Viu Tarragona 8

PORTADA008VIUTar.qxd:Maquetación 1 19/12/13 11:43 Página 2

008VIUTar.qxd:Maquetación 1 18/12/13 14:29 Página 3

VIU TarragonaEDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL

C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.

43002 Tarragona

Tel. 977 225 299

Editor: Pau Figueras

Gerent: Xavier Costey

Departament comercial: Albert Vidaller i

Antoni Corrales

Redacció: Anna Escolà, Anna Fortuny i Ramon Ortiz

(motor)

Col·laboracions: Raquel Estrada i David Solé

Disseny original: Gemma Barceló

Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i

Gemma Vidal

Fotografia: Rafael Royes i Fotolia

Foto portada: Rafael Royes

Impressió: Rotimpres

Distribució: Unimail

Dipòsit legal: GI.1612-2012

VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut

dels articles ni comparteix necessàriament les opinions

que hi apareixen signades.Només els seus autors en són

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a [email protected].

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

se al nostre equip comercial per correu electrònic a

[email protected], o bé per telèfon trucant

al 977 225 299.

SumariCIUTAT6 Descobrir la ciutat

Quan el turistaés el ciutadà

ESPORTS48 Anar al gimnàs

Un dels propòsits méscomuns del mes de gener

CULTURA30 La Tabacalera

Exposició commemorativade la fàbrica

GASTRONOMIA110 Temps de calçots

La temporada s’estén finsa l’abril

Edició CIUTAT DE TARRAGONA

Nom o Raó social

D.N.I/C.I.F. Telèfon

Adreça

CP Ciutat

Correu electrònic

Domiciliació bancària

Signatura/segell

VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299

Entitat Oficina D.C. Número de compte

6 Editorial

8 Ciutat

30 Cultura

38 Empresa

54 Esports

60 Motor

68 Tendències

74 Interiorisme

80 Salut

110 Gastronomia

132 Restaurants


De nou, dotze mesos per endavant. Gener acostuma a ser el

mes dels bons propòsits, el de la il·lusió, el de fixar-se objec-

tius, el de ser positius. A Viu Tarragona encetem el nou any

amb una mirada al passat i una altra al futur. La mirada al

passat ens arriba de la mà del fotògraf i periodista Ramon

Segú Chinchilla i del seu patrimoni fotogràfic, el qual il•lustra

la història d’un segle de la ciutat. La mirada al futur la fem a

través d’una visió econòmica i social que ens proporcionen

diferents personalitats de la ciutat.

Ramon Chinchilla, a qui vam tenir el plaer d’entrevistar per

parlar del seu fons fotogràfic i la seva professió, va decidir

cedir aquest testimoni històric a l’Ajuntament. A partir d’ara,

qui vulgui consultar-lo podrà fer-ho a l’arxiu municipal, ubi-

cat a la Tabacalera. Precisament aquest emblemàtic edifici

és el protagonista de la secció de Cultura, on us proposem

que viatgeu noranta anys enrere, quan es va col·locar la pri-

mera pedra de la fàbrica de Tabacs. El magatzem 2 del ma-

teix edifici allotja actualment una exposició sobre la seva

pròpia història i la dels seus treballadors.

I, del passat, una mirada al futur més immediat de la nostra

ciutat. De nou, a Viu Tarragona us oferim una visió econòmi-

ca i social del nou any de la mà de diferents personalitats. No

sabem si el 2014 serà més bo que el 2013 o si haurem de se-

guir estrenyent-nos forats del cinturó. El que sí sabem és que

mirar l’ampolla mig plena ajuda més que veure-la mig buida,

així que us oferim una secció de Salut repleta de propostes

d’exercici físic, bona alimentació i consells d’estètica perquè

inicieu l’any amb projectes, il·lusions i un somriure.

Anna Escolà

Benvingut 2014!

Editorial


CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Descobrir la ciutatQuan el turista és el ciutadà

008VIUTar.qxp:Maquetación 1 19/12/13 11:36 Página 8

Gener-Febrer 2014 VIU Tarragona I 9

Amb una extensió de més de

12 hectàrees, el parc que voreja

el riu Francolí és un espai que

cada vegada compta amb més

vida. I és que és l’indret escollit

per fer-hi un tomb amb bicicle-

ta, anar-hi a córrer o a caminar,

jugar...darrerament, s’ha con-

vertit en l’escenari de molts

nens i nenes que celebren el

seu aniversari i que han escollit

una zona verda on estar-s’hi

còmodament i àmpliament.

Gràcies a l’atemperat clima

mediterrani, Tarragona és una

ciutat on gran part de l’any es

pot fer vida al carrer. És per

això que les zones verdes es

converteixen en un escenari

més de la ciutat on fer-hi tot ti-

pus d’activitats.

El parc del Francolí compta

amb camins asfaltats i de terrís

i amb molt d’espai lliure. També

amb arbres, arbustos i plantes

d’espècies diferents, gespa i

prat natural.

A banda d’aquest parc - segu-

rament el més gran de la ciutat

- també podem apropar-nos al

Saavedra (a tocar de les Mura-

lles), el del Camp de Mart, el de

l’amfiteatre o el de Sant Antoni,

proper a la Part Alta.

Parc del FrancolíUn espai de la ciutat que cada vegada compta ambmés vida: gent que hi va a córrer, que hi passeja ambbicicleta...

Anna Escolà

ant se val que sigui pri-

mavera, estiu, tardor o

hivern. La ciutat és ple-

na d’encants que val la pena

descobrir en qualsevol mo-

ment i època de l’any.

No estem parlant tan sols de

testimonis històrics que li han

valgut a la ciutat el reconeixe-

ment de Patrimoni de la Hu-

manitat, sinó de llocs propers

a casa nostra que sovint ens

passen desapercebuts i que

podríem redescobrir-los per

gaudir encara més de la rique-

sa de la ciutat.

A vegades tendim a no valorar

o no donar importància a allò

que tenim més a prop , d’al-

tres, no tenim temps a con-

templar-ho degut al ritme

frenètic del dia a dia...però val

la pena treure el temps de sota

les pedres per poder fer un vol

per la ciutat i conèixer-ne tots

els seus racons.

Si no podem fer-ho els dies de

cada dia perquè la rutina labo-

ral o els quèfers diaris no ens

deixen temps, el cap de setma-

na pot esdevenir una bona ex-

cusa per “redescobrir” la ciu-

tat.

No seria la primera vegada que

els habitants d’un indret deci-

deixen utilitzar el b us turístic

per conèixer històries i indrets

de la ciutat que a vegades són

desconeguts pels mateixos

veïns i veïnes i, en canvi, no

són cap misteri pels visitants.

Com a aperitiu, us oferim un

passeig pel Parc Francolí, les

vistes del balcó del Mediterra-

ni, un passeig en temps d’hi-

vern per les platges i camins

de ronda que voregen la ciutat,

fer l’aperitiu en una terrassa o

bé visitar un dels múltiples

museus amb els quals compta

la ciutat.

Indrets de la ciutat per descobrir, llocs quea vegades passen desapercebuts però queamaguen històries de la ciutat

T

INDRETS CIUTAT


10 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2014

Tarragona està farcida de te-

rrassetes on asseure’s i gaudir

de l’entorn, el paisatge, la com-

panyia i l’aperitiu.

Gràcies al bon clima, fins i tot

en un matí fresc i assolellat d’-

hivern ve de gust asseure’s en

una terrasseta. En trobem a

tots els barris de la ciutat, i ca-

da terrasseta ens permet re-

descobrir i gaudir tran-

quil·lament dels diferents esce-

naris de la ciutat: el pescador

del Serrallo, l’escenari romà de

la Part Alta, el cosmopolita de

la Rambla, el proper dels ba-

rris, el mediterrani de les plat-

ges....

L’aperitiu en una terrassetaGràcies al bon clima, fins i tot en un matí assolellatd’hivern ve de gust asserre’s a fer el vermut en unaterrassa.

INDRETS CIUTAT

Quan la Rambla “desemboca”

al mar, allí ens espera el balcó

del Mediterrani. Des d’allí, al

davant, només el mar Medite-

rrani. Quan els tarragonins i ta-

rragonines passegen, s’acos-

ten fins a la barana del balcó

per anar a “tocar ferro”. Ho fan

literalment, ja que es recolzen a

la barana, però també emocio-

nalment, ja que aquesta comu-

na expressió – que per a molts

significa encomanar-se a la bo-

na sort – a Tarragona l’imagi-

nari popular ens diu que és el

que feien molts enamorats de

la ciutat quan feien el seu pas-

seig del diumenge.

El Balcó del MediterraniQuan els tarragonins i tarragonines passegen per laRambla, s’acosten fins a la barana del Balcó per anara “tocar ferro”



INDRETS CIUTAT

Tarragona és ciutat Patrimoni

de la Humanitat i compta amb

testimonis arquitectònics de

temps passats arreu dels seus

carrers i places, però també és

una ciutat que compta amb

una gran oferta de museus els

quals ens permeten conèixer el

passat de la ciutat d’una altra

manera. Estem parlant de la

Casa Canals, la Casa Museu

Castellarnau, la Casa de la Fes-

ta, Catedral i Museu Diocesà, el

Museu Bíblic Tarraconense, el

Museu Nacional Arqueològic, el

Museu dels Fars, el Museu del

Port de Tarragona, el Museu

d’Art Modern, i el Museu i

Necròpolis Paleocristians. La

majoria d’ells compten amb ac-

tivitats programades per gau-

dir en família o bé ofereixen vi-

sites guiades, la qual cosa per-

met treure “tot el suc” a la visi-

ta. Podríem dir que els museus

són una eina indiscutible per

descobrir el passat i el present

de la ciutat. D’altra banda, Ta-

rragona també és escenari de

molts monuments dels quals

podem gaudir al llarg dels ca-

rrers i indrets de la ciutat, els

quals reflecteixen passatges

històrics, personatges que s’-

han convertit en llegenda o tra-

dicions.

Històries dels museusLa majoria de museus de la ciutat compten ambactivitats programades i visites guiades que enspermeten treure-hi “tot el suc”

Viure les platges i els camins

de ronda a l’hivern: passejar o

córrer a la vora del mar a la tar-

dor i hivern ens permet gaudir

del paisatge ja que no hi ha la

gent que ens podem trobar a

l’estiu. Descobrir les platges del

Miracle, l’Arrabassada o la Sa-

vinosa – les que queden més a

prop del nucli urbà – en temps

de fred pot ser una gran troba-

lla. I és que el nostre clima ens

permet gaudir de les platges

gairebé durant tot l’any, tot i

que és quan arriba el bon

temps que ve de gust banyar-

s’hi.

Les platges de Tarragona són

un ecosistema molt ric amb

una gran biodiversitat. La ciu-

tat compta també amb platges

verges com ara la Cala Jovera,

la Cala Fonda o la de la Roca

Plana, on els boscos de pins

arriben a tocar mar.

Un altre gran atractiu proper a

les platges són els camins de

ronda. Per aquells qui encara

no els coneixen, animar-los a

descobrir les platges i cales de

la ciutat des d’un altre punt de

vista. Per qui ja els sovintegen,

ja han experimentat el gratifi-

cant que pot arribar a ser gau-

dir de la naturalesa des de la

vora del mar.

Viure la platja a l’hivernDescobrir les platges a l’estiu pot ser una grantroballa. El clima mediterrani ens permet gaudir deles platges gairebé tot l’any.



Ramon Segú, net de Gerard

Chinchilla, ens rep al seu des-

patx de la Rambla Nova. Abans

que se cedís el fons fotogràfic

a la ciutat - el qual es conser-

varà a l’arxiu municipal a la Ta-

bacalera- era aquí era on es

guardava el patrimoni fotogrà-

fic de tres generacions d’una

mateixa família. Aquest espai

que avui dia conserva algunes

fotografies en blanc i negre i

cartells publicitaris de marques

fotogràfiques de fa cinquanta

anys, havia estat la part de dalt

de la botiga Chinchilla, escenari

de reportatges fotogràfics i fo-

tografies d’estudi. Actualment,

Ramon Segú hi treballa a esto-

nes, li agrada ser-hi perquè no

deixa de ser l’espai on ha treba-

llat tota la vida. L’establiment

de fotografia Chinchilla va obrir

les seves portes l’any 1913 de

mà de Gerard Chinchilla – avi

de Ramon Segú – a l’actual ca-

rrer Sant Francesc. Gerard

Chinchilla va conèixer la ciutat i

va decidir quedar-s’hi perquè,

com ens explica Ramon Segú, li

va agradar que era una ciutat

petita i es va enamorar de la

seva llum i la seva gent. L’estudi

però, es va veure afectat pels

bombardejos durant la Guerra

Civil i, un cop acabada, es va

traslladar al número 75 de la

Rambla Nova. Allí s’hi va estar

més de seixanta anys fins que

va tancar les seves portes l’any

2003.

Els fons fotogràfic Chinchilla ha estat cedit a la ciutat. El patrimoni fotogràfic de la nissagade fotògrafs professionals Chinchilla consta de 13.000 imatges, entre les quals hi ha uns5.000 positius i uns 8.000 negatius. La història d’un segle de la ciutat

Ramon Segú ChinchillaFotògraf i periodista

Anna Escolà

“La fotografia és unofici que mai esperd. Sempre ducuna càmera a la

butxaca”

ENTREVISTA CIUTAT


Gener-Febrer 2014

Encara es dedica a la fotogra-

fia?

És un ofici que mai es perd, de

fet, encara vaig fent treballs... A

la butxaca sempre hi duc una

càmera petita. Ara mateix (Ra-

mon Segú s’apropa a la fines-

tra, des de la qual es pot veure

el mercadet de la Rambla No-

va) baixaria aquí a fer unes fo-

tografies, és un escenari molt

interessant.

Quan i com va iniciar-se a la

fotografia?

Doncs fa gairebé 45 anys que

m’hi dedico, ja que vaig iniciar-

m’hi quan en tenia vint. Va ser

per tradició familiar, tot i que

poc també vaig anar aprenent

l’ofici mitjançant la formació

que vaig fer a Barcelona al Cen-

tre d´Ensenyament de la Imat-

ge (CEI)

Quin tipus de fotografies li

agrada més fer?

M’agraden les fotos d’estudi

però també el fotoperiodisme,

capturar “què passa a l’exte-

rior”. Aquest tipus de fotografia

és la que et permet relacionar-

te amb la gent.

Per quin motiu ha decidit ce-

dir el fons documental a la

ciutat?

La Tabacalera té unes noves

dependències que vaig pensar

que eren el lloc idoni on les fo-

tografies podrien ser conserva-

des en bon estat. Aquí podran

ser digitalitzades i ben conser-

vades, el que per mi suposa un

risc menys.

Més que res, perquè aquí on

estaven, a l’estudi, patia que hi

pogués passar qualsevol in-

cidència que les fes malbé. És

un tema del qual n’ havíem par-

lat amb l’Ajuntament, i ara vam

decidir que havia arribat el mo-

ment.

Des del 1913 – quan es va inau-

gurar l’estudi fotogràfic – fins

al 2013 era una data significati-

va, hem fet coincidir la inaugu-

ració del primer estudi fotogrà-

fic de la família amb la cessió

del patrimoni fotogràfic.

Com és que van tancar la bo-

tiga l’any 2003?

Eren uns temps en els quals te-

nia la sensació que el fotògraf

tradicional s’anava quedant ob-

solet, i vaig decidir reprendre el

meu ofici, el de fotoperiodista

en comptes de quedar-me tan-

cat a l’estudi.

Quin és l’èxit d’haver conser-

vat tot aquest patrimoni do-

cumental durant tants anys?

Ha estat una feina de conserva-

ció, anotació, classificació....

Del primer establiment que

vam tenir al carrer Sant Fran-

cesc, vam perdre el fons fo-

togràfic arran de les 3 bombes

que hi van caure durant la Gue-

rra Civil. El local es trobava pro-

per a centres oficials, i sempre

“rebia”. Arran d’això ens vam

quedar sense res i durant una

època vam haver de treballar a

l’església del Carme i al pati de

l’escola de les “Teresianes”. Ens

hi van deixar condicionar uns

espais que fèiem servir “d’estu-

di” per fer-hi alguns treballs fo-

togràfics.

Què creu que ha canviat més

en aquests cent anys? La ciu-

tat o les persones?

La ciutat ha viscut una gran

transformació. Tret de la Part

Alta, l’escenari ha canviat mol-

tíssim: tots els barris nous que

hi ha crescut, la zona de la

Rambla Nova fins a Joan XXIII –

abans eren només camps i

horts-, la mateixa Rambla Nova

– quan el meu pare va ins-

tal·lar-s’hi encara hi havia la

tracció animal-, l’arribada de la

indústria...de fet, podríem dir

que dels darrers quaranta anys

cap aquí Tarragona ha fet un

canvi brutal.

“La Tabacalera vaigpensar que era ellloc idoni perconservar lesfotografies”


ENTREVISTA CIUTAT

El principal tret del seu caràcter: la constància

I el principal defecte: la dispersió en alguna decisió

El que més valora de les persones: la senzillesa

I el que menys li agrada... la prepotència

Un dels millors consells que li han donat mai? Ser

fidel al que dicta el teu cor i la teva ment.

Què s’imagina fent quan ja no exerceixi la professió:

És un ofici que mai es deixa. Un foto periodista mai es

jubila

De petit volia ser?En primer lloc, torero, i en un segon

lloc, escriptor.

Un llibre? La casa del Lúculo de Julio Camba

Una cançó? “La vida sigue igual” de Julio Iglesias

Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona?

La platja

No pot sortir de casa sense? el bitlleter, les claus i una

càmera petita

D’UNAMICAMÉS A PROP...Què sent quan mira les foto-

grafies?

Moltes coses, un passeig a la

memòria. Recordo a les perso-

nes que hi veig...és un retrocés

per la ment. Amb l’edat (ja en

tinc seixanta – cinc), mires les

imatges i notes el canvi, te n’a-

dones de totes les transforma-

cions que hi ha hagut a la ciu-

tat, no perquè te les hagin ex-

plicat, sinó perquè les has vis-

cut.

Què veu el fotògraf que no ve-

gin les altres persones?

El fotògraf, en un estudi sap in-

terpretar els ulls de la persona

a qui està retratant, la seva mi-

rada, l ’essència que des-

prèn...alhora, li sap donar mati-

sos de llum, trobar-li l’enfoca-

ment...a l’exterior, sap captar el

paisatge.

Com se sent davant d’un ob-

jectiu de la càmera?

Fantàstic, molt còmode

L’han retratat molts fotò-

grafs?

No, la veritat és que no...

A qui s’hagués confiat si algú

li hagués hagut de fer un re-

trat?

Al madrileny Alberto Schom-

mer, n’havia fet molts.

Com veu la professió del fotò-

graf i el món de la fotografia

actualment?

La funció del fotògraf s’ha re-

duït molt, i més, als mitjans de

comunicació.

Avui en dia s’hi dedica qui té

bons recursos (les càmeres i

els instruments actuals facili-

ten molt la feina) i estem vivint

moments difícils...ara bé, m’a-

gradaria recordar que la base

del fotògraf és ell, és el profes-

sional qui sap captar la llum, la

situació, les persones, qui té la

intuïció del moment.... la càme-

ra pot ajudar-te, però “la foto-

grafia és l’autor”.

De tots els canvis que ha vis-

cut pel que fa a la professió

de la fotografia, quins ens

destacaria?

El canvi més important és el

que hem viscut els darrers

anys, quan hem passat de la fo-

tografia analògica a la digital.

Anteriorment hi havia hagut

canvis, és clar, però era en

“La càmerafotogràfica potajudar-te, però lafotografia és de quila fa, de l’autor”

quant a càmeres – quan van

començar a sortir càmeres

menys pesades -, o del flaix...

ara bé, la revolució ha estat

sens dubte el món digital i tot

el que l’envolta. Ara mateix, els

mòbils fan unes fotos que no

haguéssim imaginat mai que

es poguessin fer amb un telè-

fon.

Li va ser estrany, el canvi de

la fotografia analògica a la di-

gital?

Primer molt, després li trobes

molts avantatges, per exemple,

el nombre de fotografies que

es poden arribar a fer, el fet de

poder fer fotografies en condi-

cions de llum mínimes, la rapi-

desa, el fet que amb un bon

zoom arribes arreu...abans

anaves amb les butxaques ple-

nes de rodets. Ara, només hi

duc una càmera petita.

La fotografia en paper ha per-

dut el valor de l’exclusivitat?

El fet de retratar un moment

únic i conservar-lo en una

imatge única?

No té per què, la fotografia és

de qui la fa. Crec que això no

s’ha perdut.

Gener-Febrer 2014



Establiment fotogràfic Chinchilla al carrer Sant Francesc (1913)

Establiment fotogràfic Chinchilla al húmero 75 de la Rambla Nova

Visita de Salvador Dalí a Tarragona. Autor: Ramon Segú Chinchilla. Any 1973

Antiga Plaça de Braus. Autor: Ramon Segú Chinchilla. Anys 50

Gerard Chinchilla (avi de Ra-

mon Segú Chinchilla) va ubicar

l’any 1913 el seu establiment

fotogràfic al carrer Sant

Francesc.

L’estudi es va veure afectat

pels bombardejos de la Guerra

Cici l i es va trasl ladar al

número 75 de la Rambla Nova, i

la part de dalt de l’establiment

- la qual es feia servir d’estudi -

és el despatx actual de Ramon

Segú Chinchilla. És aquí on

s’havia conservat el fons fo-

togràfic de la família Chinchilla

fins a la seva cessió a la Taba-

calera.

La fotografia superior de la

dreta ens mostra una Avinguda

Catalunya despoblada de la dè-

cada dels anys 30 del segle XX.

A sota hi observem una fo-

tografia de Dalí feta per Ramon

Segú l’any 1973 quan l’artista

va visitar la ciutat. Finalment, a

l’esquerra d’aquest text podem

contemplar una fotografia de

l’antiga plaça de Braus (actual

Tarraco Arena Plaça). La

imatge és dels anys 50.

Tarragona en blanc i negre

Avinguda Catalunya. Autor: Ramon Segú Chinchilla. Anys 30

ENTREVISTA CIUTAT



Podríem dir que l’avinguda Ca-

talunya comença quan l’Avin-

guda Argentina topa amb l’A-

vinguda Andorra i finalitza a to-

car de les Muralles, quan les

ressegueix convertint-se en ca-

rrer Via de l’Imperi Romà a to-

car de l’escola Saavedra.

Aquest tram, avui en dia replet

d’oferta de restauració – cafe-

teries, bars i restaurants -, boti-

gues, equipaments i tot tipus d’

establiments de serveis, enca-

ra era un descampat a la dèca-

da dels anys 40 quan van co-

mençar a establir-se les prime-

res cases al barri M. Cristina.

De fet, el carrer Maria Cristina

era l’escenari de riuades de

gent que hi desfilaven per anar

al camp del Nàstic el dia que hi

havia partit, el qual es va trobar

ubicat a l’avinguda Catalunya

fins a la dècada dels anys se-

tanta. Segons ens expliquen els

seus veïns, va ser a la dècada

dels seixanta quan l’Avinguda

Catalunya va viure una revolu-

ció, ja que van començar a es-

tablir-s’hi moltes escoles, i això

que va que hi cresqués nota-

blement la població. Actual-

ment, a l’Avinguda Catalunya hi

trobem el Campus Catalunya

de la Universitat Rovira i Virgili,

el qual va néixer amb la volun-

tat d’unificar les infraestructu-

res de la universitat i millorar

l’aprofitament de recursos dels

tres centres que actualment

l’integren: la Facultat de Lle-

tres, la Facultat de Ciències Ju-

rídiques i la Facultat d’Inferme-

ria. Es tracta d’una avinguda

ben comunicada propera al

centre de la ciutat i també al

seu pulmó històric.

Va ser a la dècada dels anys seixanta quan l’Avinguda va viure una revolució, ja que va co-mençar a créixer-hi notablement la població i s’hi van establir algunes escoles. Actualmentés una avinguda ben comunicada propera al centre i també al pulmó històric de la ciutat

Avinguda CatalunyaUn eix neuràlgic al bell mig de la ciutat

Anna Escolà

L’AvingudaCatalunya encaraera un descampat ala dècada dels anys

quaranta

BARRIS CIUTAT


WWW.LEST ILAMIDA.COM

MASSÍS · Camí de Riudoms, 49 · REUS · 977 332 590

MODERN · Misericòrdia, 31 · REUS · 977 318 801



Campus Catalunyade la URV

Avui dia el Campus aculll més

de 3.500 estudiants i a les ins-

tal·lacions hi conviuen deu de-

partaments, dotze grups de re-

cerca, el CRAI (Centre de Re-

cursos per a l’Auto aprenentat-

ge i la Investigació), el Servei

Lingüístic, l’Aula de Cinema i

l’Observatori de la Igualtat.

A la Facultat de Lletres s’hi im-

parteixen els graus d’ Anglès,

Antropologia i Evolució Huma-

na, Comunicació Audiovisual,

Periodisme i Publicitat i Rela-

cions Públ iques, Història i

Història de l’Art, Llengua i Lite-

ratura Catalanes i Llengua i Li-

teratura Hispàniques. A la d’In-

fermeria, el Grau d’Infermeria i

a la de Jurídiques els Graus de

Dret, Relacions Laborals i Ocu-

pació i Treball Social. En totes

tres s’hi imparteixen màsters i

postgraus.

Sánchez Cervelló, és catedràtic

d’Història Contemporània de la

URV i reconegut especialista

en història de Portugal, l’etapa

del franquisme i la república i la

descolonització. És acadèmic

corresponent de la Real Acadè-

mia de la Història.

En el mandat de Roser Ricomà,

Viu Tarragona entrevista als degans de les tres facultats que allotja el Campus Catalunya:Josep Sánchez - Cervelló, degà de la Facultat de Lletres; Roser Ricomà, degana de la Facul-tat d’Infermeria i Alfons González, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques

Roser Ricomà, degana de la Facultat d’Infermeria; Aflons González, degà de la Facultat deCIències Jurídiques i Josep Sánchez-Cervelló, degà de la Facultat de Lletres.

l’Escola Universitària d’Infer-

meria ha passat a ser Facultat

d’Infermeria. Ricomà és diplo-

mada en Infermeria i Màster en

Ciències de la Infermeria i és

professora. González és llicen-

ciat en Dret, Màster en Dret

Comparat per la UAB, Dr en

Dret per la URV, premi extraor-

dinari de Doctorat (2003) i

també és professor.

El curs ha vingut acompanyat

d’alguna novetat al Campus?

D’una banda, d’una retallada

pressupostària i, de l’altra, una

part dels serveis centrals de la

URV - serveis de gestió acadè-

mica i informàtica que fins ara

estaven a Sescelades - s’ins-

tal·laran aquí al Campus als es-

pais del CRAI previstos perquè

s’hi ubiqués la Facultat de Psi-

cologia i Ciències de l’Educació.

Mentrestant, aquests serveis

faran ús d’aquest espai.

Així doncs, el projecte que

aquesta Facultat s’ubiqui al

Campus està totalment atu-

rat?

Completament. Això es finan-

cia a través d’un pla de finança-

ment de la Generalitat, i les re-

tallades han parat tot el projec-

te i s’ha ajornat sine die.

Per fer front a aquestes reta-

llades, quines mesures es

prendran?

Farem el mateix que fem amb

les retallades a casa, ajustar-

nos al més urgent. Pel que fa al

funcionament del Campus, les

retallades s’han notat amb els

tancaments en períodes no lec-

tius. Ara, el Campus tanca per

les vacances de Nadal, Setma-

na Santa i a l’agost. Això ha

comportat que molts estu-

diants que venien a estudiar a

la Biblioteca durant aquests pe-

ríodes ara no puguin fer-ho.

També hem notat les retallades

en la revisió que s’ha fet de la

contractació de diferents ser-

veis – com ara la neteja-.

Quines sinergies ha generat el

fet de que les tres facultats

comparteixin el mateix espai?

Les facultats interactuem en

els grups de recerca, organit-

zem activitats i actes acadè-

mics conjunts, hem millorat la

pluridimensionalitat dels conei-

xements...Per exemple, Infer-

meria té una vessant humanis-

ta importantíssima -la d’acom-

panyament i cuidar-, així que

compartir Campus amb la Fa-

cultat de Lletres i Jurídiques no

fa pas que els estudis estiguin

desubicats, sinó tot al contrari.

El fet de compartir espais fa

que es comparteixin experièn-

cies i bones pràctiques d’altres

centres. Pel que fa als estu-

diants, el fet d’estar envoltats

de companys d’altres estudis

els augmenta la percepció que

“estan a la universitat”.

Segons les últimes dades del

Consell de Govern, l’informe

de matrícula del curs 2013-14

mostra que el nombre d’alum-

nes a la universitat s’ha man-

tingut estable respecte anys

anteriors. S’hi ha mantingut a

les 3 facultats?

A la de Lletres s’ha mantingut

la matrícula de Graus, tot i que

ha baixat la de postgraus. Res-

“Pels joves, launiversitat continuarepresentant unaesperança pel seu

futur”

BARRIS CIUTAT

Anna Escolà


Gener-Febrer 2014

pecte Jurídiques, s’ha mantin-

gut el nombre de matrícula de

Graus - tot i que s’ha detectat

davallada de matrícula en Rela-

cions Laborals i Ocupació- i els

postgraus han augmentat. Pel

que fa als estudis d’Infermeria ,

la demanda del Grau– tot i que

actualment hi ha unes xifres

d’atur altíssimes al sector –se

segueix mantenint molt alta.

També segueix tenint molta de-

manda el màster oficial “Recer-

ca i investigació en Infermeria”,

i la formació de postgrau ha

baixat.

Quina valoració en feu, tenint

en compte la complicada si-

tuació actual?

La pujada de taxes ha tingut un

efecte negatiu, i és cert que els

alumnes ara han de replante-

jar-se com estudiar, ja que re-

petir assignatures de la carrera

és molt més car. Per ajudar-los,

tots ells compten amb un tutor

acadèmic que els orienta a l’-

hora de matricular-se de les as-

signatures i els ajuda a fer-se

plantejaments més “realistes”.

Abans, per exemple, l’abando-

nament dels estudis per no po-

der finançar-los era molt es-

trany, però ara, amb el Real

Decret de Preus, hem perdut

estudiants. A banda, la URV -

com a universitat amb sensibi-

litat social- ha fet un esforç per

poder proporcionar beques

que quedaven fora del sistema

general de beques.

Quina és l’actitud dels estu-

diants? Estan il•lusionats de

cara al futur o desil•lusionats

amb les xifres d’atur juvenil?

Els joves són conscients que

l’atur està relacionat més amb

la no – formació que amb la

formació - hi ha menys gent

aturada amb formació univer-

sitària- , pel qual la universitat

continua sent una esperança

laboral pel futur.

Quins són els graus que tenen

més demanda actualment a

les Facultats de Lletres i Jurí-

diques?

A la de Lletres, Comunicació

Audiovisual, Periodisme i Publi-

citat i RRPP. A la facultat de Ju-

rídiques, els estudis de Dret.

I quins són els que actual-

ment ofereixen millor sortida

laboral als alumnes?

La nostra obligació - en aquest

context de crisi, ara més que

mai - és donar eines als alum-

nes perquè les puguin aplicar a

qualsevol activitat professional.

Ara ens veiem més que mai

obligats en centrar la formació

en què els alumnes no només

tinguin coneixements, sinó en

habilitats pràctiques que els

permetin tenir una actitud po-

sitiva a l’hora de buscar feina i

adaptar-se a les noves necessi-

tats del mercat laboral. A la Fa-

cultat de Lletres els ensenyem

a ser polivalents, intentem que

siguin persones amb una capa-

citat per adaptar-se a situa-

cions diverses.

Pel que fa a Ciències Jurídi-

ques, el nínxol representat per

les administracions públiques

està tancat, fet que obliga als

titulats a accentuar el perfil

emprenedor. Per exemple, amb

el Treball Social, els alumnes s’-

han de reinventar, ja que hi ha

nous nínxols laborals que po-

den ocupar. Respecte a la Infer-

meria, tenim molts convenis

Erasmus amb diferents països

que ajuden a obrir portes a ni-

vell laboral. I per més retallades

que hi hagi, la gent continua

posant-se malalta i necessitant

infermeres.

Quina és la vostra relació amb

el barri on esteu ubicats ?

El Campus dóna vida al barri,

s’ha convertit en un equipa-

ment més de la ciutat - hi tenen

lloc activitats organitzades per

la mateixa universitat i per part

d’altres entitats-. Per exemple,

la plaça de la Concòrdia – cen-

tral del Campus - és una plaça

més del barri, i els veïns hi ve-

nen a passejar, al bar, a jugar, a

la biblioteca a llegir el diari. I és

que la universitat sempre enri-

queix l’entorn on s’ubica.



El Centre de Formació d’Adults

Josepa Massanés funciona so-

ta aquest nom des de l’any

2001. Anteriorment, des dels

anys 80, estava situat a la Part

Alta de la ciutat amb el nom de

“Casc Antic”. Actualment

compta amb 587 alumnes i un

centenar en llista d’espera. El

centre ofereix Anglès, Català i

Castellà com a cursos indepen-

dents a part de ser matèries in-

tegrades a GESO (Graduat d’E-

ducació Secundària Obligatò-

ria), cursos d’accés a cicles

formatius i tallers.

Tenint en compte el context

actual i les dificultats per tro-

bar feina, ha augmentat el

nombre d’alumnes?

Sí que podríem dir que hi ha

una relació de causa – efecte.

A mesura que es perden llocs

de treball, es percep aquesta

necessitat de formació. Tenim

llista d’espera que no podem

donar-hi resposta. Actualment

la demanda supera clarament

l’oferta, i podríem dir que és

des del curs 2006-2007 quan

aquest desequilibri ha sigut

més desproporcionat.

La Formació és clau ara més

que mai?

La formació sempre ha estat

clau, i motor de canvi social. A

vegades però, no hi ha una co-

rrelació entre formació i llocs

de treball o a vegades no es re-

quereix una bona formació per

aconseguir una bona feina.

Però podríem dir que en condi-

cions normals, amb formació

es pot accedir a millors llocs de

treball.

Quin és el perfil majoritari de

l’alumne del centre?

Al centre hi ha dos perfils mar-

cats molt equilibrats: d’una

banda, l’adult jove que té entre

uns 18 i 30 anys el qual es for-

ma dins dels estudis reglats.

Són joves que ara compten

amb una nova oportunitat per

obtenir l’ESO. Una part impor-

tant d’aquest alumnat està in-

teressat en tornar a l’ Institut o

bé quedar-se a l’escola per ac-

cedir als estudis d’accés a ci-

cles formatius. Un altre perfil

són persones majors de 45

anys l’ interès de les quals són

accions formatives - aprendre

una llengua estrangera o in-

formàtica- . També hi ha perso-

nes que utilitzen aquestes ei-

nes com a suport a la recerca

de feina o per mobilitat laboral.

També comptem amb una part

de formació cultural – com els

El centre ofereix la preparació a les proves d’accés a Cicle Formatiude Grau Mig, de Grau Superior, formació instrumental, el Graduatd’Educació Secundària Obligatòria, Informàtica, Llengües i Tallers

Anna Escolà

BARRIS CIUTAT

tallers de Poesia i d’Ha de l’Art

que compten amb molt bona

acollida. Aquests cursos els po-

dem fer gràcies a un Pla Es-

tratègic que vam dissenyar i

desenvolupar el curs 2006-07.

Val a dir que som el 1r centre

de Formació d’Adults de Cata-

lunya que va impulsar un Pla

Estratègic.

Quina és la formació més de-

mandada, actualment?

El curs d’Accés a Grau Supe-

rior. Al país en general hi ha un

estoc de carreres i una man-

cança de perfils tècnics. La

prova d’accés a Grau Superior

ha sigut força exitosa. Després

d’aquesta, el que té més èxit

són els cursos d’anglès i in-

formàtica.

Des que es va obrir l’escola,

quins són els canvis més sig-

nificatius que heu observat?

Als inicis, la formació bàsica

d’adults era instrumental per a

persones que bàsicament no

tenien estudis i la formació

més alta que oferíem era l’EGB

(Educació General Bàsica). Ac-

tualment, aquesta formació ha

desaparegut perquè ja no cal,

no existeix aquesta demanda.

Ara oferim el Grau d’Educació

Secundària (GESO), on cal des-

tacar que el 20% de l’alumnat

són persones estrangeres. (Ha

disminuït l’alumnat d’acolli-

ment lingüístic i cada vegada

n’hi ha més d’ integrades al GE-

SO).

Us agrada el barri?

Un fet curiós és que vam notar

que molta gent del barri desco-

neixia on estàvem ubicats. Una

de les dificultats de la nostra

ubicació és l’accessibilitat al

centre, en part solucionat pel

pàrquing que hi ha a les imme-

diateses del cementiri. Estem a

prop de l’Avda Catalunya, però

gairebé tota la informació del

barri la rebem a través dels

alumnes. Amb qui tenim més

contacte és amb la Universitat,

de la qual acollim alumnes en

pràctiques.

Director de l’escolad’adults Josepa Massanés

Sebastià Poy

La formació actualmés demanada és elcurs d’accés a CicleFormatiu de Grau

Superior



La Lliga Contra el Càncer de Tarragona i lesTerres de l’Ebre és una organització no go-vernamental constituïda el 1993

Anna Escolà

BARRIS CIUTAT

la desaparició del tabú que la

rodejava. Ens sentim responsa-

bles d’això, ja que la Lliga és

referent de grups d’Ajuda Mú-

tua a Catalunya, que precisa-

ment han ajudat a trencar

aquest tabú. I és que avui dia la

gent reconeix que té un càncer,

abans, era molt complicat. A

banda, el càncer és un dels pro-

blemes de salut pública més

importants.

En què consisteixen els Grups

d’Ajuda Mútua?

Són una experiència que a la

província l’ha implantat la Lliga.

En el seu inici van néixer per a

dones amb càncer de mama,

però a l’actualitat s’hi ha afegit

malalts d’altres patologies. Al

cap i a la fi, els neguits i pors

d’una persona que té càncer

acostumen a ser similars. Ac-

tualment comptem amb deu

grups i estan distribuïts per to-

ta la demarcació. Estan liderats

per una persona que ha supe-

rat un càncer, i tothom qui lide-

ra els grups, així com les perso-

nes voluntàries, han de passar

una entrevista i una formació.

Quin tipus d’activitats orga-

nitza la Lliga?

Xerrades, conferències, im-

pressió i distribució d'opuscles

i difusió en els mitjans de co-

municació. Els temes són ben

diversos i sempre relacionats

amb la prevenció, el diagnòstic,

la investigació i el control de la

malaltia, el seu tractament, etc.

Quines teniu previstes?

El dia 4 de febrer és el Dia Mun-

dial del Càncer, i el mes d’abril

celebrarem la Diada Anual de la

Lliga, una trobada anual de so-

cis i voluntaris que acostuma a

aplegar unes 500 persones.

Degut a la crisi, les vostres ac-

tivitats se’n veuen ressenti-

des?

El nostre finançament prové

bàsicament de les activitats

que organitzem per recaptar

fons, com ara la capta anual i el

sopar solidari. D’altra banda, la

Jove Orquestra intercomarcal

ofereix un concert solidari a fa-

vor de la Lliga de manera anual.

Pel que fa al Camp de Tarrago-

na i Terres de l’Ebre, nosaltres

notem que la gent continua

sent solidària. La resta del fi-

nançament – una minoria –

prové de subvencions d’admi-

nistracions. Hem de dir també

que sempre comptem amb l’a-

juda de tots els ajuntaments

per totes les activitats que or-

ganitzem..

Qui pot ser voluntari ?

Tothom qui ho desitgi però que

superi l’entrevista que fa la psi-

co-oncòloga. I és que per

exemple, no es pot donar as-

sistència a un malalt si encara

s’està passant un dol. Després,

també ha de fer una formació,

uns cursos que organitzem diri-

gits per professionals i que es

fan anualment.

Què pot fer qui vulgui

col·laborar?

Pot donar assistència a ma-

lalts, fer un donatiu o participar

en l’organització d’alguns dels

nostres actes. A la província

som 122 delegacions i cadascu-

na decideix el què vol fer, sem-

pre sota la tutela de la Lliga. Si

ens arriba alguna proposta fora

d’aquestes delegacions la valo-

rem positivament. Si ens ve fe-

ta i el rerefons és correcte, l’ac-

ceptem.

Com veieu el barri?

Sempre hem estat ubicats a Ta-

rragona, però abans estàvem a

Roger de Llúria. Vam arribar a

l’avinguda Catalunya el 2006 i

ens hi sentim molt a gust, es-

tem en una zona privilegiada.

La Lliga compta amb una Junta

Directiva en la qual s'hi troben

representades totes les comar-

ques de la demarcació. Entre

els seus membres s’hi troben

voluntaris, professionals de la

medicina i de l'oncologia. L’ob-

jectiu de la Lliga és realitzar ac-

tivitats que millorin el control i

la prevenció del càncer.

Com neix la Lliga a les Co-

marques de Tarragona i T.E.?

Va néixer ara fa 20 anys a re-

sultes de les inquietuds per

part de professionals, entitats,

associacions i malalts perquè

els recursos que es generaven

al territori es quedessin aquí.

Pensem que llavors només

existia la Asociación Española

Contra el Cáncer. Llavors es va

crear la Lliga amb Carles Car-

colí com a president, qui avui

és el nostre president emèrit.

Heu observat una preocupa-

ció social creixent davant la

malaltia?

Durant aquests 20 anys, hem

observat que continua havent-

hi molta conscienciació, però el

que ha evolucionat és la preo-

cupació per la malaltia, i també

L’objectiu de la Lligaés realitzar activitats

que millorin elcontrol i prevenció

del càncer

Director de laLliga Contra el Càncer

David Ortega



NOTICIES CIUTAT

La Fundaci treballa amb in-

fants i adolescents en risc so-

cial als barris de Ponent de

Tarragona des del 1983, reno-

va curs i mobiliari al seu Cen-

tre Obert gràcies a l’aportació

del programa IKEA Valls Cola-

bora que impulsa el Centre

Logístic d’IKEA a Valls i que

ha col·laborat amb l’aportació

del nou mobiliari valorat en

15.000 euros. L’entitat ha es-

tat una de les beneficiades

del programa, el qual consis-

teix en ajudes a projectes so-

ciasl i mediambientals. El

centre obert ofereix un servei

socioeducatiu a 40 infants de

4 a 12 anys i a les seves famí-

lies per prevenir el risc social

i, alhora, pal·lia les situacions

de pobresa infantil. La Funda-

ció és una organització no lu-

crativa que té com a objectiu

principal l’acció social i edu-

cativa amb infància, ado-

lescència i joventut situada a

Campclar i que treballa fona-

mentalment a la zona perifè-

rica de Ponent.

Fundació Casal AmicL’entitat tarragonina d’acció social celebra els 30anys renovant el Centre Obert

El nou Pla d’Ordenació Urba-

nística Municipal (POUM)

preveu que el nombre total d’-

habitants se situï en 185.000

fins l’any 2025.

I una de les zones que més

creixement urbanístic i de-

mogràfic experimentarà és

Llevant, amb la urbanització

de la Vall del Llorito i la Buda-

llera. Per aquest motiu, l’Ajun-

tament impulsarà aquest Pla

Estratègic dotat amb 50.000

euros. El document recollirà

oportunitats i necessitats que

aquest creixement generarà

tenint en compte la conjuntu-

ra econòmica. És un pla con-

sensuat amb la Federació

d’Associacions de Veïns de

Llevant que permetrà dispo-

sar d’un document per plani-

ficar el futur d’aquesta zona

de Tarragona.

Pla estratègic de LlevantL’impulsarà l’Ajuntament i estarà dotat amb50.000 euros. Inclou diverses accions

A través del Pla de Mobilitat

Urbana Sostenible de Tarra-

gona (PMUST) s’ha triplicat el

nombre de places per apar-

car-hi de zona taronja amb

l’objectiu de facilitar l’aparca-

ment per un euro al dia en zo-

nes perimetrals.

En total, s’ha passat de les

314 places taronges d’aparca-

ment que hi havia l’1 de gener

a les 1.056 (data 15 d’octubre

del 2013). L’oferta d’aparca-

ment es distribueix en tres

corones: blava i verda a les

àrees més col·lapsades del

perímetre definit pel PMUST;

taronja en l’àrea perimetral de

la zona regulada i Joan XXIII i

blanca en tot l’entorn.

A partir de mitjans d’octubre

de l’any passat es va retornar

a zona blanca el carrer Joan

Fuster del barri de l’Arrabas-

sada i es va posar en marxa el

sector 3 del Pla de Mobilitat.

Aparcament dissuasiuEs tripliquen les places d’un euro al dia dins el plade mobilitat

La 2a edició es va celebrar a

principis de novembre, i la ini-

ciativa va néixer l’any passat

de la mà de l’Open Energy

Institute i amb col·laboració

de l’Ajuntament de Tarragona.

El Congrés és una plataforma

d’informació, debat i oportu-

nitats de negoci pel sector

empresarial, professional i de

les administracions públiques

que gira al voltant dels reptes

que hi ha en l`àmbit de l’efi-

ciència energètica i les ciutats

intel·ligents amb la vocació

d’englobar l’arc mediterrani.

La inauguració la va presidir

l’alcalde, Josep Fèlix Balleste-

ros, i també hi van ser pre-

sents Robert Moragues, presi-

dent de l’Open Energy Institu-

te; Carles Sala, secretari de

Vivenda i Millora Urbana del

Departament de Territori i

Sostenibilitat de la Generali-

tat; Senén Florensa, president

executiu del IEMed; i Francesc

Xavier Grau, rector de la URV.

La trobada anava dirigida a

emprenedors, empresaris,

administracions públiques,

col·legis professionals, la co-

munitat universitària i a inte-

ressats en l’energia, la cons-

trucció sostenible, l’arquitec-

tura, l’habitatge, la rehabilita-

ció, els nous materials o el

sector químic.

Eficiència energètica2n Congrés Mediterrani d’Eficiència Energètica iSmart Green Cities

Roda de premsa de presentació,amb Robert Moragues i Javier Villamayor.Foto: Mauri


CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

La TabacaleraExposició commemorativa de la fàbrica


exposició roman oberta

des de mitjans d’octu-

bre i podrà contemplar-

se fins al dia 16 de març d’en-

guany al Magatzem 2 de l’Espai

Tabacalera. L’exposició ofereix

un recorregut dividit en etapes

que ajuden a comprendre la

història de l’emplaçament: la

gènesi; inici i desenvolupament

de la producció; de la màxima

capacitat al tancament i la vida

social dels treballadors.

La gènesi ens situa a l’any

1922, quan Tarragona era una

ciutat d’encara no 30.000 ha-

bitants que concentrava la ca-

pitalitat provincial administrati-

va, militar i eclesiàstica. Arran

d’un Reial Decret del Ministeri

d’Hisenda publicat l’any 1922

on s’autoritzava a la Compañía

Arrendataria de Tabacos cons-

truir una nova fàbrica a Tarra-

gona, es va celebrar l’acte de

col·locació de la primera pedra

l’1 de juliol de 1923.

Després d’anys d’obres, l’obra

s’enllestí l’any 1931. La produc-

ció es va iniciar un any més

tard amb només 32 operàries i

4 mecànics que util itzaven

unes quantes màquines de lli-

gar Rapid que elaboraven 40

cigarrets per minut. Dos anys

més tard, ja hi treballaven 58

dones i 44 homes que manipu-

laven 54 tones de tabac.

La història té alguns episodis a

destacar com ara que arran de

l’amenaça dels bombardeigs

de l’aviació franquista sobre la

ciutat van obligar a traslladar i

repartir tota la maquinària in-

dustrial i bona part dels treba-

lladors entre Vic i Sabadell. De

fet, les dependències de la fà-

brica van patir l’impacte de

més de 30 bombes.

Entre els anys 1947 i 1954, la

fàbrica es va reforçar amb nou

material i maquinària sobrant

d’altres fàbriques i la seva

plantilla va passar de ser de

150 treballadors a 800. Una

dècada més tard, la Fàbrica de

Tabacs esdevé el primer de

tots els centres productors de

Tabacalera SA Espanya.

A conseqüència d’aquest de-

senvolupament, l’any 1966 la

fàbrica serà la primera a comp-

tar amb una planta de batuda

de tabac que elabora la llavor

de la marca Ducados.

Fem un salt en la història i ens

situem a mitjans de la dècada

dels 80. En aquests temps, les

instal· lacions tarragonines

comptaven amb màquines que

lligaven 5.000 cigarrets per mi-

nut. L’any 2003, quan Altadis

SA – fusió de les empreses Ta-

bacalera i Seita – comunica la

decisió de tancar la planta, la

plantilla ja s’havia reduït a 250

treballadors que mantenien el

nivell de producció, principal-

ment de les marques Ducados,

Fortuna i Nobel.

La vida social dels treballa-

dors i treballadores de la Fà-

brica

Una part important de la histò-

ria de l’empresa ve configurada

per la vida social dels treballa-

dors i treballadores de la fàbri-

ca.

L’any 1947 es va constituir el

Grup d’Empresa Tabaquer. En-

tre les activitats més destaca-

des que organitzaven cal es-

mentar les festes de Santa Ro-

sa de Lima, el repartiment de

joguines a càrrec dels Reis

L’Espai Tabacalera acull la història d’una fà-brica quan se celebren 90 anys de la col·lo-cació de la 1a pedra (1923 – 2013)

L’Anna Escolà

EXPOSICIONS CULTURA

Un recorregut peruna part importantde la història de laciutat i les seves

persones



EXPOSICIONS CULTURA

La Biblioteca Hemeroteca tor-

na a obrir les portes a l’Espai

Tabacalera, a les dependències

de l’Arxiu, planta segona del

Magatzem 2.

La Biblioteca havia tancat les

seves portes al mes de juny per

organitzar el trasllat del seu

fons que es calcula que té uns

13.000 llibres, més de 400 tí-

tols de publ icacions per-

iòdiques i un important materi-

al gràfic com cartelleria.

L’Arxiu és l’equipament cultural

que s’encarrega de gestionar,

custodiar, fer accessible a la

ciutadania i difondre el patri-

moni documental de la ciutat

de Tarragona. Compta amb

tres seccions: arxiu històric de

la ciutat de Tarragona, arxiu ad-

ministratiu i de gestió docu-

mental i centre d’imatges de

Tarragona.

Biblioteca HemerotecaReobre les seves portes a l’Espai Tabacalera. Es cal-cula que té uns 13.000 llilbres, més de 400 títols depublicacions periòdiques i important material gràfic

Mags o les representacions ar-

tístiques que es feien a l’antic

camp del Gimnàstic, a la plaça

de toros o al Teatre Metropol.

La pràctica de l’esport també

va ser important, ja que s’or-

ganitzaven “olimpíades” i tor-

neigs.

L’Ajuntament de Tarragona re-

cupera actualment la Fàbrica

de Tabacs per transformar-la

en el gran complex cultural de

la ciutat, un nou espai públic

que pretén donar resposta a les

necessitats d’oci i cultura de la

ciutat de Tarragona del segle

XXI.

L’Espai Tabacalera se situa a la

zona dels antics magatzems de

l’antiga i emblemàtica Fàbrica

de Tabacs.

En l’actualitat, s’han recuperat

els dos primers magatzems, de

2.800 metres quadrats d’espai

útil per mòdul, on s’ubiquen els

següents equipaments de ciu-

tat:

Magatzem 1 (M1): Capsa de

Música i Magatzem 2 (M2):

L’Arxiu

L'Espai es completa a l'exterior

amb l'Smart Parc Tabacalera,

que compta amb el jardí verti-

cal més gran d'Europa. Precisa-

ment l’any passat, el jardí va

gunyar el premi “Territorio &

Márqueting” en la categoria de

desenvoulpament urbà.

L’Espai Tabacalerase situa a la zona

dels anticsmagatzems de laFàbrica de Tabacs



NOTÍCIES CULTURA

L’últim trimestre de l’any es

va presentar el 1r dossier

didàctic “De l’Arxiu al Museu:

un recorregut per la història

del Port. El barri del Serrallo”,

ideat per l’Arxiu i el Museu del

Port de Tarragona i elaborat

per Auriga Serveis Culturals,

amb l’objectiu de donar a

conèixer als alumnes d’ESO i

Batxillerat la tasca que es fa

en els centres d’arxius i mu-

seus. El dossier pretén apro-

par la metodologia de la in-

vestigació històrica a través

d’una proposta d’investigació

que gira al voltant d’ El Serra-

llo i la pesca a l’entorn de l’any

1930. A través del dossier

s’intenta donar a conèixer el

patrimoni marítim i portuari

de la ciutat i la història del

Port de Tarragona com a eix

vertebrador i dinamitzador

del territori.

A banda de l’activitat, l’Arxiu i

el Museu del Port de Tarrago-

na, ofereixen la possibilitat de

fer una visita guiada als cen-

tres.

Arxiu - Museu del PortPresentació del dossier:”De l’Arxiu al Museu: un re-corregut per la hª del Port. El barri del Serrallo”

D’entre la programació de ge-

ner destaquem la VI Trobada

d’oboès a Tarragona amb

alumnes dels conservatoris

de Reus, Tortosa i Tarragona

el dia 25. Del febrer desta-

quem el “XII Circuit Guitarrís-

tic” que oferirà un concert

d’Anders Clemens. En el marc

del certamen, Carme Plana

dirigirà el taller “Acompanyem

una cançó”. El dia 3 , presen-

tació del llibre La vigencia de

una escuela pianística de Vi-

cente Scarmuzza. El 19, el

pianista Kiev Portella durà a

terme una conferència sobre

Vladimir Horowitz. El dia 26,

“concert de Carnaval” a cà-

rrec dels alumnes d’AB II i

Grup de Trombons de NE .

Aquests mesos de gener i fe-

brer es faran audicions de

vent fusta, guitarra i cant.

Conservatori de MúsicaProgramació pel 1r trimestre de l’any. Uns mesosde gener i febrer carregats d’ofertes musicals

La Catedral de Tarragona va

acollir la nit de Nadal el Cant

de la Sibil·la, obra declarada

com a Patrimoni Cultural Im-

material de la Humanitat per

la UNESCO.

La composició no es repre-

sentava a la capital tarragoni-

na des del segle XVI. Des de fa

uns anys, aquest drama litúr-

gic s'ha recuperat en ciutats

com la Seu d'Urgell, Lleida,

Barcelona i l'Alguer.

Durant anys, recuperar

aquesta composició de l'èpo-

ca medieval havia estat un

propòsit per a diversos mú-

sics de Tarragona. L'Agrupa-

ció musical ZONAGRALLA

s’ha encarregat de produir i

empènyer aquest projecte,

juntament amb la Capella de

Ministrers de la Ciutat de Ta-

rragona, el director Xavier

Pastrana i la soprano tarrago-

nina Marta Mathéu.

Cant de la Sibil·laTarragona recupera el cant de la sibil·la - un dramalitúrgic la nit de Nadal

La programació del CaixaFo-

rum inclou temes com la

ciència o la justícia alimentà-

ria, els quals els podreu tro-

bar en forma d’exposició, ja

sigui amb una conferència o a

través de projeccions. Del 7

de febrer al 27 d’abril Inter-

món Oxfam i la FAO ens por-

ten l’exposició fotogràfica

“Justícia alimentària”on se’ns

mostra el dia a dia de comuni-

tats rurals com Bolívia o

Tanzània. Pel que fa a les con-

ferències, del 19 de febrer al

19 de març, es podrà gaudir

del cicle “SPQR.La societat

romana”. La ciència també hi

prendrà protagonisme de la

mà de “The Big Van Theory”.

El dissabte 1 de març la cièn-

cia es barreja amb l’humor a

través d’una sessió de monò-

legs. A més a més, del 4 de

març a l’1 d’abril es comptarà

amb “De què està fet l’uni-

vers”, un cicle que barreja

cosmologia i els misteris de la

matèria. En quant a cinema i

projeccions, del 20 de març al

16 d’abril es podran veure un

seguit de pel•lícules on es

mostra la relació de grans ci-

neastes amb els seus compo-

sitors. Els més petits podran

divertir-se amb un seguit

d’espectacles familiars i ta-

llers diversos.

CaixaForum TarragonaProgramació per a totes les edats des del mes degener fins a l’abril

Espectacle familiar “El Saltasomnis”.Foto cedida per: CaixaForum.

Espectacle familiar “El Patufet se’n va a la sorra”.Foto cedida per: CaixaForum


Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona

Carrega gratuïtament el teu cotxeal concessionari oficial Nissan de Tarragona

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocionsi descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

Vehicles elèctricsVehicles elèctrics

NIKKO CENTERconcessionari oficialNissan a Tarragona

NIKKO CENTERAutovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló

43204 · REUSTel. 977 772 197

NIKKO CENTER MOTORSCtra.València, 206

43006 · TARRAGONATel. 977 549 560


Raquel Estrada

“Ni un pam de net”AlbertVentura14 relats situats

en entorns

concrets però

plens de misteri

que obren

finestres

indiscretes a la

ment dels

protagonistes

“Cicloturisme tranquilper Catalunya”RafelVallbonaRutes - algunes

per la

demarcació- que

prioritzen la

descoberta del

paisatge i del

patrimoni rural i

històric

“Atac i defensa de larereguarda ”Ramon Arnabat i DavidÍñiguezEl llibre té per

nom complet:

“Atac i defensa

de la

rereguarda: els

bombardeigs

franquistes a

les comarques

de Tarragona i

Terres de

l’Ebre”

Llibres sobreTarragona illibres detarragonins

“Vi bo i altres contes”Vicent Enric Belda i altres 14autorsAquest llibre és

el 16è Premi de

narrativa curta

per Internet

Tinet

(Premis

Literaris Ciutat

de Tarragona

2012-2013)

LLIBRES CULTURA

Literatura com a alimentRaquel Estrada, periodista cultural i poeta, ens acosta a la Tar-dor Literària durant la qual es van organitzar actes al voltant dePompeu Fabra, Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu

Olor de pa al carrer major de

Tarragona. Vicent Andrés Es-

tellés (1924-1993) va créixer

com a poeta pensant sovint

en la flaire que feia tot quan

el seu pare els treia acabats

de fer del forn.

Reunits un matí de novem-

bre amb un plec de poemes

a les mans, pensem que la

primera inspiració del poeta

de Burjassot ve del pa i de

coses petites i diàries que

també alimenten. Seguint un

rastre que demostra el seu

pas per la ciutat, fem cap a la

catedral i altres llocs grandi-

loqüents que formen part

d’una ruta literària organitza-

da per l’APELLC, l’Associació

de Professionals i Estudiosos

en Llengua i Literatura Cata-

lanes: el Pla de la Seu, el Mu-

seu Arquitectònic, l’Amfitea-

tre-Església de Santa Maria

del Miracle, ... tractats amb

una fascinació semblant a la

que sentia per unes engru-

nes d’aquella matèria co-

mestible de color terrós.

Un vespre de tardor, diversos

grups de persones assagen

poemes i altres textos de

Salvador Espriu (1913-1985)

al teatre El Magatzem, a la

Cooperativa Obrera. Més

tard, la veu i la imatge del po-

eta es projecten en una pan-

talla durant un acte en el

qual entitats de Tarragona

vinculades a la cultura repre-

senten una part de l’obra del

de Sinera. Allò que es troba

en els seus orígens, el jardí

de la casa on passava els es-

tius, les llums i les ombres de

la infantesa, són a la base del

món que Espriu exposa.

És un poeta viu qui ha dit que

la poesia no serveix per a res.

De seguida s’entén què expli-

ca amb aquest aparent

menyspreu Màrius Sampere,

nascut a Barcelona l’any 28

del segle XX, que ja ha obtin-

gut algun o altre reconeixe-

ment públic a la seva tra-

jectòria: no dóna per menjar,

la poesia; ni la que es llegeix,

ni la que un mateix pot es-

criure. Però per mantenir viva

alguna altra cosa més intan-

gible sabem que és important

que aquest 2013 hagi estat

l’any Espriu i que s’hagi parlat

també de Vicent Andrés Este-

llés, durant la tardor passada

a Tarragona i a molts altres

municipis catalans, sense ha-

ver-se de plantejar gaire els

motius d’aquestes dedicatò-

ries. Els seus noms propis,

tan pesants, serveixen també

per definir qui som, encara

que a vegades facin que se’n

deixin per homenatjar tants

altres. En la passada Tardor

Literària de Tarragona, amb

una vuitantena d’actes, tam-

bé al voltant de la figura de

Pompeu Fabra, a més de les

d’Estellés i d’Espriu, hi han

participat una quarantena

d’organitzacions. El seu èxit

parteix d’aquí, de la quantitat

de persones que s’han sumat

al caos organitzat i han pro-

mogut activitats al voltant de

tres autors que tant sols són

una mostra representativa,

però que també han inclòs

presentacions de novetats

editorials, lectures, activitats

d’experimentació amb el llen-

guatge i amb altres formes

d’art i comentaris de clàssics

de la literatura universal. Un

espai que els qui són actius

en el món de les lletres ja es-

peren per desplegar possibili-

tats, i que permet fer-se un

lloc a la poesia que tenim en

comú.

La primerainspiració del poetade Burjassot ve delpa i de coses que

alimenten


Perspectivesper al 2014Una visió econòmica i social pel nou any

INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

EMPRESA


MÀRQUETING EMPRESA

Anna Escolà

’any passat, al 1r núme-

ro del 2013, us vam ofe-

rir una visió econòmica i

social de la mà de diferents

personalitats de la ciutat.

Enguany, just iniciat el 2014, ho

tornem a fer. A Viu Tarragona

volem conèixer què ens depa-

ren els propers 12 mesos en la

nostra realitat més immediata.

Per saber-ho, ho hem fet segu-

int la fórmula que vam fer ser-

vir ara fa un any: hem plantejat

les mateixes preguntes als

nostres interlocutors:

“Què creu que ens depara el

nou any en termes econò-

mics?”; “Quins mecanismes

creuen que s’han d’impulsar

a Tarragona al llarg del 2014

per millorar la situació econò-

mica i social?” i “Quins pro-

jectes tenen previst posar en

marxa per reactivar l’econo-

mia del territori?”.

A continuació s’exposen les re-

flexions del tinent d’alcalde de

Treball, Activació Econòmica,

Projectes i Habitatge de l’Ajun-

tament de Tarragona, Xavier

Tarrés; la consellera de Co-

merç i Turisme de l’Ajunta-

ment, Patrícia Anton; del presi-

dent de la Diputació, Josep Po-

blet, del president de la Confe-

deració Empresarial de la Pro-

víncia de Tarragona (CEPTA)

J.A. Belmonte; del president de

l’Autoritat Portuària, Josep An-

dreu; del president de Petita i

Mitjana Empresa de Catalunya

(PIMEC), J. Sendra; de la direc-

tora general de l’Associació

Empresarial Química de Tarra-

gona (AEQT) Teresa Pallarès i

Albert Abelló, president de la

Cambra de Comerç de Tarra-

gona.

A Viu Tarragona hem tornat a demanar l’opi-nió a diferents personalitats de la ciutat perconèixer la seva visió de cara al nou any.

L


Què creu que ens depara el

nou any en termes

econòmics?

Tenint en compte el context

dels darrers anys és difícil fer

previsions. Alguns indicadors,

com el volum de les exporta-

cions o el comportament de la

taxa d'atur els darrers mesos

podrien fer pensar que es

comença a albirar una lleugera

millora en termes globals. Hem

d’intentar ser positius i a

Tarragona tenim motius per

ser-ho ja que tenim oportuni-

tats - com ara els Jocs

Mediterranis o l’arribada de

grans superfícies- que segura-

ment contribuiran a la dina-

mització de la ciutat.

Quins mecanismes s’han

d’impulsar a la ciutat al 2014

per millorar la situació

econòmica i social local?

Des de l'Ajuntament s'està

seguint una línia de treball per

generar les condicions que

facin possible la recuperació

econòmica i la cohesió social.

Hem de seguir aquest full de

ruta que comença a donar

resultats. L'acció en els àmbits

de la promoció exterior de la

ciutat, el suport a l'emprenedo-

ria, els programes de formació,

ocupació i orientació laboral o

la dinamització dels polígons

empresarials, entre d'altres,

acaben donant resultats amb

l'obertura de noves empreses i

l'arribada de noves inversions a

la ciutat, cosa que es tradueix

en llocs de treball pels tarrago-

nins/es i, en general, en un una

revitalització econòmica.

Quins projectes tenen previst

posar en marxa per reactivar

l’economia de la ciutat?

La intenció és continuar el full

de ruta fixat intensificant els

programes de dinamització

dels polígons empresarials.

Continuar centrant esforços en

la promoció de la ciutat, en el

suport a l’emprenedoria, cer-

cant solucions alternatives de

finançament per aquells pro-

jectes viables que troben tan-

cades les fonts de crèdit i

posant l’èmfasi en la formació i

orientació laboral de les person-

es que estan a l’atur.

Consellera de Comerçi Turisme de l’Ajuntament

Patrícia Anton

El 2013, Turisme va consolidar

punts forts com són la gas-

tronomia i la cultura. Quins

són els reptes pel 2014?

Continuar amb la consolidació

de productes i d’un model

turístic propi basat en el que

som; volem seduir amb allò que

som, que ens és propi i amb el

que som els millors. Per fer-ho,

potenciarem la col·laboració

amb el Festival Tarraco Viva,

augmentarem la seva presèn-

cia en el temps al producte

Tarragona Història Viva i

crearem una nova línia pel

públic familiar. També volem

destacar Tarragona Ciutat de

Castells que en la 2a edició

augmenta la durada. La gas-

tronomia hi serà present tot

l’any per continuar situant la

ciutat com a referent dins la

cuina mediterrània. Turisme ha

consolidat ja els seus punts

forts però ara cal prioritzar i

concretar, per això hem apos-

tat fort pels Castells i el

Patrimoni Viu. Volemmantenir i

millorar les bones dades d’ocu-

pació turística, i això es fa no

només sent una destinació de

sol i platja, sinó també aportant

al·licients únics, i el millor que

podemoferir són els castells i la

romanitat de Tàrraco.

Quines mecanismes s’han



econòmica local?

Comerç i Turisme creiem que

són eines molt potents per mil-

lorar l’economia en tots els

àmbits: més turisme dóna més

feina als nostres ciutadans i

promou i incentiva el comerç,

sobretot el de proximitat.

Creure que la Cultura - en el seu

concepte més genèric- és

indústria, genera llocs de tre-

ball, formació i impacte

econòmic a mig i llarg termini i,

alhora fomentar això, és molt

important i una bona eina per

millorar la situació econòmica.


posar en marxa el nou any?

Serà un any de continuïtat, ja

que els últims anys, sobretot en

l’àmbit del Comerç i Turisme, ja

hem innovat i hem incentivat

molts projectes nous.

Tinent d’alcalde de Treball,Acció Econòmica, Projectes i Habitatge

Xavier Tarrés

Foto: Mauri

ENTREVISTA EMPRESA

Gener-Febrer 201440 I VIU Tarragona

Foto: Mauri




nou any en termes econò-

mics?

Estem travessant una situació

difícil i més que mai hem de ser

austers i molt més eficients. La

societat té el repte de fer soste-

nible el nivell de vida amb els

recursos disponibles. Les admi-

nistracions i les empreses, hem

d’introduir canvis fonamentals

en els esquemes tradicionals

de funcionament que permetin

compaginar els avenços econò-

mics i socials amb un entorn de

respecte pel medi físic i natural

i incrementar el seu valor com a

motor del nostre futur. A la

Diputació ja fa temps que apli-

quem criteris restrictius basats

en l’eficàcia i l’eficiència i hi

seguirem treballant.


d’impulsar a la demarcació al

2014 per millorar la situació

econòmica i social?

Apostar per aquells instru-

ments que ens diferencien i ens

atorguen valor afegit i treballar

per crear sinergies que ens aju-

din a generar riquesa. La

demarcació gaudeix d’un ampli

ventall de recursos que la fan

especial: el clúster químic i

petroleoquímic, la potència

agroalimentaria, l’energia, el

clima, la situació, el Port, i el fet

Presidentde la Diputació

JosepPoblet

que siguem una de les destina-

cions turístiques més impor-

tants de l’estat són només

alguns dels factors que han fet

de la demarcació un element

clau per a la recuperació

econòmica del país, aportant

innovació i modernització al

sistema productiu.

Quins projectes s’han previst

per reactivar l’economia del

territori?

Somun agent de transformació

de la realitat i treballem per

esdevenir una regió basada en

el coneixement, plena d'oportu-

nitats i amb vocació de ser

emergents.

Presidentde la CEPTA

J.AntoniBelmonte


nou any en termes

econòmics?

El pròxim 2014 serà la prova de

foc per comprovar si aquests

brots verds, que diferents sec-

tors apunten que ja comencen

a notar-se, s’evidencien plena-

ment. Des de CEPTA som con-

scients que només quan mil-

lorin alguns indicadors claus

com són l’índex de l’atur o la

creació d’ocupació podrem dir

que hem superat la crisi.

Només veient creació de llocs

de treball tindrem la seguretat

que les empreses tenen

comandes i bones perspectives

de futur.





Les comarques de Tarragona

tenen una gran riquesa de

recursos i una diversitat impor-

tant d’activitats productives

que s’ha de garantir. Cal preser-

var la petita i mitjana empresa,

el gran motor del nostre teixit

productiu, i no només amb

paraules. És vital eliminar

tràmits burocràtics per dema-

nar llicències d'activitat o qual-

sevol tràmit que generi activitat

econòmica, reduir del cost

energètic elèctric i rebaixar els

impostos directes a l'activitat

empresarial.




La nostra finalitat és propor-

cionar la qualificació profes-

sional per millorar la competi-

tivitat de les nostres empreses:

informar, formar i donar un mil-

lor nivell de serveis i potenciar

les infraestructures del territori

per fomentar l'activitat empre-

sarial. També treballem en la

defensa dels drets dels empre-

saris tant en l'àmbit polític,

empresarial i social. Aquesta és

una via important per reactivar

l'activitat econòmica.


nou any en termes

econòmics?

El 2014 es preveu que sigui un

any on es començaran a veure

signes de recuperació

econòmica, i s’evidenciarà en

l’activitat del Port de Tarrago-

na. En aquests últims anys, el

Port ha treballat per establir les

bases estratègiques i estar

preparats per donar resposta a

les necessitats de la recu-

peració econòmica.



per mil lorar la situació


Cal prioritzar les inversions en

economia productiva perquè

són les que generen el retorn

econòmic a curt termini i

aporten un major valor afegit.

En aquesta línia, des del Port

treballem especialment per

donar resposta a l’activitat del

teixit empresarial amb un

servei i unes infraestructures

adequades per a garantir la

competitivitat.




Posarem en marxa l’ampliació

del moll de la Química i

seguirem treballant en la pro-

President del’Autoritat Portuària

JosepAndreu

jecció internacional del nostre

port, en la diversificació dels

tràfics, així com continuar tre-

ballant intensament en el pro-

jecte de creuers. Som con-

scients de la importància del

Port de Tarragona al territori, i

per això treballem amb respon-

sabilitat per saber aprofitar les

grans oportunitats que se’ns

presenten i consolidar el Port

com una de les principals

portes d’entrada i sortida de

mercaderies de l’arc mediter-

rani. Tot això, conjuntament

amb la comunitat portuària,

treballant en un marc de cohe-

sió per tal d’afavorir el creixe-

ment econòmic.

ENTREVISTA EMPRESA


ENTREVISTA EMPRESA



nou any en termes

econòmics?

Esperança vers les restriccions

d’accés al finançament i el seu

preu, morositat, incertesa

econòmica europea i espanyo-

la, inversió privada, consum,

vendes, innovació i exportació.

Tanmateix, seguiran les dificul-

tats per a les pimes... i potser

més il·lusionats i esperançats.





Cal entendre la ciutat com un

lloc per a realitzar-hi negocis,

desenvolupar-hi l’activitat

empresarial, sobretot de la

petita i mitjana empresa. Cal

potenciar i dinamitzar el com-

erç, però tot per igual, sense

inversions desorbitades en

obres impossibles ni pensar

únicament en el gran comerç ni

en els immediats beneficis de

les grans superfícies, man-

cades d’ “ingressos” socials en

forma d’ocupació de qualitat. El

petit comerç és el que dóna

vida a la ciutat i l’estructura i li

dóna qualitat de producte, de

feina i servei. Tanmateix, cal

tenir polígons industrials en

condicions. Hi ha un desequilib-

ri en inversions empresarials.

President de PIMEC

JoaquimSendra

Mentre tinguem un mercat de

luxe que pagarem durant lus-

tres, tenim uns polígons man-

cats de condicions mínimes i

que impedeixen a les empreses

poder ser competitives.




Les pimes som l’economia, i per

això PIMEC treballa per a les

seves pimes sòcies i, com a

patronal, per al conjunt de

pimes del país. Treballem per

ajudar-les a accedir al finança-

ment, a internacionalitzar-se, a

accedir a les noves tecnologies,

a trobar socis, etc.

Directora generalAEQT

TeresaPallarès


nou any en termes

econòmics?

La majoria d’indicadors apun-

ten la tendència cap a una

lenta però gradual i progressiva

millora, que s’esdevindrà sem-

pre i quan es prenguin deci-

sions en benefici dels ciu-

tadans perquè s’activi el con-

sum, flueixi el crèdit per a les

empreses i es vetll i per les

seves necessitats de cara a

millorar la competitivitat.

Quins mecanismes creu que

s’han d’impulsar a la ciutat a

l’any 2014 per millorar la

situació econòmica i social lo-

cal?

El denominador comú és el lid-

eratge.

Hi ha sectors potents com son

el químic, el port, el turisme, el

comerç i els serveis de l’àmbit

econòmic.

En relació al projecte de

smarts, Tarragona compta

amb aquests sectors que són

potents i, finalment la ciutat té

diferents reptes: Aquest any

2014 tenim els dos mil anys de

la mort d’August, una bona

oportunitat pel qui va convertir

Tarraco en capital d’aquesta

ciutat de l’eterna primavera; i

2017, amb els Jocs Mediterra-

nis .




El més important és el clúster,

per al qual estem treballant

com a eina per garantir la com-

petitivitat del futur, no sola-

ment la del sector químic sinó

també la competitivitat del

conjunt del territori.

La vertebració entre tots els

agents i la complicitat de les

administracions públiques són

un bon punt de partida per em-

prendre aquest repte.

Tot això, a més d’impulsar la

pròpia Associació Empresarial

Química de Tarragona, que lid-

era el sector químic.

Què creu que ens depararà el

nou any en termes

econòmics?

M’agradaria sermés optimista i

apuntar-me als qui creuen que

la recessió s’està acabant. Però

mentre a les Comarques de

Tarragona tinguem més de

100.000 persones a l’atur no

ens en sortirem. El mateix

passa a Catalunya i a la resta de

l’Estat.





No són diferents a les que s’han

d’emprar al conjunt del país:

impulsar polítiques actives que

veritablement estiguin encami-

nades a posar fre al principal

problema que tenim, l’atur. I

això passa per comptar amb

una administració més activa i

eficient capaç d’aportar solu-

cions. Evidentment, si estem

com estem és per què la feina

no s’ha fet bé. Els treballadors

s’han apretat el cinturó, les

empreses fem mans i

mànigues per mantenir actius

els negocis... qui sembla que no

ha fet la part que li pertoca és

l’administració que no ha estat

capaç d’assumir els reptes que

d’altres portem temps assum-

int i incorporant.

President de laCambra de Comerç

AlbertAbelló




Les grans armes que tenim i

que cada cop els hi posemmés

intensitat és l’impuls a la inter-

nacionalització de les empre-

ses, el foment de l’emprenedo-

ria i lamillorade la formació.Tots

els nostres recursos i energies

van encaminats a donar respos-

ta a aquestes necessitats. Sense

oblidar el decisiu paper que fem

com a interlocutors i lobby per

aconseguir les infraestructures i

inversions necessàries per ser

més competitius, crear riquesa i

garantir la mobilitat i seguretat

de les persones.



CONGRÉS EMPRESA

Delegació tarragonina al Congrés.Fotografies del Congrés i membres de l’associació de: Carlos Cáceres

Marbella va acollir el I Congrés Internacional de BPW (Business Professional Women) SpainConnecting Plus, una organització de dones empresàries amb presència arreu del món .Tarragona hi va ser representada amb una delegació

I Congrés BPW Connecting PlusCongrés internacional de dones empresàries

Anna Escolà

El passat mes d’octubre es va

celebrar a Marbella el primer

Congrés Internacional de BPW

Spain Connecting Plus. La Bu-

siness Professional Women

(BPW) és una organització de

dones empresàries amb dele-

gacions per tot el món i és l’as-

sociació de Dones Emprenedo-

res i Empresàries més gran del

món. (És l’única agrupació que

té veu i vot a l’ONU i congrega

sòcies del nivell de Michelle

Obama – esposa del president

dels Estats Units Barack Oba-

ma-).

En aquesta ocasió, cinc-centes

dones de més de 17 nacionali-

tats diferents es van trobar al

Palau de Fires i Exposicions de

la ciutat andalusa per compar-

tir vivències personals i expe-

riències laborals de tots els

àmbits.

La BPW Tarragona hi va ser re-

presentada per una delegació

tarragonina integrada per Lau-

ra Roigé, presidenta de la BPW

Tarragona i de l’Associació de

Dones Empresàries de Tarrago-

na – ADEE- ; Sonia Mateo, vice-

presidenta de la BPW Tarrago-

na i directora de comunicació

de Comunicación Vintage; Pa-

trícia Anton, consellera de Co-

merç i Turisme de l’Ajuntament

de Tarragona i Anna Villada,

responsable comercial del Ca-

sino de Tarragona; ambdues

tambémembres de la BPW.

El Congrés va comptar amb

ponents d’alt prestigi nacional i

internacional com són Emilio

Ontiversos (Llicenciat i doctor

en CCEE); Dani García (xef in-

ternacional que compta amb 2

estrelles Michelin); Rosa Tous

(directora de relacions interna-

cionals de Tous) entre d’altres

reconeguts ponents del món

de l’empresa.

El congrés s’estructurava en

blocs : “L’economia que ens

convé”, “cultura, creativitat, co-

neixement en un nou model

productiu: oportunitat empre-

sarial vs repte social”, “liderat-

ge, innovació, equip i xarxa:

claus de l’èxit empresarial” i

“marca i cross-selling: una revi-

sió holística de tot el que ens

han explicat”.

Aquesta organització va per-

metre que els ponents pogues-

sin interactuar entre ells i amb

els assistents. En uns moments

en els quals el lideratge femení

a les cúpules empresarials en-

cara és molt minoritari en com-

paració al masculí, aquest va

ser un dels temes dels quals es

va discutir en el marc del con-

grés, així com també el liderat-

ge femení i el paper que desen-

volupa a l’actual conjuntura so-

cial i econòmica.

El congrés vacomptar ambponents d’alt

prestigi nacional iinternacional



CONGRÉS EMPRESA

Quin és el mèrit que

Tarragona estigui representa-

da al 1rCongrés BPW Spain

Connecting Plus?

L'Associació d'empresàries de

Tarragona, juntament amb la

de València, vam ser les fun-

dadores fa deu anys de la

Federació BPW Spain. Des

d’aleshores Tarragona ha estat

present en tots els congressos

internacionals que s'han cele-

brat arreu, així que no podíem

faltar-hi. Ens sentim orgulloses

de representar la nostra terra,

intercanviar experiències i fer

negocis amb empresàries d'ar-

reu.

Quina és la salut de les dones

empresàries a Tarragona?

És bona com a tot el país, ja que

les dones som més conser-

vadores. També he de dir que

moltes han aprofitat les oportu-

nitats que van associades a

tota crisi. Les dones d’ADEE-

BPW Tarragona som valentes i

positives, no ens donem per

vençudes fàcilment. Entre nos-

altres ens ajudem, ens donem

suport en els moments difícils.

Actualment, el lideratge

femení a les cúpules empre-

sarials encara és molt minori-

tari. Quan començarà a haver-

hi més representació femeni-

na?

Quan vam fundar ADEE fa vint

anys ens vam posar aquest

tema com a objectiu a llarg ter-

mini. Volíem posar dones als

comités executius de les

Cambres de Comerç, a les

Patronals, etc. És una llàstima

que es perdi tant talent femení.

Potser s'hauria d’obligar per llei

a tenir un percentatge mínim

de dones en els consells d'ad-

ministració de les empreses.

Hem avançat molt aquests

anys i penso que les dones de la

propera generació, que cada

dia estan més preparades, ocu-

paran el lloc que els correspon.

Quin paper té el lideratge

femení a l’actual situació

econòmica?

Molt important. El talent

femení ha estat i serà impre-

scindible en l’economia, en la

política i en el desenvolupa-

ment de la humanitat.

Vicepresidenta de la BPWTarragonai directora de Comunicación Vintage

Sonia Mateo



da al 1rCongrés BPW Spain

Connecting Plus?

En aquest Congrés s’han repre-

sentat dones de 17 nacionali-

tats, la qual cosa ens demostra

que la BPW té un poder de con-

vocatòria elevadíssim. La nos-

tra missió era posicionar

Tarragona dins de l’àmbit

empresarial femení mundial i,

de fet, arran del Congrés han

sorgit “agermanaments” amb

ciutats d’Itàlia, Polònia i

Argentina i s’han generat noves

oportunitats de negoci entre

sòcies. L’objectiu s’ha assolit.



Estem passant per moments

difícils, però les dones tenim

una capacitat de reacció i ini-

ciativa impressionants. A la

llarga en sortirem enfortides i

les nostres empreses també.

Com a anècdota, al Congrés no

es va mencionar la paraula

“crisi”. Totes les ponències

miraven cap al futur, i genera un

missatge encoratjador.




tari en comparació al masculí.

Quan començarà a haver-hi

més representació femenina?

És un procés lent però sobre

bases segures. També es trac-

ta d’una qüestió d’actitud i això

només depèn de la nostra per-

cepció a l’hora d’encarar un

nou projecte o negoci. De tota

manera, la BPW és una

excel·lent plataforma perquè

les dones emprenedores

puguin interactuar i generar

associacions estratègiques.



econòmica?

En tots els grans moments de

canvis de la història, alguna

dona n’ha estat la protagonista.

Ara bé, no destacaria un lider-

atge de gènere. Necessitem

líders en general i en tots els

sectors, i aquests sorgeixen de

manera espontània i això és el

que necessita l’actual conjun-

tura: nous líders i treball en

equip.

Presidenta de la BPWTarragona i de l’Asso-ciació de Dones Empresàries de Tarragona

Laura Roigé


Gener-Febrer 2014



da al Congrés ?

Una projecció internacional de

la ciutat de Tarragona.



No sóc empresària, però crec

que és molt important i

necessària. La innovació,

emprenedoria, creativitat i la

visió de negoci són un motor

important de la ciutat.




tari. Quan començarà a haver-

hi més representació femeni-

na a les cúpules directives?

No crec que hi hagi dates con-

cretes però l'evolució és positi-

va



econòmica?

El mateix que el masculí.

L’important és no diferenciar

entre sexes, sinó per aptituds i

habilitats per aconseguir els

objectius empresarials.

Anna VilladaResponsable comercial Casino Tarragonai membre de l’associació BPWTarragona



da al Congrés?

La BPW és una organització

d’àmbit mundial, participar-hi

ajuda a visualitzar la ciutat i a

fer contactes i oportunitats de

negoci.



Bona, però hi ha moltes dones

empresàries d’aquí que segura-

ment desconeixen l’associació.

Les animo a formar-ne part i fer

un lobby potent a la província.

Quan començarà a haver-hi

més representació femenina a

les cúpules empresarials?

Encara veiemmolts homes com

a caps directius de grans emp-

reses i el mateix passa en políti-

ca. Gràcies als esforços de les

dones empresàries i lluitadores

des de famolts anys, la situació

va canviant, però poc a poc.

Esperem que en un futur la par-

itat en les empreses privades

sigui més elevada.



econòmica?

En el moment econòmic que

estem vivint qualsevol lideratge

que millori la situació és bo. És

igual el sexe o l’edat. L’impor-tant

és apostar des de tots els àmbits

en fer accions que reactivin l’e-

conomia en tots els sectors.

Consellera de Comerç i Turismei membre de la BPWTarragona

Patrícia Anton



NOTÍCIES EMPRESA

El Col·legi Oficial de Joiers,

d'Orfebres, de Rellotgers i de

Gemmòlegs, en els guardons i

premis en reconeixement als

millors professionals del sec-

tor durant el 2013, ha premiat

a la Joieria Solanes de Reus a

la feina ben feta i ha atorgat el

Guardó JORGC COMERÇ a

Josep Solanes per la seva tas-

ca al capdavant d’una empre-

sa centenària. Solanes Joier,

compta amb dues genera-

cions de joiers que s’han gua-

nyat el respecte i la confiança

dels clients de Reus. El guar-

dó d'aquest any de la secció

comerç és un homenatge als

valors tradicionals del sector

joier. És també una declaració

d’admiració i un reconeixe-

ment dels valors necessaris al

segle XXI: estètica, espai, ges-

tió, promoció i projecció.

Tots i cadascun d’aquests va-

lors són i han estat superats

tant per Josep Solanes i Maria

com pels fills, la 2a generació.

Solanes Joier aviat farà 50

anys.

Solanes JoiersLa joieria és reconeguda per la seva feina ben feta irep el guardó JORGC COMERÇ

La Fundació ha apadrinat la

mobilitat de 22 estudiants de

la Facultat d'Economia i Em-

presa que el curs 2012-13 van

prosseguir la seva formació

acadèmica a l'estranger. Les

beques sumen 15.000 euros.

Cada estudiant va rebre una

quantitat en funció de la dura-

da de l’estada a una universi-

tat estrangera: 1.000 si l’a-

lumne hi va passar tot un curs

acadèmic, 500 euros si la se-

va estada va ser quadrimes-

tral. Les sol·licituds s’ordenen

d’acord amb la nota mitjana

de l’expedient acadèmic i es

resolen quals els estudiants

han acabat l’estada a l’estran-

ger i entreguen el certificat de

notes. Els alumnes estudien

Administració i Direcció

d’Empreses, Econòmiques i

Finances i Comptabilitat.

Fundació Privada ReddisApadrina la mobilitat de 22 estudiants de la Facul-tat d'Economia i Empresa

El Palau va obternir aquesta

certificació. Els processos de

qualitat que s’hi descriuen re-

gulen els procediments realit-

zats en l’ acollida i coordina-

ció d’esdeveniments cultu-

rals, artístics o congressuals

dins les instal·lacions del Pa-

lau. L’obtenció d’aquesta cer-

tificació conclou que els pro-

cediments realitzats pel Palau

són coherents amb els requi-

sits d’aquesta norma i amb la

política de qualitat. A més, as-

segura que El Palau aplica efi-

caçment el sistema de gestió

de la qualitat i que tots els

seus procediments estan do-

cumentats. La normativa

aporta avantatges en la gestió

diària de l’empresa com són

les millores en la qualitat del

servei, el coneixement de les

necessitats del client, la direc-

ció i planificació, la comunica-

ció i administració, etc.

Palau Firal i de CongressosObté la certificació de qualitat ISO 9001. La norma-tiva aporta avantatges en la gestió diària

Albert Abelló, president de la

Cambra de Tarragona i José

María Crespo, president del

Consell d’administració de

Schwartz-Hautmont van sig-

nar el conveni Premium. Una

iniciativa que es tradueix en el

suport de Schwartz-Haut-

mont als actes i iniciatives

que la Cambra desenvolupa

en àrees estratègiques per la

dinamització del territori com

són el foment de l’emprene-

doria i, sobretot, la imprescin-

dible aposta per la internacio-

nalització de les empreses. La

Cambra té previst signar amb

les principals empreses de la

demarcació i també amb

aquelles amb interessos al

territori els convenis Premi-

um (de fet, anteriorment,

també ho ha fet amb empre-

ses com Repsol).Schwartz-

Hautmont, és una de les prin-

cipals empreses privades es-

panyoles en la fabricació d’es-

tructures metàl·liques, calde-

reria, unitats modulars i offs-

hore.

Amb aquest acord, la Cam-

bra impulsa una línia de tre-

ball en la que cercarà crear

valor per a les seves accions

mitjançant el compromís de

les principals empreses de

les Comarques de Tarragona

o amb interessos al territori.

Schwartz-HautmontEmpresa Premium de la Cambra de Tarragona. Elconveni és una modalitat de col·laboració

Albert Abelló i Jose Maria Crespo

Josep Solanes i M. del Mar Canorecollint el premi.


UUNN MM IISSSSAATTGGEE DD ’’OOPPTT IIMM IISSMMEE PPEERR AALL NNOOUU AANNYY::

LLEESS CCOOSSEESS PPOODDEENN CCAANNVVIIAARR DDEE DDEEBBÒÒ..

Al setmanari d’informació i anàlisi sobre l’empresa “L’Econòmic”,amb el número 163, hi sortia una crítica al sistema bancari del’Estat espanyol i relatiu al fet que el Banc Central Europeu, que

fa préstecs a un interès gairebé zero a la banca, ha anunciat que ja n’hiha prou que la banca continuï limitant el crèdit a pimes i ha anunciat quepenalitzarà en els tests d’estrès els bancs que només compren deutepúblic.

Paral·lelament, aquesta setmana la vicepresidenta del govern espanyolens ha parlat d’una futura llei que, en ares de la qualitat democràtica del’Estat, impedirà que els bancs condonin deute als partits polítics.

La suma d’aquestes dues notícies ens obliga a reflexionar.

Allò que veritablement és preocupant és que aquesta pràctica existís ique fos tolerada. Hom pot imaginar-se que els bancs, que s’omplen sem-pre la boca amb els seus interessos i l’obligació legal que tenim els ciu-tadans normals de retornar els préstecs i pagar els interessos establertsi pactats, s’han passat anys perdonant els deutes als partits polítics.Se’ns podria dir que això era una pràctica legal i, per tant, només podiamerèixer un retret potser moral.

Ara bé, per altra banda, resulta que la societat es troba amb el fet que eldiner no flueix cap a les empreses i cap als particulars. Això ha provocatel tancament d’una ingent quantitat de petites i mitjanes empreses (itambé de les grans) i que el consum hagi disminuït a nivells extremada-ment preocupants. Aquesta és la realitat tangible que notem al carrer.Per molt que ara s’insisteixi en què les coses comencen a millorar i que,segons el Sr. Botín, a l’Estat espanyol està arribant diner de tot arreu, larealitat és obcecada i ens demostra que aquesta millora no arriba.

Ja fa dies que articles com el que abans he referit, relatiu a la necessi-tat que els bancs tornin a deixar diners a les empreses, comencen aaparèixer als mitjans de comunicació. La conclusió de tots aquests arti-cles és que, fins que aquest flux de diner no vagi cap a la societat (eldiner que va a la borsa no el noten els ciutadans normals), no es recu-perarà l’economia, perquè tampoc no es crearan nous llocs de treball i,ans al contrari, si continuem amb la mateixa dinàmica actual, les empre-ses continuaran tancant, el consum continuarà caient i la nostra societats’anirà empobrint progressivament, més i més, fins a llindars inimagina-bles.

Quan això es planteja, els mitjans oficials argumenten que no es potlegislar de manera que es forci als bancs a deixar diners a empreses iparticulars. Davant d’això, ens hem de plantejar...

ÉÉ

Plaça Prim, 2. Despatx-2 43001 Tarragona Tels. 977 21 28 40 - 977 25 28 48Fax: 977 24 25 73E-mail:[email protected]

Què vol dir que els bancs condonin deute als partits polítics?

La resposta la trobem, en gran part, a la notícia del principi; és a dir a lasubscripció de deute públic. En altres paraules, els bancs estan deixantdiners a l’Estat, que si bé els necessita per a poder fer front a tota la des-pesa pública, també és més cert que molts d’aquests diners s’han bala-fiat en la xarxa de trens d’alta velocitat deficitària, en autopistes inne-cessàries, en aeroports que mai arribaran a funcionar, ... Aquí tenim elproblema, els diners dels bancs que necessita la societat, s’estan sote-rrant en gran mesura en infraestructures estèrils, mentre que l’economiaque hauria d’aprofitar aquestes infraestructures resulta que s’ensorraper moments i a un ritme vertiginós.

Però, tot i això, vull llençar un missatge d’optimisme. Per molt que es cri-tiqui l’àmbit judicial, mai tant com ara s’han processat tants personatgesvinculats al món de la banca i al món dels grans poders financers.Alguna cosa està canviant i la societat civil també hauria de ser cons-cient, no només d’aquests canvis, sinó del seu poder, per a organitzar-se i defensar els seus interessos.

L’altre dia, vaig escoltar uns comentaris que va fer l’anterior presidentdel govern espanyol, el Sr. Rodríguez Zapatero, en relació a l’indult queva atorgar al banquer Sr. Alfredo Sáez. Aquest senyor banquer estavacondemnat pels Tribunals i tot i així el govern espanyol li va atorgaraquest indult. Resulta una paradoxa que la professió de banquer neces-sita d’un requisit d’honorabilitat i, arribats a l’extrem que un banqueracaba sent condemnat, el govern de torn resulta que li concedeix unindult. Decisions d’aquest tipus fan que el ciutadà normal acabi malfiantdels poders públics i de les institucions. No se li pot atorgar cap gràciaa qui, pel lloc que ocupa a la societat, hauria de donar exemple i, encanvi, delinqueix.

Malgrat aquest apunt, continuo sent optimista, perquè els Tribunals, mal-grat la lentitud (hom també ha de pensar en la mancança de mitjans delsnostres Jutjats), les sentències acaben arribant i també les correspo-nents condemnes. La importància de tot això és que una certa classeprivilegiada ha perdut el sentit de la impunitat que fins al moment tenia iaixò és el primer pas per a aconseguir sortir d’aquesta crisi i crear unasocietat millor; però calen més passos i sobretot que els ciutadans pren-guem consciència del món on vivim i de la nostra força i que, davant d’unabús (ja sigui d’un banc, d’una Administració, d’una empresa, d’un par-ticular o de qui sigui), reaccionem i acudim als Tribunals. Això ho dic per-què no ens hem de resignar i com a exemple d’això vull recordar el casd’aquell ciutadà que, en ser desnonat injustament per una entitat finan-cera, va acudir als Tribunals i el seu cas va acabar a les institucions judi-cials europees i a partir d’allí s’ha creat o s’està creant un nou marclegislatiu, en defensa dels consumidors i dels clients bancaris.

Per la resta només em queda desitjar

Bones Festes i Bon Any.

On ha anat a parar tot el diner que els bancshan rebut en concepte d’ajuts públics i totaquell altre que obtenen del Banc Central

Europeu a un interès irrisori?



NOTÍCIES EMPRESA

Josep Fèlix Ballesteros, alcal-

de de Tarragona, i Albert Abe-

lló, president de la Cambra de

Tarragona van signar el con-

veni de col·laboració que dó-

na el tret de sortida al projec-

te Tarragona Welcome Pack,

impulsat pel Consistori i la

Corporació tarragonina. Amb

aquesta iniciativa es pretén

promocionar l’emprenedoria i

afavorir la captació de nego-

cis a Tarragona, tot posant a

l’abast dels qui comencen

serveis necessaris per iniciar

la seva activitat. La Cambra

seleccionarà serveis amb

descomptes i condicions pre-

ferents que oferiran diferents

empreses de la demarcació.

Aquests serveis s’inclouran

dins el Tarragona Welcome

Pack que es lliurarà a totes

aquelles empreses, negocis i

activitats que es creïn o bé

arribin a Tarragona. Per la se-

va banda, l’Ajuntament haurà

d’identificar aquestes noves

empreses que inicien activitat

a la ciutat de Tarragona.

Tarragona Welcome PackAjuntament i Cambra signen un conveni per pro-mocionar l’emprenedoria i la captació de negocis

La campanya va acabar el

passat 31 de desembre i ha

tingut la intenció d’afavorir el

comerç de proximitat mit-

jançant l’oferta de descomp-

tes a botigues a través d’una

apl icació per a telèfons

intel·ligents. Des de l’inici de

la campanya, tots els usuaris

dels autobusos urbans tenien

disponible una aplicació que

es podien descarregar en di-

verses marquesines de la ciu-

tat i que els proporcionava,

dins del propi bus, l’oportuni-

tat d’aconseguir descomptes

en comerços de la ciutat.

Aquesta proposta s’ha im-

plantat com una prova pilot

amb la col·laboració dels co-

merços, però es pretén que a

partir d’aquest gener es pu-

guin adherir més botigues de

la ciutat.

Campanya Codis TarraQRUnió de transport públic i noves tecnologies perafavorir el comerç de proximitat

La Fira ha obtingut aquest

Premi atorgat per la Direcció

General de Comerç de la Ge-

neralitat i que es va lliurar en

el marc del Congrés de Fires

de Catalunya. El Premi reco-

neix les accions realitzades en

el marc de la Fira de Botigues

Online, FIBO, pel que fa a la

venda d’entrades i el control

d’accessos d’aquesta fira. La

iniciativa guardonada consitia

en la implementació d’un sis-

tema informàtic a través del

qual es podia comprar l’entra-

da amb antel·lació, triar les

xerrades i tallers als que es

volia assisitir i els expositors

tamb é podíen pagar el seu

estand i serveis complemen-

taris online. La plataforma

comptava amb un sistema de

gestió de continguts que per-

metia visualitzar el llistat dels

visitants i expositors, i obte-

nir-ne informació.

firaReusObté el 1r Premi a la Innovació de Fires de Catalu-nya atorgada per Comerç de la Generalitat

Les noves sales de cinema es-

tan ubicades a la part alta del

centre comercial al costat de

l’aparcament terrassa i comp-

ta amb 6 sales digitalitzades i

1250 butaques amb grada.

Les sales estan equipades

amb les últimes tecnologies

disponibles al mercat audiovi-

sual. Les sales tenen les buta-

ques en grada per proporcio-

nar millor visibilitat i so 7,1

surround. Yelmo Cines també

comptarà amb les instal·la-

cions necessàries per poder

retransmetre via satèl· l it ,

grans esdeveniments musi-

cals i esportius. Yelmo Cines

posa a disposició dels clients

la targeta Moviyelmo, una tar-

geta de fidelització que es pot

sol·licitar a la taquilla o a la

pàgina web de Yelmo i que

permet gaudir d’un gran nom-

bre de ventatges. Yelmo Cines

també ofereix la possibilitat

d’escollir veure les pel·lícules

en 3D sense pagar suple-

ment. L’ampliació d’aquesta

nova galeria culminarà amb

l’obertura de 26 nous locals

comercials i de restauració.

De moment, s’ha confirmat la

presència de diverses mar-

ques internacionals com ara

Zara, H& H i Desigual. Entre

l’oferta de restauració s’hi tro-

ben Fresco i Coffee & Co.

Yelmo Cines Parc Central obre els nous cinemes i Tarragona tor-na a comptar amb pel·lícules al casc urbà

Xavier Tarrés, Albert Abellói Josep Fèlix Ballesteros


ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

Anna Escolà

Anar al gimnàs

uantes vegades, just

acabades les vacances

de Nadal, ens hem pro-

mès apuntar-nos al gimnàs? O

bé aconseguir anar-hi amb

més regularitat de la que ho

hem fet l’any anterior? Els ex-

cessos durant els dies Nada-

lencs i els bons propòsits que

tots ens fem quan tenim un any

sencer per endavant fan que

molts de nosaltres pensem en

el gimnàs com una bona solu-

ció per tenir una vida més acti-

va, saludable i sana. També

acostumem a prometre’ns que

intentarem no “llençar”més els

diners pagant cada mes una

quota a unes instal·lacions es-

portives que després no aprofi-

tem com hauríem ja que gaire-

bé no hi anem.

El gimnàs ens ofereix moltes

possibilitats i comoditats que

tots valorem abans d’apuntar-

nos a un o a un altre. Valorem

les activitats que ens ofereix,

les instal·lacions i el lloc on es

troba ubicat – és còmode tenir-

lo a prop del lloc on vivim- tam-

bé si hi va algú que coneguem,

el preu – si s’ adiu a la nostra

butxaca i possibilitats-, i un

llarg etcètera.

ATarragona hi ha una llarga llis-

ta de gimnasos, i el Patronat

Municipal d’Esports de la ciutat

compta amb diferents polies-

portius i pavellons als diferents

barris de la ciutat, on poden

fer-s’hi classes dirigides i acti-

vitats aquàtiques. Pel que fa als

gimnasos, n’hi ha que ofereixen

tot tipus de classes dirigides,

sala de màquines i piscina i n’hi

ha d’altres que estan més es-

pecialitzats en alguna discipli-

na. És qüestió d’escollir aquell

que s’adiu més a nosaltres.

Un dels propòsits més comuns del generAmb l’ inici del nou any ens proposem estar més en forma. Moltes vegades, el gimnàs ésuna bona opció ja que ens brinda l’oportunitat de practicar-hi diferents esports i activitats amés a més de proporcionar-nos un ambient social

Q



GIMNÀS ESPORTS

Anna Escolà

Com aprofitar més el gimnàs

Anar al gimnàs, no té edat.

Simplement, en funció de qui-

na sigui la nostra practicarem

unes activitats o unes altres. Hi

ha molts gimnasos que oferei-

xen la possibilitat de provar al-

guna de les seves classes de

manera gratuïta per tal que pu-

guem veure si s’adiu al que

nosaltres busquem o no abans

d’apuntar-nos-hi.

També, molts d’ells cada vega-

da més estalvien el fet d’haver

de pagar una matrícula als

seus socis. Així doncs, general-

ment podem apuntar-nos-hi

pagant una quota mensual en

el moment que ens hi iniciem.

Al gimnàs hi ha múltiples acti-

vitats a fer. Gairebé tots comp-

ten amb sala de màquines i

classes dirigides. Cada vegada,

aquestes són més diverses:

classes d’abdominals, de reforç

muscular, d’step, aeròbic, zum-

ba, estiraments, etc. Cada any

arriben noves tendències i mo-

des que fan que els horaris de

les classes dirigides dels gim-

nasos s’omplin d’una variada

oferta que escollirem en funció

dels nostres gustos i possibili-

tats.

Si també volem posar-nos en

forma a la sala de màquines,

convé que abans ens assesso-

rem amb un dels responsables

perquè ens ajudin a confeccio-

nar un itinerari adequat en fun-

ció de la nostra condició física i

possibilitats. És important sa-

ber quines màquines podem

fer servir i quins són els exerci-

cis i sèries més adequats que

podem fer-hi.

Consells a l’hora d’anaral gimnàs

És una bona idea anar-hi acom-

panyat. Així, aquells dies que

ens faci mandra anar-hi, el nos-

tre company o companya ens

animarà perquè hi anem. Tam-

bé podrem compartir amb

aquesta persona la nostra ex-

periència al gimnàs, i l’estada

se’ns farà més amena. Això sí,

anar al gimnàs implica un es-

forç i una constància, això tam-

poc vol dir que estiguem tota

l’estona parlant com si ens tro-

béssim a un local d’oci ja que el

nostre rendiment no serà el

mateix.

Al gimnàs hi anem a posar-nos

en forma i a desconnectar. Així

doncs, evitem pensar en allò

que ens preocupa mentre es-

tem allí. D’aquesta manera, ens

podrem concentrar més i mi-

llor en l’activitat o exercici que

estem fent i el farem millor i en

gaudiremmés.

Si fem activitats dirigides, ens

ajudarà controlar-ne l’horari,

així podrem anar a aquelles

que tenim previst i no ens tro-

barem que arribem al gimnàs i

la que volíem fer ja s’ha acabat

o bé la que fan en aquest mo-

ment no ens motiva tant. Ens

ajudarà fer-nos una rutina i in-

tentar sempre anar-hi els ma-

teixos dies o les mateixes ho-

res.

D’aquesta manera, el dia que

sabem que anem al gimnàs

evitarem quedar amb altres

persones, comprometre’ns

amb d’altres coses, o quedar-

nos a casa estirats al sofà. Tenir

clar quins són els dies esta-

blerts per anar al gimnàs farà

més senzill respectar el nostre

propòsit i ens sentirem bé amb

nosaltres mateixos. Un dels

bons propòsits per aquest any

pot ser intentar fer més activi-

tat física. Es recomana que els

adults en facin cada setmana.

És una bona idea anar-hi acompanyat i, un cop siguem allí, intentar concentrar-nos al mà-xim amb el que estem fent i desconnectar d’allò que ens preocupa. També ens pot anar béfixar-nos uns dies i unes hores per anar-hi per tal d’intentar complir el que ens proposem

Cada vegada elsgimnassos ofereixen

més activitatsdirigides seguint les

tendències



NOTÍCIES ESPORTS

El passat desembre, Barcelo-

na va celebrar el Campionat

de Catalunya de Menors de

Pàdel “Open Fundación Pe-

queño Deseo”. La trobada va

tenir lloc a les instal·lacions

del R.C. Polo de Barcelona. Els

nens i nenes van poder parti-

cipar en les cinc modalitats

de benjamins, alevins, infan-

tils, cadets i juniors. En la ca-

tegoria benjamí femení, la re-

presentació tarragonina a

mans del Reial Club Nàutic de

Tarragona es va fer amb la 2a

posició. Les jugadores Sofia

Llanos i Ainara Ponzuelo van

aconseguir situar-se com a

subcampiones. A la final, des-

pués de disputar 3 sets, les

jugadores Tarragonines van

acabar perdent per 2/6 6/3

6/3.

“Pequeño Deseo” és una en-

titat d’àmbit nacional que dó-

na suport als infants amb ma-

lalties cròniques o de mal pro-

nòstic, i que a través de l’es-

port busca fer realitat els

somnis d’aquests infants.

Campionat de PàdelEl RCNàutic, subcampió en la categoria de benjamídel Campionat de Menors de Pàdel de Catalunya

Del 21 de febrer al 2 de març

les instal·lacions del LUMINE

Mediterránea Beach & Golf

Community seran l’escenari

del torneig de golf “Nordea

Tour’s Winter Series 2014”.

Per primera vegada, el presti-

giós campionat “Nordea Tour”

celebrarà el seu torneig inau-

gural fora de la regió nòrdica.

L’oferta de LUMINE Golf Club

es veu enriquida pels estàn-

dards de qualitat implantats

Troon Golf i el clima mediter-

rani. El certamen està organit-

zat per l’agència Golf Tours i

es defineix com un circuit sa-

tèl·lit de l’”Europea Tour”. La

competició busca convertir-

se en un punt de trobada de

les futures promeses del golf.

El campionat està dirigit a ho-

mes i dones tan professionals

com amateurs.

Nordea Tour’sLumine Golf Club serà la seu del “Nordea Tour’sWinter Series 2014”

El Reial Club Nàutic, amb la

voluntat de seguir oferint el

millor servei als seus socis i

sòcies, ha adquirit 3 màqui-

nes noves per al seu gimnàs i

també n’ha remodelat les ins-

tal·lacions.

D’altra banda, el club ha in-

corporat una nova activitat di-

rigida, cross fit. Es tracta d’u-

na activitat de màxima inten-

sitat que consisteix en movi-

ments funcionals amb cons-

tant variació d'exercicis de

força i cardiovasculars. És

una sessió molt exigent dirigi-

da a gent amb un bon nivell

físic i muscular. En total, el

Club ofereix catorze activitats

dirigides diferents en horari

de matí, migdia i tarda com

ara Power pilates, multistep,

spinning, tonificació o zumba.

La filosofia del Club és pro-

moure l’activitat de lleure, físi-

ca i esportiva.

Reial Club NàuticEl Club Nàutic amplia el gimnàs de les sevesinstal·lacions i adquireix 3 màquines noves

Els inicis es remunten l’any

1963, quan un grup de ciuda-

tans de Tarragona, amants i

practicants de la natació, van

decidir apostar per aquest es-

port i van construir una pisci-

na, i posteriorment es va for-

malitzar la constitució del

Club Natació Tàrraco.

Al llarg d’aquestes 5 dècades,

el Club ha esdevingut un club

de referència a la ciutat que

ha donat excel·lents esportis-

tes a Tarragona.

En destaca la participació a la

Olimpíada de Montreal de la

Silvia Fontana i la de l’Albert

Duch als campionats del

món.

Tal com diu el Club: “Arribar

als 50 anys no ha sigut feina

fàcil”.

Els seus presidents han estat:

Agustí Martí, Antoni Duran,

Joan Vidiella, Francesc Rubio,

Cesar Meler, Eulalia Veà i Pere

Pau Mallafré.

El dia de la presentació de l’a-

niversari - a finals d’octubre -

el Club va agrair als socis el

seu compromís amb el Club,

als quals va fer veritables res-

ponsables de la celebració.

El club va mostrar la seva vo-

luntat de continuar “fent pis-

cines tots junts, amb el com-

promís, la il·lusió i l’estima al

Club Natació Tàrraco.

Club Natació TàrracoCelebració del 50è aniversari del club que ha esde-vingut un referent esportiu a la ciutat

Foto cedida per Club Natació Tàrraco.D’esquerra a dreta, Francesc Zapater,

conseller de Relacions Ciutadanesi Universitat i Josep Mª Claver,

President del Club

Sofia Llanos i Ainara Ponzuelo


MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

JoséLuis PesadoDirector Talleres Tarragona Autolica S.A.


Gener-Febrer 2014

ENTREVISTAMOTOR

Ramon Ortiz

allers Tarragona Autoli-

ca S.A. és l’únic Conces-

sionari Oficial i Taller au-

toritzat Mercedes-Benz de la

província de Tarragona. Actual-

ment, la seva seu central es

troba al km. 248 de la Ctra. N-

340, a la ciutat de Tarragona,

tot i que dóna servei també a

les seves instal·lacions del Polí-

gon Industrial de Riu Clar, a la

ciutat de Reus i a l’Aldea.

En tots els casos s’ofereix unes

instal•lacions còmodes i agra-

dables, pensant sempre en el

benestar del client. De fet, du-

rant la seva trajectòria, Autoli-

ca ha portat a terme una feina

constant de millora i evolució

dels seus serveis per millorar

l’atenció al client.

Hem tingut una conversa amb

el seu Director, el Sr. José Luis

Pesado, a la qual ens dóna el

seu punt de vista sobre la mar-

ca, Mercedes-Benz, i sobre la

situació general del sector de

l’automoció.

Què significa per vostès re-

presentar a Tarragona una

marca del prestigi de Merce-

des-Benz des de fa més de 40

anys?

Autolica forma part del potent

grup d’automoció Quadis, em-

presa amb 65 anys d’experièn-

cia al món de l’automòbil, es-

pecialitzada en oferir solucions

intel·ligents per adquirir un

cotxe. Quadis distribueix en rè-

gim de concessionari a 26

marques d’automòbils, és el

primer grup distribuïdor a Es-

panya. A Tarragona vam co-

mençar fa 40 anys amb la dis-

tribució de vehicles de Merce-

des-Benz i des de fa uns anys

treballem també amb la marca

Smart. Per nosaltres és un pri-

vilegi i una gran responsabilitat

representar a una de les mar-

ques més apreciades i presti-

gioses del mercat de l’automo-

ció.

Els models A i CLA han tingut

una resposta comercial extra-

ordinària. 2014 serà un any

amb gran activitat amb les

novetats del GLA, nova Clas-

se C, S o V. També s’espera a

finals d’any l’arribada d’un

nou coupé esportiu per sota

del espectacular SLS. Mar-

quen aquest cotxes una nova

era per Mercedes-Benz?

S’està produint un re posicio-

nament de la marca?

És evident que estan canviant

moltes coses. Models com el

nou Classe A, Classe CLA o el

Classe B han permès a Merce-

des-Benz arribar a clients que

temps enrere només somiaven

amb la possibilitat de conduir

un Mercedes. Ara és possible i

per nosaltres és una satisfac-

ció.

La imminent arribada de mo-

dels como el GLA reforçaran

encara més la nostra posició al

mercat.

També s’anuncien novetats a

Smart...

Efectivament, ens arriba la re-

novació dels models Fortwo i

Four Four. És una marca molt

interessant per nosaltres, amb

un tipus de client molt especí-

fic que aprecia al màxima les

qualitats d’aquests vehicles.

Tornant a Mercedes, la firma

de l’estrella no amaga la seva

ambició i afirma que amb el

nou Classe S vol tenir el mi-

llor automòbil del món...

Mercedes ha dut a terme un

important canvi estratègic,

buscant nous grups de clients,

però mai es por oblidar el signi-

ficat de la marca i l’autoexigèn-

cia és total. Els nostres models

han de ser i són un referents al

seus respectius segments.

Els acabats AMG i els models

sota la mateixa denominació,

què aporten a la gamma?

AMG es la divisió de Mercedes

destinada a donar vida als mo-

dels més esportius de la mar-

ca. Un Mercedes-Benz ha de

ser sempre un cotxe emocio-

nant en la seva conducció i els

AMG són la màxima expressió

d’aquesta exigència.

Quina és la seva opinió sobre

la situació actual del mercat?

Aquest repunt dels darrers

mesos, tindrà continuïtat?

Tindrà continuïtat sempre que

les administracions segueixen

aportant ajudes de compra. No

obstant, les possibilitats de

creixement són realment com-

plicades.

Quina és la seva visió sobre

els cotxes elèctrics, híbrids i

les energies alternatives...

Crec que és un mercat que

evolucionarà, situant-se a un

punt intermedi. Hi haurà una

part del mercat on les motorit-

zacions seran les actuals i un

altre part d’elèctrics, híbrids,

etc. El mercat no es manifes-

tarà de forma contundent cap

a un únic camí

La gamma de Mercedes-Benz

inclou també una important

oferta de vehicles comercials,

furgonetes i camions...

El proper any tenim l’arribada

del models Vito i Classe V.

Aquest últim és un vehicle de

passatgers amb una filosofia

de turisme. Estem recollint a

mes els fruits comercials de la

nova Sprinter, que està sent tot

un èxit.

Finalment, quina és l’estratè-

gia d’Autolica en servei post

venda? Quines són les claus

per oferir la qualitat exigida

pel client?

La nostra empresa està donant

passos molt ferms. Tenim unes

bases molt ben instal·lades a la

província, amb Tarragona, Polí-

gon Riu Clar. També tenim

punts de servei a Reus i l’Aldea.

Donem servei a les empreses

de transport públic tant de Ta-

rragona com de Reus. Els nos-

tres tallers, serveis de recanvis

i accessoris o serveis financers

–ja siguin per particulars o em-

preses-, són una part fonamen-

tal de la nostra relació amb el

client.

Tallers Tarragona Autolica S.A. és l’únic Concessionari Oficial i Taller autoritzat Mercedes-Benz de la província de Tarragona. Pesado ens dóna el seu punt de vista sobre la marca,Mercedes-Benz, i sobre la situació general del sector de l’automoció

T

Satisfer lesnecessitats delsnostres clients haestat sempre el granobjectiu d’Autolica


Range Rover LWB

Longitud: 5.130 mm

Amplada: 1.983 mm

Alçada: 1.835 mm

Motor: 8 cilindres. Benzina

Cilindrada: 5.000 cc

Potencia màx.: 510 CV a6.000 rpm

Velocitat màx.: 225 km/h

Consum mitjà: No disp.

Pes: 2.330 kg

Maleter: 550 litres

FITXATÈCNICA

NOVETATSMOTOR

Land Rover completa la gam-

ma del seu SUV de luxe Range

Rover, amb la comercialització

d'una nova versió de carrosse-

ria de batalla estesa. D'aquesta

manera, el primer Range Rover

d'aquestes característiques fa-

bricat en 20 anys, oferirà una

alternativa encara més capaç

per als amants de la marca, ai-

xí com per a un creixent grup

de clients que volen una alter-

nativa a les grans berlines de

representació d'aquest seg-

ment. El seu acurat disseny ha

permès augmentar l'espai per

a les cames dels passatgers de

la segona fila de seients en 186

mil·límetres, alhora que, en el

cas d'optar pel conjunt de se-

ients del darrere Executive

Class, augmenta les possibili-

tats de regulació d'inclinació

del respatller posterior fins als

17 graus per proporcionar més

espai i comoditat als seus ocu-

pants.

L'augment d'espai per a les ca-

mes dels passatgers de la se-

gona fila de seients s'ha acon-

seguit gràcies al creixement de

la carrosseria per davant de

l'eix posterior. El seu acurat

disseny assegura la continuïtat

del sostre flotant i la distintiva

silueta del Range Rover manté

Land Rover afegeix atractiu a la seva família demodels SUVde luxe, amb el llançament d’unacarrosseria allargada per al seu mític Range Rover. Ofereix un espai addicional de 185mil·límetres de distància entre les files de seients i estarà disponible sota comanda

Range Rover LWBRecupera una versió de carrosseria llarga de fa 20 anys

Ramon Ortiz

Els Range Rover debatalla estesa

s’identifiquen per unanagrama amb la

lletra “L”

tota la seva personalitat des de

l'exterior.

Disponible tant amb banqueta

tradicional com amb l'opció Ex-

ecutive Class de seients indivi-

duals, el suport de la segona fi-

la de seients pot reclinar fins a

17 graus, afegint vuit graus més

als nou ja disponibles en el mo-

del estàndard equipat amb

aquesta prestació. El desplaça-

ment longitudinal addicional de

la banqueta del seient de l’a-

companyant permet augmen-

tar encara més l'espai i la co-

moditat dels passatgers de les

places posteriors. Per a més

exclusivitat, aquesta versió del

Range Rover incorpora cortines

elèctriques a les finestretes del

darrere i el sostre panoràmic

de sèrie, a més d'oferir major

capacitat de càrrega. La nova

versió de batalla estesa del

Range Rover estarà disponible

amb l'acabat Autobiography.

Els preus d’aquest model, dis-

ponible sota comanda, partei-

xen dels 145.400 euros.



Volvo V40 CrossCountry

Longitud: 4.370 mm

Amplada: 1.783 mm

Alçada: 1.458 mm

Motor: 5 cilindres. Benzina

Cilindrada: 2.497 cc

Potencia màx.: 254 CV a5.400 rpm

Velocitat màx.: 235 km/h

Consum mitjà: 7,8 litres

Pes: 1.560 kg

Maleter: 335 litres

FITXATÈCNICA

Volvo explora nous camins

amb el llançament del crosso-

ver V40 Cross Country, que ha

estat desenvolupat per a

clients que desitgen incorporar

un component aventurer a la

seva vida diària. Posseeix la ca-

pacitat suficient per endinsar-

se en pistes i camins sense as-

faltar gràcies a característi-

ques camperes específiques.

Per exemple, l'altura lliure al sòl

és 40 mil·límetres més gran

respecte al V40, els pneumà-

tics són de major grandària -

fins a 19 polzades- i incorpora

proteccions plàstiques i

metàl·liques als laterals i bai-

xos del vehicle, incloent un pro-

tector de càrter davanter inte-

grat.

Una altra singularitat estètica

és el color negre brillant al vol-

tant de l'habitacle, les carcas-

ses negres dels retrovisors i les

barres del sostre, així com la

graella de malla hexagonal, fars

aixecables i para-xocs foscos.

Totes les versions tenen tracció

davantera a excepció de la més

potent, el T5 de 254 CV, que

equipa de sèrie tracció total,

control de descens de pen-

dents i canvi automàtic Gear-

tronic de sis velocitats. La gam-

ma de motors proposa tres

versions dièsel (D2 de 115 CV,

D3 de 150 CV i D4 de 177 CV) i

dos de benzina (T4 de 180 CV i

T5 AWD de 254 CV), totes amb

caixa manual de sèrie o au-

tomàtica en opció, exceptuant

el D2.El turbo dièsel 2.0 D4 de

cinc cilindres s'ha optimitzat

per obtenir millors registres

d'eficiència, amb consum de

4,4 l/100 km i emissions de 117

g/km (5,2 l/100 km i 137 g/km

amb el canvi automàtic). La

mecànica D2 ofereix valors lí-

ders: 99 g/km de CO2 i 3,8

l/100 km amb 115 CV.

Totes les versions disposen de

sistema automàtic de parada i

arrencada i regeneració de l'e-

nergia de la frenada. El T4 és

un benzina 1.6 amb 180 CV (5,5

l/100 km i 129 g/km), mentre

el T5 de 254 CV accelera de 0 a

100 km/h en 6,1 segons.

La seguretat és excel·lent i

equipa de sèrie, com a mínim,

vuit coixins de seguretat, inclòs

un per als genolls del conduc-

tor i un altre per protegir als

vianants en cas d'atropella-

ment. Aquest atractiu vehicle

ha estat desenvolupat per als

clients de la marca sueca que

desitgen incorporar un cert

component aventurer a la seva

vida dià

Ramon Ortiz

El vehicle és pels quidesitgen incorporarun component

aventurer a la sevavida

Volvo disposa d’un vehicle de carrosseria compacta que destaca per la seva imatgeaventurera. Es diu V40 Cross Country i permet abandonar l’asfalt amb garanties, al disposard’una notable alçada lliure i de proteccions als baixos del vehicle.

NOVETATSMOTOR

Volvo V40 Cross CountryÉs la variant més versàtil del modelcompacte V40 de la firma nòrdica



NOTÍCIESMOTOR

La firma coreana Hyundai tor-

na l' any 2014 de manera ofi-

cial al Campionat del Món de

Ral.lis.

Hyundai Motorsport continua

fent progressos al seu progra-

ma de desenvolupament del

cotxe, que serà un i20 conve-

nientment evolucionat d'

acord amb el reglament WRC.

Les darreres proves han tin-

gut lloc a trams de terra, la

superfície amb mes protago-

nisme en aquest Campionat.

Els pilots de proves que por-

ten a terme aquesta feina són

Juho Hänninen, Bryan Bouf-

fier i Chris Atkinson.

Anteriorment, Hyundai Mo-

torsport ja havia iniciat les

proves del cotxe sobre trams

d' asfalt.

De moment, la firma coreana

ha confirmat que uns dels

seus pilots oficials serà el bel-

ga Thierry Neuville.

Un altre dels piliots escollits

per l'equip és el càntabre Da-

ni Sordo, un especialista en

ral.lis d'asfalt.

Hyundai torna als ral·lisDesenvolupa una versió World Rally Car del modeli20 per debutar al 2014

El pilot de Cervera Marc Màr-

quez es va convertir en el

campió més jove de la histò-

ria a la categoria de Moto GP

del Campionat del Món de

Motociclisme.

En l’any del seu debut a la

màxima categoria, Màrquez

va assolir el títol amb 20 anys

i 266 dies, superant d’aquesta

manera al mític Freddie Spen-

cer i sumant així una tercera

corona a les aconseguides a

les categories de 125 cc l’any

2010 i de Moto2 (2012).

Els seus principals rivals van

ser Jorge Lorenzo amb Yama-

ha, Dani Pedrosa amb Repsol-

Honda i Valentino Rossi, amb

Yamaha.

Per la seva banda, l’equip

Repsol-Honda va aconseguir

proclamar-se campió a la ca-

tegoria de marques.

Màrquez i Repsol-HondaMarc Màrquez Fan història al campionat de MotoGP

Amb una extensa història em-

presarial de 110 anys, aquesta

prestigiosa marca de motos

off-road està integrada al

grup KTM i ofereix una com-

pleta gamma de models pen-

sats per gaudir al màxim de la

conducció, ja sigui motocròs

o enduro, amb motors de 2 o

4 temps.La gamma de mo-

tocròs inclou sis motocicle-

tes, començant des de la

TC85 Minicross per als pilots

del futur. Les TC125 i TC250

de dos temps garanteixen

potència per a tots i encaixen

perfectament al costat de les

FC250, FC350 i FC 450 de

quatre temps. Pels qui gau-

deixen de les màximes pres-

tacions, la Husqvarna FC250

es presenta com a líder en

termes de prestacions en la

categoria MX2, mentre que

les potents FC350 i FC450

garantiran la lluita pel podi en

cada carrera d'MXGP.La gam-

ma d'enduro consta de set

models, amb les TE125,

TE250 i TE300 de dos temps,

mentre en 4 les motos dispo-

nibles són la FE250, FE350,

FE450 i FE501. La novetat

més destacada de la gamma

és l'adopció de la forquilla WP

4Cs de 48 mm i cartutx tan-

cat, amb 4 càmeres separa-

des.

Moto Sport BusquetsPresentació a Tarragona de la gamma de motosHusqvarna per l’any 2014


TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS

Estudiada senzillesaÚltimes tendències en perruqueria



PERRUQUERIA TENDÈNCIES

pesar de vaticinis, pro-

fecies i clarividències,

la moda s’ha tornat

pràctica i amb pocs excesos.

En definitiva, natural. Avui hi ha

una visió minimalista del ca-

bell. I això no vol dir que els

pentinats siguin simplistes, pe-

rò no són complicats visual-

ment. En unes altres paraules:

triomfen els looks aparentment

senzills, però en realitat molt

treballats. Sobretot pel que fa

a Ia tècnica: es mesclen les tex-

tures i els colors, es juga amb

els volums i es fingeix un as-

pecte despentinat treballant

els detalls.

En aquest context, després

d’haver assistit impassibles, la

temporada passada, al regnat

dels rínxols molt marcats, amb

la tardor arriben, per fi, els can-

vis: s’imposen les ondulacions

suaus i texturitzades, els reco-

llits fluixos, les trenes mig des-

fetes, els monyos baixos de ba-

llarina i els volums imperfectes.

Segons Eva López, de la perru-

queria Efectes de Girona, amb

més de 26 anys de trajectòria

professional, les tendències la-

dy i l’estil grunge comparteixen

un escenari en el qual conviuen

tant cabelleres llargues, poli-

des, llises i planxades, com ta-

llats boho, amb ondulacions

subtils de mitjos a puntes.

Pel que fa als curts, continua la

febre pels tallats pixie, frescos i

còmodes, perfectes per a cares

ovalades i faccions suaus, o els

d’estil neo-punk, sofisticats i

desestructurats, amb serrell i

desfilats irregulars, aptes no-

més per a les més atrevides.

Els serrells, per la seva banda,

continuen inamovibles i imper-

tèrrits ocupant la meitat de les

cares. Els seus codis: gràfics,

naturals i llargs, ben adaptats a

l’òval natural del rostre. Pel que

fa als estils que s’han escenifi-

cat sobre la passarel·la, en des-

taquen dos, la influència dels

anys seixanta, vista en les mo-

dels de Marc Jacobs o Louis

Vuitton, lluint cardats, cuetes

baixes i monyos despentinats, i

el minimaliste característic

dels anys noranta, que es tra-

dueix en pentinats molt preci-

sos i sense complicacions, com

els que han mostrat les desfi-

naldes de Loewe i les cabelle-

res extrallises de Diesel Black

Gold.

Pel que fa al color, triomfen els

reflexos que aporten volum,

profunditat i lluminositat.

En qüestió de cabells, la consigna d’aquest hivern és l’aparent naturalitat, el minimalisme iels pentinats, visualment, sense complicacions. Els tallats i els efectes de color són els aliatsper crear un estil personal i tan pràctic que es pugui fer -o desfer- només amb els dits.

AEn curts, triomfenels tallats “pixie”,

dolços i masculins, il’estil “neo-punk”,més agressiu

L’estil “lady”comparteix escenariamb les melenes“boho” i els tallats

“grunge”

Ariadna Ventura Ros



Aquesta temporada, les cabelleres llargues, o més ben dit, infin-

ites, tornen a estar de moda. Naturals o amb extensions, amb les

puntes ondulades o desfilades, es continuen portant soltes i

provocatives, o retirades de la cara amb formes estudiades tot i

que aparentment naturals. En aquest sentit, la febre pels anys

quaranta ha obert la porta a l’obsessió per les ondulacions sensu-

als i brillants, suaus i àmplies, com les que van convertir Rita Hay-

worth o Bette Davis en les icones del glamur de la dècada dels

anys quaranta. S’han pogut veure en les passarel·les de Bottega

Veneta, amb ratlla al costat i a tot volum, o en les desfilades de

Marc by Marc Jacobs o Lela Rose, en cabelleres llises però encres-

pades des de l’arrel i treballades amb planxes.

A l’altre extrem, per a les amants dels recollits sense cap pretensió

de femme fatale, s’imposen les cues, en totes les seves versions.

Alternativa per excel·lència de les working girls, es pentinen baixes

i amb volum com les que ha proposat Moschino, ultrapolides amb

la ratlla a un costat i a la nuca (Galliano o Chloé), o amb efecte

messy i mig desfetes (Lanvin, Oscar de la Renta, Ralph Lauren o

Richard Chai). Pel que fa a les trenes, venen amb aires college, de

costat, amb la ratlla al mig i amb diadema lady, una proposta de

Valentino.

A l’estil Rita Hayworth

Foto: Cebado

Foto: Montibel·lo

PERRUQUERIA TENDÈNCIES



REBAIXES TENDÈNCIES

Just el dia després de Reis ja és

tradició que comencin les re-

baixes d’hivern. A Catalunya, hi

ha dos períodes de rebaixes

l’any: les d’hivern, que comen-

cen just passat Reis, i les d’es-

tiu, que són durant els mesos

de juliol i agost. Atès a la com-

plicada situació econòmica

que estem vivint els darrers

anys, el gener s’està convertint

en un mes on cada vegada més

gent decideix ajornar les seves

compres nadalenques per tal

d’aprofitar les rebaixes i com-

prar els mateixos articles a

molt millor preu que uns dies

abans. Els sectors que gene-

ralment apliquen més des-

comptes en els seus preus són

el tèxtil, la sabateria i els com-

plements.

Alguns consells que poden aju-

dar-nos a l’hora d’anar de re-

baixes: S’ha de tenir en compte

que les rebaixes són voluntà-

ries, és a dir, els establiments

no estan obligats a realitzar-

les. D’altra banda, els darrers

anys, molts establiments opten

per oferir promocions i des-

comptes en els seus productes

als voltants de Nadal per tal de

facilitar millors preus als con-

sumidors en unes dates tan as-

senyalades. S’ha de tenir en

compte, però, que no són re-

baixes les modalitats de ven-

des a preus inferiors com ara

les ofertes per promocionar un

producte, les vendes en liqui-

dació i els saldos.

Pels comerços, les rebaixes

signifiquen l’oportunitat de po-

der donar sortida als articles

que romanen a l’establiment

un cop ha transcorregut la

temporada.

Si no volem gastar diners d’una

manera descontrolada, abans

d’anar de rebaixes estaria bé

plantejar-nos què necessitem

comprar realment i fer-nos una

llista.

D’aquesta manera, evitarem

“comprar per comprar” pel

simple fet que ara podem tro-

bar-ho millor de preu. Aquest

és un recurs que pot ajudar-

nos a no caure en compres co-

mupulsives que poden fer que

arribem a casa amb productes

que no necessitàvem. A banda

de fer-nos aquesta llista, també

hauríem de conservar els ti-

quets, factures i etiquetes per

si hem de fer qualsevol recla-

mació.

També és recomanable infor-

mar-se sobre la possibilitat de

tornar l’article que hem com-

prat.

Els productes que s’ofereixen

al públic mai poden presentar

defectes o tares, ja que la re-

ducció del preu no ha d’afectar

la qualitat. Els productes han

de recollir el preu rebaixat al

costat del preu de la tempora-

da i les condicions de venda en

època de rebaixes han de ser

les mateixes que durant la res-

ta de l’any.

Atès a la complicada situació econòmica, cada vegada més gent ajorna part de les sevescompres nadalenques per tal de fer-les coincidir amb l’inici de les rebaixes. Abans d’anar acomprar, està bé tenir en compte alguns consells per tal de no fer-ho compulsivament

Rebaixes d’hivernDel 7 de gener al 6 de març

Durant les rebaixes,els productes hande recollir el preu

rebaixat al costat delpreu de temporada

Anna Escolà


A punt per alsprimers fredsLes millors solucions per escalfar la llar

Emissor tèrmic determofluid de Ducasa.

INTERIORISMEDECORACIÓ_DISSENY_MOBLES_REFORMES


Gener-Febrer 2014

Ariadna Ventura Ros

mb l’arribada de la tar-

dor arriben també els

primers freds, i això obli-

ga moltes famílies a posar en

marxa els sistemes de calefac-

ció i a preguntar-se, una vega-

da més, quina és la millor solu-

ció per escalfar la l lar. En

aquest sentit, cal tenir clar, se-

gons dades de l’Institut per a la

Diversificació i Estalvi de l’E-

nergia (IDAE), que la calefacció

representa el 64% del consum

energètic total d’una casa. És a

dir, sis de cada deu euros que

dedica cada hivern una família

a la despesa energètica es cre-

men a la calefacció; un desem-

borsament considerable, i més

ara, amb una recessió econò-

mica que ha deixat de ser ja un

avís.

Una instal·lació i un ús adequat

de la calefacció garanteixen

una factura menys excessiva,

tot i que el clima de la zona

geogràfica en què es viu, els

metres quadrats de l’habitat-

ge, el tipus i qualitat dels tan-

caments i l’aïllament tèrmic

determinen en gran mesura les

necessitats de cada llar. També

l’ús de nous sistemes de cale-

facció més eficients, com ara

els cronotermòstats, i un cor-

recte manteniment dels equips

permeten reduir el consum en-

ergètic entre un 10% i un 40%.

En aquest sentit, els fabricants

no paren d’investigar per ade-

quar l’oferta a les tendències

europees encaminades a millo-

rar les prestacions energèti-

ques dels equips, a reduir la

contaminació i a aplicar d les

energies renovables.

En aquest context, la calefac-

ció individual central, senzilla i

ràpida d’instal·lar, tant de gas

natural o propà com de gasoil,

s’ha convertit sens dubte en

una de les més comunes, ja

que proporciona una escalfor

repartida i uniforme per tota la

casa. I dins aquest grup, la so-

lució integral més universal és

la calefacció de gas natural,

que permet una fàcil regulació

de l’escalfor per les habita-

cions i per tant aconsegueix

mantenir tota la casa a la ma-

La calefacció individual central de gasnatural, neta i senzilla, proporciona unaescalfor repartida i uniforme per tota la casa

A

A partir de 20ºC,cada grau de méssuposa augmentarel consum entre un6% i un 8%

Una variant de la calefacció elèctrica, recomanable només en

habitatges de pocs metres quadrats i on no es pot instal·lar una

caldera de gas o de gasoil, són els emissors termoelèctrics o ecoe-

missors, que es comercialitzen en dues versions: de fluid –són la

majoria dels que es venen al mercat – o de tecnologia seca. En

tots dos casos consten d’un cos d’alumini i una resistència que en

un cas escalfa el fluid i en l’altre, unes plaques d’alta capacitat

calorífica. Són nets, segurs i fàcils d’instal·lar; n’hi ha prou amb

penjar-los a la paret, endollar-los i posar-los en marxa. A més, in-

corporen un sensor i un termòstat de seguretat amb la funció de

controlar la temperatura de l’emissor.

Emissors termoelèctrics



CALEFACCIÓ INTERIORISME

teixa temperatura. A més, el

gas natural és net i no contami-

na. Es tracta d’un circuit de di-

versos radiadors connectats a

una caldera —que també pot

servir per aconseguir aigua ca-

lenta– que s’instal·la gairebé

sense obres –només cal fer pe-

tits forats per conduir els tubs

d’una habitació a una altra i

penjar els radiadors a la paret

amb uns suports específics.

En els sistemes de calefacció

central per aigua, la caldera és

una petita central tèrmica que

distribueix l’aigua calenta per

mitjà d’un sistema bitubular

–el monotubular no ofereix un

rendiment tan eficaç– als ra-

diadors distribuïts a cada habi-

tació. Els combustibles més

utilitzats actualment per al seu

funcionament són el gas metà

–gas natural–, el gas propà o

butà i el gasoil.

Tipus de calderesSegons d’on procedeixi l’aire

que s’utilitza per a la combus-

tió, es poden distingir entre

calderes de gas atmosfèriques

(l’aire ve de la mateixa estança

on està ubicada la caldera) o

estanques (prenen l’aire de

l’exterior). Aquestes últimes

són, sens dubte, les més segu-

res.

Dins del grup de les calderes

de gas mixtes –són mixtes si a

més de calefacció produeixen

aigua calenta sanitària– és

possible escollir entre les de

producció d’aigua calenta ins-

tantània i les d’acumulació.

Mentre que en les primeres l’ai-

gua clenta es comença a gene-

rar quan s’obre l’aixeta, tot i

que amb un cabdal limitat; en

les segones, l’aigua s’escalfa de

forma contínua i s’acumula en

un dipòsit a una temperatura

determinada. L’acumulació

permet disposar d’un major

cabdal d’aigua calenta i sense

variacions de temperatura, pe-

rò, a canvi, la pèrdua d’escalfor

i el cost són més grans.

Segons la seva forma de fun-

cionament, les calderes poden

ser de condensació, de baixa

temperatura o estàndards. Les

primeres són l’aposta més cla-

ra en l’àmbit de la calefacció

actualment ja que, a diferència

de les convencionals, que dei-

xen escapar una gran quantitat

d’energia en forma de vapor

d’aigua, incorporen una sèrie

de components específics que

permeten convertir el vapor en

aigua líquida (els anomenats

condensats).

El canvi d’estat de vapor a lí-

quid implica una important re-

cuperació d’energia que pot

ser aprofitada pel sistema de

calefacció. Aquest procés no

només augmenta l’eficiència

de la combustió, sinó que per-

met combustions molt menys

contaminants.

De fet, les calderes de conden-

sació arriben a la Classe 5 pel

que fa a emissions d’òxids de

nitrogen. És a dir, les emissions

d’aquests òxids es troben entre

les més baixes possibles.

Les emissions de CO2 són difí-

cilment evitables, però es po-

den reduir considerablement si

disminueix el consum de com-

bustible i, en conseqüència,

una menor emissió de diòxid

de carboni, que és el principal

causant de l’efecte hivernacle.

La caldera és elpunt neuràlgic dels

sistemescentralitzats de

calefacció per aigua

El rendiment de lescalderes de

condensació és mésalt que el de lesconvencionals

Caldera mural de condensació ThemaCondens, de Saunier Duval.



Actualment els radiadors s’han

convertit en una peça clau del

disseny interior de la casa, que

destaca no només per la seva

funcional itat, centrada en

aportar escalfor a l’ambient, si-

nó també pel seu alt valor or-

namental. En aquest sentit, el

sector de la calefacció comer-

cialitza actualment un gran

nombre de radiadors de dis-

sent conotemporani, que ja no

és necessari ocultar, ja que

s’han convertit en un focus d’a-

tenció dins de qualsevol es-

tança.

El disseny tradicional dels ra-

diadors ha experimentat una

revolucionària transformació

en els últims anys. Les formes

es regeixen ara per criteris fun-

cionals, però també estètics, i

els models blancs de línies rec-

tes de tota la vida competeixen

amb dissenys avantguardistes

d’acabats impossibles, curvili-

nis o helicoïdals, que s’arriben

a camuflar a les parets com un

element més de la decoració

de la llar, i el seu valor estètic

els converteix en una autèntica

peça d’exhibició. Aquests mo-

dels, que mantenen les matei-

xes qualitats calorífiques que

els de sempre, són capaços

d’aportar calor, igual que els

radiadors tradicionals de ga-

soil, electricitat o gas, i per

aquest motiu la seva principal

virtut radica en el seu valor de-

coratiu, inusual. Ara ja no es

busca ocultar-los rere una por-

ta o en un lloc dicret; ara es

porta lluir-los, com si fóssin

una autèntica escultura. Són

peces decoratives, signades

per dissenyadors, i que ocupen

un lloc preferent de la paret.

Al mercat es comercialitzen

models dissenyats per inte-

grar-se plenament a l’espai,

que s’adapten a la forma i al

contorn de les parets fins arri-

bar a mimetitzar-se gràcies a

una pintura especial que rema-

ta el radiador del mateix color

que l’entorn. Altres models de-

safien la gravetat amb formes

suspeses a l’aire o permeten

utilitzar aquest element de to-

valloler o de prestatge.

Materials

Pel que fa als materials dels

nous radiadors, l’alumini, l’acer

inoxidable i el ferro fos són els

preferits per als dissenyadors.

Es tracta de materials d’una

gran durabilitat, que resistei-

xen el pas del temps i combi-

nen amb la majoria de colors

de les parets de la casa i del

mobiliari. L’acer s’utilitza en ra-

diadors amb forma de panells

amb dissenys extraplans que

maximitzen l’espai.

Els radiadors de ferro fos, per

la seva banda, són ideals per a

ambients rústics, i els d’alumi-

ni, els més sol·licitats, són els

millors transmissors de l’escal-

for i s’escalfen molt més ràpi-

dament que els de ferro fos. No

obstant, quan s’apaguen es re-

freden molt abans, en tan sols

deu minuts.

Funcionals idecoratiusEls radiadors de disseny es regeixen percriteris pràctics i estètics, i es converteixenen peces centrals de la decoraciómés actual

Els nous radiadorssón peces

decoratives quedestaquen pel seuvalor ornamental

Radiador Quadraqua, de la firma Irsap.

Radiador amb llum Dédalo, de la firma Irsap.

CALEFACCIÓ INTERIORISME



PUBLIREPORTATGE INTERIORISME

Entrevista a J.F. Polo, Mobles

Parla’ns una mica de la vostra

empresa:

Som la segona generació d'una

empresa familiar d'artesans

ebenistes que va fundar el meu

pare fa 40 anys.

Elaborem mobles a mida d'alta

qualitat als nostres tallers de

Santa Bàrbara, peces exclu-

sives sempre sota comanda.

Quines són les vostres línies

de treball?

Elaborem projectes integrals

de decoració. Podem fer tot

tipus de mobles, des de mobles

de disseny molt actual o mini-

malistes fins a mobles contem-

poranis o clàssics. Estudiem

conjuntament amb els nostres

clients els seus gustos i les

seves necessitats i elaborem un

projecte adaptat a la seva llar o

empresa per aconseguir l’espai

ideal, sempre amb fustes

nobles i els millor acabats:

menjadors, rebedors, dormi-

toris, cuines, juvenils, mobles

d’oficina...

Durant la vostra trajectòria

heu tingut diversos premis.

Quins destacaries?

L’any 1984 van obtenir un 1r

Premi Nacional de Disseny per

una taula de despatx, i també

tenim el Diploma de Mestre

Artesà des de l'any 2001, màxi-

ma distinció que atorga la

Generalitat de Catalunya a

aquells professionals que han

demostrat un saber fer i un

tarannà especial en la execució

del seu ofici.

On podem trobar alguna rep-

resentació vostra?

Tot i que els nostres tallers i

l'exposició principal (2.000 m2)

estan a Santa Bàrbara

(Tarragona), tenim 2 punts de

venda més a Barcelona i a El

Vendrell en un intent d'apropar

el nostre producte al client

final.

Us agrairíem que ens sol·liciteu

cita prèvia per tal de poder-vos

atendre personalment.

Teniu algun lema o màxima?

La nostra màxima és: "El temps

passa..., la qualitat perdura"

J. F. POLO és una empresa familiar d’artesans ebenistes que elabora mobles a mida d’altaqualitat als seus tallers de Santa Bàrbara. Entrevistem a la gerent de l’empresa, M. JoséFernández Ferrer

J. F. Polo Mobles Artesans a mida

C/ Amposta, 5 I Santa Bàrbara I TARRAGONA

Tel. 620 896 097 I www.muebles-jfpolo.com


SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Propòsits de salutpel nou anyFer exercici, alimentar-nos millor i cuidar-nos


Anna Escolà

uan comencem un

nou any tots ens fem

propòsits, general-

ment, bones intencions que se

centren bàsicament en millorar

la nostra salut i que es repetei-

xen cada mes de gener: aban-

donar la vida sedentària - ja si-

gui apuntant-nos al gimnàs,

anar-hi amb regularitat o bé

practicar algun tipus d’esport o

fer exercici a casa-; posar-nos

a dieta – especialment després

d’uns dies de vacances durant

els quals s’acostuma a menjar

més del compte – o bé aconse-

guir seguir una dieta saludable

i variada; deixar de fumar;

aconseguir tenir cura del nos-

tre cos; reduir el nombre de ca-

fè que bevem al dia; aprendre a

relaxar-nos i a prendre’ns les

coses ambmés calma...

Així doncs, quan s’acaben les

vacances de Nadal i reempre-

nem la rutina - amb l’alicient

que estrenem un nou any-, ens

mirem els dotze mesos que te-

nim per endavant amb il•lusió,

nous projectes i amb el desig

d’acabar d’acomplir el que no

vam poder fer l’any anterior.

És per això que us oferim una

secció de salut centrada en

aquests propòsits i on us reco-

manem algunes qüestions de

salut però també de bellesa i

estètica per començar el 2014

millor que mai. En definitiva,

aconseguir que la situació ac-

tual no ens tregui el mal humor

i tenir temps per assaborir una

mica tot allò que fem cada dia.

Per estar bé amb l’entorn cal

estar bé amb unmateix.

Quan “estrenem un nou any” és el moment idoni per plantejar-nos una sèrie de reptes quefacin que els propers dotze mesos siguin més saludables que els anteriors. Us proposemdiferents consells perquè comenceu a tenir cura del vostre cos des del 1r mes de l’any

Q

PROPÒSITS SALUT


PUBLIREPORTATGE SALUT

OrtonedaClínica Dental

ituada al cor de Tarra-

gona i reestructurada

des del 2011, quasi cin-

quanta anys de tradició en el

tractament de la salut dental

avalen el treball de Clínica Or-

toneda, fundada l’any 1966 per

Josep Ortoneda, qui en va ser

el seu director mèdic al llarg de

26 anys. En va agafar el relleu

en la direcció el seu fill, Antonio

M. Ortoneda, especialista en

ortodònica i professor del Màs-

ter d’Ortodòncia de la Universi-

tat de Barcelona des del 1998.

La filosofia de la clínica ha es-

tat la mateixa al llarg de les

cinc dècades: estar a l’avant-

guarda de tots els tractaments

que es realitzen a les seves ins-

tal·lacions i el bon tracte amb

el pacient.

S


VIU Tarragona I 83

ORTONEDA CLÍNICA DENTAL

C/ Rambla Nova, 112 I TARRAGONA I

Tel. 977 212 069 I www.ortoneda.es I [email protected]

Tractaments

La clínica està especialitzada

en tractaments d’implantolo-

gia, odontologia estètica,

odontopediatria, periodòncia i

ortodòncia on, des de l’any

2008, és la primera clínica a

Tarragona especialista en ofe-

rir dues de les tècniques més

innovadores per a la correcció

dental amb ortodòncia invisi-

ble: l’ortodòncia lingual “incog-

nito” i l’ortodòncia invisible “In-

visalign”.

Instal·lacions

Ortoneda Clínica Dental comp-

ta amb sis unitats dentals

completament equipades per a

la realització de tots els tracta-

ments odontològics. També

compta amb la unitat de radio-

logia digital, la qual, entre d’al-

tres coses, redueix en un 80%

la dosi de radiació al pacient,

proporciona millor rapidesa en

els diagnòstics i ofereix millor

definició i resolució en les imat-

ges.

Fa 5 anys, la clínica va incorpo-

rar la firma electrònica en tots

els seus documents (consenti-

ments informats, pressupos-

tos, informes), d’aquesta ma-

nera, es varen poder eliminar

tots els documents de paper i

arxivar-los de manera electrò-

nica, sent així més respectuo-

sos amb el medi ambient.

La desinfecció i esterilització

ha estat una de les majors pre-

ocupacions per Ortoneda Clín-

ca Dental, és per això que sem-

pre que és possible utilitzen

material d’un sol ús. Pel que fa

al material esterilitzable, el seu

protocol de desinfecció i esteri-

lització és exhaustiu i consis-

teix en: neteja de l’instrumen-

tal mitjançant detergents an-

tisèptics; empaquetat i embos-

sament en bosses termosege-

llades de tot l’instrumental; es-

terilització de les bosses d’ins-

trumental en autoclau i, periò-

dicament, es realitzen tests

d’espores per comprovar que

tot el protocol d’esterilització

funciona correctament.



84 I VIU Tarragona

DEPILACIÓ SALUT

Gener-Febrer 2014

Anna Fortuny

Depilar-nos, cada cop més fàcil

Eliminar el pèl s’ha convertit en

un desig de la societat des del

segle XX. Tot i que és preferent

en dones, cada vegada hi ha

més homes que es depilen. En-

cara que la tendència pugui

semblar molt recent, els habi-

tants de l’antic Egipte ja basa-

ven l’estàndard de bellesa en

tenir un cos llis i sense pèl,

marca de joventut i d’ innocèn-

cia.

Avui en dia, el mercat ens ofe-

reix tot tipus de mètodes que

ens faciliten aquesta missió a

vegades tan dolorosa. Els mè-

todes més convencionals són

l’afaitat, la depilació amb cera i

l’ús de cremes depilatòries. El

mètode de depilació en crema

és un mètode químic que ofe-

reix un tractament ràpid i indo-

lor. Es tracta d’una tècnica

menys agressiva que l’afaitat

però, al mateix temps, també

conté substàncies químiques

que cremen la pell i n’afavorei-

xen la deshidratació i l’envelli-

ment.

Darrerament ha guanyat te-

rreny la fotodepilació i la depi-

lació làser, tècniques que elimi-

nen el pèl no desitjat a través

de l’aplicació de feixos de llum.

Aquests mètodes aposten per

uns resultats duradors que

permetran, després de diver-

ses sessions, deixar de banda

la preocupació de perdre pèl.

La seva eficàcia depèn del ti-

pus de pell i del color i el gruix

del pèl. Abans de començar el

tractament làser hauríem con-

sultar l’opinió d’un dermatòleg.

Aquest tipus de tractament

està contraindicat per a la gent

amb una fotosensibilitat eleva-

da, dones embarassades o en

període de lactància i persones

amb taques, pigues o herpes

recurrents.

Amb tot això, alguns sectors de

la població aposten per tècni-

ques de depilació alternatives i

més naturals que potencien la

depilació des de casa. D’aques-

ta manera, s’estan recuperant

tècniques ancestrals del temps

dels egipcis, com és la depila-

ció amb una barreja de mel, ai-

gua de roses i olis essencials.

Els cànons de bellesa del món occidental marquen, sobretot en les dones, la depilació comun dels principals reclams estètics. Amb l’aparició de nous mètodes per eliminar vellositatsi pèls no desitjat, cada vegada tenim tècniques menys doloroses al nostre abast

Abans de començarun tractament dedepilació làser, calconsultar-ho ambun dermatòleg



SALUT


86 I VIU Tarragona

DESCANS SALUT

Gener-Febrer 2014

Descansar és bàsic per poder

recarregar les piles. Moltes ve-

gades l’estrès de la feina, el rit-

me accelerat i les preocupa-

cions del dia a dia, impedeixen

que puguem marcar-nos uns

horaris de son i que establim

una rutina per descansar co-

rrectament. Els experts acon-

sellen que les persones en edat

adulta descansin a la nit una

mitja d’entre set i vuit hores. Si

volem millorar el nostre rendi-

ment durant el dia és impres-

cindible apostar per enriquir el

nostre descans. En primer lloc,

ens hauríem de preguntar si el

matalàs sobre el qual descan-

sem, és el més adient i si cal re-

novar-lo. La pressió que exer-

ceix la superfície de descans

sobre el nostre cos pot evitar

tenir un son de qualitat.

Escollir un matalàs. (Font con-

sultada: establiment especialit-

zat La Matalasseria).

La vida d’un matalàs pot variar

en funció del tipus i de la seva

qualitat. De mitja, l’Associació

Espanyol del llit (ASOCAMA)

recomana renovar el matalàs

cada deu anys. Aquests desta-

quen que comptar amb un bon

matalàs és invertir en salut. A

l’hora d’escollir-ne un hem de

tenir en compte que aquest

s’ha d’adaptar al nostre pes i a

la nostra alçada. En funció d’a-

questes necessitats, podem

classificar els productes en

matalassos que ofereixen un

confort suau, ferm o molt ferm.

Pel que fa als materials, podem

trobar matalassos fet de làtex,

viscoelàstic, molles tradicio-

nals i molles ensacades.

Aquest darrer grup està consi-

derat com el més bo del món,

ja que el fet que les molles esti-

guin ensacades i siguin inde-

pendents l’una de l’altra, pro-

voquen que no hi hagi trans-

missió de moviment i que dues

persones puguin dormir sense

molestar-se. A més, ergonòmi-

cament estan considerats com

els més adaptables ja estan

farcit amb materials naturals

com la llana, el cotó, el lli o el

caixmir.

Els preus del matalassos són

molt variats. Se’n poden trobar

des de 300 euros i fins a mils

d’euros. Els venedors recoma-

nen invertir en matalassos en

funció del temps que es preveu

que durin. A partir de 1.000 eu-

ros es podria considerar que

s’ha obtingut un bon matalàs i

de qualitat. A més, alguns ve-

nedors desmenteixen els ru-

mors que consideren que com

més dur sigui un matalàs més

bo és. A banda de renovar el

matalàs, l’entrada del nou any

també ens pot servir per can-

viar alguns aspectes de la nos-

tra vida que ens permetran

dormir d’una manera més con-

fortable.

Els experts recomanen sopar

almenys 90 minuts abans d’a-

nar a dormir i evitar begudes

estimulants i els sopars copio-

sos.

Descansar béa la nitPer estar actius, tenir energia i rendir durantel dia és essencial dormir bé. És importantescollir un bon matalàs

Un matalàs ques’adapti al nostre

pes i alçada ajudaràa millorar el nostre

descans

Anna Fortuny



Anna Fortuny

Educar aprevenir lesions

És probable que al llarg de la

nostra vida patim lesions com

l’esquinç, la luxació o la con-

tractura. Aquestes afectacions

es converteixen en el dia a dia

d’un fisioterapeuta qui buscarà

recuperar les nostres capaci-

tats motrius, una vegada ens

haguem fet mal. Ara bé, la feina

d’aquests professionals no es

redueix tan sols a tractar les

afectacions musculars, sinó

que cada vegada més s’orienta

cap a l’assessorament i la pre-

venció de riscos per al nostre

cos. L’evolució de l’espècia hu-

mana ha desembocat en un

augment exponencial de l’es-

perança de vida al llarg de la

història. Aquesta situació ha

propiciat l’aparició d’un elevat

nombre de malalties cròniques

que redueixen la mobilitat de

les persones, la seva tolerància

a l’esforç i la funcionalitat. Per

això, podem considerar que la

figura del fisioterapeuta es fa

cada dia més imprescindible.

Podrem trobar la figura d’un fi-

sioterapeuta en centres espe-

cialitzats, centres de rehabilita-

ció, residències geriàtriques o

en instal·lacions esportives i

balnearis. Les mans són l’eina

principal d’aquest professional,

però també es serveixen de

l’ús d’elements físics com l’ai-

gua, l’aire o d’emissions de fred

o calor, per tractar zones con-

cretes del cos.

Fisioteràpia esportiva. L’ob-

jectiu d’aquesta branca de la fi-

sioteràpia és el de regenerar i

estimular a nivell cel·lular. A

l’hora de diagnosticar una lesió

provocada per la pràctica de

l’activitat física, és important

comptar amb eines de

diagnòstic amb imatge que

permetin conèixer què hi ha

darrere del dolor i poder actuar

de forma acurada. Algunes de

les afectacions més comunes

en el camp de l’esport són pro-

blemes provocats en les articu-

lacions del cos o patologies del

tendó. Així mateix, també hi

abunden problemes de sobre-

esforç com la contractura mus-

cular, les sobrecàrregues, les

contusions, o elongacions. Així

doncs, la feina d’un fisiotera-

peuta ens ajuda a recuperar

l’autonomia d’un mateix.

Una de les funcions de la fisioteràpia és la de reeducar els hàbits musculars per tal demillorar la nostra salut funcional. Adoptar pràctiques saludables ens pot prevenir de lesions,ja sigui en la pràctica de l’esport o en el camp laboral.

El fisioterapeuta esfa cada dia més

imprescindible perl’augment de

l’esperança de vida

FISIOTERÀPIA SALUT


Març-Abril 2013 VIU Tarragona I 89

SALUT



Beure te s’ha convertit en un

hàbit més dins de la dieta del

món occidental. Ja sigui en

tassa gran o petita, el te verd i

el negre s'han fet un lloc entre

la població dels països euro-

peus. Cada vegada apareixen

més estudis que defensen els

efectes positius del te en la

nostra salut.

El te prové de la planta came-

llia sinensis, i els diferents tipus

de te s’aconsegueixen en fun-

ció del temps durant el qual

s’assequen les ful les de la

planta i els tractaments que se

li apliquen.

Les principals propietats que

se li atribueixen són el reforç

del sistema immunitari, la mi-

llora de la circulació i un alt po-

der antioxidant que el conver-

teix en un antibiòtic natural.

Així mateix, establiments es-

pecialitzats en la distribució i

venda de te apunten que beu-

re’n ajuda a reduir els nivells

de colesterol i relacionen direc-

tament les propietats d’aques-

ta planta amb la prevenció de

malalties com poden ser la dia-

betis.

Els tipus de tes més coneguts

són el verd, el blanc, el vermell i

el negre. Encara que el verd és

el més habitual, cada vegada

més s'està estenent el consum

de te blanc, classe que està

considerada com la més selec-

ta. El te negre és la varietat que

conté major quantitat de teïna

i, per tant, es converteix en la

més estimulant.

És per aquest motiu que diver-

ses dietes recomanen gaudir-

ne d’una bona tassa per es-

morzar. El te vermell era utilit-

zat ancestralment per la medi-

cina xinesa, la qual li atorgava

propietats que permeten re-

duir els nivells de colesterol en

sang i, en conseqüència, el pes

del cos. El te és la beguda del

món més consumida després

de l’aigua. Un te per cada mo-

mento del dia: Al matí, un te

negre; al migdia, un te vermell;

a mitja tarda, un te verd i , a la

nit, un rooibos.

El te,una beguda mil·lenària

El te ha traspassat fronteres i cada vegada és més present a la societat occidental. Algunsexperts defensen els beneficis d’aquesta planta per damunt del consum de cafè, el qualpot ser perjudicial per la nostra salut si en fem un abús

El tipus mésconeguts d’aquestabeguda són el teverd, el blanc, elvermell i el negre

Anna Fortuny

TE SALUT



Anna Fortuny

Els propòsits d’any nou acostu-

men a centrar-se en millorar

els hàbits alimentaris i, així,

beneficiar la nostra salut. Ara

bé, no hauríem de deixar de

banda la necessitat de preocu-

par-nos per la salut emocional

d’un mateix - la que s’encarre-

ga de vetllar per les nostres

emocions- i de la dels que ens

envolten.

Tenint en compte que amb l’ar-

ribada del fred tendim a que-

dar-nos més a casa -i a fer me-

nys coses a l’aire lliure-, pot ser

que el nostre estat d’ànim se’n

ressenteixi. Si volem evitar sen-

tir-nos decaiguts és primordial

adoptar una actitud positiva i

no deixar-nos arrossegar pels

missatges negatius que sovint

ens arriben. Per això, una bona

manera de posar en ordre la

nostra estabilitat emocional és

la de fer un llistat amb els nos-

tres objectius i prioritzar les

necessitats reals - marcarnos

objectius inassolibles no ens

ajudarà, al contrari, pot gene-

rar-nos angoixa-. També po-

dem apostar per iniciar activi-

tats noves, ja siguin relaciona-

des amb l’esport, l’oci, la cuina,

l’aprenentatge o les arts plàsti-

ques. Malgrat el ritme frenètic

del dia a dia, un bon propòsit

per aquest inici d’any pot ser

aturar-nos i reflexionar sobre

on volem arribar i plantejar-nos

si estem fent allò que ens agra-

da i tot el possible per aconse-

guir-ho.

Demanar ajuda. Per exemple,

situacions quotidianes com ara

no trobar feina, viure una rup-

tura de parella o perdre un és-

ser estimat, són situacions ex-

tremes que ens poden treure la

son, la gana i el que és més im-

portant, el somriure. Si us tro-

beu en aquesta situació o co-

neixeu algú a prop que s’hi tro-

bi, podeu recomanar-li que

consulti un professional o trac-

tar de fer alguna cosa nova

com ara assistir a un taller de

risoteràpia.

Aquesta pot ser una manera

d’obligar-nos a riure i deixar de

banda els problemes perso-

nals.

Alguns estudis estadístics as-

seguren que una de cada qua-

tre persones a Catalunya pre-

sentarà problemes de salut

emocional al llarg de la seva vi-

da. Així doncs, més val tenir-ho

en compte i prevenir-los.

L’arribada del fred propicia que ens quedem a casa i en general és una època on el nostreestat anímic tendeix a ser més aviat baix. Quedar-nos a casa més del compte i aïllar-nos delmón social pot ser contraproduent i no ajudar-nos a millorar l’ànim

A principis d’any ésun bon moment periniciar activitats

noves i marcar-nosobjectius

Apostar per unaactitud positiva

RELACIONS SOCIALS SALUT


94 I VIU Tarragona Març-Abril 2013


ClinimèdicVisió, estètica i salut

iirruurrggiiaa eenn tteemmppss

ddee ccrriissii

Encara que els temps

són difícils, la gent que busca o

neessita una intervenció o un

tractament estètic no deixa de

fer-s’ho per la stuació econò-

mica.

És cert que han canviat algu-

nes coses i la ISAPS (Interna-

tional Society of Aesthetic

Plastic Surgeons) ja no situa a

Espanya com el primer país eu-

ropeu en aquest tipus d’inter-

vencions, ja que ha caigut a un

dotzè lloc després de països

com Itàlia, França i Alemanya i,

al món, els tres primers països

són E.U.A., Brasil i Xina.

Per tipus d’intervencions, no ha

variat gaire, ja que l’operació

que més es fa són les liposuc-

cions -en les seves diferents

variants-, seguides dels aug-

ments de mames - a l’estat en

són més de 25.000 operacions

l’any- i, en tercer lloc, es situa

la blefaroplastia, la cirugia de

les parpelles.

Cada vegada es fan més trac-

taments no quirúrgics i menys

costosos i des de fa anys lidera

el primer lloc l’atenció de les

arrugues facials mitjançant la

toxina botulínica (Botox, Visat-

bel, Dysport etc), seguida del

relleu amb Àcid Hialurònic i, en

tercer lloc, la depilació làser.

La nostra experiència a Cli-

nimèdic corrabora aquestes xi-

fres però hem constatat que

les dones joves que demana-

ven un préstec per fer-se un

augment de mames ja no ho

fan, ja que els bancs no conce-

deixen crèdit amb la facilitat

que ho feien fa uns anys. A més

a més, veiem que hi ha altres

15 anys d’experiència a Tarragona Clinimèdic compta amb un equip de metges especialistes amb molts anys d’experiènciaque des de fa 15 anys posen els seus coneixements en el camp de la visió, estètica i salut alservei de la ciutat de Tarragona

Malgrat els tempsdifícils, la gent nodeixa de fer-se

tractaments per lasituació econòmica

C cirurgies que poc a poc van

sol·licitant-se més com són la

cirurgia genital, el rejoveniment

vaginal i, per costums la hime-

noplàstia, la recuperació de la

virginitat.

A Clinimèdic, a més a més de la

cirurgia estètica i l’oftalmologia

també comptem amb especia-

listes en medicina estètica, ci-

rurgia general, endocrinologia,

medicina general, cirurgia vas-

cular, urologia i andrologia.


Març-Abril 2013 VIU Tarragona I 95


Com en qualsevol tipus de pa-

tologia, la detecció a temps i

encertada és un avantatge

molt important a l’hora de pre-

scriure un tractament adequat

i precís sense pèrdues de

temps o proves innecessàries.

Per aquesta raó, la tomografia

de coherència òptica (OCT)

s’ha convertit en una eina im-

prescindible a Clinimèdic, ja

que aconsegueix registrar grà-

ficament diferents talls de les

estructures oculars, les dissec-

ciona, les escaneja amb total

definició i aconsegueix mostrar

estructures o defectes que

abans era molt difícil fer-ho fins

que no es trobaven en estadis

molt avançats.

Als països desenvolupats, la

primera causa de ceguesa és la

retinopatia diabètica, i amb

l’OCT es pot observar en tota la

seva extensió fins i tot en els

seus inicis, quan el pacient

només percep una lleugera

pèrdua de nitidesa.

La segona causa de ceguesa és

la degeneració macular associ-

ada a l’edat (DMAE). Respecte

aquesta patologia, diagnostica-

da a temps i amb el tractament

adequat, s’aconsegueix una re-

cuperació progressiva i frenar

la malaltia que, d’altra manera,

acaba causant ceguesa total.

L’OCT suposa una revoluació,

ja que no només detecta la

malaltia en estadis avançats,

sinó molt abans, quan just s’es-

tan produïnt canvis en la col-

oració del pigment de la retina.

També els forats maculars o

despreniments de retina o hu-

mor vítri són molt fàcilment

detectables, així com visual-

itzar el nervi òptic i les seves

anomalies en casos de glauco-

ma, el que és una altra causa

important de ceguesa.

Les revisions periòdiques i un

diagnòstic encertat són les mil-

lors armes per tenir una salut

visual òptima i veure la vida en

tot el seu esplendor durant

molts anys.

OCT La tomografia de coherència òptica (OCT) s’ha con-vertit en una eina imprescindible. Les revisions i undiagnòstic encertat claus per una salut visual òptima

L’ortòptica o entrenament vi-

sual és un procés de reeduca-

ció visual amb el qual s’acon-

segueixen disminuir molèsties i

disfuncions visuals que afecten

a la percepció, la coordinació o

la memòria.

En moltes ocasions, el baix ren-

diment escolar, saltar-se frases

o paraules, la fatiga, visió bo-

rrosa o falta d’atenció ens po-

den portar a la conclusió errò-

nia que un nen és mandrós o

molt mogut.

És molt important, doncs, des-

cartar qualsevol problema vi-

sual i, una vegada solucionat o

descartat, s’ha de tractar mit-

jançant els exercicis adequats,

qualsevol disfunció que ens fa-

ci percebre les imatges d’una

manera distinta a la real.

Amb la teràpia visual i mit-

jançant exercicis específics,

s’ensenya al pacient a treballar

de manera eficaç juntament

amb la resta d’informacions

sensorials, creant nous i millors

hàbits i facilitant l’aprenentat-

ge, el rendiment laboral, la re-

cuperació de l’ull mandrós i

fins i tot millorant problemes

de comportament.

Ortòptica És molt important descartar qualsevol problema vi-sual i, un cop descartat, s’ha de tractar mitjançantels exercicis adequats

CLINIMÈDIC

Rambla Nova, 58-60 I Tarragona

Tel. 977 242 002


96 I VIU Tarragona

TECNOLOGIA SALUT

Gener-Febrer 2014

Presentació de l’aplicació. El President del Col·legi Oficial de Metges, Dr. Fernando Vizcarroi els membres de Gouptome SL, Xavier Fontanet, Fisioterapeuta i osteòpata i creador de la idea;

Adrià Velardos, Enginyer Multimèdia i Oscar Cabrero, advocat.

Segons l’Organització Mundial

de la Salut (OMS), les malalties

cardiovasculars són la principal

causa de mort al món i causen

prop de 17 milions de morts a

l’any. Davant d’aquest fet, el di-

rector d’UMES (Unitat Mèdica

Esport Supervisat), Javier Fon-

tanet, va idear la possibilitat de

crear una aplicació que ajudés

a les persones que patissin una

aturada cardiopulmonar i oferir

un auxili ràpid com a comple-

ment als serveis sanitaris ofi-

cials d’emergències. L’aplicació

per al mòbil, dissenyada per a

Android i iOs, es va presentar el

al desembre al Col·legi Oficial

de Metges de Tarragona.

El funcionament de l’aplicació

es basa en l’activació d’un alar-

ma quan es doni una aturada

cardíaca, fet que posarà en

contacte la víctima amb un mí-

nim de cinc persones que es

troben a un radi de 300 me-

tres. L’assistència immediata

pot resultar bàsica en situa-

cions específiques, ja que en el

cas de les aturades cardíaques,

el temps màxim d’assistència

vital és de 10 minuts. El temps

que transcorri entre l’aturada i

l’arribada dels serveis sanitaris

oficials és vital, ja que com més

temps passi, les possibles se-

qüeles seran pitjor. Els auxilia-

dors estaran registrats prèvia-

ment, com a coneixedors o no

de les tècniques de reanimació

i, en cas que hagin d’entrar en

acció, rebran l’ubicació exacta

de la persona que necessita

ajuda. L’aplicació té un cost de

1,75 euros i ofereix una cober-

tura a tot el territori nacional.

Una ciutat “cardioresponsa-

ble”. Des de l’organització es

busca fer un mapa de ciutats

cardioresponsables. Per a re-

bre la denominació, les pobla-

cions han de comptar amb un

registre d’ubicació dels desfi-

bril·ladors existent i disposar

de de desfibril·ladors externs

semiautomàtics en els punts

de màxima concurrència de

població, entre d’altres.

Reaccionar davant un atac de cor ara és més fàcil gràcies a una nova aplicació per asmatphones: el GOUPTO.ME. L’aplicació informa dels desfibril·ladors més propers i ajuda alpersonal sanitari a localitzar el pacient amb una disponibilitat de tot el dia

Una aplicació busca salvar videsLluitar contra les aturades cardíaques des del mòbil

Viu Tarragona

L’aplicació vol reduir les

seqüeles finals encas d’atac de cor


98 I VIU Tarragona

EXERCICI SALUT

Per tots aquells qui no us agra-

di anar al gimnàs o si sou dels

que preferiu estalviar-vos

aquesta despesa, tingueu pre-

sent que podeu fer exercici des

de casa.

A banda de mantenir-vos en

forma, l’activitat física està

considerada com un dels mi-

llors remeis contra la tristesa i

la depressió. Per esquivar la vi-

da sedentària que molts por-

tem i anar superant petits rep-

tes esportius, anar a córrer o

caminar pot ser un bon comen-

çament.

Els experts recomanen que les

persones adultes facin trenta

minuts d’activitat física mode-

rada almenys cinc dies a la set-

mana - no cal que la mitja hora

sigui seguida, podem fer-la a

intervals en períodes de deu

minuts-.

D’altra banda, per mantenir

una activitat física constant i

sentir-nos en forma no cal

marcar-nos fites allunyades de

les nostres possibilitats. Així

doncs, es recomana fer 150 mi-

nuts d’activitat física modera-

da a la setmana o bé 75 minuts

d’activitat aeròbica d’intensitat

vigorosa.

Pel que fa a la gent gran, es re-

comana que practiquin pro-

gressivament de 3 a 5 dies d’e-

xercici a la setmana entre 20 i

60 minuts diaris. Una bona op-

ció pot ser anar a caminar o els

exercicis a l’aigua.

Reduir costos no vol dir reduir

en seguretat o eficàcia. Per ai-

xò, podem transportar el gim-

nàs a la nostra sala d’estar. Si

decidim seguir un programa

d’exercicis que treballin la re-

sistència aeròbica del nostre

cos, cal preparar un bon pro-

grama d’exercicis físics que

s’adeqüin a la nostra edat i a

les nostres possibilitats. Con-

vindria basar-nos en informa-

cions d’experts per crear el

vostre propi programa. Podeu

buscar a webs i portals espe-

cialitzats en activitat física o bé

seguir les recomanacions de

professionals de l’activitat físi-

ca i l’esport.

També podem fer servir ele-

ments de la vida quotidiana per

utilitzar-los en els nostres exer-

cicis. Així, un paquet d’arròs o

bé omplir una ampolla petita

de plàstic amb llegums o sorra

- es poden convertir en els

aliats perfectes per fer peses i

treballar la musculatura dels

braços.

Fer exercici acasa és possible! Els experts recomanen que els adults facinactivitat física cinc dies a la setmana. Ferexercici a casa, una alternativa al gimnàs

Podem transportarel “gimnàs” a la salad’estar i fer servir

estris casolans coma peses

Anna Fortuny


VIU Tarragona I 99

SALUT

Gener-Febrer 2014


PELL SALUT

Gener-Febrer 2014

Anna Fortuny

Tenir cura de la pell tot l’any

La pell és un dels òrgans més

important de l’ésser humà per

què ens aïlla de l’exterior. So-

vint no parem atenció a la pro-

tecció que ens confereix i les

necessitats que aquesta de-

mana. La tendència habitual a

l’hora de protegir la pell es cen-

tra en tenir-ne cura quan arriba

el temps de prendre el sol i

anar a la platja. Hauríem de

prendre consciència que la pell

s’ha de cuidar dia a dia i que

els canvis de temperatura la

fan malbé. Per aquest motiu

cal que siguem conscients de

quin tipus de pell tenim (si és

seca, mixta o grassa i la seva

reacció i major o menor tole-

rància als rajos del sol), els ni-

vell de sensibilitat del nostre

cos i les atencions que li de-

vem.

A l’hora de tenir cura de la nos-

tra aliada és la hidratació con-

tinuada del cutis. En temps de

fred, la pell es pot veure afecta-

da per canvis bruscos de tem-

peratura. Aquestes diferències

provoquen la deshidratació i la

sequedat. Les baixes tempera-

tures ressequen les capes su-

perficials del cutis i, per això,

abans de sortir al carrer, cal

Tenir una pell suau no és tant sols una qüestió estètica sinó que es converteix en una ne-cessitat del nostre cos. Per mantenir una vida sana cal que tinguem cura de la nostra pelldia a dia, i hidratar-la és una de les millors opcions

Convindria queutilitzéssim cremes

hidratantsespecífiques per a la

cara i les mans

que protegim les zones més

sensibles com són les mans, la

cara i el coll amb guants i bu-

fandes. A l’hora d’hidratar-nos,

convindria que utilitzéssim cre-

mes específiques per a la cara i

les mans, sempre ens propor-

cionaran un millor resultat - a

vegades, una crema que pot

anar-nos molt bé pel cos pot

ser massa agressiva per la nos-

tra cara-. També és convenient

protegir els llavis per evitar que

es ressequin D’aquesta mane-

ra, és aconsellable aplicar-se

bàlsam als llavis diverses vega-

des al dia.

En les èpoques de major expo-

sició solar hem de procurar es-

collir el tipus de fotoprotector

adient per a la nostra pell. No

obstant això, cal tenir en

compte que els rajos solars

també són perillosos durant les

estacions de fred.

100 I VIU Tarragona


TABAC SALUT

Viu Tarragona

Trencar amb el tabac

Des de l’entrada en vigor de la

Nova llei antitabac l’any 2011, la

preocupació pels efectes no-

cius del tabac sembla que esti-

guin més presents entre els

ciutadans. Si ens plantegem

deixar de fumar hem de ser

conscients que necessitarem

posar-hi els cinc sentits per no

recaure en una addicció que

malmet la nostra salut.

Molta gent tendeix a reproduir

la dependència que li propor-

ciona el fet de fumar en altres

hàbits. Sovint, picar a deshora

o menjar compulsivament es

converteixen en un substitutiu

encarregat de saciar la nostra

necessitat de fumar. Segons el

col•legi de Farmacèutics de

Barcelona, “cada cigarreta fu-

mada són set minuts menys de

vida”.

Les principals malalties provo-

cades pel tabaquisme poden

ser de tipus cardiovascular,

respiratòries o oncològiques. Si

considereu que necessiteu

prendre fàrmacs per superar

l’addicció, adreceu-vos a un

metge que us assessori i us in-

diqui quin és el millor camí per

fer-ho.

Cigarrets electrònics. Un dels

darrers articles que han sortit

al mercat són els cigarrets

electrònics. Aquests aparells

s’han posat de moda i es pre-

senten com una pràctica salu-

dable. Tot i això, metges i ex-

perts posen en dubte l’eficàcia

d’aquest producte a llarg ter-

mini, i adverteixen que el ciga-

rret electrònic conté algunes

substàncies idèntiques a les

que porta el tabac convencio-

nal.

Majoritàriament, aquells que

decideixen usar el cigarret

electrònic són persones que

busquen reduir el seu consum

de tabac i tendeixen a combi-

nar el que podríem anomenar

com “ el cigarret del segle XXI”

amb el de tota la vida.

A més més, sembla ser que la

tendència marca que gran part

dels consumidors prefereixen

deixar de fumar de la mà del ci-

garret electrònic i no contem-

plen altres article com són els

xiclets o els pegats de nicotina.

Deixar de fumar s’ha convertit en un dels propòsits d’any nou més recurrents. Per aconse-guir-ho s’ha posat de moda l’ús del cigarret electrònic, un aparell que ha despertat con-trovèrsies entre metges i consumidors

Metges i expertsposen en dubte

l’eficàcia del cigarretelectrònic a llarg

termini



NutrimDietètica i bona salut

utrim defensa una vida

sana i natural i una bo-

na alimentació per a

viure millor. Mercè Guasch, la

seva responsable, porta més

de 37 anys dedicada al món de

la dietètica i la nutrició. L'any

1974 va posar en marxa al ca-

rrer Cristòfor Colom una de

les primeres botigues a Tarra-

gona dedicades a la Dietètica i

després una altra a Estanislau

Figueres. Ara fa dos anys, al

mateix local de Cristòfor Co-

lom va iniciar un nou concepte

de negoci en el món de la

dietètica i la nutrició: NUTRIM

– Punt de trobada de la Dietèti-

ca i la Bona Salut. Enguany, a

l’establiment d’Estanislau Fi-

gueres es posa en marxa “ Nu-

trim consulting’ un espai de

consultoria en teràpies natu-

rals i de les últimes tendències

en Biomagnetisme, flors de

Bach, Kinesiologia Holística i

nutrició cel•lular.

L’establiment ofereix una aten-

ció professional i personalitza-

da i els millors complements

dietètics, alimentació ovolacto-

vegetariana amb una selecta

selecció de productes frescos,

com són el tofu, el seitan, el

temphe, begudes vegetals,

pans integrals i sense gluten. A

més a més, a Nutrim es treba-

lla el control de pes, depuratius

naturals, el control diürètic i

complements per als ossos.

També està orientat a perso-

nes celíaques, diabètiques,

amb intoleràncies alimentàries

i a totes les persones que volen

tenir cura del seu cos de mane-

ra natural i ecològica. I és que

Nutrim està preparat per a les

últimes tendències. A més a

més, l’establiment ofereix pro-

ductes tenint en compte la re-

lació qualitat - preu per tal d’a-

judar a les persones a mante-

nir una vida saludable amb

productes naturals. I és que

cada vegada tothom està més

conscienciat que una bona ali-

mentació ajuda a viure millor i

estar més sans. El perfil del

client de Nutrim és molt variat,

l’establiment atén peticions

des de gent gran amb voluntat

de mantenir-se saludable, gent

adulta que ha de superar crisis

de salut, fins a jovent amb vo-

luntat d’introduir-se en el món

de la vida saludable i natural.

En definitiva, gent de totes les

edats que vol tenir cura de la

seva dietètica i salut de mane-

ra natural.

N


VIU Tarragona I 105

NUTRIM

C/ Cristòfor Colom, 1 B2 I TARRAGONA

Tel/Fax. 977 216 465 I www.nutrim.es I [email protected]

Món de les plantes

Nutrim té com un dels seus

quatre pilars els productes re-

lacionats amb el món de les

plantes, l’herbodietètica i la fi-

toteràpia. Treballa amb una de

les millors marques del mercat

més demandades en plantes

medicinals, “Flor del Pirineu”, la

qual ofereix una gran selecció

de plantes i infusions de filtres.

També disposa de productes

amb principis actius i finalitats

curatives i terapèutiques provi-

nents de les plantes, de mane-

ra que es distribueixen equili-

bradament i eviten l’acumula-

ció de substàncies indesitja-

bles en l’organisme.

En temps del fred, Nutrim

aconsella els alls, la mel, la vi-

tamina C, els pebrots i les pas-

tanagues. Pels més petits, be-

gudes vegetals, cereals variats,

fruites variades i proteïna blan-

ca, tot amb complements per

reforçar les seves defenses.

D’altra banda, a l’hivern és im-

portant prendre complements

dietètics per a reforçar les de-

fenses i augmentar la vitalitat

per mantenir equilibrat el sis-

tema i viure millor l'estació hi-

vernal. Nutrim aconsella que

tothom pot prendre comple-

ments naturals com ara vitami-

nes i minerals tret que tingui

alguna malaltia que estigui me-

dicada, en aquest cas, ha de

consultar-ho amb el metge.

Cosmètica natural

Pel que fa a cosmètica natural

Bio, l’establiment treballa amb

dos grans marques Weleda i

Logona-Santé, les quals oferei-

xen productes biològics prepa-

rats per cuidar i mimar el nos-

tre cos. També ofereix olis es-

sencials naturals sense addi-

tius químics que proporcionen

equilibri i hidratació natural

sense malmetre el PH del cos.

Conferències i Tallers

Nutrim ofereix conferències i

tallers basats en les necessi-

tats de cada estació. Aviat co-

mençarà uns nous cicles de

conferències per controlar el

pes i preparar el cos pel canvi

d'estació, desintoxicant l’orga-

nisme de l'hivern.

Presència a la web

Nutrim està present a la xarxa

amb pàgina web, blog amb in-

formació actualitzada setma-

nalment i xarxes socials. A l’es-

pai “Pregunta-li a la Mercè” es

poden fer consultes gratuïtes

de tot tipus relacionades amb

la salut natural.




NOTÍCIES CIUTAT

La Federació MESTRAL-Co-

cemfe Tarragona i la Fundació

Casa Ametller estableixen

una col·laboració per poten-

ciar i enriquir el programa ‘Jo,

vida sana’, el qual es dirigeix a

la comunitat educativa que

desenvolupa hàbits de vida

saludable en diferents àmbits:

alimentació, esport i entorns

sans.

Mitjançant aquest acord de

col·laboració, la Fundació Ca-

sa Ametller aportarà a la Fe-

deració MESTRAL-Cocemfe

Tarragona fruites i materials

per a realitzar les activitats de

‘Jo vida Sana’.

El programa està dirigit a

alumnes de Primària i Se-

cundària i a les associacions

de la Federació MESTRAL-Co-

cemfe Tarragona per tal d’o-

brir un marc de reflexió sobre

les accions que ens aporten

una inversió en salut.

La idea de portar-ho a terme

neix del fet que una part im-

portant de la població manté

hàbits poc saludables.

“Jo, vida sana” Col·laboració entre la Federació MESTRAL - Co-cemfe Tarragona i la Fundació Casa Ametller

L’ activitat es va celebrar a fi-

nals de novembre i estava

adreçada a especialment a

professionals que treballin en

accions de salut dirigides a jo-

ves. La jornada, impulsada

des de l'Oficina Jove del Ta-

rragonès, és servei promogut

en col·laboració per la Direc-

ció General de Joventut de la

Generalitat, el Consell Comar-

cal del Tarragonès i l'Ajunta-

ment de Tarragona.

En el decurs de la jornada es

va fer referència al paper dels

joves com a “empoderats en

salut”, és a dir, que és impres-

cindible comptar amb els jo-

ves que emprenen iniciatives

per a recolzar i informar a al-

tres joves en l’àmbit de la sa-

lut, ja que d’aquesta manera

es trenquen barreres i distàn-

cies entre els interlocutors.

Joves empoderats en salutL’espai Jove Kesse acull la jornada “joves empode-rats en salut”

Al desembre Tarragona es va

sumar al dia mundial contra

la SIDA amb actuacions cultu-

rals que buscaven sensibilit-

zar la població i fer visible una

malaltia que continua sent ta-

bú per a moltes persones.

Una vegada més, el Grup de

Treball de Salut Sexual del

Camp de Tarragona va ser

l’encarregat de tirar endavant

aquesta trobada. També es va

comptar amb la presència

d’un dels ginecòlegs de l’Hos-

pital de Santa Tecla, Jordi

Sentís. La trobada es va tan-

car amb el concert dels Ver-

güenza Ajena. Sensibilitzar i

donar suport a totes les per-

sones amb possibilitats de

patir el VIH és el principal ob-

jectiu del Grup de Treball, for-

mat per entitats i organismes

de tot Tarragona , com ara la

Creu Roja o l’Hospital Univer-

sitari Joan XXIII.

Lluita contra la SIDATarragona se suma al dia mundial contra la SIDAamb un seguit d’actuacions

La Lliga Contra el Càncer de

les Comarques de Tarragona i

de les Terres de l’Ebre, con-

juntament amb la Fundació

Lliga Per a la Investigació i

Prevenció del Càncer (FUN-

CA) han publicat el llibre “El

càncer a Tarragona 2013”

amb motiu del vintè aniversa-

ri de la Lliga.

Aquest presenta una radio-

grafia sobre l’estat del càncer

a la demarcació de Tarragona

i mostra dades sobre els nivell

de mortalitat, els nous casos

oncològics, la incidència i l’e-

volució de les diferents pato-

logies tumorals. Així, el llibre

explica que al llarg del 2013

es preveu la diagnosi de fins a

4.000 nous casos de càncer,

dels quals es calcula que més

d’una quarta part derivarien

en defunció.

Aquest llibre també situa el

càncer de mama i el de pròs-

tata com les patologies més

esteses durant l’any 2013 en

dones i homes, respectiva-

ment.

A més, s'hi exposa quines són

les causes i els tractaments

de cadascuna de les patolo-

gies. Aquesta publicació ha

estat possible gràcies al su-

port de la Diputació de Tarra-

gona i de la Fundació Privada

Reddis.

Llibre sobre el càncerLa Lliga contra el Càncer publica un llibre que mos-tra la situació del càncer a Tarragona


108 I VIU Tarragona

NOTÍCIES SALUT

Gener-Febrer 2014

Les Jornades es van celebrar

al novembre i van finalitzar

amb la participació de més de

170 persones, entre professio-

nals, estudiants i altres perso-

nes vinculades al món de la

mediació i la gestió positiva

de conflictes.

El tinent d’alcalde de Serveis

a la Persona, Javier Villama-

yor, va ressaltar la necessitat

de treballar per tal de mante-

nir recursos públics i privats

de mediació al territori que

permetin millorar la salut re-

lacional de la població.

Les jornades les va organitzar

l’Institut Municipal de Serveis

Socials, l’Associació de Pro-

fessionals de la Mediació de

les Comarques Tarragonines,

el Col•legi Oficial de Psicòlegs

de Catalunya, l ’ I l• lustre

Col•legi d’Advocats de Tarra-

gona i el Projecte Educatiu de

Ciutat.

Es van tractar temes com la

situació de la mediació en

l’actualitat i es van analitzar

casos pràctics.

Jornades de Mediació III edició de les Jornades on hi participen més de170 persones

El Dentibús de la Fundación

Dental Española i el Consejo

General de Colegios de Den-

tistas va visitar la ciutat a fi-

nals de novembre. L’autobús

està adaptat com a clínica

dental per a la prevenció i el

diagnòstic odontològic. Du-

rant els dies que va estar a la

ciutat va fer revisions dentals

gratuïtes als ciutadans que ho

desitgen. Un cop realitzada la

revisió, s’informa als pacients

del seu estat de salut buco-

dental i s’ofereix assessora-

ment sobre diferents propos-

tes per solucionar les patolo-

gies que puguin presentar.

L’objectiu és conscienciar la

població de la necessitat d’a-

nar al dentista per fer revi-

sions preventives i de la im-

portància de mantenir una

bona higiene bucodental.

DentibusL’autobús adaptat com a clínica dental fa revisionsbucodentals gratuïtes a Tarragona

Del 30 de novembre al 5 de

desembre es van celebrar di-

versos actes a la ciutat amb

Motiu del Dia Internacional de

les persones amb Discapaci-

tat.

Les més de 25 entitats que

treballen en aquest sector i

que estan incloses en el Con-

sell Municipal del Discapaci-

tat i també a través d’iniciati-

ves ciutadanes de caràcter

benèfic, es van dur a terme di-

ferents propostes - trobades

festives i reivindicatives, tau-

les rodones i xerrades, projec-

cions de vídeos de reflexió,

etc. - .

Les activitats van permetre

que les persones i les entitats

expliquin i promoguin el què

fan, i van ajudar a sensibilit-

zar i trencar molts dels obsta-

cles i dificultats que encara

tenen les persones amb dis-

capacitats.

Programa per sensibilitzar“Setmana amb les persones amb discapacitat”, unprograma pensat per ajudar a trencar obstacles

Informació i consells per pro-

moure la salut visual en la

gent gran és un llibre publicat

per Agrupació Mútua que pre-

tén explicar de manera ente-

nedora el fenomen de la visió,

així com donar els consells

necessaris que cal adoptar

per gaudir de bona salut vi-

sual durant la vellesa. A més,

exposa els canvis fisiològics

que es produeixen en la visió

a mesura que anem envellint i

s'indiquen les patologies ocu-

lars més freqüents que afec-

ten la gent gran.

Per últim, s'enumeren els

símptomes visuals sobre els

quals, en presentar-se i a cau-

sa de la seva transcendència,

caldrà anar a buscar consell

oftalmològic de manera pre-

ferent.

L’acte forma part de la pro-

gramació de Gent Gran Activa

que impulsa l’Ajuntament de

Tarragona, un programa d’ac-

tivitats amb l’objectiu de po-

tenciar el concepte d’envelli-

ment saludable, promoure la

qualitat de vida de la gent

gran tant a nivell físic com

mental.

Els cursos són gratuïts i tenen

com a principals objectius,

entre d’altres, facilitar la con-

vivència i noves relacions so-

cials i potenciar l’autoestima.

Salut visual de la gent granAgrupació Mútua publica un llibre de consells pera la salut visual de la gent gran


GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Anna Escolà

De nou, ja és tempsde calçots

l protagonista gastronò-

mic de la temporada és

el calçot, aquesta ceba

que comporta un any de con-

reu i que l’acompanyem, gene-

ralment, de la salsa romesco

per degustar-la a peu dret.

Des de finals dels segle XIX, la

tradició calçotaire ha anat pas-

sant de generació en genera-

ció. Aquest costum que va néi-

xer a la població veïna de Valls

s’ha estès arreu del territori ca-

talà i, principalment,a la pro-

víncia de Tarragona. Avui en

dia, les calçotades ja són un re-

ferent de la gastronomia nacio-

nal. La temporada de celebrar

calçotades s’inicia el mes de

novembre i perdura fins ben

entrat l’abril . Gaudir d’una

calçotada és molt més que de-

gustar un plat singular i exqui-

sit, perquè la calçotada ager-

mana gastronomia, compan-

yia, paisatge i tradició.

En aquesta secció us oferim un

especial amb pàgines dedica-

des a les calçotades, als prota-

gonistes de la taula – amb es-

pecial atenció al calçot de

Valls,al vi i a la carn-; parlem

dels llocs on celebrar-les; us

oferim la recepta de la salsa

que acompanya els calçots i

una de molt especial que ens

proposa David Solé.

També reflexionem al voltant

del component festiu, tradicio-

nal i familiar de les calçotades.

Tot això sense obl idar que

aquest mes de gener se cele-

bra “La Gran Festa de la Calço-

tada a Valls”, una jornada festi-

va i tradicional que cada any

aplega milers de persones a la

capital de l’Alt Camp. Entrevis-

tem Rafel Castells, un dels seus

organitzadors.

La temporada s’estén de novembre a abrilLa tradició de celebrar calçotades s’ha estès arreu del territori català, principalment, a laprovíncia de Tarragona. Un bon motiu per reunir-nos amb família i amics i gaudir d’aquestcostum tan nostre que agermana gastronomia, paisatge i tradició

E



TEMPS DE CALÇOTS GASTRONOMIA

Foto cedida per: Cambra de Valls. Foto de: Sònia Vallés

Una festa tradicional

La calçotada és un art culinari

que va més enllà de la gastro-

nomia. És una bona excusa per

gaudir d’un dia amb la família i

amics i assaborir els calçots i

compartir aquesta tradició tan

arrelada. Per qui encara no ho

conegui, la calçotada consis-

teix en una ceba dolça (el

calçot) cuita a foc viu acom-

panyada per una salsa especial

feta a base de fruits secs,

tomàquet i alls escalivats, oli

d’oliva i altres ingredients, un

bon pa de pagès, vi, carn a la

brasa i, per acabar, una crema

cremada, pastes variades o

una taronja.

Segons explica la llegenda,

aquest plat de procedència hu-

mil va ser descobert per un

pagès de Valls, “xat de Benai-

ges”, coent els grills tendres

nascuts de la ceba vella. Poste-

riorment, durant la segona

meitat del segle XX, el seu con-

sum es va fer popular entre les

famílies de Valls i, a partir d’a-

quí, es va estendre arreu de Ca-

talunya. La tradició de celebrar

calçotades ha anat passant de

generació en generació.Val a

dir que el calçot de Valls comp-

ta amb el distintiu de qualitat

IGP. A més de les característi-

ques i condicions establertes

pel consell regulador de la IGP,

el gust especial del calçot de

Valls es deu a la terra argilenca

del camp de Tarragona i el cli-

ma.

Quan arriba el temps de cele-

brar calçotades, forma part del

paisatge hivernal veure masos i

masies amb gent que s’hi reu-

neix per celebrar aquesta cita

gastronòmica. D’altra banda,

els restaurants comencen a

preparar menús a preus tan-

cats i s’ofereixen com una bona

alternativa.

Celebrar una calçotada és alguna cosa més que una trobada gastronòmica. El plat va serdescobert per un pagès de Valls a finals del segle XIX i ha anat prenent força fins a conver-tir-se en un referent durant els mesos de novembre a abril

La tradició decelebrar calçotadesha anat passant de

generació engeneració




Foto cedida per: Cambra de Valls. Foto de: Sònia Vallés

On celebrar-les?

Depèn de l’ocasió i de qui ens

acompanyi, podem celebrar la

calçotada a casa – ja sigui en

un xalet, una masia o la nostra

llar de ciutat– o en un restau-

rant. Als nostres voltants hi ha

moltes masies i restaurants

que en època de calçotades

ofereixen menús a preu tancat

per celebrar-hi aquesta tradició

gastronòmica. Generalment, si

celebrem una calçotada en un

restaurant, l ’aperit iu i els

calçots es mengen a l’aire lliure

i després, la carn i les postres a

l’interior del recinte.

Si ens decidim per aquesta op-

ció, convé donar un cop d’ull a

l’oferta gastronòmica dels nos-

tres entorns i deixar-nos seduir

per la seva oferta i ins-

tal·lacions. També podem com-

parar-ne els preus, ja que el

ventall és variat.

D’altra banda, hI ha restaurants

que ens ofereixen calçotades

en un entorn més íntim i exclu-

siu, i d’altres estan preparats

per acollir grans grups.

Ara bé, si decidim celebrar-la a

casa nostra, també tenim l’op-

ció d’encarregar els calçots

cuits. HI ha moltes empreses

especialitzades que es dedi-

quen a portar-nos-els a domici-

li gairebé a punt per a ser de-

gustats. També n’hi ha d’altres

que els preparen al buit per fa-

cilitar-nos la feina.

A la nostra província hi ha una gran oferta de masies i restaurants que organitzen calçota-des durant la temporada de calçots. N’hi ha que ens ofereixen un entorn més íntim i exclu-siu i d’altres tenen les instal·lacions preparades per acollir grups.

Hi ha empreses queens porten els

calçots cuits allí oncelebrem lacalçotada



PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA

Mas d’en RosCalçotades a la carta

Mas d’en Ros

Carretera de Reus a Cambrils, Km 4,400 I RIUDOMS I

Tel i Fax. 977 751 092 www.masdenros.com

ere la imatge d’una to-

rre rogenca, s’alça Mas

d’en Ros. Un espai si-

tuat entre Reus i Cambrils que

permet a tot aquell que el visita

allunyar-se de la ciutat i endin-

sar-se en un ambient rústic i

acollidor rodejat de naturalesa.

Mas d’en Ros es converteix en

l’escenari de tot tipus d’esde-

veniments, ja siguin de caire fa-

miliar - bodes, batejos i comu-

nions - o per a celebracions

d’empreses i institucions. Des

de fa més de vint anys ofereix

un servei personalitzat per a

cada tipus de celebració i té

cura que cada esdeveniment

es converteixi en una festa ino-

blidable.

La seva cuina es basa en una

gastronomia tradicional i de

qualitat, pròpia de la dieta me-

diterrània. Amb l’arribada de la

temporada de calçots, Mas

d’en Ros converteix els seus

jardins en l’ambient perfecte

per celebrar-hi la tradicional

calçotada, un esdeveniment

gastronòmic típic de la cultura

catalana. Durant la temporada,

Mas d’en Ros ofereix gaudir

d’una calçotada a l’aire lliure

on, a banda dels calçots i de la

carn a la llenya, es pot escollir

entre una àmplia gamma de

menús que combinen els sa-

bors més tradicionals envol-

tats d’un toc exclusiu.

Durant tot l’any, Mas d’en Ros

també ofereix la possibilitat de

celebrar sopars i trobades

d’empresa. L’espai compta

amb la possibilitat d’acollir fins

a 600 comensals i disposa de

sala multifuncions on les em-

preses poden treballar-hi i fer-

hi projeccions abans de gaudir

de l ’àpat. I és que les ins-

tal•lacions disposen d’equipa-

ments audiovisuals que per-

meten crear un espai a gust del

client, ja sigui un ambient de

treball o bé d’oci - com ara la

possibilitat de fer-hi discoteca.

El Mas, a més, es distingeix

pels seus jardins. D’una banda

es pot trobar el jardí d’El Torre-

ón, format per una carpa inte-

rior i que compta amb fonts

d’aigua natural que fan possi-

ble submergir-se en un espai

utòpic.

Així mateix, també s’hi troben

diversos jardins exteriors que

fan possible celebrar-hi feste-

jos a l’aire lliure i que ofereixen

espais de ludoteca per als més

petits.

facebook.com/MasdenRosbyChs

R




Ingredients peruna bona calçotada

Quan ens reunim per fer una calço-

tada estem decidits a invertir-hi o bé

tot el dia o gran part d’ell . Com

dèiem abans, una calçotada és una

bona excusa per retrobar-nos amb

amics i familiars. Així doncs, de bon

matí comença tot un ritual: el de pre-

parar l’aperitiu, coure els calçots, fer

la carn, tenir les postres a

punt...Comencem l’inici: l’aperitiu.

Un bon aperitiu té dos ingredients

bàsics: el vermut i els embotits. El

vermut podem acompanyar-lo amb

xips i olives, i l’embotit serà al nostre

gust.

Quan els calçots arriben a la taula, és

tradició acompanyar-los de la salsa i

el vi – també en podem tenir de po-

rró-. Les nostres comarques comp-

ten amb la DO Tarragona, DO Priorat,

DO Montsant, DO Penedès, DO Con-

ca de Barberà, DO Terra Alta i Cata-

lunya. Així doncs, entre totes aques-

tes denominacions d’origen amb les

quals compta la província, de ben se-

gur que trobem el que volem que

ens acompanyi el dia de la calçota-

da.

Un cop s’han acabat els calçots, la

tradició mana que el segon plat sigui

carn a la brasa, principalment, an-

yell. Però això ho deixarem al gust de

cadascú. Per si encara ens queda un

budell buit, arriben les postres. Com

no podia ser d’altra manera, la millor

manera d’acabar una calçotada és

amb una crema catalana i una taron-

ja a rodanxes amb sucre.

El calçot no és l’únic protagonista de la taula. Enuna bona calçotada no poden faltar-hi ingredientscom el vi, la salsa, la carn a la brasa i les postres



GASTRONOMIA




Fotos cedides per: Cambra de Valls. Fotos de: Sònia Vallés

“La Gran Festa de la calçotada”Com és tradició, l’últim diumenge del mes de gener se celebra la Gran Festa de la Calçota-da a Valls. Enguany, serà el 26 de gener. L’edició d’enguany és la número 33, i es tracta d’u-na diada que destaca pel seu caràcter festiu, popular i tradicional

Valls és una població que se

sent orgullosa de ser la ciutat

origen de la calçotada – fa més

de cent anys que s’hi celebren

calçotades - , i és per això que

a principis dels anys 80 va ce-

lebrar per primer cop la Gran

Festa de la Calçotada al carrer.

A partir d’aquell any, Valls cele-

bra aquesta diada festiva pro-

mocional al voltant del calçot

als seus carrers i places. En-

guany se celebra el dia 26 de

gener i, el dia de la festa, els ca-

rrers són l’escenari d’actes tra-

dicionals i festius i d’un am-

bient ple de tipisme. Cada any,

la festa porta a la ciutat milers

de persones. El calçot d’aques-

ta localitat compta amb el dis-

tintiu de qualitat IGP (Indicació

Geogràfica Protegida).

El programa de la festa també

inclou cada any concursos re-

lacionats amb el calçot a més a

més de cercaviles, demostra-

cions de coure calçots a la gra-

ella, concursos de cultivadors

de calçots, d’elaboració de la

salsa de la calçotada, de men-

jar calçots i d’altres degusta-

cions i un renovat mercat de la

calçotada.

Totes les activitats són gratuï-

tes excepte la degustació de la

calçotada, per la qual es pot

adquirir un tiquet amb el qual

es poden degustar calçots

(acompanyats d’un pitet), una

terrina de salsa, vi de Valls, pa i

una taronja.

La Calçotada de Valls mou ca-

da temporada riuades de gent

entre els mesos de novembre i

abril - els últims anys la festa

ha aplegat entre 30 i 40.000

persones-. A més d’aquesta ce-

lebració popular, la ciutat ofe-

reix tot un seguit de rutes turís-

tiques que permeten combinar

la celebraciçó de la calçotada i

visitar la ciutat. Les rutes per-

meten conèixer, per exemple,

els tresors del Barri Antic.

La Festa incloucercaviles,

demostracions decoure calçots i

concursos




Fotos cedides per: Cambra de Valls.Rafel Castells a la Festa de la Calçotada de l’any 2013

Enguany celebreu la 33ª edi-

ció de la Festa. On rau l’èxit

de més de tres dècades cele-

brant un dia tan simbòlic?

En el fet que és una festa única

(no es fa enlloc més), que la

calçotada és un fet arrelat i

simpàtic, que hi ha molt de

moviment, ambient i animació.

La “Calçotada” té ganxo...

Quanta gent aplega normal-

ment la festa? I quanta gent

preveieu que vindrà en aques-

ta edició?

La Festa aplega els últims anys,

entre 35.000 a 40.000 perso-

nes, depèn de les circumstàn-

cies del dia, la climatologia, va

oscil·lant...Enguany, si el temps

acompanya, esperem una mica

més de públic que l’última edi-

ció. L’àrea de Barcelona ens

porta molt de públic durant to-

ta la temporada, però també

ve molta gent de les comar-

ques de Girona, Lleida o Tarra-

gona. També d’Andorra, Aragó,

Valencia, Madrid...L’estació de

l’AVE és al costat de la comar-

ca de Valls i permet, en un dia o

en un cap de setmana, venir de

Madrid, Guadalajara o Zarago-

za a fer la Calçotada i visita tu-

rística.

Valls és coneguda com la “ca-

pital del calçot”. Com va néi-

xer la tradició calçotaire?

Valls és la ciutat d’origen de la

calçotada, la qual va néixer a fi-

nals del segle XIX, als voltants

del 1895, quan un ciutadà va-

llenc, conegut amb el sobre-

nom de “Xat de Benaiges” va

descobrir que els grills de la

ceba blanca, posats a foc viu i

amb una salsa improvisada,

eren molt bons.

En anys successius va plantar

la ceba blanca i va fer calçots,

que va anar repetint i expan-

dint amb familiars, amics, veïns

...fins arribar al “boom calçotai-

re” dels nostres dies.

El setmanari vallenc la Crònica

de Valls, en una calçotada que

es va fer a la Masia Saldoni -si-

tuada al camí del Bosc de

Valls- l’any 1923 diu textual-

ment: “Que l’Alcalde va organit-

zar una visita campestre, a la

que foren invitats els inspec-

tors del subsidi industrial que

formen la comissió extraor-

dinària vinguda de Madrid, ar-

quitectes, personal de la co-

missió que revisa el Registre

Fiscal de finques urbanes, el

president de la Cambra de Co-

merç Francesc Blasi i els exal-

caldes Joan Casas i Indaleci

Castells.

En aquesta masia foren obse-

quiats els invitats amb una

“calçotada” perquè poguessin

provar un dels nostres menjars

típics i peculiars (...)”... Això vol

dir que a principis dels anys 20

es feien amb normalitat calço-

tades familiars a Valls amb

convidats distingits.

Castells també és secretari general de laCambra de Comerç de Valls i secretari de Fi-ragost o la Fira-Exposició del Camp Català

Rafel CastellsCoordinador de “La GranFesta de La Calçotada”

Anna Escolà

Quin és l’encant de celebrar

una calçotada a la capital de

l’Alt Camp?

A Valls mirem al cel per con-

templar el campanar de Valls -

el més alt de les esglésies pa-

rroquials de Catalunya- per ad-

mirar els castells, per beure en

porró, menjar calçots... i l’en-

cant d’una autèntica calçotada

a l’àrea de Valls és el de fer-la

en la ciutat d’origen que ha

mantingut la tradició i que té

una excel.lent oferta calçotai-

res.

Com diu la tradició ancestral,

una “calçotada amb àngel” ha

de tenir, com a teló de fons, la

serralada de Miramar; com a

escenari, una masia vallenca, i

com a platea, la ciutat de Valls

amb el seu campanar alterós.

Què no pot faltar a una bona

calçotada?

A Valls, defensem l’autèntica

calçotada, com s’ha fet sem-

pre, un menú que ens ve dels

nostres avantpassats i que és:

calçots ben cuits i menjats a

peu dret, sucats a la típica i ex-

quisida salsa de la calçotada,

acompanyats amb la llesca de

pa de pagès, els porrons de vi

blanc i negre, el pitet, seguit

d’un bon pam de llonganissa

amb mongetes, i les costelles

de xai a la brasa, amb all- i- oli,

taronja, cava, un pastis o crema

catalana, cafè i l icors de la

calçotada, anisats, licor d’ave-

llana... Aquesta és la típica i

autèntica calçotada de Valls, al-

tres barreges que si puguin fer,

surten dels cànons de Valls, o

és cuina de calçot, però no la tí-

pica calçotada de Valls, un s’ha

d’embrutar les mans (després

es renten), hi ha d’haver ale-

gria, companyia, amistat, entre

els comensals, sense que man-

quin les rialles.

La calçotada obre portes i

ponts de diàleg i amistat. La

calçotada és dieta mediterrà-

nia pura.

La calçotada ésarrelada i simpàtica,

té “ganxo” i obreportes i ponts dediàleg i amistat




El calçot de Valls

Els calçots de Valls es reconei-

xen perquè van lligats amb un

fil blau amb una etiqueta nu-

merada que n’identifica el pro-

ductor.

Aquesta etiqueta amb logotip

de la IGP és el distintiu de qua-

litat amb el qual la Unió Euro-

pea distingeix certs productes

de qualitat. L’àrea de producció

del Calçot de Valls està consti-

tuïda per l’Alt Camp, el Baix

Camp, el Tarragonès i el Baix

Penedès. El calçot és fruit d’un

any de conreu a la terra i s’ha

cultivat seguint la tradició de fa

més de cent anys.

Només poden acollir-se a la

IGP els calçots tendres i fres-

cos que compleixin els requi-

sits de la normativa vigent. Els

calçots identificats amb la IGP

de Valls es troben al mercat en

feixos de 25 o 50 unitats lligats

amb cinta blava. En el moment

de ser venuts hauran de ser

sencers, sans; no hauran de te-

nir humitats exteriors anor-

mals, ni olors, ni gustos es-

tranys; hauran d’estar nets,

però mai rentats.

A més a més de totes aquestes

condicions, hauran de presen-

tar les qualitats que exigeix la

IGP.

Els calçots identificats amb la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) del calçot de Valls estroben al mercat amb feixos de 25 o 50 unitats lligats amb cinta blava. Només poden aco-llir-se a aquest distintiu els calçots que compleixin els requisits de la normativa vigent

Fotos cedides per: Cambra de Valls. Fotos de: Sònia Vallés

L’àrea de producciódel calçot de Valls:

Alt Camp, BaixCamp, Tarragonès i

Baix Penedès




INGREDIENTS

• 2 nyores grans

• 50 gr. d'ametlles torrades i pelades

• 25 gr. d'avellanes torrades i pelades

• 4 tomàquets

• 1 cabeça d'alls

• 4 llesques de pa torrat

• 1/4 de llimona

• 1/2 l. d'oli

• 1 cullereta de vinagre

• un polsim de pebre vermell dolç

• pebre negre i sal.

Salsa de calçots

Per començar, prepararem les

nyores: les obrim, traiem les

llavors i les posem en remull en

un got amb aigua calenta.

Posem a escalivar els tomà-

quets i la cabeça d’alls al forn

fins que s’estovin (uns 25 mi-

nuts a 180º aproximadament).

Quan ho tenim escalivat, pre-

parem un bol gran, on hi ani-

rem posant tots els ingre-

dients: els tomàquets escali-

vats (els pelem i els tirem a

dins juntament amb el suc que

han deixat anar), els alls escali-

vats, les ametlles torrades i pe-

lades, les avellanes torrades i

pelades, les llesques de pa to-

rrat, el quart de llimona (pela-

da i sense pinyols), una mica

de sal, una mica de pebre ne-

gre, un polsim de pebre vermell

dolç, i finalment, la “carn” de

les nyores. Agafem les nyores i

rasquem la carn que està en-

ganxada a la pell i que, després

d’haver estat a l’aigua, està

molt tova i surt fàcilment.

Agafem la batedora i ho tritu-

rem, fins que ens quedi tot ben

barrejat.Seguidament agafem

l’oli i ho anem abocant a poc a

poc dins del bol mentre conti-

nuem barrejant amb la batedo-

ra. La massa s’anirà lligant fins

que tingui la textura desitjada.

Posem una mica de vinagre, ho

barregem una estona més, i fi-

nalment rectifiquem de sal.

Aquesta salsa ha de tenir una

textura més aviat densa, però,

com que n’hi ha moltes varie-

tats, cadascú la pot fer al seu

gust.

És l’ingredient indispensable per acompan-yar els calçots. De varietats n’hi ha moltes icadascú pot fer-la al seu gust

Elaboració:


Gener-Febrer 2014


Com ja deveu haver vist, ha

arribat el temps dels calçots.

La febrada popular s’ha reini-

ciat, les flames de sarments

s’enlairen i el porró torna anar

de mà en mà. El cicle es repe-

teix. Tot torna.

Però aquest any, si vols, faré

que ella torni d’una manera re-

novada. Restablida i resolutiva,

estic parlant de la calçotada,

és clar!

En aquest número he decidit

fer una fusió de tres productes

ben nostres. Això és un joc a

tres bandes.

Per un costat els Calçots de

Valls amb IGP, només faltaria.

Vull aprofitar-me de la distinció

que dóna aixopluc a les millors

cebes dolces i tendres, sense

cap mena de dubtes, del món.

El segon ingredient és el ro-

mesco, la picada/salsa/suquet

més internacional i reconegut

que tenim.

I, per a embolcallar-ho tot, en

tercer lloc, com no podia ser

d’una altra manera, el cereal

que fa bocabadar a mig món i

fa i l · lusionar a l ’altre mig,

l’arròs. Un dels ingredients

més especials de la nostra ciu-

tat. Avui no cal parlar del peix

de la llotja de Tarragona ni de

l’oli DOP Siurana.!

La calrossada, que ha estat el

nom resultant d’aquesta singu-

lar unió o, dit d’una altra mane-

ra, arròs amb calçots, cala-

mars i romesco negat, és a dir

la calçotada d’avui. Demà ja en

parlarem

Per a dues persones et caldrà

posar a la paella o cassola un

bon raig d’oli d’oliva verge extra

DOP Siurana, uns 170-200 g.

de cereal i un parell de calçots

nets i tallats en cilindres d’uns

dos centímetres. Aniràs reme-

nant sense defallir fins que

l’arròs obtingui un bonic color

PANTONE 465 C, (veure la fo-

to).

En aquest moment, incorpo-

raràs a la paella uns 200 g. de

calamars nets i tallats a tires i

faràs unes remenadetes. A

continuació, abocaràs una pi-

cadeta feta amb una tomaca

madura sense pell ni llavors i

les fulles d’una branca de juli-

vert. Un cop estigui ben sofre-

gida hi tires uns 70 cl. de brou

crustacis i sal.

Si et falta més brou n’hi poses

una mica més. Al final, l’arròs

ha de restar eixut i duret, al

punt. Un cop acabat només

caldrà posar per sobre una mi-

ca de romesco negat fet amb

un grapadet d’avellanes pica-

des amb un bon raig d’oli doli-

va i la carn d’un pebrot de ro-

mesco.

Bona “Calrossada” a tothom

que s’animi a fer-la!!

Elaboració:

En aquest número, Solé, xef del restaurant El Barquet, ens proposa una fusió de tres pro-ductes ben nostres - el calçot de Valls, el romesco i l’arròs - per donar lloc a la “calrossada”,un plat que pren el nom de la calçotada i l’arròs

“Calrossada”Per David Solé

RECEPTES GASTRONOMIA

La calrossada queens proposa DavidSolé és arròs ambcalçots, calamars i

romesco negat



NOTÍCIES DEL SECTOR GASTRONOMIA

El Komando Nits Q està for-

mat per un grup d’agents ju-

venils de salut que durant les

nits d’oci reparteixen el Kits

dels plaers amb informació

sobre substàncies, alcohol,

conducció, sexe segur i trans-

port públic.

Per avaluar el seu impacte en

l’oci nocturn de la ciutat, en

els darrers mesos es va realit-

zar una enquesta de satisfac-

ció entre les persones que

surten de festa a Tarrago-

na.L’enquesta d’avaluació

després de 2 anys de funcio-

nament del Komando destaca

que un 61% de les persones

reconeix haver millorat els

seus hàbits de salut i reducció

de riscos.

S’ha posat en marxa un con-

curs entre els que surten de

festa “Komanderos”, inspirat

en programes de tv. Els mem-

bres del Komando NitsQ gra-

ven a persones que estan de

festa explicant que és el kit

dels plaers, i el video es pen-

jarà al facebook del grup.

Balanç del Komando NitsQEs compleixen 2 anys de la creació del grup d’a-gents juvenils de salut durant l’oci nocturn

La Guia també ha reconegut

la bona relació qualitat-preu

dels vins que elabora la Facul-

tat d’Enologia de la URV. L’e-

dició del 2014 els atorga altes

notes de tast i els situa entre

els millors vins de l’Estat, en-

tre les quatre i les cinc estre-

lles.

El Criança 2009, el Negre Jo-

ve 2012 i el Blanc Aromàtic

han obtingut 87, 88 i 87 punts

respectivament sobre 100 a

les proves de tast. Les estre-

lles es concedeixen basant-se

en el preu del vi i la puntuació

obtinguda a la guia.

Per fer-nos-en una idea, els

de 5 estrelles són vins entre

85 i 89 punts de nota de tast

que tenen un preu inferior o

igual a 5 euros, i vins amb 90

o més punts i un preu inferior

o igual a 10 euros.

Els vins de la URVEntre els millors de l’Estat segons la Guia Peñín,que n’ha reconegut l’excel·lència

Viticultors i enòlegs especia-

litzats en viticultura ecològica

i indústries vitivinícoles que

ofereixen vins i caves. El celler

conrea en agricultura ecològi-

ca certificat pel Consell Ca-

talà d’Agricultura Ecològica i

les vinyes i vins acollits dins la

DO Tarragona. Actualment te-

nen 8 hectàrees de vinyes, 2

d’oliveres i 6 de garroferes

conreades en agricultura

ecològica. En vinyes conreen

varietats blanques autòcto-

nes com el Macabeu, Cartoixà

i Parellada. En negres tenen

les tradicionals, com la Gar-

natxa, l’Ull de Llebre i la Su-

moll i també varietats inter-

nacionals com Merlot, Syrah i

el Cabernet Sauvignon. Amb

aquestes vinyes i vinificant al

seu celler de la Nou de Gaià,

obtenen la següent gamma

de vins: Snou, Mèdol i Serra

Alta.

Vi ecològic9 + , celler de viticultors i enòlegs de la Nou de Gaiàespecialitzats en viticultura ecològica

El passat novembre va tenir

lloc la presentació de la 23a

edició de la Guia Gourmand

al Mas Folch de Constantí a

càrrec d’Oriol Castro, del res-

taurant Compartir, de Cada-

qués, i mà dreta d’en Ferran

Adrià, a la cuina d’El Bulli. El

mateix dia també es van lliu-

rar les distincions que per

l’any 2014 atorga la direcció

de la Guia. Mas Folch va guan-

yar la distinció de “Restaurant

de les Comarques de Tarrago-

na de l’any 2014”.

La “Guia Elecció Gourmand

de Catalunya i Andorra i d’al-

tres llocs d’interès”, coneguda

com la “Guia Gourmand”, ja es

pot trobar a les llibreries. En

aquesta 23a edició s’hi troben

importats novetats en altes -

més de 40 establiments entre

restaurants i hotels i també

baixes, uns 50. La Guia aporta

una gran informació actualit-

zada d’una àmplia selecció de

restaurants i hotels. Es pre-

senta en català i castellà i

també es pot consultar, ínte-

gra y gratuïtament a la pàgina

web :

www.guiagourmand.com.

La Guia es troba sota la di-

recció i realització dels perio-

distes tarragonins Fèlix Llovell

i Ramon Segú i edició de Aro-

la Editors.

Guia Gourmand 2014Presentacióde la 23a edició de la Guia. Mas Folch,distingit restaurant de les comarques de Tarragona

Imatge de la roda de premsa del resumexecutiu d’avaluació. Foto: Mauri

Presentació de la Guia Gourmand.Lliurament del guardó a Mas Folch



NOTÍCIES DEL SECTOR GASTRONOMIA

El llibre La cuina de les àvies

del Priorat es tracta d’un re-

cull on s’hi poden trobar re-

ceptes explicades per les ma-

teixes cuineres del Priorat

que, a través de les fondes i

els restaurants de la zona,

han mantingut la tradició de

la cuina de les àvies: plats de

cullera, olles i plats d’hivern; o

plats mes festius amb tall: bo-

tifarres, pilotes i vegetals de

recol•lecció. També coques

de recapte, amb arengades i

rovellons. Menjars del tros:

arros a la cassola, de conill, de

bacallà... I les postres i els

dolços, dels quals el Priorat

n’és una terra privilegiada.

Les canyes, les coques, les lle-

polies fregides: orelletes, ore-

llons amb mostillo i fruites de

tardor.

L’Agrupació per a la Restaura-

ció i el Turisme Rural al Prio-

rat, impulsora d'aquest llibre,

va néixer per respondre a les

necessitats de les nombroses

fondes i els petits restaurants

del Priorat.

Cuina del PrioratLlibre: La cuina de les àvies del Priorat, de l'Agru-pació per a la Restauració i el Turisme Rural

Gaudir de la rebosteria des de

la cuina està a l’ordre del dia.

Una de les últimes tendències

és aprendre a fer cupcakes o

magadalenes decorades. Fa

dos anys que Tarragona tam-

bé compta amb un punt on es

pot demanar un pastís perso-

nalitzat o aprendre a decorar

amb fondant. Es tracta de La

Reina de las tartas. El que va

començar com una petita bo-

tiga amb productes i estris

per elaborar tot tipus de crea-

cions, ha esdevingut una es-

cola on poder aprendre l’art

d’aquesta rebosteria. La Rei-

na de las tartas ofereix cursos

per aprendre a fer galetes de

Nadal, modelar figures de su-

cre i decorar amb tècniques

innovadores. La botiga també

elabora dolces aptes per a ce-

líacs.

“La reina de las tartas”Dos anys de cupcakes i rebosteria decorativa a Ta-rragona a la plaça de la Font

Feel Vermut va participar, el

22 de novembre, a la 1a Night

& Shop de la ciutat, una cam-

panya pensada per dinamit-

zar l'activitat comercial dels

comerços i estimular la parti-

cipació de tots els tarrago-

nins.

Des de les 20h i fins mitjanit,

Feel Vermut va convocar una

festa solidària amb La Mun-

tanyeta a l’espai Feel&Chic,

ubicat a la Plaça Verdaguer,

amb els patrocinadors de

sempre, Vermut Yzaguirre, Frit

Ravich, Coca Cola i Bauhaus.

El vermut va posar la música

a la nit amb el seu DJ habi-

tual. La iniciativa va servir

consumicions de vermut ro-

sat i una bosseta de xips per 1

euro i, la causa solidària, diri-

gida a La Muntanyeta, l'Asso-

ciació Provincial de Paràlisi

Cerebral de Tarragona, va re-

collir 460 euros.

Vermut solidari“Feel vermut” recapta 460€ per La Muntanyeta enun vermut solidari

En el moment del tancament

d’aquest redaccional, el Con-

sell Regulador de la Denomi-

nació d’Origen Qualificada

Priorat es trobava en procés

de tancament de la verema

2013 amb 5.350.000 quilos

collits, cosa que suposava un

11% més que la collita 2012.

El procés de recollida es va

iniciar a principis de setembre

amb les varietats blanques i

negres més primerenques de

la DOQ Priorat, i es va donar

per finalitzada gairebé tres

mesos més tard.

A principis del mes de novem-

bre passat es va organitzar la

5ª Festa del Vin Blanc i 1ª

Mostra de vins dolços i rancis

de la DOQ Priorat, on es van

dispensar més de 500 degus-

tacions. Els assistents a la

festa van poder tastar els vins

presentats pels cellers de La

Morera de Montsant i Scala

Dei i també els vins dolços i

rancis elaborats a la DOQ

Priorat. Entre aquests va des-

tacar el vin blanc, un vi dolç

sense graduació que s’està

recuperant a la zona del Prio-

rat. Va ser la 1a vegada que la

Festa del Vin Blanc de La Mo-

rera i Scala Dei es va realtizar

a la Cartoixa d’Scala Dei, una

proposta que va tenir una

gran acollida de públic.

DOQ PrioratLa DOQ Priorat tanca la verema amb més de 5,3milions de quilos recollits


132

MASD’EN ROS

BAR - RESTAURANT

ins la finca de Mas d'en Ros tro-

bem un petit restaurant. Un espai

d'aquí, cent per cent mediterrani,

tant pel seu estil com per la seva oferta

gastronómica : calçotades, peixos i carns

elaborats de manera tradicional, amb els

ingredients de casa nostra. El petit restau-

rant, dins de Mas d'en Ros, és el racó ideal

per un dinar de diumenge amb la família,

per una trobada amb els amics de tota la

vida, ...

Mas d’en Ros, un espai situat entre Reus i

Cambrils que permet endinsar-se en un

ambient rústic i acollidor rodejat de natu-

ralesa. Un espai que es converteix en l’es-

cenari de tot tipus d’esdeveniments, ja si-

guin de caire familiar o per a celebracions

d’empreses i institucions. I és que compta

amb la possibilitat d’acollir-hi fins a 600

comensals, a més a més de gaudir de jar-

dins exteriors que fan possible celebrar-hi

festejos a l’aire lliure i espais ludoteca pen-

sats per als més petits.

CUINA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA I ARTESANA

Especialitat: Cuina mediterrània

Preu menú: 18 - 20 €

Preu carta: 25 - 30 €

Horari: Caps de setmana de 13:00 a 17:00 h

Ctra.Reus-Cambrils,Km.4,4Riudoms977 751 092www.masdenros.com

D

008VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 19/12/13 12:13 Página 132

133

Plaça de l’Església, 16Perafort

977 625 293

CA VIDALBAR - RESTAURANT

estaurant Ca Vidal, antiga masia

que va ser construïda l'any 1777

com s'indica en la pedra de l'arc de

la porta principal. Al restaurant trobem di-

ferents espais, a la planta baixa, el vestíbul

empedrat, l'àmplia cuina amb la llar i la

quadra per les cavalleries. Al primer pis, la

gran sala de respecte i els dormitoris amb

les seves respectives alcoves. I en l'últim

pis, les golfes sota teulada que.disponía de

alambí per a la destil · lació del vi amb la

bassa per refrigerar el serpentí, el molí d'oli

amb la seva premsa i els seus queixals i l'e-

ra per la batuda i el paller.

A Ca Vidal disposen d'un ampli ventall de

plats, repartit en cartes o be menús per a

tot tipus de celebracions, des de batejos a

casaments, passant per menjars d'empre-

sa o sopars de Nadal. Destaquen les calço-

tades de Ca Vidal, on inclouen; degustació

de vermut Yzaguirre, calçots a la brasa

amb salsa romesco, escarola amb olives

arbequines, llonganissa amb mongetes del

ganxet, botifarra negra amb tomàquet al

caliu, xai a la brasa amb patata i carxofa al

caliu, postres, beguda i café. Sigui quina si-

gui l'època de l'any, a Ca Vidal trobarà es-

pecialitats, suggeriments i tot això en un

ambient casolà, còmode i agradable.

R

CUINA CATALANA

Especialitat: Carns a la brasa/Calçotada

Preu menú: Menú del dia 15 € IVA inclòs

Cap de setmana 26,50 IVA inclòs


Horari: Obert tots els dies per dinar i divendres,

dissabte i vigílies obert per sopar


134

EL TRULLBAR - RESTAURANT

ituat al costat de la platja llarga, el

Trull era un antic molí d’oli del se-

gle XVIII del qual es conserva gran

part dels seus components originals. El lo-

cal es converteix així en un lloc on es gau-

deix tant de la cuina com de l’entorn. Dis-

possen d’una amplia carta típica catalana

en la que la utilització d’ingredients de la

terra és imprescindible, combinada amb

plats de la nova cuina moderna. El gruix de

la carta es la carn a la brasa ben equilibrada

amb una gran varietat d’entrants, primers

plats i diferents tipus de peix. L’avantatge

de poder menjar una carn damunt d’una

pissarra calenta es infinita i aquesta és la

manera en la que serveixen entrecots, bo-

rrassos, espatlles de cabrit i “coletxons”.

Per acabar no oblidem els postres casolans

on la crema catalana, les trufes, full de na-

ta, tiramisú… fan un final perfecte.

CUINA CATALANA, BRASERIA

Especialitat: Carns a la pissarra

Preu menú: Desde 22 €

Preu carta: 25 € aproximadament

Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 de dt. a dj.

Dv. i ds., vespre de 20 a 23,30 h

Carretera nacional 340Km. 1168,5Tarragona977 209 756

S


135

Ctra Reus a ConstantíKm 5 - Tarragona

977 260 131

MAS FOLCHRESTAURANT

envinguts al restaurant Mas Folch,

un dels racons amb encant de la

comarca. A pocs quilòmetres de

Tarragona i Reus, trobem el restaurant,

ubicat en una masia modernista familiar i

envoltat d'una zona ajardinada amb més

de cent espècies vegetals diferents. El con-

junt forma un entorn exquisit on gaudir

d'una cuina d'autor, barreja de tradició i

creativitat i on el temps s'atura en mans

d'un servei atent i professional. El nostre

servei de cuina és als migdies de dimarts a

diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits del di-

vendres i dissabte només per a grups amb

reserva previa, a partir de 20 persones. El

dilluns tenim tancat per descans setmanal.

Durant el mes d'agost el restaurant ro-

mandrà tancat els dilluns, dimarts i dime-

cres.

El restaurant Mas Folch demana als seus

clients que per garantir-li un millor servei

reservin prèviament.

BCUINA D’AUTOR

Especialitat: Cuina tradicional i creativa

Horari: De dimarts a divendres de 13 a 16 h.

Divendres i dissabte només grups..

Reserva prèvia


136

LA XARXABAR - RESTAURANT

l bar La Xarxa està situat a l’em-

blemàtic barri mariner del Serra-

llo. Es tracta d’un local familiar

que ens ofereix professionalitat en cadas-

cun dels seus plats i on podem gaudir-hi

de peix fresc de Tarragona, cuina tradicio-

nal marinera, romescos, marisc i tapes va-

riades. A La Xarxa hi trobem esmorzar de

forquilla - el plat típic del pescador- com

ara romesco de tonyina i de rap o la truita

d’escamarlans (podem fer-hi un plat d’es-

morzar complert des de 7,5 euros). A ban-

da, La Xarxa disposa d’una carta del dia on

els clients més atrevits poden degustar-hi

el peix fresc del mateix dia i on no hi falten

els plats típics d’inspiració marinera amb

verdura i tapes artesanes. Per qui ho pre-

fereixi, pot optar per un menú a l’hora de

dinar i degustar la cuina marinera de La

Xarxa des de 9 euros. EL bar també ofereix

la possibilitat de celebrar-hi dinars de

grups i degustar la cuina tradicional mari-

nera (prèvia reserva). I per qui desitgi as-

saborir les delícies del mar a casa, a La

Xarxa també s’hi ofereix menjar per em-

portar.

CUINA TRADICIONAL MARINERA

Especialitat: Romescos, peix del dia, marisc i tapes

Preu menú: Des de 9 €

Preu esmorzar de forquilla: Des de 7,5 €

Horari: De dilluns a divendres de 8 a 19:30 h

Dissabte de 9 a 17:30 h

C/ Sant Pere, 38-4043004 El SerralloTarragona977 214 531

E

LA XARXA


137

Trinquet nou 7, baixoscant. C/del portalet

Tarragona977 232 074

TOCAPERONRESTAURANT

’especialitat del restaurant Toca Pe-

rón, el nom del qual prové d’una típi-

ca expressió de les festes locals de

Tarragona, és la cuina mediterrània actua-

litzada a base d’una carta de la qual el

80% dels productes són de la província de

Tarragona. Els plats del restaurant donen

un toc innovador i modern a la tradicional

cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec,

també ofereix carns exòtiques com ara de

nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda

de la carta també ofereix 4 tipus de me-

nús diferents i un variat assortit de tapes i

“montaditos”. El Toca Perón compta amb

un pis superior on hi ha un menjador que

permet celebrar-hi tot tipus de trobades.

Ubicat davant la plaça de la Font, escenari

principal de les festes, n’és un referent

més pels tarragonins i tarragonines de la

ciutat.

LCUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA

Especialitat: Cuina tradicional mediterrània

Preu menú: 10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 €


Horari: De dill a dg de 8 a 16:30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat


138

CA L’OSCARBAR - RESTAURANT

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Paelles

Preu menú: 15 € de dimarts a divendres


Horari: De dimarts a diumenge de 13 a 15:30 h

i de 20:30 a 22:30 h

Plaça del Rei, 4Tarragona977 22 45 79

Cal’Òscara l’Òscar és un restaurant tradicio-

nal que ha provat la seva qualitat al

llarg dels anys. Òscar, el xef, propo-

sa plats mediterranis de tota la vida prepa-

rats amb expèriencia i sinceritat. És un va-

lor segur per menjar bé a l‘estiu, a l’agra-

dable terrassa, o a l’hivern, a la càlida sala

interior. Ca l’Òscar ofereix una bodega se-

lecta amb més de 80 referències.

Recordem als nostres clients que per les

Festes de Nadal, us oferim una selecció de

plats tradicionals per emportar (cochinillo,

canelons, pop a la brasa, etc.).

C


139

Ponts d’Icart, 19Tarragona

977 248 485

EL TERRATRESTAURANT

errat Restaurant ens ofereix una

cuina pròpia de la fusió entre la

tradició i la creativitat, sempre lli-

gat al producte de qualitat de la zona i de

l’estacionalitat del mercat, dins d’un am-

bient càlid, tranquil i acollidor.Com a segon

any consecotiu, el restaurant ens ofereix

una nova proposta a la terrassa situada

devant del restaurant i presenta la carta

“terrat & Ginmare” per degustar una com-

binació de tapes, gintònics i cocktails amb

bones vistes al mar. La carta ofereix 3 tipus

de forfaits de tapes a escollir entre croque-

tes, amanides, el racó del foie, llaunes, ous

i tapes fredes i calentes. A més a més els

dissabtes i diumenges al migdia a la te-

rrassa trobem el “menú Mediterrani” 25 €

(IVA inclòs) i dóna l’oportunitat d’escollir

una amanida, dues tapes, arròs o fideus i

beguda – vi i aigua – pa i café.

Decorat amb un estil jove i fresc, el Terrat

Restaurant disposa de dues sales i té ca-

pacitat per a 60 persones, el que li permet

acollir grups de comensals i menjars d’em-

presa.

TCUINA D’AUTOR CREATIVA

Especialitat: Cuina mediterrània d’autor

Preu menú: De dimarts a divendres migdia 18 €.

De dimarts a dijous nit 28 €

Menú mediterrani ds. i dg. migdies 25 €

Horari: De 13,30 a 16 h i de 20,30 23 h


140

ELS FOGONSDE L’ISMA

RESTAURANT

ls fogons de l’Isma és un restau-

rant de cuina catalana ubicat a la

Plaça Prim (més coneguda com la

plaça de la “mitja lluna” ) que ens ofereix 3

espais diferenciats: dues terrasses i una

sala interior. La sala té dos nivells, el pri-

mer presenta un ambient chill – out i el se-

gon és una sala menjador. Les terrasses es

troben una ubicada a la mateixa entrada

del local -on es pot gaudir d’un vermut o

un “pica-pica” (tant al migdia com a la nit)-

i, l’altra, a l’àtic, on s’hi pot dinar, sopar o

prendre-hi una copa. El restaurant, que

també organitza nits temàtiques, sessions

de monòlegs i concerts, treballa amb pro-

ductes frescos de la Llotja. Ofereix una

carta variada on podem trobar-hi des d’a-

manida de llagostins i saltejat de faves fins

a carpaccios d’elaboració pròpia i tot tipus

de carn, peix i arrossos. “Els fogons de l’is-

ma” també pot ser la nostra opció si ens

ve de gust un assortit de tapes o degustar-

hi un menú que consta de tres plats i on

els seus productes són del mateix dia.

CUINA CATALANA

Especialitat: Tot tipus de cuina catalana

Preu menú: De dmts a dv 13,90 €


Horari: De dmts a dg de 10 a 16h i de 20 a 02:00 h

Plaça mitja Lluna, 243001 Tarragona687 53 81 05

E


141

C/ La Nau, 6, baixos43003 Tarragona

687 842 545

LA CASSOLETAD’ARRÒSRESTAURANT

’especial itat de “La cassoleta

d’arròs” -restaurant ubicat a la

Part Alta de Tarragona- és la cuina

relacionada amb els menjars típics del Del-

ta de l’Ebre i, com el seu mateix nom indi-

ca, els plats estrella són el marisc i l’arròs

de collita pròpia. Ambientat com si fos un

vaixell, l’aire mariner no només el trobem

en els seus plats, sinó també en els detalls

del restaurant. Pel que fa a l’arròs, podem

degustar-hi un arròs a banda; de mar i

muntanya; un arròs mariner; amb llamàn-

tol i suquets de peix. D’altra banda, a la

carta del restaurant hi trobem plats típics

com ara l’anguila amb suc, l’anguila fuma-

da, cuixetes de granota, xapadillo o orti-

gues de mar. “La cassoleta d’arròs” també

ofereix menús amb primer plat, segon i les

postres amb beguda inclosa (el preu és de

14 € de dilluns a divendres). Entre les op-

cions del menú cal destacar-hi musclos a

la marinera, calamars de la casa, arròs

amb galeres, arròs amb bacallà i espinacs.

De postres, crema catalana o menjar

blanc.

L

CUINA TÍPICA DEL DELTA DE L’EBRE

Especialitat: Arrossos i marisc

Preu menú: 14 € de dilluns a divendres


Horari: De dill a dj de 13 a 17h, de div a ds de

13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h


142

DA MARIORESTAURANT-PIZZERIA

uina típica italiana de la millor tra-

dició culinària, fusiona innovació

amb el respecte a la tradició, amb

productes italians de la millor qualitat en el

sector, com l'oli extrafí tant per la cuina

com per la taula, així com vins al celler tant

Catalans com diversos "Cru" italians, el

peix i la verdura són de producció local, en

definitiva busquem utilitzar la millor matè-

ria primera per cuinar tots els nostres

plats. Les nostres pizzes, a més de ser pro-

duïdes amb productes amb matèria prima

italiana de primeríssima qualitat, estan

preparades, des de la massa fins a la coc-

ció al nostre forn de llenya d'olivera i amet-

lles sense preparació externa o preconge-

lada. Les pastes tant farcides com fres-

ques, al forn o seques, estan fetes en les

millors fàbriques italianes. A més podràs

degustar rissotos de tot tipus, graellades

de carn o peix, carpaccio de carn o peix i

amanides. Disposem a l'interior del restau-

rant d'una sala amb aforament per a 50

comensals i una terrassa per a 35, que ens

permet acollir diferents tipus d'esdeveni-

ments, casaments, cerimònies o altres tro-

bades socials. De dilluns a divendres tenim

un menú pensat per a treballadors, així

com Aperitiu Italià els dimecres i dijous

amb bufet lliure i ara també plats típics

Russos com el Borsh.

CUINA ITALIANA

Especialitat: Pizza tradicional al forn de llenya

Preu menú: 9,90 - 14,90 €

Preu carta: A partir de 15 €

Horari: Tots els dies de 13 a 16,30 h

i de 19,30 a 24 h.

Mèndez Nuñez, 7Tarragona977 082 132610 468 108

C


143

Rambla Nova, 54Tarragona

9777 233 133

OLIVIERGELATERIA

n Gabri Olivier ha vist fer gelat des-

de que va nèixer, en el mateix es-

tabliment on els seus pares van

portar a Tarragona l’any 1962 la tradicional

qualitat de la gelateria italiana.

En Gabri ha estat desenvolupant desde

ben petit una exquisita sensibilitat a l’hora

de combinar les millors matèries primes i

creant sabors molt delicats i originals

adaptant-los a qualsevol situació o tradi-

ció.

El prestigi professional de’n Gabri Olivier el

porta a representar algunes de les mar-

ques líders de la rebosteria i la gelateria,

impartint cursos, seminaris i demostra-

cions gastronòmiques arreu del món.

Cada dia el.labora les fórmules tradicio-

nals i les noves creacions que ha anat in-

corporant any rere any, per tal d’oferir una

carta de gelats original i de qualitat.

Podem gaudir del seu toc màgic amb ca-

dascun dels sabors tradicionals, així com

una constant innovació en la seva col.lec-

ció de tartes gelades i pastissos, adequats

a tota mena de cel.lebracions i aconteixe-

ments.

E

GELATERIA ITALIANA

Especialitat: Gelats i batuts

Ofertes: A partir 1,5 €

Horari: Tots els dies a partir de les 10,30 h


144

TXAR3VERDBAR - RESTAURANT

quest restaurant que ha adaptat el

nom del licor més típic de Tarrago-

na ofereix un nou concepte de lo-

cal amb productes frescos i de temporada

en un entorn envejable emmarcat per la

història. A tocar de la Catedral, la terrasse-

ta no podria oferir millors vistes, i els qui

visitin aquest restaurant sustentat amb pi-

lars que van formar part de l’històric Tem-

ple d’August, podran degustar-hi vermuts,

cerveses, còctels i tot tipus d`àpats i cele-

brar-hi tot tipus d’esdeveniments en dife-

rents sales amb personalitzats ambients.

Hi ha la sala “Edat Mitjana”- amb terra i

façana originals de l’època-, la sala “Roma-

na” – decorada amb un collage de pòsters

del conegut licor Chartreuse- i la “Death

Proof”inspirada en la pel·lícula de Quentin

Tarantino i on s’hi fan degustacions de vins

de fora de la terra.

D'altra banda, Txar3verd i l'espai claustre

col.laboren junts en l'elaboració de càte-

rings per als millors esdeveniments.

CUINA DE PROXIMITAT

Especialitat: Arrossos

Preu menú: Diari de dilluns a divendres 13,50 €

Preu carta: A partir de 16 €

Horari: De dilluns a diumenge de 9 a 3 h

Pla de la Seu, 543003 Tarragona977 222 033www.txar3verd.cat

A


145

Plaça del Portal Nou, 2243800 Valls977 622 199

www.portal22.cat

PORTAL 22CUINA, COPES & TERRASSA

l Portal 22, ubicat al Portal Nou, la

gran porta d'entrada al barri antic

de Valls, ha arrencat per oferir una

proposta gastronòmica diferent, molt acu-

rada i selecta, amb productes de proximi-

tat i cuina de temporada en un espai acolli-

dor, tranquil i agradable.

S'hi elabora una cuina d'autor d'alta quali-

tat en forma de tapes i platets imaginatius,

a un bon preu, i un ampli assortiment de

gintònics i d'altres còctels, així com una

selecció de vins i cerveses.

Al Portal 22 a més d'oferir una acurada se-

lecció musical, també s'hi pot gaudir de

nombroses propostes culturals de diversa

naturalesa, com concerts, documentals,

monòlegs, etc. Per estar-ne al corrent:

www.facebook.com/portal22.valls

L'establiment compta amb diversos espais

amb possibilitat de fer-hi tot tipus de cele-

bracions tant per a grups reduïts com per

a grups nombrosos. També disposa d'una

espectacular terrassa, un espai encanta-

dor i versàtil que ofereix unes vistes privile-

giades i que disposa de diversos racons

ideals per a prendre copes.

La suma de tot plegat el converteix en un

indret on s'hi reuneixen les condicions ide-

als per viure i compartir moments espe-

cials i experiències

E

CUINA DE TEMPORADA

Especialitat: Tapes amb tocs creatius

Preu menú: Des de 9,50 €


Horari: De dilluns a dissabte, de 12:00 h a 24:00 h.Les nits del div., dis. i vigíles de festius finsles 3:00 de la matinada. Diumenges tancat


146

ARENARESTAURANT

ituat al Passeig Jaume I de Salou,

proposa una cuina mediterrània,

catalana i de proximitat. La senzi-

llesa, la picada, els contrasts i la millor

matèria prima de l’hort, el mar i el coral

defineixen una carta de concepció clàssica

però amb un toc personal. Compta amb

una sala oberta al mar amb grans fines-

trals, exquisidament decorada, i amb una

terrassa que envolta tot el restaurant amb

una espectacular panoràmica de la platja i

el passeig marítim.

Inaugura temporada de tardor amb una

complerta proposta de menús per a grups

i celebracions que es poden personalitzar

a mida del pressupost del grup.

Fins el 8 de desembre ofereix un menú de-

gustació per 25€ amb un 50% de des-

compte per la segona persona.

CUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Cuina mediterrània de proximitat

Preu menú: Diari - 13 €. Menú degustació - 25 €


Horari: De 14 a 16h i de 20,30 a 23h

Tancat dg. nit i dl. Vacances gener i febrer.

Passeig Jaume I, s/nSalou977 384 000www.arenarestaurant.com

S


CONTRA008VIUTar.qxd:Maquetación 1 19/12/13 11:49 Página 147

CONTRA008VIUTar.qxd:Maquetación 1 19/12/13 11:49 Página 148

Viu Tarragona 8

Documents

Transcript of Viu Tarragona 8