Viu Tarragona 6

PORTADA003VIUTar.qxd:Maquetación 1 3/9/13 09:48 Página 1

003VIUTar.qxd:Maquetación 1 9/9/13 13:58 Página 4

VIU TarragonaEDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL

C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.

43002 Tarragona

Tel. 977 225 299

Editor: Pau Figueras

Gerent: Xavier Costey

Departament comercial: Albert Vidaller i

Antoni Corrales

Redacció: Anna Escolà i Ramon Ortiz (motor)

Col·laboracions: Raquel Estrada i David Solé

Disseny original: Gemma Barceló

Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i

Gemma Vidal

Fotografia: Rafael Royes i Fotolia

Foto portada: Alberich Fotògrafs

Impressió: Rotimpres

Distribució: Unimail

Dipòsit legal: GI.1612-2012

VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut

dels articles ni comparteix necessàriament les opinions

que hi apareixen signades.Només els seus autors en són

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a [email protected].

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

se al nostre equip comercial per correu electrònic a

[email protected], o bé per telèfon trucant

al 977 225 299.

SumariCIUTAT8 ViuSantaTecla

La Festa Major deTarragona

INTERIORISME94 Ambientació

Convertir un espai en unmarc únic

CULTURA42 Santa Tecla cultural

Festes de música, dansa,teatre i cinema

SALUT104 Reentré saludable

Consells de salut per lareentrada al nou curs

EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE TTAARRRRAAGGOONNAA

Nom o Raó social

D.N.I/C.I.F. Telèfon

Adreça

CP Ciutat

Correu electrònic

Domiciliació bancària

Signatura/segell

VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299

Entitat Oficina D.C. Número de compte

6 Editorial

8 Ciutat

28 Formació

42 Cultura

54 Empresa

68 Esports

76 Motor

86 Tendències

94 Interiorisme

104 Salut

124 Gastronomia

130 Restaurants


Quan finalitza l’estiu i, per a molta gent, les vacances més es-

perades, a Tarragona no arriben els aires de tardor fins que

ha passat Santa Tecla. Aquets dies de festes són un últim alè

d’estiu abans d’encarar de nou la nova estació, iniciar el nou

curs i, amb ell, reprendre les rutines. Enguany, la Festa Major

de Tarragona ens porta més de 430 actes que asseguren la

tradició, la diversió, els sentiments i la festa. Les celebra-

cions al voltant de la Patrona compten amb els actes tradi-

cionals - les cites obligades que any rere any configuren el

programa - i noves propostes musicals, de dansa, de circ i de

cinema que us descobrim a les pàgines de Ciutat i Cultura.

Com dèiem, al setembre s’inicia el nou curs, i no només ho

fan els més petits que es retroben de nou amb els companys

a les aules, sinó que tots una mica “tornem a l’escola”. I és

que a l’estiu, amb les vacances, tothom trenca una mica les

rutines i els hàbits. A la secció de salut us proposem algunes

recomanacions per fer més fàcil la reentrada a la tardor:

consells per recuperar els horaris del son, per apuntar-nos a

seguir una dieta sana i alguns suggeriments per adoptar una

actitud positiva que no es deixi endur per la malenconia de

deixar l’estiu enrere. Aprofitant que el setembre també és un

mes de fer-nos propòsits, en aquest número hi trobareu un

especial dedicat a la Formació on us oferim una radiografia

de les diferents opcions a escollir si aquest nou curs us ve de

gust apuntar-vos a aprendre una nova llengua, fer aquell curs

de cuina pendent o bé reciclar els coneixements professio-

nals. Tot això ens ho depara la tardor. Abans, però, a la can-

tonada, ens hi espera Santa Tecla!

Anna Escolà

Setembre de Festa

Editorial


CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Al setembre,viu Santa TeclaLa Festa Major de Tarragona

Foto cedida per: TurismeFoto de: Pep Escoda

006VIUTar.qxp:Maquetación 1 10/9/13 10:40 Página 8

uan s’acaben les vacan-

ces i emprenem la tor-

nada al setembre, tot

tarragoní i tarragonina té els

ulls i el cor posats a les festes.

Santa Tecla arriba quan l’estiu

sembla que s’acaba, i el seu

“esclat” és tan gran que sem-

bla que les mateixes festes

configurin una nova estació en-

tre l’estiu i la tardor. Així ho ex-

pressava la regidora de Cultura

de l’Ajuntament, Carme Cres-

po, a la presentació de Santa

Tecla 2013. Durant 11 dies, la

ciutat acull celebracions per a

totes les edats i tots els gustos.

Enguany, més de 430 actes i

138 entitats en conformen el

programa. I és que cada any

són més les associacions i enti-

tats que se sumen a la festa.

Antigament les festes

s’organitzaven entorn de cele-

bracions festives i religioses,

que amb els anys han evolucio-

nat i actualment ofereixen un

còctel amb centenars

d’activitats organitzades per

part de l’Ajuntament i el teixit

social de la ciutat. Un còctel on

any rere any no hi falten la tra-

dició, la diversió, ni l’emoció i

que compta amb un ampli se-

guiment que l’ha fet ser consi-

derada una de les festes més

emblemàtiques dels Països Ca-

talans. Enguany, la Santa Tecla

Petita té un pes molt important

dins el programa i veu créixer

dos elements nous: els Ge-

gants Moros petits i el Ball de

Cossis petit. La Festa Major va

ser declarada Festa Tradicional

d’Interès Nacional l’any 1996 i

Festa Patrimonial d’Interès Na-

cional l’any 2010 per la Genera-

l itat de Catalunya i Festa

d’Interès Turístic pel govern de

l’Estat l’any 2002.

I Anna Escolà, periodista I

La ciutat acollirà més de 430 actes per gaudir de la Festa per excel·lència que compta ambun programa on hi participen 138 entitats. Deu dies de celebracions tradicionals i especta-cles en un any on creix de manera important la Santa Tecla petita

Q

SANTATECLA CIUTAT


10 I VIU Tarragona Setembre-Octubre 2013

SANTATECLA CIUTAT

Foto cedida per: TurismeFoto de: Pep Escoda

Foto cedida per: TurismeFoto de: Alberich Fotògrafs

Cites obligades de la Festa MajorSeqüència ritual d’alguns dels actes més emblemàtics de les festes de Santa Tecla. Unrepàs per l’eix central de la festa, pels actes més tradicionals que conformen el programaany rere any i que es converteixen en cita obligada pels teclers i tecleres

Han estat moltes les personali-

tats del món de la cultura, la

política i de la societat en gene-

ral, que han tingut el privilegi

d'intervenir-hi activament. En-

guany, Joan Martí Catell, ca-

tedràtic, senador tarragoní, i

qui va ser el primer rector de la

Universitat Rovira i Virgili, serà

el protagonista d’aquest acte

tan simbòlic . A continuació del

pregó oficial té lloc La Desper-

tada dels Gegants, l’arribada

de tots els gegants davant de

l’Ajuntament. Segueixen

aquests actes el Toc de Pregó a

càrrec de dues trompetes del

Consell Municipal, les quals

anuncien l’aparició de la Sen-

yera de la ciutat escortada pels

Macers. Alhora, des del campa-

ner de la catedral, el Repic ge-

neral de camapanes (segons

apunten fonts documentals, al-

gunes de les campanes de la

Catedral són els únics instru-

ments que han saludat tots els

inicis de la Festa des que la Re-

líquia de la Santa va arribar a la

ciutat). Finalment, la Tronada

del Pregó, enguany a càrrec de

la Pirotècnia Valenciana de Lla-

nera de Ranes.

Pregó, Toc de Pregó i repic de campanes

Habitualment, l’aposta de San-

ta Tecla pels castells és ferma.

Enguany se sumen a les tres

diades castelleres - la del pri-

mer diumenge, la del dia de

Santa Tecla i la del dia de la

Mercè- i als pilars caminant tot

un seguit d’activitats al voltant

d’aquestes diades, emmarca-

des dins la Biennal del Castell.

Per exemple, l’endemà de la

primera diada tindrà lloc una

tertúlia postdiada castellera al

Cafè Metropol amb l’equip del

Cdecastells. Unes altres activi-

tats són el Cicle de xerrades

“Literatura i Castells” o la mos-

tra fotogràfica de la Colla Jove

Xiquets de Tarragona sobre els

20 anys del primer castell de 9

a l’Antiga Audiència.

Enguany, la cita amb la Diada

Castellera és el diumenge 15 a

a la plaça de la Font amb la Co-

lla Xiquets de Tarragona, Colla

Jove Xiquets de Tarragona, Co-

lla Vella dels Xiquets de Valls i

Castellers de Vilafranca.

Diada castellera i castells

Tal com fan els grans, els petits

surten al carrer en el seu propi

dia, la Santa Tecla Petita, el dia

19 de setembre. Aquesta cele-

bració compta amb la Cercavi-

la de la Santa Tecla Petita.

El Seguici Petit enceta les apa-

ricions dels elements més re-

presentatius de la festa tot re-

produint l’estètica i manera de

fer del Seguici gran. Així doncs,

omplen les places i carrers de

músiques, balls i espurnes.

Enguany, la Santa Tecla Petita

creix i té un pes molt important

dins del programa. I és que

aquesta Santa Tecla 2013 veu

créixer dos elements nous: els

Gegants Moros petits i el Ball

de Cossis petit. La Baixadeta

també guanyarà dimensions

amb la incorporació dels Ge-

gants Moros petits i la Cucafe-

ra petita.

Santa Tecla PetitaRepresentat per l'Esbart Santa

Tecla i amb música de la cobla

La Principal del Llobregat el dia

20 de setembre, representa un

dels moments amb més carga

emotiva de la Festa Major.

A través de la creació core-

ogràfica, els assistents conei-

xen, descobreixen o reviuen la

vida, conversió i martiri de San-

ta Tecla, patrona de les festes

de Tarragona.

El Retaule deSanta Tecla

Un cafè concert amb

l’Orquestra Tràfic per preparar

l’ambient festiu on els tarrago-

nins i tarragonines s'afanyen a

fer la seva copeta de Chartreu-

se o de conyac Torres mentre

es fumen un bon cigar.

“Cafè, copai puro perun duro”


SANTATECLA CIUTAT

La plaça de la Font és l’escenari

de l’arribada de les bandes de

música convidades. I és que la

música de banda és indispen-

sable per acompanyar la festa.

Després de la Tronada del Pre-

gó sonarà el Primer Amparito

Roca - pasdoble del composi-

tor Jaume Teixidor- de les fes-

tes a càrrec de Tradiband, Ban-

da d’Instruments Tradicionals

de Tarragona, la qual anunciarà

la sortida dels Gegants i els Na-

nos.

L’Arrencada dels Gegants té

lloc des de la plaça de la Font,

continuen pel carrer Portalet,

Rambla Vella, carrer Comte de

Rius, Rambla Nova (coca cen-

tral), carrer Sant Agustí, carrer

Portalet i retornen a la plaça de

la Font, on té lloc el primer ball

de Gegants al r itme de

l’Amparito Roca.

Bandes de música i gegants

La nit del 21 de setembre, des

del Pla de la Seu, l'Àliga, els Ge-

gants Vells, el Lleó, la Mulassa i

els Gegants Moros i les bandes

apareixen sobtadament por-

tats per tota una munió de fes-

ters. I és que bèsties i gegants

són portats aquesta nit per

tots els qui, amb l’assistència

dels seus portadors titulars, ho

desitgin. Quan arriben a la

plaça del Rei, l'orquestra Tràfic

els obsequiarà amb la tanda

d’Amparitos que marca el cos-

tum. Al cap d’una hora, el se-

guici i les bandes inicien el se-

gon tram del trajecte per arri-

bar a la plaça de la Font.

Baixada seguici i bandes

La vigília, el dia 22 de setem-

bre, té lloc la cercavila de Santa

Tecla amb la primera sortida al

complet de tot el Seguici Popu-

lar: el Ball de Diables, el Drac, el

Bou, la Víbria, el Ball de Joan de

Serrallonga, l’Àliga, la Mulassa,

la Cucafera, el Lleó, el Magí de

les Timbales, els gegantons

Negritos, els Gegants Moros,

els Gegants Vells, els Nanos

Vells, els Nanos Nous, els Balls

de Bastons, Pastorets, Turcs i

Cavallets, Patatuf, Cercolets,

Bastoners de l’Esbart Santa Te-

cla, els Balls de Gitanes, Valen-

cians i Cossis, i les representa-

cions al·legòriques dels Set Pe-

cats Capitals i de la Moixigan-

ga.

Cercavila

Foto cedida per: TurismeFoto de: Hugues Argence

Foto cedida per: TurismeFoto de:Joan Capdevila

Foto cedida per: TurismeFoto de: Mauri Fernández


BonaFesta Major!



La nit del 22 al 23 de setembre

és la nit més llarga, intensa i

esperada de Santa Tecla que

s’allarga fins ben entrada la

matinada quan les gralles es-

clatin amb l'alba.

Revetlles, música i festa a la

Rambla Nova, plaça de la Font,

parc Saavedra i diversos bars.

Revetlla,Astracanadai Matinades

L’últ im dia, les festes

s’acomiaden amb el correfoc i

la traca final. Enguany hi inter-

vindran el Ball de Diables de Vi-

lanova, Ball de Diables de Vila-

franca, Bal l de Diables de

l’Arboç, Ball de Diables de Ta-

rragona, Colla Diables Voramar

del Serrallo, Drac de Banyeres,

Drac del Morell, Drac de Tarra-

gona, el Bou de Tarragona i la-

Víbria de Tarragona.

El correfoc i la traca són el co-

miat a les festes.

Correfoci traca

Té lloc el dia 24 i, en aquesta

actuació, les quatre colles de la

ciutat se citen a la plaça de les

Cols per oferir dos castells i un

pilar. Tot seguit, els pilars cami-

nant, que, per ordre

d'antiguitat, pugen els vint es-

glaons de la Seu, els baixen i

enfilen el carrer Major tot in-

tentant arribar fins a la Plaça

de la Font i l'ajuntament. Enmig

d’un públic nombrós, es tracta

d’un dels actes més populars

de les festes.

Diadacastellera ipilar caminant

El dia de Santa Tecla arrenca

amb l’Anada a l’Ofici - la 2a sor-

tida pública amb el Seguici Po-

pular al complet - , l’Ofici i la

Tornada de l’Ofici. També és el

dia on té lloc la Tanda de Lluï-

ment que acaba amb els ver-

sots del Ball de Sant Miquel i

Diables que donen pas a

l’actuació castellera.A la tarda

és el moment de l’Anada a la

Processó, la Processó i la Tor-

nada de la Processó. És el dia

de les representacions de Da-

mes i Vells i d’un gran seguit

d’actes per a tots els gustos.

Dia de Santa TeclaL’entrada del braç de Santa Te-

cla és el moment culminant de

les festes i representa la fi de la

processó del Braç de Santa Te-

cla. En retornar la relíquia a la

catedral, l’espera tot el seguici

popular per tal de fer-hi la seva

ballada conjunta.

Col·locats d’acord amb la rigo-

rosa disposició marcada pel

protocol del seguici, els balls, el

bestiari, els entremesos i les

representacions al·legòriques

saluden la relíquia, tot fent la

seva ballada. Aquesta és la ter-

cera i última sortida al complet

del Seguici Popular i les colles

castelleres.

Abans, cap allà a les 8 del ves-

pre, al l l indar de la cate-

dral,s’ha iniciat la processó:

apareix el tabernacle de la San-

ta acompanyat per la Cobla de

Ministrers de la ciutat de Tarra-

gona i la Banda Unió Musical

interpreta la Marxa de Santa

Tecla i els campaners enge-

guen el repic general fins que

perden de vista la relíquia. El

capítol de la Catedral, el cler-

gat, la Senyera de la ciutat, els

representants de les ciutats

germanes i la Corporació Muni-

cipal, amb escorta de macers,

uixers i la Guàrdia Urbana de

gran gala, tanquen la processó.

Entrada del Braç de Sta Tecla

Foto cedida per: TurismeFoto de: Montse Riera

Foto cedida per: TurismeFoto de: Alberich Fotògrafs

SANTATECLA CIUTAT



SANTATECLA CIUTAT

Què significa per a vosaltres,

aquest aniversari? Significa

molt més que bufar espelmes

ja que celebrem 30 anys de foc

a Tarragona i de fites assolides.

Durant aquestes tres dècades,

el Ball de Diables ha estat im-

pulsor de molts dels actes que

avui formen part de la Festa

Major tarragonina i, sense els

quals, Santa Tecla no

s’entendria. D’aquesta manera,

l’any 1986, també va recuperar

l’Àliga, el 1987 va crear la Sa-

marreta de les Festes i l’any

1998 el Ball de Diables va im-

pulsar la creació de la primera

entitat de la Santa Tecla Petita,

el Ball de Diables Petit de Tarra-

gona, i va posar la llavor del

que avui és una Festa Major

adreçada als més joves total-

ment consolidada i arrelada a

la ciutat. Així, el 2008 també va

crear l’Aligueta.

El commemoreu renovant dis-

seny i estrenant vestits nous

ideats pels alumnes de

l’Escola d’Art . En què

s’inspira, el nou vestuari?

Creiem que és una evolució del

que som i ens sentim molt cò-

modes amb la nova imatge.

La celebració del trentè ani-

versari va arrencar amb el

desplegament d’una gran

pancarta commemorativa a la

plaça de les Cols. Quins són

els principals actes heu orga-

nitzat per celebrar aquestes

tres dècades? Al juliol va tenir

lloc la pintura del piló comme-

moratiu de l’aniversari al carrer

del Comte, a l’agost vam fer un

sopar popular i concert de gra-

lles ; un torneig de futbol inter-

entitats del Seguici Popular; un

concert vermut...

Quina és la contribució d’ El

Ball de Diables a les Festes de

Santa Tecla? Després de

molts anys sense diables, el

1984 els tarragonins recuperen

el Ball de Diables de Tarragona

i les seves actuacions tradicio-

nals, seguint el model tradicio-

nal del Penedès i del Camp de

Tarragona. L’acte oficial de

presentació del Ball va ser el

dia 16 de setembre ja dins San-

ta Tecla a l’Antic Ajuntament.

Un any més tard, el 1985,

l’entitat marcà una línia que de-

finia el calendari d’actuacions

del Ball a Tarragona format per

Carnaval, Revetlla de Sant Joan

i Festes de Santa Tecla. El 1986,

el Bal l col · laborà amb

l’Ajuntament amb la recupera-

ció de l’Àliga de la ciutat, i des

de 1998 l’entitat disposa d’un

ball de diables infantil. Des

d’aleshores no ha deixat de

créixer, sent un dels promotors

principals de la Festa tarragoni-

na i fent una aposta especial

per fomentar la Festa Major Pe-

tita de Tarragona, creant la ver-

sió infanti l de l’Àliga, l ’any

2008, i organitzant diversos es-

deveniments de referència en

el marc de la cultura popular

tarragonina.

Com viviu les festes? Suposo

que les vivim com totes les per-

sones que hi participen, amb

molta intensitat, emoció i mol-

ta, molta feina. La major part

dels dies acabem molt cansats

però infinitament feliços per

poder formar part de la tradició

i per veure que la Festa Major

té cada cop més força a Tarra-

gona.

Amb quants integrants comp-

teu? Entre les 4 seccions -Ball

de Diables Adult, Àliga, Ball de

Diables Petit i Aligueta- uns 150

membres.

Teniu salut de ferro? Us felici-

tarem de nou d’aquí 30 anys?

Estic fermament convençuda

que farem 30 anys més. Des de

sempre, el Ball de Diables ha

comptat amb persones molt

inquietes que han sabut ‘tirar

del carro’ i fer possible que avui

celebrem totes aquestes fites.

Créixer i tenir una visió de ciu-

tat és l’esperit de l’entitat.

El Ball de Diables de Tarragona compleix 30 anys i està de doble celebració, ja que el Ball deDiables Petit en compleix 15. L’entitat forma part del Ball de Diables Centenaris de Catalun-ya i estrena nou vestuari

Ana TellaetxePresidenta d’ El Ball de Diables

“El Ball de Diablesha estat impulsor demolts dels actes queavui formen part dela Festa Major”


18 I VIU Tarragona

SANTATECLA CIUTAT

Aquestes festes veuen créixer

dos elements nous: els Ge-

gants Moros petits i el Ball de

Cossis petit. La Baixadeta tam-

bé guanyarà dimensions amb

la incorporació dels Gegants

Moros petits i la Cucafera peti-

ta.

El dijous 19 de setembre és el

dia de la Santa Tecla Petita, dia

en el qual té lloc la Cercavila de

la Santa Tecla Petita i els ver-

sots i parlaments dels balls

parlats petits.

Santa Tecla Petita

El marxandatge de les Festes

creix enguany gràcies a moltes

iniciatives privades. Així, su-

mant-se a la samarreta - edita-

da pel Ball de Diables de Tarra-

gona-, mocador - editat per la

Moixiganga-, barret - confec-

cionat per l’Empresa Municipal

de Mitjans de Comunicació, xa-

pa- editada per l’Agrupació

Cultural i Esportiva de CCOO

de l’Ajuntament - i bossa - edi-

tada per la Colla de Diables Vo-

ramar i la Víbria de Tarragona-,

també hi trobarem les llibretes,

els imants, els tatuatges, el 1r

conte del Seguici (nova

col·lecció dels Contes del Se-

guici i el 1r volum n’és El Ne-

grito de la Pau), les noves sa-

marretes del, el trenca-clos-

ques i, fins i tot, el subratllador

oficial de les Festes. El dia 11

Tarragona es vesteix de Sta. Te-

cla i ho farà amb un nou acte, el

PostureigTecler2013 que dona-

rà obertura a l’estand de les

Festes al Teatre Tarragona.

Nous elementsde marxandatge

- La subratllada del programa

de mà, VI extraoficial. Per pri-

mer cop aquest acte

s’incorpora dins la programa-

ció.

Es tracta d’una tradició im-

pulsada per uns joves tarra-

gonins que quedaven per es-

morzar i subratllar el progra-

ma de Santa Tecla.

Enguany, l’activitat s’estén i

es convida a tothom a guixar,

destacar, subratllar i assen-

yalar tots els actes als quals

es tingui previst participar

durant les festes.

- La baixada de l’Àliga durarà

una hora més un cop acabi a

la Plaça de la Font

- Guanya pes la Santa Tecla

Gastronòmica amb noves

propostes gastronòmiques

com ara la “botifarra de la

mamadeta” impulsada per

l’Associació de venedors del

Mercat Central.

- La Baixada de la Cucafera

- Ruta dels Codis Teclers: Per

conèixer els indrets més em-

blemàtics de les Festes es

podran localitzar diversos co-

dis QR que mostraran com

els espais en els quals ens

trobem localitzats es trans-

formen durant els dies de les

festes.

- Salt endavant de les activitats

2.0 de les festes

Algunes novetats- 700 anys de la campana

Fructuosa

- 50 anys del Cor Al·leluia

- 30 anys del Ball de Diables

- 25 anys dels Xiquets del

Serrallo

- 20 anys de la Banda Unió

Musical de Tarragona

- 20 anys del Lleó

- 20 anys de la Víbria

- 20 anys del primer castell de

nou bastit per una colla

tarragonina

- 15 anys del Ball de Diables

petit

- 10 anys del Ball de Cossis

Efemèrides

Santa Tecla 2013Del 14 al 24 de setembre. Onze dies de festes on la Santa Tecla Petita i els elements del se-guici són els protagonistes d’enguany. Us descobrim algunes novetats de les festes de laPatrona


ENTREVISTA CIUTAT

J. Antoni BelmontePresident de la CEPTA


Setembre-Octubre 2013

L’any que ve acaba el mandat

que va començar l’any 2010.

Creu que ha assolit les fites

que es va proposar? Sí. Acom-

panyat d’un comitè executiu i

una junta directiva que m’han

ajudat molt, hem complert el

nostre objectiu, el de treure

l’entitat d’un impàs crític i ho

hem aconseguit. Tots els nos-

tres proveïdors estan al corrent

a tots els efectes i hem portat

la CEPTA a una situació més

que solvent, i ens sentim con-

tents d’haver-ho aconseguit.

D’altra banda, pel que fa a la

nostra programació de cursos

de formació, es podria dir que

“portem la feina al dia”.

Com veu la situació actual de

les petites i mitjanes empre-

ses? Representen el 90% del

nostre teixit industrial, i està

clar que atès a les circumstàn-

cies estan passant un moment

difícil. Les empreses grans te-

nen problemes i les PIMES –

Petites i Mitjanes Empreses -

també. Una PIME té una es-

tructura petita, no li arriben

tots els projectes que desitja-

ria, el finançament s’ha com-

plicat – aquell coixí amb el que

a vegades comptaven per tirar

endavant – i, com que tot ho

regula el propi mercat, les em-

preses s’hi han d’adaptar. En-

cara que optem per fer el que

vulguem, - per exemple, vendre

barat o car - serà el propi mer-

cat qui ens regularà i marcarà.

De quina manera creu poden

resoldre els seus problemes

de finançament les petites i

mitjanes empreses? La Banca

diu que n’hi ha, però que el que

no hi ha són peticions solvents

per poder facilitar el crèdit. És

a dir, hi ha diners, però si algú

ha deixat un rastre delicat, el

banc li diu que “no”. Quina solu-

ció hi ha, doncs? S’ha de ser

mitjanament solvent, sinó, no

hi ha accés al crèdit.

La internacionalització és una

de les millors opcions per a

les empreses per sortir-se’n?

La internacionalització és una

bona eina per qui té un projec-

te, diners o finançament, es-

tructura i producte. Si no reu-

neixes tots aquests requisits, al

mercat internacional no hi ha

res a fer. No és fàcil per a tot-

hom reunir aquests requi-

sits....així doncs, no tothom pot

anar-hi, només qui reuneix les

millors condicions, i la nostra

tasca és ajudar a aquelles em-

preses que vulguin reunir els

requisits per obrir-se camí a

nous mercats.

Abans de l’estiu van organit-

zar la sessió “Ara toca inno-

var”, una jornada integrada

dins el projecte Tarracolab.

Què necessita una empresa

per innovar? Pensar molt en la

seva activitat. Hem d’innovar

en allò nostre, allò que conei-

xem. Per fer-ho, s’ha d’anar al

mercat amb un bon projecte,

que sigui atractiu. Si és així, di-

ria que trobarem finançament

sempre, tant sigui pel mercat

nacional com internacional.

Ara bé, si pensem en innovar

però fem el mateix que fèiem

abans, per aquest camí no ens

en sortirem.

La crisi ens ha fet més engin-

yosos? Evidentment. La dita

diu que “no hi ha res que en-

senyi més que la gana”. La crisi

ens ha obligat, d’entrada, a re-

estructurar casa nostra– mol-

tes llars del negoci familiar – i

Josep Antoni Belmonte és president de laConfederació Empresarial de la Província deTarragona (CEPTA) des de l’any 2010.

“La internacionalit-zació és una bonaeina per qui té unprojecte, dinersi estructura”



ENTREVISTA CIUTAT

també l’empresa. Per fer

aquesta reestructuració, s’ha

de ser enginyós. N’estic segur

que de la crisi no se’n sortirà

ningú sense cap “rascadeta”, és

a dir, que acabarà afectant a

tothom. De manera diferent,

però a tothom.

La CEPTA ofereix contínua-

ment una variada oferta de

cursos. La formació és clau?

Hem de tenir en compte que el

60-70% del col·lectiu laboral

que va a treballar a diari és

gent sense un ofici consolidat.

Atès a les dificultats, molta

gent ha hagut de canviar de fei-

na, la qual cosa li ha impedit

haver tingut l ’oportunitat

d’haver-se format a fons en al-

guna especialitat. Quan arriba

un moment crític com l’actual

en el qual no hi ha feina, el tre-

ballador se n’adona que ha de

fer alguna cosa: reciclar-se dins

de la pròpia feina i esperar que

reviscoli i millori el moment

que travessa el mercat. Crec a

la Formació Professional en

aquest país no se li ha recone-

gut mai la importància que té, i

crec que s’ha quedat a

l’estacada. Així doncs, tenint

en compte que l’FP és el gran

col·lectiu del nucli treballador,

s’hauria de considerar i mimar-

la més

Podríem dir que avui dia enca-

ra hi ha oficis amb projecció

de futur? Hi ha molts oficis

que s’han perdut i que s’estan

perdent cada dia. La tecnologia

avança i s’està carregant la mà

d’obra. D’altra banda, hi ha

moltes professions que per fer-

les no cal ni que siguis de l’ofici.

També es critica que no som

competitius. Potser a partir

d’ara començarem a ser-ho, ja

que estem vivint moments que

s’ha de filar molt prim. No ens

oblidem que qui va a treballar

no pot perdre el ritme, sinó, no

ens en sortirem. Pel que fa a la

responsabilitat a nivell indivi-

dual cadascú te la seva, però

El principal tret del seu caràcter? La insistència

I el principal defecte? Els horaris

El que més valora de les persones? La honestedat

I el que menys li agrada... No ser clar

Un dels millors consells que li han donat mai... Que

tingui molta paciència

De petit volia ser... No me’n recordo

Un llibre? “Todo incluido” (Ángel Palomino)

Una cançó? “Paraules d’Amor”, de Joan Manuel Serrat

Una pel·lícula? No m’agrada el cinema

Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona?

El Priorat

No pot sortir de casa sense? Les claus de casa

D’una mica més a prop...

crec que tots hem deixat per-

dre en algun moment el privile-

gi del treball. Per tant, una de

les primeres coses que hem de

mimar és això i, a partir d’aquí,

farem la resta.

Què creu que ens depara el

2014 en termes econòmics

aquí a casa nostra? El 2014 el

preveig estable, més o menys

igual que aquest 2013. Les

perspectives ens porten a opi-

“Hem d’innovar enallò que coneixem ianar al mercat ambun bon projecte que

sigui atractiu”

nar així. Hi ha projectes al nos-

tre territori, però tot avança

tan lentament...I també hi ha

les xifres de l’atur, que les pre-

visions diuen que seguirà crei-

xent al 2014.

Quan parla de projectes es re-

fereix també al projecte Bar-

celona World? Com el veu? És

el revulsiu econòmic per ex-

cel·lència, però tirar un projec-

te com aquest endavant no es

fàcil. La veritat és que encara

avui per avui s’estan buscant

inversors per tirar-ho enda-

vant. Ara mateix, imagino que

buscar finançament per una

estructura com aquesta no és

gens fàcil. D’altra banda, petits

i mitjans empresaris venen

aquí a la CEPTA i ens demanen

informació, gent que s’apunta

a la borsa de treball per optar a

un lloc de feina al macroprojec-

te....

Han parlat amb ells? Ens hem

reunit amb el col·lectiu, i des de

la CEPTA els vam demanar pre-

sentacions generals – no no-

més dirigides als mitjans de

comunicació - a diferents ajun-

taments de poblacions prope-

res a fi i efecte que les empre-

ses que estan interessades en

participar-hi poguessin posar-

s’hi en contacte, i ens van dir

que ho tenien previst.


Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona

Vingui a provar-lo sense compromís als nostres concessionaris

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocionsi descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

Nou Nissan MicraNou Nissan Micra

NIKKO CENTERconcessionari oficialNissan a Tarragona

NIKKO CENTERAutovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló

43204 · REUSTel. 977 772 197

NIKKO CENTER MOTORSCtra.València, 206

43006 · TARRAGONATel. 977 549 560



NOTÍCIES CIUTAT

A principis d’estiu es va co-

mençar a construir el pipican

al Camp de Mart de la ciutat.

Es tracta d’ un espai únic al

centre de Tarragona que s’ha

construït per donar resposta

a la necessitat de disposar

d’un indret al centre de la ciu-

tat on els gossos puguin estar

deslligats i relacionar-se lliu-

rement entre ells.

En aquest espai hi ha capaci-

tat perquè els gossos de mida

mitjana o gran es moguin lliu-

rement, tot i estar vigilats en

tot moment pels seus propie-

taris.

La instal·lació d’aquest espai

al Camp de Mart respon a les

demandes dels veïns i veïnes

- especialment de la Part Alta

de la ciutat – que havien

sol·licitat un espai d’aquestes

característiques.

pipi - can al Camp de MartParc per gossos al centre de Tarragona que respona les demandes dels veïns

El mes passat es va posar en

marxa la nova línia 23 la qual

atén les necessitats dels

veïns i veïnes de la Part Baixa

i centre de la ciutat. L’EMT

(Empresa Municipal de Trans-

ports) ofereix aquesta conne-

xió amb freqüència de pas ca-

da 40 minuts i amb un temps

de viatge de 20 minuts d’inici

a terminal.

La línia facilita l’accés a Joan

XXIII a la zona dels carrers

Gasòmetre fins a la Rambla

Nova i des del carrer Unió fins

Ramon i Cajal. La nova línia

també recupera el servei per

arribar des de l’eixample a

l’estació de trens de forma di-

recta. La nova l ínia

s’emmarca en els objectius

mediambientals marcats pel

Pla de Mobilitat Urbana Sos-

tenible de Tarragona.

Nova línia d’autobús urbàLa línia 23 connecta la Part Baixa amb el mercat iJoan XXIII sense necessitat de fer transbord

El nou Pla és fruit del diàleg i

la participació ciutadana. El

nou POUM fa una previsió

d’una població màxima

185.000 habitants fins l’any

2025. Els principals objectius

són: un desenvolupament ur-

banístic sostenible, afavorir la

cohesió social lligant els ba-

rris entre ells i amb el centre,

desenvolupar una política

d’habitatge social, crear no-

ves àrees d’equipaments i zo-

nes verdes i facilitar la mobili-

tat sostenible. Algunes carac-

terístiques: potencial de sos-

tre: s’incrementa en 231.941

m2 respecte de l’aprovació

inicial ; reserva de sol per

equipaments: 1.031.564 m2,

dels quals 54.000 són per a

usos culturals i patrimonials;

sostre edificable: 4.818.971

m2; nous habitatges: 33.916

(un 40 % del total previst se-

rà habitatge protegit) .

Entra en vigor el POUMEl Pla d’Ordenació Urbanística Municipal va entraren funcionament a principis de l’estiu

Després de dos anys, a partir

d’aquesta tardor la casa del

transeünt tornarà a atendre a

les persones sense sostre de

la ciutat.

L’equipament, un immoble si-

tuat a la Part Alta i gestionat

per la fundació Bonanit,

compta amb 15 llits que po-

drien ampliar-se a 22. La casa

del Transeünt no només pro-

porcionarà un llit on dormir a

les persones que viuen al ras,

sinó que també oferirà el ser-

vei “cafè i caliu” als usuaris,

consistent en un esmorzar

ben complert. A més a més,

aquests també s’hi podran

dutxar.

La casa funcionarà de dilluns

a diumenge i tancarà a

l’agost.

Des del 2006, la Fundació Bo-

nanit vetlla pels anomenats

‘sense sostre’ a Tarragona. En

aquests anys ha acollit un to-

tal de 1.874 persones. D'elles

357 al 2013.Les persones que

acull no tenen llar i busquen

feina o es troben en condi-

cions cròniques de pobresa

degut al tiemps que fa que

malviuen en aquesta situació.

La Fundació Bonanit va facili-

tar als seus set primers anys

21.409 pernoctacions i ofe-

reix ajuts puntuals a famílies

en situació de vulnerabilitat.

Casa del transeüntObrirà 11 mesos l’any per atendre les personessense sostre



NOTÍCIES CIUTAT

El Dr. Joan Martí Castell, filò-

leg, catedràtic i membre de

l’Institut d’Estudis Catalans i

del Consei l du Centre

d’Études Catalans de la Uni-

versitat Paris-Sorbone, serà

enguany el pregoner de les

Festes de Santa Tecla. L’ acte

se celebrarà el proper dissab-

te 21 de setembre a les 18h al

Saló de Plens de

l’Ajuntament.

Joan Martí va ser el primer

rector de la Universitat Rorvi-

ra i Virgili (URV) i va exercir

com a professor universitari

durant més de 46 anys de for-

ma ininterrompuda. Martí ha

estat també un dels màxims

responsables de la 2a edició

del Diccionari de la llengua

catalana. També ha desenvo-

lupat nombroses publica-

cions, ha dut a terme més de

vuitanta ponències i ha

col·laborat en diversos tre-

balls col·lectius. Actualment

forma part del Senat Tarrago-

ní i ha rebut diversos reconei-

xements.

Joan Martí CastellEl catedràtic i senador tarragoní serà el pregonerd’aquesta Santa Tecla 2013

A finals d’agost el carrer va

quedar obert a petició dels di-

ferents col·lectius afectats

per les obres – veïns i comer-

ciants – per tal de guanyar

espai públic per a la circulació

dels vianants amb seguretat i

augmentar l’activitat dels es-

tabliments.

Amb aquesta obertura provi-

sional el carrer queda com a

zona exclusiva per a vianants

amb un sol carril de circulació

per als camions que han

d’accedir a les obres que en-

cara s’hi duen a terme. La

idea és que després de Nadal

continuïn les obres

d’urbanització definitiva de

l’espai que preveuen la conti-

nuïtat del servei de transport

públic urbà. L’EMT està estu-

diant la reordenació de la xar-

xa un cop finalitzin les obres.

Carrer ColomEl carrer ha obert la circulació de vianants de ma-nera provisional i fins després de Nadal

Una de les conseqüències de

l’actual situació de crisi

econòmica ha estat la reduc-

ció de la natalitat, arreu i tam-

bé a la ciutat de Tarragona.

Una de les conseqüències

d’aquest fet ha estat la caigu-

da de sol·licitud de places

pels primers cursos

d’educació infantil.

La davallada s’ha estès a tots

els centres públics i concer-

tats de Tarragona, els quals

sumen uns 33 en total.

Pel que fa a la resta de cursos,

el nombre d’alumnes es pre-

veu similar respecte el del

curs passat, tot i que el des-

cens de matriculacions per P-

3 d’enguany es notarà, evi-

dentment, els propers cursos.

Segons les dades que s’han

facilitat, els centres han rebut

mig centenar menys de

sol·licituds per P-3, 1.436 en

total.

Escoles Bressol i P-3Aquest nou curs 2013- 2014 cau la demanda perescoles bressol i P-3 a la ciutat

Més de 500 nens i nenes de

Tarragona van participar als

casals d’estiu organitzats per

la Conselleria d’Acció Social

de l’Ajuntament.

En total van tenir lloc en 9

centres educatius públics de

la ciutat i van comptar amb

els Jocs de la Mediterrània

com a proposta de dinamitza-

ció.

Enguany, la gestió l’han dut a

terme la Fundació En Xarxa i

la Fundació Casal Amic, amb-

dues guanyadores del con-

curs públic que es va fer.

El Casal d’estiu és una gran

solució per a moltes famílies

quan acaba el curs escolar, ja

que els permet possibilitar la

conciliació de la vida familiar i

laboral. Aquesta és una qües-

tió que preocupa a moltes

llars, i els Casals proporcio-

nen aquest servei d’atenció

als fills i filles durant el perío-

de de vacances escolars.

Hi van participar nens i nenes

d’entre 3 i 12 anys, els quals

van tenir l ’oportunitat

d’aprendre, divertir-se i conèi-

xer altres nens i nenes de la

seva edat. Els infants amb

discapacitat van comptar

amb suport individualitzat i

professional.

Balanç casals d’estiuMés de 500 participants a les activitats que es vanfer als casals


FORMACIÓESCOLES_EDUCACIÓ_IDIOMES_CURSOS_UNIVERSITAT_EXTRAESCOLARS

La ciutat viu “latornada a l’escola”

l setembre no només

tornen els nens i nenes

a l’escola, sinó que la

societat en general emprèn “un

nou curs” després de les va-

cances d’estiu. De la mateixa

manera que molts alumnes es-

trenen motxilla, estoig, el xan-

dall d’Educació Física o la bata

de l’escola i els universitaris la

carpeta, al món laboral es res-

pira un aire de renovació. I és

que després de les vacances

tornem amb les “piles carrega-

des” i ganes de fer coses, ja si-

guin relacionades amb el nos-

tre àmbit professional, amb

una nova inquietud laboral o

personal o bé per ampliar les

nostres activitats d’oci i temps

lliure.

Així doncs, la tornada a l’escola

i la recuperació de les rutines

ens fa venir ganes d’aprendre o

millorar idiomes, d’apuntar-nos

al gimnàs, de fer aquell curs de

cuina, d’informàtica o de no-

ves tecnologies que fa tan de

temps que es vol fer però que

mai s’ha trobat el moment, de

reciclar-nos o especialitzar-nos

en algun aspecte del nostre

àmbit professional -ja sigui per

iniciativa pròpia o perquè ens

ho demanen al lloc on treba-

llem-....

Sigui com sigui, les possibili-

tats són múltiples i, tot i que

depenen dels nostres objecti-

us, aspiracions, del temps del

qual disposem i de la nostra

butxaca, sempre és una bona

opció treure el màxim profit del

nostre temps lliure o seguir for-

mant-se. Ja ho diu el refranyer

popular: “el saber obre els

ulls”.


Possibilitats de formació per a tothomAl mes de setembre comença el nou curs i, amb ell, de nou tots ens fem propòsits, la majo-ria relacionats amb el món de la formació i l’educació però també del gaudi i el lleure: idio-mes, ensenyaments artístics, noves tecnologies, reciclatge professional....

A



IDIOMES FORMACIÓ


Idiomes,Languages, Langues...

Hem passat del “Do you

speak English?” a: “Quin nivell

tens d’anglès?” i “Quantes

llengües parles?” . Així doncs,

actualment no n’hi ha prou

amb un “Yes” o “No”, sinó que

el que esperen de nosaltres és

un títol que certifiqui quin nivell

tenim de la llengua en qüestió i

quantes altres més parlem.

I és que els idiomes – junta-

ment amb la informàtica – és

una de les habilitats que més

es demanen i valoren per part

de les empreses a l’hora de se-

leccionar els seus candidats,

tant, que moltes vegades és un

requisit indispensable.

És per això que és imprescindi-

ble per a molts aspirants domi-

nar alguna llengua o bé conèi-

xer-ne més de tres, i ja no n’hi

h a

prou amb

els coneixements que vam

aprendre a l’escola, sinó que

cal saber –ne més, aprendre’n

constantment i anar-nos reci-

clant. I no només a l’hora d’ac-

cedir a una feina, sinó que les

mateixes empreses – i cada ve-

gada en més entorns laboral-

insten als seus treballadors a

conèixer idiomes.

Aquest fet encara s’incrementa

més en els entorns turístics,

pobles i ciutats que cada any

reben visitants estrangers i on

conèixer llengües esdevé ne-

cessari per fer negoci. Aques-

tes prenen més o menys im-

portància en funció del país

d’o-

rigen del tu-

rista que ens visita. És per això

que l’idioma rus cada vegada

pren més força i darrerament

hi ha una forta demanda per

aprendre aquesta llengua esla-

va.

Com dèiem a l’inici, al mes de

setembre “l’inici del nou curs”

es fa extens a les empre-

ses , mercat laboral i societat

en general, i entre els múltiples

propòsits que ens fem, hi ha el

d’aprendre idiomes o bé posar-

nos a estudiar el que en el seu

dia vam aprendre i que ja tenim

“rovellat”.

Les generacions d’avui dia ja

comencen amb els idiomes des

dels primers cursos de l’escola,

però pels qui no vam tenir

aquesta sort és qüestió de re-

córrer a Escoles Oficials d’Idio-

mes, acadèmies de llengües,

centres cívics, escoles de llen-

gües de les universitats i a d’al-

tres organitzacions i entitats

que constantment ofereixen

cursos d’idiomes estructurats

en diferents nivells i dirigits a

diferents públics.

Fa anys, saber idiomes era un valor afegit al currículum. Avui és indispensable i ja no n’hiprou només amb l’anglès. Els idiomes són molt valorats per les empreses a l’hora de selec-cionar els candidats i una assignatura pendent per a molts aspirants

Actualment ja non’hi ha prou amb elque vam aprendre al’escola, sinó que calsaber-ne més


ENSENYAMENTS ARTÍSTICS FORMACIÓ


Ensenyaments artísticsD’ entre la llista de disciplines artístiques, les que acostumen a estar més sol•licitades a l’inici de curs són la dansa, la música, el teatre i l’art. Es tracta d’uns ensenyaments entre elsquals cada vegada hi ha més varietats a escollir i que combinen formació, educació i gaudi

Diuen que l’home va aprendre

a ballar abans que parlar, i és

que la dansa existeix des de

l’Antiguitat. Actualment, estu-

diar dansa ja no només es tra-

dueix en aprendre dansa clàs-

sica, dansa clàssica espanyola

o dansa moderna- jazz, sinó

que actualment es poden prac-

ticar una gran varietat de mo-

dalitats com ara dansa con-

temporània, claqué, funky,

dansa del ventre, danses tri-

bals, hip-hop, i un llarg etcète-

ra.

La música també ens ofereix

un gran ventall de possibilitats

i especialitats, com ara la de

corda, de guitarra, de percus-

sió, de piano – orgue, de

vent, de cant ...

El teatre, si

v o l em

dedicar-nos-hi professional-

ment, ens permet especialit-

zar-nos en la interpretació, la

direcció d’escena i dramatúrgia

i l’escenografia. Pel que fa a

l’art, hi ha diferents especiali-

tats com ara les arts aplicades

a l’escultura, l’art floral, la joie-

ria d’art, disseny d’interiors,

etc.

A l’hora d’aprendre un ensen-

yament artístic, podem fer –ho

amb l’objectiu que esdevingui

la nostra formació per tal de

dedicar-nos-hi en un futur o bé

com a activitat extraescolar o

de lleure. En el primer cas, a

Catalunya els ensenyaments

artístics tenen l’objectiu de

proporcionar a l’alumne una

formació artística de qualitat i

garantir els futurs professio-

nals de les arts plàstiques, el

disseny, la música, la dansa i

l’art dramàtic entre d’altres.

Els llocs on aprendre aquests

ensenyaments són

centres es-

p e -

cífics i especialitzats.

Per exemple, l’Escola d’Art i

Disseny de la Diputació a Ta-

rragona (EADT) és una escola

pública que dóna servei a les

persones interessades en la

creació artística i el disseny.

Actualment ofereix estudis ofi-

cials en cinc especialitats: joie-

ria artística, pintura, gràfica

publicitària, fotografia artística

i il·lustració.

L’Escola destaca per la seva

llarga trajectòria, ja que els

seus orígens daten del 1934.

Pertany a la xarxa d’escoles

d’art de titularitat de la Diputa-

ció de Tarragona des de l’any

1947, i l’any 1974 es va em-

plaçar a la Zona Educacional

de Tarragona. Com diu la seva

directora, Empar Escobar, “és

una plataforma de projecció

artística on no hi ha límits per a

l’alumne”. Aquest pot estudiar-

hi en grups re-

duïts

i gaudir

d’unes ins-

tal·lacions àmplies

i completament equi-

pades ubicades en un edi-

fici pensat especialment per

ser una escola d’Art. A banda

dels estudis oficials de joieria

artística, pintura, gràfica publi-

citària, fotografia artística i

il·lustració, l’Escola ofereix uns

cursos monogràfics de ceràmi-

ca, escultura, dibuix, gravat,

joieria i pintura i un curs oficial

de preparació per a les proves

d’accés necessàries per acce-

dir als estudis oficials. Durant

l’any també hi ha una progra-

mació estable de cursos i a

l'estiu una oferta de cursos

d'especialització. Actualment

hi estudien uns 300 alumnes

dels cicles formatius i un cen-

tenadels cursos monogràfics.

Ara bé, si no tenim la intenció

de dedicar-nos-hi professional-

ment i el que volem és gaudir

d’aquests ensenyaments a les

nostres estones de lleure i viu-

re’ls com una activitat lúdica,

tenim un gran ventall d’escoles

i centres on poder aprendre’ls i

practicar-los i moltes compan-

yies on apuntar-nos.

A l’hora d’aprendreun art podem fer-hoperquè esdevingui lanostra professió obé per lleure

L’Escola d’Art iDisseny a Tarragonaofereix estudisoficials en cincespecialitats



ENSENYAMENTS ARTÍSTICS FORMACIÓ


Quin és el perfil de l’alumne

de l’escola i d’on prové? És un

alumne creatiu i molt exigent

amb sí mateix. Els alumnes

dels cicles formatius provenen

bàsicament del Batxillerat Ar-

tístic. A banda, també ens ve-

nen alumnes que han fet estu-

dis universitaris i que desitgen

especialitzar-se en alguna de

les nostres especialitats. Un

tercer grup, més minoritari,

són persones que ja es troben

treballant i que decideixen

complementar o canviar la se-

va formació. Pel que fa a l’a-

lumnat dels cursos monogrà-

fics, generalment ja ha tingut

una experiència artística i ara

desitja seguir treballant i for-

mant-se.

En què ha canviat l’escola les

darreres dècades? Un dels

fets més importants és que s’-

han normalitzat els estudis ar-

tístics com a titulació oficial, s’-

han professionalitzat. L'oferta

d'especialitats s’ha anat trans-

formant, especialment dins la

família del Disseny Gràfic i en

detriment dels vells oficis com

eren el gravat o l’esmalt. Els da-

rrers ensenyaments que s’han

implementat són la Il•lustració,

i dels que fa més temps que

impartim són la Pintura i la

Joieria. Intentem anar adap-

tant l’oferta a la demanda exis-

tent, i és que l’Escola ha de te-

nir una mirada avançada, for-

mar una nova generació de

creadors que innovin sense

oblidar el rigor tècnic i les tèc-

niques tradicionals que ens

han precedit. També intentem

tutoritzar l’alumne un cop ha

acabat els estudis i l’acompan-

yem en l’entrada al món labo-

ral.

Alguna novetat de cara al nou

curs? Degut a l'aplicació de la

reforma de la llei educativa,

canvia el Pla d’Estudis. Fins ara

els cicles constaven de dos

cursos i un 3r on es feia un pro-

jecte final. Ara s’haurà de fer

tot en 2 i s’incrementaran les

hores de pràctiques a empre-

ses.

Quins són els estudis que te-

nen més demanda? Fotografia

artística, Gràfica Publicitària i

Il•lustració.

En el marc actual, quines són

les sortides professionals d’a-

quests estudis? És curiós que

tenint en compte les xifres d’a-

tur juvenil actual, les estadísti-

ques mostren que hi ha entre

un 50 i un 60% d’inserció labo-

ral dels alumnes que provenen

dels estudis artístics. En el cas

de la fotografia artística, la

il•lustració i la gràfica publicità-

ria, les sortides professionals

són molt clares, però en els en-

senyaments com joieria artísti-

ca o pintura són molt perso-

nals.

Per exemple, quines possibili-

tats té algú que es dediqui a

la joieria creativa? Dins la joie-

ria es poden triar diferents cir-

cuits per ensenyar les peces,

un de més comercial i un més

contemporani. L' escola obre

les mirades perquè aquestes

possibilitats siguin moltes, per

això parlem de joieria creativa.

Els nostres alumnes estan

obrint aquest discurs a Tarra-

gona i comencen a sortir noves

maneres de portar i entendre la

joieria, com també nous espais

expositius. Ara mateix les pos-

sibilitats les fem a mesura que

ens anem reinventant. L’Escola

és un dels 5 centres professio-

nals de Catalunya on s’estudia

aquesta disciplina.

Quins són els objectius de

l’Escola? Tenint en compte el

context actual, impulsem més

que mai l’emprenedoria entre

els alumnes, intentem crear

oportunitats per als seus tre-

balls, oferim formació en pa-

ral•lel.... l’Escola la veiem com

una plataforma de projecció ar-

tística on no hi ha límits per a la

faceta creativa de l’alumne, vo-

lem obrir mentalitats! I vetllem

perquè els nostres estudis si-

guin molt exigents.

Quan es començaran a impar-

tir els Estudis Superiors de

Disseny Gràfic? És una antiga

ambició de l’Escola que ens

permetria oferir uns estudis

equivalents als universitaris

que ofereixen les Escoles d’Art

de la resta de Catalunya. El

centre està preparat i la de-

manda existeix, però encara és

un projecte de futur que no sa-

bem quan es materialitzarà.

Professora de l’EADT des de fa 22 anys i directora des d’en fa 5. Graduada en Arts i Oficis illicenciada en Belles Arts. Va iniciar la formació artística a l’escola d’Art i Disseny de Tarra-gona que aleshores es deia Escola Taller d’Art de la Diputació

Empar EscobarDirectora de l’Escola d’Art iDisseny de Tarragona



ADULTS FORMACIÓ


Formació digital per a adults

Moltes de les activitats quotidianes s’estan transformant constantment sota els efectes del’evolució de les tecnologies. Seran imprescindibles uns coneixements bàsics dels nousmitjans de tractament de la informació per a tenir accés als nous llenguatges

El desenvolupament de les tec-

nologies de la Informació i la

Comunicació exerceix uns

efectes de canvi profund en

tots els àmbits de la societat:

les relacions interpersonals, el

món laboral, l’oci, els mitjans

de comunicació, els tràmits ad-

ministratius...

A mesura que la difusió de

nous aparells es fa més exten-

sa i un nombre més elevat de

persones hi té accés, es gene-

ralitza l'ús d'instruments que

sovint faciliten l'execució de

tasques fins ara més feixugues.

En el camp de les comunica-

cions és on els nous hàbits te-

nen una repercussió més gran.

La telefonia mòbil, la televisió

digital i la xarxa Internet han

obert expectatives que fins fa

pocs anys eren pràcticament

impensables.

I dia a dia es veu l’evolució d’a-

parells que es fan més assequi-

bles i multipliquen les presta-

cions. Un exemple prou

il•lustratiu és el món del so di-

gital, amb dispositius molt pe-

t its i d’una gran capacitat

d’emmagatzematge, que utilit-

zen diàriament molts nois i

noies adolescents.

Davant aquesta realitat, es fa

necessari avançar cap a l’alfa-

betització digital, proporcio-

nant eines i recursos per a po-

sar la formació bàsica en TIC

(tecnologies de a Informació i

la Comunicació), a l’abast de

tothom, tenint en compte dues

perspectives de les tecnolo-

gies: Com a eines que faciliten

la realització d’una gran diver-

sitat de tasques, i com a instru-

ments que afavoreixen la for-

mació permanent al llarg de to-

ta la vida.

És per això que des de la Gene-

ralitat s’han preparat uns ma-

terials que esdevenen un vehi-

cle proper i útil per a l'alumnat

dels centres i aules de forma-

ció de persones adultes, per tal

d'afavorir la seva capacitació

digital i preparar-los per poder

donar resposta a les noves de-

mandes formatives que la So-

cietat de la Informació ens

planteja constantment. El con-

tingut es basa en el sistema in-

formàtic (maquinari, xarxes,

programari), el sistema opera-

tiu, l’ús d'Internet, l’ús de pro-

grames bàsics i les actituds ne-

cessàries amb les TIC.

Es fa necessariavançar cap al’alfabetització

digital i proporcionareines i recursos


PROFESSIONALS FORMACIÓ

Reciclar coneixementsExisteix una àmplia oferta de formació ocupacional per a millorar la capacitació i reciclarconeixements professionals. Els treballadors es poden posar al dia amb cursos de reciclat-ge que els permeten aprendre les novetats i avenços tecnològics

La formació contínua i el reci-

clatge professional són neces-

saris tant per a la satisfacció

dels treballadors i treballado-

res com per a la modernització

en el prestació dels serveis que

es donen als clients. Els objec-

tius generals de tot Pla de For-

mació son: Millorar la qualitat

del treball i, d’aquesta manera,

també la qualitat dels serveis.

Facilitar el procés continu de

modernització i incrementar la

qualitat dels serveis que es do-

nen. Potenciar la carrera pro-

fessional dels treballadors i tre-

balladores. Difondre una acti-

tud favorable vers l’aprenentat-

ge, entès com un procés ininte-

rromput durant el cicle vital i

permetre l’adaptació de les

qualificacions als canvis als

que es veuen sotmeses totes

les empreses. Alguns d’aquests

cursos que varen començar

com a complement i reciclatge,

s’han implantat i han passat a

tenir autonomia pròpia. Aquest

seria el cas de cursos com: pri-

mers auxilis, manipulació d’ali-

ments, usar els desfi-

bril•ladors, socorrista, monitor

i director de lleure, animació

cultural... La majoria d’aquests

cursos van néixer amb una cla-

ra voluntat, per exemple, en el

cas del de manipulació d’ali-

ments, de millorar l’higiene en

el món de l’alimentació. Avui,

molta gent que no és del sector

directament el té per si l’ha de

fer servir en alguna ocasió i

també per interès propi. Així

doncs, podem dir que venen

d’una temàtica en concret,

com són la sanitat, l’alimenta-

ció, l’ensenyament... però que

fruit del seu èxit han traspassat

el nivell professional i s’han

obert a tothom.

Avui dia, molta gentque no és del sectorde l’alimentació té elcurs de manipulació

d’aliments



La nostra societat és activa i

tots tenim ganes d’aprendre i

perfeccionar tot allò que ens

proporciona oci i entreteni-

ment. Necessitem formar-nos i

perquè això sigui possible les

institucions o empreses priva-

des aprofiten els nous suports

de la informació, eines i docu-

mentació per proporcionar co-

neixements. L’ús de la tecnolo-

gia al servei de les persones

ajuda a construir entorns flexi-

bles, interactius, immediats i

personalitzats. Els pilars de la

nostra societat són la virtuali-

tat, la globalitat i la ubiqüitat,

aspectes que ajudaran a supe-

rar les barreres lingüístiques i

culturals existents. Avui dia hi

ha cursos de gairebé tot, com

per exemple: manualitats i cos-

tura, informàtica, fotografia,

cuina, vins, manipulació d’ali-

ments, mecànica, construcció i

enginyeria, monitors i directors

de lleure, perruqueria i estèti-

ca, reforç escolar, auto ajuda,

psicologia i salut, màgia, litera-

tura, i un llarg etc.

Prendre part en qualsevol d’a-

quests cursos i activitats ens

ajuda a mantenir la nostra

memòria i atenció. També ens

fa néixer un esperit de supera-

ció, traduït en la perseverança

que un mateix s’aplica per ser

millor professional i persona, i

l’ajuda a millorar les habilitats

tan tècniques com emocionals.

Representen una via clara d’a-

prenentatge, però a més, són

un gran factor de cohesió so-

cial. Perquè a partir de compar-

tir una afició, s’aconsegueix

estrènyer llaços agrupant gent

de totes les edats i cultures, i

contribueix en crear una xarxa

compacta que potencia fluida-

ment les relacions socials.

Cursos per atots els gustosCada vegada són més i de més temàtiquesels cursos que s’ofereixen per entretenir,aprendre i formar-nos contínuament

Avui dia hi ha cursosde gairebé tot:

costura, monitors delleure, màgia, reforç

escolar, etc.

TALLERS FORMACIÓ


CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Santa Tecla cultural

Dani Rovira

Festes de música, dansa, teatre i cinema


esprés de dos anys

d’absència voluntària,

Els Pets tornen a casa

per presentar el nou disc en un

primer concert el dia 14 al Tea-

tre Auditori Camp de Mart. La

formació oferirà un repertori

amb les noves cançons del seu

nou disc. Aquest és un dels es-

pectacles de pagament que

destaquen de les festes d’en-

guany. La música tarragonina

estarà molt present aquests

dies de Santa Tecla, música fe-

ta aquí per gent d’aquí però

amb gran projecció a l’exterior

com és el cas de Bongo Botra-

ko, que presentarà el seu se-

gon treball “Revoltosa” la nit

del 17 de setembre. Els acom-

panyaran Zulu 9.30, una banda

amb més de dotze anys de tra-

jectòria. Sense abandonar la

música, cal dir que la Capsa de

Música vibrarà el divendres 20

de setembre amb els concerts

del DO Tarragona 2013. Diver-

sos escenaris de la ciutat aco-

lliran més espectacles musi-

cals, com per exemple el Teatre

Metropol, que serà l’escenari

dels concerts dels tarragonins

LeCirke, Josep Romeu i Carles

Rabassa o el cantautor Paco

Enlaluna.

Pel que fa al teatre, divendres

20 de setembre serà el torn de

Joan Pera i el seu espectacle

“Sí, primer ministre”!” al Camp

de Mart. D’altra banda, els mo-

nologuistes Dani Rovira, Txabi

Franquesa i Dani Pérez se cita-

ran a Tarragona en una sessió

doble de “Las noches de El

Club de la Comedia” el 19 de

setembre al Palau de Congres-

sos.

La dansa d’aquestes festes ens

arriba de la mà de la compan-

yia tarragonina Sagar-

doy/Bravo Plan B amb l’estre-

na a l’Amfiteatre de l’obra “El

factor humà”. Es tracta d’una

peça creada per aquest espai i

amb motiu de la celebració

dels 20 anys del Grupo Ciuda-

des Patrimonio de la Humani-

dad.

A la Carpa del Circ, “Tandarica

Circus Experience” és la nova

proposta de la companyia

Passbarret amb artistes del

Circ Nacional de Cuba.

Finalment, el cinema també té

un paper destacat a les Festes

de la mà del Festival REC i de

la Biennal de Castells. El 16 de

setembre, la projecció de la

pel·lícula “La teta i la lluna” de

Bigas Luna serà un homenatge

a l’artista gran defensor del

Camp de Tarragona. Una altra

cita cinematogràfica és la pro-

jecció del film Blancanieves. El

cineasta Pablo Berger acom-

panyat d’alguns dels actors

presentaran al Teatre Tarrago-

na el film, el qual va ser guan-

yador de deu premis Goya.


Bongo Botrako.Foto de: Noemí Elias

Els Pets

Lecirke

Música amb noms tarragonins com el d’Els Pets i Bongo Botrako,dansa de la mà de la companyia Sagardoy/ Bravo Plan B, teatreamb Joan Pera i cinema d’homenatge a Bigas Luna

D

SANTATECLA CULTURA



NOTÍCIES CULTURA

La cultura Santa Tecla 2.0

La comunicació 2.0 ha revolu-

cionat els àmbits de la comuni-

cació a tots els nivells, i el ma-

teix ha passat amb les festes

de Santa Tecla. Les festes d’en-

guany fan un pas més i oferei-

xen més recursos i eines per

viure-les i compartir-les, cada

vegada d’una manera més inte-

ractiva, a través de les xarxes

socials i totes les possibilitats

que ofereixen.

RRuuttaa ddeellss ccooddiiss tteecclleerrss::

Es tracta d’una ruta que ens

porta a conèixer els indrets

més emblemàtics de les Fes-

tes, concretament, el carrer

Major, la plaça de les Cols, la

plaça de la Font, la plaça de Da-

mes i Vells, el pla de la Seu i la

baixada Misericòrida. En

aquests carrers es poden loca-

litzar diversos codis QR que

mostren, a l’aparell mòbil i a

través d’audiovisuals, els es-

pais on s’està localitzat i com

es transformen durant els dies

de les festes.

CCoonnccuurrss ““MMiirraaddeess ddee TTaarrrraaggoo--

nnaa””:: Nova convocatòria del

concurs fotogràfic on s’incenti-

va la creativitat fotogràfica dels

ciutadans i que una vegada

més oferirà premis atractius

per als seus part icipants.

Aquest concurs el convoquen

Tarragona Cultura, el Patronat

Municipal de Turisme i Insta-

gramersTGN amb la

col· laboració de Tarragona

2017 Jocs Mediterranis per

aconseguir trobar les millors

imatges de les festes.

LLaa ffoottòòggrraaffaa ccoonnvviiddaaddaa:: Cada

mes, Tarragona Cultura convi-

da a un fotògraf a mostrar, a la

xarxa social Instagram, la seva

visió de la cultura. Durant el

mes de setembre la convidada

és Gabriel la Nonino

(www.tarragonablog.com), a

qui s’ha demanat que expliqui,

visualment, com viu ella les

Festes. Totes les imatges es po-

den veure a: http:// insta-

gram.com/tgncultura

EEll ttuuiittaaiirree ccoonnvviiddaatt:: Durant

aquests dies, els seguidors del

Twitter de Tarragona Cultura

podran conèixer, en missatges

de 140 caràcters, les recoma-

nacions del tuitaire convidat

Lluís Gavaldà.

SSaannttaa TTeeccllaa aall mmòòbbiill:: Des de

l’Ajuntament de la ciutat es po-

sa a disposició de manera gra-

tuïta l’app (aplicació per al mò-

bil) Agenda Cultural de Tarra-

gona, la qual, a banda d’oferir el

programa oficial de les festes

actualitzat, segueix informant

de l’activitat cultural que hi ha

a la ciutat durant tot l’any.

SSaannttaa TTeeccllaa eenn llíínniiaa:: Per a tots

aquells qui vulguin immediate-

sa al voltant de les festes i els

seus actes - estar-ne al corrent

a tota hora o bé tenir informa-

ció a mà en cas de pluja-:

www.twitter.com/SantateclaTGN i

http://www.facebook.com/santat

eclatarragona.

Per consultar el programa

d’actes a internet:

http://santatecla.tarragona.ca

t i per conèixer més a fons els

protagonistes de la festa:

http://tblog.tarragona.cat i

http:// publics.tarragona.cat.

L’etiqueta de les festes és:

#santatecla2013.

Enguany s’han programat diverses activitats que conviden els ciutadans i visitants a desco-brir i compartir les vivències i emocions durant les festes a través de la comunicació digi-tal: els Codis Teclers, concursos, convidats digitals a les xarxes socials...

I després de Santa Tecla....

Dimecres 25 de setembre:

Concert de cant coral amb The

Issel’s singers a l’església del

Col·legi Lestonnac- L’Ensen-

yança.

Dijous 26 de setembre: Acte

de celebració del 20è aniversa-

ri del primer castell de nou d’u-

na colla tarragonina al Teatre

Metropol.

Dissabte 28 de setembre: Xe-

rrada “Diades castelleres dels

60-70” a la xabola dels Xiquets

del Serrallo i “XXX Concurs

Ciutat de Tarragona de Radioa-

ficionats”organitzat pel Ràdio

Club del Tarragonès.

Dies 27, 28 i 29 de setembre:

Jornades Europees de Patri-

moni. Un programa de sensibi-

lització sobre el patrimoni cul-

tural promogut pel Consell

d’Europa en col·laboració amb

la Unió Europea. El Departa-

ment de Cultura de la Generali-

tat ha fixat la celebració d’a-

questes jornades a Catalunya

per aquets dies. Tarragoa hi

participa, i la conselleria de Pa-

trimoni Històric de l’Ajunta-

ment, a través del Museu d’-

Història de Tarragona, ha orga-

nitzat dues visites a dos dels

espais més emblemàtics dels

monuments declarats patrimo-

ni per la UNESCO: passejant

pel Passeig Arqueològic i des-

cobrint Santa Maria del Mira-

cle.

Al llarg de tot el mes de setem-

bre i fins a mitjans d’octubre hi

ha diverses exposicions al Tea-

tre Metropol, Teatre Tarragona,

a l’Antiga Audiènicia o a l’Antic

Ajuntament.

Després del dia 24 encara tenim sobre la taula diferents propostes culturals. Els dies 27, 28i 29 d’aquest mes tenen lloc les “Jornades Europees de Patrimoni” i hi ha un grapat d’expo-sicions per visitar al llarg de tot el mes



ENTREVISTA CULTURA

Representació SenatusFotografia de: ©Rafael López-Monné

Samper és tècnic de suport a

la recerca al Departament de

Filologia Catalana de la Univer-

sitat Rovira i Virgili. El grup de

reconstrucció històrica Projec-

te Phoenix, al qual pertany, és

la segona vegada que participa

al projecte “Tarragona Història

Viva”. Enguany ho ha fet amb

les activitats “Imperium” i “Po-

merium”. Tarragona Història Vi-

va és una proposta per viatjar

al passat romà de la ciutat i re-

descobrir els espais dels habi-

tants de Tàrraco fa més de

2.000 anys. Coneixem una mi-

ca més a prop el Projecte Pho-

enix de la mà de Samper i, de

retruc, els grups de recons-

trucció històrica.

Com neix el Projecte Phoenix

i quants anys fa que us dedi-

queu a la divulgació històri-

ca? Va néixer l’any 2000 a par-

tir de l’interès per la història i la

divulgació del patrimoni dels

germans Enric i Magí Seritjol

que van encapçalar la iniciati-

va. El grup porta, doncs, tretze

anys d’activitat ininterrompu-

da. Jo m’hi vaig afegir el 2006.

Quins són els projectes en els

quals treballeu? Són diversos i

abracen la vida civil i la vida mi-

litar de l’antiga Roma amb la in-

tenció d’acostar-la a tothom.

En l’aspecte militar, recreem

les legions altimperials i la vida

als campaments romans amb

la Legio VII Gemina. Pel que fa

a la part civil, fem recreacions

de diferents aspectes de la vida

quotidiana que molt sovint no

estan gaire allunyats de la nos-

tra vida actual. En els darrers

anys, ens hem interessat espe-

cialment per l’aspecte polític,

amb la recreació del senat

romà, la importància de l’em-

perador August o els enfronta-

ments entre les diferents clas-

ses polítiques i les conseqüèn-

cies que les seves decisions te-

nien per als ciutadans.

D’on extraieu la informació?

Dels treballs d’historiadors i ar-

queòlegs, ja sigui a través de lli-

bres o directament amb la seva

col•laboració.

I els models de les recons-

truccions? De les restes ar-

queològiques que s’han con-

Projecte Phoenix és un dels grups de re-construcció històrica que han participat a“Tarragona, història viva”

Emili SamperMembre del grup Projecte Phoenix

servat, d’estudis d’arqueòlegs i

també dels textos clàssics.

Què viuen i descobreixen els

visitants a Imperium i a Po-

merium? En tots dos casos es

tracta de veure diferents as-

pectes de l’època romana lli-

gats a l’espai en què es repre-

senten (el pretori i les muralles,

en el nostre cas). A Imperium

els visitants poden viure el fun-

cionament diari de l’adminis-

tració provincial de la Tarraco-

nense. I a Pomerium descobrei-

xen una nova manera de veure

les muralles, amb l’explicació

dels diferents usos que tenia

aquest espai que van més enllà

de la seva funció purament de-

fensiva.

Qui constitueix el projecte

Phoenix? Som com una gran

família. En sentit literal perquè

el nucli original el formen la fa-

mília i amics més propers dels

germans Seritjol i, ara mateix,

en un sentit molt més ampli. El

grup cobreix una gran franja

d'edat: des de nens ben petits,

a estudiants universitaris, pas-

sant per joves (d' entre 25 i 40

anys) i no tan joves (ja jubilats).

De fet, per la llarga trajectòria

del grup, alguns dels membres

van començar a participar-hi

activament de ben petits i han

continuat fins ara, adoptant di-

ferents papers en cada cas. Es

pot dir que han crescut amb el

grup.

Què es necessita per formar-

ne part? Per damunt de tot,

moltes ganes de passar-s'ho bé

amb la història, d'aportar el

que es pugui i de voler formar

part d'aquesta gran família. No

es demana formació prèvia,

però a tots els que formem

part del grup ens agrada el

món romà, o no ens hi hauríem

involucrat. És cert que entre els

universitaris hi ha estudiants

d'Història, però jo mateix, per

exemple, sóc filòleg. D'altra

banda, nosaltres no fem teatre,

així que tampoc es requereix

cap formació en aquest camp.



NOTÍCIES CULTURA

Propostes de tardor Amb l’entrada del nou curs ens arriben variades opcions culturals per part de diferents en-titats de la ciutat que ens inviten a gaudir de diferents propostes aquesta nova estació. Usn’oferim un petit “tast”

La Universitat Rovira i Virgili i

l’Ajuntament van presentar un

projecte complert de l’aula de

teatre de la Universitat. L’activi-

tat per al nou curs compta amb

tallers oberts al públic general,

des dels 6 anys fins als adults i

adreçat a gent interessada en

el món del teatre, però també a

les arts visuals i a aprendre no-

ves eines de comunicació i ex-

pressió. S'han organitzat vuit

tallers, un laboratori i s'inicia

un curs de formació teatral que

dura tres anys. Els tallers són

per a nens, per a joves , d'intro-

ducció al teatre; el teatre de

text, el contemporani, el guió

cinematogràfic, acció poètica i

performance, i de muntatge te-

atral per a nens i teatre fami-

liar.

El laboratori EA! Experimenta!,

serà un espai educatiu i forma-

tiu que compta amb la

col•laboració de la Zona Zàlata,

Genovesa narratives teatrals i

el Taller de Teatre de Tarragona.

Espai Experimenta L’aula de teatre de la URV presenta la seva activitatper al curs 2013- 2014 amb col·laboració amb l’Ajun-tament

Amb l’arribada de la tardor

també s’ha publicat la nova

Guia de serveis i activitats di-

dàctiques del Museu Nacional

Arqueològic de Tarragona. La

guia es va presentar a principis

de mes i enguany, amb motiu

de l’obertura de la Necròpolis

Paleocristiana, es va començar

la Jornada amb una visita a

aquest conjunt monumental

per presentar la nova proposta

museogràfica, així com el taller

“Re-viure”. Aquest taller vol do-

nar a conèixer com era la vida a

Tàrraco a partir de les creen-

ces i tradicions a l’entorn de la

mort. Els participants es con-

verteixen en investigadors que

han d’esbrinar quina història

s’amaga darrere de les restes

funeràries recuperades de les

excavacions de la Necròpolis

Paleocristiana.

Pel que fa a les propostes edu-

catives, aquest curs hi ha dues

noves activitats: “Perseu, el

Sant Jordi grec”, pensat per

educació infantil i cicles inicial i

mitjà d’Educació Primària i el

taller “I tu, què busques?” so-

bre fons documentals per a la

recerca, pensat, principalment,

per a Batxillerat.

D’altra banda, es pot visitar ex-

posició temporal “El sexe a l’è-

poca romana” fins al 29 de se-

tembre. Una mostra dirigida al

públic adult que es divideix en

cinc àmbits: “sexe i matrimoni”,

“sexe, seducció i bel lesa”,

“pràctiques sexuals”, “sexuali-

tat divina” i “ les practiques se-

xuals fora del matrimoni”. Unes

propostes que cerquen re-

forçar l’encaix del museu a la

societat d’avui.

MNAT Tardor al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.La nova guia de serveis i activitats incorpora novespropostes educatives



La programació del Caixafo-

rum Tarragona compta amb

una variada oferta aquests da-

rrers mesos de l’any ( de se-

tembre a desembre) entre els

quals hi trobem exposicions,

conferències, activitats cultu-

rals d’impacte social, cinema i

projeccions, activitats relacio-

nades amb la ciència i d’altres

orientades als més petits dins

del cicle - CaixaForum kids-.

D’entre les propostes desta-

quem l’exposició “Cellers. Coo-

perativisme + Modernisme”

que es podrà veure del 17 d’oc-

tubre al 5 de gener de l’any que

ve. Pel que fa a les conferèn-

cies, CaixaForum ofereix els ci-

cles: “Clàssics moderns”, el

qual se celebrarà del 2 d’octu-

bre al 5 de novembre amb con-

ferències dedicades a Shakes-

peare, Goethe, Mary Shelley o

Mercè Rodoreda i el cicle “De

la paraula a la música”, les con-

ferències del qual tindran lloc

del 6 de novembre al 4 de de-

sembre.

En quat al cinema i projec-

cions, per exemple, hi trobem

“Finestres al món” i “4 països,

4 històries”.

CaixaForum Kids ofereix con-

certs familiars - com ara Quixo-

teràpia-, tallers familiars i acti-

vitats al voltant de Nadal, entre

d’altres.

CaixaForum TarragonaVariada oferta cultural pels darrers mesos de l’any:exposicions, conferències, activitats d’impacte so-cial, cinema i projeccions i activitats pels més petits

Foto cedida per: CaixaForum Tarragona. “Quixoteràpia”.Fotografia de José Márquez

Foto cedida per: CaixaForum Tarragona.“Un tè a la menta”. Fotografia de Lluis Salvadó



NOTÍCIES CULTURA

La creu es troba a pocs quilò-

metres d’un dels monuments

més emblemàtics de la ciutat,

l’Aqüeducte de les Ferreres o

Pont del Diable. Ambdós for-

maven part del conjunt es-

cultòric que es troba a l’antiga

finca dels germans Puig i Valls

coneguda com a Mas del Arcs

i actualment convertida en

parc ecohistòric per la seva

rellevància cultural i natural.

Amb la restauració de Creu

Commemorativa de la Guerra

del Francès es recupera una

part important de la història

l’historia de Tarragona, ja que

a l ‘indret hi ha sepultats mi-

lers de cossos, ja sigui soldats

francesos, espanyols o habi-

tants de Tarragona. La creu va

ser erigida l ’any 1910 en

aquest indret, en honor a les

restes òssies descobertes

pels germans mentre cultiva-

ven les seves terres.

Els autors de la creu van ser

els germans Pellicer, i l’ ins-

cripció ubicada al costat de P.

Ricart.

Setge de Tarragona 1811Es col•loca la Creu Commemorativa de la Guerradel Francès

L’Ajuntament va presentar el

projecte d’obres de millora

per a la Porta Triumphalis del

Circ, el qual va dur a terme un

reordenament de l’àrea de la

porta triomfal dins del recinte

monumental de la capçalera

del Circ. El projecte es centra

en recuperar l'àrea pertan-

yent al que va ser la Porta

Triumphalis mitjançant una

pavimentació actual que res-

titueixi la vialitat antiga d'a-

quest espai. El projecte es va

presentar a la subvenció de

projectes de conservació,

protecció i difusió de béns de-

clarats Patrimoni Mundial de

la Humanitat que entrega el

Ministeri de Cultura i ja ha re-

but la resolució favorable pro-

visionalment. Un cop es tingui

la resolució definitiva comen-

çaran les obres.

Circ Romà Projecte d’obres de millora per recuperar la portatriumphalis del circ mitjançant una pavimentació

L’Arxiu del Port de Tarragona

enceta el projecte l’Arxiu Digi-

tal amb l’objectiu de posar a

l’abast dels investigadors/res

i, de manera progressiva, les

sèries documentals més con-

sultades o més importants

dels diferents fons que custo-

dia l’Arxiu en format digital.

D’aquesta manera, n’afavo-

reix la seva difusió i els estu-

dis al voltant del Port de Ta-

rragona. La 1a de les sèries

que es posa en línia són els lli-

bres d’Actes de la Junta d’O-

bres del Port de Tarragona

des de l’any 1869 fins a l’any

1962. Així mateix, a la Sala de

Consulta de l’Arxiu del Port es

poden consultar aquestes

mateixes actes transcrites

mitjançant una aplicació que

permet fer cerques per qual-

sevol paraula. Això facilita la

consulta perquè els llibres

d’Actes no disposen d’índex.

L’arxiu del Port Es digitalitza per posar a l’abast dels investigadorsles sèries documentals més consultades

Inmoonere és heavy - metal

melòdic cantat en català i

aquest mes presenten el seu

primer disc d’estudi “Un dia

perfecte per morir”, el qual in-

clou 11 cançons entre les

quals hi trobem: “Ella”- inspi-

rada en la malaltia de l’Alzhei-

mer-; “Digue’m qui sóc” - que

parla del transtorn de la bipo-

laritat- o “Si ho vols deixar es-

tar”. La presentació té del

disc té lloc el dia 14 d’aquest

mes i el dia 16 surt a la venda

a les plataformes digitals.

Les seves lletres ens parlen

de les vivències que rodegen

els seus components - Dani

Luaces (veu), Pedro Gutié-

rrez (bateria), José Ramon i

Mario Tapias (guitarra) , David

Valera (baixista) i Damià Bo-

net (teclista).

Inmoonere pot recordar-nos a

Sangtraït, però amb un aire

més actual i renovat. El grup

pretén fer aflorar els senti-

ments dels seus oients i se-

guidors amb un estil molt

melòdic i entenedor i histò-

ries sentimentals que parlen

d’amor però en un sentit més

enllà i més extens del que pot

existir entre una parella.

La formació va néixer l’any

2006 i tots els seus compo-

nents són de la demarcació.

InmoonereEl grup de heavy-metal tarragoní presenta nou disc“Un dia perfecte per morir”

Fotografies de: Verónica Risalde


Per Raquel Estrada

De rutes literàries potser se’n

podria organitzar una a cada

poble on hi hagués hagut un

escriptor amb certa voluntat

autobiogràfica, si algú es vol-

gués encarregar d’organitzar-

la. Les obres Camins de

França (1934) i La farsa i la

quimera (1936), de Joan Puig

i Ferreter, centren la ruta que

l’Escola de Lletres de Tarrago-

na ara ha organitzat en

col·laboració amb l’Ajunta-

ment de La Selva del Camp i

donant forma a la nova asso-

ciació Camins de Lletres. A

mig camí entre l’autobiografia

i la ficció, les dues obres que

centren la ruta serveixen per

apropar als selvatans d’avui

allò que l’autor va deixar es-

crit basant-se en els qui un

dia els van precedir. És també

una excusa per “fer bullir l’o-

lla” d’una activitat cultural

que és sempre imparable. Per

força ha de ser així la feina

d’entitats com l’Escola de Lle-

tres, amb onze anys d’histò-

ria, que ha dut a terme la seva

tasca en diferents espais, mi-

rant de fer llaços amb altres

entitats de Tarragona, i també

fent front a una precarietat

econòmica que nota especial-

ment el món de la cultura.

L’Escola es va establir al ca-

rrer Sant Llorenç, a la Sala

Maria Aurèlia Capmany, que

va haver de deixar, i ara es

mantenen les classes a la Lli-

breria de la Rambla, a Òm-

nium Cultural del Tarragonès,

i, darrerament, també a El Se-

minari i a la Cooperativa

Obrera Tarraconense, on hi té

el despatx que li fa de seu.

Adrià Targa Ramos i Jordi Vin-

yals Ferré, que van ser alum-

nes de l’Escola de Lletres i ara

en són professors, van al cap-

davant d’aquesta ruta inter-

canviant fragments de l’obra

d’un Joan Puig i Ferreté que

se’n va anar cap a França

però que no ha deixat de ser

qui va deixar escrit el nom de

“moixerins” per als seus con-

vilatans: “La Moixera és quel-

com a part de Catalunya. A

part del món”. (La farsa i la

quimera). El grup de perso-

nes assistents a la ruta, pot-

ser una trentena en cadascu-

na de les dues primeres edi-

cions, surten del Castell del

Paborde, pel carrer estret, pel

convent de Sant Rafel (Sant

Gabriel en els seus textos), on

hi havia les col·legiales que

despertaven la il·lusió d’una

vida més elevada, i per la casa

nadiua d’un petit Ferreté sen-

se pare. Finalment, el carrer

Major, on des d’un balcó al jo-

ve el cridava una passió in-

contenible, i el campanar de

l’església, balcó del domini

moixerí, on llegeixen un da-

rrer text que comença així.

“Moria la tarda, que havia es-

tat un sospir, damunt del po-

ble d’A..., arraulit a la falda

d’una muntanya esventrada.

[...]” (El cercle màgic, 1929).

Després de les primeres ses-

sions de la ruta, el 22 i el 29

d’agost, es pot fer la ruta ca-

da últim diumenge de mes, a

2/4 de 12 del migdia, sortint

del castell.

A Tarragona, l’Escola de Lle-

tres organitza tallers d’escrip-

tura setmanals, dirigits a per-

sones d’edats i interessos lite-

raris diversos i participa en

actes organitzats per l’Ajunta-

ment, com Tàrraco Viva, l'Es-

tiu jove o la Tardor Literària, i

els Tallers Oberts dels Artis-

tes de la Part Alta.

El camí de les lletresRaquel Estrada, periodista cultural i poeta, dedica el seu article ala ruta literaria que l’Escola de Lletres de Tarragona ha organit-zat en col·laboració amb l’Ajuntament de La Selva del Camp

L’Escola ha dut aterme la seva tascaen diferents espais,mirant de fer llaçosamb altres entitats

“El general Contreras yel sitio de Tarragona”Juan Gómez DíazEl general va

dirigir la

defensa de la

plaça de

Tarragona

durant el setge

dels francesos

el 1811.

“Quarts de Nou”Patricia Martínez i Raquel SansLa guia per

capbussar-se en

el món dels

castells amb

protagonistes,

il·lustracions,

fotografies i

anècdotes.

Llibres sobre Tarragona illibres detarragonins

“Home, ciutadà, polític”Carles Gosálbez Recull de

converses entre

Josep Fèlix

Ballesteros i

Carles Gozálbez

on l’alcalde

parla de

política, de

Tarragona i de

la família.

LLIBRES CULTURA

“A peu per Tarraco”Rafael López-Monné, Sara Sans i Hugo PradesUna guia que

proposa fins a

deu itineraris

diferents que

permeten

descobrir a l’

excursionista

els antics

camins de

Tàrraco i

gaudir amb el passat de la ciutat.


EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Iñigo RosellPresident de Grupo Rosell


uins són els objecti-

us del grup ? Els nos-

tres serveis -inversió i

gestió de patrimoni- tenen

com a objectiu maximitzar el

rendiment dels seus patrimo-

nis. Amb el suport d’un gran

coneixement del mercat així

com de professionals de gran

experiència, som capaços de

dissenyar un pla d’optimització

adequat a cada patrimoni i

client.

Vostès treballen amb el con-

cepte multi family office. En

què consisteix? Com a resul-

tat dels prejudicis provocats

per la crisi, mitjanes i grans for-

tunes estan buscant assesso-

rament independent; aquí és

on entren en joc les denomina-

des family offices, la prioritat

de les quals és clara: preservar

el patrimoni familiar a llarg ter-

mini.

Com neix una family office?

Sorgeix de la voluntat de la fa-

mília de gestionar el patrimoni

familiar d’una manera profes-

sional. En molts casos suc-

ceeix després d’un esdeveni-

ment concret com pot ser, per

exemple, una venda total, la re-

estructuració, el creixement o

la successió a una nova gene-

ració.

D’aquesta manera s’aconsegu-

eix l’objectiu de separar els as-

sumptes personals dels inte-

ressos del negoci i potenciar la

confidencialitat com a criteri

rellevant des del punt de vista

del control i la gestió del patri-

moni familiar.

En quins sectors inverteixen?

En molts. En el turístic, immo-

biliari i industrial, sempre i

quan hi hagi una seguretat i

rendibil itat per als nostres

clients.

És un bon moment per inver-

tir en Turisme? Sí, molt, i cada

cop més. Tarragona, la Costa

Daurada, Catalunya...ofereixen

moltes possibilitats.

Quina situació està traves-

sant el sector immobiliari?

Ara mateix, tant Catalunya

com l’estat són un gran “out-

let”, és molt bon moment per

invertir-hi: els preus han baixat

i hi ha més rendibilitat. De fet,

actualment hi ha molta gent

estrangera invertint-hi, tant a

nivell turístic com en d’altres

sectors. I dins de l’estat, Cata-

lunya es troba en una posició

privilegiada i encara més avan-

çada.

Creu que tornarem a la cultu-

ra de la compra d’immobles?

No ho crec, sincerament, pen-

so que anem pel camí de fer de

països com el Regne Unit,

França o Alemanya, on la gent

aposta pel lloguer en detri-

ment de la compra.

On es troba el seu mercat de

negoci? Com comentava

abans, Espanya és un gran out-

let. Per tant, podem invertir tan

en Navarra, País Basc, Andalu-

sia i fins i tot en altres països

europeus.

En general estem oberts a

qualsevol oportunitat que porti

seguretat i rendibilitat als nos-

tres clients.

Actualment estem estudiant

projectes importants per Tar-

ragona, estem a les portes dels

Jocs Mediterranis 2017 i Tarra-

gona necessita una inversió

important per part del sector

privat.

Com valora des del punt de

vista empresarial la situació

econòmica que està traves-

sant el territori? Personal-

ment, crec que els polítics

s’haurien de posar d’acord per

deixar pas als empresaris per-

què aconsegueixin que Tarra-

gona tiri endavant. Tots sabem

que avui en dia, és el moment

de la inversió privada. Crec que

falta decisió política per tirar

projectes endavant, encara hi

ha molt centralisme per part

de Barcelona. Desgraciada-

ment, totes les decisions im-

portants de la ciutat de Tarra-

gona es decideixen a Barcelo-

na.

I la de Tarragona? Tarragona

va ser capital de l’antic Imperi

Romà per la seva situació es-

tratègica. Actualment convi-

uen el sector turístic i el químic

que, per cert, és el segon més

important d’Europa. M’agra-

daria insistir que en aquest

moment Tarragona necessita

que els polítics s’involucrin en

assumptes que comportin

desenvolupament i progrés per

a la ciutat, conjuntament amb

la inversió privada per tal de

realitzar projectes com ara la

reobertura de la Ciutat Resi-

dencial, l’antic hospital per a

tuberculosos de Tarragona

(l’hospital de la platja de l’Arra-

bassada) o l’emblemàtic edifici

del Banc d’Espanya. Això, sen-

se oblidar-nos de l’Antiga Taba-

calera.

Tarragona és un gran motor

econòmic de Catalunya.


“La inversió com a estil de vida”.Iñigo Rosell, nascut a Tarragona, fa 20 anys que és president delGrupo Rosell, empresa dedicada a la gestió, inversió i patrimoni.

Q

ENTREVISTA EMPRESA



EMT EMPRESA

Empreses de TarragonaL’Empresa Municipal de Transports (EMT)

Fotografia cedida per: EMT



L’Empresa Municipal de Trans-

ports de Tarragona , coneguda

com l’EMT, és l’empresa públi-

ca que gestiona totes les línies

de transports urbà de superfí-

cie que connecten els diferents

barris de la ciutat i aquesta

amb la seva àrea d’influència.

Amb la integració tarifària po-

sada en marxa des de l’any

2008, l’EMT i la resta d’empre-

ses de transports de la provín-

cia de Tarragona han donat un

gran salt qualitatiu en el fo-

ment i la millora dels trans-

ports públics de qualitat.

Els orígens: L’EMT va néixer

com a empresa municipal de

transports públics de la ciutat

el mes de desembre de l’any

1986. Provenia d’una empresa

mixta creada l’any 1982 forma-

da per l’emrpesa Trave i l’Ajun-

tament de Tarragona.

El motiu principal de la seva

transformació va ser el d’acon-

seguir la cohesió social de tots

els barris de la ciutat per donar

les mateixes oportunitats als

ciutadans, principalment els

d’economies més febles, amb

la tutela i sota el control directe

de l’Ajuntament.

Les primeres línies que hi va

haver van ser la Línia 1, la qual

anava des del Nàutic fins a la

Catedral; la Línia 2, que feia el

recorregut des de l’Ambulatori

fins a la plaça Corsini i una ter-

cera línia que feia el recorregut

de les platges de la ciutat.

Reptes de futur: Crear una no-

va xarxa urbana d’acord amb

els criteris del Pla de Mobilitat

Urbana Sostenible de la ciutat

que cobreixi millor les necessi-

tats dels ciutadans fent soste-

nible a l’empresa.

L’EMT va néixer com a empresa municipalde transports públics l’any 1986 amb l’ob-jectiu de cohesionar els barris de la ciutat



És la nova targeta de transport i és de post-

pagament, personal i intransferible que

permet pagar la tarifa més baixa en funció

del nombre de viatges que es fa al mes. Tar-

ragona és la primera ciutat de l’Estat que

posa en marxa aquest servei, i es tracta

d’una iniciativa que vol promoure l’ús del

bus municipal. La T-Avança és una targeta

que no necessita recàrrega i es fa un únic

pagament a final de mes. Inclou facilitats

per a famílies i empreses que disposin de

més d’una targeta, ja que s’aplica la millor

tarifa sumant tots els viatges realitzats.

T- AvançaL’EMT compta amb serveis especials:

servei especial Nàstic - quan l’equip juga al

Nou Estadi l’EMT incrementa les seves

línies d’autobús-; el servei especial Parc

Central - el centre comercial posa en

marxa un bus gratuït pels seus clients en-

tre el centre comercial i el pàrquing dissua-

sori de Tabacalera; el servei especial grans

espectacles i festes - l’empresa posa en

marxa dispositius especials durant les

festes grans de Tarragona -; TGNIT i el

trenet turístic, que funciona els mesos des

del març fins a l’octubre.

Serveis especialsHi ha diferents tarifes i abonaments que

s’adapten als diferents usuaris i les seves

necessitats. Actualment el ventall és: Abo-

nament 50/45 (28,50€); Abonament Ta-

rraco (39,50€); Abonament 20/90 (15€);

Abonament TJove (18,75€); Bitllet senzill i

Bitllet futbol (1,40€); Targeta Tarraconins i

Targeta Transport per Escolars (0€); Targe-

ta Jubilat i Targeta Pensionista (10€ reno-

vació anual); Targeta condició social ( 0€

renovació trimestral) i l’Abonament ATM

que permet moure’s per Tarragona i Camp

amb els bitllets integrats.

Tarifes

Begoña FloriaATarragona tenim “cultura de

bus?” Jo diria que cada cop

més. El bitllet social és el que

ha ajudat a generar més “cul-

tura d’autobús” entre la soci-

etat. D’altra banda, estem

impulsant una generació

d’usuaris nova, ja que tot el

jovent que puja ja tenen inte-

grat l’ús de l’autobús en el seu

dia a dia.

Hem de tenir en compte que a

Tarragona tenim més usuaris

que en d’altres ciutats sem-

blants perquè hi ha una mobili-

tat obligada de treballadors.

Quines són les prioritats actu-

als de l’EMT? La principal, afi-

ançar el projecte, fer que la

gent agafi l’autobús.

Més concretament, quan la

situació econòmica s’estabil-

itzi, volem treballar als barris de

Llevant, on ara mateix el servei

és millorable, ja que hi ha

menys freqüència de pas

respecte d’altres barris.

També estudiem incorporar

nous autobusos amb l’obertura

definitiva del Mercat.

Quines són les línies que més

agafa? La L1, la L5, la L6, la L7

per anar al centre comercial

Les Gavarres, la L8 i la L54.

Quina línia recomanaria per

conèixer o descobrir la ciutat?

La línia 21, la qual diria que és la

més “cultural”, ja que surt des

de l’estació de tren, puja

resseguint el mar, passa per

l’Amfiteatre, per la part exterior

de les Muralles, travessa el cen-

tre de la ciutat, passa per la

zona universitària a l’Avinguda

Catalunya i també arriba fins a

la plaça Imperial.

També recomanaria la L1, ja

que fa el recorregut de les plat-

ges pel litoral, i també el trenet

turístic per aquelles persones

que són de fora - o no- i que vul-

guin conèixer - o gaudir- de la

nostra ciutat.

Presidenta de l’EMT

EMT EMPRESA





• Gent que hi treballa: 191 per-

sones

• Número de línies: En període

lectiu 18, dues de les quals

són nocturnes.

• Flota: 68 vehicles Mercedes

CITARO, amb una antiguitat

mitjana de 9 anys.

• Quanta gent les fa servir de

mitjana al dia i a l’any? El

nombre total d’usuaris de

l’any passat (2012) van ser:

8.817.502.

Usuaris promig dia feiner:

34.000.

Usuaris promig dissabte:

18.000.

Usuaris promig festiu:

11.000.

• Quants d’ells són escolars?

789.682 (8,95%) (Segons

dades del 2012).

• Quin és el perfil majoritari

de l’usuari? Treballadors i

treballadores i persones amb

mobilitat obligada.

• Quines són les èpoques de

l’any que hi ha més viat-

gers? El nombre de viatgers

és bastant regular al llarg de

l’any ja que no hi ha esta-

cionalitat. L’any passat, els

mesos de març i maig van in-

crementar els usuaris en uns

60.000 sobre la mitja. El mes

on habitualment hi ha menys

usuaris és el mes d’agost,

amb una baixada de 150.000

sobre la mitja.

• Quines són les línies que

transporten més viatgers?

L-6 Sant Pere i Sant Pau, cen-

tre ciutat, Camp Clar. I L - 54

Sant Pere i Sant Pau, centre

ciutat, Bonavista.

L’EMT en xifres



Fotografia cedida per AG Planning

Fotografia cedida per AG Planning

AG Planning es va crear fa 10

anys com a empresa d’organit-

zació d’esdeveniments i, a fi-

nals del mes de juny va cele-

brar el 10è aniversari al Castell

de Tamarit, un dels espais que

gestiona.

A l’acte van assistir-hi més de

dues – centes persones entre

empresaris de la província i au-

toritats. Els convidats van gau-

dir d’una “nit màgica” acompa-

nyats de l’arpa de Yanela Lojos i

el còctel als jardins del Castell

entre “fullets i xanquers mà-

gics” que animaven l’aperitiu.

A continuació es va oferir un

sopar a taula per a tots els as-

sistents amenitzat pel compo-

sitor Manu Guix i la cantant

Griselda. La directora del grup,

Ana Ibars, va aprofitar la vetlla-

da per fer entrega a l’ONG

Mans Unides d’un donatiu pel

projecte que l’organització du a

terme a Cubal amb la cons-

trucció d’un pavelló pediàtric.

Per finalitzar la vetllada, a la zo-

na chill-out el cantant de soul

Aaron Bruyning va acompany-

ar els convidats mentre pre-

nien una copa a la barra de gin-

tònics prèmium.

AG Planning

És una empresa de serveis ubi-

cada a Tarragona que s’encar-

rega de l’organització integral

de qualsevol tipus d’esdeveni-

ment, a la vegada que gestiona

espais singulars per acollir la

celebració de vetllades particu-

lars i corporatives com ara

Castell Tallat, Castell Tamarit,

Aigüesverds o el Palau de Con-

gressos de Tarragona, entre

d’altres.

L’empresa té línia pròpia de

servei de càtering - una combi-

nació de cuina tradicional i

La celebració va tenir lloc al mes de juny al Castell de Tamarit, un dels espais que gestionael Grup. A l’acte van assistir-hi més de dues-centes persones entre empresaris de la provín-cia i autoritats

AG PlanningEl grup celebra el desè aniversari

d’autor- i compta també amb

un equip propi d’hostesses a

banda d’oferir altres serveis.

A la vegada, gestiona una boti-

ga al carrer Unió de Tarragona

on s’hi troben una gran varietat

de productes com ara lots, de-

talls per a casaments, comu-

nions o batejos i tot tipus d’es-

deveniments o bé per fer un

obsequi personalitzat . També

s’hi troben productes exquisits

i una representació de vins i ca-

ves de diferents D.O.

NOTÍCIES EMPRESA



Com neix Ecològica? Com a

clients d’aquest tipus de pro-

ductes des de fa anys, trobà-

vem a faltar un espai definit

amb les característiques de la

nostra botiga.

Com va ser el procés de tirar

endavant el projecte? Van ser

mesos molt llargs i intensos,

treballant moltes hores, fent el

pla d’empresa, buscant prove-

ïdors, locals, definint la decora-

ció, fent números... i moltes

nits sense dormir.

Què hi trobem a Ecològica?

Ecològica Organic Food es defi-

neix com una botiga d’alimen-

tació ecològica esencialment

però que també treballa amb el

concepte de producte de proxi-

mitat i de comerç just. En

aquest establiment també hi

ha espai per a l’alimentació

macrobiòtica, per als infants,

per a les intoeràncies alimentà-

ries i per a l’alimentació vegana

i vegetariana. En definitiva, una

alimentació sana i de qualitat al

millor preu. També disposem

de producte fresc i una secció

d’higiene corporal productes

aptes per a gent amb sensibili-

tats múltiples.

D’on provenen els vostres

productes? En general, treba-

llem amb producte de proximi-

tat. El concepte és que l’ali-

ment viatgi el menys possible.

Una de les vostres premisses

són garantir el comerç just i

oferir un preu baix. Com ho

aconseguiu? Per una banda te-

nim una gama de productes

certificats de comerç just on es

paga la quantitat justa en ori-

gen al productor i, per una al-

tra, tenim la resta de produc-

tes, on treballem amb marges

molt petits i controlem al mà-

xim els nostres costos per tal

de poder oferir un preu final

molt competitiu.

Quin consell li donaries a algú

que vulgui crear el seu propi

negoci? Que trobi una idea que

de veritat li agradi i que a més

pensi que funcionarà realment.

A partir d’aquí, constància.

Esteu satisfets en haver-ho

fet realitat? Quin balanç en

feu? La gent està molt conten-

ta amb el concepte de botiga,

tipus de producte i el tracte re-

but. Intentem cuidar al màxim

el client oferint-li una atenció

personalitzada, renovant el

producte, afegint al nostre

stock les diferents peticions

dels nostres clients... Ara afron-

tem una etapa d’assentament

després de l’obertura, i espe-

rem créixer en els pròxims me-

sos.

És un bon moment per fer-se

emprenedor? La resposta és

complicada, ja que es pot mirar

de moltes maneres. El consum

es troba en un moment molt

delicat i la confiança del ciuta-

dà respecte el futur tampoc

passa pel seu millor moment.

Però per altra banda, el mercat

laboral actual també està sota

mínims, hi ha molta gent que

no troba sortida a la seva situa-

ció... No et sabria dir si és una

millor situació per a l’emprene-

doria, però sí que és una opció

real per a gent amb una idea.

Poc a poc van naixent més

negocis relacionats amb el

menjar ecològic. La gent cada

vegada hi aposta més? El

client està molt ben informat.

més conscienciat, sap que la

producció alimentària normal,

no certificada té múltiples pro-

blemes i que una bona alimen-

tació lliure de productes nocius

és bàsica per a la nostra salut i

la nostra felicitat...que en cap

cas, és un sobrecost, sinó una

inversió. També ens trobem

amb un client que vol decidir

per ell mateix i que és més crí-

tic davant la publicitat conven-

cional o les grans superfícies,

Així i tot, el tant per cent de

consumidors d’alimentació

ecològica a Catalunya encara

és molt baix si el compares

amb altres països.

Com convenceríeu a algú que

no conegui l’alimentació eco-

lògica que vingui a Ecològica?

Li dir ia el que ja he dit

abans...l’alimentació ecològica

no és un sobrecost...és una in-

versió. I a Ecològica Organic

Food l’atendrem amb ganes

d’ajudar-lo a trobar-se millor!

La Mireia té 31 anys, és de Tarragona i 100% partidària de l’alimentació ecològica. Ecològi-ca Organic Food és una botiga d’aquest tipus d’alimentació que treballa amb el concepte deproducte de proximitat i comerç just

Mireia Serra,Propietària d’EcològicaOrganic Food i emprenedora

ENTREVISTA EMPRESA



NOTÍCIES EMPRESA

Foto

graf

ies

cedi

des

perS

tein

Les obres que s’estan duent a

terme al centre comercial

Parc Central suposaran la in-

auguració d’una nova galeria

on s’hi ubicaran 26 establi-

ments comercials i de restau-

ració i 6 sales de cinema.

El mes passat, la galeria ja

mostrava com serà la seva

coberta de vidre amb la qual

es pretén optimitzar la llum

natural i estalviar recursos

energètics.

I és que cada vegada més, els

edificis aposten per l’arqui-

tectura sostenible i l’estalvi

energètic.

Està previst que els treballs

acabin a finals d’aquest any

2013.

Actualment, el centre comer-

cial, inaugurat l’any 1997,

compta amb 26.723 m2 de

superfícies construïda en la

qual s’hi troben 106 locals co-

mercials i de restauració.

L’ampliació que s’hi està du-

ent a terme suposa la cons-

trucció d’una nova planta de

7.216 m2.

Parc CentralAvancen les obres d’ampliació del centre comer-cial. Està previst que acabin a finals d’any

A l’acte hi estaven convidats

tots els participants dels di-

versos cursos i projectes que

s’hi han dut a terme. Els prin-

cipals projectes desenvolu-

pats al llarg del curs són: Con-

curs YUZZ amb la Fundació

Banesto; programa sinergies

Xina – Tarragona (dissenyat

per l’Ajuntament en col•labo-

ració amb la URV) i el servei

d’atenció a l’emprenedoria -

des del qual s’han ofert ses-

sions informatives sobre

creació d’empreses a les

quals hi han assistit 202 per-

sones i que a partir d’aquest

servei s’han realitzat plans

d’empresa i s’han creat 16

empreses i formació per a la

creació i gestió d’empreses.

Aquests serveis s’ofereixen

gratuïtament per l’Ajunta-

ment als emprenedors.

Tarragona ImpulsaL’acte de cloenda del curs gener –juny va comptaramb una setantena de persones

Al juny, el plenari celebrat a

l’Ajuntament va aprovar diver-

ses mesures orientades a mi-

tigar les conseqüències de la

crisi. En aquest sentit, es va

aprovar la modificació de l’or-

denança número 1, per tal

d’ampliar el termini de paga-

ment dels impostos munici-

pals per a famílies i empreses

que acumulin un deute impor-

tant. Així, els deutes acumu-

lats superiors a 18.000 € po-

dran fraccionar el seu paga-

ment fins a 60 mensualitats.

La creació d’una borsa de

crèdit de 8.000 € per subven-

cionar la plusvàlua de famílies

que han patit execucions sub-

sidiàries dels seus habitatges,

dació en pagament o altres

casos similars.

L’Ajuntament elabora un do-

cument amb els requisits ne-

cessaris per poder acollir-se a

aquest ajut.

Ajudes econòmiquesL’Ajuntament aprova noves ajudes per a famílies iempreses per mitigar les conseqüències de la crisi

Josep Piqué, president de

Vueling i del Cercle d’Econo-

mia, va ser l’encarregat de

lliurar, en nom de la Cambra

de Tarragona, els Premis a la

Internacionalització, en un ac-

te que va tenir lloc el passat

juliol a la seu de la Corpora-

ció.

Els Premis a la Internaciona-

lització són un reconeixement

a aquel les empreses que

s’han distingit per l’exemplari-

tat en les seves accions de

comerç exterior.

Els guardons pretenen ser

també un estímul a la interna-

cionalització de l’economia.

En l’edició d’enguany la Cam-

bra va decidir atorgar el Premi

a l’Empresa Exportadora No-

vella a Miavit Nutrición Ani-

mal. El Premi a la Trajectòria

Empresarial Internacional a

Group Palas, dedicat a l’hos-

taleria i que explota diferents

establiments. Finalment, el

Premi Extraordinari a la Inter-

nacionalització va ser per a

Schwartz Hautmont, un refe-

rent del sector de la construc-

ció metàl•lica a nivell interna-

cional per la rellevància dels

seus projectes.

PremisInternacionalitzacióLa Cambra de Comerç lliura els premis a SchwartzHautmont, Group Palas i Miavit


Setembre-Octubre 2013 VIU Tarragona I 65

NOTÍCIES EMPRESA

Segons dades de finals d’a-

gost, els hotels i càmpings de

la ciutat de Tarragona haurien

mantingut els nivell d’ocupa-

ció de l’any passat. Gràcies a

l’increment del turisme estra-

nger s’ha compensat la caigu-

da de visitants de l’estat, tant

catalans com de la resta del

territori espanyol.

Les xifres fins a la data situa-

ven els nivells de pernoctació

dels hotels i dels set càm-

pings tarragonins al voltant

del 85%. Pel que fa als visi-

tants estrangers, creix el tu-

risme francès, el qual ha in-

crementat i s’ha situat per da-

vant del client espanyol. Aquí,

Madrid, País Valencià i Euska-

di són les principals comuni-

tats autònomes emissores de

visitants vers la ciutat de Tar-

ragona. Al turisme francès el

segueix el rus, britànic, italià i

alemany. Des de Turisme es

destaca un increment del visi-

tant procedent dels Països

Nòrdics, tot i que encara és

minoritari.

Balanç turístic de l’estiuAugmenta el nombre de visitants francesos i baixael de catalans i de la resta de l’estat espanyol

Catalunya va perdre en un

any, de juliol de l'any passat a

fa dos mesos,7.520 autònoms

En percentatge consisteix en

una caiguda de l'1,4%, més

del doble que el descens mitjà

registrat a Espanya (-0,6%),

segons dades d'afiliació a la

Seguretat Social. Des de prin-

cipi d'any han desaparegut

18.199 autònoms.

Segons la Unió d'Associa-

cions de Treballadors Autò-

noms i Emprenedors de Cata-

lunya, la província que més

treballadors per compte propi

ha perdut és Lleida, amb un

descens de l'1,7% i 707 autò-

noms menys. La segueixen

Barcelona, que perd 5.346

autònoms; Tarragona, amb un

descens de 777 treballadors i

Girona, que té 689 autònoms

menys que fa un any.

Cau el nombre d’autònomsLa construcció i la indústria manufacturera són elssectors on hi ha una baixada més important

És la primera ocasió que la

Cambra fa una prospecció a

Cap Verd, una regió que des

de la Cambra es valora amb

un potencial molt interessant

per a les empreses d’aquí.

Aquesta és una missió multi-

sectorial en la que es centra-

litzaran les reunions de treball

a les ciutats de Praia i Conak-

ry.

Amb aquesta nova acció in-

ternacional la corporació tar-

ragonina segueix consolidant

la seva influència estratègica

al continent africà i refer-

mant-se com la Cambra refe-

rència de l’Estat per la seva

experiència a Àfrica. I és que

el mercat africà és estratègic

per la Cambra de Tarragona.

En els darrers anys ha orga-

nitzat viatges de negocis a 31

països d’aquet continent i en

total els ha visitat 138 vega-

des.

Missió de la CambraLa Cambra de Comerç de Tarragona convoca unamissió empresarial a Cap Verd i Guinea Conakry

Empresa líder mundial dedi-

cada a la fabricació i comer-

cialització de vehicles elèc-

trics, ABAT obre el primer

concessionari de la província

a la ciutat de Tarragona. Amb

l’obertura d’aquest establi-

ment a l’Avinguda Catalunya,

l’empresa fa un pas més en la

seva implantació a nivell euro-

peu. El concessionari ABAT

TARRACO basa el negoci en la

comercialització de bicicletes,

scooters, motocicletes i vehi-

cles de mobilitat urbana. Pre-

cisament en aquest àmbit, l’o-

bertura de l’establiment situa

Tarragona i província en ple

segle XXI, ja que els vehicles

elèctrics poden substituir i, de

fet ho estan fent, els vehicles

de combustió dins de les ciu-

tats. I és que els vehicles elèc-

trics aporten estalvi - amb

consums al voltant de 1€ ca-

da 100 Km- i qualitat ambien-

tal ja que no fan soroll, no cre-

men combustibles fòssils i ga-

irebé no tenen manteniment .

ABAT esta desenvolupant un

ambiciós pla per portar la fa-

bricació i assemblatge de les

seves màquines, dedicades al

mercat europeu, al nostre

país. Properament, ABAT

TARRACO es farà molt visible

als carrers per donar a conèi-

xer els seus productes.

Concessionari ABATObre les portes a Tarragona el 1r concessionariABAT a la demarcació


r. Reverter, com és el cas que Vostè vecol·laborant amb la nostra revista desde fa uns quants números i amb una

sèrie d’articles especialitats, avui voldríemconèixer-lo més personalment.

En aquesta sentit, tinc quaranta-sis anys, estic casat, sóc

pare de dos fills i entre les meves aficions està la lectura, el

coneixement de la Història, les passejades per la natura, ...

A part d’això, expliqui’ns com arriba Vostè a especialit-zar-se en dret mercantil o en dret bancari?Quan jo estudiava a la Universitat, els estudis de Dret no pre-

veien una especialització. És després, quan exerceixes, que

vas adquirint l’especialització, en base a l’experiència que

vas acumulant, fruit dels casos que van arribant al despatx i,

per altra banda, pel coneixement i l’aprofundiment que vas

tenint del Dret, que fa que et decantis per aquells temes que

més t’agraden i que els clients et demanen. És important des-

tacar el factor vocacional, que fa que tinguis curiositat per

solucionar un cas i miris totes les possibilitats; això fa que

aprenguis i, de fet, la nostra professió és un continu apre-

nentatge.

El fet de ser un despatx especialitat en Dret Mercantil éscompatible amb d’altres branques del Dret?Sí, perquè existeix una certa interconnexió. Per exemple,

existeix una íntima vinculació entre el Dret Mercantil i el Dret

Penal Econòmic, tant pel que fa als delictes societaris com

respecte dels delictes contra la Hisenda Pública. Per altra

banda, portem temes completament desvinculats del Dret

Mercantil, com són els relatius al Dret Civil Català. Això és

així, perquè personalment m’interessa l’estudi de les

Institucions del Dret Civil Català i sobretot les del Dret de

Successions.

Vist això, com a professional del Dret, què opina de lasituació econòmica i social actual?La veritat és que el panorama és desolador. Una mostra

d’això és veure com cada dia s’estan destruint empreses i

llocs de treball en els concursos de creditors. Podem adme-

tre que la Llei Concursal està ben feta i, a més a més, ha evo-

lucionat a través d’una sèrie de successives reformes, al

compàs de l’experiència que s’ha anat acumulant als Jutjats.

Però el problema radica en l’aplicació pràctica.

Pot aclarir això?Sí. En un principi la Llei Concursal està pensada com una

mena de paraigua per a evitar que una empresa sigui des-

truïda a través de continues demandes i execucions quan no

es poden atendre tots els pagaments i alhora permetre que

l’empresa agafi oxigen i pugui reestructurar el deute mit-

jançant un conveni amb els creditors. Però la veritat és que

quan una empresa és declarada en Concurs de Creditors

totes les portes se li tanquen. Els proveïdors li demanen el

pagament en efectiu o no li serveixen, amb la qual cosa es fa

més feixuc el simple funcionament de la societat i sobretot els

bancs li tanquen per complet l’aixeta del crèdit. Fins i tot, mol-

tes vegades quan s’està a punt d’assolir un conveni amb els

creditors, ens trobem que les Administracions Públiques, ja

sigui la Tresoreria General de la Seguretat Social o l’Agència

Tributària, són inflexibles i acaben arruïnant el possible con-

veni. És cert que les Administracions Públiques tenen uns pri-

vilegis al Concurs de Creditors, però aquesta inflexibilitat

acaba jugant en contra de les pròpies Administracions, per-

què l’empresa acaba en liquidació i al final no s’acaba

SSSSPlaça Prim, 2. Despatx-2 43001 Tarragona


cobrant. El meu retret és que, en canvi, aquestes mateixes

Administracions són molt tolerants amb empreses molt més

grans, com per exemple els Clubs de Futbol de Primera

Divisió, els quals acumulen un deute amb aquestes

Administracions al voltant dels set-cents milions d’euros i no

passa res. Això no és just.

Com creu Vostè que es podria millorar aquesta situació?En primer lloc, s’hauria de dotar de més mitjans humans i

tècnics als Jutjats Mercantils. Ja sé que estem en època de

retallades, però considero que aquesta millora de dotació és

necessària. Altrament, crec que s’hauria de buscar una espe-

cialització i una experiència en la figura dels Administradors

Concursals; per exemple, haurien de ser societats d’auditors

amb una important infraestructura pròpia les que haurien de

fer les funcions d’Administració Concursal. Una

Administració Concursal potent i amb mitjans pot aportar, si

l’empresa veritablement és viable, un bon pla de viabilitat i

pot aconseguir amb més garanties uns convenis de creditors

que evitin aquesta actual sagnia d’enterrament d’empreses.

Quan dic això estic pensant, per exemple, en el cas de

Pescanova, que està administrada concursalment per una

firma d’auditors de renom internacional. Això, salvant les

diferències, es podria traslladar a la resta de casos.

Abans ha parlat dels Clubs de Futbol, què n’opina delcas del Sr. Messi?No vull fer referència a tota l’enginyeria societària que fan els

jugadors d’elit per a cobrar els drets d’imatge, que mereixe-

ria tot un serial de literatura jurídica. En concret, del cas del

Sr. Messi voldria assenyalar que per molt que pagui milions

d’euros ara a l’Agència Tributària, aquest pagament no li pot

estalviar la seva responsabilitat penal, en cas que l’hagués.

El Sr. Messi ha tingut l’oportunitat de regularitzar la seva

situació quan la Hisenda Pública va trucar a casa seva, és a

dir, quan va començar a inspeccionar la seva situació; si això

ho hagués fet, s’hauria estalviat segurament la imputació.

Ara, després de ser imputat, per molt que pagui, el possible

delicte ja s’hauria comès. De totes maneres, això és una opi-

nió, perquè no conec el cas més que per la premsa i és d’a-

quí d’on he tret aquesta conclusió.

Això és igual que el tema dels abusos bancaris i les últi-mes notícies sobre el possible processament de tota lacúpula directiva de Catalunya Banc?Com ja he dit en anteriors escrits, els bancs són necessaris

per al nostre sistema i el meu desig, suposo que igual que el

de molts altres ciutadans, és que funcionin bé. Reitero que jo

estic en contra dels abusos bancaris, no dels bancs. Així res-

pecte del tema que Vostè em pregunta, li faré la següent

reflexió, si una petita empresa de fusteria es declarada en

Concurs de Creditors, el seu Administrador, que segurament

serà un fuster, serà sotmès a una qualificació, en cas de

liquidació, per a veure si té responsabilitats, que poden arri-

bar a ser penals, en la gestió empresarial que l’ha abocat al

Concurs de Creditors.

Per altra banda, resulta que entitats com ara CatalunyaBanc, Bankia i Nova Caixa Galícia Banco no han estat decla-rades en concurs, però han estat intervingudes, perquè a lapràctica estaven en fallida. Llavors, no s’ha de demanar res-ponsabilitat a tots aquells grans directius d’aquestes entitatsque, malgrat una gestió desastrosa, s’han emportat unesindemnitzacions i uns sous astronòmics? Considero que jaés hora que se’ls demani responsabilitats i endemés crecque això és un senyal del fet que les coses es comencen aencarrilar. Això permet un cert optimisme dins del panoramadesolador al qual abans m’he referit.

Tels. 977 21 28 40 - 977 25 28 48Fax: 977 24 25 73

E-mail:[email protected]



ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES


Natació : Un esportsaludable i complet

a natació és un esport

saludable i molt complet

a l’abast de tothom que

ens aporta múltiples beneficis.

Tot i que pugui practicar-la

gent de totes les edats, hem de

tenir en compte que cadascú

ho ha de fer segons les seves

possibilitats. La natació poden

practicar-la des de bebès que

fan la seva primera iniciació a

l’aigua fins a gent gran que

practica natació per mantenir-

se en forma, passant per nens i

nenes que per millorar la seva

tècnica s’apunten a cursets de

natació fins a dones embaras-

sades que fan exercicis de na-

tació que les ajuden a preparar

la musculació per al part. La

natació per a bebès és una ac-

tivitat que desenvolupen con-

juntament pares i fills i que fa-

miliaritza als petits (habitual-

ment entre 3 mesos i 2 anys)

amb el medi aquàtic. A més a

més, gràcies a la pràctica de la

natació es potencia el desenvo-

lupament psicomotor del bebè,

s’enforteix el seu sistema càr-

diorespiratori , millora la relació

entre el petit i els seus pares i

el bebè se sent més segur i

aprèn a relaxar-se. Els nens i

nenes practiquen la natació

com a esport inclòs a l’assigna-

tura d’Educació Física i molts

d’ells també com activitats ex-

traescolar, així que des de ben

petits aprenen a nedar i a gau-

dir dels seus beneficis. Pel que

fa als adults i gent gran, la

pràctica de natació es conver-

teix en una activitat molt inte-

ressant per a persones que

cerquen l’hàbit de fer activitat

física com a millora de la salut i

la qualitat de vida. Si s’opta per

fer cursets amb monitors, n’hi

ha de tots els nivells. Final-

ment, pel que fa a les dones

embarassades, la tonificació

que aporta la natació és molt

important per a la musculatura

i també va molt bé el treball

cardiovascular que ajuda a cre-

mar calories i evitar el sobre-

pès. En aquesta secció us par-

larem dels múltiples beneficis

de nedar, dels llocs de la ciutat

on podeu practicar aquest es-

port i de l’equipació adequada.


Descobrir els beneficis de nedarLa natació és un dels esports més complets que hi ha , ja que ens fa exercitar gairebé totsels nostres músculs. És apte per a totes les edats: poden practicar-la des de bebès fins agent gran o dones embarassades

L

NATACIÓ ESPORTS

VIU Tarragona I 69Setembre-Octubre 2013


NATACIÓ ESPORTS

Què ens aporta nedar?

Els beneficis físics de nedar

són uns quants. Mitjançant la

natació millorem el nostre sis-

tema cardiovascular, ja que el

treball aeròbic moderat i conti-

nuat és el més aconsellable per

al cor perquè aquest es muscu-

la, s’enforteix i perd el greix que

l’envolta.

Pel que fa al sistema respirato-

ri, amb la natació enfortim els

pulmons, millorem el ritme res-

piratori i obtenim fortalesa.

Respecte músculs i articula-

cions, la resistència que ofereix

l’aigua fa que qualsevol movi-

ment necessiti de grans grups

musculars i això ens proporcio-

na una tonificació adequada.

També, degut a la pressió de

l’aigua i a la seva ingravetat, tot

moviment és de baix impacte i,

d’aquesta manera, es redueix

al màxim la càrrega sobre els

ossos i articulacions.

La natació també va molt bé

per la columna vertebral, ja que

la postura horitzontal i la ingra-

vetat del medi aquàtic afavorei-

xen que no hi hagi una sobre-

càrrega en aquesta zona.

Finalment, gràcies a l’acció tèr-

mica de l’aigua sobre el cos es

millora la circulació sanguínia.

Ara bé, com dèiem abans, els

beneficis no només són físics,

ja que nedar ens relaxa la mus-

culatura però també la nostra

ment, i ens proporciona una

agradable sensació de benes-

tar. És per això que cada vega-

da s’organitzen més activitats a

l’aigua i de diferents tipus com

ara aquaerobic, aquaspinning,

aquarunning, etc.

A la ciutat de Tarragona, entre

d’altres, podem practicar la na-

tació al Club Natació Tàrraco,

al Real Club Nàutic, al polies-

portiu municipal de Campclar,

al casal esportiu de Riuclar –

Torreforta-Icomar, al pavelló i

piscina del Serrallo i als com-

plexos esportius municipals de

Bonavista, Sant Salvador i Sant

Pere i Sant Pau. Quan arriba el

bon temps i, si ens agrada, la

ciutat té un indret privilegiat:

el mar.

La natació millora el sistema cardiovascular, el respiratori, ens fa treballar els músculs i lesarticulacions i va molt bé per la nostra columna vertebral. Però els beneficis no només sónfísics. Nedar ens relaxa i ens aporta sensació de benestar

Cada vegadas’organitzen més

activitats dirigides al’aigua com ara

aquaerobic


NATACIÓ ESPORTS

Pel que fa al banyador, el més

important és buscar-ne un

amb el qual ens hi sentim cò-

modes i que ens permeti total

llibertat de moviments a l’hora

de nedar. Normalment el ba-

nyador es porta ajustat perquè

no reculli més aigua del que és

normal, el que ens comportaria

haver de fer més esforç a l’hora

de nedar. A l’actualitat hi ha

una àmplia oferta de models i

teixits – polyester, lycra, nylon,

etc.- que s’adaptaran en funció

del nostre nivell o les nostres

necessitats. En el cas de les no-

ies, el vestit de bany es reco-

mana que sigui d’una peça i

que proporcioni la màxima lli-

bertat de moviments, ja que el

biquini és més incòmode a

l’hora de practicar la natació.

Pel que fa als nois, n’hi ha que

el banyador és més ajustat i

d’altres que és més ample.

Aquest darrer dificulta una mi-

ca més els moviments a l’ai-

gua. Si no som professionals,

un banyador correcte per prac-

ticar la natació no ens costarà

més de 40 o 50€. Si practi-

quem la natació a una pis-

cina s’aconsella es-

bandir-los després

de banyar-nos,

ja que el clor

desgasta

els tei-

xits.

P e l

que fa

al cas-

quet de ba-

ny, aquest fa que

el cabell – si és llarg- no

ens molesti ni als ulls, ni al nas

ni a la boca. D’altra banda és

una mesura higiènica de cara

als nostres companys/es de la

piscina i a la instal•lació matei-

xa, ja que no cauen els nostres

cabells a l’aigua. N’hi ha de di-

ferents materials: lycra o tela,

làtex i de silicona. Els de roba

estan més adequats per a nens

ja que no estiren el cabell, però

els podem perdre més fàcil-

ment nedant. Els de làtex són

més econòmics però menys re-

sistents, al contrari que els de

silicona.

Finalment, les ulleres ens per-

meten veure-hi sota l’aigua i

eviten que l’aigua ens entri als

ulls i que el clor de la piscina

ens hi provoqui irritacions. D’u-

lleres en podem trobar per me-

nys de 10€ i fins a les que ens

poden costar entre 30 i 40€.

Són ajustables i podem esco-

llir-les de més grans o més pe-

tites.

L’equipació pera nedarL’equipació bàsica és el banyador, la tovallo-la, les ulleres i el casquet de bany. Tambéles xancletes i els peücs

Hem de buscar unbanyador còmode i

que ens permetitotal llibertat de

moviments



NOTÍCIES ESPORTS

Els joves jugadors del CT Tar-

ragona van ser els protagonis-

tes del 26è Trofeu La Creu

Blanca, torneig que forma

part del Circuit Juvenil d’Estiu

que organitza la Federació

Catalana de Tennis i que es va

disputar a l’agost a les ins-

tal·lacions del Reus Monte-

rols. Quatre victòries i tres

sotscampionats fou el bagat-

ge dels joves, que es converti-

ren en els dominadors del

torneig. En benjamí masculí,

Marc Boada (CT Tarragona)

s’imposava a Jordi Boada (CT

Tarragona); en aleví femení,

Ingrid Montserrat (CT Tarra-

gona) va caure davant de

Sandra Ginés (Reus Monte-

rols); en infantil masculí, Eu-

geni Bernat (CT Tarragona)

perdia contra Marc Monclús;

en infantil femení, Sonia Pove-

da (CT Tarragona) guanyava

Clàudia Solé (Tennis Valls); en

cadet masculí, Arnau Bergadà

(CT Tarragona) vencia Aureli

Cortada (CN Lleida) i en ca-

det femení, Anna Daniel (CT

Tarragona) derrotava Marta

Piñol.

Club Tennis TarragonaBrillant actuació de les promeses del Club al circuitjuvenil del Reus Monterols

Tot i que la Casa Canals conti-

nuarà sent la seu oficial i insti-

tucional dels Jocs Mediterra-

nis, algunes enitats com la de

comunicació o de suport jurí-

dic ocuparan alguns despat-

xos ara buits en una de les

naus ja remodelades de l’anti-

ga fàbrica de tabacs, a tocar

de les dependències de Tarra-

gona Impulsa.

D’aquesta manera, Tarragona

2017 unifica a la Tabacalera

despatxos i espais de la ves-

sant tècnica de l’organització.

Fins ara s’ocupaven instal•la-

cions del Patronat d’Esports,

a Campclar, i a la mateixa re-

gidoria d’Esports, al Palau

Municipal, que quedaran alli-

berades.

El passat mes de juliol va tenir

lloc l’acte de benvinguda a la

bandera dels Jocs.

Tarragona 2017Les oficines dels Jocs Mediterranis s’ubiquen a l’e-difici de la Tabacalera

El club Tennis Park, amb la in-

tenció de renovar l’Escola de

Tennis de cara a la propera

temporada, va rebre els im-

pulsors del Mètode Galobar-

des – també conegut com

Evolution – perquè formessin

els monitors del club - pro-

fessionals amb una dilatada

experiència formats per la Fe-

deració Catalana i el RPT- de

Cala Romana en aquesta me-

todologia d’ensenyament.

Està previst que aquest siste-

ma s’apliqui als alumnes de

l’Escola del club a partir d’a-

quest mes.

A l’estat espanyol, més de 50

clubs ja han introduït aquest

sistema a la seva metodolo-

gia.

Des del club expliquen que la

clau del sistema Evolution rau

tant en la metodologia d’en-

senyament que s’aplica com

amb les eines que s’utilitzen.

“Evolution”, al Tennis ParkEl sistema d’ensenyament aplicat amb èxit als EUAi Mèxic arriba al TennisPark

La mitja marató, organitzada

pel Patronat Municipal d’Es-

ports de la ciutat, tindrà lloc

el proper 24 de novembre.

Es tracta d’un recorregut ur-

bà que sota el lema “la Medi-

terrània als teus peus” convi-

da a fer més de 21.000 me-

tres per la ciutat. La sortida

del recorregut serà a les 10

del matí des de les Torres Jor-

di i l’arribada serà al carrer

Trafalgar.

La patrocinen l’entitat Catalu-

nya Caixa i Repsol i hi col·la-

boren Automatic Tarraco, Co-

ca - Cola, Estrella Damm i Ve-

ri.

Fins al 23 de setembre (Dia

de Santa Tecla) es pot fer la

inscripció per a la mitja mara-

tó (15 €) i per als 10km (10€).

A partir del 24 de setembre i

fins al 18 de novembre, la insc

ripció per a la mitja marató

són 20€ i per als 10 km són

15€.

Per aquells qui estiguin inte-

ressats en participar-hi, el cir-

cuit urbà es pot consultar a la

pàgina web del Patronat Mu-

nicipal d’Esports - “Mitja ma-

rató ciutat de Tarragona + 10

km” i, per a més informació i

detalls, en breu es podrà con-

sultar la pàgina web pròpia de

l’esdeveniment: www.mitja-

tarragona.cat.

Mitja marató22a edició “Mitja marató ciutat de Tarragona + 10km”


76 I VIU Tarragona

MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Motor 23El “carrer del motor”a Tarragona

otor 23 gestiona la

comercialització de

les marques Fiat, Alfa

Romeo, Lancia, Abarth, Jeep i

Mazda, Fiat Professional i Piag-

gio, cobrint així la pràctica tota-

litat de les demandes de un

client que es planteja l’adquisi-

ció d’un automòbil. Des de un

econòmic utilitari, fins un cotxe

d’alta gamma. En un únic lloc,

un punt de decisió de compra,

ón es pot optar a productes de

qualsevol segment i un total de

vuit marques a escollir.

El grup Fiat disposa actual-

ment de una envejable solvèn-

cia econòmica i la seva tecno-

logia es de primera qualitat.

Com a exemple del seu poten-

cial, cal esmentar que suminis-

tra motoritzacions a altres

marques.

Malgrat la complicada situació

del mercat, Fiat a Espanya ha

recuperat cuota de mercat i el

grup està actualment amb un

5% de penetració de mercat.

Motor 23 és d’aquesta manera

una empresa globalitzada, amb

productes italians, americans i

japonesos, tots ells de contra-

stada solvència i trajectòria al

mercat.

L’empresa que gestiona la comercialitzacióde les marques Fiat, Alfa Romeo, Lancia,Jeep, Mazda, Abarth i Fiat Professional

M


VIU Tarragona I 77

ENTREVISTAMOTOR

En el cas d’Alfa Romeo, que

por aportar en qüestions d’i-

matge l’arribada del 4C? Es

un cotxe que pretén posicionar

a Alfa Romeo a Europa i sobre-

tot a Estats Units. Per un preu

relativament assequible es po-

drà tenir un cotxe molt exclu-

siu. La seva relació entre pes i

potència fan que tingui unes

prestacions espectaculars. És

un cotxe molt especial, penso

que serà com una inversió, ja

que amb el temps guanyarà

valor, tal com ha passat amb

els Alfa clàssics. Personalment,

penso que és la marca del grup

Fiat ambmés personalitat.

Amb les limitacions actuals

per als amants de la velocitat

i la conducció esportiva, quin

es el posicionament d’A-

barth? Abarth té dos produc-

tes. El Grande Punto Abarth és

un model que ofereix grans

prestacions, però en el cas del

500 Abarth, és també una

compra emocional i el client

que el compra, vol diferenciar-

se de la resta, aprecia la exclu-

sivitat, es perfectament conei-

xedor del que porta.

Com ha canviat la imatge de

Lancia des de la fusió amb el

grup Chrysler i l’arribada de

models com el prestigiós

Voyager? Voyager és una mar-

ca en si mateixa, és el monovo-

lum per excel.lència. La unió

del concepte Voyager amb

Lancia es nota en qualitat de

producte amb els nous aca-

bats i equipaments. I es nota

en millores mecàniques que

l’han fet encara millor, un pro-

ducte de primera qualitat. I

aprofito això per dir que el

client de Lancia és molt espe-

cífic, té un perfil molt clar. Per

exemple, li agrada l’art, té un

estil de vestir concret, etc, que

es surt del convencional.

Que significa el privilegi de

representar un una marca

que és una icona entre els

amants del 4x4 com és Jeep?

Jeep es una marca pionera en

la fabricació de

4x4 i actualment

ofereix una gam-

ma de models que

destaquen per la

seva capacitat d’a-

vançar fora de l’as-

falt. Però a més és

una marca premium,

amb un model com el

Grand Cherokee que

competeix amb els

més prestigiosos 4x4

del mercat. El client aprecia el

fet diferencial de conduir un

Jeep. A més, s’ha produït als

productes Jeep una important

rebaixa dels consums i les

emissions de CO2.

Mazda sempre és una marca

reconeguda per la seva fiabili-

tat i es troba en ple procés de

renovació de gamma. Recent-

ment ha sigut el torn del CX5,

Mazda6, Mazda5 i ara del nou

Mazda3. Les perspectives no

poden ser més positives...

Efectivament, les novetats au-

guren un gran futur. Tots incor-

poren noves tecnologies i un

Mazda ofereix unes sensacions

de conducció diferents a altres

cotxes vinguts del Japó, amb

un innegable ADN esportiu, as-

similable al que pugui ser Alfa

Romeo entre els cotxes euro-

peus. Les perspectives de crei-

xement són immediates i en

breu s’externalitzarà la fabrica-

ció per créixer en volum. És

una de les marques que té un

major índex de fidelització, el

client que té un Mazda repeteix

en moltes ocasions i a més, el

valor residual dels seus auto-

mòbils és tambémolt elevat.

Que ens pot dir de Fiat Pro-

fessional.. . Són productes

molt apreciats entre els profes-

sionals per la seva fiabilitat i de

fet, som una marca líder en

aquest segment, amb una

completa oferta de vehicles. I

per altres necessitat, disposem

també dels productes de Piag-

gio.

Quina és la seva visió de l'ac-

tual situació del mercat?

Creu que pot millorar a curt

termini? Els ajuts governa-

mentals no han servit per reac-

tivar el mercat, però han evitat

que es desplomi definitiva-

ment. El que està molt clar és

que mai ha sigut tan favorable

la oferta per comprar un cotxe.

En la seva opinió, com veu el

futur de l'automoció? Hí-

brids, elèctrics... Penso que el

camí adoptat pel grup Fiat és

molt encertat, un canvi cap a

combustibles alternatius. Ha

apostat per oferir combusti-

bles alternatius com GLP (ga-

sos liquats) i GNC (gas natu-

ral), propostes que a Itàlia són

ja el 30% del mercat. Dispo-

sem d’una extensa gamma de

models que poder equipar

aquesta estalviadora tecnolo-

gia i la xarxa de distribució d’a-

quests carburants creixerà

molt en breu.

I Ramon Ortiz, periodista I

Pere ParreñoDirector Comercial de Motor 23



NOVETATSMOTOR

El nou sèrie 3 GT combina els

gens esportius de la firma ale-

manya amb la funcionalitat

d'un familiar, sense renunciar a

l'inconfusible estil i les típiques

proporcions dels BMW. La visi-

bilitat des de les places davan-

teres és excel·lent, alhora que

creixen la distància entre files

de seients i la capacitat del ma-

leter.

BMW ofereix les línies d'acabat

Sport Line, Luxury Line i Mo-

dern Line, que en breu es com-

pletaran amb el opcional kit es-

portiu M. Com és habitual, s'o-

fereix una extensa i interessant

oferta d'opcions que permeten

personalitzar al màxim el vehi-

cle.

El sèrie 3 Gran Turisme disposa

d'una gamma de motors po-

tent i eficient. En gasolina s'ofe-

reixen dos propulsors de 4 ci-

lindres i un poderós 6 cilindres.

Són els models 320i, 328 i i

335i. En dièsel l'oferta s'inicia

amb el 318d i es completa amb

les versions 320d i 325D. En

gasolina tots estan disponibles

amb tracció integral xDrive i en

dièsel, aquesta opció queda re-

servada al model 320d. La cai-

xa de canvis de sèrie és manual

de 6 velocitats i tota la gamma

disposa en opció d'un canvi au-

tomàtic de vuit relacions. Amb-

dues estan dotades del siste-

ma automàtic de parada i ar-

rencada per reduir consums. A

més, el programa BMW "Effi-

cientDynamics" inclou les habi-

tuals solucions com l'ús de ma-

terials lleugers, aerodinàmica

optimitzada, indicació del mo-

ment òptim per canviar de

marxa, recuperació de l'energia

de frenada, etc. Tot això, sense

oblidar les aptituds dinàmiques

que han d'acompanyar qualse-

vol BMW, magistralment resol-

tes amb elements com el sofis-

ticat eix posterior de cinc bra-

ços, la direcció electromecàni-

ca o els frens d'alt rendiment,

fabricats en materials lleugers.

El conjunt es pot completar

amb el selector de reglatge

personalitzat que inclou una

manera Eco Pro, a més dels

modes Comfort, Sport i Sport

+, regulacions que modifiquen

diferents ajustaments per a

practicar el tipus de conducció

desitjada.

BMW llança al mercat un concepte únic de vehicle, dotat d'atractives proporcions, quecombina ambmestria el plaer de conduir de forma esportiva, amb notables dots de versati-litat i excel·lents cotes d'habitabilitat interior

Als diferentssistemes

d'assistència alconductor s'hi uneixuna pantalla virtual

BMW 3 GTBMW fusiona conceptes per obrir nous camins



NOVETATSMOTOR

El nou Range Sport experimen-

ta una profunda transformació

dinàmica que el converteix en

el Land Rover amb millor res-

posta de tots els temps. Aug-

menta el seu rendiment i la se-

va resposta a la carretera,

mantenint intactes les seves

llegendàries capacitats com tot

terreny. El secret radica en un

xassís un 32% més lleuger, fa-

bricat en alumini i que millora

també la rigidesa.

Els efectes sobre l'agilitat de la

seva conducció i la rapidesa de

reaccions són molt evidents,

igual que en la seva eficiència,

que millora dràsticament amb

una reducció del consum de

fins a un 24%, alhora que obté

excel·lents registres d'emis-

sions de CO2.

Tecnològicament, és un vehicle

molt avançat. Disposa d'una

nova suspensió independent

d'alumini lleuger i d'un avançat

disseny multibraç al tren pos-

terior. Un sistema anomenat

Dymanic Mode modifica l'ajust

de diversos paràmetres i com-

ponents del vehicle (amorti-

ment, control actiu del balan-

ceig, sensibilitat de la direcció,

diferencial, motor, transmissió,

...) per obtenir una resposta

equilibrada i una conducció re-

finada i precisa. Igualment, el

Torque Vectoring Control ade-

qua el repartiment i entrega de

parell motor per garantir la

tracció i direccionalitat del

vehicle.Per conducció en mun-

tanya equipa el sistema la trac-

ció Terrain Response II que

gestiona la motricitat automà-

ticament amb programes es-

pecífics segons la superfície

per la qual circula. Equipa

pneumàtics específics, aug-

menta la seva capacitat de gual

de rius i incorpora un sensor

que informa gràfica i acústica-

ment sobre la profunditat de

l'aigua.El nou Range Rover

Sport és més curt, baix i lleu-

ger, però ofereix una major

distància entre eixos, més es-

pai interior i una accessibilitat

millorada. Una altra novetat

significativa és la disponibilitat

opcional de set places gràcies

a l'opció de "seients secrets" 5

+2.S'ofereixen tres motors: un

benzina V8 de 5.0 litres i 510

CV i dos dièsel TDV6, de 3.0 li-

tres i 258 CV i SDV6 de 3.0 li-

tres i 292 CV. Tots es combinen

amb caixa de canvis automàti-

ca de 8 velocitats.

Land Rover presenta el millor Range Sport de la història. Rebaixa el seu pes, millora l’efi-ciència dels seus motors i ofereix, opcionalment, la possibilitat de disposar de set seients.El nou Range Rover Sport ofereix més espai interior i una accessibilitat millorada

Range Rover SportLand Rover actualitza el seu 4x4 més esportiu

La nova generaciódel Range pot

disposar de seientsaddicionals per

arribar a set places



NOTÍCIESMOTOR

Kia renova el monovolum Ca-

rens, que arriba a una etapa

de maduresa amb el debut de

la seva quarta generació. Més

estilitzat i esportiu, està dis-

ponible amb un interior de

cinc o set places. Exterior-

ment, destaquen les seves

noves proporcions, amb una

línia de cintura alta i una alça-

da total baixa, aconseguint

una aparença esportiva i

dinàmica. Creix la distància

entre eixos, factor que explica

en part la generosa amplitud

de l’habitacle. El seu disseny

és aerodinàmic, de formes es-

tilitzades i elegants. La fun-

cionalitat és un punt fort, amb

un interior modulable i es-

paiós i un maleter amb capa-

citat inicial de 536 litres, que

pot ser ampliada fins a un

màxim de 1694 litres. La se-

gona fila de seients té tres bu-

taques individuals plegables i

lliscants i la tercera fila es pot

plegar sota el pis del maleter,

sense restar espai. La oferta

inicial disposa de tres motors,

un benzina 1.6 GDI amb po-

tència de 136 CV i dos dièsel

1.7 CRDi, de 115 i 136 CV res-

pectivament.

Renovació del Kia CarensAmb cinc o set places, noves proporcions i unaaparença esportiva i dinàmica

El nou IS 300h és el darrer

model de la gamma de Lexus

en poder equipar el sistema

Premium de So Mark Levin-

son i, d’aquesta manera, ofe-

reix la millor experiència de so

en un vehicle. Així, ara ja tota

la gamma de Lexus pot dispo-

sar d’aquest exclusiu sistema

d’àudio.

Lexus i Mark Levinson tenen

una estreta col·laboració des

de fa dotze anys. Els engin-

yers de Mark Levinson van

constatar que Lexus era la

marca d'automòbils que ofe-

ria el millor habitacle per gau-

dir d'una perfecta audició

pels seus nivells d'ajusta-

ment, materials emprats, etc.

Com a dada significativa, val a

dir que en cada vehicle de Le-

xus s'empren fins a 20.000

hores de desenvolupament,

exclusivament dedicades a

l'equip de so.

Al nou IS 300h, es pot dispo-

sar d'un Àudio Mark Levinson

amb 12 canals amplificadors

digitals que generen 835

watts a través de 14 altaveus.

Lexus és una marca que va

néixer l’any 1989 i busca la

perfecció i la màxima qualitat

en els seus productes.

Disponible a tota la gammaIS 300h és el darrer model de la gamma de Lexusen incorporar el sistema de so Mark Levinson

El fabricant coreà renova el

seu tot camí, el qual estrena

alguns retocs per actualitzar

la seva imatge i refrescar el

disseny.

Entre les novetats, incorpora

il·luminació diürna de leds a

les òptiques frontals, que po-

den incloure a més fars bi-xe-

nó.

El para-xocs i la graella davan-

tera són altres retocs estilís-

tics efectuats, juntament amb

un nou disseny de llantes, pi-

lots del darrere i una gamma

de colors ampliada.

A l'interior adopta una nova

pantalla multifunció i revesti-

ments de qualitat millorada.

Tecnològicament destaca una

nova direcció assistida, amb

tres reglatges per adaptar el

tacte de la mateixa -Normal,

Confort i Sport-, a més de mi-

llores en l'eficiència de les

versions dièsel.

L'oferta del ix35 inclou un mo-

tor de benzina GDI de 135 CV i

tres dièsel CRDi de 116, 136 i

184 CV.

Tots els models equipen canvi

manual de sis velocitats i

tracció davantera, a excepció

del dièsel més potent, amb

tracció total i caixa automàti-

ca.

Amb retocs exteriorsHyundai actualitza el seu totcamí ix35. Tecnològi-cament, destaca una nova direcció assistida



NOTÍCIESMOTOR

Lancia llança al mercat el nou

Delta S. Desenvolupat en

col·laboració amb Momo De-

sign, està dirigit als clients

que desitgen una imatge dis-

tintiva i exclusiva i una millor

relació entre preu i equipa-

ment. Entre d’altres elements

específics, equipa llantes d'a-

liatge de 18 polzades, faldons

i para-xocs en el color de la

carrosseria, doble sortida

d'escapament cromada i por-

ta en negre brillant amb el lo-

gotip "S", que dist ingeix

aquesta versió. A l'habitacle

llueix aplics decoratius en ne-

gre brillant, seients esportius

amb costures en blau i un ve-

locímetre amb escala a color

groc. Està disponible en

blanc, negre i gris antracita. El

model italià està disponible

en combinació amb dos mo-

tors dièsel, un 1.6 de 120 i un

1.9 de 180 CV respectiva-

ment. Amb les promocions de

llançament incloses, està dis-

ponible a preus molt competi-

tius, des de 17.990 euros.

Ampliació de la gammaLancia Delta S, amb el segell de Momo Design perals clients més exigents de la marca

Toyota recupera el tron com

la marca d'automoció amb

més valor, segons l'informe

de les 100 marques més va-

luoses del món BrandZ 2013.

Durant l'últim any, el valor de

marca de Toyota ha augmen-

tat un 12%.

En els vuit anys transcorre-

guts des de la publicació del

primer informe de BrandZ,

Toyota ha estat considerada

la marca amb més valor del

sector de l'automoció un total

de sis vegades, i ha obtingut

la segona posició en dues

ocasions.

BrandZ suggereix que els mo-

viments en els valors de les

marques del sector s'han vist

afectats en part per la crei-

xent afinitat dels clients cap

als vehicles híbrids.

Des que Toyota llancés el pri-

mer Prius a 1997, les vendes

de models híbrids Toyota i Le-

xus han superat els 5 milions

a tot el planeta.

Actualment, disposa d’una

completa gamma de models

híbrids i el darrer en arribar al

mercat es la versió familiar

del Toyota Auris, denominat

Auris Touring Sports.

Reconeixement a ToyotaConsiderada com la marca d'automòbils més va-luosa del món

Sense grans modificacions

d'estil, Land Rover millora el

Range Rover en tots els seus

apartats. Estèticament expe-

rimenta un reajustament en

algunes de les seves dimen-

sions, mantenint intacta la se-

va sòlida imatge i els seus se-

nyals d'identitat més caris-

màtiques, com la porta del

darrere dividit en dues mei-

tats o les brànquies laterals.

Disposa de més espai per a

cames i genolls i l'interior és

una exhibició de materials

d'alta qualitat, com fustes

procedents de boscos ecolò-

gics, cuirs, etc.

Gràcies a la seva estructura

fabricada en alumini amb tec-

nologia aeronàutica, el pes es

redueix en 420 quilos, millo-

rant els registres de consum i

emissions de CO2. La trans-

missió està confiada al siste-

ma Terrain Response 2 de

Land Rover, dispositiu que

funciona de manera automà-

tica, escol l int el t ipus de

transmissió més adequada en

cada instant i circumstància

de la conducció. L'eficaç sus-

pensió pneumàtica permet

avançar per qualsevol tipus

de terreny. La gamma està

formada per tres motors (de

258 a 510 CV) i tres tipus d'a-

cabats.

43 anys d'històriaEl Range Rover arriba a la seva quarta generació.L’interior exhibeix materials d’alta qualitat


86 I VIU TarragonaSetembre-Octubre 2013

TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS


MODA TENDÈNCIES


La moda que arribaaquesta tardor

’estil rock i punk del Reg-

ne Unit és un dels prota-

gonistes de les passa-

rel•les de moda per aquesta

tardor i l’hivern. Això sí, no el tí-

pic punk britànic, sinó un de

suau que el trobem en teixits

que aposten pel cuir i detalls

de tatxes i cadenes en tot tipus

de peces de roba. Les tendèn-

cies de la nova temporada con-

tinuen apostant per l’estil mas-

culí, ja sigui amb conjunts sen-

cers o amb pantalons, bruses o

americanes. Una altra de les

tendències que amb el canvi

d’estació no abandonen l’ar-

mari són les transparències i

l’estil ètnic en tot tipus de pe-

ces. Pel que fa a les textures,

les pells són presents en gaire-

bé tots els dissenyadors, els

quals en presenten de tot tipus

i de tots colors. La tardor conti-

nua sent època de les trans-

parències, i les trobem princi-

palment en bruses , faldilles i

vestits. Tot i que passat l’estiu

els colors que arriben són fos-

cos, hi ha lloc per als “tons pas-

tel” – com ara el blau bebè o

els rosats - principalment als

abrics. Una peça de roba que

no podem oblidar són els pan-

talons que deixen el turmell a

l’aire. Una peça indispensable

per aqueta temporada que ens

estilitza les cames i ens deix

lluir les sabates. A l’estiu van

començar a veure’s monopren-

des pel carrer i continuen sent

tendència. Una peça que po-

dria anomenar-se comodí, ja

que ens soluciona tant una si-

tuació informal com una de

més elegant. Les tendències

també les marquen els com-

plements, i en aquesta secció

descobrirem quins ens afavo-

reixen més.


El canvi d’estació es nota al nostre armariLa nova estació ens arriba amb tocs d’estil punk suavitzat, talls masculins i colors més fos-cos. Entre els teixits destaquen el cuir, les transparències o els que imiten la pell dels ani-mals. Hi ha opcions que guanyen terreny com els pantalons per sobre el turmell

L


MODA TENDÈNCIES

El món dels complements no

s’acaba mai: arracades, polse-

res, rellotges, collarets, anells,

mocadors, cintes pel cabell, sa-

bates, bosses de mà, cintu-

rons...les possibilitats són infi-

nites. A vegades, aquests com-

plements els utilitzem per me-

ra necessitat o utilitat com ara

dur un tipus de calçat o un al-

tre o escollir una bossa de mà

més gran o més petita en fun-

ció de la situació. Ara bé, la ma-

joria de cops utilitzem el gran

ventall de complements que

tenim a l’abast per donar un

toc de personalitat a la nostra

manera de vestir, potenciar el

nostre estil o bé per acabar de

donar-li un altre aire al conjunt

de roba que duem posat.

A l’hora d’escollir-los, ens pot

anar bé saber quins són els ti-

pus de complements que ens

van millor segons l’ocasió i

quins ens escauen més. Evi-

dentment, la nostra personali-

tat i manera de ser hi juga un

paper molt important, però

també ens pot servir guiar-nos

per algues recomanacions com

ara optar per arracades llar-

gues si tenim la cara arrodoni-

da o bé evitar els cinturons am-

ples si no sommassa alts.

CCoollllaarreettss

Per exemple, pel que fa als co-

llarets, si el nostre coll no és

curt ni llarg podem optar per

formes de tot tipus, ja que no

es veuran exagerats. D’altra

banda, si el nostre coll és més

aviat curt, el que ens interes-

sarà serà que es vegi prim i, en

aquest cas, els tipus de colla-

rets que es recomanen són ca-

denes primes i allargades que

ens arribin a l’alçada del pit. En

canvi, si el nostre coll és allar-

gat, els nostres aliats seran els

collarets curts i dobles que

provoquin que visualment s’a-

costi el rostre a les espatlles.

Finalment, si tenim el coll am-

ple hauríem d’evitar collarets

gruixuts.

AArrrraaccaaddeess

En quant a les arracades, po-

dríem evitar les rodones si te-

nim la cara ovalada, i si la te-

nim de forma més quadrangu-

lar, hauríem d’evitar les grans.

En aquest cas, les que més ens

poden afavorir són les petites o

ovalades. D’altra banda, si el

nostre rostre té una forma

arrodonida, les que més s’es-

cauen són les allargades. Per

contra, si el nostre rostre té for-

ma rectangular o allargada, la

millor opció són les arracades

rodones que equilibrin la forma

allargada.

El món delscomplements S’han convertit en un indispensable a l’ar-mari. Els utilitzem per necessitat o per do-nar un toc de personalitat

Si la nostra cara ésmés aviat

arrodonida ensafavoreixen més lesarracades llargues


MODA TENDÈNCIESMODA TENDÈNCIES

PPoollsseerreess ii rreelllloottggeess

Si la nostra debilitat són les

polseres i els rellotges, podem

apostar per formes petites si

els nostres canells o les nos-

tres mans són petites i estre-

tes. En canvi, si són gruixudes,

tot el contrari. Pel que fa als

braços, si volem lluir polseres,

es recomanen les amples i en

volum si som de braços molt

prims. D’altra banda, els acces-

soris plans, llisos i de colors

mates ens quedaran bé si te-

nim els braços i els canells

gruixuts. El mateix passa

una mica amb els

anells, ja que si tenim

els dits curts els

que millor ens

queden són

els pe-

tits i

poc voluminosos. i, en canvi, si

els tenim llargs i fins podríem

optar per tot tipus d’anells.

CCiinnttuurroonnss

Abans aconsellàvem evitar cin-

turons amples per a persones

baixetes, ja que els que més

afavoreixen són els estrets o

del mateix

c o l o r

que la faldilla o els pantalons.

Els cinturons que més estilit-

zen són aquells que són foscos

i mates, no pas els de colors

clars o amb tocs brillants.

BBoollssooss

Les bosses de mà són tot un

Les botes ambcanya alta estilitzen

visualment lescames més que les

de tipus botí


món: pel que fa al color, els co-

lors vius aporten volum; si ens

fixem en la proporció, estaria

bé buscar una bossa que anés

d’acord amb nosaltres per tal

que no sembli desproporciona-

da. Pel que fa a la forma, les

que tenen línies rectes estilit-

zen les corbes. També cal tenir

en compte que les grans afavo-

reixen més a les persones que

són més altes. Els bolsos

acostumem a escollir-

nos d’un

color o un altre segons l’època

de l’any, ja que a la primavera

apostem més per tons marins,

beige o torrats i a l’estiu per co-

lors vius com ara el vermell, el

daurat, el platejat...En canvi, a

la tardor i hivern es tendeix a

portar-los de tonalitats marró,

gris fosc o negre.

SSaabbaatteess

Finalment, també podem parar

atenció a la forma de sabates:

les que acaben amb forma de

“V” ens fan més esvelts; les de

punta quadrada i ovalada dissi-

mulen els peus grans; la canya

alta de les botes estilitza més

que la baixa i les tipus botí

ens escurcen visualment

les cames.



MODA TENDÈNCIES

Tendències de la nova temporadaAmb la nova temporada arriben sabates més planes i bosses de mà més rígides. Indepen-dentment dels colors i les noves peces de vestir que marquen tendència, cadascú ha decrear el seu propi estil en el qual s’hi trobi còmode

Parlem sense embuts de les

tendències per la propera tem-

porada tardor -hivern 2013.

Com a responsable de les boti-

gues Ester Martin m’agradaria

explicar-vos què es portarà la

propera temporada, de manera

que o bé us veureu obligades a

córrer a les botigues peruquè

no teniu res del que es porta o

bé, pel contrari, us quedeu

tranquil·les a casa perquè amb

el que us vau comprar l’any

passat - fins i tot a les rebaixes

que just s’han acabat- ja esteu

perfectes sense gastar-vos cap

euro.

Si parlem de sabates us he

d’informar que les que odieu

les puntes ho teniu malament,

ja que les plataformes rodones

deixen pas als estilettos sense

plataforma, tot i que els dissen-

yadors han pensat en la como-

ditat i ens ofereixen talons bai-

xets al costat dels impossibles

que hem estat veient aquestes

darreres temporades.

De totes maneres, les platafor-

mes poden seguir formant part

del nostre fons d’armari, sobre-

tot si parlem de cunyes en to-

tes les seves alçades o com

més altes millor.

Els colors estrella seran el bur-

deos i el blau mitja nit acom-

panyats dels negres i marrons,

bàsics en qualsevol

col·lecció.

Les marques

p u n t e re s

que re-

p r e -

s e n -

tem (Michael Kors, Armani Je-

ans, Ash, Furla) presenten

aquests colors en unes

col·leccions en les quals el ne-

gre encoixinat i les taques de

lleopard en sabates, botes i bo-

tines amb sevilles, serrells i

punxes són els reis.

Si ens referim a les bosses de

mà, la moda “casual” de bossa

creuada i tova deixa pas a bos-

ses més estructurades, rígides

tipus baul que ens recorden a

la moda que portaven les nos-

tres mares i àvies, o sigui, una

moda totalment “vintage”.

Per suposat, els co-

lors seran els

ma t e i xo s ,

però les

tendèn-

cies ens

diuen que no necessàriament

s’ha de portar el mateix color

en els dos accessoris, sinó que

en una combinació harmònica

de colors hi trobarem l’èxit.

A més a més, cada dona ha de

crear el seu propi estil i trobar-

s’hi còmode, de manera que

des de la meva humil opinió us

ofereixo idees sobre què es

portarà i vosaltres podeu esco-

llir el que més us interessi d’en-

tre el que us oferim.

Us asseguro que a les nostres

botiges de Tarragona, Reus,

Cambrils i Saragossa estarem

sembre a la vostra disposició

per aconsellar-vos de la millor

manera que sabem fer-ho.

I Informació facilitada per

Ester Martin I



TENDÈNCIES


INTERIORISMEDECORACIÓ_DISSENY_MOBLES_REFORMES

Ambientaciód’esdevenimentsCom convertir un espai en un marc únic


ESPAIS INTERIORISME

ada vegada més, ja sigui

per actes d’empresa,

socials o particulars, els

amfitrions busquen personalit-

zar l’espai a l’hora de celebrar

un esdeveniment especial per

tal de sorprendre i seduir al seu

públic. Aquesta personalització

permet que els convidats con-

nectin encara més amb l’en-

torn on es troben i la filosofia

de l’acte o trobada al qual as-

sisteixen.

Mermeladadexocolate, de mà

de les dissenyadores d’inte-

riors Laura Cot i Victoria Casti-

llo es dedica, entre d’altres, a

fer això, a ambientar d’una ma-

nera personal i única els espais

que acolliran actes de tot tipus.

A través de l’art de l’arquitectu-

ra efímera, Mermeladadexoco-

late crea espais i escenaris de

poca durada però que deixen

un llarg record a la memòria, i

és que l’experiència visual que

s’experimenta no s’oblida.

Un dels darrers projectes en

els quals han treballat és l’am-

bientació del dinar i exposició

que la joiera ZAIDA va organit-

zar per a una cinquantena de

les seves millors clientes al res-

taurant Tòful de Mar a principis

de l’estiu passat. Aprofitant el

marc del blau mediterrani, la

Victoria i la Laura van dissen-

yar una decoració treballada

únicament amb paper i basada

en tres tonalitats diferents de

blau.

El resultat, una decoració úni-

ca, original i amb un toc exqui-

sit gràcies a uns 700 elements

decoratius -principalment,

flors de diferents mides i for-

mes - que reconvertiren tot el

menjador del restaurant en un

espai blau, únic i sorprenent

per un dia.


Un dels arts del disseny i l’arquitectura efímera és convertir un espai en un indret únic perunes hores però que deixa un record etern a la nostra memòria. Es tracta de sorprendre,seduir, personalitzar l’escenari i aconseguir una experiència visual imborrable

C


ESPAIS INTERIORISME

Els secrets de sorprendre

“La tècnica de l’origami (també

papiroflèxia) ens permet acon-

seguir uns resultats molt bons

amb una tècnica barata”, ens

comenten les dissenyadores.

D’altra banda, “Tot i que no ho

pot semblar, hi ha molta feina

darrere per aconseguir real-

ment sorprendre visualment –

apunta la Laura-. En primer

lloc visualitzes l’espai i escoltes

<a veure què et diu>. Després,

amb el projecte al cap, tornes a

visitar-lo per comprovar si

aquella idea que tens en ment

realment hi encaixarà i, a partir

d’aquí, hi tornes tantes vega-

des com faci falta...i és que cap

detall, cap decisió sobre on

col•locar els elements està dei-

xat a l’atzar, sinó que tot està

estudiat ”. D’aquesta manera

s’aconsegueix l’efecte desitjat.

La Victoria ens expl ica el

propòsit sobre el qual van dis-

senyar la sala del restaurant:

“volíem mantenir l’essència

autèntica de xiringuito però do-

nar-li un toc distintiu, femení,

amb classe, que enamorés a

les comensals”.

Així doncs, les dues dissenya-

dores van decidir mantenir les

taules i cadires de plàstic a la

vista i ornamentar-les única-

ment amb paper.

El resultat: les taules muntades

tipus presidencial i decorades

amb estovalletes i tovallons de

paper i amb tres tipus de flors:

unes penjants, unes altres de-

coratives sobre la taula i pres-

tatgeries del voltant i, final-

ment, un tercer tipus decorava

els tovallons i els interiors de

les vitrines.

La decoració només va durar

unes hores, però el record en-

cara perdura a l’imaginari de

les comensals. És l’atractiu de

l’arquitectura efímera.

A l’hora de dissenyar un espai, no hi ha res que es deixi a l’atzar, sinóque tot està perfectament estudiat per tal d’aconseguir els millorsresultats i l’efecte desitjat

Fotografies cedides per: Dani Miquel



INTERIORISME



VIVENDES INTERIORISMEVIVENDES INTERIORISME

Cases prefabricades

Les

c a s e s

prefabricades

són una part de l’evo-

lució tecnològica dels mèto-

des constructius que busquen

una major qualitat de l’hàbitat i

de la forma de viure. L’arquitec-

tura actual experimenta amb la

pre fabricació, per dissenyar

cases que poden produir-se en

sèrie i així reduir costos.

Aquestes cases són model de

tendència perquè hi predomi-

nen les plantes obertes i línees

netes i desapareixen les deco-

racions sofisticades.

Las Cases prefabricades ne-

cessiten igualment recolzar-se

sobre els ciments, i se connec-

tades a les xarxes urbanes

de sanejament, aigua i

electricitat, igualment

que les vivendes con-

vencionals. Tradicio-

nalment, un dels

principals proble-

mes que tenien

aquestes cons-

truccions era

la falta d’a-

ïllament tèr-

mic, situació

que ha canviat

amb l’evolució

dels materials

aïllants tant tèrmics

com acústics. Però el principal

aspecte que avui dia està gua-

nyant més importància és que

els sistemes de construcció de

vivendes. Existeix una gran va-

rietat de sistemes per a la

construcció de cases pre fabri-

cades, començant pel seu ti-

pus de materials, segons les

seves dimensiones (superfície,

número de plantes), per el ti-

pus de clima (temperatura i

humitat) i segons els seus cos-

tos etc. Els materials més utilit-

zats són els de fusta i el formi-

gó armat, tot i que existeixen

multitud de combinacions i va-

riants d’aparició relativament

recent. Cal diferenciar-les de

les cases de construcció mo-

dular que són les que tenen

una estructura metàl·lica for-

mada per espais o llocs de di-

mensions estandarditzades,

que són tancades per panells

que encaixen en els espais.

També hi ha les cases mòbils,

vivendes ja assemblades que

es transporten com un tot en

camions fins al lloc on s’ins-

tal·len definitivament, es poden

treure i portar en un altre lloc.

Les cases prefabricades ja compten amb un extens mercat. Sónvivendes construïdes a partir de parts estàndards, fabricades ambanticipació i el pas final serà el seu muntatge i assemblatge

Les cases mòbils espoden transportaren bloc i serinstal·ladesen un altre lloc


WWW.LEST ILAMIDA.COM

MASSÍS · Camí de Riudoms, 49 · REUS · 977 332 590

MODERN · Misericòrdia, 31 · REUS · 977 318 801



COMPLEMENTS INTERIORISME

Tot tipus de tèxtil per a l’habitació

Quan parlem de clàssics ens

referim a una moda sòbria i

d’estil conservador, on desta-

caven els brodats i els tons

marrons, els crema i els bro-

dats. És un estil que no mort

mai que prové dels anys 40 i

que sovint revivim amb actrius

com Joan Crawford, Ingrid

Bergman o Audrey Hepburn

que marcaven els cànons de la

moda femenina, i això es tras-

lladava a la llar.

Molts altres dissenys actuals

estan inspirats o tenen el seu

origen als 50 i 60 i pertanyen a

l’estil vintage. La influència es-

tètica d'aquells anys a les dè-

cades posteriors ha estat molt

important, donant lloc a aquest

estil que té més adeptes i se-

guidors. El gust pels objectes i

pels dissenys antics està de

moda, també en el terreny de

l'interiorisme i la decoració.

Hi ha una altra línia més psico-

dèlica inspirada en uns anys

70, que van portar una gran re-

volució al món de la moda i el

disseny, molt influenciats pels

nous estils musicals emergents

com el funky i la música disco.

Les formes geomètriques, els

estampats ètnics, el colors vius

i l lampants i teixits com el

crochet o el vellut són els ele-

ments més característics d'una

època on tot estava permès.

La tendència New Wave, que

neix als 80 tornant a modificar

els patrons estètics. El futuris-

me, la música tecnopop o el

mite de la "executive women"

van inspirar una onada de joves

dissenyadors que van posar de

moda el color negre, els colors

àcids i setinats, els estampats

geomètrics, les línies asimètri-

ques i nous teixits tecnològics

com la lycra i el nylon.

Però a més, hi ha una de les in-

fluències que no es pot deixar

al marge és la de concepte: "Si

t'ho pots fer tu, millor". La filo-

sofia DIY (Do it yourself) té una

gran influència en la moda i la

decoració. El reciclatge, la

creativitat, la funcionalitat en-

vers el disseny i la combinació

d'estils diferents envaeixen els

armaris i les habitacions.

Les diferents línies tèxtils que presenten cada temporada les millors firmes segueixen unalínia de teixits i colors seguint diferents estils de decoració. Es tendeix a escollir tendènciesd’estil: clàssic, vintage, psicodèlic, new wave o d’estil i disseny propi

Les línies tèxtils dedecoració per a leshabitacions recórrena estils diversos i detots els temps

www.zarahome.com Edredón Decorativo Lino Linen House. Lucille

Home Republic. Vintage Washed www.zarahome.com



NOTÍCIES INTERIORISME

La darrera incorporació a

aquest projecte de l’Estació

Central d’autobusos són els

dibuixos de gran format de

l'il·lustrador Tziqui (exalumne

de l'Escola d’Art i Disseny de

la Diputació a Tarragona). En

aquest espai, els ciutadans

poden contemplar les crea-

cions de joves artistes.

L’obra de Tziqui són imatges

que decoren les parets i esca-

les de la planta baixa de l’edi-

fici. Retrats de color blau fe-

tes amb retolador que fa l’e-

fecte del traç del bolígraf con-

vencional sobre fons groc es-

morteït en un format que re-

corda els blocs d’apunts dels

i l · lustradors. Les imatges

mostren diferents personat-

ges esperant i, alhora, hi tro-

bem frases d’alguns d’a-

quests usuaris que ens mos-

tren les seves reflexions sobre

què representa per ells l'espe-

ra. L’artista es va inspirar en

intuïr què pensaven els seus

personatges mentre els dibui-

xava al seu bloc.

Estació creativaUn projecte de l’Estació Central d’Autobusos on elsciutadans poden contemplar creacions d’artistes

Amb el projecte “Del frag-

ment i del tot”, l’arquitecte

serà el comissari que repre-

sentarà Catalunya a la prope-

ra Biennal d’Arquitectura de

Venècia, l'any 2014. Així ho ha

escollit el jurat del concurs

convocat per l'Institut Ramon

Llull i en el qual ha col·laborat

el COAC (Col·legi Oficial d’Ar-

quitectes de Catalunya).

El projecte il·lustra la capaci-

tat de l’arquitectura catalana

de fusionar el nou amb el vell.

Torrents parteix de la Casa

Bofarull de Jujol (els Pallare-

sos, Tarragonès) per posar en

relleu un fil conductor de l’ar-

quitectura catalana que tam-

bé retroba en un seguit d’o-

bres posteriors, com ara l'Es-

pai Transmissor del Tú-

mul/Dolmen Megalític de Se-

ró, a Artesa de Segre.

Biennal de Venècia 2014Josep Torrents, l’arquitecte comissari que repre-sentarà Catalunya

Els Tallers Oberts de la Parta

Alta de Tarragona són una ini-

ciativa impulsada des de Ta-

llers03. Associació d’Artistes,

on els artistes obren les por-

tes dels seus tallers i convi-

den al públic a descobrir el

seu procés creatiu i fer-los

partícips del seu treball.

Des de l’any 2005, Els Tallers

Oberts de la Part Alta han im-

pregnat d’art els carrerons

del pulmó històric de la ciutat

durant les jornades que ja s’ha

convertit en tradició que se

celebrin cada setembre com

a preludi de les Festes de San-

ta Tecla.

Enguany s’ha celebrat els

dies 6, 7 i 8 de setembre i de

nou el 13 i 14 de setembre de

6 de la tarda a 10 de la nit.

Els tallers s’envolten d’altres

activitats artístiques contem-

porànies com ara música,

projeccions o performances.

Tallers ObertsIX edició dels Tallers amb l’art com a protagonistaals carrers de la Part Alta

La “Pilon Parade” compta

amb la col·laboració d’una se-

tantena de persones, entre

les quals es troben artistes,

veïns de la Part Alta i els Dia-

bles de Tarragona, que han

decidit participar en la pinta-

da de pilons per commemo-

rar el seu trentè aniversari.

Dels 75 pilons que hi ha al ca-

rrer del Comte no tots estan

disponibles per pintar.

Com és habitual cada any,

existeix la indultació del piló,

una característica de la “Pilon

Parade” en la qual els organit-

zadors conserven els dos pi-

lons millor decorats perquè

no es puguin tornar a repintar

l’any següent.

Ara, el carrer Compte presen-

ta una imatge renovada amb

motius mariners i festius.

L’associació de veïns del ca-

rrer del Comte i la plaça Pallol

són els organitzadors de la

pintada de pilons, que s’em-

marca dins les festes de Sant

Agapito Bis.

Els veïns del carrer Comte i la

Plaça del Pallol van iniciar

aquesta celebració ara fa vuit

anys amb la voluntat de re-

memorar el desallotjament

que va patir una trentena de

famílies l’any 2005 després

que un moviment de terra

afectés diversos edificis.

“Pilon Parade”8ª edició de la pintada de pilons. Renovada imatgedel carrer Comte


SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS


Per una “reentré”saludable

l ’est iu, amb el bon

temps, que el dia s’a-

llarga i que molts de

nosaltres estem de vacances,

els nostres horaris canvien

completament i en qüestió de

pocs dies oblidem les nostres

obligacions i les nostres ruti-

nes. No haver-nos d’aixecar d’-

hora propicia que també anem

a dormir més tard i, poc a poc,

canviem completament els ho-

raris. Pel que fa al menjar, bé

perquè potser viatgem, bé per-

què durant les vacances ten-

dim a menjar més fora de casa

o perquè optem per picnics

pràctics per endur-nos a la

platja o d’excursió, el cert és

que durant l’estiu també varien

els nostres àpats.

Per tal que la “reentré” del se-

tembre no se’ns faci massa du-

ra i puguem recuperar els hora-

ris el més ràpid possible i sen-

se notar massa els canvis, en

aquesta secció hi trobareu un

article dedicat a recuperar els

hàbits alimentaris, a com recu-

perar els de la son i quatre con-

sells per encarar la tardor amb

tota l’energia positiva. Perquè

la tornada de les vacances no

només afecta als més petits a

l’hora de reiniciar les classes,

sinó que a tots ens costa aban-

donar la sensació de llibertat

que ens proporcionen les va-

cances, canviar la platja i els

sopars a la fresca per l’oficina i

tornar a cenyir-nos a horaris lli-

gats amb deures i obligacions.

És per això que també us reco-

manem uns bons hàbits ali-

mentaris i uns propòsits que us

proporcionin energia i bon hu-

mor.

Quan s’acaben les vacances

també és un bon moment per

comprovar l’estat del nostre

cabell i de la nostra pell, ja que

el sol i l’aigua de mar o el clor

de la piscina els passen factura

cada estiu.

Així doncs, a l’inici de la tardor

és un bon moment per sanejar-

nos el cabell i parar especial

atenció a la nostra pell.


Consells de salut per la reentrada al nou cursA l’estiu, amb les vacances, trenquem les rutines i, amb elles, els nostres hàbits a l’hora d’a-nar a dormir, de menjar…tornar a recuperar-les i fer més fàcil la reentrada a la tardor éspossible si tenim en compte algunes recomanacions saludables

A

PROPÒSITS SALUT


PROPÒSITS SALUT

Benvingut, setembre!

Per tal d’encarar el setembre

amb tota l’energia positiva pos-

sible i amb l’il·lusió d’iniciar un

nou curs i, amb ell, uns nous

objectius , ens pot ajudar tenir

en compte les següents reco-

manacions:

Adoptar una actitud positiva.

Per combatre l’estrès, no hi ha

res millor que un somriure. A la

vegada que ens ajuda, trans-

met energia positiva als del

nostre voltant. Així que de tant

en tant està bé recordar que

per més tombs que hi donem,

no solucionarem aquell malde-

cap. En definitiva, abans de

deixar-nos dur per l’angoixa i el

mal humor, podem optar per

practicar un bon somriure.

Proposar-nos uns objectius. A

la secció de ciutat parlàvem de

formació, però quan ens refe-

rim a objectius, no cal que esti-

guin relacionats amb les nos-

tres ambicions laborals o edu-

catives. Poden ser d’altres que

tinguem més a mà com ara

proposar-nos passar més esto-

na amb la família i amb les nos-

tres amistats, fer més exercici

o bé garantir-nos una petita es-

tona per a nosaltres cada dia i

relaxar-nos, reflexionar, respi-

rar, agafar aire i continuar.

Intentar desconnectar. Sí, a la

tardor també és pot descon-

nectar. Si treballem o estu-

diem durant la setmana ho po-

dem fer al cap de setmana i, si-

nó qualsevol dia que tinguem

de descans. És qüestió d’esca-

par-nos a la muntanya o a un

indret diferent que amb el can-

vi d’escenari ens ajudi a deixar

enrere les preocupacions del

dia a dia i de la feina.

Pensar en un mateix. Regala’t

algun caprici com ara anar al

teatre, no et perdis cap estrena

del cinema, apunta’t a fer una

activitat física diferent...o, sim-

plement, dedica’t una estona a

poder tenir cura del teu cos o

de la teva ment.

És important saber trobar una

estona per a un mateix entre

les obligacions del dia a dia.

Hi ha petites coses que podem fer perquè el nostre cos i la nostra ment reprenguin el ritmede nou. Després de la desconnexió viscuda durant les vacances, podem fer que la tornadaals nostres deures i obligacions no sigui tan feixuga

A la tardor també espot desconnectar iaprofitar per anar a

la muntanya els diesque no treballem


DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT

Dieta sana i “positiva”

El primer que hauríem de fer

per recuperar els hàbits és

oblidar-nos dels menjars abun-

dants i intentar recuperar el

costum de menjar 5 vegades al

dia. Fer un bon esmorzar –l’à-

pat més important del dia-, di-

nar i sopar i un petit àpat a mig

matí i un altre a mitja tarda.

El fet de menjar poquet amb

freqüència evita que arribem a

l’hora de dinar amb

una “ga-

na de llop” i que devorem tot el

que tinguem al davant. Si acos-

tumem a ser dels que piquem

entre hores, ens anirà bé tenir

a mà un iogurt, un entrepà pe-

tit o una peça de fruita.

Hem de tenir en compte que el

que mengem afecta el nostre

estat anímic, així que si men-

gem poc o desequilibradament

segurament ens sentirem irri-

tats, amb poques ganes de fer

coses i cansats. Si

per contra,

m e n g e m

massa, tindrem una sensació

de pesantor i inactivitat. Així

doncs, el que hem de procurar

és dur una dieta equilibrada

que ens faci sentir

actius. I no po-

dem oblidar ingerir líquids, es

recomana entre 1 litre i mig i

dos al dia.

D’altra banda, cal recordar que

quan fem exercici alliberem en-

dorfines que ajuden a sentir-se

millor, pel que convé mantenir

uns hàbits d’activitat física

adequada a les nostres neces-

sitats i possibilitats.

A l’estiu tendim a relaxar-nos: alterem els nostres horaris dels àpats, mengem desordena-dament i a deshores i, generalment, també deixem de fer exercici. A la tardor podem apos-tar per una dieta que ens proporcioni energia i actitud positiva

El que mengemafecta el nostre

estat anímic, i unadieta equilibrada

ens fa sentir actius


Dormir les hores necessàries

no només és un plaer, sinó que

és molt important per al nostre

benestar. La majoria dels

adults necessiten dormir-ne 7

o 8 per estar bé, són molt pocs

els que amb 5 o 6 ja en tenen

prou, i també els que en neces-

siten més de 10. I és que dor-

mir ens ajuda a “carregar piles”

per l’endemà. La importància

del son és que sigui reparador,

és a dir, que realment descan-

sem i ho fem tranquil•lament i

sense interrupcions.

Durant l’any cada persona es-

tableix les seves rutines en fun-

ció dels horaris dels estudis, de

la feina o de les obligacions.

Aquestes rutines però, general-

ment es trenquen durant les

vacances, i a vegades costa re-

cuperar-les i restaurar els hà-

bits del son.

Hi ha gent a qui fer aquest

“canvi de xip” li comporta uns

quants dies, fins i tot setma-

nes, el que es pot traduir en

sentir-se més cansat i rendir

menys el dia següent, però

també en tenir un humor més

irritable i en sentir-se defallit,

desanimat i amb moltes dificul-

tats per concentrar-se. Així

doncs, ens aniria bé tenir en

compte una sèrie de consells i

recomanacions per recuperar

al més aviat possible les ruti-

nes i poder gaudir d’un son re-

parador.

Relaxar-nos abans d’anar a

dormir. Abans d’anar a dormir

hauríem d’evitar fer activitats

que ens demanen estar alerta,

com ara treballar amb l’ordina-

dor o parlar per telèfon. Així

doncs, hauríem d’optar per fer

quelcom que ens relaxi com

ara escoltar música, llegir o,

fins i tot, prendre’ns alguna in-

fusió. És difícil – a no ser que

ens sentim molt cansats- pas-

sar d’estar actius a adormir-

nos sense dificultat. Així doncs,

els experts recomanen “prepa-

rar el nostre cos” abans d’anar

a dormir optant per procurar

una atmosfera relaxant.

Acostumar poc a poc el nos-

tre cos a la nova rutina. Si avui

finalitzen les nostres vacances i

anem a dormir tard, serà molt

difícil aixecar-nos d’hora l’en-

demà i anar a treballar sense

sentir-se cansat i sense ganes.

Per evitar això, hauríem d’in-

tentar recuperar poc a poc els

hàbits i les rutines uns dies

abans de la tornada a al feina o

a les obligacions. Per exemple,

uns cinc dies abans podríem

començar a avançar l’hora del

nostre despertador per tal d’e-

vitar notar tant la diferència.

De la mateixa manera, hauríem

de procurar evitar anar a dor-

mir molt tard o bé fer migdia-

des molt llargues els últims

dies de les vacances.

Recuperarel sonA la tornada de vacances, a molts ens costarecuperar els hàbits del son ja que hem anata dormir més tard del que és habitual

Hi ha gent a qui ferel “canvi de xip” al

tornar de vacances licomporta uns

quants dies

HÀBITS SALUT



HÀBITS SALUT

Salut per a la pell i cabell

Perquè el cabell llueixi bé ha

d'estar saludable. Les puntes

desfilades es poden tallar, però

no se soluciona el problema

d'arrel, ja que l'estructura se-

gueix afeblida. La solució serà

la utilització de màscares ca-

pil•lars per recuperar la vitali-

tat del cabell, rehidratar i no-

drir les cutícules.

Una vegada recuperades, cal

utilitzar xampús per a cada ti-

pus de cabel l , inicialment

suaus o de caràcter revitalit-

zant; són molt útils els que in-

corporen extractes de plantes.

És molt important utilitzar un

xampú adient per a la pell i per

al tipus de cabell. Si són cabells

normals: utilitzar un xampú

neutre que aporti brillantor. Si

són cabells tenyits: utilitzar un

xampú àcid que mantingui el

color després de tenyir-lo. I en

el cas dels cabells molt casti-

gats i de textura molt seca: es

recomana un xampú molt nu-

tritiu i amb un Ph neutre per-

què el cabell torni a adquirir la

hidratació i nutrició adequa-

des. És aconsellable l’aplicació

d’una bona mascareta, dos o

tres cops per setmana. S’han

de tallar les puntes del cabell

retirant així les zones més afec-

tades. Es regenerarà el cabell

alhora que canviarem de look.

De la mateixa manera que el

cabell, la nostra pell es veu

afectada a la temporada esti-

val. El més comú és notar el cu-

tis sec i tibant. Això passa per-

què les cèl•lules de la primera

capa es deterioren.

El primer que cal fer és elimi-

nar les cèl•lules de la superfície

perquè emergeixin les capes

més joves. Podem fer un píling

a casa amb una màscara exfo-

liant; els seus grànuls faran una

acció mecànica sobre la capa

superior de la pell, eliminant les

cèl•lules mortes. Podem repe-

tir aquesta operació una vega-

da per setmana.

Una vegada recuperada la pell

a nivell cel•lular, s'ha de passar

a l’etapa de rehidratació. Això

es pot fer amb productes que

fixin l'aigua en forma de sè-

rums i cremes de tipus rehidra-

tant.

Després de l'estiu, el cos i el cabell necessiten recuperar-se de les agressions naturals delsol i el vent, i també del contacte amb l’aigua salada del mar o el clor de les piscines. Cal eli-minar les puntes de cabell desfilades i les cèl·lules de la primera capa de la pell

La nostra pell esveu afectada a la

temporada estival.El més comú és un

cutis sec i tibant



SALUT



Boca i dents sanes

Si procurem mantenir la nostra

boca i les nostres dents sanes,

hi sortirem guanyant, ja que re-

duirem les molèsties i dolors

ocasionats per les malalties

dentals i tractaments i evita-

rem qualsevol reparació. És per

això que es recomana visitar

l’odontòleg un cop l’any encara

que ens sembli que no tenim

cap problema aparent.

Si tenim cura de la nostra boca

i les dents podrem prevenir les

principals malalties de la boca

com són la càries dental, la

malaltia periodontal o el càncer

oral. La càries és una malaltia

provocada per bacteris que uti-

litzant el sucre dels aliments

produeixen un àcid que desmi-

neralitza l’estructura de la dent

fins que la destrueix. Per evitar-

la cal reduir el consum de

dolços i també raspallar les

dents amb pasta per eliminar

els bacteris. La malaltia perio-

dontal afecta les genives. En la

seva fase inicial observem les

genives inflamades i que sag-

nen (gingivitis) i, si no ho con-

trolem, es pot iniciar un procés

de pèrdua de l’os de les dents

(periodontitis) que es tradueix

en mobilitat a les dents i, final-

ment, en la seva pèrdua. Per

evitar-ho cal tenir cura de la

nostra higiene bucal i evitar fu-

mar. Finalment, pel que fa al

càncer oral, la millor manera

d’evitar la seva aparició és evi-

tar-ne les causes: el tabac, al-

cohol i mal estat de les dents.

Si periòdicament ens sotme-

tem a un control odontològic

detectarem les lesions a l’inici i

això ens permetrà tenir un

pronòstic de tractament.

Les dents s’han de raspallar

mínim dues vegades al dia du-

rant 3 minuts, al matí i abans

d’anar a dormir, tot i que l’ideal

serien tres, una després de ca-

da àpat. Per tal que el nostre

raspall de dents estigui en bo-

nes condicions s’aconsella

canviar-lo cada 3 mesos. De les

dents se n’ha de tenir cura des

que apareixen (cap allà als 6

mesos) i els nens i nenes ja

haurien de tenir l’hàbit de ras-

pallar–les dues vegades al dia

des dels 6 anys.

Tenir cura de la nostra boca i les nostres dents va molt més enllà de l’estètica, ja que ésmolt important per gaudir d’una bona salut. Per garantir-la, s’hauria de visitar l’odontòleguna vegada l’any encara que no tinguem cap problema aparent

Si tenim cura de lanostra boca i dentspodrem prevenir-ne

les principalsmalalties

HÀBITS SALUT


Us desitgemBONA

FESTA MAJORde SANTA TECLA

2013


DEPILACIÓ LASER SALUT

Què sabem de la depilació làser?

Avui en dia, molta gent - tant

homes com dones- desitja eli-

minar el pèl del seu cos. Hi ha

moltes maneres de fer-ho, ja si-

gui fent servir la cera, cremes

depilatòries, afaitar-nos... cada

mètode té els seus avantatges i

desavantatges. La depilació là-

ser és una d’aquestes tècni-

ques, i consisteix bàsicament

en l’aplicació d’un feix de llum

làser al pèl que es vol eliminar.

Les teràpies de depilació làser

requereixen vàries sessions per

aconseguir un resultat efectiu.

Si ens estem plantejant fer-nos

aquesta tècnica depilatòria,

ens anirà bé conèixer, per

exemple, en què consisteix

exactament el tractament, si

som o no bons candidats per

sotmetre’ns-hi, quina eficàcia

té o quins són les seves possi-

bles contraindicacions.

Si volem sotmetre’ns a la depi-

lació làser, la nostra pell no pot

estar bronzejada, ja que el là-

ser ataca la melanina del pèl,

així que la pell no hauria de te-

nir melanina recén activada

perquè també absorviria la

llum del làser. Així doncs, és un

Es recomana fer-la un cop ja no estem bronzejats, per tant, a la tardor o hivern. Abans, calvalorar la seva eficàcia, conèixer el seu tractament, els possibles efectes secundaris, sabersi som possibles candidats i qui ens ho pot fer


tractament que generalment

es fa durant els mesos de tar-

dor i hivern, quan tenim la pell

clara.

Quina és l’eficàcia de la depi-

lació làser? L’eficàcia del trac-

tament depèn en gran mesura

del color de la pell i el color i

gruix del pèl -com més gruixut i

fosc sigui el pèl i més blanca si-

gui la pell, millors seran els re-

sultats-, la profunditat del pèl i

la seva etapa de creixement.

El pèl creix en cicles i el làser

només és efectiu quan està en

la fase activa de creixement i té

una longitud superior a 0,6

mm. El nombre de sessions

que es necessiten per obtenir

resultats depèn de la zona que

s’hagi de tractar, del tipus de

pèl i de la pell. (Com a orienta-

ció, es considera que per obte-

nir resultats satisfactoris po-

den caldre una mitjana d’entre

4 i 6 sessions fetes en intervals

de 4 a 8 setmanes entre cada

una. A mesura que avancin les

sessions, el temps que transco-

rri entre una i altra serà més

llarg.

Normalment el pèl tractat cau

o es debilita al cap de pocs

dies. El resultat acostuma a ser

satisfactori i els efectes perdu-

ren durant mesos o fins i tot

anys. Hem de tenir en compte

però, que és un tractament

permanent però no definitiu,

pel que sempre pot quedar al-

gun pèl que aquesta tècnica no

elimini completament o fins i

tot és possible que, en el futur,

per algun canvi hormonal, al-

guns dels que van desaparèixer

tornin a aparèixer.

A tothom li serveix la depilació

làser? La depilació làser és un

tractament personalitzat, en el

qual cal adaptar el làser a les

característiques personals de

cadascú i valorar el tipus de

pell, el color i la profunditat del

pèl i la zona del cos que es trac-

ta.

La tècnica està indicada princi-

palment per a persones amb

pell clara i pèl negre i gruixut,

amb molta melanina. En canvi,

no funciona tan bé amb person-

es amb cabells blancs.

Té riscos? Si no se’n fa un ús

correcte, hi pot haver efectes

secundaris o fins i tot nocius,

com ara enrogiment de la pell i

petites inflamacions.

Altres efectes menys freqüents

que poden tenir conseqüències

són: hiperpigmentació, crostes,

erosions, o cicatrius. Es reco-

mana que davant d’aquests

casos es consulti un metge.

Hi ha contraindicacions? La

depilació làser està totalment

contraindicada en usuaris que

han pres tractaments per a l’ac-

né un mes anterior a la

depilació, casos de fotosensibil-

itat, en àrees del cos bronze-

jades, i en casos de febre o

infecció aguda.

A més, alguns grups de person-

es han de prendre precaucions

especials per fer-se un tracta-

ment de depilació amb làser,

com poden ser les persones

que tinguin la pell molt fosca o

L’eficàcia deltractament depèn

del color de la pell iel color i gruix

del pèl

La depilació làser ésun tractament

personalitzat. Caladaptar-la a cada

usuari



DEPILACIÓ LASER SALUT

negra, dones embarassades o

en període de lactància, per-

sones amb pigues, taques o

dermatitis i persones amb her-

pes recurrent. També les per-

sones que estan en tractament

mèdic amb fàrmacs que poden

induir el creixement del pèl,

incrementar la fotosensibilitat

de la pell o causar reaccions

fototòxiques o fotoal•lèrgiques.

On podem fer-ho i quines pre-

caucions hem de prendre?

Es recomana que la depilació

làser es faci en centres que tin-

guin metges amb formació en

aquesta tècnica.

Abans d’iniciar el tractament

cal consultar el dermatòleg o el

metge amb formació en

depilació làser perquè faci una

valoració prèvia al tractament i

un diagnòstic dermatològic.

Durant el tractament, tant

l’usuari com el professional que

manipuli el làser han de dur

ulleres per protegir els ulls de

possibles lesions, i després del

tractament cal seguir les indica-

cions del metge sobre les cures

o les atencions especials que

pugui necessitar la zona depila-

da. No es pot prendre el sol ni

els rajos UVA fins que cedeixi la

inflamació de la zona depilada.

Alguns consells: Abans de la

sessió de depilació no pot

haver-se arrencat el pèl, ja que,

sinó, no serà eficaç. Així doncs,

cal que aquest tingui el tamany

suficient. Les zones que s’ha

comprovat que millor responen

al tractament de la depilació

làser són les aixelles, les cames

i les engonals.

Abans d’iniciar eltractament cal

consultar eldermatòlego el metge



SALUT



NOTÍCIES SALUT

El passat diumenge 1 de se-

tembre el Teatre Metropol va

acollir el concert Tutti! Music

Builds Europe, organitzat per

la Lliga contra el Càncer, la Jo-

ve Orquestra InterComarcal

(JOIC), entre d’altres institu-

cions i que compta amb la

col•laboració de l’Ajuntament.

L’espectacle va involucrar

prop de 90 joves d’arreu d’Eu-

ropa en una gran orquestra

simfònica després d’una set-

mana d’stage a les comar-

ques tarragonines.

El repertori va incloure peces

dels compositors Giuseppe

Verdi, Felix Mendelssohn i Be-

drich Smetana.

Des de la Lliga contra el Càn-

cer es va organitzar aquest

concert per recaptar fons per

ajudar a l’entitat i promoure la

necessitat de seguir apostant

per la investigació i la lluita

per avançar en aquesta ma-

laltia.

El preu de les entrades d’a-

quest concert solidari era de

10€ (6€ reduït).

Concert solidariTutti! Concert solidari que aplega joves d’arreud’Europa per la Lliga Contra el Càncer

Es tracta de la 3ª edició de les

jornades. Sota el títol “Idean-

do el futuro”, volen presentar

els darrers avenços en inter-

venció en paràlisi cerebral,

des de la perspectiva d'un en-

focament multidisciplinar.

L'APPC aposta per donar a

conèixer nous recursos, tècni-

ques, estudis i teràpies que

ajudin a afavorir el desenvolu-

pament dels nens afectats de

paràlisi cerebral infantil, i a

aconseguir que, en la vida

adulta, millorin la seva quali-

tat de vida i aconsegueixin

major autonomia.

Les jornades se celebraran al

Campus Catalunya de la Uni-

versitat Rovira i Virgili i comp-

taran amb ponents destacats

com Bernard Aucouturier,

Mercè Leonhardt o Jordi Pon-

ces, entre d'altres.

Jornades Paràlisi CerebralOrganitzades per l’APPC, se celebraran els dies 18 i19 d’octubre al Campus Catalunya de la URV

L’ICS posa a disposició de la

ciutadania dos únics números

per demanar dia i hora de vi-

sita a les unitats de salut in-

ternacional de l’organització,

el 93 326 89 01 i el 902 111

444.

Aquests telèfons, que actual-

ment s’utilitzen per a la pro-

gramació de visites als cen-

tres d’atenció primària, tam-

bé oferiran ara el servei de ci-

ta prèvia per a les unitats de

salut internacional, tant per

demanar una visita de consell

com per a l’administració de

les vacunes necessàries per-

determinades destinacions.

L’ICS compta amb 9 unitats

de salut internacional arreu

del territori que ofereixen una

àmplia cartera de serveis que

inclou des del consell al viat-

ger fins a l'atenció a la patolo-

gia importada després del

viatge.

Nous telèfons de l’ICSNous telèfons de salut internacional de l’InstitutCatalà de la Salut

Aquest ajut consisteix en un

àpat diari lliurat al domicili de

les persones grans que viuen

soles , en situació de preca-

rietat i amb dificultat de mo-

bilitat. A la ciutat de Tarrago-

na això és possible gràcies al

conveni de col•laboració en-

tre l’entitat Creu Roja, l’Ajun-

tament, al cofinançament de

lÓbra Social de La Caixa i als

fons propis de la Institució. En

total, 86 persones tenen ga-

rantida durant els 365 dies de

lány una menjada equilibra-

da i personalitzada.

D’altra banda, el contacte di-

recte del voluntariat amb la

persona beneficiària permet

detectar d’altres necessitats

que des de la Creu Roja es

treballa per remeiar com ara

problemes de salut, deterio-

rament de la vivenda o falta

d’higiene.

Un altre problema és la im-

possibilitat de fer front als re-

buts de subministraments i

que obliga a reduir el consum

a mínims que no proporcio-

nen el confort necessari .

Creu Roja ha distribuït man-

tes, bosses dáigua calenta i

estufes de baix consum a tot

aquest col.lectiu, a més de

lots dálimentació i kits amb

productes de neteja personal

i de la llar.

Creu RojaEl servei de menjar a domicili de l’entitat compleix25 anys



NOTÍCIES SALUT

La gelea real és una substàn-

cia natural produïda per les

abelles, un aliment de gran

valor nutritiu que aporta un

alt número de principis actius

amb efectes beneficiosos per

a la salut.

Ara, amb l’entrada de la tar-

dor, ajuda a reduir l’impacte

dels canvis d’estació. A més a

més, entre molts d’altres be-

neficis, ens ajuda a millorar

les nostres defenses, comple-

menta la nostra alimentació,

optimitza el rendiment físic i

psíquic, aixeca l’ànim, alleu-

gereix el cansament i aug-

menta la sensació de gana

entre els més petits.

Santiveri ofereix set tipus di-

ferents de gelea real amb

qualitat certificada, i tots

compten amb el nivell màxim

de 10-HDeA (6%) el qual as-

segura que la gelea no ha es-

tat adulterada, ha estat pro-

cessada i emmagatzemada

en condicions òptimes i que

la presència dels seus princi-

pis actius està assegurada.

Gelea realSantiveri n’ofereix 7 tipus diferents amb qualitatcertificada

Aquest estiu, l’Agència de Sa-

lut Pública de Catalunya va

publicar l’informe de resultats

de la investigació de residus

en aliments d’origen animal

corresponent a l’any 2012. El

programa té per finalitat de-

tectar qualsevol tractament

il·legal en animals, comprovar

que els residus dels medica-

ments veterinaris compleixen

amb els límits màxims fixats i

examinar i conèixer les raons

de la presència de residus en

aquests aliments.

L’any 2012, en el decurs la

inspecció veterinària als es-

corxadors de Catalunya, no

es va detectar cap animal

sospitós de contenir residus

per raó de la seva conforma-

ció, antecedents de la granja

de procedència o altres sig-

nes externs, i es van recollir

12.117 mostres de productes

d’origen animal (carn de boví,

oví, cabrum, èquids, aus i co-

nills i ous frescos) per a la in-

vestigació de substàncies

prohibides, residus de medi-

caments veterinaris –com els

antibiòtics– i contaminants

ambientals.

El nivell de conformitat de les

mostres investigades va ser

del 99,88%.

Els pocs casos que han resul-

tat positius es van produir a

causa de contaminants am-

bientals i substàncies inhibi-

dores (bàsicament antibiò-

tics).

Des de l’any 1991, les autori-

tats sanitàries desenvolupen

aquest programa que es va

originar arran dels escàndols

per engreix il·legal de bestiar

amb clenbuterol i altres

substàncies il·legals.

L’aplicació d’aquest programa

ha permès lluitar contra l’ús

fraudulent o negligent de les

substàncies objecte d’investi-

gació (fàrmacs d’ús veterina-

ri, potenciadors il·legals del

creixement, residus de medi-

caments veterinaris i conta-

minants ambientals) i evitar

el risc que en suposaria la uti-

lització abusiva o incorrecta.

Residus en alimentsLa investigació de residus en aliments d’origen ani-mal mostra un alt nivell de conformitat (99,88%)

L’Hort del circ va obrir les se-

ves portes a finals d’estiu

amb un espai obert al públic

construït recentment. Es trac-

ta d’un projecte d’horticultura

urbana ubicat en un espai a la

Part Alta cedit temporalment

per l’Ajuntament. El projecte

està gestionat per l’associa-

ció Hort del circ i compta amb

el suport tècnic de l’entitat

Refarmthecity.org i la

col·laboració del Departa-

ment de Medi Ambient de l’A-

juntament de Tarragona. Re-

farmthecity.org és un

col·lectiu que es dedica a in-

vestigar eines analògiques i

digitals de codi lliure per agri-

cultors urbans que busquen

un equilibri entre ciutat i medi

ambient.

L’Hort del Circ és un espai

obert a totes les persones i

entitats de la ciutat que vul-

guin aportar-hi seu temps i in-

tercanviar coneixements so-

bre horticultura urbana i esta-

blir nous ponts amb la ciuta-

dania, entitats, veïns, co-

merços i món universitari per

afrontar els reptes d'una agri-

cultura urbana sostenible. En

definitiva, un punt de trobada

per la recerca d’un model de

ciutat més sostenible que

gestioni el seus recursos ra-

cionalment.

Hort del CircUn projecte d’horticultura urbana en un solar obertal centre històric


Tratamientos para el dolor

TRATAMIENTOS COMBINADOS de FISOTERAPIA + ACUPUNTURA + AURICULOTERAPIA

Acupuntura: Inserción de finas agujas en puntos acupunturales para suprimir, aliviar el dolor o corregir disfuncionesorgánicas (centro de acupuntura registrado por el Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya y Estudis a la Societatd’Acupuntors de Catalunya).

Fisioterapia: “…El arte y la ciencia del tratamiento por medio del ejercicio terapéutico, calor, frío, luz, agua, masaje yelectricidad” (definición de la Organización Mundial de la Salud - 1968), fisioterapeuta colegiado por el Col.legi deFisioterapeutes de Catalunya.

Auriculoterapia: Estimulación de ciertos puntos situados en la región de la oreja mediante agujas de acupunturao agujas fijas.

• Ansiedad-Estrés• Migrañas/Cefaleas• Acúfenos/Vértigos• Dolores de espalda como

cervicalgias, dorsalgias, lumbagosi ciáticas

• Contracturas musculares• Dolores articulares: Codo, rodilla,

hombros, caderas, etc.…

Para más información sobre los tratamientos que realizamos póngase en contacto con nosotros en:Telf. 977 23 56 13 · Rambla Nova, núm. 1, 3º3ª (Tarragona)

www.institutotao.es

Tratamientos para:



GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Santa Teclagastronòmica

‘espineta amb cargolins

és coneguda popular-

ment com “el plat de

Santa Tecla”. I és que tot i que

la gastronomia de la ciutat de

Tarragona compta amb plats

de forta tradició com són el

peix blau, el romesco o l’arros-

sejat, aquests dies l’espineta

n’és la protagonista. El primer

diumenge de festes podrem

tornar a gaudir de les 25 ver-

sions de l’espineta amb cargo-

lins de la mà de l’Associació de

Restaurants de la Part Alta

(ARPA) així com els arrossos

de diumenge. A continuació us

oferim una recepta de l’espine-

ta per si voleu preparar-ne un

plat per complir amb el que

marca la tradició aquests dies

de festa i gaudir d’una de les

receptes més “tecleres”.

D’altra banda, les festes són

uns dies de l’any en els quals

es presenten propostes gas-

tronòmiques aprofitant el marc

festiu. N’és un exemple la boti-

farra de mamadeta que ens

presenten l’Associació de ve-

nendors del Mercat Central, o

la trobada gastronòmica que

proposa Slow Food Tarraco

amb productes de casa nostra

a la plaça del Rei amb “Santa

Tecla 2013. Dos dies d’alimen-

tació sana i festa amb mercat

de proximitat, actuacions en

directe, teatre, circ, performan-

ces, xerrades, classes magis-

trals de cuina....”.

Una altra cita gastronòmica

d’aquests dies és el Teclatapa,

que tornarà a oferir els seus

àpats ràpids del 21 al 23 de se-

tembre.


Molt més que l’espineta i la mamadetaLa Festa Major també ve acompanyada de tradicions culinàries, i és que tota festa té elsseus plats. D’altra banda, un any més arriben una gran varietat de propostes gastronòmi-ques que es presenten per Santa Tecla

L



INGREDIENTS

• 500 g d'espineta (carn de

l'espina de la tonyina salada)

• 1 kg de cargolins• 1 ceba• 3 tomàquets madurs• 2 patates i• sal i oli d'oliva.

Per preparar la picada:• Grapat d'ametllestorrades

• Safrà• Julivert• 3 grans d'all• 1 gotet de vi ranci• 2 llesques de pa fregit

SANTATECLAGASTRONOMIA

Foto de Montse Riera,cedida per Turisme

La mamadeta és la beguda tí-

pica de les festes, una barreja

de Chartreuse groc i Chartreu-

se verd -el licor més típic de Ta-

rragona- i granissat de llimona.

Es tracta d’una beguda refres-

cant amb gust àcid, dolç, suau i

herbal a causa de les herbes

aromàtiques del Chartreuse.

Des de 1998, se serveix en

unes cocteleres -barrilets- que

es pengen del coll i el disseny

dels quals varia cada any. En-

guany, el 30è aniversari del Ball

de Diables n’és el protagonista.

A principis de mes es va pre-

sentar la nova edició especial i

limitada d’ampolles de Char-

treuse fetes expressament per

a la Festa. 4.000 ampolles de

Chartreuse groc de 43º i 1000

ampolles de Chartreuse Verd

55º l luïran el cartel l de les

festes d’aquest any a l’etiqueta

La mamadeta

Primer, haver dessalat l'espi-

neta amb aigua durant 24 ho-

res. Netejar els cargolins, bu-

llir-los i reservar-los. Un cop

això fet, embolicarem el safrà

en un paper d'alumini i el pas-

sarem un parell de cops per

una flama per torrar-lo una mi-

ca. A continuació, prepararem

la picada amb el safrà, les

ametlles, els alls, el julivert, el

pa fregit i el vi ranci.

En una cassola amb una mica

d'oli, sofregirem la ceba picada.

Hi afegirem el tomàquet tritu-

rat i, un cop cuit el sofregit, po-

sarem les patates tallades a

daus. Finalment, hi donarem

unes voltes, tirarem l'aigua i,

quan arrenqui el bull, hi afegi-

rem l'espineta, els cargolins i la

picada. Ho remenarem tot bé,

rectificarem de sal i, passats

uns minuts, ja es pot servir.ç

Recepta de l’espineta amb cargolins


Gastronomia catalana de tardor

“Quan ve el temps de menjar

castanyes/la castanyera/la

castanyera/ven castanyes de

la muntanya/a la plaça de la

ciutat…” aquesta cançó popu-

lar tan cantada a les llars i a les

escoles ens parla d’una dona

gran vestida amb mocador per

protegir-se del fred de la qual

ben pocs en tenim la imatge re-

al a la memòria. I és que ac-

tualment, tot i que pels volts de

Tot Sants és tradició trobar

arreu parades on comprar cas-

tanyes, qui les venen no són

senyores de certa edat, sinó

que ho fan col·lectius, associa-

cions, escolars i joves estu-

diants que recapten diners pel

viatge de fi de curs... I, fins i tot,

depèn de l’any, les venen amb

pantalons curts, ja que tot i ser

ben entrat el mes d’octubre, el

fred encara no ha arribat.

Tot i així, aquesta tradició cada

vegada es viu més a l’ombra

d’una altra d’arrels americanes

i que canvia la camisa, la faldi-

lla i les sabates de la castanye-

ra per disfresses de tot tipus

inspirades en històries de por.

Malgrat això, a casa nostra

molts encara conserven la tra-

dició de celebrar la vigília de

Tots Sants en família i/o amics

i amb les castanyes, panellets i

moniatos sobre la taula.

La base més típica d’aquets

petits pastissets és una barreja

d’ametlles, sucre i clara d’ou

batuda al punt de neu junta-

ment amb d’altres ingredients.

Els panellets no només són tí-

pics a Catalunya, sinó que tam-

bé en trobem tradició a les Illes

Balears i al País Valencià.

El seu origen es remunta al se-

gle XVIII i algunes fonts apun-

ten que per Tot Sants, - atès

que els campaners havien de

tocar a difunts tota la nit per tal

que ningú no s'oblidés de resar

per les seves ànimes -, els

veïns s’apropaven a l’església a

mitja nit i compartien amb els

campaners fruits secs i dolços.

D’aquí la Castanyada, excusa

per retrobar-nos tots plegats i

compartir una vetllada ben

nostra.

Tot i que Halloween va guanyant terreny, a casa nostra encara ens agrada celebrar plegatsla Castanyada la vigília de Tot Sants. Els protagonistes de la taula són els panellets, les cas-tanyes, els moniatos i el vi dolç

TARDORGASTRONOMIA


TARDORGASTRONOMIA

VIU Tarragona I 127Setembre-Octubre 2013

Per fer les castanyes, el primer

que fem és agafar-ne una a una

i amb un ganivet els fem un pe-

tit tall a la pell intentant no

danyar el fruit de dins. El tall cal

fer-lo a la panxa de la castanya

(al costat més boterut) i del

cap a la cueta.

Un cop fet el tall es posen a la

castanyera, o al foc, o a la safa-

ta del forn a una temperatura

mitjana. Es qüestió d’anar-les

vigilant perquè es torrin sense

cremar-se. Sabrem que estan

al seu punt quan s'hagin obert

una mica del tall i tinguin un

aspecte torradet.

En quant als moniatos, és molt

senzill i no hi ha cap secret.

Només s’han de posar a la

safata del forn i deixar que es

vagin estovant. Quan estiguin

ben tous, els traiem, els deixem

reposar dos minuts i ….bon

profit!

Castanyes i moniatos


En aquest número, Solé, xef del restaurant El Barquet, ens proposa: “Sepietes amb ceba “alcop de puny”i Chartreuse. Una recepta molt senzilla que utilitza el licor més típic de Tarra-gona

Sepietes amb ceba i ChartreusePer David Solé

RECEPTES GASTRONOMIA


Tot plegat és molt senzill i sen-

se marge d’error!

Atent!

Ves a veure el teu verdulaire de

capçalera i li demanes una ce-

ba tendra. Si et contesta que la

temporada de les cebes ten-

dres ja s’ha fos, no et desani-

mis, n’hi demanes una de seca

i no gaire grossa. Al peixater li

compres un parell de sepietes i

te les fas netejar. A casa, però,

les hauràs de repassar. Un cop

al cau, peles la ceba i l’emboli-

ques amb un drap net, concen-

tres una mica d’energia al puny

de la teva mà i li arries un cop o

dos.

Esparracament!

A continuació, la poses en una

paella amb una mica d’oli d’oli-

va verge extra a foc viu. Quan

vegis que comenci a rossejar, li

aboques la sèpia repassada i

feta a talls. Una vegada que el

vegetal tingui un bonic color

daurat , afegeixes un polsim de

pebre i un raig del licor groc

parit pels pares cartoixans. Un

cop reduït, ja estarà llest per a

menjar. Millor sense sal.

Dolçament!

NdA. Et deixo uns glaçons de

plàstic per si et sobra una mica

de licor. Refreden i no aigualei-

xen. Però recorda que de beu-

re: poc i bo!!

Elaboració:


130

DA MARIORESTAURANT-PIZZERIA

uina típica italiana de la millor tra-

dició culinària, fusiona innovació

amb el respecte a la tradició, amb

productes italians de la millor qualitat en el

sector, com l'oli extrafí tant per la cuina

com per la taula, així com vins al celler tant

Catalans com diversos "Cru" italians, el

peix i la verdura són de producció local, en

definitiva busquem utilitzar la millor matè-

ria primera per cuinar tots els nostres

plats. Les nostres pizzes, a més de ser pro-

duïdes amb productes amb matèria prima

italiana de primeríssima qualitat, estan

preparades, des de la massa fins a la coc-

ció al nostre forn de llenya d'olivera i amet-

lles sense preparació externa o preconge-

lada. Les pastes tant farcides com fres-

ques, al forn o seques, estan fetes en les

millors fàbriques italianes. A més podràs

degustar rissotos de tot tipus, graellades

de carn o peix, carpaccio de carn o peix i

amanides. Disposem a l'interior del restau-

rant d'una sala amb aforament per a 50

comensals i una terrassa per a 35, que ens

permet acol l ir diferents tipus

d'esdeveniments, casaments, cerimònies

o altres trobades socials. De dilluns a di-

vendres tenim un menú pensat per a tre-

balladors, així com Aperitiu Italià els dime-

cres i dijous amb bufet lliure i ara també

plats típics Russos com el Borsh.

CUINA ITALIANA

Especialitat: Pizza tradicional al forn de llenya

Preu menú: 9,90 - 14,90 €

Preu carta: A partir de 15 €

Horari: Tots els dies de 13 a 16,30 h

i de 19,30 a 24 h.

Mèndez Nuñez, 7Tarragona977 082 132610 468 108

C

003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 6/9/13 12:54 Página 130

131

Ponts d’Icart, 19Tarragona

977 248 485

EL TERRATRESTAURANT

errat Restaurant ens ofereix una

cuina pròpia de la fusió entre la

tradició i la creativitat, sempre lli-

gat al producte de qualitat de la zona i de

l’estacionalitat del mercat, dins d’un am-

bient càlid, tranquil i acollidor.Com a segon

any consecotiu, el restaurant ens ofereix

una nova proposta a la terrassa situada

devant del restaurant i presenta la carta

“terrat & Ginmare” per degustar una com-

binació de tapes, gintònics i cocktails amb

bones vistes al mar. La carta ofereix 3 tipus

de forfaits de tapes a escollir entre croque-

tes, amanides, el racó del foie, llaunes, ous

i tapes fredes i calentes. A més a més els

dissabtes i diumenges al migdia a la te-

rrassa trobem el “menú Mediterrani” 25 €

(IVA inclòs) i dóna l’oportunitat d’escollir

una amanida, dues tapes, arròs o fideus i

beguda – vi i aigua – pa i café.

Decorat amb un estil jove i fresc, el Terrat

Restaurant disposa de dues sales i té ca-

pacitat per a 60 persones, el que li permet

acollir grups de comensals i menjars

d’empresa.

T

CUINA D’AUTOR CREATIVA

Especialitat: Cuina mediterrània d’autor

Preu menú: De dimarts a divendres migdia 18 €.

De dimarts a dijous nit 28 €

Menú mediterrani ds. i dg. migdies 25 €

Horari: De 13,30 a 16 h i de 20,30 23 h


132

MAS FOLCHRESTAURANT

envinguts al restaurant Mas Folch,

un dels racons amb encant de la

comarca. A pocs quilòmetres de

Tarragona i Reus, trobem el restaurant,

ubicat en una masia modernista familiar i

envoltat d'una zona ajardinada amb més

de cent espècies vegetals diferents. El con-

junt forma un entorn exquisit on gaudir

d'una cuina d'autor, barreja de tradició i

creativitat i on el temps s'atura en mans

d'un servei atent i professional. El nostre

servei de cuina és als migdies de dimarts a

diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits del di-

vendres i dissabte només per a grups amb

reserva previa, a partir de 20 persones. El

dilluns tenim tancat per descans setmanal.

Durant el mes d'agost el restaurant ro-

mandrà tancat els dilluns, dimarts i dime-

cres.

El restaurant Mas Folch demana als seus

clients que per garantir-li un millor servei

reservin prèviament.

CUINA D’AUTOR

Especialitat: Cuina tradicional i creativa

Horari: De dimarts a divendres de 13 a 16 h.

Divendres i dissabte només grups..

Reserva prèvia

Ctra Reus a ConstantíKm 5 - Tarragona977 260 131

B


133

Trinquet nou 7, baixoscant. C/del portalet

Tarragona977 232 074

TOCAPERONRESTAURANT

’especialitat del restaurant Toca Pe-

rón, el nom del qual prové d’una típi-

ca expressió de les festes locals de

Tarragona, és la cuina mediterrània actua-

litzada a base d’una carta de la qual el

80% dels productes són de la província de

Tarragona. Els plats del restaurant donen

un toc innovador i modern a la tradicional

cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec,

també ofereix carns exòtiques com ara de

nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda

de la carta també ofereix 4 tipus de me-

nús diferents i un variat assortit de tapes i

“montaditos”. El Toca Perón compta amb

un pis superior on hi ha un menjador que

permet celebrar-hi tot tipus de trobades.

Ubicat davant la plaça de la Font, escenari

principal de les festes, n’és un referent

més pels tarragonins i tarragonines de la

ciutat.

LCUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA

Especialitat: Cuina tradicional mediterrània

Preu menú: 10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 €

Preu carta: 20 - 25 €

Horari: De dill a dg de 8 a 16:30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat


134

MAS DE TERETRESTAURANT & NATURA

bicat enmig de la natura, Mas de

Teret és més que un restaurant, ja

que compta amb àmplies zones

enjardinades ideals per a tot t ipus

d'activitats: zona esportiva, d'hípica, pista

americana, zona infantil amb animals de

granja i piscina. Un espai idíl·lic per a tot ti-

pus de celebracions - bodes, comunions,

batejos, d’empresa, reunions familiars,

etc.- on poder degustar-hi plats d'una fu-

sió perfecta entre la cuina tradicional i les

noves tendències. També disposa d’una

zona chill-out, i properament inaugurarà

els seus sopars temàtics. D’altra banda,

ofereix les millors instal·lacions per a cele-

brar-hi calçotades amb productes de 1a

qualitat amb calçots recollits especialment

per a l’ocasió cuinats a l’antiga i també so-

pars d’estiu a l’aire lliure. A la vegada, el

restaurant es converteix en l’espai idoni

per als més petits, ja que poden gaudir de

festes d’aniversari en plena natura o fer-hi

excursions amb l’escola per conèixer la

granja escola.

CUINA TRADICIONAL AMB NOVES TENDÈNCIES

Especialitat: Cuina tradicional i creativa

Preu menú: 24,50 € (IVA no inclòs)

Horari: Obert tot l’any prèvia reserva

Camí Mas de Teret43764 El Catllar629 777 444

U


135

Joan Baptista Plana, 23 bxsTarragona

977 237 435

PINTXOBAR - RESTAURANT

l bar Pintxo és un local d’ambient

familiar que fusiona cuina de la te-

rra amb productes ibèrics de la

temporada i “pinxos” variats. Aquets barre-

gen diferents sabors i textures i innoven

amb receptes d’arrels mexicanes. En tro-

bem de freds, calents i amb productes de

la temporada. El bar, situat al carrer Joan

Baptista, compta amb el racó de l’ibèric on

hi ha un ampli assortit d’embotits de tot ti-

pus.

Pintxo ofereix menús personalitzats i

adaptats a grups i els dijous els clients po-

dran gaudir del “duel de xefs” de mà de

professionals de l’hostaleria que compe-

teixen per veure qui ofereix el millor “pin-

xo”. I això sí, els dijous són a millor preu: a

cinquanta cèntims la unitat.

Tots els dijous selecció dels millors “pin-

xos” a 0.50€!

ECUINA DE LA TERRA. IBÈRICS

Especialitat: “Pinxos”, tapes i torrades

Preu “pinxo”: 1 €. Dijous selecció de “pinxos” a 0,50 €

Preu carta: Entre 9,50 i 12 €

Horari: De dilluns a diumenge de 9 a 24h


136

TXAR3VERDBAR - RESTAURANT

quest restaurant que ha adaptat el

nom del licor més típic de Tarrago-

na ofereix un nou concepte de lo-

cal amb productes frescos i de temporada

en un entorn envejable emmarcat per la

història. A tocar de la Catedral, la terrasse-

ta no podria oferir millors vistes, i els qui

visitin aquest restaurant sustentat amb pi-

lars que van formar part de l’històric Tem-

ple d’August, podran degustar-hi vermuts,

cerveses, còctels i tot tipus d`àpats i cele-

brar-hi tot tipus d’esdeveniments en dife-

rents sales amb personalitzats ambients.

Hi ha la sala “Edat Mitjana”- amb terra i

façana originals de l’època-, la sala “Roma-

na” – decorada amb un collage de pòsters

del conegut licor Chartreuse- i la “Death

Proof”inspirada en la pel·lícula de Quentin

Tarantino i on s’hi fan degustacions de vins

de fora de la terra.

D'altra banda, Txar3verd i l'espai claustre

col.laboren junts en l'elaboració de càte-

rings per als millors esdeveniments.

CUINA DE PROXIMITAT

Especialitat: Arrossos

Preu menú: Diari de dilluns a divendres 13,50 €

Preu carta: A partir de 16 €

Horari: De dilluns a diumenge de 9 a 3 h

Pla de la Seu, 543003 Tarragona977 222 033www.txar3verd.cat

A


137

C/ August, 50Tarragona

977 232 381

PACHITOLOUNGE

BAR - COCKTELERIA

es de fa tres anys, Pachito Lounge

s’ha convertit en un local de re-

ferència a Tarragona on gaudir

d’un ambient relaxat i prendre’s una copa

de qualitat. I és que Pachito Lounge és es-

pecialista en gintònics, ja que compta amb

més de 120 referències de ginebra i una

vintena de tòniques, i ofereix una variada

oferta de còcktails i mojitos de diferents

gustos i varietats. El bar també té la seva

pròpia cervesa – “Pachito beer”-, única i

exclusiva.

Aquest estiu Pachito Lounge presenta –

SOCIAL DRINKS BY PACHITO – una nova

línea que ofereix coctelería original i de

qualitat per tot tipus d’esdeveniments, chill

outs, barras, festes, celebracions i gran va-

rietat de mojitos i gintonics.

DCÒCTELS

Especialitat: Gintònics i còctels

Preu copa: Entre 6 i 10 €


Horari: Tots els dies de 19:00 a 03:00 h


138

ONAKBAR - RESTAURANT

ituat dins del circ romà de Tarra-

gona, Onak ha obert recentment

les seves portes amb l'objectiu

d'oferir als nostres clients un lloc de troba-

da i diversió. Per això, comptem amb un

ampli assortiment de pintxos a partir d’1

Eur, menú diari, txuletones, menú de pint-

xos i carta, tot això acompanyat per la mi-

llor música, i totes les retransmissions es-

portives, a més d'un ampli assortiment de

Gin Tonics i Cocktails. T'esperem! No

t’enpenediràs ....

CUINA VASCA

Especialitat: “Pinxos”

Preu menú: De dilluns a divendres migdies 9,50 €

Tots els dies menú “pinxos” 13 €

Preu carta: Des de 10 €

Horari: Dilluns tancat. Tots els dies de 12 a 16

i de 19 a 00:30, Divendres i Dissabte 03 h

Plaça Sedassos, 28Tarragona627 935 [email protected]

S


139

Còs del Bou, 9Tarragona

977 241 769

SUSHIBAR - TAKE AWAY

ake Away Sushi Bar, situat a la part

alta, on hi trobem un ampli assorti-

ment d’un dels plats més recone-

guts de la gastronomia japonesa. El local

ens ofereix una gran varietat de sushi ela-

borat al moment, on hi podem degustar

des de les delicadeses tradicionals de sal-

mó i tonyina fins al sushi més innovador,

l’anomenat “sushi-català” que parteix

d’ingredients d’aquí com l’escalivada i el

romesco, passant per alguns dels suggeri-

ments del xef com són el tataki de tonyina

o les albergínies caramel·litzades amb mi-

so i sense obl idar una gran varietat

d’amanides japoneses i capritxos com són

el takoyaki o la brotxeta de pollastre yaki-

tori. Ofereix també totes les conegudes va-

rietats d’aquesta gastronomia : nigiris, te-

makis, makis, invertits, inari i gunkak.

És el primer establiment de cuina japonesa

“take away” de Tarragona : els seus clients

poden endur-se el menjar a casa

TCUINA JAPONESA

Especialitat: Sushi

Preu menú: 11 € migdies

Horari: De dimarts a diumenges de 13 a 16 h

i de 20 a 23 h


140

OLIVIERGELATERIA

n Gabri Olivier ha vist fer gelat

desde que va nèixer, en el mateix

establiment on els seus pares van

portar a Tarragona l’any 1962 la tradicional

qualitat de la gelateria italiana.

En Gabri ha estat desenvolupant desde

ben petit una exquisita sensibilitat a l’hora

de combinar les millors matèries primes i

creant sabors molt delicats i originals

adaptant-los a qualsevol situació o tradi-

ció.

El prestigi professional de’n Gabri Olivier el

porta a representar algunes de les mar-

ques líders de la rebosteria i la gelateria,

impartint cursos, seminaris i demostra-

cions gastronòmiques arreu del món.

Cada dia el.labora les fórmules tradicio-

nals i les noves creacions que ha anat in-

corporant any rere any, per tal d’oferir una

carta de gelats original i de qualitat.

Podem gaudir del seu toc màgic amb ca-

dascun dels sabors tradicionals, així com

una constant innovació en la seva

col.lecció de tartes gelades i pastissos,

adequats a tota mena de cel.lebracions i

aconteixements.

GELATERIA ITALIANA

Especialitat: Gelats i batuts

Ofertes: A partir 1,5 €

Horari: Tots els dies a partir de les 10,30 h

Rambla Nova, 54Tarragona9777 233 133

E


141

Plaça de la Font, 8Tarragona

977 21 89 45www.lareinadelastartas.info

LA REINA DELAS TARTAS

REBOSTERIA

a Reina de las Tartas, ens dediquem

a la rebosteria creativa on pots de-

manar el teu pastís personalitzat

per a tot tipus de celebracións. Tots els

nostres productes són d’eleboració pròpia

utilitzant ingredients frescos. Elaborem

pastissos per a celíacs ja que tenim certifi-

cació de la Asociación Celíaca de Catalun-

ya. Tenim escola on pots aprendre aquest

preciós art. Les nostres professores són

professionals, certificades i amb un llarg

rodatge en aquest món. Els cursos són ofi-

cials amb certificat de PME Knightsbridge,

i una àmplia selecció de cursos per a "hob-

biístas". També trobaràs a la nostra botiga

tots els productes que necessites per ela-

borar les teves creacions.

LREBOSTERIA CREATIVA

Especialitat: Pastissos personalitzats

Horari: De dilluns a divendres de 9 a 13 hi de 17 a 20 h.Dissabte i diumenge de 10 a 14 h


Cal’Òscar

142

CA L’OSCARBAR - RESTAURANT

a l’Òscar és un restaurant tradicio-

nal que ha provat la seva qualitat

al llarg dels anys. Òscar, el xef, pro-

posa plats mediterranis de tota la vida pre-

parats amb expèriencia i sinceritat. És un

valor segur per menjar bé a ‘estiu, a

l’agradable terrassa, o a l’hivern, a la càlida

sala interior. Ca l’Òscar ofereix una bodega

selecta amb més de 80 referències.

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Paelles

Preu menú: 15 € de dimarts a divendres


Horari: De dimarts a diumenge de 13 a 15:30 h

i de 20:30 a 22:30 h

Plaça del Rei, 4Tarragona977 22 45 79

C


143

Autovia Reus-TarragonaT-11, km 12. La Canonja

977 77 15 15

LA BOELLAMAS & RESTAURANT

n restaurant íntim i acollidor ubicat

entre Tarragona i Reus a l’interior

d’una masia del segle XII. Ofereix

producte de proximitat i de la millor quali-

tat: cuina tradicional marinera de Cam-

brils, receptes d’interior elaborades amb

les verdures i espècies de l’hort i olis de la

pròpia finca, rebosteria feta al seu propi

obrador... En definitiva, una carta que evo-

ca el paisatge a la cassola en un marc in-

comparable.

La Boella és un dels resorts més especial i

singulars de la zona. Compta amb més de

110 hectàrees d’oliveres i jardins que alber-

guen un boutique-hotel amb 13 suites, el

restaurant a la carta, un dels millors cen-

tres de convencions de la zona, un molí

d’oli on s’elaboren els olis d’oliva de finca,

un celler que produeix vins de la DO Tarra-

gona i una vinoteca equipada amb una

moderna sala de tasts on es desenvolupen

activitats entorn al món de la gastronomia.

UCUINA MEDITERRÀNIA DE PROXIMITAT

Especialitat: Cuina tradicional marinera i d’interior

Preu menú: Menú del Mas: 28 € Menú la Boella: 60 €

Preu carta: 50 €

Horari: De 13:30 a 16:00 h i de 21:00 a 23:00 h


144

EL TRULLBAR - RESTAURANT

ituat al costat de la platja llarga, el

Trull era un antic molí d’oli del se-

gle XVIII del qual es conserva gran

part dels seus components originals. El lo-

cal es converteix així en un lloc on es gau-

deix tant de la cuina com de l’entorn. Dis-

possen d’una amplia carta típica catalana

en la que la utilització d’ingredients de la

terra és imprescindible, combinada amb

plats de la nova cuina moderna. El gruix de

la carta es la carn a la brasa ben equilibra-

da amb una gran varietat d’entrants, pri-

mers plats i diferents tipus de peix.

L’avantatge de poder menjar una carn da-

munt d’una pissarra calenta es infinita i

aquesta és la manera en la que serveixen

entrecots, borrassos, espatlles de cabrit i

“coletxons”. Per acabar no oblidem els

postres casolans on la crema catalana, les

trufes, full de nata, tiramisú… fan un final

perfecte.

Vine a El Trull a gaudir per Santa Tecla i la

tardor d’una gran selecció d'apats i vins on

la màxima qualitat, bon servei i que el

client es senti com a casa seva és el nos-

tre objectiu.

CUINA CATALANA, BRASERIA

Especialitat: Carns a la pissarra

Preu menú: Desde 22 €

Preu carta: 25 € aproximadament

Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 de dt. a dj.

Dv. i ds., vespre de 20 a 23,30 h

Carretera nacional 340Km. 1168,5. Tarragona977 209 756

S


145

C/ Bisbe Bonet s/nEl Serrallo

43004 Tarragona977 215 053

L’ONADARESTAURANT

l restaurant l’Onada està ubicat al

bell mig del Serrallo davant de les

barques de pesca. Ofereix una cui-

na especialitzada en peix i marisc, del barri

del Serrallo i diferents tipus d’arrossos, així

com una àmplia selecció de plats a la carta

i tapes marineres.

L’Onada compta amb un ampli saló amb

possibilitats de fer-hi tot tipus de celebra-

cions, dinars i sopars d’empresa i per a

grups, també una terrassa per gaudir-hi de

“sopars a la fresca” a l’època del bon

temps. Durant la temporada de calçots

ofereix la temporada marinera.

L’Onada va ser el restaurant guanyador de

“La Forquilla d’Or 2012” del certamen Ta-

rragona Tapes amb la tapa “Trifàsic de ton-

yina” i enguany va ser guanyador de la zo-

na del Serralo al 5è Certamen del Tarrago-

na de Tapas.

Com a novetat, l’Ona us convida tant de

dia com de nit a degustar el nou menú

“Bona Nit i Tapes!” que consta de 4 tapes,

postre, vi, aigua i cafè per només 25€.

ECUINA DEL SERRALLO

Especialitat: Peix, marisc i tapes.

Menú tapes: 25 € amb cafè i postre, iva inclòs

Preu carta: Des de 30 €

Horari: De dimarts a dissabte d’11 a 23 h

Diumenge d’11 a 17 h. Dilluns tancat.


FITXES RESTAURANTS

146 I VIU Tarragona Març-Abril 2013

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional i creativa

Cuina d’autorUbicat en una masia modernista fa-miliar amb zona ajardinada on gau-dir d'una cuina d'autor. Tradició i cre-ativitat en mans d'un servei atent iprofessional.

Crta. de Reus a Constantí, km. 5 - TarragonaTel. 977 260 147

Horari: De dimarts a diumenge de 13 a 16.Divendres i dissabte només grups,

prèvia reserva.

MASIA FOLCH

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes

Tapes, plats combinats i menusUn lloc ideal per disfrutar i degustarplats típics de la cuina espanyola,com són les tapes, els “montaditos” iles llesques, en un ambient agrada-ble, cordial i una exel·lent relacióqualitat, preu i quantitat.

C/Alcalde Pere Molas, 6 baix 2 43480 Vilaseca, Tarragona

Tel. 977 396 346 - 663 759 578 Menú: Dimarts 5€ (anticrisi)

Obert: De dilluns a diumnege de 8 a 24h

MELVIN

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional i creativa.

Cuina tradicional innovadora.Situat en un entorn natural, ofereixaperitius, amb tapes originals, es-morzars de forquilla, dinars de menúdiari o “executiu/esportistes” i unceller amb més de tres mil ampolles.

Camí de Mas Teret - 43764 El CatllarTel. 629 777 444

Menú: 24,5 € (IVA no inclós)de divendres a diumenge

Horari: Obert tot l’any previa reserva

MAS DE TERET

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània tradicional

Cuina mediterrània actualitzadaRestaurant situat davant la plaça de laFont, son especialistes en cuina cata-lana i mediterrània, amb un toc inno-vador i modern, on destaquem quetreballen per encàrrec carns exòtiquescon el nyu ,el cangur o la zebra.

C/Trinquet nou, 7 baixos · Cant. C/del portaletTarragona · Tel. 977 232 074

Menú: 10,50 € migdia 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 € - Carta: 20-25 €

Obert: De dl. a dg. 8 a 16: 30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat

TOCA PERON

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos

Cuina de proximitatTxar3verd ha adaptat el nom del li-cor més típic de Tarragona i ofereixun nou concepte de local amb pro-ductes frescos i de temporada en unentorn envejable emmarcat per lahistòria.

C/ Pla de la Seu, 5 - 43003 TarragonaTel. 977 222 033

Menú: Diari de dilluns a divendres 13,50 €Carta: A partir de 16 €

Horari: De dilluns a diumenge de 9 a 3h

TXAR3VERD

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània d’autor

Cuina d’autor creativaEl Terrat restaurant ens ofereix unaproposta a la terrassa situada da-vant del restaurant i presenta la car-ta “terrat & Ginmare” per degustaruna combinació de tapes, gintònics icocktails amb bones vistes al mar.

Ponts d’Icart, 19 - TarragonaTel. 977 248 845

Menú: De dimarts a divendres migdia 18€De dimarts a dijous nit 28€Menú terrassa migdies 25€

Horari: De 13,30 a 16 h i de 20,30 a 23 h

EL TERRAT

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizza tradicional al forn de llenya

Cuina italianaDa Mario ofereix pizzes de masa tra-dicional i elaboració casolana axícom plats especials de la casa comlasanya, canelons al forn, espaguetisal marisc i arrossos de tots tipus.

Méndez Núñez - TarragonaTel. 977 082 132 / 610 468 108

Menú: 9,90 - 14,90€Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16,30 h

i de 19,30 a 24 h. Diumenge tancat.

DA MARIO

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Melós de vedella

Cuina tradicionalSituat al bell mig d'un jardí botànicde més de 14.000 m2. Elaboremmenús i dissenyem esdevenimentsde tot tipus. Restaurant amb cuinapròpia obert també els caps de set-mana.

Ctra. Vinyols i els Arcs s/n - 43850 CambrilsTel. 977 826 318

Menú: Caps de setmana 25 €Horari: Servei a la terrassa des de les 12 h

Servei de cuina fins les 15 h

PARC SAMÀ


CONTRA003VIUTar.qxd:Maquetación 1 3/9/13 09:44 Página 147

CONTRA003VIUTar.qxd:Maquetación 1 3/9/13 09:44 Página 148

Viu Tarragona 6

Documents

Transcript of Viu Tarragona 6