Número 15

1

VV AAqquuaattllóó IInnffaannttiill CCNN TTeerrrraassssaa..UUnn aannyy mmééss aammbb ll''eessppoorrtt iinnffaannttiill!!

11 de setembre: Una diada amb gust a mar!Ferran Garcia i Oscar Puntí a la travessa de 6.000m de Barcelona.

Salfish Half Triatló Berga.El Natació també present a

la Half del Berguedà.

2

Hola a tots i totes!!!!!!.

Abans de tot no puc deixar de felicitar atots i totes que varem estar a la sortida de la Cavalls del Vent. Elsol fet d'escoltar aquella música i els segons previs, en fi fa quepensar ja que et queden unes 20 hores pel davant!!!.

Com ha explicat l'amic Rodenas tot de conya fins la baixada de Niud’Àliga, el moment que va decidir que no podia continuar va ser uncop fort per Hurtado i per mi ja que "l'equip" quedava coix.

Crecque varem passar a més de 30 o 40 corredors a la baixada,Hurtado i josemblàvem dos coets com si fos una mitja marató de muntanya. Abansdel refugi de Cortals Hurtado té unes ampolles de campionat als peus icomença a preveure que no continuarà...finalment es confirma idecideix que jo segueixi sol ja que portava un bon ritme.

A partir d’aquí va ser una lluita amb mi mateix, no vaig anar ambningú i el que hem feia continuar era veure a la meva dona, a l'Alberti l'Alba,a l'Hurtado i la Núria a cada refugi que passava. Veure elsseus ulls de:..."Endavant!!!, has de seguir..." era suficient pertirar endavant.

El pitjor tram va ser la pujada a Sant Jordi pel fort desnivell il'hora de la matinada, un cop superat això la era qüestió de cor i capja que les cames poc podien dir.

04:50 de la matinada veig l'últim revolt cap a meta, i son tots unaltre vegada. Tots els que no han deixar de pensar que podia fer-ho...iun cop més, mirada a un cel ple d'estels, mirada al fronti.....Finisher!!!!!!!!!!!!!!!.

19hores i 3 minuts, posició 299 i 82 de la meva categoria!!!!!!!

Gràcies a tots i totes que heu fet això possible!!!!!!!!!!!!.

Segur que l'Albert i la Cris ho faran l'any vinent...jo era el tercercop que ho intentava i com diu la dita.......aconseguit!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.

Cavalls de Vent 2011Per Jordi Pardina.

3

Tetrilliga 2011

Per segon any consecutiu el Samu (Samuel Madrid) aconsegueix la primera posició de la tetrilliga gràcies a la seva regularitat acurada en la forma física i la tria de les competicions “objectiu”.En segon lloc un dels companys més regulars, el nostre House particular (Jordi Casas) que aconsegueix el segon lloc, seguit del Jaume Palomino qui ha tingut una segona part de la temporada esplèndida… serà Sant Jaume que la il•luminat a la seva tornada pelegrina?A veure com es presenta la nova temporada i les modificacions de la nova puntuació!

4

CCoomm ttoottss jjaa ssaabbeeuu,, ssoomm ii sseegguuiirreemm eesssseenntt eell qquuèè ssoomm,, eennttrree dd’’aallttrreess,, ppeellss nnoossttrreess ppaattrroocciinnaaddoorrss ttaanntt eessppeecciiaallss ccoomm ssóónn llaa ggeenntt ddeell MMoorreenniittoo,, ii eenn ccoonnccrreett aa ttrreess ppeerrssoonneess qquuee hhoo ffaann ppoossssiibbllee,, aaqquueesstteess ttrreess ppeerrssoonneess ttaanntt eessttiimmaaddeess ppeerr nnoossaallttrreess ssóónn::

11..CChhaarroo ((CCHH)),, DDaannii ((DD )),, AA ((AAllbbeerrttoo ))DDaannii :: 4466 aannyyss,, vviiuu eenn ppaarreellllaa ((uullll uullll uullll))CChhaarroo,, 4444 aannyyss ii ll’’AAllbbeerrttoo 4455 aannyyss,, ccaassaattss ii aammbb 33 ffiillllss ((ffaammíílliiaa nnoommbbrroossaa))

22..QQuuiinnss eessppoorrttss pprraaccttiiqquueeuu?? D. Ciclisme.

33.. HHeeuu pprraaccttiiccaatt aallgguunn eessppoorrtt aammbb mmééss ‘‘iinntteennssiittaatt’’?? D: A casa, a part del ciclisme en ruta, vam viure també molt intensament el ciclisme de pista: he estat 7 vegades campió de Catalunya, 1 vegada campió d’Espanya i 3r classificats en Campionat Europeu. El nostre germà Josep Mª, va competir 4 temporades com a professional amb Dormilon, Seur i Kelme. Tots dos vàrem fer pista amb uns bons resultats. ((uu hheeuu vviisstttttttttttt))

Recordo una anècdota ; Quan tenia 15 anys, pel bateig d’un cosí, vam anar els dos fins a Madrid en bicicleta. ((OOssccaarr,, vveess pprreenneenntt nnoottaaaaaaaaaaaa))

44.. UUss hhaavvííeeuu ffiittxxaatt aallgguunnaa vveeggaaddaa oo ccoomm vvaa sseerr qquuee uuss vvaarreeuu iinntteerreessssaarr ppeell mmóónn ddeell TTrriiaattllóó??Sí. Vam entrar en aquest món gràcies al Josep Mª Durant la seva estància a Mèxic, va participar en diferents triatlons .

55.. QQuuaann ii oonn vvaarreeuu ccoommeennççaarr aa ttrreebbaallllaarr aammbb lleess bbiicciiss?? D. i CH - Ho portem a la sang. Quan érem petits ja li agafàvem les eines al nostre pare -l’Arsenio-. Vam tenir clar que volíem seguir el negoci familiar. Treballem a la botiga des de molt jovenets-14 i 16 anys.Fa 12 anys, durant un any sencer, ens vam quedar els dos sols a la botiga. L’Alberto va venir a donar-nos un cop de mà i encara hi continua. ((ccoomm eell JJ..LLLL..NNúúññeezz......))

66.. CCoomm vvaa ppaassssaarr qquuee vvaarreeuu mmuunnttaarr eell vvoossttrree pprrooppii nneeggooccii?? TTeenniiuu mmééss bboottiigguueess oo hheeuu ppeennssaatt eenn aammpplliiaarr--vvooss?? TTrreebbaalllleeuu mmoollttaa ggeenntt?? ....La primera botiga Morenito va ser fundada a Mataró l’any 1949. Fa 36 anys, el nostre pare, per qüestions familiars, va venir a viure a Terrassa, on va obrir aquesta botiga. I fa 20 anys que hi ha una altre a Villalba.

Actualment a la botiga de Terrassa hi treballem 8 persones i 5 a la botiga de Villalba . També tenim la botiga Online Morenito.com, que treballa independent a les botigues físiques....

77.. AAmmbb aaqquueessttss aannyyss ddee ccrriissiiss,, llaa nnootteeuu mmoolltt,, ccoomm uuss vvaa?? CCrreeiieeuu qquuee dduurraarràà mmoolltt mmééss eennccaarraa?? QQuuiinneess mmeessuurreess eexxpprreesssseess hheeuu pprreess oo pprreennddrreeuu??El món del ciclisme, es un món en expansió i totalment canviant .Ara amb la crisi, la majoria dels nostres clients es miren més com i en què, es gasten els seus diners. No sabem que passarà al 2012. Fa molt que parlem de crisi i creiem que encara tenim per temps.De moment, el que sí hem fet, per poder donar un millor servei durant tota la setmana, és un canvi en el nostre horari. Ara tanquem dissabtes a la tarda. Això ens permetrà, pràcticament durant tot l’horari de botiga, ser-hi la plantilla al complert ....

El nostre patrocinador :Cicles MorenitoPPeerr:: TToonnii MMiirroo

5

88.. CCoomm eennss vveeiieeuu aallss ttrriiaattlleetteess ccoomm aa cclliieennttss,, eennss ddiiffeerreenncciieemm ppeerr ddeemmaannaarr ccoosseess mmoolltt eessppeeccííffiiqquueess?? TTeenniimm uunn aallttrree ppeerrffiill?? OO sseennzziillllaammeenntt ssoomm ccoomm qquuaallsseevvooll aallttrree?? El món dels triatletes és un món interessant, amb constant evolució, a on la majoria de marques estan fent un esforç especial per créixer .... De vegades és complicat tenir-ho tot, ja que hi ha molts productes que la seva via de distribució encara no ens és del tot accessible. A més se li suma l’exigència comercial en quant al tràmit i solució dels possibles problemes amb les garanties, factor determinant de si treballem o no amb aquella marca en concret. La nostra experiència ens diu que mai es bo treballar les marques de temporada, les que pugen com la “gaseosa” i després desapareixen...

Sort que sou persones amb molta cordialitat, enteniment i paciència! ((oonnddiiaa!! DDee vveerriittaatt ssoomm aaiixxíí?? �� ,, ggrrààcciieess aa vvoossaallttrreessssssssss))

99.. QQuuiinn mmaatteerriiaall ii sseerrvveeii ééss eell mmééss ddeemmaannaatt ppeellss ttrriiaattlleetteess?? L’ajust de la bicicleta abans de les curses, l’alimentació i els recanvis. També estem molt contents de com està anant la renovació de les bicicletes dels companys de la secció. Com a patrocinadors ens agrada veure que porteu les marques que representem . Des d’aquí us agraïm el vostre esforç... ((ii aa vvoossaallttrreess ppeell vvoossttrree eeffiicciieenntt sseerrvveeii))

1100.. PPooddeeuu ccoonnttaarr aallgguunnaa eexxppeerriièènncciiaa oo aannèèccddoottaa ggrraacciioossaa aammbb aallgguunn ttrriiaattlleettaa oo rreellaacciioonnaaddaa aammbb aaqquueesstt mmuunnddiilllloo?? D. Vaig córrer alguna duatló. Era tan dolent corrent a peu, que a la sortida em passaven per tots els costats. Llavors en bici recuperava i a l’última transició ni em canviava les sabatilles per no perdre més temps. Estar clar que lo meu es córrer sobre rodes...

Ch. El meu germà gran, en Josep Mª, quan va tornar de Mèxic ens explicava que en una triatló que va córrer a Veracruz, al finalitzar la prova li van dir: Veus aquelles barquetes del final de la cala? Estan allà tirant les xarxes per tal que no entrin els taurons a la zona on nedeu. Per que li van explicar un cop acaba la cursa que si no, segur que hagués fet millor marca. Quina por, no??? ((nnoossaallttrreess jjaa eesstteemm aaccoossttuummaattss aa nneeddaarr aammbb ttaauurroonnss qquuee ttee llaa ccllaavveenn qquuaann ppooddeenn,, aahh ppeerròò ppaarrllaavveess ddeellss ddee vveerriittaatt �� ))

També un company seu d’equip , solia córrer una cursa de natació a Mèxic “Travessia del Sumidero” on feia molt bon paper. El noi deia que no sabia si guanyava per que estava en forma, o per que corria molt per por als cocodrils (com els de Lacoste). En aquesta cursa, mitja hora abans de la sortida, fan explotar dinamita per espantar-los i durant la cursa, una barqueta acompanya al nedador , on una persona armada està al cas per si t’ataca un.. Us animeu a participar-hi? ((SSeegguurr,, ppeerr llaa pprrooppeerraa tteemmppoorraaddaa aallllàà eennss ttrroobbaarreeuu))

1111.. QQuuiinn ccoonnsseellll eennss ppooddeeuu ddoonnaarr ppeerr aallllaarrggaarr llaa vviiddaa ddee lleess nnoossttrreess bbiicciiss ((ttaanntt ddee ccaarrrreetteerraa ccoomm ddee mmuunnttaannyyaa)).. *No rentar la bicicleta en excés amb màquines d’aigua a pressió* (l’aigua acaba entrant a tota arreu...). Tenir molta cura de portar la transmissió ben engreixada. Fer un control del desgast de la cadena sovint per evitar que la cadena acabi fent malbé la transmissió...Un ús adient i un manteniment continuat, farà que li puguis treure tot el profit a la vostra màquina. Mimeu-la! ((ppeerròò nnoo llaa ppoorrtteeuu bbrruuttaa......))

6

1122.. OOrrggaanniittzzeeuu rreegguullaarrmmeenntt oo ppuunnttuuaallmmeenntt aallgguunn ‘‘eevveennttoo’’ eessppoorrttiiuu ppeerr aaqquueessttaa tteemmppoorraaddaa?? OO aammbb llaa dduuaattllóó ii llaa nnoossttrraa sseecccciióó jjaa eenn ffeeuu.....Actualment no organitzem directament cap cursa (tot i que ho hem fet durant molts anys en diferents modalitats de ciclisme). Estem però molt involucrats amb el ciclisme a Terrassa. Patrocinem també a l’Escola de Ciclisme C’Anglada i a la PC.Nicky’s, a més de l’ equip de la PC Morenito.

1133.. CCoomm vveeiieeuu llaa dduuaattllóó ddee mmuunnttaannyyaa ddee TTeerrrraassssaa,, eesstteeuu vveerrddaaddeerraammeenntt ssaattiissffeettss,, oo aarraa qquuee nnoo eennss vveeuu nnii sseenntt nniinnggúú,, aaqquueessttss qquuee llaa mmuunntteenn ssóónn uunnss ppeessaattss jjeejjeejjeejjeejjee......Tots - Ens agrada molt veure l’ambient que es crea el dia de la duatló. Tot el voluntariat que es reuneix és digne de la nostra admiració. Matinem per preparar la paradeta i l’improvisat taller. Ens contagiem dels nervis de l’organització i fins que no escoltem el tret de sortida, no ens relaxem. (Sobre tot el tret de l’any passat... aquest any si que el sentireu...)També veiem clar, el fet que donar assistència mecànica aquell dia, fa possible que algun ensurt d’última hora no deixi a cap participant sense competir . Tota la feina d’aquell dia la fem amb ganes i il•lusió.

1144.. CCoommeennttaarr aallgguunnaa aannèèccddoottaa ggrraacciioossaa,, rreemmaarrccaabbllee oo qquuee uuss vviinngguuii ddee gguusstt ppeerr aannaarr aaccoommiiaaddaanntt ll’’eennttrreevviissttaaA la botiga treballem 4 dels 6 germans. El Pau i la Charo a vendes, el Josep Mª i Dani al taller. Ens fa gràcia els embolics que es fan alguns clients amb el nostres llaços familiars. A l’Alberto li venen clients que li diuen que ells coneixien molt al seu pare, “ el Morenito”. D’altres no saben si la Charo és germana de l’Alberto o el Dani està casat amb ella.. Si el Jordi (germà de l’Alberto) és de la família o no, etc.... És divertit. Mai si voleu, us podem explicar qui és qui i amb qui està casat!! (o amb parella)També des d’aquí, volem agrair a l’Esteve ( a vendes) i la Susana (la tenim segrestada a dalt l’oficina i és qui us agafa el telèfon- sempre tan atenta i simpàtica-), pel seu bon fer a l’empresa. ((DDoonnccss jjaa ssaabbeeuu ccoommppaannyyss qquuaann aanneeuu aa llaa bboottiiggaa ppaasssseeuu ttaammbbéé aa ssaalluuddaarr aa llaa SSuussaannaa))

II ffiinnss aaqquuíí ‘‘eell ppeessccaaoo vveennddiioo’’..MMoollttííssssiimmeess ggrrààcciieess aa ttoottss 33 ppeerr ll’’eessffoorrçç qquuee ffeeuu ttaanntt aammbb eell ppaattrroocciinnii ddee llaa sseecccciióó ccoomm aammbb llaa ccooll••llaabboorraacciióó ddee llaa dduuaattllóó.. II ttaammbbéé ggrrààcciieess aa ttoott eell ppeerrssoonnaall ddee llaa bboottiiggaa qquuee ffaa ppoossssiibbllee qquuee eell vvoossttrree sseerrvveeii ssiigguuii aallgguunnaa ccoossaa mmééss qquuee uunnaa ssiimmppllee ttrraannssaacccciióó ccoommeerrcciiaall..

PPaarrttiicciippaannttss ttoottaallss: 105 36 prebenjamins31 benjamins32 alevins6 infantils

GGuuaannyyaaddoorrss::PPrreebbeennjjaammiinnss mmaassccuullíí:: 1r Xavi Soto, 2n Ian Luca Cervantes, 3r Bernat PubillPPrreebbeennjjaammiinnss ffeemmeenníí:: 1a Beatriz Monje, 2a Judith Marco, 3a Carla MitjavilaBBeennjjaammiinnss mmaassccuullíí:: 1r Iker Soto, 2n Marc Gonzalez, 3r Juan GonzalezBBeennjjaammiinnss ffeemmeenníí:: 1a Marta Romero, 2a Anna López, 3a Ainoa MartinezAAlleevviinnss mmaassccuullíí:: 1r Albert Soto, 2n Bernat Marcila, 3r Jordi PerezAAlleevviinnss ffeemmeenníí:: 1a Laura Bayod, 2a Laia Redondo, 3a Mariona BordesIInnffaannttiillss mmaassccuullíí:: 1r Oriol Escamilla, 2n Jordi Romero, 3r Oriol Albacete

V Aquatló infantil CN Terrassa-Triatlo (en xifres)Per Jordi Elias

7

Sailfish Berga 2011Per Jordi Romero

Hola,

per mi un triatló de 9 alt (ànima de profe, sempre es pot millorar:)) per molts motius, una molt bona organització, un entorn incomparable i un gran ambient de triatló!

Vam arribar amb el Jordi Casas (Omar, no era el pare Aloy, era el tiet Houses,jaja) amb temps suficient a Berga per registrar-nos, fer un cafetó (em va sobtar que al bareto la gent ens preguntés per laprova,... i deien que anirien al pantà a veure la sortida, mostra de l'ambient que ja ens vam trobar a Berga de bon matí), després baixada en bici cap el pantà de la Baells.

Allà, ja es veia "ambientasso", ens vam trobar a l'Omar i després al Xavi (que cal reconèixer, que no esperàvem veure perquè ens havia arribat el comentari que no havia pogut entrenar gaire:)). Hora desortida, una volta pel pantà. A nivell personal, a un ritme estàndard i sense més complicacions (he de reconèixer que em feia molta gràcia nedar en un pantà que havia vist des de molt petit!!). Surt el Casas primer i l'Omar, el Xavi i jo bastant enganxadets.

Comença la bici, un recorregut molt maco, inicialment de baixada cap a Puig-reig per després anar pujant progressivament cap a Berga (2 voltes), cal dir que bon ambient a tots els pobles.

Jo anava d'estreno, i no sé si va ser per aquest motiu que vaig gaudir molt del recorregut, amb parades incloses per regar les plantes i passar pel cal mecànic (això de no tenir encara el "tacte" a la bici va fer que em saltés la cadena). Collons, és curiós, quina sensació de que t'està passant "hasta el tato" quan t'atures per algun motiu,jaja.

Comencem a córrer, jo després de les experiències de Balaguer, emcentrava en fer una cursa a peu digne, sense haver-me d'aturar per rampes,...i ho vaig aconseguir (encara que cal reconèixer que al'última volta vaig activar el programa de gestió!).

El recorregut no era fàcil, 3 voltes de 7km, amb unes rampetes estratègicament situades (una al principi, un tram de pujadeta cap al mig i una cap al final) que posaven el lactat en ebullició,jaja. Emvaig creuar primer amb el Casas, amb el seu bon ritme i posant les llargues al de davant, després amb el Xavi, amb la seva cara impassible i anar fent, i amb l'Omar, al que li dic, com vas i emrespon..fatal!!, però al final a la cassola!!

A l'arribada, ens trobem tots, petem la xerrada, ens fem la foto d'equip, i a recuperar.......

En resum, una jornada per a recordar, i a nivell personal, amb un regustet boníssim per acabar la temporada!!!!

Salutacions!!

DDeessaaffiioo DDooññaannaaPer Santi Novellón

Hola a tots/es,

No soc gaire bo en aquestes coses però ho faré el millor que pugui. Aquí va la meva crònica del Desafío Doñana:

Son les 5:30h del mati i porto 9hores al llit sense dormir, mes d'una hora i mitja seguida. Intento esmorzar unes torrades de pa integral amb una beguda isotònica (mmmm k bo) però em costa la vida empassar...seran nervis????

El desafío Doñana es un triatló de llarga distancia peculiar, es comença fent 169km de bici on es permet anar a roda, 1km nedant travessant el riu Guadalquivir i 30km corren per la platja del coto de Doñana fins a Matalascañas.

La sortida era a les 8h, jo a les 7:15h ja havia revisat la bici unes 25 vegades. M'acompanya la meva dona i els meus sogres, enganxats per aquest fantàstic esport. Tant que la meva dona va ser la que em va regalar la meva cannondale slice per poder fer llarga distancia (es un sol la meva dona).

Sortim en sortida neutralitzada pels carrers de Sanlucar casi 6km, joder que llarg es va fer, baixada de bandera desde el cotxe del àrbitre indican el km 0 i es posen a 55km/h al moment...buf anaven molt ràpids!!!

La cosa es k el desafío doñana es podia fer per equips de tres i la majoria d'equips portaven un ciclista, un nedador i un atleta i ens portaven als triatletes individuals bojos.

Al km 78 i havia una pujada al poble d'Arcos de la Frontera adoquinada de 700mts amb un 23%, i jo amb el meu 54-42 de plats, amb dos pebrots!!!! fins arribar a Arcos tota l'estona a pals, aquesta gent no sap anar a ritme???...Brutal i la pujada d'Arcos os ho podeu imaginar...duríssima!!!! Al acabar la pujada, allí estava la meva dona acompanyada dels meus sogres donant-me suport i es que van agafar un servei que els portaven en autocar, barca, autocar 4x4 per seguir el triatló sencer.

Jo quasi no els veig pero escolto que em diuen que vaig molt be.

Després de la pujada d'Arcos la cursa es va trencar. Es va fer un grup d'uns 40-50 però no donaven relleus...Jo i 9 com a molt, i tots a roda!!!. Jo dels nervis però no em ser guardar res. A falta de 40km, la primera desgracia, entrem en una carretera feta caldo i sem surt la cadena, tinc que posar peu a terra per posar-la a lloc i perdo grup. A partir d’allà sol fins a la transició...

Baixo de la bici i bua...rampa al quàdriceps de la cama dreta!!! Quin mal..., deixo la bici com puc i veig a la meva dona Sara que em pregunta que passa.-Tinc rampes!!!. Li dic. -Va que ets el millor em diu. Pobreta, mentre li noto cara preocupada.Estiro una miqueta, em poso el gorra i ulleres i em foto a nedar.

Una corrent que ens desviava a l'esquerra brutal!!! Després de 300mts nedant em queden les dos cames enrampades de quàdriceps i de isquiotibials!!!! No em podia moure i m'ofegava, que malament ho vaig passar. Crido a la barca de la Creu Roja i al arribar on estava em volien pujar però els dic que no, que em desqualificaran!!! -Però que no ves que no vas a llegar a la orilla y todavía te falta correr 30km por la playa!!!!

8

CICLES MORENITO PATROCINADOR OFICIAL DE LA

SECCIÓ DE TRIATLÓ DEL CN TERRASSA.

http://www.morenito.com/

http://www.elnatacio-triatlo.com/

9

-No me subas, se me pasará, li vaig dir.-Como quieras pero estaremos pendientes de ti, sí te vuelves a enrampar te tenemos que subir a la barca por seguridad. I marxen.Dissimula Santi vaig pensar...Al arribar al altre costat del riu no podia posar-me en peu, plorava del mal que em fotien les rampes i veig que ve la Sara i em pregunta com estic. Jo plorant li dic que estic fatal, que mai havia tingut tantes rampes i em faltava córrer 30km per la platja. La Sara no parava d’animar-me al meu costat i jo tenia ganes de vomitar però sense que ella em veies però no vaig poder aguantar, amb rampes, vomitant...que mes podia passar-me...doncs no era tot.

Després de casi mitja hora a la carpa de la transició amb un voluntari fent-me massatges per solucionar les rampes que no marxaven, vaig decidir que ja era hora de continuar, vaig posar-me les bambes, gorra, ulleres i a córrer mentre la cara de Sara era un poema al veurem que casi no podia caminar.

No portava ni 100mts quan escolto que diuen per megafonia que la pujada de la marea avui havia començat abans i que els corredors que sortien ara haurien de fer mes de la meitat de camí per sorra tova, ja que amb la marea baixa, la sorra es molt dura i mes fàcil per córrer.

Després de 300mts caminant vaig decidir trotar i sembla que les cames aguantaven però després de 10km no podia aguantar el ritme per que tornaven les rampes. Era agònic, anava a "trote dominguero" i tenia de disminuir el ritme per que les rampes no paraven... Al avituallament del km 21 tornava a vomitar i estava destroça't de cames, vaig haver-me de tirar a terra per que no m’aguantava en peu.

Nomes pensava en arribar, en no fallar a la Sara que m'esperava a l'arribada, en no tirar el sacrifici de tants mesos entrenant, havia d'arribar a meta amb el temps que fos però no passaven els quilometres...

Vaig caminar del km 22 al últim avituallament que estava al km 27 i d’allà a meta m’havia proposat córrer i així ho vaig fer...

El últim km per mes agonia estava la resta dels 900mts, 800mts, 700mts... buf!!!! Horrible!!!! Fins al brutal moment de creuar la meta i la primera persona que vaig veure era la Sara que em deia:- Ja esta Santi, ho has aconseguit. Jo nomes podia abraçar-la i plorar.

Ara sí que ho puc dir, soc Finisher!!!

Em sembla que ha quedat una mica llarga, espero no haver avorrit molt...

Una abraçada!!!