Revista Claror Sports nº17
-
Upload
fundacio-claror -
Category
Documents
-
view
250 -
download
6
description
Transcript of Revista Claror Sports nº17
REVISTA DIESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
Preus especials als socis i familiars de la FUNDACIÓ CLAROR
1 a Visita, consulta i revisions la Visita ortodòncia (aparells correctors) Urgències / revisions periòdiques Fluoritzacions Radiografies intrabucals Higiene bucal (neteja) + Revisió Extraccions simples
"Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" 3.000 Ptes. 2.000 Ptes.
i un 20% de descompte a la resta de tractaments !
BARCELONA (I) - C/Sardenya 319 baixos - Tel. 93.4570453 BARCELONA (11) - C/Calàbria 251 baixos - Tel. 93.4394500
BARCELONA (I) • Sardenya 319 bal~os BARCELONA (11) • Calàbria 251 baixos SABADELL· Sant Joan, 23-311r1" MANRESA· M. J. Verdaguer 15 baixos MADRID · Sor Angela Cruz 35 baixos
Tel. 93.4570453 Tel. 93.4394500 Tel. 93.7275396 Tel. 93.8774597 Tel. 91.5710002
MATARO · lIuro 90 baixos CORNELLÀ· M. J. Verdaguer 6 2n3a GRANOLLERS· Av. S. Esteve 86 3r4" VALÈNCIA· Gran V. M. Turia 37 baixos BADALONA· Av. Mart! Pujol 254 baixos
Disposem d'una financiació a la seva mida NO TANQUEM PER VACANCES
Tel. 93.7577181 Tel. 93.4741932 Tel. 93.8793228 Tel. 96.3517350 Tel. 93.3894331
, Empresa Col·laboradora amb la "FUNDA CIO CLAROR"
s u M LA PORTADA Revista Tot Claror
Núm. 17 III època
Desembre 1998-Gener 1999
À R I
Les altres portades
OPINiÓ 2. Articles d'opinió de Pedro Andreu, Jaume
Uauradó i Núria Borràs La Vinyeta, per Forges
4. Enquesta: "T'agradaria que els equips de futbol tinguessin més jugadors del planter?"
ENTREVISTA 6. Pere Sust, Secretari General de l'Esport de
la Generalitat de Catalunya
SALUT 10. Guia d'exercicis per reduir el mal d'espatlla
DIETÈTICA 12. La dieta i l'exercici per a persones amb dia
betis
ENFORMA! 15. Prepara't abans d'anar a esquiar
POLIESPORTIU 19. L'esport per a tothom a Catalunya 22. El plaer de jugar a bàdminton
24. GUIA DE SERVEIS
SOCIETAT 27. Som solidaris els catalans? 28. La realitat de les Fundacions a Catalunya
30. LLIBRES 30. INTERNET: les ONG 31. AGENDA D'ACTIVITATS 32. PASSATEMPS 32. CONCURS
NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 35. Campanya de solidaritat amb els afectats
de Centreamèrica 36. Finalitzen les obres de l'Esportiu Claror 37. El Poliesportiu Municipal Sagrada Família
edita la seva primera Guia del Soci 38. Activitats de Nadal per a petits i joves
FETS I GENT 40. Dani Sanchez, campió del món de billar.
ENTREVISTA A PERE SUST
L'actual Secretari General de l'Esport de la Generalitat, Pere Sust, fa set mesos que va arribar al càrrec. Des d'aleshores ha hagut d'afrontar qüestions tan delicades com la reforma de la Llei de l'Esport, el finançament de les instal·lacions esportives o la problemàtica de les seleccions catalanes. A l'entrevista ens parla d'aquests i altres assumptes.
PREPARA1T ABANS DIANAR
A E~QUIAR A hores d'ara ja ha comen~at a nevar a molts indrets del Pirineu. Es per això que Tot Claror us proposa una sèrie de consells pràctics i exercicis per comen<sar la temporada amb un estat físic envejable i no acabar-la abans d'hora a causa d'alguna lesió.
LIESPORT PER A TOTHOM A CATALUNYA
Cada cop és més gran el nombre de persones de totes les edats i condicions que practiquen activitat física d'una manera lliure, se!J.ons motivacions estètiques, mèdiques o per pur lleure. És el que coneixem com a esport per a tothom. AI reportatge d'aquest número parlem de l'estat de la qüestió.
TOT CLAROR
6 :'\ ~.
\ 1,..'
~ ···..,.1
ENTREV'~·l·· . A PERE"
., .. ".,.1 ,., .... _., .. "."
. n9",a¡¡¡,¡,"i!¡¡
L'ESPORT PER A TOTHOM Barcelona acull el Vllè. Congrés Mundial
* . i.
_ ()pl~·01~·~Ó ________________________________________ _
Revista Tot Claror
Tercera època Número 17
desembre 1996 - gener 1999 Tiratge: 13.000 exemplars
Paper reciclat Dipòsit legal: B 26124-64
Sardenya, 333 06025- Barcelona Tel. 93 207 06 40 FAX 93 207 77 35
Entitat editora
Sardenya 337 Entresòl 2a. 06025 Barcelona Tel. 93 207 06 40 Fax 93 207 77 35
E-mail: [email protected] Web: www.bcn.es/claror
PRESIDENTA
Joana Céspedes
SECRETARI
Jordi Cabanes
DIRECTOR GENERAL
Joan Itxaso Paternain
DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:
Núria Borràs
DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMILIA:
Eduard Franco
Revista Tot Claror
CONSELL EDITORIAL:
Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell ,
Sergi Larripa.
DIRECTOR:
Sergi Larripa
REDACCiÓ:
Ester Benach
TRACTAMENT INFORMÀTIC :
David Fernandez
CORRECCiÓ LlNGülsTICA:
Ariadna Viñas
PUBLICITAT:
Josep Lluís Vide
COMPOSICiÓ I IMPRESSiÓ:
PCGràfic Bertran, 40
06023 Barcelona IMGESA
Sant Adrià de Besòs
DISTRIBUCIÓ:
Mencor
TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.
2 TOT CLAROR
Pedro Andreu Psicòle!1 de l 'Esporl i Oireclor del Servei d'Esporls de 111 [Jniversillll de Bllrcelonll
Decàleg vàlid per a j òrq!osd'al
tres clubs, excepte el punt 10.
1. Ser culer no hauria de ser
mai un obstacle per po le r
pensar per tu mateix.
2. Gaudéix de les victòries i
relativitza les derrotes. En l'es
pon es pot guanyar o perdre i
el segon és el primer dels qui
no han guanyat.
3. Pensa en les fabu loses
quantitats del món del futbol i
contribueix amb opinions mo
derades però fonamentades a
resituar un "entorn" que se'ns
escapa, als ciutadans de peu.
4. Si quan guanyes ridiculit
zes extremadament e l j òrofo
contrari , la por que e l te u
equip perdi s'agreuja per la
factura que saps que el con
u'ari et passarà a tu .
Com ser un bon culer i no morir en
l'intent
5. Procura que les teves
opinions sobre el Barça (pre
sident, directius, jugadors, sec
cions, etc.) siguin més o meyns
sembla nts tant si es guanya
com si es perd.
6. Fomenta tot el que et ge
neri sentiments positius, fins i
tot la derrota del teu rival més
directe (innombrable), en el
convenciment que ell té dret
als mateixos sentiments, amb
la qual cosa no podràs moles
tar-te quan ell s'alegri de les te
ves derrotes.
7. Valora:
a) Els resultats esportius des de
diversos punts de vista i perío
des més o menys amplis. L'úl
tima derrota o victòria no ha
de distorsionar una u·ajectòria.
b) Els fets objectivament, amb
independència dels sentiments (positius o negatius) que t' ins
piren les persones que els rea
litzen. 8. La premsa i els mitjans de
comunicació no només infor
men, també opinen, cosa molt
correcta sobretot si es pot dife
renciar el que és infOImació del
que és opinió. En qualsevol
cas, no oblidis mai el punt nú
mero 1.
9. Recorda sempre que tu no ets el Barça, ni tampoc ets
millor ni pitjor perquè el Barça
guanyi o perdi. Pot caure 't ma
lament però mai afectar-te per
sonalment.
10. Sempre trobaràs motius
per sentir-te orgullós del Bar
ça, pensa que altres clubs no
en tenen tants .
________________________________ ()piruó
Jaume Uaurad6 PresMenl del Fòrum Sumj/ier
i de lu Plulu/ormu Pro-Seleccions Cululunes
Les seleccions catalanes no són una utopia
La Plataforma . Pro-Selecci
ons Catalanes que presideL'{o
pretèn aconseguir el reconei
xement oficial de les selecci
ons nacionals catalanes per
tal que puguin participar en
competicions oficials. La nos
tra associació està integrada
per diferents entitats civils i
col· lectius ciutadans i li do
nen suport una majoria de
partits polítics catalans , la
Unió de Federacions Esponi
ves Catalanes (UFEC) i el Co
mitè Olímpic (COC).
Per fer que la nostra fita
esdevingui una realitat, el pri
mer que cal fer és modificar
l'actual Llei de l'Espon perquè
legalment concedeixi repre
sentativitat a les seleccions ca-
talanes. El que ens proposem,
doncs, és recollir les firmes
necessàries per p01tar la nos
tra iniciativa al Parlament ca
talà. Amb 65.000 signatures en
tindríem prou, però volem ar
ribar al mig milió, amb l'ob
jectiu de demostrar que la
proposta té el suport d'una
gran majoria de catalans.
Els membres de la Platafor
ma defensem l'existència de
seleccions esp01tives catalanes
perquè les considerem un dret
fonamental de l nostre país.
Creiem que no es pot legislar
Campanyes de solidaritat Núria Borràs Dkec/oru de l'Espur/iu Cluror
Fa pocs dies, en una reunió a la Direcció d'Espons de l'Ajuntament de Barcelona, se'ns va plantejar als diversos representants de les instal'lacions esportives municipals la panicipació en una campanya de solidaritat amb els països afectats per l'hura
cà "Mitch". La resposta va ser positiva i unànime. És una decisió molt imponant, tot i que s'ha demostrat en moltes ocasions la capacitat
de la societat civil per donar supon a regions, països, persones, quan es troben en una situació catastròfica com aquesta.
Insisteixo, és prou primordial com per tenir en compte que la campanya aglutinarà instal 'lacions municipals i privades, que a la mateixa reunió ja es van proposar fórmules per donar continuïtat al potencial solidari que engloben aquestes entitats ... , qui sap si algun dia ens trobarem amb els "Esponistes sense fronteres".
En qualsevol cas, dos adveniments: 1. No caiguem en el parany de convenir una campanya de solid~\'üat en una campanya
d'imatge. 2. Deixem que cadascú faci la feina que coneix: les ONG el treball sobre el terreny i les
instal ' lacions esponives cohesionar un col, lectiu molt ampli que proveeixi els recursos necessaris per donar supon als que ho necessiten: els d'aquí i els d'allà.
en contra de la voluntat de tot
un poble i, en el nostre cas, no
es poden prohibir unes selec
cions volgudes i desitjades per
la gran majoria le catalans.
Amb 65.000 signatures en tindríem prou, però volem arribar al mig milió.
Però per si el sentiment del
poble català no fos un argu
ment suficient, estem conven
çuts que hi ha milers de raons
que avalen la nostra deman
da. El bagatge històric de l'es
port català és inqüestionable,
però, a més a més, es dóna la
circumstància que d'altres ter
ritoris que no estan constituïts
com a estats compten amb
se leccions esportives que
competeixen oficialment. És el
cas de les seleccions d'Irlanda
del Nord, País de Gal · les, Es
còcia, Anglaterra, Illes Feroe,
Puerto Rico, Hong Kong o
Palestina. Per què , doncs,
Cata lunya no pot aspirar al
mateix dret?
Per tot això convidem a tots
els ci\ltadans d'aquest país a
mobilitzar-se i donar supon a
la Plataforma. En breu comen
çarà la campanya de recollida
de firmes i esperem que tot
hom vulgui col· laborar-hi. Ara
és el moment de demostrar que
les seleccions espoltives cata
lanes no són una utopia.
TOT CLAROR 3
_ ()pi=ru=O~4 __________________________________ __
ENQUESTA
Creus que els equips de futbol haurien de tenir més jugadors del planter?
ELISEU DIEZ 19 anys
Sí. M'agradaria perquè crec que la gent s'identifica més amb l'equip quan són jugadors catalans o almenys nacionals. Ara potser hi ha menys gent interessada en el futbol perquè hi ha massa estrangers.
Envieu-nos les vostres opinions!
També per E-mail : [email protected]
Animeu-vos-hi!
Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu algun article d'interès general sobre algun fet esportiu, social o cu ltural que us interessi i el veureu publicat en ·aquesta pàgina. Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soci ·i un te lèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resum ir-les o extractar-les quan es consideri oportú.
4 TOT CLAROR
JOSÉ HITA 60 anys
PEPÓN ENRíQUEZ NATALYA INNESS ANNA BIENZOBAS 25 anys 27 anys 32 anys
Sí. Crec que tenim massa estrangers. Amb dos o tres que juguessin ja n'hi hauria prou, perquè estan perjudicant el treball dels jugadors d'aquí.
Sí. Penso que ca ldria estimular el treball dels nois del planter i que no hi hauri a d'haver tants jugadors estrangers. Tot i així, si hem acceptat la sentència Bosman l'hem d'assumir.
Sí. Crec que se' ls ha de donar una oportunitat, sempre que demostrin que tenen la qualitat suficient.
Sí. Hau rien de donar més importància a la gent d'aquí i fomentar més la feina dels nois del planter per fer- los més competitius davant els estrangers.
Seleccions catalanes: una qüestió sentimental
No em poso nelviós quan
juga la selecciÓ espanyola, ni
sento tina especial emoció
quan fa algun .gol, cistella o
marca atlètica, no sento res,
res de res, només una total i
saria indiferència.
El meu interès per la crea
ció de seleccions nacionals
catalanes és un tema senti
mental. És per aquest motiu
que no entraré a valorar el fet
que no cal ser un Estat per
teni r una selecció pròpia o
que la nostra estructura fecle
rativamerit superi en escreLx
moltes de les seleccions reco
negudes com a tals. Només
vull parlar de sentiments, dels
meus i dels d'una gran col·
lectivitat de gent que, com jo,
no senten res quan, al so de la
música de l'himne espanyol,
veuen com lentament s'hissa- espanyol, el sergent de torn
la bandera "roja y gualda" . em deia que si em tornava a
Aquesta bandera no la sen- sentir parlar català em "fotia
to com a meva a causa de vi- un puro". Quan veig la gran
vències p ròpies amb l'Estat accep tació que tenen e ls
Espanyo l. Per posar uns "Vidal Quadres" a l'Estat, o
exemples , puc explicar que quan la Cope, amb tots els seus els meus pares se les van veu
re magres fa uns quants anys
per trobar una escola on s'en
senyés el meu idioma patern i
matern. No entenia res quan,
per Eurovisión, pensant-me
que era espanyol, només "ens
representaven" cantants en un
idioma que no era el meu o
quan veia sorprès que, en el
documental previ de presen
tació del país, només hi havia
noies vestides de flamenc i
l'espectacle patètic dels toros.
I no comprenc res quan ob
servo perplex que en la supo
sada Cambra de representa
ció territorial (el Senat) no es
permet parlar en català , o
quan a la mili, servint l'exèrcit
tertulians, retransmet els par
tits de la selecció amb aquell
sentiment tan patriòtic.
No puc pe1tànyer a la ma
teixa selecció que la gran ma
joria d'espanyols, ja que pen
so que ells no m'accepten tal
com sóc i, en conseqüència,
m'han pres tot sentiment fa
vorable a la selecció.
És per aquest motiu que
defensaré de tot cor i amb tota
la meva força la creació de
seleccions nacionals catala
nes. Sobretot des que la que
era la meva pròpia selecció
està deixant de ser progressi
vament "més que un club".
Dani José i Serra
No ajornis la teva il.lusió
EN PIEZAS Y MANO DE OBRA
II
TAY® 350 MULTIMÈDIA SÈRIE REDDIS annb processador
Intel® Pentiunn II®
Ajorna només el pagament Emport~ ... te/t ar~ ¿'~)G d/tUftd ~ tru merDS
UJm- et ttt>Ú ~ar (al Cl>mptlÚ D a.- terHtiItM J.
-BARCELONA • Roger de Flor, 125. T.: 93 265 11 07
• Provença, 485. T.: 93 436 51 38
L'única cadena de botigues d'infonnàtica amb més de 200 Punts
de Venda a Espanya i Portugal.
Consulta preus i altres botigues
BEEPal902 100 501 Internet: http: //www.datalogic.es
r~~33~ JIl
UNITS PER L'ESTALVI -
_ Entrevista
Pere Sust, Secretari General de l'Esport de la
Generalitat
N'hi ha prou amb fer una ullada al seu currículum per veure que en Pere Sust ho ha fet gairebé tot, al món de l'esport. "Una mica més i neixo en una pista de bàsquet, ja que era on estava la meva mare quan va sentir els dolors del part", diu orgullós. Després de tota una vida dedicada a l'esport, Pere Sust es dedica a dirigir l'esport català en condició de Secretari General de l'Esport, càrrec que ocu pa des de fa set mesos.
«AFORTUNADAMENT, L1ESPORT CATALÀ ÉS
MOLT PLURAL»
Quan vostè va arribar a la Secretaria General, el 10 de març d'aquest any, va declarar que tenia tres objectius bàsics: negociar la nova Ley
del Deporte a Madrid, modificar la Llei de l'Esport a Catalunya, i resol-
6 TOT CLAROR
Entrevista: Sergi Larripa
dre el finançament de les instal·lacions esportives que es va acordar el 1994. S'ha avançat en els tres punts?
La qüestió del f inançament de les
instal'lacions esportives catalanes és un
tema que tirem endavant. Vam acordar
una inversió de 4.000 milions per a re
modelar i constru ir noves instal·lacions.
Se n'estan fent, i algunes ja són pràcti
cament acabades. Has de pensar que,
des que sóc a la Secretaria General de
__________________ Entrevista
l ' Esport, cada 12 di es inauguro una
instal·lació. Cada 12 dies. I ara, tal com
anem avançant, aquest termini de 12
dies es va reduint. No ens enganyem,
quan venen períodes electorals tothom
que té interès s'hi esforça una mica
més i inaugurem més coses.
Hi ha un retrat robot del tipus d'insta¡'¡ació que ara mateix s'està inaugurant a Catalunya?
No. No, perquè mira : hem inaugu
rat dos camps de futbol, tres de rugbi ,
dues piscines cobertes, una pista d'at
leti sme, pi stes pol iesporti ves, du es
sales petites de barri , vestidors, millores
d ' il ' luminació, hem posat prim eres
pedres ... No hi ha un retrat robot ti
pus . Hi ha molta vari etat d ' instal ·
lacions perquè, afortunadament, l'es
port català és molt plural.
Una altra qüestió és la de la Ley del Deporte de Madrid.
S'han fet negociacions i hem avan
ça t molt, però tenim en aquest mo
ment dos temes penjats. On ens tro
bem més estancats és en el tema de
les seleccions catalanes. I un altre tema
que no estava tan clar, però que jo crec
que sí que tindria solució, és el de la
representació de les federacions cata
lanes en el si de les espanyoles. Això
de banda, hem arribat pràcti cament a
un acord en relació a les societats anò
nim es esportives, i hem progressat
molt en altres qü esti ons que poden
semblar menors, i que són de desen
volupament de la pròpia llei: assump
tes de seguretat, de dopatge, de vio
lència en l'esport. . .
I quant a les modificacions de la
«Madrid haurà d'acabar negociant el tema de les
seleccions catalanes»
Com està el tema actual de les seleccions catalanes? El tema es mou en tfes vies diferents: la política, la jurídica -que és la via de
les lleis- i, arribat el cas, la judicial. En què consisteix la via política? En intentar negociar amb el Govern de Madrid. I encara que ens diguin que
no, insistirem fins al final sense descartar que hi hagi acord. Fets que abans semblaven impossibles ara ja no ho semblen. Em penso que podrem seure en una taula i parlar-ho.
La via jurídica? Aquí és on entra tot el treball de la Plataforma o de l'advocat belga Dupont,
amb qui estudiem la possibilitat que pugui col, laborar un advocat català. Es tracta d'analitzar el cas especlÍic de cada federació internacional. Fins ara se n'han examinat cinc, i totes semblen coincidir en què no només accepten estats sinó que també accepten territoris amb una autonomia. La Federació de futbol és potser la més punyent, perquè demana, per aprovar-ho, el vistiplau de la federació del país d'origen, tot i que la resta no plantegen. aquest tema. Per tant, una possibilitat és que les federacions catalanes exigeixin directament reconeixement internacional. Però, és clar, això no ho faran si no tenen la certesa que els digUin que sí, o si estan disposades a denunciar als tribunals les federacions que no les reconeguin.
I vostè estaria d'acord, arribat el cas, que les federacions anessin als tribunals a lluitar per les seleccions catalanes?
Home, a mi no m'agradaria que passés això. M'agradada que poguéssim solucionar-ho abans per la via legislativa o per la política. Pcú tant, aquest seria l'últim camí que adoptaríem.
CURRíCULUM VITAE
• Pere Sust i Sagau va néixer a Barcelona el 28 de novembre de
1941.
• Enginyer Industrial • Entrenador Superior de bàsquet
PERE SUST, ESPORTISTA
• Jugador de bàsquet de primera divisió amb el CB Laietà i el CE
Sant Joan-Maristes.
• Preseleccionat per alsJJOO Roma 60 amb la Selecció Espanyola.
• Jugador de la Selecció Catalana de Bàsquet.
• Campió d'Espanya juvenil , de segona divisió, i absolut amb el CE
Sant Joan, Laietà i Universitari.
PERE SUS:r, DIRIGENT
• President de l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport
• Vocal de la Junta de bàsquet del FC Barcelona
• President de la Federació Catalana de Bàsquet
• President de la Federació Espanyola de Bàsquet
• Vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol
• Vocal del Comitè Executiu del Consejo Supe~ior de Deportes
• Membre del Comitè Executiu del COOB 92
• President del Comitè Organitzador dels Campionats del Món de
Bàsquet absolut 1986, femení jú
nior 1989 i dels Europeus femení
absolut 1987, cadet masculí 1989
i júnior femení 1990.
• Fundador de l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport, Asso
ciació Catalana d'Entrenadors de
Bàsquet (núm.}) i Escola Catala
na d'Àrbitres de Bàsquet.
• Membre de la FIBA i de la Comissió Europea.
• Patró de la Fundació del Bàsquet Català.
TOT CLAROR 7
_ Entrevista
La visió que de l'esport
tenim a Catalunya és
totalment diferent de la
que es té a Madrid.
Llei de l'Esport de Catalunya? A co mença ments de novembre
una tramesa informava tota la gent del
món de l'esport de l'avantprojecte de
les modificacions de la Llei . Es farà tot
un treball de visites a moltes entitats
per conèixer una mica opinions, per
reco llir idees i aplegar projectes. De
moment, tot això ho plasma un docu
ment de seixanta pàgines i escaig.
Durant els set anys que va passar a Madrid, va advertir una visió dife-
rent pel que fa a l'organització de l'esport?
Sí. La visió que es té de l'esport a
Catalunya és absolutament diferent res
pecte de Madrid i la resta d'Espanya.
Aquí l'esport va de baix a dalt i a Madrid
Comentaris de la reforma de la Llei de l'Esport de Catalunya
Simplificació de la burocràcia "que els clubs han de fer amb les administraciànS públiques, acceptació de l'adscripció d'entitats que no són estrictament esportives: fundacions, empreses, entitats recreatives, etc. que estan escrites en altres registres".
Creació del Consell Català de l'Esport "com un organisme autònom per a la societat civil. Permetrà que les decisions es prenguin en comunió amb tot de representats d'ajuntaments, clubs , federacions, universitats, etc que conformarien aquest Consell. És un tema important. "
La regulació de la professió. "Ens trobem que moltes entitats que tenen instal ' lacions no tenen tècnics titulats. Hi ha persones amb bona voluntat però sense la formació adequada." .
Regulació de la inspecció d'instal·lacions. "Necessitem que les instal ' -lacions estiguin en condicions, no només des del punt de vista sanitari de les piscines, que és el que ara més tenim regulat, sinó en relació a altres aspectes. Hi haurà un nou règim d'inspecció que permetrà inspeccionar i sancionar."
llei de Jurisdicció Esportiva. "Fins ara enteníem la justícia esportiva, per posar un exemple, com la capacitat de sancionar qui ha insultat un àrbitre. Però al món de l'esport estan sorgint dues menes de situacions noves. Primer, les relacions clubs-federacions. Ara, els conflictes clubs-federacions acaben als jutjats, i ens semblà que hauríem de tenir una figura intermèdia- el Tribunal de l'Esport -que resolgués aquests conflictes. I segon, pel que fa als clubs, hem de regular la relació esportistes-socis-clubs: garantir jurídicament qüestions com els vots de censura o l'expulsió d'un soci en un moment determinat".
El paper de les federacions . "Considerem com a categoria de llei uns assumptes que teníem 'només codificats en termes de decret, una mica com han fet els bascos, Es tracta de determinar les facultats de les federacions catalanes per inscriure's o no a les espanyoles o a les internacionals, en quina mesura poden participar en competicions, i de respectar sempre la seva condició de federacions en tant que entitats privades amb estatuts propis."
8 TOT CLAROR
La nova Llei de l'esport
ha de garantir
instanacions en
condicions i amb tècnics
titulats.
de dalt a baix. No vull dir que no hi
hagi excepcions, Hi ha clubs importants
a tot arreu, clubs socials que tenen
moltes seccions i que, per tant, tenen
aquesta, diguem-ne, "gènesi" catalana,
una concepció més europeista de l'es
port. Però, en línies generals, l'esport
només el fan des de dalt, l'Ajuntament,
les Diputacions. ,. Hi ha una gran debi
litat d 'estructura de clubs.
Tot el contrari que a Barcelona. És clar. El moviment que hi ha a
Barcelona d'instal·lacions esportives, de
fundacions, d'entitats sense afany de
lucre, és una concepció que no hi exis
teix fora d'aquí. A Barcelona hi ha un
Claror, un Europòlis, UBAE o Dir. A
Madrid , enca ra que hi ha entitats
d'aquest tipus, no tenen, ni de lluny, la
potència de les d'aquí. És impensable
concebre-les en altres llocs, amb aques
ta concepció moderna de l'esport.
Aquest és un dels fets diferencials.
Digui-me'n algun altre. A Barcelona tenim un capital
esportiu que moltes vegades no
coneixem. Jo, després de tants anys,
no el dominava, i crec que encara no
el conec prou. I potser marxaré sense
fer-ho del tot. És tanta la varietat de
______________________________________ )gnttevista
gent que fa esport i de tantes diferents
mane res, amb tanta dedicació i esforç
pe rsonals, que no ens ho podem arri
bar a imaginar ... i és gent que no està
censada! Crec que un dels moviments
més importants que han generat e ls
Jocs Olímpics ha estat bàsicament la
incorporació de gent que no fa esport
de competició.
És el que s'anomena"esport per a tothom".
Sí, sí, sí. Jo penso que l'esport, per
definició, ja és per a tothom. Però sí és
cert que cada vegada és major el nom
bre de pe rsones que fa esport o activi
tat físi ca amb motivac io ns mèdiques,
estètiques, o pe r pur lleure. Els factors
mèdics cada cop tenen més pes, però
no he m d'oblidar e ls qui volen fer es
port senz illament pe rquè vole n estar
més primets per lluir e l cos a la platja.
També són esportistes. I després hi ha
e l fenomen de la gent gran, que abans
no feia res i ara vol fer exercici. És en
definitiva un nou concepte de l'esport
absolutament modern i novedós, i que
es dóna a Catalunya.
li!' Revisió optomètrica gratuïta li!' Montures primeres marques li!' Vidres correctors primeres marques:
INOO, ESSILOR, ZEISS, HOYA ... li!' Tot tipus de lents de contacte li!' Líquids manteniment lents contacte li!' Primeres marques en ulleres de sol
És bo i necessari crear
una Unió de l'Esport per a
Tothom a Catalunya.
Trobarà el seu lloc aju
dant moltes entitats.
En relació a tot això, ara mateix s'està produint un moviment d'entitats que promouen una Unió de l'Esport per a Tothom a Catalunya. Quina opinió li mereix?
Es vol crear una Unió de l'Esport per
a Tothom . Hi ha d ifere nts grups en
aquest moment que estan treba llant
plegats amb aquesta concepció de for
mació, de fer un servei comú a tota la
gent que practica esport.
Penso que és molt bo que es creïn
entitats, que s' inte rcanviïn idees, que
es facin aportacions positives d irigides
a la gent que rea li tza activitat física i
espo rt. És abso luta me nt necessa ri ,
enca ra que no cal regu lar-ho perquè
aquestes pe rsones no necess ite n re
gulació sinó assesso rame nt.
Per tant, vostè donarà suport a aquesta Unió de l'Esport per a Tothom de Catalunya?
Sí. Penso que té e l seu lloc, co l·- ..
laborant amb les entitats, que és com
es planteja; la seva creació és un e n
ce rt. Que col·labo ri amb les e ntitats,
que e ls orienti sobre trenta mil aspec
tes, que ajudi e ls esportistes. Sobretot
amb un criteri que sigui dirigit a la gent,
perquè totes i cada una de les perso
nes, amb diferents o bjectius, han de
tenir e l suport d'aquestes entitats, de
la mateixa manera que l'esport fede
rat o l'esport de competició té la seva
i;; implantació i organització mitjançant
~ les federacions esportives.
SOCIS ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA
FINS 30% de DESCOMPTE* ~excePte en productes ofertats
Pregunles moll personals
• Una ciutat per viure-hi? Barcelona.
• Un lloc on anar de viatge? La Polinèsia.
• Un llibre per llegir? Els llibres d'assaig, on es barregen estadístiques, experiència, projeccions de futur ...
• Una pel'lícula de cinema? "Qué bell o es vivir" o "Lo que el viento se llev6".
• Un mitjà per estar informat? La televisi6 per la immediatesa, però quan vols aprofundir en un tema, el diari.
• Mar o muntanya? S6c un home de mar però m'agrada molt la muntanya.
• Un plat per dinar? Uns rovellons amb all i oli.
• Un cantant o grup musical? Verdi, Mozart, Beethoven .. . , música clàssica.
• Un esportista? Joaquim Blume, un súubol de l'esport català.
• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Joan XXIII, Cristòfol Colom.
• Què valora més de les persones? L'honestedat i l'empenta.
• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Si tingués una vareta màgica, que totes les grans bosses de fam i misèria se solucionessin.
• Dretes o esquerres? És un concepte antiquat.
• Què s'enduria a una illa deserta? La família.
• Un desig confesable? Que l'esport català arribés molt amunt.
València, 539 Tel. 93 232 67 65
_ Sa=l=ut~ ____________________________________ __
GUIA O-EXERCICIS
PER REDUIR EL
MAL O-ESPATLLA
Per: Albert Giménez, llicenciat en Medicina
Anomenem tenonitis a la inflamació dels tendons del cos humà. Es pot donar a qualsevol part del cos, canell, turmells .. ," , però el més freqüent en els esportistes és patirIa a l'espatlla. Independentment de la intensitat del dolor sempre és molest sofrir-la. Per això us oferim una sèrie d'exercicis senzills i consells pràctics per pal ·liar-lo.
La cintura escapular o pectoral és
formada per tres ossos parells: el torà
cic, que rep el nom de clavícula; l'omò
plat o l'escàpula; i l'os húmer. El con
junt d'aquests tres ossos és el que ser
veix dE! sosteniment a les extremitats
superiors. En aquesta part del cos, per
tant, es troben una complexa sèrie d 'ar
ticulacions i unions que es combinen
en un complicat patró de lliscada,
CONSELLS PRÀOICS
EVITEU:
• Fer coses si la mà ha d'estar per sobre del nas.
• Fer moviments que provoquin dolor, sobretot si són repetits.
• Girar el braç excessivament quan ens vestim.
oscil·lació i rotació per produir un mo
viment coordinat.
La postura erecta i la marcada mo
bilitat del cinturó escapular tant en les
activitats de la vida diària com en la
• Portar, aixecar, estirar o empènyer gran pesos. • Dormir sempre sobre el mateix costat. • Esports on s'hagi de moure molt el braç, com el tennis, el frontó, el bàsquet,
la natació en els estils de crol o espatlla • L'aixecament de pesos: ...
PROCUREU:
• Aixecar els braços sempre per davant. • Fer la feina diària amb els braços per sota de l'alçada del coll. • Aplicar gel sobre la zona dolorosa durant 5 minuts i després calor durant 10
minuts. • Fer banys de relaxació i nedar només fent braça.
10 TOT CLAROR
pràctica d'exercici físic condueixen a
una degeneració dels tendons i els tei
xits adjacents.
Un dels símptomes d 'aquesta de
generació o desgast dels tendons és el
mal d'espatlla, sovint causat per una
sobrecàrrega d'aquesta articulació. En
el cas de la tenonitis d'espatlla també
es poden sentir altres noms com Peri
artritis, Síndrome subacromial, Espat
lla dolorosa, etc., sense que general
ment siguin coses diferents.
La causa més freqüent de la infla
mació és la sobrecàrrega del treball diari
que han de realitzar els músculs de
l'espatlla; de vegades els traumatismes
(cops, torçades) poden representar
l'inici del dolor.
L'edat també és un factor a tenir en
compte, ja que el procés natural de
desgast dels tendons comença a partir
dels 30 anys, i un tendó gastat resis
teix menys les sobrecàrregues de la
seva funció normal i s'inflama amb
més facilitat.
Les següents recomanacions inten
taran evitar que les sobrecàrregues de
l'espatlla empitjorin l'actual procés
dolorós. El que no poden és curar o
rejovenir el tendó gastat però sí millo
rar la qualitat de vida.
Els exercicis exposats a continuació
s'haurien de realitzar dos cops al dia,
en sèries de 30 vegades cada sessió.
És important saber que l'execució dels
exercicis no ha de causar dolor i és
recomanable fer-los davant d ' un mi
rall per controlar millor la posició.
________________________________________ Sruut
~ ,..... u :::¡ ÇCi
Exercici 1 : El coixí
laxeu-vos, sense perdre-la, durant 12 segons. Transcorregut aquest període de relaxament, torneu a fe r força, i així successivament fins arribar a les 30 repeticions.
Col 'loqueu un coixí entre el braç i e l cos mantenin t les espatlles a la mateixa alçada. Feu força amb el braç, tot pre ment e l co ix í contra e l cos. Al mateix temps, intenteu fer baixar el colze cap a terra.
Quan hagu eu adoptat la postura feu força durant 6 segons . Després re-
Exercici 2: Estirar els braços
Amb els braços al costat del cos, estireu-los pro jectant les mans avall , com si volguéssiu tocar el terra. No heu de baixar les espatlles. En aquesta posició heu de romandre durant 6 segons i, abans de tornar-hi , relaxar-se durant 12 segons.
Exercici 3: La cadira
Asseguts a una cadira de cara a l'espatller, poseu-hi les mans i premeu-lo cap al pit. Altre cop, heu de passar 6 segons fent força i 12 rela.'Cant-vos abans de començar una altra repetició.
Les espatlles han d'estar relaxades, ja que la força s'ha de fe r amb les mans. L'exercici no ha d'ocasionar dolor.
Exercici 4.: El pèndol
Arrepengeu-vos sobre una taula amb el colze sa i deL'Ceu caure l'alu'e braç. Un cop adoptada la postura, move u e l braç e ndava nt i endarrere com si fos un pèndol. La mà ha d'estar sempre mirant endavant i si es vol es pot agafar algun objecte, sempre que no pesi més de mig quilo.
Us proposem una sèrie de recomanacions generals que poden evitar que el dolor augmenti. Tot i aixL si en el termini d'un mes encara sentim el mateix mal o veiem que creix, caldrà consultar el traumatòleg o fisioterapeuta.
L'afortunat és un dels clients de l'oficina de St. Antoni M. Claret que utilitzen la Llibreta 1 Plus
s: Caia Madrid lliura un Honda CR·Y a Jose .Luis Rodríguez del Pino Caja Madrid va lliurar el dia 5 d'octubre de 1998 un cotxe model Honda CR-V a J.Luis 'Rodríguez del Pino, un dels seus clients de l'oficina 9223, la que l'entitat té al carrer St. Antoni M. Claret núm.139 de Barcelona, corresponent al sorteig celebrat durant el mes de setembre entre els clients de l'entitat que tenen una Llibreta 1 Plus. Aquest sorteig té lloc cada divendres des del dia 22 de maig passat i fins a finals d ~any. Consisteix a mantenir un saldo
Moment en què el senyor Bienvenido Slllíll , director de zona, fa lliurament al senyor J.Lluis Rodriguez del Pina, el client que ha estat guanyador d'aquest sorleig, del .flamant model Honda CR-V en presència del director de l'oficina, Xavier Sarrà.
reflecteixi el compte els divendres de cada mes. AI final del mes es realitzen els sorteigs (dos cotxes cada divendres) amb l'avantatge que els premiats puguin tornar a optar als sorteigs posteriors si continuen complint-ne els requisits . La Llibreta 1 Plus de Caja Madrid admet qualsevol domiciliació de càrrecs o abonaments, i ofereix un interès major que les llibretes d'estalvi ordinari i amb una liquiditat immediata. L'abonament d'inte-
d'almenys cinquanta mil pessetes a la Llibreta 1 Plus cada divendres, amb les quals s'obté un número per a participar; així s'obté major puntuació com més saldo
rès es realitza semestralment, amb una remuneració des de la primera pesseta i sense comissions per administració i manteniment.
902.24.68.10 Ens trobarà molt a prop seu: http://www.cajamadrid.es
Provença, 427 - 431 Castillejos, 248
CAJA MADRID Pg. Sant Joan, 135 St. Antoni M. Claret, 139
_Dietètica
LA DIETA I L1EXERCICI
PER A PERSONES
AMB DIABETIS per Susana Varela Diu, infermeru i educudoru per u Iu sulut
La Diabetes Mellitus és una malaltia que es manifesta amb un augment de glucosa (sucre) a la sang. Aquest augment es deu a la falta d'hormona pancreàtica insulina o a la seva acció insuficient. La millora de l'estat general i l'eliminació dels símptomes de la diabetis s'aconsegueix amb la normalització de la glucosa de la sang.
El tractament adequat per prevenir
o frenar bona part de les complicaci
ons tardanes de la diabetis es basa en
tres aspectes bàsics: seguir una dieta
que limiti i reparteixi els hidrats de car
boni; prendre hipoglicemiants orals
(en diabètics tipus 11) o insulina (dia
bètics tipus I) i practicar ,exercici físic.
D'aq uests tres aspectes bàsics el
més important és l'alimentació.
El metge, infermera o educador han
de proporcionar, junt amb una pauta
de medicació, una dieta adequada. Per
12 TOT ClAROR
això cal controlar la quantitat de calories i evitar l'augment o la disminució
excessiva de pes, la proporció i el ti
pus de sucres; el repartiment dels hi
drats de carboni al llarg del dia, i la
proporció dels altres aliments.
Es considera ideal la dieta mediter
rània si es prenen les quantitats per
meses en un règim per a diabètics i,
pel que fa als productes "per a dia
bètics", cal anar amb compte a l'hora
d'introduir-los lliurement a la dieta per
què també tenen sucre.
Els aliments grassos no intervenen immediatament en el creixement del sucre a la sang però el seu consum excessiu resulta perjudicial.
Com disminuir el colesterol a la
sang?
1. Aprimar-se en cas d'obesitat, reduir la ingesta calòrica diària.
2. Limitar els aliments rics en colesterol, com les vísceres, el rovell d'ou, els formatges grassos, la mantega i eIs crustacis.
3. Reduir el consum de greixos saturats (que augmenten el colesterol a la sang), com el porc, el xai, eIs embotits i el cacau.
4. Augmentar el consum de greixos insaturats (que disminueixen el colesterol a la sang) , com els olis vegetals i el peix blau, perquè l'organisme no pot fabricar-los.
5. Alimentació sana i equilibrada rica en llegums, arròs, pasta , patates, fruites, verdures i hortalisses.
6. Exercici físic.
Si la glicèmia, o nivell de glucosa a
la sang, no està ben controlada es cre
men greixos per obtenir energia. És
per això que la Diabetes Mellitus va
associada a modificacions del coles
terol i que malalties com l'arterioes
c1erosi apareixen abans en les perso
nes diabètiques. Davant d'aquest risc
és convenient conèixer la xifra de co
lesterol, almenys un cop l'any.
Un altre factor imprescindible és
reduir els greixos de la dieta. Els ali
ments grassos no intervenen immedi-
I/
És important fer -se una
revisió mèdica completa
i exposar al metge les
característiques de Pacti
vitat física que durem a terme.
atament (directament) en el creixe
ment del sucre a la sang però el seu
consum excessiu resulta perjudi cial.
Fer exercici
Per a la pràctica d 'exerci ci és im
prescindible que la diabetis estigui
compensada, si no els riscos seran
més notoris que els beneficis.
Els símptomes de la diabetis des-
compensada són, a grans trets: la mic-
ció freqüent i excessiva, l'augment de
la set i la gana, la disminució impor
tant i ràpida de pes, el cansament, la
irritació i picor cutània i genital i les
infeccions de repetició.
Per a una persona diabètica, abans
de començar la pràctica habitual
d'exercici és necessària una revisió
mèdica que inclogui un electrocardi-
ograma i una prova d'esforç per evitar
complicacions.
Ca l informar el metge del t ipus
d'esport, freqüència, intensitat i du
ració en què es vol realitzar. Si és con
venient, ell mod ificarà el tractament
per adaptar la dosi d ' insulina prèvia a
l'exercici o indicar un suplement d'hi
drats de carboni per evitar l'hipoglicè
mia o baixada de glucosa a la sang.
Si el tractament es basa només en
la dieta no hi ha risc d'hipoglicèmia,
però si és insulínic o amb antidiabè
tics orals es pot produir la baixada de
sucre a la sang durant les 24 hores
següents a l 'exe rcic i. Aleshores ca l
augmentar el número de controls gli
cè mics. Generalment es prendrà un
suplement de menjar abans d'iniciar'
l'exercici, de 10 a 20 g de carbohi
drats, equivalents a una peça petita
de fruita o a 30 g de pa, per cada hora
d 'activitat que anem a realitzar.
Cal iniciar l'activitat esportiva amb
un escalfament suau i progressiu, de
manera que ens permeti adaptar el
treball al sistema cardiovascular sense
alteracions brusques i prevenir lesions
musculars. AI final de cada sess ió
d'entrenament dedicarem un temps
a realitzar exercicis de relaxació i fle
xibilitat per tornar els paràmetres nor-
i
Beneficis de l'exercici físic
1. Redueix el nivell de glucosa de la sang i millora l'acció de la insulina i el control de la diabetis.
2. Disminueix el risc de malalties cardiovasculars.
3. Afavoreix la reducció del pes en cas d'obesitat.
4. Augmenta e l co les tero l bo (HDL) i disminueix el dolent (LDL).
5. Augmenta la força i la massa muscular.
6. Millora la qualitat de vida, aixf com l'autoestima.
7. Fa minvar l'ansietat.
mals de funcionament al sistema car
diorespiratori .
No oblidem mai una correcta higi
ene de la pell, amb aigua tèbia i sabó
neutre, assecar bé els peus i els plecs
cutanis i ap licar crema hidratant quan
la pell estigui perfectament seca, per
evitar infeccions. La roba d'esport i,
especialment, el mitjons han de ser
de cotó.
Recomanem sobretot ca minar, el
ciclisme, la natació, el footing i el ball.
La intensitat sempre serà moderada i
hi dedicarem una hora o hora i mitja
cada dia, uns tres cops per setmana.
És important recordar que els pacients
insulinitzats han d'evitar esports de risc
j a que l 'augmentari en co nsiderable
ment. Si el metge no ho contraindica
poden practi car qualsevol esport amb
uns resultats molt similars als d'una
persona sana.
Especialitats en: sarsueles (per encàrrec), rap a la marinera, lluç a la donostiarra, musclos a la cervesa, fideuàs, arrossos, etc. Cava propi.
Menú migdia 1.100 ptes (cafè inclòs). de dilluns a divendres
LEPANT, 280 Barcelona 08013 telèfon: 93.435.63.41
especialistes
en complements
pur Iu pràcticu ,
iJe ta nataci6
15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS , SO-CIS FUNDACIO CLAROR
Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..
~IXAMPL~ C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu
Sagrada Família)
"
______________________________________ 1Enfonma
ESQUIAR Per: Andreu Falguera,
professor de manteniment físic
L'esquí alpí és un esport de risc, per
això ca l realitzar un acondicionament
físic el més acurat possible i ser cons
cients en el moment de sorti r a la pis
ta de quin és el nostre nive ll per no
acabar la temporada abans d'hora a
causa d ' una lesió.
Per aconseguir-ho és molt impor
tant que a l ' hora de plantejar-nos
l'acondicionament físic es compti amb
l'ajut d'un preparador que ens acon
se lli en el tipus i les caracte rístiques
de l 'entre nament i que ens orienti
segons el nostre estat actual.
Tot i així, mai serà sobrer que co
neguem quines són les parts del cos
que més haurem de treballar i com
ho hem de fer.
L'entrenament
L'esquí alpí requereix un desenvo
lupament de qualitats fís iques com la
força, la flex ibilitat, la res istència i la
velocitat. Cal centrar l'entrenament en
la musculatura de les extremitats in
feriors i de la cintura pèlvica. La resta
de la musculatura la treballarem se
gonse l paper i la importància que
pugui arribar a tenir en la realització
de l'activitat esportiva, a més d'evitar
possibles desequilibris muscu loesque
lètics .
Abans d'entrar de ple en la sessió
d'entrenament al gimnàs, així com en
el descens de les pistes, ca l fer un
bon escalfament. No hem de pen
sar en el període d'escalfament com
en un temps que perdem se nse es
quiar sinó com la preparació indis
pensable per a esquiar tota la tem-
porada minimitzant els riscos de lesió.
L'esca lfament ca l que estigui
d'acord amb la intensitat, el sistema
d'entrenament, la quantitat i qualitat
del grups musculars, i amb altres as
pectes com la temperatura ambient,
_ tItJ lIIIIIIJfS
INSTALACIONES DOBLE R, S .L. ALEMANIA, NAVE 5 . MONTIGALA
08917 BADALONA (BARCELONA)
TEL. 93.465.77.47 - FAX 93.465.79.11
TINGUEU EN COMPTE QUE •••
1. Cal evitar en tot moment sobrepassar els angles articu lars. Sobretot en aquelles articulacions molt febles.
2. Els moviments sempre els haurem de tenir controlats.
3. Després de cada entrenament cal deixar un espai de temps per fer una tornada a la calma amb exercicis que permetin descarregar les tensions musculars i articulars
4. És important que la musculatura fiO perdi funcionalitat o que quedi molt congestionada. Això limitarà les ganes d'entrenar el dia següent i minvarà el nostre rendiment.
5. Un entrenament continuat i p lanificat proporciona la capacitat d'assolir els propòsits amb seguretat, amb menys perill de lesions i amb la satisfacció personal de la feina ben feta.
el nivell de l'entrenament o el grau
de d if icultat de l'activitat esportiva.
En genera l, però, hau rem de reali t
zar un treball cardiovascular i un altre
dedicat a treballar la mobilitat art icu
lar amb moviments suaus i controlats
(estiraments). Un cop fet l 'esca lfa
ment ja es pot passar a l'entrenament,
dividit en t res grans grups: la fase de
treball global, l'específic i el concret.
Aquest últim el deixarem per treba
llar amb el monitor especialista i so
bre el terreny, els altres dos els po
drem treballar al gimnàs.
Els grups musculars per treballar en
la part global i l'específica són els ma
te ixos. És la defi ni ció del moviment
concret el que permetrà passar d'una
incidència global sobre el múscul a un
moviment més se mblant al que es
realitzarà després en pista (específic).
Entrenament global
Concretament treballarem tota aque
lla muscu latura que ens aj uda a man
tenir en una posició correcta els ma
lucs i les extremitats inferiors (quadrí
ceps, bíceps femoral, dorsals, lumbars,
la musculatura glút ia, l' abductora i ad
ductora de les extremitats inferi ors ... ).
Pel que fa a la muscu latura de les
extremitats su peri ors treballarem, de
manera ge nera l, e l pectoral
l ' abdominal. Aquestes parts són im
portants per estabi litzar el moviment
de manera global durant els desplaça
ments a pista i per evitar les pato logi
es d'espatlla i de cane ll que també
tenen un grau d ' incidència notable.
En el quadre 1 podeu trobar alguns
dels exercicis més destacats i les con
dicorts en què s'han de fer.
Entrenament específic
En la fase de força dirigida o especial
ca l combinar els exerc icis establerts
amb d'altres que millorin la capacitat
cardiorespiratoria.
Per aconseguir-ho caldrà fer un tre
ball pliomètric i de multisalts. Un dia
de descans actiu, l'aprofitarem per tre
ballar la flexibilitat general i de mane
ra més concreta aquelles articulacions
implicades en els moviments més
agressi us o que tinguem més febles,
sobretot genolls i malucs. Cal anar amb
molta cura amb les antigues lesions.
(vegeu quadre 2)
Un entrenament continuat, planifi
cat i ben distribuït proporciona a l'es
portista la capacitat d 'assolir el que s'ha
proposat amb seguretat, minimitzant el
perill de lesions, a més de la satisfac
ció personal del treball ben fet.
Tens problemes d'aparcament al barri de la Sagrada Família?
Tenim la solució! I si ets soci o usuari de l'Esportiu Claror, gaudeix
la tarifa especial de 100ptes/hora
PÀRQUING-CONCESIONARIA DE EXPLOTACIONES Doble entrada i sortida: Nàpols, 274 (entre Rosselló i Provença) Sicília, 257 (entre Rosselló i Provença) Telèfon 93-457·37·06S
A 100 metres de la Sagrada Família (Q) --ClIlCESIOIUlllf O1l1rUllfS, s. L
PARKING
l/
_____________________________________ 1Enfo~a
Exercicis per a Ilentrenament global
1. Esquena: dorsals en politja baixa, rem inclinat en màquina, pes mort, aixecament militar.
2. Braços: ganxo bíceps branquial en barra (foto 1).
3. Abdominals: elevacions del tronc en una taula inclinada.
4. Malucs: treball de gluti en màquina o politges.
5 . Canles: premsa vertical, premsa a 45", gatzonetes, abductora i adductores en màquina (foto 2).
Condicions d'entrenament:
De 3 a 4 di es a la setmana.
Una hora i mitja per sessió, apro
ximadament. Cal fer sèries d'exer
cicis (no més de 6 sèries) de 15 a
20 repeticions per sèrie. Les re
cuperacions han de ser quasi com
pletes. Les càrregues han de ser
estables, és a dir, treballant sem
pre amb el mateix pes. L'execució dels exercicis ha de
ser ràpida i la intensitat mitjana.
Exercicis per a Ilentrenament específic
1. Esquena: dorsals (foto 3), rotacions del tronc amb barra asseguts, hiperextensions del tronc.
2. Braços: ganxo bíceps femora l en màquina vertical, ganxo bíceps branquial amb manuella (concèntric).
3. Pectorals: obertures planes, obertures inclinades.
4. Abdominals: abdominals al te rra (combinació).
5. Malucs: gluti en politja baixa. 6. Cames: caigudes laterals de cames
en barra, extensions de quadríceps (foto 4), mitja gatzoneta.
Condicions d'entrenament:
De 2 a 3 dies per setma
na. De 2 a 3 sèri es de 8 a 10
repeticions per sèri e. Els de
ca nsos ca l que siguin qu as i
complets (1 o 2 minuts). Uti
litzarem de manera combina
da el mètode de càrrega es
table i de piràmide trencada
(variacions del pes) . La intensitat ha de ser alta i el
ritme d'execució del moviment ràpid.
~ LINEA PREFERENTE DE FINANCIACION
~ TRANSPARENCIA GARANTIZADA
ESTUDIO DE
~ FINANCIACION GRATUITO Y PERSONALlZADO TEL. A TENCIÓN AL CLIENTE
900.70.80.90 www.expofinques.com
E·mail: [email protected]
ADMINISTRA ClON DEFINCAS:
COMPRA-VENTA, VALORACIONES,
ASESORIA JURIDICA YFISCAL
FINANCIACION A c:!D PARTIR DEL 3,5 %
GRAN DIFUSION PUBLlCITARIA
Le vendemos su piso en 21 dias o se lo compramos al contado
COMPRE SU PISO AL PRECIO DE UN ALQUILER
BARCELONA (central)
Avda. Diagonal, 484 principal 2" Tel 93 .328.50.60
Escocia, 134·138 (Esq. Felipe 11) Tel. 93 .349.26.26
Clot, 123 Tel. 93 .265.48.49
Rosellón, 372 Tel. 93 .207.64.94
Ctra. de Sants, 365 Tel. 93.440.09.09
Dante Aligheri, 2·4 (Esq. Maragall) Tel. 93.429.37.00
BARCELONES BADALONA
Alfonso XIII, 608 Tel. 93.460.33.22
SANTA COLOMA DE GRAMANET
SiCília, 11 Tel. 93.392.81.61
Artículo 47: Todos los españoles tienen derecho a
disfrutar de una vivienda digna y adecuada ...
?!~ en eIh ...
VALLES SABADELL
Avda. Barbera, 363. Tel. 93 .712.41.22 Avda Francesc Macià, 54·bis
Tel. 93 .716.01.00 Avda. Matadepera, 59. Tel. 93 .723.23 .22
TERRASSA Transversal, 2·4. Tel. 93.789.28.11
Gutenberg, 30. Tel.lFax 93.733.20.70 CERDANYOLA
Reis, 24. Tel. 93.594.02.02 RUBI
Maximi Fornés, 12. Tel. 93 .699.39.39 MOUEf
Jaume I, 144. Tel. 93.570.77.88 CASTELLAR DEL VALLÈS
Sala Boadella, 10. Tel. 93 .715 .86.00
ILLES BALEARS PALMA DE MALLORCA
Avda. Alemania, 4 Tels. 971.75.89.00-971.75.11.88 Aragón, 56. Tel. 971.25.05.50
Llibertat, 25. Tel. 971.45 .15.25
___________________________________ Ileportat~
TOTHOM A
CATALUNYA ..,..
li Fa pocs dies va tenir lloc a Barcelona el VII Congrés de l'Esport per a Tothom, amb el lema "L'esport per a tothom i els reptes educatius a nivell mundial". L'organització d'aquest VII Congrés és una prova de l'empremta social que arreu del món representa el concepte de l'esport i l'activitat física en l'àmbit de l'ensenyament, el lleure i la salut.
S. L. El temps fa evolucionar el sentit de
les paraules, i a finals del segle XX
"esportista" ja no defi neix només la
persona que es guanya la vida practi
cant un esport o que realitza activitat
física competint per assolir una deter
minada marca. "Esportista" és ja qual-
sevol persona, gran o petita, que prac
tica esport o activitat física d'una ma
nera regular, ja sigui per pur lleure o
per mantenir el cos en un saludable
estat físic.
Cada vegada són més les perso
nes que, a Catalunya i arreu del món,
duen a terme alguna activitat física o
L'esport per a tothom és el dret que tenen avui elia els ciutadans de realitzar qualsevol activitat física, a la seva mida, d'una manera flexible, i pel simple plaer de fruir-ne .
esport. No és una moda passa tge ra.
L'esport ha deixat de ser una activitat
reservada als més joves. Des dels més
petits, com els nadons que inicien la
seva relac ió amb l'aigua a les pisc i
nes municipals, fin s als més grans, que
troben als poliesportius un nou espai
de sociali tzac ió i manteniment físic,
tothom fa es port. Ha deixa t de ser
per a uns pocs, l'esport és ja per a
toth om.
Qu è entenem, per tant, per "es
port per a tothom"? És el dret que te
nen avui dia els ciutadans de reali tzar
qu alsevo l activitat física, a la seva
mida, d'una manera flexible, i pel sim
ple plaer de fruir-n e. '
Un exemple. L'actual generació de
persones majors de 60 anys és la pri
mera generació d'avis en la història
que practi ca activitat físi ca i esport
d'una manera regular i massiva. Per
qu è fan esport és el menys impor
tant: sa lut, lleure o socialització po
den ser només alguns motius. El fet
ha estat motivat per moltes i vari a
des qüestions sociològiques: m és
temps d'oci , major esperan ça de
vida .. . Però també ha tingut molt a
veure l'existència d'una sèrie d'enti
tats que en els últims anys han ani
mat a practicar activitat físi ca i esport
persones de les més variades condi
cions. Són les entitats promotores
de l'esport per a tothom .
Entitats de l'esport per a tothom
A Catalunya existeixen des de fa
anys una sèrie d'entitats que promo
uen l'esport per a tothom. Són més d'un
centenar (vegeu al quadre les princi-
TOT CLAROR 19
VII Congrés Mundial d'Esport per a Tothom a
Barcelona
y,~ ~f.: ::"r:':'-' -
Barcelona va acollir el mes passat el VII Congrés Mundial d'Esport per a Tothom, que va aplegar representants de 102 països.
Va realitzar-se durant quatre dies, entre el 19 i el 22 de novembre, a l'Institut Nacional d'Educació Física (INEFC) de Montjuïc.
El tema central va ser "L'ESp01t per a Tothom i els reptes educatius a nivell mundial".
L'objectiu del Congrés era realçar ~Is valors educatius de l'esport i promoure les activitats esportives en els programes d'educació.
Per això, va reunir representants de totes les institucions i organismes- públics i privats -actius en l'àmbit de l'esport per a tothom i l'educació.
Es va estructurar en sessions plenàries i paral'leles amb ponències entre 15 i 30 minuts, i debats entre els presents.
Els ponents provenien de 15 paIsos diferents. Els representants catalans en les ponències van ser Albert Badle, Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, i Miquel de Moragas, Director del Centre d'Estudis Olímpies.
Va ser organitzat amb el patrocini del Comitè Internacional Olímpic (CIO), en col'laboraeió amb l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Associació General de Federacions Internacionals d'Esports (AGFIS).
20 TOT "CLAROR
pals) que fomenten l'exercici físic en
tre persones de totes les edats i condi
cions, ja sigui gestionant instal ·lacions
esportives o organitzant activitats es
portives, fins i tot al carrer. Només cal
constatar la quantitat de festes esporti
ves "per a tothom" que han nascut i
s'han consolidat en els darrers anys: des
de curses populars fins a classes d'ae
ròbic al carrer.
A Catalunya hi ha una gran varietat dentitats que promouen des de fa molts anys el concepte d lIesport per a tothom Il.
Els principals problemes amb què
es troben aquestes entitats deriven,
en la majoria dels casos, de la manca
de reconeixement i la falta de coordi
nació que hi ha entre elles.
nyol ... ) dedicats a la formació d'espor
tistes d'elit co mpten amb reconeixe
ment i mecanismes de coordinació .
Les federacions, amb les seves pròpi
es realitats, també.
Els clubs (Barça, Joventut, Espa-
Però, ¿estan prou reconeguts i co
ordinats els centenars d'entitats que
Principals entitats catalanes que promouen l'esport per a tothom
EN1TfAT
Agrupació Catalana d'Esport per Tothom (ACET) .... .. ................ .. • agrupa 35 entitats
Centre Excursionista de Catalunya .................. .. .......................... .. Club Esportiu Mediterrani ...................... ..... , ..... ,. ,. , .... ,.,. , .......... .. .. . Club Natació Reus Ploms ..................... .. .................................. .... . Club Natació Sabadell ........... ......... ... ..... ..... ..... ........... ....... .. ......... . Club Tennis Vic .......... ..... ... ..... ..... ......... .. ....... .. ............ : ...... ... ...... .. Fundació Claror ............. ... ....................................... , .......... , ........ .. Grup EXC)Jrsionista i Esportiu Gironí (GEIEG) ............................ .. Servei d'Ensenyament i Assessorament Esportiu (SEAE) ............ .. Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta .............. .
• agrupa 206 entitats, de les quals 26 són esportives Unió Barcelonina d'Associacions Esportives (UBAE) ...... .. ........ ..
• agrupa 26 entitats Universitat de Barcelona (Servei d'Esports) .. .... .......................... .. Universitat Politècnica de Catalunya (Univers) .. .......................... . Universitat Autònoma de Barcelona (Servei d'Activitat Física) .... .
ABONATS
30.000
5.600 15.300 4.100
26.000 2.000
17.000 18.500 8.000 7.500
56.000
7.000 15.000 8.000
j l
_________________ Reportat~
al nostre país treba lle n dia a dia l'es
port per a tothom? Comencen a esta r-ho. Dos fets, produïts en les últimes dates, així semblen indicar- ho. D'una banda, l' organ itzac ió a Barcelona del VII Congrés Mund ial de
l'Esport per a Tothom. De l'altra, e l procés de creació de la Unió de l'Esport per a Tothom de Cata lunya (U ETC).
El paper de la UETC
Sensibles a les proble màtiques co
munes i mogudes per un espe rit de
Aquestes entitats col'laboren des de fa un any per constituir la Unió de l'Esport per a Tothom de Catalunya (UETC).
Joan IImIo Paternafn Direc/or Ceneral
de la Fundació Claror
Unir esforços de l'esport per a tothom
Quan parlem de "l'esport per a tothom" no estem parlant de les elits sin6 de centenars de milions de persones que a les portes del segle XXI interioritzen l'esport i l'activitat física com a part important de la seva
cultura vivencial, que cada cop més s'estén al llarg i l'ample dels cinc continents.
L'esport per a tothom encara no té la força ni el reconeixement institucional d'altres estaments esportius, molt més jerarquitzats i estructurats, tant estatalment com internacionalment. La ra6 d'aquest fet hem de trobar-la en la pluralitat i diversitat d'aquest moviment, d'una banda, i en la joventut i inexperiència, de l'altra. Malgrat això, països com França, Itàlia, Anglaterra, etc. tenen ja una tradici6 i unes organitzacions gens menyspreables que es remunten als anys 50 amb una tasca social i una oferta de serveis considerables.
A casa nostra, a Catalunya, aquest moviment ha crescut i està augmentant espectacularment, cosa que ens fa reflexionar sobre la necessitat que tenen totes les organitzacions, siguin grans o petites, d'aglutinar esforços per assolir dues finalitats bàsiques:
Millorar les prestacions i serveis que reben les persones que participen en aquest moviment.
Enfortir la presència social i el reconeixement institucional perquè la cultura i la ftlosofia de l'esport per a tothom penetri cada cop més en tots els àmbits.
Ben aviat, ell7 de desembre, tindrà lloc el congrés constituent de LA UNIÓ DE L'ESPORT PER A TOmaM A CATALUNYA. Les entitats que hem impulsat aquesta uni6 volem establir les bases per enfortir l'esport per a tothom a casa nostra. La Uni6 és oberta a tots i en un procés no gaire llarg ha d'aconseguir arreplegar totes les energies de clubs, entitats i associacions de Catalunya. Ningú no pot negar la necessitat de crear la Uni6. Es tracta d'integrar i no de diferenciar, de respectar la personalitat pròpia de cadascú i trobar els punts de coincidència. Es mira, en definitiva, que tothom aporti el gra de sorra perquè
l'esport per a tothom i les seves entitats s'enforteixin i millorin.
col·laboració, les principals entitats ca
talanes promotores de l'esport pe r a
tothom han decidit unir esforços i crear
la Unió de l'Esport pe r a Tothom de
Catalunya. L'objectiu és aglutina r e n
un mateix organi sme d'àmbit català,
democràtic i participatiu, les diverses
e ntitats, realitats i persones que en e ls
últims anys han treballat per fomen
tar l'esport com un hàb it dels ciuta
dans.
La UETC es troba e ncara e n fase
constitue nt, i se rà durant l'any 1999
quan començarà a donar les prime
res passes. En qualsevol cas, e l mo
viment que està gene rant deixa ben
cla rs tres punts: que l'esport per a
tothom és una realitat activa i madu
ra al nostre país, que les e ntitats que
e l promouen treballen a mb propòsits
com uns i ta mbé qu e té per davant
un futur ple de projectes l'assolime nt
dels quals possibilitarà que hi gua
nyem tots .
TOT CLAROR 21
_ ~liesportiu
L PLAER DE JUGAR " BADMINTON
El bàGlminton és un esport poc conegut i, sovint, el seu nom duu penjada una etiqueta que el titlla de lent i avorrit. Però qualsevol persona que el conegui sap que darrere aquesta etiqueta es troba un esport que pot despertar passions. El , Secretari Tècnic del Poliesportiu Sagrada Família, Alfons Font, reflexiona al voltant de les sensacions que pot generar aquest esport i, alhora, ens fa cinc cèntims de la seva història i característiques.
Recordo, com si fos avui, aquelles tardes del mes d'agost que, tot just havent dinat, corria cap a la riereta: un espa i fresc i ombrejat per uns altíssims pollancres que definien el cor-
riol sinuós de la riera de Begur. Tardes d'interminables partits de bàdminton, de llargs i disputats punts, plenes de pujades a la xarxa, acurades deixades i poderoses rematades. A fe de xarxa,
un cordill que lligàvem a un clau per un extrem i a un arbre per l'altre, i amb les limitacions que el terreny ens marcava, cada tarda del mes d'agost ens convertíem en autèntics professionals del bàdminton. Si més no, lluitàvem cada punt, com si un xic de glòria s'escapés amb aquella ploma que, irreme-' iablement, acabava descansant al terra prohibit mercès a l'enginy del rival. Qui ens havia de dir que fruíem d'un esp6rt mi¡'¡enari i tremendament espectacular, qui ens havia cie clir que ...
Fa dos mil anys a la Xina ...
Hi ha qui situa els antecedents del
bàdminton en un joc practicat a la Xina
fa més de 2000 anys, altres l'atribuei
xen a un joc practicat pels inques ano
menat Indiaka. Tanmateix cal situar els
orígens de l'esport del bàdminton en
un joc de l'índia anomenat poona que
uns militars anglesos importaren el
1873. Un dia plujós d'aquell any, a
Bàdminton House, comtat de Glouces
tershire, davant la impossibilitat de re
alitzar una altra activitat a l'aire lliure,
els oficials de l'exèrcit anglès que co
neixien el poona decidiren jugar de
forma similar. El volant -la "pilota" - fou
improvisat amb un tap d 'ampolla de
cava i plomes d'au . El resultat d'aque
lla diversió fou el bàdminton com el
cone ixem actualment.
Les primeres regles del joc foren
publicades el 1877 i la primera asso
ciació fou creada el 1893. La federa
ció internacional que agrupava un cen
tenar de. països es fundà l'any 1934, i
la primera competició oficial de ca ire
internacional fou disputada al 1949,
reservada únicament a la participació
masculina. No va ser fins l'any 1957 i
amb el nom d 'Uber Cup que s'inicià
la competició femenina.
Ordenadores PC y Hp VECTRA a la carta. Terminales de venta y programas para tiendas.
INFORMÀTICA
e/Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 Fax 93 458 57 48
Distribuidor oficial COMPAQ (pago en 6 meses sin intereses) y BROTHER. Ordenadores Portàtiles. Impresoras, accesorios, consumibles. Juegos, programas educativos. Reparación y actualización de ordenadores. Precios especiales para estudiantes, profesores, escuelas, en programas COREL y MICROSOFf.
4 % de descuento a los socios del Claror y P.M. Sagrada Família
¡ ,
_________________ }lQliesportiu
El bàdminton un esport molt complet quant a la capacitat que té per treballar a diferents nivells,
A Espanya el bàdminton s' introduí
per-Galícia a fi nals dels anys 70 i tret
ze anys després fou creda la Federa
ció Españo la de Bàdminton. A
Catalunya un reduït grup d 'esportis
tes de Barcelona i la Seu d 'Urgell n' ini
ciaren la pràctica cap el 1981 . La con
sagració final de l'esport a Espanya té
lloc quan és declarat Esport Olímpic,
amb competicions oficials a partir del
1992, en els JJOO de Barce lona.
Com explicar-vos les meves corredisses rere el volant, la satisfacció del punt elaborat, o la deixada mortal que et concedeix el partit. Com explicar-vos la sensació del cop impossible o de l'error no forçat. Com explicar-vos ...
Com es juga al bàdminton?
Les característiques del bàdminton
permeten que sigui un joc de compe
tició, o bé un divertiment per mante
nir la forma. És molt atractiu i el seu
aprenentatge en els nive lls inicials és
altament fàcil i ràpid, ja que no calen
grans coneixements tècnics .
Es pot practicar a qual
sevol edat; és ideal per al desenvolupament motriu
dels nens i per al mante
niment fisic dels grans,
Per jugar només calen tres ingredients: el camp, la raqueta i el volant..,
El camp de bàdminton fa 13,40 m x 6,10 m, dividit en dues meitats per una xarxa que s'aL""<eca del terra l ,55 m. La raqueta és formada per un enreixat de cordes molt tibants dins un marc ovalat de fibra de vidre, grafit, a lumini, etc. proveït d'un mànec que serveix per colpejar e l volant. Per ú ltim, e l volant és una base semiesfèrica de suro o de material sintètic de 25 a 28 mm de diàmetre que duu fixades setze p lomes d'au o bé una faldilla altificial d'un pes global de 4'74 a 5'50 grams. El volant pot ser artificial, de niló, de plàstic o de plomes naturals .
Es pot practicar a qualsevol edat, ja
que per una banda és idea l perquè
els/les nens/es en edat de cre ixement
desenvolupin perfectament totes les
habil itats motrius i les capaci tats fís i
ques de forma equilibrada i segura i,
per una altra banda, pot convertir-se
en una activitat idònia pel manteni
ment físi c de qualsevol perso na, es
pecialment d 'aquelles que volen com
batre la vida sedentària, l'estrès, o que
simplement vo len gaud ir d'una apas
sionant tarda d 'estiu. El joc del bàd
minton desprèn una bellesa plàstica
increïble i una espectacularitat fora de
qualsevol dubte i se' ns mostra com
un esport tremendam ent co mplet
quant a la capacitat que té per treba
llar a diferents nivells.
És preferible practicar-lo en una sa la
coberta, tot i que per la seva si mplici
tat pot jugar-se en qualsevol lloc que
reuneixi unes condicions mínimes.
L'obj ectiu del joc consiste ix a fer
caure el volant dins del camp del con
trari , combinant diversos cops com el
c1ear (u n cop de trajectòria alta i al
fons de la pista), la deixada, la rema
tada o el drive (cop de trajectòria lIar-
ga i horitzontal). Tot i que l'aparença
és la d'un joc lent i suau, si es vol, pot
jugar-se d'una manera molt ràpida i
explosiva combinant cops ràpids amb
cops lents al fons de la pista i/o deixa
des . Cops que sàv iament combin ats
poden dur els jugadors a aconsegui r
jugades màgiques i a lliurar duels es
pectaculars.
Un racó de la memòria .. ,
Ara, tot ha canviat. A la riereta de Begur també. Els altíssims pollancres ja no existeixen i han estat substituïts per uns altres arbres més segurs i nets, els apartaments han crescut en forma de terrassa i pàrquing, i han acondicionat el camí que discorria al costat del simpàtic rierol. També hi aparquen més cotxes i, ara, ja ningú passa les tardes lluitant cada punt com si un xic de glòria s'escapés amb aquella ploma que, irremeiablement, acabava descansant al terra prohibit mercès a l'enginy del riva l. De fet, ara ja mai ningú hi juga. Qui ens havia de dir que, malgrat tot, la passió pel joc i el desig de jugar cada tarda no el perdríem mai.
100 MOBILS La Perla GRA TIS~ ELECTRODOMÈSTICS
Les cent primeres trucades al Tel. 610998498
"Donant-se d'alta a qualsevol pià d'abonament mensual, en el nostre establiment Oferta vàlida fins al20 de desembre de 1998
ROSSELLÓ, 431 (entre Sardenya i Marina)
08025
Gu.ia de Serveis i COD1pres
~:J:;¡ l1li :t~ \) SALÓ DE BELLESA I
PERRUQUERIA LEAM
Extensions i metxes de color. Tatuatjes i micropigmentació. Rentar, pentinar i tallar: 1590+IVA Rentar, pentinar i reflexos: 2990+IVA Rentar, pentinar i color: 2990+IVA
Sardenya, 325 Tel. 93.207.52.23 Urgell, 169-171 Tel. 93.453.62.97
TALLER D'INICIACIÓ AL MAQUILLATGE
• Particulars O grups reduïts • 4 sessions 60 minuts, per a dones de totes les edats • Aprèn trucs, correccions, gammes de colors, etc.
Preus especials als socis . Esther Tel 93.458.86.47
CENTRO DE ESTETICA YSALUD ASUNOONFERRER
Tractaments facials, ceres i massatges Provença, 522 Tel. 93.435.11.17
PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART Serveis de qualitat a preus molt raonables Dos de Maig, 200 entl. 3" Tel. 93.265.82.83
SLENDERYOU SAGRADA FAMILIA UVA, quiromassatge, teràpies alternatives, reflexologia, flors de Bach, pedicura, manicura, ungles porcellana, depilació tèbia i elèctrica sense dolor, estètica, maquillatge, dietètica, control mèdic, gimnàstica passiva. També obrim dissabte al matí. Atenció especial especial als socis (excepte promocions). Sardenya, 362 Tel. 93.433.08.81
MMU'~~ . . . DELIRIUM BAR-CAFETERIA
• Esmorzars especials. • Menú de 975 ptes. i servei a la
carta. Especialitzats en carns a la brasa.
• Obert de 7h a 1h de la matinada.
Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93.459.38.60
24 TOT CLAROR
LA YAYA AMELIA
LA CUINA DEL BACALLÀ
Sardenya, 364 Tel. 93.456.45.73
BAR RESTAURANT LA MORENETA
~ ¡ni ¡tIft tM fi ,~ MURAL COLOR
Laboratoris color, revelatges i còpies normal 6 hores sense recàrrec. Màxima qualitat Mallorca, 502 Tel. 93.265.72.70
FOTOGILMA Revelatges de gran qual itat. Foto carnet Fotocòpies color i b/n. Servei de fax
• Especialitat en xai rostit, Rosselló, 417 Tel. 93.436.03.46
mariscada i embotits ibèrics .
• Sala per a empreses i grups. ~ij *uu tU
• Dtes. als socis de l'Esportiu 'RESIDÈNCIA ARCO IRIS Claror i Poliesportiu Sagrada Farru1ia
Amplis salons, llargues estades. Hab. en dinars i sopars.
ind. i comp. Cuina pròpia, centre de dia. Cartagena, 234 Tel. 93.347.63.04 Sicília, 402 2n 2a Tel. 93.207.58.73 08013 Barcelona
----------------~I~I¡mt¡~'~'i(R BAR RIBEIRA
Entrepans, tapes i vins gallecs.
Rosselló, 411 Tel. 93 .458.63.85
BEEP INFORMÀTICA
• Ordinadors Venda Reparació
• Xarxes locals GRANJA L'ESTONETA Instal·lació Esmorzars, menú quatre opcions de Manteniment
• Telefonia mòbil dilluns a divendres 975 ptes, i Provença, 485 Tel. 93.436.51.38
dissabtes 1.100 ptes. Roger de Flor, 125 Tel. 93.265.11.07 Mallorca, 469 Tel. 93.455.33.15 r=Jl ------------~lIítJt
RESTAURANTE VILARET PACO SANCH.EZ MOBILIARI Pizzeria-braseria I DECORACIO
Som professionals: Tenim una solució Pizzes i plats del dia per emportar per a cada espai. Rosselló, 412 Passatge Vilaret, 54 (cant. Provença) Av. Gaudí, 21. Tel.-Fax.93.347.5725 Tel. 93.456.35.34 ~
---------------Li!I{Oi:;¡tJ'~ XARCUTERIA NEBOT DIAZ La millor qualitat al millor preu
Còrsega, 510 Tel.93.207.39.18 Mallorca, 160 Tel. 93.453.05.59
§:ït 11 :oi.;¡ (li j f4'j'
APLICA ClONES ELECTRICAS ENE S.A. Equipament de telecomunicacions. Costa, 16 - 18 local 2 Tel. 93.254.15.51
DEUMAR IL·LUMINACIÓ
• IL:LUMINACIÓ: • Esportiva • Decorativa • Comercial • Residencial • Disseny
Mallorca, 215 Tel. 93.454.75.05
Loteria nacional, travessa, bonoloto, primitiva. Es reserva loteria de Nadal. Castillejos, 268 (cant. Provença). Tel. i Fax 93.436.34.19
OO"cn.'4
JERSEY Gèneres de punt i confecció de senyora Mallorca, 477 Tel. 93.348.19.56 Roger de Flor, 123 Tel. 93.231.74.18
YAIZA Moda infantil i complements. Tot per al nadó. Tenim banyadors, ulleres, gorres ... Rosselló, 378 Tel. 93.436.77.49
MÉSxMENYS
La botiga més barata del barri On trobaràs camises a 1.000 ptes.?
Sardenya, 338 Tel. 93.436.77.44
INSTITUTO TEXTIL
• L'institut cuida la teva salut • El tèxtil et vesteix de moda • També obrim els dissabtes
• Visa
Naturalment tot a: Rosselló, 400 ( Marina) TeI.93.347.02.05
JOIERIA CONXITA
• Especialitat en joies de platí • Joies amb disseny • Diamants amb certificat HRD (IGI)
• Taller propi • Per Nadal, sortegem un anell d 'or, platí i brillants entre els nostres clients valorat en 130.000 ptes. Mallorca, 494 Tel. 93.231.56.70 Fax. 93.246.18.90
MAITESANAHUJA, WELCOME FIESTAS SABATERIAICOMPLEMENTS Nadal i cotillons, festes infantils i Darreres novetats en sabates i populars, globus, carnestoltes, complements hosteleria i bromes Castillejos, 290 (Rosselló) Valencia, 508. Tel. 93.245.99.85 TeI.93.347.01.44 W
--------------------~~RU
PELETERIA DEZER INSTITUTS TARDOR- HIVERN ODONTOLÒGICS • Gran assortiment de peces de peU ASSOCIATS • Jaquetes d'ant, napa i pelleteria
fina • Arranjaments, transformacions i
peces de roba a mida
Mallorca, 483. Tel.93.435.05.88 Fax 93.347.91.11 - 08013 Barcelona
~ ï1.' W:ít t~:ïI t~ ,. TÈCNIC GRAF Taller i articles per a manualitats 20% dte. socis Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família València 524 Tel. 93.245.54.28
TÈCNIC GRAF Oficina, dibuix, escriptura, belles
• ,arts, i consumibles informàtica. València, 524 Tel. 93.245.54.28
XEITO Llibreria i objectes de regal La teva botiga. Obert dissabte. Rosselló, 384- TeI.93.456.56.17
00 a pe"., «;
GIRBAUREGALS Mil detalls per a tu, 10% de descompte als socis de l'E.Claror.
• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 439.45.00
• Molt a prop teu
Sardenya, 319, baixos, Tel. 93.457.04.53
FARMÀCIA BRICIO
• Servei de guàrdia de 9 a 22h
• Dies de desembre:
Dissabte, dia 5
Diumenge, dia 13
Dilluns, dia 21
Dimarts, dia 29
NOU HORARI ANY 1999
De 9 a 22 hores
Tots els dies, tot l'any
Sardenya, 334
Tel. 93.436.77.34
CENTRE DE PSICOLOGIA • Ajuda psicològica i.tractaments.
Adults, infants i adolescents Tel. 93.237.72.22 (Hores convingudes)
CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMÍLIA
Gabinet de psicologia • Tractaments de fòbies, ansietat,
depressió, pors, estrès. • Grups de ludopaties i adiccions. • Mediació en relació matrimonial • Elaboració d ' informes pericials. Castillejos, 259 Tel. 93.232.34.17 (Hores convingudes)
~i:ïltW:ïlJ; MUDANCES ÀNGEL LLEÓ A qualsevol punt d'Europa i guardamobles Roger de Flor, 277 Tel. 93.457.12.25
TINTORERIA BUGADERIA CÒRSEGA Especialitat en catifes. Servei a domicili Guardem la roba de temporada gratuïtament Sardenya, 351- TeI.93.457.80.17
UTISAN
• Distribució de material elèctric
• Aire condicionat, calefacció,
fontaneria
• Xarxes informàtiques
• Automatismes, il·luminació
Perú, 140-142. Tel. 93.307.31.54 Fax. 93.266.08.15 - 08018 Barcelona
ALTERRA
Les vostres idees mereixen qualitat.
MOQUETES-PAVIMENTS
CATIFES-PARQUETS
FIBRES NATURALS
Trav. de Gràcia 12 (Francesc Macià) Tel. 93.200.57.07 Fax 93.200.58.02 08021 Barcelona
Còrsega, 51 - Rosselló, 396
PIRULETA Llaminadures, regals, articles de festes
- C- E-N-T-R-E- O-R-T-O-P-E-' D-I-C---~'4('4itt*
Bateigs, comunions, noces. 'Sardenya, 331 Tel. 93.207.02.34
MA ROBA VIAJES CUATRO 87 • Plantilles a mida. • Proteccions esportives. Sardenya, 375 Tel. 93.457.12.76
Tot tipus de viatges. Atencions especials als socis Còrsega, 545 Tel. 93.456.85.00
TOT CLAROR 25
TOT
cm Aigua, gas i electricitat
Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general
ROSSELLÓ, 427 bis 450.49.70 436.84.57
E
Pintor Fusteria
Caixes fortes Persianes
Manyà Metal.listeria d'alumini
Neteja industrial Reixes
Sist. de seguretat Guals
Portes automàtiques Gravats
Tot tipus de claus
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:
• AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ • VENTILACIÓ • FRED INDUSTRIAL
Encarnació, 140 . Tel.: 93.285.12.27
·MARCS A MIDA
-OBRA ORIGINAL
·PÓSTERS, PINTURES
·PORTAFOTOS
Un servei professional de qualitat avalat per més de quinze anys d~ experiència
C/Mallorca 477 (xamfrà e/Cartagena) Tel. i Fax 93 436 77 58 08013 Barcelona
NETEJA
HERSAN, s.c.p.
INDUSTRIAL
Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialitat en poliesportius Encarregats de la neteja de l'Esportiu Claror
Parc Vall Palau, 13 7è 4a 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA
FAX: 93.285.12.52 . Barcelona I ----------------------r----------------------
PARC INFANTIL
CoNSELL DE CENT, 461 TEL. 9] 232 91 os OSOl] BARCELONA
\,
Festes d'aniversari, o dates especials. Hores de joc amb piscines de boles, tobogans .. . HORARI: de dilluns a divendres: de 17 a 21 h
dissabtes, diumenges i festius de 11 a 21 h
VAL 500/0 dte. la 1a h. Valid per a un nen
*És obligatori l'ús de mitjons *No compatible amb cap altre tipus prom.
Val per persona i dia - Caduca 31 - 1 - 99
cuinats mediterrània
Menjadors escolars i catering
Carrer del Sol, 179 entresò 5a. 08201 Sabadell Tel. 93.726.99.77 . FAX 93.726.98.56
/ .
Nou CENTRE D1INFORMAOÓ
JUVENIL A GRÀCIA
El Districte de Gràcia ha
obe rt rece ntment el Punt
d'Informació Juveni l i Asso
ciatiu , situat a la seu del dis
tri cte (Plaça Rius i Taulet).
El Punt de Gràcia oferirà
di ve rsos se rve is als j oves,
com la recerca bibliogràfi ca,
consultes gratuïtes a Inter
net, inform ació a entitats i
co l·lectius juveni ls, assesso
rament i ori entació laboral,
deri vac ió a assesso ries ex
ternes (juríd iques, informà
tiqu es, fi sca ls, co mpta
bles ... ) i ori entació i infor
mac ió so bre temes co m
l'ensenyament, la part ici pa
ció ciutadana, la sa lut, el
turisme o l'esport.
Concurs per al logotip
També s'hi faran activi tats
pu ntuals que s'anunciaran
als butlletins d'EI Punt.
La més pro pera és e l
concurs per esco lli r-n e el
logotip, on poden participar
tots els joves nascuts entre
el 1968 i el 1982 .
El dibuix ha d'estar rela
cionat amb el D istri cte de
Gràcia i ca l presentar- lo en
un DIN A4, a dues tintes i
en tres mides diferents. Les
dates de lli urament són de
1'1 al 31 de desembre, al
carrer Francesc Giner, 46.
Per a més informació:
Plaça Rius i Taulet, s/n
Tel. 93 291 66 76
Fax 93 291 66 66
e-mai l: [email protected]
Imatge d 'una de les persones afectades a Cenframèrica p els efectes de l'huracà Mitch.
Les gra ns ca tàstro fes o
confl ictes inciten a la co l·
labo rac ió . El mov im ent
mundial de cooperació ge
nerat en relació a la desgrà
cia de l'huracà Mitch a Cen
treamèri ca, les campanyes
de so lidaritat amb Bòsn ia,
Extremadura o el Zaire en
són només uns exemples.
Catalunya és un país so
lidari . Ho ha demostrat en
nombroses ocas ion s, tant
en actes al carrer co m en
grans "telemaratons" que re-
Som solidaris els catalans?
Xavier Masllorens
Director de Comunicació i Educació d'/ntermón
Societat
ELS CATALANS?
Dades per a reflexionar
• Hi ha 1.300 persones que viuen amb menys d'un dòlar al dia.
• Els països menys desenvolupats, en què viu el 10% de la poblaci6 de! m6n, registren només el 0,3% del comerç mu ndial.
• Les 359 societats majors acaparen el 40% d'aquest comerç i la seva facturaci6 és superior al PIB de molts països.
• Cada nen pemà quan neix deu ja un mili6 de dòlars. • Prop de 140 milions de nens no van a l'escola. • Hi ha 1000 milions d'adults analfabets, dos terços dels
quals s6n dones.
cull en elevades quant ita ts
d e din ers amb mo tiu de
moltes i diferents ca uses.
Però, ¿què succeeix quan la
pressió mediàtica es redu
eix? En s obl idem qu e els
problemes persisteixen? O
segu i m co l· laborant, la res
ta de l'any, fent aportac i-
Rosa Pueyo
Responsable de Comunicació del Districte de L'Eixample
Font: Mans Unides.
ons econòmiques a les d i
ferents ONG que actuen a
to t el món? Necess item i
mereixem ser constantment
bombardejats pels mitj ans
de comunicació?
Davant aquestes qüesti
ons, seguim creient que els
catalans som solidari s?
Martl Barri
Llicenciat en Econòmiques
Sí. Som compassius com la resta d'europeus i impulsius com la resta de pobles mediterranis. Encara hem d'avançar a preguntar-nos quins hàbits i actituds cal canviar per fer possible una solidaritat continuada. Però avancem.
Està oiar que la solidaritat col, lectiva comença per la individual i es tracta, més que d'una qüestió caritativa i/o puntual, d'una aotitud davant la vida.
Sí, i molt. El poble català, en algu ns casos, som tontament solidaris perquè subsidiem països però no sempre les ajudes van destinades a crear les infraestruotures necessàries perquè puguin viure per ells mateixos.
Té a veure amb una integració sociocultural i amb un talant oben, cooperador i panicipatiu. Crec que els catalans tenim, en general, aquestes caraaterístiques i, encara que de vegades tendim a mirar-nos excessivament el melic, quan es traOla d'abocar-nos en un projecte, solidari ? no, ho fem i convençuts.
TOT CLAROR 27
_Societat
Sabíeu que a Catalunya existeixen actualment 1.210 fundacions privades? Que aquestes entitats treballen sense ànim de lucre per oferir a la societat allò que no pot oferir l'Administració o l'empresa privada? Que gràcies a diferents fundacions s'està construint el temple de la Sagrada Família, s'ha remodelat l'Hospital de Sant Pau o s'ha fet realitat el Poliesportiu Municipal Sagrada FamOia?
FUNDACiÓ CLAROR
FUNDACiÓ
FC BARCELONA
Fundació Barcelona Olímpica
FUNDACIOCONSTRUCTORA DEL TEMPLE DE LA
SAGRADA FAMILIA
28 TOT CLAROR
LES FUNDACIONS,
TOTA UNA REALITAT ,
SOCIAL I ECONOMICA
NO PROU CONEGUDA 5.L.
Una Fundació és, segons
e l Diccionari de la Llengua
Catalana de l'Enciclopèdia,
un "Patrimoni organitzat
sense finalitat lucrativa al
qua l la ll e i recone ix perso
nalitat jurídica" . Però, ser
veix aquesta definició per a
va lorar el que signifiquen
avui les fundacions al nos
tre país?
Les fundacions han esde
vingut els darrers anys un
agent molt important e n
l'economia i la societat ca
talanes. Han atès necessi
tats socials a les quals no
podien arribar les adminis
tracions o que no interessa
ven a les empreses privades
que busquen un rendiment
a totes les seves accions.
El manteniment i recupe
ració d'edificis històrics de
gran vàlua sovint ha quedat
en mans de fundacions pri
vades. És e l cas de l'Hospi
tal de la Santa Creu i Sant
Pau, el Teatre Fortuny de
Reus, el Museu del Cinema
de Girona o la mateixa Sa
grada Família de Barcelona.
Àrees d'actuació
Si analitzem les àrees
d'activitat en què es mouen
les fundaciors, els àmbits
principals són el cultural i el
docent, seguits molt de
prop de l'assistencial.
AI món de l'esport no hi
ha gaires fund ac ions, tot i
que el nombre ha c rescut
e n e ls darre rs temps. De
tots és coneguda la tasca
que fa la Fundació de l FC
Barcelo-na, sense oblidar el
servei esportiu i social que
ofe reix la Fundació Claror
des de fa nou anys al barri
de la Sagrada Família de
Barcelona. Però aquests són
només alguns dels molts
exemples que es podrien
citar.
Quantes fundacions hi ha a Catalunya i què representen?
Actualment actuen a
Catalunya 1.210 fundacions
privades. Això representa
aproximadament el 33 per
cent del total de les funda
cions enregistrades a l'Estat
Espanyol. És important des
tacar que, només quatre
anys abans, el 1994, les fun
dacions catalanes només re
presentaven un 11 per cent
del total de les espanyoles.
Valors econòmics
A partir d'uns estudis re
alitzats per la Coordinadora
de Fundacions Catalanes, i
de les dades facilitades per
523 fundacions, se sap que
aquestes entitats compten
amb uns pressupostos totals
que superen els 142 .000
Les 1.210 fundacions catalanes representen el 33% de les que hi ha a Espanya.
milions de pessetes l'any.
Els ingressos de les fund aci
ons consultades provenen,
en línies generals, en un
50%, dels recursos propis, i
en l'a ltre 50%, de les admi
nistracions públiques.
Pel que fa a dades labo
rals, les fundacions catala
nes donen feina a prop de
20.000 persones. A més, el
55% admeten la col·
laboració de voluntaris per
dur a terme el seu objectiu
fu ndacional.
L'àmbit geogràfic
El 85 per cent de les
fundacions privades catala
nes estan ubicades, actual
ment, a la demarcació de
Barcelona. A Girona se'n
concentren el 6%, a
Tarragona, el 5%, i a Lleida,
el 4%. Tot i així, si es fa la
mitjana entre el nombre de
fundacions amb la distribu
ció de la població, es cons
tata que la relació és molt
més equilibrada . A
Barcelona hi ha 2'1 funda
cions per cada 10.000 ha-
bitants, a Gi rona i Ll eida
1'4, i a Tarragona, 1. Val a di r que només cinc comar
ques ca talan es no tenen
enregistrada cap fundació.
El marc legal
El fenomen de creixe
ment s' ha produït bàs ica
ment en els darrers 25 anys,
a partir de l'obertura demo
cràtica i l'oportu ni tat que
aquesta ha donat a les enti
tats de participar activament
en la societat i la política del
país. Un dels inconvenients
de la joventut del fenomen
ha estat la manca d'un marc
jurídic que articulés i facili
tés l'ex istència d 'aqu estes
entitats sense ànim de lucre.
L'any 1982, el Parlament
de Cata lunya va donar el
vist iplau defin itiu a la Llei
E185%de1es fundacions cata-1anes estan ubicades a la província de Barcelona.
1/1982, de 3 de març, de
Fundacions Privades. A partir d 'aquell moment la so
cietat civil catalana dispo
sari a ja del marc legal ne
cessa r i i entre els anys
1983 i 1994 van comença r
a funcionar a Catalunya 320
noves fun dac ions. Un a
d ' ell es ser ia la Fund ac ió
Claror, nascuda 1'1 de de
se mbre de 1989 i inscrita
al registre el 9 d 'a bril de
l 'any següent amb el nú
mero 481 .
El 1994, una nova norma-
U NA DE CADA TRES
FUNDACIONS FORMEN
PART DE LA
COORDINADORA CATALANA
Ara fa vint anys, l'any 1978, va néixer la Coordina
dora Catalana de Fundacions fruit de la intensa activi
tat que l'obertura de la transició democràtica va ge
nerar en la societat civil catalana. Actualment la Co
ordinadora agrupa prop de 400 fundacions, aprox i
madament un 30 per cent de les fundacions priva
des que hi ha al país.
Enguany, i coincidint amb el vi ntè aniversar i, la
Coordinadora ha editat el primer "Directori de Fundacions Privades de Catalunya". Es
tracta d'un volum de 81 6 pàgines on
es pot trobar informació detallada i
actual itzada de 625 fundacions, i in
fo rm aci ó ge nèri ca de 559 més.
L'obra té una versió informatitzada
que és previst que s'actualitzi anu
alment.
INA
Societat
Existeixja l'avantprojecte duna nova llei de fundacions que aviat arribarà al Fbrlament.
ti va (la Llei 30/1994, de 24
de novembre, de Fundaci
ons i d' Incentius Fiscals a la
Participació Privada en Acti
vitats d ' Interès General de
l'Estat Espanyol) va donar un
nou impuls perquè 103 no
ves fundacions catalanes es
devinguessin una rea li tat.
El proper salt endavant es
preveu per als propers anys,
un cop el Par lament de
Catalu nya hagi aprovat la
nova Llei de Fundacions Pri
vades, probablement durant
la propera legislatura. De
moment ja se n'ha redactat
l'avantprojecte. La nova llei,
entre altres novetats, uni fi
carà els cri teri s establerts a
la reglamentació catalana i
espanyo la de manera que
només caldrà ajustar-se a un
únic text i a una sola Admi
nistració, la catalana.
ce n t re d e s u b In a rin i s In e Castlll810s, 270 (cant. Provença) 08025 Barcelona
Telèfon I fax 93.455.29.62 Http://www.sucdebytes.comlaquamarlna
E-mall: [email protected]
sense prob
• Cursos de busseig (tots els mesos)
• or -4'" I ,.. .I.,:: :./.:::; " - "~":r ... • Bateig de busseig .::: 4J
... ~ '" Cursos teòrlco-pràotics de submarinisme FEDAS I CMAS/SSI. "'':J, Edat mlnlma: t 2114 anys. ~-!I Personal docent: Instructors REDAS I CMAS ISSI. ~~
• Venda i lloguer de material de submarinisme .~ • Sortides col ·lectives durant tot l'any, dissabtes i diumenges • Socis del poliesportiu preus especials • Bateigs gratuïts si posteriorment s'efectua el curs
Tltol lntemaclonal CMAS
Instructors de la Federació Catalana FECDAS A partir de ~4anys
SSI Titol Nacional Ilntemacional.
A partir de 14 anys
El Mètode KUMON va néixer amb la
final itat de solucion ar els problemes de ls nens i d e les nenes a mb les matemàtiques. Des de llavors, 9 milions d 'alumnes de to l el món han util itzat e l M èlod e KUMO N per de senvolupar a l màxim possible les seves capaci tats.
La seva apl ica c ió co ntin uada ha demostrat, a més a més, que amb uns
quants mi nuls al d ia, i sense interferir en el pro[Jrama escolar, proporciona:
• Una bas. sòlida .n mat.màtlqu.s. • Hàbit d' •• tudl. • Autoconflan,a.
• Capacitat de concentració. • Una actitud autodidacta. • I, com a conseqüència, una gran
millora en totes le. assignatures.
Tots els socis de l'Esportiu Cloror que s' informin sobre el Mètode KUMON
rebran un regal sorpresa:
932080049 · 932458849 Aquest mes, 1 S DIES GRATUïTS per provar el Mètode KUMON
f&KUMON KUMON I nsti tu to de Edu ca cl 6n de Espai\a . La .
LLIBRES EL ÚLTIMO DÍA DE SALVA.
DORALLENDE OSCAR, SOTO
EL PAíS-AGUILAR 281 PÀGINES
l;v1agnífica i estremidora crònica del que va succeir l'on2le de se tembre de 19;13 en l'assalt p inochetista al Palacio de la Moneda de Santiag@ de Xile. Óscar Soto. metge personal d'AlIende. narra oorn va viure les últimes hores el president democràtic xilè.
VIDA, PASION Y MUERT'E DE FEDERICO GARCIA LORCA
JAN GIBSON EDiTOR[AL PUZA Y
JANÉS 70Q PÀGINES
En l'aniversari del naixement de Federioo Garda Lorca. sempre és recomanable una obra d'aquest rigor històric. per als amants del poeta granadí i. en general. de la llibertat.
MANUAL DEL GUERRERO DE LA LUZ
MULO COELHO PLANETA
149 PÀGINES
Paulo Coelho. escriptor brasiler autor d'obres com L'Alquimista. reuneix en aquest llibre un conjunt de textos intimistes. magnf~ics.. i molt útils per ffi@ure's en el m6n que vivim.
LLEGIR, MIRAR, ESC '
LA COOPERACIÓ
GUANYA POSICIONS
A INTERNET
Greenpeace http://www.greenpeace.org Explica els projectes que duu a terme en les diverses àrees d'actuació (oceans. boscos. genètica, temes nuclears. tòxics ... ). Un dels handicaps és que la informació és en anglès.
Metges sense fronteres http://www.barcelona.msf.org
Podeu consultar-hi la seva història. el principis. la Carta Magna. els recursos econòmics. els projectes actuals. les àrees d'actuació .... i com col· laborar-hi.
Intennón http://www.pangea.org/ org/interrrl.on Descriu les accions que porta a cap arreu del món. Hi trobareu l'interessant debat "Què faig jo per canviar el món?". on podeu proposar les vostres solucions.
Pangea http://www.pangea.org Un dels millors webs d"Organitzacions No Governamentals. Informa de tota l'activitat relacionada amb la cooperació. fins·i tot de la duta a terme per altres entitats.
Manos~unldas ~ .. _I'141VES
ó _ 6 _
Mans Unides http://www.seker.es/ rrl.unidas Informa de les característiques d'aquesta ONG i inclou un servei de documentació i un catàleg de recursos didàctics (vídeos. exposicions ... )
a::Z .. ,.LZA .. , !. _ .2.AQ.2..P.l:...!..&.~.a ;:-,._ .... -
u.-.. ..... w-..w .. w •• .. l' .... _s-.t' ....... ,~
P .. _S ... F_._ .. ___ . _______ .. ,
Pallassos Sense Fronteres http://www.pangea.org/psf Inclou cròniques de les expedicions recents a diversos països i fotografies que descriuen "la irracionalitat dels conflictes bèl·lics i les injustícies humanes" .
• ,I
, I
~LTAR ••• · PARTICIPARl
«ExpRÉs CAP AL FUTUR. L'EXPOSICIÓ
DEL TREN» COMMEMORA EL 150È ANIVERSARI DEL FERROCARRIL
El 28 d'octubre de 1848 s'estrenava la
primera línia ferroviària espanyola, que
enllaçava Barcelona i Mataró. Per com
memorar-ho, la Fundación de los Fer
rocarriles Españoles ha organitzat un se
guit d'activitats que inclouen l'exposició
"Expréscap al futur", que es presenta a
l'estació de França fins el 31 de gener
de 1999.
"Exprés cap al futur" aborda, d'una ma
nera original i avantguardista, el paper del ferrocarril en
l'evolució de la societat al llarg dels seus 150 anys d'exis
tència, així com les possibilitats presents i futures en re
lació a altres mitjans de transport. En aquest suggeridor
recorregut per la història del ferrocarril, els visitants po
dran admirar, per primera vegada, trens dels segles XIX,
XX i XXI. També podran veure un espectacular audiovi
sual multidifusió que traslladarà els visitants al futur, així
com la maqueta de trens més gran del món.
«RENDEIX-TE! OCTA VETES I GUERRA
PSICOLÒGICA AL SEGLE ~) AL
CENTRE DE CULTURA
CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA
L'objectiu de "Rendeix-te! Octavetes i guer
ra psicològica al segle XX" és el de mos
trar l'ús d 'octavetes, llançades de l'aire,
com una de les estratègies més habituals
en el camp de la guerra psicològica dels
conflictes bèl.lics del segle XX. L'octave
ta és aquell document escrit o gràfic llan
çat sobre l'enemic o amic, amb la intenció
de convèncer, informar o amenaçar l'audi
ència en qüestió.
El material seleccionat prové d'una extensa recerca arreu
del món que cobreix bona part de les guerres del segle
XX: les dues Guerres Mundials, la Guerra Civil Espa
nyola, les de Corea, Vietnam, Algèria, Afganistan, el
Golf, Bòsnia, i també conflictes diversos com la
Guerra Freda o les operacions d'ajuda humanitària a
Somàlia o Bòsnia. A més , s'hi mostraran alguns exem
ples d'octavetes i pamflets utilitzats durant la transi
ció democràtica a Barcelona.
A.CT~TA.TS ESP<>R..TIVES I>·IN'TER..ÈS
-- BÀDMINTON Exhibició al Poliesportiu
Municipal Sagrada Família
El diumenge 13 de desem
bre, a partir de les 12.00
hores, podreu gaudir de l'ex
hibició de bàdminton que
es farà al pave-
lló del polies
portiu (Cartage
na, 231-239),
en el marc de la
Jornada de Por
tes Obertes.
---- ESCACS Ciutat de Barcelona
d'Escacs
I quan acabi l'exhibició de
bàdminton ... acosteu-vos al
Maremàgnum. Podreu se-
guir el VIII Torneig d'Escacs
organitzat per la Federació
Catalana d'Escacs. Teniu
temps fins a
les 19.30h del lA mateix 13 de
desembre.
CICLISME Amics de la Bici
La secció Amics de la Bici de
la Fundació Claror organitza
la propera sortida el 13 de
desembre. Serà un recorre
gut fàcil (grup A) pels carrils
bici de Barcelona, en cocret
del Districte de Sant Martí.
Les altres sortides estan pre
vistes els següents dies: el 20 de desembre i el 10 de ge
ner, sortida del grup B a la
serralada de Sant
Mateu, i el 24 de ge
ner, sortida del grup
A a la carretera de les
Aigües.
---- FUTBOL Partit "Drogues NO"
El FC Barcelona jugarà el 27
de gener contra un combi
nat de jugadors de la Lliga
al Camp Nou, en una jor
nada de sensibilització desti
nada a conscienciar els jo
ves pel que fa
a les drogues. A El partit s'em-
marca dins els
actes del Cen-
tenari del Fut-
bol Club Barcelona.
--- NATACI6 8 7a Copa de Nadal
Per al 25 de desembre el
Club Natació Barcelona or
ganitza una nova edició de
la Copa de Nadal de nata
ció, una cursa de 200 me
tres pel Port de Barcelona.
Hi competeixen diverses
categories i els únics requi
sits per inscriure-s'hi són te
nir més de 10 anys (noies)
o més de 12 (nois) i estar
federat.
Si no teniu fitxa, el mateix
Club s'encarrega dels trà
mits per un cost entre 500 i
800 pessetes.
Més informació:
Tel. 93 221.46.00
• • • 3 Dlesos de quota gratuïta a l'Esportiu Claror o al Poliesportiu Municipal Sagrada Fanúlia
CU ~ = CU = OI)
.f1Í14 ..= • CU ~ .,... CJ .,...
.... El concurs del passat 1-4 nÚInero el va guanyar ..•
~ José J. RODlero
Oferta vàlida fins al 31 de gener de 1999
Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urnes situades al control d'accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.
r SL-------- - -----------, I ¿f' .
: ~:r:~~·:::::: :::::::: :::::::.~.~.~~~.~.~.::::::::: : : :: :::::::.~~;~.;~~.::::::::::: : :::: :: ::: : ::: I Ciutat. ....... ............ .. .. .. ............ ........ .............. .... .. .. . OP ...................... ..
I Edat.. .. Ets soci/a ............ Esportiu Claror O PM Sagrada Família O
I : Qüestionari per al concurs
I 1. De qUina federació espanyola va ser president Pere Sust?
I ...... .. ....... ... ........... ... ....... ........ .......... ... .. ............. .. ...................................... .. .. I 2. Quina entitat està formant-se en re lació a l'esport per a tothom?
3. Què es va celebrar el 15 de novembre al Poliesportiu Municipal Sagrada Família?
Què penses de la Revista Tot Claror?
1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?
5. Què creus que li falta, a la revista?
6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?
per Miquel Garcia
Sopa de lletres
Troba el nom o el cognom de 10 actors espanyols
B P I E S E G U R A-O A L R E S I N E S
T J N U G Y E N I U
O A E D I A V U G L
D R R E D O G A T
I E T E S R N B F U
L S O G U R A T E Z
E T I O Z R H S O N
MA L L A N C E R A
A S B A R D E M I S
Test I Demostra la teva cultura
1. Qui va ser el màxim anotador del darrer Mundial de bàsquet?
2. Per quin equip ha fitxat el ciclista Abraham O\ano?
3. Quin any va ser fundat el FC Barcelona?
4. I l'Esportiu Claror? 5. Qui va ser el guanyador del
Mundial de Motociclisme de 500cc?
6. Com es diu el nou entrenador del RCD Espanyol?
'IS!PUU8 'V 'W (9 'UCllooa 'W (ç ',861 (1-'868 1 <I: '3::JNO (z 'SOJOJJOH ouoqlV (I ""lsodSOll
Troba la parella Relaciona les dues columnes ...
DeIa Peña Olimpique
Amor Galatasaray
Ferrer Lazio
Pizzi Fiorentina
Dugarry Inter de Milà
Popescu RiverPlate
Ronaldo Chelsea
·~I!W ~p J'OIU( 'oP¡CUOM ~¡(luCsell~ leo
' n:>s~od :;)nb!thu!lO ·,{.uc'íina ~~lnld l:)¡\ !~ ' !ZZ!d ~U~S I;)lO
'l a.lIod :cU!l l1;JJO!d :JOtUV :O!Zl!l ' u!J~d UI 00 :1)!JDloS
Construccions , AMORIN-LA MOQA, S.L. EMPRESA COL·LABORADORA EN LA REMODELACiÓ DE LESPORTIU CLAROR
, * REHABILITACIO
INTEGRAL . , * DECORACIO
PERSONALITZADA
* BANYS
* CUINES
Rda. Guinardó, 213 - 08041 Barcelona - Tel. i fax: 93 450 01 12
______________ ~ndació CLAROR
CAMPANYA DE SOLIDARITAT AMB
ELS AFECTATS DE CENTREAMÈRICA
La Fundació Claror s' ha
sumat a una campanya de
so lidaritat amb els afectats
que ha deixat a diversos
països de Centreamèrica el
pas de l'huracà Mitch. Té
com a objectiu la recollida
de recu rsos econòmics que
es faran arribar a les ONC
que actuen a la zona. Amb
aquesta fina litat s'ha creat
l'E ntrada Zero, un tiquet de
500 pessetes que qualsevol
persona pot comprar a l'en
trada de l'Esportiu Claror i
del Poliesportiu Municipal
Sagrada Família. Té una uti
l itat si mbòli ca, ja que no
dóna dret d 'accés a les
t 1'K)IQU('0I0 .lDnal, ~I' l'I l:al) DI! llUJ.' · P.ta. l'J" -------LA VANCiUARDIA
instal ·lacions, però sí pot
ajudar molt, per un mòdic
preu, perquè els afectats
millorin la seva paupèrrima
situació.
Cinc-centes pessetes poden ser suficients per solucionar molts problemes.
A la campanya, coord ina
da per la Direcció d'Esports
de l 'Ajuntament de
Barcelona, hi participen la
majoria de poliesportius
municipals barcelon ins, així
com un bon nomb re
d'instal ·lacions privades.
És previst que la campa
nya fi nal itz i el 24 de desem
bre.
BON FUNCIONAMENT DE LES
BÚSTIES DE SUGGERIMENTS
La gestió
de la bústia
de queixes i
sugge rim ents
/I s'ha consolidat
com un meca
ni sme molt
útil en el se-
guiment de la qualitat, ja
que l'opinió dels usuaris re
flecteix amb claredat els en
certs i les deficiències del
servei que reben.
Les bústies de Suggeri
ments, opinions i queixes
col·locades a l'Esportiu Cla
ror i al Poliesportiu Munici
pal Sagrada Família han es
tat utilitzades durant l'any
per més de 500 socis i usu
aris entre totes dues instal·
lacions.
Esportiu Claror
A l'Esportiu Claror s'han
rebut, entre gener i octubre
d'enguany, un total de 157
cartes: 99 queixes i 58 sug
geriments. L'element que
més queixes ha motivat ha
estat el funcionament de les
saunes, que les obres han
ja remodelat tota lment.
Pel que fa als suggeri
ments, la millora de la sala
de musculació-cardiovascu
lar i dels vestidors han estat
els punts de major coi nci
dència entre els socis.
Poliesportiu
Sagrada Família
S'han rebut 356 cartes
des del 10 de maig passat.
El tema que ha generat
més cartes ha estat el rela
tiu al procés d' inscr ipc ió
dels nous socis (83), segu it
de la utili tzació dels espais
esportius (70) i dels equi
paments existents (42). Els
horaris d'obertura de la
instal·lació n'han motivat
28, i les normes de funcio
nament 22. Els socis tam
bé han mostrat el seu inte
rès sobre les qüestions eco
nòm iqu es, e l programa
d'activitats o els paràmetres
de qualitat.
Actualment, els directors
de totes dues instal·acions
responen el 98% de les car
tes rebudes en el termin i
previst de 15 dies.
LES QUOTES
S'INCREMENTARAN
UN 2% L'l DE GENER
Les tarifes d'abonament
com a soci de l'Esportiu Cla
ror i del Po liesportiu Sagra
da Família s' incrementaran
a partir de 1'1 de gener de
1999 un 2%.
El preu dels drets d'ins
cripció i del lloguer dels es
pais esporti us no s'i ncre
menten .
A l'Esportiu Claror es re
ba ixa 100 ptes . la quota
d'abonats relativa a l'esquaix.
I en les activitats dirigides
s'aplica el mateix criteri d'in
crement que per als abo
nats, excepte en les activi
tats de gimnàstica i aeròbic
d'abonats, en què, seguint la
pauta dels dos últims anys,
no hi ha increment.
ÚLTIMES
BUTLLETES DE LA
LOTERIA DE
NADAL
Els interessats poden en
cara adq uirir butlletes de
participació del número
57.167, que és el que juga
la Fundació Claror en el sor
teig que es farà a Madrid el
proper 22 de desembre.
El preu és de 250 pesse
tes. D'aquestes, se'n juguen
200 . i la resta van destina
des a le·s activitats socia ls i
a les seccions de la Funda
ció Claror.
Podeu adquirir-la al con
trol d'accés o a l'Administra
ció tant de l'Esportiu Claror
com del Poliesportiu Muni
cipal Sagrada Família.
TOT CLAROR 35
_ pmdació CLAROR
ESPORTIU CLAROR
FINALITZEN LES OBRES DE
, REMODELACIO
. Les obres de remode lació que des del passat estiu s' han dut a te rme a l'Esportiu Claror ja s'han acabat.
La pa rt a ntiga de la instal·lació s'ha convertit, ara, en un ampli espai on tenen cabuda diversos serveis.
Pel que fa a la sa la de fi tness, s'ha ampli at, i ara la zona cardiovasc ular compta amb un espai propi i definit. En un nive ll superi or hi ha la sa la annexa destinada a acti vitats de ba ix impacte . (Foto 3)
També hi podem trobar la sala d'express ió corporal,
on es faran activitats dirigides com el ioga, e l tai-txi, la da nsa -jazz , la da nsa clàssica ... (Foto 1)
Més enl là de les portes del passadís hi ha els se rveis de l'àrea de Salut- servei mèdic, infermeri a i sala de massa tge -i la sa la de tennis taula ..
A la planta (-3) s'ha construit un nou ves tid o r de grups. (Foto 2)
En total la re modelació ha afectat més de 650 metres, que ja són totalment ad a ptats pe r a pe rso nes amb di scapac itats.
El Secretari General de IIEsport, Pere Sust, visita les instal'lacions
gestionades per la Fundació Claror
36 TOT ClAROR
El passat 18 de novem
bre el Secretari General de
l'Esport de la Generalitat
de Catalunya, Peve Sust,
va visitar les instal ' lacions
de l'Esportiu Claror i del
Poliesportiu Municipal
Sagrada Faml1ia. La per
cepció de Pere Sust va ser
molt positiva. A la foto, el
veiem dialogant amb la
Presidenta de la Funda
ció, Joana Céspedes, i
amb el Director General,
Joan Itxaso.
III Gala Mundial de les Arts Marcials al Poliesportiu
Sagrada Família
El passat 15 de novembre va tenir lloc al pavelló del
Poliesportiu Municipal Sagrada Faml1ia la III Gala
Mundial de les Arts Marcials.
L'acte va consistir en una exhibició de sis modalitats
d'arts marcials (Jiu-Jitsu, Cboy Leefut, Sib Pal Ki, Mu
gendo, Wu Sbu i Tai Cbi Cbuan) a càrrec d'esportis
tes del més alt nivell.
L'Agrupació Catalana d'Esport per a Tothom el va orga
nitzar, amb la col'laboració de la Diputació de
Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i les Associaci
ons Catalanes i Espanyola de Cbi-bung.
_______________ pmdació CLAROR
El POLIESPORTIU MUNICIPAL
SAGRADA FAMíliA EDITA lA
PRIMERA GUIA DEL SOCI Amb la propera revista Tot Claror els socis de l'EsporÚu Claror i del
Poliesportiu Municipal Sagrada Famllia rebran la Guia del Soci, amb tot el que cal saber sobre el funcionament de les instaHacions
La Guia del Soci és un
document co mp let editat
anualment per la Fundació
Claror on podeu trobar tota
la informació necessària so
bre el funcionament de les
instal·lacions i les dades bà
siques de l'entitat.
L'Esportiu Claror va ser la
pri mera i nstal·lació esporti
va que va oferir als socis un
document d'aquest tipus. Es
va entregar el desembre de
l'any passat amb motiu dels
quinze anys.
Aquest serà el segon any
de la Guia del Soci per a l'Es
portiu Claror i el pri mer per
al Poliesportiu Municipal Sa
grada Família. S'enviarà amb
la propera revista del mes de
febre r a les perso nes ja
apuntades a la instal·lació i
es l liu rarà personalment a
tots aquells que fo rmali tzin
la inscri pció per primer cop.
Informació d'interès
La Guia del Soci s'estruc
tura en d iversos capíto ls,
que van des de l'estructura
i activitats de la Fundació
Claror- entitat que gestiona
totes dues i nsta l ·lacions -
fins a una relació detallada
de l'equ ip humà.
També hi podreu trobar
dades de l'organ ització dels
es pais, els preus dels se r
veis i les modalitat de soci,
els horaris de la instal·lació
i de les oficines, el procedi
ment per rea litzar qualsevol
tràmit administratiu , etc.
Altres temes tracten els
paràmetres de confort i el
compromís que adopta l'en
titat amb els socis i usuaris,
els serveis de l'Àrea de sa
lut i les activ itats dir igides
que podeu cursar.
Per últim, la Guia del Soci inclou un ex tracte de les
normatives de fu ncio na
ment i d'higiene amb les
normes més importants- ja
sigu in genera ls o específi
ques de cada espai -d'ob li
gat compliment per part de
tots els socis i usuaris.
El Poliesportiu Sagrada Família ja prepara la Carta de Serveis
Abans del proper estiu és previst que estigui enllestida la Carta de Serveis del Poliesportiu Sagrada Família. La Carta de Serveis és un compromís de la instal 'lació i l'entitat gestora respecte de la qualitat del servei envers el.s socis i uS\Jaris. El projecte sobre . el qual es treballa serà de to similar al que, des de
L'atenció al soci, un dels punts de la Carta
1996, té l'Esportiu Claror. Constarà de sis punts, cadas-
cun dels quals desenvoluparà un compromís amb els socis: el d'atendre i informar-los bé, la neteja i la higiene, el nivell de confort de la instal'lació, el manteniment i conservació, i el nivell tècnic i professional del personal. A més, s'establiran uns paràmetres cie confort de cada espai de llequipament.
Nou SERVEI DE LLOGUER DE TOVALLOLES
El Poliespo rtiu Sagrada Famíli a ha posat en marxa un servei de lloguer de tova llo les per satisfer les demandes dels usuaris. El preu del lloguer és de 150 pessetes, i permet gaudir d'una tovallola durant una sess ió. Les toval loles es donen al control d'accés (a canvi del ca rn et)a mb una protecció de plàstic que en garanteix el correcte estat d'higiene.
EL 13 DE DESEMBRE, PORTES OBERTES AL POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA
El Po liesportiu Sagrada Família obri rà el proper 13 de desembre les portes per tal que les persones interessades a fer-se sòcies de la instal·lació en pugu in conèixer les característiques.
L'experiència, que ja es va dur a te rm e al mes d 'abril, abans de la inauguració, no sign ificarà cap problema per als actuals socis del Poliesportiu, als quals es garantirà el normal funcionament del centre.
Un equip de guies acompanyarà els visitants pels espais més signif icatius de la instal·lació .
El mateix 13 de desembre, a partir de les 12.00h, tindrà l loc al pave ll ó una exhibició de bàdminton.
TOT CLAROR 37
_ pt!ndació CLAROR
ACTIVITATS DE NADAL A LES INSTAL"LACIONS
ESPLAI I IISTAGEII
PER A PETITS I JOVES
Les vacances de Nadal són molt a prop. Tot i així, les instal·lacions esportives de la Fundació Claror no aturen les activitats. Per a tots aquells nois i noies que es queden a Barcelona comencen l'esplai i l'"stage" de Nadal.
El Poliesportiu Municipal
Sagrada, Família estrena el
seu primer Nadal amb '' l'sta
ge". Serà un úni c to rn de
vuit dies: del 28 al 31 de
desembre, i els dies 4, 5, 7
i 8 de gener.
S'hi poden inscriure tots
els nois i noies nascuts en
t re el 1985 i el 1990, tots
dos inclosos.
Les act iv ita t s qu e s'hi
duran a te rm e seran ce nt
per cent esportives, combi
nant activitats com el bàd
minton, e l futbo l sa la, e l
beisbol, el bàsquet, les ac
tivitats aquàtiques, l'escala
da ... amb els Jocs tradicio
nals i de taula.
L'activitat co mençarà .a
les 9.00 del matí j finalitza
rà a les 14.00 o a les 15.30
en funció de si contracteu
o no serve i de menjador.
Els preus són: 7.850 pes-
38 TOT CLAROR
setes per a soc is (13.45 0
amb serve i de menjador) i
9.725 per a no socis (15.325
amb serve i de menjador).
Esplai al Claror
A I¡Espo rtiu Claror es
durà a te rme, els mate ixos
diesi l'esplai de Nadal.
L'es pl ai es tà dedica t a
nens i nenes més petits
(nascuts entre el 1985 i el
El Poliesportiu Sagrada Familk!I organitza rstage" i el Clarol'¡ l'esplai.
1994) i alterna les activitats
esport ives amb les recreati
ves com els tallers o jocs d i
versos.
Les opcions d'inscripció,
en el cas de l'Esport iu Cla
ror, són tres:
Horari de matí, de 9.00
a 13.30; horari de matí i d i
nar, de 9.00 a 15.00, i ho
ra ri de tot el dia f ins a les
17.00 hores. Els preus són:
per als socis 7.850 pesse
tes, 13.450 o 15. 250, res
pectivament; per als no so
cis, 9.725, 15.325 i 17.600
pessetes.
El to rn d'inscripcions es
va obrir el mateix dia en to
tes dues instal·lacions. El 16
de novembre va començar
e l torn preferencial per a
socis i, 1'1 de desembre, el
to rn obert per a la resta d'in
teressats.
CREAT L'EQUIP DE FUTBOL SALA SAFA-TABOR
El co nve ni de co l ·
laboració entre l'Escola Ta
bor i el Poliesporti u Sagrada
Fam íl ia re latiu a les activi- .
tats esport ives extraescolars
dels nois i noies de l'escola
està donant els seus fru its.
Un d'ells ha estat la creació
d' un equip de futbo l sa la
integrat per nois de 12 anys
que partici pen en les com
peticions organitzades pel
Conse ll de l'Esport Escolar
de Ba rcelo na. El nom de
l'equip és Safa-Tabor, i ves
te ixen d'acord amb els co
lors de ls equips de la Fun
dac ió Claro r: sa marreta i
panta lons bl au marí amb
contorns taronja.
ELS MÀSTERS DE NATACiÓ COMPETIRAN A MALLORCA
L'equip de màsters-vete
rans de natació de la Funda
ció Claror participarà en el
VI Campi o nat d'Espanya
que es farà el dies 30 i 31
de ge ner a Palma de
M all orca . Abans d'aqu esta
cita, però, el 16 de gener els
podrem veure al CN Atlè
ti c- Barce loneta en els IV
Màsters Atlètic-Barce loneta.
L'equip màsters va orga
nitzar el 16 d'octubre un so
par de germanor en el t rans
curs del qual e l Director
General de la Fundació Cla
ror, Joan Itxaso, va fer lliu
rament d'una placa a Joan
So lè, D i recto r d'Insti t uts
Odontològics Associats, pel
suport d'aquesta entitat des
de ja fa un temps a la Fun
dació Claro r.
_______________ Flli1dació CLAROR
V TORNEIG DE BÀSQUET PREINFANTIL I INFANTIL DE NADAL . cada partit, es farà un con
curs de tirs lliures entre dos
jugadors de cada eq uip, i
hauran de prova r sort amb
tres tirs lliures cadascun. Es
comptarà el nLlmero d'en
ce rts consecutius i, en cas
d 'empat, es decidirà el re
sultat el divendres. Si es tor
nés a empatar s'adjudicaria
el torneig al jugador més
jove.
ELS MILLORS EQUIPS
PREINFANTILS I INFANTILS
S·ENFRONTARAN AL CLAROR
L'Esportiu Claror tornarà
a ser aquest Nadal escenari
del millor torneig de bàsquet
preinfantil i infantil que es
fa a Barcelona. El motiu serà
la cinquena edició d'un tor
neig que enguany tindrà lloc
els dies 7 i 8 de gener.
Estarà articulat en quatre
trofeus: els corresponents a
les categories Preinfantil, fe-
mení i masculí, i Infanti l, fe
mení i masculí. En cada ca
tegoria hi haurà quatre parti
cipants:. Un serà el repre
sentant del Safa-Cl aror (la
secció de bàsquet de la Fun
dació Claror), i els altres res
tants, tres equ ips convidats.
El carte ll de participants,
un cop més, és de luxe. En
categoria Preinfantil mascu-
lina, IPSI , SESE i Esco la
Thau, i en la femenina, Sant
Josep Obrer, Bàsquet Llor i
Tecla Sala.
En categoria In fanti l par
ti ciparan el FC Barc~lona, la
U E Claret i el Joventut de
Badalona (mascu lí), i e l
SESE, el CN Sabadell i el CB
Tarragona (femení).
El sistema de competició
serà el de la clàssica final a
quatre (fina l (our) : dues se
mifinals, que es disputaran
el dia 7, i la final i el tercer i
quart lloc, que es jugaran el
dia 8.
Actes durant el torneig
A banda de l' interès in
trínsec dels partits, l'orga
nització ha prepa'rat una al
tra sèrie d 'a l·licients.
El dijous, quan finalitzi
~
També podreu gaudir de
dues exhibicions d'aeròbic,
a càrrec de Jordi Mateu, pro
fessor d 'aeròbic de l'Espor
tiu Claror, i de l se u grup
d'alumnes. La primera tindrà
ll oc el dij ous, apoximada
ment a les 19.30 hores, du
rant la mitja part del partit
que enfrontarà el Safa-Cla
ror "f!\' i el FC Barcelona "B".
La segona es farà el di
vendres a la mateixa hora,
també durant la mitj a part
del partit en què es decidi
rà el campió i subcampió de
la categoria Infanti l masculí.
L'entrada a l'Esportiu Cla
ror per veure aquests par
tits serà gratuïta. El torneig,
organitzat per la Fundació
Claror, serà patrocinat per
Wall Street Institute.
DEPILA CIO DECISIVA • NO CAL DEMANAR HORA • Dempeus, amb cera de baixa temperatura • Notable disminució de la molèstia
• Extracció total de l'arrel del pèl • Major duració de la depilació • Servei ràpid, higiènic i econòmic
Ex. Mitges cames, 10 min., 1.500 pIes. Cames senceres, 15 min., 2.000 pies.
• obert 12 a 19h. de dilluns a divendres
SlmMA
~ 1\'10 1\1 I tER I® ~
Cartagena, 214, cant. Mallorca PUJA
Dt~ l lq .~¡II~ lll8tRW • L 1,L2,L5 - BeN TELÈFON 93.232.28.68
En Dani Sànchez va néixer a Barcelona fa 24 anys i és el jugador més jove que ha aconseguit ser campió del món de caramboles. Amb ell hem aprofitat per parlar de billar, el seu esport i la seva professió.
E.B . En Dani va agafar el pri
mer tac de billar als nou
anys, amb quinze co mpe
tia, i va arribar a Campió
d'Espanya Júnior. Entre les
moltes co mpet icio ns gua
nyades ca l destacar la Copa
del M ó n aconsegu ida el
1995 en amateurs. Aqu esta tempo rada és
tercer del rànquing mundi
al. Els resultats li han per
mès que, des de fa set anys,
pugui viure del billar i esti
gui en molts campionats in
ternacio·nals.
Sota una aparença tími
da, la seva vida és un no
parar d'agafar avions que el
duen d'un lloc a un altre
del món. Realitza una mit
jana de trenta viatges l'any i
té uns quaranta caps de set
mana de l'any ocupats.
Definir què significa el
billar per a ell no li resulta
URGÈNCIES
DANI SANCHEZ, CAMPiÓ DEL
MÓN DE BILLAR DE CARAMBOLES
fàcil :"Quan jugues es tàs creant i plasmes el caràcter a ca da jugada. Pots sa ber com són els contrin cants: uns juguen a la de fensa, d'altres a l'a tac, uns són més agressius, d'altres més retinguts ... Qua n coneixes la persona fora de la taula és
tal com t'havia demostrat jugant".
Pensa també que "el biliar, al contrari del que molts diuen, és un esport, tot i que no es tracti d'una activitat física molt dura" i afe
geix que "el que passa és
que la gent no coneix bé el món del billar de competició" .
Com a esportista d'elit va
estar-se dos anys al Centre
d'Alt Rendiment de Sant
Cugat amb un psicòleg, un
dietista i un preparador físic
que el feia córrer i fer esti
raments. "És clar que quan millor condició física i psíquica tingu is millor jugaràs, aguantaràs la pressió, et concentraràs. Jo ara, amb 24 anys, no necessito cuidar-me massa; quan arribes als 30
o 40 és quan has de mantenir una bona forma física si vols continuar competint amb bons resultats."
I és que, per molt que
el billar tingui detracto rs
que no el conceben com un
"Quan jugues estàs creant plasmes el caràcter a cada jugada i pots conèixer com és el contrincant.
esport, el 1996 va ser reco
negut per la Federació
Olímpica, pas previ per es
devenir esport olímpic. Està
previst que tres moda litats
- bola 9, snoocker i el billar
a tres bandes - ho siguin el
2004.
Ferrocarrils Generalitat ..... ..... 93 205- 15-15 Diputació BCN ....................... , 93 402-22-22 Informació Carreteres ............ 93 204-22-47 Aeroport El PraL ................... 93 301-39-93
Urgències Mèdiques ....... : ..... ............. .. ...... 061 ESPORTS Ambulàncies Creu Roja .......... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia .... ...... ... ......... ........... O 1 O Bombers Generalitat ...... ......... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ... ...... ..... .......... ... ...... 080 Bombers BCN comarques .......... , ............ .. 085 Mossos d'Esquadra ........... ..... .. 93 300-22-96 Polícia ..................... .... ' ................................ 091 Guàrdia Urbana BCN ................................. 092
SERVEIS lnf. Metropolitana .............................. .. .... O 10 Protecció Civil ............... ......... 93 3 19-25-00 Accidents en carretera ............ 93 352-61-6 1 RENFE .. .. ........ ........ ......... ....... .. 93 490-02-02
Serveis SoCials ..... ...... ....... ..... .. 900 .30-90-30 Correus ..................................... 93 318-38-31
HOSPITAlS H. Sant Pau ........................... .. . 93 291-90-00 H. Del Mar ..... .. ............... .. ....... 93 221- 10-10
Esportiu Claror ............... ...... ... 93 207-06-40 Poliesportiu Sagrada Familia. 93 435 05 66 Servei d' Informació
Esportiva ....................... .. ..... 93 432-19-92 Fed, Cat. Bàsquet ..................... 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo .. ........... .............. 93 318-26-16
H. Clínic ... .. .......... .. ........ ....... ... 93 454-70-00 Fed, Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 H. L'Esperança ........ .. .............. 93 285-02-00 Fed. Cat. Natació .... ......... ..... .. 93 301-82-70 H. Vall d'Hebrón ..................... 93 418-34-00 , Fed, Cat. Futbol .. ..................... 93 302-56-42 H. Sant Joan de Déu .... ....... .... . 93 203-40-00 Fed. Cat. Esports per
CENTRES OFICIALS a Disminuïts Físics ............. 93 211-43-73
Consell Esport Escolar Ajuntament BCN ..................... 93 402-70-00 de Barcelona (CEEB) ...... .. 93 2 .1 9-32-16 Generalitat .. .. ....... .................... 93 3 15-13-13 Agenda d'Activitats ......... ....... 93 481-00-21