Viu Tarragona 3

PORTADA003VIUTar.qxd:Maquetación 1 1/3/13 11:39 Página 1

PORTADA003VIUTar.qxd:Maquetación 1 1/3/13 11:39 Página 2

003VIUTar.qxd:Maquetación 1 7/3/13 11:33 Página 3

VIU TarragonaEDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL

C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.

43002 Tarragona

Tel. 977 225 299

Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx

Gerent: Xavier Costey i Deulofeu

Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales

i Mònica Heras

Redacció: Anna Escolà

Disseny original: Gemma Barceló

Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i

Gemma Vidal

Fotografia: Rafa Royes i Fotolia

Foto portada: Rafa Royes

Impressió: Rotimpres

Distribució: Unimail

Dipòsit legal: GI.1612-2012

VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut

dels articles ni comparteix necessàriament les opinions

que hi apareixen signades.Només els seus autors en són

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a [email protected].

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

se al nostre equip comercial per correu electrònic a

[email protected], o bé per telèfon trucant

al 977 225 299.

SumariCIUTAT8 Entitats socials

Projectes, perseverança,solidaritat i il·lusió

ESPORTS52 Escoles de futbol

Molt més que esportper als nens

CULTURA36 Dame Besos

El grup treballa en elseu segon disc

INTERIORISME80 Talent Latent

Exposició de fotografiamoderna internacional

EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE TTAARRRRAAGGOONNAA

Nom o Raó social

D.N.I/C.I.F. Telèfon

Adreça

CP Ciutat

Correu electrònic

Domiciliació bancària

Signatura/segell

VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299

Entitat Oficina D.C. Número de compte

7 Editorial

8 Ciutat

36 Cultura

44 Empresa

52 Esports

60 Motor

72 Tendències

80 Interiorisme

98 Salut

116 Gastronomia

128 Restaurants


Podríem dir que el mes de març és un mes a cavall entre el Carna-

val – que enguany va ser primerenc- i la Setmana Santa, que ja

ens espera a la cantonada. Mentrestant, la “Vella Quaresma”, set-

mana a setmana va perdent una a una les seves cames. Avui en dia

trobem maneres molt diferents de gaudir de la Setmana Santa. Hi

ha qui la viu en el marc de la tradició, ja sigui participant en les ce-

lebracions populars i religioses o bé tenint cura dels àpats, i hi ha

qui aprofita per fer una escapadeta a la neu o, si el temps ho per-

met, en algun indret a prop de la platja. La “Processó del Sant En-

terrament” del Divendres Sant de Tarragona fa més de 500 anys

que se celebra a la ciutat. Al llarg de tots aquests segles, només les

guerres i la pluja li han impedit fer el seu recorregut pels carrers de

la Part Alta. Ara bé, gairebé tothom, ja sigui dels qui viuen aquests

dies des de la vessant més religiosa com els qui no, celebra el Di-

lluns de Pasqua amb la mona. Aquest pastís ha canviat i, actual-

ment, els nens i nenes reben figuretes de xocolata i pastissets ela-

borats en comptes de la tradicional coca de sucre amb tants ous

durs com anys tenia el fillol o fillola. Però el sentit continua sent el

mateix: padrins i padrines regalen als seus fillols un postre dolç

que es gaudeix en companyia, ja sigui dels amics o la família.

El mes de març també ens duu la primavera, època de celebra-

cions, especialment de bodes i comunions. I és que com diu el re-

frany popular “març ventós i abril plujós, fan el maig florit i for-

mós...”. Així doncs, després d’un hivern tardà - fa poc vivíem dies

de fred intents, termòmetres sota zero i nevades - l’entrada a la

primavera tendeix a fer més agradable el marc de les celebracions.

Anna Escolà

Tradicions

Editorial


CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

La força de lesentitats socialsProjectes, perseverança, solidaritat i il·lusióTarragona compta amb moltes entitats d’iniciativa social. Viu Tarragona n’ha visitat duesque darrerament han estat notícia: l’APPC posa en marxa un nou centre de referènciainternacional i Creu Roja Tarragona suma socis malgrat els temps difícils

la ciutat de Tarragona hi

ha moltes entitats i as-

sociacions d’iniciativa

social que cada dia lluiten per

millorar la qualitat de vida de

moltes persones, ja sigui en

l’àmbit de la salut, l’ocupació,

la inserció laboral o l’educació.

Durant els darrers mesos, n’hi

ha dues que han estat notícia:

l’Associació Provincial de Parà-

lisi Cerebral (APPC) està treba-

llant en un nou complex de re-

ferència internacional per aten-

dre persones amb paràlisi ce-

rebral i Creu Roja, seguint la

tendència dels darrers temps,

va sumar socis l’any passat i va

arribar als 16.752. L’any 2012

va ser un any durant el qual

també van créixer les aporta-

cions econòmiques dels seus

socis.

A Viu Tarragona hem volgut vi-

sitar ambdues entitats i conèi-

xer els seus projectes de pri-

mera mà.

El dia que vam compartir amb

l’APPC celebraven el Carnaval.

De la mà del director, Jaume

Marí, vam visitar les instal·la-

cions, vam conèixer els profes-

sionals que hi treballen i vam

participar d’un ambient festiu

amb tots els alumnes de l’Es-

cola, del Taller i els usuaris de

la residència; un ambient ame-

nitzat amb disfresses ben origi-

nals i a ritme de les cançons de

moda.

Era un dia especial – divendres

de Carnaval - i els alumnes no

feien classe com de costum.

Pel que fa a la Creu Roja, visitar

l’entitat ens va permetre conèi-

xer el nou model que ha adop-

tat des que va arrencar la crisi

econòmica. Ara, el seu eix es-

tratègic es basa en la interven-

ció social i la lluita contra la po-

bresa.

I Anna Escolà, periodista I

A

003VIUTar.qxp:Maquetación 1 7/3/13 11:38 Página 8

©m

ango

stoc

k-F

otol

ia.c

om

ENTITATS SOCIALS CIUTAT



L’APPC: 35 anys de servei a TgnL’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral dóna servei a 104 usuaris a través de l’escolad’educació especial “La Muntanyeta”, el taller ocupacional “Gresol” i la Residència “Trèvol”.La seva missió és donar qualitat de vida a les persones amb paràlisi cerebral

L'APPC és una entitat sense

ànim de lucre dedicada a l'a-

tenció integral de nens i adults

afectats de paràlisi cerebral o

altres encefalopaties de tracta-

ments afins fundada el 1977.

Com diu Jaume Marí, el seu di-

rector, “la missió de l’entitat és

donar qualitat de vida a les per-

sones amb paràlisi cerebral. A

l’oganització vetllem per fer-los

feliços -tot i que pot semblar

una utopia-, pretenem norma-

litzar al màxim la vida dels seus

usuaris mitjançant els nostres

recursos”.

L’Associació, que dóna servei a

104 usuaris, la majoria del

Camp de Tarragona, compta

amb 3 centres: “La Muntanye-

ta”, que és una escola d’educa-

ció especial; el Taller ocupacio-

nal “Gresol” i la Residència

“Trèvol”.

L’escola “la Muntanyeta” acull

nens i nenes d’entre 3 i 18 anys.

El seu equip de professionals

compta amb mestres d’educa-

ció especial, educadors, logo-

pedes i fisioterapeutes i vetlla

per potenciar al màxim el de-

senvolupament motriu,

intel·lectual, afectiu i social

dels seus alumnes perquè

aconsegueixin una major inte-

gració familiar i social. A l’esco-

la s’ofereixen serveis d’atenció

mèdica, treballadora social,

menjador i activitats d’oci com

ara sortides i colònies.

Un cop fets els 18 anys, els

alumnes tenen l’opció d’anar al

taller ocupacional, on l’equip

de professionals -monitors

ocupacionals, fisioterapeutes,

psicòlegs, logopedes i treballa-

dors socials- treballa per acon-

seguir que els seus alumnes

assoleixin la màxima autono-

mia i integració social dins de

les seves capacitats.

Finalment, l’APPC compta amb

la residència Trèvol, la qual

acull majors de 18 anys. El cen-

tre disposa de serveis d’estada

temporal o permanent per a

persones amb discapacitat.

El centre ofereix una gran va-

rietat d’activitats com són: fi-

sioteràpia, logopèdia, teràpia

multisensorial, musicoteràpia,

hidroteràpia, hipoteràpia i terà-

pia amb gossos.

La majoria d’usuarisde l’Associació -

escola, taller iresidència- són delCamp de Tarragona


12 I VIU Tarragona Març-Abril 2013

Enguany compliu 35 anys.

Com ha canviat la percepció

de la paràl isi cerebral en

aquests anys? Som una so-

cietat més conscienciada?

L’Associació va néixer l’any

1977 arran de 8 famílies d’aquí.

En aquell moment no hi havia

cap organització que atengués

persones amb paràlisi cerebral,

i aquelles famílies van “pujar-se

els fills al coll” i van buscar una

solució. Jo diria que ha canviat

la percepció de la discapacitat

en general gràcies, sobretot, a

la feina de les entitats, a les

tasques de conscienciació i a

l’exercici d’intentar veure no les

coses que no tenen solució, si-

nó les que sí que en tenen. Tot i

que s’ha avançat força, encara

tenim assignatures pendents.

Quina filosofia ha impulsat

des que es troba al capdavant

de l’Associació? Principal-

ment, la visió. La filosofia de la

nova junta ha estat des del pri-

mer dia, “obrir l’organització”:

millorar l’entesa entre els pares

i mares i els professionals que

hi treballen, “obrir” l’organitza-

ció a la societat, “obrir” les ins-

tal·lacions millorant-les i ade-

quant-les... Tot això acompan-

yat d’una “obertura total” amb

els òrgans de decisió: ens hem

obert ha estar presents arreu.

Jo mateix, sóc president de la

Federació Catalana d'Entitats

de Paràlisi Cerebral i etiologies

similars (FEPCCAT) i de la Con-

federació ASPACE, l'entitat que

agrupa les principals entitats

d'atenció a la paràlisi cerebral

de tot l’estat.

En quina mesura el centre in-

ternacional que vol posar en

marxa l’Associació permetrà

ampliar equipaments i ser-

veis? El que pretenem amb

aquest projecte és convertir-lo

en un referent de la paràlisi ce-

rebral. Amb ell, no només pre-

tenem ampliar els nostres cen-

tres -hem de tenir en compte

que, atès a la gran demanda,

l’escola, taller i residència es-

tan col·lapsats-, sinó oferir més

serveis i diferenciats, com ara

crear una llar d’infants per do-

nar servei terapèutic a nens i

nenes de 0 a 3 anys . Hem de

tenir en compte que tot el que

es fa amb els nens i nenes que

tenen paràlisi cerebral, dels 0

als 6 anys és molt important ja

que condiciona la seva qualitat

de vida en un futur, i a l’estat

espanyol no n’hi ha cap. De fet,

fa molts anys que presentem

aquest projecte a les adminis-

tracions, però no ho hem tirat

mai endavant .

D’altra banda, també està

previst la construcció d’un

centre de recerca i d’un cen-

tre turístic. En què consisti-

ran? La idea del centre de re-

cerca sorgeix del fet que man-

ca recerca al voltant de la parà-

lisi cerebral en l’àmbit mèdic, i

té l’embrió en la recerca que

actualment ja fem. N’estem es-

tudiant el disseny amb la URV i

estaria enfocat a la recerca mè-

dica i aplicació de noves tecno-

logies a la discapacitat i psico-

pedagogia social. Pel que fa al

centre turístic, es tracta d’un

projecte de caire internacional

Jaume MaríDirector de l’APPC

per a persones amb gran dis-

capacitat amb el que pretenem

oferir un servei al turisme que

vulgui venir a gaudir del nostre

territori i que tingui un familiar

amb una gran discapacitat. El

servei oferiria tots els recursos

suficients i l’ adaptació de l’en-

torn a aquestes persones a tra-

vés d’un paquet turístic que

també contemplaria l’atenció

mèdica.

En quina fase es troba, el pro-

jecte? Estem en tràmits amb

l’Ajuntament de Tarragona ne-

gociant uns terrenys perquè hi

hagi una cessió a la nostra enti-

tat. Si obtinguéssim els te-

rrenys, no abandonaríem les

instal·lacions actuals, sinó que

tindríem dues ubicacions. Tam-

bé pot ser que comptem amb

recursos privats (La Fundació

PortAventura n’és el patrocina-

dor principal).

En temps difícils, com sobre-

viu a la crisi una associació

com la que dirigeix? Doncs

amb molta imaginació, tot i ai-

xí, hi ha moltes organitzacions

que no ho aconsegueixen. Des

de l’inici de la crisi econòmica

vam posar-nos a la feina amb

les nostres eines de captació

de recursos. I és que si l’admi-

nistració falla, havíem de tro-

bar la manera de contrarestar-

ho.

Qui vulgui col•laborar amb

l’Associació, com pot fer-ho?

Hi ha moltes maneres: fer un

donatiu a través de la pàgina

web; es pot participar en els

actes que organitzem; pot fer-

se voluntari, etc.

Qui pot ser voluntari? Tot-

hom. Principalment, pot ser-ho

qui tingui temps i ganes d’im-

plicar-se en un projecte social.


Atès a la grandemanda, l’escola,

taller i residència del’Associació estan

col·lapsats



Creu Roja suma socisLa crisi no atura l’esperit solidari: l’any 2012 el nombre de socis de la Creu Roja a lademarcació va créixer. Actualment, ja en són més de 16.700. D’altra banda, també augmental’import de les seves aportacions

L’any passat, el nombre de so-

cis de Creu Roja a la província

de Tarragona va créixer, pas-

sant dels 15.606 l’any 2011 als

16.752. I, seguint la tendència

d’anys anteriors, també van

créixer les seves aportacions.

L’any passat, l’ import de les

quotes dels socis va arribar als

981.876 euros, una xifra supe-

rior a la de l’any 2011 (921.784

€).

A Viu Tarragona n’ hem parlat

amb Anna Sabaté, coordinado-

ra provincial de Creu Roja Ta-

rragona i Xavi Ribera, respon-

sable de projectes socials i vo-

luntariat provincial de Tarrago-

na.

L’any passat 2011, la Creu Roja

va donar suport a 92.828 per-

sones a la demarcació. En el

moment del tancament de la

redacció de Viu Tarragona en-

cara no s’havia aprovat la

memòria del 2012, però s’esti-

ma que la xifra no variarà gaire.

Pel que fa a la resta de Catalun-

ya, Creu Roja va donar suport a

247.679 persones en situació

de vulnerabilitat i afectades per

la crisi, de les quals 214.869

han rebut aliments o productes

de primera necessitat. Entre

elles, prop del 30% són in-

fants.

NNou model de Creu Roja. A

partir de l’any 2009 -quan va

arrencar la crisi econòmica- va

créixer exponencialment el

nombre de persones que bus-

quen projectes d’ajut bàsic. Tal

com apunta Anna Sabaté, és

per això que arran de la nova

situació l’eix estratègic de Creu

Roja és la intervenció social i la

lluita contra la pobresa, el qual

ha desplaçat l’anterior princi-

pal objectiu de l’entitat, l’aten-

ció a la gent gran.

Arran de la nova situació, Creu

Roja ha augmentat l’ajuda per

cobrir les necessitats bàsiques

de les persones en situació vul-

nerable i afectades a través de

projectes com: els kits de su-

port social; el programa d’ali-

ments de la Unió Europea; els

projectes adreçats a ajudar les

persones grans en situació vul-

nerable i els orientats donar

suport als infants en situació

de dificultat.

Els voluntaris. Per franges d’e-

dat, destacar que la majoria de

voluntaris estan en la franja de

21 a 30 anys seguits del volun-

taris de 31 a 40 i majors de 65

anys. Cal mencionar que hi ha

més dones voluntàries que ho-

mes.

De tots els programes en els

quals actua Creu Roja Tarrago-

na, el 47% de voluntaris col•la-

bora en l’àrea d’Intervenció So-

cial (lluita contra la pobresa,

gent gran, etc), seguit de l’àrea

de Socors i Emergències 23% i

de Creu Roja Joventut 13%.

Els projectes al Camp de Ta-

rragona i Terres de l’Ebre. Els

projectes que duu a terme

Creu Roja a la nostra demarca-

ció es divideixen en els se-

güents àmbits: pla d’ interven-

ció social – atenció a la gent

gran, afectats VIH, interns cen-

tres penitenciaris i justícia,

infància – joventut, estrangers,

immigrants i refugiats, dones,

persones discapacitades, lluita

contra la pobresa i exclusió so-

cial-; intervenció en socors i

emergències; formació; ocupa-

ció per a col·lectius vulnera-

bles;cooperació internacional;

voluntarietat i participació i

medi ambient.

Arran de la situació actual

s’han incorporat projectes

nous com ara l’ajuda a domicili

complementària pel que fa a la

gent gran; el projecte de reforç

escolar pel que fa a infància –

joventut; treball sexual pel que

fa a dones i els projectes de

lluita contra la pobresa i exclu-

sió social: aliments per a la so-

lidaritat, kits de suport social,

persones sense sostre i pre-

venció de l’exclusió escolar en

temps de crisi.

Creu Roja haaugmentat l’ajuda

per cobrir lesnecessitats

bàsiques

Foto cedida per: Creu Roja


14 I VIU Tarragona

Qui pot ser soci de la Creu

Roja? Qualsevol persona que

vulgui fer una aportació econò-

mica de 50 € aproximadament

a l’any.

I voluntari? Algú de més de 18

anys que pugui destinar 2-3

hores a la setmana durant 1

any a col.laborar en alguns dels

nostres projectes

Com s’explica que en època

de crisi hagi augmentat la

quota de participació dels so-

cis? Hem tingut casos de per-

sones sòcies que per la seva si-

tuació actual, ens han manifes-

tat que no podien col.laborar

econòmicament. D’altra banda,

s’han continuat incrementant

les altes de nous socis i aque-

lles persones que han pogut,

han incrementat les seves

aportacions, fet que ha com-

pensat les baixes que hem tin-

gut. També volem destacar la

solidaritat de les empreses que

estan donant productes propis.

La crisi està agreujant la si-

tuació de les persones. Qui-

nes mesures heu pres al res-

pecte? Per una banda, ens

està arribant directament mol-

ta gent per demanar ajuda de-

gut a la sobrecàrrega dels

equips de Serveis Socials. D’al-

tra banda, tenim identificats

molts dels nostres usuaris i sa-

bem les necessitats que tenen.

Hi ha un canvi en el model d’a-

tenció, ja que fins ara la valora-

ció i derivació la feia Serveis

Socials de l ’administració.

Creu Roja ha hagut de priorit-

zar les actuacions per paliar els

efectes que la crisi econòmica

ha causat a les persones.

I quines són les principals ac-

cions i projectes que heu en-

gegat? Hem intensificat l’en-

trega d’aliments excedents de

la UE i productes de 1a necessi-

tat com ara l’alimentació i hi-

giene infantil i corporal, neteja

de la llar, etc. Hem posat en

marxa una unitat mòbil per

atendre a les persones sense

sostre; facilitat ajudes per a

Ramon GrauPresident de Creu Roja Tarragona

suaris, sinó perquè aquests

presenten múltiples problemà-

tiques difícils d'abastar. Si an-

teriorment ja eren vulnerables,

la crisi ha augmentat aquesta

vulnerabilitat i exclusió social.

Hi ha un nou perfil de gent

que ve a cercar la vostra aju-

da? Són persones entre 30 i

40 anys amb fills on un o els

dos membres de la parel la

s’han quedat a l’atur i sense

prestacions. També són famí-

lies autòctones i que fins ara

treballaven. Moltes vegades

desconeixen com accedir a

Serveis Socials i les presta-

cions que poden rebre, ja que

fins ara no necessitaven ajuda.

En el nostre cas no hem trobat

un canvi de perfil ja que seguim

atenent al mateix col • lectiu, el

que passa és que la seva situa-

ció s'ha vist agreujada per la

pèrdua d'ocupació i / o habi-

tatge, deteriorament de la sa-

lut, reducció d'ingressos, etc.

Aquesta situació fa desestruc-

turar un entorn familiar que ja

estava debilitat, afectant nota-

blement a les persones a cà-

rrec d'aquests usuaris.

La societat està consciencia-

da a l’hora d’ajudar? Creiem

que si. Per exemple, ens ha

sorprès que molts treballadors,

voluntàriament, van recollir ali-

ments i joguines als seus cen-

tres de treball per Nadal.

material escolar, vestuari es-

portiu i beques de menjador

per a infants, ajudant-los tam-

bé a fer els deures escolars.

Hem reforçat els dispositius

d’atenció per a capacitar a les

persones en atur i ajudar-les en

la recerca de feina.

En algun moment us heu sen-

tit desbordats? Si, ja que les

demandes que rebem són de

tot tipus i a vegades els recur-

sos que tenim són limitats. La

sensació de desbordament no

ve donada per l'increment d'u-La situació dels qui

atenem s’ha vistagreujada per la

pèrdua d’ocupaciói/o habitatge



Quin balanç fa de l’any 2012?

L’any 2012 ha estat el primer

any sencer d’aquest mandat

corporatiu, un any en el qual

les prioritats del mandat i les

prioritats cap als ajuntaments

han estat clarament molt im-

portants. Aquest any, el pla

d’actuació municipal que s’ha

lliurat als ajuntaments junta-

ment amb el quadrienni totalit-

zarà -entre 2012 i els 4 anys

propers- 61 milions d’euros a

favor dels nostres ajunta-

ments. Aquesta és la xifra més

alta que mai s’ha posat a dis-

posició dels ajuntaments en un

marc de crisi econòmica i difi-

cultats pressupostàries. Són

molts diners per als 184 muni-

cipis del nostre territori, i a qui

beneficiarà més és als petits i

mitjans. Aquest 2012 és quan

s’han concretat de manera di-

recta aquestes polítiques i ara

aquestes quantitats econòmi-

ques veuran el seu recorregut.

Això ha estat possible gràcies a

la reducció de despeses en al-

tres àmbits tals com reduir or-

ganismes autònoms de la prò-

pia institució, prioritzar despe-

sa a favor d’ajuntaments i no

altres coses que no van en

aquesta direcció. Aquest esforç

ha comportat que sense rebre

més diners d’aportacions ex-

ternes, se’n pugui donar més

que mai als ajuntaments.

Quins projectes duts a terme

per la Diputació ens destaca-

ria de l’any 2012? Es va apro-

var la compra d’un nou edifici

per a la Diputació que serà la

implantació definitiva dels ser-

veis de BASE i suposarà també

el tancament de 15 espais on

està distribuïda l’organització

de la Diputació, un tancament

amb el qual s’estalviaran uns

costos importants. El 2012 ha

estat un any en el qual els nos-

tres centres de formació han

vist com no se’ls reduïen les

aportacions. També s’ha culmi-

nat el recorregut més impor-

tant de les obres de la Tarraco

Arena Plaça. En definitiva, ha

estat un any de moltíssima ac-

tivitat: molta col·laboració amb

ajuntaments, operacions de

patrimoni importants, cura en

el dia a dia i una mirada perma-

nent sobre el pla estratègic que

fa possible conciliar la cura pel

dia a dia amb les polítiques a

mitjà i curt termini que ens

permetin sortir de la crisi.

Què creu que ens depara

aquest any en termes econò-

mics? Els experts diuen que al

segon semestre hi haurà algun

signe de millora, però penso

que no serà massa diferent al

2012. La situació la comença-

rem a superar quan el ciutadà

de peu trobi feina, vegi que les

botigues estan més plenes,

que les coses avancen d’una

altra manera..., quan la gent re-

cuperi un cert to vital expansiu

i no espantadís... Personal-

ment, penso que se seguirà

exigint un sacrifici important

per part de la societat i de les

administracions. Serà un any

que ens servirà per consolidar

el canvi de paradigma de tan-

tes coses que havíem fet mala-

ment i que hem de fer d’una al-

tra manera.

Quins mecanismes creu que

s’han d’impulsar a la demar-

cació al llarg del 2013 per mi-

llorar la situació econòmica i

social local? En aquest sentit,

el que estem fent des de la Di-

putació és reduir estructura de

l’administració innecessària o

prescindible, fer que l’adminis-

tració sigui el menys pesant i

més àgil possible per ser efec-

tiva de cara als objectius mar-

cats, crear mecanismes d’e-

ficàcia i eficiència com ara l’ad-

ministració electrònica, marcar

un full de ruta clar on estiguin

ben definides les necessitats,

dotar dels instruments hu-

mans necessaris perquè sigui

possible i tenir una dimensió

protectora de les persones i fa-

mílies que més ho necessiten.

La Diputació va aprovar un

pressupost pel 2013 de 141

milions d’euros, un 15% més

que l’any passat. A què es

deu, aquest increment? L’Es-

tat ha fet aportacions supe-

riors que en anys anteriors.

Aquestes no les hem aplicat to-

tes a despesa directa perquè

temem que d’aquí uns mesos

l’estat ens notifiqui que no

s’han complert les seves ex-

pectatives d’ingressos i ens re-

tirin part dels diners. Com que

hi tenim experiència, no hem

creat despesa nova per gastar-

los, sinó que l’hem destinat a

despesa prevista i d’aquesta

manera, si ens fallessin, tindrí-

em recursos alternatius.

Com es distribueix, el pressu-

post? Quines són les partides

més destacades? És un pres-

supost prudent i important pel

volum, fins a 141 milions d’eu-

ros amb orientació municipa-

lista. La prioritat són els ajun-

taments, amb 61 milions d’eu-

ros, a més dels ajuts que arri-

ben a través del servei SAM,

cultura, enginyeria, arquitectu-

ra,.. i la col·laboració no només

és econòmica. És un pressu-

post audaç perquè té progra-

mes d’ajuda als municipis i fa

aquest pla d’actuació més gran

que mai; valent perquè els

ajuntaments vagin ben servits;

rigorós perquè respecta el Pla

Estratègic de la Diputació;

compromès amb la realitat so-

cial del moment perquè crea

mecanismes de protecció a les

persones que més malament

ho passen, fomenta ocupació

amb plans d’ocupació directes

de caràcter comarcal i s’ocupa

de temes de salut pública pel

que fa a competències munici-

pals que els ajuntaments no

poden atendre. També impulsa

un aspecte estratègic de la Di-

putació que és el món del co-

neixement, això ho fem en

col·laboració amb la URV, i la

nostra aportació s’enfila fins a

750.000€. Això demostra la

nostra aposta pel coneixe-

ment, per la superació de la

crisi i per això no escatimem

cap esforç sinó que incremen-

tem les nostres aportacions.

És un pressupost lleial amb les

institucions amb les quals coo-

President de la Diputació de Tarragona des de l’any 2007 i alcalde de Vila-seca des del1993. Conseller nacional de CDC des del 2003, va ser diputat al Parlament de la Catalunyaen la 7a i 9a legislatura

Josep PobletPresident de la Diputació de Tarragona

La prioritat delnostre pressupost -

que arriba als 141milions d’euros- són

els ajuntaments

ENTREVISTA CIUTAT



pera, amb el Govern de la Ge-

neralitat, amb el Pla d’Obres i

Serveis, i és garantia de mante-

niment dels recursos en els

nostres centres educatius. Està

centrat en directrius d’eficàcia i

eficiència d’acord amb els cri-

teris d’excel·lència.

Tenint en compte el moment

actual que estem travessant,

en quin punt es troba el sec-

tor turístic? El sector turístic

no està en crisi, el que no vol

dir que hàgim de fer triomfalis-

me; sinó que és un àmbit que

no està en recessió, sinó en ex-

pansió. Això ho veiem en suc-

cessives inversions al nostre

entorn dels agents econòmics

turístics del territori com en el

flux de visitants als centres tu-

rístics, localitats, platges... Te-

nim molts indicadors que ho

avalen. És un sector que ha

d’estar molt atent a les cir-

cumstàncies canviants, que no

ha d’afluixar en la promoció i

projecció del territori al món, ni

en la política d’inversions per la

millora d’infraestructures i

equipaments turístics, ni en el

turisme d’interior, ni en l’enotu-

risme o agroturisme... i que ha

d’estar molt a prop dels mer-

cats d’origen dels nostres visi-

tants. Tot això, ho hem de fer

amb la seguretat que estem

apostant per un sector que

està fent de “xarxa de salva-

ment” de la nostra economia

perquè crea ocupació i està te-

nint un comportament amb

signes positius.

Quin és el panorama actual al

qual s’enfronten les diputa-

cions? El mateix de sempre:

servir bé al territori, a les per-

sones i als municipis. Si hi ha

canvis legislatius -per part del

govern central o català- que

ens obliguen a processos d’a-

daptació ho farem, però això

no desdibuixarà mai la raó de

la nostra existència: som món

local, en som la cúspide, som

els aliats naturals de les co-

De més a prop...

El principal tret del seu caràcter? La capacitat de treball

I el principal defecte? La meticulositat

El que més valora de les persones... la sinceritat

I el que menys li agrada... la hipocresia

El millor consell que li han donat mai... no en rebo gaires

De petit volia ser... aviador

I què s’imagina fent quan ja no sigui president de la

Diputació? De pagès

Un llibre? “Gora” de Rabindranath Tagore

Una cançó? “Un altre dia al paradís” de Phil Collins

Una pel·lícula? “Reds” de Warren Beatty

Un dels paisatges que més li agrada de la demarcació...

determinats punts dels meandres del riu Ebre

No pot sortir de casa sense... les claus

marques i municipis i aquest

paper el seguirem fent. Ens po-

drem dir d’una altra manera en

funció del procés legislatiu,

però la raó de ser, serà la ma-

teixa: treballar a favor del terri-

tori. Aquesta garantia, els 141

milions d’euros d’enguany que

aniran en benefici del territori,

és diner que anirà directament

als ajuntaments. No és la pri-

mera vegada que les diputa-

cions ens hem d’adaptar als

temps i ho seguirem fent.

Fa poc es va aprovar el Pla di-

rector dels Jocs Mediterranis.

Quin és el paper de la Diputa-

ció? És molt important, princi-

palment perquè l’equipament

insígnia és la Tarraco Arena

Plaça, un espai amb unes altís-

simes capacitats. També per-

què des de l’origen hem sigut

vetlladors permanents econò-

micament i institucionalment

perquè aquesta candidatura

reeixís i s’aconseguís. A la ve-

gada, la Diputació forma part

de l’organització dels Jocs i, en

aquest procés, n’ haurem d’as-

sumir més compromisos que

encara no estan concretats.

Probablement haurem d’ajudar

a la dotzena de municipis de la

demarcació que esdevindran

subseus i també ajudarem a la

millor promoció de la nostra

imatge a través del Patronat de

Turisme, entre altres accions.

El sector turístic noestà en crisi: estàfent de xarxa desalvament de la

nostra economia

ENTREVISTA CIUTAT


A La Part Alta, el barri que ocu-

pa l’espai de l’antiga ciutat me-

dieval, s’hi respira història. I és

que Tarragona és una ciutat

amb una història mil·lenària.

L’antiga Tàrraco, fundada pels

romans, va ser una de les ciu-

tats més importants de la Me-

diterrània.

La Part Alta, el casc antic -par-

cialment rodejat per la muralla

romana- és l’escenari de la ma-

jor part del patrimoni històric

de la ciutat i dels equipaments

museogràfics més importants.

Passejar-hi pels carrers és ser

testimoni de la història, no en

va el barri acull monuments

declarats patrimoni de la Hu-

manitat per la Unesco l’any

2000 i que formen part del

conjunt de Tàrraco: la Muralla -

construïda en època romana i

de la qual encara se’n conserva

un quilòmetre-; el Fòrum, el

Circ, l’Amfiteatre...

Però no només hi trobem mo-

numents romans, també un

important passat medieval.

A la Part Alta hi viuen unes

4.250 persones aproximada-

ment, de les quals vora del

40% és població gran.

És un barri amb un alt teixit as-

sociatiu - un exemple en són

les 5 associacions de veïns que

És l’escenari de la major part del patrimoni de la ciutat i dels equipaments museogràficsmés importants. Els seus veïns i veïnes se senten orgullosos de viure en un dels barris mésemblemàtics de la ciutat

La Part AltaUn barri amb més de 2000 anys d’història

LA PART ALTA CIUTAT


hi conviuen- amb un gran nom-

bre d’entitats que dónen vida al

barri.

Els seus veïns i veïnes - tant els

de tota la vida com els nouvin-

guts - se senten orgullosos de

viure en un dels barris més em-

blemàtics i amb més pes histò-

ric i social de la ciutat. La majo-

ria coincideixen en què és un

barri amb aires de poble on tot-

hom es coneix. Tot i així, la-

menten alguns dels desavan-

tatges que comporta viure en

un casc antic: manca d’aparca-

ments, d’alguns equipaments,

edificis deteriorats, barreres

arquitectòniques...

A continuació us convidem a

conèixer una mica més d’aprop

aquest barri de la mà dels seus

veïns i veïnes- representats en

part per presidents d’algunes

Associacions de Veïns-; de la

consellera del barri -Begoña

Floria-; de la gent que hi treba-

lla; d’ entitats i associacions

que hi conviuen, com el Con-

servatori de Música o les colles

castelleres, etc. Us oferim

doncs, un passeig pel “pulmó

històric” de la ciutat.




LA PART ALTA CIUTAT

Com veu el barri? Ara mateix

bastant bé, s’ha recuperat

força. Encara cal rehabilitar

moltes coses, però la cara ex-

terior es veu bastant bé.

Quins dels projectes que s’hi

han dut a terme veu més re-

llevants? L’equilibri entre l’anti-

guitat i la modernitat que in-

clou preservar el patrimoni

sense oblidar els seveis bàsics.

El que conserva el barri té

2.200 anys d’història i s’ha

aconseguit preservar-ho molt

bé.

Què creu que hi falta? Intensi-

ficar més el manteniment de

molts edificis i cases.

Des que va arribar al barri, en

què ha canviat? Els barris els

canvien les persones, i a la Part

Alta s’hi ha recuperat la imatge

i el color de la part antiga.

Abans el barri es veia insegur,

però ara hi ha una convivència

bastant bona i la delinqüència

ha baixat.

I què és el que més li agrada?

La Part Alta sembla que sigui

un món diferent de Tarragona

...és una zona on s’hi respira

molta tranquil·litat. No es pot

marxar del barri sense conèi-

xer la història de la ciutat.

Antonio LópezPresident de l’A.V. del carrer de la Merceria i voltantsdes de fa 14 anys. Del barri, destaca l’equilibri entrel’antiguitat i la modernitat

Com veu el barri? Ha millorat

molt des de fa temps. Amb el

Pla Integral de la Part Alta

s’han arreglat molts carrers i

moltes façanes, ara ja tenim re-

collida selectiva, antenes de wi-

fi, però és un barri maltractat.

Som el buc insígnia, l’aparador

de tothom que ve aquí, i crec

que no se li fa el cas que se li

hauria de fer.

Quines mancances té?Al barri

hi ha força gent gran i ens tro-

bem que no tenim serveis de

dia per a ells -un local on poder

anar- així com també hi ha te-

mes de mobilitat que s’han de

resoldre, ja que hi ha moltes

cases sense ascensor. També

hi ha molta gent que es queixa

del soroll de bars i terrasses...

Quins projectes creu que s’hi

haurien de dur a terme ?

S’hauria d’arreglar el tema dels

edificis abandonats, millorar la

neteja i recollida d’escombra-

ries i controlar més la circula-

ció de vehicles.

Manel RoviraDe la Part Alta i president de l’A.V. de la Part Alta desde fa 7 anys. Creu que al barri s’hauria de solucionarel tema dels edificis abandonats

Com veu el barri? Cada dia

està millor i més digne, però no

tenim casal d’avis. Ho hem de-

manat i ens han proposat anar

al Centre Cívic, però allí nor-

malment s’hi fan moltes activi-

tats, i no disposem d’una sala

lliure. Ara també ens trobem

que no hi ha diners, i això atura

molts projectes. També hi tro-

bo a faltar botigues de primera

necessitat i més espais d’apar-

cament, perquè molta gent es

posa als aparcaments dels

veïns .

Quins creu que són els pro-

jectes més importants que

s’hi han fet? El Pla Integral de

la Part Alta, amb el qual s’han

restaurat moltes façanes i

s’han fet carrers nous com ara

el de la Nau, el carrer de l’Enra-

jolat, s’han guarnit places...

Què és el que més li agrada?

M’agrada tot, jo he nascut aquí.

El veig molt bonic tot i que ha

canviat molt pel que fa a les

botigues i el tracte amb la gent,

i és que abans es vivia més al

carrer, ara la gent es tanca més

a casa.

Francesc GarcíaDel barri de tota la vida, és president de l’ A.V. CascAntic i Voltants des de fa 3 anys. Considera que albarri li falta un casal d’avis i botigues de 1a necessitat



Com veu el barri de la Part Al-

ta i la seva gent? El veig un ba-

rri singular amb una identitat

molt forta, amb història i amb

un sentiment de barri més alt

que en d’altres de la ciutat de

Tarragona. La transformació

urbanística va portar-hi nous

veïns, gent nouvinguda que

conviu amb els del barri“de to-

ta la vida”.

Com convenceria algú perquè

hi anés a viure? El barri té un

encant especial. No hi dormo

però sempre l’he viscut molt, el

conec molt bé i el gaudeixo. A

algú el convenceria des del

punt de vista que és un barri

que compta amb el millor de la

ciutat. Té dificultats atès que

és un barri històric, però hi pe-

sen molt més les coses bones.

Quin és la seva relació amb

els veïns i veïnes de la Part Al-

ta? Molt propera, gent amb qui

és fàcil poder trobar-se i conèi-

xer-se. Són gent molt participa-

tiva i associativa amb qui man-

tinc una relació agradable.

Quin és el seu racó preferit

del barri? En tinc molts perquè

el barri m’agrada molt: la plaça

del Pallol; la plaça del Fòrum; la

Catedral; el Seminari...hi ha es-

pais preciosos.

Quins són els últims projec-

tes més importants que s’hi

han dut a terme? El Pla Inte-

gral de la Part Alta (PIPA) és

l’acció més important que s’hi

ha fet i que està significant

transformacions a diferents ni-

vells com ara l’arranjament del

carrer Enrajolat, les subven-

cions per a la rehabilitació de

façanes, les accions de suport

a la gent gran...és un pla que

encara està en vigor i que ha

impulsat la dinamització de les

associacions de comerciants

per a reanimar el teixit comer-

cial. Ha estat una eina molt im-

portant per al barri.

I els que estan previstos? En-

cara hi ha projectes del PIPA,

per exemple, fa poc van co-

mençar les obres al carrer Trin-

quet Vell i carrer Sant Domè-

nech per recuperar espais per

als vianants. També s’està ti-

rant endavant l’Hotel Ca l’Ar-

diaca.

Què creu que li falta al barri?

Al barri tenim un problema

amb la recollida selectiva. S’ha

millorat molt amb la neteja dels

carrers, però ara cal resoldre la

recollida selectiva i això, des

del meu punt de vista, reque-

reix una reflexió entre tots: de

l’Ajuntament i també veïns i

veïnes, per actuar amb el mà-

xim civisme. De fet, ja s’ha es-

tudiat com millorar-ho, però

falta posar-ho en acció. Una al-

tra cosa que hi trobo a faltar és

la manca d’espais de consens

general. Hi ha molts interessos

diferents al barri i, des del meu

punt de vista, falta més cohe-

sió entre la societat civil pel

que fa als objectius comuns.

I un casal d’avis? La Part Alta

en té de propers que no són

pròpiament del barri però que

hi cauen a prop, com el que hi

ha darrere del Teatre Metropol.

Si parlem d’equipaments,

abans apostaria per un de co-

munitari polivalent que no pas

un d’específic per a la gent

gran. És a dir, un espai pensat

per a tots els veïns i veïnes del

barri, avis, però també joves.

Els veïns consideren que hi ha

un gran nombre d’edificis

abandonats al barri, està pre-

vist prendre alguna mesura al

respecte? Vam fer un Ban fa

uns mesos recordant als pro-

pietaris l’obligació que tenen

de mantenir els seus edificis en

bon estat, ja que tenir cura d’a-

quests immobles és la seva

responsabilitat.

Algú que vingui a la Part Alta

no pot marxar sense...passar

pel mercat de la Plaça del Fò-

rum un dissabte al matí, visitar

el Museu d’Història i sense

passejar-se pels carrers.

Begoña Floria és Tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Llicències, Mobilitat i Cooperació. Ésregidora i portaveu del Grup Municipal Socialista des del 2007 i va ser la responsable deComunicació, Participació i Societat de la Informació fins el 2011

El barri, tot i que tédificultats atès queés històric, comptaamb el millor de la

ciutat

Begoña FloriaTinenta d’Alcalde iconsellera del barride la Part Alta

LA PART ALTA CIUTAT


26 I VIU Tarragona

Què representa el Conserva-

tori per a la ciutat? Un lloc on

s’ensenya música i d’on surt

una xarxa d’afeccionats i pro-

fessionals que nodreixen les or-

questres, bandes, cors i cen-

tres de música. Si mirem les

escoles i els conservatoris de la

demarcació, molts dels profes-

sors són exalumnes del nostre

centre. Per altra banda, el Con-

servatori ofereix concerts i ac-

tivitats obertes a la ciutat i ac-

cessibles a un públic divers.

De quins projectes duts a ter-

me es sent més orgullosa des

que és directora? De molts.

Començant per la consolidació

de les formacions instrumen-

tals i vocals com l’Orquestra

Simfònica; l’Orquestra de Cam-

bra; la Banda de Grau profes-

sional; els grups de percussió,

de metalls, de guitarres, els

cors, etc. El fet de tocar en

grup des de petits motiva i de-

senvolupa les capacitats so-

cials i musicals dels alumnes i

ens permet tenir com a centre

unes formacions que poden in-

terpretar un programa de ni-

vell. D’altra banda, hi ha una

sèrie de projectes rellevants

que ja tenen una història de

més de 10 anys: el Festival In-

ternacional de Música i les

colònies de Vent Fusta; el XI

Circuit Guitarrístic; la Mostra

de Joves Guitarristes o Pianis-

tes i el muntatge de l’aula de

cant. En la vessant de gestió,

estem orgullosos de ser el pri-

mer i únic conservatori de Ca-

talunya que ha obtingut el cer-

tificat de la ISO 9001. Actual-

ment estem treballant en el

model d’excel•lència EFQM per

seguir en la línia de millora con-

tínua de la Diputació.

I quins són els que tenen en-

tre mans a curt termini? Hem

engegat una sèrie de concerts

socials-humanitaris perquè

creiem que la solidaritat és un

dels valors que els joves mú-

sics han de tenir. Aquest curs

hem participat en dos concerts

per a la Marató. També tenim

intercanvis amb diferents con-

servatoris i escoles de música,

trobades de saxos, clarinet... i

una sèrie de concerts on aco-

llim a exalumnes que estan fi-

nalitzant els estudis superiors.

Cal mencionar un nou projecte

en què s’està treballant i que es

diu “El Rei del Vent“, un conte

musical amb argument i músi-

ca de professors i interpretat

per tot el departament de vent

del centre. Està previst poder-

lo estrenar al maig.

Us agrada estar ubicats al ba-

rri de la Part Alta? Sí, estem

en un dels carrers més em-

blemàtics per on passa molta

gent. Tot i que les instal•lacions

se’ns queden petites, la casa

Montoliu és un edifici senyorial

que dóna un caliu especial al

centre.

Quina és la vostra connexió

amb el barri? La nostra relació

és d’integració. Ens agrada que

se senti música des del carrer i

aprofitem el Festival Interna-

cional de Música per fer la

Inauguració en algun espai de

la Part Alta amb espectacles

Nascuda a Saragossa, va realitzar els estudis de Magisteri i els estudis superiors de Piano iCambra a Tarragona i Barcelona. Actualment compagina la docència amb la direcció delcentre. Va ser-ne cap d’estudis i ara n’és directora des de fa 13 anys

Al Conservatoricreiem que els jovesmúsics han de tenir

el valor de lasolidaritat

LA PART ALTA CIUTAT

Marta Sardaña, Directora del Conservatoride Música

oberts a tothom. Pares, mares,

alumnes i professors també

gaudim dels avantatges d’estar

al barri en els moments d’es-

barjo.

Què és el que més us agrada?

La tranquil•litat i l’entorn patri-

monial començant per la prò-

pia Casa Montoliu. Surts del

conservatori i pots visitar els

monuments i espais històrics

que tenim al voltant.

I quines mancances li trobeu?

El que més ens ha afectat és el

control del mal estat d’alguns

immobles i el perill que supo-

sen. El projecte que creiem

més urgent és la reparació de

l’entrada al conservatori per-

què recuperi el seu aspecte

d’edifici emblemàtic.


VIU Tarragona I 27

Què es pot estudiar al Con-

servatori de Música de Tarra-

gona? Al nostre centre s’ini-

cien els estudis de música a l’e-

dat de 6 anys. En el primer

curs es fa un contacte directe

amb la música, i al següent l’a-

lumne comença les classes in-

dividuals d’instrument. S’im-

parteixen dos blocs diferen-

ciats d’estudis: nivell elemen-

tal -coincidint amb els estudis

de Primària- i Grau Professio-

nal. Per accedir al Grau cal fer

una prova d’accés on els alum-

nes han de demostrar les se-

ves capacitats tant en llenguat-

ge musical com d’instrument.

Al finalitzar els sis cursos de

Grau Professional obtindrà el

títol professional de música en

l’especialitat escollida. Al mar-

ge de l’ensenyament reglat,

també s’ofereixen classes indi-

viduals de cant per preparar

l’accés a Grau.

Quines són les especialitats

al Conservatori? Aquí es pot

estudiar piano, guitarra i la ma-

jor part dels instruments inte-

grants de l’orquestra i la ban-

da: violí, viola, violoncel, con-

trabaix, oboè, clarinet, fagot,

flauta travessera, saxo, trom-

peta, trombó, trompa, tuba,

bombardí, percussió. Som, a

més, un dels pocs centres on

s’imparteix l’especialitat d’or-

gue. A partir de Grau, un cop

els alumnes tenen la veu for-

mada, també es pot estudiar

l’especialitat de cant.

Amb quants professors i

alumnes compta el centre?

Actualment compta amb 313

alumnes d’escola i 183 de Grau

Professional i amb una plantilla

de 40 professors.

Quin és el perfil de l’alum-

ne/a del Conservatori? Hi ha

dos perfils bastant diferenciats

entre escola i Grau.A l’escola,

és generalment la família la

que decideix inscriure el seu

fill/a al centre perquè aprengui

i gaudeixi de la música, perquè

l’ajudi en la seva educació glo-

bal. L’estudi d’un instrument

implica disciplina, dedicació,

organització... i això és el que la

major part de pares cerquen

per al seu fill/a. A grau profes-

Titulada en Magisteri musical, superior deLlenguatge musical i de piano. També ésprofessora de Llenguatge musical

Mercè IglesiasCap d’estudis de l’escoladel Conservatori

sional, l’alumne és més cons-

cient del paper que la música

representa en la seva vida. La

major part tenen com a objec-

tiu finalitzar el grau professio-

nal i alguns d’aquestos conti-

nuaran amb estudis superiors.

N’hi ha molts de la Part Alta?

Tenim alumnes de tot Tarrago-

na, tant del centre com de ba-

rris o pobles de les rodalies. Tot

i així, el major nombre d’alum-

nat pertany a escoles del vol-

tant. Un 10% d’aquests viu a la

Part alta.

Més enllà del marc educatiu,

quines activitats organitza

l’entitat? Les activitats que es

realitzen al llarg del curs són

molt nombroses. Gaudim d’un

professorat molt implicat en la

seva feina, tant dins com fora

de l’aula. A banda de tots els

cursos o tallers de formació

per l’alumnat (master-classes,

estades de treball, intercan-

vis...) també es programen tot

tipus d’activitats que apropin

aquest art a la ciutat orienta-

des als més petits; a les famí-

lies i per al públic en general.

LA PART ALTA CIUTAT

El Conservatoricompta amb 313

alumnes d’escola i183 de GrauProfessional


Març-Abril 2013

LA PART ALTA CIUTAT

Com has vist canviar el barri

des que vas obrir el restau-

rant? El barri ha canviat molt.

A principis de la dècada dels

90 va començar a millorar, so-

bretot a nivell social. Hi ha aju-

dat també la recuperació de

les restes romanes, l’arranja-

ment del carrer Major, del ca-

rrer la Nau...Aquests canvis fí-

sics van propiciar que els ma-

teixos tarragonins no donessin

l’esquena al barri. D’altra ban-

da, les festes Majors de la ciu-

tat també l i han donat una

gran empenta al barri, ja que

va ser aquí mateix a la Part Alta

on es van començar a organit-

zar les activitats que l’han fet

proliferar. Aquí he de dir que el

sector de la restauració també

hi ha ajudat...en definitiva, han

estat una suma de factors.

Després, a part ir de l ’any

2000, va començar la prolife-

ració dels bars i restaurants.

Com veus el barri? És un barri

que m’agrada molt. Podria mi-

llorar el tema de la neteja i

també dels pàrkings i la circu-

lació, que és la gran assignatu-

ra pendent per aconseguir que

vingui més gent al barri.

Què hi trobem, al Quim i Qui-

ma? Al Quim i Quima apostem

per la qualitat i el preu. Fem

cuina d’aquí, mediterrània,

propera, de temporada. Som

un restaurant que ens hem

anat adaptant en funció dels

temps, vam començar amb

una cuina jove per a gent jove

i, a la llarga, les coses han anat

canviant...abans hi havia més

gent treballant i fent vida diària

al barri i, com que això ha can-

viat, ara ens dediquem més a

fer tapes i montaditos.

ARPA: l’Associació gastronòmica

Quins són els requisits per

formar part de l’Associació?

Els restaurants que formen

part de l’ARPA han d’oferir una

carta de qualitat i compromís

amb la gastronomia, ser de la

Part Alta i tenir el producte Es-

trella Damm, patrocinador

nostre.

Quins avantatges tenen els

restaurants que en formen

part? Principalment, participar

en accions que si no fossin de

l’Associació no podrien, i tam-

bé comptar amb el material de

l’Associació a l’hora d’organit-

zar esdeveniments de gran en-

vergadura.

Quines activitats organitzeu?

Participem a les accions que

s’organitzen des de Tarragona

Gastronòmica organitzant les

“Jornades del peix blau”. Pel

que fa a les pròpiament nos-

tres, enguany hem dut a terme

la segona edició de “somriu a

la crisi” on hi participen els 18

restaurants i 11 cellers. Els res-

taurants retallen a meitat de

preu la seva oferta gastronòmi-

ca i també regalen una ampolla

de vi per cada ampolla que de-

manen els clients.

Una altra és el “sopar sota els

focs”. Durant les nits dels focs,

anem al passeig de les palme-

res i cada restaurant hi munta

un estand i fa 5 plats – 5 ra-

cions de les seves cartes- pel

preu de 5 euros cadascuna. A

més amés, ho acompanyem

d’un servei chill-out, d’actua-

cions de teatre per a nens,etc.

També participem al concurs

de castells proporcionant en-

trepans i begudes; participem

a la iniciativa de “l’espineta

amb caragolins” i els “arrossos

de diumenge” per les festes de

Santa Tecla; etc.

Amb la crisi s’han donat de

baixa alguns restaurants? No,

al contrari, se n’han adherit

més. Són temps en els quals la

gent se n’adona que cal suport

i treball en comú.

Com veus el barri? M’agrada

perquè s’hi respira la història,

la Part Alta és un òrgan viu i la-

tent de la ciutat. M’agrada es-

pecialment el fet que sigui un

barri bohemi amb molts artis-

tes – d’aquí el fet que el restau-

rant es digui “Taller de cuina”-;

el mercat de la plaça del Fò-

rum, que sigui un barri on tot-

hom es coneix i on pot passar-

hi qualsevol cosa. D’altra ban-

da, crec que és un barri on s’hi

hauria de millorar el tema de

l’aparcament i de les escom-

braries.

L’Associació de Restaurants de la Part Alta integra 18 establiments i va néixer per unificaresforços i impulsar la gastronomia del barri. Entre d’altres activitats, organitzen l’edició“somriu a la crisi” i “sopar sota els focs”. Óscar García n’és el president.

Francesc Lledó, Propietari del restaurantQuim Quima


30 I VIU Tarragona

LA PART ALTA CIUTAT

La Colla de Castellers Xiquets

de Tarragona va néixer l’any

1970 com a conseqüència de la

fusió de les dues agrupacions

existents aleshores. Des de lla-

vors, s’ha consolidat com una

de les deu millors agrupacions

de Catalunya. Aquests es-

forços han estat reconeguts :

l’any 1977 l’Ajuntament de Ta-

rragona li va atorgar la Medalla

de Plata de la ciutat; l ’any

2000, en motiu del 30è aniver-

sari, onze castellers de la colla

van ser reconeguts com a te-

clers d’honor per l’Ajuntament

de Tarragona i, un any després,

la Generalitat els atorgava la

Creu de Sant Jordi.

Els Xiquets llueixen una camisa

a ratlles blanques i vermelles.

És per aquest motiu que són

coneguts arreu pel seu sobre-

nom, els matalassers.

A Viu Tarragona entrevistem al

seu cap de colla, el Roger Peiró.

Quin és el paper fonamental

del cap de colla? La meva

aportació passa per dibuixar el

camí i intentar facilitar escena-

ris per aconseguir els reptes.

Quins trets ha de tenir? En-

tenc que hi ha mil maneres

d’enfrontar el càrrec. Jo crec

que cal una mentalitat forta,

dosis de practicitat i estar

sempre obert a escoltar opi-

nions.

Ser casteller es porta a la

sang? Què et va portar a ser-

ho?No hi ha una única manera

ni edat per arribar als castells.

Jo vaig entrar a la colla d’ado-

lescent, m’atreien molt les rat-

lles de la camisa dels Xiquets.

Com es forma un bon equip?

Estimulant l’individu i fomen-

tant la unitat del grup. Cal sa-

crifici i treball col•lectiu, com-

partir hores de feina i buscar

reptes en comú. No és una re-

cepta senzilla.

De quines actuacions de la

temporada passada us sentiu

més orgullosos? El 2012 ha

estat un bon any, destacaria

moltes petites passes enda-

vant. Crec que la colla que som

avui és molt més forta que un

parell de temporades enrere.

I de les que teniu previstes,

quines ens destacaríeu? Ser

casteller a Tarragona porta

molt implícit esperar els dies

de festa gran. La plaça de les

Cols per Sant Magí i la de la

Font per Santa Tecla mai mar-

xen de la ment i sempre són a

l’horitzó.

Quines altres activitats orga-

nitza la colla a banda de la

castellera? Com a entitat amb

vocació social sempre inten-

tem buscar un punt lúdic pa-

ral·lel a la feina ordinària. Això

es tradueix en activitats festi-

ves, recreatives i esportives.

Quants nens i nenes formen

part de la canalla de la colla?

N’hi ha molts de la Part Alta.

L’equip de canalla el formen

una vintena de nens. Per proxi-

mitat i lligams sempre hem tin-

gut nens que viuen prop de la

seu de la colla, és part de l’en-

cant.

Què és el que més us agrada

d’estar ubicats a la Part

Alta?La connexió amb la ciu-

tat; tenir la colla a la Part Alta

implica ser prop de les coses

importants que es couen a Ta-

rragona. El sentiment que la

colla té per l’enclau on està ubi-

cada és fa difícil d’expressar

però es percep rapidíssima-

ment.

I del barri?La Part Alta respira

història per tot arrreu. Ser del

barri signifca pertànyer a la tra-

dició genuïna, a la identitat ta-

rragonina.

I què li trobeu a faltar? Bàsi-

cament problemes relatius a la

logística. Accessos i aparca-

ments sovint semblen qües-

tions perdudes al barri.

Peiró té 29 anys i ha viscut a la Part Alta. Enguany ha començat la seva 4a temporada alcapdavant de la part tècnica de l’entitat, on també hi ha un germà seu. Va entrar a la collad’adolescent “perquè li atreien les ratlles de la camisa dels Xiquets”

Roger Peiró,Cap de Colla Xiquets de Tarragona

Un bon equip esforma estimulant

l’individu ifomentant la unitat

de grup



La Colla Jove Xiquets de Tarra-

gona es va crear l'any 1979 fruit

de les ganes d’un conjunt de jo-

ves per recuperar les tradi-

cions de la ciutat. Al novembre

de 1979 la colla va fer la seva

primera actuació a Cornudella

de Montsant. A l’octubre, la

Diada de l’Esperidió va ser l’es-

cenari on la Colla va acomiadar

la millor temporada amb el 1r

5d8a carregat de la seva tra-

jectòria. El color de la seva ca-

misa és el morat.

En quin moment es troba, ac-

tualment, la colla? En un molt

bon moment, tant en l’aspecte

casteller, on hem portat a ter-

me la millor temporada de la

nostre història, com a nivell so-

cial, ja que per quantitat i quali-

tat de la gent que activament hi

formem part dona molt bona

esperança al futur de l’entitat.

De quines actuacions de la

temporada passada us sentiu

més orgullosos? N’hi ha và-

ries, diades com el Quadre de

Santa Rosalia de Torredemba-

rra, en que fem dos castells de

nou (mai ho havíem fet abans

de l’agost). El retorn a la Diada

de Sant Fèlix a Vilafranca, en

que ens ressituem per encarar

un gran final de temporada. La

Diada de Festa Major de Santa

Tecla on fem els millors regis-

tres amb colles de màxim nivell

al voltant, descarregant el 1r

9de8 i tornant a carregar el

Grau és president de la Colla des de fa dosanys. Assegura que la Colla es troba en unmolt bon moment casteller i social

Albert GrauPresident de la Colla Jovede Tarragona

5de9f, junt amb el 3de9f, i la

més valorada de les actuacions

del 2012 i fins avui, com és la

de les Fires de Sta Teresa del

Vendrell.

I de les que teniu previstes,

quines ens destacaríeu? A

part de les anomenades, la Dia-

da de la Festa Major de Vilano-

va, per la Mare de Déu de les

Neus, i sobretot, la Festa Major

del Catllar, una Plaça que ens

hi sentim com a casa i que es-

perem poder-hi oferir el màxim

aquest any.

Quines altres activitats orga-

nitza la colla a banda de la

castellera? La Colla és una en-

titat que des de la seva creació,

sempre ha mirat d’estar pre-

sent en el moviment cultural de

la ciutat. En temes de canalla

sempre hem intentat tenir-hi

una implicació important, no

com a pedrera de castellers, si-

nó amb la consciència que els

castells són part de la seva cul-

tura popular i que el que neces-

sita el món dels castells és

gent que els senti com a quel-

com propi. Festes tant arrela-

des com Carnaval, la festa del

Futur és Jove, la participació en

el Parc de Nadal, en són una

mostra. D’altra banda, en l’àm-

bit més festiu, la participació

en totes els Festivals Dixie de

Tarragona, col·laboracions en

actes de les Festes de Sant Ma-

gí i Santa Tecla, mitjançant l’As-

sociació d’Amics de la Colla Jo-

ve, amb el Premi d’Assaig Cas-

teller, Premi Instagram de Foto-

grafia castellera per Santa Te-

cla, Concurs de Pastissos,

Campionat d’estirar corda,

Concerts, etc.

Què és l’Associació d’Amics

de la Colla Jove? És una enti-

tat creada als anys 80 per do-

nar cobertura a l’entorn de la

Colla Jove. Els seus associats

són seguidors, castellers, afec-

cionats i familiars de la Colla.

L’Entitat porta a terme multi-

tud d’actuacions a l’entorn de

la Colla, procedint a fer un teixit

social al voltant dels castellers

de la Jove.

Què és el que més us agrada

d’estar ubicats al barri? Els

castells es fan grans en aquest

barri. Tarragona després de la

Guerra del Francès queda molt

despoblada. La Part Alta a pe-

sar d’això, esdevé el nucli més

important de la primera època

d’or dels castells. A 1851, es fa

el primer castell de 9 de la

història per les Festes de Santa

Tecla, a la Plaça de les Cols. És

aquí on els castells es van fent

grans i aconseguint noves fites

per decisió dels castellers va-

llencs i de tots els dels territori

que venien a Tarragona per la

Festa Major. Els carrers de la

Part Alta estan impregnats de

la història dels castells. La ubi-

cació del nostre local ens fa

sentir molt pròxims a la tradi-

ció que estimem.

I quines mancances li trobeu?

Les trobem en el local en sí, no

en la ubicació. La nostre entitat

s’ha fet molt gran. Dins del pa-

norama casteller, som la Colla

que te el local més petit pels

castells que fem. La necessitat

de compartir espais entre dife-

rents àmbits de la Colla fan que

hàgim de posar molt bona vo-

luntat i sincronia. És per això

que treballarem per aconseguir

la complicitat de les entitats

que tenim al mateix edifici per

millorar-ho.

Quina relació hi ha entre les

dues colles de la ciutat? Una

relació institucional bona, en-

cara que rivals. Som molt dife-

rents en moltes coses, però hi

ha una coincidència important,

defensem els Castells i a Tarra-

gona.

La Colla sempre hamirat d'estarpresent en el

moviment culturalde la ciutat

LA PART ALTA CIUTAT



Valls va començar a publicar narrativa a la dècada dels 80. Com a periodista ha treballat enpremsa escrita, ha col·laborat en revistes i diaris, ha fet televisió i ha estat director deTarragona Ràdio. Ha publicat més d’una desena de llibres i en molts hi apareix la Part Alta

Com veus el barri? La Part Al-

ta és un barri antic, de fet, és

dels més antics d’Europa. Cada

dia trepitgem els llocs per on

van fer-ho personatges histò-

rics... Tenint en compte això,

crec que la gent d’aquí no té

l’autoestima que hauria de te-

nir en un barri d’aquestes ca-

racterístiques que ha estat tes-

timoni dels passejos de reis i

d’altres personatges univer-

sals.

Quina és la teva vinculació

amb el barri? Visc aquí des de

fa 30 anys, hi treballo i també

hi tinc el meu estudi, així que

gairebé no en surto. A més, és

un barri on ho tens tot a mà, ai-

xí que a vegades travesso la

Rambla Vella per treure el cap i

“per veure com és el món”.

Què et va seduir, del barri, per

instal·lar-t’hi? Quan vaig arri-

bar a Tarragona, als 22 anys, el

poeta mallorquí Jaume Vidal

Alcover i l ’escriptora Maria

Aurèlia Capmany em van obrir

les portes de casa seva i em

vaig quedar fascinat pel pis, pel

barri...i vaig pensar : “quan si-

gui gran vull viure en un lloc ai-

xí”. I és que la Part Alta té molt

d’encís i està carregada

d’història, és un barri que ha

viscut les guerres, revolucions,

caigudes dels Imperis...ha es-

tat el centre neuràlgic de la ciu-

tat durant 2.000 anys. I, tot i

que està ubicat enmig d’una

ciutat moderna, t’hi sents com

si et trobessis en un poble.

D’altra banda, és un barri molt

eclèctic on hi conviuen artistes,

funcionaris, escriptors, turis-

tes...gent de tots els colors i

que parlen totes les llengües.

Tinc la sort de viure a l’antic es-

tudi del meu sogre , el pintor

Josep Icart.

Li canviaries alguna cosa? Fa

molts anys, gent de la meva ge-

neració vam apostar pel barri

com a lloc residencial i vam

col•laborar en la seva restaura-

ció, i ara s’ha convertit en un

lloc més lúdic on ambdues co-

ses – el descans i l’oci - es con-

tradiuen. Des del meu punt de

vista, l’Ajuntament de Tarrago-

na des de fa 20 anys no ha sa-

but definir-se i trobar-hi un

equilibri. D’altra banda, també

m’agradaria que Ca La Garsa

estigués més ben conservat, ja

que és un llegat medieval jueu

importantíssim per a Tarrago-

na .

Quina és la influència de la

Part Alta a la teva obra? Els

artistes en general som el que

vivim, mengem i respirem. Així

doncs, en moltes de les meves

obres hi surt la Part Alta. De

fet, es podria dir que veig la vi-

da des d’un pany de porta d’u-

na perspectiva d’història, de

bars, de cultura, de gent de ba-

rri...tot això et crea una dimen-

sió vital que es veu reflectida

en les meves obres.

Quins projectes tens ara ma-

teix entre mans? Aquesta pri-

mavera surt al carrer “La pell

de Déu”, una novel•la fantàstica

d’aventures on s’hi combinen

la fantasia, la filosofia i l’amor.

També estic treballant en un lli-

bre sobre Israel amb entrevis-

tes a la gent d’ allí de totes les

bandes, posicions, ideologies i

colors, un llibre que pretén re-

flectir un país normal on la

gent - víctimes dels seus go-

verns- vol viure en pau.

Com a periodista, com veus la

situació actual dels mitjans

locals? Tota la vida he treballat

en mitjans locals i crec que la

informació local és la més res-

ponsable de totes, ja que no es

pot frivolitzar ni mentir d’algu-

na cosa que coneixes. És un

periodisme que fa un servei

importantíssim al qual no s’ha

de renunciar i que està patint

una gran crisi .

Algú que vingui a la Part Alta

no pot marxar sense... Fer un

vermut o un cafè a una terras-

sa i sentir que forma part no-

més d’un instant de l’eternitat.

“La Part Alta és unbarri eclèctic que té

molt d’encís i queestà carregat

d’història”

LA PART ALTA CIUTAT

FrancescValls-Calçada Periodista, escriptor iveí de la Part Alta


CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Dame Besos

er què “Dame besos”?

Quan estàvem pensant

quin nom donar-li al pro-

jecte vam adonar-nos que ara

més que mai, tots necessitem

afecte. I quina millor mostra

que un petó? I d’aquí va néixer

“dame besos”. És una filosofia

de positivisme i “bon rotllo”

que intentem reflectir en totes

les nostres cançons.

Com definiríeu el vostre disc?

És un treball amb molta ener-

gia que es mou entre pop rock i

punts de punk melòdic o rock

and roll. Entre les 10 cançons

n’hi ha una d’especial, “Gloria”,

dedicada al nostre germà de 7

anys. Hi trobem cançons que

parlen d’amor, desamor, de les

xarxes socials...totes basades

en històries reals que ens han

passat a nosaltres. Les escri-

vim nosaltres i en Paco Enlalu-

na ens en fa la correcció literà-

ria.

I entre elles hi ha l’himne dels

Jocs Mediterranis “competir

és compartir”. Què ha signifi-

cat per a vosaltres aquesta

cançó? Com que érem novells,

ens va ajudar molt. Ens vam

assabentar que hi havia el pro-

jecte de la candidatura dels

jocs i que es necessitava un

himne, i justament en aquells

moments estàvem gravant el

nostre disc i vam decidir pre-

sentar-nos-hi. La nostra sor-

presa va ser quan ens van dir

que la nostra havia estat la

cançó escollida. A partir d’aquí

va començar a sonar a tot

arreu...Ara ja ens hem consoli-

dat i la gent ens coneix com a

marca, però en aquell moment

ens va donar una empenta im-

portant.

Quins projectes teniu entre

mans? Tenim el nostre 2n disc

composat i maquetat, falta

portar-lo a l’estudi de gravació.

També un videoclip nou – el

nostre primer videoclip - amb

el que pretenem obrir-nos una

porta al món. És una versió de

la cançó Smile de Charlie Cha-

plin de la qual en vam voler fer

la nostra versió. No l’hem tra-

duïda precisament perquè vo-

lem donar-nos a conèixer

arreu, i els idiomes t’obren por-

tes. Tenim la intenció de pre-

sentar-lo aquí a Tarragona...

Com va sorgir la idea? Un cop

vam tenir-ho pensat vam estar

mirant diverses localitzacions, i

al final vam escollir la Casa

Castellarnau, una casa museu

preciosa que ens proporciona

un escenari molt elegant. Ens

acompanyen violinistes del

Conservatori de música de la

ciutat, i hem comptat amb la

col•laboració desinteressada

de moltes persones que ens

han ajudat a fer-ho realitat:

Yasmina Alcario amb l’atrezzo;

la sabateria Las Américas amb

les sabates; la Laia de Molina

amb els tocats; Àlex Pouget i

Gastón com a músics; FilmOfi-

ce ens ha proporcionat la loca-

lització...

Amb qui us inspireu? Escol-

tem tot tipus de música - clàs-

sica, pop - rock, melòdica- ja

que ens agraden molts grups i

de gairebé tots en treus alguna

idea.

On es troba el vostre públic?

Ens hem presentat a Tarragona

i província fent concerts, però

la nostra intenció és obrir fron-

teres. Tenim plantejat fer un

llançament a tot l’estat que

anirà de la mà dels Jocs Medi-

terranis i també a nivell parti-

cular.

Viviu de la música? No en vi-

vim, és un sobresou. El que

guanyem treballant ho inver-

tim en la música.

Com sobreviuen els grups de

música actualment? Tenint

una feina alternativa. Avui dia,

els que encara no som massa

coneguts ens ho hem de pren-

dre com un hobby molt car que

porta molta feina. Però com

que és un art que el sents tant,

no t’importa perquè l’estàs

gaudint. A partir d’aquí t’inven-

tes fórmules i t’espaviles...


El grup treballa en el seu segon discDame Besos són els germans Tonet i Joanet Blázquez de Tarragona. El projecte va néixer fa2 anys amb el seu primer disc que duu el seu nom,“Dame Besos”, i ara tenen el segon “alforn”. Els “pares” de l’himne dels Jocs Mediterranis també han fet el seu 1r videoclip

P


ENTREVISTA CULTURA


Març-Abril 2013

SETMANASANTA CULTURA

Durant prop de cinc hores

del Divendres Sant, totes les

germandats, confraries, gre-

mis i associacions cristia-

nes de Tarragona recorren

conjuntament els principals

carrers de la Part Alta i del

centre de la ciutat per exhi-

bir els passos que represen-

ten la passió i mort de Jesús

– 20 en total-. Joan Álvarez,

coordinador general de la

processó, ens comenta que

pel que fa a l’Època Moder-

na, la celebració d’aquest

acte només es va interrom-

pre durant els anys de la

Guerra Civil i algun any en

concret per culpa de les plu-

ges. El recorregut – de 2

km- representa una dificul-

tat afegida atès a l’orografia

dels carrers de la Part Alta.

El protocol de la Processó-

seguida per unes 3.000 per-

sones a la ciutat -segueix un

ordre marcat pel guió i la

tradició: cada confraria té la

seva posició en la processó i

és responsable de dur un o

més passos. Són els por-

tants de cada confraria qui

duen a espatlles o en rodes

les figures que simbolitzen

un episodi de la passió i

mort de Jesucrist.

El símbol més representatiu de laSetmana Santa

Joan ÁlvarezCoordinador de la Processódel Sant EnterramentUna de les congregacions de la

ciutat, la Reial i Venerable Con-

gregació de Nostre Senyor Je-

sucrist de la Sang, és l’encarre-

gada d’organitzar aquesta pro-

cessó.

Què significa per a vosaltres

celebrar aquest acte em-

blemàtic? Una tasca de satis-

facció, orgull i molta responsa-

bilitat, tot envoltat de la religio-

sitat de l’acte.

Quin és el mèrit d’haver-lo ce-

lebrat durant 500 anys? El

mèrit és de totes les confraries

i de la tradició, cultura i religio-

sitat d’un poble. D’altra banda,

també l’assistència massiva

per part del públic, que està

format per gent d’aquí i per tu-

ristes que venen a veure-la i

viure-la.

Hi ha hagut molts canvis pel

que fa a l’organització de la

processó?Al llarg de la seva

història n’hi ha hagut en el dia

de la seva celebració(abans es

feia el Dijous Sant), també pel

que fa al recorregut, a la Reco-

llida i a la mateixa Processó...

Per exemple, s’han estudiat

mesures per mantenir un ritme

de manera que la processó

avanci cohesionada i en un mí-

nim d’aturades. També s’ha in-

troduït una nova cultura als

sons de les bandes per recupe-

rar les peces i volums tradicio-

nals; s’ha fet una cloenda de la

processó a la plaça del Rei

oberta al públic; s’ha procurat

tractar de forma més rigorosa

tot l’aspecte referent a l’ètica i

estètica; s’ha elaborat un pla

d’emergència per factors cli-

matològics; s’ha establert un

protocol de recuros i logística

per mantenir la protecció i se-

guretat... En definitiva, petits

canvis que en el seu conjunt

han contribuït a millorar l’es-

tructura, el lluïment i la solem-

nitat de l’acte,

La Processó del Sant Enterrament, considerada Festa Tradi-cional d’Interès Nacional, té els seus orígens l’any 1550.Aquest esdeveniment aglutina 3.000 persones a la ciutat

500 anys de tradició



NOTÍCIES CULTURA

La presentació de la nova

temporada va representar l’i-

nici d’una nova etapa en el ca-

mí de les arts escèniques de

la ciutat, on el Teatre Tarrago-

na se suma al Metropol per

oferir una programació con-

junta més àmplia i de qualitat.

Amb l’incorporació del Teatre

Tarragona s’obre un nou ven-

tall de possibilitats tant pel

seu aforament com per les di-

mensions de la caixa escènica

que donarà cabuda a grans

espectacles de tot tipus -la

Gala del Dia Internacional de

la Dansa o la presentació de

l’òpera la Traviata- i, alhora, es

compaginarà amb el Metro-

pol que acollirà, per exemple,

“Adreça desconeguda”, una

de les obres teatrals més re-

conegudes del moment.

La temporada proposa un

cartell amb vint espectacles

pel que fa a la programació

estable que se sumen al total

de 140 actes que es realitza-

ran fins al juny als teatres de

la ciutat, amb la implicació de

més de 50 entitats.

Una de les propostes de tea-

tre amb més èxit i crítica de

públic és Cyrano de Bergerac

amb Pere Arquillué o El Nom

de Joel Joan.

Temporada Teatres de TgnLa temporada hivern - primavera 2013 acull 20 es-pectacles professionals i un total de 140 actes

L'Obra Social ”la Caixa” il·lus-

tra l’evolució del paisatgisme

català modern a través

d’un conjunt de 52 obres per-

tanyents a la Col·lecció Car-

men Thyssen-Bornemisza.

“Rusiñol, Monet, Gauguin,

Sunyer. El paisatge a la

Col·lecció Carmen Thyssen”

fa un recorregut per la histò-

ria del paisatge en la pintura

catalana i europea.

Es tracta d’una exposició que

proposa il·lustrar l’evolució

del paisatgisme català mo-

dern a través d’una selecció

dels fons de paisatge modern

pertanyents a la Col·lecció

Carmen Thyssen-Bornemis-

za.

Amb aquesta finalitat, s’han

seleccionat no sols teles clau

de Martí i Alsina, Vayreda,

Ugell, Rusiñol, Meifrèn, Sun-

yer, Togores, Miró o Tàpies, si-

nó també paisatges d’artistes

estrangers, principalment

francesos, que van exercir

una forta influència en l’art

català. La pintura de paisatge

es va convertir en el motor

principal de la renovació art-

stica del segle XIX. Ho podeu

visitar al CaixaForum Tarrago-

na C/ Cristòfor Colom, 2 fins

al 21 d’abril.

Paisatgisme modernRusiñol - Monet - Gauguin - Suñer. El paisatge a lacol·lecció Carmen Thyssen

El grup, format per músics del

Camp de Tarragona - Josué

García - Trompeta; Raül Cid -

Trombó i veu; José Gómez

"Moluco" - Saxo; Ton Solé -

Banjo; Ismael Carles - Tuba i

Sergi Cabrera - Bateria - va

organitzar un concert al mes

de febrer amb motiu del seu

primer aniversari on, alhora,

van presentar el seu primer

CD, Smile.

El nou treball pretén arribar a

tots els públics i explora la

vessant més popular del seu

repertori.

Stromboli Jazz Band va fer el

seu primer concert ara fa un

any i des d’aquella aparició ha

realitzat més de 40 actua-

cions amb molt bona respos-

ta de públic.

En aquest temps han partici-

pat en diferents festivals, en-

tre d’altres al Festival de jazz

de San Sebastián.

El grup, que pren el nom d’un

volcà italià, té un repertori

ampli i variat. Es basa en els

grans temes de Dixieland, al-

guna banda sonora de pel·lí-

cula i també adaptacions de

músiques populars.

És un grup poliinstrumenta-

lista que fa concerts (d’esce-

nari i de carrer), amenitza-

cions de cerimònies i esdeve-

niments. També actuacions

de carrer itinerants i cercavi-

les.

Stromboli Jazz BandPresenten el seu primer disc en motiu del seu pri-mer aniversari


“La idea. Negre sobreblanc. Articles deJosepAlomà”Ramon GrasArticles de J.

Alomà de la mà

del seu nét que

permeten

seguir la seva

trajectòria vital i

ideològica.

“Història, formació iusos de l’espai urbàMedieval aTarragona”J.J. Guidi i iA. VilluendasAnàlisi de la

transformació de

l’acròpolis

romana en el

nucli feudal.

“Cicle dels dietaris II:Viure a Tarragona”Artur BladéVolum 12 que

tanca l’obra

completa de

Bladé i publica

els dos darrers

llibres de “Viure

a Tarragona”, el

conjunt dels 4

dietaris

dedicats a Tgn

que abracen els

anys 1972-74 i 1975-1976,

Llibres sobreTarragona

“Excursions amb nenspel Camp de Tarragona”BarbaraVastenavondi RafaelServentGuia per

incentivar

excursionisme

en família i el

respecte per

l’entorn.

LLIBRES CULTURA

Per Magí Suñer

Quan va publicar la primera

novel•la, feia temps que

adaptava i actualitzava textos

catalans medievals i i vuitcen-

tistes va sorprendre amb una

entrada espectacular en la

creació l iterària: tres

novel•les el mateix any i qua-

tre més, una cada any, durant

els següents. Com que la ma-

joria estan ambientades en

èpoques pretèrites, i en se-

gles diferents, i com que va

estudiar la novel•la històrica

en la seva tesi doctoral, al-

guns crítics apressats, en ús

de l’habitual tendència a la

simplificació i al judici ràpid,

les van presentar com a relats

històrics, i ell es va afanyar a

desmentir-ho.

Explicava, i explica, perquè no

és fàcil deslliurar-se de les

etiquetes que la facilitat en-

coloma, que són novel·les si-

tuades en determinats mo-

ments que requereixen una

documentació per construir

el marc però que no estan

animades pel propòsit de les

novel•les històriques. Aclarit

això, podem recordar que

Mort a Menorca transcorre

durant el segle XIX, Els ves-

pres de don Magí Castellar-

nau a la Tarragona del segle

XVIII, La dona del grill a la

Barcelona del segle XV, El co-

mediant de Perpinyà a la Ca-

talunya Nord i el París del

XVII, Dies a la ciutat una altra

vegada a Tarragona, però en

el segle XVI.

Segurament que hauríem de

continuar la seqüència amb

L’ombra del coronel i Peix de

gat, situades durant el fran-

quisme. Entremig, el món edi-

torial català va començar a

notar els sotracs d’uns movi-

ments sísmics que continuen

avui, cada dia amb més inten-

sitat i, conseqüentment, pe-

rill, i Jordi Tiñena, que sem-

blava que havia trobat allò

que Stefan Zweig enyorava en

l’últim exili, un editor que l’a-

lliberava de preocupacions

accessòries i vehiculava de

manera adequada els seus lli-

bres, se’n va veure afectat.

L’admirable regularitat en la

publicació se’n va ressentir i

les seves novel•les van

aparèixer amb un ritme no

tan frenètic, una cada tres

anys, aproximadament. Quan

es queixava de l’etiqueta as-

signada, potser també era

perquè veia que emmascara-

va una preocupació social

constant en la seva obra, una

denúncia de la injustícia i de

l’abús, per a les quals l’època

tenia poca importància. S’ha-

via evidenciat en una d’aque-

lles tres novel•les inicials, Un

dia en la vida d’Ishak Butmic,

una vibrant denúncia de la

guerra de Bòsnia, va adquirir

una tensió plena d’angoixa a

El mercant, plena

ment contemporània, ni que

es vulgui ignorar la terrible

peripècia que s’hi explica, i es

va recarregar de ràbia en les

dues novel•les que furguen

en les prepotències i els silen-

cis de la darrera dictadura es-

panyola. Fa l’efecte d’un na-

rrador que podria donar molt

més, que està contingut per

les obligacions professionals i

les limitacions d’un mercat

que cada vegada és menys

encoratjador, un novel•lista

amb plena assumpció de l’ofi-

ci que si el vent fos més favo-

rable podria assumir reptes

de regularitat i d’ambició.

El gos suïcida, l’últim lliura-

ment per ara, ho confirma.

Articles de Magí SuñerMagí Sunyer dedica un article a l’escriptor Jordi Tiñena. Sunyerés escriptor multidisciplinari i Dr. en Filologia Catalana i profes-sor titular de literatura catalana de la URV

Un novel·lista quepodria assumir

reptes deregularitat id’ambició


EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES


©Ku

rhan

-Fotolia.com

Col·legisprofessionals

e col·legis professionals

a Tarragona n’hi ha ga-

irebé 30, els quals re-

presenten una gran varietat de

professions i professionals. Els

col·legis són corporacions de

dret públic amb personalitat ju-

rídica pròpia i capacitat plena

per al compliment dels seus

fins. Ofereixen una gran varie-

tat de serveis als seus col·le-

giats, entre els quals hi trobem

l’assessorament, formació, su-

port, borsa de treball, publica-

cions, accions de lobby, protec-

ció, però també propostes

d’activitats lúdiques i socials

com ara exposicions, presenta-

cions de llibres, conferències...

Col·legiar-se és una opció que

té el professional. Els col·legis

són entitats que vetllen per la

defensa dels interessos de les

professions que representen,

defensen les seves disciplines

davant l’administració, impul-

sen la formació, estableixen si-

nèrgies institucionals, poden

aconseguir avantatges comer-

cials, n’hi ha que també es pre-

ocupen pel reconeixement pro-

fessional de persones no titula-

des en la professió... Actual-

ment, els col·legis professio-

nals estan a l’expectativa de

l'avantprojecte de Llei de Libe-

ralització dels Serveis que pre-

para el govern espanyol i que

afectaria col•lectius tan dife-

rents com arquitectes, advo-

cats, enginyers o farmacèutics.

Pel que fa als Col·legis dels

quals us parlem en aquesta

secció - el d’Aparelladors, Ar-

quitectes tècnics i Enginyers

de l’Edificació i el de Veterinaris

de Tarragona-, el 1r posa a l’a-

bast de consumidors i usuaris

tots els serveis que ofereixen

els seus professionals. Per la

seva banda, el de Veterinaris

destaca el servei a la societat

com la raó de l’existència de la

professió veterinària. En

aquesta secció també hi troba-

reu una entrevista a dues noies

emprenedores que van inaugu-

rar el seu establiment d’estèti-

ca a la ciutat. Com dèiem al nú-

mero anterior, hi ha molta gent

que aposta per l’emprenedoria

en temps de crisi.


Orientació, formació i suportA Tarragona hi ha una trentena de col·legis professionals que representen diferents profes-sions. Ofereixen una gran varietat de serveis als seus col·legiats, entre els quals també hitrobem activitats lúdiques i socials

D



PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Els aparelladors:professionals multiserveis

’aparellador/a és un ex-

pert en el sector de la

construcció. Una figura

professional imprescindible si

s’ha de rehabilitar, fer el man-

teniment d’un edifici, contra-

ctar una obra, o millorar la qua-

litat i les prestacions d’un habi-

tatge, com ara millorar l’aïlla-

ment tèrmic o l’acústic, l’ac-

cessibilitat i l’estalvi d’energia.

El tècnic de capçalera que li as-

sessorarà tècnicament i coor-

dinarà tot el projecte, amb

qualitat i evitant ensurts.

Tant si és propietari individual

o una comunitat de propieta-

ris, apostar per un aparellador

significa evitar molts mals de

cap quan s’ha de fer una obra

o revisar-la, en el moment de

presentar reclamacions o dur a

terme tràmits administratius

com la cèdula d’habitabilitat.

Si volem obrir un nou negoci,

ens tramitarà l’expedient d’o-

bertura i altres certificats. En el

cas que necessitem un informe

col·legiats, una garantia de se-

guretat i qualitat professional.

Des del COAATT recordem

també que, en molts casos, no

és una opció, sinó una obliga-

ció disposar dels serveis d’un

aparellador. Succeeix així amb

la ITE, la Inspecció Tècnica d’E-

dificis, que han de passar els

immobles mitjançant la revisió

corresponent que estableix la

Generalitat de Catalunya. La

ITE valora l’estat general de

conservació de l’edifici i l’apa-

rellador és, de nou, la persona

indicada per complir aquest

tràmit. Per tots els casos co-

mentats, i per quan necessiti el

seu tècnic de capçalera, con-

tacti’ns.

El tècnic de capçalera, expert en edificació: per a obra nova, rehabilitacions, manteniment,seguretat, obertures de negocis, taxacions, formació, energia i medi ambient. Ara treballamolt en la Inspecció Tècnica d'Edificis ITE.

COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I

ENGINYERS D’EDIFICACIÓ

Tel. 977 212 799 I www.aparelladorstarragona.com

És clauun controlde l'obra,

de principi a final

Junta del Col·legi d'Aparelladors, ala Rambla del P. Francesc Macià 6,on es realitzen nombrosos cursosde formació.

pericial sobre deficiències, ta-

xar un habitatge, un local o un

terreny, o per a fer la gestió i

control del manteniment d’un

edifici, també contactar amb

un aparellador.

En tots aquests casos, l’estalvi

de temps, problemes i diners,

no tenen preu, i per aquest mo-

tiu el Col·legi d’Aparelladors,

Arquitectes Tècnics i Enginyers

d’Edificació de Tarragona posa

a l’abast de consumidors i

usuaris tots els serveis que

ofereixen els professionals

L Junta de Govern del Col·legid'Aparelladors, a la Rambla del

President Francesc Macià 6


Març-Abril 2013 VIU Tarragona I 47


Veterinaris. Servei a la societat.

Una funció essencial del Col·le-

gi, que es defineix en els seus

estatuts és “vetllar per l’ade-

quació de l’activitat professio-

nal als interessos dels ciuta-

dans”. Dit en altres paraules “la

professió veterinària al servei

de la societat com a norma es-

sencial definitòria, funcional,

comportamental, i de compro-

mís”. Volem significar les prin-

cipals responsabilitats de la

professió vers la societat.

Veterinària i producció ani-

mal. El desenvolupament, mo-

dernització i efectivitat de les

explotacions ramaderes bovi-

nes, ovines, porcines, avícoles i

cunícoles fins arribar al grau

d’autosuficiència alimentària

que gaudim, la disponibilitat de

proteïnes de màxima qualitat,

la competitivitat econòmica i

L’Il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona és una institució creada l’any 1904,que integra als professionals veterinaris del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

qualitativa de la producció ani-

mal s’han aconseguit amb

l’actuació, protagonisme i es-

pecial significació dels profes-

sionals veterinaris en les explo-

tacions ramaderes, fabriques

de pinsos, laboratoris de medi-

caments i empreses de serveis.

Veterinària i salut pública. La

seguretat alimentària és fona-

mental per la ciutadania. Els

controls sanitaris als escorxa-

dors, sales de desfer, embotir,

trossejar, indústries alimentà-

ries, supermercats, botigues i

restauració són responsabilitat

veterinària en una tasca poc

coneguda però essencial per

garantir el benestar social. La

ciutadania confia en els ali-

ments d’origen animal, qui ga-

ranteix però aquesta seguretat

alimentària és la professió ve-

terinària.

Animals de companyia. És la

vessant més novedosa i ara

més coneguda de la veterinà-

ria. Els ciutadans han admès la

presència a les llars de gossos,

gats i ocells i més recentment

altres tipus d’espècies que els

mitjans de comunicació ens

han ensenyat. Els animals de

companyia han entrat i estan

en les famílies com un inte-

grant més; se’ls vol i estima.

Com a éssers vius que són s’ha

de tenir cura d’ells, del seu

comportament, i alimentació;

s’han de prevenir malalties i

guarir-les si fos el cas. Els pro-

fessionals veterinaris han ex-

cel·lit en aquestes tasques.

Altres. Les Zoonosis són malal-

ties que pateixen els animals i a

les quals els éssers humans

també en són sensibles, el con-

trol d’aquestes malalties en els

animals és un servei més a la

ciutadania.

El servei a la societat és la raó

de l’existència de la professió

veterinària.

Per saber-ne més consulteu:

www.covt.cat

VETERINÀRIA

PRODUCCIÓ ANIMAL

SALUT PÚBLICA

ANIMALS DECOMPANYIA

COL·LEGI DE VETERINARIS DE TARRAGONA

C/Sant Antoni Mª Claret, 10, 1er I TARRAGONA

Tel. 977 211 189 I www.covt.cat I [email protected]



Com va néixer la idea del vos-

tre negoci?Asela - Treballàvem

juntes, una es va quedar sense

feina i l’altra embarassada. Da-

vant d’aquesta situació, el nos-

tre entorn ens va animar a tirar

endavant el nostre propi pro-

jecte, i així ho vam fer.

Vau trigar a tirar-ho enda-

vant? Olga - No, al contrari, tot

va anar rapidíssim. Al novem-

bre vam començar a mirar lo-

cals, al desembre ja l’havíem

trobat i al març el vam obrir.

Quin balanç en feu? Asela -

Positiu. Som conscients que

els moments que estem vivint

són difíci ls, però nosaltres

anem treballant i no ens po-

dem queixar.

Els inicis van ser molt difícils?

Olga - Sí, al principi costa que

la gent et conegui, però érem

conscients que tot aniria a poc

a poc, i teníem clar que avui dia

has de procurar mantenir-te

per “estar allí” el dia que les co-

ses millorin.

Quin consell li donaríeu a algú

que volgués obrir el seu propi

negoci? Asela - Que s’animi. Si

té les coses clares, que ho tiri

endavant. Que es deixi aconse-

llar per qui n’entengui, i que si-

gui conscient del moment en el

qual ens trobem. Nosaltres, per

exemple, vam anar al viver

d’empreses de Tarragona, i allí

ens van ensenyar com fer un

pla d’empresa i també van do-

nar-los l’oportunitat de fer cur-

sos formatius.

Quins són els avantatges i els

inconvenients de treballar per

a un mateix? Olga - L’avantat-

ge principal és que fas la feina

que t’agrada. Treballes per tu

fent el que vols, i no depens de

ningú altre. De fet, si ets capaç

de tirar endavant el negoci d’un

altre, més encara podràs fer-ho

amb el teu. Inconvenients...el

moment de crisi que estem tra-

vessant, però, en el nostre cas,

ens adaptem. Oferim servei de

qualitat a preus més barats.

Pensem que el més important

és poder mantenir-se.

Què hi trobem, a Stetic Unió?

Asela – Som un centre d’estèti-

ca que oferim una bona atenció

a preus molt econòmics. Po-

sem al servei dels nostres

clients un avantatge que és

que fem les depilacions sense

cita prèvia. També oferim una

gran varietat de promocions,

per exemple, els dimarts fem

un 10% de descompte en depi-

lacions; hi ha tractaments en

els quals oferim descomptes

en d’altres; fem especials pel

dia de la mare, per Sant Valentí,

vacances de Nadal...

Més clients, homes o dones?

La majoria són dones. Els ho-

mes acostumen a venir més a

l’estiu

L’Olga viu a Vila – Seca i l’Asela a Tarragona. El passat mes de maig, animades pel seu en-torn més proper, van decidir tirar endavant el seu propi projecte: Stetic Unió. Un centred’estètica que ofereix un servei de qualitat a preus que s’adapten als moments que vivim

Olga Cruz i Asela VidalesEmprenedores i esteticients

EMPRENEDORIA EMPRESA


UUUUNNNNAAAA OOOOPPPP IIIINNNNIIIIÓÓÓÓ CCCCRRRRÍÍÍÍ TTTT IIIICCCCAAAA SSSSOOOOBBBBRRRREEEE LLLLEEEESSSS PPPPRRRREEEEFFFFEEEERRRREEEENNNNTTTTSSSS

a malfiança en els bancs ve de lluny, ja existia una dita antiga,atribuïda a Mark Twain, que deia que un banquer és aquella per-sona que et deixa un paraigua quan fa sol i te’l treu quan

comença a plovisquejar. És curiós com en els últims anys el ciutadàcomú ha canviat l’opinió sobre els bancs, de considerar-los institucionsserioses i pilars de la nostra civilització, ha passat a veure’ls com arapinyaires que s’han aprofitat del ciutadà fins a extrems insospitats.Aquest canvi d’opinió obeeix també al fet que la nostra consciència degent treballadora i estalviadora ens impulsava a confiar en les entitatsbancàries i que, quan existia un problema amb el banc, l’origen del pro-blema necessàriament hauria d’estar amb el particular que no haviaestat prou responsable o diligent per a fer front a les obligacions assu-mides. Amb aquesta breu introducció, allò que vull ressaltar és que el trist casde les participacions preferents és el resultat d’aquest afany lucratiudesmesurat de les entitats financeres en col·locar aquests productestòxics.

Com a Lletrat vaig conèixer els primers efectes de les participacionspreferents en relació a la fallida dels bancs islandesos LANDSBANKIISLANDS i KAUPTHING BANK, que foren intervinguts al mes d’octubrede 2008. Les reclamacions van motivar un al·luvió de queixes davant laComissió Nacional del Mercat de Valors, recollides a la memòria de2010 i el resultat fou que la pròpia Comissió Nacional del Mercat deValors va reconèixer que les entitats financeres no van proporcionar nila informació completa sobre aquests valors ni sobre el risc que com-portaven. Més prop en el temps ens trobem amb el processament delSr. Rodrigo Rato i de la resta de l’anterior Consell d’Administració deBankia, S.A. Quan el Jutge de l’Audiència Nacional admet a tràmit laquerella, es recull que, certament, des del 16 de juny de 2010, laComissió Nacional del Mercat de Valors va efectuar una sèrie de reco-manacions en contra de la comercialització d’aquests productes i que,malgrat aquests advertiments, les entitats financeres van continuar,amb dol i mala fe, amb idèntiques pràctiques, consistents en col·locarel producte sense avaluar-ne la conveniència i sense obtenir coneixe-ments sobre l’experiència i aptitud dels clients per a comprendre el pro-ducte i els riscos del mateix. La veritat fou que, van ser venudes sobre-tot a persones físiques, que en moltes ocasions ja eren triades sis-temàticament, donat el seu índex de coneixements culturals o d’enteni-ment financer, per l’edat o per la percepció d’assumir-los. Ja és conegut per tothom, a aquestes alçades, que les participacionspreferents no són dipòsits a termini. Quan van ser adquirides, elsclients perdien la titularitat del diner, que passava a ser capital de l’en-titat financera receptora o de la mercantil emissora de les participa-cions; la seva liquiditat no depenia de les parts, sinó de la seva col·loca-ció en un mercat secundari i passaven a ser perpètues, és a dir eter-nes (sens perjudici de la possibilitat unilateral de l’entitat emissora d’a-mortitzar-les un cop passats cinc anys i amb l’autorització del Bancd’Espanya). Als clients se’ls venia una falsa idea de seguretat i se’lsenlluernava amb una rendibilitat extraordinària. Això és simplementenganyar.

Dit això, la pregunta que ens podem fer és:

El sistema legal ja preveu una solució, acudir als Tribunals. A par-tir de la reforma de la Llei del Mercat de Valors, que va tenir lloc el19 de desembre de 2007 i del Reial-Decret 217/2008, de 15 defebrer, aquestes normes imposen a les entitats financeres unesobligacions de diligència, transparència i informació i, davant d’unJutjat, són les entitats financers les que han d’acreditar que hanfacilitat la informació suficient al client perquè pugui comprendre elproducte contractat i els riscos que se’n deriven d’aquesta contrac-tació.

No obstant això, quan resulta que l’entitat bancària és portadadavant dels Tribunals, s’acaba veient que moltes vegades ni elpropi director bancari que va vendre el producte coneixia les carac-terístiques del mateix, per la qual cosa és molt difícil explicar allòque un no coneix i que l’altre ho entengui; per aquesta raó, es vanguanyant cada vegada més casos i les participacions preferentssón declarades nul·les i les entitats financeres són obligades aretornar les quantitats que van prendre, de manera enganyosa,dels clients que dipositaven la confiança en la suposada seriositatde l’entitat financera doncs la veritat és que, resulta molt difícilacreditar per part del banc que, en els casos de les participacionspreferents, s’ha actuat correctament i amb diligència.

LLLL

Als clients se’ls venia una falsa idea deAls clients se’ls venia una falsa idea deseguretat i se’ls enlluernava amb unaseguretat i se’ls enlluernava amb una

rendibilitat extraordinària.rendibilitat extraordinària.

QUINA ÉS LA SOLUCIÓ?:QUINA ÉS LA SOLUCIÓ?:

Plaça Prim, 2. Despatx-2 43001 Tarragona Tels. 977 21 28 40 - 977 25 28 48Fax: 977 24 25 73E-mail:[email protected]

Cada vegada més, les participacions preferentsCada vegada més, les participacions preferentssón declarades nul·les i retornats els dinerssón declarades nul·les i retornats els diners

per part de les entitats financeres.per part de les entitats financeres.


Març-Abril 2013


Logos Psicologia i Mediació

Què és la mediació? És un

mètode pacífic per resoldre

controvèrsies, mitjançant el

qual les persones participen de

manera voluntària per aconse-

guir acords per si mateixes,

amb l’ajuda del mediador o

mediadora. Parlen i s’escolten,

per poder arribar a solucions,

dins un marc de respecte.

Quins avantatges té la media-

ció respecte a altres mètodes

de resolució? Menys costos

econòmics i emocionals, me-

nor duració dels processos,

millor comunicació entre les

persones i major autoestima,

entre d'altres beneficis.

Quines poden ser les aplica-

cions pràctiques de la media-

ció? Quan una parella decideix

posar fi a la seva relació, el me-

diador/ra els pot ajudar a esta-

blir els acords, consensuats

per ambdues parts, en quant a

pensions d’aliments, custòdia

de fills, règims de visites, etc.

Aquests acords es portaran

més tard a un advocat comú,

que realitzarà els tràmits ne-

cessaris per iniciar el procés

de divorci.

A nivell d’organitzacions la me-

diació guanya cada dia més

adeptes, perquè els empresa-

ris han vist que és un manera

ràpida i econòmica de gestio-

nar conflictes mercantils, més

que anar a la via jurídica tradi-

cional.A més, la mediació re-

ENCARNACIÓ PASCUA és membre de l’equip de Logos Psicologia i Mediació, empresa de-dicada a la mediació de conflictes. És un servei privat de mediació que reuneix un grup deprofessionals del dret i la psicologia, especialitzats en el tractament i gestió del conflicte.

sulta molt favorable si el que es

vol es seguir mantenint en un

futur unes relacions comercials

amb les parts en conflicte.

Com funciona la mediació? La

persona que té un problema va

a veure al mediador/ra, qui

contactarà amb l’altra part i li

proposarà participar en el pro-

cés de mediació.

Hi ha una primera sessió en la

que el mediador informarà so-

bre què és la mediació i com

funciona. Si tots dos decidei-

xen participar, es convoquen

sessions individuals, per conèi-

xer tota la informació i els inte-

ressos de cadascú, i finalment,

es convoquen reunions conjun-

tes, en que es decideixen els

temes a tractar. Al llarg de les

diferents trobades, les perso-

nes que tenen el conflicte bus-

quen solucions satisfactòries

per a totes elles, i es redacta fi-

nalment un document amb els

acords als que han pogut arri-

bar.

Què fa el mediador? El media-

dor dirigeix el procés des de la

seva posició de persona neu-

tral i flexible. Garanteix el res-

pecte i els torns de paraula.

Orienta a les persones en la re-

cerca de solucions, sense in-

fluir en les seves decisions.

Són vinculants els acords?

Les persones que han arribat a

acords en el procediment de

mediació els poden elevar a es-

criptura pública, davant notari,

sense que sigui necessària la

presencia del mediador. El no-

tari verificarà que els acords no

siguin contraris a la llei.

Quant dura un procés de me-

diació? Cada procés és dife-

rent, depèn de la seva comple-

xitat, del nombre de persones

implicades i de la quantitat de

temes a tractar. La duració ha-

bitual d’un procediment de

mediació no supera els tres

mesos, entre un mínim de tres i

un màxim de sis sessions.

Quan costa un procés de me-

diació? Les tarifes que apli-

quem a les mediacions són les

que estableix el Departament

de Justícia de la Generalitat,

per als processos de Mediació

en Dret Privat. Aquestes tarifes

oscil·len entre els 30/40 euros

per persona i sessió. El cost to-

tal del procediment es distri-

bueix entre les parts, hagi aca-

bat amb acords o no.

On més es pot aplicar la me-

diació? En l’entorn familiar i re-

lacional, en comunitats de

veïns, en associacions i enti-

tats, escoles, centres de salut,

etc.

A tots els nivells es pot actuar

tant a nivell preventiu, per evi-

tar possibles conflictes i donar

eines per saber gestionar els

propis problemes, com a nivell

d’intervenció directa sobre el

conflicte.

La mediacióés una manera

ràpida i econòmicade gestionarconflictes

LOGOS PSICOLOGIA I MEDIACIÓ

Plaça General Prim, 6 despatx 3-2 I TARRAGONA I Tel. 657 929 529

www.logosmediacio.cat I [email protected]


ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

Escoles de futbol

Tarragona hi ha vàries

escoles de futbol: la de

Torreforta, del Gimnàs-

tic, de La Granja, Sant Pere i

Sant Pau, Campclar, Riuclar, El

Serrallo, La Floresta, Bonavista

i Sant Salvador.

De mitjana, les escoles tenen

entre uns 300 i 450 nens que

en formen part, els quals pagu-

en uns 400 euros el curs (que

va d’octubre a juny, aproxima-

dament). Les edats que com-

prenen són des dels 5 o 6 fins

als 17 o 18 (aproximadament).

Tenint en compte el nombre

d’escoles que hi ha i els alum-

nes que aglutinen, ens n’ado-

nem de l’important paper que

tenen aquestes escoles a la

nostra ciutat.

També el tenen, especialment,

per als pares i mares, que quan

apunten el seu fill/a a una es-

cola ho fan amb la intenció que

no només aprenguin un esport,

sinó també uns valors, unes ac-

tituds, unes bones pràctiques

esportives, una disciplina, unes

responsabilitats i uns hàbits

d’higiene i salut que els acom-

panyaran tota la vida.

A banda de l’activitat purament

esportiva, les escoles també

organitzen activitats socials

com ara tornejos, campus o es-

tades. L’objectiu és, a banda de

la pràctica de l’esport, fomen-

tar el companyerisme i l’esperit

d’equip entre els seus inte-

grants.

No oblidem tampoc, la vessant

social d’aquestes escoles i de

l’esport en general: un equip el

formen nens i nenes de dife-

rents races, de diferents països

i origen social. Així doncs, les

escoles també ajuden a inte-

grar aquells nens i nenes amb

risc d’exclusió social.


Molt més que esport per als nensFormar part d’una escola de futbol implica més que aprendre un esport - en aquest cas elfutbol-. L’escola no només els transmet valors de la responsabilitat, el joc en equip, respec-te als companys i al rival, sinó també una filosofia de vida i actituds

A


©D

usan

Kost

ic-F

otol

ia.c

om



Totes les escoles de futbol, a

banda de pretendre millorar el

nivell dels joves jugadors, vet-

llen per proporcionar-els-hi

una educació física, social i

emocional.

Quan un nen o nena entra a

formar part d’un equip - en

aquest cas de les escoles de

futbol- sense adonar-se’n, co-

mença un camí que el portarà

a integrar una sèrie de valors,

actituds i comportaments que

l’ajudaran a definir i construir

la seva pròpia identitat. Primer,

com a infant, però més tard,

també com a adult.

Vessant saludable. Els nens i

nenes que formen part d’una

escola de futbol estan fent una

activitat que esdevé un com-

plement perfecte per a una

dieta saludable. Practicar un

esport, juntament amb una

dieta sana i equilibrada, els pot

ajudar a combatre problemes

de salut com ara l’obesitat in-

fantil.

Vessant educativa. Esport i

educació van de la mà. Les es-

coles vetllen perquè els seus

alumnes no deixin de banda els

estudis. Per exemple, l’escola

de Futbol de La Floresta està

posant en marxa el projecte

“escola - estudi”. Actualment,

l’entiat està adequant un espai

on els seus alumnes puguin

fer-hi els deures de l’escola

abans d’entrenar.

Vessant social. L’esport inte-

gra nens de totes les races i co-

lors, de tots els països, nens/es

amb risc d’exclusió social...

Vessant associativa. Les esco-

les de futbol organitzen diver-

ses activitats socials al llarg de

l’any, així com tornejos, esta-

des esportives i campus -tam-

bé durant les vacances de Set-

mana Santa i estiu-.

Aquestes estades, a banda de

tenir l’objectiu que els i nenes

practiquin l’esport i en millorin

la tècnica, també tenen l’objec-

tiu de fomentar el companye-

risme entre els integrans de

l’escola i reforçar el “sentit d’e-

quip”.

Valors. L’esport en equip els

proporciona els valors de la

responsabilitat; la convivència

amb d’altres persones i sota

unes normes de comporta-

ment i disciplina; treball en

equip; respecte als companys,

a una autoritat - com poden

ser l’entrenador i els àrbitres- i

al rival; etc.

Actituds. El competir compor-

ta desitjar guanyar, però s’ha

de seguir una normativa i un

reglament. El joc en equip pot

propiciar que coneguin de ben

a prop la derrota o fracàs es-

portiu, però també com

aquests poden conduir a una

victòria o un futur èxit esportiu.

Aprendre a treballar en equip

pot ser molt útil al món laboral.

Higiène. La pràctica d’un es-

port comporta que de ben pe-

tits, els nens i nenes integrin

uns hàbits tan senzills com

dutxar-se després de realitzar

l’exercici físic.

Responsabilitat. Aprendre a

fer-se una motxilla d’esport; te-

nir cura del material - tan el

que han comprat les famílies

com el de l’entitat-,

Una filosofia. Créixer amb l’ac-

tivitat esportiva els proporcio-

na uns valors i una filosofia que

els acompanyaran tota la vida.

Les escoles de futbol vetllen per l’activitat i pràctica esportiva dels seus alumnes, però tam-bé per la seva educació i formació. Els valors, actituds i comportaments que s’aprenen auna escola acompanyen els alumnes a l’infantesa però també a l’etapa adulta

Les escoles defutbol organitzendiverses activitatssocials al llarg de

l’any

Esport i Educació

ESCOLES DE FUTBOL ESPORTS

Equi

pBe

njam

íde

1ran

yde

l’Eco

lade

futb

olde

lTor

refo

rta


56 I VIU Tarragona

NOTÍCIES ESPORTS

Jocs Mediterranis del 2017

L’octubre de 2011, el Comitè In-

ternacional dels Jocs Medite-

rranis va escollir Tarragona

com a seu dels Jocs que se ce-

lebraran del 30 de juny al 9 de

juliol de 2017. En aquell mo-

ment es va iniciar el compte

enrere d’un esdeveniment que

representa una oportunitat per

a l’economia, l’esport i la repu-

tació internacional de la ciutat

juntament amb Catalunya i

l’estat.

Al gener es va reunir el Comitè

Organitzador dels Jocs, reunió

presidida per l’alcalde de Tarra-

gona i president del Comitè Or-

ganitzador, Josep Fèlix Balles-

teros. A la reunió es va consti-

tuir formalment l’Associació

Tarragona 2017, es van aprovar

els seus estatuts, es va presen-

tar el Pla Director i es va apro-

var el pressupost per a l’exerci-

ci del 2013.

Un projecte que compta amb

el suport de totes les institu-

cions. L’Associació Tarragona

2017 compta amb el seu co-

mitè organitzador, integrat per

les institucions impulsores dels

Jocs: Ajuntament de Tarrago-

na, Generalitat de Catalunya,

Comitè Olímpic Espanyol

(COE), Diputació de Tarragona,

Consell Superior d’Esports

(CSD) i Comitè Olímpic Inter-

nacional (COI), amb un comitè

executiu i amb un director ge-

neral. És doncs, un projecte

que compta amb el suport de

totes les institucions.

Algunes xifres. Al llarg de l’es-

deveniment, Tarragona regis-

trarà 95.000 pernoctacions

d’atletes, jutges i turistes, i aco-

llirà 1.000 periodistes interna-

cionals acreditats, amb una re-

percussió mediàtica sobre un

mínim de 450 milions de per-

sones de 24 països de l’Àrea

Mediterrània.

Reunió amb els municipis

seus dels Jocs. L’organització

dels Jocs es va reunir amb els

diferents municipis seus dels

Jocs. Hi van participar els regi-

dors d’esports i tècnics munici-

pals dels diferents ajunta-

ments. La reunió, de caràcter

informatiu, va servir per co-

mençar a treballar i posar en

funcionament les comissions

tècniques municipals que ser-

viran per planificar les millores

a realitzar en els diferents equi-

paments esportius. A partir

d'ara i fins el mes d'abril es rea-

litzaran unes reunions periòdi-

ques de coordinació amb cada

municipi.

1a reunió informativa de vo-

luntaris. L’organització dels

Jocs també va convocar la pri-

mera reunió de Voluntaris Tar-

ragona 2017. Una reunió infor-

mativa adreçada a tots aquells

voluntaris que ja ho van ser du-

rant la candidatura i que han

manifestat la voluntat de conti-

nuar vinculats al projecte, Du-

rant el transcurs de la reunió es

va informar sobre el procés a

seguir per tal de formar part de

l’equip de voluntaris, els perfils

de voluntariat que s’han esta-

blert, la forma d’inscriure-s'hi i

la formació que es farà fins al

moment de l’inici de les com-

peticions. En definitiva, s’hi ex-

posaran els compromisos ne-

cessaris més importants per

tal de formar part de l’equip de

Voluntaris Tarragona 2017.

Per l’organització, el voluntariat

és un dels projectes més im-

portants dels Jocs amb el qual

es pretén implicar la ciutadania

de Tarragona i la resta de terri-

tori.

Els Jocs representen una oportunitat única per a la ciutat. El Pla Director ja està aprovat,ara només falta l’aprovació definitiva per part del Comité Internacional. L’organització jas’ha reunit amb els municipis seus dels Jocs i ha fet la 1a reunió informativa per a voluntaris

Els JocsMediterranis se

celebraran del 30 dejuny al 9 de juliol de

2017


Fa poc es va aprovar el Pla Di-

rector dels Jocs. En quin punt

es troba el projecte? Ara ens

queda pendent la verificació

del Comitè Internacional dels

Jocs Mediterranis que te pre-

vist reunir-se a Tarragona pro-

perament.

Hi va haver algun moment

que penséssiu que no tirarien

endavant? Mai. Quan et pre-

sentes a un esdeveniment d’a-

quest nivell ho fas amb l’aval

de l’Estat espanyol i la Genera-

litat.Per tant hi ha uns compro-

misos establerts que s’han de

complir i en el cas dels Jocs

Mediterranis és així.Per tant

sempre s’ha tingut clar que

elsJocs s’han de fer. Entre d’al-

tres qüestions és l’esdeveni-

ment més important a nivell in-

ternacional que tindrà l’Estat

espanyol en els pròxims anys i

s’ha d’ajudar a que Tarragona

sigui el referent.

Quin és el pressupost dels

Jocs? Els Jocs tenen un pres-

supost operatiu molt ajustat a

la realitat i complint els com-

promisos establerts en el con-

tracte signat entre l’Ajunta-

ment de Tarragona i el CIJM.

Les aportacions públiques re-

presenten el 30% i les aporta-

cions de patrocini l’altre 70%,

sobre un pressupost aproximat

d’uns 45 milions d’euros. És un

plantejament factible i consen-

suat amb tothom.

I les xifres de les inversions?

S’ha treballat amb uns projec-

tes viables econòmicament i

sostenibles una vegada aca-

bats els Jocs. S’ha pensat en

projectes que després dels

Jocs millorin la prestació es-

portiva de Tarragona en pro-

grames de salut i pràctica es-

portiva de lleure. També s’ha

treballat amb projectes que

permetin incorporar la tecnifi-

cació esportiva com a millora

de la qualitat dels esportistes

del territori. El pressupost està

sobre els 50milions d’euros.

Quants llocs de treball es

crearan arran dels Jocs? L’es-

tructura organitzativa té pre-

vist incorporar d’aquí al 2017

45 persones de forma directa i

més de 3.000 de forma indi-

recta. Durant els Jocs seran

necessaris més de 360 profes-

sional per cobrir les necessi-

tats de totes les seus i 3.500

voluntaris per donar suport a

l’organització.

Quan es preveu que estiguin

enllestides les obres dels

equipaments? Estem treba-

llant per tenir enllestit els nous

equipaments l’any 2016. És a

dir que es puguin organitzar

proves test per comprovar el

funcionament de la organitza-

ció un any abans dels Jocs. La

previsió de les reformes i ade-

quacions de les instal·lacions

és que estiguin enllestides el

primer trimestre del 2017.

Amb quantes seus compten

els Jocs? Quines són? Amb

Tarragona hi ha 16 seus: Reus,

Salou, Cambrils, Vila- seca, Sel-

va del Camp, Calafell, El Ven-

drell, Altafulla, La Pobla de Ma-

fumet, El Morell, Barcelona,

Castelldefels, Torredembarra,

Valls i Constantí.

I el tema dels voluntaris, com

es gestionarà? Ens hem mar-

cat com a tasca prioritària d’a-

quest any 2013 iniciar el pro-

cés de captació de voluntaris.

De fet, s’ha fet la primera re-

unió per explicar el Pla de Vo-

luntaris. L’objectiu d’aconsegu-

ir 3.500 voluntaris és molt am-

biciós i requereix preparar una

estratègia de captació cohe-

rent i de màxima participació.

L’equip de voluntaris Tarragona

2017 serà el referent de l’orga-

nització dels Jocs.

La societat tarragonina està

engrescada amb els jocs o

l’actual situació que estem vi-

vint ha apagat una mica els

ànims? Poc a poc s’està fent

un treball de sensibilització

dels Jocs. Des de l’octubre del

2012 s’han fet més de 100 re-

unions amb diferents col·lecti-

us per explicar el Pla Director i

durant aquest any es comen-

çaran a fer accions concretes

que faran més visible l’organit-

zació dels Jocs a Tarragona. El

nostre objectiu és treballar per

fer uns Jocs participatius.

Cuadrat presenta els Jocs com l’esdeveniment més important a ni-vell internacional que tindrà l’Estat en els pròxims anys. Explica ques’ha treballat amb uns projectes viables econòmicament

Ramon Cuadrat,Director general dels Jocs Mediterranis

ENTREVISTA ESPORTS


MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

©Ka

dmy

-Fot

olia

.com

Com triar elpneumàtic adequat?


VIU Tarragona I 61

NOVETATSMOTOR

l primer que cal tenir en

compte a l’hora d’esco-

llir és que cada model

de vehicle és diferent. Els

pneumàtics que millor s'adap-

ten a cada cotxe dependran de

la capacitat de càrrega i la se-

va velocitat màxima, i en la

mesura del possible cal esco-

llir sempre la mida adequada

per al cada vehicle.

Per una banda, els conductors

esportius necessiten pneumà-

tics que responguin de manera

precisa en carreteres seques

i mullades i que propor-

cionin la màxima adhe-

rència i estabilitat,

tant en trams rectes

com en les corbes.

També és impor-

tant tenir en

compte en quin

entorn ens solem

moure. Per regla

general, el consum

de combustible aug-

menta en ciutat. Per

això qui acostuma a

fer aquí la majoria de

quilòmetres pot es-

talviar tr iant

pneumàtics de

baixa resistèn-

cia al roda-

ment. A més,

com que es

frena i s’acce-

lera amb més

freqüència, els

p n eumà t i c s

han de ser de

llarga durada, i

també és im-

portant compro-

var que les gomes

ofereixen una bona

distància de frenada

que permeti supe-

rar les exigències

del medi urbà, com la presèn-

cia de ciclistes, vianants, se-

màfors, etc.

Si la conducció se sol realitzar

per autopistes o vies ràpides,

el que calen són uns pneumà-

tics d'alt rendiment que garan-

teixin la seguretat, indepen-

dentment de les condicions

meteorològiques. I per a viat-

ges de llarga distància cal es-

collir un pneumàtic que oferei-

xi la màxima comoditat (baix

nivell de soroll i vibracions), ja

que si es passen moltes hores

seguides viatjant ho agrairan

molt, tan el conductor com els

acompanyants.

Pels qui acostumen a circular

per pistes forestals i camins

poc fresats, aleshores calen

pneumàtics 4X4, resistents als

impactes i que ofereixin un ex-

cel·lent rendiment i capacitat

de tracció, tant dins com fora

de carretera.

Tot i que al nostre país, de cli-

ma més temperat, no és mas-

sa habitual es poden escollir

els pneumàtics en funció de

l’època de l’any, i combinar les

gomes d’hivern amb les d’es-

tiu.

Aquestes s'adapten millor a

les característiques de cada

estació, i en alguns països nòr-

dics són d’obligada instal·lació,

especialment a l’hivern, quan

les condicions de les carrete-

res són d’extrema fragilitat de-

gut a les baixes temperatures.

Hi ha diferents paràmetres que cal tenir encompte a l’hora d’escollir les rodes, i totsells són importants

E

Conduint per ciutates pot estalviar amb

pneumàtics debaixa resistència al

rodament



Un estudi fet pels principals fabricants de pneumàtics del nostre país rebel·la que la majo-ria de conductors té un gran desconeixement i no fa un manteniment adequat de les rodesdels vehicles, fet que suposa un increment del risc de patir accidents

La importància dels pneumà-

tics dels nostres cotxes és vital

a l’hora de conduir, tant perquè

ens donen la seguretat ne-

cessària com perquè permet

estalviar combustible. Però un

recent estudi dut a terme per la

comissió que agrupa els cinc

majors fabricants de pneumà-

tics presents al nostre país

(Bridgestone, Continental, Go-

odyear, Michelin i Pirelli), de-

mostra que suspenem en

aquesta matèria, i que molts

conductors som víctimes del

desconeixement i l’oblit del

manteniment de les rodes.

L'enquesta revela que el 31%

dels conductors no sap que hi

ha un límit legal de profunditat

en el dibuix del pneumàtic.

Aquest límit està fixat en 1,6

mil·límetres, per sota del qual,

es posa en risc la seguretat

dels que viatgen al vehicle, ja

que s'augmenten les distàncies

de frenada.

Tot i que el 9% sap que els

seus pneumàtics estan gas-

tats, segueixen usant-los, i el

35% dels enquestats no ha

comprovat mai la profunditat

del dibuix de la goma. A més,

gairebé un 10% afirma que en-

cara que els seus pneumàtics

necessitin ser canviats, seguei-

xen circulant amb ells.

Només un de cada quatre con-

ductors té l'hàbit de revisar la

pressió dels seus pneumàtics.

La resta només ho fa puntual-

ment i per desplaçaments de

llarga distància. Els fabricants

recomanen verificar la pressió

almenys un cop al mes, amb

els pneumàtics freds i amb un

manòmetre en bon estat.

Està demostrat que per da-

munt de la seguretat la variable

que més importa als conduc-

tors és el preu dels pneumà-

tics. No cal dir que el mal estat

de les rodes pot repercutir de

manera significativa en les con-

dicions de seguretat del tràn-

sit, ja que el pneumàtic és l'ú-

nic punt d'unió entre el vehicle i

el terra. Si s'han gastat les ro-

des, cal canviar-les obligatòria-

ment ja que el perill de punxa-

da o trencament del pneumàtic

s'incrementa de manera exa-

gerada commés gastat està.

Està demostrat queper damunt de laseguretat el quemés importa és elpreu de les rodes

El perill va sobre rodesNomés un de cada quatre conductors té l’hàbit derevisar habitualment la pressió dels seus pneumàtics

©Sh

utte

r81

-Fot

olia

.com

NOVETATSMOTOR


©Pe

tair2

-Fot

olia

.com

Són gestionats per l’empresa

Empark i estan situats al pàr-

king de la Rambla Nova. La ini-

ciativa pretén promocionar l’ús

del vehicle elèctric a la ciutat i

complementa les accions del

Pla de Mobilitat Urbana soste-

nible

Els dos punts de càrrega estan

situats a la sortida de l’aparca-

ment, en un espai estratègic

que afavoreix la mobilitat de

vehicles i usuaris. Cada vegada

són més els ciutadans que op-

ten pels vehicles elèctrics amb

la f inal itat de contaminar

menys i estalviar més. I és que

el cotxe elèctric no només no

contamina, sinó que també és

més eficient.

Els principals obstacles d’a-

quests vehicles són el preu i la

poca autonomia de les bate-

ries. És per aquest motiu que

es fa necessari que s’escampin

els punts de recàrrega i, poc a

poc, està creixent la instal·lació

de punts de càrrega en pàr-

quings comunitaris d’edificis i

públics.

La Generalitat de Catalunya va

aprovar el 2010 l’Estratègia

d’Impuls del Vehicle Elèctric a

Catalunya (IVECAT), que té per

objectiu avançar en tots els

camps necessaris per afavorir

la integració dels vehicles de

motorització elèctrica en el pe-

ríode 2010-2015.

L’IVECAT preveu que l’any 2015

hi hagi a Catalunya 76.000

vehicles elèctrics i un total de

91.200 punts de recàrrega ins-

tal·lats, dels quals 83.600 se-

ran privats i 7.600 d’accés pú-

blic (6.080 en aparcaments

públics i 1.520 en la via públi-

ca).

CarregadorselèctricsTarragona compta amb dos punts de càrre-ga per als vehicles elèctrics, aquests conta-minen menys i són més eficients.

NOTÍCIESMOTOR


Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona

VINE A CONEIXER EL NOU NISSAN LEAF 100 X 100 ELÈCTRICa les nostres instal.lacions de Tarragona o Reus,només per provar-lo rebràs un obsequi de Nissan

El Nissan Leaf100 x 100 elèctricEl Nissan Leaf100 x 100 elèctric

NIKKO CENTERconcessionari oficialNissan a Tarragona

NIKKO CENTER

Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló43204 · REUS

Tel. 977 772 197

NIKKO CENTER MOTORS

Ctra.València, 20643006 · TARRAGONA

Tel. 977 549 560


©20

13O

pel

El nou Opel Adam ja es troba

als concessionaris, tot i que en-

cara no ha començat la cam-

panya de llançament. És el cot-

xe utilitari amb la mida més

compacte de la gamma de mo-

dels d'Opel, dotat amb un dis-

seny trencador i que rep aquest

nom en honor al fundador de la

companyia, Adam Opel.

El punt fort d'aquest model

compacte, són múltiples possi-

bilitats de personalització, cosa

en la qual destaquen també els

seus grans competidors , el

Fiat 500, o el Volkswagen Up,

encara que l’Opel Adam té una

grandària menor, proper als

3,7m.

De moment estarà disponible

únicament amb carrosseria de

tres portes i quatre seients in-

dependents, que en el cas de la

fila posterior poden abatre en

dues peces 50/50.

Els motors del nou Opel Adam

es mouran entre els 70 i 100CV.

La gamma de motors inicial es-

tarà conformada per tres op-

cions de gasolina, un 1.2 de 70

CV, un 1.4 de 87 CV i en la punta

de la llança un 1.4 de 100 CV,

tots ells associats a un canvi

manual de cinc velocitats. Tam-

bé seran de sèrie el paquet de

mesures d'estalvi ecoFLEX i el

sistema d'aturada i arrencada

automàtica Start/Stop. Més

endavant s’espera una nova

gamma de motors d'injecció di-

recta i turbo, més eficients i es-

talviadors, així com una trans-

missió manual de sis velocitats.

A més, Opel presenta en l’actu-

al Saló de Ginebra 2013, el mo-

del Adam Rocks Concept, llest

per descapotar.

L'Opel ADAM donarà molt de

què parlar amb el disseny més

atrevit, original i

fresc d'aquest fabricant alema-

ny en molt de temps, un pro-

ducte que pretén trobar el seu

nínxol de mercat en un seg-

ment tan competitiu com el

dels petits utilitaris

El petit utilitari d’Opel ja es troba als concessionaris. Amb un disseny innovador, atrevit,original i fresc espera competir per ser el número 1 en el seu segment. El nom triat honoraal fundador de la marca, Adam Opel

NOVETATSMOTOR

Nou Opel Adam



NOVETATSMOTOR

S’ha presentat el nou Hyundai i30. Aquestanova generació de la marca coreana estàdissenyada i fabricada a Europa.

Hyunday i30, harmonia en tresdimensions

Tenint en compte uns criteris

de qualitat propis de gamma

alta que superen les expectati-

ves dels conductors europeus,

destacant sobretot el tracta-

ment de l’estètica, tant interior

com exterior.

La força que irradia, el seu as-

pecte imponent i el generós

equipament interior deixen clar

un concepte: el nou i30 se surt

de la norma. Amb el i30, el

llenguatge de disseny d'Hyun-

dai arriba a un nou nivell d'estil

i elegància. Les línies conver-

gents de la carrosseria creen

una sensació de moviment fins

i tot amb el vehicle aturat. Les

formes esculpides juguen amb

les llums i les ombres per crear

tensió i despertar emocions en

qui l’observa, tot en el marc

d'un disseny esportiu i elegant

que se suma a la facilitat de

maneig i la comoditat d'un ve-

hicle europeu.

La còmoda posició de conduc-

ció, els seients espaiosos, l'es-

tètica innovadora, l'avan-çada

tecnologia de l'habitacle ... Tots

els aspectes de l'interior con-

dueixen a una perfecta harmo-

nia entre el conductor i el cot-

xe. Cadascuna de les sis ver-

sions de motor disponibles te-

nen un baix nivell d'emissions i

ofereixen un gran rendiment

tant en ciutat com en carrete-

ra. A més, el motor de gasolina

1,6 GDI de 135 cv, incorpora la

tecnologia Blue DriveTM, que

millora encara més l'eficiència

del combustible. Això inclou la

parada i arrencada del motor

Stop & Go, amb unes emis-

sions per sota de 120 g de CO2

en un motor de gasolina.



Vinculats al món marquista des

de fa mig segle, amb experièn-

cia en vàries de les marques

que han operat a l’estat, Grup

Oliva (actualment concessio-

naris Peugeot, Honda i Citroën,

amb una corredoria d’assegu-

rances i amb Centre de Carros-

seria, unes 140 persones en

total i aproximadament 40 mi-

lions d’euros en facturació) ar-

riba ja a la segona generació fa-

miliar al capdavant del negoci.

Les seves empreses són Tar-

rauto Motor, Tecnotarraco i

Joaquim Oliva a més del Cen-

tre Carrosseria (Joaquim Oli-

va, SA). Manel Oliva, gerent del

Centre de Carrosseria, ens ex-

plica en què consisteix el nou

concepte de taller.

Quan neix el projecte? A prin-

cipis del 2010 arrenca el Cen-

tre de Carrosseria, però la im-

plantació dels protocols d’ac-

tuació, imatge i atenció al

client s’implanten el juliol del

2011 a Reus i Tarragona. La ma-

jor oferta de reparació, xapa i

pintura de tota la província.

En què consisteix el canvi?

Hem dividit les zones de nego-

ci. La primera, orientada a l’a-

tenció al client, és una recepció

independent on el client no veu

la zona de reparació. En una

segona zona, els operaris re-

ben les instruccions del cap de

taller per la reparació. S’inicia

un procés en el qual el més im-

portant és l’eficiència en el

temps de reparació amb la ma-

jor qualitat.

Existeix un apartat per repa-

racions lleus? Sí, tenim tot un

procés de reparació de cops

lleus, i també una tècnica de

reparació amb pegats.

Quins productes s’utilitzen?

Ecològics, bàsicament, pintu-

res a l’aigua i, entre elles, les de

més qualitat amb vernissos ce-

ràmics.

El nostre proveïdor es R-M, un

partner excel·lent. Pel que fa

als peritatges, utilitzem GT Es-

timate i Audatex paral·lela-

ment, els sistemes 3D són molt

més agradables i fàcils a l’hora

de treballar.Els equips de dia-

gnosi són els de la marca del

constructor i, si tenim algun

problema amb el vehicle, atès

que tenim acords amb els con-

cessionaris d’altres marques

de Tarragona, li portem i ho

diagnostiquen.Subcontractem

i, així, tenim més equips de dia-

gnosi que ningú, perquè, per

davant de tot, s’ha de satisfer

al client.

Quins recanvis utilitzen? Ofi-

cials. Ni recanvis paral·lels ni

segones marques, perquè és el

valor afegit que ens demana el

client.

On es formen els treballa-

dors?Alguns paràmetres inter-

ns consten al llibre d’estil de

l’empresa. Partim de la forma-

ció de les marques i de l’àmplia

experiència en el mercat del

nostre grup empresarial. Tot

els processos estan informatit-

zats, de manera que no es pu-

gui iniciar un procés sense una

OR Informàtica. Pel que fa a la

part més tècnica, comptem

amb la formació RM, el suport

del seu equip de professionals i

el seu distribuïdor local, Nova-

color.

Quin volum de vehicles repa-

ren? Aproximadament, 2.800

El nou concepte que presenta el Centre de Carrosseria Grup Oliva està orientat a disminuirla sensació de pèrdua de temps, d’absència de vehicle i a augmentar la garantia i confiançaen la feina ben feta.

Grup Oliva renova lesseves instal·lacions50 anys d’experiènciaque avalen un nouconcepte de taller

PUBLIREPORTATGEMOTOR


sinistres l’any, uns 60 a la set-

mana. El 78% dels vehicles

provenen de la postvenda de

les concessions de les mar-

ques que comercialitzem, si bé

tenim una excel·lent relació

amb totes les companyies

d’assegurances i acords de

col·laboració amb gairebé to-

tes.Amb les que no tenim

acord és perquè les seves con-

dicions econòmiques no per-

meten els nostres estàndards

de qualitat i servei. Tampoc

hem entrat amb acords amb

companyies de renting.

Es poden realitzar segui-

ments pel manteniment dels

vehicles dels clients? Tots els

punts del Grup estan intercon-

nectats, i el centre Carrosseria

és part del grup, així que dispo-

sem de les dades que entren al

sistema, sigui on sigui que

s’hagi fet la intervenció.

Ara que s’han llençat al multi-

marquisme, existeix algun

plantejament d’incorporar-se

a alguna xarxa de tallers? No.

La nostra idea seria arribar a

crear la nostra pròpia xarxa de

Centre de Carrosseria. Intenta-

rem treballar en aquesta línia.

És la base per franquiciar un

estàndard d’imatge, processos,

proveïdors, servei i qualitat fi-

nal. La xarxa de Centre Carros-

seria a nivell nacional és un

projecte encara a anys vista

que començaria a Catalunya.

També estem en contacte amb

escoles de formació professio-

nal de Tarragona per formar

part del seu cicle formatiu.

Quin paper juguen les compa-

nyies asseguradores en el

desenvolupament del seu ne-

goci? Sempre hem tingut molt

bona relació amb elles perquè

la nostra manera de treballar

és molt professional i som molt

rentables per les assegurado-

res.

CENTRE CARROSSERIA GRUP OLIVA

Carretera N-340, km. 1159 I TARRAGONA

Tel. 977 543 150 I

PUBLIREPORTATGEMOTOR


TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS


Primavera: època decelebracionsAmb el bon temps arriben bodes i comunionsAvui dia, aquestes celebracions poden suposar una despesa important, pel que està béplantejar-se algunes coses a l’hora d’organitzar-les. També és interessant conèixer les no-ves tendències pel que fa a maquillatge i pentinats

el que fa als casaments,

l ’any 2012 gairebé

13.000 parelles van con-

traure matrimoni a Catalunya.

Amb aquesta xifra, es va con-

vertir en la primera comunitat

en nombre d’enllaços matrimo-

nials de tot l’estat.

Avui dia, aquestes celebracions

poden suposar una despesa

important per a les nostres

butxaques. De fet, els princi-

pals factors que preocupen a

les parelles a l’hora de casar-se

són l’import econòmic i l’orga-

nització de l’esdeveniment. Ac-

tualment, el cost mig d’un ca-

sament és d’uns 20.000 euros

si es tracta d’un enllaç civil i

uns 25.000 si és religiós i, pel

que fa a l’acte de celebració de

la primera comunió, ronda els

3.000 de mitjana.

A l’hora d’organitzar aquest ti-

pus de celebracions entren en

joc els restaurants on celebrar

el banquet, el tema de les foto-

grafies i imatges, els vestits

que es lluiran i, en el cas dels

casaments, cal contemplar el

maquillatge i el pentinat de la

núvia. En definitiva, tota una

sèrie de serveis que cal tenir en

compte. A resultes dels temps

que vivim, ara moltes famílies

que decideixen celebrar la 1a

comunió del seu fill/a i parelles

que es volen casar reflexionen

sobre el pressupost i les despe-

ses abans de començar a pla-

nificar-ho. Hi ha algunes idees

que poden ajudar-nos a no dei-

xar que el pressupost s’enfili

massa.

Per exemple, pot anar-nos bé

plantejar-nos reduir la llista de

persones a qui volem convidar

o, pel que fa als casaments,

una opció més barata és cele-

brar-los entre setmana.


P

©D

usan

Kost

ic-F

otol

ia.c

om

NUVIS TENDÈNCIES



Als anys 50, actrius com Au-

drey Hepburn, Vivien Leigh,

Grace Kelly i Ava Gardner van

inspirar pentinats que les nos-

tres mares i àvies lluïen per

anar al teatre, a l’òpera, per a

casar-se o, simplement, un diu-

menge a la tarda: postissos, re-

collits...gairebé mai anaven

amb la melena solta com ara

fem.Avui en dia prima el que és

pràctic, natural, fresc i casual.

No ens agraden les complica-

cions...algú s’imagina fer-se un

recollit a l’estil Grace Kelly o

posar-se algun postís per sortir

una tarda de compres o anar al

cinema? Sembla impensable,

no? Doncs moltes de les nos-

tres mares i àvies van fer-ho!

La temporada passada les pro-

tagonistes van ser les trenes, i

ara hauríem d’oblidar-les junta-

ment amb la laca i els clips. Si

el teu enllaç té l loc aquest

2013, hauries de deixar la teva

melena al vent. Marcar-la amb

ones a l’aigua, donar-li un aire

retro, romàntic i, si ets de les

que pot, llueix volum i movi-

ment. O, si vols tenir un aire

més sofisticat, presenta’t llisa

impol•luta. Sigui com sigui,

aquesta temporada deixa’t

anar el cabell i gaudeix. Segu-

rament hi haurà qui et digui:

“però com se t’acut casar-te

amb el cabell solt”? Tan de bo

puguis fer-ho! Si estàs a

temps, inverteix en una melena

sana, en donar-li brillantor, sua-

vitat, volum i moviment. Dóna-

li vida i balla al so de la música

sense tibantors i, si pots fer-ho

descalça, millor que millor! Uti-

litza l’última tendència de “se-

cretos del agua” i saneja el teu

cabell de l’interior a l’exterior.

Aquesta tendència consisteix

en productes saludables, lliures

de silicones i derivats del pe-

trol i que trebal len a nivel l

cel•lular i aconsegueixen treure

el millor de tu, el que tu ets.

Aquesta és la nostra proposta

per a les núvies de 2013: salut

capil•lar i naturalitat. Respec-

tar el teu estil és l’aposta més

segura en un dia tan impor-

tant...i val la pena! Tenir un ca-

bell sa i brillant, ple de vida i de

llum és el millor dels atractius.

Revisa la teva coloració, inver-

teix en bons tractaments (rees-

tructuradors, hidratants o de-

sintoxicants), mima el teu ca-

bell, posa’t a les mans d’un bon

professional perquè te’l talli,

ondula’l, arrissa’l, dóna-li vo-

lum o allisa’l i barreja’l amb els

vestits d’encaix, els ornaments

i el guipour dels meravellosos

vestits vintage que arriben

amb força.

I Informació facilitada per

Peluquerías Salmerón I

Una melena sana i natural és l’aposta dels pentinats de núvia per al 2013. La tendència ac-tual és respectar al màxim l’estil de la núvia i procurar que en un dia tan especial llueixi uncabell sa, brillant i ple de vida

Foto cedida per:Peluquerías Salmerón

La naturalitatimpera alspentinats

NUVIS TENDÈNCIES


Consells de maquillatge

Abans d’endinsar-nos en els

consells de maquillatge per a

núvies, convé assenyalar que

prèviament també hauríem de

tenir cura de la pell, especial-

ment la de la cara. A banda

d’una bona hidratació, si l’en-

llaç té lloc al bon temps, s’a-

consella que la núvia tingui un

color de pel l l leugerament

bronzejat -però sempre tenint

molta cura del temps d’exposi-

ció al sol-.

A partir d’aquí, per aquelles

noies qui hi estiguin interessa-

des, a continuació es detallen

algunes orientacions a l’hora

d’escollir i aplicar el maquillat-

ge per lluir un bonic rostre el

dia de l’enllaç.

Abans de començar amb els

detalls, és important destacar

que convé vigilar l’alimentació,

el descans i la cura diària de la

pell. Una setmana abans de

l’esdeveniment es recomana

fer-se una neteja de cutis, i la

depilació de les celles estaria

bé fer-la uns 4 o 5 dies abans.

També és imprescindible una

prova de maquillatge, ja que

això ens permetrà provar dife-

rents textures i colors per se-

leccionar els més adequats.

D’altra banda, podrem veure’n

el resultat i fer els suggeri-

ments i aportacions que consi-

derem.

A l’hora de personalitzar l’estil

cal tenir en compte alguns fac-

tors com són l’edat, el color del

vestit escollit i l’hora de l’enllaç.

Si la núvia és jove, es recomana

un maquillatge molt natural.

Pel que fa al color del vestit, te-

nim dues opcions: si el color és

blanc marfil, el maquillatge

queda bonic suau i càlid; d’al-

tra banda, si la núvia ha escollit

un vestit de carrer, el maquillat-

ge pot ser més marcat. Final-

ment, pel que fa a l’hora de la

cerimònia, hem de pensar que

si es celebra de matí el maqui-

llatge hauria de ser suau i difu-

minat, mentre que si se celebra

a la tarda o a la nit, podem es-

collir-lo més intens.

Bases correctores i fons de

maquillatge. Són el primer pas

i s’escullen d’acord amb el co-

lor de la pell i amb el que s’ha

de corregir. Pel que fa al fons

de maquillatge, depèn de l’edat

de la núvia i l’hora de la cerimò-

nia. A l’hora d’aplicar-lo, tant

podem optar pel de barra com

el fluid. En tots casos, s’han

d’evitar les brillantors i selec-

cionar molt bé la textura i el co-

lor en funció del to de la pell i el

cabell. Les correccions clares

es fan a les ulleres, pòmuls i a

totes les zones que es vulguin

destacar. Les fosques han de

ser mínimes i molt ben difumi-

nades perquè no semblin ta-

ques. Pel que fa al maquillatge

en pols, s’aplica sobre el rostre,

coll i escot. Ha de ser fi i mate.

Els ulls i la mirada. Els ulls

s’han d’emmarcar de manera

difuminada i sense traçar línies

que endureixin la mirada. Es

recomanen tons marronosos.

Pel que fa a les ombres, s’acon-

sellen tons càlids i suaus. En

quant a les pestanyes, hauríem

d’escollir una màscara resis-

tent a l’aigua i, respecte les ce-

lles, retocar-les molt suau-

ment. El coloret ha de ser suau

i s’utilitza per il•luminar pò-

muls, nas i barbeta. Es procura

que proporcioni un aspecte sa-

ludable i juvenil al rostre.

Els llavis. Finalment, els llavis

estaria bé perfilar-los amb un

llapis color carn o del mateix

color de la barra i dibuixar-los

suaument. Perquè el maquillat-

ge es mantingui durant més

temps, podem pintar-nos-els

amb un pinzell. D’altra banda,

s’haurien d’evitar les barres de

llavis amb colors intensos i bri-

llants perquè endureixen l’ex-

pressió.

El maquillatge per un dia tan assenyalat requereix una atenció especial. En funció de la nos-tra pell o el color dels ulls ens poden afavorir més uns tons que altres a l’hora de maquillar-nos. També està bé tenir en compte altres aspectes com el color del vestit

A l’hora depersonalitzar l’estilés important teniren compte l’edat il’hora de l’enllaç

A banda delmaquillatge, convévigilar l’alimentació,el descans i la curadiària de la pell

NUVIS TENDÈNCIES


©m

imag

epho

tos

-Fot

olia

.com


Elegants de dalta baix

Aquest, segueix unes línies

innovadores, àgils i elegants,

amb alguns tocs avant-

guardistes, depenent de cada

dissenyador, i evoluciona en

materials i teixits brillants i

lleugers per tal que el nuvi es

senti elegant, però còmode. La

personalitat dels nuvis és un

factor imprescindible en l’estil

de vestir que escullen els

homes en el dia del seu casa-

ment. La manera de combinar

els teixits, tonalitats i comple-

ments és un clar reflex de

l’essència del protagonista

masculí de qualsevol casa-

ment.

Qualsevol opció és acceptable

en un dia tan especial com

aquest. Cada nuvi ha de trobar

el seu propi estil, sempre pre-

nent com a referència les noves

tendències. Així doncs, si el

nuvi es decanta per un estil

sobri: una combinació d’ameri-

cana negra, pantalons negre,

camisa blanca i corbata negra,

l’home ens expressa el seu

classicisme tot buscant

l’elegància en el dia del seu

casament.

Respecte als colors, segueix

predominant el negre com a

factor clau de l'elegància i el

classicisme. Tot i així, també

apunten amb força les tonali-

tats clares i les gammes de

grisos que s'aclareixen fins a

arribar al beige, vainilla i blanc.

El vestit de nuvi és sens dubte l'elementindispensable per l'home que vol arribar al'altar.

NUVIS TENDÈNCIES

©Er

icLi

mon

-Fot

olia

.com



TENDÈNCIES


INTERIORISMEDISSENY_DECORACIÓ_MOBLES_REFORMES

“Talent latent”

a Victoria i la Laura, Mer-

meladadexocolate, ens

acompanyaran a partir

d’avui en un viatge a través del

qual ens introduiran al món del

disseny. Aquesta vegada visi-

ten a Nacho Álvarez de NAM

Arquitetura en una aventura

fascinant, la de dissenyar una

exposició. Més concretament,

la de redissenyar-la quatre ve-

gades renovant-ne el disseny i

sempre aprofitant el material

emprat a l’edició anterior.

El disseny de les exposicions

de “Talent latent” ens transpor-

ta cada vegada a una altra di-

mensió, oblidant la darrera i

deixant-nos gaudir de l’expe-

riència d’una bona mostra em-

marcada en un bon disseny,

diuen la Victoria i la Laura.

“Talent latent”, exposició pro-

moguda per la Generalitat i l’A-

juntament de Tarragona,ha es-

tat dissenyada per NAM Arqui-

tectura. La 1a edició es va rea-

litzar al refugi del Moll de Costa

del port i les tres edicions se-

güents al Mercat Central de

Tarragona i espai Tabacalera.

Des de NAM ens expliquen que

en el cas del Mercat Central,

l’espai en sí era ja un gran luxe.

En un espai tan singular i po-

tent l’estratègia de NAM el 1r

any va ser construir uns petits

mòduls o capses amb fusta.

Mitjançant petites deforma-

cions, talls i desplaçaments es

formaven diferents espais d’ex-

posició per cadascun dels au-

tors. En una edició especial al

Centre d’Art Santa Mònica van

aprofitar les estructures i van

proposar una mena d’esquelet

portant que recolzava els tau-

lers de fusta amb un recorre-

gut similar però mes transpa-

rent. En la 2a edició al Mercat

Central els van proposar reci-

clar el material amb el que

s’havia realitzat tota la exposi-

ció i, a partir d´un tauler, es

constituïa un sistema exposi-

tiu. D’aquesta manera, el visi-

tant podia fer un recorregut

molt lliure. En la 4a i última edi-

ció situada a la Tabacalera es

va reciclar tot el material plan-

tejant una gelosia a partir d’a-

questes costelles que de nou

s’adaptaven a un espai i per-

metien la creació d’espais de

relació entre autors. Es van

adaptar també tots els ele-

ments de fixació i sistemes

d’il·luminació intentant reduir

al màxim la despesa final en

material.


Exposició de fotografia moderna internacionalL’exposició forma part del festival de fotografia SCAN de Tarragona i pretén mostrar algu-nes de les noves promeses de la fotografia moderna a nivell internacional. Mermeladadexo-colate ha visitat l’exposició i ens la presenta de la mà del seu dissenyador, Nacho Álvarez

L


Foto cedida per:NAM - “Talent latent” 2008


EXPOSICIONS INTERIORISME


“Foto cedida per: NAM - “Talent latent”exposició festival SCAN 2010


82 I VIU Tarragona

Com neix “NAMARQUITECTU-

RA”? Ja fa 12 anys que treballo

com a professional en el camp

de l’arquitectura i el disseny i,

després d’alguns anys amb

col·laboracions amb altres ar-

quitectes i despatxos de Barce-

lona, Tarragona i Reus vaig veu-

re ara fa sis anys que el millor

camí era crear el meu propi es-

pai de treball. NAM és un equip

de gent, bàsicament d’arqui-

tectes i dissenyadors i altres

col·laboradors externs,

Com en definiries la filosofia?

Lluitem per l’exigència i el rigor

en tot allò que fem. No sempre

ho aconseguim al 100% però

ho intentem de valent. L’arqui-

tectura i el disseny és un camp

a on intervenen molts agents i

condicionants, i crec que la

nostra obligació és apuntar el

més alt que puguem en tots els

aspectes perquè sovint amb

tants condicionants externs

aquest rigor es perd o dilueix.

Això no vol dir gastar molts di-

ners o fer grans gestos, sinó

mes aviat apuntar bé i saber el

que pots i vols aconseguir.

En quins projectes esteu tre-

ballant? Treballem sempre

projectes molt diversos, bàsi-

cament en el camp de l’arqui-

tectura i el disseny d’interiors, i

en els últims anys en arquitec-

tures efímeres, sobretot expo-

sicions. Ara mateix estem tre-

ballant en un projecte de res-

tauració i tractament del Circ

Romà de Tarragona i estem

preparant un parell de concur-

sos de disseny i arquitectura.

Com vas introduir-te en el

disseny d’exposicions? Vaig

entrar ara fa 8 anys com a pro-

fessor de projectes i construc-

ció a l’Escola d’Art i Disseny de

Reus en l’especialitat d´arqui-

tectura efímera. Ha sigut un

repte, ja que és un tema relati-

vament desconegut i amb molt

poca documentació però molt

interessant, ja que m’ha

permès investigar en aquest

camp del disseny d’interiors.

Per cert, cada vegada és més

efímer, ja que avui en dia tro-

bem més que mai botigues

provisionals, espais d’exposició

temporals o espais polivalents

que van mutant. El disseny

crec que és i serà cada vegada

més efímer. En aquest sentit, el

disseny d’exposicions és un te-

ma apassionant i complex.

D’exposicions n’hi ha moltes ,

però bones no tantes. A part

del contingut, també s’ha de

tenir cura del continent.

Com valores el moment que

està travessant el sector de

l’arquitectura? És el pitjor que

he viscut com a arquitecte i

probablement, segons diuen

els companys amb més edat,

dels pitjors de la història re-

cent. Està tot molt parat. Tam-

bé és cert que hem construït

com a bèsties i de manera des-

controlada en els últims anys, i

el pitjor és la mala qualitat

d´aquestes arquitectures. El

pastís s’havia de repartir i era

igual com. I aquí tots hem de

fer autocrítica.

Però al mateix temps, l’arqui-

tectura i el disseny espanyol i

català són un dels més valorats

a nivell mundial. I, sobretot,

gent molt jove que en els úl-

tims anys està apostant per

Nacho ÁlvarezMartínezArquitecte tarragoní idissenyador de l’exposició“Talent latent”

una arquitectura més modesta

i autèntica en contrast potser a

aquesta època d’opulència que

hem viscut.

I com el veus a Tarragona? Te-

nim un potencial enorme de

veritat però no ens ho creiem i,

a més, gastem sovint els pocs

diners que tenim en coses que

-sota el meu punt de vista- són

prescindibles i, a sobre, no ens

“senten” gens bé. Hi ha bons

tècnics però no hi ha hagut mai

ENTREVISTA INTERIORISME


Foto cedida per: NAM -Escola Isabel Besora de Reus

una direcció clara del que volí-

em ser de grans i així hem anat

fent. Crec que estem millorant,

però cal trencar definitivament

amb aquesta inèrcia. Ara tenim

una boníssima oportunitat

amb els Jocs del Mediterrani

per donar-li a la ciutat la pro-

jecció i planificació que es me-

reix creant xarxes i estructures

potents de treball i debat en

tots els àmbits. Sota el meu

punt de vista, Tarragona té

dues coses que la fan única: el

mar i el seu patrimoni. Hauríem

d’apostar clarament per obrir

la ciutat al mar amb un projec-

te potent i creïble, el que impli-

ca una nova façana marítima

sense vies del tren i apostar

més fort encara pel tema patri-

monial. Això és el que han fet

altres ciutats molt properes

com Girona, i penso haurien de

ser el nostre referent. No obs-

tant, per mi el més interessant i

el que més esperança em dóna

com a tarragoní, en els últims

anys, són els moviments civils

com ara les associacions i ta-

llers per exemple de la Part Al-

ta, l’associació de músics, la

cooperativa obrera i el teatre

magatzem, la Fundació Forvm

de fotografia, la gent de Deliró-

polis i la setmana del còmic, el

festival de cinema REC, els

horts urbans de la part alta, el

grup del laboratori visual, etc.

Es nota que hi ha gent amb ta-

lent i inquietuds que té moltes

coses a dir.

Què creus que ens depara el

2013 arquitectònicament? A

nivell nacional crec que poca

cosa, no hi ha un duro. Ara ma-

teix no hi ha pràcticament con-

cursos ni tampoc privats amb

diners per invertir. Suposo que

el sector tirarà bàsicament de

les petites reformes i esperem

que a finals d’any la cosa co-

menci a revifar, encara que les

previsions no son gaire favora-

bles. Suposo que veurem algu-

nes coses construïdes de mol-

ta qualitat fetes a partir de

pocs material i pocs diners. Ar-

quitectures i dissenys on el re-

ciclatge i l’enginy cada vegada

ocuparà un lloc més important.

Crec que també seria un bon

moment per reflexionar i apro-

fitar la crisi per plantejar-nos

coses, debatre i fer autocrític.

Potser no hi ha diners per

construir però sí per projectar.

El reciclatge il’enginy tindran cadavegada un papermés important enl’arquitectura

MERMELADADEXOCOLATE

Disseny d’interiorsi arquitectura efímeraa

Tel. 659 432 119 · 626 144 [email protected]


La distribució dels espais és

essencial pel bon funciona-

ment d’una casa, i la zona del

bany, per reduïda que sigui, no

pot deixar-se de banda pen-

sant que no hi ha massa com-

binacions a fer-hi. El bany és un

espai que es presta per ser

transformat, d'acord a l'estil de

cadascú. Hi ha qui prefereix un

bany modern i ple de vida, una

combinació que s'aconsegueix

gràcies als colors vius, els mo-

saics i la barreja de textures,

mentre que d’altres prefereixen

un bany sobri, elegant, però tot

i així contemporani.Per aquest

tipus de públic la solució es

troba en la combinació entre

una bona il·luminació i els con-

trastos oferts pels mobles i ai-

xetes de disseny..

Combinant colors i estils. El

bany és molt sofert, i es tracta

d’un espai que ens permetrà

arriscar-nos com cap altre de

casa nostra. Suporta contras-

tos forts i s’hi poden combinar

diferents tonalitats a les parets,

als mosaics i en les peces de

mobiliari. Cal tenir en compte,

això sí, que el bany ha de trans-

metre harmonia, i per tant

qualsevol combinació agressi-

va ens espatllarà aquesta fun-

ció. Cal procurar, doncs, que la

combinació de colors el faci un

lloc exclusiu i únic.

El primer pas per a una decora-

ció ben aconseguida és l'ade-

quada distribució de l'espai. En

funció de si l’espai és ampli o

reduït escollirem uns colors

perquè s’hi ajustin, ja que d’ells

dependrà la sensació d’ampli-

tud que ens pugui reportar. Pel

que fa a la il·luminació, tota la

que ens pugui aportar la llum

natural serà més que benvin-

guda.

Quan cal recórrer a llum artifi-

cial ens pot ajudar a generar di-

ferents ambients poder dispo-

sar de diferents fases de llums,

i si és possible amb regulació

d’intensitat.

Finalment, pel que fa als acces-

soris el bon gust del bany de-

pendrà de decisions tan senzi-

lles com escollir tovalloles d'un

mateix color o saboneres, pa-

pereres i altres accessoris d'u-

na mateixa gamma.En aquest

apartat, el de la decoració, és

on podem donar el toc de mo-

dernitat al nostre bany o caure

en el parany dels adornaments

recarregats que, irremediable-

ment, vestiran amb uns

quants anys més aquesta zona

de la casa

En aquesta zona de la casa, sentir-s’hi cò-mode depèn saber combinar els colors i res-pectar l’harmonia dels seus elements

La missió devestir el bany

©sl

avun

-Fot

olia

.com

ESPECIAL INTERIORISME



En els últims anys el plat de

dutxa sembla estar guanyant

terreny a la tradicional banye-

ra, sobretot perquè aporta més

comoditat i perquè no reque-

reix tant d’espai. A l’hora de de-

cidir-nos per una fórmula o l’al-

tra cal tenir en compte, molt

especialment, les necessitats

dels qui habiten a casa. Si a la

família hi ha persones amb mo-

bilitat reduïda, el més recoma-

nable és optar per la dutxa, ja

que facilitarà el desplaçament

dins de la zona del lavabo. En

canvi, si hi ha nens petits és

aconsellable l'elecció d'una

banyera. També són determi-

nants a l’hora d’escollir els dife-

rents preus d’aquests ele-

ments i els metres quadrats

dels quals disposem. És evi-

dent que els plats de dutxa

ocupen menys espai que les

banyeres, són més econòmics i

fàcils de netejar, a més de re-

duir el consum d'aigua.

El relax d’una banyera

El món de les banyeres ha evo-

lucionat molt, fins al punt que

cada vegada es fabriquen amb

més serveis, com hidromassat-

ge, ràdio i fins i tot telèfon. Pel

que fa a les formes en podem

trobar de rodones, ovalades,

rectangulars, triangulars i en

corbes, adaptant-se a l’espai

del què disposem al nostre

bany. La indústria ha evolucio-

nat també en quant a mate-

rials, i avui dia són molt lleu-

gers, còmodes i agradables al

contacte de la pell.

Economitzar l’espai

Si el que volem és no reduir

l’espai i entenem la dutxa com

una acció que no ens ha de fer

perdre massa temps, el que

més ens convé és un plat de

dutxa, que també s’adapten a

les necessitats de cada bany.

Es poden encastar al terra o

simplement recolzar-los, i en

trobem des de ben senzills,

amb mampara o cortina, fins

als més sofisticats que poden

incloure, fins i tot, un espai per

a vestir-se. Pel que fa a mate-

rials i preus també hi ha una

gran varietat, i en general po-

den resultar més econòmics

que una banyera.

Hi ha alguns factors evidents a l’hora de prendre la decisió, com ara el pressupost del qualdisposem i els metres quadrats del nostre bany; però cal tenir en compte, quan planifiquemaquesta zona de la casa, les necessitats de les persones que la utilitzaran diàriament

Banyera o dutxa?El gran dilema

Una banyera d’hidromassatge dela nova col·lecció de Roca

BANYS INTERIORISME


Les cuines són espais de vida

La constant inquietud en el

món del disseny d’apropar-se

de nou a les senzilles línies de

la natura, buscant l’originalitat i

el fet de ser únics, també es

transmet de forma evident en

el sector del mobiliari de cuina.

Així s’ha demostrat aquest ge-

ner a la Livingkitchen, la fira

sectorial més important del

món celebrada a Alemanya, i

que ha reunit a les millors mar-

ques de disseny. Una de les

conclusions del certamen és

que la fusta té una relació di-

recta amb la creació d'aquest

tipus d'ambients genuïns que

comentàvem, i per això es creu

que serà un pilar bàsic en les

tendències per aquest any.

Això sí, sempre buscant l'origi-

nalitat de les peces. No es vo-

len productes en sèrie sinó pe-

ces úniques, i en aquest sentit

el roure es converteix en un

dels reis dels mobles de cuina

per davant d’altres fustes, se-

guit de prop per la noguera ve-

tejada.

Pel que fa al mercat de la il·lu-

minació de les cuines creix la

implantació dels leds. La seva

oferta de colors i funcionalitats

s’uneixen cada vegada més per

crear ambients perfectes i

únics, i sens dubte es una dels

factors en alça per aquest

2013.

Les cuines modernes es carac-

teritzen per la planificació de la

il·luminació sofisticada, i un

dels avantatges dels llums led

és que es poden muntar pràcti-

cament en qualsevol lloc per

assegurar que totes les àrees

de treball queden òptimament

il·luminades. Són llums extre-

madament eficients i una de

les seves millors virtuts és que

tenen una vida molt llarga.

I cal tenir en compte que la

il·luminació no només és im-

portant en termes de funciona-

litat, sinó que també ajuda a

crear una atmosfera de como-

ditat. Aquest factor s’adapta

als paràmetres del que ente-

nem per una cuina moderna,

on la individualitat i la inde-

pendència en termes de dis-

seny són tan importants com

l'ergonomia i l 'ef iciència

energètica.

Sense perdre de vista la seva funcionalitat les cuines són, cada vegada més, una de-pendència que s’estableix com a punt de trobada dels inquilins de la casa, i els professio-nals del sector presenten propostes i conceptes per a fer-la el màxim de confortable

Els llums led s’estanposicionant com adominadors enl’entorn de les

cuines modernes

La firma Nolte va presentar diversosestils de cuina a la fira alemanya.

Foto:Livingkitchen

CUINESINTERIORISME


CUINES INTERIORISME


La nostra llar ben aïllada

El màxim confort i la màxima

comoditat passa per tenir la

nostra llar ben aïllada, no no-

més del fred, sinó també de la

calor, la humitat i el soroll.

Uns bons tancaments, de do-

ble vidre, dintre de casa, man-

tindran a l’hivern l’escalfor ge-

nerada per la calefacció i ens

aïllaran del fred de fora.

De la mateixa manera, a l’estiu,

la calor no entrarà dintre de ca-

sa. En el cas de les portes i fi-

nestres, pel que fa a sistemes

d’obertura, poden ser practica-

bles, pivotants, de guillotina,

basculants, projectants, plega-

bles, oscil·lobatents.

Els acabats també poden ser

tants com necessitats hi hagi:

lacats amb milers de possibili-

tats de color, acabats en fusta,

anoditzats, acabats inox...

No cal dir que tots els sistemes

poden incorporar els darrers

avenços en automatismes i

motoritzats i que tots ells ofe-

reixen els mateixos avantatges

associats a l’alumini: gran re-

sistència a les condicions me-

diambientals, gran durabilitat i

mínimmanteniment.

En quant a formes, poden ser

rectangulars, amb punt rodó,

circulars, triangulars, poden

seguir formes corbes o sinuo-

ses, etc.

Pe que fa als tancaments cor-

redors ofereixen unes virtuts

molt singulars. Permeten dis-

posar d‘una ventilació i estan-

quitat idònies amb un aprofita-

ment màxim de l’espai, de for-

ma que no hi ha superfícies

mòbils que es projectin fora del

pla de l’obertura quan aquesta

s’acciona. Conseqüència favo-

rable d’aquests sistemes és

que, quan estan oberts, els

corrents d’aire no provoquen

accionaments violents i inde-

sitjables dels mecanismes i,

com que no són físicament in-

vasius, protegeixen contra

cops o lesions a tercers en el

seu accionament.

Tota llar necessita tenir uns bons acabats en portes i finestres d’accés a l’exterior. L’aïlla-ment de la nostra casa provocarà un enorme estalvi d’energia, que reduirà la factura mésd’un 45% i incrementarà , en gran manera, el benestar de ser a casa

Els tancaments dedoble vidremantindranl’escalfor i ensaïllaran del fred

©El

enat

hew

ise

-Fot

olia

.com

TANCAMENTS INTERIORISME



Els interiors de la llar al teu gust

Les tendències se succeeixen

unes a altres, interactuant i

adaptant-se, barrejant-se tam-

bé amb esti ls que canvien

quan les tendències s'apropien

d'ells. El color blanc, per exem-

ple, torna una vegada i una al-

tra per demostrar que segueix

sent un dels elegits en la paleta

de colors. L'elecció del blanc

com a color principal s'imposa

a força de simplicitat, llumino-

sitat i elegància.

El blanc comparteix protago-

nisme en les llars més actuals

amb el negre, que combina tan

encertadament amb el color

gris plata en peces per al men-

jador o fins i tot capçals de

dormitori. En tota llar hi ha una

peça única per al seu propieta-

ri. Els amants del bon gust no

podran resistir-se a tenir entre

les parets del seu habitatge un

moble bar antic, un mirall de

peu, per sortir sempre impeca-

ble de casa, o una de les buta-

ques última moda que causen

autèntic furor a Londres.

Els quadres són un altre dels

elements imprescindibles en

llars que criden l'atenció de les

visites causant la lògica satis-

facció en l'amfitrió.

Per això, és molt important

comptar amb una àmplia se-

lecció en la qual poder triar el

més adequat per a cada racó

de la casa.

La il·luminació és un altre dels

aspectes que més s’ha de cui-

dar en l'habitatge. Dins de la

casa, la llum juga un paper fo-

namental : crear ambients

agradables. Els diferents punts

de llum que es reparteixen a

les habitacions han d'obeir a

un sentit estètic i pràctic, però

també emocional. Els llums de

disseny contribueixen a acon-

seguir aquests ambients únics.

Un altre encert són les teles

amb estampats florals. Vesteix

cada racó de casa teva amb

múltiples coixins que ompliran

l’estança de color i comoditat.

Són còmodes, agradables al

tacte, estètics, de diferents mi-

des, formes i textures.

Es poden amuntegar un sobre

l'altre, o repartir-los per dife-

rents racons. En el cas dels co-

ixins la multitud sempre suma

més confort i n'hi ha de tants

tipus que és impossible no tro-

bar-ne un que s'adapti al teu

estada o la teva forma de ser.

La moda en la decoració canvia al mateix ritme que les tendències en el vestir. Aquest any,una de les tendències són els mobles auxiliars i les grans llums, tant de peu, com de sostre.Els quadres, els estampats florals a les parets i vestir la llar de coixins repartits pels racons

Els quadres sónun element

imprescindible,criden l’atenció iestan de moda

©3d

arca

stud

io-F

otol

ia.c

om

MOBILIARI INTERIORISME


Mobles, l’encant dels interiors

Els mobles entapissats es ve-

uen poc exigents i tranquils,

amb vores suaus, llisos.

Els mobles contemporanis

destaquen per línies rectes, co-

lors audaços i un perfil artístic

minimalista. La fusta, el vidre,

el metall i els materials de pe-

dra caracteritzen els mobles

contemporanis, tant com es-

tampats d'animals, models

geomètrics i teles naturals,

com la llana, el cotó, el lli, la se-

da i el jute.

Aquest estil evita els motius

florals i les franges.

La tendència futurista també

arriba amb força.

Es basa en l'ús de materials

com l'acer, la fusta, la fibra de

vidre, el vidre o les laques.

Per reciclar una cadira o una

butaca una bona opció és tor-

na a cobrir la peça amb tela de

ratlles, que resisteix perfecta-

ment el pas del temps i és fàcil

de combinar amb un altre tipus

de teixits.

Les tendències més populars

en mobles sovint giren al vol-

tant de models pràctics disse-

nyats per a espais amb molt

d’ús. Els mobles tradicionals

tenen una aparença casolana.

Això afavoreix l'equilibri i la si-

metria amb les línies rectes, els

detalls corbs i els mobles i els

accessoris venuts per parells.

A la clàssica línia colonial se li

afegeixen detalls

del disseny més actual, avan-

çant un pas cap a la barreja de

tendències.

La importància dels comple-

ments és tal en la decoració

dels habitatges actuals que pot

marcar la diferència entre l'èxit

i el fracàs.

Els mobles casuals són ideals

per a un estil de vida més rela-

xat, casolà i càlid.

La versatilitat és una de les

principals característiques del

mobiliari actual, que permet

adaptar una mateixa peça a di-

ferents espais, com si es trac-

tés d'un moble fet a mida.

Materials de tota la vida, com

la fusta massissa, segueixen

d'actualitat per la seva duresa.

Abans de tornar a decorar un espai del tot o comprar un únic moble cal determinar quin ti-pus de mobles admet aquest espai i elaborar un pressupost. La durabilitat dels mobles de-pèn de la seva construcció, la gent que l'utilitzarà i com l’ús que se li doni.

La versatilitat ésuna de lesprincipals

característiquesdel mobiliari actual

©kr

ooog

le-F

otol

ia.c

om

MOBILIARI INTERIORISME


Matalàs i somier, clau pel descans

Quan l'usuari es disposa a can-

viar o adquirir un matalàs es

troba amb que al mercat exis-

teixen infinites solucions, ma-

terials, formes, etc.

És evident que a qualsevol per-

sona això pot resultar-li una

complicació a l'hora de triar el

matalàs que més s'adapti a les

seves necessitats. En què hem

de fixar-nos a l'hora de triar el

nostre matalàs? La resposta és

senzilla, Hem de conèixer les

nostres necessitats de confort i

descans. Cada persona és un

món i, per molt que un amic

descansi confortablement en

un matalàs, això no ens garan-

teix que aquest matalàs sigui

adequat al que realment ne-

cessitem.

A l'hora de buscar un matalàs

que s'adapti a les nostres ne-

cessitats, hem de fixar-nos en

la regulació de la temperatura:

Qualsevol matalàs de qualitat

ha de ser transpirable, per evi-

tar una acumulació d'humitat o

de calor.

Aquesta acumulació no afecta-

rà als materials sintètics com

la visoelástica, però tindran in-

cidència en la nostra qualitat

del son i confort.

Propietats de confort adequa-

des: No és aconsellable dormir

sobre un matalàs de fermesa

molt elevada ni molt baixa.

Depenent de les nostres carac-

terístiques (altura, pes, etc.)

haurem d'escollir un matalàs el

nucli del qual ens aporti sensa-

cions plaents en tombar-nos i

en descansar sobre ell.

Amés, un aspecte de molta im-

portància, igual que en el so-

mier, és que el matalàs disposi

de zones de descans diferen-

ciades, en les quals la fermesa

variï per adequar-se a les ne-

cessitats de cadascuna de les

parts del nostre cos, com la zo-

na d'espatlles o la zona lumbar.

El millor matalàs de làtex o ma-

talàs de viscoelàstica, perd la

seva efectivitat al col·locar-lo

sobre una base rígida, ja que

no acompanyarà el matalàs en

l’adaptació al nostre cos o als

nostres moviments nocturns.

El somier ha de tenir làmines

elàstiques de fusta i un sistema

de suspensió (blocs de sus-

pensió) efectius.

També ha de disposar de zones

de descans diferenciades ja

que a cada zona del nostre cos

(cap, esquena, lumbars, ca-

mes...) precisa d’unes presta-

cions de confort diferents.

Per exemple, és essencial que

el somier disposi d’unes carac-

terístiques específiques per la

zona de les espatlles o un siste-

ma de reforç lumbar.

El somier i el matalàs és molt important que disposin de zones de descans diferenciades,en les quals la fermesa variï per adequar-se a les necessitats de cadascuna de les parts delnostre cos, com la zona del cap, les espatlles, les lumbars, les cames...

El somier ha d’oferirel suport al matalàs,ha de respectar-ne

l’elasticitat iadaptabilitat

©po

ligon

chik

-Fot

olia

.com

MATALASSOS INTERIORISME


SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS


DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT

Beneficis de la DietaMediterrània

a Dieta Mediterrània és

un excel·lent model de

vida saludable. Avui en

dia existeix un coneixement ge-

neralitzat de la relació entre

Dieta Mediterrània i Salut. És

una manera d’entendre la vida i

d’alimentar-se que es basa en

els productes d’agricultura lo-

cal, receptes i maneres de cui-

nar pròpies de cada lloc. Tot

això, sumat a un exercici físic

moderat i diari , completa

aquest estil de vida.

Avui en dia és una evidència

científica el paper de la dieta

mediterrània en la prevenció

de moltes malalties cròniques.

Els seus efectes beneficiosos

pden prevenir la incidència de

la diabetis tipus 2 i de la síndro-

me metabòlica, per tant, preve-

nir les malalties cardiovascu-

lars.

D’altra banda, la piràmide tra-

dicional de la dieta mediterrà-

nia s’ha adaptat a l’estil de vida

actual. Això ha estat iniciativa

de la Fundación Dieta Medite-

rránea amb col·laboració amb

nombroses entitats internacio-

nals. El nou esquema incorpora

elements qualitatius a la repre-

sentació gràfica.

La nova piràmide segueix la

pauta de l’anterior: situa a la

base els aliments que han de

sustentar la nostra dieta i als

estrats superiors aquells que

s’han de consumir amb mode-

ració. També s’hi afegeixen in-

dicacions culturals lligades a

l’estil de vida mediterrani. La

piràmide també reflecteix la

composició i número de ra-

cions de les menjades princi-

pals. Cal tenir en compte que el

fet que una dieta sigui saluda-

ble o perjudicial depèn de la

proporció de cadascun dels

grups i de la freqüència de con-

sum. El seu patró és una pauta

per a l’alimentació de la pobla-

ció adulta sana, pel que cal

adaptar-lo a les necessitats es-

pecífiques dels nens, les dones

embarassades i altres condi-

cions de salut.

En aquesta secció, la presiden-

ta de l’ACDN, ens presenta els

beneficis de l’estudi PreDiMed

(Prevención con Dieta Medite-

rránea).


Un excel·lent model de vida saludableLa Dieta Mediterrània té un paper important en la prevenció de moltes malalties cròniques.La seva piràmide dels aliments es va actualitzar per adaptar-se i “posar-se al dia” de l’estilde vida actual

L

©vi

nszs

tudi

o-F

otol

ia.c

om


Març-Abril 2013


Prevenir la diabetisNancy Babio, presidenta de l’ACDN (Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes), ensexplica com prevenir la síndrome metabòlica i la diabetis tipus 2. També ens comenta l’es-tudi PreDiMed, el 1r que demostra l’efecte beneficiós de la Dieta Mediterrània

Per Nancy Babio

La Síndrome Metabòlica és un

conjunt d’alteracions metabòli-

ques que inclouen hipertensió

arterial, alteració de la glucosa

en dejú (tenir el sucre alta en

dejú), obesitat abdominal, co-

lesterol HDL (colesterol bo)

molt baix, triglicèrids alts. Si

una persona té 3 o més d’a-

questes alteracions, es diu que

té síndromemetabòlica.

En l’actualitat la síndrome me-

tabòlica està considerada com

un dels principals problemes

de salut pública del segle XXI,

ja que la seva prevalença s’ha

incrementat exponencialment

afectant pràcticament a una

quarta part de la població adul-

ta junt amb l’epidèmia global

d’obesitat i de diabetis.

La presència de la síndrome

metabòlica s’ha associat a un

augment del risc de malaltia

cardiovascular, és a dir, els indi-

vidus amb aquesta síndrome

tenen major risc de patir un in-

fart, un accident cardiovascu-

lar i, fins i tot, major risc de mo-

rir-se per aquestes i totes les

causes. Diferents determinants

genètics encara desconeguts,

així com diferents factors am-

bientals, s’han relacionat amb

el desenvolupament i l’evolució

d’aquesta síndrome. En aquest

sentit, existeixen robustes

evidències científiques que de-

mostren que els individus que

porten un estil de vida saluda-

ble i una adherència a una die-

ta rica en fruites, verdures,

peix, llegums, cereals integrals

i baix consum de greixos satu-

rats (greixos d’origen animal)

presenten menys síndrome

metabòlica. D’altra banda, di-

versos estudis suggereixen l’e-

xistència d’una relació directa

entre l’adscripció a un patró

dietètic occidental (ric en carn

vermella, hidrats de carboni re-

finats i baix consum de verdu-

res i fruites) i el major risc de

desenvolupar síndrome me-

tabòlica. Altres estudis també

suggereixen que el major con-

sum de carn vermella es rela-

ciona amb un major risc de

presentar diabetis tipus 2, hi-

pertensió arterial i obesitat

central, tots ells components

de la síndrome metabòlica. Re-

centment, també s’ha relacio-

nat l’alt consum de carn ver-

mella i productes processats

amb un increment de la morta-

litat total, mortalitat per càncer

i mortalitat per malaltia cardio-

vascular. Per tant, els estudis

d’investigació ens mostren que

una dieta saludable i amb baix

consum de carn vermella pot

prevenir el desenvolupament

de la síndrome metabòlica i la

diabetis.La tradicional Dieta

Mediterrània es caracteritza

per un consum diari de verdu-

res i hortalisses, fruites, cereals

(preferentment integrals), oli

d’oliva, un consum freqüent de

llegums, peix, fruita seca, i baix

consum de carn vermella, és

actualment reconeguda com

un patró d’alimentació saluda-

ble.

Evidències científiques a casa

nostra. Evidències científiques

provinents de l’estudi PreDi-

Med (Prevención con Dieta Me-

diterránea) van demostrar que

els individus que presentaven

major adherència a la Dieta

Mediterrània es va associar

amb 56% menys risc de pre-

sentar síndrome metabòlica.

Tanmateix, recentment dades

provinent del mateix estudi van

demostrar que la realització de

una Dieta Mediterrània no res-

tringida en calories, enriquida

amb oli d’oliva o fruita seca, va

disminuir en un 52% el risc de

patir diabetis tipus 2 en indivi-

dus amb alt risc cardiovascular

comparat amb aquells indivi-

dus que van seguir una dieta

baixa en greixos. El PreDiMed

és un estudi d’intervenció nu-

tricional on es van estudiar gai-

rebé 7500 individus de tot el

país, 877 dels quals van ser

veïns voluntaris de Reus, Tarra-

gona i voltants. És un dels estu-

dis epidemiològics més impor-

tant del nostre país amb el mà-

xim nivell d’evidència científica,

en el qual hi van participar un

gran nombre de dietistes-nu-

tricionistes de tot l’estat espan-

yol. El PreDiMed és el primer

estudi que demostra l’efecte

beneficiós de la Dieta Medi-

terrània, independentment de

la pèrdua de pes, que pot pre-

venir la incidència de la diabe-

tis mellitus tipus 2, i de la sín-

drome metabòlica i per tant

prevenir les malalties cardio-

vasculars. Per tots aquests mo-

tius, l’ACDN recomana seguir

una dieta saludable, és a dir se-

guir la dieta Mediterrània. Per

qualsevol dubte consulti al pro-

fessional més qualificat per

elaborar una dieta: el dietista-

nutricionista.

www.dietistes-nutricionistes.cat.

El PreDiMed és unestudi d’intervenciónutricional on hi

van participar veïnsde Tarragona




“Fer Salut Mola”

El mes passat, l’Ajuntament de

Tarragona i la Fundació Mapfre

van presentar a l’Escola Tarra-

gona la 4a edició del programa

d’activitats formatives “Fer Sa-

lut Mola”. Una iniciativa dirigida

a sensibil itzar sobre la im-

portància de portar una vida

saludable a través d’una ali-

mentació sana i equilibrada i la

pràctica de l’activitat física dià-

ria.

Actualment, gairebé totes les

escoles de Tarragona hi partici-

pen. I és que és de gran im-

portància introduir aquests co-

neixements a les primeres eta-

pes de la vida. D’aquesta ma-

nera, els nens i nenes els van

aprenent, assolint i consolidant

des dels primers anys de la se-

va vida.

Al llarg del taller, els estudiants

aprendran quins aliments com-

ponen la piràmide alimentària i

quines quantitats són les més

recomanades. A més, també

coneixeran quin ha de ser l’es-

morzar perfecte per afrontar

un dia ple d’activitats i per què

és tant important practicar es-

port de manera constant - tant

per mantenir-se en forma com

per prevenir l’aparició de ma-

lalties com poden ser l’obesi-

tat-.

Aquest curs és la 4a edició del

programa. Va ser el curs

2009-2010 quan va crear per

donar forma a aquelles actua-

cions que s’estaven duent a

terme a les escoles, destinades

a potenciar actituds i hàbits

propis d’un comportament sa-

ludable entre nenes i nenes de

6 a 12 anys.

El programa treballa en 2 línies

diferenciades. Una es basa en

l’adquisició de conceptes i es

desenvolupa dins les aules, ge-

neralment amb la col•laboració

del professorat. L’altra, més lú-

dica i experimental, pretén re-

forçar els coneixements adqui-

rits.

Dins el programa també s’orga-

nitzen tallers específics per a

cada cicle a través de jocs que

reforçaran els coneixements

adquirits- per exemple, la salut

bucodental i el raspallat dental

a Cicle Inicial; alimentació salu-

dable i la importància de la Die-

ta Mediterrània al Cicle Mitjà i

els canvis físics i emocionals

que es produeixen a la puber-

tat i la cura del propi cos per

als alumnes de 12 anys i del Ci-

cle Superior-.

El curs passat dins d’aquest

programa van participar 27 es-

coles de Tarragona, amb un to-

tal de 2.119 alumnes de tota la

Primària. Es van treballar els

dossiers a classe amb el suport

del professorat i es van com-

plementar amb un total de 73

tallers per part del Servei Muni-

cipal de Salut Escolar.

El Servei Municipal de Salut Es-

colar de l’Ajuntament de Tarra-

gona té com a objectiu primor-

dial el promoure i protegir la

salut infantil mitjançant activi-

tats de prevenció i promoció

dins l’àmbit educatiu. Els eixos

d’actuació fonamentals són la

intervenció directa en la pre-

venció de problemes de salut;

la promoció d’estils de vida sa-

ludables i la sensibilització i fo-

ment de la participació ciuta-

dana envers la promoció de la

salut.

El programa “Fer salut mola” és una iniciativa dirigida a promoure els bons hàbits alimenta-ris i fomentar l’activitat física diària. Pretén sensibilitzar més de 2.500 escolars entre 6 i 9anys de Tarragona

Dins el programatambé s’organitzentallers a través dejocs per reforçar elsconeixements


La importància de dormir béDormir bé és fonamental per a la nostra salut i per a desenvolupar les nostres tasques so-cials i professionals. Moltes vegades, l’estrès o els maldecaps poden fer que no descansembé. Hi ha alguns consells que poden ajudar-nos a conciliar el son

La majoria dels adults necessi-

ten dormir unes 7 o 8 hores,

són molt pocs els que amb 5 o

6 ja en tenen prou. Dormir les

hores necessàries és molt més

que un plaer: és necessari pel

nostre benestar.

Les hores de son són essen-

cials per poder recarrgar les pi-

les, i és que dormir ens omple

d’energia per poder afrontar

amb èxit la jornada. Però no

només es tracta de dormir bé,

sinó que tinguem un somni re-

parador, és a dir, que dormim

tranquilament i sense interrup-

cions. D’altra banda, no neces-

sita dormir les mateixes hores

un adult que un nen/a. En el

cas dels més petits/es, s’acon-

sella que dormin unes 10 hores

diàries.

Conseqüències de no descan-

sar adequadament. Si no des-

cansem bé, el nostre cos se’n

ressent: cansanci, mal humor,

falta de concentració, estrès,

ansietat, etc. Cal tenir present

que el principal factor que

afecta el nostre son són les

preocpacions i quefers de cada

dia. De fet, arran de la crisi

econòmica cada vegada són

més les persones a qui els cos-

ta descansar adequadament.

D’altra banda, també n’hi ha

d’altres que podem tenir en

compte, com poden ser pren-

dre 5 cafès al dia, dormir de dia

quan s’està acostumat a fer-ho

de nit, patir algun tipus de ma-

laltia com ara una depressió...

Ara bé, no és tan fàcil conciliar

el son després d’un dia intens,

pel que hi ha alguns petits con-

sells que poden ajudar-nos a

l’hora d’anar a dormir.

Consells que poden ajudar-

nos a conciliar el son. Per ga-

rantir que quan ens posem al

llit aconseguirem adormir-nos

cal tenir present que abans cal

preparar el nostre cos i la nos-

tra ment. Amb això ens referim

al fet de fer alguna activitat que

ens relaxi; per exemple, escol-

tar música o llegir -veure mas-

sa estona la televisió pot fer-

nos sentir més cansats, enca-

ra-; desconnectar de tot allò

que ens fa estar alerta -treba-

llar amb l’ordinador, parlar per

telèfon- i fer un àpat lleuger a

l’hora de sopar. També es reco-

mana anar a dormir sempre

més o menys a la mateixa hora,

tenir un matalàs adequat i es-

tar a les fosques i en silenci. Si

amb tot això encara no en te-

nim prou, podem optar per

prendre’ns una infusió relaxant

abans d’anar a dormir.

El descans dels adolescents.

Molts nois i noies adolescents,

a l’hora d’estudiar diuen que ho

fan millor de nit que de dia. En

conseqüència, en època d’exà-

mens no descansen adequada-

ment. Tot i així, després de dur

a terme nombrosos estudis, els

experts consideren que les mi-

llors hores per estudiar són les

del matí, migida o primera hora

de la tarda. D’altra banda, dor-

mir després d’estudiar propicia

millor l’ assimilació dels nous

coneixements.

Per conciliar el son,pot ajudar-nos fercertes activitatsabans d’anar a

dormir

DESCANS SALUT

El principal factorque afecta el nostre

son són lespreocupacions iestrès del dia a dia

©W

abeb

reak

med

iaM

icro

-Fot

olia

.com



PODOLOGIA SALUT

La podologia

La Podologia és un camp de les

ciències de la salut encarregat

de l'exploració, diagnòstic i

tractament de malalties i alte-

racions del peu humà mitjan-

çant tècniques mèdiques i qui-

rúrgiques. Moltes malalties es

manifesten en una primera fa-

se per alteracions als peus, són

la diabetis, l'artritis o els pro-

blemes circulatoris. El podòleg

ha d'estar preparat per a sospi-

tar aquestes malalties i reme-

tre el pacient a l'especialista

adequat. El podòleg també ha

de detectar, i en alguns casos

tractar, les malformacions con-

gènites dels peus. Amb l'aug-

ment de la pràctica d'esports,

molts podòlegs s'han especia-

litzat en la branca esportiva,

per exemple, adaptant planti-

lles per a corredors de dife-

rents disciplines.

La podologia ha ampliat la seva

actuació a diferents camps per

aconseguir una major i més

òptima cura dels peus.

Es poden descriure breument

els camps que actualment

avarca la podologia.

Cada individu té uns peus

únics i una relació particular

amb el terreny que trepitja.

Quan aquesta relació no està

equilibrada cal un suport per-

sonalitzat per al peu què s’a-

dapti a les característiques de

cada individu, això s’anomena

ortopodologia.

Cal donar gran importància a la

cura dels peus dels infants per

prevenir qualsevol anomalia de

la postura durant el creixe-

ment, quan encara pot ser re-

dreçada o educada.

Una manera incorrecta de ca-

minar pot comportar una mala

ossificació que ja no es pot mo-

dificar i que pot malmetre el

nostre aparell locomotor, és el

cas de la podologia pediàtrica.

El pas del temps i les agres-

sions no corregides fan que els

peus de la gent gran requerei-

xin una acurada atenció per

mantenir la mobilitat, per això

neix la podologia geriàtrica, per

millorar la independencia de

les persones de la Tercera Edat.

El podòleg ha d'estar preparat per a sospitar les malalties i alteracions del peu humà i re-metre el pacient a l'especialista adequat. Amb l'augment de la pràctica d'esports, molts po-dòlegs s'han especialitzat en la branca esportiva, buscant les solucions més efectives

Cal vigilar els peusdels infants per aprevenir anomaliesposturals durant el

creixement

©pr

essm

aste

r-Fo

tolia

.com



SALUT


PODOLOGIA SALUT

Uns peus saludables per a tots

Per a moltes persones els peus

són un objecte de desig i se-

ducció. És per això que callosi-

tats, malformacions, ungles

encarnades i fongs atempten

contra la seva bellesa.

Qui ha experimentat alguna ve-

gada la sensació sap que patir

mal de peus és una de les ex-

periències més incòmodes de

suportar. A més, sobretot en

èpoques de bon temps en què

la majoria calcem amb sabates

obertes que deixen a l’aire bo-

na part del peu, no només s’ha

de vetllar pel factor físic, sinó

també amb l'estètic, ja que la

bellesa dels peus és tan impor-

tant com la de la resta del cos.

Els podòlegs i clíniques espe-

cialitzades ofereixen tècniques

estètiques mitjançant un trac-

tament quiropodològic, farma-

cològic, terapèutic i quirúrgic

segons convingui al pacient.

De tota manera, mantenir uns

peus sans, lliures de dureses i

deformitats causades pel cal-

çat inadequat és simple, i els

experts aconsellen revisions

periòdiques per tractar o pre-

venir les lesions del peu, com

ara algunes callositats i dure-

ses, papil·lomes i berrugues,

sudoració excessiva i mala olor,

fongs, deformitats de les un-

gles, infeccions i prevenció i

tractament del peu diabètic.

Per altra banda, el tractament

estètic del peu també ha anat

adquirint importància pel fet

que aquesta zona ha de ser ob-

jecte de cures i atencions que,

a vegades, no es poden aplicar

personalment.

A partir de certa edat i, sobre-

tot en persones obeses o amb

alguna artrosi, els és difícil te-

nir cura de les seves ungles, les

dureses i la seva higiene en ge-

neral, i han de delegar aques-

tes cures a persones especialit-

zades. En aquest sentit, la gent

gran requereix una atenció to-

talment específica que no pot

ser descuidada.

Cada vegada amb més força es té en compte l’estètica dels peus, molt influïda per la modad’anar amb sandàlies o xancles bona part dels mesos de calor. Hi ha molts tipus d’afec-cions i petites lesions que, a més de ser molestes, afecten tant a joves com a gent gran

A partir de certaedat algunespersones tenendificultat per acuidar-se

©Vl

adim

irSa

zono

v-F

otol

ia.c

om



PUBLIREPORTATGE SALUT

Acupuntura i Auriculoteràpia

En el nostre centre INSTITUT

TAO D'ACUPUNTURA i FISIO-

TERÀPIA realitzem des de fa

més de 40 anys aquesta tècni-

ca mil · lenària per a la supres-

sió i alleujament del dolor,

tractament de malalties cròni-

ques i / o agudes.

L'Acupuntura (del llatí acus-

agulla-i puntura-punció-) és

una tècnica curativa usada en

la medicina tradicional xinesa.

Els primers documents que

Fisioterapeuta col·legiat n º 3905 pel Col·legi Fisioterapeutes de Catalunya.Acupuntor titulat per la Societat d'Acupuntors de Catalunya. Centre sanitari certificat i re-gistrat d’ACUPUNTURA pel CFC. Centre sanitari Registrat pel Departament de Salut-Agèn-cia Protecció de la Salut de la Generalitat de Catalunya.

xes del cos humà situades a la

zona del pavelló auricular (ore-

lla).

Des de fa més de 40 anys, a

l'Institut TAO de Tarragona,

l'Acupuntura i la Auriculoterà-

pia s'han dut a terme com a

tractament principal, obtenint

durant tot aquest temps excel ·

lents resultats en un alt per-

centatge de pacients. L'Institut

va ser fundat en els anys 70 pel

Dr. Fermín Colón, metge reha-

bilitador i acupuntor titulat,

que va ser un dels pioners d'a-

questa tècnica a Espanya. Ac-

tualment l'Institut està dirigit

per David Colón (fisioterapeuta

i acupuntor titulat), obtenint

els mateixos resultats satisfac-

tractaments de la medicina oc-

cidental, també té limitacions, i

per això no s'ha de fer cas dels

que intenten vendre-la com

una tècnica "miraculosa". És

fonamental fer un bon estudi

del pacient per a la correcta

aplicació del tractament.

Segons l'OMS, les patologies

més comuns que es poden

tractar amb la Acupuntura són:

Estats anímics alterats (ansie-

tat, estrès, fatiga, nerviosisme,

lumbàlgia, ciàtica, dolors arti-

culars-espatlla, maluc, colze,

etc).

L’Auriculoteràpia és una tècni-

ca molt adequada per tractar

diferents malalties i / o patolo-

gies, encara que en els últims

anys sembla que s'ha posat

"de moda" com a tractament

d'aprimament i per deixar de

fumar. La tècnica consisteix en

l'estimulació d'uns punts con-

crets al pavelló auricular que

INSTITUTO TAO

C/Rambla Nova, 1 3r-3a

TARRAGONA I Tel. 977 235 613

www.institutotao.es

parlen d'aquesta tècnica daten

de fa 2500 anys, encara que

sabem a través de la tradició

oral, que ja existia fa uns 4000

anys.

Els instruments utilitzats per

l'acupuntura són bàsicament

agulles (estèrils) molt fines, de

diferents mides, que s'inserten

en la pell del pacient, estimu-

lant o sedant punts específics

amb finalitats terapèutiques.

Aquests punts es coneixen

com punts acupunturals i la se-

va definició i situació en el cos

està actualment estandarditza-

da per l'Organització Mundial

de la Salut (OMS).

L’ Auriculoteràpia consisteix

en l'estimulació de zones refle-

per a aquests casos, els "se-

dan" aconseguint que dismi-

nueixi l'ansietat en el pacient,

de manera que també dismi-

nueix la necessitat de "picar"

entre hores o la de fumar.

Tots els tractaments que es

poden realitzar o no amb la

Acupuntura i la Auriculoterà-

pia s'han de consultar sempre

amb un professional. A la nos-

tra pàgina web www.instituto-

tao.es els informem dels trac-

taments més comuns i efi-

caços que realitzem.

L'Institut va ser fun-dat en els anys 70pel Dr. Fermín Colón,metge rehabilitador iacupuntor titulat

toris amb les tècniques tradi-

cionals de l'acupuntura.

Al llarg de la nostra experiència

en el tractament de diferents

patologies hem observat que

utilitzant la Acupuntura s'obte-

nen resultats molt positius

sense que hi hagi el risc de

possibles efectes secundaris

(com sol succeir amb la inges-

ta abusiva de fàrmacs).

Tant en la Medicina com en la

Fisioteràpia, la Acupuntura ha

de ser SEMPRE aplicada per

un professional sanitari titulat i

col · legiat, ja que serà aquesta

persona qui realitzarà i donarà

una garantia del tractament.

Hem de dir també que l'Acu-

puntura, igual que en alguns

depressió, insomni, etc),

Respiratòries (sinusitis aguda,

rinitis aguda, refredat comú,

amigdalitis aguda, al·lèrgies,

etc.).

Aparel l digestiu (espasme

esofàgic, singlot, gastroptosis,

colitis, gastritis aguda crònica,

hiperacidesa gàstrica, úlcera

duodenal crònica, restrenyi-

ment, diarrea, ilio paralític, etc)

Neurologia (cefalea, migran-

yes, vertígens, neuràlgia del tri-

gemin, paràlisi facial, bufeta

neurogènica, enuresi nocturna,

neuràlgia intercostal, etc).

Tractament del dolor (fibro-

miàlgies, colze de tennista, ar-

tritis reumatoide, dolors d'es-

quena: cervicàlgia, dorsàlgia,



©Va

leriy

Velik

ov-F

otol

ia.c

om

Els especialistes de les clíni-

ques dentals valoren en cada

cas quina és la millor tècnica

per a cada pacient, i les princi-

pals opcions que s’apliquen

avui dia en l’estètica aplicada a

l’odontologia són les que expli-

quem a continuació:

Emblanquiment de dents

Aquest tractament utilitza com

a principi actiu el peròxid d’hi-

drogen, que potencia el seu

efecte blanquejador mitjançant

una llum halògena d’alta inten-

sitat. En una sola visita a la clí-

nica es fa tot el tractament, cir-

cumstància que és molt còmo-

de pel pacient, i els resultats es

veuen des del primer moment.

A indicació de l’odontòleg po-

den seguir-lo unes sessions de

reforç i estabilització del color.

Carilles

És una tècnica molt utilitzada i

idònia per a canviar el color,

posició i forma de les dents

sense haver de llimar-les. Les

carilles dentals són unes fines

làmines de ceràmica que es

col·loquen fàcilment cobrint to-

ta la superfície anterior de les

dents, i aquestes s’uneixen for-

tament a la dent sense que el

pacient noti res en absolut.

Restauracions estètiques

amb composite

Es tracta de reconstruir el som-

riure perdut sobre les pròpies

dents, fent servir els anome-

nats composites, uns materials

que es col·loquen i modelen so-

bre les mateixes dents fins

aconseguir la forma i el color

desitjats. Parlem d’un material

d’última generació i la seva

aplicació generalment no re-

quereix anestèsia.

Allargament de corona

Aquest procediment quirúrgic

consisteix en aixecar la geniva

per tal que la dent es pugui

veure més. S’aplica en perso-

nes que, en ocasions de forma

exagerada, tenen la geniva

molt per damunt de les dents.

Aquesta no és només una tèc-

nica amb finalitats estètiques,

sinó que amb ella també millo-

ra de forma substancial la salut

bucal del pacient.

Qui no desitja un somriure de pel·lícula? A quanta gent la traeix la seva boca a l’hora demostrar la seva felicitat? Ja sigui per naturalesa o per mals hàbits d’higiene l’aparença deles dents pot convertir-se en un seriós problema per a moltes persones

Un somriureque ho diu tot

DENTS SALUT



SALUT



©un

pict

-Fot

olia

.com

Ortodòncia, a temps de rectificar

Aquesta especialitat odontolò-

gica estudia, preveu i corregeix

les alteracions del desenvolu-

pament dels arcs dentals i la

posició dels maxil·lars, i és que

tenir unes dents ben col·loca-

des no només és una qüestió

d'estètica, sinó que també faci-

lita la correcta masticació i la

higiene, a més de prevenir futu-

res malalties bucodentals.

Existeix l’ortodòncia infantil,

que s’aplica a pacients d’entre

6 i 10 anys per a corregir-los

des de ben petits les anomalies

esquelètiques existents, aprofi-

tant la capacitat d’adaptació

que té l’os en aquestes edats.

Els especialistes detecten i

corregeixen els hàbits incorrec-

tes dels menuts, que poden

afectar el desenvolupament

dentari, i es reeduca la funció

masticatòria i respiratòria, a

més d’ajudar a mantenir la po-

sició correcte de la boca en re-

pòs. Per altra banda, trobem

l’ortodòncia d’observació, indi-

cada entre els 10 i 20 anys. En

aquest cas s’espera el final del

recanvi de les dents temporals

a dents definitives i es valora el

creixement ossi mandibular.

Per rectificar els problemes de

males posicions de les dents

apareix l’ortodòncia correctiva,

i aquí apareixen els famosos

brakets, que n’hi ha de dife-

rents tipus segons la correcció

que calgui treballar.

I cada vegada més els adults

s’apunten a la correcció dels

seus problemes dentals, no no-

més per estètica, ja que molts

cops és clau per a conservar

les dents sanes i aconseguir

una correcta masticació.

Ja ha passat a la història el

concepte de “portar ferros” en

edat adolescent. Avui hi ha or-

todòncia moderna i per a tot-

hom.

Tot i que molta gent pensa que l’ortodòncia es basa en moure les dents amb una finalitatpurament estètica, res més lluny de la realitat, ja que a través d’aquesta disciplina es podenmillorar molts trastorns funcionals que són essencials per a una bona qualitat de vida

DENTS SALUT




Millora la qualitat de la teva pelli atura l’envelliment

El plasma ric en plaquetes, és

la part de la sang rica en induc-

tors de la regeneració celular i

disposa d’una important quan-

titat de nutrients, bioestimu-

lants i factors de creixement,

que regeneren i revitalitzen la

pell. L’objectiu d’aquest tracta-

ment és aconseguir una pell lli-

sa, jove i amb brillantor.

La Dra. Pilar Pérez Burillo ens

explica que es tracta d’un pro-

cés senzill i sense riscos, donat

que la sang que s’utilitza és del

propi pacient, evitant les reac-

cions al·lèrgiques i infeccions:

“S’extrau la sang del mateix

pacient i aconseguim un pro-

ducte concentrat de plaquetes.

Llavors aquest nou contingut

s’aplica amb petites injeccions

sota la pell i s’aconsegueixen

efectes antienvelliment allisant

petites arrugues”. Amb aquest

“nou farcit” s’arriba a disminuir

la flacciditat, ja que estimula

els fibroblastes encarregats de

la fabricació de col·lagen ten-

sor i elastina.També ofereix

grans resultats a les mans i es-

cot.

La Dra. Pérez Burillo i el seu

equip de Clínica Infinia, acon-

sellen combinar-ho amb carbo-

xiteràpia si es volen tractar ci-

Durant anys, la medicina utilitza el PLASMA RIC EN PLAQUETES per enfortir teixits (trau-matologia, odontologia, alopècies, etc.). Avui en dia s’utilitza també en estètica amb l’objec-tiu de rejovenir o millorar l’aspecte del rostre i la pell del pacient

catrius hipertròfiques, estries o

alopècies.

Aquest tractament es pot reali-

zar a partir dels 30 anys, edat

en que la pell comença a per-

dre el seu poder de regenera-

ció. És a dir, pot ser un tracta-

ment simplement preventiu

quan els signes de l’envelli-

ment apareixen en una pell jo-

ve, o un tractament reconsti-

tuent d’una pell envellida.“En

una sola sessió d’una hora,

aconseguim que la pell recupe-

ri vitalitat, consistència i finor

durant els 3-6 mesos se-

güents”, afirma la Dra. Pérez

Burillo.

Una alternativaideal per a

rejovenir la pell

CLINICA INFINIA

Avinguda Ramon i Cajal, 25

TARRAGONA

Tel. 977 22 22 42

www.clinicainfinia.com




Les patologies i disfuncions

que es poden presentar a l’ho-

ra de concebre un fill poden ser

diverses i es poden donar en

qualsevol dels membres de la

parella. Avui ens fixem en el

problema que suposa la baixa

resposta ovàrica.

Una dona adulta ovula normal-

ment cada mes, en un cicle que

oscil·la, segons cada persona,

entre els 25 i els 32 dies. L’ovu-

lació s’ha d’entendre com el

procés de maduració dels

òvuls que contenen els ovaris.

Un òvul fecundat pot donar pas

a un embaràs i si aquest em-

baràs no es produeix, simple-

ment es mor.

Una vida fèrtil limitada.

La vida fèrtil de les dones va

des de la pubertat fins a la me-

nopausa. Amb anterioritat a la

pubertat els òvuls estan inac-

tius, com adormits, perquè el

cos de les nenes no segrega

encara l’hormona imprescindi-

ble per impulsar el seu desen-

volupament. Posteriorment,

quan la dona entra en la madu-

resa, primer la qualitat i des-

prés la quantitat dels òvuls,

disminueix fins que no en que-

da cap. És el procés conegut

commenopausa.

Dels problemes que poden do-

nar-se al voltant de tot aquest

procés i que condueix a la dis-

minució ovulatòria, l’envelli-

ment ovàric és el més comú.

L’envelliment ovàric i la me-

nopausa

Durant els 10 anys anteriors a

la menopausa, els ovaris feme-

nins tenen un nombre d’òvuls

cada cop menor i quan aquest

nombre cau per sota d’un nivell

crític, els cicles comencen a

fer-se irregulars. Així mateix,

els òvuls que aconsegueixen

madurar durant aquesta darre-

ra dècada, tenen poques pro-

babilitats de donar lloc a un

embaràs durador.

Encara hi ha un altre problema

afegit i és que aquesta situació

semblant a la menopausa, es

doni en dones joves o almenys,

més joves del que seria normal.

Aquesta anomalia rep el nom

d’envelliment ovàric prematur i

les dones que es troben en

aquesta situació, sovint neces-

siten medicaments que aug-

mentin la seva fertilitat, per tal

d’aconseguir una ovulació nor-

mal i a continuació, un em-

baràs.

No es pot perdre l’esperança

Davant la situació d’envelli-

ment ovàric, la ciència i la me-

dicina donen, avui dia, respos-

tes efectives en forma de trac-

taments concrets que tenen

les hormones en la base del

seu funcionament.

Durant diversos anys, els trac-

taments de fertilitat han utilit-

zat l’hormona masculina dèbil

d eh i d roep i and ros te rona

(DHEA), amb èxit més que no-

table, en dones amb disminu-

ció de la seva reserva ovàrica.

A més, aquest tractament dó-

na bons resultats tant en el cas

La medicina i laciència ofereixensolucions per

l'envelliment ovàric

BIOGEST Centre de reproducció humana SL

Passeig Prim 2-4, baixos I REUS I Tel. 977 320 033

www.biogest.es I [email protected]

de fertilitat com Biogest, s’està

usant l’hormona masculina

(testosterona) uns dies abans

de l’inici de l’estimulació ovàri-

ca, obtenint també bons resul-

tats.

Ara bé…

De tot el que s’ha explicat fins

ara no es pot deduir, com si

d’una llei matemàtica es trac-

tés, que una dona de 45 anys o

més, o una baixa responedora,

pot aconseguir amb tota segu-

retat una gestació sense pro-

blemes. Més aviat s’ha de lle-

gir com una alternativa de mi-

llora per aquelles parelles que

abans d’optar per una ovodo-

nació, prefereixen fer un darrer

intent amb aquest tipus de

tractament.

de deficiència

ovàrica degu-

da a una edat

madura de

la dona,

com en el

cas d’enve-

lliment ovà-

ric prematur

en dones

més joves.

Igual en una

circumstància

com en l’altra, el

suplement de

DHEA ha aconse-

guit un important

rejoveniment de la

funció ovàrica.

El tractament

amb DHEA:

una font de bones perspecti-

ves

Fins al moment s’han demos-

trat una sèrie d’efectes benefi-

ciosos en els tractaments amb

la DHEA. Aquests són que:

-Augmenta el nombre i la quali-

tat dels òvuls disponibles i a

més, escurça el temps neces-

sari per al tractament de fertili-

tat, augmentant així les proba-

bilitats d’una concepció natu-

ral i espontània.

-Disminueix els avortaments

espontanis, els quals, repre-

senten un risc important en el

cas de dones madures que in-

tenten aconseguir un embaràs

reeixit.

A dia d’avui, Espanya no té pre-

vist comercialitzar la DHEA i

per això, en algunes clíniques

La baixa resposta ovàricaté tractament i esperançaAvui dia, quan a les parelles se’ls presenten dificultats perconcebre fills d’una forma natural, la ciència i la medicina ofe-reixen algunes solucions efectives.

Foto

graf

iace

dida

perB

ioge

st


GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Arriba el tempsde les mones

nguany, l’1 d’abril és el

“dia de la mona”. Tot i

que hi ha moltes tradi-

cions que s’han perdut amb el

temps, aquesta encara conti-

nua força arrelada a casa nos-

tra. Ja sigui amb la família o els

amics, el dilluns de Pasqua és

dia de trobar-se i degustar “la

mona”.

Actualment, les mones presen-

ten una gran diversitat, encara

que abans generalment eren

rodones. Inicialment, la mona

era una massa de coca elabo-

rada amb sucre i d'altres llami-

nadures, amb ous durs a so-

bre, però amb el temps els ous

es van tornar de xocolata i a la

fi van esdevenir la base de la

mona.

Tradicionalment s'elaborava

amb tants ous com anys tenia

l'infant, encara que la mona

mai no superava els dotze ous,

ja que generalment només es

regalava fins que els nens i ne-

nes feien la primera comunió (i

abans es feia al voltant dels 12

anys). La mona tradicional, a

Catalunya i la Franja de Ponent,

té generalment forma de tor-

tell. A Catalunya és tradició que

el padrí (o en algunes famílies,

la padrina o ambdós) regalin la

mona al seu fillol/a el Diumen-

ge de Pasqua.

Segons el Gremi de Pastissers,

enguany es preveu un mante-

niment de les vendes tot i la si-

tuació econòmica actual (l’any

passat es van mantenir les ven-

des al voltant de 660.000 a tot

Catalunya).

Respecte a les mides, els pas-

tissers faran les peces més re-

duïdes, per tant és possible

que tot i que es mantinguin les

vendes, els ingressos siguin in-

feriors. Tot i així, els preus es

mantindran, com l’any passat.

Mona o ou de xocolata?

La tradició de la mona de Pas-

qua s'aparella amb la dels fle-

quers-pastissers, els quals fan

autèntiques filigranes amb la

xocolata. Tant és així, que al-

guns Gremis preparen fins i tot

cursets formatius específics

per aquestes dates amb l’ob-

jectiu de presentar idees de

decoracions.

El fet és que des de mitjans del

segle XIX que les mones per-

den senzillesa i la seva presen-

tació es fa més complicada, ja

que s’enriqueix amb orna-

ments de sucre caramel·litzat,

ametlles ensucrades, confitu-

res, crocant, figuretes i, natu-

ralment, els ous de Pasqua pin-

tats... Pel que fa a les tendèn-

cies i a l’oferta de mones, els

dibuixos infantils són cada any

la principal temàtica .


Una tradició que continua moltarreladaActualment, les mones presenten una gran diversitat d’opcions. ElGremi de Pastissers preveu un manteniment de les vendes -al vol-tant de les 660.000- arreu de Catalunya

E


Març-Abril 2013

“Cuina de bord”

L’Associació de Restauradors i

Comerciants del Serral lo

(ARCS) organitza les I Jorna-

des gastronòmiques “Cuina de

bord”, que es duen a terme

aquest mes amb l’ ojectiu de

recuperar l’essència i la tradi-

ció de la cuina marinera de

sempre al Serrallo.

Aquesta és la primera activitat

que organitza la nova junta re-

novada el passat mes de no-

vembre i encapçalada per Vir-

ginia Morcillo com a presiden-

ta.

Segons Morcillo, les jornades

estan pensades per tal de re-

cuperar i mantenir receptes

que han cuinat els pescadors

a bord i que són un referent en

la cuina catalana. És per

aquest motiu que els restau-

rants han preparat un menú

basat en plats alguns d’ells poc

coneguts i que són protagonis-

tes a la vida dels pescadors.

La nova presidenta de l’ARCS

ens explica que “els pescadors

cuinaven diferents receptes a

dependència del peix que pes-

caven, tant en les barques d’a-

rrossegament com les de la

llum. Gairebé tots els

plats porten una base d’un ex-

cel.lent fumet elaborat amb el

que ells anomenen peix mecà-

nic i a partir d’aquí ens trobem

amb suquets, arrossos, alls

cremats, xapats... realment te-

nen una cuina molt rica i amb

una alta qualitat”.

Per ella, el que més sorprèn

dels restaurants del Serrallo-

els quals tenen una bona part

de cuina marinera- és amb

quantes varietats poden cui-

nar un arròs a banda o l’infini-

tat de variants que té el ro-

mesco. Aquestes varietats són

les que es trobaran als menús

especials que han preparat els

restaurants.

L’Associació ha editat un petit

receptari on els protagonistes

són alguns dels pescadors del

barri del Serrallo. Inclou una

vintena de receptes i el podran

aconseguir aquelles persones

que degustin dos menús de les

jornades.

“Cuina de bord” és la 1a activi-

tat organitzada per la nova jun-

ta. Els nous objectius que

aquesta s’ha marcat pels pro-

pers dos anys són consolidar

aquestes jornades, les del

romesco i totes les activi-

tats que es fan conjunta-

ment amb Tarragona

Gastronòmica. La Jun-

ta està treballant per

posar en marxa les

nits Chill Out al mes

de juny. A banda té

projectes per millo-

rar i dinamitzar el

barri del Serrallo.

Vol treballar con-

juntament amb

l’Associació de

veïns i amb les

entitats del barri

per poder-ne

millorar també

el comerç.

I Jornades gastronòmiques de l’ARCS. L’As-sociació té una nova presidenta, VirginaMorcillo

Celebracions:1a comunió

La celebració de la 1a comunió

és un dels dies més importants

per als nens i nenes de religió

catòlica. Les famílies procuren

que el dia esdevingui inoblida-

ble.

A banda del vestit que lluirà el

nen o la nena, hi ha moltes

d’altres coses que es tenen en

compte, d’ entre elles una de

molt important, el lloc on es

celebrarà el banquet. Si des-

cartem l’opció de fer-ho a casa

i ens decantem per un restau-

rant o un hotel, una bona opció

és considerar aquells que dis-

posen d’espai a l’aire lliure on,

després de fer-hi el dinar o be-

renar, els nens i nenes tinguin

espai on poder jugar-hi tran-

quil·lament. S’ha de pensar

que són celebracions on hi ha

un gran nombre de nens i ne-

nes, així que convé escollir un

espai adequat a les seves ne-

cessitats.

Generalment, els indrets que

acullen celebracions compten

amb un equip de professionals

que s’encarreguen que no hi

falti cap detall: tenen cura de la

decoració, dels recordatoris,

però també d’amenitzar la vet-

llada. Com dèiem, és impor-

tant tenir en compte que els

més petits disposin d’un espai

on jugar, i també es recomana

comptar amb algú que els

acompanyi durant l’estona de

lleure.

A banda del vestit del nen/a, també cal pen-sar el lloc on celebrar el banquet, un espaiadequat per a un dia inoblidable

NOTÍCIES CIUTAT

©lu

zule

e-F

otol

ia.c

om


120 I VIU Tarragona

NOTÍCIESGASTRONOMIA

Podríem dir que Tarragona és

un dels millors indrets del món

per fer-hi el vermut: cl ima

agradable, places històriques i

singulars - Plaça de la Font,

Plaça del Fòrum-, indrets com

la Rambla Nova i el

Serrallo...Tarragona és una ciu-

tat tranquil·la on amics i família

es reuneixen per conversar i

prendre un vermut. Aquesta

tradició és un atractiu més de

la nostra manera de viure i que

forma part de la nostra cultura,

un costum que, a la nostra ciu-

tat, té l’afegit que pot emmar-

car-se en la contemplació dels

espais històrics de la ciutat.

Per tal de recuperar aquesta

tradició, s’ha engegat la 2a edi-

ció de la campanya “Feelver-

mut”, una iniciativa público -

privada (de la mà de l’Ajunta-

ment i empreses privades) . La

campanya, en la qual hi partici-

pen bars i locals de la ciutat,

anima a “fer el vermut” - ver-

mut (o una altra beguda), pata-

tes i olives- per 2,5 o 3 euros

fins a finals d’any.

Campanya “feelvermut” .. A

l'estiu de 2012 es va engegar

un projecte de brànding i co-

municacióper posar en valor la

tradició de "fer el vermut" a Ta-

rragona. El projecte es va pre-

sentar en el marc de les festes

de Santa Tecla.

La campanya de l’any passat

tenia l’objectiu principal de

promocionar el costum de fer

el vermut a la ciutat de Tarra-

gona i sumar a tots els bars de

la Pl. de la Font.

Enguany, la nova campanya

passa per donar més protago-

nisme als bars i adherir-hi nous

espais on ja es fa el vermut

(com ara són la Pl. del Fòrum,

Rambla Nova i Serrallo), amb la

idea d'arribar, poc a poc, a tota

Tarragona. A la vegada, propi-

cia festes als locals i al carrer.

La campanya ha dut a terme

accions de relacions públiques

per aconseguir ampliar el ven-

tall d’establiments adherits;

també dues festes multitudinà-

ries; 10 Feel Vermuts electrò-

nics (1 per local) ; 4 Feel Ver-

muts amb música en directe

(clàssica, jazz, blues...); un

concurs fotogràfic; etc. La

campanya compta amb suport

audiovisual, espot, cartells,

marxandatge, roller...i età pre-

sent a la web i a les xarxes so-

cials.

“Feelvermut”.. és un acrònim

de "Fe(r) - el vermut”. En ca-

talà, com en francès, la (-r) fi-

nal no es pronuncia.Atès que

es vol fer arribar el costum de

fer el vermut arreu, s’ha buscat

aquesta expressió.

“Feel vermut” pretén posar en valor la tradició de “fer el vermut” a la ciutat. Tarragona, ambles seves places històriques i singulars, esdevé el lloc idoni per ser “la ciutat del vermut”,tant per als tarragonins i tarragonines com per als seus visitants

Recuperar la tradició del vermut La campanya “feel vermut” s’estén fins al desembre

La campanya dónamés protagonismeals bars i adhereixnous espais on ja es

fa el vermut


PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA

MAS DE TERET

Camí de Mas Teret I EL CATLLAR I Tel. 629 777 444

Experimenta con todos los sentidos. Nuestra cocina tradicional ycreativa hará que te sumerjas en un estado de placer y relajación enplena naturaleza y todo esto a menos de 10 minutos de Tarragona.

Gourmet & Natura weekendEl finde te invitamos a desconectar de una largasemana de trabajo

La diferenciación es la mejor manera de presentar un negocio

de restauración rural situado en la naturaleza. Mas de Teret

es la clave para que el cliente experimente con los 5 sentidos:

• Vista: Objetos y colores que no se aprecian en la urbe y

que evocan paz y tranquilidad.

• Olfato: Olores distintos, agradables, embaucadores,

naturales…

• Oído: Susurro del aire, canto de los pájaros, sin el

trasfondo entorpecedor diario.

• Gusto: Reconocer los sabores tradicionales de

los alimentos elaborados bajo la premisa

del “cocinar con amor”

• Tacto: Estar en contacto con la naturaleza,

acariciar a los animales, frotar las hojas de

los árboles…

En Mas de Teret haremos que recuperes el valor por la

naturaleza, compartas un tiempo especial con los tuyos

(tiempo del que estamos todos tan faltos), disfrutes de los

5 sentidos desconectando del mundo cotidiano.

Ven a conocer nuestra cocina tradicional y creativa!!



RECEPTES GASTRONOMIA

INGREDIENTS

• Un verat de ració

• Sal

• Oli d’oliva

• Vinagre de Xerés

• Un all

• Pebre vermell

Verat xapat amb balandraper David Solé

Amb la primavera i la caloreta

començarà a arribar el bon

peix blau. Després de la sardi-

na i el seitó, el verat és potser

l’espècie que més adeptes té a

la nostra cuina i a la nostra ciu-

tat.

Per tant, aquí us deixo una pre-

paració que d’una manera o al-

tra s’ha anat fent al llarg de

molts i molts anys.

En primer lloc, netejarem ell

peix i treurem el cap i la panxa.

A continuació el xaparem, és a

dir, l’obrirem de dalt a baix per

la panxa, de manera que ens

restarà unit pel llom. Acte se-

guit traiem l’espina central i i el

salarem.

A la planxa ben calenta hi posa-

rem un rajolí d’oli i farem coure

el peix pels dos costats. A ban-

da tallarem l’all a làmines i el

torrem en una paella amb una

mica d’oli.

Quan estigui daurat, apagarem

el foc i afegirem unes gotes de

vinagre i un polsim de pebre

vermell.

Aquesta és la preparació que

rep el nom de balandra i la que

utilitzarem per a posar pel da-

munt del verat abans de men-

jar-lo.

A punt per menjar, que us vagi

de gust. Bon profit.

COMENTARIS

Aquesta és una balandra típica

dels vells pescadors, però de

balandres en podem trobar

moltes més i diferents arreu.

PARÀMETRES

Preu: baix

Temps: 15 minuts

Dificultat: molt baixa

Solé, xef del restaurant el Barquet, ha fet estades profesionals arreu del món. Va obtenir elcertificat de Sommelier per la U.R.V., ha escrit sis llibres, ha fet programes per a TV3 i TVE,ha col·laborat en mitjans d’arreu del món i actualment és col·laborador de Catalunya Ràdio

Elaboració:

© C

omug

nero

Silv

ana

- Fot

olia

.com


124 I VIU Tarragona

Una majestuosa masia del se-

gle XII restaurada, 110 hectà-

rees d'oliveres i 6.500 m² de

jardins, un banquet impecable,

focs artificials, i una preciosa

catifa vermella sota els teus

peus… T'imagines un escenari

més idíl·lic pel dia del teu casa-

ment? La Boella conjumina en

les seves completes instal·la-

cions un entorn natural privile-

giat i l'encant d'una de les ca-

ses senyorials més emblemàti-

ques de Tarragona, amb els

més sofisticats serveis i la més

refinada gastronomia per fer

absolutament perfecte el dia

de la teva boda.

Situat a la localitat tarragonina

de La Canonja, en una impres-

sionant finca amb més de 120

hectàrees d'oliveres, vinyes i

jardins, el de La Boella és un

dels resorts més complets del

país i reputat a la zona per aco-

llir les celebracions més exclu-

sives i d'altura. La Boella pre-

senta múltiples alternatives

que s'adapten a les necessitats

i gustos de cada client, oferint

la possibilitat d'organitzar les

noces de principi a fi i sempre

amb la màxima intimitat, exclu-

sivitat i dedicació ja que només

admet un esdeveniment per

dia.

Tant per a l'enllaç civil com pel

banquet compten amb diver-

sos escenaris, dins els quals

destaquen el Gran Pavelló, amb

una capacitat màxima de 500

comensals, els Salons Daurats,

situats en els antics cellers de

la masia, acuradament deco-

rats i il·luminats en tons or, i si

el temps ho permet, els jardins

de la finca, ideals tant per a la

recepció dels convidats, pel

banquet, amb o sense carpa,

com per a la celebració de l'en-

llaç civil. Tots els espais, amb

ànima i personalitat pròpies,

poden personalitzar-se, podent

escollir des del joc de taula, fins

a l'ornamentació floral i molts

altres detalls.

Es pot escollir un gran ventall

de serveis com per exemple;

una habitació per a la núvia

amb la possibilitat de contractar

El complex ofereix, tant pel banquet com per la cerimònia civil, cati-fa vermella de benvinguda sense cap cost i una suite per allotjar-seal seu hotel-boutique Mas La Boella

L’encertada elecció per a unesdeveniment inoblidableLa Boella compta amb tots els detalls i serveisper a celebrar un casament d'autèntic luxe.




LA BOELLA

Autovia Reus-Tarragona T-11, km 12 I LA CANONJA

Tel. 977 771 515

fotògraf i serveis de retoc de

maquillatge i perruqueria, així

com totes les eines imagina-

bles per atendre als convidats,

incloent aparcament, servei de

transport, de guarderia i ani-

mació. Disposa també de cati-

fa vermella, sense cost addicio-

nal, perquè tant els convidats

com els nuvis gaudeixin d’una

entrada al recinte plena de gla-

mour.

Pel que fa referència a l’aspec-

te gastronòmic, La Boel la

compta amb un expert equip

de restauradors, que proposa

una cuina d'avantguarda sobre

base mediterrània on desta-

quen els productes autòctons.

Disposa d'una àmplia selecció

de sofisticats aperitius de ben-

vinguda, incloent bufets temà-

tics, menús tancats que poden

personalitzar-se segons el gus-

tos dels nuvis i necessitats dels

convidats, maridar-se amb les

més de 250 referències de vins

nacionals i internacionals que

recull el seu celler i un ampli

assortiment d'espectaculars

pastissos nupcials casolans

com a coronament del convit.

La Boella assegura així un dia

inoblidable que es pot comple-

tar amb l'habitual ball, que in-

clou discjokey, o la possibilitat

de contractar una orquestra,

espectacles i fins i tot focs arti-

ficials.

A més, La Boella disposa des

de 2009 d'un coquetó hotel-

boutique, l'Hotel Mas La Boella.

Exquisidament decorat per una

prestigiosa interiorista, Mas La

Boella disposa de 13 suites

equipades amb tots els detalls

i serveis per a una estada d'au-

tèntic luxe i benestar, que es

converteixen en l'opció perfec-

ta per allotjar als convidats. Un

dia únic que culmina amb una

de les seves suites pels nuvis

per gaudir d'una romàntica nit

de noces.

Esdevenimentsexclusius i amb lamàxima intimitat

i dedicació


126 I VIU Tarragona

A pocs quilòmetres de Tarrago-

na i Reus, en plena natura, tro-

bem el restaurant Mas Folch.

Una masia modernista envolta-

da d'una zona enjardinada amb

més de cent espècies vegetals

diferents.

Fou construïda l’any 1904 de la

mà d’un arquitecte francès i a

encàrrec de la família Aimat-

Folch. Al llarg dels anys, les ter-

res que envolten la finca han

estat utilitzades com a terres

de vinyes malmeses per la

fil·loxera i posteriorment terres

d'avellaners.

El 2004 els germans Aixalà de-

cideixen comprar la propietat i

convertir-la en un restaurant

rebent els seus primers co-

mensals el 30 maig de 2005.

El conjunt forma un entorn ex-

quisit on gaudir d'una cuina

d'autor, barreja de tradició i

creativitat on el temps s'atura

en mans d'un servei atent i pro-

fessional i on el dia s’apaga se-

duint-nos amb meravelloses

postes de sol.

A la cuina, un xef amb molta

vocació. Daniel Aixalà va sentir,

sent encara un nen, la crida

dels fogons. El seu pare el va

enviar a França a aprendre la

professió. Va treballar a l'hotel

Byblos, de Saint Tropez, al cos-

tat de Philipe Audiberght; va fer

un parell d'extres amb Alain

Ducasse, amb qui va aprendre

la disciplina en el treball de la

cuina, va treballar a Escòcia i

més tard a Barcelona, a l'hotel

Melià.

Juntament amb el seu germà,

David, després d’uns anys al

capdavant del restaurant Arcs

de Tarragona, van decidir com-

prar la masia del besavi per

construir un restaurant. La Ma-

sia Folch, consta de tres menja-

dors molt agradables en què es

barreja l'estil indià amb la mo-

dernitat, mantenint la rusticitat

allà on és convenient.

L'oferta gastronòmica de Mas

Folch es basa en una carta de

plats que integren harmònica-

ment la màxima qualitat dels

productes amb el talent de l'e-

laboració, en una cuina d'autor

Des de la cerimònia civil en el jardí, dins la pèrgola de fusta i la tarimasituada al bell mig de l'estany, passant per l’aperitu i el banquet finsa les magnífiques postes de sol que ofereix l’indret

Un racó amb passati molt d’encantMas Folch compta amb tots elsingredients per convertir lesteves celebracions enmoments màgics



VIU Tarragona I 127

RESTAURANT MAS FOLCH

Ctra. Reus-Constantí, Km 5 I TARRAGONA

Tel. 977 260 131

de clara inspiració mediterrà-

nia. Una cuina innovadora de

sabors, en la qual Daniel Aixalà

bolca tot el seu entusiasme i

inquietud cercant en tot mo-

ment l’excel·lència dels seus

plats: la cansalada i els ous

trencats sobre carpaccio de

ceps amb foie, l'arròs negre

cremós amb “chopitos” i alfà-

brega, les galtes de porc confi-

tades amb salsa de tòfona... i

de postres, la sopa de pinya

amb fonoll i gelat de mascar-

pone, el Couland de xocolata i

la crema de taronja amb gelat-

d'alfàbrega.

A Mas Folch, pots gaudir d'un

sopar romàntic en un entorn

idíl·lic, organitzar esdeveni-

ments d’empresa i tot tipus de

celebracions.

Un lloc encantador on celebrar

casaments de somni tot de-

gustant un banquet vexquisit.

Un servei professional, una cui-

na acurada i una dedicació i

devoció excepcional. A més,

pels qui opten per un casa-

ment civil, s’ofereix l’excepcio-

nal jardí amb pèrgola de fusta i

amb tarima situada al bell mig

de l'estany per a la cerimònia.

Menús variats, personal atent i

eficient i un entorn idíl·lic a la

vostra disposició per convertir

el dia del vostre enllaç en un

dia per recordar.


Mas Folch,el lloc onels somnis

es fan realitat


128

TOCAPERONRESTAURANT

’especialitat del restaurant Toca

Perón, el nom del qual prové d’una

típica expressió de les festes lo-

cals de Tarragona, és la cuina mediterrània

actualitzada a base d’una carta de la qual

el 80% dels productes són de la província

de Tarragona. Els plats del restaurant do-

nen un toc innovador i modern a la tradi-

cional cuina d’aquí i de sempre. Per encà-

rrec, també ofereix carns exòtiques com

ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a

banda de la carta també ofereix 4 tipus de

menús diferents i un variat assortit de ta-

pes i “montaditos”. El Toca Perón compta

amb un pis superior on hi ha un menjador

que permet celebrar-hi tot tipus de troba-

des. Ubicat davant la plaça de la Font, es-

cenari principal de les festes, n’és un refe-

rent més pels tarragonins i tarragonines

de la ciutat.

CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA

Especialitat: Cuina tradicional mediterrània

Preu menú: 10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 €

Preu carta: 20 - 25 €

Horari: De dill a dg de 8 a 16:30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat

Trinquet nou 7, baixoscant. C/del portaletTarragona977 232 074

L

003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 7/3/13 12:25 Página 128

129

C/ Major, 11Tarragona

977 249 557

CANBELLOT

RESTAURANT

an Bellot és un restaurant situat en

un antic casalot de l’any 1900 a

l’emblemàtic i històric barri de la

Part Alta de Tarragona. El restaurant, deco-

rat amb elements rústics que li propicien

un caire familiar i acollidor, ofereix un as-

sortiment de carns selectes. L’especialitat

de la casa són graellades i els chuletons,

els quals es poden acompanyar amb una

àmplia varietat de vins argentins, xilens i

de casa nostra.

CCUINA CRIOLLA

Especialitat: “Xuletons” i graellades

Preu menú: De dt. a dv. 12,50 €. Ds., dg i festius 15 €.

Preu carta: A partir de 20 €

Horari: De dt. a ds. de 13 a 15,30 h i de 21 a 23,30 h.

Dg. de 13 a 15,30 h. Dg. tarda i dl. tancat.


130

L’ONADARESTAURANT

l restaurant l’Onada està ubicat al

bell mig del Serrallo davant de les

barques de pesca. Ofereix una cui-

na especialitzada en peix i marisc, del barri

del Serrallo i diferents tipus d’arrossos, així

com una àmplia selecció de plats a la carta

i tapes marineres.

L’Onada compta amb un ampli saló amb

possibilitats de fer-hi tot tipus de celebra-

cions, dinars i sopars d’empresa i per a

grups, també una terrassa per gaudir-hi de

“sopars a la fresca” a l’època del bon

temps. Durant la temporada de calçots

ofereix la temporada marinera.

L’Onada va ser el restaurant guanyador de

“La Forquilla d’Or 2012” del certamen Ta-

rragona Tapes amb la tapa de Trifàsic de

tonyina.

CUINA DEL SERRALLO

Especialitat: Peix i marisc

Preu menú: De dilluns a divendres 20 €

Preu carta: Des de 30 €

Horari: De dimarts a dissabte 13 a 16 h i 20 a 23 h

Diumenge de 13 a 16 h. Dilluns tancat.

C/ Bisbe Bonet s/nEl Serrallo43004 Tarragona977 215 053

E


131

Autovia Reus-TarragonaT-11, km 12

La Canonja977 77 15 15

LA BOELLAMAS & RESTAURANT

n restaurant íntim i acollidor ubicat

entre Tarragona i Reus a l’interior

d’una masia del segle XII. Ofereix

producte de proximitat i de la millor quali-

tat: cuina tradicional marinera de Cam-

brils, receptes d’interior elaborades amb

les verdures i espècies de l’hort i olis de la

pròpia finca, rebosteria feta al seu propi

obrador... En definitiva, una carta que evo-

ca el paisatge a la cassola en un marc in-

comparable.

La Boella és un dels resorts més especial i

singulars de la zona. Compta amb més de

110 hectàrees d’oliveres i jardins que alber-

guen un boutique-hotel amb 13 suites, el

restaurant a la carta, un dels millors cen-

tres de convencions de la zona, un molí

d’oli on s’elaboren els olis d’oliva de finca,

un celler que produeix vins de la DO Tarra-

gona i una vinoteca equipada amb una

moderna sala de tasts on es desenvolupen

activitats entorn al món de la gastronomia.

UCUINA MEDITERRÀNIA DE PROXIMITAT

Especialitat: Cuina tradicional marinera i d’interior

Preu menú: Menú del Mas: 28 € Menú la Boella: 60 €

Preu carta: 50 €

Horari: De 13:30 a 16:00 h i de 21:00 a 23:00 h


132

L’AMPARITOBAR - TAPES

’especialitat de l’Amparito, bar que

duu el nom del pasdoble que s’ha

convertit en l’himne de les festes

de Santa Tecla, és la cuina catalana de la

terra amb les tapes (a l’Amparito n’hi

diuen tap) com a especialitat. Algunes de

les que hi podem degustar, tant si és en

forma de tapa com de ració, són els ous

fregits amb xistorra i patates, les croque-

tes de pernil ibèric amb melmelada de ca-

rabassó; els bolets amb botifarra negra;

les anxoves sobre base de tomàquet aro-

matitzat; calamarsets i els bunyols de ba-

callà i melmelada de tomàquet. Els seus

productes són de la zona – cenyits a la

temporada- i d’elaboració pròpia. Les es-

pecialitats de la casa són la sopa de farigo-

la, els bolets saltejats amb botifarra negra i

el morro amb sal i pebre. Pel que fa als

postres, hi trobem iogurt amb xarop de

fruites del bosc, músic o formatge fresc

amb melmelada de tomàquet. L’Amparito,

bar acollidor situat al bell mig de la Part Al-

ta de la ciutat, ens ofereix també una peti-

ta selecció de vins i vermuts de Tarragona

exclusius de la província, i una tapa “sor-

presa” d’acompanyament per a cada con-

sumició que hi fem. El local compta amb

una sala que accepta grups reduïts d’unes

deu persones aproximadament

CUINA SABORS DELS PAÍS

Especialitat: Tapes de forquilla

Preu tapa: Des de 1,5 €

Menú selecció: 8,90 €

Horari: Dl. a ds. 19 a 22,30 h. Dc. i dg. tarda tancat.

Ds. de 12 a 15,30 h i de 19 a 22,30 h.

C/ Cavallers, 3Tarragona877 011 295

L


133

Passeig Jaume I, s/nSalou

977 384 000

ARENARESTAURANT

ituat al passeig Jaume I de Salou,

es consolida definitivament com la

primera direcció gourmet de la zo-

na gràcies a una potent proposta culinària

catalana, tradicional i de proximitat. La

senzillesa, la picada, els contrasts i la mi-

llor matèria prima de l’hort, el mar i el co-

rral defineixen una carta clàssica en la se-

va concepció però que sorprèn inclús al

més gourmand sense necessitat de recó-

rrer a avantguardes ni artificis.

Tot això es pot gaudir en la serenitat d’una

sala oberta al mar amb grans finestrals,

exquisidament decorada, o a la seva te-

rrassa ubicada enmig del passeig marítim,

amb una espectacular panoràmica de la

platja de Llevant i del Mediterrani.

SCUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Cuina mediterrània de proximitat

Preu menú: Diari - 15 €. Menú arena - 25 €


Horari: De 14 a 16h i de 20,30 a 23h

Tancat dg. nit i dl. Vacances gener i febrer.


134

GOLOSITALIARESTAURANT

l restaurant “Golositalia”, situat al

centre de Tarragona, a prop de la

Rambla Nova, ofereix cuina tradi-

cional italiana i, tot i que la seva carta és

variada i hi trobem diversos entrants i dife-

rents tipus de carns i de peix, està especia-

litzat en pizzes i pastes. El restaurant,

d’ambient familiar, ofereix un suggerent i

variat menú autèntic italià i també menús

degustació per a grups. El preu del menú

de migdia de dilluns a divendres oscil·la

entre els 9 i els 11€, i el menú d’ entre set-

mana de nit entre els 15 i els 25 €. Pel que

fa a la seva carta, hi destaquen els antipas-

ti, rissotto, carpaccio,diferents tipus de

pastes, de pizza i postres d’elaboració prò-

pia. “Golositalia” compta amb un saló inde-

pendent adient per a tot tipus de celebra-

cions, actes socials, d’empresa o reunions

de feina. Arran de les peticions de diversos

clients, el restaurant va decidir posar en

marxa un servei a domicili i proporcionar

així l’opció de degustar cuina italiana a la

mateixa llar.

CUINA ITALIANA

Especialitat: Pizzes i pastes

Preu menú: De dilluns a divendres migdia 9-11 €De dilluns a divendres nit 15-25 €


Horari: Dill a dg 13 - 16:30 h / 21 h a 00:30 hDilluns nit tancat

Ramon y Cajal 2243001 TarragonaTel. 664 669 014674 472 116

E


135

Camí Mas de Teret43764 El Catllar

629 777 444

MAS DE TERETRESTAURANT & NATURA

bicat enmig de la natura, Mas de

Teret és més que un restaurant, ja

que compta amb àmplies zones

enjardinades ideals per a tot tipus d'activi-

tats: zona esportiva, d'hípica, pista ameri-

cana, zona infantil amb animals de granja i

piscina. Un espai idíl·lic per a tot tipus de

celebracions - bodes, comunions, batejos,

d’empresa, reunions familiars, etc.- on po-

der degustar-hi plats d'una fusió perfecta

entre la cuina tradicional i les noves

tendències. També disposa d’una zona

chill-out, i properament inaugurarà els

seus sopars temàtics. D’altra banda, ofe-

reix les millors instal·lacions per a cele-

brar-hi calçotades amb productes de 1a

qualitat amb calçots recollits especialment

per a l’ocasió cuinats a l’antiga i també so-

pars d’estiu a l’aire lliure. A la vegada, el

restaurant es converteix en l’espai idoni

per als més petits, ja que poden gaudir de

festes d’aniversari en plena natura o fer-hi

excursions amb l’escola per conèixer la

UCUINA TRADICIONAL AMB NOVES TENDÈNCIES

Especialitat: Cuina tradicional i creativa

Preu menú: 24,50 € (IVA no inclòs)

Horari: Obert tot l’any prèvia reserva


136

O’CONNORSSPORTS - BAR

a cerveseria O'Connor'S Sport Bar,

situada a la Avd. Marquès de Mon-

toliu (Antic Hollywood) , li ofereix a

Tarragona un nou espai on gaudir del mi-

llor ambient irlandès amb cócktels i exclu-

sives cerveses nacionals i d'importació

acompanyades amb vins de la zona, lles-

ques i taules de formatges i ibèrics.

Vine si ets un amant dels esports o si vols

el millor ambient per divertir-te amb els

teus amics, ja que tant l'espai com el seu

personal et donen una calidesa incompa-

rable. Retransmetem tots els esports i par-

tits de futbol en un gran ambient esportiu.

Properament començarem a disfrutar de

la terrassa que estarà oberta des de les 10

del matí on podràs gaudir de tots els teus

àpats.

CUINA RÀPIDA

Especialitat: Taules d’ibèrics i formatges, llesques

Horari: Obert de dilluns a dijous fins les 22 h

Obert caps de setmana fins les 2 h del matí

Avda. Marquès deMontoliu, 443002 Tarragona626 615 300 - 673 410 062

L


VIU Tarragona I 137Març-Abril 2013

FITXES RESTAURANTS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Peix i marisc

Cuina del SerralloUbicat al cor del Serrallo, al restau-rant l’Onada li oferim l’opció de gau-dir dels nostres plats de la carta o béde la nostra àmplia varietat de tapesmarineres.

C/Bisbe Bonet, s/n (El Serrallo)43004 Tarragona

Tel. 977 215 053 Carta

Dinars, sopars, caps de setmana i festius

L’ONADA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Creps

Galetes, creps i amanidesLa Creperie Kenavo destaca per unagran varietat de creps freds i ca-lents, dolços i salats, tan bons perberenar com per sopar. Situat alcentre de la ciutat, al casc antic.

Plaça Sedassos, 5 - TarragonaTel. 977 213 489

Menú: 11€ de dilluns a divendres12,50€ dissabte

Obert: De dilluns a dissabte de 13 a 23 h

CREPERIE KENAVO

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tot tipus de cuina catalana

Cuina catalanaRestaurant de cuina catalana ubicat ala Plaça Prim amb una sala chill-out,menjador i terrassa exterior amb am-bient acollidor i minimalista. Els seusplats son una combinació de tradició imodernisme d’el·laboració pròpia.

Plaça mitja Lluna, 2 - TarragonaTel. 687 538 105

Menú: De dimarts a divendres 13,90 €Carta: 25-30 €

ELS FOGONS DE L’ISMA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània tradicional

Cuina mediterrània actualitzadaRestaurant situat davant la plaça de laFont, son especialistes en cuina cata-lana i mediterrània, amb un toc inno-vador i modern, on destaquem quetreballen per encàrrec carns exòtiquescon el nyu ,el cangur o la zebra.

C/Trinquet nou, 7 baixos · Cant. C/del portaletTarragona · Tel. 977 232 074

Menú: 10,50 € migdia 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 € - Carta: 20-25 €

Obert: De dl. a dg. 8 a 16: 30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat

TOCA PERON

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cargols, amanides, carns a la graella

Cuina catalana casolanaUbicat a la Part Alta de la ciutat, al ca-rrer la Nau, la braseria “La taula rodo-na” ens ofereix cuina catalana tradi-cional: plats casolans amb productesde la terra i amb la carn a la graellacom a principal reclam.

C/La Nau, 4 - TarragonaTel. 977 242 592

Menú: 8,90 €- 10,90 € (dill-div)13,90 € (cap de setmana) - Carta: 15 - 18 €

LA TAULA RODONA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes

Tapes, plats combinats i menusUn lloc ideal per disfrutar i degustarplats típics de la cuina espanyola,com són les tapes, els “montaditos” iles llesques, en un ambient agrada-ble, cordial i una exel·lent relacióqualitat, preu i quantitat.

C/Alcalde Pere Molas, 6 baix 2 43480 Vilaseca, Tarragona

Tel. 977 396 346 - 663 759 578 Menú: Dimarts 5€ (anticrisi)

Obert: De dilluns a diumnege de 8 a 24h

MELVIN

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos i marisc

Cuina típica del Delta de l’EbreUbicat a la Part Alta de Tarragona, ofe-reix un tipus de cuina mediterrània iplats tradicionals del delta de l’Ebre,amb especialitat en arrossos ambien-tat dins un marc amb aire mariner.

C/La Nau, 6 - TarragonaTel. 687 842 545

Menú: 14 € de dill a div - Carta: 20-25 €Obert: De dill a dj de 13 a 17 h, de div a ds

de 13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h

LA CASSOLETA D’ARRÒS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::“Xuletons” i graellades.

Cuina criollaSiguin benvinguts a la nostra casa onseran atesos en un ambient familiar ipodran degustar les carns més se-lectes i els vins de la nostra terra.No hi ha amor més sincer que l’amor almenjar.

C/Major, 11. Part alta Tarragona - TarragonaTel. 977 249 557

Menú: 12,5 € dim. a div. - 15,5 € diss., dium.Obert: de dimarts a dissabte migdia i nit.

Diumenge migdia

CAN BELLOT


FITXES RESTAURANTS


EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Celebracions de grup

Cuina mediterrània d’autor Ubicat a la part alta de Tarragona, elrestaurant compta amb sales i te-rrassa per poder realitzar tot tipusd’esdeveniments, tan privats comprofessionals.

Sant Anna, 3 - Tarragona 43003Tel. 977 241 464

Menú: De dimarts a divendres 15 €Horari: De dt. a dg. 13 a 16h i de 20,30 a 23h

Dilluns tancat

PALAU DEL BARÓ

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional marinera i d’interior

Cuina mediterrània de proximitatUn restaurant íntim i acollidor ubicat al’interior d’una antiga masia del s. XII.Ofereix una cuina mediterrània de pro-ximitat amb productes de la millorqualitat.

Autovia de Reus - TarragonaT-11 km 12, La Canonja

Tel. 977 771 515Menú del Mas: 28 € de dilluns a divendres

Menú la Boella: 60 € Horari: De 13:30 a 16:00 h i de 20:30 a 23:00 h

LA BOELLA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània de proximitat

Cuina Mediterrània Situat al passeig marítim de Salou,combinen les últimes novetats ambla cuina tradicional de la zona. Serveid’alta escola i impecable oferta gas-tronòmica.

Passeig Jaume I, s/n - SalouTel. 977 384 000

Menú Diari: 15 €, Menú Arena: 25 €Horari: De 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h

Tancat diumenges vespre i dilluns

ARENA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes de forquilla

Cuina de la terraSituat al bell mig del casc antic deTarragona en un ambient acollidor,l’Amparito ofereix racions o mitgesracions i tapes. Per cada consumicióun “tap sorpresa”.

C/ Cavallers, 3 - TarragonaTel. 877 011 295

Preu tapa: Des de 1,5 €Horari: Dl. a ds. 19 a 22,30 h. Dc. i dg. tarda

tancat. Ds. de 12 a 15,30 i de 19 a 22,30 h

L’AMPARITO

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional i creativa.

Cuina tradicional innovadora.Situat en un entorn natural, ofereixaperitius, amb tapes originals, es-morzars de forquilla, dinars de menúdiari o “executiu/esportistes” i unceller amb més de tres mil ampolles.

Camí de Mas Teret - 43764 El CatllarTel. 629 777 444

Menú: 24,5 € (IVA no inclós)de divendres a diumenge

Horari: Obert tot l’any previa reserva

MAS DE TERET

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizzes i pastes

Cuina italianaOferim als clients un suggerent i variatmenú de dia de dill. a div., menús de-gustació per a grups i una carta varia-da on destaquen els antipasti, rissotto,carpaccio, diferents tipus de pastes,de pizza i postres d’elaboració pròpia.

C/Ramon y Cajal, 22 - TarragonaTel. 664 669 014 i 674 472 116

Menú: Dill. a div. migdia 9-11 €, nit 15-25 €Carta: 7 - 15 €

Dill a dg 13-16:30 h-21 h a 00:30 h Dill nit tancat

GOLOSITALIA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Xocolata artesana

Xocolata artesana Obrador amb botiga dedicat a la pro-ducció de xocolata elaborada en di-ferents formats: bombons, galetes,torrons, detalls d’esdeveniments, etci els apreciats bombons de licor.

C/ Talavera, 8 - 43003 TarragonaTel. 646 662 442

Horari: De dimarts a dissabte de 10,30 a 13,30 i de 17 a 20,30h.

Diumenge i dilluns tancat

L’ABELLA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Taules d’ibèrics i formatges, llesques

Cuina ràpida Un espai on gaudir del millor ambientirlandès amb cócktels i exclusivescerveses nacionals i d'importació ovins de la zona amb llesques i taulesde formatges i ibèrics.

Avda. Marquès de Montoliu, 4 - TarragonaTel. 626 615 300 - 673 410 062

Horari: Obert de dilluns a dijous fins 22 h.Obert caps de setmana fins les 2 h del

matí.

O’CONNORS


CONTRA002VIUTar.qxd:Maquetación 1 1/3/13 10:34 Página 139

CONTRA002VIUTar.qxd:Maquetación 1 1/3/13 10:35 Página 140

Viu Tarragona 3

Documents

Transcript of Viu Tarragona 3