1
“Cançó Del Matí Encalmat”, de Salvador Espriu
ESTRUCTURA DEL POEMA:
El tema que tracta és un pas del temps, el seu pas per la vida. El protagonista ja és
major i sap que la mort pot estar a prop.
PLANTEJAMENT: El poeta ens vol explicar el pas del temps. Com ha passat el temps per
a ell, que ara té uns ulls cansats de tot el que ha viscut, de tota la seua vida. Una vida
que ha passat molt rapida i que cada vegada és més a prop de la mort. (Primers versos,
fins al 6)
NUS: (del vers 7 al 25), el poeta ens continua dient el pas de la seua vida i com esta en
aquestos moments. De com, amb calma, espera que la seua vida acabe, “sense temor
ni recança” i assolir la calma d’un esperit quan arribe el moment d’anar‐se’n d’aquest
món. Espriu entén que la mort li dona un nou sentit a la vida, per això pense que quan
parla d’aquest tema, no ho fa pensant que la mort és el final sinó que es refereix a una
nova manera de viure, com parlant d’una altra segona vida.
DESENLLAÇ: (últims versos, del vers 25 al 26), on el poeta ja acaba de pensar i entra a
les “fosques estances”, deixa l’estat de calma i torna a la realitat. Acaba la reflexió
tornant a la realitat, als dies que encara li queden per viure.
ANÀLISI DEL POEMA:
En aquest poema, el protagonista ens explica el pas de la seua vida. Acceptant la
realitat, ell sap que no li queda molt de temps per a viure i, aviat, arribarà la mort, la
qual vindrà amb un nou sentit per a entendre la vida. Totes aquestes coses, son
explicades per símbols. Símbols característics de Salvador Espriu. Per exemple, l’ús de
“se’n va la meva barca”, referint‐se a la arribada de la seua mort, “et perdràs pel
camí”, el camí de la seua vida, o “I besarà l’or nou”, la calma per a un esperit.
El gènere literari és la prosa. És un poema d’art menor que està compost per quatre
estrofes. Consta de vint‐i‐sis versos de amb una mètrica regular de sis síl∙labes, menys
el vers 6 que té 4 síl∙labes, i amb rima assonant. En el poema podem trobar diferents
2
recursos literaris com personificacions, per exemple als versos de la primera estrofa,
metàfores, com “sota la llum clement” al vers 13, polisíndeton, “i besarà l’or nou” al
vers 19, la hipèrbaton, “se’n va la meva barca” vers 8, etc.
“XXXIX”, de Salvador Espriu
ESTRUCTURA DEL POEMA:
El tema que tracta el poema és sentiment de tornar a una altra situació, en la nostra
vida, per part del poeta.
El poema podem dividir‐lo en dues parts. Primer trobem la primera part, fins al vers
11, on comença dient‐nos que passarà quan acabe la situació que està vivint. Una
situació que ja se sent que s’acaba després de tants anys i, una vegada s’acabe, l’home
viurà amb llibertat i serà feliç.
L’altra part seria des del vers 11 fins al vers 21, on ens explica com serà aquesta nova
situació. Un país, “Sepharad” (símbol que Espriu utilitza per a referir‐se a la Península
Ibérica), on totes les lleis serveixen per a tothom, sin importar qui siga ni que nivell
cultural tinga.
ANÀLISI DEL POEMA:
En aquest poema trobem un tó de queixa, de canviar la situació que hi ha. També
apareix un tó d’esperança, quan diu com creu que serà aquesta nova situació quan,
amb la mort del cap, acabe la que està vivint. Una nova situació que està pròxima, on
totes les persones siguen lliures i les lleis siguen les mateixes per a tots. La historia es
desenvolupa a “Sepharad”, nom que Espriu utilitza per a referir‐se a la Península
Ibérica.
És un poema d’art menor compost per versos que no tenen ni mètrica ni rima. Té una
estructura lliure i consta de vint‐i‐un versos. Apareixen recursos literaris com la
personificació, per exemple al vers primer “Perquè cedien els ulls al dolor de l’espera”.
A més, el poema té molta adjectivació: “noves, al vers 7, “lliure”, al vers 10, “feliç”,
també al vers 10, “eterns”, al vers 13, “vàlids”, al vers 14, etc. També cal remarcar la
presencia d’una intertextualitat al vers 15 “no mentiràs, no robaràs, no mataràs”.
3
“Paisatge”, de Pere Gimferrer
ESTRUCTURA DEL POEMA:
El tema que tracta en aquest poema és el pas del temps. Uns dels temes que caracteritza la poesia de Gimferrer.
Aquest poema el podem dividir en dues parts. La primera part, des del vers 1 fins al 11, on parla de coses clares com la llum de l’estiu. Per altra banda, en la segona part estaria l’últim paràgraf, des del vers 12 fins al 14, on comença a comparar coses fosques amb les coses clares de la primera part.
ANÀLISI DEL POEMA:
En aquest poema trobem una espècie de reflexió que té el poeta. Aparegué amb un tó de dubta, per exemple al vers 5 quan diu que no sap si es la llum que vol o la que no. El poeta ens explica el pas del temps. Com passa, en un paisatge d’estiu, del dia a la nit. On el seu momento preferit per a escriure és l’estiu, quan hi ha claror i està amb la seua musa; la papallona. La història es desenvolupa en un espai lluminós, a l’estiu.
El poema consta de catorze versos, majoritàriament de 8 síl∙labes, compost per quatre
estrofes, les dues primeres per 4 versos‐quartets i les dues últimes per 3 versos‐tercets. Hi ha un narrador intern que narra la història des d’un punt de vista subjuntiu, ja que ens diu el que veu i el que prefereix. Aparegué una rima consonat a les dues primeres estrofes (abba) i una rima assonant (aba/bba) a les dues ultimes estrofes. Hi ha que ressaltar la presència de adjectius substantivats, com “obscura” (V8) o “dura” (V12), i les paraules que destaquen en el poema, totes sobre la claror, “llum” (V4), “blanc” (V8), “estiu” (V9), “claror” (V11)...
Al dos quartets la rima e¡és abab en el segon quartet al vers 3 fem una pausa interna i al vers quart dues elisions “cambraobscuraal”. Tots els versos són de 8 síl.labes fent aquestos recursos
4
Als dos quartet aguda‐plana‐plana‐aguda és a dir alterna rima masculina‐femenina igual Al dos tercets la rima és cdc// ddc masculina‐femenina‐maculina i al segon femeninafemenina‐masculina.
Es a dir, planes (femenina) agudes (masculina)
“Sistemes”, de Pere Gimferrer
ESTRUCTURA DEL POEMA:
El tema tractat al poema és la seua vida. El poeta ens està fent un reflex de la seua vida, de tot el que ha viscut.
Si parla de la poesia està fent metapoesia
Al poema aparegué dues parts diferenciades. La primera part, versos 1 fins al 16, on compara la poesia com un sistema de miralls i ens diu tot el que recorda de la seua vida, de tots el anys que ha viscut. Després, trobem la segona part, versos 17 fins al 30, on el poeta parla del que pensa. De les coses que dubta, com al vers 19 on dubta dels límits de lo real i lo fictici.
ANÀLISI DEL POEMA:
En aquest poema trobem una reflexió per part del poeta. Ell comença dient coses que recorda de la seua vida i acaba dient la seua opinió, més o menys, del que pensa. Hi ha un narrador intern que ens narra els fets amb un punt de vista subjuntiu. Aparegué un tó de dubte al vers 19, ja que dubta sobre on estan els límits de la realitat i de la ficció.
És un poema compost per 30 versos. Té una estructura narrativa, ja que no té versos amb síl∙labes determinades ni tampoc té una rima definida. Al poema aparegué recursos narratius com les preguntes retòriques, per exemple al vers 5, o les acotacions, per exemple al vers 13.
També hi ha personificació, per exemple quan compara la poesia amb un mirall al vers 1 i 2, i l’ús de adjectius, com “giratoris” (V3) o “vermell” (V10). Mb
“4 de Febrer de 1945”, de Narcís Comadira
ESTRUCTURA DEL POEMA:
5
El tema central del poema és el “feixisme” per part del pare del protagonista, encara que ho fa per aparentar.
Podem diferenciar dues parts en aquest poema: La introducció (des del vers 1 fins al 18), on el poeta és pregunta perquè el seu pare estava en aquell lloc de feixistes, i la segona part, o una espècie de nus (des del vers 19 fins al 43), on el poeta reflexiona sobre el lloc que ocupa el seu pare a l’actualitat. Un lloc que li feia ser una persona buida perquè vestix amb aquell uniforme característic.
ANÀLISI DEL POEMA:
En aquest poema el poeta té un tó de queixa. No veu bé el que el seu pare està fent. Per això ens tracta d’explicar la situació que està vivint, en una època on acabava de començar la Guerra Freda i a Espanya estava Franco en el poder.
És un poema realista, ja que tracta d’un dia real; el 4 de Febrer de 1945. Està compost per 43 versos que no tenen rima. Apareixen dos personatges: el que narra la història, un narrador intern que ens narra els fets amb un punt de vista subjuntiu, i el seu pare. El espai on es desenvolupa és a Espanya.
Apareixen recursos literaris com preguntes retòriques, al vers 2 o al vers 5, l’ús d’adjectius, “palplantat” (V3) o “blau” (V13), o acotacions, del vers 13 al 18 o al vers 31.
“Escarabats”, de Narcís Comadira
ESTRUCTURA DEL POEMA: mb
El tema seria la lluita d’uns escarabats.
Hi ha tres parts que es podem dividir. Primer la introducció (versos 1 fins al 8), on el poeta ens explica com son els escarabats: lents, lluents... Després, trobem la segona part que seria el nus,
on ens diu que passa amb els dos que per un refrec instintiu comencen a lluitar. Per últim, l’ultima part; el desenllaç (versos 17 i 18) que ens diu que els mirem i que són germans.
ANÀLISI DEL POEMA:
6
El poeta ens parla de dos escarabats que estan lluitant. Com els escarabats es defensen amb els seus sucs. Apareix un sentiment de curiositat, ja que ell es pregunta si els dos animals senten dolor o goig mentre lluiten.
És un poema compost per 18 versos que no tenen una rima determinada. Apareixen dos personatges, que són els dos escarabats que lluiten. Al poema hi ha recursos narratius com, per exemple, les preguntes retòriques als vers 5, 6 i 11.
Els dos versos trenquen amb la temàtica clàssica de la poesia per parlar‐nos de la realitat i de coses senzilles i a vegades poc insignificants per a molts de nosaltres com la foma de vida i actuar dels animals
“Aquesta remor que se sent”, de Miquel Martí i Pol
ESTRUCTURA DEL POEMA:
El tema que tractat és la situació que es viu en la postguerra. Una situació amb molt
remor i prohibicions.
En aquest poema no es divideix clarament en parts. Trobem una única part des de
comença fins a que acaba, on l’autor ens vol explicar la situació que es va viure a la
postguerra per mitjà d’un senyor d’avançada edat que ens diu que la remor que se
sent és per les prohibicions que ens van fer durant la dictadura.
ANÀLISI DEL POEMA:
Al poema, ens encontrem amb un senyor d’avançada edat que ens diu que al moment
de la postguerra, durant la dictadura, tot estava prohibit, per exemple al vers 11 quan
ens diu que les paraules estaven prohibides. Podem dir que és com una espècie de
reflexió per part del poeta sobre l’època. Aquest senyor fa la funció de narrador intern
que ens narra els fets amb un punt de vista subjuntiu.
És un poema que consta de 20 versos, composts ens cinc paràgrafs i que té una
estructura narrativa, ja que no té versos amb síl∙labes determinades ni tampoc té una
rima definida. Al poema aparegué recursos narratius com el paral∙lelisme, basat en una
negació per a dir‐nos que tot estava prohibit “aquesta remor que se sent no és de...”.
7
“Ara és demà”, de Miquel Martí i Pol
ESTRUCTURA DEL POEMA:
El tema que tracta són els dies que passen de la seua vida.
Apareixen dues parts més o menys diferenciades que es divideixen amb l’ús de “Ara és
demà”. Per una part una espècia d’introducció, als versos 1 fins al 8, on l’autor ens diu
que el dia “d’ahir” ja ha passat i que el de hui també passarà i, demà, tindrem que
tornar a “fer foc nou” perquè tots tenim una rutina als nostres dies QUE HEM DE fer,
per exemple anar a treballar. Després trobem un desenllaç, versos 9 fins al 14, on fa
una conclusió de tot el que ha dit.
ANÀLISI DEL POEMA:
Aquest poema també podem dir que és com una espècie de reflexió, on l’autor
reflexiona sobre la rutina dels seus dies. Una rutina que tots tenim que passar, com per
exemple anar a l’escola o treballar, però que tenim que viure molt bé tots els dies de la
nostra vida ja que la mort pot arribar en qualsevol moment i no tenim que estar
malgastant dies.
És un poema que consta de 14 versos, majoritàriament de 10 síl∙labes, compost per
quatre estrofes, les dues primeres per 4 versos i les dues últimes per 3 versos. Té rima
consonant en el cas de les dues primeres estrofes (abba) i les dues últimes present una
rima consonant diferent (aab). Com exemple de un recurs narratiu utilitzat és el
paral∙lelisme quan trobem això de “Ara és demà”, als versos 1 i 9.
“Les quatre banderes”, de Miquel Martí i Pol
ESTRUCTURA DEL POEMA:
El tema és una època amb una situació difícil.
Al poema hi ha dues parts separades per “tenia quatre banderes”.La primera part,
versos 1 fins al 8, on ens diu que hi ha una situació no molt bona per a la societat en la
que es respira un aire que no es el bo per a tots, i la segona, versos 9 fins al 16, on ens
diu que està esperant a que passe tot però que, de moment, tot continua amb la
mateixa mala situació.
ANÀLISI DEL POEMA:
8
Aquest poema és una explicació d’una situació que està vivint l’autor, la que ella
espera que passe aviat però que, encara, segueix.
És un poema que consta de 16 versos, de 7 síl∙labes, i té una rima, majoritàriament,
assonant (a‐e). Hi ha un narrador intern que narra la història des d’un punt de vista
subjuntiu. Hi ha que ressaltar la presÈncia d’un paral∙lelisme, als versos 1 i 9, “tenia
quatre banderes”.
4 BANDERES: GALLEGA, VASCA, CATALANA I ESPANYOLA,
ESTRUCTURA DEL POEMA:
El tema és una noia que es diu Elionor.
Podem trobar tres parts al text. Una introducció, als versos 1 fins al 3, on ens diu la
edat de la xiqueta quan va començar a treballar, un nus, als versos 4 fins al 11, on ens
diu que era molt estimada per la gent perquè era molt educada, i com un desenllaç, als
versos 12 fins al 16, on acaba dient‐nos que s’ha passat tota la vida treballant des de
quÈ era una xiqueta. HAURÀS OBSERVAT EL SILENCI, L’ESFORÇ I QUE NO HAVIA TEMPS
PER DISFRUTAR
ANÀLISI DEL POEMA:
És un poema que consta de 16 versos, majoritàriament de 6 síl∙labes, compost per cinc
estrofes. Té rima assonant en els seus versos (a‐e), encara que a vegades canvia
l’ordre. Per exemple en la primera estrofa és “aea” i en la segona és “eeaa”. Apareix un
paral∙lelisme quan diu “L’Elionor”, als versos 1, 9 i 15, i l’ús d’adjectius com “tendra”, al
vers 9, o “opaca”, al vers 13.