1 

 

 

 

“Cançó Del Matí Encalmat”, de Salvador Espriu 

 

ESTRUCTURA DEL POEMA: 

El  tema que  tracta és un pas del  temps, el seu pas per  la vida. El protagonista  ja és 

major i sap que la mort pot estar  a prop.  

PLANTEJAMENT: El poeta ens vol explicar el pas del temps. Com ha passat el temps per 

a ell, que ara té uns ulls cansats de tot el que ha viscut, de tota la seua vida. Una vida 

que ha passat molt rapida i que cada vegada és més a prop de la mort. (Primers versos, 

fins al 6) 

NUS: (del vers 7 al 25), el poeta ens continua dient el pas de la seua vida i com esta en 

aquestos moments. De com, amb calma, espera que la seua vida acabe, “sense temor 

ni recança” i assolir la calma d’un esperit quan arribe el moment d’anar‐se’n d’aquest 

món. Espriu entén que la mort li dona un nou sentit a la vida, per això pense que quan 

parla d’aquest tema, no ho fa pensant que la mort és el final sinó que es refereix a una 

nova manera de viure, com parlant d’una altra segona vida.  

DESENLLAÇ: (últims versos, del vers 25 al 26), on el poeta ja acaba de pensar i entra a 

les  “fosques  estances”, deixa  l’estat de  calma  i  torna  a  la  realitat. Acaba  la  reflexió 

tornant a la realitat, als dies que encara li queden per viure.  

 

ANÀLISI DEL POEMA: 

En  aquest  poema,  el  protagonista  ens  explica  el  pas  de  la  seua  vida.  Acceptant  la 

realitat, ell sap que no  li queda molt de temps per a viure  i, aviat, arribarà  la mort,  la 

qual  vindrà  amb  un  nou  sentit  per  a  entendre  la  vida.  Totes  aquestes  coses,  son 

explicades per símbols. Símbols característics de Salvador Espriu. Per exemple, l’ús de 

“se’n  va  la meva  barca”,  referint‐se  a  la  arribada  de  la  seua mort,    “et  perdràs  pel 

camí”, el camí de la seua vida, o “I besarà l’or nou”, la calma per a un esperit.  

El gènere  literari és  la prosa. És un poema d’art menor que està compost per quatre 

estrofes. Consta de vint‐i‐sis versos de amb una mètrica regular de sis síl∙labes, menys 

el vers 6 que té 4 síl∙labes, i amb rima assonant. En el poema podem trobar diferents 

 

  2 

recursos  literaris com personificacions, per exemple als versos de  la primera estrofa, 

metàfores, com “sota  la  llum clement” al vers 13, polisíndeton, “i besarà  l’or nou” al 

vers 19, la hipèrbaton, “se’n va la meva barca” vers 8, etc.  

 

“XXXIX”, de Salvador Espriu 

 

ESTRUCTURA DEL POEMA: 

El tema que tracta el poema és sentiment de tornar a una altra situació, en  la nostra 

vida, per part del poeta.   

El poema podem dividir‐lo en dues parts. Primer trobem  la primera part, fins al vers 

11,  on  comença  dient‐nos  que  passarà  quan  acabe  la  situació  que  està  vivint. Una 

situació que ja se sent que s’acaba després de tants anys i, una vegada s’acabe, l’home 

viurà amb llibertat i serà feliç.  

L’altra part seria des del vers 11 fins al vers 21, on ens explica com serà aquesta nova 

situació. Un país, “Sepharad” (símbol que Espriu utilitza per a referir‐se a la Península 

Ibérica), on  totes  les  lleis  serveixen per a  tothom,  sin  importar qui  siga ni que nivell 

cultural tinga.   

 

ANÀLISI DEL POEMA: 

En  aquest  poema  trobem  un  tó  de  queixa,  de  canviar  la  situació  que hi  ha.  També 

apareix un  tó d’esperança, quan diu com creu que  serà aquesta nova  situació quan, 

amb la mort del cap, acabe la que està vivint. Una nova situació que està pròxima, on 

totes les persones siguen lliures i les lleis siguen les mateixes per a tots. La historia es 

desenvolupa  a  “Sepharad”,  nom  que  Espriu  utilitza  per  a  referir‐se  a  la  Península 

Ibérica.  

És un poema d’art menor compost per versos que no tenen ni mètrica ni rima. Té una 

estructura  lliure  i  consta  de  vint‐i‐un  versos.  Apareixen  recursos  literaris  com  la 

personificació, per exemple al vers primer “Perquè cedien els ulls al dolor de l’espera”. 

A més, el poema  té molta adjectivació: “noves, al vers 7, “lliure”, al vers 10, “feliç”, 

també al vers 10, “eterns”, al vers 13, “vàlids”, al vers 14, etc.  També cal remarcar la 

presencia d’una intertextualitat al vers 15 “no mentiràs, no robaràs, no mataràs”. 

 

  3 

 

 “Paisatge”, de Pere Gimferrer 

 

ESTRUCTURA DEL POEMA: 

 

El tema que tracta en aquest poema és el pas del temps. Uns dels temes que caracteritza la poesia de Gimferrer. 

Aquest poema el podem dividir en dues parts. La primera part, des del vers 1 fins al 11, on parla de coses clares com la llum de l’estiu. Per altra banda, en la segona part estaria l’últim paràgraf, des del vers 12 fins al 14, on comença a comparar coses fosques amb les coses clares de la primera part. 

 

ANÀLISI DEL POEMA: 

 

En aquest poema trobem una espècie de reflexió que té el poeta. Aparegué amb un tó de dubta, per exemple al vers 5 quan diu que no sap si es la llum que vol o la que no. El poeta ens explica el pas del temps. Com passa, en un paisatge d’estiu, del dia a la nit. On el seu momento preferit per a escriure és l’estiu, quan hi ha claror i està amb la seua musa; la papallona. La història es desenvolupa en un espai lluminós, a l’estiu. 

El poema consta de catorze versos, majoritàriament de 8 síl∙labes, compost per quatre 

estrofes, les dues primeres per 4 versos‐quartets i les dues últimes per 3 versos‐tercets. Hi ha un narrador intern que narra la història des d’un punt de vista subjuntiu, ja que ens diu el que veu i el que prefereix. Aparegué una rima consonat a les dues primeres estrofes (abba) i una rima assonant (aba/bba) a les dues ultimes estrofes. Hi ha que ressaltar la presència de adjectius substantivats, com “obscura” (V8) o “dura” (V12), i les paraules que destaquen en el poema, totes sobre la claror, “llum” (V4), “blanc” (V8), “estiu” (V9), “claror” (V11)... 

Al dos quartets la rima e¡és abab en el segon quartet al vers 3 fem una pausa interna i al vers quart dues elisions “cambraobscuraal”. Tots els versos són de 8 síl.labes fent aquestos recursos  

 

  4 

Als dos quartet aguda‐plana‐plana‐aguda és a dir alterna rima masculina‐femenina igual Al dos tercets la rima és cdc// ddc masculina‐femenina‐maculina i al segon femeninafemenina‐masculina. 

Es a dir, planes (femenina) agudes (masculina) 

 

“Sistemes”, de Pere Gimferrer 

 

ESTRUCTURA DEL POEMA: 

 

El tema tractat al poema és la seua vida. El poeta ens està fent un reflex de la seua vida, de tot el que ha viscut. 

Si parla de la poesia està fent metapoesia 

Al poema aparegué dues parts diferenciades. La primera part, versos 1 fins al 16, on compara la poesia com un sistema de miralls i ens diu tot el que recorda de la seua vida, de tots el anys que ha viscut. Després, trobem la segona part, versos 17 fins al 30, on el poeta parla del que pensa. De les coses que dubta, com al vers 19 on dubta dels límits de lo real i lo fictici. 

 

ANÀLISI DEL POEMA: 

En aquest poema trobem una reflexió per part del poeta. Ell comença dient coses que recorda de la seua vida i acaba dient la seua opinió, més o menys, del que pensa. Hi ha un narrador intern que ens narra els fets amb un punt de vista subjuntiu. Aparegué un tó de dubte al vers 19, ja que dubta sobre on estan els límits de la realitat i de la ficció. 

És un poema compost per 30 versos. Té una estructura narrativa, ja que no té versos amb síl∙labes determinades ni tampoc té una rima definida. Al poema aparegué recursos narratius com les preguntes retòriques, per exemple al vers 5, o les acotacions, per exemple al vers 13. 

També hi ha personificació, per exemple quan compara la poesia amb un mirall al vers 1 i 2, i l’ús de adjectius, com “giratoris” (V3) o “vermell” (V10). Mb 

 

“4 de Febrer de 1945”, de Narcís Comadira 

 

ESTRUCTURA DEL POEMA: 

 

  5 

 

El tema central del poema és el “feixisme” per part del pare del protagonista, encara que ho fa per aparentar. 

Podem diferenciar dues parts en aquest poema: La introducció (des del vers 1 fins al 18), on el poeta és pregunta perquè el seu pare estava en aquell lloc de feixistes, i la segona part, o una espècie de nus (des del vers 19 fins al 43), on el poeta reflexiona sobre el lloc que ocupa el seu pare a l’actualitat. Un lloc que li feia ser una persona buida perquè vestix amb aquell uniforme característic. 

 

ANÀLISI DEL POEMA: 

En aquest poema el poeta té un tó de queixa. No veu bé el que el seu pare està fent. Per això ens tracta d’explicar la situació que està vivint, en una època on acabava de començar la Guerra Freda i a Espanya estava Franco en el poder. 

És un poema realista, ja que tracta d’un dia real; el 4 de Febrer de 1945. Està compost per 43 versos que no tenen rima. Apareixen dos personatges: el que narra la història, un narrador intern que ens narra els fets amb un punt de vista subjuntiu, i el seu pare. El espai on es desenvolupa és a Espanya. 

Apareixen recursos literaris com preguntes retòriques, al vers 2 o al vers 5, l’ús d’adjectius, “palplantat” (V3) o “blau” (V13), o acotacions, del vers 13 al 18 o al vers 31. 

 

“Escarabats”, de Narcís Comadira 

 

ESTRUCTURA DEL POEMA: mb 

 

El tema seria la lluita d’uns escarabats. 

Hi ha tres parts que es podem dividir. Primer la introducció (versos 1 fins al 8), on el poeta ens explica com son els escarabats: lents, lluents... Després, trobem la segona part que seria el nus, 

on ens diu que passa amb els dos que per un refrec instintiu comencen a lluitar. Per últim, l’ultima part; el desenllaç (versos 17 i 18) que ens diu que els mirem i que són germans. 

 

ANÀLISI DEL POEMA: 

 

  6 

El poeta ens parla de dos escarabats que estan lluitant. Com els escarabats es defensen amb els seus sucs. Apareix un sentiment de curiositat, ja que ell es pregunta si els dos animals senten dolor o goig mentre lluiten. 

És un poema compost per 18 versos que no tenen una rima determinada. Apareixen dos personatges, que són els dos escarabats que lluiten. Al poema hi ha recursos narratius com, per exemple, les preguntes retòriques als vers 5, 6 i 11. 

Els dos versos trenquen amb la temàtica clàssica de la poesia per parlar‐nos de la realitat i de coses senzilles i a vegades poc insignificants per a molts de nosaltres com la foma de vida i actuar dels animals 

“Aquesta remor que se sent”, de Miquel Martí i Pol 

ESTRUCTURA DEL POEMA:  

El tema que tractat és  la situació que es viu en  la postguerra. Una situació amb molt 

remor i prohibicions.  

En  aquest poema no es divideix  clarament en parts.  Trobem una única part des de 

comença  fins a que acaba, on  l’autor ens vol explicar  la situació que es va viure a  la 

postguerra per mitjà d’un  senyor d’avançada edat que ens diu que  la  remor que  se 

sent és per les prohibicions que ens van fer durant la dictadura.  

ANÀLISI DEL POEMA: 

Al poema, ens encontrem amb un senyor d’avançada edat que ens diu que al moment 

de la postguerra, durant la dictadura, tot estava prohibit, per exemple al vers 11 quan 

ens diu que  les paraules estaven prohibides. Podem dir que és  com una espècie de 

reflexió per part del poeta sobre l’època. Aquest senyor fa la funció de narrador intern 

que ens narra els fets amb un punt de vista subjuntiu. 

És  un  poema  que  consta  de  20  versos,  composts  ens  cinc  paràgrafs  i  que  té  una 

estructura narrativa, ja que no té versos amb síl∙labes determinades ni tampoc té una 

rima definida. Al poema aparegué recursos narratius com el paral∙lelisme, basat en una 

negació per a dir‐nos que tot estava prohibit “aquesta remor que se sent no és de...”.  

 

 

  7 

“Ara és demà”, de Miquel Martí i Pol 

ESTRUCTURA DEL POEMA: 

El tema que tracta són els dies que passen de la seua vida.  

Apareixen dues parts més o menys diferenciades que es divideixen amb l’ús de “Ara és 

demà”. Per una part una espècia d’introducció, als versos 1 fins al 8, on l’autor ens diu 

que el dia  “d’ahir”  ja ha passat  i que el de hui  també passarà  i, demà,  tindrem que 

tornar a “fer foc nou” perquè tots tenim una rutina als nostres dies QUE HEM DE fer, 

per exemple anar a treballar. Després trobem un desenllaç, versos 9 fins al 14, on fa 

una conclusió de tot el que ha dit.  

ANÀLISI DEL POEMA: 

Aquest  poema  també  podem  dir  que  és  com  una  espècie  de  reflexió,  on  l’autor 

reflexiona sobre la rutina dels seus dies. Una rutina que tots tenim que passar, com per 

exemple anar a l’escola o treballar, però que tenim que viure molt bé tots els dies de la 

nostra  vida  ja  que  la mort  pot  arribar  en  qualsevol moment  i  no  tenim  que  estar 

malgastant dies.  

És un poema que consta de 14 versos, majoritàriament de 10  síl∙labes, compost per 

quatre estrofes, les dues primeres per 4 versos i les dues últimes per 3 versos. Té rima 

consonant en el cas de les dues primeres estrofes (abba) i les dues últimes present una 

rima  consonant  diferent  (aab).  Com  exemple  de  un  recurs  narratiu  utilitzat  és  el 

paral∙lelisme quan trobem això de “Ara és demà”, als versos 1 i 9.  

 

“Les quatre banderes”, de Miquel Martí i Pol 

 

ESTRUCTURA DEL POEMA: 

El tema és una època amb una situació difícil.  

Al  poema  hi  ha  dues  parts  separades  per  “tenia  quatre  banderes”.La  primera  part, 

versos 1 fins al 8, on ens diu que hi ha una situació no molt bona per a la societat en la 

que es respira un aire que no es el bo per a tots, i la segona, versos 9 fins al 16, on ens 

diu  que  està  esperant  a  que  passe  tot  però  que,  de moment,  tot  continua  amb  la 

mateixa mala situació.   

ANÀLISI DEL POEMA: 

 

  8 

Aquest  poema  és  una  explicació  d’una  situació  que  està  vivint  l’autor,  la  que  ella 

espera que passe aviat però que, encara, segueix.  

És un poema que consta de 16 versos, de 7 síl∙labes,  i  té una rima, majoritàriament, 

assonant  (a‐e). Hi ha un narrador  intern que narra  la història des d’un punt de vista 

subjuntiu. Hi ha que  ressaltar  la presÈncia d’un paral∙lelisme, als versos 1  i 9, “tenia 

quatre banderes”.  

4 BANDERES: GALLEGA, VASCA, CATALANA I ESPANYOLA,  

ESTRUCTURA DEL POEMA: 

El tema és una noia que es diu Elionor.  

Podem  trobar  tres parts al  text. Una  introducció, als versos 1  fins al 3, on ens diu  la 

edat de la xiqueta quan va començar a treballar, un nus, als versos 4 fins al 11, on ens 

diu que era molt estimada per la gent perquè era molt educada, i com un desenllaç, als 

versos 12 fins al 16, on acaba dient‐nos que s’ha passat tota  la vida treballant des de 

quÈ era una xiqueta.  HAURÀS OBSERVAT EL SILENCI, L’ESFORÇ I QUE NO HAVIA TEMPS 

PER DISFRUTAR 

ANÀLISI DEL POEMA: 

És un poema que consta de 16 versos, majoritàriament de 6 síl∙labes, compost per cinc 

estrofes.  Té  rima  assonant  en  els  seus  versos  (a‐e),  encara  que  a  vegades  canvia 

l’ordre. Per exemple en la primera estrofa és “aea” i en la segona és “eeaa”. Apareix un 

paral∙lelisme quan diu “L’Elionor”, als versos 1, 9 i 15, i l’ús d’adjectius com “tendra”, al 

vers 9, o “opaca”, al vers 13.