Tema 14. Espanya a la UE nou 20- 4-15
Transcript of Tema 14. Espanya a la UE nou 20- 4-15
Espanya a la Unió europea
• Valors dels països de la UE:- La pau.
- La democràcia.
- L’estat de dret.
- Respecte als drets humans.
• Espanya:- Aprofita els avantatges de pertànyer a la UE.
- Contribueix a la seva construcció.
El medi físic d’Europa.
El relleu: Manca de grans altituds 330 m de mitjana
Afavoreix l’establiment de la població, la mobilitat i els intercanvis.
1. Massissos i muntanyes antigues: àmplies valls, rius cabalosos que desemboquen a l’Atlàntic. Ex. S. Escandinaves, M. Grampianes, Sudets, Vosges, Ardenes, Massís Central francès.
2. Muntanyes joves: formes agudes, crestes i pics. Túnels molt llargs. Ex. Alps, Pirineus, Balcans i Carpats.
3. Planes: Gran Plana Europea, dels Pirineus a la costa Atlàntica. Formada pels aluvions dels rius i dipòsits d’antigues glaceres.
El medi físic d’Europa.
El clima: Latituds mitjanes, climes temperats, influència marítima, orientació est-oest de les grans serralades, planes extenses…
• Clima oceànic.• Clima continental. Temperats• Clima mediterrani.
• Clima polar. Freds• Clima d’alta muntanya.
• Clima subtropical. Càlids
UE: Magnituds econòmiquesSector primari.
• Sector primari: Perd importància.
• Agricultura: Molt mecanitzat, tècniques modernes, conreus més destacats són els cereals, patata i remolatxa sucrera.
Especialització agrària per zones:
Àrea mediterrània: Secà (trilogia) i regadiu intensiu (hortofrutícola).
Regions oceàniques: Ramaderia per carn, llet i derivats.
Interior continental: Explotacions agrícoles (cereals) i ramaderes (carn).
Països nòrdics: Recursos forestals.
UE: Magnituds econòmiquesSector primari
• Ramaderia: Predomina el bestiar porcí i la producció lletera.
• Pesca: Ha reduït la quantitat de captures de peix.
¾ parts s’efectuen a l’Atlàntic nord-oriental.
Principals espècies: arengada, amploia i verat.
Països amb més pesca: Dinamarca, Espanya, Regne Unit,
França i Països Baixos.
• Aqüicultura: Espècies: Moluscs, truita irissada, salmó.
Oportunitat de desenvolupament on s’ha reduït la pes-
ca marítima.
UE: Magnituds econòmiques:Sector secundari.
• Sector secundari: Ha mantingut força les taxes de producció i ocupació.
• Indústria:
Sectors industrials: metàl.lics, maquinària i equips, equipament electrònics i òptics, aliments i begudes, químic, material transport.
Es defuig qualsevol tipus d’intervencionisme.
• Construcció: Afectat per la crisi econòmica iniciada el 2008.
UE: Magnituds econòmiques:Sector terciari.
• Sector terciari: 69’5% del PIB a la UE. Lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital.
• Sectors: comerç, transports, turisme, serveis a les empreses.
• Comerç: Principal exportador de mercaderies i serveis del món.
Dèficit comercial en els darrers anys.
Productes exportats: maquinària, química i farmacèutica,
vehicles i avions a EUA, Suïssa i Rússia.
Productes importats: maquinària, productes energètics i
vehicles de Xina, EUA i Rússia.
Comerç interior (UE): mercat més important.• Transports: 10% del PIB. 10 milions de persones ocupades.
Carretera / T. marítim / T. aeri (aeroport de Heathrow a Lon-
dres el més transitat.
UE: Trets socials i culturals
Trets socials: Ajuts i programes per beneficiar els ciutadans.
• Educació: Erasmus, Pla Bolonya.• Sanitat: Targeta sanitària, combat contra drogues i tabac.• Treball i política social: Dret a treballar a qualsevol país de la UE
amb = oportunitats.
Trets culturals: Patrimoni cultural de la UE (diversitat cultural).
• Ajut de programes per al desenvolupament.• Diversitat lingüística: 23 llengües oficials.
Respecte per llengües regionals i minoritàries.
Aprendre 2 llengües estrangeres, a més de la
materna.
UE: Població i Ciutats. Població: NUTS: Unitats territorials estadístiques; divisions del
territori amb fins estadístics, que utilitza la UE. Espanya = comunitats autònomes.
• 2010: 501 milions d’hab. • Creixement continuat: flux migratori positiu/creixement vegetatiu moderat.• Estats més poblats: Alemanya, França i Regne Unit.• Estats menys poblats: Xipre, Luxemburg i Malta.
• Densitat de població alta: 120 h/km2 (Països Baixos 485 h/km2 i Finlàndia 17 h/km2).
• Distribució per sexes: 51’19% dones / 48’81% homes.• Estructura població edat/sexes: piràmide contractiva. • Envelliment població: mitjana edat 40 / mitjana mundial 29.• Creixement natural: baix 1’2 %o / mundial 11’2%o.
• Taxa de natalitat: baixa 10’8 %o / mundial 19’5%o.• Fertilitat: baixa: 1’5 fills/dona / mundial 2’7 fills/dona.• Taxa de mortalitat: baixa 9’6 %o al 2009 .• Esperança de vida a la UE: es va allargant , 79’1 anys / mundial 67’6 %o.
UE: Població i Ciutats.
• Total migracions (2009): 940.000 persones.• Estats amb més residents estrangers: Alemanya, Espanya, R. Unit.• Estats europeus amb més emigrants: Irlanda, Romania i Polònia.• Procedència immigrants de l’exterior de la UE: Europa de l’est,
Turquia, Amèrica llatina i Àfrica.
• Població urbana: UE 72’6% / mundial 69’6%• Aglomeracions urbanes a la UE: Londres i París (24 i 26 mundials). • Xarxes urbanes: “banana blava” i “xarxa mediterrània”.
1a Guerra mundial
2a Guerra mundial
L’origen de la UE: aprendre de la història
Espanya i la construcció de la Unió Europea pàg. 312
Espanya i la construcció de la Unió Europea pàg. 312
Cap els anys 50…. "No hi haurà pau a Europa, si els Estats es
reconstrueixen sobre una base de sobirania nacional (...) Els països d'Europa són massa petits per a assegurar als seus pobles la prosperitat i els avanços socials indispensables. Això suposa que els Estats d'Europa s'agrupin en una Federació o "entitat europea" que els converteixi en una unitat econòmica comuna.
K. Adenauer, Canceller de la
RF. AlemanaA. De Gasperi,
President d’ItàliaW. Churchill primer ministre britànic
R. Schumann, ministre francès
Espanya i la construcció de la Unió Europea pàg. 312
1957: Tractat de Roma CEE (França, Alemania, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos)
1986: Incorporació d´Espanya i Portugal
1992: Tractat de Maastricht: Unió Europea
1999:L’Euro 2009: Tractat de Lisboa
19731981 1986
1990 1995 20042007
Espanya i la construcció de la Unió Europea pàg. 312
ACTUALMENT:
UE formada per 506.900.000 d’habitants en 28 estats.
És una gran potència econòmica i comercial.
• Procés d’adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea:
Dictadura de Franco Aïllament polític i econòmic (país endarrerit).
Dictadura – No complia requisits bàsics exigits per la CEE. 1978 Democràcia: negociacions per entrar a la UE. Necessitat de transformació de l’economia espanyola a la comunitària, sobretot en producció agrària i pesquera. 1985 Tractat d’Adhesió d’Espanya a la CEE (actualment UE).
Espanya i la construcció de la Unió Europea pàg. 313
• El govern espanyol pretenia:
- Retornar al país la seva identitat política, cultural
i econòmica.
- Assolir nivells de riquesa i benestar similars a la resta de països de la UE.
Espanya i la construcció de la Unió Europea pàg. 313
• Redueixen la centralitat dels Estats membres (fins a cert punt) a favor dels interessos col·lectius.
Ex: UE.
UE Institució supranacional molt ben organitzada:
- Té un Parlament.
- Sistema judicial propi.
- Decideix l’admissió de nous membres.
...
Les institucions supranacionals pàg. 314
Principals institucions de la UE
Parlament Europeu
Tribunal de Justícia
Tribunal de Comptes Comité Econòmic i Social Comitè de les Regions
Consell de Ministres(Consell de la UE) Comissió Europea
Banc Europeu d’Inversions Banc Central EuropeuAgències
Consell Europeu
(cimera)
President del Consell Europeu:
Donald Tusk (1/12/14)
President de la Comissió Europea:
Jean-Claude Junker (1/11/14)
Com es fa la legislació de la UE
Ciudadanía, grupos de interés y especialistas: debate y consulta
Comisión: presentación de propuesta oficial
Parlamento y Consejo de Ministros: decisión conjunta
Comisión y Tribunal de Justicia: seguimiento de la aplicación
Autoridades nacionales o locales: aplicación
- Consell Europeu - Màxim òrgan polític de la UE.
- Defineix les orientacions polítiques i les prioritats. - Compost pels caps d’estat dels Estats membres i pel president de la Comissió Europea.
CIMERA DEL CONSELL EUROPEU PÀG.314
- Parlament europeu
- Representa els ciutadans europeus,
- Exerceix la funció legislativa (fa i reforma lleis i aprova pressupostos).
- Els membres (eurodiputats) són elegits per sufragi universal.
PARLAMENT EUROPEU: PÀG.314
LA VEU DEL POBLE
Suecia78
6
7
24
14
Grecia
Francia
14Finlandia
Estonia
54España
Eslovenia
Eslovaquia
14Dinamarca
6Chipre
24Chequia
18Bulgaria
24Bélgica
18Austria
99Alemania
Total 785
19
35Rumanía
78Reino Unido
24Portugal
54Polonia
27Países Bajos
5Malta
6Luxemburgo
13Lituania
9Letonia
78Italia
13Irlanda
24Hungría
Número de diputats electes a cada país
Nombre d’escons per país (total 751) any 2015
• Alemanya96 (12,8%) França74 (9,9%) Itàlia73 (9,7%) Regne Unit73 (9,7%) Espanya54 (7,2%) Polònia51 (6,8%) Romania32 (4,3%) Països Baixos26 (3,5%) Bèlgica21 (2,8%) Grècia21 (2,8%)
República Txeca21 (2,8%) Portugal21 (2,8%)Hongria21 (2,8%) Suècia20 (2,7%) Àustria18 (2,4%) Bulgària17 (2,3%) Dinamarca13 (1,7%) Finlàndia13 (1,7%) Eslovàquia13 (1,7%)
Irlanda11 (1,5%) Croàcia11 (1,5%)Lituània11 (1,5%) Eslovènia8 (1,1%) Letònia8 (1,1%) Estònia6 (0,8%) Xipre6 (0,8%) Luxemburg6 (0,8%) Malta6 (0,8%)
CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA (TAMBÉ ANOMENAT CONSELL DE MINISTRES) PÀG.314
- Un ministre de cada país de la UE.
- Presidència semestral rotatòria.
- Aprovació de la legislació i el pressupost de
la UE juntament amb el Parlament
- Gestió de la Política Exterior i de Seguretat
comunes.
CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA (TAMBÉ ANOMENAT CONSELL DE MINISTRES) PÀG.314
345Total:
3Malta
4Estonia, Chipre, Letonia, Luxemburgo y Eslovenia
7Dinamarca, Irlanda, Lituania, Eslovaquia y Finlandia
10Austria, Bulgaria y Suecia
12Bélgica, Chequia, Grecia, Hungría y Portugal
13Países Bajos
14Rumanía
27España y Polonia
29Alemania, Francia, Italia y Reino Unido
Per a moltes decisions es requereix “majoria qualificada”:255 vots i la majoría dels Estats membres (abans del 2015)
COMISSIÓ EUROPEA PÀG.314
28 comissaris independents, un de cada país de la UE
- Proposa la legislació- És l’òrgan executiu (govern)- Representa a la UE en l’escena internacional
TRIBUNAL DE JUSTICIA PÀG.315
28 jutges independents,un de cada país de la UE.
- Interpreta la normativa de la UE.-Garanteix l’aplicació uniforme de la normativa en tots els Estats membres
TRIBUNAL DE COMPTES PÀG.315
-Comproven la correcta utilització
dels fons de la UE.
-Poden investigar qualsevol persona
o organització que rebi fons de la
UE.
El Comitè Econòmic i Social Europeu:la veu de la societat pàg. 315
344 membres
- Representa a sindicats, empresaris, agricultors, consumidors, etc.
- Emet dictàmens sobre la legislació i les polítiques de la UE.
- Fomenta la participació dels interlocutors socials en assumptes de la UE.
pàg. 297El Comitè de les Regions:
la veu dels governs locals pàg. 315
344 membres
- Representa als municipis i les regions
- Emet dictàmens sobre la legislació i les polítiques de la UE.
- Fomenta la participació dels governs locals en els assumptes de la UE.
El Banc Central Europeu:gestió de l’euro pàg. 315
- Garanteix l’estabilitat dels preus.
- Controla l’oferta monetària i determina els tipus d’interès.
- No depèn dels governs.
Mario Draghi President del Banc Central
Banc Europeu d´Inversions: Fa préstecs a llarg termini.
Fons Europeu d´Inversions: Ajuda les petites empreses.
Defensor del poble europeu pàg. 315
• Fa d’intermediari entre els ciutadans europeus i les autoritats europees.
• Investiga denúncies sobre casos de mala administració en institucions i òrgans de la UE.
Nikoforos Diamandouros, Defensor del Pueblo Europeo
LA UNIFICACIÓ MONETÀRIA: L’EURO PÀG. 316
• Objectiu de la UE Unió Econòmica i monetària definitiva.
• 1999 Banc central Europeu (organisme central regulador).
• Per establir l’euro hi havia tres fases de convergència per assolir uns criteris comuns:
- Inflació limitada (excés de demanda sobre la oferta i pugen els preus).
- Tipus d’interés concret.
- Dèficit i deute públic sota control.
• Van començar a utilitzar l´Euro l’1 de gener del 2002:
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal.
• No van voler entrar a l’Eurozona:Dinamarca, Regne Unit i Suècia.
LA UNIFICACIÓ MONETÀRIA:
L’EURO PÀG. 316
• Conseqüències a Espanya:
- Desaparició de la pesseta.
- Alça de preus i inflació.
- Eliminar costos i comissions del canvi de moneda.
- Es simplifiquen els tràmits i transaccions internacionals.
LA UNIFICACIÓ MONETÀRIA:
L’EURO PÀG. 316
Unificació social i de política exterior pàg. 317
• 1995 Acord de Schengen:- Fi dels controls fronterers interns de la UE.
- S’ha potenciat les fronteres externes per
obstaculitzar l’entrada d’immigrants il·legals.
• Política exterior i de seguretat comuna:
(PESC) - Defensa dels interessos i de les opinions
europees.
Política regional europea pàg. 317
Les regions dels països són desiguals quant a desenvolupament:• Política Regional Europea
- Intenta reduir els desequilibris regionals.- Aporta ajudes en forma d’inversions en infraestructures o formació.
• Fons estructurals Fons de la UE per a infraestructures i equipaments de les zones més endarrerides.
Fons de cohesió Fons de la UE pels països amb més deficiències en medi ambient i transports.