrenament i
avaluació contínua.
42-43_CanCa.p65 05/09/2008, 20:5442
43CAN CARALLEU
L’etapa de l’adolescència és
molt important pels grans
canvis físics que el cos expe-
rimenta, i alhora és una fase
de la vida en què els nois i
noies han de dedicar la ma-
jor part del seu temps a l’es-
tudi. Això requereix concen-
tració i capacitat d’esforç, i
també els obliga a un seden-
tarisme que sovint no és el
més adequat per a un cos que
necessita reforçar les seves
estructures.
TRES NOVETATS
Les activitats que proposa
Can Caralleu estan orienta-
des tant per a nois com per a
noies d’entre 12 i 16 anys. La
primera és el funky hip-hop,
activitat de ball amb coreo-
grafies i música actual que
permet desenvolupar la cre-
ativitat i reforçar la conscièn-
cia corporal.
El KNK sport és una activi-
tat poliesportiva en la qual es
treballen els fonaments tèc-
nics i tàctics dels esports
d’equip (bàsquet, vòlei, futbol,
hoquei, handbol, rugbi) com-
binat amb esports aquàtics
(natació, waterpolo, salva-
ment i socorrisme, i fitness
aquàtic).
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Més activitats dirigidesper a adolescentsLa nova temporada 2008-2009 potenciarà les activitats per aadolescents introduint el funky hip-hop, el KNK sport i el judo
FER ESPORT EN UN AMBIENT SALUDABLE I AMISTÓS
Festa Majorde Sarrià
El dissabte 11 d’octubre Can
Caralleu participa en la Festa
Major de Sarrià. La plaça del
Consell de la Vila acollirà ac-
tivitats per a grans i petits. Els
infants podran jugar a mini-
tennis i fer escalada en rocò-
drom d’11 a 14 hores. Els
adults tindran una classe ober-
ta d’iniciació al line dance de
12 a 13 hores. D’altra ban-
da, durant els dies de Festa
Major Can Caralleu oferirà
matrícula gratuïta.
BREUS
Sóc Nou: servei d’atenciópersonalitzada als abonats
Can Caralleu ofereix als nous abonats un servei d’atenció
personalitzada que dóna informació detallada de la instal·-
lació i les activitats que s’hi duen a terme perquè cadascú
pugui fer-se un programa a la mida de les seves necessi-
tats. El servei consta d’una visita a la instal·lació, en la qual
s’expliquen les normatives d’ús dels diferents espais es-
portius i es mostren les activitats que s’hi fan. Periòdica-
ment s’organitzen sessions de Sóc Nou que consisteixen
en classes d’una hora i mitja de durada en què tècnics
especialitzats proposen activitats diverses. Per a més in-
formació, contacteu amb esport@cancaralleu.org o bé
directament a la recepció del centre.
Finalment, també s’oferirà
judo, una art marcial en què
la disciplina i el respecte a
l’oponent en són els eixos ac-
titudinals. Es treballa el sentit
de l’equilibri, la percepció del
cos en l’espai i la millora de la
condició física. En aquest cas
es participa en competicions
escolars.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Novetats alsballs de saló
Les novetats en l’oferta de
balls de saló de la temporada
2008-2009 són els cursos de
sevillanes en dos grups (inici-
ació i perfeccionament) per
poder adequar-se a tots els
nivells. A més, en resposta a
la demanda de molts abonats,
també s’inicia un nou curs de
ball, el de ritmes llatins.
Canvi al serveide mainadera
A partir del 15 de setembre
l’horari del servei de maina-
dera per a infants serà els di-
lluns i dimecres, de 10 a 12.30
hores, i els dimarts i dijous,
de 9.15 a 12 hores.
42-43_CanCa.p65 05/09/2008, 20:5443
CLAROR
44
44-45 Events.p65 05/09/2008, 20:5344
45ESDEVENIMENTS
El Raid Barcelona Marítimse celebrarà el 19 d’octubre
EL RAID TÉ FIXAT UN LÍMIT DE FINS A UNA SEIXANTENA D’EQUIPS
Escalada: l’equip haurà de superar una sèrie de vies
d’escalada, cadascuna serà de diferent dificultat.
Caiac de mar: recorregut en caiacs dobles
autobuidables.
Tir amb arc: prova de punteria.
Resistència: cobrir una distància pel litoral.
Natació: dinàmica de relleus en la qual s’haurà de
cobrir una distància nedant.
Orientació: orientació pel barri de la Barceloneta.
Circuit d'habilitat / pista americana: circuit fet per la sorra de la platja de la Barceloneta.
Força: es farà una lluita entre dos equips agafats cadascun a l’extrem d’una corda per on
hauran d’estirar en un temps determinat. Guanyarà l’equip que desplaci l’altre fins a la
marca establerta. Aquesta prova es durà a terme a la platja de la Barceloneta.
El diumenge 19 d'octubre se
celebra la setena edició del
Raid Barcelona Marítim, una
prova multiesportiva que es
desenvolupa per la rodalia del
Poliesportiu Marítim, pel pas-
seig Marítim i per la platja de
la Barceloneta.
L'horari de la competició
començarà a les 7.30, quan
es farà la rebuda a tots els
equips participants, i no serà
fins a les 8.30 que començarà
la competició amb la sortida
massiva. Es calcula que la
prova finalitzi a les 14.30 ho-
res. Està previst que el dilluns
20 d'octubre es penjaran les
classificacions definitives del
Raid al web www.claror.cat/
raid.htm
Els premis es lliuraran el 23
d'octubre a les 20.30 hores a
la sala AlmodoBAR.
QUI HI POT PARTICIPAR
L'organització del Raid
Barcelona Marítim ha fixat un
límit de seixanta equips parti-
cipants, que disputaran un to-
tal de vuit proves esportives.
La inscripció al Raid serà
per equips. Aquests han d'es-
tar formats per quatre inte-
grants, dels quals participa-
El Raid és una prova multiesportiva de caràcter popular i gratuïta. Lainscripció acaba el 15 d’octubre i es pot fer a través de www.claror.cat
ran tres i un en serà el mem-
bre suplent. El quart integrant
podrà donar suport a l'equip
(no durant la realització de les
proves) i suplir un membre en
cas de lesió. Serà obligatori
que sempre hi hagi com a
mínim un integrant femení o
masculí en el trio participant.
El període d'inscripcions
romandrà obert del 15 de
setembre al 15 d'octubre. A
les instal·lacions gestionades
per la Fundació Claror po-
dreu trobar i lliurar la butlle-
ta d'inscripció. També es pot
fer la inscripció entrant a
www.claror.cat/raid.htm
REUNIÓ INFORMATIVA
D'altra banda, el divendres 17
d'octubre, a les 20.30 hores,
hi haurà la tradicional reunió
informativa. És obligatòria la
presència d'un integrant de
l'equip per poder participar
al Raid, ja que en aquesta reu-
nió es lliurarà a tots els equips
informació i material impres-
cindible per poder participar
en la competició.
LES PROVES
44-45 Events.p65 05/09/2008, 20:5345
CLAROR
46 ESDEVENIMENTS
46-47_Seccions.p65 05/09/2008, 20:5346
47
PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ
902 119 321
i AMPA), passant per la direc-
ció de l'Esportiu Claror. El
document, a més, ha estat
aprovat pel Patronat de la
Fundació Claror.
L'objectiu ara és fer-lo ar-
ribar a totes les famílies que
formen part de la secció en-
tre finals de setembre i prin-
cipis d'octubre i a totes les
que any rere any es van in-
corporant a la secció.
NOVA TEMPORADA
La secció de bàsquet Safa-
Claror comença a partir de
l'octubre la temporada 2008-
2009, i ho fa amb una salut
de ferro, ja que tornarà a te-
nir 29 equips com en l'exerci-
ci anterior. Una novetat que
cal destacar respecte de la
campanya passada és la in-
corporació de tècnics nous.
Pel que fa a la parcel·la es-
portiva, cal destacar que el
sènior femení competirà a
Tercera Catalana i el masculí
ho farà a Copa Catalunya. El
júnior femení serà present a
Interterritorial i el cadet A
masculí farà fases de Preferent.
La secció de bàsquet «estre-
narà» aquesta temporada un
suport informatiu per a les fa-
mílies dels jugadors i les juga-
dores.
El paper fonamental
d'aquest document és expli-
car de manera completa però
també sintètica la manera
com està organitzada la sec-
ció, els marges i els límits; i
proveir d'informació bàsica i
necessària les famílies. No s'ha
volgut fer un document car-
regós, per la qual cosa hi ha
aspectes que es desenvolupen
(i es desenvoluparan) en do-
cuments annexos i específics.
COMPROMISOS
En aquest llibret també es re-
cullen els compromisos fona-
mentals que han d'adquirir
tots els que, de manera més o
menys directa, participem en
la secció, des dels entrena-
dors fins a les famílies, amb
l'objectiu fonamental de pro-
curar que la pràctica del bàs-
quet sigui enriquidora i profi-
tosa per als grans protagonis-
tes de la secció: els jugadors i
jugadores de bàsquet de l'Es-
portiu Claror.
No és un document aïllat,
ja que està basat en el Marc
Referencial de l'Escola d'Ini-
ciació Esportiva de la Funda-
ció Claror, elaborat per la
comissió tècnica, amb la col·-
laboració dels responsables
d'iniciació esportiva de les
instal·lacions gestionades.
La secció Safa-Claror redefi-neix els principis i els objectiusS’edita un document que té per objectiu explicar de manera completa i també sintèticala manera com està organitzada la secció per oferir-ne informació a les famílies
EL LLIBRE INCLOURÀ UN RECULL DELS COMPROMISOS FONAMENTALS QUE ASSUMEIX LA SECCIÓ
D'altra banda, en l'elabora-
ció del Llibret del bàsquet hi
han participat representants
de tots els àmbits implicats
en aquesta activitat: des dels
responsables de la secció fins
als responsables del CEIP Sa-
grada Família (equip directiu
Categoria Masculins Femenins
Premini A nivell A nivell A
Premini B nivell B –
Mini A nivell A nivell A
Mini B nivell B nivell C
Mini C nivell C nivell B
Preinfantil A nivell A nivell A
Preinfantil B nivell B –
Infantil A nivell A nivell A
Infantil B nivell B nivell B
Infantil C – nivell C
Cadet A fases preferent interterritorial
Cadet B nivell A nivell B
Cadet C nivell B nivell C
Cadet D nivell C –
Júnior A Interterritorial interterritorial
Júnior B nivell A –
Sènior Copa Catalana. 3a catalana
El document l’ha
treballat conjunta-
ment l’Esportiu
Claror i l’escola
Sagrada Família
EQUIPS SAFA-CLAROR
SECCIONS
46-47_Seccions.p65 05/09/2008, 20:5347
CLAROR
48 CLAROR CULTURA
Programa cultural, nou curs2008-2009 ple de novetats
Dia: dijous 11 de desembreHorari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 5 euros
MÀGIA I RELIGIÓ AL
PRÒXIM ORIENT
Conjurs, prediccions i male-
diccions formaven part de la
vida quotidiana de l’antiga
Mesopotàmia, on cada peti-
ta acció amagava una pista
que calia interpretar.
Tertulià: Felip Massó, arque-
òleg i professor d’història an-
tiga i del Pròxim Orient.
Dia: dijous, 23 d’octubreHorari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 5 euros
L’ORIGEN
DELS FARAONS
Si bé la història de l’Egipte
faraònic és de sobres cone-
guda, poca gent en coneix el
veritable origen, d’on prove-
nien els primers habitants,
quina és la seva antiguitat...
Tertulià: Felip Massó, arque-
òleg i professor d’història an-
tiga i del Pròxim Orient.
Dia: dijous, 20 de novembreHorari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 5 euros
FÒRUM: TERTÚLIES
Aquest nou curs que comen-
ça ofereix un ventall variat de
nous temes i tallers.
Un nou taller dedicat a les
manualitats amb les puntes
de coixí i puntes a l’agulla, en
el qual s’aprendran les noci-
ons bàsiques per treballar
aquestes dues tècniques, de
mans de la puntaire Carme
Aloy.
Un taller musical en què
s’aprendran les bases per co-
mençar el procés teòric i
pràctic per tocar el piano,
impartit per les professores
de solfeig i piano Mireia Ce-
reza i Cristina Sans.
Proposem també un taller
de programació neurolin-
güística (PNL), un dels enfo-
caments amb més èxit i més
eficaç per millorar diversos
aspectes com la comunica-
ció, la consecució d’objec-
tius, canvis terapèutics i el
desenvolupament personal,
de la mà dels professionals
de l’Institut Gestalt.
Amb motiu de l’èxit del
curs passat de Jeroglífics: pa-
raules divines iniciem un nou
taller d’escriptura jeroglífica,
en el qual s’estudiaran els sig-
nes jeroglífics, la introducció
gramatical, les oracions i els
verbs conduït per Felip Mas-
só i Miquel Carceller.
Continuant els tallers de
tast, Vinus & Brindis ens pro-
posa aquest cop un tast de
cava i xampany en què els tas-
tarem i compararem.
L’Aula per a majors de 55
anys ens oferirà unes sessi-
ons de gimnàstica cerebral
per ajudar a millorar la ca-
pacitat d’atenció, percepció,
associació i diversos proces-
sos necessaris per estimular
la memòria i la funció de re-
cordar, amb Carla Campos.
Pel que fa a les tertúlies to-
carem temes de l’antiga Me-
sopotàmia i Egipte, amb la
màgia i la religió al Pròxim
Orient, l’origen dels faraons
i la invenció de l’escriptura:
dels pictogrames a l’alfabet,
per l’arqueòleg Felip Massó.
INSCRIPCIONS
Les inscripcions es poden
tramitar a partir del 12 de
setembre a les oficines dels
poliesportius Claror, Sagra-
da Família, Marítim i Can Ca-
ralleu, de 9 a 13 i de 16 a 19
hores.
LA INVENCIÓ DE
L’ESCRIPTURA
La nostra civilització tal com
l’entenem avui dia no existi-
ria si no fos per l’escriptura,
un invent genial que va apa-
rèixer al IV mil·lenni aC a Me-
sopotàmia.
Tertulià: Felip Massó, arque-
òleg i professor d’història an-
tiga i del Pròxim Orient.
Des de manualitats o piano fins a tast de cava, passant pels jeroglíficsi les tertúlies del pròxim orient, sense oblidar la gimnàstica cerebral
Les inscripcions a
les activitats es
poden tramitar a
partir del 12 de
setembre
48-49 Cultura.p65 05/09/2008, 20:5648
49CLAROR CULTURA
PROGRAMACIÓ
NEUROLINGÜÍSTICA
La programació neurolingüís-
tica és un dels enfocaments
amb més èxit i més eficaç per
aconseguir una bona comuni-
cació, la consecució d’objec-
tius, canvis terapèutics i el
desenvolupament de l’excel·-
lència personal.
Imparteix: Institut Gestalt.
Dies: 6, 13, 20, 27 octubre, 3, 10,17, 24 de novembre, 1desembre.Horari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 40 euros (9 sessions).
FÒRUM: TALLERS
L’ECONOMIA AL LLARG
DE LA HISTÒRIA
Es desenvoluparan en grup
activitats que ajudin a millo-
rar la capacitat d’atenció,
percepció, associació i diver-
sos processos necessaris per
estimular la memòria i la fun-
ció de recordar.
Imparteix: Carla Campos.
Dies: 7, 14, 21 i 28 d'octubre, 4,11, 18 i 25 de novembre.Hora: de 18.00 a 19.15h.Lloc: Centre Cívic Sagrada Família.
Mallorca, 425, 4t planta.
Preu: 20 euros (majors 55 anys)
MÀSTER: AULAFÒRUM: TALLERS
PUNTES DE COIXÍ I
PUNT A L’AGULLA
Iniciació a aquestes arts en
què s’aprendran les nocions
bàsiques per treballar les
dues tècniques de punt.
(S’oferirà el material a canvi
d’un dipòsit de 30 euros que
es retornarà l’última sessió.)
Imparteix: Carme Aloy, pun-
taire.
INTRODUCCIÓ
AL PIANO
S’aprendran les bases per co-
mençar el procés teòric i
pràctic per a tocar el piano.
En finalitzar les sessions,
l’alumne serà capaç de tocar
una peça breu i senzilla.
Imparteix: Mireia Cereza, di-
ploma elemental de música i
Cristina Sans, estudiant.
Dies: 8, 15, 22, 29 octubre, 5, 12,19, 26 novembre, 3, 10 desembre.Horari: de 19.30 a 21.00h.Lloc: Estudi Musical Mireia Cere-za (carrer Sicília, 360, 3r 3a.)Preu: 35 euros (10 sessions).
Dies: 7, 14 i 28 octubre, 4, 11, 18i 25 novembre, 2 i 9 desembre.Horari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 25 euros (9 sessions).
ESCRIPTURA
JEROGLÍFICA
S’estudiaran els signes jero-
glífics, la introducció grama-
tical, les oracions i els verbs,
i les eines de l’egiptòleg, amb
sessions dedicades a la lectu-
ra de murs i papirs.
Imparteixen: Miquel Carce-
ller i Felip Massó.
TAST DE CAVES I
XAMPANYS
Tastarem totes les denomina-
cions d’origen dels dos pro-
ductes i compararem el mè-
tode de l’elaboració del cava
amb el mètode champeinose
francès, del qual el cava va re-
cuperar el model.
Imparteix: Vinus & Brindis
Dia: divendres 21 de novembreHorari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 20 euros(Majors de 18 anys)
Dies: 15, 22 i 29 d’octubre, 5, 12i 19 de novembre.Horari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 30 euros (6 sessions)
Desperta elplaer del canti apunta’t a laCoral Claror
Claror Música ofereix l’opor-
tunitat a totes les persones que
ho vulguin de gaudir del cant,
tinguin l’edat que tinguin. Les
inscripcions són obertes per a
les dues corals que s’alegra-
ran d’acollir nous cantaires.
CORAL CLAROR
La Coral Claror de la Sagra-
da Família de Barcelona va
néixer el setembre de l’any
2000 al si de l’Esportiu Cla-
ror, i està dirigit pel mestre
Lluís Yera. Els assajos són els
dijous i el primer dimarts de
cada mes, de 20.30 a 22.30
hores al nou local d’assaig,
situat a l’escola Marillac, al
carrer Sicília, 249.
La coral està integrada per
una cinquantena de persones
amb ganes de cantar, sense
més exigència que aportar la
veu al servei d’un bell conjunt.
Per això treballen per l’edu-
cació de l’instrument coral,
fent exercicis d’energia i veu,
a fi de millorar-ne l’emissió,
tant individualment com col·-
lectivament.
COR INFANTIL
El Cor Infantil Claror va néi-
xer l’any 2000 i està integrat
per nois i noies de 6 a 14 anys.
Assagen els divendres a la sala
de reunions de l’Esportiu Cla-
ror, i està dirigit pel mestre
Juan Mario Cuéllar. L’objec-
tiu principal és fer conèixer
l’activitat coral i despertar-los
el plaer de la música i el cant.
Es treballa especialment la
música tradicional i de reper-
tori, i en aquest curs es farà
una introducció al gospel.
CLAROR MÚSICA
48-49 Cultura.p65 05/09/2008, 20:5649
CLAROR
50
La comissió de solidaritat ha
aprovat enguany l’aportació
de dos mil euros al projecte
d’orientació sociolaboral i
formatiu de la Sagrada Famí-
lia, dirigit des de Càritas Di-
ocesana de Barcelona.
Aquest projecte l’origina la
reflexió del grup d’acollida de
l’Arxiprestat de la Sagrada
Família per les necessitats de-
tectades entre el col·lectiu
immigrant que es troba sense
feina i amb una manca de re-
cursos econòmics.
El projecte, que té el suport
de Càritas Diocesana, va co-
mençar l’any 1999 oferint una
borsa de treball, però davant
la impossibilitat de donar fei-
na a totes les persones que
s’adreçaven al servei, es va
modificar per oferir-ne d’al-
tres relacionats amb l’orien-
tació social i laboral. Així, el
projecte ofereix eines per
adaptar-se al nou entorn i per
saber cercar feina, i un espai
de relació i suport on trobar
uns recursos útils per a la inte-
gració a la nostra societat.
Més endavant, el 2001, una
nova anàlisi de la situació va
detectar que la majoria de
feines que trobava el col·lectiu
immigrant estaven relaciona-
des amb el servei domèstic o
l’atenció a gent gran i que, per
manca de formació i conei-
xement, no sempre podien
mantenir-les. Per això, es va
crear l’espai de formació, vin-
culat a l’espai d’orientació
sociolaboral, on es forma en
COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT
0,7 CLAROR MEDI AMBIENT
En projecte unracó del mediambient
La Comissió de Sostenibilitat
i Medi Ambient de la Funda-
ció Claror ha obtingut una
nova subvenció de l’Ajunta-
ment de Barcelona amb una
dotació de mil euros. Aquest
ajut econòmic ens permetrà
avançar en el camí de la sos-
teniblitat i crear noves eines i
espais que estaven en projec-
te. De moment, un dels pro-
jectes en ment és col·locar a
totes les instal·lacions un
Racó del medi ambient, un
petit espai on es puguin pen-
jar cartells informatius, con-
sells d’estalvi energètic, ac-
tivitats per fer relacionades
amb el medi ambient o infor-
mació d’adhesió a determi-
nades campanyes.
RECOLLIDA DE
CARTUTXOS DE TINTA
Una de les accions que es pre-
veu engegar és l’adhesió a la
campanya Plantaunarbol im-
pulsada per Accionatura, la
primera ONG catalana dedi-
cada exclusivament a la pro-tecció, la millora i la restau-ració dels ecosistemes natu-rals, tant en l’àmbit nacional
com internacional.
La campanya consisteix en
el reciclatge de tòners i car-
tutxos de tinta per part d’una
empresa que dóna a Accio-
natura un euro per cada car-
tutx i tòner reciclat. L’ONG
catalana destina els fons re-
captats a la recuperació i con-
servació de boscos a Perú i a
Brasil.
En el moment de tancar la
revista encara no s’havien
concretat les dates de la re-
collida, però serà ben visible
a les instal·lacions.
matèries bàsiques com el ca-
talà, la cuina, el mercat, l’aten-
ció a la gent gran o la neteja.
Actualment, l’espai d’ori-
entació laboral funciona dos
cops per setmana (el dimarts
al matí i el dijous a la tarda),
gràcies a la tasca i dedicació
d’un grup de 16 voluntaris de
Càritas Diocesana de
Barcelona.
Els cursos de formació, gai-
rebé des del seu inici, són set-
manals, de vint hores de du-
rada i es poden impartir grà-
cies a un grup de deu volunta-
ris. Aquest espai és veritable-
ment un punt de referència per
als immigrants i, a més, per-
met conèixer millor les per-
sones que busquen feina, dis-
posar de més elements per
valorar-les i trobar-los una
feina adient.
Suport a l’orientaciólaboral i formativaEl projecte, dotat amb dos mil euros, està dirigit per CàritasDiocesana de Barcelona i actua al barri de la Sagrada Família
Any Persones ateses Persones formades
2003-2004 1.184 344
2004-2005 1.519 455
2005-2006 1.860 531
2006-2007 2.610 622
2007-2008 3.200 750
Evolució dels serveis
50-51 Coop_CClub.p65 05/09/2008, 21:1550
51
ACTIVITATS DE LLEURE TARDOR 2008
Activitats de lleure exclusives i avantatges culturals i comercials
Arrenca la nova temporadade tardor més activa
OCTUBRE
Ds. 4 Visita BCN: Barri de la Mercè 8 euros
Ds. 18 Museu del ciment i Castellar de n’Hug 40 euros
Ds. 25 En caiac per l’Ebre i coves 60 euros
Ds. 25 Visita BCN: Les Corts 8 euros
NOVEMBRE
Ds. 8 Senderisme: pous de glaç del Montseny 40 euros
Dg. 16 Assalt al castell de Bellaguarda 80 euros
Dg. 23 Ruta literària: L’ombra del vent 8 euros
Ds. 29 Reus modernista 40 euros
DESEMBRE
Ds. 13 Aula gastronòmica a la Boqueria 20 euros
Dg. 21 Visita BCN: L’Ajuntament 8 euros
Arrenca la temporada amb
una proposta renovada d’ac-
tivitats de lleure exclusives
per als membres del Claror
Club, en la qual podeu seguir
gaudint dels avantatges cultu-
rals i comercials que us ofe-
reix el carnet Claror Club. Si
encara no el teniu podeu de-
manar-lo a les oficines dels
esportius Claror, Sagrada Fa-
mília, Marítim i Can Caralleu.
ACTIVITATS DE LLEURE
Les activitats de lleure
d’aquesta tardor s’inicien
amb la descoberta del petit
barri de la Mercè, la patrona
de la ciutat d’ençà l’any 1687,
un dels més insòlits de la ciu-
tat. A finals d’octubre serà el
torn del barri de les Corts,
on passejarem per les places
i els carrers de l’antic poble.
Al desembre visitarem l’Ajun-
tament de Barcelona i en re-
cuperarem la història recu-
lant als seus orígens medie-
vals, amb la creació del Con-
sell de Cent i l’aixecament
d’un edifici propi.
Les visites guiades per
Barcelona es completaran
amb un ruta literària sobre la
novel·la L’ombra del vent, de
Carlos Ruiz Zafón, en què les
paraules dels seus protagonis-
tes ens transportaran a la
Barcelona dels anys trenta i
quaranta.
Unes setmanes abans de
Nadal estrenem l’aula gastro-
nòmica del Mercat de la Bo-
Inscripcions: a partir del 15 de setembre (places limitades)
Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.
Descens de barrans a Guara, el juny passat
queria, on de la mà del seu
xef farem una revisió de la
cuina nadalenca amb propos-
tes innovadores que no obli-
den la tradició.
Les propostes culturals de
fora de la ciutat ens duran fins
a Castellar de n’Hug, on gau-
direm d’una jornada comple-
ta de turisme industrial, cul-
tural i natural, amb la visita
del Museu del Ciment Asland,
el poble i el Museu del Pas-
tor, que finalitzarà a les fonts
del riu Llobregat. En terres
tarragonines visitarem la ciu-
tat de Reus i en coneixerem la
rica arquitectura modernista,
present en diversos edificis,
carrers i places.
Per als amants de la natura
us proposem descobrir el riu
Ebre en caiac, en un tram es-
pecialment bonic que va de
Miravet a Benifallet. Un cop
allà visitarem les coves del
poble, molt apreciades dins
del món de l’espeleologia. La
ruta de senderisme aquesta
vegada ens portarà a la
muntanya del Montseny, on in-
tentarem localitzar els antics
pous de glaç i neu, actualment
en desús però que amaguen
una història no gaire llunyana.
Per als amants de l’aventu-
ra i el misteri us proposem
una activitat trepidant: assal-
tar una fortalesa del segle XVII,
mitjançant la superació de
proves en equip que us por-
taran a resoldre l’enigma que
hi dóna l’accés.
50-51 Coop_CClub.p65 05/09/2008, 21:1551
CLAROR
52
SENDERISME
TURISME PER LA CIUTAT
Els pous deglaç a la fagedadel Montseny
AMBCARNET
CLAROR CLUB
40e
Els barris de laMercè, les Cortsi l’Ajuntament
En caiac pel riuEbre i les covesde Benifallet
AVENTURA AL RIU
TURISME INDUSTRIAL I CULTURAL
AMBCARNET
CLAROR CLUB
8e
40e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
60e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
El dissabte 4 d’octubre farem
un recorregut pel desconegut
barri de la Mercè, la patrona
de la ciutat, i descobrirem
perquè ho és i des de quan. El
dissabte 25 d’octubre passe-
jarem pels carrers i les pla-
ces del nucli històric de les
Corts, un antic poble que es
va annexionar a la ciutat. El
diumenge 21 de desembre
descobrirem, per dins i per
fora, un edifici cabdal de la
ciutat de Barcelona, que so-
vint és desconegut per la ma-
joria dels barcelonins: l’Ajun-
tament i casa de la ciutat.
Data: diverses (veure text)Horari: consultarLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats
15 euros acompanyantsInclou: visita guiada i refrigeri
Data: dissabte, 8 de novembreHorari: de 7.30 a 19.00hLloc: MontsenyInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 40 euros abonats
60 euros acompanyantsInclou: transport, guiatgei dinar
Tot caminant anirem desco-
brint els pous de glaç i neu
amagats i repartits pel
Montseny. Aquests s’usaven a
l’estiu per conservar ali-
ments, com a anestèsic, per
fer begudes, etc., i es van uti-
litzar des del segle XVI fins a
l’arribada del gel artificial.Farem un descens en caiac
pel riu Ebre, en el tram que
va de Miravet a Benifallet,
gaudint de la plenitud del
bosc de la ribera i fent un
descans al mig. Després d’un
bon dinar visitarem les co-
ves de Benifallet, molt apre-
ciades per la bellesa excep-
cional i misteriosa que tenen.
Data: dissabte, 25 d’octubreHorari: de 8.00 a 20.00hLloc: Miravet-BenifalletInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 60 euros abonats
90 euros acompanyantsInclou: transport, activitat,material, visita coves i dinar
Data: dissabte, 18 d’octubreHorari: de 7.30 a 20.00hLloc: Castellar de n’HugInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 40 euros abonats 60 euros acompanyantsInclou: transport, visitesguiades i dinar
Museu del Ciment,fonts del Llobregat iCastellar de n’HugUs proposem una jornada
completa de turisme indus-
trial, cultural i natural.
En primer lloc agafarem el
Tren del Ciment a la Pobla
de Lillet, que ens portarà fins
al Museu del Ciment Asland
de Castellar de n’Hug, un
monument industrial amb
un història i una arquitectu-
ra molt interessants. Des-
prés coneixerem el poble de
Castellar de n’Hug i el seu
Museu del Pastor. Finalment
farem un volt pel naixement
del riu Llobregat i les seves
espectaculars fonts.
52-53 CClub.p65 05/09/2008, 21:1552
5353
Assaltem juntsel castell deBellaguarda!
AVENTURA EN EQUIP LITERATURA
AMBCARNET
CLAROR CLUB
80e
VISITA CULTURAL
Aula de cuinaa la Boqueria:la cuina nadalenca
GASTRONOMIA
Data: dissabte, 13 desembreHorari: de 17.50 a 20.30hLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 20 euros abonats
35 euros acompanyantsInclou: taller de cuina
AMBCARNET
CLAROR CLUB
20e
Ruta literària:L’ombra del vent, deCarlos Ruiz Zafón
Us proposem una activitat
d’aventura en equip per as-
saltar una fortalesa del segle
XVII. Dividits en equips puja-
rem en vehicles 4 x 4 i traves-
sarem la frontera per un antic
camí de contrabandistes, amb
la missió d’aconseguir entrar
al castell de Bellaguarda. Su-
perant enigmes i proves arri-
barem a la porta secreta i
haurem d’esbrinar com obrir-
la. Finalment tots els equips
ajuntarem parts d’un mapa
per trobar la pedra filosofal.
Data: diumenge, 16 novembreHorari: de 7.30 a 19.30h.Lloc: Le PerthusInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 80 euros abonats 130 euros acompanyantsInclou: transport, activitat,material i dinar
8e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
Data: diumenge, 23 novembreHorari: 11.00 h.Lloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats
15 euros acompanyantsInclou: ruta guiada i refrigeri
Per a tots als a qui us agrada
la cuina, experts o aficionats,
us proposem un taller a l’Au-
la Gastronòmica del Mercat
de la Boqueria, en què el xef
prepararà un menú típic na-
dalenc amb una presentació
particular. En aquest taller es
combina la teoria i la pràcti-
ca i, a partir dels ingredients
bàsics dels plats que configu-
ren la nostra cuina de Nadal,
se’ns mostrarà una interpre-
tació per sorprendre els con-
vidats sense sortir de la tra-
dició. Acabarem el taller amb
una degustació dels plats tre-
ballats.
Recorrerem el carrers de la
Reus modernista, tot visi-
tant diversos edificis i cen-
tres culturals emblemàtics:
la Casa Navàs, la joia del
modernisme reusenc, el
Gaudí Centre, el Teatre
Fortuny, el Palau Bofarull,
etc., i acabarem amb la visi-
ta a l’Institut Pere Matas.
Data: dissabte, 29 novembreHorari: de 9.00 a 19.00hLloc: ReusInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 40 euros abonats
60 euros acompanyantsInclou: transport, visitesguiades i dinar
40e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
Ens endinsarem en plena
postguerra acompanyant el
protagonista de la novel·la,
que ens conduirà al cemen-
tiri dels llibres i a recórrer
diversos carrers i places de
la Barcelona de principis del
segle XX.
Ruta culturaldel modernismea la ciutat de Reus
52-53 CClub.p65 05/09/2008, 21:1553
CLAROR
54
NO ENTIENDO ELMUNDO ÁRABETahar Ben JellounEl Aleph
Un diàleg a quatrebandes entre la fi-lla de l'autor mar-roquí i altres joveseuropees, entreelles una barcelo-nina. Parlen sobrel'actualitat que estàrevolucionant elmón i que inquietauna joventut queno sap com com-prendre la brutali-tat de les relacionsnord-sud i que des-coneix com serà elseu futur, que tan-tes incertesesplanteja.
LES CANÇONSTEL·LÚRIQUESRoger Mas2008
El cantant i compo-sitor solsonès pu-blica el seu sisè àl-bum, en què barre-ja la música medi-terrània amb gui-tarres de blues-rock que connec-ten amb les tradi-cions hindús ragaso els cants i harmo-nies de la tradicióoriental. El resul-tat és una col·leccióde cançons pròpies,cançons tradicio-nals i poemes mu-sicalment adaptatsde l'últim llibre deJacint Verdaguer.
ACCELERATER.E.M.2008
La contestatàriabanda americanatorna als seus ini-cis en aquest disc,en el qual han re-cuperat part del'essència que els vafer famosos i quehavien perdut enels últims treballs,com Around theSun, disc que ellsmateixos han reco-negut odiar. La gui-tarra elèctrica, elsritmes roquers il 'enduriment delseu discurs políticsón la base delsnous temes.
UNA MALETAY UN PERRONubla2008
La cantant barcelo-nina ens regala unsegon disc que ellamateixa defineixcom «una fantasiade fets reals demagic tender hardhip-pop». Deixantenrere el latintrip-hop del seuprimer disc, dónapas a nous temes,dels quals ella hoha fet gairebé tot, ique componen unrecull de miniatu-res sonores, sen-suals i plenes decolor, scratches ivellut jazzístic.
MÚSICA
LA MARAVILLOSAVIDA BREVE DE...Junot DíazMondadori
Oscar Wao és unjove d'origen domi-nicà que viu a NovaJersey. Un noiobès, un nerd ob-sessionat amb elsvideojocs, senseamics i que viuamb la por de con-vertir-se en el pri-mer jove domini-cà a morir verge.Narrat amb gransentit de l'humor iun llenguatge quemanté la gràcia del'spanglish, ha fetguanyar a l'autor elPulitzer 2008.
LLIBRES
L’ÒMNIBUS DE LAMORT: PARADA...Toni OrensanzAra Llibres
El periodista i gui-onista, desprésd'anys d'investiga-ció, dóna veu a unatragèdia silenciada:la història d'uncrim que amaga elsodis i les revengesd'un poble i quedesvetlla el funcio-nament i el rastrede sang que el gruparmat la Brigada dela Mort va deixarper Catalunya iAragó l 'estiu del1936, fent reviureels fantasmes d'unpassat proper.
MUSEU○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
TEATRE GOYAJoaquim Costa, 68www.focus.es
El Goya torna aobrir aquesta tardor
TEATRE
Barcelona recuperarà el Tea-
tre Goya, fundat l’any 1914 i
tancat des del 2004, que ha
estat durant molts anys un es-
pai emblemàtic de la ciutat.
El Grup Focus, en col·-
laboració amb diverses enti-
tats públiques i privades, re-
cupera i rehabilita aquest es-
pai per dinamitzar la vida cul-
tural i teatral, que obrirà por-
tes aquesta tardor.
Es planteja com a centre de
creació artística, amb un èm-
fasi especial en la producció
pròpia i la col·laboració en-
tre artistes, companyies i ins-
titucions, com també la po-
sada en marxa de coproduc-
cions. El nou Teatre Goya
o sentimentalment per
Àfrica, africans que han vin-
gut a viure a casa nostra, vi-
atgers i gent que sovint fa de
vincle entre aquests dos
mons tan diferents.
MUSEU ETNOLÒGICPg. Sta. Madronawww.museuetnologic.bcn.es
comptarà amb la direcció
artística de Josep Maria Pou,
una personalitat de primer
ordre del panorama artístic
nacional.
AMBCARNET
CLAROR CLUB
12eeeee
AMBCARNET
CLAROR CLUB
50%
«Àfriques» alMuseu Etnològic
«Àfriques» és una mostra de
producció pròpia que ofereix
al visitant una imatge calidos-
còpica del continent africà,
complementant la visió ex-
cessivament simplista i plana
que habitualment ens oferei-
xen els mitjans de comunica-
ció i que, davant del nostre
propi desconeixement, adop-
tem sovint com a pròpia.
Per mostrar aquesta suma
de visions diferents s'ha con-
vidat a determinades perso-
nes i col·lectius relacionats
amb el continent africà a ofe-
rir la seva particular visió so-
bre el tema: africans que vi-
uen al seu continent, europeus
«atrapats» professionalment
54-55 CClubcult.p65 05/09/2008, 21:1554
5555
La producció pròpia destaca entre els espectacles de tardor
La Villaroel presenta La ruïna,
un reflex de la situació de crisi
actual de la Cia. Flyhard, amb
text i direcció de Jordi Casa-
novas. A l'octubre estrena Jo
sóc la meva dona, en què Joel
Joan dóna vida a un transvestit
alemany que representa un
dels drames més grans del se-
gle XX.
Les T de Teatre tornen al
Poliorama amb el seu nou es-
pectacle: Com pot ser que t'es-
timi tant, escrita i dirigida per
Javier Daulte, una deliciosa
comèdia de terror.
El Teatre Romea estrena el
clàssic de Calderón de la Bar-
ca La vida es sueño, interpre-
tat per la Cia. de Teatro de la
Comunidad de Madrid. L'es-
pectacle Sonata a Kreutzer, de
Quim Lezina, aporta la nota
musical de la temporada.
El Guasch Teatre presenta
Entre les dents, una comèdia
de terror de la Cia. L'Escala
La temporada teatrals’inicia amb forces renovades
TEATRE
Humana. Konjuro Teatro pre-
sentarà Harpías, i la Cia.
Guasch, Una hora de felicitat.
L'Espai Brossa estrena a
l'octubre L'hivern plora gebre
damunt el gerani, del centena-
ri autor exiliat Agustí Bartra, i
al novembre, Pensaments es-
crits al caure de les fulles, del
britànic d'origen pakistanès
Ayub Khan-Din.
El Versus Teatre tanca el ci-
cle Avantime VIII i estrena
temporada amb La gran nit de
Lurdes G., de la Cia. Discàlia,
i amb Volem anar al Tibida-
bo, sobre la pèrdua de facul-
tats mentals.
El Tantarantana estrena El
col·laborador, un clàssic del
teatre alemany fins ara inèdit
al nostre país, i el 15 d'octu-
bre comença el IV Cicle de
Teatre Físic, Dansa i Perfo-
mance, que acull Gerardo Es-
teve i Álex Serrano. Després
serà el torn de la Cia. Tanta-
ranta amb Eileen Shakespea-
re, de Fabrice Melquiot.
TEATRE FAMILIAR
Els diumenges familiars del
Poliorama s'estrenen l'octu-
bre amb Papanotes, de la Cia.
Únics Produccions, un muntat-
ge que explica la història que
sorgeix en el món màgic de les
set notes musicals, estrenat el
passat juliol al Festival de
Peralada.
El Tantarantana aposta pels
espectacles amb titelles: La
princesa i la formiga, de Fes-
tuc Teatre; La Isla de los pája-
ros, de Menchosa Teatro i Elfo
Teatro; La Caputxeta Verme-
lla, amb l'Esquirot Teatre, i al
desembre serà el torn d'Els
patorets, de la Cia. Sebastià
Vergés.
L’HIVERN PLORA GEBRE...Espai BrossaDel 9/10 fins el 9/11
LA GRAN NIT DE...Versus TeatreDel 9/10 fins el 28/12
PAPANOTESViu el teatre al PolioramaDel 19/10 fins al 21/12
VOLEM ANAR AL...Versus TeatreDel 24/10 al 23/11
SONATA A KREUTZERTeatre RomeaNovembre (consultar claror.cat)
EL COL·LABORADORTeatre TantarantanaFins el 12/10
COM POT SER QUE ...Teatre PolioramaFins el 12/10, dj, dv, ds
LA VIDA ES SUEÑOTeatre RomeaOctubre (consultar claror.cat)
LA PRINCESA I LA FORMIGATeatre TantarantanaDel 4 al 26/10
UNA HORA DE FELICITATGuasch TeatreDel 9/10 fins el 11/11
JO SÓC LA MEVA DONALa VillaroelNovembre (consultar claror.cat)
HARPÍASGuasch TeatreDel 6 al 30/11
LA CAPUTXETA VERMELLATeatre TantarantanaDel 8 al 30/11
EILEEN SHAKESPEARETeatre TantarantanaDel 26/11 al 14/12
PENSAMENTS ESCRITS...Espai BrossaDel 18/11 fins el 14/12
RECOMANACIONS TEATRALS
LA RUÏNALa Villaroel16 i 17/09
PÈL AL PITEspai BrossaFins el 28/09
ENTRE LES DENTSGuasch TeatreFins el 5 d’octubre
SEXE, AMOR I LITERATURAVersus TeatreFins el 5/10
SEGURETATVersus TeatreFins el 5/10
-25%
entrada
10e
-25%
-25%
Pensaments escrits al caure de les fulles, a l’Espai Brossa
L’actor Joel Joan
torna als escenaris
a La Villaroel
-25%
entrada
12e
entrada
10e
-20%
-20%
entrada
12e
entrada
12e
entrada
5e
entrada
12e
-25%
-25%
entrada
5e
entrada
10e
-25%
-25%
-25%
54-55 CClubcult.p65 05/09/2008, 21:1555
56 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...
EGIPCIComparteix amb nosaltres lapassió per Egipte.Desc. en l’exposició permanent.
València, 284 · BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com
ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.
Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc)Tel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es
MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona.
Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es
HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.
Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net
MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.
Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com
2x1100%
20%
50%
2x1
20%
POLIORAMADescompte en les entradesde dijous i divendres de latemporada 2008-2009.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com
TEATRES
VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2008-2009.
Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com
VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2008-09.
Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com
VIU EL TEATREDescompte en les entrades de laprogramació familiar VIU ELTEATRE al Poliorama per latemporada 2008-2009.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com
ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2008-2009.
Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com
25%
GUASCH TEATREEntrades a 10 euros de dijous adiumenge per als espectacles de latemporada 2008-09.
Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com
TANTARANTANAEntrades adults amb 25% i fins a4 entrades infantils a 5 euros,temporada 2008-2009.
Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com
20%
25%
CUPONS DESCOMPTE
20%
%
TEATRES
MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.
Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com
20%
MUSEUS
TEATRE VILLARROELEntrades a 12e Consultar sessionsamb descompte a www.claror.catReserva entrades al 933 097 004
Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com
%
%
10%L’AUDITORIDescompte en els concerts del’OBC de la temporada 2008-09.
Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat
TEATRE ROMEAEntrades a 12e Consultar sessionsamb descompte a www.claror.catReserva entrades al 933 097 004
Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com
%
HISTÒRIADE LA CIUTATConjunt monumental Plaça delRei, Monestir de Pedralbes, CasaVerdaguer, Pavelló Parc Güell.
Tel. 933 151 111 · www.museuhistoria.bcn.es
50%
TEATRE CONDALEntrades a 12 euros.Consultar sessions ambdescompte a www.claror.cat.Reserva entrades al 933 097 004
Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32
% 20%
%
50%COSMOCAIXAMuseu de la ciència de l’Obrasocial de ‘la Caixa’ .Exposicions temporalsi permanents.
Teodor Roviralta, 57-61www.lacaixa.es/obrasocial
MUSEUS30%
MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!
Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es
FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.
Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es
20%2X1
50%CAIXAFORUMCentre social i cultural de l’ObraSocial Fundació ‘la Caixa’.Descompte del 50% en lesactivitats organitzades.
Av. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es
CENTRES DE LLEUREAEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire
Aeroport de Sabadell · SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es
5%
CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.
Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com
10%
TEATRE GOYAEntrades a 12e Consultar sessionsamb descompte a www.claror.catReserva entrades al 933 097 004
Joaquim Costa, 68 · Barcelonawww.focus.es
56-58 Guia.p65 05/09/2008, 21:2456
57GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
ENSENYAMENT20%
Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres
Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81
ESTÈTICA%
20%POBLE ESPANYOLDE BARCELONAUn recinte a l’aire lliure, emmurallati peatonal. Activitats, tallers, festes,tradicions i espectacles.
Marquès de Comillas, 13 · BarcelonaTel. 93 508 63 00 www.poble-espanyol.com
LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.
Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell · ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com
10%
10%
PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!
Ctra. de la Mina, s/n · Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com
10%CENTRES DE LLEURE
ELEMENTS STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.
Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina ·Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es
5%10%
AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur. Infantil: 11,60 eur.
Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83
WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur. Infantil: 11,60 eur.
Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es · Tel. 972 36 86 13
%
%
10%CAMPUS CERDANYAVacances actives sense pararde fer esport, i al mig delsPirineus.
Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com
ILLA FANTASIAEl parc aquàtic del Maresme,t'ofereix moltíssimes possibilitatsde lleure i diversió que encara noconeixes...
Finca Mas Brassó s/n · Vilassar de daltwww.illafantasia.com · Tel. 93 751 45 53
10%
10%NOOTKA KAYAKCursos, excursions guiadesi lloguer de caiacs. Botigaespecialitzada en caiacs icomplements.
C/Magatzems Nous,15 · Vilanova Geltrúwww.nootka-kayak.com · Tel. 93 810 02 56
p.52
%
• Construcció de piscines• Decoració• Manteniment• Productes químics• Equipaments
Av. Sant Vicenç, 48 A43700 El Vendrell · info@ritme.esTel. 977 665 960 · Fax 977 665 453
p.33
%
p.60
INSTAL·LACIONS
%
CENTRES DE LLEURE10%
%
• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer
Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es
%AUTOMOCIÓ
JOIERIA ALMOR
• Taller propi
Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona
JOIERIA-RELLOTGERIA 5%
JOIERIA SANT PAU
• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 65joieriasantpau@menta.net
20%
10%
COMERCIAL M&P
Projectes de bioseguretatper a l’ambient i la desinfecció.
Mossèn Serapi Farré, 30-32 · ManresaTel. 653 96 14 12 · 93 874 80 62
BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.
Amigó 14-16 · BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es
p.44
CALA MONTJOIAllotjament, pensió completa,activitats esportives i miniclub.Centre de busseig.
Cap de Creus· Ctra. Roca, s/n · RosesTel. 972 256 212 · www.montjoi.com
30%
56-58 Guia.p65 05/09/2008, 21:2457
58 GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
10%CA LA NURI
Descomptes de dimarts a divendres nit
Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23
REGALS
GIRBAU REGALS
Mil detalls per a tu
Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22
10%
PERRUQUERIA25%*KHENNA PELUQUERÍAS
* Descuento aplicable la primera vez(el resto de veces 5%)València, 161 · Pau Claris, 148 · Gral.Mitre, 142 - Balmes, 397 · Sants, 270 ·Mandri, 11 · www.khenna.com
BCM, SL
• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09
5%NETEJA
RESTAURANT
%
MÚSICA%
UNIVERS DE LA VISIÓ
• Revisions visuals gratuïtesSardenya, 325Tel. 93 207 77 51
40%SALUT: ÒPTICA
10%
MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica
Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40
%SALUT: PSICOLOGIA
CEDIPTE-PSICOLOGIAAtenció psicològica a nens, adolescents iadults. Descompte del 50% la primera visita i20% en les següents visites.Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com
• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.
Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15
40%
45%
• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades• Ulleres per a tot tipus d’esports
Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics
%CENTRE PSICOLOGIAROSSELLÓCentre de psicologia, psicopedagogia ilogopèdia.
Cartagena, 266 principal 1aTel. 93 532 09 77
%ENCAIXLogopèdia i serveis pedagògics.Selectivitat personalitzada, reforç primària,secundària i batxillerat.
Rosselló, 367 principal 1a Ac.e.encaix@e-encaix.com
Rosselló, 358Tel. 93 459 35 22
%
• Tot tipus de tractaments odontològics• Primera visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 25 clíniques dentalsSardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400Neopàtria, 55 · Tel. 933 601 070Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770
SALUT: ODONTOLOGIA20%
JOAN GENOVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es
SALUT: MASSATGES10%
CENTRE DIETÈTIC I HERBOLARITractaments cromàtics, alim. ecològica i per aceliacs, complements alim., herbes i espèciesSardenya, 371 · Tel. i Fax 934 587 537www.centredieteticiherbolari.com
10%
p.2
SALUT: DIETÈTICA
LLAR%
Ara 24 mesos sense interessos!!• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...
Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com
• Menú (migdia i nit)• Menús especials per a grups• Gran assortiment de tapes• Cuina permanent
València, 443 (xamfrà Marina)Tel. 93 232 59 07 ww.xamfragaudi.com
ROBA INTERIOR I BANY
10%
Pg. Sant Joan, 114 (amb Provença)Tel. 93 546 11 91
• Marques de qualitat:Calvin Klein, Sardà,Lise Charmel...• Banyadors queestilitzen la figura• Descompte aplicabletot l’any
10%
p.7
p.45
%p.43
%p.11
56-58 Guia.p65 05/09/2008, 21:2458
Cobertes.p65 05/09/2008, 21:403
Cobertes.p65 05/09/2008, 21:404