Revista Claror Sports nº21
-
Upload
fundacio-claror -
Category
Documents
-
view
276 -
download
25
description
Transcript of Revista Claror Sports nº21
, REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA I LLEURE
ditada per la Fundació Claror ,. Núm. 21 Octubre-Novembre de 1999
• • l' , t
Festes Majors ' a Barcelona que cada dia sigui festa!
DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA
:-w
]9 Vi sita, consulta i revisions
1!1l Vis ita Ortodòncia (aparells correctors) ,...
Urgèn cies Revisions periòdiques
:-w
Fluorit zacions Radiografies intrabucals ' " .
Higie ne bucal (neteja) + Revisió " ,
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
Extrac cions simples no tanquem per vacances -I un 20% de descompte a la resta de tractaments
Barcelona sardenya, 319, Baixos calàbria, 251, Baixos
Tel. 93 457 04 53 Tel. 93 439 45 00
ILuro, 90, baixos Te L . 93.757.71.81 Mataro'
M.J .Verdaguer, 6, 2n 3" Te L • 93.474.19.32 CorneLlà
Sant Joan 23-31, 1 r, 1 " Te L . 93.727.53.96 SabadeLL
Av.S.Esteve, 86, 3r, 4" Te L . 93.879.32.28 GranolLers
Av.Martí PujoL 254, baixos Te L • 93.389.43.31 BadaLona
M.J.Verdaguer 1 5, baixos Te L • 93.877.45.97 Manresa
Sor AngeLa Cruz 35, ba ix os Te L . 91.571.00.02 Madrid
\ Ronda de Atocha 7, bai xos Te L . 91.467.06.00 Madrid
l Gran V.M.Turia 37, bai xos Te L . 96.351.73.50 VaLència
"<I [email protected] ' http://www.ioa.es
l '
s u M LA PORTADA Revista Tot Claror
Núm. 21 , III època
Octubre-novembre de 1999
A R
Les altres portades
OPINiÓ 2. Articles d'opinió de Pere Massanet, Joan Itxaso i Sergi Larripa 4. Enquesta: "Creus necessari canviar el nom a l'estadi del Camp Nou?"
ENTREVISTA 6. Antoni Bassas, periodista
SALUT 14. Escull correctament el calçat
DIETÈTICA 16. Reforça el teu cos amb minerals i plantes terapèutiques
EN FORMA! 18. La prepàració específica per practicar esports de muntanya
SOCIETAT 21. Reportatge sobre les Festes Majors 26. Entrevista a la Regidora del Districte de l'Eixample, Carme San Miguel
29. CONCURS i PASSATEMPS
30. CULTURA: LLIBRES, DISCS I WEBS D'INTERÈS
31. AGENDA D'ACTIVITATS
32. GUIA DE SERVEIS i COMPRES
NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 34. Comença la nova temporada a les instal'lacions 36. Millores a les instal-lacions 37. El Poliesportiu del Marítim inicia la segona fase de les obres 38. Nou Can Caralleu conclou la primera fase de les obres
FETS I GENT 40. Enric Corominas, primer president de l'Associació d'Entitats per a la Gestió de Can Caralleu
ENTREVISTA A ANTONI BASSAS
El periodista Antoni Bassas lidera des de fa cinc anys les audiències radiofòniques del nostre país amb el programa "El matí de Catalunya Ràdio". Bassas, que durant quinze anys va exercir de periodista esportiu formant part de l'equip de Joaquim Maria Puyal, reflexiona sobre molts dels aspectes que ha pogut conèixer des de la seva posició professional.
LA PREPARACiÓ ESPECíFICA PER
PRACTICAR ESPORTS DE MUNTANYA
Cada vegada són més les persones que practiquen .esports de muntanya. En la majoria dels casos, però, els esportistes rea litzen una preparació autodidacta sense conèixer els avantatges d'un pla d'entrenament específic dirigit.
ENTREVISTA AMB LA REGIDORA DE
L'EIXAMPLE
Carme San Miguel, Regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona , és ta(11bé, des de les passades eleccions municipals, la nova Regidora del Districte de l'Eixample . En una entrevista concedida a la revista Tot Claro~ San Miguel reflexiona sobre l'estat actual del districte i els seus projectes de futur.
I
_ ()p1=·~=·~d~ ________________________________________ ___
O TOTCLAROR Tercera època
Número 21 octubre-novembre de 1999 Tiratge: 13.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84
REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ :
Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona Tel. 934761390 Fax 93 47613 91
CONSELL EDITORIAL:
Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell ,
Sergi Larripa. DIRECTOR:
Sergi Larripa REDACCIÓ :
Ester Benach
DISSENY:
Emma Cervera
COL'LABORADORS :
Sandra Martín Carles Targa
CORRECCiÓ LlNGúlsTICA:
Ariadna Viñas
PUBLICITAT:
Josep Lluís Vide
COMPOSICiÓ I IMPRESSIÓ:
PC Gràfic IMGESA
DISTRIBUCIÓ:
Mencor
TOT CLARORés una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.
Entitat editora
FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.
08025 Barcelona Tel. 93476 1390 Fax 93 476 1391
E-mail : [email protected] Web: www.bcn.es/claror
PRESIDENTA
Joana Céspedes
SECRETARI
Jordi Cabanes
PATRONS:
Montserrat Bastida, Consol Martí, Basili Pérez, Dolors
Rodríguez, Héctor C. Silveïra , Josep Tablada, Jordi Alonso i
Julieta Riberas.
DIRECTOR GENERAL
Joan Itxaso Paternain
DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:
Núria Borràs
DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMiLIA:
Eduard Franco
2 TOT CLAROR
Sergi Larripa Direclor TotClwor
Vivim moments d'alta activitat
política. El passat 13 de juny vam
viure unes eleccions municipals, i
el proper 17 d'octubre, quan els
ciutadans a penes he m tingut
temps d'aprendre'ns el nom dels
nous regidors, som novament con
vocats a dipositar el nostre vot en
una urna.
En el lapse de només 4 mesos i
4 dies, ens sentim més útils que
mai a la democràcia. I e ls polítics
es mostren sorprenentment més
assequibles que mai , més simpà
tics, més humans .. . Saben que la
seva elecció o continuïtat depèn
en bona mesura de la quantitat de
sensacions positives que siguin ca
paços de transmetre'ns. I utilitzen
tots els recursos al seu abast per
aconseguir-ho,
En uns temps en què la forma
guanya cada cop més terreny al
fons, i la imatge a la paraula, els
pa11its polítics semblen cada ve
gada més preocupats de presentar
davant el públic una nòmina el
més gran possible de famosos que
els donen suport. Famosos de tota
mena: d 'arquitectes a folclòrics,
Esportistes en campanya
electoral
passant per pintors i .. . esportistes.
Probablement són aquests últims
els qui actualment estan més co
titzats políticament parlant. A quin
líder no li agradaria rebre el su
port explícit d'en Pep Guardiola,
per exemple?
L'actual prestigi dels esportis
tes compensa la manca de popu
laritat de bona part de la classe
política .
Amb motiu de les eleccions
municipals del passat mes de juny,
vam veure desfilar una bona quan
titat d'espOltistes pels escenaris on
polítics de tots els colors feien mí
tings i calçotades.
Persona tges co m Jo rdi
Villacampa o Urruti ... van donar
suport públicament a Convergèn
cia i Unió. Altres com Carlos Che
ca o Marc Gené han fet el mateix
amb el Partido Popular. Pasqual
Maragall va declarar recentment
que donaria un càrrec de respon
sabilitat a l'excampió del món Sito
Pons.
En altres casos, els més, eren
els polítics els qui desfilaven pels
escenaris on els esportistes duien
a terme la seva feina. No va ser
difícil veure candidats a alcaldes
o a regidors asseguts en llotges d'es
tadis que no havien trepitjat en la
seva vida.
Seria bo que en la propera
campanya no es repetissin aques
tes escenes. Que la presència
d'un esportista al costat d 'un po
lític, o viceversa, sigui entesa com
una resposta social , no com una
pura acció de màrqueting. Seria
positiu que els polítics intentes
sin guanyar-se el vot mitjançant
la raó dels arguments, dels bons
p ro jectes , qu e vis itess in les
instal ' lacions més sovint, no so
lament quan s'apropen eleccions.
En cas contrari, donaria la sensa
ció que els partits po lítics, en
comptes de selvir l'espo11, se'n ser
veixen. I tornaríem a veure esce
nes com la viscuda a Sevilla amb
motiu dels Campionats del Món
d'Atletisme, quan l'estadi sencer
va dedicar un sonor esbronc al
president Aznar.
I és que els ciutadans, a pesar
de trobar-nos en l'època de la imat
ge, ja no ens deixem enlluernar.
l'1JCHAEL JoHNSON SL GUERRQOJ' CAHPEON 'L'f.L t.1lJtUl::l C€ LOS 1.5:xl M[fROS LISOS'_
JESúS GIL CAMR:ÓN 1E. MUNOO L€ LoS LfCO MHRoS LI.'X?5-
CA MPEÓ¡¡ 'DEL MUNtO tt' LDS 2O.(XX) MEr¡:¿oS
CuADRADOS-
_________________________________________ ()pinió
El racisme també fa esport Pere Massanet
Porlweu sos Rocisme
L'esport és a la societat con
temporània un important element
de socialització. La seva pràctica,
els esportistes professiona ls, els
directius dels clubs, etc., ocupen
una bona part del nostre temps i
de les notícies en els mitjans de
comunicació.
El racisme té moltes cares (ra
cisme violent, racisme instiulcio-
nal, racisme quotidià, rac isme
cultural...) i totes estan entrellaça
des. A SOS Racisme ens preocupa
que un espai fonamenta l com l'es
port pugui contam inar-se amb
continguts xenòfobs.
Donem un cop d'ull a algunes
manifestacions dels prejudicis
racistes en el món de l'esport:
Discriminació institucional.
Els joves que practiquen l'esport
i que no tenen la nacionalitat es
panyola, tenen dificultats a l'ho
ra de federar-se en algunes disci
plines esportives. L'aspecte més
surrea lista el trobem quan aquests
joves són campions de Catalunya
o Espanya de la seva especialitat,
ja que no poden rebre els títols
perquè no són espanyols, mal-
L'illa Myntrgia, una oportunitat que no s'ha de perdre
per Joan Itxaso, DireclorCeneruldeluFunducióCluror
Fa quinze anys, aproximadament, va tancar portes l'antiga fabrica de Myrurgia; situada entre els carrers de Provença, Nàpols i Mallorca, al bell mig del barri de la Sagrada Faml1ia.
El solar de la fabrica , qualificat com a equipament, va ser adquirit per una promotora immobiliària privada. A mitjans d'aquesta dècada, que ara finalitza, els promotors van presentar una proposta per constmir-hi una benzinera i un equipament esportiu privat. Aquesta iniciativa va generar el rebuig dels veïns del barri, i la Fundació Claror va manifestar, també, en diferents instàncies, l'oposició al projecte. L'Ajuntament va desestimar-lo.
És una pena que quatre anys després una nova iniciativa, en aquest cas amb el SUp01t de determinades instàncies municipals, plantegi un projecte al marge de les necessitats del barri i jo m'atreviria a dir que també de la ciutat.
Constmir habitatges de 30 a 40 milions de pessetes i un equipament esportiu privat, amb certes pretensions elitistes, ens ¡¡embla que és perdre l'oportunitat de donar resposta a necessitats com poden ser habitatges assequibles per a gent jove i equipaments, veritablement necessaris, per a les persones que viuen al barri. Estem parlant d'actuacions encaminades a cobrir dèficits tan importants com residències per a la gent gran, escoles bressol per als nens de O a 3 anys, equipaments culturals o un centre d'iniciatives orientat, bàsicament, cap a la gent jove.
La Fundació Claror ha manifestat formalment la seva oposició a aquest projecte en el tràmit d 'aprovació provisional. Esperem i desitgem, com molts veïns i entitats del barri, que en el tràmit d'aprovació definitiva es reconsideri per part de l'Ajuntament la proposta inicial i que la definitiva reculli les veritables necessitats del barri. No podem perdre aquesta oportunitat, tots plegats hem de fer un esforç per tirar endavant un projecte útil i engrescador per al barri. La Fundació està disposada a fer-ho.
grat que hagin nascut a Espanya.
Prejudici quotidià. Trobaríem
unes quantes actituds, molt sub
ti ls, que cal analitza r detinguda
ment. Quan e ns queL'{em perquè
els jugadors sud-americans juguen
a la seva selecció nacional mal
grat els diners que ha costat el seu
fiL'{atge, ¿no alimentem un cert
menyspreu cap a ells? ¿no els U'ac
tem com si foss in mercaderies?
Quan en algunes curses de fons
els organitzadors no deixen parti
cipar corredors africans amb l'ar
gument que sempre s'emporten els
premis, ¿s'està discriminant un de
terminat col , lectiu?
Racisme violent. En el món del
futbol la màxima expressió de la
violència racista té com a prota
gonistes els grups més radicals, ja
siguin dels equips de Madrid com
dels de Barcelona. Aquests grups
atemoreL'{en i agredeixen menU'e
les directives miren cap a un altre
lloc ¿Sabeu que el 20 de desembre
de 1997 el Camp Nou va fer un
minut de sile nci per la mort d'un
conegut neonazi, amb l'autoritza
ció de la directiva i el desconeixe
ment del públic?
Aquesta és una aproximació a
les possibilitats de penetració de
les doctrines racistes en el món de
l'esport. També hem de dir que hi
ha un gran potencial positiu que
cal estimular al màxim. Estic pen
sant en la imatge d'esportistes ho
landesos, francesos, anglesos .. .
que amb els seus di';'ersos colors
de pell evidencien la realitat d'una
societat multicultural , que aquí a
Espanya i Catalunya ja es comen
ça a manifestar.
TOT CLAROR 3
_ ()pi=ru=o~# __________________________________ ___
I)ENQUESTA
Creus convenient canviar el nom al Camp Nou?
LOURDES PÉREZ 39 anys
No. Sempre s'ha dit igual i j o sóc molt clàssica per a aquestes coses. Per mi està bé que se segueixi dient Camp Nou.
R ES e
LECTORS Envieu-nos les
vostres opinions! També per E-mail: [email protected]
Animeu-vos-hi!
Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Esc ri viu un articl e d'inte rès ge neral sob re algun fet esportiu, socia l o cul tural que us interessi i apareixerà publicat en àq uesta pàgina . Els textos no han d'exced ir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soó i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les co l.l aborac ions, així co m ci e res umir-l es o extractar-les quan es consideri oportú.
4 TOT CLAROR
ANTÒNIA JIMÉNEZ JOAN CARLES PEÑA 73 anys 34 anys
NATÀLIA GALVEZ 12 anys
RAÜL DíAZ 13 anys
No. El camp del Barça se mpre ha esta t el Camp No u. Però si hagués de tri ar algun altre nom potser triaria e l de Cruyff perq uè m'agradava molt.
No. Suposo que és el costum però no el canviaria, i encara menys per un dels tres noms que es proposen: Joan Camper, Johan Cruyff o Josep Lluís Núñez.
No. Si sempre s'ha dit així trobo ,que s'ha de mantenir. Es típi c el seu nom, tradicional , i el Camp Nou és de tots. Si li pose n e l nom d'algun personatge és com si fos d'ell .
No. Dir-li Camp Nou està molt bé. Potser si hagués de ca nv iar-li triaria el nom de Joan Camper però no crec que sigui necessari.
I)ENTREVISTA CURTA
Albert Batlle, Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona
A1belt Batlle . 46 anys. Regi- gran capitallnternacional de l'es-
dol' d'EspOltS de l'Ajuntament de port. En aquest sentit tenim un
Barcelona des de 1995. Ha estat repte impOItant: l'organització del
reelegit. A més, és, des de fa qua- Mundial de Natació del 2003.
tre mesos, responsable d'espolts
de la Diputació de Barcelona.
Qué caracteritzarà la po
lítica esportiva de la ciutat
els propers quatre anys?
Farem una política de conti
nuïtat. Consolidar la xarxa d'equi
paments existents millorant-los si
cal. Volem arribar als 150.000 ciu
tadans (representaria e l 10% de
la població barcelonina) abonats
a les instal ·!acions municipals.
Ara en tenim 120.000. 1 pel que
fa al vessant més compe titiu , vo
lem consolidar Barcelona com a
De quina manera s'incen
tivarà la pràctica esportiva?
Lligat a l Mundial de l 2003,
engegarem el programa escolar
"Nadem cap al 2003", amb el qual
pretenem que tots els nens de
Barcelona sàpiguen nedar als 6
anys.
A més del Mundial de
Natació, hi haurà algun al
tre gran projecte?
Estem estucliant la possibilitat
de presentar candidatures per a
grans esdeveniments de caràcter
puntual. l, d'altra banda, en volem
potenciar molts d'altres que ja fa
temps que es fan, com la Marató .
de Barcelona o la Milla Urbana de
la Sagrada Familia que organitza la
Fundació Claror. Si, a més de man
tenir la quantitat de participants,
aconseguim que vinguin atletes de
qualitat, poden prestigiar molt la
nostra ciutat com succeeix amb la
Marató de Nova York.
FRECUENCIA BLANQ
Su Especialista en electrodomésticos
BOSCH Mallorca, 487 - Tel. 93 435 24 65 - Fax: 93 450 23 07
Lavavajillas Carga variable
Precios especia/es en Aire Acondicionado
COTA
Permís de:
cotxe . , carnlo
moto tràiler
autocar
Si tens menys de dos anys d'antiguitat en el pennís de cotxe,
pregunta pel nostre curs de perfeccionament i seguretat
en la conducció.
Lavadora Capacidad 6Kg.
Consultar otras ofertas para los socios de la Fundació Claror Prec los I.V.A Incluido
AL TEU SERVEI A:
Padilla, 308 i Provença, 455-457
i també a tots aquests punts:
Bisbe, 2 Tel.: 93.315.04.04 BARCELONA
Rocafort, 67-69 Tel. : 93.424.00.67 BARCELONA
Joan Güell, 153 ent. A Tel.: 93.330.32.50 BARCELONA
Cantàbria, 42 bis Tel.: 93.305.23.23 BARCELONA
Ronda Sant Antoni, 102 ent. 1a. Tel.: 93.302.11.40 BARCELONA
Torrent de l'Olla, 157 Tel.: 93.218.01 .86 BARCELONA
Carmen Amaya, 35-37 Tel. : 93.335.63.14 HOSPITALET DE LL.
Passeig Zona Franca, 142 Tel.: 93.332.81.62 BARCELONA
Gran de Sant And'~eu, 4~ Tel.: 93.345.52.99 BARCELONA
Mossén Andreu, 40 Tel.: 93.375.21.05 CORNELLÀ DE LL.
Pi i Margall, 24 Tel.: 93.658.92.34 VILADECANS
Gran Via, 1019 Tel.: 93.307.85.91 BARCELONA
Sants, 46 pral Tel.: 93.421.79.47 BARCELONA
Rosas, 11 Tel.: 93.437.23.71 HOSPITALET DE LL.
_ Entrevista
Entrevistar-lo és no saber massa bé com centrar l'entrevista. Periodista, expert en ràdio, en televisió, en política, en societat, en esports, en el Barça ... quin és el tema en què se sent més fort, o especialitzat, o sobre el qual més li agrada parlar?
A mi m'agrada parlar de la vida, de
la ge nt, de les es pe rances, les
frustrac ions, les il ·lusions de la gent:
tinc una curiositat bastant universal en
aquest sent it. Estic bastant interessat a
descobrir què interessa a la gent, per
què pate ix, amb què disfru ta ... inevi
tablement això ha de quedar reduït en
alguns àmbits: el fu tbol és una gran
font de distracció i de generació d 'il·
lusió; ha omplert moltes hores de la
meva vida de distracc ió i feina, i de
pass ió, des que era petit. El periodis
me, el co ntacte amb responsa bl es
políti cs de tota mena .. . són contactes
que enriqueixen extraordin àri ament.
Em sento còmode amb les persones, la veritat. .
És a dir, que a vostè ja li va bé ser un periodista multitemàtic i tenir la possibilitat de parlar de temes molt variats, en comptes d'estar més especialitzat.
6 TOTClAROR
ANTONI BASSAS "Amb el Dream Team anàvem pel
món com si fóssim els Beatles"
Entrevista: Sergi Larripa Fotos: Emma Cervera ,
És el locutor amb el qual es lleven, dutxen i afaiten la majo ri a de catalans. A lmenys, és q ui lidera les audiències, des de llEI matí de Catalunya Ràdio" . Antoni Bassas Onieva,
"cu lé" de naixement, és un periodista vocac ional que ha sabut passar d 'estar-se quinze anys entrevistant joves i milionaris futbolistes a prendre el po ls als més rellevants personatges de la v ida política, social i cultural del nostre país. Tot, des de la mesura, la reflexió, la críti ca i el ri gor, i, sobretot, sense perdre mai el sent it de l'humor.
Em costaria, sí. Difícilment em veigtre
ballant només en política, o només en
economia, o només en esports.
Qui diria que és Antoni Bassas? Creu que és com la gent el veu?
Això no se sap mai. Sóc un ciutadà
d 'aquest país que ha buscat i ha tingut
la sort de t reballar en allò que li agrada
i que entèn la seva fe ina com un pro
grés perso nal, materi al, però també
com un serve i a la societat. Sóc dels
qui creuen que la vida m'ha donat molt
més del que jo li demanava, i crec que
estic dotat d 'un sentit de l'humor que
em permet veure les coses amb la dis
tància suficient per tal que els cops no
em facin molt de mal.
I La vida m 'ha donat molt més del que jo li demanava
Hi ha diferències entre el Bassas de Ràdio Joventut, de Ràdio Barcelona, el Bassas d'informació esportiva, el de la tele o el dels "matins" de Catalunya Ràdio?
Esse ncialment l' experi ència i els
cabells! Abans tenia menys experiència
i més cabells, i a mesura que ha anat
cre ixent una cosa ha anat baixant l'a l
tra. i, tret d'a ixò, jo diria que res més,
perquè la força vocacional, el desig de
ser peri odista, l'he mantingut inalte ra
ble, fins i tot diria que l'he incremen
tat a mesura que ha anat passant el
temps. Jo crec que la meva evo lució
ha estat essencialment biològica; m'ha
passat el que passa a tothom quan fa
anys: que es fa més vell i més "savi ",
entre cometes.
El pas dels anys, l'experiència, no han fet minvar la fe en la professió periodística?
No, la fe en la professió periodísti
ca no. En tot cas, m'han ensenyat molt
sobre la misèria humana, però no per
les misèri es peri odístiqu es sinó per
què, des del periodi sme, ets en con
tacte amb tot tipus de misèries, tàm
bé les de la professió, i això t'ensenya '
molt. Estar en contacte amb la misèria
humana és molt edificant, encara que
pugui semblar una paradoxa.
Rigor, credibilitat, agressivitat, naturalitat. .. quins són els elements que més valora com a periodista?
La credibilitat. És a dir, que quan jo
escolti o vegi un periodista tingui la
_ ____________________ Entrevista
convicció que m'està dient el que ho
nestament es pot dir sobre una cosa,
que no m'està amagant res important
i que si s'equivoca rectifi carà.
L'ha avergonyit alguna vegada dir
que era periodista? Ha sentit ver
gonya aliena de la professió?
Són expressions que no faig servir
mai . Un passa per episod is de vergo
nya aliena, segur, però això no ha de
significar un descrèdit global de la pro
fessió. Hi ha molts motius per sentir
vergonya aliena del comportament de
la humanitat, però no per això estic
avegonyit de ser home. AI co ntrari,
crec que la vergonya com a estat per
manent és es puri , improductiu , no
porta enlloc. La vergonya ali ena, en
canvi, em sembla una manera sana de
reaccionar, o de demostrar que un re
acciona davant del que no ens pot dei
xar indiferents.
Quins són els
principals mals
del periodisme?
La pressa.
L'aband onament
dels prin c ipi s periodísti cs per l ' as
sumpció dels principis empresarials.
A les empreses periodístiques es pre
nen decisions essencialment enfoca
des en la competència empresari al,
El desig de ser periodista, l'he incrementat a mesura que ha anat passant el temps
entesa co m a destrucció de l'adver
sa ri o, senzi llament, pel més pur be
nefici econòmic. I s'estan abandonant
els prin cipi s del rigor, el se rvei a la
notícia, la credibilitat, la necess itat de
confirmar les informac ions .. . Cada
vegada més les nostres empreses ens
demanen que tinguem més pre
sents els conceptes empresari
als, a vegades econòmics, a
vegades polítics. I els princi
pis periodístics semblen de
segona.
La competitivitat condiciona el
contingut de les informacions?
No sempre ni cada dia, però pot
condicionar-l a.
Si vostè tingués 20 o 50.000
oients treballaria de la mateixa ma
nera que ho fa ara? Creu que po
dria fer-ho?
Sí, crec que sí. El que passa és que
si tingués 20 o 50.000 oients segura
ment no estari a en una emissora tan
important com aquesta, i per tant no
tindria tants mitjans, i això limitari a la
meva ca pacitat de treballar.
Quins avantatges suposa treballar
en una emissora pública com
Catalunya Ràdio, o a TV3?
Els ciutadans ex igeixen més a les
ràdi os i televisions públiqu es .que a
les pri vades. Entenen que en deter
minats moments hem de fer servei, i
es peren de nosaltres un rigor i una
objectivitat que potser no esperen tant
de les privades. I aq ues ta ex igència
m'agrada. Després, les informacions
dels mitjans públi cs són molt més dis
cutides, anali tzades, ava luades ... que
no pas les dels mitjans privats; els pri
vats es poden permetre el luxe de dir
el que vulgu in . Un mitjà pClbli c està
controlat pels partits polítics a la Co
missió de Control Parlamentari, pel
Consell d'Administració de la Corpo-
Ami mbgrada parlar de la vida, de la gent de les esperances, de les frustracions, les il'lusions de la gent
ració Catalana de Ràdio i Televisió ... i
són jutjats també pels mitjans privats.
Per tant són mitjans sobre els quals hi
ha més vigilància, més atenció. I això
fa la feina més excitant, és clar.
Quina diferència creu que hi ha
entre el periodisme que es fa a
Catalunya i el periodisme que es fa
a Madrid?
Jo crec que el periodisme que es fa
a Madrid és més irreflexiu, és més de
TOTClAROR 7
-E ntrevista
CURRICULUM VITAE
Antoni Bassas i Onieva va néixer al barceloní bar
ri de Gràcia l'any 1961, està casat i té dos fills. Llicen
ciat en Ciències de la Informació per la Universitat
Autònoma de Barcelona, va iniciar la seva carrera
periodística a Ràdio Joventut amb només 16 anys.
Amb 20 anys va retransmetre l'assalt al Banc Central
de la Plaça Catalunya.
L'any 1981 va començar a treballar per la Cadena
. SER dirigint e ls programes "Àrea de Go l" i "El
Contestador". Aquell any va inco1'porar-se a l' equi p
de Joaquim Maria Puyal per a les retrapsmissions de
"Futbol en català". Amb en Puyal va estar-se fins
l'any 1985 a la SER, i fins 1995 a Catalunya Ràdio.
Durant 14 temporades va seguir e ls partits del Barça
Antoni Bassas va resumir les seves experiències seguint l'actualitat del Barça durant onze anys amb la publicació d'aquest llibre, "A un pam
per tot e l món. El seu llibre "A un pam de la Glòria" de la glòria".
(Edicions La Magrana, 1994) recull les experiències i anècdotes viscudes al
costat d 'en Pt¡yal i dels jugadors del Barça.
Des de 1995 dirigeix i presenta "El Matí de Catalunya Ràdio" , líder d 'audi
ència els anys 1996, 97 i 98, i gràcies al qual ha guanyat un Premi Ondas.
A TV3 ha presentat diversos programes, com "Tres Pics i Repicó" o "Polè
mic", i ha estat guionista de "El joc del segle", "La Lloll" i "El show de la
Diana" . Actualment codirigeix (amb Eduard Boet i Xavier Bosch) el programa
"Aquest any Cent!" sobre la història del Barça, mitjançant la seva productora,
"Royal Box". Va posar-li el nom de la llotja presidencial de l'estadi de Wembley,
el lloç on estava treballant quan va viure, el 20 de maig de 1992, un dels
millors moments de la seva vida: veure com el capità del Barça recollia la
Copa d'Europa.
Un dels principals problemes del periodisme és l'abandonament dels principis periodistics per l'assumpció dels principis empresarials
patacada, és més de buscar un motiu
per a la crisi i l'emergènci.a nacional,
per arribar finalment a una catarsi i po
der tornar a començar l 'endemà al
matí. Jo crec que la premsa a Catalunya
mesura els adjectius que fa servir, i en
aquest sentit em sembla més respon
sable.
8 TOTCl.AROR
El periodisme és el "quart poder"? És el "contrapoder"? O ambdues són expressions inadequades?
Els mitjans de comunicació són un
poder, però em temo que són un po
der poc independent. En alguns ca
sos, els mitjans de co municació són
el braç periodístic d ' interessos empre
sarials o polítics. I des d'aquest punt
de vista, serveixen al poder però no
són poder.
Incidir, participar ... en la política, encara que des del vessant periodístic, és fer política?
Sí, en general tot és fer política .
Quan un té una responsabilitat públi
ca com pugui ser jo fent el programa,
és evident que tinc una incidència so
bre la vida del país, i també sobre la
vida política . No és fer política en un
se nt it estri cte de co nformar majori
es, d 'es tablir ali ances, ni per des
comptat de donar suport a determi
nades opcions polítiques. Però fer rà
dio és fer política. Jo comparteixo la
preocupació de determinades perso
nes que veuen com la paraula "políti
ca" ha perdut tot el prestigi. Jo crec
que la política és necessà ri a perquè
si no enca ra viuríem a les cavern es.
Jo créè: que el pacte és necessa ri , el
diàleg és necessari ... i això hem deci
dit dipositar-ho en mans dels políti cs .
Sóc jove però al mateix temps ja prou
gran per recordar l'enorme esperan
ça que la societat h.?via dipositat en
la classe políti ca quan la Transició. I
no sóc dels que disfruten amb el "cu
anto peo r mejor" ; e ls fenòmens de
descrèdit que han afectat els políti cs
a mi no em fan feliç. Jo sóc molt exi-
Des del periodisme ets en contacte amb tot tipus de misèries, també les de la professi6 i això t'ensenya molt
gent amb ells, però al mateix temps
crec que sense els polítics la societat
no es podria governar.
Creu que els polítics tenen la fama o mala fama que es mereixen?
Sí, sí, sí. És injust, perquè hi ha molts
polítics que no han protagonitzat mai
cap cas de corrupció i que treballen
honestament a les seves àrees, però
el problema dels polítics és que han
decebut massa vegades la gent.
Quina sensació té vostè quan entrevista un polític i s'adona que desconeix el seu propi programa electoral?
Bé, això només m'ha passat una ve
gada. Vaig tenir la impressió que era
un candidat amb massa presses.
Quin tracte té amb els polítics amb qui es relaciona?
Intento tenir una relació cordial,
educada, però distant. Procuro no bar-
_____________________ Entrevista
Estar en contacte amb la misèria humana és molt edificant encara que pugui semblar una paradoxa
rejar els dos móns, perquè aixa em
podria fer perdre espontaneïtat i sen
t it pe riodíst ic. És difícil "ap reta r"u n
amic, i jo busco estar bé amb tothom,
però no busco te nir am ics entre els
polítics. I no perquè em semblin una
casta poc recomanable; senzill ament,
són d'un altre àmbi t.
Creu que avui dia es pot dir tot als mitjans de comunicació, o queden tabús?
Hi ha tabús. Tot allò que molesta el
poder és delicat, i tot allò que fa mal
al poder és tabCI.
I qui té la responsabilitat que hi hagi tabús? Els mitjans de comunicació, que són complaents, o el poder, que s'encarrega de recordarlos el que els molesta que es digui?
Jo crec que sempre hi haurà tabCls, i
que la seva existència no ens fa necessà
riament menys lliures. La societat evolu
ciona. Li posaré un exemple. Fa 30 o 35
anys la societat nord-americana va per
donar els excessos extra-conjugals del
president Kennedy. I ara, en canvi, ha
viscut fascinada una relació de sexe oral
del president Clinton. I ha generat un
debat, no nacional, internacional. Per
què? Perquè la societat avança, tolera,
admet deteminades coses. I coses que
fa un temps eren tabús ara no ho són.
I això qui ho fa? Els mitjans? És [?ossi
ble. Els polítics? És possible. Però què
ho determina? Doncs el mateix avenç
de la societat. Per contra, fa 30 o 35
anys era perfectament adm issible que
un po líti c fum és dava nt les cà meres
de televisió, ara no n'hi ha cap a qui se
li acudeixi fer-ho. Hi ha coses que amb
l'evolució del temps passen a ser mal
vistes, que es penalitzen. I els mitjans
de co muni cac ió o els políti cs només
són una part d 'aquesta societat que
determina l' imaginari co l·lectiu i les
Si mirem amb perspectiva històrica, el Barça va bé. l la unitat social no és en perill, hi ha hagut èpoques pitjors
norm es social s. És la societat la que
acaba determinant què és tabú i què
no, ho decid im entre tots.
Com valora la situació de la llengua catalana als mitjans de comunicació?
Jo crec que estem millor que mai,
per coneixement, per ús, per prestigi
social. .. , però tenim els problemes pro
pis d 'un país petit i un mercat petit,
envo ltat de ll engües co m l'angl ès o
el castell à molt poderoses cultural
ment i numèri cament parl ant. I crec
que mai no haurem d 'abandonar la
vigilància, perquè si nosa ltres no vet
llem per la supervivènc ia del català,
no ho farà ningú .
La iniciativa de crear una nova ca
dena de ràdio i televisió priva,des en català és una bona notícia?
Segur, segur. Totes les ini c iatives
privades en aquest senti t són bones.
El periodisme esportiu és ... Llums i ombres.
Què eradicaria del periodi sme esportiu? I què exportaria a altres camps?
Exportaria la capacitat comunicativa
que té. El peri od isme esportiu es plan
teja a qui di ri geix els seus missatges i
com els dirigeix. I entra pels ulls i per
les ore lles. El period isme esportiu ha
sabut guanyar-se un lloc, en general a
tot el món. Erad ica ri a la fri vo li tat i la
imprecis ió.
Com a professional de la informació, creu justificada la informació que es publica del futbol, i en especial del Barça, en relació a altres activitats esportives?
És probable que hi hagi una despro
porció, però és la societat qu i ha con
format aquest gust majoritari .
Vostè va viure molts anys "a un pam de la glòria". Com reco rda aquella època? Què enyora?
Enyoro viatjar, conèixer escenari s,
gent, països, ciutats ... i el contacte amb
els meus co l·legues. La resta va ser bon ic
mentre va durar. I enyoro, però, ja és una
enyorança de ve ll, d 'allò que mai més no
tornarà, el contacte amb el Dream Team.
Era màgic, anàvem pel món com si fós
sim els Beatles. Dic fóss im perquè els pe
ri od istes baixàvem del mateix avió. El
Barça tenia aleshores un glamour i un
prestigi, generava unes pass ions ... sens
dubte una de les millors èpoques cie
De l'època de periodista esportiu enyoro els anys de contacte amb el Dream Team. Era màgic, anàvem pel món com si ' fóssim els Beatles. Sens dubte, una de les millors èpoques de la meva vida professional
la meva vida professional.
Quin era l'ingredient principal
que va generar el Dream Team? Era Cruyff, els jugadors ... ?
Hi ha una cosa prèvia que és l'exis-
TOTCLAROR 9
_ Entrevista
Els mitjans de com unicació són un poder, però em temo que un poder poc independent
tència mateixa del Barça. La història
del Barça comença el 1899, convé no
oblidar-ho; per tant hi ha un dipòsit
se ntimenta l que fa possible eclosions
d'aquest tipus. I després hi ha un en
trenador i uns jugadors carismàtics, i
que juguen molt bé a futbol. Això ex-
10 TOTClAROR
plica que a Madrid et diguessin l/ no
soy del Barça, pero que envidia que
nos dais" .
Des de l'època del Dream Team, tot i que no han passat més que cinc
anys, el món del futbol ha canviat
moltíssim. Creu que actualment po
dria tornar a repetir-se una situa
ció com aquella?
Sí, sí, podria repetir-se. N'hi hau
ri a prou amb t robar un entrenador
capaç de generar al seu voltant vibra
cions positives, que encertés amb els
f itxatges, i natura lment, que el club
con tinu és essent potent i ca paç de
generar tot el que genera, i es podria
tornar a donar, sí, per què no?
Es pot ser periodista esportiu
sense ser d'un equip?
Sí, naturalment. I es pot ser perio
dista esportiu essent d'un equ ip .
Vostè és culé?
Jo sóc culé, el Barça forma part del
meu paisatge infantil. A mi em porta
ven 11 camp del Barça quan era tant
petit que ni ho recordo. Jo era a l'Esta
di fa 29 anys, el juny del 70, quan la
policia va carregar contra la gent que
va sa ltar, en un Barça-Madrid. Jo ho
he vist, això; la primera vegada que
vaig veure la policia carregar contra la
gent va ser al camp del Barça. Per tant,
es pot imaginar el que significa el Bar
ça per a la meva vida. Ara bé, sóc un
ciutadà crític amb les coses, i també
sóc un ciutadà crític amb el Barça. Amb
el se u president, amb els seus juga
dors, amb la seva massa social, i no
concebo la vida sense crítica. Tan cons
tructiva i sana com vulguin, però no
sóc una persona acríti ca. Li diré una
El periodisme que es fa a Madrid és més irreflexiu, més de patacada. La premsa a Catalunya mesura més els adjectius que fa servir
cosa: adm iro profundament Johan
Cruyff, però sempre li he assenyalat
els mateixos defectes i, fins i tot, he
tingut ocasió de dir-li personalment les
coses del seu comportament amb les
quals jo no estava d 'acord .
El Barça va bé?
Sí. Sí, sí.
Guanya títols, però sembla que
gran part de la massa social no està
satisfeta amb la manera com es fan
les coses.
Jo, per la deformació pròpia de qui
ha fet un programa televisiu sobre els
cent anys d'història del Barça, tendei
xo a mirar-me les coses amb una mica
més de perspectiva. Si vivim només el
___________________________________________ ~ntrevista
Hi ha tabús als mitjans de com unicació, tot allò que fa mal al poder és tabú. Però Pexistència de tabús no ens fa necessàriament menys lliures: sempre n'hihaurà
Els politics tenen la fama que es mereixen. .. però el seu descrèdit no em fa feliç. Sense ells la societat no es podria governar
dia a dia, estem davant d'un Barça ten
sionat. Aixequem el zoom i mirem
amb una mica més de perspec tiva .
Som davant d'un panorama que ha can
viat molt el futbol professional a Euro
pa, amb l'entrada de més diners la
gestió empresaria l s' imposa per da
munt de la purament esportiva . Es ve
nen i es compren jugadors per motius
de tresoreria, no per motius de neces
sitats de la plantilla. Això ha de tenir
un impacte molt gran en la manera
com la gent entén la seva afició pel
sense'prob
cl ub. Ho comprenc perfec tament,
però jo crec que ens hi acostumarem.
En tot cas el Barça ja no serà el que
era, però vull pensar que serà una al
tra cosa . Tampoc el Barça d'ara és el
Barça dels anys 50, afortunadament.
Quan el Barça es va fundar hi hav ia
gent que es posava les mans al ca p
quan pensava que algun dia els futbo
listes podien arribar a ser professionals!
Què vo lia d ir que algC¡ visqués de ju
gar a futbol! Ara tot això ens fa riure.
Als anys 20 ningú pensava que pogués
haver un campionat de lliga espanyol .
Aviat, en 10 o 15 anys, desapareixe
ran les lligues espanyo les i arribaran les
lligues europees. Estem en co nstant
evolució, i em sembla que l'ClI1ic po
sat raonable davant de les coses és en
tendre la seva evolució.
Però el Barça, pel seu pes en l'ordre futbolístic mundial, pot incidir molt decisivament en la direcció que prengui aquesta evolució.
És probab le, però també depè n
molt, en cada moment, que, qui diri
geixi el Barça, sigui capaç de mante
nir senyes d'identitat compatibles amb
les exigències de la competició.
La unitat de la massa social del Barça pot perillar?
No. El Barce lona ha estat tensionat
moltes altres vegades. El fenomen d'ara
em sembla important però no em sem
bla el més greu que ha viscut.
Preguntes molt penonals
• Una ciutat per viure-hi? Barcelona
• Un lloc per anar de viatge? El Brasil
• Un llibre per llegir? El quadern gris, de josep Pla Una pel'lícula de cinema? Un, dos, tres, de Billy Wilder
• Un mitjà per estar informat? La ràdio
• Mar o muntanya? Muntanya
• Un plat per dinar? Unes gambes a la planxa
• Un cantant o grup musical? Elton john i Lluís Llach
• Un esportista? johan Cruyff
• Quin personatge històric li hauria agradat conè.ixer? j esucrist
• Què valora més de les persones? La honestedat
• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Acabar amb l'escàndol que ,essent tècnicament possible que tothom mengi, hi hagi gent que es mori de gana
• Què s'enduria a una illa deserta? Amb tota seguretat, un te lèfon mòbil
• Un desig confessable? Ser feliç
TM
E I Mètode KUMON va néixer amb la
finalitat de solucionar els prob lemes dels nens i de le s nenes amb les matemàtiques. Des de llavors, 9 milions d' alumnes de tot el món han utilitzat el Mètode KUMON per desenvo lupa r al màxim possible les seves capaci tats.
Entrega este vale en tu Restaurante McDonald's" de Sagrada Familia cuando compres un BIG MAC"
Y lIévate otro ¡GRATIS!
La seva aplicació continuada ha demostrat, a més a més, que amb uns
quants minuts al dia, i sense interferir en el
proç:¡rama escalar, proporciona:
o Un.a base sòlida en matemàtiques. o Hàbit d'estudi. o Autoconfian,a. o Capacitatde concentraciò. o Una actitud autodidacta.
o I, com a conseqüència, una gran millora en totes les assignatures.
Tots els socis de l'Esportiu Claror que s'informin sobre el Mètode KUMON
rebran un regal sorpresa:
932080049 - 932458849 Aquest mes, 1 S DIES GRATlfllS per provar el Mètode KUMON
~KUMON ItllMnN In <fi'u'n fil'! F.rlur.;,¡:lón de Esoar'la . s . a .
~ ¡a¡"dafamilia
Provença, 427·431 (esqulna Sardenya)
• FP Tècnico-pràctica
• Mòdul professional de grau mig (*)
• Formació Ocupacional
• Programes de Garantial Social
• Gabinet psicològic
• Orientació a pares (*) en tràmit
L'escola Sinaí, fundada l'any 1'972, té una àmplia
experiència en la formació de professionals de
l'hosteleria
Pràctiques servei de catering
'Rgstaurant de la C6antonada
~staurant ~ou
CI CÒRSEGA, 562
if 93 450 00 57
~ Menú del dia (amb 4 opcions 1.050 ptes.)
~ Carta
~ Celebracions amb caliu i sopars (fins a 40 persones)
CI PADILLA, 327
if 93 436 68 46
~ Esmorzars
~ Tapes variades
~ Menú . casolà (850 ptes.)
~ Celebracions (fins a 80 persones)
Tot amb un ambient tranquil i agradable Obert tots els dies d'I a 4
. Tot de qualitat amb un servei ràpid i econòmic
de la tarda (dissabtes tancat) Obert de dilluns a dissabte de 7 del matí a 4 de la tarda i diumenges d'I a 4
Servei de '6aterings «Bodes • «Bateigs
c:eonvencions 'Inauguracions
Atenció al client de dilluns a divendres de
5 a 7 de la tarda al tel. 455 77 71
_ Sa~lu~t~ ______________________________________ __
, ESCULL BÉ
;
EL CALÇAT!
Per: Albert Giménez, Uicenciat en Medicina i Cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror
Equipar-se de manera adequada quan decidim practicar alguna activitat física és tant o més important que treballar bé els exercicis o jugar amb una tècnica acurada. El calçat és un dels elements que més hem de vigilar per evitar lesions i executar amb comoditat i seguretat els moviments.
La ma nca d'una bon a se lecc ió i
un a ade quada adaptació d e l'equi
pa me nt es portiu és la ca usa d'un
gra n no'mbre de lesion s es po rtives.
Pe r exe mpl e, el co lze d e tennista,
si no tri e m una bon a raqu eta d' es -
quaix, o pro ble mes de pe ll , si la roba
no és pro u transpirable.
Però un de ls e le me nts de més im
portà nc ia és e l ca lçat, ja que si no
trie~ unes sabatill es adequades a la
pràctica esportiva co rre m e l risc de
Com cuidar les teves bambes
Per ca lça r-se bé no únicament ca l comprar-se unes bon es sabatilles. La cura que
en tinguem condicionarà que sem pre ens facin el mateix bon serve i. Aquestes són
algunes recomanacions pràctiques:
• Han de netejar-se amb un detergent suau, aigua tèbia i un raspall no massa dur.
• No han de sotmetre's a elevades temperatures, ja que la sola mitja podria
encongir-se i separar-se de la so la extern a.
• Quan estiguin molles el millor és deixar que s'assequin a l'aire lliure sense que
els toqui el sól. Mai en un rad iador o amb un assecador de cabe lls.
• Quan no les utilitzeu, deseu-les descordades i poseu-hi dins pólvores de talc
perquè absorbeix in la humit~t.
, sofrir les io ns al tendó d 'Aquil ' les o
dolor~ a la base dels dits del peu.
Quan e nt re m e n una botiga per
co m prar ca lçat es porti u, h i trobem
multitud de sabatill es de tots co lo rs,
de diverses marqu es, sofisticats ma
terials i incorporac ions d 'e le me nts de
d isse ny que les fan més atractives .
Aquest extraord inari desenvolupa
me nt aco nseguit en la fabricació de
ca lçat esportiu és fruit de l'aplicac ió
de les més ava nçades tècniques so r
gid es en e ls diversos à mbits de la
investigac ió.
No so lame nt es tracta de ls profunds
co ne ixeme nts d'anatomia i biomecà
ni ca a rti cula r, que indubtable me nt han
de posse ir e ls qui es dediquen a
aquesta tasca, sinó ta mbé d e ls ave n
ços de la fís ica, les tècniques d 'ob
tenció d'imatges, la res istè nc ia de
mate ri a ls, etc.
Tots aq uests progressos s'han aplicat
en la investigac ió i e l desenvolupament
de l ca lçat esportiu i han desencade nat
un canvi de concepte.
L'objectiu principa l ja no és la dura
da i res istènc ia -tot i que són e nca ra
ca racterístiques desitjables- sinó l'índex
de protecció que proporciona al peu
i e l re ndime nt esportiu que s'acon
segue ix a mb la seva utilització.
Cada esport requereix una tècni
ca diferent d' exec ució ; e ls movi
me nts del cos humà varien segons
la pràctica esportiva, i també canvia
se ns ibl e m e nt e l treball del peu .
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:
• AIRE CONDICIONAT
• CALEFACCIÓ studis de <tlimatitza
• VENTILACIÓ Encarnació, 140 . Tel. 932851227 . Fax: 93285 12 52 . 08025 Barcelona • FRED INDUSTRIAL
, ••• PARTS DEL CALÇAT ESPORTIU
Contratacó: cal que sigui de material dur, que cobreixi la
totalitat de l'àrea del tacó i que s'hi adeqüi bé. L'interior cal
que sigui llis, tou i cobert de pell per prevenir butllofes i
pressions al peu. Mi llorarà l'estabilitat late ra l limitant e ls
moviments de les
articu lacions
per sota del f turme ll. .,
, , , , , ,
Sola: determina la quantitat de
xoc que absorbeix la sabatilla. Per
-------
aquest motiu, ha de constar de diverses capes:
Rem untes: la majoria de les sa
bates deixen poc espa i per als
dits, encara que seria desitjable
que foss in amples a la punta
pe r poder- los moure ll iure
ment. Així mateix, han d'estar
protegits de cops; ca l reempla
çar la sola de la puntera de la
saba ta per una cà psu la que
s'acomodi als dits amb un em-
buatat inte rio r.
• Sola externa: ha d'aïllar del fred, repel ·lir l'aigua i ser resis
tent, ja que és la superfície la que determina la durada de la sabata.
També ha de permetre que a l'inici d'una carrera els dits dels peus
es dobleguin amb facilitat.
Pales: fl exib les
però fermes per evitar tor
sions del peu. La llengüe
ta i la vora de la pala cal .
que estiguin embuatades.
La sabata ha de cordar-se
per sobre de la part supe
rior del peu sense afectar
als moviments de les arti
cu lacions del turmell i e ls
dits del peu.
• Sola mitja: el material cal que sigui tou per absorbir el xoc. N'hi
ha moltes que incorporen coixinets d 'aire a l'interior dels tacons.
• Sola interna: ha de ser de material dur perquè SUp011i els arcs
longitudinal i transversal anterior. Cal que sigui recoberta d'un
material tou , elàstic i absorbent per impedir la formació de duríci
es i butllofes.
A més, no tots e ls espo rts es rea li tze n sobre e l mate ix ti pus de p.av ime nt o te rra, a lgun s es practiq ue n sobre te rra dur, d'a lt res sob re he rba, parq uet, pi stes sintètiques; . .
És lògic, per ta nt, adapta r e l ca lçat a totes aqu estes var iab les amb la fita d 'obtenir el màx im rend iment de l'esforç amb la majo r comod itat i e l mínim ri sc de les ions.
Salut
Tingues en compte que ...
Si bé les sabatilles de les marques esportives més conegudes són de bona qualitat, n'hi ha pe més assequibles i que garanteixen un bon calçat. Només cal que us fixeu que compleixin els requisits bàsics segons les vost.res necessitats. Com a criteris generals, cal que compleixin les següents funcions:
1. Protegir contra les possibles lesions directes causades per xocs, cops, talls o macadures.
2 . Complementar l'estabilitat de l'articu lació su perior i inferior del turmell , d'acord amb les exigències específicament espoltives.
3 . Afavorir la mobilitat normal i oferir una ferma subjecció als talons.
4. Disposar d' un interior estable fins al metatars i d'un pis compacte per al recolzament del taló.
5. Tenir una configuració de la sola adequada per transmetre al terra, de manera òptima i segons les exigències, l'energia corporal derivada tant del moviment com de la frenada.
6 . Ajustar-se de manera apropiada al peu mitjançant la incorporació d'un embuatat, longitudinal o transversal, o bé d'una plantilla per evitar el cansament i mantenir el reg sangui¡:i adequat.
7. No ser estretes, per evitar punts de compressió, i deixar llibertat de moviment a la part anterior del peu.
S. Garantir una bona durabilitat, que pot allargar-se si es cuiden correctament.
00 Comença l'estiu i
flRTIVER OPTICS vol ajudar-te a cuidar
els teus ulls.
Relllsl6 optomètrica "..atuïta
Adaptacf6 de lents de contacte tOlies f semlri,fdes
EiRTIVER OP-TICS
AI comprar-te unes ulleres de sol et Regalem
els vidres graduats. (P. V.P. míni m 10.000 ptas)
~ardenya, 365 - Tel. 93 458 39 33 ~~~~~~,,~,
VIleres "..ad""des per a tot tipus d'esports
Fins a lm 30% de dte. a to.ts els socis de l'Esportiu Claror
i Poliesportiu Sagrada Famz1ia -- no acumulable amb altres ofertes--
_ Dietètica
REFORÇA EL TEU COS ABANS NO ARRIBI
EL FRED
per Maria Dolors Villanueva, dÏelisl{[
Carregar les piles abans que acabi l'estiu per estimular el sistema immunitari i enfortir l'organisme de cara a la tardor ens permetrà combatre eficaçment els refredats i les grips que el posen a prova en aquesta època. Per aconseguir-ho podem recórrer a mitjans naturals com l'oligoteràpia, a la ingestió de determinats aliments i a la fitoteràpia, la utilització de plantes amb propietats terapèutiques.
L'o li go
teràpia
és una
branca
de la
med ici na
que consiste ix a
potenciar la in
gestió de minera ls
que el cos té en petites quantitats. AI cos
n'hi ha una gran varietat i alguns són nu
trients essencials, components de molts
sistemes enzimàtics de l'organisme. En
tre els que formen les reserves corporals
hi ha alguns que es troben en grans quan
titats, com el ca lci, el magnesi, el fòsfor,
el potasi i el sodi . D'altres hi són presents
en petites quantitats que són necessàri
es per al bon funcionament de la cèl·
lula, com el ferro, el zinc, el cobre, el
iode, el fluor, el se leni i el crom. Alguns
altres minerals com el manganesi, el mo
libdè, el silici i el vanadi també formen
part de l'organisme tot i que el seu paper
encara no és del tot clar. Els anomenats
oligoelements essencials són en tots els
éssers vius en una concentració constant
per sota del 0,01 % del pes del cos en
sec, és a dir, sense comptar els líquids.
Tots ells contribueixen positivament,
en major o menor grau, a reforçar el sis
tema immunitari . Compleixen dues fun
cions importants: una de bioquímica,
com a part de l'estructura de les cèl·lules,
i una de metabòlica, perquè permeten i
acceleren les reacc ions químiques (ca
talitzadores) . Per exemple, el se leni és
un poderós antioxidant que afavoreix les
reaccions enzimàtiques amb l'augment
de les defenses, com també ho fan el
iode i el níquel. El zinc també és impor
tant perquè si ens en manca, disminu-'
eix l'activitat en el tim, la glàndula de la
tiroides, i per tant hi ha una baixada de
defenses.
Aquests minerals podem obtenir-los
amb el peix, els cerea ls integrals, els ve
getals verds frescs, els fru its secs, la
fruita i la carn .
El mineral més important: el ferro
El cos d'un home adu lt conté
uns 4 grams de ferro, apro
ximadament. L'organis
me en processa uns 35 .
mil ·ligrams (mg) al dia,
una quantitat molt més
gran que la que podem
ass imilar mitjançant la
dieta (de ls aliments ingerits n'absorbim
el 10%, tot i que ex isteixen factors que
poden augmentar-ne l'absorc ió, com
l'àcid ascòrbic o vitamina C i la presèn
cia adequada de calci).
El paper que juga el ferro en el nostre
organ isme és primordial, perquè forma
part de l'hemoglobina, les ferroproteïnes
que actuen com a transportadores d'oxi
gen molecular. També ajuda en el meca
nisme d'oxidació, necessari per a la sín
tesi de grans molècules en totes les cè lu
les del cos.
Una suplementació de fosfat de fer
ro, que és fàci lment absorbible, pot cu
rar una infecció respiratòria en les pri
meres fases.
El ferro és el mineral
més important perquè forma part de les ferroprotei"nes que
transporten oxigen molecular
Els símptomes de deficiència de fer
ro abracen l'anèmia, la fatiga, la debili
tat, la disminució dels limfòcits i, sobre
tot, un baix nivell d 'hematies i hemoglo
bina a la sang.
El ferro es troba en una gran varietat
de fruits secs, en les carns vermelles (bou,
xa i i pollastre) i concretament en les vísceres, en els rovells d'ou, en el peix, el
marisc, la mongeta verda, els pèsols, les
full es verdes, la patata, els cereals en
flocs, el pa blanc i l'arròs.
___ _________________ Dietètica
CONFIA EN LES PLANTES MEDICINALS
L'ús de determinades p lantes am b contrastades propietats terap èutiques augmenta la immunita t i ajuda a e liminar e ls
bacteris i certs virus. Tenen, a més, un avantatge, i és que alleugen e ls e fectes secundaris dels antibiòtics i prevenen e l
creixement d 'altres microorganismes perjudicials que apareixen quan els antibiòtics eliminen els bacteris prote tors. Tot i
així, cal consultar un especialista abans d 'usar aquesta mena de productes, sobretot en cas d'embaràs o si es prenen altres
medicaments.
-All
És un producte natural amb
propie ta ts nutricionals i
medicinals notables atribuï
des al s seu s compos tos
su lfurosos. És antioxidant,
antiinflamatori, redueix els
nivells de colesterol i millora
la circulació sanguínia.
La ingestió de vitamines i la fitoteràpia
La vitamina e té un efecte imme
diat sobre la immuni tat, ja que si ens
en manca, dismin ueix la mobili tat de
les cèl- Iules fagocitàri es, que són de
fe nses del sistema immun itari , i en
els processos infecciosos s'ox ida més
I vitami na C. Quan es donen infecci-
Eucaliptus o farigola
Una infusió després de menjar ajuda a nete
jar el sistema respiratoli. Amb la fatigola també
podem prepat-ar sopa, un remei centenati que
el nostre cos agrairà quan arribi el fred.
Equinacea angustifolia
Combat la infecció del sistema respiratori su
perior i u rogenital, les infeccions cau sades
per paràsits i els fongs.
ons de repetició és necessa ri pren
dre- la, perquè segur que ens aj udarà
a mi llorar.
La ri boflavina o vitamina B, qu e
trobem en ca rn s i ce rea ls sobreto t
integrals, té la seva importà ncia dins
la immunitat. També podem pren
dre-la amb sup lementació de Il eva
dura de ce rvesa en po ls que afegi
rem al iogurt, una altra manera de
Olis essencials
Es consideren antibacte ris.
Amb unes gotes en el bany
calent combatrem refredats
i grips. Les inhalacions de
bafs afavoriran la correcta
p en etració de l'oli a ls pu l
mo ns infecta ts i a les vies
nasals.
p rendre defe nses per a l ' i ntest í .
Un cop més ve iem que una d ieta
va riada és fonamenta l per ev ita r ca
rències i reforça r el nos tre o rga ni s
me. Però, a més d e l'ali mentac ió,
l'homeopati a i la fito teràpi a o ferei
xe n mo lts a l tres reme is i tamb é
mes ures anti sè pt iqu es preve ntives
(vegeu el quadre de plantes medici
nals).
AYda. Gaudf, 8 bga. (Davant Temple Sgda. Famnla)
934565775
C/MaIlora, 490.
(Cantonada Cartagena) +. +. 932471964
FINQUES SAFA L A IMMOBILIÀRIA DEL BARRI DE LA SGDA. F AMILIA
Tegustaría conocer .. . Comidas y cenas para grupos yempresas.
15 ANYS AL SEU SERVEI
FINANCEM EL 100%
HIPOTEQUES DES DEL 3,5% Propuestas de menú a su medida.
SI TE GUSTA COMER B/EN .. _. R E PET/RAS .. !!
PROFESSIONALS IMMOBILIARIS AGRUPATS COMPRA - VENDA - LLOGUERS - TRASPASSOS - INVERSIONS.
OBSEQUI ESPECIAL D'UNA TELEVISIO EN LA CO MPRA O LA VENDA D' UN IMMOBLE A LA NOSTRA EMPRESA ABANS D'ACABAR EL MIL.LENI. •
*Presentanl aquest anunci a l'iniciar la relació comercial
I
QUEREMOS HACER UN AMIGO DE CADA CLIENTE. T.93 456.57.75 Srta. Dolors
ESPORTS DE MUNTANYA: TOTHOM
A ENTRENAR-SE! Nou Can Caralleu inaugura la temporada 1999-2000 amb un programa d'activitats de muntanya que inclou entrenament específic per a esquiadors, ciclistes, barranquistes i muntanyencs de tots els nivells. Una iniciativa única en l'àmbit dels poliesportius municipals i privats.
Sandra Martín
Els esports de muntanya necess i
ten el suport d ' una preparac ió físi ca
adequada que permeti gaudir se nse
riscos de les ions o acc idents. Però
aquesta afirmació tan bàsica en altres
esports passa desapercebuda quan es
parl a d 'esquí, excursionisme, descens
de barrancs, escalada o bicicl eta de
muntanya.
Sens·ible a aquesta necessitat, l'es
portiu Nou Can Caralleu ha previst,
en el programa 1999-2000, un bl oc
de manteniment i millora de la condi
ció físi ca per a la pràctica d'esports de
muntanya. Les sessions estan dirigides
a tot tipus de gent, des de practicants
habituals de l'esquí o la bicicleta de
18 TOTClAROR
muntanya fins als alpinistes i corre
dors de curses d'alt nivell, passant pels
excursionistes i esca ladors afi cionats.
Supervi sades pel Centre Excursionista
de Catalunya i coordinades per l'en
trenador pro fess ional Ri ca rd Vil a i
M ontoliu , aqu estes sess ions fo rm en
part d ' un programa d 'activitats de
muntanya que inclou, també, l'Escola
Espo rti va per a Infants i l ' Esplai d e
Natura.
Per entendre aquesta inicitativa cal fer
una ullada a l'evolució del muntanyisme.
Ens els inicis, era una acti vitat realit
zada per autodidactes que amb prou
feines podien sortir cada cap de set
mana. Aquesta cultura de l'autoapre-
El muntanyisme, en els inicis, era una activitat realitzada per autodidactes. Aquesta cultura de Tautoaprenentatge encara perdura
nentatge va durar fins a l'apari ció dels
grups d 'alta muntanya i els cursets es
pec ialitzats dels cl ubs excursionistes
com els del Centre Acadèmic d 'Esca
lada (CADE) del Centre Excursionista
de Catalunya. Ai xí, se solucionava la
qüestió de la formació tècnica d'es
ca ladors i muntanyencs però es dei
xava de banda la metodologia d 'un bon
entrenament.
El s anys 80 es van caracteritzar
per la millora del materi al i la roba
d e muntanya, avenços qu e als 90
es van multipli ca r. L' augm ent d e
practi ca nts i de proves competitives
dels últims anys ha propiciat la in
co rpora c ió d e noves gen erac io ns
d ' espo rtistes amb una cultura de
l 'entrenament tutelat. Malgrat to t,
_____________________________________ ]EnfQMnft
en l'actu alitat, hi ha un desco nei
xe ment general de les poss ibilitats
qu e o fe reix un a preparac ió física
gui ada de ca ra a rendir més en es
ports de muntanya.
Ri ca rd Vila afirma que "ca l una tas ca de mentalit zació del co l·lectiu muntanyenc". Després d'entrenar al
pinistes i esca ladors de renom naci
onal i internacional com Anna Ibàñez
(6~ Copa del M ón 1991 d 'esca lada
es po rtiva), Arace li Sega rra (Eve rest
1996) o Ferran Lato rre (Piolet d 'Or
1994), Vila és un gran defensor de
l 'entrenament per a gent "normal", sense aspiracions a guanyar títols. El s
benefi cis d 'aqu esta preparac ió són
diversos : evita les ion s, redueix ri s
cos, permet objectius més ambicio
sos i fa gaudir més de l'activitat. A
més, Ri card Vila afegeix que "l'entrenament ajuda a recuperar-te quan has finalit za t l'escalada, l'excursió o l'es quiada ".
Núria Tria i Miquel Pintado són un
exemple de practicants d 'esports de
muntanya "bàsi cs" que s'e ntrenen
per gaudir més de les seves sorti
des. "Ho faig per anar més preparat a la muntanya", expli ca el Miquel,
"em sento més fort, àgil i resistent, a part del bon ambient que hi ha". Tots dos coincideixen que des que
s'entrenen valoren més "què pots fer i què no".
~IXAMPL~
Fin s ara, el sistema més utilitza t
és el manteniment físic en gimnas
sos i ce ntres generali stes, ll ocs que
aglutinen gent amb afi cions diverses.
La intenció de Nou Can Caral leu és
ben diferent, es tracta de fomentar
la idea de punt de trobada, "un lloc on es fan amistats i es crea un ambient social entre gent amb les mateixes aficions", apunta Ricard Vil a.
Seguiment personalitzat
El procés que seguiran els interes-.
sats en el programa de preparac ió
física constarà de tres fases: revi sió
mèd ico-esportiva, entrevi sta perso-
Hi ha un desconeixe
ment general de les possibilitats que ofereix una preparació específica guiada. Els beneficis
són diversos: evita lesions, redueix riscos,
permet objectius més ambiciosos i fa gaudir més de l'activitat
nal i test de condi ció fís ica. L'entre
vista i el test marca ran el perfil i el
programa d 'entrenament més ade
quat a cada persona segons l' in te rès
esportiu i les poss ibilitats físiques. A
tot això, Ri ca rd Vil a hi afege ix una
co ndi c ió imp resc indibl e, "e l grau d'implicació de l'esportista". A més,
la fl exibilitat horàri a permetrà que,
tant si es vol entrenar en grup o de
fo rm a indivi d ual, to th om trobi e l
temps necessa ri .
"L'esport és sa lut ben fet". Amb
aquesta frase, Ri ca rd Vila resum la fi
losofi a d'aquest programa d 'entrena
ment i manteniment físic per a es
ports de muntanya. El tècnic argumen
ta que el cos està dissenyat per mou
re's, "el sedentarisme és dolent físicament i també mentalment".
especialistes
en complements
vet ta t'fàctica
Ïle ta natació
15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS SOCIS FUNDACIÓ CLAROR
Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..
C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu
'sagrada Famflia)
CatS/egs Llibres Revistes · Cartells Tríptics Díptics Adhesius Sobres i cartes . Imatge corporativa Servei d 'escsnner Grabació CD-ROM Plataformes Pc & Mac
CI àpols, 285 (enh'e Cor cega i Rosselló) Tel. 93 458 73 03 Fax: 93 '159 lL1 15
Autoedició
Fotocomposició
Disseny
Filmació
Multimèdia
Publicitat
Switzerland Baskervllle
Servei d'hostelería
en general per a:
Col·legis
Residències
Empreses
Centres Hospitalaris
Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A. Indústria , 180, entl .
HOSTESA-' Tel. 93 455 13 07 - Fax: 435 23 74 08025 Barcelona
El teu "Cau"
Vine amb els amics i amigues després de fer esport .
El dia 8 d'octubre recull el teu regal Sardenya, 333 baixos (a l'interior de l'Esportiu Claror)
Tel. 93 457 26 41
OT
~ V E
Aigua, gas i electricitat Antenes
Sist. Intercomunicació Construcció general
ROSSELLÓ, 4~7 bis 450.49.70 436.84.57
Pintor Fusteria
Caixes fortes . Persianes
Manyà Metal.listeria d'alumini
Neteja industrial Reixes
Sist. de seguretat Guals
Portes automàtiques Gravats
Tot tipus de claus
Neteja i manteniment
Oficines i locals comercials
Especialista en poliesportius
]j¡r¡/JJ~Jt]J.1l1í~91Ji1ts; di@ ~@ 1flift:1te:i@ di@ ~J)1E-'sFZq)jr¡fJil/!JJ. fCV@l!(!);r{ fi rd1flJ:~
P'@1iiiflJ:Si[a@1ffiiÍIIJJ. SXrJWJJIl@di@ ffi@1ílí1J.iikii@.
~IC C/ Córcega, 612 (esq. cartagena)
Tel./fax. 93 435 30 17
Revisiones gratuitas Adaptaciones lentes de contacto
Terapias visuales (ambliopia, estrabismos, etc) Audifonos
35 % DTO. en monturas 30 % DTO. resto productos a los socios de la Fundació Claror
J.
I II
Societat
BARCELONA QUE CADA DIA SIGUI FESTA
D'aquí a pocs dies comença La Mercè, la Fes
ta Major de Barcelona. El nucli antic es vestirà
de festa, com també ho faran altres barris de
la ciutat al cap de pocs dies. I és que, al marge
de La Mercè, hi ha gairebé vuitanta festes ma
jors dels diversos barris que conformen un ca
lendari força atapeït. D'on neix l'organització
de les festes majors? Són totes iguals? Quan
costen? Per a qui s'organitzen? Viuen un bon
moment o pateixen una tendència a la baixa?
Durant quatre dies, del
23 al 26 de setembre, molts
escenaris de la ciutat s'om
pliran de gent i festa: co
mençarà La Mercè, consi
derada la Festa Major de
Barcelona.
És organitzada per l'lns-
'titut de Cultura de l'Ajunta
ment de Barcelona i té lloc,
bàsicament, a l'entorn del
centre de la ciutat.
La Festa de la ciutat
La Mercè celebrarà en
guany la 22a edició. I és
que, tal com la coneixem
avui, és fruit de la tasca
dels primers ajuntaments
democràtics. Des de la
recuperació de la festa
l'any 1978 fins al 1982, i
després de molts tombs i
èpoques de decadència,
La Mercè va experimentar
una transformació radical.
El concert de Lluís Llach
al Liceu (1979), l'estrena
del correfoc com a ele
ment festiu (1980), la uti
lització del Moll de la Fus
ta per a activitats infantils
i el naixement del primer
espectacle integral de foc,
música i aigua a les fonts
de Montjuïc (1981), els
primers balls de gegants
acompanyats per imatge
ria festiva .. . Es tractava
d'actes que barrejaven el
to reivindicatiu d'una cul
tura -malmesa amb les ga
nes de demostrar el gran
potencial de la ci utat.
Als anys 90, activitats
com la gimcana, l'especta
cle piromusical o els con
certs de grups de primera
fila han fet que, a poc a
poc, La Mercè es convertei
xi en una festa molt plural i
completa, a l'alçada de les
exigències d'una gran ciutat.
per Sergi Larripa i Ester Benach
TOT CLAROR 21
_ Societat
El s orígens de les
festes de La M ercè,
pe rò, só n m o lt més
anteriors a 1978.
Orígens de la Festa
Podem remuntar-nos
fins al segle XVII per veu
re que, des que el 1680 la Verge de la Mercè va
ser nomenada Patrona de
Barce lona, per les dates
del seu sant ja s'organ it
zava algun acte que hi te
nia relació. Hi ha constàn
cia que, a mitjan del segle
XIX, els carrers de les roda
lies de l'esglés ia de la M er
cè (carrer Mercè, Ample i
Enca nts) es guarn ien amb
elements festius.
La primera festa popular,
però, no arribaria f in s e l
1871 , amb l'Ajuntament pre
sidi t per l'advocat republi cà
Francesc Soler i Mates. En
aquella època també forma
ven part del consistori Rius i
22 TOT CLAROR
Ta u
let, co m a president de la
"sección de festejos", i Milà
i Fontanals, com a respon
sable de la secció artística.
Aquella Mercè del 1871
va destacar per l'organ itza
ció de molts i val'i ats actes,
però segons les cròniques
de l'època va ser Rius i Tau
let qui, durant els períod es
com a alcalde, va donar un
autèntic impuls a la Festa.
De fet, són les festes del
1872, 1874, 1877,1881 i
1884 les que es record en
més lluïdes i les que han fet
identificar Rius i Taulet com
"l'a lcalde que es va inventar la Festa ".
Temps de crisi
El 1904 se celebrava l'úl
tima Mercè organitzada per
l'Ajuntament. Els anys pos
teriors les festes només tin-
Rius i Taulet va ser considerat "l'alcalde que va inventar la Festd' per l'impuls que va donar aLa Mercè
drien caràc
ter religiós. Durant els anys
20, alguns carrers de la ciu
tat, sobretot del barri de La
Mercè, van continuar ce le
brant modestes festes. Des
prés arribari en e ls agitats
anys de la RepClbli ca i la
Guerra Civil.
Deu anys in iciada la post
guerra, e l 1949 , el ca rrer
Petritxol va intentar recupe
rar les festes de manera lo
cal, no sense el vistiplau de
les autoritats. El 195 1, l'al
ca lde falangista Antoni Maria
Simarro recuperà la Festa
amb dimensió d e c iutat,
però en un es cond ic ions
força precàri es.
Seria amb l'arr ibada de
Jose Maria de Porcioles a l'al
caidia (entre 1957 i 1973)
quan es donaria un decidit
impuls a la celebrac ió de les
festes de La Mercè, amb
noves activitats teatrals ,
musicals i escenogràfiques.
Els últims anys del fran
quisme es consideren anys
de decadència de La Mer
cè. El 1974 va ser el darrer
any en què es va incloure
en el programa oficial el Dia del Caudillo i la Fiesta de la Hispanidad com a elements
d'un programa de Festivales de Otoño ini c iat amb les
Festes de La Mercè.
Amb la Transició inicia
da l'any 19 75, el primer
Aj u ntament democràtic
va proposar-se definitiva
ment recuperar les Fes
tes. L'any 1978 es va fer
la primera edició de la
nova època i es va ini
ciar l'evolució descri
ta anteri orment.
Les altres Festes Majors
La M ercè, però, no és
l'ú nica de les festes majors
que se celebren a Barcelona
amb arrels històriques.
Cal tenir en compte que
els actuals barris de Sarrià,
Horta, Gràcia o Sant Andreu
eren fins a finals del segle
XIX i principis del XX (segons
el cas) viles independents
de Barcelona i, com a tals,
tenien festa pròpia. Un cop
annex ionades a la c iutat,
van mantenir les seves fes
tes donat el pes històric que
posseïen. El resu ltat és que
actualment a Barce lona hi
ha una t rentena de festes
majors.
Des del gener, quan té
lloc la Festa Major de Sant
Antoni, fin s al novembre,
amb la de Sant Andreu, el
calendari apunta cada mes
algun lloc de la ciutat on Un
barri està de festa. El punt
més àlgid el trobem el mes
d'agost, quan se ce lebren
dues de les festes amb més
notorietat, la de Gràcia i la
de Sants. L'engalanat dels
carrers d'aquests dos barris
és un dels trets més pecu li
ars, que atreu tant turistes
com ciutadans de Barcelona.
Elements comuns
Totes les festes majors,
tinguin més o menys tradi-
ció, co mparte ixe n un tret:
una arrel que les identifica i
que dóna motiu a la ce le
bració, ja es tracti d'un sant
o patró a qui fer hono r o
d'un fet concret per celebrar
i que uneix veïns i veïnes.
Per això, la majori a tenen
lloc a l'entorn de les dates
del sant o patró que dóna
nom al barri , com és el cas
de Santa Eul àli a, Sant
Cristòfol, Sant Josep Oriol. ..
Les arrels litúrgiques, si
bé són d ifíci ls de ca nviar
- perquè són les que des d'an
I tuvi originen una Festa M a
jor, no són inamovibles. El
motiu per celebrar pot vari
ar, però sempre manté, d'al
guna manera, un cert ca ire
religiós .
El barri de la Sagrada Fa-
La primera meitat del segle XX La Mercè va patir una època de decadència i precarietat, sense apenes actes lúdics
míli a, per exemple, va ce
lebrar durant molts anys la
seva festa per Sant Pere, al
mes de jun y. L'any 1977,
amb l'arribada de la Demo
cràcia, es va decidir ca n
viar de data i organitzar-la
e l mes d'abril, co incidint
amb els dos pat ro ns de
Cata lunya, Sant Jo rd i i la
Verge de Montserrat.
Una mos tra d 'aquest
co mpon ent re li giós que
envo lta tota Festa M ajor és
la ce lebració, indi spensa
ble, de la mi ssa. En molts
pobles i ci utats, com tam
bé a La M ercè, la missa és,
juntament amb el pregó,
l'acte més important que
obre el programa.
Altres festes es prepa
ren ..il l voltant de les dates
que simbo litze n l ' acaba
ment d'una fe ina de tem
porada, com la Festa M a
jor de La Vinya (distri cte de
Sants-Montjuïc), que se ce
leb ra al sete mbre un co p
acabada la verema.
Aquest vessant litúrgic o
tradicional de les festes es
manté, però no és el que
els dóna més vivacitat. Per
bé o per mal, experimen-
Societat
L'arrel que identifica tota Festa Major acostuma a ser la celebració del sant o patró del poble, la ciutat o el barri
El correfoc guanya cada any nombre de participants . S'està conertint en un dels més prestigiosos del país. Dissabte 25, a les 20. 45h., amb sortida a l'Avda. de la Catedral.
Principals actes de la Mercè'99
1. Toc d'inici i Seguici Popular de Barcelona Dijous, 23 de setembre (19.45 h - Pl. Sant Jaume). A continuació, passejada de dracs i bèsties de foc (21.30 h) i Xambanga de gegants (22.00h - Pl. Urquinaona).
2. La cavalcada de La Mercè "La porta del mll'lenni" Divendres 24, a partir de les 17.00 h (punt de concentració: Passeig de Gràcia-Casp)
3. Piromusical: cent anys Diumenge 26, a les 22.00h, a l'Av inguda de la Reina Maria Cristina
4. Concerts 40 Principales "La música de la Mercè 99" Al Palau Sant Jordi: Dissabte 18, a partir de les 18.00 h, podreu veure Marc Martínez, Pedro Guerra , Andrés Calamaro i ]arabe dePa lo . Diumenge 19, a partir de les 20.00 h, tocaran Jarana, Javier Garcia, SBS, Sargento Garcia, Lou Bega i el Chaval de la Peca.
5. Festa al Cel: Festival Aeri de Barcelona Un dels actes destacables en el marc de la Festa al Celés la Trobada Internacional d'Estels (dissabte 25, cie 10.00 a 20.00 h i diumenge 26, cie 10.00 a 15.00 h, a la Platja del Bogatell , Pg. cie la Nova Icària , Platja Nova Icària , Pg. Marítim i Pg. cie la Marina).
6. Gimcana 1MB de la Mercè Diumenge 26, cie 10.00 a 17.00h pels carrers i places ci e Barcelona
7. IV Mostra d'Associacions de Barcelona: Que gran és ser granI A la Plaça Catalunya, entre el 23 i el 26 cie setembre.
TOT CLAROR 23
_ Societat
Festes Majors a la baixa?
L'evolució del temps i de
la soc ietat ha fet que les
festes majors d'avui dia poc
tinguin a veure amb les de
fa dècades: han ca nviat de
conce pte.
Per exemple, com expli
ca Antoni Viñas, "a ls anys 50 la gent assistia a la festa i la vivia perquè era una de les poques oportunitats de veure un grup musical, cinema a l'a ire lliure, veure els cas tellers o els gegants ... Ara, pel que fa a contingut han baixat molt"
La presència dels mitjans
de comunicació i la prolife
ració de centres d'esbarjo ha
multipli cat l'ofe rta lúdi ca
24 TOT CLAROR
dels ciutadans. A les Festes
Majors, que han deixat de
ser l'única font de diversió,
cada cop els és més difícil
oferir espectacles de prime
ra fil a. Això és el que fa que
mo ltes perso nes, co m
Antoni Viñ as, afirmin que
"les Festes Majors van a la baixa. ".
Les Festes M ajors ja no
són tan importants pels seus
continguts com per eri gir-se
en punt de trobada, no no
més dels veïns i veïnes, sinó
de gent d'a ltres barris que
busca passar "nit de festa d i
ferent".
Aqu es ta és una no va
tendència que també té els
se us d etrac to rs, so breto t
aquells que pensen que la
raó de ser d'una Festa M a
jor és que els veïns hi par
ticipin, s' involucrin i, sobre
tot, s'hi trob in còmod es.
Un d'aqu es ts casos es
viu al barri de Gràcia. El res
sò que han assolit les fes
tes, en ple mes d'agost, i la
desmesurada assistència de
públic no satisfà alguns dels
veïns; mo lts c reu en que
l'aportació lúdica no com
pensa els talls de trànsit, la
brutícia, les all aus de gent
o els soro lls nocturns.
Qui organitza una Festa Major?
L'organització d'una Fes
ta Major té un alt co mpo
nent de participació ciuta
dana, ja que moltes neixen
de la base del poble, dels
veïns i veïnes o de les enti
tats .
El grau d ' implicació dels
aju ntaments locals és tam
bé un factor a considerar. A
Sabadell o a Santa Coloma
de Gramenet, per exem
ple, la implicac ió i la col·-
laboració és molt estreta,
com en la majori a de po
bles cata lans.
A Barcelona el cas és di
ferent: l'Ajuntament or
ganitza i dirige ix les festes
de La Mercè, considerades
les festes de Barcelona (tot
i qu e aq uest punt enca ra
desperta controvèrsia per la
ce ntralitzac ió qu e tenen '
res pecte un so l di stri cte).
En ca nvi, és difícil que un
ciutadà de Barcelona pugui
assa bentar-se de totes les
festes que s'a rriben a orga
ni tzar a la ciutat, fruit de la
d esce n tra I i tzac i ó q u e
l'Ajuntament ha fet ca p als
di stri ctes.
Cadacun controla l'orga
nitzac ió de les festes popu
lars i tradi cionals en cada
barri i deixa que la iniciati
va i la direcc ió parteixi de
les entitats i ciutadans de
la zona. Amb això i tot, sí
que des de l'Ad ministrac ió
s' intenten unificar zones
properes perquè fac in les
festes co njuntament, per
abaratir els costos i dedicar
més esforços i diners a la
preparació dels actes, sem
pre res pectant les arrels i
els motius de cada ce lebra
ció .
El fet que l'organ itzac ió
d'aquestes festes parteixi de
les entitats també té els seus
problemes. Si són poques o
aglutinen grups reduïts és fà
ci l que la festa es fac i un
any però no el següent, com
el cas del barri de La Salut,
a Gràcia.
Com es financien les festes?
El cost que suposa una
Festa M ajo r pot variar se
go ns e l nombre de dies
que duri i la quantitat i qua-
L'organització d'una Festa Major té un alt component de participació ciutadana, moltes neixen de la base del poble
litat d els actes. Les fonts
per finança r els costos, si
gu in quins siguin , pod en
ser diverses: aportacions de
les entitats que les organ it
zen, subvencions de l'Ad
ministració i els patrocina
dors.
El que es reculli de les
aportacions eco nòm iqu es
dels veïns i entitats depen
drà del teix it associatiu del
barri i de la força de les en
titats; passa una cosa sem
blant amb les subvenc ions
provinents de l'Administra
ció local, que també depe
nen del grau d'implicació de
l'ajuntament i del nombre
Societat
de festes de cada distr icte,
entre les quals, l'administra
ció fa una distr ibució equ i
tati va .
Calendari de Festes Majors a Barcelona
Sobre el grau d'imp li ca
ció de l'Admi nistració en les
fes tes de barr i, Antoni Viñas
creu que "sempre és millor
que la part icipació de l 'Ajun
tament se centri a faci li tar in
fraestructura més que a p ren
dre el protagonisme o impo
sar o negar les iniciatives ve
ïn als".
Davant les du es prim e
res vies de finançament, el
patrocin i esdevé la desitja
da perquè permet que em
preses pri vades assumeixin
el cost d 'un bon grup musi
ca l, un sopar de Festa Ma
jor ben ll uït o un especta
cl e pirotècni c amb més o
menys petard s.
Sant Antoni
Santa Eulàlia
~ç~~==========~ Barri del Pi i Sant Josep Oriol
Guinardó i Sagrada Faml1ia
Can Caralleu/ Ca n Clos/ Baix Guinardó/ ParaguaiPe rú/ Penite nts-Texo ne ra/ Prospe ritat i Santa Rosa lia
Baró de Viver/ Besós/ Bon Pastor/ Can Baró/ Casc Antic/ Ciutat Meridiana/ Coll/ Estre lles Altes/ Font d'en Fargues/ GuineuetaILa Font del GoslLa Paul Parc Va ll d 'Hebro n/ La Po rta/ Ra mó n Al bó/ Roquetes/ Sant Genís d'Agudells/ Torre Baró/ Tres Torres/Trinitat Nova/ Trinitat Ve lla/Turó de la Peira i Zona Universitària .
, GAU DI
Ò PTI C S
J].!JlO Ba rri de l Ca li/Ca rme II Ravai/Pobl e Sec/ Sa nt Cri ·tòfol/FM allbona i Vila Olímpica.
Gràcia/ Sants/ ant Ramon i Sant Roc.
SETEMBRE ........ ~ __
Ant.ic Barri Indians/ Barceloneta/Barri de la Mercè/ Camp d'en Grassot/Ga lany/ HortalLa BordetalLa ClotalLa Ri beraILa Sa lut/La VInya/ Les Planes/ Montbau/ Poble Nou/ Sa rde nya/ Va llca rca/ Va llvid re ra/Verdum i Via Trajana.
Ca nye ll es/ Co ng rès, Esqu e rra Eixa m p le / Hostafrancs/ La Rambla/ Les Corts/ sant GervasV Sarrià i Torre L1obeta.
O~ Clot-Cam p de l'ArpaILa SagreraILa Verneda i Sant Andreu.
Q~~L-==============~ (no hi ha cap festa major)
QUAN DE TEMPS FA QUE NO ET GRADUES LA VISTA?
POSEM A LA TEVA DISPOSICiÓ DE FORMA GRATUïTA L ' ÚLTIMA TECNOLOGIA
PER A UN COMPLET EXAMEN VISUAL I , A MÉS ,
I PER LA COMPRA D'UNES ULLERES ET REGALEM UNES ALTRES * I
HAS DUT LENTS DE CONTACTE ALGUNA VEGADA?
SÓN LA SOLUCiÓ IDEAL PER A UN ESPORTISTA COM TU :
PRÀCTI~UES , CÒMODES I MOLT FÀCILS D'USAR.
VINE I PROVA-LES DE FRANC A GAUDí ÒPTICS
" ESTOC LIMITAT
C / MALLORCA 4 37 (C ANT ONADA PADILLA ) TEL. 93 4 36 72 40
_ Societat
CARME SAN MIGUEL, NOVA REGIDORA
DEL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE
"CAL POTENCIAR lA VEU DE CADA
BARRI I FER UN ESFORÇ DE DISSENY
CAP Al POLICENTRISME"
per Ester Benach
Es defineix com "una ciutadana de Barcelona que ha tingut la sort de treballar sempre per la ciutat dins l'Administració pública 11 i com una persona que prefereix "treballar que figurar". Es tracta de Carme San Miguel que, des de les passades eleccions municipals, és la nova regidora del Districte de llEixam ple.
Finals de juliol. La ciutat come nça a paralitza r-se i a so mi a r e n les vaca nces
d'agost. A la seu del Distri cte de l'E ixample es nota la ca lma. Esperem la nova regidora, una barcelonina de 44 anys lli ce nciada en Ciències Físiques i Tècnica de sistemes informàtics, casada i amb dues fill es.
Des prés d 'un a esto na d'espera ens convida al seu despatx per parl ar de la nova etapa com a regidora de l'Eixample, un distri cte que no
26 TOT CLAROR
li és desco negut ja que, a més de se r regidora-presidenta de la Comissió de Mobilitat i Seguretat de l'Ajunta ment de Barcelona des de 1995, durant l'últim any i mig ha estat la pres id e nta del Co nse ll Muni cipal de l Distri cte .
Com es planteja aquesta nova etapa com a regidora?
L'Eixample és un districte que conec molt bé. Tota la meva famíli a és d'aquí, hi he viscut des de petita ...
A més, aqu est a ny i mi g com a pres identa del Conse ll Municipal ha estat molt important perquè he conegut as pectes concrets de dife rents barri s. Per exemple que, e n contra de l que es diu , hi ha molt te ixit associatiu i que l'únic que passa és qu e és un di stri cte mo lt gra n, que té c in c gra ns barri s a mb un a estru ctura associativa difere nt.
Potser és un teixit asso. ciatiu poc cohesionat?
Sí, està poc cohesionat. Com que és un d istri cte tan gran la cohesió s'ha de fer en cadascun dels cinc barri s. De la mate ixa mane ra que s'ha fet una descentrali tzac ió de la ciutat ca p als di stri ctes, és molt possi ble que es fac i des d'aquests als ba rris. Haurem de potenciar la seva veu perquè la ve u
dels di strictes està bé però, per a mi , és una mica artificial.
Artificial? Sí, pe rquè la ge nt o se
sent del seu barri o del seu ento rn més immediat o ja se se nt de Barce lona. Les coses que vo len les vo len
al se u barri. Pe r això, ca l mirar a cada barri , què li falta, fer un esforç de disseny que és el que l'Ajuntament de Barcelona porta fent fa molt temps, e l poli centrisme. Aquesta ciutat ha decidi t que ha de tenir molts centres. Hi ha el centre per antonomàsia que és la plaça Catalunya i e l passe ig de Gràc ia pe rò, a més, cad a barri de la ciutat ha de tenir suficient activitat i ofe rta pe rquè sigu i e ll sol molt ca paç i perq uè la ge nt es desplaci perquè vol no per necess itat.
!lÉs un districte que conec,molt bé. Hi he viscut des de petita i ser presidenta del Consell Municipal m 'ha fet conéixer aspectes més concreis 11
Societat
La regidora confirma que el barri de la Sagrada Família tindrà més equipaments socials i culturals
Tot i que el Pla d'Actuació Municipal per als propers anys
s'està definint, Carme San Miguel ens va avançar alguns dels
projectes que es preveuen al barri de la Sagrada Faml1ia: ''De moment està en marxa el projecte de la bibUoteca dins del
mercat de la Sagrada Família, una residència per a gent
gran al carrer Castillejos, entre Mallot'ca i Provença, un
institut al carrer Marina a l'illa coneguda com a Talbot
'i una instal · lació pendent d'acabar de decidir al que és
l'illa Mirúrgia, on s'obrirà l'interior d'illa pels veïns".
Entre els projectes que ja s'han desenvolupat al barri com
a proves p ilot Carme San Miguel va destacar l'assaig del Dia
Sense Cotxes fent el tram del carrer Provença, entre Lepant i
Dos de maig, cie vianants. San Miguel va assegurar que "s'ha
d'acabar d'estudiar el que pot impUcar convertir aquest
tram en una zona de vianants, pel que f a a l'aparcament
i als serveis on necessitin arribar els cotxes, però ens p lan
tegem fer-ho". També es va mostrar satisfeta de l'experièn
cia del camí escolar engegat per l'escola Tabor i altres enti-
Però per a un districte tan gran com l'Eixample, tres biblioteques o quatre poliesportius municipals són insuficients. Dotar els barris perquè siguin prou capaços es tradueix en un augment dels -equipaments públics? I La lli sta de l que s'ha fe t és important, però quant a temes de poli esportiu s, bibli ote qu es ... és ev id e nt que s' ha de seguir avançant perquè el di st ri cte és molt d e ns. Pe rò ta mb é s' ha n d'utili tza r aque ll s equipaments privats amb els qual? es pugu i arri bar a conven is pe r dona r més fl exi bilitat sempre que es vigili una distri bució co rrecta qu e no crei problemes als equipa~ ments ja existe nts, equ ilibrant l'oferta i la demanda.
Aquest model de ciutat policentrista ajudarà a planificar una ciutat amb
menys problemes de mobilitat, una de les seves responsabilitats actuals com a regidora de Mobilitat i Seguretat?
Sí, e l transport púb li c estava disse nyat inicia lme nt, aquí i a totes les ciutats del món, de manera radial amb un centre des d'on el transport anava a tot arreu. L'esfo rç que s'~stà fe nt ara a la ciutat és que no només existe ixi aquest transport radial ~ ue se mpre obliga a passar pel ce_ntre sinó que existeixi un sistema de xarxa. La línia 9, que fa poc que' s'ha ap rovat, lliga punts de la ciutat sense que calgui passar pe l centre. En aquest sentit tota m i llo ra de l transpo rt públi c qu e no sigui radi al també redunda rà en peneflci de l tram central: .
Com valora la dotació actual pel que fa al transport públic?
tats clel ba rri: "Ha anat molt bé i, segurament, ens serf/irà
pel' expandir-la a altt'es escoles de la ciutat. En aquest
sentit, el barri de la Sagrada Famíha hel estat el pianet·
gràcies a l'interès i l'associacionisme actiu".
Pel que fa a ls problemes d'autoca rs al voltant cie la Sagra
cia Família i a alguns problemes de violència a la plaça , la
regidora va afirmar que "el tema dels autocars s'ha arreglat
fm·ça. Comencen a aparcar als jardins de Marina, excep
te alguns que s'aturen cinc minuts per fet· la foto 'i tornen
a engegar. La situació ha millorat però hi ha coses que,."
si volem que Barcelona es convertei.:'r:i en una c'iutat tu
rística i que es visiti la Sagrada Família, hi han de podet·
arribar; si tants entrebancs els posem no vindran, i ai:xò
tampoc és bo, Hem de mirar que hi accedeixin, però de la
manera menys molesta possible per als veïns. L'assumpte
d'alguns actes de violència a la p laça no és preocupant,
són coses que passen puntualment i la Guàrdia Urbana
no ens les presenta com un dels punts delicats".
Crec que te nim una dotació boníss ima. En el període del 2000 al 201 0 e ns propose m millorar la inte rco nn ectivi tat e ntre els di-, ): 11 (.1,>';' ,'n U" , . fe rents siste mes ge tra ns-
YhlC) r: port i entre les di fe rents lí-ni es de metro , Pe r exe m-
"En contra del que es chu, l'Eixample té molt teixit associatiu. Llúnica cosa és que és un chstricte extens amb cinc grans barris d'estructures associatives chferents 11
ple, a la plaça Urquinaona pots passa r d'un a línia de metro a un a altra¡ ara, e l co m és de poca qu alitat, puj a nt passa di ssos, ba ixant... Hi ha un projécte de millorar tots els intercaviadors f?e rquè siguin més fà~ii;\' pèF t~rí t; ' p~rq'u è si-, I I (~ f •
gui més ag rad a bl e a na r amb transport públic.
TOT CLAROR 27
_ Societat
I la relació entre els diversos sistemes de transport públic?
També hem de fer un es
forç perqu è la parada del
metro i la de l'autobús esti
guin de costat i en aquestes
noves línies ja ho procurem.
És el cas de la línia 10 d'au
tobe,s, que ba ixa de la mun
tanya i passa per Lepant,
Marina ... i que té parada al
costat de totes les estacions
de metro per on passa .
L'Ei xa mple és un di stricte que va patir les conseqüències de la terciarització i de la marxa de molta gent jove ...
Sí. És cert que la gent ha
marxat fora per tenir la ca
seta i l'hortet i és cert que
pot ten ir cases de més me-
"L'esforç que
s'està fent a la ciutat és que no
només existeixi
un sistema de
transport radial
sinó també de
xarxa"
"Hem de mantenir Ilesperit mediterrani que demana
poder viure al carrer gaudir-Io"
Carme San Migl/el conversa amb la seva antecessora al Districte de l'Eixample, Joana Ortega, en el llil/rament dels premis de la Milla de la Sagrada Família 1998
tres al mateix preu però la
qualitat de vida no és mi
llor. S'està produ int un mo
viment, un flux de gent que
torna a la ciu tat i el que
hem de fer és donar-los
aquests metres que no te
nen com a propietat priva
da. Els hem de donar un jar
dí però en espai públ ic.
Per això, la rehabilitació d'interiors d'illa i la recer-
ca de zones verdes, és un .dels capítols que més inversions ha significat?
Sí. És l'aposta de la ciutat,
millorar els espais públics per
què siguin espais de convivèn
cia i mantenir l'esperit medi
terrani, l'àgora que deien els
grecs, que demana poder viu
re al carrer i gaudir-lo.
El Pla per reordenar els negocis que esdesenvolu-
pen a la via pública, com les terrasses i les paradetes , deu obeir a aquesta mateixa idea?
Sí. S'ha de vigilar perquè si
fem un parc o ampliem unes
voreres perquè la gent hi pu
gui passejar, el que no pot ser
"S'està produint un flux de gent que torna a la ciutat i el que hem de donar-los són els metres de
jardí en espai
públic"
és que s'acabi privatitzant per
què hi ha un bar que n'ocupa
un bon tros. Hem d'aconse
guir un equilibri, viure en una
ciutat ha de comportar un ni
vell de tolerància ampl i i Sd
capaços de reaccionar ehtre
tots. I és que en la complexi
tat d'una ciutat com la nostra
s'han d'equilibrar els drets de
cadacun dels ciutadans amb
els seus deures o les necessi
tats en moments de proble
mes.
Concurs
• • -a >- . e a ::I en ----..I: • a A. --U --... .. a
A.
Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra.
El concurs del passat número el va guanyar ...
Alexandra Blanco
Pa rt icipeu-hi env iant- nos la butlleta adjunta per correu (Revista Tot Claror, Sa rd enya 333 , 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urnes situades al contro l d'accés de l'Esportiu Claror o del Pol iesportiu Mun icipa l Sagrada Família.
I~------------------~~ I : ~:r:~Cog"omS~el~;~~ : I Ciutat. ..... ........... ... ..... ... ... .. .. ...... .......... ..... .......... .... OP .... ........ ............ I I Edat .... . Ets soci/a ......... .... Esportiu Claror D PM Sagrada Família D I I ~ I I Qüestionari per al concurs I I I
1. Com es diu el programa que presenta Antoni Bassas a TV3?
2. Amb quin càrrec combina Carme San Miguel la regidoria del Districte de l'Eixample?
3. Quin tema tracta la pàgina 29 de la revista?
Què penses de la revista Tot Claror?
1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
I I I I I I I
Passatem S
per Miquel Garcia
Sopa de lletres
Troba el nom de 10 participants del mundial de Sevilla'99
J B N A T O H C A C
O O L A M E L A C S
R A H U R E A H o T
E l N S E N O J Z
T L E E S MW U T E
E E N E G O R V A V
K C E C D R N U S E
p R E O E A D N T
I O R U S K A E E S
KM G O P S E Z E
Test Demostra la teva cultura
l. Quina ha estat la primera dona espanyola que ha aconseguit l 'or en un munçlial d'atleti sme?
2. En quin equip de bàsquet juga Roger Esteller?
3. Quin temps rècord tenen els 100 metres ll isos mascul ins?
4. Quin f utbolista en la història del FC Barcelona va ser el més j ove a debutar en un partit oficial?
5. E n q u in equip juga e l waterpolista Manel Estiarte?
6. Quin esporti sta espanyol es coneix com "El Niño"?
' I! !.).lna o !,ij.l~S (9 'C¡<lUOI;);')·II: g
:> !l~ IlV (ç , "Olll~N" Op<lJ1WoJ 0 PU l!ll.l J.:1 {p '6L.6 «( ' l~ !.IQ 1!¡\ 1lI!,L (l ·OA. II: JU0 J¡\J lDtJn !N (I :S<l JsodSJU
Troba la parella ' Relaciona les dues columnes ...
B . Maljkovic Caceres
L. Casimiro
S. Scariolo
M. Comas
M. V ukovic
1. Imbroda
TDK Manresa
F. Valladolid
CS Fernando
Unicaja
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? Aranzana
Real Madrid
Pamesa València
5. Què creus que li falta, a la revista?
6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?
'P!IOPC¡¡l!t\ 'd 'UllI!'lUl!.lV :o p
- UClUJ::I SJ ' lJpo.lq uq 'r : 1! ! :l1l~ 11JJ\ eS~U1r.d 'J!AO){Il¡\ '~
: IJSJ,Hl l! ~\J >l G.L 'SIJlUO:) ' ~\J ~ P !.Ipq,\J. Ir.JM 'OIO!.IIJJS 's :SJ.! ::lJ!f:) ·O.l !IU!SI::) '~I :cfl!J!un ';}!h.O){fllJ Y\J ' Y\J :9P" IOS
Universal Studios
hJp:llwww.universalstudios.com
Els amants del c inema cnda vegada poden gaud ir de més i millors webs a la xarxa. UnH cie les més interessants, tot i ser redactada en anglès, és la corresponent a Uni versal Picturcs, una
de les més g rans productores del món. La web ofereix info rmació detallada tant cie les últimes estrenes COI11 cie les pel·lícules en procés de producc ió i dels grans c làssics de sempre.
Centenari d'Alfred
Hitchcock
http://www.hitch.cocklOO.com
En l'any del centenari del naixement d 'A lfred Hitchcoc k no podi a fa ltar una web dedicada al gran mestre del suspe ns. La we b, ta.mbé e n ang lès, aporta una entretinguda i detall ada biografia cie Hitchcock acompanyada de tota mena d 'anècdo tes. A més, ofereix un exhaustiu repàs a la seva obra, ta nt c inematogrà fi ca com televisiva. Una bona manera de rememorar les millo rs e scenes de pe l·lícules com "Els ocells" o "Vert igen".
SYNCRONIZED
JAMIROQUAI SONY MUSIC 1999
Per quarta vegada, la banda britànicaJ amiroquai, liderada pel carismàtic Jay Kay ("l'home búfal"), publica un CD on compagina la passió pels ritmes negres amb "àcidjazz",.fullk i pop, en peces de caràcter evasiu i futurista. Inclou l'exitós sitlgle "Canned heat".
BARÇA, LA PASSIÓ D'UN POBLE
JIMMY BURNS ANAC RAMA-EM PÚRI ES
429 pAG IN E '
El peri odi sta anglès Jimmy Bul'l1s (auto r també de la biog rafia de Marado na La mà de Déu) fa un e ntre tin g ut i c ríti c re pàs a la hi stò ria de l Barça . Co mbin a e l ri go r i les a nècdo te s a mb la perspecti va de l "culé" que viu en la di stànc ia. Una de les mill ors o bres qu e e ns ha depara t e l Cente nari .
EL DOLOR DE ESPALDA
ALEXIS Al\ilZIEV EDITORIAL RO BIN BOOK
238 pAG IN ES
Les formes de vida actuals i el sedentari sme acos tum en a causa r g ran qu a ntit a t de prob le mes d'esquena que poden convertir-se en autèntiques tortures pe r a qui e ls pate ixe n. L'autor ex plica en aquest llibre les causes princ ipals de l mal d 'esquena i dóna consells per e radicar- lo.
ALLYMCBEAL
VONDA SHEPARD SONY MUSIC 1 999
Cada cop és més gran el grup de seguidors de la sèrie televisiva Ally Mcbea~ en la qual la música té un protagonisme notable. De Vonda Shepard, encarregada de posar veu a les cançons, diuen que té una veu viva, molt negra, tant soul com COUtltry.
LA VIDA ES BELLA
RO BER1'O BENIC NI/ VIC ENZO CERAM I
C RUALBO 240 pAG IN ES
Els que va n gaudir amb "La vida es be lla", una de les pel·lícules tri omfadores de la darrera cerimòni a de ls Òscar, tenen ara l'oportu nitat de rev iure la hi s tòri a de Guido , Dora i e l seu fill Giosué , a mb e l llibre esc rit pe l mate ix Ro be rto Be ni g ni , a mb la co l ·laboració de Vicenzo Cerami.
EL LIBRO PARA DEJAR DE FUMAR
Rf\¡\ilÓN SANCHEZ O CAÑA ED ITO RIAL ALBA
172 pAG lNES
El televisiu Ramón Sanchez Ocaña acaba de presentar un llibre amb co nse ll s pe r de ixa r de fum ar, espec ialme nt dirig it a aquell s que ho han intentat algllna vegada i no ho han aconseguit. Un de ls consell s que dóna és practi car esport, ja que això fac ilita e l procés per e liminar l'addicc ió a la nicotina.
LASMEJORES CANCIONES DEL CINE
AUTORS DIVERSOS SONY MUSIC 1 999
Els amants del cinema tenen l 'oportunitat de rememorar la música de les pel 'llcuIes que han fet més fortuna a la gran pantalla.
MEMORIAS DE UNA GEISHA
AR.T HUR COLDEN ALFAGUARA 55 1 pAG INES
Ha estat un dels llibres més venuts dels últims mesos. El tex t, narrat en primera pe rsona (auto bi ografi a fictícia) , desc riu les experi ènc ies d'un a ge isha ll egend àri a a l Ja pó, entre 192 9 i e ls a nys de postguerra, i descriu amb detall la soc ie tat tr adi c io na l japo nesa . L'obra ha rebut molt bones crítiques .
COMER, ADELGAZAR
MICH EL MO NTICNAC MUCH NIK 267 pAGINES
Michel Mo nti g nac va publicar l'any 1987 e l llibre Corner para ade/gazar i va aportar la que seria una de les dietes més seguides dels anys 90. Ara torna a insistir en la idea que és poss ibl e aprimar-se menj ant bé i que les dietes no tenen per què ser pobres en calories.
ANUNGIQS TU
EL MEJOR ALBUM DE MÚSICA DE ANUNCIOS TV
AUTORS DIVERSOS HISPAVOX. 1999
Les empreses i les agències de publicitat cada vegada donen més importància al paper de la música en els espots. Alguns, fins i tot han servit de llançament de molts grups. Aquest àlbum recull la música dels espots més marxosos dels darrers temps.
"La Ciutat de K. Franz Kafka i Praga" al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
"La Ciutat de K. Fra nz Kafka i Praga!! és la te rce ra expos ic ió de l c ic le "Les ciutats i e ls seus escripto rs" qu e CCCB va inic ia r amb "EL Dublín de ] oyce" (1996) i "Les Lisboes de Pessoa" (997). El cicle investiga
la visió que e ls escriptors donen de les ciutats a través de la seva o bra lite rà ri a; una vis ió, d 'altra banda , molt rica, ja que abasta tots els àmbits de la cultura urbana.
"La Ciutat de K. Franz Kafka i Praga" exp lora una altra pare lla indissoluble : Franz Kafka i Praga . Com l'univers de l narrad o r, un de ls més emblemàtics de l segle, l'exposició té moments inquie ta nts . El comissari d e la mos tra, ]uan [ns úa , la d e fineix , mé s que com una exposi-
~ ció, com una ex-
• periència de plaer i coneixement. És una proposta més immaterial que les anteriors, on la imatge, la ll um i la música adquire ixen un
'VOLAVERUNT'
DIR . BIGAS LUNA
El català Bigas Luna torna a dirigir Aitana Sanchez-Gijón, que interpreta en aquesta cinta la duquessa d 'Alba. També hi intervenen Jorge Perugorría, en el paper de Goya, i Penelope Cruz, que és -la "Maja". La cinta promet ser una de les pel'lícules espanyoles més exitoses del nou curs.
"Tresors del Museu de Tervuren. Obres mestres de l'Àfrica Central" ol Centre Cultural Coixa de Catalunya, Lo Pedrera
Les 125 peces exposades a "Tresors de l Museu de Te!v uren. Obres mestres de l'Àfrica Central" provenen de la regió congolesa, a l'Àfrica Central. Aquesta zona de limita el te rritori de la cultura bantú: una regió cultural formada per mú lti ples poble ' que han desenvolupat diversos costums socials i re ligiosos, amb fo rmes d'expressió molt di fe renciades. S'hi inclouen, entre mo lts d'altres, els kuba, luba, pene/e, songye, kele,
hemba, luluwet, kongo, txokwe, zane/e i lega. Totes les peces són propieta t de l Musée Royal de l'Afrique Central de Tervuren, prop de Brussel 'les, funda t e l 1897 pel re i Leopold li de Bèlgica a fi que l'antiga colònia del Congo Be lga fos més coneguda i tingués, ai.xí, més inte rès per a l'economia. La presentació de la col ' lecció d'art està dividida en tres parts: Estadis en e l cicle de la vida; Déus, espe rits i ascendents, i Sobirania i representació .
"El jardí d'Eros. Obres eròtiques de col'leccions europees" ol Palau de lo Virreina i ol Centre Cultural Tecla Solo
"El jardí d'Eros" és una expos ició destinada a mostra r la recurrència de ls fantasmes e rò tics a l ll a rg d 'èpoques i civilitzac ions diverses. La pregunta inicia l que inspira la mostra és si existeLxen o no unes constants en els somnis i comportaments humans en l'esfe ra de la sexualitat. "El jardí d'Eros" és un indret de memòries comparatives no censurades, una zona de passejada med itativa. Pe r damunt de tot, no és convencional i no és un sex-shop. No pretén ser una selecció representativa de tot l'a rt d'ins
p irac ió e rò tica , s inó una se lecc ió o rie ntada. El mate rial exposa t es tà fo rmat pe r 400 obres entre pintures, escul tures, dibuixos, gravats, fo tog rafi es, vídeos i diversos objectes, majoritàriament inèdits, la qua l cosa
"EYES WIDE SHUT'
DIR . STAN LEY KUBRICK
L'.íltima pel' HeuIa produïda, coescrita i dirigida pel desaparegut Kubrick és l'adaptació de la novela d'ArthurSchnitzler Tarumllovelle. El film, protagonitzat per la parella real Tom Cruise-Nicole Kidman, és un thriller sobre la gelosia i les obsessions sexuals d'un matrimoni.
iniciativa museogràfica ment excepci-
"LA HIJA DEL GENERAL"
DIR. SIMON WEST
Pel·.Hcula d'acció i suspens dirigida per Simon West, el director de "Con-Air", amb un gran repartiment d'actors: John Travolta, Madeleine Stowe, James Cromwell, Timothy Hutton, Clarence Williams i James Woods. Tracta de les dificultats i intrigues que envolten la investigació d'un assassinat.
FUTBOL 22 de setembre Lliga cic Campions F On rcclona- fò'i orcntinn Camp Nou
29 de setembre Lliga dc Campions FC Barcelon:l-Ar~ena l
Camp Nou
10 d'ocn.bre Pa ... i! del Centen:ori dd RCI) Espanyol RCI) Espanyol-Sd. Argent ina ESladi O l!íllpic
13 d 'ocn.bre Lliga FC Barcelona-Hea l Madrid
Camp NOli
CICLISME 24 de setembre Vuelta Cicl ista a Espanya
Etapa pels c~lI1'e rs de Barcelona
AUTOMOBILISME 25 I 26 de setembre 24 hores de Barcelona dlAutomobilisme
Circuit de Ca talunya) Montmeló
NATACiÓ 26 de setembre Travessa al Pon de l3arcclona
ATLETISME 24 d'ocn.bre VIII Cursa i Caminada Popular per Collserola
Parc de Collserola
BÀSQUET 2d'ocntbre VI Torneig Ciu ta t de Barcelona de Bàsquet en cadira d~ rodes
Po liesportiu cie l'Espanya I ndu~ tria l
TENNIS TAULA 15 d 'octubre IlLa nit del ping-jJong lf
Casal de Joves cle l Carmel
"THE LOVE LETTER"
DIR. : PETER CHAN
Comèdia romàntica interpreta<1.. .. per Tom Selleck i Tom Everett Scott. A una petita ciutat anglesa arriba una carta d'amor, ardent i sensual però sense signatura. Tots els h abitants del poble la llegeixen intentant descobrir a qui va dirigida i qui l'ha escrita, fet que altera la vida normal de tots ells.
Guia de Serveis i Compres
GESCAT - S.C.C.L. • Assessorament fiscal,
laboral i comptable • Assessori.a jurídica • Dtes. especials als socis de
l'Esportiu Claror i Poliesportiu M uniei pal Sagrada Familia
Rosselló, 431, baixos int. Tel. i fax: 93 455 39 41 08Ò25 Barcelona
MO' :J4!!U'_ ... ESTÈTICA I SALUT
Consulta de Naturopatia-Centre d ' Es tèt ica Dietètica, Plantes Med ic ina ls, F lors de Bac h, Homeo pati a T rac taments integra ls perso na li za ts Drenatge Limfà tic Vodder, Modelil'J.g, Quiromassa tge, Re fl exo logia Podal Facia ls, Depil ac ions, Micropigmentac ió OBSEQ UJ: un trac tament g ratuït a ls soc is de la Fundac ió Claror
Bailèn, 152, baixos. Tel. 93 457 50 45 Som a prop teu. Vine a visitar-nos. Descomptes per als socis.
INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI
• Especialitats: . Acnè . Taques . . Regeneració
• Obessitat i reflexologia
• Terapeutes i quiromassatgistes titulats
INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI
• Grans descomptes a socis i familiars de la Fundació Claror
• No tanquem als migdies
Sicília, 352, baixos.
Tel. 93 207 69 94
PE~UQUERIA ESTETICA TOT ART • Serveis de qualitat a preus molt raonables
Dos de Maig, 200, entl. 3a
Tel. 93 265 82 83
Mr 3IJ':,.-BARRIBElRA
• Entrepans, tapes i vins gall ecs Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85
GRANJA L'ESTONETA • Es morzars, menú quatre opc ions
de di lluns a divendres , 975 ptes., i d issab tes 1.100 ptes.
Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15
LAVINOTECA • Vi ns Fabregat, S.L. • Vins de totes les denomi nac ions d'origen d'Espanya (Penedès, Rioja, Ribera del Duero ... ) Enamorats, 31 (cantonada Padilla) Tel. i fax 93 265 45 89
LA YAYAAMELIA • La cuina de l baca ll à
Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73
XARCUTERIA NEBOT • La millor qua litat al millor preu Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59
APLICACIONES ELECTRICAS ENE, S.A. • Equipament de te lecomunicacions Costa, 16 - 18, local 2 - Tel. 93 254 15 51
.~~0~~"' , nl:¡~'
CETUC
• Accés a tots els títol s oficia ls de pre parador esportiu de l De partame nt d 'E nsenyament.
• Sense titulac ió prè via, COU o selectivita t.
Almogàvers, 68 (Metro: Marina) Tel. 93 300 98 79
EDIFESA- COFAC • Ferreteria profess ional i parament. Còrsega 527 Tel. 93 457 52 49
FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri . • Ofe rtes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat). Tel. i fax 93 436 66 56
&¡.jí.ICj;I , '~' , _
MURAL COLOR • Laboratoris color, revelatges i còpies
normal 6 hores sense recàrrec • Màxima qualitat Mallorca, 502 - Tel. 93 265 72 70
[ili I ~ I ¡·l ;7M,\ i ter, AM INFORMÀTICA
• Venta, actualización y reparación de ordenadores
• Ordenadores p011atiles
• Periféricos: impresoras, monitores, escaner, DVD, CD-ROM, modern fax, tarjeta TV, fax papel normal
AM INFORMÀTICA
• Precios especiales estudiantes y tercera edad en Microsoft y Corel
• Consumibles
• Telefonia móvil: Amena Pack
Mallorca, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84
GESMICRO, S.L. • Ordinadors • C o mpon e nts • Sof tware • T,P.V. Multimèdia • Prog ram ació • X arxes • Inte rne t
• Servei tèçnic
Mallorca, 470 - Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona
• Lo teri a nac ional, travessa, bo no loto , primiti va
Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19
• Som professionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av. Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25
PARQUETSVALLFER • E speciali stes en restaurac ió • Col· locació de tot tipus de parquets • E ncolats, tl o tants , tarima, etc. • Col · locac ió de tot tipus de sòcols Castillejos, 265 Tel. 93 43566 62 Mov. 670 054 728
PlMARC • Marcs a micla • Obra gràfi ca original, pintures i pós ters Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax: 93 436 77 58
II_ ~~:{IJJ 1 ___ _ "- EMBOLlC
• Parc infan til • Festes d'ani ve rsari o dates e pecia ls. • Hores de joc amb piscines de boles. tobogans .. . Consell de Cent, 461 Tel. 93 232 97 OS
Moda esport i vestir unisex. Per la com pra de 10.000 ptes. en producte Beechcrafl, un regal (s i presen teu aq ues t anunc i). Preus de fabrica Marina, 294 - Tel. 93 455 10 24
EMILIA • Roba esport i va - llenceri a • 30 anys al vostre servei Sicília, 334 Tel. 93 457 19 13
MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS • Darreres novetats en sabates i
comp le ments Castillejos, 290 (Rosselló) Tel. 93 347 Ol 44 .
• Llibreria i objectes de regal • Fotocòpies i se rvei de fax • La teva botiga. Obert dissabtes tarda
Rosselló, 384 / Tel. i fax: 93 4S6 S6 17 (Sardenya - Marina)
W PUD"I"'I lA' I
REVISTA TOT CLAROR • El millor mitjà de comunicació per anu nciar la teva empresa Sardenya, 333 Tel. 93 476 13 90
1Cf :}:(ê!.jt-ES MASSA
• Re ¡¡ ls i decoració • Novetats i exclusives • Complements de la llar Còrsega, 504 - Tel. 93 458 93 81 08025 Barcelona
GEMMA AMORÓS JOIERS • Dissenyi la seva pròpia joia • Dissenys i taller propi • Grans descomptes als socis de la Fundació Claror
Mallorca, 482 (entre Cartagena i Castillejos) Tel. 93 232 84 54
E-mail: [email protected]
GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu , 10% de descompte
als socis de la Fundació Claror Còrsega, Sll Rosselló, 396
JOIERIA SANT PAU • Taller propi • De comptes especials als socis de la Fundació Claror Cartagena, 311 - Tel. 93 436 48 10 08025 Bm'celona
PIRULETA • Llaminadures, regals.
articles de festes • Bateigs. comunions, noces Sa rdenya, 331 - Tel. 93 207 02 34 Rosselló, 415
CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMÍLIA
Gabinet de psicologia • Tractaments de fò bies, ansietat,
depress ió, pors, estrès • Grups de ludopaties i addiccions • Mediació en relació matri mon iai • Elaboració d' informes pericials
Castillejos, 259 - Tel. 93 232 34 17 (Hores convingudes)
FARMACIA BRICIO
Nou horari de l'any 1999:
De 9 a 22 hores
FARMACIA BRICIO
Tot l'any
Cada dia
- Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00
• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53
MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC • Plan tille a mida • Protecc ion ' es porti ves Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30
MYSORE • Consulta naturòpata . Reflexologia
podal. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística Rossellò, 431 (ca ntonada Marina) Tel. 93 435 23 40
PSICÓLOGO CLÍNIC O • Daniel Cena R eido, psicoa nali sta • Consulta (horas convenidas)
Sant Antoni Maria Claret, 79, lI' la. 08025 Barcelona Tel. 93 347 84 92
JUAN GIMENEZ E HIJOS, S.L.
• Corte y doblado de chapa
• Estampaci6n metalica en prensas • Soldaduras autogena, puntos de hilo contínuo y tig. metalistería y planchistería
Av. Bellvitge, 314, bajos Tel. i Fax 93 338 19 38 08907 L'Hospitalet del Llobregat
MUDANCES ÀNGEL LLEÓ, S.L. • A qualsevol punt d 'Europa • Guardamobles, Illuntatges i desmuntatges
Roger de F lor, 277 - Tel. 93 457 12 25
UTISAN • Distribució de material elèctric
• Aire condicionat, calefacció, fontaneria
• Xarxes informàtiques
• Automatismes, iJ.luminació
Perú, 140-142 Tel. 93 307 31 54 Fax 93 266 08 15 08018 Barcelona
D1' i~~~ií·]~I' .
LA. BOUTIQUE DEL MOVIL • Teleforua mòbil • Accessoris • Descomptes especials als socis de
l'Esportiu Claror i Sagrada Famil ia
Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona
_ FUNDACiÓ CLAROR
ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA OFEREIXEN 184 CU~ Passat l'estiu, torna l'escola, la feina ... i els cursets d'activitats esportives dirigides que organitzen tant l'Esportiu Claror com el Poliesportiu Municipal Sagrada Família. Divendres 1 d'octu-bre començaran a les dues instal·lacions 184 cursets que permetran, a tothom qui vulgui, iniciar-se, millorar o mantenir el nivell d'algun dels esports oferits: natació, aeròbic, bàsquet, futbol sala, judo ...
Més de 4 .000 persones participaran als cursets d'activitats dirigides que s' impartiran a l'Esp.ortiu Claror (90 cursets) i al Poliesportiu Sagrada Família (94). I és que, a banda de la possibilitat de ga udir ll iure me nt de ls espais, aqu es ts cursets represe nte n pe r a molts la mi ll or opció pe r mante nir una regularitat en la pràctica es po rti va, a més de ls avantatges de fer esport en companyia i de manera di rigida per tècnics especialitzats.
L'oferta d'activitats de l'Esportiu Claror i del Poli esportiu Sagrada Famíl ia és molt àmpli a; hi ha cursets per a persones de totes les edats, gustos i nivells, tant d'activitats aquàtiqu es com d'al tra mena.
El preu dels cursets serà, d'entrada, el mateix que van tenir entre 1'1 de gener i e l passat mes de juny; 1'1 de
34 TOT CLAROR
ARRIBA ELCURS 1999-2000
ge ner de l 2000 se n' a ugmentaran les ta rifes d'acord amb l'IPC.
Esportiu Claror
S'ofe re ixe n 40 curse ts d'activitats aqu àtiqu es, de totes les tipologies i pe r a totes les edats. H i ha, per exe mple, vuit poss ibi litats diferents de cursets de nadons, i vuit més de natació infantil , amb va rietat de dies i horaris.
Hi ha cursos per a gent jove (un o dos di es) i per a ge nt gran, de 60 anys en endavant, (dos dies per setmana, en horari de matí o ta rd a).
Qua nt a natac ió per a adu lts, hi ha 17 cursets di fere nts amb d ive rsos ni vells: iniciació, domin i i perfe ccionam ent. La majori a dels cursos són de dos dies,
. i n'hi ha pràcti ca me nt e n tots els horaris.
A més, hi ha 50 cursets d'activitats no aqu àtiq ues: 19 d 'infa nti ls i 31 pe r a adu lts. Entre les activ itats infanti ls hi ha iniciació es-
portiva, escola de bàsquet, bàsquet, dansa jazz i clàss ica, ta ll e r de tea tre, judo i taekwondo; la majoria es porten a te rme dos d ies a la setmana, a les tardes.
Pol íesportí u
Sagrada Família
S'han preparat un total de 55 cursets d'activitats aquàtiques: 24 infa nti ls (nadons, infantils i gent jove) i 31 per a adu lts i gent gran. Com el Claror, e l Poliesportiu Sagrada Família ofereix un amp li venta ll d'horaris, amb cursets de qu aranta-c inc minuts a primera hora del matí (des de les 7,3 0 hores) fi ns a classes a última hora del vespre (de 21,45 a 22,3 0 h). Cal destaca r les activitats aquàtiques exclusives per a socis (aiguagim i aigua-aeròbic), amb una o dues classes pe r setmana, i al preu de 250 o 500 pessetes al mes, segons e l cas.
A banda d'això, el Poliesportiu Sagrada Família ofereix 39 cursets d'activitats no aquàtiq ues, i n'hi ha 20 d'ac-
tivitats infanti ls (ps icomotricitat, in iciac ió, esco les de futbol sa la i bàsqu et, pati natge, bàdm into n, judo i
J gimnàstica rítmica). La novetat més remarca
ble en relació al programa del curs passat és que s'ha dob lat l'o fe rta de curse ts d'in iciació i escoles esportives per als més petits. Tant pe l que fa a l'iniciació esporti va com al judo, el futbol sa la, la gimnàsti ca rítmica i l'E sco la de bàsqu et (aquesta és una nova activitat al poli esportiu) es presenta una nova franja horàri a, e ntre les 1 7 ,4 5 i les 18,45, (l més de la ja estable rta, de 16,45 a 17,4 : ,
qu e també es mant indrà. Això significa doblar les places d isponib les d'in iciac ió esportiva, per tal que puguin participar-hi e ls joves de les escoles més all un yades del poliesportiu .
Entre les activitats per a adults, des taqu e n e ls set cursets d'aeròbic amb classes de dos dies a la setmana i amb horari s tant de matí com de tarda-vespre . També hi ha un curset amb una sola classe e ls dissa btes al migdia.
A més, n' hi ha de gim nàsti ca de ma nte nim e nt, gimnàstica per a gent gran, ioga i escola d'esquena.
Si voleu més informació o apu ntar-vos a algun de ls cursets, ca l que us adreceu a la rece pció de l'Esportiu Claror o del Poliesport iu Sagr ada Fa mília , segon s e l cas.
_________ FYNDACI6 CLAROR
ETS PER A TOTHOM
PLE
I
DIA CTIVITATS CURSE TS AMB PLACES DISPONIBLES
Esportiu Claror
INFANTILS ADULTS
• Nadons (fein ers migd ies) ortiva (tardes) sq uet (ta rdes) tardes)
• Ae ròb ic • Iniciació esp • Natació (matins) • Escola de bà • Gimnàstica (matins) • Taekwondo ( • Dansa clàssic a (tardes)
Po li esportiu Sagrada Família
INFANTILS ADULTS
• Natació (div endres tarda i • Natació (mati ns) dissabte) • AigLlagim i aigua-ae ròb ic
• Esco les d 'I n ic iaci ó (d e (d ive ndres) 17,45 a 18,4 5) • Gimnàstica (matins)
• Bàdminton • Gimnàstica gent gran • Ioga (d issabtes) • Aeròbi c (divendres tarda,
i dilluns i dimecres matí)
EL 3 D'OCTUBRE, PRIMERA
A DELS AMICS DE LA BICI SORTID
- Els Amics de la Bici de la Fundació Claror ja te
dari de les sortides que faran aquest • nen el ca len
trimestre .
El grup A (format per aquells disposats a fer les
fortes) participarà el 3 d'octubre a la V
lògica Popu lar Barce lona-Sitges, organit
sortides més
Pedalada Eco
zada per la Federació Catalana de Ciclisme.
El 17 d'oc tubre debutarà el grup- B (sortides més
una passejada pels carrers de Barcelona .
ovembre el grup A pedalejarà per l'à rea
y, entre Sant Celoni i Cardedeu.
novembre el grup B es desplaçarà fins a
Badalona.
suaus) amb
El 7 de n
del Montsen
El 21 de
la platja de
El 12 de
per fer p lega
desembre s'uniran els dos grups, A i B,
ts una sortida al Delta del Llobregat.
sats a participar-hi so lament hauran d'es
carte lls informatius que els dies previs a
i haurà a l'Esportiu Claror i al Po liespor
amíl ia.
Els interes
tar atents als
les sort ides h
tiu Sagrada F
,
ELS EQUIPS DE BÀSQUET, FUTBOL SALA I VOLEI TORNEN A L1ACTIVITAT
La temporada 1999-
2000 també comença rà per
als eq uips de les seccions
esportives el primer cap de
setmana d'octubre amb la
disputa dels primers partits
oficials.
Bàsquet Safa-Claror
La secc ió de bàsqu et
Safa-Claror esta rà formada
per més de 300 nois i noies
agrupats en 27 equips, 18 de
masculins i 11 de femenins.
Tots els equips parti cipa
ran en competicions orga
nitzades per la Federació
Catalana de Bàsquet.
El 25 de setembre co
mença ran la ll iga els equips
i nscrits en categories de pre
ferent i els equips sèniors,
i el 9 d'octubre els de cate
goria promoció.
Futbol Sala Safa-labor
La secció de futbol sa la
Safa-Tabor, fru it de l'acord
entre la Fundació Cl aror i
l'Escola Tabor, tornarà a en
trenar i a jugar els partits al
Poliesportiu Sagrada Família.
Tindrà un equ ip sènior mas
culí que, desp rés de l'as
cens de la temporada pas
sada, enguany juga rà a la
Segona Divisió B de la Fe
deració Catalana.
A més, l'Escola d'Iniciació
estarà constituïda per uns 45
nens de 3r, 4t, 5è, 6è de
Prim àri a, i 1 r d'ES~. Els
grup s de 4t, 5è, 6è i 1 r
d'ESO participaran en les
co mpeticions organ itzades
pel Conse ll de l'Esport Es
co lar de Barce lona (CEEB).
Voleibol
També iniciarà la compe
tició a princip is d'octubre
l'equip de vo leibol Safa-Cla
ror. És un equip sènior mas
culí format per socis de l'Es
portiu Claror aficionats a
aquest esport que van de
cidir formar un equip, a mb
el suport de l'entitat, per tal
divertir-se i mantenir-se en
forma. Tot i així, entrenen
amb plena regularitat i par
ti cipen en les competicions
de la federac ió.
TOT CLAROR 35
_ FUNDACiÓ CLAROR
CLAROR I SAGRADA FAMíliA
MillOREN lES INSTAl-lACIONS
Els mesos d'estiu han es
tat aprofitats pe ,' l'Esportiu
Claror i el Poli espo rtiu Sa
grada Família per millorar les
instal·lacions.
Esportiu Claror
S'ha renovat tota lment la
pista d'esquaix: l'antic enta
rimat de fusta s'ha ca nviat
per un de nou de molt bona
qualitat, la paret frontal s'ha
sanejat i condicionat, i s'ha
pintat tot de nou.
La junta de di latació de
les pi stes exteriors s' ha ar
reglat per tal d'evitar les go
teres que en ocasions afec-
taven la sa la de lectura. '
S'ha renova t to ta la
insta l·lació elèctrica del po
liesportiu i s'ha adquirit un
ge nerado r qu e perm etrà
mantenir el 50% de la i l·
luminació de l'equipament
en cas de ta lls d'electri citat.
Pol. Sagrada Família
La instal·lac ió d'un c ir
c uit tancat d e t e lev isió
amb vuit cà meres situades
en diferents espais perme
trà mill o rar la seguretat
dels usuari s, conèixer l' es
tat d'ocu pació dels espai s
i advertir amb rapidesa
qu alsevo l irregul aritat.
També s' ha co l·locat un
equip cl imatitzador d'aire
condicionat a la sala d'aerò
bic de la planta tercera. Res
pecte aquesta planta, a les
pistes exteri ors (pati de l'es
co la Tabor) s' han finalitzat
els projectes per a la insta l·
lació de la marquesina que
suportarà les plaqu es per
captar energia so lar.
A mitjans de setembre es
va co l·loca r un ex pos ito r,
amb els d iferents articles de
merx andising a la venda,
que es troba a l'entrada del
poli esportiu , davant del bar
"La Banqueta" .
REVETLLA DE
CAP D'ANY AL
POLIESPORTIU
SAGRADA
FAMíLIA
La Fu ndació Claror està
estudi ant seriosament la
I poss ibi litat d'organitzar una
gran revetlla de Cap d'Any
la nit del proper 31 de de
sembre al pavelló del Poli
esportiu Sagrada Família.
La idea és fer un sopar
obert a tothom, amb raïm
inclòs , aco mpanyat d'un
gran ball.
Si es co nf irmés l'organ it
zació de la revet ll a, les
entrades es ve ndri en per
antic ipat al Poliesportiu Sa
grada Família i a l'Esportiu
Claror.
•• - LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67
REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO V CONSERVACION
REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO
El proceso de rehabilitación exige uno s amplios conoci
mientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características
. as del edificio.
___________ FYNDACI6 CLAROR
AVANCEN LES OBRES DEL MARíTIM Ja s'ha construït el pou que permetrà captar 11 aigua del fons del mar per omplir les piscines
Els tècnics i les màquines
han treballat de va lent tot
l'esti u per tal que les obres
de construcc ió del Polies
portiu del M arítim avancin
segons el ca lendari previst,
tot i la seva complex itat.
A principis de setembre
ja s'hav ien executat les llo
ses on es reco lza ran totes
les pi scines del centre, s'ha
via sa nejat tota l'estructura
i completat la ci mentac ió i
els murs del cos nou de l'edi
fi ci (foto 2).
S'ha construït el pou
Un element destacab le
és que ja s'ha construït el
pou que permetrà captar l'a i
gua del fons de l mar per
omplir les piscines del cen
tre; les anàlisis de les mos
tres d'aigua captad es pel
pou han donat resu ltats molt
satisfactoris.
La Fundació Claror, que
gesti onarà el Po li espo rt iu
Marítim els propers 25 anys,
co nve rtirà aquest eq uipa
ment situat al passeig M a
rítim de la Barceloneta en
el primer centre de talasso
teràpia de Cata lunya.
El projecte de la Funda
ció preveu que la in sta l·
lac ió, de més d e 4.500
metres quad rats, tingui una
pl anta se nce ra (la p lanta
soterrània) dedicada al trac
tament d'aigües, amb se r
ve is ludi co terapèuti cs i de
relaxació (tal asso teràpia) .
EL PROJECTE SERÀ PRESENTAT EN PÚBLIC
A LA MOSTRA D'ENTITATS DE LA FESTA
MAJOR DE LA BARCELONETA
La Fundació Claror presentarà el projecte del futur
Poliesportiu del Marítim als veïns i entitats de la Bar
ce loneta en la Mostra d'Entitats que es farà amb mo
tiu de la Festa Major del barri , i que tindrà lloc entre
el 25 de setembre i el 4 d'octubre.
La Mostra, també coneguda com a Diadeta, tindrà
lloc el dissabte 2 d'octubre a la plaça Poeta Boscà.
Més d'una vintena d'entitats soci~ l s, cu ltura ls i es
portives de la Barce loneta donaran a conèixer les se
ves activitats en uns estands informatius insta l·lats
per a l'ocasió. A més, durant el dia hi haurà activitats
lúdiques de tota mena.
La Diadeta servirà perquè el projecte del Po lies-.
portiu del Marítim vagi essent més conegut entre els
veïns del barri.
La Fundació Claror estud ia la possib il itat que, a
més d' informar sobre el proj ecte, la Mostra serveixi
per recoll ir les primeres preinscripcions de les perso
nes interessades.
ACABADES LES OBRES DE
REMODELACIÓ" DEL PASSEIG QUE
PERMETRAN ACCEDIR AL POLIESPORTIU
El passeig M arít im de la
Barce loneta prese nta un
nou aspecte perq uè, des
prés de deu mesos d'obres,
l'Ajuntament l'ha acabat de
renovar. La remodelació s'ha
fet en dos nivell s: el passe ig
superior s'ha tornat a pavi
mentar, s'h i han in stal ·lat
pa lmeres i una barana d'acer
inox idable al llarg de tot el
recorregut; a la part inferior
s'ha ampliat el vial fins a una
amplada de cinc metres i
s'han condicionat els "x irin
guitos" . Els dos nive lls, en
jardin ats i dotats de nou
mobiliari urbà, estan co n
nectats amb escales exteri-
ors i accessos per a dismi
nuïts.
Les obres permetran ac
cedir directament des de la
planta soterrània del polies
portiu a la platja, on el cen
tre organitzarà activitats lu
di coes portives. A més, hi
haurà espais de lloguer per
guardar les planxes de surf
dels usuaris.
TOT CLAROR 37
_ FUNDACiÓ CLAROR
LA PISCINA D'ESTIU VA ENREGISTRAR MÉS DE 10.000 usos ENTRE JULIOL I AGOST
Nou CAN CARALLEU FA UN BALANÇ
POSITIU DEL PRIMER ESTIU DE LA NOVA ÈPOCA
S'ha enllestit la primera fase de les obres amb la remodelació de la piscina d'estiu, els . vestidors, el camp de futbot la sala de lítnessi la cafeteria com a accions més destacables.
La remodelada piscina d 'estiu ha estat molt utilitzada
Els efectes de la remode
lació de Nou Can Cara lleu ja es de ixen sentir. A banda del
progressiu ca nv i d'imatge que
produeix l'avanç de les obres,
les instal·lacions han rebut du
rant l'estiu la visita d' una gran
quantitat de persones. Una
dada ho diu tot: en només
dos mesos, juliol i agost, la
remodelada piscina d'estiu ha
enregistrat més de 10. 000
E19 d'octubre està prevista la inauguració dels espais remodelats en la primera fase de les obres, coincidint amb les festes del districte de Sarrià-Sant G€rvasi
38 TOT CLAROR
usos, comptant l' Cls fet pels
abonats, per les persones
que han adqui rit una entrada
pun tual, els col·lectiu de ca
sals d'estiu externs i els dels
casals d'estiu propis. La piscina d'estiu va ser
inaugurada el 28 de juny
després d'una profunda re
novac ió.
Acabada la primera fase
de les obres
A banda de les obres a la
pi sc ina, durant l'estiu s' ha
treballat de va lent per actu
ali tza r a fons la globali tat de
les insta l·lac ions existe nts.
El mes de juliol es va n
renovar fo rça els dos vesti
do rs ex iste nts i s' hi v a n
instal·l ar armariets guarda
robà; tambées 'va col ·locar , 'I I ¡
~~a carpa sobre' l'edifi Ci de
vestidors per a la pràctica
d'activi tats dirigides. A més, aeròbic (4 bicicletes, 1 cinta
es va renovar la tanca peri- de có rrer, 2 steps i 1 rem),
metral de l recinte i se'n va n de musculac ió (n'hi ha per
millorar els accessos . treba ll ar tots els grups mus
culars), i pes lliure (ba rres, Edifici principal discos, corretges, etc.) .
L'ed ifi ci principal ta mbé Altres espais
ha estat sotmès a profun
des reformes, amb la remo- En el moment del tanca-
delac ió de l ba r-restaurant a me nt d'aqu esta ed ició se
la pla nta baixa i l'e mplaça- seguia treba ll ant per instal·-
ment d'una sa la de fitn ess i lar la gespa artificial al camp
musculació a la superior.
El bar-ca fete ri a presen
ta ara una moderna i reno
vad a im atge o n, a més
d'esmorza rs i bere nars, tro
bem una va ri ada ofe rta de
plats per a dinars i so pars.
Cada dia s'ofere ix un menú
di fe rent al pre u de 1. 200
pessetes. La gestió va ser
adjudicada, després de va
lo ra r les dife re nts ofertes
prese ntades al co ncurs, a
l' e mpresa La ie, a mb un a
àmpli a ex pe ri è nc ia e n e l
sector de la restaurac ió.
A la pl anta superi or, la
nova sa la de fitn ess, amb
una superfíc ie de 250 me
tres quadrats, està equipa
da de mane ra equilibrada
amb màquin es de t re ba ll
La cafeteria presenta ara una moderna imatge.
Gestionada peri 'empresa , Laie, ofereix una gran
varietat de plats.
de futbol i construir una pis
ta amb tres ca rrers d'entrp
na ment al voltant, alhora que
es fe inejava per remodelar
les pistes de tennis. A prin
cipis d'octubre es preveu que aqu estes acc ions est iguin
enllestides per ta l d'iniciar
les activitats dirigides de tem
porada. Aleshores s'iniciarà la
segona fase de les obres de
remodelació.
___________ FYNDACI6 CLAROR
ACTIVITATS DIRIGIDES DE TEMPORADA A CAN CARALLEU
TENNIS I ACTIVITATS DE
MUNTANYA PER A TOTHOM
Els socis de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Sagrada Família gaudeixen d'un 20 per cent de descompte en totes les tarifes
El proper dilluns 4 d'oc
tubre serà una data impor
tant en la història de Nou
Can Caralleu: serà el dia en
qu è s' ini ciaran les classes
co rresponents als cursets
d'activitats d iri gides de la
temporada 1999-2000.
Després de les activitats
d'aquest est iu , Nou Ca n
Caralleu ofereix més de xx
cursets dirigits per tècnics
especialitzats: xx activitats
per a infants i joves i xx per
a adults.
Les activitats de munta
nya i el tennis es perfi len
com l'oferta més especia li t
zada de la in sta l·l ac ió . A
més, Nou Can Cara lleu ofe
rirà una gran varietat d'acti
vitats espo rtives infantil s,
per als adu lts i per a la gent
gran.
Activitats de muntanya
Represe ntaran l'aposta
més innovadora de l'equ ipa
ment. I és que Nou Can
Cara lleu esdevindrà, des del
4 d'octubre, l'única insta l·
lac ió de Barcelona a oferir
uns cu rsets d'entrenament
i preparació específica per
als practicants d'esports de
muntanya. (vegeu reportat
ge de les pàgines 18 i 19).
Amb la supervisió d'un
equip de professionals del
Ce nt re Excursionista de
Catalunya i la direcció de
Ri card Vila (entrenador, per
exemple, d'Araceli Segarra
o Ferran Latorrel, els cur
se ts estan ad reçats als
amants de la muntanya ,
practiquin l'esport que prac
t iquin, i independentment
de l nivell de coneixements
o propòsits.
Per aquest motiu hi hau
rà deu grups diferents de
treball segons el nivell i ob
ject iu s dels cu rsetistes: hi
haurà grups d'iniciació, de
perfeccionament, d'alt ren
diment i competició, a més
A-banda dels cursets d'activitats dirigides, Nou Can Caralleu organitzarà lligues internes de futbol, futbol sala, futbol 7, bàsquet i tennis
d'altres grups per a treballs
personali tzats i per a vete
rans.
Depenent del grup de
treball hi haurà diversos cur
sos de dos dies per setma
na, i altres que farah neces
sària l'ass istència cada dia.
El treball es durà a terme al
gimnàs, a la sa la de fi tness
i en diferents espais a l'a ire
lliu re .
Tennis
Una altra de les grans
apostes de Nou Can Cara
ll eu pe r a aq uesta tempo
rada seran els cu rsets d e
tennis. N'hi haurà per a tot
hom, petits i joves, iniciats
i no iniciats.
Per a infants s'ha previst
una Escola d'Iniciació.
Les c lasses en tots e ls
casós seran de vuit perso
nes com a màxim en el cas
dels infants i de quatre en
e l de ls adults. Els ad ults,
però, també podran optar
p r rebr cl asses individu
als, o en grups de 2 o 3 per
sones .
La instal·lació té quatre
pistes de quick que han es
tat modernitzades aqu es t
estiu .
Escoles esportives infantils
Els petits i joves podl'a n
tr iar entre un ampli venta ll
d'activitats per ini ciar-se o
perfeccionar-se en diferents
es po rts.
Per tal que els més pe
tits s' iniciïn de manera pro
gress iva en el món de l'es
port, s'han organi tza t l'Es
cola d'Ini ciació, les Escoles
esportives de bàsquet , fut
bol, futbo l sa la i voleibo l.
L'Escola de Futbol serà co
o rdin ada tècni cam ent pel
Centre Parroquial de Sarrià.
En tots els casos hi haurà
d os entrenaments se tm a
nals i la disputa d'un partit
o rga nitza t pel Co nsell de
l 'E sport Esco lar ci e
Barce lona .
A més, hi hauran les es
mentades escoles de mun
tanya i de tennis per als més
petits.
Activitats per a adults
Es faran cursets de con
dicionament físic, aeròbic,
ta i- tx i, ioga, actitud postu
ral i activitat física per a gent
gran. A més, s'organitzaran
cursos quadrimestrals de
balls de sa ló.
Més informació: Nou Can Caralleu
Carrer dels Esports, s/n 08017 Barcelona Tel. 93 203 78 74 Fax 932800210
Http://www.bcn.es/c1aror
TOT CLAROR 39
_ Fets i gent
ENRIC COROMINAS, PRIMER PRESIDENT DE L~SOCIACIÓ DIENTITATS PER A LA GESTiÓ DE Nou CAN CARALLEU
Carles Targa
Enric Corominas és un esportista veterà que ha practicat molts esports, però especialment vela .i muntanya. Aquest esperit fa que es mostri entusiasmat pel projecte del Nou Can Caralleu. Està molt satisfet que s'hagin recuperat aquestes velles instal· lacions tan arrelades al barri de Sarrià i que es projectin en el futur com un complex modèlic.
És una tarda ca lorosa del
mes d'agost. Ens trobem amb
Enric Co romin as, pres ident
de l'Associació d 'Entitats per
a la Gestió de Can Caralleu.
Presenta un aspecte molt sa
ludable, colrat pel sol del mar
i la muntanya, dues de les se
ves grans passions. Tot just fa
no massa hores era a Zermatt
(Suïssa), davant per davan t de
la paret del Cervin, al qual no
ha pogut ascend ir per causa
d'una lesió.
Enric Corominas i Vi la va
néixer a Barcelona l 'a ny
1936. És ll icenciat en Ciènci
es Econòmiques per la Uni
versitat de Barcelona i treba
lla com a em presari en diver
sos sectors. Ha ocupat diver
sos cà rrecs i nstitucionals, per
exemple: va ser president del
Ce rcl e d ' Economi a, i de la
seva Fundació, i president de
la Comiss ió de Control de la
Ca ixa d'Estalvis i Pensions de
Barce lona. Des de 1994 és
president del patronat de la
Fundació de la Univers itat
Ramon Llull i des de maig
presideix l'Assoc iació d 'Enti
tats per a la Gestió de Can Ca
ralleu.
Enric Corominas ha estat i
és un esportista consumat. Ha
practicat molts esports, so
bretot ve la (va ser ca mpió
d'Espanya de ve la en la clas
se vaurient ) i muntanya (ha
puj at tots els mass issos de
3000 metres dels Pirineus del
vessant espanyol des del Ba
lai tus fins a la Pica d 'Estats) .
Aquest esperit fa que estigui
entusiasmat pe l projecte del
Nou Ca n Cara lleu des dels
ini cis. Corominas està con
tent que s' hagin rec uperat
aq uestes ve ll es i nsta l·lac ions
tan arr e lad es al barri de
Sarr ià i que es transformin
en un complex modern i mo
dèlic per a la pràctica espor
tiva dels socis del Centre Ex
cursion ista de Cata lunya, la
Fundació Claror, la Comu
nitat Universitàri a de la URL i
dels ciutadans en general. Està
conveçut que els membres de
la URL disposaran d'un lloc
idoni per trobar-se. D iu que,
ja que es tracta d'una univer
sita t qu e no té un ca mpus
unive rsitari conjunt, el fet de
poder d isposar d 'aquest es-
"Espero que la Comunitat Universitària de la URL trobi a Can Caralleu un espai idoni perfer universitat"
pai comel se rvi rà per fer uni
versitat.
Després de cinc anys al
capdavant del patronat de la
Univers itat Ramon Llull , es
mostra satisfet de la marxa de
la Universitat perquè respon
a unes expectati ves ga irebé
impensa b les fa nou anys
quan es va crear, tant pel que
fa a nombre d 'estud iants (ac
tualment 13.500) com de ti
tu lac ions (39). Considera
que la URL ha de segu ir tre
ballant ri gorosament per fa
cili ta r una fo rmació prestigi
osa i de la màxi ma qualitat,
estretar encara més les relaci
ons entre la unive rsitat i l'em
presa i mantenir un alt grau
de compromís en el se rvei a
la societat.
URGÈNCIES ' Ferrocarr il s Genera litat .......... 93 205- 15- 1 5 Diputació BCN .............. .. ..... ... 9.3 402 -22-22 In fo rmac ió carre teres ............. 93 204-22-47 Aeroport del Prat ................... 93 30 1 -39~93 Serveis Socials ............ ............ 900.30 -90-30 Correus ...... .. .. .. ........ ....... .. ....... 93 3 18-38-3 1
Urgències mèdiques ................................... 061 Ambulànc ies Creu Roja .......... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrd ia ................................. O I O Bombers General itat .......... .. ... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ...... : .......................... 080 Bombers BCN comarques ......................... 085 Mossos d'Esquadra .......... ...... .. 93 300-22-96 Po l ic ia .. .. ................................ .... ................. 09 I Guàrdia Urbana BCN ............... ................ . 092
HOSPITALS H. Sant Pau .............. ................ 93 291-90-00 H. Del Mar ...................... .. ....... 93 22 1-.10-10 H. Clínic .. ......................... ........ 93 454-70-00 H. L'Esperança ..... ........ .... .. ..... 93 285-02-00
ESPORTS Es port iu C laro r .... .. ........ .. ........ 93 476- 13-90 Poliesportiu Sagrada Fam ília. 93 435 05 66 Nou Can Caraneu .................... 93 203 78 74 Servei d' Informació Esportiva ................................ .. 93 432- I 9-92 Agenda d'Activitats .... ...... ...... 93 48 I -00- 2 1 Fed. Cat. Bàsquet ............ .. ...... . 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ........................... 93 318-26-16
SERVEIS H. Vall d'Hebron ..................... 93 418-34-00 H. Sant Joan de Déu ................ 93 203-40-00
Fed. Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .................... 93 301- 82-70
In f.Me tropo litana ........................ .. ........... O 10 Protecc ió Civi l ...... .. ........ .... .. .. 93 3 19-25-00 CENTRES OFICIALS
Fed. Cat. Futbol ........ .. .. ...... ..... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ...................... 93 200-53-55
Accidents en carretera ............ 93 352-6 1-6 1 Ajuntament BCN ..................... 93 402-70-00 Consell Esport Escolar RENFE .............................. ........ 93 490-02-02 Generalitat ..................... .. ........ 93 3 15- 13- 13 de Barcelona (CEEB) .... .... .... 93219-32-16
1\
PLATAfORM~ Solidarltat
ClARO~ COoperaCl0
Què és la Plataforma 017 Claror? "0'7 Claror" és una plataforma de solidaritat creada
per la Fundació Claror. El seu objectiu és
desenvolupar projectes de cooperació, ja sigui
d'àmbit internacional o de l'entorn més proper.
"017 Claror i Nicaragua" La Plataforma "0'7 Claror" va assumir, el passat meS
de febrer, el manteniment de 55 nenes en situació
d'alt risc que ara viuen en un centre escolar i
internat anomenat "Hogar La Recolección" a
Nicaragua. De manera indefinida, "0'7 Claror" hi
destina 180.000 pessetes mensuals que inclouen la
contractació de dues educadores que se'n fan càrrec
de Ja bona api icació del programa.
Apunta't a la Plataforma 0'7
i participa directament en els
nostres projectes.
Col· laboraràs en el
manteniment de 55 nenes
del "Hogar La Reco/ección ",
a León, Nicaragua, amb una
aportació trimestral
de només 1.000 pessetes.
Com podeu col'laborar-hi? La coHaboració econòmica amb la plataforma és
voluntària i oberta a tothom. Podeu fer-ho amb un
mínim de 1.000 pessetes trimestrals.
A més, podreu participar en l'avaluació, selecció i
seguiment dels projectes en què es decideixi
actuar, començant pel de Nicaragua.
Si esteu interessats: Fundació Claror Sardenya, 337, entresòl, 2a.
Telèfon: 93 4761390
Fax: 93 47613 91 FUNDACiÓ CLAROR