Germà Gran, de Lionel Shriver. L'altra Editorial

lionel shriver

germ gran

Traducci de Carles Mir i Nria Pars

Barcelona

El germ gros_tripa.indd 5 05/05/14 21:15

Ttol original: Big Brother Lionel Shriver, 2013

per les illustracions interiors: Dana Mendelson

Primera edici: maig del 2014

per la traducci: Carles Mir i Nria Pars, 2014

daquesta edici: LAltra EditorialGran Via de les Corts Catalanes, 628, tic 2a

08007 Barcelonawww.laltraeditorial.cat

Impressi: Romany VallsMaquetaci: EdicTal

dipsit legal: b. 5.671-2014isbn: 978-84-942160-4-6

Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra requereix lautoritzaci prvia i per escrit de LAltra.

Tots els drets reservats.


7TAULA

i. amunt 13 ii. avall 187iii. fora 375


El sector de les dietes s lnic negoci del mn que obt beneficis tot i que fracassa en un 98% dels casos.

Eatingdisorderfoundation.org


I. Amunt


15

1

Mhaig de pensar si cap dels veritables moments culminants dels ms de quaranta anys que he viscut tenen a veure amb el menjar. No em refereixo a celebracions, sopars i la companyia dels amics: em refereixo a la salivaci, la masticaci i la peristal-si. Curiosament, malgrat que s una cosa que faig cada dia, no em recordo de gaires pats en detall; en canvi, em costa molt menys evocar les meves pellcules preferides, les amistats fidels, les festes de graduaci. Daix es dedueix que, per a mi, el cine-ma, lafinitat i leducaci sn ms importants que atipar-me. Ah, doncs ben fet, direu. Per si sc sincera i penso en tot el temps que he invertit planejant mens, comprant queviures i cuinant, parant taula i netejant la cuina pat rere pat, el men-jar, duna manera o altra, ha redut la devoci que tenia per coses com la pellcula En un rac del cor a una nota a peu de pgina sense importncia; i el mateix es pot dir del meu afecte per qual-sevol sser hum, incloent-hi aquells que estimo. He passat menys temps pensant en el meu marit que pensant en el dinar. Si hi afegim les vegades que mhe menjat un pasts de llimona i he jurat que, en canvi, lendem no esmorzaria, o que he obert la nevera i mhe frenat per no cruspir-me el flam de carbassa que havia sobrat, i desprs lhe tornat a tancar amb determina-ci, realment sembla que mhagi preocupat per poca cosa ms que pel menjar.

Per tant, si arribem a la conclusi que menjar ha sigut una cosa tan vergonyosament fonamental per a mi, com s que no puc recordar una seqncia exacta dimatges dels millors pats?

Com la majoria de la gent, recordo molt vivament els meus


16

menjars preferits de petita, i com a la majoria de les criatures magradaven les coses senzilles: torrades, galetes casolanes, ga-letes salades. El paladar sem va ampliar amb ledat adulta, per el carcter no. Sc com larrs blanc. Sempre he existit per fer ressaltar aliments ms gustosos. Era un acompanyament. I ho continuo sent.

Dubto que mitigui gaire la meva inquietud, per tinc una pe-tita excusa per haver posat un mfasi exagerat en laspecte mec-nic de la subsistncia. Durant onze anys vaig dirigir un negoci de ctering. Per tant deveu pensar que almenys puc recordar vict-ries individuals a Breadbasket, Inc. Doncs no ben b. Al marge dels universitaris, que sn ms atrevits, la gent dIowa s conser-vadora amb el menjar, i el que em ve al cap de seguida s una cadena de muntatge on se succeeixen el pasts de pastanaga, la lasanya i el pa de blat de moro amb nata cida. Per els nics plats que recordo perfectament sn els desastres: el pding indi daigua de roses espesset amb arrs que es convertia en un cubell ple de substncia fibrosa i viscosa que hauria pogut servir per enganxar paper pintat a la paret. La resta els filets de salm enrotllats al voltant del que sigui, els saltats en wok daix i dall altre amb un pessic del que tinguis s una taca borrosa.

Pacincia; estic arribant a algun punt. Proposo el segent: el menjar s per naturalesa un evasiu. s ms concepte que subs-tncia, el menjar s la idea de la satisfacci, que resulta molt ms poderosa que la satisfacci mateixa, i per aix la dieta por tenir tant poder com la religi i la intolerncia poltica. No s perqu els aliments tinguin un gust irresistible que ens veiem impulsats a menjar-ne ms, sin perqu sn incapaos de satis-fer-nos. Lexperincia ms rica que ens proporciona la ingesti s una cosa que es troba entremig: recordar lltim mos i espe-rar amb impacincia el segent. La part que consisteix a menjar gaireb no es produeix. El que converteix els plaers de la taula en una cosa tan temptadora i alhora tan perillosa s la seva inca-pacitat gaireb total per complir el que prometen.


17

Que s un fet insignificant? No nestic segura. Som animals; limpuls per menjar, molt ms que un assumpte secundari com ara el sexe, s el que motiva gaireb tots els esforos humans. s evident que hem triomfat en la competici pels recursos, i els ms carnosos de nosaltres sn en conseqncia protagonistes de relats dxit biolgic. Per pregunteu a qualsevol ramat superpoblat de crvols: la naturalesa castiga lxit. Linstint que ens fa estalviar per si de cas, lacumulaci daglans al ms secret dels amagatalls per quan arribi el llarg hivern, per ms que sigui una manera prudent de comportar-se, per ms que sigui darwi-nianament astuta, est matant el meu pas. Per aix tinc dubtes que la qesti del rebost sigui irrellevant. s cert que de vega-des penso si de deb mestimo gaire el meu pas. El que s que s s que mestimo el meu germ.

Qualsevol relat sobre un germ es remunta molt enrere, per per als nostres objectius el captol de la vida del meu germ ms mereixedor dexamen comena, encertadament, a lhora de di-nar. Devia ser un cap de setmana, perqu jo no havia sortit per anar al despatx.

Com era habitual en aquella poca, en Fletcher, el meu ma-rit, havia pujat a la cuina ben dhora. Com que es llevava a les cinc del mat, a les dotze del migdia tenia una gana que es mo-ria. Com a ebenista que treballava pel seu compte i que elabora-va mobles que eren peces niques, preciosos per carssims, per anar a la feina noms shavia de desplaar al soterrani, i es podia llevar a lhora que volia. La bestiesa de fer-ho de matinada no-ms era per impressionar. A en Fletcher li agradava el rigor que aix representava, laparena dencara ms duresa, intensitat, disciplina i abnegaci.

Jo, aix de saltar del llit i posar-se de cap a treballar ho troba-va exasperant. Llavors no tenia el seny necessari per acceptar la discrdia a una escala tan petita, i s que el despertador den


18

Fletcher aviat seria el ms petit dels nostres problemes. Per aix passa sempre en les fotos dabans de, que semblen tranquil-les noms quan les mires sabent el que ha passat desprs. En aquella poca, la meva irritaci davant de la superioritat amb qu en Fletcher es llevava era ben real. Lhome se nanava al llit a les nou del vespre i dormia vuit hores, com una persona nor-mal. On era labnegaci?

Com passava amb moltes de les excentricitats intimidadores del meu marit, em vaig negar a seguir el seu programa i vaig comenar a llevar-me tard. Jo tamb treballava pel meu compte i no magradava gens llevar-me dhora. La llum de lalba em marejava, em feia pensar en el fluix caf de filtre bullit en un escalfaplats. Anar-men al llit a les nou mhauria fet sentir com una criatura, confinada a la meva habitaci mentre els adults sho passen b. Amb la diferncia que els nics que sho passa-ven b en aquella casa, i massa, haurien sigut en Tanner i la Cody, uns adolescents que no estaven pas disposats a adoptar lhorari del seu pare.

Per aix, com que tot just acabava de recollir els plats de la torrada i el caf, encara no tenia gana per dinar; tot i que, des-prs de la trucada que havia rebut feia una hora, havia perdut la gana per altres motius. No recordo qu hi havia per dinar, per segurament era arrs integral i brquil. Amb poques variacions sense inters, en aquells temps sempre menjvem arrs amb brquil.

Al principi, no parlvem gens. Fa set anys, quan ens vam conixer, la nostra comoditat amb el silenci mutu havia sigut fascinant. Una de les coses que en altres temps mhavia tirat enrere en aix de casar-me era la perspectiva duna conversa incessant. En Fletcher ho veia de la mateixa manera, malgrat que el seu silenci tenia una textura diferent que el meu: era ms dens, ms concentrat; neguits i opac. Aix donava al seu mu-tisme una riquesa que encaixava b amb la meva quietud ms freda i suau. El meu silenci feia un capritxs so cantussejant,


19

encara que de fet no cantussegs; en termes culinaris, semblava una sopa clara servida freda. Ms fosc i encaboriat, el den Flet-cher era com una salsa de vi negre. Ell es barallava amb els pro-blemes, mentre que jo em limitava a resoldrels. Persones soli-tries com rem, no encetvem mai una conversa perqu s. Estvem fets lun per laltre.

Per aquell migdia el silenci era de por i de deixar les coses per a ms endavant. Tenia una textura fangosa, com el meu desastrs pding daigua de roses. Vaig assajar la meva frase in-troductria unes quantes vegades abans de dir-la en veu alta:

Aquest mat mha trucat lSlack Muncie.Qui s en Mack Muncie? va preguntar en Fletcher amb

aire distret.Slack. Toca el saxo. s de Nova York. Ens coneixem una

mica. Em sembla que est ben considerat, per com la majoria daquesta gent t problemes per arribar a final de mes. Ha dac-ceptar tocar en restaurants i en casaments, on tothom xerra sense estar per la msica.

Tot aix podia comptar com lacte de fer conversa que jo pretenia evitar. En Fletcher em va mirar amb prevenci.

De qu el coneixes?s un dels amics ms antics de lEdison. Un dincondicional.Doncs deu tenir molta pacincia va dir en Fletcher.LEdison ara viu amb ell.Em pensava que el teu germ tenia un pis a dalt del seu

club de jazz. En Fletcher va impregnar aix del seu club de jazz dun to escptic. No es creia que lEdison hagus tingut mai el seu propi club de jazz.

Es veu que no. LSlack no ha volgut explicar-ho, per hi ha alguna... histria.

Oh i tant que nhi ha una, dhistria. El que passa s que no deu ser veritat.

LEdison exagera de vegades. Aix no s igual que ser un mentider.


20

Tens ra. I el color perla no s igual que el color ivori. Amb lEdison vaig dir has daprendre a... traduir.Total, que viu de gorra dels seus amics. Com la veus

aquesta... traducci...? El teu germ sha quedat sense sostre. En Fletcher solia referir-se a lEdison com el teu germ. Per a mi all volia dir problema teu.

Ms o menys vaig dir.I sense un xavo.LEdison ha passat males poques abans. Entre gira i gira.El cas s que per culpa duna histria misteriosa i complica-

da, com per exemple que no ha pagat el lloguer, el teu germ sha quedat sense pis i ara sest a casa dels amics que el vulguin deixar dormir al sof.

S vaig dir avergonyida. Per pel que sembla se li estan acabant els sofs.

Com s que tha trucat aquest tal Slack i no el teu germ?Doncs perqu lSlack es veu que ha sigut generosssim, tot

i que t un pis molt petit. s duna sola habitaci i tamb s el lloc on assaja.

Reina, deixa-ho anar duna vegada. Digues el que no em vols dir.

Em vaig concentrar a empaitar un cabdell, massa poc cuit per clavar-li la forquilla.

Ha dit que no t prou espai per a tots dos. La majoria dels seus altres collegues ja comparteixen pis o estan casats i tenen fills, i... lEdison no t cap altre lloc on anar.

Cap altre lloc que no sigui...?!Ara tenim una habitaci per a convidats vaig suplicar.

No la fa servir ning, a part de la Solstice una vegada cada dos anys. I, mira, s que s el meu germ!

Home contingut, a en Fletcher rares vegades sel veia ir-ritat.

Ho dius com si juguessis un trumfo.Significa alguna cosa.


21

Alguna cosa s, per no tot. Per qu no es pot estar amb en Travis? O amb la Solstice?

El meu pare s insuportable i t ms de setanta anys. Quan la meva germana va nixer, lEdison ja estava a punt danar-sen de casa. Amb la Solstice gaireb no es coneixen.

Tu tens altres responsabilitats: amb en Tanner, amb la Cody i amb mi. Fins i tot una pausa carregada dimplica cions amb Baby Babau. No pots prendre una decisi com aquesta per decret.

LSlack mha semblat que ja no podia ms. Li havia de res-pondre alguna cosa.

El que havies de respondre va dir en Fletcher sense alte-rar-se era Perdona, per ho he de preguntar al meu marit.

Potser ja sabia qu diries.I qu diria?Vaig somriure, no gaire. Doncs per exemple: Haurs de passar per sobre del meu

cadver.Va somriure, no gaire. Aix mateix.Ja s que no va anar gaire b. Lltima visita, vull dir.No. No hi va anar.Semblava que us hagussiu agafat mania.De semblar, res. Ens en vam agafar molta.Si fos qualsevol altra persona, no tho diria. Per no ho s.

Significaria moltssim per a mi si thi esforcessis una mica ms.No t res a veure amb esforar-shi. Alg et cau b o no. Si

thi has desforar, s que no.Pots donar una oportunitat a la gent. Ho fas amb altres

persones. Vaig haver de reflexionar un instant per arribar a la conclusi que en el cas den Fletcher aix no era sempre veritat. Ell podia ser molt dur.

Per a veure, mests dient que al llarg de tota aquesta negociaci no has parlat en cap moment amb el teu germ en


22

persona? Vaja, que el seu amic se lest intentant treure de sobre sense que ell ho spiga.

Potser a lEdison li fa vergonya. No li deu fer gaire grcia demanar favors a la seva germana petita.

La germana petita! Si tens quaranta anys!Com a fill nic, en Fletcher no hi entenia gens, de germans:

la diferncia dedat est fixada per sempre. Rei, continuar sent la germana petita de lEdison encara

que tingui noranta-cinc anys.En Fletcher va posar la paella de larrs en remull a la pica. Ara tens diners, oi que s? Tot i que no macaba de quedar

clar quants en tens. No, no li quedava clar. Jo era reservada. Envia-li un xec. Prou perqu pugui pagar la fiana dalgun cau i perqu es pugui pagar uns mesos de lloguer. I problema resolt.

Vols dir subornar-lo. Subornar-lo perqu no sens acosti.Home, no shi podr guanyar gaire la vida, aqu. No es pot

pas dir que Iowa estigui en els cercles del jazz. Hi ha locals a Iowa City.Actuacions de passar la gorra per a una colla destudiants

garrepes no crec que vinguin gaire de gust a lImportant Pianis-ta de Jazz International.

Per segons lSlack, lEdison no est en la millor forma. Diu que lEdison necessita alg que el cuidi. Pensa que la con-fiana del meu germ ha rebut un cop molt fort.

Mira, aquesta s la millor notcia que he sentit en tot el dia.El meu negoci va b vaig dir amb veu serena. Aix hau-

ria de servir per a alguna cosa. Per ser geners. Vaig estar a punt dafegir: De la manera que he estat generosa amb tu i amb els teus fills que ara sn tamb meus, per no lhi volia refregar.

Per tamb ests disposant de la generositat de la resta de la famlia.

En sc conscient.En Fletcher es va repenjar posant una m a cada costat de la

pica.


23

Perdonam si he sigut insensible. Tant si mataca els nervis com si no, s el teu germ, i per fora tha de disgustar que tin-gui tanta mala sort.

S, molt vaig dir amb agrament. Sempre ha sigut un dol. Anar curt de diners i haver dabusar de lhospitalitat dels amics... fa sentir malament. Com si lunivers shagus capgirat. No ho pensava pas comentar a en Fletcher, per podia ser que lEdison i lSlack shaguessin barallat, perqu la urgncia del sa-xofonista estava tenyida duna cosa que sen podria dir, en fi... repulsi.

Per encara que decidssim acollir-lo va dir en Fletcher, cosa que encara no hem fet, la visita no podria ser per un temps indefinit.

No pot ser condicional, tampoc. Si havia de pensar da-questa manera, i mestimava ms que no, shavia de tenir en compte que en els ltims dos anys jo havia acumulat la major part del poder de la nostra famlia. Em desagradava tenir poder, i en circumstncies normals ms aviat tenia lesperana que, si no lexercia, aquell pes desagradable sesfumaria. Per, per una vegada, aquesta nova situaci em va ser til. Dir-li que noms s per tres dies o noms per una setmana no semblar gens amable, s com si noms pogussim suportar la seva compa-nyia durant un perode de temps limitat.

Que no s veritat? va dir en Fletcher secament, dei-xant-me a mi els plats per rentar. Vaig a fer un volt amb la bici.

I tant que anava a fer un volt. Sortia amb la seva bicicleta durant hores gaireb cada dia, o per ser exactes, amb una de les seves bicicletes, perqu en tenia quatre, que amb les taules de caf per vendre competien per lespai limitat del soterrani, que ens havia semblat una caverna enorme quan ens havem traslladat a aquesta casa. Ni lun ni laltre en parlvem mai, per les bicicle-tes les hi havia comprat jo. Tcnicament, fiem un fons com


24

amb els nostres ingressos. Per quan una part contribueix amb comptagotes i laltra amb el llac Michigan, aix del fons com no sembla lexpressi exacta, no ben b.

Des que el meu marit havia comenat a anar obsessivament amb bicicleta, jo no macostava al meu trasto de deu marxes, que estava brut de pols i amb els pneumtics desinflats. Aquest aband era una decisi meva, per no feia aquest efecte. Era com si ell mhagus robat la bici. Si mai hagus arrossegat aque-lla carraca a dalt, hagus posat greix a la cadena i hagus tirat carrer enll, a poc a poc i per no anar gaire lluny, shauria rigut de mi. Preferia estalviar-mho.

Cada vegada que en Fletcher anava a passejar amb la bicicle-ta em feia enfadar. Com sho feia per suportar lavorriment? Hi havia tardes que tornava a casa en aquell estat de satisfacci enrgica perqu havia millorat la seva marca, normalment en uns quants segons. Fer la mateixa ruta entre els camps de blat de moro fins al riu un pl ms de pressa no tenia la ms mnima importncia per a ning. Tenia quaranta-sis anys, i aviat lordi-nador del manillar es limitaria a registrar la decepci amb ell mateix. No magradava pensar que li envejava alguna cosa ex-clusivament seva, per ell tenia la fabricaci de mobles, que ja era una activitat prou privada, i les sortides amb bicicleta eren per deslliurar-se de mi.

Aquesta irritaci em feia sentir tan culpable que arribava a lextrem de disfressar-la, i mobligava a suggerir que ell sortia amb la bicicleta per, diguem, treures de sobre alguna frustraci amb en Tanner, ja que et fa sentir molt ms b. Per la can-tarella exagerada del meu to revelava la meva falsedat. I la cosa ms desconcertant era que a ell li agradava que mirritessin aquelles seves sortides amb bici.

Era evident que jo era una mala esposa. Sortir a fer exercici li allargaria la vida. Desprs que la Cleo, la seva ex, va perdre el cap duna manera tan estranya, en Fletcher shavia tornat enca-ra ms obsessiu amb el control, i pel que feia a obsessions, la


25

danar amb bici era inofensiva. Entre lexercici i la seva dieta estricta, el meu marit havia perdut el petit sacs que tenia i que era culpa del meu pur de patata i les meves magdalenes. Per jo mhavia estimat molt aquell sacs, que en un sentit ms am-pli formava part dun Fletcher ms tou. Alhora que aquell petit excs de carn demanava perd, tamb semblava concedir-ne.

Jo tamb en necessitava una mica, de perd. Durant els l-tims tres anys devia haver augmentat uns nou quilos (no tenia cap ganes de pujar a una bscula i saber-ho amb exactitud). Quan mencarregava de Breadbasket estava fora prima. En el negoci del ctering, el menjar se tacaba fent repulsiu; una tina de formatge per untar s indistingible duna calderada de guix. Per a la meva empresa segent, els mexicans del meu equip no paraven de portar safates de tamales i enchiladas a la feina. Abans cuinava a peu dret; ara seia en un despatx. Aix havia acabat malgastant una espantosa quantitat del meu temps mental pro-metent reduir els meus pats a un al dia, cosa que desprs no complia, o autoflagellant-me intilment perqu mhavia men-jat un segon pebrot farcit per dinar. Segur que de manera in-conscient laltra gent percebia el grinyol dalta freqncia que feia aquesta roda dhmster humiliant que tinc al cap, un soroll estrident que emetia qualsevol dona que avanava pels passadis-sos del supermercat Hy-Vee.

No era just, per vaig donar la culpa daquells nou quilos a en Fletcher. Jo potser havia sigut daquelles persones callades, que es mantenia al marge, per aix no volia dir que fos una pobra desperit. Era la mena de persona a qui es podia fer que no amb el dit i desaprovar-la fent espetegar la llengua, una de les que no repliquen, que es deixa sotmetre a totes les formes dintimidaci i que semblava que mho prenia tot com una bona nena, per quan laltre se nanava pensant: Apa, ja lhe posat al seu lloc, jo ho examinava tot amb atenci i feia alegrement el que mhavien dit que no fes.

Aquesta veta desafiadora havia comenat a ser contrapro-


26

duent quan em vaig posar a picar entre pats qualsevol aliment dels que en Fletcher havia eliminat de la llista. (Repudiar el for-matge va ser mortal. Lendem daquest anunci, vaig tornar del supermercat amb mitja roda de brie.) El menyspreu que mos-trava pels mateixos plats que li havien encantat durant el nostre festeig i el principi del nostre matrimoni pasts de pltan, piz-za de massa gruixuda feta a casa mofenia. No hauria dhaver barrejat lamor i el menjar, per aquest s un error que les do-nes han coms durant segles, o sigui que per qu hauria de ser diferent, jo? A ms a ms, enyorava cuinar, una activitat que trobava teraputica. Per aix encara feia de tant en tant algun pasts de coco, que en Fletcher em boicotejava i que fins i tot els nens evitaven menjar mentre el seu pare els observava amena-adorament. En fi, alg se lhavia de menjar, el pasts. s que em sabia greu.

Almenys havem arribat a un comproms ritual. De cada dol de contraban, jo en tallava un mos per tastar, hi posava una gota de nata muntada, una mica de menta i un parell de gerds frescos en un plat gran de postres i una forquilla de plata brillant. Aix ho deixava al mig de la taula de la cuina, tal com els nens deixen galetes per al Pare Noel, i mesfumava. En Flet-cher no picava mai lham mentre jo mirava; tot i aix, no puc expressar la importncia que tenia per a mi que aquestes mos-tres illcites dall que ara ell considerava txic al cap duna hora haguessin desaparegut.

Estrictament parlant, des que shavia convertit en un fantic de la nutrici el meu marit shavia tornat ms atractiu, malgrat que jo ja mhavia sentit atreta per ell abans. A ms a ms, sesta-va fent una mica ms anguls; tenia un front alt i una cara oval, anava rapat fins que li quedava una argelaga espinosa perqu no se li veis tant la calba, i el cap li agafava forma de bala. Tenia un nas llarg i recte, que vist de perfil semblava una marca daque-lles de verificaci, i les ulleres de muntura metllica li afegien un esmolat aire professoral. Un aire estricte i hipercrtic havia


27

entrat en la geometria triangular de les seves espatlles amples i de la cintura, ara prima, de manera que el sol fet de trobar-me fsicament en presncia dell em feia sentir com si em renys.

Mentre recollia els plats, em va molestar que en Fletcher no shagus quedat a endrear la cuina, cosa atpica dell. Solem encarregar-nos de deixar-ho tot net amb la fludesa entrellaada prpia dels nedadors de nataci sincronitzada. Hi estvem molt de gust treballant junts el temps lliure era una cosa que cap dels dos entenem ni ens agradava, i els records ms bons que tenia eren els daquesta mena de neteges a gran escala. Quan vam comenar a sortir, les nits que havia de preparar un gran bufet en Fletcher portava en Tanner i la Cody i els feia dormir en sacs al terra de la meva sala destar, per poder-me ajudar a la cuina. (La primera vegada que el vaig veure espolsar-se les mans molles damunt de la pica tirant els dits cap avall, xap-xap, un petit moviment instintiu que assegura que no anirs deixant caure gotes daigua a terra mentre vas cap a leixugam vaig saber que era lhome amb qui em volia casar.) Tant si es tracta-va de fregar taulells, de guardar sobres o desbandir bols, no es queixava mai; no li havies de dir mai qu havia de fer. Noms de tant en tant feia alguna pausa, quan jo treia un altre joc de gots calents del rentaplats, se macostava sigillosament per darrere i em feia un pet al coll. Encara que sembli mentida, aquestes sessions de neteja, vestits amb davantals tacats, eren romnti-ques, eren unes estones millors que si les hagussim passat be-vent xampany a la claror de les espelmes.

Amb aquests records al cap, no em podia saber greu ensabo-nar lolla de vapor del brquil desprs dun dinar per a dos. Vaig repassar la nostra conversa. Podria haver anat pitjor. En Flet-cher podria haver dit: Haurs de passar per sobre del meu ca-dver; astutament ho havia dit jo per ell. En cap moment no havia preguntat de manera directa: Et sembla b que el meu germ vingui a viure a casa nostra durant un temps?. I ell no havia dit ni que s ni que no.


28

Casa nostra. s clar, era casa nostra.Com que mhavia passat quasi tota la vida vivint de lloguer,

encara no mhavia tret de sobre la impressi que aquesta casa de Solomon Drive era propietat dalg altre; jo la tenia fantica-ment pulcra, com si els propietaris autntics haguessin de pre-sentar-se qualsevol dia sense avisar. La casa era ms gran del que necessitvem; el fet que la cuina estigus plena darmaris invitava a comprar coses com ara mquines de fer pa i pasta, que abans havem fet servir. Mereixedora de letiqueta despecti-va McMansion, la nostra nova casa havia sigut una reacci exa-gerada a la temporada destar de lloguer den Fletcher, una daquelles sortides temporals que busquen els homes desprs dhaver-se divorciat i de les quals, si no s que una dona shi posa ferma, ja no sen mouen ms. Aleshores, mhavia impres-sionat adonar-me que em podia permetre comprar una casa, i a ms a ms al comptat, i en certa manera lhavia comprat senzi-llament perqu podia.

Tamb perqu volia que en Fletcher tingus un lloc per treba-llar. Com que els mobles eren la seva passi, li vaig comprar el que calia per a la seva passi. Era ingnua en coses de diners i no vaig saber veure per endavant com lofendria el que havia fet.

Al principi destar casats, en Fletcher havia treballat per a una empresa agrcola que feia llavors genticament modificades. Jo tenia moltes ganes que pogus deixar aquella feina perqu ell no tenia vocaci de venedor, i no perqu tingus cap mania am-bientalista a manipular la naturalesa, ni perqu lescandalitzs polticament que lAmrica de les grans empreses volgus pa-tentar les coses que en altre temps literalment noms calia collir. Jo no tenia gaires opinions. No hi veia gaire el qu. Per ms que jo moposs a la producci de blat de moro no germi-nat resistent a certes malalties, en vendrien igualment. Trobava que la majoria de les conviccions eren una manera de passar lestona, que cultivar-les era una vanitat, i s per aix que rares vegades llegeixo el diari. El fet que jo spiga que hi ha hagut un


29

assassinat al Lban no tornar la vida a la vctima, i vist que les notcies ms que res serveixen per empitjorar la prpia sensaci dimpotncia, em sorprenia que la gent hi prests tanta atenci. La negativa a inventar-me opinions per al consum social feia de mi una persona avorrida, per magradava ser avorrida. No te-nir cap mena dinters per ning havia sigut el meu objectiu de tota la vida.

De la mateixa manera, aquesta casa dobra vista destil neo-colonial tampoc tenia carcter. Estava acabada de construir, amb uns terres daur impecables. Mencantava que estigus desproveda dhistria. Els endolls estaven ben connectats i tot funcionava de primera. Jo mai havia prets tenir un carcter propi, si exceptuvem el fet de no tenir tirada a robar a les boti-gues o denganyar el meu marit; lEdison era lnic que recla-mava que sel denomins tot un carcter, i sho mereixia. Ja mestava b viure en lanonimat, i em resultava violentssim que la resplendor de llum pblica, sense avisar, mhagus con-vertit en alg especial per a laltra gent. (Per lamor de Du, si mhavia enterrat deliberadament a mi mateixa en un rac da-quest pas, el mnim que podia esperar era passar desapercebu-da.) Ja havia viscut prou coses, i amb lnica excepci de lEdi-son, el passat preferia oblidar-lo.

La gran casa lobotomitzada formava el perfecte fons neutre contra el qual els mobles den Fletcher podien destacar. Havia arribat un moment que els treballs fets pel meu marit havien substitut la majoria dels accessoris comprats en grans magat-zems de les cases on havem viscut originalment. (Aquesta con-junci de forces domstiques va representar la primera vegada a la vida que alg mhavia ajudat en una mudana. Amb una eficcia tremenda, en Fletcher podia empaquetar tota una habi-taci en una tarda, cosa que encara era ms romntica que treu-re les restes ms amagades de dins dun robot de cuina.) Les seves creacions eren tan grcils que sempre que entrava a la sala destar tenia la sensaci que els mobles havien estat pasturant a


30

les catifes uns instants abans. Els angles posteriors es cargolaven com banyes de crvol, unes potes arquejades feien cabrioles dalt duns peus reduts, el sof estava empresonat sota un munt de coixins, sense els quals aquella creaci espantadissa hauria sortit trotant per la porta.

Encara que a en Fletcher li agradava pensar que estava millo-rant, de les seves obres, la meva preferida era una de les prime-res que havia fet. En diem el Bumerang. Tenia un coix vermell de cuir ovalat. La pea contnua que formava els braos i les-patller pujava molt a la dreta, desprs formava un arc descen-dent a lesquerra, fins que lextrem del bra esquerre gaireb tocava a terra. Semblava una cadira que havia sigut llanada enlaire. Els llistons que suportaven la gran lnia ascendent posterior tamb eren corbats: bans laminat de Macassar, palis-sandre i aur que ell havia tingut en remull durant una setmana perqu es doblegus. El Bumerang era una mena de talism. Molta gent que ha refinat una habilitat saferra a una pedra de toc com aquella: una prova primerenca del seu talent. s lob-jecte al qual sempre es poden referir quan la cosa que intenten fer fracassa: Ho veus? Si pots fer aix, s que pots fer qualsevol cosa. Jo no sc un cas comparable, perqu el resultat tant me fa. A mi magrada el procs. Tant si es tractava dun pasts de melmelada com dels articles absurds que venia llavors, la pro-ducci perdia tota la grcia a linstant en qu sacabava. Acabar els projectes era una cosa que trobava dall ms espantosa.

Desprs de rascar la pellcula beix de la paella de larrs, vaig mirar per la finestra del davant. Shavia posat a ploure, per all no havia fet mai que el meu intrpid marit sen torns a casa. Segura en la meva solitud, vaig pujar al meu despatx i vaig re-servar un bitllet davi entre LaGuardia i Cedar Rapids, i vaig triar una data de retorn arbitrria, que sempre podrem canviar. Vaig fer un xec per valor de cinc-cents dlars amb la paraula imprevistos gargotejada a langle superior esquerre. Vaig po-sar el xec i el bitllet imprs en un sobre, vaig enviar-ho per mis-


31

satger a lEdison Appaloosa, a ladrea que lSlack mhavia dic-tat aquell mat, i vaig ordenar que el passessin a buscar i mho carreguessin al meu compte.

El fet que jo hagus comprat aquesta casa amb els beneficis del meu excntric negoci dos anys enrere hauria hagut de voler dir que tenia el dret dinstallar el meu germ a lhabitaci dels convidats sense que calgus demanar-ne perms. Per ser-vir-me del meu poder fiscal em semblava vulgar i antidemocr-tic. Hi havia tres Feuerbach en aquella casa i noms una Halfda-narson.

El que em va incitar a ignorar del tot loposici den Fletcher va ser una altra cosa. Jo no era, com a norma general, ostatge de la meva famlia. En algun moment faria el desagradable des-cobriment de com era de profund el vincle que munia al meu pare, per no fins que es mors; mentrestant, era lliure de tro-bar-lo insuportable. Amb la meva germana Solstice hi havia tanta diferncia dedat que gaireb hauria pogut ser la seva tie-ta, i era noms per insistncia seva que em venia a veure a Iowa un estiu de tant en tant. (Es va criar en les restes duna famlia de bojos, fracturada i fallida, en la qual ella feia temps que inten-tava imposar un model ms atractiu. De manera que era lnica que comprava regals, enviava cartes i anava de visita, coses que per la perfecta regularitat amb qu les feia suggerien una disci-plina.) La Magnolia, la meva encantadora mare, havia mort quan jo tenia tretze anys. Tant els avis materns com els paterns shavien mort. Solitria fins que vaig conixer en Fletcher, no havia donat a llum cap dels meus fills.

LEdison era la meva famlia, era lnic parent de sang a qui estimava de manera neta i evident. Aquest nic lligam conden-sava tota la lleialtat que la majoria de la gent dilueix en un grup familiar extens en una devoci que tenia la intensitat del tama-rinde. Va ser de lEdison que vaig aprendre la lleialtat; era, doncs, de lEdison que derivaven totes les altres lleialtats, i els beneficiaris daquesta capacitat daferrar-me a les persones eren


32

en Fletcher i els nostres fills. Potser vaig ser ambivalent sobre el passat que vam compartir, per noms el compartem lEdison i jo. La veritat s que no vaig dubtar ni un instant quan lSlack Muncie em va trucar aquell mat. En Fletcher tenia ra: era un trumfo. LEdison era el meu germ i podrem haver acabat la conversa un cop dit aix.


Germà Gran, de Lionel Shriver. L'altra Editorial

Documents

Transcript of Germà Gran, de Lionel Shriver. L'altra Editorial